focnou 11 by foc nou

VALLS, DESEMBRE DE

1985

ESC()TA DE GRATLERS il il

t, 11

t ft

r 'l

Iffi

?t;;

e@F'

C()ttA IOUES XIQUETS DE UATTS

qurq n t

RESTAURANT CASA FELIX RESTAT BANQUETS, CONVENCIONS, CASAMENTS, CASAMEN! PER FESTES FAMILTARS P[ SALONS PRIYATS

Ctra. Tarragona Km. 17 17 _ Teldfons 60 13 SO 50 - 60 OO O(

VALLS (Tarragona)

ta,:;'.'1'.1j;ir--'{-..: ''" ' ''-'"'-"':' l;::.;.-'. --..,:.:;-. - ' 'l'-;-- .-':-"1,j

-..: . '';'-1-i/' ..tj::;........ --: t,, l,: ::- -:: , -: -: -':

-:t'r-.r.., 'i

-------;.1-i.._.,'-;:f

l'- .-.,,'.' . ._-:.,..-...'l

WB@-@b Ndmero 11 Vatls, desembre de 1985

Edita:

Colla Joves Xiquets de Valls. C/. Gass6, 20 TeL 60 55 61

am6 la col'laboracki de la Diputaci<i de Tarragona

Director: Francesc Terreu Sots-director: J.M.' Ventura Dif usi6: C. Baz i D. Clofent Coordinaci6: Salvador Magre Documentaci5: Josep Secall Disseny: Pere Toda Redacciri: R. Barrufet, Ll. Dalmau, J. Guasch, J.M., Rod6n, V. Ventura i Grup de Grallers. lmprimeix: Griif iques Moncunill-Valls Dipdsit Legal: T - 1233-83

SUMARI Cord6 Casteller .......... No hi donem m6s voltes . Didleg entre dos vianants Sortides Estam pes retros pectives per la histdria dels castells M6s sobre el dos de vuit amb folre o doble pinya ...... .

Entrevista La Festa de la Colla Jovqs - . .

Fer castells

))

) )

6:7

)

8-9-10

) D

Diferents moments de la Festa de la nostra Colla . ... .. Carta del senyorVentura . .. .. Els castells, una tradici6 . . .. . . Temps de castells (Xl) .. ..... Biog raf ia

Pdg

) D

) ) )

1'l

12-13 14-15 16 17

18-19

20-21 2z 22

Comengarem el 1986 amb els projectes d'una nova temporada, plena de propdsits, il.lusions iesperances, tot fonamentat amb la realitat de la bona temporada passada. Sens dubte quedard escrit a la nostra histdria i amb gran relleu l'enorme activitat castellera que hem desplegat al llarg del 1985 que en total van 6sser una quarantena d'actuacions, moltes de castells de castells de vuit vint-i-quatre en concret ia m6s la valenta sortida a l'extranger, concretament als famosos carnavals de Vendcia. Tot bon casteller sap el gran sacrifici que aixd comporta iel gener6s servei donat a la Colla, perd el fet m6s demostratiu que quedarii escrit 6s que la COLLA JOVES DELS XIOUETS DE VALLS. ja estd capacitada per assolir el tant anhelat llist6 de (nou), malauradament no assol it per un despropdsit dels que fan la grandesa dels castells. Podem i devem'estar satisfets de la tasca realitzada, al mateix temps que insatisfets del que ens ha quedat per fer i precisament aquesta deu 6sser la motivaci6 que ens porti a mantenir viva la il.lusi6, perqud amb treball, esforg, tenacitat i sacrifici poguem aconseguir tots units, el que la passada temporada la sort en va negar. El President JOAN BENET

TET CASTEIIER

CORI'6 CASTELLER Castells realitzats per les diferents colles durant la temporada 19g5

Caste lls

Coiles

Cast.

3-1

2-8

2-7

Petit

3-7 per

fol rat

4-l amt

4-1

3-8

Brivalls Cornudella

Castellers Altafulla

Castellers.Ba rcelona

Castel lers Castelldefels

Colla Joves Vilafranca

Castellers Jove Vi lanova

7D-11

4-B

pilar

baix

Bordegassos Vilanova

l.- lntent

C.- Carregat D.- Descarregat

3D-1 C

3-9

4-9

folral

folrat

a.p.- amb pilar

5-7

1-6

5-8

10D-3

3D-1

4D-3t

5D-1

3D-1

Castellers Montme16 Castellers St. Pere Ribes Castellers Sitges

Castellers Terrassa

Castellers Vilafranca

9D-2C- 2

Jove Xiquets Tarragona

5D-1 C-1

Joves Xiquets de Valls

20D 2C1

Minyons Terrassa

Nens Vendrell

1D-]

21D

1D-1t

6D.2C

14D-1

15D 2C-6

13D

2D-1C

Castellers Vilanova Mar 1

1D-1

6D-1

17D-1C

4D-1t

8D-2t

1C-1

Nois de la Torre

1C-1t

Vella Xiquets de Valls

24D

Xicots Vilafranca

Xiquets de Reus

Xiquets Tarragona

Xiquets de la Vila d'Alcover

1C-1t

4D 1C-4

Castellers de Santa Coloma

7D-2t

16D

3C-1

6D-1

10D

1D2C2

lBD-5(

4C-3t

3D-1 15D

1D-3r

Minyons Arbog

6D-3t

7D-2t 5D

13D

1D-1

6D.1 C

4D-'l

17D-1

20D

2D 1C-2t

11D

3D-2t

4D-1 C 6D-,1 C

13D-1C

15D

3D-1C-1

6D-2C 1

2D 1C-3

JOAN M." VENTURA

gl.:c IRlc

Ctra. de Barcelona, s/n. Tel. 60 39 57

uolls VALLS

TET CASTEIIER

NO TII DONEM MES VOLTES Per combatre les competdncies la primera cosa que es recomana a les Tdcniques de Venda, 6s que un bon venedor no t6 de menysprear mai la competdncia, perd tampoc li t6 de tenir por i el

m6s important es que es t6

condixer la competdncia per sapiguer ia forma de combatre-la.

Tampoc es recomana parlar malament de la competdncia, dons el client -el p[blic- no ho agrairir; el p(blic el que vol es que el teu producte doni bons resultats. - Tot aquest coneixement de la competdncia t6 d'abastar principalment: - Ouins s6n els productes que ofereix el mercat. - Ouina es la qualitat dels seus productes. - Com es desenvolupa la seva organitzaci6.

Etc.

Per combatre la competdncia el primer que tenim de fer

es condixer tamb6 quines s6n les nostres possibilitats en el mercat iatacar amb els productes que saben tenim una millor oportunitat. Condixer doncs els ventalls de productes que ofereix la competdncia i quins s6n els equivalents o compatibles que podem oferir; es molt millor que atacar per els quatre costats, sense to ni so, donat que l'esforg que tindrem de dedicar-hi no oferird l'dxit que tu esperes per el teu negoci. Pensem que l'improvisaci6 no porta a cap lloc, un dia pot sortir b6, perd la majoria no. Aquest andlisi ens demostrard que alguns dels nostres productes poden 6sser -i s6n, incltis- millors que els de la competdncia i que amb ells es pot abastar un bon sector del mercat (<market share>). Per els altres -els m6s competitius- ens tindrem de marcar un pla estratdgic d'objectius que volem aconseguir a curt, mitjd, o llarg termini, tot d'acord amb les possibilitats i capa-

citats organitzatives amb que podem comptar, i plantejarnos:

- Ouin 6s el sector del mercat que

inicialment volem

abastar.

Ouins s6n els productes a abatre. Ouins s6n els mitjans de qud disposem. Ouins altres mitjans s6n els que necessitem. Referent a la direcci6 i planificaci6 estratdgica en Peter F. Drucker ha dit que: totes les institucions viuen i funcionen en periodes de dos temps: el d'avui i el de demd. lrrevocablement, ien la majoria dels casos, el demd es converteix en avui, per consegrient, sempre es tenen de dirigir ambd6s periodes fonamentals, l'avui i el demd, ja que no es pot donar per segur que el demd serd una extensi6 de l'avui. Per definici6 no tots els aconteixements poden estar planificats, perd si poden estar previstos mitjancant estratdgies dirigides al demd. La planificaci6 estratdgica ens forga a tragar plans que ens equipin per els reptes que tenim enfront nostre, i aix[: - determina l'dxit de qualsevol empresa - estalviar temps i anar al gra. - assegurar la supervivdncia - formar, motivar, involucrar a l'individu - si es necessari podar per ajudar a brotar - respectar voluntats i aprof itar capacitats

- aixi com un

llarg

etc.

Si creiem que tot

aixd 6s aplicable

una agrupaci6 que es dedica a fer (cas-

tells> aprofitem-ho,

no hi donem m6s

voltes. Viveso

DIALEG ENTRE DOS VIANANTS Aixd 6s meravell6s, fer aquests esforgats exercicis amb tot el cor, per afecci6, amor i art. iOh, si! iS'imagina si en lloc de xutar una pilota unes quantes hores a la setmana, tinguesin de fer aquests esforgos, quins traspassos, sous i primes exigirien tots els milionaris del m6n de la pilota. Espectacles aixi, es el que s'hauria d'oferir als turistes. No creguis, ja els hi han aixecat tant la camisa flamenca, que el que els estranya es que no vesteixin de torero l'enxaneta, i en lloc de fer l'aleta, fes un repic de castanyoles. I el quatre de nou net, quan el veurem aixecar?

Home un quatre de nou net, sempre es dificil. Doncs una d'aquestes colles t6 com a lema <La uni6 fa la forga>, ipotser a costa d'aquest lema el podrien fer pujar com van fer pujar el pilar de sis per baix. No ho s6, no ho s6. l, com els hi concedeixen els premis?

Doncs el jurat, els atorga punts segons la perfecci6 amb que han muntat i desmuntat el <castell>. I els castellers que cauen, no els donen punts? Depdn com cauen. D'aixd ja se'n cuida la Creu Roja.

COLLA JO\,ES

xrQuETs DE VALLS

La Diada de Sta. Ursula t6 una importdncia especial per la nostra Colla perqud va anar de poc de pujar l'esgra6 (o baixar-lo, tot depent de l'importdncia que donem al cinc de vuit) que ens tenia de portar cap els castells de nou amb folre.

L'exhibici6 per part nostra no va ser de les m6s reixides ja que sols vam poguer descarregat el tres de vuit tot i aixi sortirem de la plaqa m6s satisfets que quan ivdrem arribar perqud ens adonarem que podem fer el castell de nou amb folre i aixd ens dona moral per afrontar la nova temporada que per

lntent del 4 de 9 amb folre. Valls. 27-1O-A5 Foto: Enric

Crec que ara que ja s'ha acabat la temporada 85 cal fer una valoraci6 el m6s objectiva possible i analitzar les actuacions de la nostra Colla globalment, perd primer es fa necessari comentar les riltimes sortides fetes despr6s de que sort[s el darrer n[mero de Foc Nou i per tant no resenyades. Aquestes cinc darreres actuacions, que van des d'Alcover fins a la de Terrassa ens han elevat el nivell casteller de la temporada, ja que en elles hem aconseguit quatre dos de set, quatre quatres de vuit (dos sols carregats), i quatre tres de vuit que ens tindrien de fer reflexionar pel que realment podiem haver fet d'actuar durant tota la temporada amb les ganes que hem posat en aquest acabament de la mateixa.

4 de 8. Altafulla. '1O-1 1-85 Foto: J. Secall i Duch

\/IDAL PESCA SALADA VALLS

JOVES COLLA XIQUETS DE VALLS fins a l'actuaci6 de Barcelona (ja s6 que totes les actuacions

part de la nostra Colla pot ser de grans esdeveniments. Com a abreujament de la temporada en les seves connotacions m6s especifiques podriem dir que ha estat un any que vdrem comengar amb molta forca, amb actuacions tant importants per el seu contexte com la del Carnaval a Vendcia i castellerament parlant. amb sis quatres de vuit fets abans

des de Mdrtirs Street fins a Barcelona estan plenes de quatre de vuit perd sense desmerdixer gens aquest gran castell tenim de considerar que la Colla Joves estd preparada per superar-lo plenament) i a partir d'aqui tornarem a estar en la nostra linia perd hem fet una mica tard, ens han quedat per descarregar tres cinc de vuit, un dos de vuit i l'intent de quatre de nou amb folre que sens dubte el podiem carregar, una valoraci6, per mi molt especial mereix el fet, insdlit a la nostra colla, d'aconseguir vint-i-dos dosos de set davant dels vint-i-tres quatre de vuit, caldrd tenir-lo molt present a la propera temporada si volem consolidar, d'una vegada per totes, el dos de vuit amb folre. Com a part positiva, que 6s m6s important que la negativa, els vint-i-tres quatre de vuit i els set tres de vuit que ens han situat, en quant a aquests castells per davant de les al-

tres colles iel cinc de vuit de St. Joan. Ara a descansar uns quants mesos almenys amb el referent a sortides perqud els assaig sens dubte comenqaran m6s aviat.

Les sortides una a una: 19 d'octubre

Alcover

Dos de set, quatre de vuit carregat, tres de vuit

i pilar de

cinc.

27 d'octubre Sta.

U rsu la

Tres de vuit, intents de quatre de nou amb folre

icinc

vuit, pilar de cinc.

3 de novembre Vila-rodona Dos de set, quatre de vuit, tres de vuit i pilar de cinc. 10 de novembre Altaf ulla

Cinc de set, tres de set aixecat per baix, dos de set, quatre de vuit i pilar de cinc.

3 de 8. Terrassa. 1 7-1 1 -85 Foto: J. Secall i Duch

de St. Joan, amb un St. Joan on aconseguirem la millor actuaci6 de la temporada que feia preveure que estaria plena d'dxits perd en arribar a Mdrtirs Street vdrem fer fallida amb el tres de vuit, tot just quan comenqava l'agost, mes casteller

17 de novembre Terrassa

Dos de set, quatre de vuit carregat, tres de vuit

pilar de

cinc.

per excel'ldncia, ple de grans compromisos castellers, potser va entrar la desmoralitzaci6 i no reixirem plenament

cAtgATS

Ramon Barrufet

SAUIUIELL

Reparacions al dia

Tapes de senyora i cavaller a l'acte Forn Nou, 43

Tel. 60 07 57

VALLS

COLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTETLS vILAFRANCA

(il)

El dia 30 d'agost, fou la diada de Sant Fdlix a Vilafranca del Penedds. En un escrit a <La Vanguardia> del 28 d'agost, el <Rabass6> Eloi Miralles, publicava: <Lamentablemente faltar5 a la cita -y no por voluntad propia, sino porque la administracion de la fiesta vilafranquesa no anda precisamente sobrada de recursos econ6micos- la otra (colla) vallense, <els Joves dels Xiquets de Valls>, que tanto pundonor han derrochado en las cuatro ocasiones en que han actuado an-

teriormente en la efem6rides que nos ocupa).

gran quantitat de p0blic que acudl a Vilafranca amb motiu d'aquesta exhibici6 castellera, emmarcada en la seva festa major. Fou una gran jornada amb la qual tamb6 hi estigueren presents els diputats Jordi Pujol i Josep Vidal <Pep Jai> aquest fltim com a membre de la colla vendrellenca, entre altres autoritats. L'Ajuntament de la nostra ciutat, aprovd una moci6 que sol.licitava la concessi6 del titol de <Xiquet de Valls Honorari> al mestre de m0sica Albert Sanahuja i Puig, la distinci6 fou de <Categoria d'Or>. Van seguir actuacions a Torredembarra amb motiu de la seva festa major, amb la realitzaci6 del Dos de Set, Tres de Set aixecat per baix, el Ouatre de set i un Pilar de Cinc. Tamb6 s'actud a Borges del Camp ia Valls en ocasi6 de celebrarse la Diada de l'11 de setembre, festa Nacional de Catalunya amb un Pilar de Cinc amb senyera. El dia 25 de setembre, tingu6 lloc a Tarragona, la celebraci6 del 5Od. Aniversari de la fundaci6 de la Colla Xiquets de Tarragona. Els Xiquets de Tarragona varen celebrar, amb un petit retard cronoldgic, el cinquantenari de la seva fundaci6, amb actes de diferents classes, com la conferdncia-col.loqui sobre el Fet Casteller, a carrec de Maria Aurdlia Capmany, Jaume Vidal Alcover, Pere Catald, Jaume Casanova, Enric Oliv6 i Robert Andreu o l'acte de lliurament als Xiquets de Tarragona de la Medalla d'Argent de la Ciutat de Tarragona etc. etc. L'riltim dia dels actes hi hagu6 una exhibici6 de <castells de vuit> per les colles Joves iVella dels Xiquets de Valls, els Nens del Vendrell, els Castellerss de Vilaf ranca i els Xiquets de Tarragona. La Colla Joves aconseguf la millor actuaci6 dels alli presents aconseguint carregar i descarregar tots els seus castells, es a dir, els Dos de Set, el Ouatre de Vuit, el Tres de Set aixecat per baix i el Pilar de Cinc. Aixi s6n les co-

ses dels castells. La mateixa colla que dies abans a Vilafran-

ca havia presentat una actuaci6 molt baixa, donava

aquesta exhibici6 tota una llic6 de la seva vdlua castellera la capital de la provincia.

Trobada Castellera a Santes Creus Creus, tothom s'hi avinguri. Per una

Al marc de Santes

banda, l'actuaci6 seria dins la contrada de l'Alt Camp -Capital Valls, <Bressol dels castells>-, per altra banda, 6s tractava d'un recinte inddit, en certa manera pels castells, ique respird la catalanitat prdpia de l'abellida adhesi6 al Congr6s de Cultura Catalana. Com a president d'honor de l'acte, es va designar al vetera casteller i historiador.Emili Mi16, persona que a tothora ha advocat per la unitat de les caracteristiques

4 de 8 descarregat. Placa de la Font. Tarragona. 25-9-77. 5Od. Aniversari dels Xiquets de Tarragona. Foto arxiu: Ventura

caste lle res.

Semblava hi havia dubtes respecte quinds colles de castellers tenien que participar en la magna jornada folkldrica que t6 lloc cada any a la capital del penedds. precisament la nostra Colla Joves Xiquets de Valls, fou la darrera en signar el contracte. Malgrat que s'hi anava amb el descarregament de dos Ouatre de Vuit, un a La Bisbal i l'altra a lgualida, la seva actuaci6 no va complaure massa a la clientela d'afeccionats castellers que es varen donar cita a la plaga de Vilafranca,

perqud

en contra del que s'havia realitzat dies abans,

aquella jornada no fou possible de cap de les maneres descarregar el Ouatre de Vuit. Es f6u el Dos de Set, el Tres de Set aixecat per baix, a m6s de diversos castells de sis isis pilars

de Cinc durant el recorregut de la process6. Cal registrar

El dia 2 d'octubre, amb l'assistdncia del Govemador Civil de Tarragona senyor Robert Graupera, del Diputat Josep Vidal -Pep Jai, en el medi casteller-, membres de l'arxiu Bibliogrdfic de Santes Creus, i altres representants del m6n cultural i politic, s'esdevingu6 la impressionant celebraci6, i m6s d'una colla assoli castells que encara no constaven en el seu propi historial. La nostra Colla Joves Xiquets de Valls, va assolir aquell dia el Dos de Set, el Tres de Set aixecat per baix i un Pilar de Cinc, en el qual va aviar un colom amb la senyera catalana.

A la magna exhibici6 hi foren presents totes les colles

existents: l'Arboc del Penedds, Altafulla, Barcelona, Cornudella, Vendrell, la Roca del Vallds, Sitges, Tarragona, Torredembarra, Vilafranca, Vilanova ila Geltni (dues colles), iles dues de Valls. Heus aci els diversos castells que f6ren assolits a

COLLA JO\,ES XIQUETS DE \/ALLS Santes Creus, per totes aquestes colles: 2, dos de sis 1, quatre de sis net 1, quatre de sis amb el pilar al mig 2, quatre de set amb el pilar al mig 5, quatre de set 9, tres de set 1, cinc de set carregat 4, tres de set aixecat per baix 3, dos de set 1 3, Pilars de cinc i un intent. Es pot apreciar que cap colla intentb castells superiors al Dos de Set o altres. La festa culmind amb el cant d'Els Segadors, per part de tots els assistens, iamb el repartiment d'una cerdmica-recordatori de la diada a cada una de les colles presents a la placa del Monestir de Santes Creus. Tamb6 fou lliurat un obsequi a l'Emili Mi16. La fatalitat havia fet que uns dies abans, l'Emili Mi16 enterrava la seva estimada muller. En un breu parlament, ell, engolint la seva pena, procla-

xlou[rs t]r ACAIOgS ffi dixr*ny, qd10ofahre ,w.,g,ti

mava:

<En un dia de castells no veurem cap cara trista. Veurem tothom amb

el somriure a flor de llavi i les penes es guarden per una altra ocasi6>. A Caldes de Montbui el diumenge dia

d'octubre, els

Caldes de Montbuy. 9-1 O-77. Foto arxiu: Ventura

Castells a Terra d'Escudella El programa Terra d'Escudella, emds el dia 8 d'octubre del 1977, va escollir com a tema els castells, bo irepresentant la histdria d'un enxaneta. La histdria era la d'un nen que sempre s'enfilava. S'enfilava a les cadires, a les escales, a les parets, damunt la gent, a tot arreu. La seva famflia se n'esgarrifava ien feia escarafalls. Perd el nen, valent que valent, sempre s'enfilava, icada vegada m6s alt. Tant alt que un dia arribd fins als n[vols i desaparegu6. La seva familia buscant, buscant arriben a la ciutat bressol dels castells, Valls.

Aquell dia la Colla Joves Xiquets de Valls feia castells a la plaga del Blat, els familiars corrents pugen al balc6 de l'A-

2 de 7 descarregat. Santes Creus.2 1O-77. Diada Casteller Foto arxiui Ventura

Joves Xiquets de Valls, van actuar amb motiu de la seva festa major, assolint alli el Dos de Set, el Ouatre de Set amb el pilar al mig, el Tres de Set i un Pilar de Cinc.

juntament. lel nen, doncs, en aquell moment la Colla Joves aixecd un Pilar de Cinc. La familia, pare imare s'ho miren des del balc6, il'enxaneta del Pilar resulta ser el nen que s'havia enfilat als n(vols. Els pares el recuperen pel balc6 de l'Ajuntament amb la faixa de casteller. Una manera molt interessant, i encertada, de fer condixer el fet casteller ide la manera com es fan els castells. Enhorabona al programa Terra d'Escudella per aquesta iniciativa.

Les Fires iFestes de Santa Ursula, que tenen lloc a la nostra ciutat, varen ser motiu de satisfacci6 general al constatar la fe i l'entusiasme de les dues colles dels Xiquets de Valls. L'esperada actuacid castellera va rebre segons els medis

COLLA .|O\,ES

xtQuETs DE VALLS

informatius la qualificaci6 de <magn[fica>, encara que hi hagu6 llenya iseca. Amb una plaga del Blat no molt plena ja que hi havia basta'nts espais lliures, tamb6 el cord6 tant d'una colla com de l'altra hi faltaven aquells afeccionats que van a col locar mans. L'actuaci6 de la nostra Colla Joves en aquella diada de les fires, fou aconseguir carregar i descarregar el Dos de Set iel Ouatre de Vuit,6s va intentar per dues vegades el Tres de Vuit sense aconseguir-lo, es va assolir el Tres de Set aixecat per baix a m6s d'un Pilar de Cinc. Cal esmentar que el Tres de Set aixecat per baix, era el 27 sense caure'n cap, tot un rdcord que aconseguia la Colla Joves amb els set anys que portava aleshores diexistdncia. Ja per cloure la temporada el dia 6 de novembre 6s va actuar a la vila veiha de Vila-rodona, on s'assoli el Dos de Se! el Ouatre de Set amb el pilar al mig, el Tres de Set i dos Pilars de Cinc.

Prossegui la tanda el senyor Romi Galimany dient, que els anys 7O-7 1 va tenir les seves reserves a la hora d'accep-

tar dues colles a Valls pel temor que pogu6s portar males

conseqr.idncies a nivell ciutadd, perd que ara 6s veia obligat a felicitar a la Colla Joves pels seus dxits. Acabd anunciant la concessi6 d'una distinci6 de la ciutat a la Colla Joves Xiquets de Valls.

Acte seguit varen pendre la paraula diversos cronistes. aixi com el periodista i historiador vallenc Joan Ventura i So16, dient els problemes que va tenir la Colla Joves, a l'hora del seu nei5ement. va dir tamb6, que mentre la Colla era prdcticament ignorada per les autoritats, ell publicd un article a un periddic barceloni en el que demanava el reconeixement dels <Joves Xiquets de Valls>, com a colla castellera de la capital de l'Alt Camp.

Com a resum de la temporada, queden assenyalades 24 sortides amb la realitzaci6 aproximada d'uns 1 30 castells desglosats de la segient manera, no es. fan constar els castells de sis: Dos de set, 1 1 m6s un de carregat. Tres .de set, 1O. Tres de set per baix, 10. Ouatre de set, 8. Ouatre de set amb pilar, 3 m6s un de carregat. Cinc de set, 1. Ouatre de vuit, 4 m6s 'l carregat i 1 intent. Tres de vuit, 4 intents. Pilar de cinc, 34 m6s 3 carregats.

Diada de la Colla Joves Xiquets de Valls El dia 11 de desembre de 1977, va tenir lloc la celebraci6 anual de la Diada de la Colla Joves, com a tancament de la tem porada.

El programa de celebraci6 6s va iniciar a la nit del dia 0. A la casa de Cultura tingu6 lloc una projecci6 de pel.lfcules de tema casteller, seguida de l'actuaci6 del <graller>> de "l

Valdncia.

L'endemd comengd la diada amb un cercavila per diversos grups de grallers, seguit d'una missa al Santuari de nostra Senyora del Lled6, despr6s de la missa 6s va celebrar un concert de gralles a cdrrec de les colles <Grallers Joves de Sitges>, <Grallers del Vendrell> i<Grallers de Sitges>. Despr6s de l'esmentat concert els components de la colla i acompanyants 6s desplagaren al restaurant <Casa Fdlix> on tingu6 lloc el dinar de germanor. 4 de 8 descarregat. Santa 0rsula. 23-1O-71

Podem destacar la presdncia del Conseller d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya senyor Josep Roig,

el qual fou, qui inicid la tanda de parlaments, expressant el desig de que no veiessim en ell un cdrrec sin6 el de l'amic Roig. Despr6s d'algunes consideracions sobre el fet casteller, va acabar dient: <Aquesta imatge que doneu els castellers 6s la que necessita Catalunya, una autdntica pinya entorn .al nostre President>, finalitzant la seva tanda amb un <Visca Catalunya)).

Segui el secretari de la colla Ramon Barrufet, el qual comencd fent un resum de la petita histdria de la Colla des dels seus principis fins al moment actual, per acabar dirigint-se al batlle de la ciutat amb les segrients paraules: <Si la Colla Joves no portem el Pilar al balc6, no es perqud tinguem res en contra de vost6 sin6 perqud no actuem al nostre lloc a la placa, considerem que al mig no s'hi ha de posar cap colla>.

Foto arxiu: Ventura

El Senyor Galimany. negd que la colla fos ignorada i per altra part va dir, que un dels fets que li van crear m6s temors en aquells dies, fou l'amenaga de boicot a la festa, que li havia f et arribar l'altra colla. Despr6s dels parlaments, les gralles van interpretar va_ ries peces del seu repertori per donar cloenda a la festa de la

Colla Joves Xiquets de Valls, que 6s despedia aixi fins la

temporada segirent.

Joan M.u Ventura

FET CASTEIIER

MES SOBRE

Et DOS DE UUII AMB FOHE ()

execuci6, ara b6 l'intentarem amb doble cordS o doble pinya, posant el dos de set al damunt i encara em va

Mentre estava tranquil'lament a casa va venlr un amic amb la revlsta n(m. 19 de l'altra.colla local i em va dir. hi ha alguna cosa que pot afectar-te. Efectivament vaig llegir que J.M.G. i Ll. blasmava els meus comentaris fets a la televisi6 durant l'exhibici6 de la festivitat de la Mercd i despr6s feia unes consideracions molt sui generis. Amb sinceritat no em van sorprendre aquelles ratlles que encaixen perfectament dins de la linia habitual que sobradament coneixem. Es veu que ha tingut bons catedrdtics i a sortit un deixeble aventatjat. No tinc el gust de condixer aquest signant, perd llavors el porlador de la revista, em diu, si, 6s aquell noiet. que al coqcurs del 1980 ens va dedicar aquell gest tant poc elegant i amb aquest detall vaig comprendre de qui es tractava. No contestar al que deia pot ser interpretat com una aprovaci6, perd tamb6 pot ser-ho com un signe de menyspreu. Per aquesta vegada contestar6 per semblar-me indispensable fer-ho. Amb castells com he dit altres vegades les coses es veuen segons l'dptica que 6s miren i aquest cas no 6s una excepci6. Crec que tothom t6 dret a ser respectat, en el que fa, en el que pensa i en el que creu, per aixd sempre que dono el meu criteri sobre qualsevol qtesti6 miro molt b6 de no ofendre ning( i m6s encara si es tracta d'un dels <altres> perqud naturalment pensard a l'inrev6s que jo. L'un veu les coses d'una manera il'altre de l'altra i m6s si 6s dins del m6n casteller que a vegades es tot un niu de tensions. d'enveges. de desqualificacions passionals destructives i de supdrbies acritiques que de cap de les maneres condueixen a res de bo. Tot el q'ue vaig dir o mantinc, perqud vaig dir-ho sense cap premeditaci6 de minimitzar ningd. L'afirmaci6 de que vaig desqualificar el dos de vuit amb folre 6s una invenci6 purament seva i completament gratuita. Es cer;t que vaig dir que el dos de vuit no es fa com es feia abans i di r aixd no crec que sigui cap sacri legi. Recordo que poc abans del concurs de Tarragona de l'any 1970 el Jan Julivert (e.p.r.) despr6s d'una actuaci6 de la seva colla a la Torredembarra, al preguntar-li com o tenien pel concurs em va dir, el guanyarem amb el dos de vuit amb folre, perd t'observo que no el farem com abans per resultar-nos massa dificil la seva

5qae6-

DOBTE PINYA

recalcar, segurament diran que no es vdlid, perd ja

veurem com acabara tot aixd.

Al n0mero 3, d'aquesta mateixa revista deia que malgrat tot, el considerava un gran castell sense regatejar-li mdrits i ara afegeixo: ja el voldria tenir d'una manera efectiva dintre del nostre repertori de castells. Fa molt de temps em vaig entretenir a fer un curi6s detall on crec que figuren tots els intents i consecucions des del 26-10-69 al 30-8-79 per totes les colles que van intentar-lo i dels 30 intents s'obtingueren: 1 1 fallits 10 carregats i 9 descarregats Com es pot veure 19 vegades els respectius enxanetes arribaren al cim, cosa que segons els meus cdlculs representen un: 63'333 de possibilitats d'dxit i 36'666 de possibilitats de fracds. De cap de les maneres tinc la presumpci6 de que aixb sigui matemdtic perd si que llavors donava una mica de llum per ser als seus inicis amb respecte als reconfortants percentatges.. Tamb6 vull fer constar que en opini6 personal del Sr. Eloi Miralles, en un article que va publicar el 4-9-75 al NOTICIERO UNIVERSAL i que en un dels' seus apartats textualment diu: <Sempre en els meus comentaris i en les tertrllies castelleres he defensat la real vdlua del <Tres de vuit> i del <Pilar de sis> com a castells superiors a la mateixa <Torre de vuit amb folre o doble pinya> i aquesta vegada no seri naturalment una excepci6, el que significa el meu total desacord (reconeixent que la meva opini6 pugui ser estrictament personal) amb les puntuacions que han regit referents als mateixos, als concursos celebrats des del 1970>. Per acabar m'agradaria saber si llavors va posar cap punt damunt de la i. Jo diria que no, icompari el que vaig dir jo i el que va escriure el Sr. Miralles, tot demanant-li que si una altra vegada t6 de <renyar-me) o faci almenys, si no es demanar molt, tal com o faria una persona mitjanament educada. Josep Secall i Duch

I COL.LABORACIO

8gD@@g C/. Abat Llort,

Tehdfon

60 15 61

VALLS

COLLA JOVES

xtquETS DE VALLS

mai hi falla. S6n moments que inclis ens falta la comprensi6 dels

ENTREVISTA

estaments ptiblics que, segons deien, (quina vista senyorsl) Valls no era poble de dues colles i era millor que tots don6ssim suport a una colla. Despr6s, l'Andreu lnvernon entrd a formar part de la junta de la colla, unint-se a aquella peregrinaci6 de domicili en domicili i de bar en bar perqud, sense local, ens reunfem alld on podiem. La colla va creixent i els primers castells que fem, amb una ba-

rreja de veterans i nedfits, es van consolidant. L'Andrds puja als primers castells, de sis o de set esclar, i es converteix en un bon castelle

Andreu lnve rnon Ramos va 47 anys a l'Hospitalet. De molt petit va venir a viure a Valls n6ixer fa

junt, naturalment, amb els seus pares i germans. Feia poc temps que havia acabat la guerra i els temps eren dificils; l'Andrds. al carrer de Sta. Anna, al costat mateix de la vaqueria de cal Bond6u, va comengar a c6rrer pels mateixos indrets on ara viu: entre el bar <Enxaneta>, el seu domicili a la placa dels Alls i el seu magatzem, situat a la Muralla o Arrabal del Castell. Andreu lnvernon va anar de petit als castells i va formar part de la canalla de la Muxerra, juntament amb el seu germd Cristdbal i all[ va comengar a tenir afecci6 pel fet casteller, malgrat no tenir cap precedent a la seva fami,lia. Ouan es formd la nostra colla, ja s'hi compta entre els primers. Als primers assaigs i a les primeres reunions on es busquen solucions

tants problemes (com plantejar el neixement d'una colla que surt de zero, sense res de res) l'lnvernon

Crec que 6s un dels homes de la colla que ha pujat a m6s castells. Assajant, a les places i quan n'hem fet a les cercaviles; com que l'Andreu sempre hi era, n'ha fet molts de castells. Jo di ria ara, de memdria, que menys els pilars, ha fet tots els castells en un moment o altre. 1- A veure, per comengar AndrBs: explica'm els primers records que tens dels castells, quan et vares integrar a la cotla Muxerra. Jo vaig comenQar a anar a la Muxerra amb el meu germd Cristdbal. Vaig pujar poc ja que, segura-

ment, n'hi havia d'altres que

feien millor que jo. El que m6s m'ha quedat d'aguella etapa ds que quan

la colla va anar a Madrid, com 6s natural, no varen prendre a tota la canalla ivan escollir at Cristdbat, aleshores el pare va dir que ni l'un ni l'altre. Aixd 6s una cosa que sempre he recordat ja que en aquell temps em va afectar molt. 2- Passa l'etapa de formar part de a canalla de Ia colla. Oud fas aleshores als castells?

Per aquells temps, jo ja tenia molta afecci6 i ja feia tertllia als bars i altres llocs amb gent que havien format part de la Muxerra. Tambd andvem a veure exhibicions

a les places castelleres, sobretot a l'Arbog. al Vendrell i a Vilafranca. 3- Arribem a l'any 7O i el jovent es oomenga a moure per

formar una colla que ocup6s l'espai que havia deixat la Muxerra i, m6s enrera, la Nova. Tu Andreu ja estds entre els primers; com va

anar tot aixd? Jo em vaig assabentar que s'anava a crear una altra colla i ja vaig anar a l'esmorzar de cal Bou; com t(t saps, em vaig integrar des del primer moment a la Joves i recordo molt b6 que a la primera sortida ja vaig fer el quatre de sis en el qual, com 6s ldgic, vdrem patir com si fos de vuit. Per cert que quan comenQava a venir a la colla, un senyor molt viu de Valls mateix, gue es diu entds en matdria de castells, va dir-me que jo no en faria mai de castells; esclar gue ara li he recordat moltes vegades e/s seus presagis.

4- Comencen a fer castells i tti ja vas al primer gran intent de la Joves: el quatre de set. Tf creies aleshores que la colla arribaria tan amunt? Jo crec que si els castellers de la Joves assagdssim mds, encara fariem mds coses ja que s'ha demostrat que els assaigs en els castells s6n primordials.

5- Arriba l'hora de la veritat: l'etapa dels castells de vuit. Tti, junt amb en Jordi Creus, descarregu6s el primer dos de set a Valls el qualja l'havies carregat a Tarragona en el concurs. Al primer quatre de vuit no hi puges, Fes-nos una miqueta d'histdria sobre aixd.

ESPORTS

VI NAS

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS 12

GOLLA JOVES

xrQuETS DE VALLS Com td dius vaig descarregar el primer dos de set (que es va carre-

tots els treballs i problemes els podem donar per ben empleats.

gar per primera vegada a Vilafranca i en el qual no pujava) i va anar com has dit. El segon dos de set el vdrem descarregar al Pla amb Ramon Creus i jo al terg. Al primer quatre de vuit, a La Bisbal, no hi vaig pujar; aquest fou el primer cas-

7- 86, com tf dius, ja tenim local. Tri tens al bar aprop i no cal dir que 6s pas obligat per anat al nostre estatge. Sobretot de cara a l'expansi6 de la colla: consideres que hem tret sufi-

tell de vuit que vam descarregar.

cal?

Despi1s

ja pujo a molts dels

que

anem fent: carrego el primer tres de vuit i tamb6 el descarrego per pri-

mera vegada i recordo gue en aquest andvem al terQ: Ramon Creus, l'Angelet i jo. Carrego el primer cinc de vuit, encara que al primer gue descarreguem no hi vaig pujar. Vaig carregar el primer dos de vuit i tambb l'he descarregat per primer cop. I vaig carregar el primer guatre de vuit amb el pilar al mig, al

concurs gue ens varen robar

Ta-

rragona.

Com pots veure, no estd malament del tot! 6- La colla es va consolidant,

amb m6s o menys problemes, i aleshores ens quedem sense sala per assajar. Jo llavors era president de la Joves i crec que vas ser precisament tf el que em va

parlar del local del Josa i de les possibilitats que tenia per poderhi assajar de moment i per sortir del pas. Desprds es va convertir en el nostre estatge-. Explica'ns com va anar tot aixd. Em va dir que hi havia un local per llogar i quan el vaig veure, de seguida vaig pensar que era un local que podia anar bd per la colla, sobretot quan comencaren a enderro-

car el local d"Educaci6

Descans

que tan bd ens anava per assajar. El demds ti ja ho saps tan bd com io: tot va 6sser qilesti6 d'anar amb el Josa... I ara ja tenim local i crec que

cients avantatges del nostre lo-

Jo crec que la colla td un bon jo estic molt satisfet d'haverhi intervingut. Tambd crec que la calla, tan com a entitat castellera com a societat, ha fet un bon is del seu estatge ja que tan a la temporada castellera per assajar, com en festes; s'hi veu molt de moviment. 8- A m6s del local, de! qual ja n'hem parlat, !a colla t6 ara: Escola de Grallers, la revista i, segons sembla, molt aviat disposarir d'una Banda. Aixd com ho

local i

veus tf? A mi m'agrada molt tot aixd. Ja saps que jo sbc un home que s'apunta a tot el que sigui fer ambient. Aixd de la Banda tambd m'agrada molt; jo cada any vaig de vacances al Pais Valencid i alli no hi ha caP poble, per petit que sigui. gue no tingui almenys una Banda. A mds, crec que com m6s coses fem a la colla, m4s gent es mourd al voltant dels castells i aixd ds molt important per tots els castellers. 9- Tornem a parlar de castells, que 6s el nostre. De tots els que has fet, quin t'ha emocionat m6s i amb quin et quedaries? A mi els castells m'agradem tots i molt; perd potser t'alegria m6s gran la vaig tenir al descarregar el primer cinc de vuit, sobretot per ser a Valls mateix, ja que a mi sempre m'ha agradat molt fer els castells a Valls. Tambd vaig tenir una gran alegria en l'intent del quatre de nou

ia que anava al folre. perd l'alegria 6s la mateixa) ia que es va veure clarament que 6s (Jo no hi puiava

un castell que tenim a l'abast i, Personalment, crec que aquesta tempo ra

da l'acon seg

u i rem.

1G- Enguany, Andreu, 6s segurament l'anY que has fet menys castells d'engir que tenim colla. La= joventut apreta i, sortosament nosahres en tenim de joves. Perd tf encara has fet cas-

tells de vuit; com et sents de

cata a la prdxima temPorada? Jo em sento molt bd Per Puiar quan es cregui necessari i alld on sigui. Peird com'6s natural comprenc que han de puiar els ioves ia que etls s6n la continuaci1 de dels castells.

la colla i

'l 1- Parlem de castellers' Recordes algri que hagi estat Per tf un gran casteller? Una gran figura Per mi va 6sser el Xamali. Tamb6 Collet. Foguet, Lloren96, Fontanilles, Ramonet Creus, Batet... i segurament que encara no hi s6n tots. 12-Tu, Andreu, seguirirs dins l'ambient casteller Perqud, com jo mateix i molts d'altres, ho Portes a dintre. Com veus l'avenir dels castells en general i de la nostra colla en particular? Potser cal tenir en comqte que ara existeix el risc de que es Produeixi algun accident ia gue totes les exhibicions s6n de castells de vuit i aixd 6s perill1s. Auan a la nostra Colla; tenim nolta qualitat entre els joves i l'ilnica cosa que els falta 6s que assagin molt ia que, com ia he dit, crec que si tinguessin afecci6 a assaiar fariem grans coses.

Bonddu

Tqpiceniq Pic5 Ar. Misericdrdia, Tet. 60 to

Tapisseria en general Tapissats cotxe cortines

Moquetes Teldals

vALLS 13

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

LA FESTA DE LA COLLA JOVES

Despr6s d'una temporada que va comencar molt aviat i amb la gran quantitat d'actuacions que s'han fet, ens mereixiem una gran festa, i la varem tenir. Els dies 13, 14, 15 de desembre, amb un programa d'actes i activitats dificilment superables. es va celebrar la

ja tradicional festa de la Colla Joves. Una festa de caire popular i amb la majoria d'actes oberts a tothom. No far6 aqu( una enumeracid sistemdtica de tots els actes que va haver-hi, perqud ja es va fer la seva difusi6 en el seu moment i s6n prou coneguts per tots vosaltres.

Una festa on hi havia de tot: Partits de bdsquet i futbol, simultdnies d'escacs, jocs per la canalla, havaneres, dues grans sessions de ball i un cercavila compost per, grups d'animaci6, ball de gitanes, els diables de Valls, els nans, l'orquestra Marab( i l'escola de grallers. Un fet que no podem oblidar d'aquesta festa, es la presentaci6 de la Banda de M[rsica Colla Joves, fet que mereix una felicitaci6 per la gran tasca que estd fent l'Escola de Grallers i que estd donant moltes alegries a la Colla, endavant nois, tots ajudem a engrandir per tot arreu la gran entitat que 6s la Colla Joves. De la festa destacaria diferents aspectes tots ells positius: Primerament, la gran participaci6 de la gent 14

en tots els actes que es varen celebrar. Alguns d'ells ja

portaven dies duent-se a terme i finalitzaren els dies de la festa. En segon lloc, el complert que era el programa. Si b6 era molt dens, tamb6 era un programa forga equilibrat, donant prioritat a les coses per la canalla; ells com un membre m6s que s6n de la Colla han de viure aquesta festa d'una manera completa. En tercer lloc felicitaria a la comissi6 encarregada. que ha fet possible aquesta gran festa ials qui no sempre se'ls valora l'esforg, especialment quan les coses surten b6. Sovint el que fan passa desapercebut encara que la seva feina comenga i acaba molt abans i molt despr6s de la festa ino sempre reben el suport que es mereixen. Tamb6 cal destacar els actes del diumenge, des de les matinades, passant per la missa, al santuari de la Verge del Lled6, l'entrega de premis de les diferents competicions, i el gran di nar de germanor. El dinar es l'acte de mdxima concurrdncia, d'aqui la seva importdncia. Es l'acte on ens trobem tots, no l'hem d'oblidar ical recordar a vegades el que alli es va dir.

COLLA JOVES

xtQuETs DE VALLS Era presidit pel Sr. Gomis, President de la Diputaci6, el Batlle de la Ciutat, Sr. Pau Nuet, el Sr. Francesc Mateu, Regidor de Cultura de l'Ajuntament, el Sr. Joan Ventura Vicepresident de la Diputaci6 i pels Padrins de la Colla, Sr. Antoni Gallardo i Sra. Joana Ballart. Per part de la Colla, hi eren, el Cap de Colla, Julid Bascufrana, el President Joan Benet, el Vicepresident Sr. Josep M." Pallar6s i.el relacions p0bliques Sr. Tondo. Tamb6 hi eren presents els mitjans de comunicaci6 de la nostra ciutat. Dels parlaments que va haver-hi jo destacaria el to serd i seri6s de tots ells. Si els que erem alli els varem

En Joan Benet va fer extensius els agraiments als

de la Colla per la seva presdncia, aix[ com al President de la Diputaci6, a la Caixa de Pensions, al Banc de Sabadell i al batlle de la Ciutat. Recordd que la Colla Joves 6s coherent amb les seves idees castelleres i f6u esment de les sortides fetes a Alcover, com a recolzament a la colla que alli comenqava i la feta a Tarragona per l'UNICEF, a aquestes dues sortides hi acudirem a canvi de res. Tingu6 paraules de record i agraiment pels directius anteriors que han fet possible Padri ns

el que 6s la Colla Joves.

escoltar en podrem treure un grapat de coses positives. Des de Jordi Tondo, que va ser el primer en comengar-los, fins al Sr. Gomis que fou qui tancd l'acte, tot el que es va dir 6s aprofitable. lntenta16 fer una mica de memdria per tothom: En Jordi Tondo. despr6s de les salutacions a les autoritats i Padrins de la Colla, va donar la benvinguda als nous components de la Colla, i ens va explicar com podem fer moltes m6s coses i de molta m6s categoria. En Julid Bascunyana va parlar de castells. Digu6 com havia anar la temporada amb vi nt-i-tres quatres de vuit, cosa no feta per cap altra colla, els set tresos de vuit, el dos de vuit carregat, aixi com el cinc de vuit fet per Sant Joan, i l'intent -que tots sabeu com va anar- de quatre de nou. Tamb6 ell ens va explicar com es poden superar aquestes fites prou importants perd que nosaltres som capagos d'augmentar.

L'Alcalde de la Ciutat f6u un parlament curt com ens t6 acostumats, perd no per ser curt passd desapercebut, va parlar de la responsabilitat i de la seriositat dues paraules que hem de recordar molt b6. Tancd l'acte el President de la Diputaci6 Sr. Gomis, a qui des de Foc Nou agraim la seva presdncia a la nostra festa i tamb6 pel suport que estd donant la Diputaci6 a les revistes com la nostra. Ouan cal criticar a l'administraci6 es critica, perd si cal agrair tamb6 sabem fer-ho. El Sr. Gomis expressd la seva complaenga de poder estar junt amb nosaltres, parlar del fet cultural i social dels castells i que el nostre companyerisme 6s un monument a la convivdncia, i a la solidaritat. La festa acabd amb un ball al local social. Fins a la propera que intentarem que sigui tant o millor que la d'aquest any. FRANCESC TERREU

ELECTRODOM ESTICS

ARTICLES REGAL TOT PER A LA VIVENDA T.V. COLOR - VIDEO

LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA Abad. Llort. 15

reL 602271

VALLS 15

COLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

DIFEREilTS MOMEilTS DE I.A FESTA IIE I.A I{OSTRA COtlA

SERVEI OFICIAL

Jaume Serra Sampere Mossdn Martf, 3 Tels. 60 01 63 16

12 96

VALLS

GOLLA JOVES

XIQUETS DE \/ALLS

Senyor Francesc Terreu Director de FOC NOU Castells i Costumisme Benvolgut Director: Crec he de dirigir aquesta carta a la teva

persona, degut a que el meu nom apareix en una lletra oberta que es publicd al n.'10 d'aquesta Revista, signada per Ramon Barrufet iFigueres, membre de la Colla Joves, integrant de la redacci6 que molt en certadament en capgales. No cal dir que recolzo el criteri, que FOC NOU Castells i Costumisme, t6 d'expressar en tot moment el sentir de la Colla, com a portaveu de l'entitat. Aixi s'ha fet en totes les qtiestions pel que respecta a treballs de Redacci6. Les observacions que es fan en la carta, respecte si el pilar de sis aixecat per baix no s'ha de valorar en les puntuacions, per la gran poldmica que pot produir en conf rontacions de colles i concursos, estem plenament d'acord. Per aixd en el meu treball <Cord6 Castelleo,6s pot comprovar com a l'engraellat que encapgala e[ requadre estadistic, nom6s es menciona el 1-6 (pilar de sis), itothom ent6n es refereix al castell normal, com l'aconseguit recentment per una colla de Tarragona. Confeso que hi hagu6 un lapsus, a l'incorporar en el requadre del n.' 9 de la Revista, un castell que no era realitzat dins d'aquestes caracteristiques. Per aixd en el n[mero segtient de FOC NOU, s'hi adjuntava la corresponent esmena. No crec que aquesta circumstdncia, sigui motiu perqud l'amic Barrufet digui que desqualifico i comprometo la posici6 adoptada oficialment per la Colla Joves, en les darreres reunions de Tarragona. Potser no cal alarmar-se tant, quan podem atribuir el lapsus a un fet o una inciddncia, de les firoltes que es produeixen en el m6n dels castells. I m6s encara, quan el meu treball no ve acompanyat de cap comentari escrit. Altra cosa seria que al redactar-se les bases d'un

Concurs, on es decideix amb delegats de la nostra Colla, quins castells entren en competici6, jo em manifest6s a favor o en contra d'una puntuaci6. Aixd ho han de decidir els respectius redactors del Reglament, tot ique m'agradaria condixer, si al marge de la disciplina de la Colla i de la propia Redacci6, hom pot fer us de la llibertat d'expressi6 i fer constar p[rblicament els consentiments o les discrepdncies.

El requadre <Cord6 Castelleo va signat amb el meu nom. per tant, es de la meva responsabilitat ide ningri m6s, qualsevol error

que, en un cas o altre, es pugui produir a l'haver de comptabilitzar la gran xifra de castells que durant la temporada, realitzen les vint-iquatre colles existents a Catalunya. Tasca feixuga idificil, que necessita m6s comprensi6 de la que m'otorga l'amic Barrufet, quan m'acusa d'anar contra la posici6 oficial de la Colla iels seus components nom6s per un fet insignificant, iamb un oblid total de la consideraci6 que mereix una fulla de serveis plena de fidelitats i d'entrega a la nostra Colla. Per acabar, voldria demanar a l'amic Barrufet no plantegi questions de dimissi6, perqud la Revista necessita l'esforc de molts ila seva actitud podria afectar altres companys de Redacci6, aliens a la nostra poldmica. En el decurs del nostre treball hem tingut itindrem, errors, els quals es corregeixen sense subtileses ni subter-fugis. primordialment cal renunciar a postures personals, tot evitant portar al carrer temes que poden 6sser resolts en amical conversa a l'entorn d'una taula. La Colla ens ho agraird. Gricies, senyor Director Joan M." Ventura i Batalla

Ni I'enxaneta ni I'aixecador s6n socis deffi'Agrupaci6 Mfitua.

ISEEA AQUEST EI":REGALo?

Perd podran ser-ho i beneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys. S6n molts els castellers que formen part de la nostra tasca col.lectiva! PerquB a I'Agrupaci6 M0tua

tamb6 fem pinya. Una pinya de m6s de 240.000 home; i dones que ens ajudem

motuament en cas de malaltia, interuencions quirrirgiques, estada a la clinica. invalidesa, defunci6, ajut a I'orfanesa...

Una pinya que formb el '1902 i ha anat creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom.

Informeu-vos-en a trav6s

de mutualistes amics. Dels 16 anys fets als 40 per complir, tots, homes i dones, podeu entrar-hi.

Tot de ll tene, tot n.tural;

ACRUPACIO MUTUA DEL CON,4ERC I

fore rn obsequi ben regionrr.

TA INDUSIRIA

O.anMade Escotu Cabtares,e1. Ietarons3tS

rBm,3t84s &(ebna lO

rET CASTETTER

ELS CASTELLS, UNA TRADICIO El fendmen que es coneix arreu com <Els Castellers> o <Els Xiquets de Valls>, 6s un exercici atldtic popular d'arrel desconeguda i mil.lendria, i practicat en l'actualitat, en certes comarques de Catalunya. Moltes d'aquestes comarques corresponen a les que els historiadors romans donen com <Terra dels Cosetans> i que

en el present reben les denominacions modernes de: Alt Alt Pendds i Baix Penedds, Garraf i Tarragon6s.

ta cada mati que hi ha sortida, el toc de les gralles. Aquesta mrisica, de la qual poca gent m6s, que no siguin els amants dels castells en sap fruir el goig. Volguer mantenir un mite

com aquest en l'actual segle, a l'era dels viatges espaials, electrdnica i computadores, aixd 6s una feina d'enyorances i records de temps passats, que com diu el poeta: (qualquier tiempo pasado fue mejor>.

Camp, Anoia,

Dels homes que practiquen aquest noble art en diuen <Els Xi-

quets), m6s modernament <Castellers>, per tal de no confondre les Colles amb els Xiquets de Valls. La Colla Castellers de Vilafranca, va 6sser la primera que va fer servir aquest gendric per donar-se nom a ella mateixa. L'exercici de carregar i descarregar castells, consisteix en

la construcci6 de torres o castells humans, posant-se

home sobre altres, fins assolir l'algada desitjada. Aquests homes munten el seu castell sobre una base que se'n diu pinya, entreteixida amb els cossos i bracos d'uns altres homes. No dubto que el tema es presta a la mitificaci6 com tot alld que

Doncs, s'equivoquen, s'enganyen els que pensen d'aquesta manera. Els castells, aquest noble art, no s'aguanta avui en dia com la reliquia d'un bell temps passat. Els castells d'avui en dia s6n una continuaci6 que no 6s fruit de cap interds, ni de cap enyoranga, ni de cap bon propdsit cultural o culturalista. L'art de fer castells 6s un art popular -potser l'0nic que queda-, popular amb el sentit m6s ample i noble possible, la gent hi participa, hi col.labora iels hi agrada, no 6s t6 de tenir cap ensenyament preparat. Penseu que en cap centre cultural aprenen els nens la histdria ila tradici6 dels castells, sin6 que ho aprenen a casa seva, al carrer o a la placa de la vila, quan es fan algunes diades castelleres. Els castells s6n un art corporal, realitzat amb els propis cossos, amb les nostres mans, amb les nostres cames, amb

la nostra forca controlada, amb l'equilibri, l'home puja,

puja

pas a pas, per l'espatlla del seu company, una md s'agafa al pantal6, l'altra la puja cap a la cintura mentre que el seu peu busca la faixa per assegurar-se, la ment en aquells moment la t6 en blanc i no pensa amb res m6s sin6 en posar els seus peus b6 i les seves espatlles dretes perqud l'altra company s'hi pugui col.locar i d'aquesta manera 6s pugui carregar i descarregar el castell. Ouan aques.ta feina ja 6s feta,6s miren els uns als altres i entre rialles i plors s'abracen per la bona feina que han fet. Ara despr6s de l'actuaci6 comenga el moment de perpetua-

ci6 del mite. prov6 de les classes populars, isobretot per aquells que coneixen de lluny, i anecddticament, fendmens com aquest dels castells. Perd pel qui escriu aixd, jo mateix s6c casteller, he pujat als castells, per a mi i per als meus companys, fer castells o parlar de castells 6s alguna cosa ben semblant a un mite. Perd aleshores un mite ben viu, un mite que es desper18

I qud hem fet, doncs nosaltres mateixos hem fet d'arquitectes, de maons, de paletes i les nostres mans han estat aquest ciment d'aquesta torre o castell. I tot aixd, quE representa? Ouin 6s el seu significat? Per qud es fa?

TET CASTELTER Doncs senzillament, el castell es fa pel pur goig de fer-lo, pel pur goig de l'esforc comri. Ouin 6s el significat dels caste lls?

El significat 6s cosa que el protagonista es fa a la seva mida, segons les circumstdncies on li toca viure. El significat actual dels castells potser no 6s el mateix que pogu6s tenir a mitjans del segle passat puix que els homes i les circumstdncies han canviat forca, qui ho dubta, aixd. El significat actual dels castells, l'ha de descobrir cada u, apropant-se a les colles, coneixent als homes, el fendmen a cada poblaci6. Tot el que es pugui fer, a part d'aix6, corre el risc de quedar-se en pura teoria i escriure per escriure, puix que l'art dels castellers o dels xiquets, 6s un invent de l'home, i l'home pot inventar-se i reinventar-se tantes vegades, i de formes diferents, com vulgui, o com pugui, clar. - Oud cal saber dels castells. Dir que totes les estructures que els castellers o xiquets realitzen reben el nom de castells. Perd cal saber que no tots

els castells s6n iguals, sin6 que es divideixen en grups segons el nombre d'homes que pugen per pis i dels pisos que t6 el castell, per exemple el quatre de set, haureu pogut adonar-vos que la denominaci6 d'un castell 6s indicada per dos noms naturals, el primer dels quals (el quatre) ens indica el nombre d'homes que t6 el castell per pis, i el segon (de set) significa els pisos d'algada del mencionat castell. Perd aquest coneixement no serd suficient per a incloure un determinat castell. Per exemple: un pilar de cinc 6s un castell de set, perqud sempre es qualifica com si tingu6s Cos pisos m6s, i un dos de set es considera un castell de vuit. La quantitat d'homes indica el castelt que serd realitzat, el pilar es d'un home, el dos de dos homes, el tres de tres homes, el quatre de quatre homes i -el cinc de cinc homes tots ells de base, encara que hi ha dues realitzacions com

s6n els aixecats per baix i els castells amb el pilar al mig, que s6n diferents dels altres.

Oud cal saber del funcionament d'una colla, de la junta de la colla i el Cap de Colla. La colla 6s, avui en dia, una entitat democrdtica, on encara hi fan via alguns dels aspectes m6s positius de les antigues organitzacions tribals i paternals. Tots els castellers participen del mateix interds, i no n'hi ha cap que ho sigui per altres raons que l'amor als castells. La colla este en actiu durant uns cinc o sis mesos l'any, encara que avui dia s'allarga una mica m6s. Actualment una colla acostuma a tenir en actiu uns dos-cents homes, perd que amb diades de gran relleu

s'acostuma arribar quasi als cinc-cents. Tots els castellers, des del seu Cap de Colla fins el darrer home de l'entitat, t6nen els mateixos drets i deures, com a participar en quasi totes les sortides que la Colla t6 programades, i d'assistir a tots els assajos que convoqui la colla. La canalla de la colla, enxanetes, aixecadors i dosos, tenen els mateixos drets ideures que els altres homes de la colla, perd sovint disfruten d'un tracte especial, ja que s6n part fonamental del castell i de la Colla, perqud quan un enxaneta o aixecador diu que no vol pujar en un castell. no hi ha <cristo> o (tu tia)) que el faci pujar. En quan a la junta, estd composta pel President de la Colla, el relacions p[bliques, el secretari, el tresorer i els vocals, segons les necessitats a m6s del Cap de Colla. Aquesta junta es la que porta la part administrativa itot el relacionat amb la colla, com poden 6sser les assegurances, els contractes,

El Cap de Colla, 6s escollit entre els mateixos castellers de la Colla. Es pot escollir democrdticament o a dit, cada colla t6 la seva peculiar forma o sistema d'elecci6. Aquest home es el que d6na l'[ltima paraula sobre els castells a realitzar,6s un cerrec pel qual s'ha de tenir un especial cardcter de saber no ofendre ning0, i tenir content a tothom, cosa extremadament molt dificil dins una colla amb tanta diversitat d'opinions. Aquest cdrrec de Cap de Colla, t6 una durada il'limitada, tant pot ser-ho fins que 6s mori o com durar pocs dies, tot depdn de que a la colla li vagin b6 les coses' Cada colla s'adapta a les caracteristiques peculiars dels seus membres i de la seva poblaci6, cap colla reconeix a una altra una superioritat que no sigui la moral, reconeixent-se entre elles una total iferma independdncia de criteris id'actuaci6. Cosa que no priva, ans el contrari, ho aferma; que entre ells hi hagi un bon esperit de germanor, malgrat les continues disputes que sorgeixen per motius d'ordre purament del

fet casteller. El cas de dues colles en una mateixa poblaci6. es un apartat en tot aixd que he escrit, apartat que, m6s que dins el m6n casteller, caldria incloure en el de les relacions sdciopolitiques de la vila.

Joan M." Ventura i Batalla

etc. etc. 19

FET CASTEIIER

IE}IPS DE CASTELIS(XT) Els anys grisos {.1943-44!. El fil de la histdria castellera es un conjunt de pujades i baixades com qualsevol altra activitat humana, que s'intercalen per formar un tot seguit, especialment si es pot mirar amb la perspectiva que d6na la llunyania del temps. I el parell d'anys que analitzarem avui, conformen un lleuger retroc6s per al conjunt de la castellistica, que afectd a totes les colles existents aleshores i m6s per un conjuntural descens de l'activitat interna, que no pas per qualsevol maltempsada d'aquestes que de tant en tant sacsegen una agrupaci6. Es com si sota la familia castellera s'hagu6s posat d'acord per anar passant el ratet i es prengu6s un petit descans, sense que cap intent d'una colla obligu6s a les altres a espavilar-se i treure's Ia son de les orelles. El resultat de tot plegat foren dues temporades sense ni quatre de vuit ni dos de set. L'andlisi detallada dels motius pels quals aixd va succeir aixi, resulta una mica complexe, i per esbrinarho cal repassar diferents aspectes, al igual que passa a m6s gran escala, quan es parla de la devallada de comengaments de segle. En primer lloc tenim (com nol) els problemes que cadasc0 tenia a casa seva; en el periode que avui veiem, els Nens van canviar de cap de colla ila conseqr-ient reorganitaci6 els va mantenir prou ocupats com per no pensar massa en els vallencs; a la seva volta aqu.ests darrers sofrien el vell problema sobre el qual es necessari incidir un i altra cop de la divisi6 interna de les antigues colles. . Per altra banda, iencara que ja s6 que alg( pot pensar que aixd es casual, el cert es que aquesta petita devallada coincideix amb un periode de no-concurs. De fet El Vendrell va tenir fins als 1 970 periddics revifalls que no eren sin6 intents d'assolir una gran victdria sobre els vallencs, una victdria aclaparadora, i si pot ser en un concurs molt millor. A l'dpoca que anaIitzdrem en el capitol anterior, vdiem una relativa puixanca vendrellenca que va coincidir amb un concurs (Valls-41), i en el proper n0mero veurem com l'any 45 van carregar el carro gros, construcci6 que torna a coincidir amb un altre concurs (El Vendrell-45). Perd en els anys 43-44 no n'hi havia cap de concurs, i el cert 6s que semblava que les dues agrupacions celebraven les seves particulars festes de Pau i de Treva. Finalment afegir6 que en aquest periode es co-

6v QA, )vl '7'f a.b

E\I

\Iz.q tL$ z 20

1...

.. ARA

mengava a bastir l'dpoca daurada del futbol vallenc, m6s com un fet d'importdncia social que no pas d'dxits concrets perqud tanmateix no s'assoli el cobejat ascens a tercera divisi6. perd els partits movi litzaven una bona part de l'inter6s dels ciutadans, oblidant una mica els 6astells. I aixi, amb futbol, <straperlo>, un pa que no era blanc, la victdria dels aliats contra els nazis i el ress6 encara fresc del <alzamiento> es visqueren pocs castells, perd qui dies passa, anys empeny. I fou al comencar aquesta temporada, quan la premsa vallenca va reviscolar amb periodicitat setmanal, despr6s de gaireb6 set anys de silenci. per b6 que en el que peftoca als nostres castells no s'hi notd gaire; la noticia doncs era la manca de noticies, fet que acostuma a ser forga simptomdtic de la situaci6 real de la colla vallenca quan van maldades. Aixi ens trobem de sobte amb Sant Joan, del qual sabem que es f6u el tres de set i quatre amb pilar, encara que la premsa primer i m6n casteller despr6s citen (nicament <alguns castells> que segons <Juventud>, foren aconseguits (con seguridad y aplomo>. Deu n'hi do. Per cert que la nostra Festa Major va celebrar-se els dies 26 i 27 per no coincidir amb el Corpus. L'estiu va transcdrrer tranquil, i les festes majors dels pobles tradicionalment castellers passaven de llarg o amb un concert de gralles per sortir del compromis. Pel que fa a La Bisbal, 6s possible que hi andssin els vendrellencs. encara que tampoc se'n ha sentit a parlar, i per aixd I'ambient no va animar-se fins a la Festa Major de l'Arbog, on la Colla dels Xiquets de Valls feu el cinc de set, quatre de set amb pilar, tres de set per baix i intentd el dos de set, que va caure al entrar l'aixecador. El carro gros no s'intentd. El dissabte dia vint-i-vuit els vallencs actuaren a la placa del Blat, amb motiu de la festa de barri del carrer de la Cort (fins la baixada de la Peixateria), tot fent castells de set. Dos dies despr6s, a Vilafranca. la Colla dels Nens f6u el cinc de set, quatre amb el pilar, i intentd el pilar de sis; el quatre de vuit ni tan sols el provd.

El mes de setembre tampoc va animar l'ambient; de la Torredembarra no se'n sap res i la vallenca <Fi ra de les portadores> va passar <con la brillantez habitual> i sense castells. En canvi, a Tarragona es vei6 Com el pilar de quatre baixava fins l'Ajuntament el dia de la Mercd.

TAMBI

TET GASTETIER ban algo decaidos>, perd malgrat tot es molt alligonador de veure com despr6s dels tres castells de <set i mig>r i quan tothom devia esperar l'intent del dos de set, es f6u el dos de sis. Aquesta exhibici6 esmentada va repetir-se (dos de sis incl6s)a l'Arboc, itot seguit cap a Vilafranca, on es f6u el cinc de set, tres de set per baix, i l'intent del dos de set; en aquesta actuaci6 hi havia tamb6 els <Nens> dels quals la premsa vallenca no en diu res i M6n Casteller n'esmenta que (competiren amb igualtat>. De fet sabem positivament que la fita mdxima aconseguida en el present bienni, fou el tres de set per i encara sense que es prodigu6s massa. Enguany la Festa del barri de la Plaga del Blat es f6u el dos de setembre, i s'aconseguiren <castells de set>.

Aix[ es f6u cap a Santa Ursula, i ni tan sols la nostra <fira> va salvar la temporada; el dilluns 25, va haver-hi exhibici6 castellera i es f6u el cinc de set (possiblement tamb6 el tres de set per baix) perd va caure el quatre de vuit. Tal vegada el m6s destacable de les festes fou la recuperaci6 del ball de la primera, vist el mateix dia de banta 0rsula. Despr6s d'un any tant decebedor, l'hivern fou fred, no solament de temperatura ambiental (que tamb6 ho fou, i molt). Si inmediatament acabada la guerra, es notava com una eufdria (potser millor seria dir-ne nerviosisme) de la gent, un neguit de fer castells, de que tot torn6s a ser (com abans>, ara un cop passats cinc anys, estavem en plena ressaca del malson, i la crua realitat es vivia m6s que mai. La ddria castellera

A la Torredembarra, si que va haver-hi castells aquest cop. En els primers anys despr6s de la guerra, els vallencs van fer-ho forca b6; el quaranta-tres algI va receptar abstindncia (cosa que no tenia res d'estrany en uns moments en que estava de moda el plat (nic) i en canvi el quaranta-quatre hi anaren els Nens, que feren tan sols <castells de setl. La Festa Major tarragonina va destapar-se m6s reeixida que altres anys, i foren descarregats el tres de set per baix iel quatre de set amb pilar, perd van caure el cinc de set iel dos de set, iel pilar de quatre no va arribar a l'Ajuntament.

s'havia apaigavat un xic, rendida a la realitat de la vida did ria.

Aixi comengd el quaranta-quatre, farcit de discursos imperialistes, perd sense que tampoc es veidssin bons castells. Sense anar m6s lluny a les fires de maig vallenques la notfcia foren Sardanes, unes sardanes <de la noble gente de nuestra comarca, sin la intencionalidad que algunos ingenuos quisieron ver antafio), perd de castells res de res.

En aquest any el Jan Juliverl tornd al Vendrell,

es f6u cdrrec de la Colla, passant en Gual al que avui se'n diria una (secretaria tdcnica>, i que aleshores se'n deia passar a segona fila. Del primigeni <cap de Colla>, que ho havia estat abans de la guerra amb <els Gansos), no se'n parla; aixd fa pensar que va deixar-ho sense soroll en la immediata post-guerra.

Per Santa Ursula hom vei6 castells el dissabte dia vint-i-u, perd foren <castells petits). L'endemd quatre de set amb pilar. cinc de set, tres de set per baix i l'intent (altra cop es quedd en intent) del dos de set, un castell que aquests anys estava decididament <verd>. I per donar una idea de quina era la situaci6 castellera del mornent di16 que el plat fort de Santa Ursula era... la visita a Valls en partit amist6s de l'Atldtic Balears, potent equip de tercera en que portd un estol de figures i omplend el camp d'espectadors. Aixi s'acabd un periode m6s aviat trist i ensopit de la histdria dels castells, un bienni sense castells de vuit, que vist quaranta anys despr6s ensenyen una fredor esfereidora. S6n els anys grisos dels castells.

I altra cop per Sant Joan, veiem una diada fluixa. Tant a la nit com al migdia <castells de set>, que (ves quin remei) foren <muy aplaudidos>. Al juliol m6s tranquil.litat encara, i en comengar l'agost, el dissabte dia sis concretament, va celebrar-se una festa-verbena al Portal Nou on es f6u el quatre de set. tres de set carregat, dos de sis i pilar de cinc A la fi es desvetllaren una mica tots plegats, i a La Bisbal la Colla dels Xiquets de Valls descarregd el quatre de set amb pilar. tres de set per baix, cinc de set, dos de sis i pilar de cinc; la premsa diu que aquesta actuaci6 anird forga b6 perqud <hasta entonces anda-

L'Esco lii

EI 6.aliu

IR estautant @ipica Cuina

Gels. (977> 60 63 76

60 90 42

atalana

Scllmisto , Rullcs

FET CASTELTER

FER CASTELLS Davant l'aparent facilitat en qud avui dia s'assoleixen els castells, sovint es perd la visi6 i la realitat de tots els passos i processos previs a l'execuci6 dels mateixos. Em refereixo que el fer castells no 6s gens facil i que hi ha uns factors que influeixen en aquest art, que sovint s'obliden i s6n, segons el meu punt de vista, el m6s important dels castells. 86 6s veritat que tothom vol aconseguir el mdxim a les places, perd per aixd s'han de conjugar una sdrie de factors, valors i decisions que s6n l'essdncia dels castells. Aquest article t6 com a objectiu descriure quins s6n els factors, segons l'autor, que es necessiten, influeixen ique sense ells 6s impossible la realitat castellera. El primer que ha d'existir en tota agrupaci6 de persones que vulgui fer castells 6s voluntat de fer-ne. Es obvi que aixd s'ha de complir no solament en el cas a que ens referim sin6 a tota agrupaci6 que vulgui fer qualsevol cosa. Si m6s no en el fet casteller aixd 6s fonamental. El segon proc6s que s'esdev6 6s adquirir i assolir una tdcnica, ha d'haver-hi dintre de la colla una sdrie de persones que treballin en aquest camp. Aqui hem d'incloure-hi el lligar els castells, l'escollir la gent que ha de pujar i estructurar els castells. Tamb6 6s important l'andlisi de cada castell, esquematitzar-lo i preparar-lo abans de l'assaig. Aquest 6s un proc6s de masses,6s a dir lligar el conjunt de persones i fer-lo treballar alhora. El tercer factor que entra en joc 6s individual is'aplica especialment a la gent que puja perd 6s convenient aplicar-ho tamb6 a la pinya, em refereixo a la posici6 iforca dels castells. La posici6, com es col.loca un casteller,6s fonamental. Aquest 6s el principi perqud un castell treballi b6, no tenir una bona posici6, no trobar-la o perdre-la pot significar el no aconseguiment del castell. Per altra banda es necessita el factor forca un castell en necessita encara que 6s ben cert que depdn del castell, de la posici6 del casteller i de com es lligui i munti un castell. El factor posici6forqa s6n elements que es complementen isovint un substitueix l'altre. 86 6s cert que aixd no es pot fer totalment sin6 parcialment. Tot aixd dit en aquest factor sembla que solament 6s vdlid per a la gent que puja ino 6s cert, tamb6 6s convenient, a nivell individual, que cadascti de la pinya coneixi quina 6s la seva posici6 ifaci la forca corresponent. En quart lloc, l'dhim d'aquests factors 6s el convenciment de tota la colla en ella mateixa i les seves possibilitats. Aquest 6s d'importdncia cabdal, ja que si no es creu fortament en el que es vol fer dificilment es podrd aconseguir. Aquest convenciment no ha d'6sser solament de les possibilitats globals de la colla sin6 confian-

ga en cada una de les construccions a intentar.

Aquests factors abans esmentats els podem classificar entre els psicoldgics i els tdcnics. Els primers s6n la voluntat de fer-ne i la confianga en la colla i les seves possibilitats. Els segons, els tdcnics, s6n la tdcnica i la posici6-forqa. Cal dir que cada colla pot actuar sobre aquests factors per a millorar-se. En aquesta 0ltima part de l'article expressarem com es pot afavorir el comportament d'una colla en funci6 d'aquests factors i quina interrelaci6 hi ha entre ells. La planificaci6 iels assaigs s6n les maneres m6s importants per a influir en el conjunt dels factors, ja siguin els psicoldgics o b6 els tdcnics. Hem d'entendre per planificaci6 l'andlisi dels castells fets en altres temporades, aprendre de l'experidncia idels errors i a partir d'aquf, a nivell tedric, sobre el paper i en una taula preparar la temporada vinent. S'ha d'6sser conscient que aquesta planificaci6 s'ha de portar a terme en una temporada. Sens dubte la planificaci6 ha d'estar apuntalada amb una seriositat'en els assaigs. Si aixd es porta a terme amb rigurositat iserietat podem veure que s'afavoreixen els factors abans esmentats. Ouan al primer factor, voluntat de fer castells, 6s obvi que hi ha cops que el desdnim i la rutina pot fer, en segons quins casos, perdre l'il.lusi6. Tamb6 6s cert que amb la planificaci6 il'assaig seri6s 6s fdcil recuperar l'il.lusi6 i les ganes. Molt lligat a aquest factor, que.ja hem dit que era dels psicoldgics, va l'altre del mateix grup, la confianga en la colla iles seves possibilitats. En aquest 6s pot dir el mateix que en el cas anterior. Ouan als factors tdcnics, el segon que era la tdcnica i el tercer que era la posici6-forca tamb6 estan influits. Una bona planificaci6 afavoreix sobretot la part que hem anomenat tdcnica i els assaigs han de servir per actuar sobre el factor posici6fo rca.

En resum i com a conclusi6 podem dir que en l'art de fer castells intervenen quatre factors: voluntat de fer-ne, tdcnica per a ferlos, posici6-forga dels castellers i la confianga en la colla i les seves possibilitats. Aquests factors els podem dividir en psicoldgics, primer i quart, itdcnics, segon i tercer. Tots ells intervenen en la trajectdria de les colles i llurs actuacions. A m6s estan entrelligats i poden afavorir positivament a la colla mit.iancant una bona planificaci6 iuns assaigs seriosos.

Jordi

GOSTUMISME

ETOERRFIR JACINT PLANA

PLANA

TABALER Nasqu6 a Puigpelat el 28 d'agost de( 1896, va treballar tota la seva vida de pagds, amb el seu pare i el seu germd Francesc.

Sortosament

el (Cinto)

venir al m6n al si d'una familia de grallers. el seu pare i el seu germa tocaven la gralla i per aquest

motiu 6s ben segur que hom es pregunti el mateix que vam fer nosaltres. perqud enlloc de ser

graller fos tabaler, ofici que incomprensiblement dins

del

m5n dels antics grallers sempre era considerat secundari, incltis arribava a percebre per una actuacid el tabaler la meitat de sou que els seus comean\s qralters.

\sr.-ss.\NrN\S-\\\\\\\\\\.s\r:s::.\s.

dubtes. Es va fer tabaler perqud li agradava molt m6s que ser sonador de gralles, tamb6 ens va dir que va apendre solfeig i piano a Valls de la md del mestre Gelambi, i que va ensenyar 22

a la gent del seu poble a cantar les caramelles. Tot deixant-lo parlar anavem pedilant la seva personalitat. La seva tasca musical no deix lloc a dubtes, era tot un cardcter i no es va conformar mai a tocar amb gent que no fos selecta i seguidament ens nomend tots els millors grups i persones de dins el m6n de les gralles, de Sant Vicenc de Calders. El Vendrell, Roda de Berd, Maslloreng, Vila-rodona, Puigpelat, etc. tots havien estat companys seus de grup i despr6s ens va treure de dubtes referent a la qualitat de molts grallers que avui s6n considerats com un mite. Aquella tarda d'estiu que l'Albert ijo vam tenir la sort de poguer parlar amb el (cintoD, component conjuntament amb el seu pare i el seu germa del grup nomenat <Els Eulansr ens donerem compte de qud aquell hqfne vell, invident i invilid, ajagut al llit de casa seva, 6s mantenia jove com un adolescent, amb la mateixa il.lusi6 de com quan trepitjava els irt drets amb el seu tabal al coll, cami dels pobles on anava a

{qt\{(-

\\N\\N\.\\\N\, \ rs\:s:\s:: >s\\ Ss sess amics, mori a Puigpelat el dia 22 d'octubre de 1982. Escola de Grallers

Les frontc Ue il.ttln Segtsurant

Crretera Tolllon

Nacional 240, Km: 30 - 86 03 03

LILLA

977

Font de la Manxa. Tel. 6O 20 56

VALLS

El Pati. Tel.

05 46

Chrgsalis LA DISCO DE

VALLS

Apr6nidiomes.

finddsmessortides.

El M6n seri teu en [a mesura que hi puguis connectar. Tancar-te 6s limitar-te.Fes la millor inversi6: inverteix en tu mateix i aprdn idiomes.. Serirs i viurls molt m6s.

GENER

U.,rii"frfliffi*NYA m

COL.LABORACIO CULTURAL DE