VALLS, AGOST DE 1986
:
I
DOS DE VUIT AMB FOTRE A AilDORRA I.A UEtlA COLI.A IOUES XIQUETS DE UALTS
RE,STAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONVENCIONS, SALONS PRIVATS PER FESTES FAMILIARS
VALLS (Tarragona)
Ctra. Tarragona Km. 17 Teldfons 60 13 50 - 60 00 14
Font de la Manxa. Tel. 60 20 56
VALLS
El Pati. Tel.
6O 05 46
Wmffi,@b Nrimero 13 Vatls, agost de 1 986 VILAFRANCA Colla Joves Xiquets de Valls.
Edita:
C/. Gass6, 20 Tel. 60 55 61 amb la col.laboraci6 de la Diputaci6 de Tarragona
Directon Francesc Terreu Sots-director: J.M." Ventura Salvador Magre Josep Secall
Coordinaci6: Documentaci6:
lmprimeix:
iques Mon cuni ll,S.A.L.Valls G rdf
Dipdsit Legal: T - 1 233-83
SUMARI
Pds 3 ) 4-5-6 ,', 7
Editorial Hem fet el cent
.
lmatges per a la Posteritat
.
Les meves primeres fotos
>tJ
de castells Estampes retrospectives E
.
ntrevi sta
Sortides
Jordi Tomds i Cucurull Vocabulari casteller Temps de castells La Moixiganga d'lgualada (ll)
.
) ) ) >, > ) )
8-9 10-1
1
12-13 14 14
16-]
7
18
I
EL CONCURS
Fa temps que no hem anat a fer castells a Vilafranca, per diferents circumstdncies moltes d'elles al.lienes a la Colla Joves i potser sols imputables a la seva manera de plantejar la FESTA MAJOR, d'anomenar els ADMINISTRADORS perd a Vilafranca la nostra colla hi t6 molts seguidors que aquests anys que no hem estat a la plaga han pressionat perqud novament la Colla Joves hi fos present.
Ara aquest any la colla Joves i els administradors de la Festa Major 86 han arribat a l'acord de la nostra presdncia i els nostres seguidors vilafranquins esperen que anirem a fer-hi el mdxim. Aquesta confianga que els uns han dipositat en nosaltres i els altres, l'afecci6 han exigit, creiem t6 d'estar corresposta amb la bona actuacio, que sens dubte podem fer. I despr6s de Vilafranca ens retrobarem amb les altres colles al Concurs de Tarragona, tindrem d'anar-hi a fer de cop el mdxim, ara b6 com tot bon atleta ens hem de preparar a conscidncia, una preparaci6 que t6 altre donar-nos la seguretat necessdria per fer grans castells i situar-nos als llocs capdevanters. Prenem-nos-ho tot el seriosament de qud som capagos i assolirem les fites proposades. Deixem-nos de malentesos i posem per damunt de tot la Colla Joves, dediquem-l'hi part del nostre temps de lleure, treballem amb il.lusio aquesta ultima part de la temporada i els dxits no es faran esperar. L'actuaci6 a la Festa Major de Vilafranca 6s del tot diferent al plantejament normal de cadascuna a les sortides normals d'una colla castellera. LA JUNTA
Foto Portada: Foto Secall
COLLA JOVES
xTQUETS DE VALLS
HEM FET ELS CENT Per els qui els agrada l'estadistica passarem a fer un breu resum d'aquest centenar de castells: Per anys:
975 1916 1977 1978 1919 1980 1 981 1982 1 983 1984 1985 1986
2
1
4 4 3 6 8
12 3 17
1
7
18 6
100
Per places castelleres
Valls 39
repartits de la segrient manera: 7 Sant Joan nit 1 Sant Joan 6 sta. ursula Firagost 1 1 Setembre Local Candela Diversos
6
La Bisbal
9
Vilafranca
6
L'Arbog Tarragona Primer 4 de 8 descarreqat. La Bisbal clel Penedds,
1
5 B 75
El dia 15 d'agost de 1975 la Colla Joves Xiquets de Valls, va aconseguir descarregar el primer quatre de vuit del seu historial. Era en una actuaci6 a La Bisbal del Penedds on es va fer el primer pas cap al centenar de castells de vuit que hem aconseguit, el dia de St. Joan d'aquest any. Com sigui que pels mitjans de difusi6, crec particularment, que no s'ha donat tot el relleu que aquesta efemdrides requeria en el seu moment (cosa per altra part a la que ja estem bastant acos-
tumats perqud quan fem castells ens els troben o b6 mal fets, o que no portem la camisa ben posada o no els agrada on portem el mocador elz. etz.l 6s necessari perqud quedi constdncia escrita del fet, aprofitar la nostra revista i aixi aquest esdeveniment no quedard, com tants d'altres, diluit, oblidat o arraconat en el temps, perqud ara esta fresc en el record de molts dels qui formem la Colla Joves pel fet d'haver-ho aconseguit en tant pocs anys. Al llarg d'aquestes dotze temporades plenes d'esforc casteller hem anat plantant el Ouatre de Vuit en molts pobles i ciutats que sens dubte han tingut d'esperar l'actuaci6 de la nostra Colla, La Colla Joves Xiquets de Valls, per veure plan-
tar el carro gros a la seva placa, en altres places l'han recu-
perat despr6s de veure molts anys castells d'inferior categoria i en moltes de les places que en els darrers anys s'han in-
tegrat dins de les places castelleres tradicionals l'hem fet
perceptiu. Tamb6 hem estat la primera colla que l'hem portat fora de Catalunya, concretament a Saragossa el dia 6 de marc de 1 983 amb motiu del 1er. Homenatge al Deport popular, irecentment la primera colla que l'hem fet a Madrid
4
6 3 I
J
5
Vilanova St. Jaume Saragossa
Mdrtirs Street
4 4
Vila-rodona Montblanc
4 4
La Gornal Ba rcelona Llorenc lgualada
3
La Selva
3 2 2 2 2
Madrid
Reus
Alcover Altafulla
2
Per anys i places on els hem fet 1 975 1 5-8 La Bisbal 26.1 O Valls-Sta. Ursula
1976
24.6 8.8 15 8 24.10
1977 15.8
.8 25.9
21
Valls-St. Joan Llorenq del Penedes La Bisbal Valls-Sta. Ursula La Bisbal lgualada Tarragona
23.10 Valls-Sta. Ursula 1978 24.6 Valls-St. Joan
15.8 30.8 1979 24.6 4.8 1 5.8 30.8 21.1
La Bisbal Vilaf ranca
Valls-St. Joan Mdrtirs Street La Bisbal Vilaf ranca
O Valls-Sta. Ursula
Et Mita
Poblet Tortosa
Stes. Creus
COLLA JO\,ES
XIQUETS DE VALLS 1'.1.11
1980 23.6
Vila-rodona
6.8 10.8
Valls-St. Joan Valls-Firagost Llorenc Penedds
15.8 30.8
Vilafranca
1
1.9
La Bisbal Valls-Diada
28.9 Tarragona 26.10 Valls-Sta. Ursula 1
981
2.2
23.6 24.6 1.8
5.8
15.8 23.8 30.8
Valls-La Candela Valls-St. Joan Valls-St. Joan Mdrtirs Street Valls-Firagost La Bisbal L'Arbog del Penedds Vilafranca
1
1.9
Valls-Diaa
1
3.9
Montblanc
24-9-82. garcelona
8.11 Vila-rodona 13.12 Vilanova i la Geltrri
1982 13.6 23.6 4.7
25.7 31.7
Valls-Local Social St. Joan Valls La Gornal St. Jaume Domenys
Mdrtirs Street
4.8 1 5.8
Va lls- Firagost
30.8
Vilafranca
La Bisbal
11.9
Valls-Diada Barcelona 3.1 0 Tarragona
24.9
1983
10.10 Alcover 17.10 Tarragona Valls-centenari tren 30.1 6.3 12.6
23.6 24.6 26.6 3.7 3.8
21.8 28.8 30.8
4 de 8, descarregat per la Festa Major de Sant Joti, a l! nostra ciutat. 24 6-1gg5
Sa
ragossa
Valls-Masia Bou Valls-St. Joan Valls-St. Joan Reus
La Gornal Firagost lgualada L'Arbog Penedds Vilaf
ra n
ca
LsE frontsUs il,rttu $estBrrrsnt C.rretora Nacional Tclifon 977 - 86 03
240, Km: 30 03
LILLA
COLLA JO\,ES
XIqUETS DE VA,LLS
1.9 Valls-Diada 1 6.1 0 Valls-Masia
3.1O Tarragona 22.10 Valls-Sta. Ursula
1
Bou 197 6
23.10 Valls-Sta. Ursula 3O.10 Arbog del Pendds 6.11 Vila-rodona 13.1
1
1977 1
980
1
981
1
983
Altafulla
1984 13.5 Montblanc
23.6 Valls-St. Joan 1.7 La Gornal 1.8 Valls-Firagost 26.8 L'Arbog del Penedds 1 1.9 Valls-Diada 24.9 Barcelona 1985 12.5 Montblanc 18.5 El Mild 19.5 Alcover 26.5 Poblet 16.6 Valls-LocalSocial 23.6 Valls-St. Joan 24.6 Valls-St. Joan 3.8 Mdrtirs Street 7.8 Firagost 10.8 Reus 15.8 La Bisbal 25.8 L'Arbog del Penedds 1 1 .9 Tortosa 8.9 Stes. Creus 1 1.9 Valls-Diada 24.9 Barcelona
1 1
984 985
30.8 Vilaf ranca 30.8 Vilafranca 1.6 Pla-Mas del Plata 2.8 Mdrtirs Street 24.8 lgualada 6.9 MatadePera 30.7 Mdrtirs Street 'l 5.8 La Bisbal 30.9 Tarragona 9.6 Santpedor
30.6 6.7 17.1
1
1986
1
27.4 1 1.5 8.6 1 5.6 23.6 24.6
RAMON BARRUFET I FIGUERAS
Altafulla Madrid Montblanc La Selva
Valls-Local social Valls-St. Joan Valls-St. Joan
Es evident que per aconseguir aquests cent Ouatres de vuit, i fins a arribar a consolidar-lo 6s varen fer intents que o b6 no varen reixir o solament es varen carregar, tanmateix aquests quatres de vuit descarregats no han estat tots de correguda, entremig existeixen intents forca vdlids i castells que sols s'han carregat, que crec que com a epileg val la pena ressenyar:
INTENTS 1972 24,6 29.10 1973 30.8 1974 29.9 1976 26.9 1977 24.6 1978 1.10 1
979
1.5
1982 24.6 1984 36 10.6 29.7
Valls-St. Joan El Vendrell (2) Vilafranca Tarragona
Tarragona (2) Valls-St. Joan Tarragona
Pla-Mas del Plata Valls-St. Joan Saragossa (2) * Valls-Local Social (2) " Figuerola "
21.10 Valls-Sta. Ursula
1986 23.6
Valls-St. Joan
D'aquests intents els marcats (") no varen caure es varen desfer -tots cinc-i aquell dia no es varen tornar a intentar. SOLS CARREGATS
1972 3O.8 Vilafranca
Terrassa
Com podem veure els ca$tells descarregats superen en molt a la suma de castells carregats (17) m6s intents (18), podem dir que el Ouatre de Vuit el tenim amb molta seguretat, esperem que dintre de pocs anys, molts menys dels que ens han costat aquest primers cent, podrem fer el mateix resum clels dos-cents, el caml ja estd comenqat. Yalls, 24 de junY de 1 986
3.11 Vila-rodona
10.1
Reus
Valls-Vivendes Sta. Ursula 19.1O Alcover
4 de B n..
1 OO. DESCARREGATS. Valls. Foto: J. Secall D.
24 6 86
TET GASTETTER
IMATGES PER A LA POSTERIORITAT Els historiadors de l'avenir quan facin referdncia al <fet casteller) del segle XX, ien especial dels darrers 7S anys de <castells> no tindran pas cap problema a l'hora de
reflectir les efemdrides viscudes dins del m6n casteller, en la segona dpoca d'or o ja 6s la tercera? En efecte, trobaran un sens fi de documentaci6 fotogrdfi-
ca en blanc i negre, color, aixi com filmacions en
els
formats de 8, super 8, 16 i 35 mm., videos VHS domdstics 1/2", prolessional U-matic 314", reportatges de TV, pintures,
escultures, vitralls, etz. Tamb6 disposaran d'una ben nutrida documentaci6 im-
presa,
de llibres, articles en revistes, crdniques en
dia-
ris, setmanaris i d'altres publicacions.
i a nivell personal disposo d'una bona col.lecci6 de fotografies i diapositives d'aproximadament tres Per exemple,
mil unitats, que abasten des de l'any 1 948 up to day. La proliferaci6 de cambres fotogrdfiques i de video que avui 6s veuen a cada una de les demostracions (castelleres>, arreu de les nostres contrades, quasi ens fa assegurar que els <castells> s6n la manifestaci6 popular m6s grdficament documentada avui dia. Les Falles de Valdncia, les Fires d'Abril a Sevilla, els San Fermines a Pamplona, es fotografien i ressenyen una vegada a l'any. Les actuacions <castelleres) es multipliquen per un bon nombre de <colles> en les moltes sortides al llarg de la
Per cert que fer fotografies de <castells> -almenys en la meva experidncia- 6s tot un sofriment sols comparable al sa-
crifici que representa l'anar a la <pinya del castelb> el que vol dir no gaudir de veure'n l'execuci6. Com he dit, si el fotdgraf sent, viu i vibra amb els <castells> ho passara molt malament, doncs veurd el (castell) en el reduit espai del requadre de l'enfoc d'una cambra, acomodant la llum mitjancant el fotdmetre, velocitat, fons de camp. primer terme, etz., fins esperar el moment d'apretar l'obturador.
Aquest espai de temps es fa tant llarg, que fins al moment que <l'enxaneta> passa ifa (l'aleta) es pot analitzar com es va desenvolupant l'hercrilea construcci6. Aixd vol dir querl'ull que capta la imatge per l'espiell re-
flex i objectiu de la cambra no rep suficient
amplitut
quan veus un (segon)) entregirat que fa repercutir en la <posici6> del <quint> del seu (pilar). Per analitzar-ho no hi ha altre soluci6 que separar l'ull de la cambra imirar el (castell) en directe. Es posen els (dosos), l'aixecador>... i quan <l'enxaneta)) esta a punt de fer <l'aleta>( i apretes l'obturador!!! ...et dones compte que no has fet avangar el carret i... merda!!l he perdut l'oportunitat de gravar per a la posterioritat la imatge de carregar per primera vegada el <cinc de deu amb folre>
temporada.
VIVESO
TES MEUES PRIMERES FOTOS DE CASTETTS
Concurs de Reus del 1 948. Ouatre de vuit, de la Muxerra
L'enxaneta Lluis LIRON, amb la Copa de Campions que es troba al Museu Casteller.
.IOVES COLLA XTQUETS DE VALLS
ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTELLS ANY 1978 (ll) El 1O de setembre, a Altafulla produir la triple exhibici6 casva es tellera, en la qual hi eren Presents la colla local, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Castellers de Barcelona. La nostra Colla Joves en aquesta ocasi6 va assolir el Dos de Set, el Cinc de Set, el Tres de Set aixecat per baix, el dos de sis a m6s del Pilar de Cinc. L'endemd Onze de Setembre no mancd al Pati de la nostra ciutat la Colla Joves on va aixecar el Dos de Set. va carregar el Ouatre de Set amb el Pilar al mig i va fer el Pilar de Cinc com a cloenda.
A
TARRAGONA L'1 D'OCTUBRE LA CINOUENA MANIFESTACIO
CASTELLERA <Forga, equilibri, valor i senY). amb paraules del poeta i mtlsic Anselm Clav6, han esdevingut el lema dels castells i dels castellers.
Els fets demostren que aixd
d'una raga de castellers (terme tan explotat pels qui tenen cura d'informar gaireb6 en exclusiva nom6s fa uns anys), i aixd que la colla tal 6s la millor, 6s un mite dels m6s grossos. Si els nous catalans no s'hagu6ssin incorporat amb cos i dnima al fet casteller, de res hauria servit a Valls i a fora de Valls anar mantenint el caliu. I el que una colla sigui la millor 6s una cosa canviat el que avui pot assolir, demi li serd' barrat d'aconseguir. Curiosament, al setmanari <Joventut de l'Alt CamP> (Valls, 30 set.), es reflecteixen els parers discrepants del secretari de la Colla Vella, senyor Francesc Piffas, i el vocal de la Colla Joves senYor Anton Ferr6 i el primer, celebrant que es tracti d'una exhibici6 o manifestaci6 i no pas d'un concurs. i el segon expressant-se en pro dels conCU TSOS.
L'exhibici6 va 6sser qualificada pels molts cas<maratoniana>, de tells que allargaren l'actuaci6 de les colles fins quasi les tres de la tarda. La manifestaci6 es va iniciar a les deu i mitja del mati. La plaga de Braus de Tarrago-
na oferia a dos quarts d'onze un aspecte engrescador (i no hi havia toros ni toreros, s'hi feia una gran Manifestaci6 folkldrica castellera aixd vol dir fer castells), les grades totes plenes de gom a gom (com aquells circs romans quant deixaven anar els lleons), a baix, a l'arena. tot de colorins: vermells, blaus, roses, descolorits, violetes, verds,
grocs, ratllats... A mi particularment, no m'han agradat mai els castells fets a la plaga de toros. Jo
5d. Manifestaci6 Castellera de Tarragona 1 d'octubre de 1978.2 de 7 descarregat
8
entenc que els castells tenen el seu ambient a les places i carrers de les viles i ciutats, els castells s6n, a m6s a m6s dels castells, la PinYa dels homes que s'agermanen aportant la seva col'laboraci6 i esforg a una empresa comuna. Els representants. vallencs varen tindre una bona actuaci6 dintre el marc de la plaga de Braus de Tarragona, en aquest cas la Colla Joves Xiquets de Valls varen oferir
els seguents castells: Ouatre de Vuit, carregat
Tres de Vuit, carregat i descarregat Dos de Set, assolit Plenament Pilar de Cinc, com a desPedida de la seva presdncia a la cinquena manifestaci6 castellera. Ouan eren aProximadament les onze del mati, aparegu6 a la llotja presidencial l'honorable President de la Generalitat de CatalunYa, senyor Josep Tarradellas, que estigu6 acompanyat pel conseller d'Agricultura senyor JoseP Roig. A la mateixa llotja hi havia llurs esposes com aixi tamb6 el governador civil de Tarragona senyor Francesc Robert Graupera, junt amb altres autoritats civils i militars. (Ning6 hi va faltar).
COMENTARIS I OPINIONS SOBRE LA V MANIFESTACIO CASTELLERA JOSEP TARRADELLAS (President de la Generalitat) O.ud sent el vostre cor, quan els vostres ulls contemPlen aquest aplec casteller? Una extraordindria emoci6. Aquesta afinitat a la terra que sempre haveu demostrat els castellers i aquesta persistdncia que us ha portat a conseguir aquests castells tan audagos que heu fet, s6n veritablement encoratjadors, i fan veure amb molt d'optimisme el futur d'aquesta Catalunya que tan amunt heu deixat els castellers. ROBERT GRAUPERA (Governador Civil)
Com heu vist les colles? En general han anat a donar el mdxim de les seves Possibilitats i potser els nervis els han traicionat; tot i aix( mica en mica s'han anat asserenant i ja a la segona i tercera ronda hem vist uns intents molt interessants que reflecten aquest esperit de lluita i superaci6 que caracteritza el <m6n casteller>.
COLLA JO\,ES
XIQUETS DE VALLS
Estd en un moment de gran entusiasme i 6s molt alentador de veure tota aquesta joventut, que s6n la saba nova que estd portant als castells cap a un futur molt prometedor.
La Colla Joves Xiquets
de
Valls, despr6s de la magnffica actuaci6 que va fer a la plaga de Braus de Tarragona, va seguir les actuacions a Rossell6 a la comarca del Segrid, el dia 12 d'octubre, a Valls per les Fires i Festes de Santa
JOAN VIRGILI Magnific; dintre de tot hi ha hagut un intent de superaci6 i moltes colles han tingut la dissort que no els ha sortit b6. Com a castells destacaria el <quatre de vuit> de la Colla Vella i tamb6 el magnific <tres de vuit> de la Colla Joves Xiquets de Valls.
ANTONI DURAN (President del Patronat) El Patronat estd satisfet perqud la diada ha anat forga b6; hi ha ha-
gut m6s llenya de la que s'espera-
va, com a fruit de l'afany de les colles per poder fer el mdxim, perd al final tots hem sortit contents. Va dir tamb6, que el Patronat
5d. Manifestaci6 Castellera de Tarragona. 1 d'oclubre de '1 978. 3 de 8 descarregat
JORDI MORANT ICLANXET L'ambient no cal dir-ho: apotedsic. Es de lamentar, potser, la llenya que hi ha hagut, a causa que les colles han anat al mdxim. Jo destacaria l'esforg i la valentia de les colles. Com a castell destacaria el Tres de Vuit de la Colla Joves.
EMILI MIR6 Ha estat una gran diada de castells, malgrat la llenya que hem vist; tot i aixi, aixd s6n els castells: avui el fas i demd no pots, sense poder-hi donar explicaci6.
JOSEP CLUA (President de la Diputaci6) Ha estat una diada excepcional per moltes raons: el gran nombre de colles, la manera en qud les colles han exhibit les seves millors virtuts, la participaci6 massiva del nostre poble, i, de manera excepcional, la presdncia del President Tarradellas.
Oud penseu del present futur del m6n casteller?
i
el
vol. en primer lloc, agrair la participaci6 de tots els que han fet possible aquesta diada (pIblic, colles, premsa...) i de manera especial a l'empresa de la plaga de Braus que ens ha ajudat en tot i per tot. I en segon lloc val a dir que el Patronat convocard la reuni6 promesa per parlar del futur de la manifestaci6.
Aquestes eren les colles participants i l'ordre de participaci6: Castellers de la Roca del Vallds,
Minyons de l'Arbog, Nois de la Torre, Colla Joves Xiquets de Valls, Brivalls de Cornudella. Castellers de Montmel6, Castellers de Barcelona, Xiquets de Tarragona, Castellers de Vilafranca, Colla de Mar de Vilanova Bordegassos de Vilanova,
5d. Manifestacio Castellera de Tarragona. 1 d'octubre de 1 978. 4 de 8 carregat
Ursula (d'aquesta actuaci6 fem menci6 a part), per acabar la temporada la Colla Joves es desplagd a El Morell el dia 12 de novembre, on aixecaren el Dos de Set, el Tres de Set, el Ouatre de Set a m6s d'un Pilar de Cinc com a cloenda.
Colla Vella dels Xiquets de Valls, Castel lers d'Altaful la, Castellers de Sitges, Nens del Vendrell
JOAN Ma. VENTURA
GOLLA JOVES
xtQuETS DE VALLS
ENTREVISTA
nostres migrades files de veterans, que provinents de la Muxerra. feien els castells de la Joves. Molts veien en el jove Estil'les un futur casteller de vuit, d'altres deien que era massa alt, o que tenia Poc cos, o que no s'hi posava b6; en fi, tot el que es diu normalment. De sempre, i no s6 ben b6 Perqud, al m6n casteller s'ha Parlat molt dels tergos. Jo crec que la majoria dels afeccionats que vdrem viure l'dpoca de la Muxerra, coneixem i hem parlat molt d'en Foguet
i
en Collet, de Fontanilles, dels
Creus, de Llorenq6. I no cal dir que tamb6 se sent Parlar d'elements
Josep Ma. Estil.les i Clofent, nascut el dia 26 d'abril del 56 a Valls, 6s el terg titular de la Colla Joves des de fa molt de temps. Tots els cinc de vuit, molts quatres de vuit, molts tres de vuit, dos dosos de vuit, una pila de dosos de set (seixanta-quatre seguits i sense caure), un quatre de vuit a segons, varis dosos de set tamb6 a segons i, em sembla, que bastants pilars de cinc a segons; aquest 6s l'historial casteller d'un xicot de trenta anys, que sembla ahir que va comencar a venir a la Colla Joves de la md del seu pare: Pep Estil.les, un gran element dels nostres i que fou qui el va introduir al m6n casteller. Josep Ma.. amb la seva cara de bon nen, va comengar a pujar a algun castell de sis amb l'entusiasme propi de l'edat, quinze o setze anys, i amb l'entusiasme que aleshores ten[em tots. Tots els <vells> que voliem entendre de castells vdiem en cada jovenet un futur casteller; un casteller que podia reforgar les
otrrtHt,
d'altres colles: Xamelf, Batet, Benet. l'Oscar; s6n noms tamb6 molt coneguts en el m6n casteller. Per aixd no 6s estranY que l'Estil.les sigui molt conegut en l'ambient casteller. El nostre personatge 6s, en plena joventut, un dels castellers m6s veterans de la nostra colla; com a terq sols el suPera en edat i veterania l'Andrds lnvernon (que ja va venir als castells amb la Muxerra), ja que tots els altres tergos que tenim ara a la colla s6n encara m6s joves. L'Estil.les va formar Part durant una bona temporada de la Junta de la Colla Joves. Els que aleshores el vdrem tractar ens adondrem de la seva eficdcia i serietat; eficidncia i serietat en un home de Poc m6s de vint anys. I personalment crec que s6n aquests homes (els que fan la feina sense moure gaire soroll) els m6s vdlids per la Colla Joves. Del nostre personatge d'avui tamb6 n'hem d'explicar una andcdota. Es va casar el dia 20 d'octubre de l'any 79: aixd no tindria caP importdncia, si no fos Pel fet que l'endemd del seu casament va anar als castells i va pujar al cinc de vuit. Si aixd hagu6s passat a una
5gae6-
colla que tots sabem, ho haurien portat als diaris i n'haurien parlat
les emissores de rddio; quin sacrifici!, haurien dit. Nosaltres no, nosal-
tres no donem caP imPortdncia de modestos!.
1- P: Comencem preguntant a Josep M. Estil.les qud 6s alld
que el va moure a anar als castells, a m6s de l'afici6 del seu
pare pels castells. R: No cal dir que el motiu Principal d'anar als castells va ser el fet gue el pare en fos un gran afeccionat; perd tamb6 hi influi'ren altres coses: per una banda a la colla de jovent a la que jo anava llavors, es parlava molt de la colla que s'estava formant i del fet que buscaven gent per a fer castells, o sigui per a puiar i per altra banda, el fet que el meu oncle, en Julid Bascufiana, fos cas' teller de la Joves va acabar de fer el pes.
2- P: Tf vares comenqar a pujar als castells a la nostra colla i sempre has estat amb nosaltres. En algun moment, sobretot en els teus inicis com a casteller, vares desanimar-te i vares Pensar en deixar els castells. R: Com es ldgic semPre hi ha moments en qud et Penses que no ets bo per a fer castells, o bd que n'hi ha d'altres que tenen m6s condicions per a fer la teva feina. Aixd, 6s clar, es veu molt mds gros quan portes pocs anys fent castells i fa que en alguns moments Pensis en deixar-ho; perd aixd dura poc.
3- P: Despr6s d'uns inicis molt penosos, la colla es va consolidant i els castells van sortint
BR ltr
COL.LABORACIO
sgDB@g C/. Abat Llort,
10
1
1
Teldfon 60 15 61
al
que fan la gent de la colla; som aixi
VALLS
COLLA JO\,ES
xrQuETs DE VALLS
molt millor. Tf comences a pujar, perd Zquan <<debutes> com a figura i en quins castells? R: Jo vaig anar pujant als castells de set, que aleshores eren la base de les nostres actuacions ja que era el mds normal en aquells moments. El primer castell de compromis fou un intent de dos de set a Saragossa, i dic intent perqud no es va arribar a carregar.
' 4-'P: Tf ets un casteller que t'has fet al terg. Amb tot, molta gent creu que podries fer m6s castells a segons, cosa que ja s'ha demostrat vdries vegades. Jo tamb6 penso que hi podries anar moltes m6s vegades, cosa que segons sembla, no 6s del teu
gust. Explica't noi: no t'hi sents
b6, no et veus capag de fer-ho? R: Mira Joan, la meva opini6 6s que jo s6c terg i 6s a tergos alld on
em sento millor
i
on em veig amb
m6s aptituds per a defensar un castell gue no pas anant a segons. A mds ja t'he dit alguna vegada que <agafatss no m'hi sento b6, tot i que, com saps, tambd n'he fet bastants de castells a segons.
5- P: T[ vares formar part de la Junta, essent jo president i personalment crec que vdrem fer tots plegats una bona tasca. Oud
recordes d'aquella dpoca, Esti-
l.!es?
R: Si, va 6sser una dpoca molt bonica; amb molts sa'crificis quan fdiem el local, perd tambd amb moltes alegries quan vdiem els castells que es feien i quan vdiem que la tasca que estdvem portant a terme anava donant els seus fruits.
6- P: D'engd
que vdrem comengar fins ara, la colla ha canviat molt: local, grallers, ara ban-
da de mtisica, molta gent nova, molt de moviment; perd encara necessitem m6s col.laboraci6 de la gent, sobretot als assaigs. Oud en penses de tot aixd? R: La colla ha anat canviant! ara td una dimensif que potser no ens esperdvem i funciona molt b6. Jo crec que si tots hi possdssim el nostre gra de sorra, encara fariem mds coses.
cosa que surt del normal en tots els sentits, cquina placa t'ha impressionat m6s com a casteller? R: A ml no em costa gaire decidir-me. Jo sempre he cregut que els castells, els grans castells, s'han de fer a casa i no a fora; per tant la meva plaga predilecta 6s la Placa del Blat. Per a mi 6s la millor de totes!.
1O- P: A la passada entrevispreguntava a Sisco Sirnchez quin castell li agradava m6s i ell em va dir el tres de vuit. Estil'les, estds d'acord amb ell o t'agrada algun altre castell? R: Si, quitnt al tres de vuit, estic d'acord amb Sisco; perd io encara hi afegiria el dos de set ja que per a mi aquests dos castells s6n
ta
7- Pl Personalment crec que nosaltres tenim a la colla molts
castellers i de tergos n'hi ha molts i bons, encara que potser un xic joves. Tf has de donar-los els teus consells i sobretot animar-los a seguir endavant, perqud aixi tinguis el relleu assegurat el dia, encara llunyd, que <pengis els hdbits>. Ouins consells serien aquests Estil'les? R: Mira, els meus consells serien que tinguessin una gran estimaci6 per la colla i que intentessin, per ells mateixos, superar-se en cada castell. Tambd els aconsellaria que si alguna vegada han de quedar-se sense pujar, que no perdin la calma perqud en un moment o altre tindran la seva oportunitat. 8- P: Tri has fet molts castells i has pujat als grans intents de la Colla Joves. Ouin 6s el castell que m6s t'agradaria descarregar?
R: La meva fita fdra consolidar el quatre de nou, en l'intent del qual vaig pujar, i descarregar-lo. Tambe em faria molta il.lusi6 carregar el tres de nou. I t'haig de dir que segons el meu parer la nostra cotla hi td moltes possibilitats.
9- P: Com a casteller ja has actuat en moltes places i en grans diades. Deixant de banda la sortida a Vendcia, que 6s una
els que tenen mds dificultats a l'ho-
ra de fer-los i, a mds, s6n els mds estdtics.
11- P: Hem parlat de places i de castells. Ara parlem de castellers. Parla-me'n d'alguns que no siguin dels nostres ja que tots s6n prou bons i als de <casa> ja els coneixem prou. R: A totes les grans colles han d'haver-hi grans castellers ja que sense castellers de categoria no es farien els castells que es fan ara. Amb tot, prefereixo no donar cap nom, crec que aixi 6s millor.
12- P: Per acabar i considerant que ets un casteller molt
complert, m'agradaria que m'expliquessis com veus el m6n dels castells de cara a l'avenir. R: Jo crec que vindrd un moment en qud es donard mds importdncia de la que es d6na ara al fet casteller. Tambe hem de tenir en compte que l'ambient de les colles en I'actualitat 6s mds ampli i molt mds, diem-ne resportiuD, que anys enrera. BONDEU
ESPORTS
VINAS
JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64
VALLS
COLLA JOVES
xrQuETs DE VALLS
driem dir que aquest comenqament de temporada encara hauria estat millor.
lhem aixecat el llist6 en dos llocs molt importants: Les actuacions als barris de la nostra Ciutat i a les sortides fora de Catalunya, aquestes dues fites les vdrem aconseguir al descarregar el tres de vuit a les Vivendes Sta. Ursula, el primer que s'aconseguia en una barriada de la nos-
tra Ciutat i la segona a Andorra on per primera vega-
da es va carregar un dos de vuit fora de Catalunya, dues fites que podem posar a l'historial de la nostra Colla. Esperem que els <periodistes> especialitzats ho remarcaran iho recordaran en altres crdniques. En quant als folres, l'etern problema de la nostra Colla,
podem
dir que ja l'hem dominat perqud recordem
que
si el dos de vuit amb folre descarregat per St. Joan es va te-
nir de defensar molt, el folre en tot moment va
res-
pondre al que d'ell s'esperava. tanmateix el dos de vuit d'An-
dorra no va caure pas per aquest punt. Ara el
que
mancaria seria una asistdncia masiva als assajos per poder
perfeccionar el folre d'altres estructures que sens dubte aviat tindrem de provar.
Colla Joves: Andorra la Vella:3-8-86 Foto: J. Secall Duch
Al ressenyar aquest comengament de temporada <oficial) (entre cometes perqud avui es fa molt dificil saber on comenga una temporada iacaba l'anterior degut a la pro-
ximitat entre l'riltima sortida de l'una i la primera de
l'altra) podem veure que hem aconseguit per St. Joan dos objectius ben definits: l'un descarregar el Dos de vuit amb folre en aquesta diada i l'altre fer el centenar de quatres de vuit descarregats. El primer era un objectiu fixat per un dia determinat el que feia que no pogu6ssim fallar en el seu intent, l'altra una casualitat, i no perqud no desitg6ssim fer-los en una diada com la de la nostra Festa Major, sin6 perqud es tenien de donar tot un c[mul de circumstdncies favorables tals com sortides suficients per poder-los fer. En aquestes onze actuacions que cometem hem aconse-
guit sis dos de set, vuit quatres de vuit, tres tres de vuit i dos dos de vuit amb folre. Globalment ha estat un comenqament bo, perd hem tingut diferents falles que cal recordar per no tornar-hi a caure, per no ensopegar amb la ma-
teixa pedra. Deixant de banda els tres castells de vuit
que
ens han caigut, un de cada estructura (un intent de quatre de vuit a la sortida de Completes, un tres de vuit carregat per St. Joan i el dos de vuit amb folre carregat a Andorra) valdria la pena que no tingu6ssim de trobar-nos com a la sortida de La Gornal on 6rem molt poca gent, quasi ni la suficient per fer castells de vuit, perqud de ser-hi tots sens dubte avui po12
3 de 8 descarregat Vivendes Sta. Ursula, 5 7 B6 Foto: Ventura
COLLA JO\,ES xrQuETs DE VALLS 23 de juny. St. Joan Dos de set, Ouatre de vuit (al segon intent) Cinc de set i Pilar de cinc 24 de juny. Dos de vuit, Ouatre de vuit, Tres de vuit (carregat) Pilar de cinc
25 de juny. Chrysalis, Ouatre de set, Tres de set, Dos de sis
i
Pilar de cinc
29 de juny. La Gornal, Ouatre de vuit. Dos de set, Tres
de
set aixecat per baix, Pilar de cinc
5 de juliol. Vivendes Sta. Ursula, Ouatre de vuit, Tres de vuit, Dos de set, Pilar de cinc
6 de juliol. Boquetes, Ouatre de set, Tres de set, Dos de sis
i
Pilar de cinc
12 de juliol. Tarragona, Ouatre de vuit, Dos de set, Cinc de set i Pilar cinc
3 d'agost. Andorra, Dos de vuit (carregat), Quatre de vuit, intent del tres de set aixecat per baix, Tres de set i Pilar de cinc
6 d'agost. Firagost, Ouatre de vuit, Dos de set, Tres de vuit Pilar de cinc
RAMON BARRUFET I FIGUERAS
2 de 7 descarregat. Vivendes Sta- Ursula, 5 7 86 Fotoi Venlura
L'HELENA
A l'Helena Llagostera Serra tots la coneixem, 6s la xiqueta (l'Unica) petiteta, de cabells arrissats i somriure timid que tenim enmig de la canalla de la nostra Cqlla. L'Helena t6 caija fa quatre temporades que la veiem amb la camisa vermella a les sortides iassiduament a l'assaig del divendres'esperant la seva oportunitat, que de ganes i il'il lusi6 no n'hi falten, per pujar. torze anys
t
Es preguntareu el perqud d'aquest <curriculum> d'un casteller (en aquest cas castellera) perd crec que s'ho val perqud l'Helena a Tarragona, amb motiu de la sortida desinteressada per l'Unicef, va pujar i descarregd el seu primer quatre de vuit a quints (quin femeni tindriem de donar-li a aquest pis?) i aquest fet tant insdlit a la nostra Colla val la pena ressenyarlo com a homenatge a una persona que contra la ldgica castellera ha lluitat amb il.lusi6 i ganes per aconseguir una fita que fins avui cap xiqueta havia guanyat a la Colla Joves. L'Helena ja havia pujat al pilar de cinc, al dos de sis, ial
cinc de set. Felicitats Helena Les sortides una a una
15 de juny. (Local) Dos de set, Ouatre de vuit, Tres de set, Pilar de Cinc
21 de juny. lnauguraci6 local Uni6 Anelles de la Flama Pilar I
de Cinc
Iarragona:12 7
BG
4 de 8 on va puiar a (quints) la nena Helena Llagostera i Serra
13
i
TET GASTEILER
Jordi Tomds
i
Cucurull
Fa uns anys per Sant Joan (per alguns vallencs un dels dies m6s llargs de l'any) mentre s'organitzava la formaci6 de castellers que m6s tard ens portaria a la Plaga del Blat, per a fer la tradicional exhibici6 de la nostra Festa Major. se'ns presentd timidament un noi amb el sarr6 al coll i la seva gralla corresponent. Carnet d'identitat de tot graller. per tal de col'laborar amb nosaltres. Tot seguit li obrim els bragos i junts ens anem fins a la plaqa i allf va participar amb el nostre grup tocant amb la seva gralla en tots els castells que la nostra Colla aquell dia va aixecar. M6s tard tot emocionat ens va confessar amb autdntica satisfacci6 tot el que havia sentit durant aquella actuaci6. Passats ja uns anys hem volgut condixer millor al nostre amic i per aquest motiu el vdrem cercar per ferli algunes preguntes. En Jordi viu des de fa uns anys a la Rovira Roja, barri de Sant Martf de Sarroca, a uns 7 o 8 quildmetres de Vilafranca del Penedds, localitat on treballa de professor de E.G.B. alternant la seva professi6 amb estudis de Geografia a la Universitat Central de Barcelona.
Jordi Tomds
i
Cucurull, va n6ixer l'any 1958,
a
Barcelona, a la barriada de Grdcia, el seu pare 6s fill de
Valdellou, provincia d'Osca, prop de la franja de ponent i la seva mare 6s de Valls, de c6 la <Pacova>, re-
nom de casa seva, viuen la major part del temps a Valls en una casa situada al barri de La Xamora. Als 17 anys va comengar a tocar la gralla amb un grup de companys d'estudis, formant part de grups tant coneguts com s6n, Planxet i Sia., El Drac, Els Papiolets. Grallers de Grdcia, Pam i Pipa, Els Vernets, etz. M6s tard la curiositat el va portar fins i tot a la construcci6 de gralles seques, fora, flabiols, tarotes, etz.
Tamb6 va arribar fins al sac de gemecs, un altre dels instruments que si sent forga identificat i comengd a pensar si no f6ra capag de fabricar-se llurs instruments.
La resposta va 6sser rdpida i molt aviat ja tenia el primer sac de gemecs acabat (del que t6 un llibre editat) despr6s en vindrien molts m6s, flabiols, gralles seques i actualment la tarota (instrument antecesor de la tenora) que li estd donant molts problemes d'afinaci6. D'en Jordi Tomds, es pot dir ben b6 que ris un bohemi al qual com a la majoria li agrada somniar i viure una vida senzilla. cercant aquestes coses que de mica en mica sens volien escapar de les mans. Es reconfortant veure que els joves traient hores d'alld on gaireb6 no existeixen, treballen perqud el m6n que envolta gent com nosaltres estigui cada vegada m6s enriquit i sigui m6s important. ESCOLA DE GRALLERS
VOCABULARI CASTELLER Peu (del castell).- Es el conjunt format per les agulles, els bai-
Camallada.- Passa llarg, de l'enxaneta, en traspassar, es diu
xos, les crosses, etz., etz.,
que fa la camallada.
i tota la dem6s gent que
for-
ma el lligat de la pinya. Segon o Segons.- S6n els castellers que formen el segon pis de qualsevol classe de castell. Aquests s6n agafats per tots els membres de la pinya. Barreja (\a...).- Refosa en una sola colla dels Xiquets de Valls,
durant el periode 1 939 - 1 946. Tots els castells, durant aquests anys de barreja vestiren sempre el color de la camisa de les seves colles respectives. Aquesta barre-
ja no servi per fer una colla d'unitat, al contrari.
Valencians.- Balladors del Ball de Valencians, precursor dels nostres Xiquets de Valls. Moixiganga.- Dansa popular estesa per diversos llocs de Catalunya i el Pais Valencid. Aquesta dansa s'acabava amb l'aixecament d'un castell. Agafa Cames (o peus).- Aguantar les cames (o els peus) d'algun casteller. Allargar la faixa.- Tirar un cap de faixa des del balc6, en l'execuci6 del pilar al balc6.
F,,,t,til'
'':..'.....,.....:l.l.
Ni I'enxaneta ni l'aixecador son socis defYl'Agrupaci6 Mftua. l,^
DISCOTECA
Perd podran ser-ho i beneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys Una pinya que
S6n molts els castellers que formen part de la nostra tasca col lectiva!
es formd el 1902 i ha anat
creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom.
Perqud a l'Agrupaci6 Mritua tamb6 fem pinya. Ona pinya de m6s de 240.000 homei i dones que ens ajudem
Informeu-vos-en trav6s de mutualistes amics. a
Delsl6anysfets
m[tuament
als 40 per complir, tots, homes i dones,
en cas de malaltia. intervencions quir0rgiques, estada a la clinica. invalidesa, defunci6, ajut a I'orfanesa...
podeu entrar-hi.
DEt
COI\4ERC
cranea&lescodsc.bl.nes Pl
IDE TA INDUSIRIA Telafons3lS
I8@-318{$
15
TET GASTEIIER
rEilPS
DE CASTELLS
La Crisi (De Sant Joan a Santa Ursula del 46) En acabar la vuitena temporada d'existdncia, la <Colla dels Xiquets de Valls> (Colla Unificada) va esberlar-se definitivament sota la pressi6 de les tensions internes que havia patit prdcticament d'engd d'aquella primera actuaci6 de gener del 39. De fet sempre va existir un grup de cas-
tellers disposats a la trencadissa, i per als qui hagin llegit els capitols anteriors, crec que aquest fet resta prou ref
lectit.
El grup dissident no era massa nombr6s, at6s que molts antics castellers de la Colla Vella van acceptar la unificaci6, sempre iquan el nom de la Colla resultant fos neutral. Perd per altres aixd no era suficient, donada la privilegiada posici6 capdavantera que va gaudir la Colla Nova fins al 36, molt fresca encara a la memdria dels afeccionats castellers de la
post-guerra; per aixd calia <trencar> la Colla a qualsevol preu. Aquest episodi, tan critic en la histdria dels Xiquets de
Valls 6s un dels grans absents dels textos cldssics
i
tanmateix 6s terriblement desconegut per als nous castellers d'avui, tot ique tan sols fa quaranta anys del seu desenvolupament; per aixd cal explicar alguns detalls que envolten aquesta dpoca de turbuldncies. Sembla gaireb6 un miracle que la unitat dur6s vuit temporades en condicions tan precdries, perd si s'esbrina a fons, s'observen clars indicis per explicar aquest fet. En pri-
mer lloc, la politica de l'dpoca (amb la guerra
mundial recent acabadb) venia marcada per l'inici del bloqueig exte-
rior, que provocava l'enduriment del rdgim; aixd reforgava
la
<caca de bruixes> respecte al moviment associatiu, i en conseqridncia tot el que no fos de <Educaci6n y Descanso> o directament del partit Inic, no tenia pervindre legal clar. D'altra banda, l'antiga Colla Vella no tenia un <pal de paller> que mobilitz6s llurs components. Els caps de co-
lla eren morts,
i
gaireb6 tots els castellers de m6s prestigi
feien costat a Ramon Barrufet. Per aixd era dificil rendi-
xer la C6lla Vella. A m6s a m6s, no oblidem que els darrers temps en els quals la Colla Vella havia actuat amb aquest nom (temporada 35 i fins al juliol del 36) el nivell casteller restava sota minims, en aconseguir tan sols algun castell del set imig; per sota en consequidncia de la Colla Nova (tres de vuit) El Vendrell (quatre de vuit) i Tarragona (dos de set). Les perspectives doncs, no eren bones. Per tot aixd es comprdn amb facilitat perqud els dissidents volien la ruptura de la Colla Unificada, perd no sabien com fer-ho i el resultat foren aquests vuit anys tensos, i sempre esperant aconteixements. Finalment i un cop aclarit el clima real on va viure la Co-
lla Xiquets de Valls, tan sols afegi16 el motiu final que va provocar el desenllac de la crisi; era un esclat que tant po-
dia haver passat l'any 44 com al 48 perqud era [nicament la guspira que feia falta. Hi havia dins la Colla Xiquets de Valls dos castellers (el nom dels quals no recordo en aquest moment) que creien estar qualificats per pujar a tergos i quarts respectivament del castell de vuit, opini6 que no era compartida per la direcci6 de la Colla (en realitat no ho fou ni en l'dpoca de direcci6 col.legiada, ni quan el cap de colla era una sola persona). I com
sigui que tampoc formaven part de cap grup de pressi6 no podien jugar a fer-se passar per victimes, perqud aquest tema no tenia res a veure amb les picabaralles Nova/Vella. Perd a la llarga se'ls va oc6rrer polititzar el tema icomenga16
(XIII)
ren a organitzar reunions principalment de cara a la dissiddn-
cia; el resultat ja el coneixem. Per cert, dins la Colla Vella, aquests castellers no pujaren mai en cap castell superior al t!'es de set.
I ara parlem de l'any 46. Una temporada que no va tenir moviment a la placa fins l'arribada de la Festa Major. En el capitol anterior ja veiem com durant la primavera
s'havia enllestit el tema del Patronat dels Xiquets de Valls, amb la formaci6 de la Junta rectora encarregada d'aquest afer. Pel que fa a les fires de maig, forca tradicionals fins els anys quaranta, varen celebrar-se curiosament al
juny (dies I i 10), amb sardanes i balls populars perd sense castells. L'activitat castellera va reduir-se (segons la premsa local) als assatjos, que aleshores sembla que s'intensificaren. El cert 6s que se'n va parlar. Per Sant Joan, les festes van comengar el diumenge dia
22, amb un concurs de
sardanes
iuna exhibici6
cas-
tellera, de la qual no en sabem els castells fets, perd cal pen-
sar que foren de preparaci6; l'endemd a la sortida de completes foren <molt aplaudits>. A la Diada de Sant Joan es va bastir el cinc de set, quatre de set i tres de set aixecat per baix (que sols fou carregat) per acabar amb el pilar de cinc.
A partir d'aqui ja no es f6u cap exhibici6 sense que hi manquessin els problemes amb el pom de dalt, puix que els pares de la mainada eren el grup principal de la dissiddncia i la improvisaci6 ja fou la norma per a poder bastir els castells.
Durant el juliol no tenim constdncia d'actuacions, i alxf ens trobem amb la Festa Major de la Bisbal, on s'a-
consegui el tres de set per baix, cinc de set, quatre de set (net)) (suposo que es tracta de la prova abans d'anar a
la placa) intent de quatre de vuit, i finalment el quatre de vuit carregat. El dimarts seguent els Xiquets de Valls actuaren a la festa dels Boscos, sense que se sdpiguen els castells fets. lgualment va actuar-se a l'Arbog, i l'[nica referdncia certa 6s la de que no 6s f6u ni el dos de set ni el quatre de vuit (problemes amb la canalla (?)
El mateix dia que els Xiquets actuaren a l'Arboc, els Nens ho feien a lgualada. i l'opuscle que va editar no fa gaire l'arxiu de la capital de l'Anoia, ens mostra la fotografia d'un dos de set que no s'atreveix a datar amb exactitud, encara que apunta la possibilitat de l'any 46. Particularment crec que aquest dos de set s'ha de situar entre el 47 i el 49 i de fet tenim el recolzament de M6n Casteller que especifica que l'any 46 els Nens bastiren tres cops el dos de set: una al Vendrell i dues a Vilafranca, mentre que a lgualada van caure amb el dos de set iel quatre de vuit. Per tant deixem l'actuaci6 a lgualada en castells de set imig. En aquest any l'actuaci6 de Sant Fdlix va tenir una significaci6 especial. Els Nens del Vendrell ja feia temps que bus-
cdven les pessigolles als vallencs i l'any 45 havien cregut te-
nir-ho a l'abast. Malgrat tot, s'ha de convindre en el fet de que gaudien ja de vint anys d'existdncia i encara no havien completat mai cap castell de vuit. Fou a la Festa Major vilafranquina que assoliren aquest objectiu.
Al seu tomb els vallencs sortiren de casa amb moltes baixes entre la mainada que pujava habitualment, perd el plat fort fou la negativa de l'enxaneta a pujar en el moment
TET GASTEIIER que es lligaven els baixos del quatre de vuit. Un cop refeta la composici6 del pom de dalt, va pujar-hi un nen inddit en els castells ique com es ldgic ja va fer molt de pujar malament i amb lentitud exasperant. En la meva opini6 aquest 6s el mo
tiu pel qual el carro gros vallenc Inicament va carregar-se. Molt s'ha escrit d'aquesta diada Vilafranquina (i sovint les
fonts que han parlat tant de Sant Fdlix s6n les mateixes que s'han oblidat d'altres fets importants, com per exemple de la meitat dels castells de vuit que la Colla Nova va descarregar abans de la guerra). Perd de fet, la importdncia d'aquesta exhibici6 rau en que
per primera vegada en tota la histdria dels castells, una Colla no-Vallenca va descarregar el quatre de vuit, assolint per tant la plena <majoria d'edatl. Aixd implica una nova dindmica en la familia castellera i modifica molts plantejaments d'ara endavant. Encara que ja es veia venir, no treu pas importdncia al primer quatre de vuit que no f6u Valls. L'exhibici6 dels Nens fou completa, i tamb6 descarrega-
ren el dos de set, tres de set aixecat per baix i quatre de set amb pilar el mig. Encara cal afegir que l'endemd els Nens tornaren a actuar a Vilaf ranca i aconseguiren un nou dos de set i el quatre de set amb pilar. La Colla dels Xiquets de Valls, aconsegui el dia trenta (a m6s de carregar el quatre de vuit) el tres de set per baix (castell molt adient, at6s el problema dels enxanetes) el quatre de set amb pilar al mig, i intentd el dos de set. Els Nens van aprofitar la seva oportunitat
i
Els Xiquets
van tornar a l'Alt Camp amb una tensi6 interna en
el
Finalment va arribar el vuit de setembre, dia clau en
la
punt m6s fort, i amb un empipament fdcil de suposar.
crisi dels Xiquets de Valls. La Colla Unificada dels Xiquets de Valls tenia contractada l'actuaci6 a Montblanc, i com sigui que els rumors de divisi6 eren molt clars es
va invitar a tots els castells vallencs a que es definissin d'una manera inequivoca, presentant-se a la capital de la Conca de Barberd tots aquells qui acceptessin la situaci6 actual de la Colla i el seu comandament. Paral.lelament el grup dissident va organitzar una excursi6 a Cabra, indicant que alli es formaria la Colla Vella; com 6s ldgic Ia importdncia d'aquesta excursi6 no estd en unes construccions humanes que no passaren de quatre i cinc pisos, si n6 en el grup de persones no gaire nombr6s que es constitui en el nucli fundacional. A partir d'aqui entenc que pai.lar de la Colla Vella mereix ja una altra ocasi6. i tanmateix d'andcdotes no n'hi mancaren en la seva formaci6 ien el proc6s que va seguir fins a mitjans de l'any 47.
Ara continuem amb el final de la Colla Unificada fins acabar la temporada 46. Per cert que l'actuaci6 de Montblanc, significativa en molts aspectes i que la senyald la decisi6 definitiva per a molta gent, va tenir notes molt curioses; la premsa local en fa referdncia com un bon dxit, perd no n'esmenta els castells, que foren de set imig, iun detall que no passd per alt als capdavanters de la Colla: el pilar de cinc va caure de forma repetida, fins que alg0 va fer veure com un dels components del pilar abocava aquest quan entrava l'enxaneta; canviat l'element en q[esti6 el pilar fou descarregat a la primera, malgrat que el substitut era novell als castells. Durant el mes i mig que va seguir a l'actuaci6 de Mont-
blanc, tothom tenia ganes ja de que el panorama
es clarifiqu6s d'una vegada, comencant pel mateix Cap de Colla,
que volia saber amb qui comptava per a tirar endavant
i
de qui no podia confiar. Els assatjos s'intensificaren altre cop, tant per l'assaig en si (que ja es prou interessant) com per veure qui venia amb la Colla, i la premsa anunciava la prepa-
raci6 de Sant Ursula en primera plana. Tamb6 en primera plana va publicar-se el dotze d'octubre l'existdncia de dos nuclis
castellers, malgrat que en aquells moments tot plegat era prou conf(s, des de l'existdncia d'un grup que encara no ha_ via fet cap sortida castellera, fins al futur de la Colla existent
en aquells moments.
I amb aquestes premises va arribar la nostra fira, que deixant a banda els castells, tamb6 tenien una significaci6 especial puix que despr6s de les obres que s'havien fet a l'edifici de l'Ajuntament per f i tornava l'organitzaci6 Municipal
a la placa del Blat, i aixd calia ,celebrar-ho degudament. Per tant, la inauguraci6 de les noves dependdncies fou presidida pel Cardenal, Dr. Arce, Governador Civil, President de la Dipu-
taci6 i no cal dir que totes les autoritats de casa. Tamb6 s'organitzaren actes importants, com ara ballades, partits de futbol com el Valls-Mata16 (1 a. divisi6 catalana), Valls-Reus Deportiu, etz. Dels castells ningf no en sabra la seva situaci6 real, i a l'hora de la veritat va actuar la Colla (Xiquets de Valls> amb canalla improvisada. Aixi f6u el Ouatre de Vuit carregat, tres de set per baix, cinc de set, quatre amb pilar, ipilar de cinc (Deu-n'hi do). Despr6s d'aquesta exhibici6 de la fira, i veient que la prdctica totalitat dels castellers que no pertanyien al pom de dalt, volien seguir, la Colla agafd nova confianca en el futur i es va llogar a Vila-rodona. Alli va bastir el cinc de set, tres de set per baix, quatre de set amb pilar ipilar de crnc. Aquesta 6s la darrera exhibici6 de la Colla Unificada dels Xiquets de Valls, i va significar l'acta de defunci6 del nom comri que durant vuit anys utilitzaren tots els Xiquets de Valls. El Nens del Vendrell, durant l'any 46, bastiren tres dos
de set (dos a Vilafranca) i l'altre a la mateixa capital del Baix Penedds; com sigui que aquest any no va haver-hi
castells a la <fira> vendrellenca per problemes econdmics, cal pensar que el tercer dos de set fou bastit o per Santa Anna o b6 a la platja de Sant Salvador. Com queda dit, sols assoliren un quatre de vuit, perd aquest cop el descarregaren. Els tarragonins varen tenir un any fluix, sense que es pu-
gui precisar si aconseguiren el tres de set per baix
o
no; en canvi el quatre de set amb pilar fou bastit per Santa Tecla, i l'endemd el pilar de quatre arribd a l'Ajuntament, Tamb6 actuaren a Vila-seca i Sants amb castells petits. I no serd per dem6s fer notar que els Xiquets de Valls no varen poder descarregar el quatre de vuit com els vendrellencs, perd en canvi en carregaren tres, tot i els molts problemes que ja queden ressenyats m6s amunt.
Apart de l'activitat castellera realitzada a la placa, no hem d'oblidar que existia un nou-nat patronat Casteller
dels Xiquets de Valls. Aquesta organitzaci6, a la qual hi havia representat tothom (incl6s algun component del grup de dissidents) no va poder fer servir els seus bons oficis per aturar la crisi, entre d'altres motius perqud era una crisi estructural i
que venia de lluny, tant lluny com l'existdncia dels castells. En canvi, en els mesos que seguiren a Santa Ursula, si que va agafar un cert protagonisme dels fets. perd aixd tamb6 es millor deixar-ho per un altre article, mirant ja a la temporada 47.
I amb aquest article dono per acabat el periode d'unificaci6 que hem vist en els darrers capitols. L'ESCOLA
17 I I
FET GASTETLER
La Moixiganga d'lgualada (Casteller - Ball de la Moixiganga)- (ll) Per Marcel'li
J. Valls i
Tornd
riimico con antorchas en el que tomava parte toda la co-
COORDENADES PENEDESENOUES I TARRAGONINES Acabem de mencionar la Catalunya Nova. Als apartats segrients relacionarem, tot sovint la Moixiganga d'lgualada amb grups del mateix gdnere del Penedds i del Camp de Tarragona. En aquest sentit, hem de tenir present que, en matdria de <folklore festamajoner>, lgualada participa plenament de la naturalesa d'aquestes dues comarques, una zona molt concreta del pais, en la qual s'ha desenvolupat tot un ventall de danses i entremesos al costat o a l'entorn d'uns castells hominals fortament arrelats en l'dnima i l'esperit del poble. La Festa Major d'lgualada, tant pel que fa a la seva estructura general com pels diversos elements folkldrics que hi prenien
-i que continuen prenent-hi part alguns dels quals- t6 molts punts coincidents amb les festes majors penedesen-
part
ques i tarragonines, entre elles la suprema
i
moddlica Festa
lVlajor de Vilafranca.
Aquest paral'lelisme lgualada-Penedds-Camp de Tarragona ris subratllat per Joan Amades quan, en el seu incommensurable Costumari Catald, s'atura a comentar la nostra Festa Major: <A lgualada, fins ara, s'han conservat un bon nombre de balls representatius forca notables; alguns d'ells formen el programa d'aquest gdnere de teatre en gran part de la Catalunya nova, especialment pel Penedds i pel Camp de Tarragona...)).
(1o)
lgualment, aquest com[ denominador 6s tamb6 recalcat
pel princep dels folkloristes catalans en l'apartat dedicat a glossar la Festa Major de Sitges, la blanca poblaci6 que, talment com la capital de l'Anoia, 6s sota el patronatge de l'apdstol Sant Bartomeu: <Tamb6 fa la festa major el 24 d'a-
gost la vila de Sitges, on. com a lgualada, a Vilafranca i a Vilanova, sortien un gran nombre de balls representatius, entre els quals destaca notablement la Moixigang6.'.;.
(11)
FESTA MAJOR Per b6 que la Moixiganga pugui tenir -i indubtablement que el t6- un origen independent de la Festa Major; per b6, aixi mateix, que la seva primera fe de vida es localitzi en una data i en una motivaci6 que no coincideixen amb la Festa Major, l'actuaci6 de la Moixiganga d'lgualada cal vincular-la intimament amb aquesta celebraci6. Al marge de la Festa Major, nom6s la trobem en ocasions de caire molt extraordinari com poden ser les festes celebradores de l'arribada del carrilet -juliol de 1893-. {12) o la commemoraci6 del centenari de la victdria del Bruc -juny de 19O8-. (13) Els assaigs o entrenaments es realitzaven als Picapedrers, a l'era de cal Rei, a l'era del Matoses, al Bassot, al pla en qud s'inicia la costa de cal Pau i a d'altres indrets de la poblaci6, (14) Antoni Moncunill i Torres, a <Aquella Festa Major>, t6 encara ben present l'encis de tals preparatius: <...|a colla de la Moixiganga, en arribar Sant Jaume, cada vesprada s'entrenava davant dels Picapedlsls115).a les vuit del vespre sortia una parella amb tabal i gralla; bo i donant un volt per la vila anava recollint la gent. Al cap d'un quart comengaven els assaigs mentre s'ho contemplava un gran nlmero de badocs. El cap de colla disposava el personal i...)). {16) Els dia 23 d'agost, vigilia de la festivitat de Sant Patr6 i primer dia de la Festa Major, la Moixiganga ja no tenia espera. El ja esmentat antic (moixigangueroD, aixi ho explica en la
i Graells: <<...durante la vispera de la Fiesta Mayor, al salir de la Casa de la Ciudad, nos dirigiamos al domicilio del Sr. Alcalde, y alli haciamos lo que se llamaba la entrada, que era un baile conversa mantinguda amb Ramon Pip6
18
lla)).
(17)
Es ara Salvador Riba i Gumd qui, a <El Ball de la Moixiganga) i sota el pseuddnim de Guiol, parla d'aquestes podtiques evolucions efectuades a tall de salutaci6 i de presentaci6 <...a1 capvespre de la vigilia de la Festa Major, sortia la colla, lluint la seva vestimenta tipica, afilerats de dos en dos portant una atxa encesa de la md. Es dirigia a saludar les autoritats recorrent els principals carrers, i als acords dels gralls i tabal executaven una dansa tots els m6s joves de la colla. Aquesta dansa senzilla iamb la il'luminaci6 de les atxes pro-
duia un efecte sorPrenent). (18) El propi Salvador Riba, en la ja citada comunicaci6 personal, puntualitza que aquesta entrada de la Moixiganga -conjunt de desfilada i dansa- tenia lloc a la tarda, en vesprejar, bastant abans de l'<Extraordindria Passada> que sortia m6s tard i que era integrada per tota la comparseria folkldrica. D'altra banda, precisa quelcom sobre la referida dansa: <... evolucionaven passant els de la dreta a l'esquerra i viceversa, marcant uns punts (que no sab16 determinar), perd que amb els compassos de la mrisica que s'hi executava (que encara es conserva), potser es podria refer dita dansa>. Aquesta mrlsica, amb el tftol d'(Entrada> i clarament diferenciada de les altres melodies igualadines de la Moixiganga, 6s continguda al citat treball de Gabriel Castellir publicat l'any 1905 a Sometent. Solfejada la partitura, hom pot observar amb facilitat que consta d'uns compassos inicials -solemnes i de grandiositat processional- que deuen correspondre a la passejada en dues fileres, i d'uns altres compassos m6s alegres i enjogassats que, d'acord al que ens ha dit el vell <moixiganguero>, demostren que la dansa consegLient era feta a base d'accentuats moviments ritmics. lgualment, la tonada musical que ens ocupa, unida a una altra de les que tenia la Moixiganga i, per tant, no diferenciable al primer cop d'ull,6s inclosa al recull per a piano que, l'any 1912, el mestre ll.luminat Saperas f6u de les <Comparses o Balls populars d'lgualada>.{1s) ls m6s, donat que l'esmentat treball de Gabriel Castelld fou insertat a la Revista Musical Catalana,
hom pot trobar tamb6 aquesta i les altres melodies de la Moixiganga a les piigines d'aquesta publicaci6 especialitza-
ds..
(20)
L'<Extraordindria Passada) sortia a les nou del vespre. A l'esgl6sia de Santa Maria ja s'havien celebrat les Solemnes Completes i el folklore es reunia davant l'Ajuntament per comengar el seu recorregut a fi i efecte de saludar les autoritats en els seus respectius domicilis. Vegem, per exemple. l'anunci que en fa el programa de l'any 1897: NOTES p. 901 . 1 O. AMADES, Joan. Costumari Catale. Barcelona, 1 953. Vol lV, 1 1. AMADES, Joan: Ob. cit., vol. l, p. 9O8. en el 1 2. CARNER I BORRAS, Antoni: Estampas igualadinas (Pinceladas de la vida local siglo XIX), lgualada, '1954, p. 37. gesta lgualada, del Bruc. 13. Programa de les festes commemoratives del Centenar de la juny del 1 9O8. 'l 4. Recollit, entre d'altres fonts, de persones igualadines d'una certa edat. 'l 5. Els Picapedrers, plaQa dels Porcs. (Aquella Festa MajoD), lgualada, n " 3.1 53, 1 6. M. TORRES, A. (Antoni Moncunill i Torres); (lgualada, 24 agost 1 985). 1 7. PIPO I GRAELLS, Ramon; Ob. cit. '18. RIBA IGUMA, Salvador (Guiol)i (El ball de la Moixiganga), Vida..., n.' 996 (lgualada, 18 gener 1 973). piano. Barcelona, 1 9. SAPERAS, ll luminat: Comparses o Balls populars d'lgualada per a 191 2.
20. CASTELLA I
RAICH, Gabriel: (lgualada Comparses
o Balls Populars), Revista Musical
Catalana (Butlleti de l'Orfe6 Catald), Barcelona, 1 905
(continuara)
Article publicat al num. 3 de la revista ESTUDIS, Temes sobre la Comarca de l'Anoia Edicions del Centre d'Estudis Comarcals d'lgualada
MIM.SE
IEELMIRIN mecanismes de revaloritzaci6 en funci6 de l'augment de l'index del cost de la vida i de la capacitat d'estalvi. Perqud Vostb pugui retirarse senseque el retirin.
MES INTERES, tttgs SEGURETAr uHoritz6 Estalvi-Pensi6, li ofereix un elevat interds. L11% durant el 1986, revisable cada final d'any, per a obtenir un elevat nivell de rendibilitat. D'altra banda, uHoritz6 EstalviPensi6, inclou una asseguranga d'accidents sense cost per a Vostd (*).
SEMPRE EL QUE H,IES I-I CONVINGUI El Pla de Jubilaci6 del BANC DE SABADELL pot fer-se'l a la seva mida: o Obrir-lo a qualsevol edat. o Fixar els anys de durada i l'import de les quotes, que pot ser fix o variable. o I, fins i tot, pot modificar-lo, interrompre'I, reactivar-lo o liquidar-lo quan vulgui.
RETALLI E,LS SE,US IMPOSTOS AMB ABSO LUTA TRANSPANENCIR Per evitar-li despeses de darrera hora, tots els cllculs del Pla de Jubilaci6 uHoritzS EstalviPensi6, es fan prdvia deducci6 del 18% de retenci6 a compte de l'l.R.P.E A m6s, proporciona un 15% de desgravaci6 fiscal que li permetrd retallar considerablement els seus impostos.
TESTEM ESPERANT
UN PLA DE JUBILACIO AUE. TE EN COMME. LA INFLACIO En els darrers 20 anys els preus s'han multiplicat per deu. Per quant ho faran en els propers vint anys?. El BANC DE SABADELL li ofereix un Pla de Jubilaci6 que permet establir
Vingui a veure'ns o truqui a qualsevol de les nostres Oficines, o al Servei FONOBANC, teldfon (93) 726 90 22, i l'informarem personalment, amb tot detall. Lestem esperant. ('r') MitjanEant una pdlissa col'lectiva subscrita amb les Companyies A.G.E i MItua Sabadellenca dAssegurances.
.{E3F,D:.
a{ tr)
r-
rr)
o. .i
r
oci
4
BANIC DE SABADELL Bon Serrei
Chrgsalis LA DISCO DE
VALLS
Aprenidiomes. Tindtasmessortides.
El M6n seri teu en [a mesura que hi puguis connectar. Tancar-te 6s limitar-te.Fes la mi.llor inversi6: inverteix en tu mateix i aprdn idiomes. Seris i viur)s molt m6s.
cENERnuriffrffiffi,rwA (m COL.LABORACIO CULTURAL DE