focnou 17

VALLS, JUNY DE 1987

Enguany la COLLA JOVES, ha matinejat, hi ha estat la colla que aquesta temporada ha descarregat els primers quatre de vuit, tres de vuit i dos de vuit amb folre, respectivament. Tot un clamoros dxit per a comengar.

RE,STAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONYENCIONS, SALONS PRIYATS PER FESTES FAMILIARS

Ctra. Tarragona Km, 17 Teldfons 60 13 50 - 60 0O 14

VALLS (Tarragona)

JA HI TORNEM A

SER!

dispensable en la nostra Festa Major, quasi b6 mdgic.

Uns pocs instants amb les llums de la plaga del Blat apagades, els gegants ballant, la traca vigorosa, els pilars de salutaci6 enlaire, tot alhora.

Tots els anys en recomengar la tasca de pretemporada hom pot observar una certa distenci6 en totes les colles que fan castells. No m'atreviria' jo a dir que hi hagi desmenjament, perd es clar que anys enrera l'ambient costava d'escalfar i de vegades els calors de I'estiu eren ja molt amunt i encara era tebi el nivell casteller; aleshores s'aprofitava l'avinentesa per a bas-

I pel casteller-casteller encara una altra cosa: el neguit i l'esperanga de l'hora d'anar per feina.

I aqui 6s on som, aquest es precisament el tema.

La Diada de Sant Joan ja 6s damunt nostre i ens hem

tir cada colla aquells castells que per a la seva especialitat li eren <cdmodes> i que despr6s potser no <tindria temps de fer>, o b6 les actuacions de <costellada> se succeien de manera interminable com si cap agrupaci6 gos6s trencar la tranquil.litat, que esdevenia cd-

de definir.

Durant la pre-temporada, no hem tingut temps d'anar de <costellada>, portem un estol de castells de vuit a l'esquena com mai havia portat cap altra colla en aquest segle, i aixd naturalment 6s una garantia, perd m6s important encara que els castells de vuit es l'ambient que 6s pot veure dins la nostra colla, aixd marxa. No vull pas caure en els cldssics triomfalismes d'anar per casa, perd enguany en pot passar una de

moda per a tots.

I a desgrat de tot aixd, Sant Joan arribava puntualment el capvespre del 23 de juny, com si fos un toc d'atenci6, o potser un despertador impertinent i indesitjable. Ddu meu. quina diferdncia d'ara!

Aviat tornarem a trobar-nos a la sortida de completes, que pel .que fa a la seva motivaci6 origindria (aixd de <sortida>, se suposa que de les autoritats) es un simbolisme, perd aquest 6s un altre tema; deia que ens trobarem a la <sortida de completes), que es un moment prou definit per a un casteller. Si alguna vegada cal mantenir el formalisme es precisament aqui. en aquesta <sortida>. Permeteu-me la disgressi6, perd a mi sempre m'ha semblat un moment absolutament in-

grossa.

Ouan s'iniciin aquests pilars de salutaci6. hauran i t hores d'una altra actuaci6 memorable. una exhibici6 que mai ningfi podrd oblidar.

Aquest record ens ha d'esperonar per posar-hi tots el coll, m6s que mai. passat 24O dies

Ja hi tornem a ser!

JOSEP M. RODON I BARRUFET

WB@6m

SUMARI Ouatre mots. Ja hi tornem a

ser!

pdg.

Sortides

Nf mero 17 Valls, juny de 1987

Edita: Colla Joves Xiquets

de Valls.

C/. Gass5, 2O Tel. 60 55 61 amb la col.laboraci6 de la Diputaci6 de Tarragona Director: Josep Ma. Rodon Sots-director; J.M." Ventura Coordinaci6: Salvador Magre Documentaci6: Josep Secall lmprimeix: G rdf iques Moncuni ll,S.A.L.Valls

Dipdsit Legal: T - 1 233-83

3

)

4-5

))

6-1

Estampes retrospectives per a la histdria dels castells. Any 1978 (V)

Tretze s6n tretze

)

I

Olimpiades i (Castells)

)

q

Entrevista

)

10-1 1 -1 2

La Junta lnforma

)

13

N[meros i Castells

)

13

)

1

)

17

La Moixiganga d'lgualada (Casteller-Ball de la Moixiganga)

.

4-1 5-1 6

-18

Foto portada: Dos de vuit, amb folre descarregat a Montblanc. 7 de juny de 1987.

Foto: Petrus

COLLA JOr/ES

XIQUETS DE VALLS

CASTELLS DE VUIT Mai haviem encetat una temporada amb tanta forga com la d'enguany, hem destapat aviat els castells de vuit. vencent les dificultats que comporta cada comengament, degut a tenir d'acoplar el nou <pom de dalt>, que evidentment 6s la dificultat fonamental en els castells. Tot i aixi hem aconseguit ser la primera colla en descarregar tant el quatre com el tres de vuit de la temporada.

Fins avui, les millors actuacions de la colla han estat les de La Pobla de Montorn6s, on aconseguirem el primer quatre de vuit a m6s del dos de set i el cinc de set, i les de Vilanova i la Geltr(, el Mild i Castelldefels on es descarregd, en totes tres places, el tres de vriit, el quatre de vuit i el dos de set. Aquestes actuacions, dignes d'un St. Joan o un Sta. Ursula de no gaires anys endarrera, donen fe del gran moment que esta passant la Colla Joves.

I el que realment d6na una visi6 realista i de futur 6s el fet que en els tres tres de vuit que actualment hem descarregat en cap d'ells, ha pujat la mateixa gent, s'han fet els canvis necessaris en el pom de dalt, s'ha rebaixat molt de pes i hem arribat a fer cada tres de vuit amb una linea de tergos diferent, i actualment, enguany, ja s6n cinc els qui hi han pujat.

La lldstima fou que no pogu6ssim actuar a Montblanc, degut a la pluja, ja que anavem amb molta moral i segurament podriem haver aconseguit el que el <Cap de Colla> portava a la cartera, la gent hi era i tothom tenia les ganes necessdries per fer castells importants. Com a fet curi6s, i si no recordo malament, 6s la primera vegada que tenim d'ajornar una actuaci6 pel mal temps.

Deixant a part l'importdncia dels castells aconseguits i com a fet curi6s, per l'insdlit, cal recordar que en l'aetuaci6 de Fulleda el Ministre de l'Exdrcit, Sr. Narcis Serra, va fer el tres de sis, a segons la qual cosa fou molt remarcada per la premsa.

Sense que es pugui interpretar com a sortida, el passat dijous dia 21, vdrem fer una petita mostra del que s6n els castells a una representaci6 de l'empresa Bayer d'Alemanya, amb castells de sis i el pilar de cinc

com a agraiment a les atencions que va rebre en aquell pais el nostre eompany Francesc Sdnchez. (Siscu).

Rectificaci6

Al n[mero 16 de Foc Nou va haver-hi un error en l'apartat <sortides> i en concret en el resum numdric. on deia 20 1 carregat, tenia de dir Ouatre de vuit 21 (1 sol carr.)

Tres de vuit on deia 6 2 carregat, tenia de dir 8 (2 sol carr.)

Dos de vuit folre on deia 3 2 carregat, tenia de dir 5 (2 sol carr.)

Ouatre de nou folre on deia 2 2 carregat, tenia de dir 2 (2 sol carr.)

Crec que aquesta rectificaci6 es tenia de fer, ara b6, el que trobo del tot improcedent 6s que un dels cap-davanters de l'altra colla n'hagi fet d'aquest error en el resum un estandard per atacar a certes persones de la nostra colla. Voldria explicar-l'hi a aquest senyor que normalment quant es va a col.legi, als alumnes mitjanament aplicats se'ls hi ensenya els n(meros i a llegir i escriure, i pel que es veu, aquest personatge sols va arribar a apendre els n(meros perqud en el resum de les sortides si ho hagu6s sabut llegit, s'explica ben clarament que de quatre de nou amb folre en vdrem carregar dos, perd enlloc diu que n'hagu6ssim descarregat altres dos.

Els castells de les Sortides 8 de marg FULLEDA. Ouatre de set, Tres de set, Dos de sis i 3 pilars de cinc.

15 de marg CORBERA. Tres de set, Ouatre de set, dos de sis pilars de cinc.

i

2

19 d'abril POBLA DE MONTORNES. Dos de set, Ouatre de vuit i Cinc de set, Pilar de cinc.

16 de maig EL MILA. Dos de set, Ouatre de vuit, Tres de vuit. Pilar de cinc.

18 de maig BARCELONA (Poble Espanyol). Dos de set, Tres de set, Ouatre de set amb el pilar de cinc al mig i Pilar de cinc.

24 de maig CASTELLDEFELS. Dos de set, Ouatre de vuit, Tres de

vuit i Pilar de cinc.

RAMON BARRUFET I FIGUERAS

COLLA IOVES

XIQUETS DE VALLS

Primer ouatre de vuit, descarregat aquesta temporada.

'19 4 87. (Foto: J. Secall Colla Joves. Pobla de Montorn6s:

i

Primer Tres de Vuit, descarregat aquesta temporada.

Colla Joves. Vilanova i la Geltrli: 26 4 87. (Foto: J. Secall

Duch)

Dos de Set, descarregat.

Colla Joves. Barcelona (Poble Espanyol). 18-5-87. (Fotol J. Secall

i

Duch)

Ouatre de Vuit, descarregat.

Colla Joves. El Mild: 16'5-87 (Foto:

J

Secall

i

Duch)

i

Duch)

GOLLA JOVES

xlQuETs DE VALLS

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER

LA HISTORIA DEIS CASTELLS Acte seguit, al restaurant <Masia Fdlixr, de la carretera de Tarragona, va tenir lloc l'esperat <Dinar>, que acollf a m6s de 30O comensals. A l'hora del cafd, com ja 6s normal en aquests apats, es va comengar el torn de parlaments.

Els inicid el secretari de la Colla, senyor Ramon Barrufet, qui va fer un petit resum de la temporada, que qualificd de meravellosa i b6 ens podem considerar la <Colla> m6s destacada d'aquest any. Seguidament, el cap de colla, Jordi Crusells, igualment es mostrd satisfet pels dxits de la temporada donant grdcies a tots els castellers i a l'afecci6, dient

que si tots ajud6ssim l'any vinent podriem tornar a fer una gran campanya.

A continuaci6 l'Alcalde. senyor Romd Galimany, felicitd en primer lloc a la Colla Joves, pel seu constant i positiu historial d'actuacions de primera qualitat, especialment la

ANY 1978 (V) CASTELLS FETS PER LA COLLA JOVES - 1978 Dos de set Tres de set Ouatre de set

Cincdeset

..

r.

.......2

Tres de Set per baix Ouatre de Set amb pilar Tres de Vuit,.

Ouatre de Vuit CINC DE VUIT Pilar de Cinc

.13 m6s 2 carregats 7 m6s 1 intent .11 m6s 'l intent

5 m6s 2 intents 1 m6s 1 carregat

3 m6s 1 carregat 3 m6s 1 carregat

..

1 de CARREGAT

.38 m6s 2 carregats

NOTA: No es fan constar els castells de sis.

DIADA DE LA COLLA JOVES Els dies 9 i 1O de desembre de 1 978, es celebrd la Diada anual de la Colla JoveS dels Xiquets de Valls, com a tan-

cament de la seva espldndida temporada.

Els actes programats s'iniciaren el dissabte a la nit a la Casa de Cultura amb la projecci6 de pel.licules de Ia ja acabada temporada. L'interessant sessi6 va dispossar de llinestimable col.laboraci6 de R. Capdevila, que la seva pel.licula, no acabada aleshores, que inclou les actuacions de Sant Joan, La Bisbal del Penedds, Vilafranca del Penedds i la de Santa 0rsula, a la nostra ciutat.

Va animar la vetllada el grup d'havaneres <Jacomet>, de Sant Feliu de Guixols, els quals, amb les seves cangons marineres. van 6sser del gust dels molts membres de la colla que eren al local.

L'endemd al migdia, finalitzada la missa i abans del cldssic i esperat <Dinar de Germanor>, la Banda i Majorettes de la Bisbal del Penedds, varen actuar amb un-vist6s cercavila i amb actuaci6 final al Pati, junt amb els grups de <iGrallers>.

L'actuaci6 del grup de Majorettes)) als nostres carrers, fou seguit amb molt interds pels qui coincidiren amb la seva actuaci6.

6

de

Santa Ursula en la qual la Colla va aconseguir carregar el mitic Cinc de Vuit.

En base a aquests mdrits <castellers> anuncid que proposaria a l'Ajuntament Ia concessi6 de la Medalla d'Or de la Ciutat a la Colla Joves dels Xiquets de Valls.

Continud dient, que el seu desig 6s que sigui una alta autoritat la que impos6s tan apreciat guard6, per la qual estava ja gestionant la visita de l'Honorable President de la Generalitat, senyor Josep Tarradelles.

Tancd els parlaments, el senyor Roig, Conseller de la Generalitat, el qual es va sumar a la felicitaci6 pels fabulosos dxits assolits per la Colla Joves. En un determinat moment

del seu discurs, va dir: <On hi ha gent de Valls, hi ha castells>, referint-se a l'andcdota viscuda al camp de concentraci6 francds a on ell estava intern, despr6s de la nostra guerra, i on els vallencs alli recluits feien <castells>.

L'Alcaldia, proposa la concessi6 de la Medalla d'Or de la Ciutat a la Colla Joves dels Xiquets de Valls, per premiar la

GOLLA JO\,ES

XIQUETS DE VALLS

seva brillant trajectdria, refrendada amb la realitzaci6 del cas-

tell m6s important dels (ltims temps, el Cinc de Vuit.

Per aquesta ra6 creu que els membres de la Corporaci6 han de donar suport a la idea, i suggeri que s'abreugin els trdmits de l'expedient a l'objecte que en una data immediata se celebri una festa priblica a la plaga del Blat, amb l'assistdncia, si 6s possible, d'una alta personalitat de Catalunya.

A la proposta de la concessi6 a favor de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, s'han adherit als segtients: D. Josep Bestit, de Barcelona El Valls Club de Futbol El Gerent de la Sucursal del Banc de Vizcaya

L'Associaci6 d'Alumnes i ex-Alumnes de l'Escola de Mestria lndustrial El Director de la Revista Cultura.

La Comissi6 del Museu Casteller.

JOAN M." VENTURA

ELECTRODOM ESTICS

ARTICLES REGAL

LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA Abad. Llort. 15

'",1,:[ffi_xL=['^ i

17

Te|.602271 VALLS

I

TET CASTELLER

TRETZE SON TRETZE Tinc de confessar que mai he estat lector de la levitica La Vanguardia, no obstant per un bon amic que n'6s subscriptor, setmana rera setmana amb una encomiable fidelitat i pacidncia, retalla les crdniques castelleres i les fa arribar a les meves mans. I per les crdniques dels dies 1 5-2-87, 22-2-81 i 22-3-87 titulades <Castells de nou>, <Castells de vuit> i <Castells de set> veig que 6s fa un balang del segle o sigui del 1981 al 1986 dels primers i de la temporada 1986 dels segons i tercers, cosa que a mi particularment em sembla poc seriosa, perqud entenc que el balang devia d'haver-se fet exactament igual per tots o sigui per la temporada 1986, car una vegada finalitzada la mateixa sembla que era m6s adequat fer-ho aixf que no barrejar-hi la del segle que pot induir a falses interpretacions.

No crec que cap cronista per molt entds que sigui s'ofengui si es diu que la manera de redactar les seves crdniques no agrada a un cert sector d'afeccionats, perqud vulgui o no vulgui, sempre es decanten cap al mateix plat de la balanga. Tenim de recondixer, que no

6s fdcil el seu treball, ja que per molt que faci, mai serd a gust de tothom i m6s encara si el cronista, es vol convertir en jutge i part, cosa que pot resultar perillosa perqud a la imaginaci6. a vegades no li costa gaire de creure el que no 6s i molt m6s encara, si es tracta de castells, que cadasc( els viu a la seva manera.

Em sembla que la missi6 del cronista a d'r5sser la de no volguer impbsar el seu criteri a ningri, fent un testimoniatge just i objectiu de les exhibicions i procurar que els seus escrits deixin de mirar excessivament endarrera. Del passat, b6 o malament, la histdria ja en parla. Tenim de viure del present i del futur, sense plantejar qriestions que incitin a la poldmica.

Potser ho comprenc malament o b6 la meva capacitat no arriba m6s lluny, perd si fem balang de la temporada 1 986 podia haver-se fet pels castells, de nou, de vuit i de set respectivament. A la millor 6s va fer tal com 6s va fer perqud al cronista no li sortien els nrlmeros segons els seus desitjos i va optar de fer-ho d'aquella manera, cosa tamb6 respectable. perd que a mi em va fer l'efecte com de voler fer passar garces

ci de propaganda i exaltaci6 dels castells, naturalment no exentes de serenitat i reflexi6, perqud les diferdncies d'interpretaci6 provoquen situacions tibants que al m6n dels castells, entre tots hauriem de fer desapa-

per perdius.

rdixer.

L'any passat, encara que no guardi similitud amb els castells, pot comparar-se amb una cursa ciclista en la que fins poc abans d'arribar a la meta va destacat un corredor que sembla el virtual guanyador, perd per una averia mecdnica o degut a un defalliment o al que sigui, en surt un altre potser m6s hdbil, amb m6s sort o digueu-li el que volgueu i fent un gran esforg esdev6 el guanyador de la cursa. En part es llastim6s, perd la crua realitat 6s aixi. A vegades voler no 6s poder. . Al m6n dels castells tots, incl0s les colles m6s modestes, lluitem per a superar-nos i perfeccionar-nos, sempre amb el mdxim respecte per als nostres rivals.

Evidentment, tots voldr[em els dxits i la perfecci6 absoluta per a nosaltres. cosa que d'existir probablement ens resultaria odiosa i llavors els castells, sens dubte, perdrien part del seu encant.

5qne6-

Tamb6 les crdniques podrien 6sser com un exerci-

!-

Es freqrient veure alguns cronistes amb camisa i aixd que diguin el que vulguin, sempre condiciona i aquesta asseveraci6 sense dnim de molestar-los el m6s m[nim hauria de servir perqud la seva imparcialitat qued6s fortament reflectida als seus escrits. L'objectivitat hauria d'6sser prou forta per a deixar de banda qualsevol partidisme, per tal de deixar didfana constdncia del succeit.

Per acabar nom6s dir6, l'any passat, nosaltres vam fer tots els castells -no la mateixa quantitat- que van fer les altres colles i les altres colles no van fer els

castells que vam fer nosaltres.

No diu alguna cosa aixd?

JOSEP SECALL I DUCH

BA ltr COL.LABORACIO

sgDB@g C/. Abat Llort,

1

1

Teldfon 60 15 61

VALLS

FET CASTETIER

OLIMPIADES lgnoro el que tindran pensat els organitzadors, per l'acte inaugurbl de les Olimpiades Barcelona '92, perd -al marge del que es faci al bell mig de l'estadi olimpic-vos imagineu que en els quatre (corners) del recinte, com si fossin quatre torxes olimpiques, pogu6ssim veure simultdniament, quatre <castells> enliirats per les quatre colles m6s punteres del moment iiNo seria fabul6s!!

Per assegurar una mica l'exhibici6 -no m'atreveixo a dir <castells> de nou- es podria intentar el <dos de vuit amb folre> i els <tres, quatre i cinc de vuit>, No seria majestu6s!!

- Al pensar amb les olimpiades i <castells>

m'he preguntat... a) Si cada dos anys ja es fan concursos de <castells>!!, zPer qud no es podrien fer en els anys intermitjos campionats de <castells>? b) tEs podrien arribar a fer seleccions <castelleres>? c) ZOuins <castells> podria arribar a assolir una selecci6 6nica?

a) Com 6s ldgic, per fer campionats de <rcasteils>,

es tindrien d'establir unes categories o divisions i tamb6, basar-nos en unes puntuacions.

86 aixd ja ho tenim. Si agafem com base l'any 1 986 i el concurs celebrat a la plaga de braus de Tarragona, podem ja establir categories i puntuacions: Categoria A 1." Divisi6 <<Castells de vuitn (mfnim

2t7 i 4t8l

Colla Vella i Colla Joves dels Xiquets de Valls, 2, lAlt Camp - Tarragona.

Colla Vella i Colla Joves de Tarragona,2,Tarragonds Tarragona.

Nens del Vendrell *. 1, Baix Penedds - Tarragona.

Castellers de Vilafranca, 1 Alt Penedds - Barcelona.

Minyons de Terrassa, 1 Vall6s Occid. - Barcelona

La colla que durant l'any no carrega un <castell de vuit> baixa automdticament de categoria.

a 2) Categoria B:2" Divisi6 <rCastells de set> En aquesta categoria si els meus apunts no fallen*, hi tindrfen cabuda les <colles>, segtients: Bordegassos de Vilanova, Castellers d'Altafulla, Castellers de Barcelona, Castellers de Castelldefels, Castellers de Terrassa, Nois de la Torre, Xicots de Vilafranca, Xiquets de Reus, Xiquets de la Vila d'Alcover.

I (CASTELLSD

Castellers de Sta. Coloma i Castellers de Sitges. Total

11.

La colla que durant la temporada carrega un (cas-

tell de vuit>. el proper any passa automdticament a la categoria superior i si no fa <tcastells de set>, baixa a la categoria inferior.

a 3) Categoria c: 3" Divisi6 <<Castells de sisn La formarien les segrients colles:* Castellers de Vilanova (colla Mar), Colla Joves de Vilanova, Vailets de Gdlida i Marrecs del Catllar. Total 4.

La colla que durant la temporada carrega un (cas-

tell de set>, el proper any passa automdticament a

la

categoria superior.

El guanyador de cada categoria, es decidird'per la suma de punts dels castells realitzats, menys les penalitzacions. b 1) En l'apartat de seleccions <<Castelleresn ens

podriem preguntar: tla rivalitat entre <rcolles)) permeteria fer una selecci6?

- Jo diria que si... a no ser que els castellers / colles, els considerem diferents dels jugadors / clubs.

- Si per una selecci6 de bdsquet per posar un

exemple, es barregen els Margall, Epi, Villacampa, Solozabal, CorbalSn, etc.; i no hi ha cap problema, perqud no es poden barrejar, els Siscu, Juanacho, L'Adolfo, Homs, etc.?

- Com s'escollirien els seleccionadors? Doncs podria ser per votaci6 de les <colles> en cada categoria.

- Els torneigs- exhibici6 de seleccions, podrien ser comarcals o provincials per exemple: Barcelona/Tarragona, en les tres categories, o tamb6 Alt Camp/Penedds, Vall6s/Barcelon6s, etc. c 't ) Es podria aconseguir fer alguna vegada, una selecci6 fnica, o sigui el millor de cada <colla>, per mirar d'assolir el no aconseguit suara?

- 86 ja que se que tot aixd 6s molt complicat i que es-

tic parlant amb veu alta. Jo de moment, i donat que no necessito el permis de ning6, establi16 el meu

<campionat de castells 1 987), en les tres categories ja us en dona16 el resultat, al final de la temporada.

*

i

VIVESO Darrerament, he llegit que algunes colles han fet fallida o han desaparegut.

ESPORTS

VINAS

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS

COLLA .lOr,ES

XIQUETS DE VALLS

ves. L'any 81, marxd a treballar a Veneguela i estigu6 uns anys apartat del m6n dels castells.

ENTREVISTA

L'Andreu Montserrat t6 ascenddncia castellera ja que el seu avi Josep M. Guasch, conegut per Josep M., fou un notable casteller de la Nova en el seu temps; fou un gran pilaner i tamb6 va fer molts castells de set (que en els anys anteriors a la Candelera del 31, era el mdxim a qud un casteller podia aspirar). I no s6 per quins motius en Josep M. acabd la seva vida de casteller pels primers anys de la <restauraci6> de la Colla Vella.

ANDREU MONTSERRAT

Com ddiem m6s amunt, l'Andreu Montserrat formd part de la Muxerra ja en la seva etapa final.

Ouan aquesta colla va intentar el pilar de sis en el concurs de Can Jorba l'any 1964, ell era l'home que anava darrera el baix d'aquest i

GUASCH, va n6ixer a Valls, el 19 d'octubre del 1943. Parlar de l'Andreu a la Colla Joves, 6s parlar d'un dels homes m6s carismdtics de la nostra colla.

Fundador, .iunt amb uns quants

m6s de la nostra entitat, jo crec que l'Andreu, per la seva afecci6 als castells i pel seu coneixement del m6n casteller, tingu6 un Pes molt important en la tasca de creaci6 de la colla en un moment (l'anY

70) en qud semblava que tots els vallencs aficionats als castells ja havien escollit el color rosat com a bandera i, els pocs que queddvem amb afecci6 pels colors m6s vermells estdvem inolt desanimats.

Per aixd fou molt positiva la tasca de l'Andreu i d'altres que ha-

viem format part de la

Muxerra:

buscar els pocs castellers que quedaven d'aquella gran colla i integrar-los en una altra que s'anava a formar i que, aleshores, encara no tenia nom. Passats els primers pro-

blemes per a constituir la Joves, l'Andreu fou nomenat cap de colla, o sigui: fou el primer cap de colla oficial que tingu6rem. Despr6s va deixar-ho, perd sempre ha format part de la direcci6 tdcnica de la Jo10

castell.

Tamb6 hem dit que l'Andreu fou un dels fundadors de la colla i en fou el cap de colla durant un any. Perd tamb6 un dels primers castellers d'aquells inicis. El quatre, tres i cinc de set els va fer bastantes vegades; despr6s tamb6 intentd un quatre de vuit al terg, que no s'arribd a carregar. Perd aleshores ja li sorgiren problemes ffsics que, poc a poc, li van fer deixar les actuacions castelleres. D'aquesta manera acabd com a casteller i sorgf un tdcnic.

L'Andreu Montserrat ha tingut sempre molta infludncia entre la joventut; aixd ha fet que, moltes vegades, hagi esdevingut un element molt important a l'hora de solucionar problemes entre el jovent de la colla, en aquesta edat tan dificil en qud deixen de formar part de la canalla i es converteixen en castellers.

P: Andreu, comencem

com

quasi sempre: com i quan comences a tenir afecci6 Pels castells?

R: La meva afecci1 Pels castells comengd molt aviat. A casa es Parlava molt de castells ia que, a mds del fet que el meu avi fos casteller,

a la meva mare sem7re li han agradat mott els castells i, aixd va fer que, de molt iovenet, ia visquds un cert ambient casteller.

Per cert, el meu avi, que tothom coneixia per JoseP M., fou casteller en l'dpoca mds fluixa dels castells, o sigui quan s'intentava sortir de la decaddncia; desPrds, quan un grup de la Muxerra es va escindir i formaren la Vella, entre ells el seu fitt, o sigui el meu oncle Pere; aleshores ell hi va anar ia que, segons deia, aixd de Muxerra i Vella, Per aquelles persones que eren de la Nova, era un embolic. Pots contar que en aquest fet hi influibn coses particulars i, per altra banda, eren uns moments molt diferents dels d'ara en tots els as7ectes. De totes maneres, quan varen veure com anava la cosa i s'adonaren que els motius de la nova colla no eren estrictament castellers, varen deixar d'anar-hi, cosa que va fer molt felig la meva mare a la qual no li feia caP grdcia haver de rentar unes camises d'un color que no era el seu.

P: Tu ja vas als castells amb !a Muxerra; explica'm com et va

anar amb aquella gran colla

i

com vas viure t'filtima etaPa de la mateixa.

R: Jo vaig anar a la Muxerra quan tenia 17 o 18 anYs, en uns moments en qud en aquella colla ia hi havia bons castellers, Perd molt pocs. Llavors era cap de colla en Lloreng1 i, malgrat els esforgos de tots, l'ambient era molt Pobre: Pocs assaigs, poques sortides i, quan s'actuava a la plaga, nomds hi anaven els que tenien una afecci6 molt gran pels castells.

Era molt dificil veure una exhibici6 amb la plaga mig Plena. I es clar, amb aqaest ambient: Poca ioventut a la colla i els castellers ia grans i cansats; no es Podia fer res.

Perd, tot i aixd, encara es varen fer alguns dossos de set i es va Provar el quatre de vuit i el pilar de sis.

P: Jo he Preguntat moltes vegades a la gent que formaren part de la Muxerra i en entrevistes que s'han fet a l'Escolanet, Peris, Secall i algun altre: Per qud

COLLA JOVES XIQUETS DE VA.LLS una colla com aquella va acabar desfent-se?

Tu, aleshores, eres dels m6s joves, perd: quina 6s la teva opini6 respecte a aquest assumpte?

R: Com ja t'he dit abans. l'ambient en els castells era molt diferent del d'ara, a mds a nosaltres ens faltava joventut, i, tambd 6s cert que sofrirem moltes pressions per part de gent gue no estimava els castells i es dedicava a posarnos traves (gent que, desprds quan es va formar la Joves, ho varen intentar una altra vegada, perd no en van poder sortir). Perd tornant a les causes de la dissoluci1 de la Muxerra: jo crec que la causa principal fou que els castellers que teniem es feren grans i no hi hagud temps de crear-ne de joves. A m6s els joves que hi havia a la colla ens tocd, a quasi tots, anar a fer el servei militar; aixi es va anar acabant tot.

P: En desfer-se la Muxerra tu, com molts d'altres, et quedes a casa i nom6s vas a l'Arbog i al Vendrell, com afeccionat. Oud recordes d'aquell temps?

R: 86, aixd de quedar-me a casa no 6s det tot cert ja que, com t'he dit anteriorment, el problema de la Muxerra era que ens mancava gent i, per aixd, ens venien a aiudar els castellers de L'ArboQ, grdcies als quals, alguna vegada fdiem castells.

Llavors, quan ens vdrem quedar

sense colla, com que amb els de L'Arbog ja hi teniem molta amistat. nosaltres (un bon grup de la Muxerra) andvem a ajudar-los a ells.

Tot i que la colla de L'Arboc no podia representar cap perill ni competdncia pels vallencs, ens varen criticar molt i, fins i tot, algun dels companys va estar amenagaL Perd nosaltres vdrem seguir fent alld que ens semblava correcte, a mds, no fdiem cap mal a ningrt.

Per cert en aquells temps al Vendrell, Tarragona, Vilafranca i La Bisbal es varen veure molts bons castells i jo vaig gaudir molt. Per a mi, aleshores, comencd una nova dpoca en el m6n casteller; per exemple, l'any setanta en el concurs de Tarragona, vaig passar un gran dia, tot i que ha estat l'0nica vegada

que he vist castells des de les grades; a mds, tant a tu com a mi, no ens va tocar patir aquell dia.

havia d'anar un home amb mds experidncia; vaig deixar-ho i vaig passar a formar part de l'equip tdcnic.

P: Un grup de jovent comencen la tasca de formar una colla.

Aleshores com ho veus tot aixd?

R: Per la meva part vaig creure que era el millor moment per a ferho ja que el concurs s'havia fet llavors i va animar molt els castellers; I'exemple 6s que, a partir d'aqui, co-

P: O.uan entra de cap de colla en Jordi Crusells, tu formes part de l'equip tdcnic de la colla junt amb en Julid Bascuffana, que porta la canalla. Jo ja formava

mencen a formar-se noves colles.

A mdt tambd em va agradar

molt el fet que s'integressin amb nosaltres fills de castellers; aquest 6s el cas d'en Cinto Fontanilles, que

mai havia anat als castells, i de gent com Sisco Sdnchez, Jaumet, Vallvd que venien de families caste' lleres. Els Barrufet, l'Urquia, Peris i molts altres ja venien de la Muxerra.

Entre tots vdrem fer molt d'ambient i aixd grdcies a la col.laboraci6 de gent mds gran i malgrat que diguessin que ens farien plegar i malgrat les travetes, que ens en feren moltes!. Nosaltres, tossuts, sempre vdrem tirar endavant, i ja veus quins resultats han sortit.

part de la Junta i crec

que

aquells temps foren molt positius per a la colla ja que vdrem assolir castells molt importants i tamb6 vdrem projectar-nos molt dins el m6n casteller. Parlem-ne!

R: L'dpoca en qud fou cap de colla en Jordi Crusells va ser molt positiva en tots els aspectes. Jo em vaig entendre molt bd amb el Jordi i tambd amb el Bascufiana, el qual portava la canalla junt amb en Fe116; i tamb6 amb en Barrufet i amb tu mateix em vaig entendre de primera. A mds, els castellers ia anaven agafant aleshores veterania, ia que ja anaven baixant de dalt i els mds grans deixaven pas als joves.

Aixo es va reflectir en aquelles famoses diades de Sant Joan, Sta. Ursula i el concurs det B0 guanyat, amb tots els mdrits, per la nostra colla.

P: Comenga a funcionar

la

Joves i es va prenent conscidncia de colla. Primer tenim una mena de <<direcci6 col.legiada> que, al costat de la Junta, va portant les actuacions (que, com 6s natural, s6n ben poca cosa). Despr6s se't nomena cap de colla i, crec que al cap d'un any, ho deixes. Oud va passar en tot aquest temps?

R: Mira. primer ens dirigia l'lssaac; per cert, ell ja va crear nous castellers

ja que aleshores sorgiren:

en Rafi. Toda. Ventura,

l'Estil.les.

Sisco, Baldrich, Crusells. l'lnvernon i jo mateix. Tots aquests, junt amb

els <veteranst: el Basco, l'Angelet, els Creus, Salvet, Cristobal, Parra, Capel, Liron, Nico, Anton Serra, etc.

varen comencar castells.

Desprds,

a fer els primers

ja sigui pel meu entusiasme i ganes d'aixecar la colla, vaig acceptar 6sser cap de colla, aleshores m'ajudava en Lloreng a assajar. Perd jo era molt jove i vaig pensar que al davant de la colla hi

P: Arribem al 81 i tu,

per

raons de treball, marxes a Veneguela. Vens una vegada a l'estiu, perd tornes a Maracaibo. Com vius i sents els castells en terres americanes?

R. Des de Maracaibo vaig seguir els castells sempre. Primer perqud sempre em vaig cartejar amb gent de la colla: amb tu mateix, Joan; i tambd m'explicaven coses el Salvadoret. el Fede i el Manolo. entre d'altres. Tamb6 parlava per teldfon amb el meu pare i el meu germd Joan (q.e.p.r.); d'aquesta manera estava informat de tot. Per cert,

per Sta. lJrsula del

81., quan vaig telefonar, el ineu germd encara no era a casa i el meu pare em va dir que: si estava dret, que m'asseguds; aleshores em va explicar tota l'exhibici6 de la plaga del Blat.

Per altra banda, els diumenges arribava, amb una setmana de retard, rLa Vangudrdiat que portava alguna cosa de castells.

11

G(,LLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

P: Mor el teu germd Joan en un accident, tornes a Valls i ja et quedes aqui. Mentres vares ser fora, com 6s natural, passen una

sdrie de coses que projecten

la

colla a una gran algada com a en-

titat. Molta gent nova, grans castells, local, gralles, etc. Com ho trobes tot aixd de canviat?

R: 86, quan jo'vaig marxar, ja teniem el local; es clar gue estava tan ple de runa que semblava impossible que es poguds netejar.

Auan vaig tornar a Valls i vaig veure el qui havieu fet entre tots, vaig comprendre l'esforg i el sacrifici que us devia costar i vaig quedar gratament sorprds.

Tambd l'Escola de Grallers ha fet una gran tasca i sempre li hem d'agrair al Miquel Rus la seva dedicaci6.

Tambd em trobo que quan vaig marxar molts eren canalla i, quan

ja s6n homes; nomds cal que et digui que el <Momot va venir a casa a veure'm i no el coneixia. torno,

P: Aquest any passat la Colla

Joves ha estat la gran protagonista. A Tarragona no vdrem guanyar el concurs, perd vdrem animar-lo molt en carregar el quatre de nou i, per Sta. Ursula, a la nostra plaga del Blat...

Dona'm la teva impressi6 davant de tot aixd.

R:

Personalment

crec

que,

aquesta temporada passada, hem tingut molta mala sort, sobretot en les primeres grans exhibicions. I no 6s que la colla estiguds malament, la qual cosa ve demostrada per les vegades que vdrem aconseguir el dos de vuit ja gue 6s l'any que m6s vegades l'hem fet, fins i tot el vdrem fer a Andorra, per primera vegada. Pero, desprds, per Sant Fdlix, vdrem agafar el fil ja que, malgrat que no ens sortis el quatre de nou, amb el dos, tres i quatre de vuit ja vdrem demostrar qud podiem fer.

Desprds, a Tarragona, girem el concurs en carregar, com tu dius, el

quatre de nou; alld ja es va veure els dnims d'en Lluis i Tomds amb tota la canalla en ple, tambd els del nostre cap de colla Bascufiana; sense oblidar el gran sacrifici dels bai12

xos gue, tots

junts, van fer una

de-

mostraci1 del que podia fer la colla.

Al Vendrell. vdrem acabar d'a-

rrodonir I'actuaci6

de

Tarragona.

Aleshores ja no ens para ning1.

Aleshores arribem a Sta. lJrsula on aconseguim fer la mds gran exhibici6 que va deixar esbalaida molta gent, mds si pensem que aixd ho vdrem fer davant dels nostres rivals vallencs.

P: Andreu, a partir d'aquest moment, ja es fard molt dificil superar el que s'ha fet fins ara amb castells. Particularment veus possible posar el llist6 m6s amunt?

R: Posar el llist1 mds amunt, pot ser descarregar el quatre de nou; i aixd ja ho tenim al nostre abast. Pero jo crec que tenim altres coses per fer: per exemple, el segle passat, a mds dels castells de nou feien els pilars de sis i set, el tres de vuit per sota, el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig... per tant, si el tres de nou 6s <el pare dels castellsl, aquests que s6n mds petits no podem deixar-los enrera. A m6s, ti ja saps que fa temps gue, a la nostra colla, es parla de treure el folre del dos de vuit. O sigui que ja ho veus si se'n poden fer de coses!

P: Canviem d'dpoca. Tu

ja portes bastants anys dins el m6n casteller. Recorda'm gent que fo-

ren figures en temps passats i tamb6, es clar, gent de la nostra 6poca.

R: Aixd 6s un xic delicat, perqud

n'hi han hagut molts i sempre te'n deixes. A mi, entre d'altres, m'agradaven; Ctaret, Ramon Fontanilles, Vallds de L'Arbog. Fuguet, Ramon Pallards. Mora, Collet, Lloreng6, Bigorra, Julid. Salvador Rius. I de mds cap aqul; Pere Benet, Oscar, Otl6, Batet, el Xamali, Pards. Liron. Nico. els germans Hill, el Pisco i molts al-

tres que farien la llista una micamassa llarga.

I tambd crec que hem de parlar de dos tergos gue ara ja no pugen, perd que s6n dos veterans actius de la nostra colla ja que si 6s necessari van a crosses i, un d'ells (l'Angelet) porta la canalla. Aquests s6n: Creus i l'esmentat Angelet; dos homes

que, per diferents motius, foren grans protagonistes de la nostra colla; en Ramonet Creus perqud, ja de molt gran, va passar de tercos a quarts al cinc de vuit, i |Angelet perqud tothom deia que era un quart i, en canvi, ho va fer tot al terg.

P: En el segle passat, despr6s d'una dpoca d'or, va venir una desfeta del m6n casteller que va fer que, dels castells de nou, es pass6s a fer-los de sis.

Podria passar, ara, aixd?

R: D'aixd n'hem parlat de vegades amb els amics i no cal dir que 6s un xic preocupant, perqud per a fer aquests castells que estem fent, ara hem d'exposar-nos molt. De totes maneres, avui, grdcies al local, ja existeix quelcom que ens lliga mds que no pas abans; perd hem de tenir seny perqud no ens passi com anys enrera i, si venen temps difi' cils, hem de mantenir-nos units Per tal de superar-los. Tambd et dird gue, mentre existeixi gent sacrificada (d'aguests que no es veuen a les fotografies: baixos, crosses, agulles, i gent del cord6) els castells no aniran a menYs.

P: Per acabar, com veus ara mateix (de cara a !a temporada que comenga) la nostra colla?

R: La colla, com ja he dit abans, es troba en un gran moment. Perd hem de tenir molt clar que no podem deixar d'assistir als assaigs i tambd a les sortides petites ia que crec que si hi som sempre tots, aca' barem fent-ho tot. Tamb6 hauriem de procurar anar amb les mateixes ganes per Sant Joan que per Sta.

no passa sempre.

Tambd s'hauria de tenir en compte que els castellers no som professionals. Hi ha vegades gue en la premsa es parla d'una actuaci6 castellera com si es tractds d'una cosa feta per gent que cobressin molts bitllets; encara que alguna co' lla pensi que fent castells s6n la perfecci6, la cosa no 6s aixi i moltes vegades 6s l'entusiasme el que fa IJrsula, cosa que

els castells.

BONDEU

GOL1A JOVES

xrQuETs DE VALLS

LA JUNTA INFORMA La Junta de la Colla Joves informa, que despr6s

de l'Assamblea General Ordindria, hi ha hagut

una

remodelaci6 de la junta donat les dimissions d'alguns components i l'incorporaci6 d'altres. Han deixat el seu cdrrec els Srs. Cisco Sdnchez, Jordi Pedret, Joan Fdbregas i Miquel Rus. A tots ells, se'ls hi a$raeix la tasca realitzada durant el temps que han estat de junta.

Entren a formar part de la junta els Srs. Francesc

Guerra, Joan Duch i Joan Carles 5o16.

L'equip tdcnic, ha quedat de la segtient manera: Cap de Colla, Julid Bascuffana, Adjunt Andreu Montse-

rrat; Ramon Barrufet, Jordi Galofr6, Tomas Gurmaz

i

Lluis Gtlell.

L'equip de la Canalla 6s format per: Angel Jordi Balaffd, Anton Ferr6 i Federico Gormaz.

Ruiz,

Castellers i simpatitzants, feu-vos socis de Ia Golla Joves Xiquets de Valls NUMEROS

I,.. CASTELLS

El cdlcul, i per consegtient els nrlmeros, s6n innats en

la

raqa humana. Ja l'home de les cavernes ens deixd testimonis

Ni l'enxaneta ni I'aixecador

en les seves pintures de rudimentaris cdlculs de calendaris

per saber de les estacions de l'any i les migracions dels animals. Necessitat que es va fer m6s pal.lesa quan es va convertir en agricultor i ramader.

Antigues civilitzacions com Egipte, Grdcia o la mateixa Roma varen necessitar del cdlcul numdric per poder tirar endavant, i ben aviat, varen sorgir grans investigadors i matemdtics, grircies als quals la humanitat ha fet grans salts en la seva histdria.

Els descubriments de Pitdgores o Tales de Milet, encara sorprenen als matemdtics del segle XX. Capitol a part, merei-

xia l'escola egipcia, ja que el domini del cdlcul, que tenia aquesta gent i el sentit de la geometria 6s, encara, avui en dia forca curi6s. Veieu, sin6, com hauria estat possible les meravelles dels ternples de Karnak i Luxor o les pirdmides, una de les maravelles del m6n. Els romans necessitaven, tamb6, del cdlcul numdric, sense el domini del qual no haurien pogut moure el seu gran exdrcit, ni tirar endavant les

grans obres p[bliques.

I arribem als nostres dies, on els nrimeros ens envaeixen per tot arreu, tots en tenim un garbuix al nostre cap, i com que tants en necessitem, ens hem inventat les computadores, ja veurem d'aquf uns anys on anirem a parar en aixd dels nImeros.

86, els vallencs i alguns altres per refer-nos d'aquest amuntegament numdric tenim una vdlvula d'<escape>: el fet casteller. Perd ves per on, no podem sortir-nos-en dels nrimeros, ja que els castells s6n nom6s que aixd: nrimeros i res m6s. Hi ha castells de 2,3,4 6 5, segons la seva amplada, i n'hi ha de 6, 7, 8 6 9 pisos, segons la seva alcada. Tamb6 per veure qui en sap m6s fem concursos, doncs b6, puntuaci6, n(meros altra volta.

Ah! I la gent que hi puja? s6n n0meros, ja que ning( par-

Perd podran ser-ho i beneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys.

Una pinya que

S6n molts els castellers que formen part de la nostra tasca col lectiva!

es formd el 1902 i ha anat

creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom.

Perqud a I'Agrupaci6 M0tua tamb6 fem pinya.

Ona pinya de m6s de 240.000 home; i dones que ens ajudem

Informeu-vos-en a trav6s

de mutualistes amics.

Dels l6 anys fets als 40 per complir, tots, homes i dones, podeu entrar-hi.

mljtuament en cas de malaltia, interuencions quirdrgiques, estada a la clinica, invalidesa, defunci6, ajut a l'orfanesa...

la de noms, sin6 de segons, tergos, quarts, quints, sisens, dossos, nom6s els que s6n dalt: aixecador i enxaneta, o b6 els que toquen de peu a terca, els baixos, s'escapen de la (crema) numdrica.

Jo volia finalitzar aquestes ratlles parlant-vos d'uns nrimeros que al llarg dels segles han estat gaireb6 mdgics per

ACRUPACIO MUTUA DE

CON4ERC I DE LA INDUSTRIA

Cranvb&lesCotuCablares,@l

TeHdsllS lam-318404

&@n6

lO

la humanitat, perd no vull cansar-vos, aixi doncs, ho fa16, nom6s, amb uns que tenen un significat forca gran per al m6n dels castells, sabeu quins s6n, no? El 3 de 9.

JOAN ROIG POCURULL

13

FET GASTEIIER

La Moixiganga d'lgualada (Castetler - Ball de la Moixisanga) - (lll) Per Marcel.celi

J.

Valls

i

Torne

(EXTRAORDINARIA PASA-CALLE por la Banda Munici' pal con acompafiamiento de la Patera, Pastorets, Nanos, Cercolets, Bastoners y la acreditada Mogiganga>.

L'endemd, dia 24 d'agost, Sant Bartomeu, de bon mati la m[sica tocava diana. La Moixiganga i les altres comparses populars comenqaVen a resseguir places i carrers. Hem escollit, a l'atzar, l'exemple del programa de l'any 1916: <A les sis del mat(: GRAN DIANA per l'expressada banda militar. Despr6s les tradicionals comparses populars ja citades recorreran la poblaci6 tot el mati, executant ses pintoresques evolucions al so de gralles i tamborils>.

La Moixiganga tenia la seva prdpia diana que era interpretada, com l'entrada i les altres melodies moixigangueres, pels famosos gralls -d'lgualada mateix, o del Camp de Tarragona o del Penedds-. Si llegim la partitura -Sometent, Re-

vista Musical Catalana i recull del mestre ll'luminat Saperas, comprovarem que es tractava de la mateixa tonada de les tan tipiques matinades de les poblacions castelleres amb m6s histdria i tradici6.

Per a completar aquest espai dedicat a la diana i a la participaci6 de la Moixiganga, reproduim del Semanario de lgualada del 22 d'agost de l'any 1880: <Dia 24. Desde el amanacer las chirimias de la Mogiganga arrullariin el dulce suefio de los trasnochadores, y todas las dem6s comparsas recorrerSn las calles diviertiendo a los amantes

del bullicioD.

(21)

M6s tard, com en l'exemple segtient de l'any 1918, el deure de la Moixiganga i de tots els balls acompanyar autoritats a l'esgl6sia parroquial de Santa Maria: <A les

era les 1O.

SOLEMNE OFlCl. Acompanyard la Corporaci6 Municipal la renomenada Banda del Regiment d'Alcdntara, amb la MOIXIGANGA i dem6s balls tipics>.

I heus aci els dos actes de la patronal diada en qud l'actuaci6 de la Moixiganga assolia qualitats de plenitud. El primer, al migdia, una vegada finit l'Ofici i retornades les autoritats a la casa de l'Ajuntament, era l'<Extraordindria Gatzara> o <SORPRENDENTE ALGARABIA promovida frente las Casas

Consistoriales por los bailes y comparsas populares, y la Moixiganga, quienes har5n gala de sus mejores ejerci-

6i9911.

(22)

L'acte acte capital, desp16s de l'acostumat llevant de taula, era, a les sis de la tarda, la <SOLEMNIAL PROCESSO que tindrd lloc amb l'animaci6 de costum, assistint-hi les autoritats locals amb acompanyament de la MOIXIGANGA i dem6s balls tfpics>. segons programes d'anys diversos.

Al

vespre, els components de

la

Moixiganga, segons

Lluis Marsans i Sold a <Tradicions y Costums d'lgualada y sa

comarca), assistien al castell de focs artificials, acte sempre multitudinari que, en aquell temps, tenia lloc al camp del Matoses. lzs) L'Autor destaca aquesta presdncia de la Moixiganga i el protagonisme dels seus gralls: (...pero lo que con-

mou las fibras mes delicadas del cor aymant de

las

costtims de la terra catalana, es l'assistencia de la Moixiganga dochs una volta acabat lo castell -de focs, s'ent6n-, los gralls tocan una d'aquelles martxas tant ardentas que sols ells saben tocar, y la Moixiganga entra 5 lgualada, despr6s d'haber pasat un tros de d'Alameda. {'24)r> \25|.

El dia 25 -festivitat del Compatr6 Sant Faust-, la Moixiganga cremava les poques energies que encara li devien quedar: <Por la maflana -resa el programa de l'any 1902- volver6n a recorrer las calles de la poblaci6n la MOIXIGANGA

y demiis comparsasD. 14

De les actuacions de la Moixiganga m6s enlli dels limits igualadins, ens en d6na informaci6 el vell <moixiganguero)): <<Excursiones hacia muy pocas. Los gastos del viaje y manutenci6n eran considerables, habida cuenta de que 6ramos de 40 a 5O los componentes. Recuerdo, no obstante,

que una vez actuamos en Manresa, donde causamos gran sensaci6n ya que alli no hab(an visto nunca la Moiiig"ng" ni nada parecido. En otra ocasi6n nos trasladamos a CaPelladesP.

(zol

ELS CASTELLS L'estudi6s igualadi Joan Castelld i Valls, fill de Gabriel la Moixiganga com la versi6 igualadina dels Xiquets de Valls (27). Af rmac ons com aquesta es prodiguen al llarg i ample de la bibliografia igualadina, des de Seira i lglesias fins a Antoni Carner i d'altres. Aquesta constancia ens convida a continuar espigolant la lletra impresa local de -histdria, literatura, premsa i programes- amb la intenci6 constatar documentalment aquesta similitud o parentesc entre la Moixiganga d'lgualada i l'audaq exercici de les colles

Castelld, considerd

castelleres.

Jaume Serra i lglesias descriu l'actuaci6 de la Moixiganga -de les colles del Traguetes i el Carinyo- a la Plaqa de L Ci"u, davant la Casa Consistorial (28). flssplfs de la sortida d'Ofici: (Mentrestant las Moxigangas fan sos m6s atrevits espadats y castells y sas m6s altas torras ab gran ansietat del piblich que las contempla fixament y apenas respirant'

iouins crits d'esglay cada vegada que un castell 6 espadat s'ensorra! iOuins picaments de mans quant lo petit noyet arriba al terme de sa perillosa pujada y ab son barretet saluda graciosament al senyor Arcalde que en lo balc6 l'espe;3 lll.

(2s)

La mateixa actuaci6 de la Moixiganga a l'hora de la mdxima efervescdncia popular i festiva del migdia del 24 d'agost, 6s relatada tamb6 i de forma sensiblement viscuda i vibrant per Lluis Marsans i Sold: <De prompte los gralls de la Moxiganga, senyalan que va'n 5 comensar los espadats y com oOtlg"ts per una forsa superior, tots los balls paran y tothom fins sost6 s'alenada; dos, tres y cuatre sempre hi pujan, pero al pujar lo bailet; quantas voltas ressona per la plassa lo crit

d'i5 ierra! mes l'espedat de cinch s'arriba 6 fer, ab mes

6

menos caigudas y comensa 5 ferse la torre iohl alashoras si que ni una mosca se sent, sembla qu'aquella muni6 de gent que'apinyada ompla la plassa, temi qu'ab sa respirasi6 pugui

traurer los 5nimos dels miny6ns que'ls dona aquell s6 tant dols dels gralls en lo moment que pujan los baylets' Es una

escena magnif ica, cada vegada que cahuen sembla que verament tota la plassa tinga un sentiment al pronunciar lo crit d'iii terra! pero com los de la Moixiganga son tossuts, vulgas 6 no vulgas han de tornar amunt y cada any surt la torie de sis y hasta de set si hi ha competencia, tots ben drets i ben tiessos. La torre feta separada de la casa se posa 5 caminar vers al balc6 y aquells son moments d'enguanias per tots els espectadors, aquell castell de carn humana

se gronxa magestuosament sobre'l mar dels caps que la volteja, pero rara es la vegada que'ls bailets no agafan la brana del balc6. En aquell moment, se desperta l'entussiasme que'l poble igualadl sent per eix ball y una salva atronadora de picaments de mans ressona per tots los ambits de la plassa, que no's desallotja fins que'ls gralls fan seffal que la Moixiganga l'abandona>. (3ol -Gabriel Castelld i Raich no dubtd d'establir relaci6 entre la Moixiganga i els Xiquets de Valls: <Es veritat que'ls Xi-

TET GASTETLER dia 24 a la plaga, en aixecar els seus espadats i torres. Era el plat fort de la festa; els gralls animaven i seguien acompassadament les evolucions, tant en l'elevaci6 com en el davallament, en haver coronat l'obra empresa, fent emocionar i en-

tusiasmar el priblic assistent a aquell acte). (34) . Joan Amades, a la seva obra Els Xiquets de Valls, aporta el valuosfssim testimoni d'un programa que nosaltres no hem pogut localitzar, el de la Festa Major d'lgualada de l'any 1862 -o 1865-: <...Acabada Ia Missa regressard el M.l. Ajuntament a les Cases consistorials precedit dels Balls; despr6s

la Moixiganga fard davant aquestes els seus atrevits espadats torres i castells, competint amb forqa i agilitat amb els Xiquets de Valls). (35) Valu6s i clarivident 6s, aixi mateix, el document d'un programa m6s modern com 6s el de la Festa Major de 1916: <A dos quarts de dotze, Extraordindria Gatzara promoguda davant la Casa Consistorial (...) on la MOIXIGANGA efectuard sos castells i torres>.

Expectacro popular davant l'aixecament d'un espadat de Ia moixiganga, com era tradicional entre els actes de la Festa Major.

quets de Valls fan castells de molts pisos y altres exercicis atrevits, mes tamb6 es innegable que per ells constitueix una especie de instituci6. En cambi 6 nostra ciutat tenintho tan sols per afici6, agrada tant la moxiganga, que aquesta sola

pot dirse que fa la Festa Major. (...) Un parell de

gra-

lles sonan la seguent tonada, mentre els tabals redoblan marcant el ritme. (...) Aquesta mrisica se veu clarament que es la mateixa dels Xiquets de Valls ab alguna v6pi661;. (3t) Ramon Pip6 i Graells, en expressar l'emoci6 experimentada pels igualadins en les exhibicions castelleres posteriors a la desaparici6 de la Moixiganga, evoca amb nostdlgia la colla o colles igualadines: <<Entonces era cosa mds nuestra,

con sus competencias y rivalidades, y era mucha la gente que les dedicaba su esfuerzo... Un dia tuvimos ocasi6n de hablar con un casteller de la colla vella, (...) Con que calor y emoci6n nos hablaba de sus compafieros, del cap de colla, de sus pasadas grandezas!D. (32) A continuaci6, el periodista Pip6, sense sortir de la mateixa pdgina del periddic, transcriu els records nombrosos que envaeixen la memdria i els sentiments del vell <moixigangueroD. Nosaltres per motius d'espai, solament podem reproduir-ne els passatges m6s significatius: <Form6 parte de la coJla durante muchos afios, quizii treinta. Todos mis

hermanos eran {ambi6n moixigangueros; el mayor tom6 parte en ella por espacio de mds de cuarenta afios. Y lo mismo le digo de nuestro padre. Todos empezamos haciendo el nen -l'enxaneta que diriem en termes vallencs-, despu6s pasamos a cuartos, a terceros y yo a segundo. (...) La colla vella estaba bien organizada. Era una entidad y pagdbamos un real por semana. Si alguno de nosotros sufria un accidente se le abonaba el jornal del fondo de reserva. Cuando alguien desobedecia al cap de colla o faltaba a los entrenamientos, se le expulsaba inmediata-

mente. (...) Todos los aflos actudbamos en la Fiesta Mayor y como el p(blico habia seguido nuestros ensayos, tomaba parte en nuestro entusiasmo, y cuando un espadat se levantaba con seguridad y gallardia, la gente sentia nuestra misma emoci6n. Esto nos estimulaba y nos obligaba a actuar con toda nuestra voluntad. (...) En

los buenos tiempos, el espadat de cinc se hacia perfectamente, y lo mismo la torre de sis. Recuerdo que un afio nos propusimos hacer la torre de set frente al Ayuntamiento, pero a pesar de todos nuestros esfuerzos no fu6 posible. El castell se hacia tambi6n de seis. (...) Es una ldstima que se haya dejado perder la tipica Moixiganga, que en sus buenos tiempos emul6 las proezas de los Xiquets se Valls. (...)D. (33) Salvador Riba i Gumd (Guiol), per la seva part, destaca el

protagonisme casteller en les evolucions de la Moixiganga: <...era la plenitud i fortalesa que mostra ven aquells homes el

UNA COLLA CASTELLERA

. Efectivament La Moixiganga d'lgualada, a l'estil dels Xiquets de Valls i de totes les colles castelleres hagudes i per haver, cultivava la soliddria i tan valenta prdctica dels castells. Les construccions igualadines eren autdntiques figures castelleres aixecades en la seva triple varietat de castells, torres i espadats.

En parlar de la Moixiganga, en conseqtidncia, estem parlant d'una veritable colla de castellers que algava les seves palpitants estructures i cossos i dnimes durant els tres dies oficials de la Festa Major, al llarg i ample de tota la poblaci6, destacant-se, per damunt de totes les actuacions, la que tenia lloc el dia 24, a la Plaqa i a ple sol de migdia, com a nrimero m6s ansiejat i rellevant de la magna apoteosi folkldrica. <Era el plat fort de Ia festa), diu Salvador Riba i Gumd tot re-

ferint-se

a aquest acte

d'af

irmaci6 ciutadana que, encara

avui, amb la participaci6 de les colles d'arreu, continua assenyalant la plenitud de la Festa Major.

Figures castelleres eren, amb certesa, aquelles (suertes de baile llamado de ValencianosD executades per la Moixiganga que, com recordarem, eren anunciades al reculat programa de la Festa Major de 1852. Es tracta d'un binomi Moixiganga d'lgualada-Ball de Valencians que es repeteix per la Festa Major de 1855, el programa de la qual ja posa de relleu la dificultat, l'atreviment i l'espectacularitat que comporten tals evolucions (36)' (D'a 24. Al crepfsculo matutino, la

magestuosa Patera, la divertida Mogiganga ejecutando los mas atrevidos y sorprendentes pasos del baile de Va-

lencianos...n. Tamb6 a Valls, el segle passat, els seus castellers eren anomenats valencians, i els seus exercicis, segons una ressenya de les festes de la Candela de 1861, eren coneguts com a <Ball de Valencians, vulgo castells> (37). El motiu cal cercar-lo en el fet que, segons opini6 dmpliament acceptada i generalitzada, els castells provenen de la "torreta amb qud finalitzava aquest ball molt estds, de segles enrera, a la meitat sud del Principat.

Si a les comarques de Tarragona i del Penedds no es pot comprendre una festa major sense la presdncia dels castells, <a lgualada -aixi ho va deixar escrit Gabriel Castelld- agrada tant la Moixiganga, que aquesta sola pot dir-se que fa la Festa Major> i38). Aixd vol dir que la devoci6 popular que donava caliu a la seva actuaci6 castellera, tal com es desprdn de tot el conjunt d'aportacions escrites que hem recollit 6s comparable a la que ha envoltat i envolta la vida i les gestes dels famosos xiquets i de les collei castelleres amb m6s arrelament a les seves respectives poblacions.

Fins i tot, la tonada interpretada pels gralls tot acompassant la forga i l'equilibri dels ardits castellers igualadins, era la mateixa dels Xiquets de Valls, identitat que hom pot com-

15

FET GASTELIER provar als reculls musicals anteriorment localitzats. I tamb6, com 6s de llei cent per cent castellera, els igualadins havien aprds a fer llenya; perd, tot seguit, com correspon a uns castellers complerts, es refeien i tornaven a enfilar-se amb renovades forces, tossuderia i empenta.

Unes quantes fitxes de l'Arxiu Fotogrdfic Municipal d'lgualada -moltes menys de les que voldria la histdria- confirmen i ratifiquen aquesta condici6 castellera de la Moixiganga.

La que porta el nrimero d'ordre 6.355 6s una fotografia d'autor desconegut que perpetua l'execuci6 d'un castell de tres homes a cada pis, davant de l'actual edifici de l'Ajuntament, en una Festa Majo.r que pot 6sser datada a l'[ltim decenni de la dinovena cent0ria. A la petita plaga -carrer dels Ouatre Cantons-, no hi ha cap ni una agulla m6s. aixi com als balcons curulls de senyores elegants amb falda llarga fins als peus i ombrel.la per a protegir-se del justicier sol del mes d'agost. Si analitzem aquesta preciosa fotografia amb un xic de profunditat -entengui's amb l'ajuda d'un vidre d'augment-, constatarem que un vailet -en posici6 de quints- s'agafa a la

barana

del balc6 municipal amb la intenci6 de

pujar-

hi, mentre el seu company de pis l'ajuda a l'operaci6. Es un detall curi6s que, amb m6s o menys exactitud, lliga o es pot fer lligar amb un determinat moment de la narraci6 de Lluis Marsans i Sold; aquell. moment en qud <la torre feta separada de la casa se posa 5 caminar vers al balc6 i rara 6s la vegada que'ls bailets no agafan la brana del balc6>. (3e) Respecte a aquesta forma de procedir, molt m6s prdpia dels espadats, cal concretar que la Moixiganga tamb6 descarregava els seus castells i torres segons el sistema normal de les colles castelleres, puix que aixi ho demostren, en el contingut de la seva melodia castellera, les notes del toc de baixada que segueixen a'les del toc d'aleta. En aquest mateix sentit hem d'entendre el que escribi Salvador Riba (4o) <els gralls animaven i seguien acompassadament les evolucions, tant en l'elevaci6 com en dl davallament>.

La fitxa nrlm. 7596 -tamb6 d'autor desconegut- capta la pinya, els segons, els tergos i els peus dels quarts en un altre castell de tres <moixigangueros)) per pis, plantat en un indret ciutadd no determinat. Tocant la base del castell, al costat de ciutadans ben mudats i de nois vestits amb brusa i gorra de l'dpoca, hom aprecia clarament la cobla popular d'un graller

-segur que n'hi havia un altre que no surt a la fotografia- i dos timbalers. Pel que fa a la data cal situar-la dins dels primers anys del segle actual.

Tamb6 6s un castell de tres pilars el que l'objectiu de Josep Viflau captd, l'any 1913, a la Rambla Nova, davant la casa de la familia God6 (fitxa n(m.6851). La pinya, els segons, els tergos i els quarts aguanten amb fermesa mentre dos vailets del pom de dalt llisquen columnes avall. t+rt Les fitxes nImeros 168 i 2O2, a trav6s d'unes imatges impressionades pel fotdgraf traspassat no fa gaire Josep Castelltort i Ferrer, testimonien una de les rirltimes -l'(ltima potser- sortides de la Moixiganga d'lgualada. Les fotografies corresponen a la Festa Major de l'any 1 923 o 1925, i foren

obtingudes en el transcurs del tradicional acte folkldricopopular del migdia del jorn patronal, davant l'Ajuntamenl (+z).

En la nCm. 2O2, els <moixigangueros) construeixen un castell, tamb6 de tres homes per pis, d'algada m6s reduida que en les fotografies comentades anteriorment. L'altra -la nIm. 1

68- 6s l'[nica

fotografia coneguda d'aquells espadats

igualadins, el ressd dels quals encara perdura. La Moixiganga ha bastit l'espadat de cinc -pilar de cinc-, integrat tot per ho-

mes -res de canalla-; el <moixiganguero) que fa de <nen> -l'anxaneta que hom diria en termes vallencs o universalss'ha enfilat a la barana d'e l'Ajuntament i, davant l'espectaci6 de tothom, allarga la md al que fa de quart, perqud tamb6 pugui pujar fins a la balconada. I l'espadat, naturalment, es mant6 ben dret i sdlid d'una manera admirable. Parlant dels

l6

espadats, cal tenir present que aquesta 6s la denominaci6 igualadina que correspon als pilars, 6s a dir, a aquelles cons-

truccions castelleres formades per un sol casteller a cada Pis.

{43)

Aquesta darrera fotografia r-.s un document extraordinari que d6ria fe, com ja hem dit, dels famosos -gaireb6 llegendaris- espadats de la Moixiganga d'lgualada. Es tractava d'uns espadats de cinc que, pel que oralment ha arribat fins a nosaltres i tal com es despr6n de la contemplaci6 de la fotografia, eren molt alts i carregats de pes. <Per cert que la Moixi-

ganga ha fet l'espadat de cinch sense tremolar gens

ni

mica, mereixent los aplausos del p0blich>, escrivia Serra lglesias l'any 1881 {44) Amb referdncia a l'espadat de sis ia les possibilitats reals d'haver estat aconseguit per la Moixiganga, hem acudir a l'obra <<Ouan jo tenia vint anys> de l'igualadi Joan Serra i Constans6 i45): (...a contemplar embaladits l'es-

padat de sis que fa la colla dels Traguetas> i, tamb6, a l'article d'Agusti Pons <Els Castellers, entre la geografia i el mito> (+6): <Precisamente, durante una de las 6pocas de decaddncia de los castellers, en lgualada se dice que se logr6 un pilar de seis y una torre de set>. Si b6 el binomi Moixiganga d'lgualada-espadat de sis constitueix un tema de cabdal interds per a I'historiador casteller, les caracter[stiques i la finalitat d'aquest treball, no ens empenyen a aprofundirhi.

Pel que fa a la torre, 6s a dir, a les estructures castelleres

de dos homes a cada pis, per b6 que no se'n conegui cap testimoni fotogrdfic, comptem amb l'el loqildncia dels testimonis escrits, els quals fan esment d'aquesta mena de construcci6 tot diferenciant-la dels espadats i dels castells prdpiament anomenats. Aquests darrers, figures castelleres formades per m6s de dos homes d'amplada, devien fer-se nom6s amb tres <moixigangueros)) per pis. El nombre de components de la Moixiganga -recordem que el vell <moixiganguero> parla de quaranta a cinquanta- no devia permetre m6s amplada. A m6s, en aquell temps, el castell prdpiament dit era, concretament, el castell de tres pilars d'amplada o de [65s.

(47)

Es una lldstima que els referits testimonis fotogrdfics no

ens donin ra6 de l'estructura total o sencera d'una torre

o

lles castelleres que existeixen en l'actualitat. Potser

la

d'un castell, en especial de la constituci6 de la part de l'edifici que, en termes castellers, es coneix amb el nom de pom de dalt, 6s a dir, la ctipula o acabament quina formaci6 respon a unes normes concretes i comunes per a totes les co-

constituci6 d'aquesta cIpula anava en funci6 dels petits <moixigangueros> disponibles per part del cap colla, si b6 6s m6s versemblant pensar que, talment com en la torreta del ja

citat ball de valencians que dond origen als castells, el pom de dalt dels castells de la Moixiganga era integrat per dos minyons acostats en forma de pont -els dosos- i el nen petit

que coronava el castell pel seu damunt -l'anxaneta-.

Llavors, en aquest darrer i bastant ldgic suposat, tenint

en compte que en el castell de la Moixiganga hi mancaria

l'aixecador -el menut casteller acotxat damunt dels dossos, un castell de sis pisos d'algada total -l'antic <moixiganguero> esmenta el castell de sis- devia 6sser tan alt com un castell de set construit segons les normes originals dels Xiquets de Valls i adaptades per tot el conjunt del m6n casteller.

Si hom parla d'una torre, el darrer pis de la base o estructura d'amplada devia donar pas directament al (nen) que encimbellava la construcci6. Talment com acabem de considerar amb referdncia als castells prdpiament dita, una torre de sis de la Moixiganga -tamb6 sense aixecador- devia 6sser tan alta com una torre de set estructurada segons els motlles vallencs.

A diferdncia dels Xiquets de Valls i de les altres colles castelleres, els grimpadors de la Moixiganga d'lgualada

FET CIASTEII.ER -recordem el que ens digu6 Miquel Sold i Dalmau en el capi_ tol de la indumentdria- no es descalqaven per a fer els seus castells, puix que la sola de les seves sabatilles era molt fina i flexible.

Val a dir que la primera vinguda dels Xiquets de Valls a lgualada tingu6 efecte per la Festa Major de l,any 191S. Les segr.ients actuacions igualadines dels mateixos Xiquets o de les altres colles tarragonines I penedesenques, no es degue_ ren produir fins una vegada extingida la Moixiganga.

EL BALL DE LA MOTXIGANGA Aquest ball 6s propi del penedds, concretament de les poblacions de Vilafranca i Sitges. A Sitges, des de molt enlle

del segle dinou -apareix documentat l'any 1857 t4B)-, prdcti_ cament ha estat ballat fins a l'dpoca en qud es continua ba_ llant. A Vilafranca, en canvi, amb una antiquissima documen_

taci6 del segle divuitd -anys 1713

i 1798-, va desapardixer l'any 1 9OO i no va 6sser reviscolat fins a la recent Festa Major de 1 985 davant la complaenca i la satisfacci6

dels vilafranquins; es tracta d'un fet altament positiu que s,ha portat a terme amb la mdxima fidelitat possible a les formes originals. (4s) Paral.lelament, la moixiganga que s'havia ballat a la ciutat de Valls, capital de I'Alt Camp de Tarragona, era cisellada d'acord als mateixos motlles de les seves homdnimes penedesenques. Deixem que sigui l'escriptor vallenc pere Mialet qui, a trav6s de la seva intervenci6 al setmanari barceloni Mirador en data de l'any 1934, ens descrigui els trets generals d'aquest ball que ens ocLipa en aquest apartat: <El ball de la Moixiganga consisteix a executar uns quants passos de dansa acompanyats de tabal i dolgaina. Despr6s d'aquests passos i en un punt precis de la m6sica, s'ajunten els executors i efectuen un exercici atldtic que consisteix a realitzar amb una gran agilitat i rapidesa un quadre pldstic que representa un pas de la passi6 de Crist o un altre motiu de cardcer religi6s, de manera que, per la posici6 en qud es troben els dansaires

dansants, l'espectador coneix si es tracta del quadre de <Ouan el baixen de la Creu>, <Ouan l'assoten>, <O.uan el coronen).'O si 6s <la Mare de D6u d'Agost ajaguda a la llitera>.

Aquesta comparsa popular, com els Xiquets de Valls i totes les, diguem-ne, atraccions de festa major, l'exhibeixen pels carrers per llur compte i gran acompanyament a les comitives oficials i a les process6r1s11. {50) Aquesta descripci6 coincideix plenament amb les descripcions que del mateix ball feren els doctes folkloristes vilafranquins Antoni lnsenser i Bertran, i Francesc de p. Bov6 a les seves importants obres sobre els balls, danses i comparses del Penedds (51) i (52).

Pel que pertoca a la indumentdria, tant la moixiganga de Sitges com la de Valls, malgrat els seus m6s o menys accentuats trets diferenciadors, en les seves linies generals presenten les peces bdsiques de la de Vilafranca, la indumentdria de la qual 6s descrita pels suara esmentats folkloristes gaireb6 sense cap mena de diferdncia: <Calces curtes cenyides sota els genolls. mitges i sabates baixes. tot blanc; faldilleta llisa vermella, amb ga16 daurat; camisa blanca; armilla del mateix color, amb collet vermell; faixa vermella; barret blanc de copa baixa i rodona, amb cinta i escarapel.la vermella;...> Amb referdncia a la part musical, a cdrrec dels grallers i timbalers, les tres melodies participen d'un mateix gdnere i d'uns mateixos esquemes. (53) Tornant als susdits exercicis de significaci6 religiosa, cal citar i remarcar el paper imponent de les atxes enceses en les seves execucions nocturnes.

Ja sabem, doncs, que el ball de la moixiganga, en la seva concepci6 tfpicament penedesenca, consisteix en la construcci6 acompassada i rdpida d'uns variats quadres pldstics

representatius dels diversos passos de la passi6

i mort de Nostre Senyor Jesucrist, els quals passos s6n precedits

d'uns senzills moviments de dansa. Tot seguit, amb la imprescindible ajuda de les aportacions literdries i periodistiques dels igualadins que conegueren i que han conegut la nostra Moixiganga, talment com hem fet en parlar dels castells, copsarem les analogies que existeixen entre aquesta i

les moixigangues del Penedds i del Camp de Tarragona.

Jaume Serra i lglesias: <...agrada la Moxiganga por los misteris que f5, verdaders quadros disolvents ab los quals re_ presenta algun passatje de la passi6 de Jesucrist ab lo co_

rresponent altar, est6tuas. pilastras, etc., tot compost per grupos que presentan un bonich cop de vista, sobre tot 6 la nit, puig cada individuo porta 6 la ma una atxa encesa que dona al ball un aspecte bastant fant6stich). (s4) Gabriel Castelld i Raich:<La Moxiganga te.l seu ballet propi y 5 continuaci6 fa adem6s certes combinacions de figures i grupos que representen diferents passatges de la Passi6 de Nostre Senyor Jesucrist, una espdcie de cuadros pl5stichs que presenten un bell colp de vista, sobre tot al vespre en que cada individuo porta 6 la ma una atxa encesa.

Durant l'esmentat ballet y la exhibici6 d.aquestes figures 6 misteris (com vulgarment se'n diu), tocan les gralles lo que

segueix...))

(s5)

L'antic <moixiganguero> ho explica a Ramon pip6 i Graells: <Ademds construfmos los llamados misteris, que representaban todos los pasos del Rosario. Durante la procesi6n de Sant Bartolom6, constantemente habia un misteri levantado, ya que antes de deshacer uno, estaba construido otro. Estos misteris tambi6n se haclan en la vispera durante las visitas a los domicilios de los concejales del Ayuntamiento>.

tsol

Salvador Riba i Gumd (Guiol): (L'riltima consistia en l'assistdncia a la process6 de Sant Bartomeu, com ho feien totes les comparses, en la qual exhibien els seus populars <misteris> representant diverses fases de la Passi6, evolucionant constantment. No es paraven en fer els <misteris>, sin6 que seguien el pas de la process6 i aixd feia que sovint s'haguessin de rellevar els homes que els executaven, sobretot els que anaven a SOta). (57) Antoni Moncunill i Torres: <Els <Misteris> consistien en una sdrie de figures que representaven diversos passos de la Passi6 del Senyor. S'executaven a base d'espadats de dues o tres persones i, encara que de forma molt convencional, s'hi endevinaven tots els moments evocats en certs passos del Rosiri. D'aci el seu nom de <Misteris>. Amenitzats amb la m(sica de les gralles s'iniciaven amb uns passos de dansa i tot seguit, amb moviments ritimicament estudiats, es muntaven, s'exhibien i es desmuntaven amb molta lleugeresa bo i seguint el curs de la Process6 de Sant Bartomeu. Ocasionalment tamb6 es ballaven en alguna plaga). (58) Continuant amb Antoni Moncunill i el seu mateix treball, quan retreu el <moixiganguero) que representava el paper de Jesris, aporta alguns dels quadres de la Passi6 executats per

la Moixiganga igualadina: <Efectivament ell savia posar la cara trista quan agenollat representava l'<Oraci6 a fHort>, cridava l'atenci6 pel seu rostre compungit quan ajupit kl'as-

sotavenD i impressionava amb el posat de mort quan amb els

bragos estesos i el cap cot aparentava la <Crucifixi6)

(5s)

AUTENTICA MOIXIGANGA Oueda fet palds, doncs, que la Moixiganga d'lgualada, talment com les moixigangues del Penedds i del Camp de Tarragona, executava l'anomenat ball de la moixiganga. Al so de gralles i tabals bastia, per tant, els diversos quadres representatius de la passi6 i mort de Jesucrist, quadres que rebien el nom de misteris. Respecte a aquesta denominaci6 cal notar que a lgualada era m6s accentuada i utilitzada que a Vilafranca, a Sitges o a Valls, cosa molt comprensible si es t6 en

17

rET CASTELTER compte que la Moixiganga igualadina es lliurava tamb6 i primordialment a l'aixecament de castells, torres i espadats.

Certament, la fortalesa i la pericia d'aquells homes exercitats en la construcci6 d'alterosos castells, no hi ha dubte que devia afavorir la construcci6 d'uns misteris que, igualment, requerien una bona dosis d'agilitat i d'ardidesa.

Aquesta vessant religiosa de la Moixiganga, talment com la castellera, 6s continguda a l'Arxiu Fotogrdfic Municipal. Es tracta de dues fitxes -val m6s poc que gens- que, paral'lelament als textos transcrits, acrediten la realitat igualadina d'aquest bell tan singular.

La fitxa nrim. 6356 inclou dues imatges -probablement obtingudes pel mateix fotdgraf andnim de la fotografia caste-

llera dels Ouatre Cantons- d'un misteri bastit al carrer de Sant Pere Mirrtir -avui Rambla del General Vives-, en una

data que hom la pot situar a l'(ltim decenni del segle passat.

L'escena que s'hi endevina amb forga facilitat 6s la del <davallament de la creu>.

La fitxa que porta el n[mero 5696 ens mostra una fotografia efectuada pel llorejat fotdgraf Joan Serra i Mercader a L placeta del Bruc, davant l'Esgl6sia Gran, amb la faqana de cal Bausili com a tel6 de fons. La Moixiganga mant6 algada una figura gaireb6 iddntica a la que, a Vilafranca, 6s coneguda com <el pilar>.

Aquests misteris, amb la deguda fidelitat als cdnons propis del ball, eren precedits dels obligats passos de dansa; una dansa senzilla que, a ben segur, devia participar dels moviments ritmics que els (moixigangueros> efectuaven al referit acte de l'entrada que tenia lloc al capvespre del dia 23; aixi ho testifica la notdria semblanqa que s'aprecia entre les dues melodies. Antoni Moncunill, en una conversa que mantingu6rem temps endarrera. ens explicava que, en la dansa que precedia els misteris, els components de la Moixiganga es col.locaven les mans a la cintura i oscil laven cap a una i altra banda mitjangant uns ritmics moviments del cos.

Si b6, ocasionalment, els misteris s'exhibien en altres

moments de la Festa Major, era a la process6 del dia de Sant Bartomeu -recordem que sortia a les sis de la tarda- quan questes pldstiques escenificacions del Rosari adquirien el seu mdxim relleu, esectacularitat i emotivitat afavorides i realcades per la religiositat de l'acte, els tocs podtics de l'hora capvespral que l'acollia i les atxes enceses amb qud <moixigangueros) adornaven tals evolucions. Als testimonis anteriors sobre la colpidora rellevdncia dels misteris dins el marc de la

process6, hi volem afegir el de l'inoblidable geganter Pere Colom (a) el Pere Anton: <...1o mds tipico de aquellos tiempos era la procesi6n de S. Bartolom6, a la que acudian todos los bailes, los diablos, inclusive, destacdndose sobre todo la Moixiganga, con sus mi5{sri5D (60) La m0sica que acompanyava la dansa i els misteris, talment com les altres m[siques de la Moixiganga. 6s continguda a Sometent, Revista Musical Catalana i, sota el titol de <ballet de la Moixiganga), al recull del mestre Saperas. Les analogis entre aquesta melodia igualadina i la de les moixigangues del Penedds s6n m6s que notables -s6n frapants-, fet que ve a demostrar una mateixa proceddncia o una 0nica natu ralesa.

La indumentirria de la Moixiganga d'lgualada,

segura-

ment per prdctics motius de comoditat a l'hora de fer els seus castells, prescindia de certs elements com poden ser' entre d'altres, l'armilla i el barret que utilitzaven les esmenta-

des moixigangues de la Catalunya Nova. Aquestes moixigangues, val a dir-ho, no bastien ni basteixen castells' Malgrat la no conservaci6 de la coreografia del ball, durant els anys 1972,73,74,75 i 80, un grup de nois igualadins sota la direcci6 de Josefina Pdmies, realitzir diverses representacions dels misteris segons una adaptaci6 efectuada per la mateixa directora.

18

UN BALL

DE VALENCIANS

La Moixiganga d'igualada bastia castells, torres

i

espa-

dats. A m6s, fidel al seu nom, executava el ball de la moixiganga en el seu doble contingut de dansa i misteris.

El fet que aquestes dues manifestacions -castells i moi-

xiganga- pertanyin a una mateix gdnere del folklore catald, aixi com la seva histdrica relaci6 el ball de valencians del qual hem parlat, ens convida a pensar que la Moixiganga d'lgualada molt b6 podria 6sser un ball de valencians en la seva mdxima expressi6. Aquesta 6s una opini6 manifestada, en certa ocasi6, pel cronista casteller Eloi Miralles, ja que, al seu entendre <la Moixiganga d'lgualada, salvant algun petit detall, era un Ball de Valencians amb totes les de la lleiD. (61) Es tracta d'un tema prou interessant que requereix el temps i l'espai d'un altre treball, continuador d'aquest, dedicat a analitzar amb exclussivitat aquesta suposici6. Aixd vol dir que acceptem el convit.

21. Transcrit per ELIAS I FARRE, Josep (Gralla): <Darreries de la Patera). Vida .., n''

22.

23.

24.

25.

26.

27.

28.

1 1 94 (lgualada, Festa l\4ajor 1 977).

Ptotiama de la Festa Major d'lgualada de l'any 1 9 1 2.

Camp del l\4atoses: indret situat entre el Passeig Verdaguer i el 'arrer de la Torre' cantonada amb el carrer de Sant Magi.

Alameda: passeiq Verdaguer.

MARSANSI SOLA, Lluis: (Tradicions y costums d'lgualada y sa comarca)' Composicions premiades en lo certamen de l884 lgualada. Ateneu lgualadi, 1885' p' 81' PlPl I GRAELLS, Ramon: Ob. cit CASTELLA MLLS. JOan: Ob. cit.

En aquells temps. la Casa Consistorial era ubicada a Ia plaga de la Creu, dins el coniunt d'edificis enderrocat l'any 1 965. L'actual edifici de l'Ajuntament fou inau-

gurat l'any 1 883.

29. SERRA I IGLESIAS, Jaume: Ob. cit., p. 1 9.

30. MARSANS lsoLA, Lluis: ob. cit., pp.80 81.

3'1. CASTELLA I RAICH, Gabriel: Ob. cit.

32. PIPO I GRAELLS, Ramon: Ob. cit.

33. PIPO I GRAELLS. Ramon: Ob. cit.

34. RIBA I GUMA, Salvador (Guiol): Ob. cit.

35. AMADES, Joan: Els Xiquets de Vallsa. Barcelona l 934, pp. 29 30. Amb referincia al mateix programa apareixen dues dates, I 862 i I 865. Auina 6s la vertadera?

36. El fult del programa de la Festa Major de 1 855 6s reproduit al programa de l'anY / 984 37. VENTURA I SOLE, Daniel. Noticia sobre els castells humans de les terres catalanes, Valls, 1 979.

38. CASTELLA I RAICH. Gabriel: Ob. cit.

39. MARSANS I SOLA, Lluis: Ob. cit.

40. RIBA I GUMA, Salvador (Guil): Ob. cit.

4'1. Lesfotografiesdelesfitxesn."T.596i6.S5'l

s6nreproduidesd'unsoriginalspropietat

de la familia God6.

Les fitxes nl' 168 t 2O2, per b6 que les fotografies respectives foren realitzades el mateix dia i a la mateixa hora, porten les dates dels anys 1 923 i 1 925, respectivament 43. Espadat: mot emprat antigament per a designar els pilars; molt usat, principalment, se gons la Histdria dels Castells de Jordi Morant i Clanxet (Tarragona, 1 976), a les zo nes de Montblanc i d'lgualada.

44. SERRA I IGLESIAS, Jaume: Ob. cit., p. 1 7.

45. SERRA I CONSTANSO, Joan: Ouan jo tenia 20 anvs. Barcelona, 1923, p.24.

46. PONS, Agusti: (Els castellers entre la geografia y el mito), Destino, n.' 1.83'1 (Barcelo na, 4 novembre 1 972), pp. 38-39).

47. VALERO I RIBES, J.: Ouatre nocions per a veure castells. Un valu6s document escrit l'any 1929. Reproduil al suplement del programa de la Festa Major de Vrlafranca del 1 970, i a M6n Casteller. Vol. l, pp. 385-387.

'1 48. ESCOLA DE GRALLERS DE SITGES. Mojigangas, Moixiganga i altres Sitges, 981 ).

49. BAYER, Xavier: (Ouatre ratlles entorn la Moixiganga de Vilafranca, Programa de la Festa l\,4ajor de Vilafranca de 1 985.

50. Transcrit per VENTURA SOLE, Daniel: (El Bal! de la Moixiganga de Valls. Revista Cultura, n.' 392 (Valls, setembre 198O).

51. INSENSER I BERTRAN, Antoni: (EI Penedds / Balls, Danses i Comparses). Manuscrit original de 'l 9O4-1 9O5), editat per la Festa Major de Vilafranca de 1 982.

52. BOVE I TRIUS, Francesc de P.: El Penedds / Folklore dels Balls, Danses i Comparses populars, El Vendrell, 1 926.

53. ESCOLA DE GRALLERS DE SITGES: Ob. cit..

54. SERRA I IGLESIAS, Jaume: Ob. cit. pag. 'l O 55. CASTELLA I RAICH. Gabriel: Ob. cit.

56. PIPO I GRAELLS. Ramon: Ob. cit.

57. RIBA IGUMA, Salvador (Giol)i Ob. cit.

58. MONCUNILL I TORRES, Antoni: Ob. cit.

59. MONCUNILL I TORRES. Antoni: Ob. cit.

42.

60.

CABNER

I

BORRAS, Antoni: Cada uno con su

tema {Cien intervius cortas publica-

das en el semanario lgualada). lgualada,1956. Entrevista amb Pere

Colom

(14 Vlll 1947).

FIGUERES, Eloi: (La Muixeranga d'Algemesi i el seu entroncament amb els nostres castells i moixigangues). Programa de la Festa Major de Vilafranca del 1 978'

61. MIRALLES I

Article publicat al ndm.3 de la revista ESTUDlS Temes sobre la comarca de l'Anoia. Edicions del Centre d'Estudis Comarcals d'lgualada.

MIM.SE

IEELMIRIN mecanismes de revaloritzacio en funci6 de I'augment de l'fndex del cost de la vida i de la capacitat d'estalvi. Perqud Voste pugui retirarse senseque el retirin.

MES INTERES, MES SEGURETII| uHoritz6 Estalvi-Pensi6, li ofereix un elevat interds. L11% durant el 1986, revisable cada final d'any, per a obtenir un elevat nivell de rendibilitat. D'altra banda, nHoritz6 EstalviPensi6, inclou una asseguranqa d'accidents sense cost per a Vostd (*).

RETALLI ELS SEUS IMPOSTOS AMB ABSO LUTA TRANSPAREITICII

SEMPRE EL QUE MES LI CONVINGUI El Pla de Jubilaci6 del BANC DE SABADELL pot fer-se'l a la seva mida: o Obrir-lo a qualsevol edat.

r

Fixar els anys de durada i I'import de les quotes, que pot ser fix o variable.

o I, fins i tot, pot modificar-lo, interrompre'I, reactivar-lo o liquidar-lo quan vulgui.

Per evitar-li despeses de darrera hora, tots els cdlculs del Pla de Jubilaci6 nHoritz6 EstalviPensi6, es fan prdvia deducciS del l8% de retenci6 a compte de I'l.R.P.E A m6s, proporciona un 15% de desgravaci6 fiscal que li permetrd retallar considerablement els seus impostos.

TESTEM ESPERANT

UN PLA DE JUBILACIO QUE TE EN COMME I-A INFLACIO En els darrers 20 anys els preus s'han multiplicat per deu. Per quant ho faran en el.s propers vint anys?. El BANC DE SABADELL li ofereix un Pla de JubilaciS que permet establir

Vingui a veure'ns o truqui a qualsevol de les nostres Oficines, o al Servei FONOBANC, teldfon (93) 726 90 22, i I'informarem personalment, amb tot detall. Lestem esperant. ("') Mitjangant una polissa col.lectiva subscrita amb les Companyies A.G.E i Mutua Sabadellenca dAssegurances.

C!

Ln

t--

Lr)

o..

ki cci

<

BAI{C DE SABADELL Bon Serrei

GUI*IARI Fr:lter'lla,].

ctvr fir

ivlARlMON I{i'

,

54

to

Q Q

LA tUALrTAT BEN

q

COI,,IENCA

ENTESA

?ER HOM I,,IATEIX.

Q Q

fllt@