VALLS, AGOST DE 1987
N.. 18
5lestqurq
0
RESTAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONYENCIONS, SALONS PRTVATS PER FESTES FAMILIARS
Ctra. Tarragona Km, 17 Teldfons 60 13 50 - 60 OO 14
VALLS (Tarragona)
:..':.:,..'-:.ti,;'
UNA MICA DE TOT l'actuaci6 del capvespre. Ara hem fet el primer dos de vuit folrat i la primera actuaci6 6s sencera de vuit del
En altres ocasions, l'editorial d'una revista pot venir escadussera per al Director, ja sigui per la falta d'una temdtica clara, o contrdriament per l'exc6s de material. De vegades hi ha un tema absolutament prioritari ilo monogrdfic (entengui's un concurs o un Tres de Nou descarregat). Perd avui, crec que cal parlar de tres grans temes, comengant pels castells aconseguits durant la Festa Major de Sant Joan. Per cert, com pot 6sser que despr6s d'aconseguir carregar el Tres de Nou no es parli en tota la revista d'aquest fet?. Tan acostumats estem ja a parlar de castells de nou?. Segons per on es miri, no deixa d'6sser positiu que carregar un castell de nou es consideri ja dins de la normalitaq fou evidentment una gran diada, perd que ja considerem clarament del nostre abast, per aixd es veu com una gojosa normalitat. I encara, tot i remarcant com cal el Tres de Nou, a mi em sembla que 6s necessari incidrr en els castells que la nostra colla aconseguI al capvespre. Tothom ressalta que el Tres de Nou no s'havia bastit mai en aquest segle per Sant Joan, i prou que 6s veritat. Perd 6s que potser s'havien fet mai tres castells de vuit al vespre?; se suposa que a la nit, l'actuaci6 6s m6s <de costellada>, doncs b6, no 6s importantissim que per a nosaltres anar de <costellada> vulgui dir fer els castells de vuit pisos?, o 6s que no vol dir res aixd?. D'altra banda, no estard per de m6s recordar, que fou la Colla Joves qui va donar la categoria de vuit, a
WB@6D
segle.
Un cop dit tot aixd, es pot situar el primer castell de Nou que aquest segle s'ha bastit per Sant Joan, aleshores, es pot dir que el f6u la Colla Joves. Malgrat tot. el cert 6s que la nostra agrupaci6 viu de cara al futur. Per aixd ara pensem m6s en Sant Fdlix que no pas en Sant Joan, tot i que n'hi hauria per pensar-hi. I doncs, qud farem per Sant'Fdlix?. Evidentment dependrd de tots nosaltres i nogensmenys ho podem fer b6, forga b6; perd caldri fer-ho, i sacrificarse. i patir una mica si cal quan fem els folies. Perd val la pena. I sobretot, per molt b6 que surti, no si ha de perdre el nord, i el nord per a un vallenc com cal, 6s diu Santa Ursula. Finalment, en aquests darrers temps hem patit unes absdncies de companys que ens han deixat. Es una cosa que per desgrdcia, passa sovint quan la colla 6s nombrosa, perd ara ha passat amb m6s freqtidncia potser del que 6s normal. Ens resta el seu record, tan agradable, i la impressi6 de la pdrdua amb el seu regust tan agre, perd com a Colla hem de constatar que som una agrupaci6 molt viva i bellugadissa quan veiem que un nen que encara no ha fet dos anys, ja 6s una enxaneta m6s dels nostres. Es l'ald que ens impulsa malgrat tot, a tirar endavant, tis el relleu de la Colla. i
Grdcies.
SUMARI Ouatre mots Una mica de tot
3
Pds.
Sortides
Nf mero 18 Valls, agost de 1987
Edita: Colla Joves Xiquets
de Valls. C/. Gass6, 20 Tel. 60 55 61 amb la col.laboraci6 de la Diputaci6 de Tarragona Director: Josep Ma. Rodon Sots-director: J.M." Ventura Coordinaci6: Salvador Magre Documentaci6: Josep Secall lmprimeix: G rdf iques Moncuni ll.S.A.L.Valls
Dipdsit Legal: T - 1 233-83
4-5
Estampes retrospectives per a la histdria dels castells. Any 1979
)
6-7
Cord6 Casteller
)
Estem posant el llist6 molt alt?
)
I I
Entrevista
)
10-1
Amor als castells Baixada de l'Ebre
)
12
)
12
) )
13
Una simpdtica i excel.lent Velles fotografies
castellera
.
L'Escola al camping
13 14
Temps de castells Remodelaci6 del local
16-17
)
18
Foto portada: Tres de Nou amb folre carregat el dia de Sant Joan 1 987. Foto: Ventura.
1
Si es tingu6s de triar alguna de les sortides d'aquesta part de la temporada evidentment que caldria triar la de St. Joan, tant la de la nit com la del dia de la Festa Major, perd tot i aixi, encara que aquestes destaquin per els castells fets, no podem oblidar cap de les altres i en especial cap de les onze on hern descarregat algun castell de vuit. Oualsevol d'aquestes onze sortides on hem descarregat castells de vuit ha estat important per la nostra Colla, perd avui, a la temporada B7 sembla que s'esta menyspreant els castells d'aquesta categoria i els estem fent en llocs on uns anys endarrera no si havia. pensat, 6s m6s estem notant que en moltes places on ens reuniem tots els afeccionats als castells pel sol fet de veure intentar un quatre de vuit, avui no hi ha l'afludncia d'altres temporades i es pot pensar que sigui fruit de qud estem saturant a l'afeccionat i aquest ja sols es mou per veure castells m6s arriscats i per aixd ja no fem tant de cas d'uns castells que encara avui tenen molta dificultat, tot aixd ho dic a manera de justificaci6 per no aturar-me a analitzar sortida per sortida, ja que si els castells fets prou s'ho mereixen la quantitat de les vegades que els hem descarregat i amb la facilitat que ho hem fet, els hi d6na un caire quotidid, i tot el quotidid 6s dintre la normalitat. I per St. Joan, per primera vegada en aquest segle, vdrem carregar el Tres de Nou amb folre, perd tot i aixf tindriem d'analitzar el perqud un pilar va quedar m6s baix que els altres. fet que va produir el que l'enxaneta i l'aixecador arranquessin els dosos del castell tot just quan estava carregat, i fou una lldstima, perqud la resta de castell anava molt b6 i sens dubte el podiem haver descarregat, el que hauria canviat les actuacions del mes de juliol, ja que aquesta caiguda ens ha fet reestructurar alguns llocs dels castells, amb la dificultat que comporta el tenir de fer-ho al mig de la temporada, perd ens n'hem sortit forga b6, i si no els resultats. L'important, perd, ha estat la consolidaci6 del Dos de Vuit amb folre, i no per la seva importdncia, ja que sempre hem defensat que era m6s ficil que el Tres de vuit, sind perqud amb aquest castell, que es fa sense patir massa, obliguem a altres colles a que si volen passar-nos al davant tenen de tirar-se cap a altres castells amb molta m6s dificultat. Amb aixd vull dir que se'ls hi ha acabat la rendeta de fer els mateixos castells i guanyar per la diferdncia entre el dos de set i el dos de vuit. Ara la cosa ha canviat i fins i tot a la vigilia de St. Joan, sols es va veure el Dos de vuit nostre. La consolidaci6 d'aquest castell t6 una importdncia capdal, potser una construcci6 de refresc en grans diades i decidir un prdxim concurs o si m6s no, deixar les coses amb un empat en quant a possibilitats. Caldria destacar l'actuaci6 a l'Estartit per dos motius ben difenciats i lligats l'un amb l'altre, el primer la manca de la nostra gent, i crec que era una sortida engrescadora, pel sol fet d'anar a la Costa Brava, i que no gaires anys endarrera hi hauria hagut vertaders problemes per encabir a tots els qui s'hi haurien apuntat, en canvi, ara hi 6rem molts pocs, tan pocs que vdrem tenir que fer castells de sis. I aquest 6s l'altre mo4
tiu, Per prestigi, per respecte tant als qui ens han contractat com pel qui ens venen a veure, la Colla Joves, tot una colla de castell de nou, no podem anar a fer castells de sis. A la Bisbal del Penedds, vdrem provar el Cinc de Vuit i malgrat no arribar a carregar-lo, es va constatar que si el treballem una mica m6s, pot estar plenament al nostre abast, perd aquesta vegada, potser no hi havia una plena convicci6, faltava eufdria per aquest castell. En resum, aquesta part de la temporada hem fet: 1 sortida amb el dos i quatre de vuit i tres de nou carregat.
5 sortides amb el dos, tres i quatre de vuit. 2 sortides amb el tres i quatre de vuit i dos de set. sortida amb el tres i quatre de vuit. sortida amb el tres de vuit i dos de set. sortida amb el quatre de vuit i dos de set. Les sortides una a una 7 de juny: Montblanc. Dos pilars de cinc, quBtre de vuit, tres de vuOO carregat, dos de vuit amb folre. 14 de juny: Albesa. Pilar de cinc, quatre de set. tres de set, dos de set. 2l de juny: Local. Pilar de cinc, cinc de set, dos de set, tres de vuit. 23 de juny: St. Joan. Dos pilars de cinc, descarregats, un carregat, quatre de vuit, tres de vuit, dos de vuit amb folre. 24 de juny: St. Joan. Pilar de cinc, quatre de vuit, Dos de vuit amb folre, tres de nou amb folre, carregat. 25 de juny: Chrysalis. Pilar de cinc, dos de sis, tres de set, quatre de set. 28 de juny: Begur. Pilar de cinc, dos de sis, tres de set, quatre de set. 7 4 de juliol: Vivendes Sta. Ursula. Pilar de cinc, tres de set, dos de set, quatre de vuit. al segon intent, el primer desfet quant els dosos estaven posats.
21
de
juliol: Tarragona Unicef.
Pilar de cinc, quatre de vuit, tres de vuit.
23 de juliol: T.V.E. Picapuga. Pilar de cinc, tres de set, quatre de set. I d'agost: Mdrtirs Street. Dos pilars de cinc, quatre de vuit, tres de vuit, dos de vuit amb folre. 2 d'agost: Espluga de Francoli. Pilar de cinc. quatre de vuit, tres de vuit, dos de set. 5 d'agost: Firagost. Dos pilars de cinc, dos de set, quatre de vuit, tres de vuit. B d'agost: Reus.
Dos pilars de cinc, tres de vuit, quatre de vuit, dos de vuit amb folre. 9 d'agost: L'Estartit. Pilar de cinc, dos dos de sis i altres castells de sis. 1 5 d'agost: La Bisbal Penedds. Tres pilars de cinc, quatre de vuit, tres de vuit, dos de vuit i intent de cinc de vuit. RAMON BARRUFET FIGUERAS
col.l.A rovEs
xrQuETs DE \,ALLS
Primer Tres de Vuit, descarregat al Local Social. 21 6-87. Foto: Ventura
Firagost 5-8-87. Tres de Vuit. Foto: J. Secall
i
Duch
Espluga de Francoli. Ouatre de Vuit. 2 8 87. Foto: Colla Joves
Reus
I 8 87.
Dos de Vuit amb folre. Foto: Esplai
GOLLA JOVES
XIQUETS DE VALLS
ESTAMPES RETROSPECTIVES PER
LA HISTORIA DELS CASTELLS 1979 L'Alcalde, senyor Romd Galimany, f6u un breu par-
lament per cantar el fet casteller als integrants de la Colla Joves. Traspassd l'honor d'imposar la Medalla damunt la camisa vermella del Cap de colla, Jordi Crusells al President de la Diputaci6, al qual enmig dels aplaudiments del p6blic i un vigor6s toc de gralles, lliurd la Medalla d'Or. Simultdniament la canalla de la Colla f6u a mans del President de la Diputaci6 i l'Alcalde de Valls, de fotografies del Cinc de Vuit aconseguit darrerament. El primer de maig, la colla Joves, actuaren a la urbanitzaci6 <Mas del Plata> de Cabra del Camp, una ac-
Entrega Medalla d'Or de la Ciutat de Valls, a la Colla Joves Xiquets de Valls
Al comengar una altra temporada de sofriments i alegries, tots esperem que aquest any tornarem a 6sser els millors i per aquest motiu, posem tot el nostre saber, la nostra voluntat i el nostre esforg, a un sol nom: COLLA JOVES dels XIOUETS de VALLS. Comengarem amb la primera sortida el dia 7 de marg, lloc a Valls (Masia Bou), carregant i descarregant el Ouatre de Set. Tres de Set. i Pilar de Cinc, realitzant els mateixos castells el dia 19 a Picamoixons amb motiu de la seva Festa Major.
El dia 31 de marg, va 6sser un dia glori6s per la Colla Joves, ja que li va 6sser entregada la medalla d'Or.
Despr6s de l'oportuna concessi6 per l'Ajuntament de Valls, el dia 31 fou lliurada la Medalla d'Or de la Ciutat.
A les set de la tarda recorregueren els carrers de la nostra ciutat, en una cercavila, les gralles, i als volts de les vuit la Colla homenatjada es concentrd a la plaqa del Blat, on, davant de l'Ajuntament, aixecaren el Ouatre de Set amb el pilar al mig, el Dos de Set, el Tres de Set, i el Pilar de Cinc portat al balc6. Els dos m6s menuts del pilar foren presos pel president de la Diputaci6 Provincial senyor Josep Clua, que estigu6 present a l'acte. Tot seguit, el p6blic es traslladd al sal6 de sessions de la Casa de la Vila, que resultd insuficient per donar cabuda a tota la gent que hi volia estar present.
6
tuaci6 que prometia 6sser la primera important de la temporada, ja que s'actuava junt amb l'altra colla vallenca. El lloc no era el m6s adequat, perd davant d'algun intent de castell de vuit, el marc i l'ambient, s'havia de tenir en compte. La Colla va fer i desfer un magnific Dos de Set, in tenta el Ouatre de Vuit -que es desmorond per una indecissi6 del petit enxaneta, va seguir amb un Tres de Set aixecat per baix, finalitzant amb el Pilar de Cinc.
NOTA DE L'ALCALDIA DE VALLS En reuni6 celebrada el passat dia 12 de maig
de 1 979, a l'Alcaldia, entre representants de
les
dues colles de Xiquets, amb l'assistdncia del Batlle senybr Pau Nuet i Fdbregas i el President de
Ia Comissi6 de Cultura, senyor Joan Ventura i es van programar i concertar les exhibicions que la Colla Joves i la Colla Vella, han d'efectuar en ocasi6 de la Festa Major de Sant So16,
Joan.
A instdncies de la presiddncia i amb la plena acceptaci6 i acord dels representants de les dues agrupacions, quedd definitivament decidida la situaci6 de lloc per a cada colla davant l'edifici de l'Ajuntament, on ambdues formacions de Xiquets de Valls, han de realilzar els seus respectius castells, fins el moment d'acabar cada actuaci6, pujant respectivament el pilar al balco principal, tant la Colla Joves com la Colla Vella. A I'oferir aquesta informaci6 a tots els ciutadans, l'alcaldia vol fer constar la bona disposici6 aportada per les dues colles vallenques, a favor d'una normalitzaci6 de detalls que arrodoneixen el cardcter popular i col.lectiu de les nostres tradicionals jornades castelleres.
COLLA JO\,ES
XIQUETS DE VALLS
nyor Josep Tarradellas i Joan, i per l'altre les dues colles dels Xiquets de Valls, encara que aquest any el nou Ajuntament democrdtic amb la col.laboraci6 de Ies entitats locals, varen fer nombrosos actes d'altre indole, els quals van transc6rrer amb molta animaci6. El dia 23, a la sortida de Completes i despr6s d'6sser tirat el castell de foc, Ia nostra colla Joves f6u el Ouatre de Set amb el pilar al mig, el Cinc de Set, el Tres de Set aixecat per baix. a m6s d'un pilar de Cinc d'entrada i d'un altre d'acomiat. Tots els castells i pilars foren aconseguits plenament. En quant a l'exhibici6 del dia de Sant Joan al migdia, la Colla assoli un Dos de Set molt segur, un Ouatre de Vuit, que fou carregat i descarregat. s'intente el Tres de Vuit sense poguer-lo aconseguir i es finalitza amb un Pilar de Cinc portat al balc6 de l'Ajuntament. Al finalitzar la jornada castellera, membres de la junta de la Colla Joves amb alguns enxanetes, feren ofrena al President de la Generalitat d'un quadre amb la fotografia d'un Cinc de Vuit. El mes de juliol encarrild les activitats castelleres, i, aixi reflectim que el dia 1, al barri tarragoni de Sant Pere i Sant Pau, Ia Colla Joves plantd el Tres de Set, el Ouatre de Set, un parell de dos de sis i dos pilars de Cinc.
Pom de dalt d'un Ouatre de Vuil
Una altra resoluci6 del municipi vallenc concerneix <les negociacions amb les colles de castellers>, amb les que s'ha arribAt a un acord per a l'actuaci6 en la Festa Major de Sant Joan, per la que se'ls abonard la quantitat de 1 25.000 pessetes a cadascuna. El com_ promis engloba l'actuaci6 de la nit del 23 de juny, a la sortida de Completes. a f 24 i l'exhtbici6 del migdia, a la placa del Blat, en Ia Festa Major de Sant Joan. La Colla Joves ja t6 lloc davant l,Ajuntament . .Un dels problemes de les actuacions castelleres
El dia 15, es plantaren a Cambrils els segr-ients castells. Dos de Set, O.uatre de Set, nom6s carregat despr6s del primer intent, dos Pilars de Cinc a m6s d'intentar el Tres de Set aixecat per baix. En el mateix mes s'actud a Barcelona, amb motiu del n." 1.O00 del diari AVUI, alli a la ciutat barcelonina es va completar el Dos de Set, el Tres de Set aixecat per baix. el Cinc de Set i un Pilar de Cinc totalment girat, inclds el cord5 i l'enxaneta portava a les mans un exemplar de l'esmentat diari. L'endemd la colla es va desplagar a la Nou de Gaid, amb motiu de la seva Festa Major, i per Jinalitzar les seves actuacions en aquest mes de juliol, el dia 29 es van desplagar a Vilallonga, on varen carregar i descarregar el Dos de Set, el Tres de Set, el Ouatre de Set i un Pilar de Cinc.
a
Ia placa del Blat era la col.locaci6 de les dues colles. La Colla Joves no portava el pilar al balc6 perqud li Colla Vella estava col.locada al mig de la facana de
l'Ajuntament. El dia 31 de maig la Colla Joves va anar a Tdrre_ ga, fent i desfent el Dos de Set, el Ouatre de Set amb el pilar al mig. el Tres de Set i el pilar de Cinc. Tamb6 es desplacaren a la Moixeta el dia 17 de juny on van
larreg{ i descaregar el pi/ar de Cinc, el Ouatre
Set, e, Tres de Set i el Dos de Set.
.
de
Sense cap mena de dubte, dos tets excepcronals
sobresurten a l'hora de valorar la Festa Major de Sant
Joan de I'any 1 979, d'una banda la presdn-cia de l,ho_ norable President de la Generalitat de Catalunyu,
"u_
Actuaci6 amb motiu del nrim.
1.OOO
del diari AVul
FET GASTETLER
o
CORDO CASTELLER Castells assolits per les colles, fins el 1 6-8-87 C.- Carreqat
D.-
Descarregat
l.- lntent a.p.- amb pilar Castells
Colles
2-B
3-7per
foirat
ba ix
3D
Bordeqassos Vilanova
4-7 amL
41
4-B
pilar
1D-11
2D
1D.1C
CA
TEL
SD
SI
Castellers Altafulta
CA
TEL
SD
SI
BD
1D-2C
4D-11
10D
Colla Joves Vilanova
c ISTE -LS
Castellers Sitges
c ISTE -LS
Castellers Vilafranca
Joves Xiquets TarraQona
'il
4D
Castellers Terrassa 11D 3D-1
6D
1C
3D-1
C
Joves Xiquets de Valls
10D
6D
9D
Minyons Terrassa
3D
1t
8D
Nens del Vendrell
5D-1
I
I
1
2D
1U-lC
1
3D
S
S
S
S
5D2t
1C
3D
8D
4D
1D-11
7D
1D
5D
4D
Ct STE 17D
6D
6D '1
Xicots de Vilafranca Xiquets de Beus
tD 2C
Xiquets de Tarragona
1C 3D,1r
1l
Xiquets vila d'Alcover
1
7D
D-1t
5D-1
F1
5-8
LS
ES
S
1D
11D
1l
9D-31
1C
1D.1C 1
4D-1
2D
1C
I
1l
3D
4D
10D-2C
3D-1
I
ES
LS lD-1C
1
S
0D-1
3D
1C
3D-1
C
1D
C
0D-2t
1D
1D-2t
IL
8D-1
2D
C
1D
1C
lD
1C 1l
3t-2D
1D
1l
Vailets de Gelida
)(-
Cas. Santa Coloma
fol rat
1D
1D
Nois de la Torre Vella Xiquets de Valls
)E )E
3-9
folrat
5D
Cl STE
1t
Castellers Castelldefels
4-9
pilar
2D-1t
Castellers del Collell
Castell.ers Barcelona
4-Bamb
C
STE
LS
ES
S
1D-1t
J.Ma. VENTURA
ELECTRODOM ESTICS
ARTICLES REGAL
LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA Abad. Llort, 15
'"J;[;r_Y,=X" i
17
Te].602271
VALL
S
TET GASIEIIER
ESTEM POSANT
EL LLISTO MOLT ALT? Buscar i trobar tres Peus al gat no 6s impossible. En el Bar Central de Llubi (Mallorca) hi ha una excel'lent col'lecci6 d'un insospitat interds cientific i concre-
tament teratoldgic, cidncia que estudia anomalies i deformacions en els organismes d'animals i vegetals.
Fixeu-vos sin6, en les exhibicions de circ en les que, trapezistes, malabaristes, maromistes, domadors, etc., Per donar m6s emoci6 a les seves exhibicions, han de simular alguna que altra fallida, perqud de les gorges dels espectadors en surti un aaaai!! que d6ni emoci6 a l'actuaci6. Aixd no ho podem fer en els <cas-
Dos de vuit amb folre.23 6-87.
Un a sortida de <comPletes> amb. <dos de vuit) i diada de Sant Joan amb <tres de nou))... no serd que estem posant el llist6 molt alt, pel que resta
de
temporada <castellera>? Oud farem sin6, a Reus, a La Bisbal, L'Arboq, Vilafranca, Santa Ursula i d'al-
tres?. No seri tamb6 que, estem llencant-nos un xic massa i li restem l'emoci6 que necessita tota exhibici6 (castelle ra >?
Es un fet, que quan 6s ratlla la Per-
fecci6 en qualsevol activitat-espectacle sempre decau l'emoci6 de l'espectador.
tells>. No li podem dir a un (terc) que en determinat moment aixequi un peu, es deixi anar d'un brag, o que arronci les'cames... doncs prou feina hi ha si tot va b6. Pensem que en una caiguda de (castell) no rep solament una persona, sin6 que afecta a tots els que pugen i a
tots els que estan a la (Pinya). L'opini6 de manca d'emoci6 que vaig copsar a la Plaga, es deu maiorment a que els racionals som aixi... no estem mai contents amb el que tenim, o generosament ens d6nen!! Ouan va
malament. ens desanimen Perqud els altres ens superen i quan va b6, li bus-
quen rres peus al gat i diem que hi manca d'emoci6. En qud queciem!!!... serd perqud el dificil ho fem massa fdcil?
0unI lit usical Bar
Ja ho sabeu doncs, a Mallorca hi ha un bar d'inter6s cientific en el que trobar els tres peus al gat 6s quelcom relativament fdcil' Vagi com a mostra, la gallina amb tres potes i el xai amb cinc que reproduim aqui... i pel que res-
pecta a <castells> creieu-me, no 6s necessari buscar els tres peus al gat'
Per cert... el nostre <tres de nou>, estava carregat o li faltava un peu!! VIVESO, junY 1987
GOLLA JOVES
xrQuETS DE VALLS
tides
ENTREVISTA
i
nosaltres, (els que m6s o
menys voliem entendre de castells)
quan vdiem aquell xicot de menys de vint anys amb aquelta corpuldncia i aquella forca, pensdvem amb els castells de vuit, tant i tant !lunyans en aquells moments.
Aixi, doncs l'Adolfo va venir tota la primera temporada amb la Colla, perd aqul es va acabar el se-
gon de vuit que tots somnidvem. L'any 1980 el nostre personatge retornd a la Colla, al concurs de la placa de braus de Tarragona i el vam veure al cord6 com un m6s dels nostres. Despr6s ja tornd a Ia Colla d'una manera definitiva i aviat
el vdm veure a segons del quatre de vuit. D'aleshores encd comencd a sorgir una de les mdximes figures
de la segona dpoca d'or dels casADOLFO MARTINEZ COBO, EI nostre personatge d'aquesta entrevista, va n6ixer a Granada, el 1 9 de juny del 1952.
Te, per tant trenta-cinc anys; molts considerem que 6s la millor edat per a fer coses i una d'aquestes coses pot ser fer grans castells, es fard molt dificil d'ara endavant per a l'Adolfo, perqud quasi ja ho ha fet tot. Perd d'aixd ja en parlarem m6s tard.
L'Adolfo Martfnez, r5s un cas molt especial dins dels castells. Ouan la Colla Joves va iniciar el seu camI l'any 1971, l'Adolfo va comencar amb nosaltres i a la primera sortida oficial al Pati, ell ja hi era. Despr6s, tamb6 va pujar al primer quatre de set de la Colla. Durant aquell any van venir altres sor-
otrrtffrt
tells.
L'Adolfo, ha fet a segons el dos de set, quatre de vuit, tres de vuit, cinc de vuit i quatre de nou. Al terc el dos de vuit i tres de nou folrats. Jo crec que encara l'hi queda algun altre castell per fer; poquets, molt poquets, perd algun si. L'Adolfo. a m6s, 6s un home molt popular i el seu bon cardcter aviat el fa company de tots i dins de la nostra Colla, tothom el considera un amic. Aixd 6s molt important dins del m6n dels castells, ja que com diuen els tdcnics d'ara, aquesta 6s una feina que es fa sense afany de lucre i l'ambient 6s una cosa molt a tenir en compte.
A veure Adolfo, comengarem com sempre: qud 6s el que et fa anar als castells la primera vega-
5qae6-
da a I'any 1971.
Mira, a l'any
7
7, vaig venir als
castells mds que res pels amics (sobretot pel Cinto) gue em van engrescar, i a mds a mi ja m'agradaven molt els castells.
I ara a l'inrev6s; qu,e 6s el que et fa deixar els castells, despr6s d'una temporada de venir amb nosaltres, amb tot l'entusiasme. Van passar set o vuit anys sense que et deixessis veure per res, que ja s6n anys noi. El motiu de deixar de venir va que ser el sogre, que aleshores era el pare de la nivia, em va donar un terreny per a construir-m'hi la llar. Tu ja saps que el meu ofici 6s el de paleta; pero jo treballava tota la setmana i les festes les reservaba per a fer la meva casa i es clar, de festes tampoc n'hi ha tantes i per tant vaig haver de sacrificar la meva afecci6 als castells per tal de poder construir la meva llar.
Tornes a la Colla perqud et segueixen agradant els castells, perqud veus que podrds presumir de valent o perqud et convencen els teus companys de treball l'Estil.les, el Cisco, l'Arturo o b6 el teu bunyat Tomds Gormaz. No, fiome no; jo torno perqud m'agraden els castells. Aixi que quan acabo la casa, agafo la faixa i torno a la feina. No cal dir que el fet de trobar-hi els amics i parents, tambd era una cosa que m'agradava, perd el motiu principal fou que m'agradaven molt els castells, no ho dubtis.
BA B COL.LABORACIO.
EgDB@g C/. Abat Llort, 10
11
Teldfon 60 1S O1
VALLS
COLLA .IOVES XTQUETS DE VA{-LS 86, comences a pujar als cas_ tells i agafes de ple la gran esca_ lada castellera; castells amb folre de vuit i de no* i no cal dir els quatre, tres i eine de vuit. perd Adolfo guan vas comengar aquesta reincorporacid a la JO_
tres de vuit a segons i el tres de nou amb folre al terg, o sigui, que el mateix castell l'has fet damunt del cord6 de vuit i damunt del folre aJ mateix ltoe at de notr. Explica'm la diferdncia que trobes d'un castell a l'attre.
Mira. Bonddu t'haig de dir que si que em pensava que fariem grans coses. Jo veia molta empenta i en_ tusiasme a tota la Cotta, un jovent de molta classe i tamb6, cat dir-ho una direcci6 molt competent. per aixd jo sense ser una figura dels castells, albirava un pervindre molt
Home, tu mateix. La diferdncia per a mi 6s que en el castells de ' vuit treballes m6s tranquil i et sents m6s protegit per les mans i natural_ ment de mans en tens moltes m6s al castell de vuit que no al de nou. Al castell de nou tens de fer-ho tot per prdpia iniciativa i no has de confiar massa amb els que tens al darrera, ja que com 6s tdgic, aquests tampoc treballen amb la se_
VES, et pensaves arribar tant amunt com has arribat.
guretat que ho fan peu a terra.
bo.
Seguim parlant de grans cas-
tells. De tots els que has fet Adolfo, quin veies m6s diffcil abans d'intentar-lo? 0uin 6s el
que t'agrada m6s de fer?
Tant ara com abans de fer-to, crec que el castell m6s dificil 6s et cinc de vuit. Per a mi 6s un castell que has de donar-ho tot de principi a fi; hi ha molt de pes i a m6s dura m6s temps que els altres; 6s un castell. no ho dubtis, que hi entra molta gent i tots han de ser grans castellers.
El castell que m6sm'agrada pu-
jar-hi 6s el tres de vuit i amb aixd coincidim molta gent; amb tot no deixaria gaire endarrera el dos de vuit amb folre, que per a mi tamb6 6s un castell magnific, que ara ja tenim al nostre abast.
Tu ets un home que ha fet et
Una pregunta un xic dificil. Ouin castell que encara no has fet t'agradaria intentar.
A mi m'agradaria molt intentar el pilar de sis; la veritat 6s que jo hi
veig moltes possibititats i em sem_ bla que ara ja comenga a ser hora d'intentar-lo. A m6s un dia o altre ens hem de decidir.
Com 6s ldgic, els castells no ho s6n tot en una colla, el jovent <<teniun o <<t6nenn segons l,edat que considerem que comprdn la
,
joventut altres inquietuts i gustos. Oud fari6s tu al locat per tal de que s'hi intdgr6s m6s gent (incluint-hi dones i familiars) per tal de crear m6s ambient a la Colla. Home jo crec que el que f6ra molt interessant per a la Colla seria tenir un gimnds, com m6s complert millor. ja que als joves i no tan joves em penso gue ens aniria molt b6. A mds aixd ds compatible amb els castells, perqud inclds ens podria servir d'entrenament de cara a la nostra feina de castellers. Auant al que dius d'integrar dones i familiars no tinc massa clar si aixo a la llarga donaria bon resultat.
Per acabar, Adolfo, com veus
el m6n dels casteils ara mateix. T'agrada com funciona actualment o b6 es fan massa sortides;
Tu, Adolfo, vas tornar a venir
a la Colla quan vam comprar el local i comengivem a arranjar-lo nosaltres mateixos. Tu tamb6 hi vas treballar, ja que per alguna cosa pertanyies aleshores al ram de la construcciri. Creus que actualment 6s important tenir un lo-
cal propi per una colla de
ble. Aqui 6s on ens trobem tots per assajar i aixd ve a ser com una con_ tinuaci1 de casa teva.
cas-
tells?
Jo crec que avui dia tenir un local per a nosaltres no ds solament necessari, sin6 gairebd imprescindi-
et cansen tants castells de vuit? Canviaries alguna cosa? En primer lloc, he de dir-te que s6c un home que quasi vaig a totes les sortides, perd amb tot crec que
hauriem de descansar algun dia. Tantes sortides i quasi totes de castells grossos potser 6s demanar molt a la gent, sobretot a la joventut, gue com 6s normal tamb6 t6 ganes de divertir-se. Auant a les altres coses a mi ja m'hi estan b6. BONDEU
ESPORTS
VINAS
JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64
VALLS
GOLLA JOr,ES
xrQuETs DE \/ALLS
AMOR ALS CASTELLS Ouan el desti de la nostra con-
dici6 humana ens separa per sempre m6s d'un company, ens adonem del buit que deix la seva absdncia. Trobes a faltar no poguer parlar amb ell de les preocupacions, dels problemes fins i tot de les alegries que d6na la COLLA JOVES DELS XIOUETS DE VALLS. <Parlant la gent s'ent6n> diu la vella dita i parlant de tots nosaltres r5s
com vaig dir l'ad6u final al Jo-
sep Ram6n.
hauria estat haver pogut arribar gaireb6 a tocar el cel tot fent l'aleta, potser per aixd fins aquell mati del trdgic dimarts va portar a la seva cartera, junt amb la seva documentaci6, un retall de premsa
que amb el pas del
temps
-concretament tretze anys- s'havia tornat borr6s i groc, era senzillament un escrit on es parlava d'una gran actuaci6 feta per la COLLA JOVES DELS XIOUETS DE VALLS, la seva Colla.
El Josep no pujava als castells.
perd constantment encoratjava al seu fill, hi ho feia posant-hi els cinc sentits, com si fos ell mateix qui tingu6s d'enlairar-se, potser ho fdia perqud una de les seves il.lusions
Josep, amic meu, aixd
era
amor als castells i per la Colla. El teu exemple constitueix un motiu per imitar-te.
Tamb6 hem perdut a dos avis,
en Maties Cartafra i Josep
tots dos molt arrelats des de
la
seva joventut als colors que tant volem i que ells tant estimaven. Tot
recordant-losse'nsfapresent
aquella inquietut que va viure el Maties al perdre el seu carnet de soci de la COLLA JOVES i que malgrat la seva manca de forces no va parar fins aconseguir-ne un altre. Josep 5o16 <Pep de la Guiuar quant el seu interior l'avisava qrr aviat ens deixaria, per algunes se' ves darreres paraules es veia que somniava que descarregava el pilar de sis. Josep, no ha estat possible complaure't, com al Maties, perd pots tenir la seguretat que ben aviat intentarem oferir-te'I.
5o16,
JOAN M., BENET IJOVE
BAIXADA DE L'EBRE AMB UNA PETITA EMBARCACIO PNEUMATICA Ouan una entitat 6s viva, sempre destaca l'activitat d'alguns dels seus membres que enduts per la seva vitalitat i dinamisme realitzen fets extraordinaris. com 6s el realitzat pels nostres companys Tomds Gormaz Camacho i Joan Serra Serret. que amb una petita embarcacio Zodiac de 4 CV. i de 2'50 metres, van afrontar l'aventura de baixar l'Ebre. Van comengar a Miranda d'Ebre (Burgos) i van acabar al Delta, despr6s de superar les dificultats prdpies i naturals d'algunes zones amb el coratge propi dels castellers que mai no es rendeixen davant les situacions per m6s adverses que siguin. Al mateix moment que acaba-
12
ven la seva aventura, un petit nucli de la nostra colla els esperava al Delta i els rebia amb un pilar de quatre de salutaci6 i com a homenatge a la seva gesta.
Ara
ja
queden endarrera els les 20 etapes del recorregut que segurament sempre recordaran per la gran quantitat d'andcdotes viscudes i que sens dubte els serviran per enriquir els quildmetres
i
seus coneixements.
Amics i companys, no cal dir que ens sentim satisfets de la vostra gesta, igualment com vosaltres tamb6 us hi sentieu quan us presentaveu als controls com a membres de la COLLA JOVES DELS XlOUETS DE VALLS.
COLLA JOVES xlQuETs DE VALLg
UNA SIMPATICA
!
EXCEL.LENT CASTELLERA
Des de fa cinc anys la COLLA JOVES t6 una castellera, aixd ja ho sap tothom, perd el que potser no saben tants 6s com s'ho ha fet l'Helena Llagostera per arribar a ser la primera nena de Valls que ha pujat a un quatre de vuit. Va n6ixer el 31 de juliol del 197 1 i des d'aleshores.ja no ha estat m6s quieta. Va comengar enfilant-se per piles de cadires, pels arbres de la masia, pels germans, amics... fins i tot li va quedar petit i algri la va engrescar per a venir a la colla.
No era fdcil anar al local de <La Joves>, a explicar que una nena que ja havia fet els deu anys, volia fer castells, perd va estar de sort i un dia va condixer l'Andr6s i el Fermin que la van animar a fer-hoCom va anar Helena? Un dia que jugaven els meus germans a bdsquet, vaig anar a veure'ls. Alli hi havia l'Andr6s i el Fermin. i jo mig en broma vaig dir a una amiga que podiem anar a dir-los-hi que tenia ganes de pujar als castells, ella s'ho va prendre seriosa' ment i els hi va dir. Ells em van aconsellar que un dimecres a les set ands al local. Vaig perdre'm una bona estoaa buscant' lo, perd al final ho vaig trobar. Vaig parlar amb el senyor lsaac i desprds de molt de temps em van probar i vaig pujar. Ara ja hi ets, perd als de casa. vull dir els teus parqg, em sembla que t'ha costat de convdncer-los. ) Si, ho vaig aconseguir despr1s de tres anys de fer-rie pesada, em van donar el permis com a regal d'aniversari, a'ra fa dos estius. Tot i aixi en una actuacid, quan anava a puiar a dosos d'un cinc de set el meu germd em va agafar el peu des de la pinya, perd jo estava tan nerviosa que ni me'n vaig adonar, m'h.o va dir despr6s a casa.
D'engd que vas comenqar ja has fet sis cincs de set, tres quatres de set, quatre quatres de vuit... D6u n'hi do, no? Et recordes d'alguns d'ells d'una manera especial?
Si, d'una vegada que vaig preguntar si em deixarien fer el pilar de cinc i l'Angelet em va dir que no. perqud s'havia de quedar bd i jo encara no l'havia fet mai, quan ja comencava a
pujar el pilar. vaig sentir: <l'Helena ha de fer el pilar de cincl, hi vaig arribar quan el terQ ja estava coHocat. Estirs satisfeta o encara vols anar m6s amunt? No, jo vull fer el cinc de vuit i algun de nou, perd aixd ja 6s aspirar massa.
Oud donaries per fer un castell de nou? No ho s6... no ho s6... perd em faria molta il.lusi6. Ens han explicat que una vegada et van consolar perqud no et feien pujar al cinc de vuit, dient-te que era perqud t'estimaven massa. Tu, que els hi vas contestar? Em van fer pujar als assaigs del cinc de vuit perqud falta-" va gent, quan baixava vaig passar pel costat del Magi i aquest em va dir: <Serds la primera nena que faci un cinc de vuit, ja ho saps. no? Jo.li vaig contestar gue havia pujat perqud faltava algi, no perqud ho haguds de fer a la plaga. Llavors Benet m'explicd que no em feien pujar per por de que caiguds l'lnica nena i tambd perqud m'estimaven massa. Jo els hi vaig dir que si m'estimaven m'havien de fer pujar. I quan no fa castells, hi somnia, a m6s estudia primer de BUP, fa els Pastorets, juga a bdsquet...
'Explica'ns una mica com et reparteixes la setmana.
Durant l'hivern com que no faig castells jugo a bdsquet i vaig al Cau. Els mesos abans de Nadal i fins a Reis assajo i actuo als Pastorets i quan arriba el bon temps, que s'acaben el Cau i el bdsquet torno a fer castells.
Ja tens pensat qud has d'estudiar despr6s de BUP i couT Primer falta acabar BUP i COU. desprds ja m'ho pensa16, pero serd alguna cosa d'esport o de dibuix. Com veus la propera temporada? Jo aspiro a tornar a pujar, perd tot depdn del que creixi, de la gent que hi hagi... Quan ja faci temps que no em deixin pujar em dedicare a les gralles, almenys aixi continuard estant a l'ambient de la colla.
Molta sort Helena!!! MONICA BATALLA
VELLES FOTOGRAFIES
Dues instantanies de Iactuacio de la Cola Jov,3s en l'enllaq de la senvoreta Galimany. Foto Arxiu: Ventura
13
COLLA .IOVES
XIQUETS DE VALLS
L'ESCOLA AL CAMPING Despr6s de molts anys de falses il.lusions. hem aconseguit realitzar un somni que tenfem molts des de la infantesa. iSi senyor hem aconseguit portar tota l'escola de vacances!. Vdrem pendre, taules, cadires, tendes, sacs i menjar perd els caps grossos els vdrem deixar (encara no estan acabats). Despr6s de molts dies de c6rrer amunt i avall, organitzant-ho tot... Aconseguirem arribar al camping, grdcies a les infludncies de ser de la colla Joves dels Xiquets de Valls. ens esperaven amb els bragos oberts i ens instalaren en un dels millors llocs del camping, tenien al costat els rentadors i els serveis.
Per alld a les 10, muntdvem les tendes. Despr6s de dures penes i treballs... iles vdrem muntarl Durant el dia vdrem fer moltes coses perd... Per qud ens ho hem d'explicar? A les B hores de Ia tarda arribd la penflti-
ma glopada de l'expedici6 amb el sergent de la saga
de titelles al capdavant (Paco Guerra). I amb ell va arribar la disciplina, al mateix moment que ens informardn d'una amenaga de bomba en un hotel proper. L'incident va acabar amb una falsa alarma. Mentrestant tot aixd passava, s'organitzaren uns quants entreteniments per la canalla finalitzant en un gran ball de nit amenitzat per <LA SANG DE TITELLES>, el qual els va engegar a dormir una hora despr6s. Com que varen dir que no (Marta) l'ajudant del sergent els hi digu6 que a les 7 tots drets per anar a fer footing pel camping. A les 7 del mati s'aixecaren obeint les ordres, alguns dels components, perd l'ajudant del sergent dormia.
A les 8 hores tots drets esmorzdvem i
seguidament tots estdvem preparats amb peu de guerra. Al mati andrem a la piscina, tamb6 vdrem rebre la visita de l'excel'lentissim President de la Colla Joves, acompanyat de l'Andreu. A l'hora de dinar l'ordre va regnar a les taules. Despr6s de dinar alguns se'n anaren a fer la migdiada i els m6s joves que ho resistiren tot. anaren a descobrir el camping. Despr6s de fer la digesti6 anaren una a,ltra vegada a l'aigua. La tarda va transc6rrer passada per aigua tot fent escapadetes a veure i jugar al billar. A les sis el ser-
gent va acompanyar a l'Angel a Sta. Coloma de Oueralt que havia d'anar a tocar el tabal amb el grup SONAT ja que aquests havien tingut una manca imprevista de tabals. A les 9 un sopar lleuger per poguer bufar b6 ja que tot estant de vacances vam haver de fer un concert de gralla i tabal a la terrassa del camping.
El concert va ser un dxit, vdrem tocar els vint_i_
quatre omponents que vam anar al camping, Fernando va arribar justet, ja que 6s va haver de quedar a Valls per raons de feina, i fins les deu ben tocades no vam
poguer comengar a tocar. AI gerent del camping, als estrangers i als nostres seguidors oficials (els pares) se'ls van posar les mans vermelles de tant d.aplaudir. Per finalitzar ens van donar un refresc al bar del carn_
ping.
La nit va ser un xrc mogrda els petits a
&rvrr. eria guffi, ta comandincb rra rnarrar i ra deo- el rrrgfr J despr6s va ambar el presirern darcs
rlefra al monor i t-Arcad- pero â&#x201A;Źs & +'i 6s rna es_ tdncia en un camping sense hs habituah brometes dels'm6s eixerits? Va passar de tot! A la tenda d.en Gi_ n6s i d'en Benet vam ficar 15 cadires col.locades una damunt de l'altra de tal manera que no es podia entrar a la tendra; f6ra es van lligar les cremalleres amb cor_ dills reforcats amb 9 nusos. Al sac d'en Benet van fi_ car-hi alls. I per acabar la festa varen vendre als que dormien <submarins rosses); els quals vdrem comprar sense recordar-nos de res al dia segtient. Molts vam tenir sorpreses a l'arribar a dormir!. La comanddncia arribava a glopades i amb primeres mans... El sergent i el President van dubtar a l,obrir la ten_ da per si s'havien equivocat doncs uns cacadors els havien disparat un perdig6 a l'ala. I I'riltim en arribar va ser Gin6s que va fer baixar tots els sants treient les cadires de la tenda (aquest portava dos perdigons a l'ala).
Al mati els petits s'aixecaren d'hora i la coman_ ddncia no podia amb els seus ossos. Esmorzdrem pre_ guntant-se qui havia estat perd |NINGU HO HAVIA FETI tots ens mirdvem i ens dondvem les culpes uns als altres. Va transc6rrer el mati amb l'incdgnita passada per aigua. Al migdia el gran dinar socarrimat se,ns varen aferrar els macarrons |OUIN DESASTREI perd quan hi ha gana tot es bo. A la sobretaula anaren arribant els pares i l'hora del cafd el sergent va dutxar a tots, pares i president incluits amb l'aigua que havia a les neveres. Despr6s de recollir-ho tot i pagar vdrem anar tots plegats al nostre estatge social per acabar de passar la tarda veient el video que en Benet ens havia anat filmant durant la nostra estada. I aixi finalitzd la il.lusi6 de tots del qual ens resta un gran record que no ens faria res de TORNAR A REPETIR. ESCOLA DE GRALLERS
Castellers i simpatitzants, feu-vos socis de la Colla Joves Xiquets de Valls
Ni I'enxaneta ni I'aixecador Mutua. s6n soci t
" f'Tpacio
Perd podran ser-ho i beneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys.
S6n molts els castellers que formen part de la nostra tasca col'lectiva! Perqud a l'Agrupaci6 Mirtua tamb6 fem pinya. Una pinya de m6s de 240.000 homes idones que ens ajudem
m6tuament en cas de malaltia, intervencions quirrlrgiques, estada a la clinica, invalidesa, defuncio,
Una pinya que es formir el 1902 iha anat creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom.
Informeu-vos-en a trav6s
de mutualistes amics. Dels 16 anys fets als 40 per complir, tots, homes i dones, podeu entrar-hi.
ACRUPACIO MUTUA DEL CON4ERC I DE LA INDUSTRIA Cranvia de les Corts Catalanes. 62 t. Telifons 3 I 8
I
I
00 - 3 I 8 40 50. Barcelona- I 0
FET CASTEIIER
rEilPS DE CASTELLS (xv)
El pom de
dalu
tandart) no n'hi havia. Evidentment no
(1)
Sovint es diu que la mainada s6n els qui fan (o desfan) els cas-
lntroduccid
-
tells, que la filosofia de la construcci6 6s aixi, que si no es t6 la canalla adient o almenys prou preparada, no es Podran'assolir totes les fites proposades, etz. etz. I tanmateix 6s veritat.
Avui perd, voldria analitzar el Pom de dalt des d'una altra perspectiva; la col.locaci6 del cim, i la evoluci6 en la seva estructura han marcat paral'lela-
ment la trajectdria conceptual dels castells. I aixd 6s imPortant. Hauran estat, si aixi es vol, Petits i continuats canvis, dirigits la majoria de vegades vers una tecnificaci6 o simplificaci6 que permeti una major lleugeresa, o la coronaci6 m6s rdpida. Perd tamb6 han significat canvis de mentalitat, de manera d'entendre els castells i la adequaci6 de l'esforc humir cap a la racionalitzaci6 d'una activitat inicialment l[ldica, esdevinguda tradici6 ja fa molts
es pot assegurar que no existissin variants, o si m6s no que no s'inventessin uns anys despr6s. Tot aixd 6s ldgic, tenint en compte que no disposem d'una
data inicial castellera, esquincada totalment dels Valencians, o sigui, fer una
construcci6 pel sol fet de fer-la, amb priblic i sense cap ball previ. Es l'dpoca
que es confonen castells
i
valencians
molt sovint.
Potser un altre dia convindria apro-
fundir tot aixd, perd per ara exposar6 alguns exemples, senyalant bo i de co-
mencament que al no existir fotografies dels primers anys del segle XIX per mo-
tius obvis, hem d'acontentar-nos
amb
uns trets m6s o menYs indicatius:
Fig.2
anys, a Valls.
CAPITOL
I-
L'AIXECADOR
1. lmportdncia de l'aixecador Potser semblaria ldgic o si mris no, de sentit com0, comencar un estudi del Pom de dalt per l'enxaneta, per alld de que corona el castell; o si no ens escol-
tem una persona no massa
iniciada,
perqud ens dird que 6s el m6s petit de tots. Perd a desgrat dels tdpics 6s l'aixecador, comencant per la seva prdpia existdncia, la seva col locaci6, i el sentit que li donem, el qui configurard el polles6.
Trobem d'entrada un fet Prou significatiu: l'aparici6 de l'aixecador certifica-
rd fefaentment la independdncia
dels
castells i per tant la seva definitiva configuraci6 com una activitat diferenciada
d'altres balls populars, les arrels dels quals perdem en el temps. D'altra banda, resulta ben curi6s que la col'locaci6 sof reixi modificacions que coincideixen amb les diferents dpoques castelleres fins arribar a la renaixenga, tal com es pot comprovar en els apartats que segueixen"
de l'aixecador
Finalment, resulta significatiu que, en e! moment de ndixer els castells, la construcci6-tipus era el castell de tres
pilars (dos dosos
i un nen m6s
petit)
mentre en els nostres dies el (castell de vuit> 6s un quatre de vuit on pujen dos dosos, un aixecador i un enxaneta, 6s a dir, un per cada Pilar.
2. Castells sense aixecador L'activitat castellera, en el moment de la seva naixenqa, va independitzar-se del ball dels valencians sense aixecadors, puix que tenim senyals evidents de que com a minim, en el castell <es16
Fig.
1
La il lustraci6 de la obra <lo tres de (fig. /), ens presenta un castell inversemblant per la nostra dptica. El gravat de canvi de segle tindria en principi greus errades tdcniques que contrasten no>>
amb un estil de dibuix qud,
segons
diuen els entesos. 6s una conjunci6 de bona tdcnica artistica i d'un elevat coneixement casteller. Perqud un entds en castells no va dibuixar-hi aixecador? Si ens fixem en els detalls de la fagana de l'Ajuntament i en l'abillament del p[blic veurem que va voler ambientar una dpoca pretdrita. Perd resulta decissiu observar el mateix nen que corona el castell. Si el dibuixant (sense condixer massa els castells) hagu6s volgut copiar el que veia l'any 190O, no l'hau-
ria col.locat mai d'aquella manera; 6s evident doncs, que volia recrear-se en una figura ja superada aleshores. Per tant ens trobem davant l'aportaci6 testimonial d'un ent6s de finals del segle passat, que ens explica com ho feien els <d'abans> (i ldgicament les generacions anteriors d'un home que va morir el 1 903, quan ja no era una criatura, s6n les generacions que van (inventar) els castells). Tenim tamb6 el testimoni de les fotografies del ball de valencians. que va continuant ballant-se fins a principis del
nostre segle. Aquesta activitat no
va
sofrir els canvis que transformaren tant els castells i en conseqtidncia podem imaginar-nos sense por a greus errades a pirtir de quin lloc van evolucionar els castells. ViS. 2l Finalment, exposa16 una fotografia del nostre segle i amb pretensions castelleres (d'entre les moltes de similars que podrien mostrar-se) on uns quants afeccionats fan castells petits i sense aixecador. Ja s6 que hom pot dir que la manca de gent impossibilitava que n'hi hagu6s, perd no deixa d'6sser significatiu que quan 6s fan castells improvisats i amb poca gent, de qui primer es prescindeix 6s precisament de l'aixecador quan el cert 6s que podria aconseguirse fdcilment <un Pis m6s>. Realment r-'s necessari l'aixecador per a l'esperit del castell?, o 6s una tecnificaci6 excessiva?. Plantejar-se aixd avui dia pot 6sser una manera qualsevol de perdre aixi 6s com es feien els primers castells. ViS. 3)
ET
EASTEIIER
3. Naixement de l'aixecador Si partim del fet doncs, de que en els primers castells no hi havia aixecador, 6s que en algun moment va comenqar a posar-s'hi. Com 6s natural tampoc en sabem la data exacta, Perd tamb6 aqui ens hi Podem aProximar.
<a la antiga> (d'aixd e1 parlarem al proper capitol). Aquest document inapreciable estd datat aproximadament, poc
despr6s del 1860. ViS.
41.
no s'imposd mai del tot, convivint en un mateix periode les dues formes indistintament. Potser per aixd amb la vinguda de la renaixen9a (trenta anys despr6s) aquesta col locaci6 no va fer fortuna, a
diierdncia del canvi experimentat en
el
<cinc>.
Durant la ddcada del 183O al 1840, trobem noticies de construccions de 8 pisos, i el 184'l , hom cita un dos de vuit a Tarragona. Deixant els altres castells, com va fer-se aquest dos de vuit?, s6n imaginables uns quints, uns sises, uns dosos o setens i a sobre un sol nen? (tot aixd sense Perdre de vista que les noticies de castells de <nou> s6n posteriors). Jo crec que la resposta ha d'6sser negativa per forca. Per tant, i encara que sigui a risc d'equivocar-me, opino que el naixement de l'aixecador, tenia de produir-se a tot estirar, durant la ddcada anterior, tal vegada durant els darrers anys del regnat del rei Ferran. 4. Aixecador Dret
Fig. 5
Perd potser l'exemPle m6s clar el trobem a les ldmines propagandistiques trobades no fa gaires anys a Valls, i que jo situaria (precisament per la clara col' locaci6 de l'aixecador) abans del 1 860' Vis. 51.
Actualment els aixecadors Procuren col'locar-se d'alld m6s aclofats sobre els dosos; fins i tot en altres comarques en diuen <acotxador> (i m6s loca:
Fig. 8
Tenim un parell d'importants testimonis grdfics de tot aixd: un dos de set Tarragoni (fiS. 7) i un quatre de set vallenc (fig.8), datats el 1901 i el 1918. A diferdncia de tot el que he dit fins ara, no em costa que desPr6s de la guerra torn6s a sovintejar aquesta figura; per aixd un castell datat el 1 948 on s'aprecia la posici6 esmentada, pot es-
litzadament cassola) suposant que un nen tant (acotxat) no pot 6sser sin6 un (acotxadorD. Perd les coses no han es-
tat sempre
aixi.
Fins l'inici de la segona dPoca d'or (restauraci6 borbdnica), I'aixecador, <aixecava)) l'enxaneta, dret sobre els do-
sos, inclinat caP al davant
tar motivat molt m6s per un error del
i amb les
nen, que no pas una col locaci6 voiguda
mans sobre els propis genolls. Per aixd se'n va dir aixecador.
La durada d'aquesta f igura agafa per tant el mateix per[ode (quasi exactament) que la durada de les guerres carlines. Per aixd, les primeres fotografies de castells, dibuixen borroses un aixecador no tan dret com ho va estar al comengament, ni tan aclofat com el coneixem avui; era per tant una tipoca de transici6 que va acabar-se durant la ddcada dels setanta.
Fig. 4
A la fotografia del <suposai quatre de deu> (avui ja sabem qud s6n <quatres de nou> quasi coincidents en l'objectiu fotogrdfic), s'aprecia un aixecador no excessivament dret, sobre el qual s'hi troba un enxaneta col'locat encara
Fig. 6
lgualment trobem un aixecador dret en lei arrels para-castelleres de la Mui-
(tant i m6s quan gaudim de milers de fotografies castelleres posteriors a la guerra i per tant en alguna s'ha d'apreciar necessdriament errors de la mainada\ (fig. 91.
xeranga d'Algemesi (a diferdncia dels valencians, aqui si que trobem un aixecador, i ldgicament dretl lfig' 6l,. 5. Aixecador PerPendicular El canvi de segle va significar una forta devallada. Perd curiosament, encara que s'anava baixant (o potser precisament per aixd?) hom intentava desesperadament canviar les estructures dels castells, i trobar una millor col'locaci6 en les construccions que fins aleshores s'havien bastit. L'intent era potser massa agosarat, despr6s d'aconseguir quasi la perfecci6 castellera, durant la ddcada 1880-1890, perd el cert 6s que s'intentd i en el proper capitol veurem com al canviar el segle s'intenta canviar el pom de dalt de l'estructura de cinc (intent que va prosperar anys despr6s, a la ddcada dels 193O).
Perd tamb6 al canviar la cent[ria s'intentd canviar l'aixecador' Durant els
vint primers anys del segle actual l'aixe-
cador es col'locd perpendicularment sobre els dosos, cercant un m6s fdcil ac-
c6s (potser tamb6 es creia m6s rirpid)' Cal perd aclarir, que aquesta col'locaci6
Fig. 9
6. Moment actual No vull extendre'm m6s en consideracions sobre l'actual col locaci6 de l'aixecador altrament quan aquesta 6s prou coneguda i estudiada. Tan sols podrlem preguntar-nos si 6s la millor, o si podria encara canviar-se. Unicament afegi16 un
fet
remarca-
ble: ja fa molts anys que ningti ha intentat canviar-la, i durant aquest temps han passat moltes coses. Estem vivint la tercera dpoca d'or, abans va haver-hi
moments m6s bons i m6s dolents, molts conceptes s'han capgirat, perd l'aixecador ben quiet i aclofadet, i com
m6s millor. Vol dir aixd alguna cosa? L'ESCOLA
11
COLLA JOVES
xlQuETS DE VALLS
REMODELACIO DEL LOCAL Haver arribat aqui 6s l'esforc col.lectiu de tots els que ens movem a red6s de la nostra volguda Colla. Fent pinya tots plegats hem assolit estar al cim del m6n casteller. Aquest esforg ara es fard patent al nostre estatge social, perqud sense ambicions faradniques C'ara endavant, procurarem que sigui l'admiraci6 de propis i estranys, com el 3 de 9 de Santa Ursula. Malgrat tot i per continuar el cami que ens hem tragat i per tal d'assolir la fita que ens hem proposat, necessitem l'escalf i la decidida col laboraci6 de tots vosaltres, tant
als assaigs com a les sortides per mantenir ben alta la flama de la COLLA JOVES i al mateix temps tamb6 per la repercussi6 que pot tenir el nostre patrimoni social. JORDI TONDO
Foto: Ventura
Tots coneixeu sobradament el projecte d'obres de remodelaci6 del nostre estatge social. La Junta com a capdavantera i recolzada per tots els membres de la Colla ha emprds el repte que tot arribi a un exit6s final.
Les obres ja han comencat o sigui que per la propera Diada de la Colla tenim l'esperanca de que 1a estaran acabades i confiem que po-
drem celebrar-hi els actes
que
oportunament es programaran. Es tracta d'unes millores molt ambicioses que no dubtem deixaran plenament satisfets als m6s exigents.
18
PERAMIM-SE
IEELMIRIN mecanismes de revaloritzaci6 en funci6 de I'augment d6 I'index del cost de la vida i de la capacitat d'estalvi. Perqud Vostb pugui retirarse senseque el retirin.
MES INTERES, N/IES SEGURETA| nHoritz6 Estalvi-Pensi5, li ofereix un elevat interds. L11% durant el 1986, revisable cada final d'any, per a obtenir un elevat nivell de rendibilitat. D'altra banda, nHoritz6 EstalviPensi6, inclou una asseguranEa d'accidents sense cost per a Vostd (*).
SEMPRE EL QUE UES r-r bOruUruCUl El PIa de Jubilaci6 del BANC DE SABADELL pot fer-se'l a la seva mida: o Obrir-lo a (ualsevol edat. o Fixar els anys de durada i l'import de les quotes, que pot ser fix o variable. o I, fins i tot, pot modificar-lo, interrompre'l, reactivar-lo o liquidar-lo quan vulgui.
RETALLI EI-S SEUS IMPOSTOS AMB ABSOLUTA TRANSPANENCA Per evitar-li despeses de darrera hora, tots els cilculs del Pla. de Jubilaci6 nHoritz6 EstalviPensi6, es fan prdvia deducci5 del 18% de retenci6 a compte de l'l.R.P.E A m6s, proporciona un 15% de desgravaciS fiscal que li permetrd retallar considerablement els seus impostos.
UESTEM E,SPERANT
UN PLA DE JUBILACIO AUE. TE EN COMPTE LA INFLACIO En els darrers 20 anys els preus s'han multiplicat per deu. Per quant ho faran en els propers vint anys?. El BANC DE SABADELL ii ofereix un Fla de Jubilaci6 que permet establir
Vingui a veure'ns o truqui a qualsevol de les nostres Oficines, o al Servei FONOBANC, teldfon (93) 726 90 22, i l'informarem personalment, amb tot detall. Lestem esperant. ("') MitjanEant una polissa col'lectiva subscrita amb les Companyies A.G.E i M[tua Sabadellenca dAssegurances.
c\
Ln
t--
o.
Li
4
BAT{C DE SABADELL Bon Servei
GENHARD INftIHON
Eraternal,
i{.
54
cruTAf
!
to
Q Q
q
LA tAALrTAT BEN E,Vf ESA C)METVCA PER H)lt I"IATETX.
Q
Q Q
Mfl@