focnou 14

OCTUBRE

tA COttA IOUES XIQUETS DE UATTS IA SOM GOttA DE NOU

I TAMBE...

ESPECIAL CONCURS _ LA JUNTA INFORMA _ UN ALTRE GRAN cENTENARI DtssENY, cALCUT I FABRICACI6, ASSISTITS PER oRDINADOR I reCUtCn CAD/AM UNA NOVA ALIGA I LES SECCIONS HABITUALS

-

q,Urqnt

RESTAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONVENCIONS, SALONS PRIYATS PER FESTES FAMILIARS

VALLS (Tarragona)

Ctra. Tarragona Km, 17 Teldfons 60 13 50 - 60 00 14

Font de la Manxa. Tel. 6O 20 56

VALLS

El Pati. Tel. 60 05 46

GRANDIOS EXIT DE LA COLLA JOVES AL Xle. CONCURS DE TARRAGONA La nostra Colla esdevingu6 la autdntica

da per a celebrar-ho, just una cent(ria despr6s, la Colla Joves Xiquets de Valls, omple

triomfadora del Concurs, emportant-se els millors aplaudiments. Ja som <Colla de Nou>.

altre cop una plana d'or al llibre dels Castells.

Valls n'estd orgullosa. I Tarragona agrai'da i contenta. A la placa de braus tarragonina s'han vist per primer cop al segle XX un parell de castells de nou junts, i aixd es valora.

Crec que no fa falta que nosaltres magnifiquem la gesta, perqud el brogit espatarrant de l'afecci6 quan el nostre enxaneta corond el castell, 6s una flama que brilla amb llum prdpia dins el nostre record i en el de tots els castellers presents a la placa. La rotllana, que un dia cada dos anys es converteix en caliu de les essdncies castelleres, s'esbalgd d'aplaudiments i batega amb un sol ald, com un sol home, i entregada m6s que rnai a la nostra

El 28 de setembre del 1986 restard ja per sempre m6s en un lloc privilegiat dins la histdria de la nostra agrupacio. Despr6s de tants esforcos, de brillants diades que recompensen, d'algun retroces momentani que serveix d'esper6, i de moltes i moltes i moltfssimes ganes de superar-se actuaci5 rera actuaci6, ara ja som per dret propi una COLLA DE NOU. Evidentment que aixd podia haver passat ja l'any 85; tots sabfem que era al nostre abast, que tenim colla i castellers per a fer-ho, perd calia ensenyar-ho a tota la familia castellera, era necessari que ho vei6s tothom, per a poder demostrar que el lloc que ocupem no es una casualitat momentdnia ni un auto-titol fdcil d'aconseguir, ben al contrari, si som l'dlite castellera 6s perqud ens ho hem guanyat a

Colla.

Ara el Concurs s'ha acabat, les graderies s6n buides i la plaga silenciosa. I tot plegat restaria incomplert sin6 hi afegissim pel nostre compte el darrer element necessari d'aquesta gran diada: la perspectiva de futur.

Aquesta imprescindible continuitat en el treball que faci definitivament vdlida l'exhibici6 que vam protagonitzar un diumenge inoblidable. I aixd tanmateix 6s al nostre abast, depdn tan sols de nosaltres.

pols.

Precisament en aquest nfmero de

FOC

NOU, es publica un article preparat ja fa unes setmanes en commemoraci6 d'una altra oca-

si6 magna: el darrer cop que hom basti, el que aleshores anomenaven <Lo Castell de Nou>; i com si fos una premonici6 o tal vega-

wBmbD Ntimero 14 Valls, octubre de 1986

Edita: Colla Joves Xiquets

de Valls.

C/. Gass6, 20 Tel. 60 55 61 amb la col.laboraci6 de la Diputaci6 de Tarragona Director: Josep Ma. Rodon Sots-director: J.M." Ventura Coordinaci6: Salvador Magre Documentaci5: Josep Secall lmprirneix: G rdf iques Moncuni ll,S.A.L.Valls

Dipdsit l-egal: T - 1 233-83

SUMARI Grandi6s dxit de la Colla Joves al Xld. Concurs de Tarragona . . . . .

ESPECIAL CONCURS: Els nostres castells. La Gran Xiulada. L'Onada que torna. L'Organitzaci6. El concurs, castell a castell. De la taula del jurat estant

.

Pdg.

3

) )

4-5-6-7

Sortides La junta informa

))

10

El Cord6 Casteller

)

11

Ouatre mots. Un cas de daltonisme. Nota d'agraiment. El nostra tal6 de loteria

.

8-9

))

15

Estampes retrospectives per l'histdria dels castells

)

1

6-17

Entrevista

) )

1

8-1

21

)

22

1

986.

Disseny, cdlcul i fabricaci6. Un altre gran centenari Temps de castells. Una nova dliga

...........

Foto portada: Quatre de nou amb folre, carregat, concurs de Tarragona Foto Masip.

Moment d'entusiasme al carregar el quatre de nou.

Foto: Amen6s-Marti-Saumell.

9-20

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

ELS NOSTRES CASTELLS La Colla Joves Xiquets de Valls actuava en segon

lloc, despr6s de la tanda conjunta que aplegd Castellers d'Altafulla, Xicots de Vilafranca, Colla Jove de Vilanova i Castellers de Terrassa; per tant erem els primers de les cinc colles capdavanteres a l'hora d'ensenyar les nostres cartes.

El Concurs comengd relativament puntual,

i

ja

abans de dos quarts d'onze enlairdvem el folre del dos

vuit. El castell pujd ben maco i fou carregat sense problemes, perd al sortir l'enxaneta la rebrincada es feu notar i a desgrat de la bona defensa dels nostres companys, va caure amb l'enxaneta a l'esquena del quint. de,

A la segona ronda veniem decidits amb el cinc de vuit, i aqui vam tenir una decepci6; eud per cert superdrem aviat. Perd el fet a la plaga de braus, 6s que el cinc va tirar amunt aplomat i malgrat tot no el vam carregat. Amb els aixecadors posats se'n va anar per avall. Despr6s d'una estona de descans, aixecdrem el carro gros que va 6sser carregat i descarregat. Certament que en el cdmput final no va servir perqud era el castell m6s petit, perd en aquell moment reinicidrem el bon cami i no oblidem qud en un concurs 6s molt important no perdre ronda.

La tercera tanda ens va servir per comprovar un cop m6s que el tres de vuit el tenim gaireb6 perfecte.

Senzillament espldndid.

I ara al millorament; que es pot dir del que

vam

fer?. El Ouatre de Nou amb folre era el castell somniat, i amb ell va venir l'apoteosi, els millors aplaudiments de la plaga, el premi que ja feia temps que albirdVem. El castell va pujar superb, fi, fantdstic. Amb els dossos col.locats semblava que ni es movia; despr6s el deliri.

De no haver estat l'emoci6 del primer cop, es descarrega segur perqud tant al castell com al folre

sobrava forga. Abragades, lldgrimes a dojo, crits, bojeria i tot el que vulgueu.

Ens acomiaddrem finalment amb dos pilars de cinc i la salutaci6 especial dels nostres enxanetes, tot un simbol significatiu d'una gran diada, la millor de la nostra histdria.

LA GRAN XIULADA Acabdvem de sobrepassar la meitat del concurs, amb l'aixecament dels primers castells de la tercera ronda; fins aquell moment, tot rutllava b6 per a la Colla Vella, que havia completat els seus castells sense cap caiguda, mentre els seus immediats rivals ja havien fet llenya. Aleshores el President del Jurat preguntd el castell que pensaven aixecar, i aquesta Colla enlaird el cartr6 n(mero setze, corresponent al Tres de Vuit: el ptiblic que no desitjava altra cosa que veure intents de nou, s'ho va pendre d'alld m6s malament i va dedicar-els-hi una terribie esbroncada, tant sonora com intensa.

El grup de familiars situats davant mateix de la rotllana d'aquesta agrupaci6, en un desesperat i inritil intent testimonial, va aixecar-se per a fer sentir els 4

seus aplaudiments, perd restaren absolutament ofegats per la intensa i sonora pitada general. Es la xiulada m6s forta que jo he sentit a Tarragona vers un castell. comparable tan sols a aquella altra esbroncada que va sofrir aquesta mateixa agrupaci6 fa vuit anys a Valls.

Posteriorment les coses passaren molt de pressa.

Poc despr6s la Colla dels Castellers de Vilafranca primer. i la Colla Joves dels Xiquets de Valls al darrera, anunciaren els seus intents de quatre de nou, que reberen fortes ovacions. Perd com 6s ldgic, aquestes ovacions arribaren al deliri quan la nostra Colla aconsegui el preuat castell.

Despr6s perd, arribaren les explicacions; un alt cdrrec de la Colla Vella manifestava que el Tres de Nou ja el pensaven tirar, perd despr6s del tres de vuit, i comencaren a contradir-se. Resulta que deu minuts abans un altre alt comandament havia dit per rddio que no venien en absolut a exhibir-se, sin6 tan sols a guanyar el concurs, i aquest dbviament es guanyava (aleshores) amb el tres de vuit. I resulta que algun casteller va haver de c6rrer a tornar a posar-se la faixa precipitadament, i resulta que bastants castellers havien manifestat privadament que si no calia, no el tirarien.

El cas 6s que el p0blic vei6 la iugada i no es va deixar enganyar, premiant a cadasc6 amb la recornpensa que, segons els afeccionats, es mereixien. I 6s que cada dia 6s m6s dificil aixd de donar gat per llebre.

L'ONADA OUE TORNA Fins al passat concurs, celebrat el 1 984, es va viure una dpoca de creixent nombre de colles, que sortien dels indrets m6s inesperats de la geografia d'arreu de Catalunya, i no mancaven comentaris respecte d'aquest fenomen al gran n6mero d'agrupacions que amb pocs anys d'existdncia a l'esquena realitzaven un nombre important de sortides, encara que fos amb castells petits. D'engd del concurs citat, aquesta tenddncia s'ha invertit de forma radical, i ara les noticies (tristes noticies) s6n m6s aviat la desaparici6 de colles.

Dic tot aixd al voltant de la no-participaci6 de darrera hora, dels Castellers de Sitges; els quals sembla que si no s'hi posa remei aviat, ja han fet la seva (ltima exhibici6. Ja s6 que es pot dir que encara poden refer-se (tant de bo); o que aquests moments hi ha tres possibles noves colles (El Catllar, Gelida i Barcelo-

na) que potser sortiran aviat, perd el cert 6s

que

aquest fenomen de massiva dissoluci6 de colles, 6s absoluta i radicalment nou en el m6n dels castells.

Tal vegada els motius haurien de cercar-se en una temporal crisi de creixenga castellera, o potser en l'excessiva precipitaci6 en forgar colles que, en algun cas concret, potser no responien a una realitat de caliu casteller. sin6 a una rauxa momentdnia d'afecci6 d'uns pocs admiradors dels castells. I la veritat 6s que els castells en general estan en el seu millor moment de forma en el que portem de segle.

GOLLA JO\/ES

XIQUETS DE VALLS

Perd sigui com sigui, la realitat crua i neta ens diu que en un perlode de temps molt curt han desaparegut fins a nou (!) colles castelleres, que s6n: Brivalls de Cornudella, Minyons de l'Arboc, Vilanova-Mar, Jove de Vilafranca i els Castellers de Sant Pere de Ribes, Montme16, Granollers, La Roca del Vall6s, i ara per acabar, els de Sitges.

I per cert que, tamb6 entre aquestes colles. hi trobem algunes de caliu innegable (al costat d'altres realment novelles). Entre les primeres hi ha per exemple l'Arbog (Amb el dos de set dins la seva histdria recent), la Jove de Vilafranca amb un bon estol de <set i mig>, o els de Sitges, (que no solament havien fet el dos de set, sin6 que arribaren a provar el Tres de Vuit).

Potser un altre dia, amb m6s calma, caldrd tornarne a arlar.

I

i I

I

I

l

L'ORGANITZACI6 Una de les caracteristiques prou agradables d'aquest Concurs, ha estat la perfecta coordinaci6 i organitzaci6 dirigida pel Patronat tarragoni, que ha palesat sens dubte el seu ofici apr6s any rera any en aquestes tradicionals actuacions multitudindries. En la present edici6 tan sols 6s de doldre el fet de no poder utilitzar els pisos superiors de la placa de braus, per motius absolutament aliens als castells i al Patronat, que tan sols 6s un llogater d'un dia cada dos anys d'a-

questes instal.lacions.

l.

I

I

I I I

I I

I

I

a

Diuen que d'un bon dr,bitre de futbol (i qui diu un drbitre diu un Patronat) com menys se'n parla, m6s b6 ho fa. Perd jo voldria trencar la dita momentdniament, per afirmar en aquestes ratlles que les facilitats als mitjans de comunicaci6, a les assistdncies, a la seguretat de la placa, als jurats i a les colles, han estat forga meritdries.

I ara que parlo del Jurat, aquest estava format per un President (l'Anton Duran), una secretdria (la popular Maite), un <speaker) tot terreny (Pere Grau), els representants de les cinc colles <de vuit>, m6s un representant de Reus i Sitges. Com sigui que al final aquesta darrera colla no es va presentar, va sortejar-se a la placa mateix un substitut entre els Nois de la Torre i els Nens del Vendrell (aquests representants havien anat a les reunions dels jurats, condici6 sine quanon per formar-ne part). La sort va afavorir als Nois, i el Pep Bargall6 va sentar-se a la taula del Jurat.

A mig mati va arribar al M.H. President de la Generalitat, que fou rebut amb aplaudiments, (no exents d'algun xiulet). Va sentar-se en un improvisat lloc d'honor, on hi havia la resta d'autoritats, amb els batlles de Tarragona, Valls i El Vendrell inclosos.

El Concurs fou rdpid. A les dues s'acabaven els castells i per aquest motiu la quasi totalitat del priblic va aguantar fins al final.

A l'arena, el Patronat tenia els enllagos de plaga, que col.laboraren amb eficdcia amb els jurats de plaga (cinc grups de tres components) i les assistdncies que generalment foren discretes com cal.

EL CONCURS, CASTELL

A CASTELL

C. d'Altafulla - Tres de set, qudtre de set i dos de sis (1.100 p.), m6s el pilar de cinc de comiat (carregat)

C. de Barcelona - Tres de set per baix, cinc de set quatre de set amb pilar al mig l2.4OO p.) pilar de cinc.

i

c. de castelldefels

- Dos de sis. quatre de set al segon intent, intent de tres de set (dos) quatre de sis amb pilar al mig. (715 p.). pilar de quatre de comiat.

X. de Reus - Ouatre de set amb pilar, cinc de set, dos de set (al segon intent i sense aleta) 2.433 p.). pilar de cinc.

Xiquets de Tarragona - O.uatre de vuit, dos de set, tres de set per baix, tres de vuit carregat, (3.320 p.). pilar de cinc.

Jove de Tarragona - Ouatre de vuit carregat, dos de set, cinc de set i dos intents de pilar de sis (2.830 p.). pilar de cinc.

Castellers de Terrassa - Tres, quatre i cinc de set, m6s dos intents de tres de set per baix. (1.700 p.). pilar de cinc.

la Torre - O,uatre de set amb pilar al segon intent; dos intents de dos de set; quatre de set i tres de set, m6s dos intents de pilar de sis. (1.582 p.). pilar de Nois de cinc.

Colla Vella - Dos de vuit folrat, cinc de vuit, tres de vuit i tres de nou folrat i carregat. (5.7OO p.). dos pilars de cinc.

- Dos de vuit folrat i carregat, intent de cinc de vuit, quatre de vuit, tres de vuit i quatre de nou folrat i carregat. (4.822 p.) dos piCOLLA JOVES XIAUETS DE VALLS

lars de cinc.

Nens del Vendrell - Ouatre i tres de set. (9OO p.); intentaren â&#x201A;Źl quatre de set amb pilar i el dos de set. pilar de cinc.

Castellers de Vilafranca - Dos de vuit folrat i carregat

al segon intent; tres de vuit, intent del quatre de nou folrat, i quatre de vuit. (3.71O p.). pilar de cinc.

Xicots de Vilafranca - Ouatre de set amb pilar, tres de set i quatre de set; dos intents desmuntats de cinc de set. (1.595 p.) pilar de cinc de comiat.

Colla Jove de Vilanova - Dos de sis i tres de sis per baix (4OOp.); dos intents de tres de set i un intent de quatre de sis amb pilar desqualificat. Pilar de cinc de comiat.

No assistiren al Concurs els Castellers de Sitges, amb molts i greus problemes interns. lgualment no varen venir les colles en perlode de formaci6, que s6n: Marrecs del Catllar, Vailets de Gelida i Castellers de Collell.

Finalment no hi assistiren per disconformitat amb els concursos quatre colles: Xiquets de la Vila d'Alco= ver, Castellers de Sta. Coloma, Bordegassos de Vilanova i Minyons de Terrassa. Aquestes dues darreres amb una amplia trajectdria anti-concurs.

JO\/ES COLLA xrQuETS DE VAI-LS

DE LA TAULA DEL JURAT ESTANT Moltes vegades s'ha parlat de les bases dels concursos. si estan mal fetes, que si s'haurien de fer un parell d'anys abans d'utilitzar-les, que si afavoreixen a un o altre, i el cert 6s que del tot del tot no agraden a ningri.

La nostra Colla va fer unes poques perd importants consideracions relatives a conceptes de fons sobre les actuals regla-

Oue

mentacions del Concurs.

Perd el problema l'hem trobat en una doble vessant: per un costat, les bases les donen gaireb6 fetes per evitar discussions; i per altre, per molt que se'n parli els problemes sempre s6n nous. Vull dir que sempre es pot trobar alguna situaci6 nova, en la que ningri no havia pensat abans.

Enguany hem vist, per exemple, el profit6s que pot resultar deixar passar ronda per evitar penalitzacions. Aixi els Castellers de Vilafranca intentaren el quatre de nou a la tercera ronda, lloable propdsit que els va donar una bona oportunitat de superar-se i alhora de guanyar bons aplaudiments. Perd despr6s de la llenya, veieren que aixd tenia un preu: si aleshores provaven el quatre de vuit, aquest era penalitzat amb 5 punts (per cert que en aquells moments portaven un avantatge sobre la Colla Joves Xiquets de Valls de 3 punts). En conseqr-idncia, renunciaren a repetir castell a la tercera ronda, evitant aixf penalitzar el carro gros, que intentaren despr6s a la tanda de millorament.

Un altre fet forga curi6s, fou l'intent d'un parell de jurats que volien penalitzar-nos la caiguda del Cinc de Vuit dues vegades, cas de que l'hagu6ssim tornat a provar despr6s. I aixd

caldrd que quedi molt clar perqud hauria portat raons. Evidentment, si en una ronda, una colla fa llenya en dos castells i es queda sense puntuar, qualsevol posterior intent d'un d'aquests castells 6s repetici6, i per tant, s'ha de penalitzar.

Perd com 6s obvi, aquest no fou el nostre cas. Nosaltres descarregarem el quatre de vuit, i aqui ja hi foren descomptats els cinc punts. Per tant si hagu6ssim provat al millorament altre cop el cinc de vuit ja haviem pagat la nostra penalitzaci6 i no t6 sentit tornar a penalitzar. El cas 6s que hi havia un parell de senyors que volien descobrir la lluna, i castigar una sola caiguda dues vegades: total deu punts. El que

pel dos de la <rengla> i baixa sense m6s problemes. Amb l'aixecador no cal fixar-s'hi perqud, com sigui que les bases no en parlen, que baixi per on vulgui.

El que no es va aclarir del tot, fou el cas de la discrepdncia entre Jurats de plaga i de Taula. Haviem quedat a les reunions prdvies que.qualsevol dubte entre ambd6s jurats,'s'havia de resoldre en favor del Jurat de plaga, en alld que fos de la seva competdncia. la l'hora de la veritat, el Jurat de Taula va rectificar al de plaga, en aquelles errades que va creure convenient.

...i les andcdotes

-

L'enxaneta de la Torredembarra es va encavallar sobre l'aixecador... al rev6s. Despr6s la feina la va tenir per sortir-ne.

No va tenir cap penalitzaci6.

La Colla Jove de Vilanova va provar al millorament al quatre de sis amb pilar al mig, que era puntuat amb 1 25 punts (de fet no el va aconseguir); perd despr6s es va acomiadar

amb un pilar de cinc que va girar

-

-

no faran per perjudicar-nos.

I ara que parlo dels components dels Jurat, ja s6 que no di16 res original, perd que consti. Les amistats velles es conserven com en els millors temps. A l'hora de pendre qualsevol decisi6, el representant de l'altra Colla vallenca rebia les ja conegudes (adhesions inquebrantables> de sempre.

itot. Si ho hagu6s fet

abans, aixd li valia 2OO punts.

El dos de set de Reus va tenir quatre penalitzacions. Fou el

m6s penalitzat. I consti que aquest castell el van defensar molt b6 i se'l mereixien sobradament.

Molta gent m'ha preguntat perqud es penalitzd el tres de set aixecat per baix amb un punt. Va 6sser l'rinica questi6 que va arribar fins a una solemne votaci6 del Jurat. I per sis a u (aquest u era evidentment el seu representant, Sr. Es,,goda) el Jurat de Taula no va veure l'aleta en aquest castell; despr6s, en el cdmput final, no va comptar per ser el m6s petit dels quatre bastits.

Per cert que alli mateix a la taula, vaig veure per primer cop un treball molt acurat d'aquest representant casteller sobre Tarragona i l'Espiridi6.

I sense deixar els Xiquets de Tarragona, aquesta Colla va fer la millor actuaci6 de la seva histdria.

Als Joves tarragonins en canvi, no van poder descarregar el quatre de vuit. Enguany si en alguna cosa no han tingut, 6s sort en aquest castell, que l'haurien completat m6s d'una vegada d'haver anat les coses normals. Perd ja se sap, quan no vol sortir...

Un fet que va portar dubtes dins de la nostra Colla, fou la baixada del pom de dalt del Tres de vuit vilafranqui. I tanmateix va 6sser corrercte. Oualsevol que es miri el vfdeo, veurd com l'enxaneta, un cop feta l'aleta, surt correctament

JOSEP M. RODON I BARRUFET

LeE fiontg

Us il,tttn

,negtBtlrart

Crrretera Nacional 240, Km: Tollfon 977 - 86 03 03

30

LILLA

Dos de vuit, carregat. Foto: Masip

Ouatre de vuit, descarregal. Foto: Masip

El nostre Cap de Col a, mostrant el trofeig en presdncia del President de la Generalital Foto: Masip

Tres de vuit, descarregat. Fotot Masip

La nostra canalla oferint el trofeig a la alecai6 castellera, present a la placa de braus

Foto: Masip

COLLA JOVES

xrQuETs DE VALLS

IL.I

llrE

AGOST I SETEMBRE Certament aquesta part de la temporada la teniem molt compromesa, entre les actuacions de Reus i el Concurs teniem de fer dotze sortides. d'elles nou de castell de vuit i esperdvem quedar b6 davant de la nostra afecci6 i amb els qui dipositaven la confianga amb la Colla Joves convidant-nos a les seves places.

I la veritat 6s que no podiem comenqar m6s malament, ja que a Reus, on anavem amb ganes d'intentar el dos de vuit amb folre, tinguerem la pitjor actuaci6 de la temporada, caiguerem tres vegades, dues amb el quatre de vuit (l'un carregat), carregarem el tres de vuit. Desmuntarem el dos de set, aixd minvd molt la nostra moral, quan m6s alta tenia d'estar ja que pocs dies despr6s teniem d'afrontar l'actuaci6 de La Bisbal del Penedds.

En l'actuaci6 de La Bisbal sembla que (ltimament no estem prou encertats, i aquest any al comencar-la amb el dos de vuit amb folre (sens dubte el millor que hem fet) hi havia

esperances de que rellancaria l'exhibici6 i podriem intentar castells m6s importants, perd al caure el tres de vuit es va quedar en aixd, esperanga, i novament vdrem fer uns castells per sota de les nostres possibilitats en una de les places que m6s confien en nosaltres i que any darrera any ens demostren el seu afecte.

%

ry

s

-q F*

p"

i -..a -":'* Yffi.j

Dos de

vuit

Vilafranca del Penedds. Foto: Viveso

A partir d'aqui, iamb les actuacions del Catllar ilgualada sense actuar al limit de les nostres possibilitats, vdrem retrobar la linea ies feren proves molt positives amb canalla nova el que va contribuir a aixecar la moral de la colla de cara a afrontar el compromis vilafranqui amb una certa tranquil.litat.

I Vilafranca fou testimoni de qud tots els nostres castellers hi anaven amb l'il.lusi6 i ganes d'encetar la categoria de nou en aquella plaga (ja hi haviem encetat la categoria de vuit). No va poder ser perd es feren dos intents de quatre de nou amb folre que demostraren que el teniem al nostre abast i com a fets molt positius, l'un potser el que m6s. el comportament de la canalla de la colla envers aquest castell, l'altra el seri6s plantejament de l'actuaci6 donant tot el que podiem.

lentre Vilafranca ila Diada encara actuarem a Vilarodona, fent-hi un dels quatres de vuit m6s bonics de la temporada, i a Montgai. A l'Onze de Setembre no poguerem reeixir amb el dos de vuit amb folre per problemes del cord6, una situaci6 que no tindria de passar en les grans diades, tanmateix l'exhibici6 fou prou bona amb el dos de set, quatre de vuit i tres de vuit.

Tres de

8

vurt

Reus. Foto:

J

Secall

A Calella tinguerem l'experidncia d'anar-hi amb el tren especial organitzat per l'Ajuntament a fi de traslladar a la Fira d'aquesta ciutat tot el folklore, i entitats representatives de Valls. L'actuaci6 ja es va fer pensant en el compromis de la placa de braus.

Del concurs i de Ia consecuci6 de la nova categoria de Ia

GOLLA JO\,ES

XIQUETS DE VALLS

colla al carregar el quatre de nou amb folre ja trobareu un treball en altres planes, perd tot i aixi voldria remarcar per als (entesos) que la nostra colla, la que a Reus donaven per acabada i ja ens portaven la corona de flors al nostre enterrament, va tenir contra les cordes, per la seva prepotencia i mal plantejament, als <gloriosos e histdricsl i els ferem suar fins a l'fltima ronda (quant ja plegaven les faixes) per guanyar-nos un concurs que semblava que hi anavem de comparses i fins i tot ens relegaven, irdnicament, a un quart o cinqud lloc. A Tarragona vdrem capgirar el concurs i grdcies a nosaltres la cosa es va animar, i no vull dir que fossim els guanyadors morals perqud nosaltres creiem que moralment

Dos de vuit amb folre Ouatre de vuit Tres de vuit intent Dos Pilars de cinc

no es guanya res.

I cal ressaltar, perqud ell sol prengu6 la decisi6, la tasca del nostre Cap de Colla, en Julid Bascuftana, i la seva estrat6gia al canviar el castell de la quarta ronda, contagiant a tota la nostra gent de la seva il.lusi6 i confianca en el quatre de nou amb folre.

1 7 d'agost. Barberd Ouatre de set Tres de set Ouatre de set amb el pilar Pilar de cinc

En resum un agost

i

setembre del m6s interessant en

quant a castells, si no els resultats: Cinc dos de set, vuit qua-

SORTIDES UNA A UNA

9 d'agost. Reus Dos de set, intent desmuntat Ouatre de vuit carregat, al segon intent Tres de vuit carregat Pilar de cinc

15 d'agost. La Bisbal

23 d'agost. El Catllar Ouatre de vuit Dos de set Tres de set Pilar de cinc

24 d'agost. lgualada Ouatre de vuit Dos de set Cinc de set Pilar de cinc 3O d'agost. Vilafranca Dos de vuit amb folre Tres de vuit Ouatre de vuit

Ouatre de nou amb folre, dos intents Set Pilars de cinc

7 de setembre. Montgai Quatre de set Tres de set Dos de sis Pilar de cinc

11 de setembre. Valls Dos de set Ouatre de vuit Tres de vuit Dos intents de dos de vuit, amb folre desmuntats Dos Pilars de cinc

13 de setembre. T6rmens Ouatre de set Tres de set Dos dos de sis Dos Pilars de cinc

I'o

21 de setembre. Calella Ouatre de vuit Dos de set Cinc de set Dos Pilars de cinc

t

28 de setembre. Tarragona, concurs Ouatre de

vuit

Vila-rodona. Foto:

i.

Secall

tres de vuit m6s un de carregat, tres tres de vuit m6s un de carregat, dos dos de vuit amb folre m6s un de carregat i un quatre de nou amb folre carregat.

I

I

RAMON BARRUFET FIGUERAS

Dos de vuit, amb folre carregat Cinc de vuit, intent Tres de vuit Ouatre de vuit Ouatre de nou amb folre carregat Dos Pilars de cinc

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

LA JUNTA INFORMA No fa gaires setmanes, la Junta de la nostra Colla es va veure obligada a publicar a la premsa vallenca una nota aclaridora per deixar en el seu lloc uns fets que tots recordem. Ara reproduim la carta per deixar-

qual s'aprecia una evident i grossa incongrudncia en la titulaci6,

ne constdncia escrita a FOC NOU.

"

Amb motiu de la publicaci6 d'una carta signada per la Junta de la colla Vella Xiquets de Valls, el passat 6 de setembre, considerant que la mateixa enfosqueix la veritat, i no deix clara l'actuaci6 de la nostra entitat, creiem necessari correspondre explicant els fets que van succeir en aquest afer, d'una manera detallada i amb les proves documentals.

Tota vegada que hi intervenen entitats molt honorables, que no es mereixen de cap manera entrar en aquest joc, voliem evitar aquesta publicaci6, perd degut als fets succeits, ens hem vist obligats a fer-ho, per tal de que sigui el poble de Valls i l'afecci6 castellera els qui opinin sobre aquest tema.

Amb data 28-6-83, expedient 248316883, se'ns va concedir un crrldit oficial (no tenim la sort d'obtenir subvencions miliondries a fons perdut) per acondicionar el nostre local, en un moment de transici6 administrativa que va ajornar durant molt de temps el seu pagament. Despr6s de moltes i continuades reclamacions, vam rebre a trav6s d'una entitat bancdria (vegi's fotocdpia n.. 1), una transferdncia perfectament adregada a nosaltres. i que fou abonada com 6s ldgic al nostre compte.

;:=

E:

l::-

SuruotlgmuitilrtoToiinoqono

Transferencia

N..

lr. 3374?9

cSNlRtrLr''-T ]' C^aruNYl

coLLA JoVJs lDB xJ.iuEts !

t/Alre

JJ/,/. t/i."/a,/'

|

-,.rrr.o.o,--

lddhMsrr@

Per part de les entitats implicades, no hi va haver cap problema, ans al contrari. Nosaltres (tot i no tenir-hi cap culpa) vam cercar la soluci6 ldgica, que fou liquidar l'afer un cop rebut el nostre

crrddit. retornant l'import reclamat. Una vegada m6s es podia constatar doncs, la bona voluntat i la gesti6 de la Colla Joves.

ffi'ffi** \--l znp/fl3ohr4

{€oosEIBm e r4_//1.651.wt-//

18

COM JOG XrQ@S DE VAE 1s 6ti@ de pes€_ (esetaE w i4mN sEscWAs cflclmA y m

EL), 6n &s clquii rea. , d61 hco central & vElts, en c@c.sto & la tlasfeleDcia qE no ao>&sFndta y qu6 tuo d 4 tuo tuo CentEl ceniEl de de Va1b, q v411s, lloceden DE qTAmryA llocedenLe d€ ta tgGMLriAT !E a nods

JoEs d€16 Esu6i3

d6 va1t6.

vel1a, e veintiseis & Juio de hi1

noveo

***,r"#fu"'

:-l/'\ (\ En canvi no fou gens correcte que un problema tan delicat, i que requeria una discreci6 total, es fes priblic, involucrant altres entitats. Aixd 6s el que s'ha fet, aprofitant l'ocasi6 per intentar crear un estat d'opini6 contra la Colla Joves. Aquesta circumstdncia ens va obligar a fer una nota aclaridora, i ara, escriu la present.

L'estil usat en l'anterior carta publicada en aquest setmanari no ens ha sorprds, perqud ja el coneix(em, perd si que ens estranya que es considerin al.ludits, puix la seva entitat no es mencionava enlloc, i vollem creure'que no tenien res a veure amb l'errada (i aixd emprant un'terme benevolent). Caldria doncs, que esbrinessin qui va canviar

Amb data de mitjans d'abril, rebfem per part d'una altra entitat bancdria, una reclamaci6 de la quantitat abonada, manifestant 6sser victimes d'un error (que ells varen subsanar).

Aportem com a prova la fotocdpia n.o 2, en la 10

el nom, en lloc de complicar-nos a nosaltres, que no hi tenim res a veure. Llevat naturalment que tinguin una part de culpa, (que pot passar a tothom), i aleshores, per molt prepotens que vulguin ser, caldrd donar explicacions i satisfaccions, com a responsables d'una entitat que pretdn ser coherent, prestigiosa i seria, perd que caldria que ho demostressin m6s sovint.

JUNTA DE LA COLLA JOVES XIOUETS DE VALLS"

FET CASTEI.LER

CORD6 CASTELLER

Castells realitzats per les diferents colles desde el 9-6-86, fins 29-9-86 C.- Carregat l.- lntent D.- Descarregat a.p.- amb pilar Castells

2-8 folrat

2-7

Colles

Bordegassos Vilanova

3-7

3-7per

3-8

baix 3D

4-7 amt

4-8

1D-1t

1t

2D

Castellers Barcelona

6l

Colla Joves Vilanova

2t

fol rat

3-9 folrat

5-7

5-B

1-6

1C-1t

SIS

DE

2D

7 D-11

Castellers Castelldefels

4-9

pilar

1D-1t

ASI ELL!

Castellers Altafulla

4-8amt

pilar

Castellers del Collell -

4-7

2D-2t

1D

3D-2C

2D

1D-11

Castellers Sitges Castellers Terrassa Castellers Vilafranca

2C-1

1D

'1C-1t-4

4D

2t

1C_]D

3D

4D 1C 1t-3

1D-21

4D

4D

15D-4

4D

6D

2C-3t

5D

1D

3t

12D-1

Castellers Vilanova Mar Jove Xiquets Tarragona

3D-1

5D

I

Joves Xiquetqde Valls

1

Minyons Terrassa

6D-2C

Nens del Vendrell

2t

2D

2D

2t

Nois de Ia Torre

2t

1D-1t

1D

1l-1 D

2D-1 net

4D

3D

2D

2t

5D

3D_1 C

3D

5-D

1D

Vella Xiquets de Valls

Xicots de Vilafranca

1D-l 3D-2C

t3D

8D

3C-1

Xiquets de Tarragona

5D-1

1D-1t

5D-2C-2

1D

6D

2D-1C

4D

3D 3D-1

1t

Xiquets de Reus

il

8D

I

4D

C

7D

1 1

D-',tC

I

4D

1C 2t

3D-'1

net

2D

Xiquets vila d'Alcover

2D-3t

vailets de Gelida

A S'] ELLT

Cas. Santa Coloma

1D.1C

1D

1

2l

6D

4D

1C-21

6D-1 C-1

1t

7D

2t 1

2C

0D-1

4D

DE

3D

6D

1D

SlS

1D

1t

J.Ma. VENTURA

cArgATS SAUMELT Reparacions al dia Tapes de senyora i cavaller a I'acte Forn Nou, 43

Tel. 60 07 57

VALLS

s,ffi*l

1".',ff*!

i'effi I

t'iT

rfl* -**Ir !r $fr* ll Flril

_

.

Bq&.

*8t h&

1lrffi

*'$.h1

MIffi.SE

IEELMIRIN mecanismes de revaloritzaci6 en funci6 de l'augment de l'index del cost de la vida i de la capacitat d'estalvi. Perqud Vost6 pugui retirarse senseque el retirin.

MES INTERES, MES SEGURETA| nHoritz6 Estalvi-Pensi6, li ofereix un elevat interds. L11% durant el 1986, revisable cada final d'any, per a obtenir un elevat nivell de rendibilitat. D'altra banda, nHoritz6 EstalviPensi6, inclou una asseguranEa d'accidents sense cost per a Vostd (*).

SEMPRE EL QUE MES LI CONVINGUI El Pla de Jubilaci6 del BANC DE SABADELL pot fer-se'l a la seva mida: o Obrir-lo a qualsevol edat. o Fixar els anys de durada i I'import de les quotes, que pot ser fix o variable. o I, fins i tot, pot modificar.lo, interrompre'I, reactivar-lo o liquidar-lo quan vulgui.

RETALLI EI-S SEUS IMPOSTOS AMB ABSOLUTA TRANSPANENCN Per evitar-li despeses de darrera hora, tots els cdlculs del Pla de Jubilaci6 uHoritz6 EstalviPensi6, es fan prdvia deducci6 del l8% de retenci6 a compte de I'l.R.P.E A m6s, proporciona un 15% de desgravaci6 fiscal que li permetrd retallar considerablement els seus impostos.

TESTEM ESPERANT

UN PLA DE JUBILACIO QUE,Tg COMME LA INFLACIO

gN

En els darrers 20 anys els preus s'han multiplicat per deu. Per quant ho faran en els propers vint anys?. El BANC DE SABADELL li ofereix un Pla de Jubilaci6 que permet establir

Vingui a veure'ns o truqui a qualsevol de les nostres Oficines, o al Servei FONOBANC, teldfon (93) 726 90 22, i l'informarem personalment, amb tot detall. Lestem esperant. (") MitjanEant una polissa col'lectiva subscrita amb

les

Companyies A.G.E i Mtitua Sabadellenca dAssegurances.

a{ tr) t,-

rr)

o.

C

r.i m' -4

g

BAI.{C DE SABADELL i. ,: a!:

1_4'

Bon Senei

..

:

{i{r t..,l

COLLA JOVES

XIQUETIi DE \,ALLS

4 Mots RELLEU

A FOC NOU

La reestructuraci6 a la Junta Directiva que va haver-hi al comenqar la temporada castellera, va fer que el Francesc Terreu, fins ara Director de FOC NOU, ocup6s el cdrrec de Secretari de la Colla Joves. Aixd va comportar un augment de la feina que feia molt dificil de simultanejar-ho amb les tasques de direcci6 de la revista, i en diferents ocasions havia demanat un relleu que ara finalment s'ha concretat, tot i que

continuard treballant amb nosaltres.

En el moment de fer-me jo, cdrrec d'aquesta responsabi_ litat, voldria agrair al Francesc la seva trajectdria dins de FOC NOU, i demanar a tots els companys de la Colla i simpatitzants nostres que reben la revista, l'ajut i la comprensi6 que no dubto ens donaran a tot l'equip que fem FOC NOU. JOSEP M. RODON I BARRUFET

UN CAS DE DALTONISME S'ha comentat a la Colla un cas curi6s. Una setmana abans del Concurs de Tarragona, i a la taula d'un important sopar on hi havia representants de diferents colles, premsa, Museu Casteller i 'tot el bo i millor de cada casa, el corresponsal d'un important i catald diari (d'aquests d'Avui en dia) va manifestar sense cap empatx que el quatre nou amb <forro> de la Colla Joves, el veia verd.

Evidentment, si aquest home fos endevinador tindria el

futur

negre.

Per aixd quan el nostre enxaneta va coronar el quatre de nou amb forro, vermell de dalt a baix, ell es va quedar blanc.

I s'ent6n perqud ell sempre ho pinta tot

<de color de

rosa)).

Ja es ben veritat alld que en matdria de tonalitats tot 6s segons el color que es vol veure.

RICARD

NOTA Membres de la nostra Junta i en nom de tota la Colla, varen fer entrega als Srs. Gallardo d'un quadre dedicat, amb motiu del carregament del primer quatre de nou amb folre.

Els Padrins de la Colla estaven plenament satisfets del nostre dxit, i nosattres contents de poder donar als nostres padrins la categoria de nou, 6s mereixeu aixd i molt m6s. Grdcies padrins.

ffiffirffi /-C-\

/tL\

COLLA lovEs

\W/

xIQUErs DE vALLs

El portador interessa la quantitat

VUI TANTA

de

pessetes

a cada un dels nrims.

LA NOSTRA LOTERIA

30.990 62.535 del sorteig que se celebrari a Madrid el dia 22 de desembre de 1986.

El diposla.

COLLA JOVES XIQUETS DE

lot E1

T t

raI6 esdpai o eshenar

VALG

sd !ul.

bi&t e6d diFsiiat al E.nc C.nrnl.

DE Nou MB FouE l:.,'stu1srr''.g*

ouAmE

YYYYYYYYY

hq

YY Y YYY Y FTPPY YY Y Y Y Y Y

l t PT

COLLA JO\,ES

xrQuETs DE VALLS

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER

LA HISTORIA DELS CASTELTS ANY 1978 (ril) FIRES.

I

FESTES DE SANTA URSUIN

La COLLA JOVES carrega el mitic CINC DE VUIT

Tal com estava programat, i 6s costum des de molts anys cap aqui, se celebrd a la nostra ciutat l'exhibici6 castellera, que tingu6 lloc a la plaga del Blat el diumenge dia 22 d'octubre del 1978, als volts de Ia una del migdia, i amb l'actuaci6 d'ambdues colles dels Xiquets de Valls.

Aquesta exhibici6 havia promogut molta expectaci6 des de dies abans, en haver corregut la veu, amb fonament, de que la Colla Joves intentaria el CINC DE VUIT, castell que feia nou anys que no s'havia intentat, ni a la placa vallenca ni

en lloc. Tot aquest ambient va motivar que es veiessin pel carrer forga cares de gent forastera. I 6s que l'exhibici6 de Valls i entre les dues colles vallenques acostuma a ser, cada any, una de les darreres i m6s importants del calendari casteller.

La Colla Joves comencd Ia seva actuaci6 amb un Dos de Set molt segur iaixd va donar la confianqa, en el segon torn, la plaga vallenca vibra quan vei6 que s'anava a intentar el mitic Cinc de Vuit. La Colla Joves l'aconsegu[ fer, amb una gran bellesa i equilibri, malgrat que s'enfondr6s en baixar l'enxaneta, despr6s de la ldgica alegria a la tercera ronda la colla vallenca va oferir a tots els presents a la placa un superb Tres

Dos de set descarregat. Sta.0rsula-78.

Foto: Arxiu Ventura

de Vuit el qual varen carregar i descarregar.

La nostra placa del Blat, ha estat testimoni, un cop m6s, d'una gran jornada castellera, sobretot per la gesta destacada de la nostra Colla Joves dels Xiquets de Valls. Una jornada, resumint, que entra per mdrit propi a la histdria dels castells.

La Colla Joves ha tingut, una linia ascendent, ara ha arribat a la maduresa, al zdnit, per aixd ha pogut fer aquesta catedral.

Aquests s6n els noms dels castellers integrants de la Colla Joves, que han escrit una pdgina d'Or dins l'histdria dels castells idins la curta perd gran histdria de la Colla JoVES:

BAIXOS: Joan Oliver, Artemi Fa116, Anton Naveros, Jaume Bartoli (Jaqui), Salvador Bordas CROSSES: Joan Rafi, Joan E. Rib6, Ram6n 5o16 (Escolanet),

Josep Ma. Vallv6, Anton Farr6 Palau, Joan L6pez, Joan lnvern6n, Joan Ma. Ventura, Jaume Borrds (Jaumet), Pau Granero

DARRERA DEL BAIX: Alfons Serra, Salvador Magre, Joan Gonzdlez, Josep Serra, Josep Ma. Urquia

Primer Cinc de vuit, carregat. Sta. 0rsula-7g Foto: Arxiu Ventura

16

SEGONS: Joan lngl6s, Jacint Fontanilles, Albert Baldric, Francesc Sanchez, Jordi Crusells

GOLLA JO\/ES

XIQUETS DE VALLS

TERCOS: Joan R. Toda, Josep Estil.les, Francesc Rafi, Andreu

lnvernon, Angel Ruiz (Angelet)

OUARTS: Tomds Gormaz (Tomasin), Salvador Ramon (Salva_ doret), Ramon Benedicto (Creus), Josep Molina, Magi Gtiell

QUINTS: Manel Espin, Ferrdn Ribera, Joan C. Murioz, Ferrdn Garcia, Frederic Gormaz

DOSSOS: Josep Ll. Gtiell, Francesc Fabra (Ouico), Joaquim Ortiz (Joaquinete), Benet Melchon AIXECADORS: Andreu Garcia (Andresin), Fermin Luna

El cinc de vuit hi interv6 plenament tota una colla, no_ m6s pels pilars 6s necessiten trenta homes, les crosses i les agulles sumaren divuit homes ila pinya haurii de ser m6ds nombrosa que mai.

(Com a dada curiosa, referent amb aquest castell, tenim de dir que cada un dels cinc pilars del fabul6s castell sumen m6s de 3O0 kgs., que han d'aguantar els segons).

Ens trobem amb el cap de Colla de la Colla Joves Xi_ quets de Valls, Jordi Crusells, el qual va comentar: (Ha estat un gran esforc de tota la colla, de cinquanta homes que han anat a totes i d'una afecci6 que ha res_ post. Ouan s'assoleix una meta hi ha eufdria, aixi es defi_ neix el bon moment de la colla>.

Al preguntar.com havia vist el Cinc de Vuit, va dir: <Es quelcom fora de sdrie, un cop fet, molts no ens ho creiem. Penso que el castell el tenim per descarregar, perd els nervis han influit molt, i portem uns <tresos

ENXANETA: Jer6nimo Garcia (Momo)

Aquests homes van fer possible un somni que la Colla Joves volia treure a la llum iho van aconseguir, juntament amb tots els altres membres dels joves que formaven la pi_ nya, uns membres que no es veuen ino es poden fotografiar perd qud sense l'ajut d'ells no serien possible aquestes rea_

i

quatres de vuit> que ho demostren.

Festa complerta?

<Si. La canalla ens demanava que intent6ssim el O.uatre de Vuit, perd no ha pogut ser ja que els baixos estaven bastant cansats i el que hem fet ja estava b6.

litzacions. Enhora6ona a tots.

La Catedral dels Castells

El Cinc de Vuit de la Colla Joves .6s tot un aconteixe_ ment dintre del m6n casteller. La Catedral dels castells, aixi s'anomena el Cinc de Vuit, 6s, potser, el castell m6s significa_ tiu idificil dels que es poden fer avui. Una colla per intentar fer aquest castell, s'ha de sentir molt segura. I la Colla Joves s'hi sentia despr6s d'una temporada fenomenal.

La Colla Joves dels Xiquets de Valls, agraeix a tots els afeccionats que amb el seu caliu a la placa i al llarg de tota la

nostra curta vida castellera ens han ajudat i esperonat a aconseguir el prop-passat dia de Santa Ursula el Cinc de Vuit, i el quart Tres de Vuit de la present temporada.

Volem fer menci6 d'agraiment a les persones que ens han felicitat per la nostra gesta ien especial als telegrames rebuts, de:

Vilafranca del Penedds.

Felicitats colossal Cinc de Vuit i magnific Tres de Vuit.

Eloi Miralles r

-tq !;"'" .i'j.

-

.

,o.,,nJJ,:;;.;;";i ;;r;, J ',llT#f

FELICtTACIO MAoNtGtC 5 Dt _ ,a*a .-+-=+-*rqT-:--:-1. : :--*i::ri4**Ora ,,

CORDIAL

--tffi

_

Vilafranca del Penedds.

Felicito cordialment fabul6s Cinc de Vuit Oriol Rossell

CARREGAT

Vilafranca del Penedds.

Felicitats pel Cinc de Vuit guany.

i

magnifica temporada d'enCa ste lle

I

;::.-"_-

:.]. AM8

Vi lafra n ca

_:::x-.jlil

LA VOSTRA TENA,]ITAT

*^:l'": j. ?: s'lg:-

Tres de vuit, descarregat. Sta. Ursula_7g Foto: Arxiu Ventura

rs de

I

''

SABER FER CASTELLS AVTU CONSEGUIT

AQUEST

ilyfl--."1**j:i1".:::.1ffiffiffi

Vilanova i la Geltr(.

Rebeu la nostra m6s entusiasta i sincera felicitaci6 per gran actuaci6 Santa Ursula. Amunt i endavant.

Els Bordegassos

la

de Vilanova

17

T I

GOLLA JOVES

I

xrQuETS DE VALL-

I i

l

ENTREVISTA

seva afecci6 als castells. Viu de molt a prop el proc6s de separaci6 de la colla vallenca unificada dels Xiquets de Valls.

Secall plenament identificat amb ta wlu_ xerra, intenta junt amb altres esforcats aguantar la colla, despr6s de la mortdel

seu cap de colla Ramon Barrufet <El Blanco> i de la marxa del Foguet cap i

Venecuela.

Ouan s'acaba

la Muxerra, Secall

com molts altres es queda al marge del que passa a la nostra ciutat en quant

a

castells.

El nostre personatge d,avui 6s se_ gurament un dels homes que ha fet m6s quildmetres per seguir actuacions

de les colles castelleres. poques vega_

des haurem anat a qualsevol festu jor on es facin castells i que Secall#r_ hi

falti. Amb la seva mdquina de fotogra_

fiar a punt, la majoria Oe tes aciua_ cions m6s importants arreu del pais han comptat amb la ,"ru pr".dn"i. i

aixd ha fet que fos molt conegut en el m6n casteller que ens movem.

O.uan es va formar

Veritablement 6s molt dificil per a mi definir el nostre personatge d,aques_

ta entrevista en un lloc determinat de la castellistica. parlar que Secall 6s un casteller sense haver portat mai cami_ sa, potser no 6s prou normal, encara que tots quants el coneixem.sabem que 6s m6s casteller que molts que pu_ gen als castells. Jo crec que a Secall l'hem de considerar per damunt O" toi, com un gran amant dels castells. co_ neixedor de la histdria dels castells, estudi5s, i col.leccionista de tot el que es refereix a aquest tema. A

existeix gran quantitat de fotografies, ""r"'r"ru

papers, crdniques publicades a la prem_ i apunts de tot el m6s interessant que a viscut el m6n casteller aproximadament des de l'any 1930, fins avui.

sa

Josep Secall i Duc, seixanta set anys, jubilat de la banca i fill de caste_ ller, car el seu pare el Roig de les Cases Noves, fou un destacat casteller de la Vella d'abans de la guerra. Despr6s per

les ctrcumstdncies de tots conegudes s'integrd a la Muxerra, on va acabar la seva vida castellera, en aquesta darrera etapa i degut a la seva edat ja no va pujar als castells, perd encara ,ctud d" baix i crossa moltes vegades.

Secall 6s un vallenc per tots quatre

costats. Sempre ha viscut a Valls i no_ m6s en fou absent durant els anys de la guerra i post-guerra, doncs els homes de l'edat de Secall, foren les grans victi_ mes de la guerra civil i molts encara no tingueren la sort de tornar a casa.

Ouan torna la diguem_ne normalitat al nostre pais, Secall segueix amb la 18

la Colla Joves, Secall s'hi va adherir des del p.ir"r. moment i el seu cardcter i coneixe_ ments del m6n casteller ens van 6sser

de gran utilitat, doncs com 6s obvi dins de la nostra colla hi havia molta jov;n_ tut i poca experidncia. Ouan vam posar en marxa el local social i es va formar una junta del mateix local, Secall en fou

el comptable i no cal dir que to, un"

pega clau en aquells moments de pen[_ ria econdmica.

Tamb6 formd part representant la nostra colla, al jurat dels concursos en els quals vdrem pendre part fins al de l'any 1982.

tot portem avui a Josep ^ f."li Duc, aixd Secall a la nostra entrevista, pei_ qud ens parli de la nostra Colla i tamb6

de la Muxerra i d,aquella etapa dificil

que vam viure, els que en aquell temps en formdvem part.

La primera pregunta de l,entre_ vista quasi sempre 6s la mateixa. On I com comenga la teva afecciri als

castells?

El fet d'6sser el meu pare casteller des de molt petit ja sempre havia sentit

parlar de castells

i

ben aviat vaig

co_

mengar a moure'm al seu ambient, en_ cara que amb molt de compte perqud la mare no volia ni sentir_ne parlar.

Tu per la teva edat i per la teva gran afecci6 ens pots explicar moltes coses dels castells, coses que igno_ ren la majoria dels nostres lectors i tamb6 els components de la JOVES, com 6s ldgic. M'agradaria que aixd

ho f6ssim per etapes, donis cada dpoca 6s diferent segons la meva manera de veure el fet casteller.

P.er comengar, qud recordes digne d'interes f ins al 1936?

Per explicar tot el que em demanes necessitarlem un espai que no dispo_

sem, no obstant i d,una manera breu in_ tentar6 explicar-ho baix el meu punt de

vista.

Primer,

el

ressorgiment dels cas-

tells amb motiu de l,Exposici6 lnterna_ cional de Barcelona de l,any 1g2g i

tamb6 per les imminents festes decen_ nals de la Candela del 1931. Ben aviat ja es va comengar a parlar que durant la celebraci6 de les mateixes, potser

s'intentaria el quatre de vuit.

Despr6s la recuperaci6 dels castells de vuit. lnciddncies fins al 1 936, en van succeir moltes perqud llavors tots esta_

vem molt polititzats, perd la m6s sona_ da va 6sser la del 14 d,abril aniversari de la proclamaci6 de la Repdblica, que va coincidir amb el Divendres Sant. En aquella data la Vella no va sortir i si va fer-ho la Nova. Llavors aixd va ser un impacte molt gros que el clericalis_

me.local mai va perdonar. Encara que es digui que el motiu de no sortir va 6s_ ser Ia qr.iesti6 crematistica, els motius van ser uns altres. La gent que feia els castells tant

a una colla com a

l,altra

per a mi eren gaireb6 iguals, ara b6 els

que portaven la direcci6 de les colles

actuaven o els feien actuar d,una mane_ ra diferent. Per aquests esdeveniments les colles van quedar identificades de la segL.ient manera: la Vella amb les dretes i la Nova amb les esquerres. per aquella actuaci6 i per la seva significaci6 politi_ ca, despr6s de la guerra ja no es va per_ metre recuperar el nom de NOVA, cosa que a les acaballes del franquisme en_ cara era vigent.

L'anada a Valdncia de la Vella, a un miting organitzat per la CEDA, tamb6 va provocar cert aldarull.

S'acaba la guerra i els castells passen per una greu situaci6, desfe_ tes les colles, molts castelters que no tornen, uns a la pres6, d,altres fent el servei militar que no s,acaba mai. Tu com 6s natural tamb6 ets protagonis_ ta d'aquest maremagnum. Ouan tor_ nes com ho trobes tot aixd?

Ja saps que la meva generaci6 va ser durament castigada tant per la gue_ rra com per la post-guerra. Amb permis vaig venir molt poques vegades a Valls, no obstant per alguns amics en sabia coses, perd en aquells moments altres coses vitals primaven damunt de nosal_ tres. Jo torno a casa a darrers de l.any

1941 , llavors existia la colla unifica_ da i de moment vaig quedar allunyat

dels castells, encara que no en desco_ neixia la problemdtica que existia.

A partir dels anys 40, comenca a remoure's l'ambient casteller a Valls, primer com a imposicir5 de les autori_

COLLA JO\,ES

XIQUETS DE r,ALLS

tats, per a donar relleu als actes priblics que es celebraven i despr6s ja com a retorn a les tradicions vallenques. Parlem-ne d'aixd?

Com he dit abans llavors no era a Valls i poc puc opinar del que succeia,

perd prompte em vaig donar compte que les autoritats d'aleshores volien protagonisme i es van decantar pel qui millors garanties els oferia.

Comenga a haver-hi problemes a

la Colla Unificada dels Xiquets de Valls i d'aixd resulten la Muxerra i la

Vella. D'aixd ja fa molts anys, perd el record 6s molt viu entre molta gent.

D6nem la teva versi6 dels fets. Enveja, politica, qud va passar?

No ho vaig viure d'aprop perd em sembla que existia un grup que mai va tolerar que Ramon Barrufet, en fos Cap de Colla. Era massa recent que essent Cap de Colla de la Nova, aquesta colla fins al 36, tingu6s un domini aclaparador damunt la Vella. Aixd junt amb les vel.leitats autoriteries del llavors alcalde Josep Ma. Fdbregas, va portar a aquest

grup que continuament volia brega a certs enfrontaments que en lloc d'unir distanciaven, perd que per a mi particularment no van deixar d'6sser uns problemes familiars.

A un dels homes m6s significats d'aleshores el Toribi Vall6s, de l'Arbog, m6s d'una vegada li vaig sentir a dir

que sentia una .gran estimaci6 per Ramon Barrufet, que estava molt satisfet de pertdnyer a La Muxerra i que estava content de la manera com Barrufet portava la colla. Em sembla que la totalitat dels antics castellers de la Vella que es van quedar a la Muxerra, opinaven de la mateixa manera. Eren gent que no volien raons, sense dnim de noves aventures i com que fruien fent castells van acabar-se com a castellers a La Muxerra.

Tamb6 sembla que algri ha volgut presentar als castellers de La Muxerra

com uns facinerosos que feien

dels

castells l'escambell de les seves ambicions. En totes les situacions sempre

existeix algun espavilat que va a la seva, ara mateix gent amb un passat tdrbol i fosc 6s diuen demdcrates de primer fila. Tots n'hem tingut de dificul-

tats, sin6 recorda que a nosaltres tamb6 ens n'hi van posar molts de bastons a les rodes, ara aixd explicat d'una manera o altra t6 els seus efectes i si es fa d'una manera folletinesca encara m6s.

No entendre-ho aixi crec que seria signe de la m6s pregon estuPidesa.

Com tu recordes molt b6, aquells anys cinquanta al seixanta, la colla Vella semblava que era a l'oposici6 al rdgim imperant i nosaltres La Muxerra els dolents de la pel'licula, cosa que es va traduir en un ambient Popular a la Vella. Realment era aixi o hi havia altres coses?

D'oposici6 res de res. Llavors no es

permetien desviacions de cap classe, perd cal observar que aquell rdgim autoritari algunes vegades semblava ensenyar algunes debilitats, perd ning( encara que fos timidament s'atrevia a manifestar-ho. L'altra colla que semblava

ser l'oposici6 sens dubte que en

va

treure alguns beneficis .

Mira jo et dir6 que una vegada a la plaqa del Blat, cap a les darreries de La Muxeria, ens va caure un dos de set i al mig de la plaga un grup bastant nom-

br6s de vallencs, poc afeccionats

als

castells, van xiular aquella caiguda. Alg( els hi va fer arribar la seva disconformi-

tat i la seva

resposta va ser: no, no xiulem als castellers, els nostres xiulets van dirigits als que s6n al balc6 de l'A-

juntament.

Respecte aixd

et podria contar algunes andcdotes, perd no acabarien mai i tenim de deixar-ho.

86, ara parlem de la Muxerra,

perd de castells. Oud va passar, perqud no es pogu6s aguantar la colla i acab6s desfent-se?

Jo com a secretari de la Muxerra en la seva segona dpoca o sigui despr6s de la marxa del Foguet cap a Venecuela, et puc dir que mancava il.lusi6 per a fer castells. Teniem excel.lents

castellers perd eren homes que feia molts anys que es barallaven amb el castell de vuit i al no tenir el relleu adequat fisicament van dir prou i llavors es va acabar la colla. Com ning( ignora vaig tenir una bona relaci6 amb aquell apassionat dels castells que era el Jan Julivert i aquest erfr deia, si vols veure

castells de vuit espavila't que s'acaben

i

problema tant 6s a Valls com al Vendrell, perqud si no ve gent nova aquests castells ja no es poden mantenir, els homes que ara els fan ja tenen massa anys i s'haurien de renovar.

Per a mi la gent de la Muxerra era gent honesta que va cobrir una etapa

el

de la histdria dels castells d'una manera brillant.

Durant el temps que no tenim colla,-sortim bastant a f6ra de Valls i anem sobretot al Vendrell. Tu no cal dir-ho ets qui m6s coneix les colles foranes i vius l'eufdria dels Nens del Vendrell d'aquells temps del pilar de sis. Parlem de tot aixd i del seu moment actual.

Com ja he dit altres vegades el meu pare i el Jan Julivert, es coneixien dels castells, car el Jan a la seva joven-

tut

havia vingut algunes vegades

a

Valls a fer castells i d'aixd em venia la profunda relaci6 que tenia amb ell que em va 6sser molt profitosa perqud sempre m'explicava coses interessants.

Els Nens van passar per un moment brillant i el pilar de sis els va pro-

jectar a un nivell insospitat. Fins ara han estat els fnics dominadors d'aquell

pilar que semblava quim6ric. Puc dir-te que menys una vegada o dues el vaig veure sempre que el van fer. Aquell pilar a mi em semblava una joia i Pensar que alguns insensats van fer-hi en la seva contra una campanya que Podriem dir-ne anti-castellera.

Ara 6s una lldstima que els Nens i sembla que per qtiestions politiques no puguin sortir de la situaci6 en que es troben.

A Valls es comenga a moure el i ja tenim la colla Joves en

jovent

marxa. Tu des del Primer moment ja hi ets. Parla'm de la nostra colla.

Recordo que quatre joves van venir

a casa i em van exposar la seva intenci6 de formar una colla castellera i em van demanar la meva integraci6. Per tot el que darrerament havia viscut i els moments desagradables que havia passat volia tranquil.litat i amb sdlids arguments vaig intentar fer-los desistir dels seus propdsits. De cap a les maneres vaig poguer decantar-los i van 6sser

ESPORTS

VINAS

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS 19

COLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

ells que al cap d'uns quants dies em van fer claudicar a mi i per cert que no em dol haver prestat la meva modesta col.laboraci6 en tot el que m'ha demanat la colla. Crec que la colla fa el seu cami, algunes vegades amb m6s encert que d'altres, perd la cosa tira endavant.

Per Sant Joan vam fer el quatre de vuit

descarregat centenari i aixd amb pocs anys que portem al damunt recolza el nostre potencial. Cent quatres de els

vuit no es fan aixi com aixi.

Enguany

mateix portem una temporada un xic

irregular. perd gaireb6 hem descarregat

i aixd no hi ha dubte que molesta a algi una trentena de castells de vuit

que voldria veure'ns destruits. Es una mica dur de dir-ho perd fatalment 6s aixi.

Tu has estat jurat a molt concursos i aixd et d6na una importdncia gran per poguer parlar-ne aqui. Com ho veus tot aixd?

La primera vegada que vaig representar la colla el jurat d'un concurs va ser a Vilafranca en una Enxaneta de Plata. Despr6s als concursos de Tarragona, tamb6 ho he fet algunes vegades, perd sincerament et di16 que 6s una fei-

na que no m'agrada. Aixd d'haver de jutjar i desqualificar l'esforg, d'uns homes -siguin de la colla que sigui- per qualsevol nimietat no em van per la meva manera d'interpretar els castells.

Despr6s em vaig trobar amb uns concursos conflictius que potser 6s millor oblidar-los. Nom6s et parla16 del de 1 982, aquell del quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, que van passar aquells incidents i que nosaltres ens vam retirar, principalment per la lamentable actuaci6 d'aquell exaltat que va pujar a dalt del jurat als crits de: tram-

pa, trampa, trampa. Ben clar es

veu

que el nostre dxit el va fer sortir de polleguera, perd per poc que hagu6s refle-

xionat podia quedar-se quietet perqud al jurat ja s'havia fet una conxorxa que

dominava el concurs. El representant de l'altra colla local va capitanejar-lo junt amb els Castellers de Vilafranca i els Xiquets de Tarragona. Si al jurat erem cinc representants la pasterada ja estava feta o sigui que la netedat havia vo-

lat als nirvols. Aprofitant aquesta

cir-

cumstdncia puc dir que a la taula del ju-

rat no va pujar-n'hi un de sol,

Perqud

darrera la meva cadira tamb6 n'hi havia un de dret com un armat, no s6 que hi feia, encara que ho suposo.

Despr6s d'un cert temps i per escrit el Patronat tarragoni que havia que-

lluita constant que no es pot defugir i s'han de vdncer els obstacles que continuament es presenten. Jo no els veig malament els nostres castells, sin6 no

hauria estat possible descarregar la

Escola de Grallers i ara ja tenim Ban-

quantitat de castells de vuit que portem fets aquesta temporada.

El futur de la colla tampoc el veig dolent, malgrat els entrebancs que continuament se'ns posen. Tenim defectes perd tamb6 tenim moltes virtuts i aixd ens pot portar a un lloc destacat per poc que perseverem i no defallim en la nostra tasca. Mantenim un bon nivell amb esperances de superar-lo. Com he

aixd.

molta nosa i aquest fet ens hauria d'estimular

dat en una situaci6 que no sabia com sortir-se'n reconeixia la injusticia que s'havia com6s amb nosaltres i donada validesa al castell, perd llavors el mal ja estava fet, que segurament 6s del que es tractava.

La colla ja t6 local, tamb6 tenim

da de Mtlsica. La teva opini6 de tot

Es cert, despr6s de molts sacrificis tenim un bonic local social que cobreix perfectament les nostres necessitats i encara podem millorar-lo molt m6s. De cap de les maneres tenim de deixar-lo i continuar treballant per a fer-lo m6s 0til

i atractiu.

La gralla 6s un instrument que m'agrada molt i sincerament crec que te-

nim un excel'lent grup de grallers que es pot presentar a tot arreu. Precisament l'altre dia vaig anar a Agramunt, on els nostres grallers van fer un concert a la Plaga del Pou d'aquella localitat i et dir6 que per a mi ho van fer meravellosament b6. Del p0blic que tenia a prop vaig sentir diverses vegades: aquests nois ho fan molt b6, aquests mfsics no paren mai, d'on s6n? Naturalment sentir aixd en veus estranyes reconforta.

Ouan a la banda encara que sigui als seus inicis se'ls pot perdonar petites deficidncies, perd amb pas ferm ells van endavant i no seria res d'estrany que amb estudi, treball i la tenacitat que tenen, ben aviat ens donin agradables sorpreses. Tots sabem que el pri-

dit altres vegades fem nosa,

6s norma en nosaltres tenim de continuar essent respectuosos amb tothom i exigir que constantment. Tal com

tamb6 ho siguin amb nosaltres i no deixar-nos impressionar per res, ni que ens

trepitji ning0.

Com vas veure el passat cQncurs.

D6nem les teves impressions.

Per uns imponderables que per dtica no comentar6, vam comenqar el concurs a la baixa, perd despr6s ja sense nervis ens vam redregar d'una manera admirable. Si tot el succeit es pogu6s reflexar com un grdfic d'aquells

que recolleixen les

oscil lacions que setmanalment registra la cotitzaci6 dels

valors bursdtils, primerament les ratlles anirien avall i despr6s amunt fins a arri-

bar a un gran nivell. Vam vibrar i vam

fer vibrar la plaga i la nostra valenta ac-

tuaci6 va donar relleu al concurs. No obstant en aquests moments d'eufdria no tenim de llencar les campanes al vol

i

nom6s del passat treure'n sdvies ensenyances. Naturalment hem rebut

molts elogis, fins i tot un dels pares

dels castells al felicitar-nos va dir que moralment erem els guanyadors del concurs. 86, molt b6, perd tots aquests

mordial de la colla s6n els castells, perd per a la colla tenir banda tamb6 6s bo.

galifardeus que escriuen

la colla?

fdnics que recordin que ara exactament fa quatre anys o sigui despr6s del con-

Com veus els castells de la Joves en aquest moment i el futur de

Aquest any els nostres (quints) tots molt bons castellers potser ja s6n excessivament grans i aixd naturalment repercuteix als castells d'envergadura, perd ja sabem que els castells 6s una

a la premsa i els altres que fan comentaris radiocurs del 1 982, tots van callar vergonyosament, precisament quan tenien molt a dir en lloc de restar muts. Per

qud?

BoNDEu

COL.LABORACIO

EgDB@g Teldfon 60 15 61

20

VALLS

FET GASTEI-LER DlssEilY cAtcut

I tABRtcAcrti, AssrsTrTs pER oRDtl{AooR I TEciltcA cAD/Am*

(Sistema computeritzat de CAD/CAM que proporciona m6s homogeneitat en criteris tdcnics i de qualitat, obtinguent de forma m6s accelerada i flexible la planificaci6 de projectes>.

- Aquesta definici6 m'ha fet pensar si algun dia s'arribarA al disseny i cdlcul dels <castells> mitjangant l'ordinador i he parlat del tema amb un expert en el proc6s de dades, sostenint el segtient didleg:

Jo.- Creus que la planificaci6 d'un rcastell, o torre humana dels <Xiquets de Valls> es pot arribar a calcular i dissenyar mitjancant la ticnica de l'ordinador?

Ell.- Per contestar-te aquesta pregunta i donat que no estic massa avessat en la temdtica dels teus (castells), m'agradaria em facilitessis alguns pardmetres d'aquestes herculies construccions.

Jo.- 86... algunes dades de l'estructura d'un <castelb podrien sec tipus de basament, una, dues, tres, guatre o cinc persones per una algaria de srt sef, vuit o nou pisos, aixi com, castell amb pinya, castell amb pinya i folre... caracteristiques dels individus que ocupant cada pis, edat, pes, algada, configuraci1, cepatlprim i llarg, etc.

Ell.- Doncs b6... jo crec que amb totes aquestes dades es podria fer un <input> de caracteristiques i fitxes personals per arxivar en un Disket o Memdria, per obtenir el que se'n diu un <banc de dades> de totes les persones actives de qud disposa l'agrupaci6 o <colla castellera).

Jo.- I una vegada tinguessim aquest fitxer. qud fariem?

Ell.- Definir quins pardmetres necessitem per determinada estructura del <castell> que volem planificar i aixf seleccionar mitjancant un (output) en la memdria de l'ordinador, les persones m6s escaients per cada lloc.

Jo.- M6s... tot aixd 6s solament un arxiu mds o meny automatitzat de fidcil accds 1/O, de consulta. mitjangant, teclat, pantalla del monitor, llistat d'impressora, etc. lAui mbs es podria fer mitjangant ta tdcnica de l'ordinador?

Ell.- En aquest moment podriem utilitzar la tdcnica del sistema denominat CAD/CAM* que amb el <tablet> i <llapis electrdnic> ens permetria dissenyar l'estructura del (castell) que se'ns reproduiria a la pantalla del monitor.

En concret, veuries el (castell) tal i com quedaria amb els homes seleccionats. Podries fer les oportunes correccions de desnivells d'alcada de cada pis i tolal del <castell>, prevenir el pes de cada pilar i reproduir-ho tot en un paper.

Jo.- Tot aixd em sembla fenomenal, perd desprds el que passa a la plaga a l'hora de la veritat 6s que el <castell> es planta entregirat, la crossa no es posa b6, la rebrincada fa perdre la posicif del terc, l'enxaneta no puja, el segon acaba el gas, i el rcastellD s'esberla i fa llenya!!

Ell.- Si noi... tot aixd no ho pot prevenir l'ordinador, doncs sortosament no pot immiscuir-se en l'estat anlmic de cada persona, ni en el que pot donar de si l'amor propi o un sobreesforg humi i dic sortosament, perqud del contrari ja em dirds tri, que quedaria dels vos-

nyd, a m6s a m6s de l'equip tdcnic idel <cap de colla> tindran de comptar amb un expert i convenient equip de proc6s de dades i serd normal el veure a la placa com els tdcnics treuen el paper pautat (paper pijama) i esbossen el castell d'acord a la planificaci6 establerta per l'ordinador.

El que em figuro que serd el mateix que avui. El <cap de colla> arribarA a la placa sens saber amb la gent que pot comptar. El pep no ha vingut... no veig al Joan... el Pedrin es deu haver adormit... 86... que el Javi pugi a segon, l'lgnasi que vagi a quarts i d'aixecador el Jos6... i ja veurem que en sortird. *A- Aid,

tres <castells>Resumint... les <colles castelleres) en un

I I

C=

Computer, D= Design, M= Manufacturing

Viveso

futur m6s o menys llu-

UN ALTRE GRAN CENTENAR! L'any passat FOC NOU va recollir la commemoraci6 del centenari de la darrera gran exhibici6 castellera dels Xiquets de Valls, considerada en el seu conjunt. Enguany se celebra un altre centenari important: el 1886 va aixecar-se per darrera vegada (los Tres pilars de Nou>.

Si la exhibici6 del 'l 885 t6 importdncia en el seu aspecte

global de gran diada, l'any segtient ja en plena decaddncia, tan sols es t6 noticia de qud s'aixequ6s un castell. Aixd va succeir el dia 21 de gener, quan el gremi de corders iespardenyers va celebrar la seva festa de Sant pau, i la COLLA NOVA dels Xiquets de Valls va descarregar el Tres de Nou.

La noticia la recull l'tiltim nImero de la <Cr6nica

de

Valls>, que fou l'extraordinari de Sant Joan de l'any 1g42, on

es pot llegir que despr6s del 1885 ja mai m6s varen fer-se grans castells, tan sols el Tres de Nou que per Sant Pau del 1 886 aixecd la Colla Nova. Per aixd ens sorprdn que un comentarista del M6n Casteller, despr6s de relatar aquesta exhibici6 del gener, n'hi afegeixi una altra gran exhibici6 al febrer, cohtradint obertament el que va escriure La Crdnica de Valls.

Perd sigui com sigui, el cas 6s que enguany se celebra

els cent anys del que se'n pot dir el final de

l'dpoca

daurada del segle passat.

FRANCESC TERREU

21

FET GASTEIIER

rEilPS

DE CASTELLS

Resum (Periode d'unificacio:

1.939-1.946)

El periode d'unificaci6 dels Xiquets de Valls, que va durar del 1939 fins al 1.946, constitueix el segon gran bloc analitzat en aquests articles de <Temps de Castells> (el primer ho fou <La renaixenga>, del 1926 al 1 936). Un cop acabada l'andlisi detallada d'aquestes B temporades, cal ara veure'n el resum global, necessari per a tenir una visi6 de conjunt del que fou i del que va significar la <Colla dels Xiquets de Valls>.

Cal tenir en compte que en aquest article, la lluita pel comandament de la famllia castellera era un duel continuat entre Valls i El Vendrell. De fet aixd va 6sser aixi prdcticament fins al 1 970 (quan el Vendrell guanyd d'una manera forga convincent, seguit per Vilafranca l'any 721, i tanmateix el capftol de la postguerra n'6s un exemple clar. Globalment guanyaren els Xiquets de Valls, emportant-se el Concurs del 45, moltes diades importants i fent els millors castells, especialment el 4 de B; El Vendrell, encara que f6u m6s cops el 2 de 7 ,tan sols aconsegui una diada satisfactdria, (Sant Fdlix 46) i cap concurs. Ouan escrivia l'article corresponent al 1 939, vaig posar que la Colla Unificada va aconseguir en aquests vuit anys <la feina que calia fer>, i volia dia exactament aixd: la feina, vista

(xlv)

aclarit en els nImeros anteriors, perd aixd va (marcar) l'dpoca d'una manera clara.

Tamb6 es pot destacar el relleu que va haver-hi entre els Caps de Colla de Valls i el Vendrell; el digne paper que van fer els tarragonins amb tot l'estol dels castells de set i mig, i l'inici de la tasca del Patronat dels Xiquets de Valls.

Finalment, en el capftol d'aclariments torna16 a citar la diferdncia de criteri que ja vaig exposar en el seu moment: hi ha indicis (especialment el llibre de Blasi) que situen el periode vallenc de Direcci6 col'legiada dins el termini 43-44. Crec que el nombre de dades i els detalls oferts pels testimonis de l'dpoca poden descartar aquesta hipdtesi, perd per dir-ho que no quedi.

De fet, ning( no dubta de qud aquest periode va durar menys de dos anys i que no es f6u cap castell important (aixd motivd el relleu de la Junta, fet acceptat pels mateixos que la composaven).

I un altre aclariment, ara respecte de l'actuaci6 de l'Arbog (any 46), comentada en el nrimero passat. de la qual puc afegir que s'intentd, sense dxit el carro gros.

RESUM ESTAD1STIC

des de Valls, era guanyar al Vendrell.

Pel que fa a les vicissituds d'aquests 8 anys, hi destacd en primer lloc la manca de recursos materials, que era generalitzada arreu del pais; abans de la guerra, els Xiquets de Valls viatjaren a les illes i al Pais Valencid, mentre que ara no hi havia diners per a quasi res; ni tan sols es van poder comprar camises noves l'any 39 (despr6s, el que no hi havia eren ganes de comprar-ne per alld del color, perd aixd ja s6n figues d'un altre paner). El racionament i la pobresa es van fer sentir.

Un altre dels fets importants, foren les constants picabaralles internes dins els Xiquets de Valls; ara no m'endinsa16 en el tema perqud crec que ja resta prou

4de8

2de7

6D 4C

2C

Xiquets de Valls Nens del Vendrell Xiquets de Tarragona

1D 1C

5D 1C

(rlnicament assoliren descarregar el 3 de 7 per baix i el 5 de 7) L'Escold

UNA NOVA ALIGA Durant els festes de Sta. Tecla, Patrona de Tarragona, ha fet la seva presentaci6 oficial la nova dliga de

la ciutat, que s'afegeix aixf al bestiari del nostre pais, ric de tota mena d'animals entre Dracs, Mulasses, Patums, Aligues i resta d'exemplars de la fauna.

A Tarragona ja hi havia dliga fa molts anys. La primera notlcia que se'n t6 6s del 1531, iel darrer cop que aquest animal va sortir a participar de la festa fqu el 1851, coincidint amb la desaparici6 del (status) del gremi dels ferrers, que eren els qui tenien cura del ball.

La nova dliga 6s fruit de l'Antoni Mas, artista22

serraller. Es daurada i articulada, i porta al cap una corona basada en l'antic distintiu del compte de Tarragona. Per establir la mrisica, al so de la qual ha de ballar, s'ha fet l'oport[ concurs, que ha estat guanyat per una obra conjunta a cdrrec de C. Domingo, l. Ferrer. i P. Ramon.

Aquesta bdstia ha estat la <vedette> de les festes per alld de la novetat, i s'espera que pugui posar el seu niu durant molts anys a Tarragona. A veure si aixi fa companyia a la nostra.

Ni l'enxaneta ni I'aixecador s6n socis def'Vl'ASrupaci6 Mftua.

ll Perd podran ser-ho i beneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys.

S6n molts els castellers que formen part de la nostra tasca col lectiva!

Perqud a I'Agrupaci6 M0tua tamb6 fem pinya.

Una pinya de m6s de 240.000 home: i dones que ens ajudem

m0tuament en cas de malaltia, interuencions quir0rgiques, estada a la clinica, invalidesa, defuncio, ajut a l'orfanesa..

Ona pinya que es formd el I 902 i ha anat

creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom.

Informeu-yos-en trav6s de mutualistes amics. a

Delsl6anysfets als 40 per complir, tots,

homes i dones, podeu entrar-hi.

I

i

ACRUPACIO MUTUA Dtr coNltRc r Dt C.anMa&6Coft CMla*s tl

LA lNDUSrRh

TelafonsSla

lAm-31840r.&r.dom'

to

to

ApGnidiom(BS. Tinddsmessortides.

El M6n ser) teu en la mesura que hi puguis connectar.

Tancar-te 6s Limitar-te. Fes la millor inversi6: inverteix en tu mateix iaprEn idiomes. Seris i viuris molt m6s.

GEN

ER'TL''ii" fffl Tffi*

M "IYA

COL.LABORACIO CULTURAL DE