VALLS, OCTUBRE DE 1987
LA SALA DEL LOCAL ESTARA ACABADA PER LA DIADA DE LA COLLA
I
51estc\urqn1
\z RESTAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONVENCTONS, SALONS PRTYATS PER FESTES FAMILIARS
Ctra. Tarragona Km, 17 Teldfons 60 1 3 SO _ 60 OO
14
. '.1 -....1... :-:'r;.-: ::-,.--:V' ','tl : l il;..-- -,.
;;.-.-_._ _
_-_
l':.'l-'.--.:.,..1.1
@?,,Effitrm!.t -
VALLS (Tarragona)
. \rt-.
.-__;,1t:-;....,;;::1'1-.-,-,-.1 ....-t.,--;;ii.i1,:l;: il"';'i:'1:t''":"'
.:-;;:':ti':l-.,-..-:;-:.-.1;-':-:
A
-\.,
'll;' "f
La nostra revista, com la majoria de publicacions similars, t6 per costum apardixer coincidint amb les grans diades castelleres de cada any. aixd des d,un .punt de vista estrictament editorial, t6 aspectes posi_ tius o negatius segons com es miri. De fet sempie es corre el perill de convertir cada nrimero en una mena de miting electoral permanent, conjuntural, amb la conseqfient pdrdua de la necessdria visi6 global de la Colla; perd d'altra banda 6s ldgic - que la revista reculli l'ambient i el desig de cada etapa de la nostra
mers del ranking. Ja s6 que la majoria de mitjans de comunicaci6 intenten desdibuixar aixd, sempre tan servils amb l'dpoca <imperial>, interpretant les can_ qons acostumades, gravades a la <voz de su amo), perd la veritat 6s que sempre que hem tingut la prem_ sa en contra hem anat clarament amunt, i aquesta constant 6s clara i indiscutible. I per cert, parlant del tres de nou de Vilafranca i de la premsa, no estard per dem6s recordar que el meu successor al diari Avui, Joan Gala, va ressaltar amb el mdxim dmfasi possible que era un castell sense aleta, i que aixd el desmereix, i que si s6n vprdes o s6n madures (de fet per al Joan Gala s6n verdes molt so_ vint, perd aixd 6s una altra histdria). Doncs b6, com si_ gui que el nostre enxaneta va saludar timidament, perd separant el brag del cos de forma inqr,iestionable, cal_ drd dir-li al Joan Gala que s'ho miri millor i des_ pr6s no remugui quan diem clarament el que tothom
agrupaci6.
El cas 6s que ara ens trobem amb Santa Ursula_ necessdriament s,ha de notar. per tant, sense tridmfalismes ni prepotdncies, hem d,ana_ litzar les nostres possibilitats actuals i el que ha resul_ tat fins ara d'aquesta magnifica temporada. Per Sant Joan vdrem aconseguir el primer castell de nou pisos que veu la nostra Festa Major en aquest segle, i de passada alg0 va haver de provar coses, quan la veritat 6s que no en tenien les m6s minimes ganes, i per aixd s'esperava a la branqueta per veure si
87 a sobre, i aixd
sap.
Perd tornant a la Fira, que 6s el que ara interessa, tots som conscients de que podem assolir coses molt interessants, puix que encara que diuen que el llist6 esta molt alt (i prou que 6s veritat), tamb6 6s ben cert que per ara ningri no ha parat i ja veurem quan es pa_ rard. Mentrestant podem fer caure algunes patums del
plovia.
. Despr6s va venir Sant Fdlix. Tot i no aconseguir el quatre de nou folrat que hauria arrodonit la nostra ac_ tuaci6, sortirem de la plaga guanyadors amb un altre tres de nou (<nom6s> vdrem fer un castell de nou). Aixd vol dir que ja s6n dos els castells de nou assolits enguany abans de la Fira. Pels altres barris tamb6 s'han fet un parell de tre_ sos de nou, perd els han fet families diferents; aixd ens d6na el resultat de dos castells la nostra Colla per un de dol la competrdncia. per tant som clarament els pri_
segle passat i qui sap si de totes les dpoques ?. Perd a desgrat de tot aixd, caldrd recordar on 6s el cami i posar-nos a treballar l'endemd de Santa Ursula per no perdre aquesta visi6 global que deia al comen_
gament de l'editorial, perqud la nostra Colla Joves es rhereix aixd de tots nosaltres. JOSEP M. RODON I BARRUFET
wffi@6D
SUMARI
.
Ouatre mots
Nrimero 19 Valls, octubre de 1987
4-5
Estampes retrospectives
)
6-7
))
8
)
o
Cord6 casteller Entrevista
)
10-1
))
12
) )
12
Noticiari casteller i costumista
)
15
Fotografies per al record
)
15
Temps de castells XVI
,)
1
Amb l'esforc de tots
de Valls. C/. Gass6. 20 ' Tel. 60 55 61 amb la col.laboraci6 de la Diputaci6 de Tarragona Director: Josep Ma. Rodon Sots-directo r: J-M." Ventura Coordinaci6: Salvador Magre Documentaci6: Josep Secall lmprimeix: G rdf iques Moncuni ll,S.A.L.Valls
Dipdsit Legal: T - 1 233-83
3
)
Noticiari internacional
Edita: Colla Joves Xiquets
Pig:
Sortides
Homenatge a l'Emili Mi16 Castells de nou a la Riera
ial
Catttrar
l'any 188,l
Foto portada: Les obres de la sala del Local Social. Fotos: Ventura
1
13
6-11 -18
GOLLA JOVES
XIQUETA DE VALLS
I-.
luE
Un altre
(TRES DE NOU AMB
FOLRED
La sortida a Vilafranca del penedds, 6s sens dubte la cabdal d'aquesta part de la temporada i va resultar iddntica a la que vam fer per St. Joan (tres de nou amb folre carregat, dos de vuit amb folre i quatre de vuit) amb l'afegit6 de l'intent del quatre de nou folrat, que va demostrar clarament davant tothom que el te_ niem al nostre abast, perd per un d'aquells impondera_ bles que a vegades succeixen als castells, no vam po_ guer celebrar-ho joiosament com esperdvem. Tamb6 devem constatar l'exc6s de nerviosisme que se,ns va apoderar durant l'actuaci6 i per aquest motiu ens vam veure obligats a desfer varis dels folres, cosa que va donar la impressi6 de poca preparaci6 i poc treball a l'assaig, altrament ben cert donada la poca participaci6 als divendres a la nit. Tot i aixf els resultats foren ben positius i sortirem com a vencedors d'una plaga que moltes vegades ens ha resultat esquerpa, tant pels castells assolits com per les dificultats posades a la nostra contractaci6. Perd potser aquest neviosisme l'arrossegdvem des de l'Arboc del Penedds, tot just el diumenge abans, ja que en aquesta sortida ens va caure per primera vega_ da aquesta temporada el dos de vuit amb folre, tot just quant ja s'havia carregat i no hi teniem massa dificul_ tats, el que feia creure que ja estava totalment consoli_ dat, per acabar d'arrodonir l'actuaci6 desfdrem el qua_ tre de vuit quan ja teniem els dosos col.locats i el tin_ gu6rem de repetir. Sort que haviem sortit amb el tres de vuitl. El diumenge despr6s de Vilafranca vdrem anar a commemorar el centenari de la fil.loxera a St. Sadurni d'Anoia continuant amb la tdnica d'aquestes sortides anteriors, perd amb m6s tranquil.litat i amb moltes ga_ nes de fer grans castells, tant 6s aixf que es va sonde_ jar la possibilitat de fer un intent de tres de nou, la qual cosa es va desestimar degut a la manca de gent, tant de dalt del folre com de baix. Durant l,actuaci6 es va provar el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig i la desil.lusi6 fou gran degut a que tots els qui formd_ vem el cord6 creiem que havfem deixat el pilar sol perd no vdiem que l'enxaneta del pilar no havia entrat i per tant el pilar sols era de cinc, i el castell no tenia cap valor, quedava amb l'intent. Cal fer sobresortir, d'aquesta sortida, el dos de vuit amb folre i no per la seva perfecta consecuci6 sind pel fet de fer-ho al terg el nostre company Fran_ cesc Sinchez <Siscu>, un home que des del comenga_ ment de la nostra Colla ha faltat ben poques vegades, tant a les actuacions com als assajos, i que ja l,havia provat el dia 26 d'agost de 1984 a l'Arbog on no es va poder fer, se'l mereixia. Aquestes tres sortides han estat molt bones tan_ mateix perd, podien haver estat millor si s,haguessin 4
I
aconseguit tots els castells intentats o sols carregats, perqud al nostre abast hi s6n, ha faltat aquella mica de sort o benastruganga que fa que un intent es converteixi en un castell fet. Ja he dit que aquestes sortides havien estat molt bones perd i si hagu6ssim descarregat el tres a Vilafranca? o b6 si hagu6ssim carregat el quatre? o el quatre de vuit amb el pilar a St. Sadurnf?
Crec que si en el transcurs d'aquesta temporada tot ens hagu6s anat de cara, comengant des de St. Joan, avui anirfem al davant de totes les colles i amb molta diferdncia. S'han fet tamb6 quatre sortides m6s, dues de castells de set a Palafolls i Conill, no Cunit. i dues de castells de vuit a Valls amb motiu de la Diada Nacional i Barcelona per la Mercd. Aquesta sortida potser caldrd replantejar-nos-la de cara a propers anys degut a ser en un dia feiner i per les grans dificultats dels components de la Colla per aconseguir festa en un dia de treball. Les sortides una a una:
23. agost. L'Arbog del Penedds Tres de vuit, Dos de vuit amb folre carregat, Ouatre de vuit al segon intent (el primer fou desfet amb els dosos col.locats), tres pilars de cinc. 3O agost. Vilafranca del penedds
Tres de nou amb folre carregat, dos de vuit amb folre, intent de quatre de nou folrat, quatre de vuit, set pilars de cinc (un sols carregat)
6 de setembre. St. Sadurni d'Anoia Tres de vuit, dos de vuit, intent de quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, desfet amb tota normalitat perqud l'enxaneta no es posd damunt del pilar i intent del quatre de vuit, tamb6 desfet per haver-se despenjat l'aixecador pilar de cinc. 11 de setembre. Valts Diada Nacional Dos de set, quatre de vuit i tres de vuit, dos pilars de cinc.
12 de setembre. Palafolls Eos de sis, quatre de set i tres de set, pilars de cinc. 2O de setembre. Conill. (Anoia)
Dos dos de sis, tres de set, quatre de set amb el pilar de cinc al mig i dos pilars de cinc.
24 de setembre. Barcelona Dos de set, quatre de vuit, tres de vuit i dos pilars de cinc. R. BARRUFET
GOLLA JOI,ES
xrQuETs DE VALLS
Tres de Nou amb folre carregat. Vi,afranca del penedds. 30-8,97. Foto: Arxiu Colla
lntent de Ouatre de Vuit amb pilar al mjg. Sant Sadurni dAnoia.6_9 g7. Foto: J. Secall
i
Duch
Dos de Vuir amb folre. Sant Sadurni d'Anoia. 6
Tres de Vuit. Valls.
1
I 87.
1-9-87. Foto: J. Secall i Duch
Foto: Ventrrra
GOLIA JOVES
XTQUETS DE VALLS
ESTAMPES RETROSPECTIVES PER
LA HISTORIA DELS CASTELLS Ouatre de Vuit a la una de la matinada. Cal destacar tamb6 la presdncia a segons del carro gros del jove casteller Rafi, que era Ia primera vegada que el descarregava.
El segtient castell va 6sser un Cinc de Set molt fort i ferm, i va finalitzar la seva magnifica i gran actuaci6 d'aquell dissabte a la nit al barri vilafranqui de
Ouatre de Vuit. Mdrtirs Street.4 8-79. Foto: Ventura
Any 1979 (ll) El dia 4 d'agost a la nit, i a la barriada de MARTIRS STREET de Vilafranca del Penedds, es vei6 una de les grans diades de l'any, amb la presdncia de la Colla de Barcelona, els Castellers de Vilafranca i la Colla Joves Xiquets de Valls. Despr6s d'una petita cercavila va comencar l'actuaci6 castellera. la Colla Joves vallenca va aconseguir un Dos de Set molt segur, a la segona tanda van intentar el Ouatre de Vuit que va rebre forts aplaudiments, els quals es repetiren tant al fer l'aleta com al desfer-se el cdstell. L'andcdota va 6sser un fet poc fre, qrient en el m6n casteller, que va 6sser descarregar el 6
Mdrtirs Street amb un Pilar de Cinc. Amb motiu de la Festa Major del barri de Fontscaldes, el dia 12 d'agost la Colla Joves Xiquets de Valls va plantar a la sala de ball -al aire lliure- el Tres de Set, el Ouatre de Set, el Pilar de Cinc a m6s de diversos castells de sis. Tamb6 el dia 19 a Cabra del Camp s'aconseguien els mateixos castells carregats i descarregats. El dia 15 d'agost a la Festa Major de la Bisbal del Penedds, Ia Colla Joves no defraudd els afeccionats que es donaren cita en aquella placa. La nostra colla oferi un Dos de Set tan sols carregat, puix que al desfer-se va caure el pom de dalt, aconseguf el Ouatre de Vuit i un Tres de Vuit, fantdstic, moddlic i formidable segons els cronistes, un Tres de Vuit que era el primer que s'aconseguia en aquesta temporada, enmig d'un esclat d'aplaudiments dels afeccionats que presenciaven com per fi 6s descarregava per primera vegada aquest dificilissim castell en aquest segle, un Pilar de Cinc girat va tancar la important diada a la poblaci6 de La Bisbal. La <Diada de Sant Fdlix>, la Festa Major Vilafranquina, ha estat el centre d'atenci6 una vegada m6s de tot el m6n casteller, al donar-se cita les tres Colles punteres del moment. El President de la Generalitat. senyor Josep Tarradellas i Joan va dirigir unes paraules als vilafranquins i a tota l'afecci6 castellera, acte seguit varen comencar els diferents grups folkldrics. La Colla Joves Xiquets de Valls, que en l'actual temporada sembla trobar-se en un de els millors moments de forma, actuaren en segon lloc. L'agrupaci6 vallenca de la Joves venia a Vilafranca despr6s d'haver carregat i descarregat el Tres de Vuit a la plaga de la Bisbal. En la primera tanda la Colla Joves carregava i descarregava un preci6s Ouatre de Vuit, que va emocionar la placa. A la segona arribd el esperat intent del Cinc de Vuit, la Catedral dels castells que va 6sser acollit amb una tancada ovaci6, comencant a pujar el fabul6s castell poc a poc perd quan els aixecadors es disposaven a entrar, el castell va fer llenya, malgrat tot, la pla-
GOLLA JOr,ES
XIQUETS DE VALLS
ga va aplaudir l'esforg vallenc.
A la tanda de repetici6
es va assolir el Dos de Set. I a l'riltima ronda i poc despr6s d'haver caigut amb la catedral, s'intentd el Tres de Vuit el qual tan sols
s'aconsegueix carregar, malgrat aixd va 6sser una magnifica actuaci6. La cloenda castellera va 6sser amb el acostumat Pilar de Cinc, el qual fou girat nou vegades pel segon Sisco Sdnchez. Un balang positiu, una actuaci6 i uns resultats prdcticament iguals que l'altra colla vallenca, que deixant un important interrogant sobre el m6n casteller, al temps que la cita ja per la gran diada de Santa Ursula a Valls, la ciutat bressol del fet casteller per exce-
pecialment interessant fou la trobada de colles castelleres el mati del diumenge 3O, a la plaga de Sant Jaume. Convidades totes les colles existents, feren acte de presdncia la meitat. La Colla Joves Xiquets de Valls va sumar-se l'acte, realitzant un Pilar de Cinc. Joan M.u VENTURA
l.ldncia.
ISAAC RUBIO (Colla Joves):
Jo, particularment, no estic content de
la
nostra actuaci6. En general,.perd, crec que ha estat una bona diada ja que dues colles han fet el Tres de Vuit. Nosaltres hem estat una mica de pega. en aquesta plaga els nervis ens dominen. La Colla actud el dia 8 al Pati, a Valls, dintre els actes organitzats per les Joventuts de Convergdncia Democrdtica de Catalunya. i es van aconseguir entre altres castells de sis el Ouatre de Set, el Tres de Set, i el Pilar de Cinc que fou girat i en el qual l'enxaneta va fer l'aleta amb una senyera a les mans enmig dels aplaudiments de la gent alli congregada. El dia 1O en commemoraci6 de Ia Diada Nacional de Catalunya i a la plaga del Blat de la nostra vila -degut a una alarma de bomba, varen tenir de fer-ho a la citada plaga i no al Pati tal com estava previst-, la Colla Joves va aixecar un Ouatre de Set i un Pilar de Cinc enmig d'una forta ovaci6. Per la Mercd -el 24 de setembre- els castellers de Barcelona. volgueren celebrar el desd aniversari de la seva fundaci6 i, a tal efecte organitzd un programa, el qual va incloure una Taula Rodona amb la presdncia i participaci6 del periodista <Semproniou, el pintor Bestit, el publicitari Gasulla, el director del diari AVUI, Jordi Maluquer i el casteller i diputat Pep Jai, la taula era entorn al tema <Diverses visions del fet casteller>. Es-
marbres
tts sA
C/. Minerva, 13, (costat de Taller Tel. 6O 63 33
Fiat)
lntent del Cinc de Vuit. Vilafranca.30-8-70. Fotor Ventura
Treballs amb pedra, marbres, granits. Especialitat amb lhpides.
FET CASTELTER
CORD6 CASTETLER
Castells assolits per les colles des de comenqament temporada fins 4-1O-87 C.- Carregat D.- Descarregat
l.- lntent a.p.- amb pilar Castells
2-7
2-8
3-7per
3-7
folrat
Colles
4-7
3-8
2D
1D-1t
5D
4 -8amt
4-8
pilar
pilar
baix
Bordegassos Vilanova
4-l amt
DE
SIS
Castellers Altafulla
ASl ELL{
DE
SIS
4D-1
1
I
3-D
1D-2C
CAS -ELL
Colla Joves Vilanova
ASI ELLI
DE
SIS
Castellers Sitges
ASI ELLI
DE
SIS
Castellers Vilafranca
14-D
2D-1C
4D-1C 1D-31
7D-1C
Joves Xiquets de Valls
12D
8D-1 C
11D
BD
1C-1t
12D
Nens del Vendrell
1D
Nois de la Torre
2t
Vella Xiquets de Valls
17D
5D-2C
9D
Jove Xiquets Tarragona
Minyons Terrassa
'tD-21
6D
Castellers Terrassa
3D-1
7D
1
4D-2C
5D-1 C
't D-11
Xiquets de Tarragona
4D-3C
17D-2
5D-1
4D-1C
5D
8D
15D-3
5D
2D-11
1C-1t
BD
2D
18D-3t
7D
5D
7D-1 C
CAS
ELL
3D-11
I
1t
2C
Cas. Santa Coloma
7D-1 C 1
't4D-1
1C-21
1C-1
13D
I
2D-1C 1t
1t
2D
2C
1t
4D
DI
SIS 1C-11
C
4D
3D-1 C
4t
2l
D-1C
2D
3D-2r
2C
1C
12D-1C
4D
4D-2C
4D-3r 1t
Vailets de Gelida
SIS
2-D
11D
1D
I
2D-2C-3
2D
DE
1D
Xiquets de Reus
Xiquets Vila d'Alcover
C
5D
3D-1 C
6D
10D
Xicots de Vilafranca
I 5D-1
1-6
5-8
7-D
1-l
1-l
Castellers Castelldefels
5-l 2D-11
ASI ELLI
16D
3-9
folrat
1D-1 C
Castellers del Collell
Castellers Barcelona
4-9 folrat
1D-11
C C
STE .LS
)E
\ST LLS )E
IS S
S
J.Ma. VENTURA
ELECTRODOM ESTICS
LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA Abad. Llort,
ARTICLES REGAL TOT PER A LA VIVENDA T.V. COLOR - VIDEO 15i17 - Te|.6O2271 VALLS
IET CASTEIIER
NOTICIARI INTERNACIONAL
Foc Nou, sempre disposat a oferir la millor informaci| als seus lectors. amplia el ventall de la seva oferta, ara en el camp de la politica internacional, amb el segtient resum d.a_
gdncies.
COP D'ESTAT A LIBIA El Ministre d'afers estrangers, destitu'lt El dictador libi, coronel Mouammar el Gadafi, ha vist reforcat el seu poder personal despr6s de la crisi viscuda els darrers mesos a Libia. Aprofitant un canvi a la constituci6 d'aquest pais. ha aconseguit de forma indirecta la destituci6 del que fins ara era l'home fort del rdgim i un dels herois nacionals. Per aconseguir aixd ha creat un nou carrec absolutament fictici (vigilar dromedaris) i l'ha encarregat al ministre d'afers estrangers; paral.lelament ha dictat una norma per la qual ningri no pot tenir dos carrecs al mateix temps, motiu pel qual el ministre ha quedat automdticament cessat com a tal.
Per a sustituir-lo ha posat un politic desconegut, perqud no li faci ombra. D'aquesta manera reforga el seu poder personal i aparta un dels fltims dirigents que quedaven de l'antic equip de govern.
Reaccions lnternacionals Aixd s'interpreta en medis internacionals com una victdi se suposa que ara encara serd m6s dificil la coexistdncia pacifica internacional.
dos anys, amb la participaci6 de tots els paisos excepte Albdnia, que no vol saber res de l'ONU).
S,AMPLIA EL (CLUB NUCLEARD Un altre pais aconsegueix la bomba atdmica Despr6s de l'aparici6 del darrer n[mero de FOC NOU s'ha produit una noticia que ha estat seguida amb atenci6 pels observadors internacionals: els darrers dies d'agost, Egipte aconsegui fer esclatar la primera fase d'un enginy nuclear dels de la mdrxima potdncia coneguts fins ara. Tot i que hom creia que Egipte tenia al seu abast, si m6s no a nivell tedric, aquesta consecuci6, la prdctica ha despertat un viu interds a tot el m6n. Fins ara nom6s les dues grans potdncies tenien al seu abast armament atdmic, mentre que la resta s'havia d'acontentar amb armament convencional de caire tdctic. Per aixd, tot i que nom6s va reeixir la primera fase, la noticia ha causat commoci6 entre els observadors.
La bomba estava preparada per esclatar durant les maniobres conjuntes OTAN-87, perd al avariar-se una de les peces, la prova fou ajornada.
INTENT DE FUSI6 ENTRE AUSTRALIA NOVA ZELANDA
ria de l'ala dura del rdgim
Entre les primeres reaccions destaca la d'Egipte, pais tradicionalment amic de Libia; els dirigents d'El Cairo tenien una bona amistat personal amb el ministre, motiu pel qual sempre seguien les seves recomanacions a l'hora de votar a l'ONU. Aquest relleu es vist doncs amb un cert distanciament entre els seus aiiats. La personalitat del Ministre
dies>, l'any 197O a mans dels seus grans enemics de sempre (lsrael). Aquell fet provocd la retirada del vell equip de govern
i !'ascensi6 lenta del nou ministre.
Perd quan l'any 81 Libia va aconseguir la bomba atdmica, Gadafi va saber presentar l'dxit davant del poble com un triomf seu, i les masses van acldmar al nou idol, d'aquesta manera el ministre va comengar a perdre el suport interior. Perd el cop m6s gran fou l'any 82, quan a la novena assemblea de l'ONU que se celebra a Nova york, el ministre va pujar a la tribuna d'oradors fora de polleguera, protagonitzant un gran escdndol; com a protesta van retirar-se de la reuni6 dos dels Estats presents. Aixd li va valdre el descrddit internacional. (Becordem que aquestes sessions se celebren cada
PIRAMIDE D'EDATS Pot ser que un dia ens tinguem que plantejar el que succeird, si continua el ddficit de natalitat que ha passat d'una explosi6 demogrdfica a un congelament. La taxa de natalitat d'Espanya' va ser l'any 1 975 de dinou per mil habitants. Veigeu el que va succeir en el 1 984: Catalunya 10,8 per mil habitants Pa[s Basc 11,1 per mil habitants Madrid 13,1 per mil habitants Andalusia 17,5 per mil habitants Espanya 13,2 per mil habitants Franga 14,6 per mil habitants La poblaci6 espanyola estd envellint a pasos ageguentatsl! Any M6s de 64 anys lnfantil fins '!4 anys
3.290.OOO 4.679.000 6.209.000
Una forta campanya propagandistica s'ha desfermat a i estd aconseguint forca enrenou en
les nostres antipodes
aquells llunyans indrets. Ouan Austrdlia va provar un nou mfssil durant les maniobres conjuntes OTAN-87 (i va aconseguir-lo parcialment)'va comencar a pensar en els intents de proves nuclears en un futur prdxim. Perd resulta que fins al present no ha aconseguit la suficient (massa nuclear>, o sigui un nImero d'unitats de base, amb que es puguin fer aquestes proves sense perill excessiu.
El ministre ara destituit, era l'home fort del rdgim d'engd la durissima derrota que va sofrir Libia a la guerra dels <6
1975 1986 200t
I
9.459.600 8.800.000
7.359.475
Aquesta circumstdncia l'ha fet pensar en un pais que t6 molt a prop seu, una mica m6s petit (Nova Zelanda) i amb el que abans formava una unitat politica, fins que aquest darrer va independitzar-se. Els dirigents Australians pensen que si s'ajuntessin els dos paisos si que reunirien la massa suficient. Perd en medis internacionals 6s conegut el teorema de la relativitat (Einstein) segons el qual quan se sumen dues masses el resultats final.6s relatiu, o sigui, molt inferior a l'esperat, (aquesta teoria.fou demostrada a la prdctica l'any 1970 a
Nova York). El cas 6s que els dirigents de Nova Zelanda veuen amb recel aquesta temptativa australiana, puix que ells volen conservar la seva bandera i el seu himne nacional i privadament hom parla de prepotdncia dels australians. (Del nostre corresponsal a New york)
Si segueix aquesta tenddncia actual, Espanya i Europa estara poblada per una majoria de vells. Les generacions de l'avenir tindran que analitzar molt b6 la pirdmide d'edats, perqud no es trobin sense <xiquets> pel <pom de daltD!!. L'altre dia parlava jo de <castells> amb un oriental i em deia:
- Senol Ventula, de donde sacal6n usteles los ninos que necesitan pala el pomo daliba, si Eulopa se est6 quedando sin ninos!! Cleo que en el futulo sel6n los olientales quienes hal5n los castilos. Bufa aixd 6s molt fort, perd... tranquils que no passa res, almenys molts de nosaltres ja no ho veurem i si a l'any dos mil, encara es pot triar entre set milions no estd gens malament! VIVESO
GOLLA JO\,ES XIQUETS DE VALLS
ENTREVISTA
dins del nostre ambient casteller. Comencd a fer castells: primer els de set, despr6s el quatre de vuit. Semblava, perd, que en Pallards no acabava de de-
cidir quin camI havia de seguir dins l'dmbit casteller i, en els primers quatres de vuit, donava la impressi6 que no tenia prou confianga en ell mateix. Perd, despr6s, a mesura que es va afermant, el futbolista d6na pas a un gran segon dels castells de vuit. Avui dia, en Joan Pallards 6s una pega molt important dins la nostra colla. Pocs homes poden presumir del palmards casteller de qud gaudeix el personatge d'aquesta entrevista: ha fet quasi tots els castells que es poden veure a les places d'arreu del pais. A segons ha descarregat, a m6s de tota la gamma de castells de set, el dos de set, quatre de
vuit, tres de vuit i cinc de vuit;
a
m6s de carregar el quatre de nou folrat. A tergos ha descarregat el dos de vuit amb folre i el tres de nou tamb6 folrat. Aixd, dit aixi, no sembla massa imporEn aquesta ocasi6 portem a la nos-
I I
I
tra <entrevista) un personatge del qual podriem dir, en termes tdcnics, que 6s un casteller de vocaci6 tardana ja que s'incorpord al m6n casteller despr6s d'una dmplia campanya esportiva, en l'dmbit del futbol, on va desenvolupar una trajectdria notable. En Joan Pallards Bov6, quan es va cansar d'anar pel terra dels camps de futbol d'aquestes contrades i desp16s, segurament, de donar i rebre dotzenes de puntades de peu, s'integrd plenament en la nostra Colla Joves. Jo no s6 si en Pallards va guanyar o va perdre en el canvi d'activitats del lleure; tampoc s6, perqud no conec a fons l'assumpte, si va sobresortir m6s com a futbolista o com a casteller i tampoc tinc noticia dels diners que va guanyar amb el futbol encara que, per pocs que fossin, sempre seran molts m6s que no els que guanyard fent castells.
Despr6s de passar-se del futbol als castells, arribd a ia Colla Joves (on ja hi
havia
el seu germd Josep M.,
actual
vice-president de la Joves) i comencd a moure's d'una manera molt discreta
tant, perd si t'atures a rumiar un moment, se't posa la pell de gallina. Per tant, entrevistarem a tot un gran perso-
les ens quedaran grabades dins nostre per tota la vida. S6n com un s[nlbol de l'exhibici6 castellera m6s important d'una colla, de la nostra colla, i del present segle (i com afegit6, tot aixd es va fer a
la nostra plaga del Blat i davant
Pallards, cornencem com semPre:
qud 6s el {ue et fa venir als castells,
sobretot a una edat no pas massa adient per a comengar, de. bell nou, una activitat com 6s la de fer cas-
tells? Jo, Joan, s6c d'arrels castelleres ja que el meu pare ja anava amb la Muxerra, junt amb els Pallards de Valls; ara encara ve a la colla el cosi del meu pare: en Ramon Pallards, que va 6sser durant molts anys un bon casteller; a m6s ja saps l'afecci6 que t6 el meu germd Josep M.. I jo mateix, quan encara no era membre de la colla, si em trobava en alguna sortida de la Joves, sempre em posava al cord6; despi6s, en acabar la meva vinculaci6 amb el futbol, em vaig decidir a fer castells.
de casteller per la samarreta de futbolista; per tant, tenim casteller per bas-
Com deies, et vas integrar als castells quan acabaves de deixar el m6n de l'esport i, m6s concretament, el futbol, l'dxit del qual tamb6 es basa molt en la tasca de conjunt o d'equip. Els castells disposen d'un conjunt molt m6s ampli de gent que es mou per a portar a terme la feina; perd, deixant de banda aquesta diferdncia, quin ambient 6s millor per a tu, Joan? Els dos ambients s6n molt atractius perd, a la vegada, tamb6 diferents. Per a mi. la grandesa dels castells no es pot comparar amb res m6s. L'ambient del futbol 6s, avui dia, molt materialista i, a m6s, tothom va a la seva;
tanta estona; a m6s, ara, en Joan Palla-
aixd no passa amb els castells.
natge de la segona dpoca d'or dels castells.
Joan Pallards i Bov6 va n6ixer a 2 de febrer de l'any 48. Com
Valls el
ddiem m6s amunt, va comengar essent jugador de futbol; va jugar a la categoria <regional preferent> a Vilafranca del Penedds, al Jripiter de Barcelona i, per acabar, al Valls. Va comengar a anar als castells l'a-
ny 1978 i, d'aleshores encd, ja no ha parat de venir a la colla. Jo crec que ara ja no 6s fircil que canvii la camisa
rds es troba en un moment molt bo com a casteller.
i
Ouan puja al cord6, se'l veu eufdric
i aixd anima tothom; aixi, quan vdrem completar l'rinic tres de entusiasta
nou d'aquest segle, abans que pugessin
els quarts i quan els tergos estaven agafats, en Joan Pallards va cridar: <aixd estd perfecte>,
5qne6-
i
aquestes parau-
86, ja ets casteller i comences a pujar als segons de la Colla Joves i, com 6s ldgic, et comenga a caure algun castell al damunt. Explica'm la teva impressi6 davant tot aixd. 86, aquesta 6s una cosa amb Ia que vaig tenir una desagradable experidncia ja que vaig .pujar al primer quatre de vuit a Vallvidrera i nom6s el vd-
BR l1
COL.LABORACIO
sgDB@g C/. Abat Llort,
10
de
la Colla Vella).
1
1
Teldfon601561
VALLS
GOLLA JOVES
XIQUETS DE VA{-LS
rem poder carregar. Aleshores penses que el castell va caure per culpa teva i, malgrat que els companys et diguin que no 6s aixi, no n'estds massa segur. Sortosament, despr6s de tres dies el vam poder descarregar a Valls, per l'onze de setembre del 81, i aqui se'm varen acabar els problemes.
Ja ets casteller de vuit, o sigui: de <primera divisi6> i, poc a poc. puges a tots els grans castells que fa la colla f ins que acabes fent castells amb folre. Oud en dius de tot aixd? Penso que en castells jo he anat
millorant i m'he superat al mateix
temps que ho ha fet la nostra colla. Jo vaig anar al primer cinc de vuit i, d'aleshores engd, l'escalada dels castells 6s general i, nosaltres, la Joves, ens trobem en el centre de tot aquest moviment de superaci6.
Tti, Pallards, has pujat a segons i a tercos en el folre, 6s a dir: a tots els grans castells que ha fet la Colla JoveS; per tant, ja pots opinar amb coneixement de causa: a veure, quin castell veus m6s dificil i quin fas m6s de gust? Jo, francament, el que veig m6s di-
ficil 6s el cinc de vuit; per a mi 6s un castell que pesa molt i dura m6s que eis altres.
Quant a quin 6s el castell que faig m6s de gust, sense cap mena de dubte, 6s el tres de vuit; 6s un castell molt bonic, a mi sempre m'ha agradat molt i, a m6s, m'hi sento molt b6. Com deia m6s amunt, pocs castells et queden per fer; de totes maneres, quin castell t'agradaria intentar dels que no has provat? Home, ris veritat que me'n queden
pocs per provar i, 6s clar, aixd limita molt les aspiracions de fer coses noves. Ara, em faria il.lusi6 per el pilar de sis. Tu Pallards, tot i que t'iniciares bastant tard en el m6n casteller, ja
has arribat'molt amunt i, a m6s, jo crec que tens corda per a bastant de
temps. Perd, per arribar f ins aqui, t'ha aconsellat o ajudat alg[, o b6 tenies una idea molt clara d'alld que eren els castells?
Mira, Bond6u, quan algf comenga una feina, sempre ha de saber escoltar. A mi la persona que m'ha aconsellat molt b6 i m'ha animat en moments critics ha estat en Ramon Pallards que, com a casteller que va ser, ho podia fer
amb coneixement de causa. A m6s tamb6 penso que el saber fer castells 6s una cosa innata i que, a dalt d'un castell, cadascf t6 la seva manera de treballar i aixd, de vegades, no se soluciona amb explicacions.
I pensa tamb6 que avui dia fem tants castells que es pot dir que som <professionals>;
ja no 6s com
abans,
quan els castellers feien mitja dotzena d'actuacions l'any i necessitaven m6s temps per aprendre la feina. Tu vius al Rourell, a uns quants quildmetres de Valls i, a m6s, per
raons de feina, no pares de viatjar arreu de l'estat. Aixd no s'ha convertit en un entrebanc per a la teva afecci6 pels castells? Aixd, fins ara, no ha estat cap problema pero, 6s clar, els anys passen i, segurament arribard un moment que quan arribi a casa el divendres despr6s de viatjar amb cotxe tota la setmana per aquests m6ns de D6u per motius de treball, potser el fet de venir a Valls a assajar se'm fard una mica costa
lla castellera, si no com a entitat cultu ral?
Jo, pel que fa als castells, veig molt de jovent amb moltes ganes de pujar i tamb6 amb grans condicions per convertir-se en castellers de categoria. Amb tot, crec que el problema que tenim 6s que la colla fa moltes sortides perd totes s6n actuacions de vuit i amb
molt de compromis: aleshores no es poden fer proves amb gent nova i, aquests joves, es cansen i n'hi ha algun que comenga a faltar a les sortides. I
aixd 6s un problema dificil d'arreglar. Ouan al futur de la Colla Joves
com a entitat, crec que la colla, avui
dia, ja estii molt arrelada a la ciutat de
i 6s molt dif(cil que el seu futur com a entitat vallenca es pos6s en pe-
Valls rill.
Aquesta eufdria que es viu ara
dins el m6n casteller i que s'ha convertit en la segona dpoca d'or dels castells, creus que pot durar molt o b6 serd una cosa passatgera? Crec que aixd no pot durar massa. S'ha anat molt depressa i no s'han buscat homes i canalla perqud aixd tingui
Aixd vol dir que hem d'anar forjant castellers joves, amb la finalitat que els que ara actuem no siguem imprescindi-
continuita! per realitzar aquests grans castells s'han de fer molts esforcos i la gent es crema molt. Pensa que, avui dia, hi ha colles que nom6s per l'absdncia d'un home no pot tirar endavant un castell. Aixd 6s greu i un dia potser ens pot passar a nosaltres ja que tots plegats no hem sabut preparar el nostre
bles.
relleu.
amunt.
cal
La colla disposa d'un local; un loque, quan acabin les obres de
remodelaci6 que ara s'estan fent, seri d'una gran categoria. A m6s, tamb6 tenim gralles i altres activitats: creus que aixd ajuda el fet casteller?
Jo crec que aixd 6s una cosa molt bona per a la colla. Les gralles animen molt i ja s6n una part integrant de la colla. Ouant al local, crec que tis com una segona llar dels castellers i serveix per unir-nos m6s, i aixd cada dia t6 m6s
sembla, tornarem a arrassar la Plaqa del Blat aquest any? Mira, jo crec que el castell que tenim m6s b6 6s el tres de nou i, si s'agafa b6 el folre, el tornarem a descarregar. Llavors tamb6 hauriem de descarregar el quatre de nou i, aixd, estd dintre de les nostres possibilitats. Ara, el que no veig tan clar 6s el cinc de vuit i creu-me que ho sento molt perqud serd la primera vegada o el primer any d'encd que
pujo als castells que no fem aquest
importdncia per a tots nosaltres.
Tu Joan, com veus la colla
Per acabar Pallards: Sta. Ursula
ja estir damunt mateix; qud et
de
cara al futur, no solament com a co-
cinc. BONDEU
ESPORTS
VINAS
JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64
VALLS 11
COLLA JO\,ES XIQUETS DE VALLS
AMB L'ESFORC DE TOTS La Colla Joves Xiquets de Valls 6s una entitat que creix constantment, aixd comporta una major exigdncia social, pel pes especific que la mateixa t6 dins el m6n casteller i la prdpia vida quotidiana de la nostra ciutat. Per aixd es va pensar, des de Ia Junta de la Colla, en la necessitat d'una reforma global i estructural de la sala d'assajos coberta, puix que en relaci6 al volum de seguidors, integrants i simpatitzants que composen la Colla Joves, no reunia els requisits minims de garantia i seguretat per a poder desenvolupar els assajos habituals. Aixd suposava un gran repte per a la nostra Entitat, perd contemplant les grans fites que, quan volem, assolim, i coneixent l'dnim que tots nosaltres, components de la Colla, sempre tenim, es va assumir per part de la Junta, amb el recolzament de tots els castellers, la decissi6 de llencar-nos cap a la realitzaci6 d'aquesta obra. Els problemes que van sorgir per al seu inici eren complexes, perd amb ganes de treballar tot s'ana solucionant. E'n primer lloc, despr6s de varis contactes amb l'Ajuntament de Valls i comptant amb la seva bona disposici6, es va encarregar el projecte corresponent al senyor Jordi Trilla, arquitecte municipal. Una vegada arribats els documents a les nostres mans i despr6s de fer una valoraci6 adequada, es constata
I
que teniem al davant un projecte que la Colla no podria
I
afrontar nom6s comptant amb les seves prdpies disponibilitats. S'hagu6 de recdrrer a diversos organismes oficials, per a
I
poder disposar dels recursos suficients que permet6ssin seguir endavant amb totes les garanties. M6s tard, la preocupaci6 fou la de trobar unes empreses. qud, apart els avantatges de caire econdmic, ens oferissin una confianqa suficient en l'aspecte tdcnic i de professionalitat, degut a que la feina a realitzar era molt complexa, principalment pel que afecta a la cimentaci6, molt artesana" La decisi6 s'inclind a favor de: COVACO, obra civil. SETESA, estructura metdlica. TALLERS AZUARA, S.A., col locaci6 del ferro de la porxada. COOPERATIVA DE FUSTERS DE VALLS, fusteria. TERMO-WAT, S.A.,
Tamb6 es compta amb algunes altres empreses per a cobrir els acabats de l'obra. Tamb6 fou necessari preveure la soluci6 d'alguns problemes relacionats amb la realitzaci6 de l'obra, el principal dels
quals afectava la circulaci6 rodada a la Muralla del Castell, per haver-la d'interdir en alguns periodes per'a facilitar el trasvassament de materials des dels vehicles de transport al peu de l'edifici. Cal agrair les facilitats rebudes i la pacient acceptaci6 per part dels ciutadans afectats. Tots hem constatat com les obres segueixen endavant g un bon ritme. Aixd ens permet esperangar que en ocasi6 de la Diada de la Colla sigui possible procedir a la inauguraci6
oficial. Serd indubtablement un dia de joia per a tots els membres de la Colla Joves Xiquets de Valls i un dxit m6s a afegir a la cloenda de l'any, si, com es preveu, la diada de santa Ursula ens resulta propicia per a assolir superar l'alegria immensa que vam viure l'any passat.
electricitat, baix la coordinaci6 de l'arquitecte senyor Boada.
HOMENATGE
A L'EMILI MIRO i
El passat dia 4 d'octubre una representaci6 de la -nostra Colla encapcalada pel Cap de Colla i pel President, assistiren a Terrassa a l'homenatge al patriarca de les lletres castelleres Emili Mir6 i Fonts, amb motiu de complir els seus 87 anys plens d'histdria i dedicaci6 castellera. Nosaltres el vam obsequiar amb una reproducci,5 del nostre primer tres de nou desca
rregat.
La representaci6 del m6n casteller va 6sser gaireb6 massiva, faltant-hi molt poques colles. Fet molt significatiu per l'homenatjat, doncs fou el millor reconeixement a un home que sempre s'ha posat a totes les pinyes i cordons, i per tant aquest dia va tenir al seu entorn tots els colors del m6n que tant estima. Els parlaments van 6sser molt emotius, al marge de pa12
LA JUNTA
FONTS
raules intencionades dels organitzadors locals de I'homenatge, en el sentit de propostes d'unificaci6 de les dues colles terrassenques. Com 6s natural, nosaltres davant d'aquesta qLiesti6 molt respectuosament no opinem. Lldstima que el temps no va acompanyar la festa, doncs va privar sens dubte de poguer veure una bona exhibici6 castellera, ja que es respirava un ambient molt il.lusionat per fer bons castells. Tot va quedar reduit dins d'un local tancat amb un magnific 5 de 7 dels Minyons i d'un 4 de 7 dels Castellers, despr6s que aquests no aconseguiren el 3 de 7 aixecat per baix. Abans i davant de l'Ajuntament es van fer uns pilars de salutaci6, tot i que plovia.
TET GASTELTER
CASTELLS DE NOU
A LA RIERA I AL CATLLAR L'ANY
L'any 1881 6s un dels de m6s pes dintre de la histdria castellera, perd en tenim escasses referdncies documentals. Per aixd pretenem divulgar-ne dues extretes del diari tarragonf La Opini6n. La primera, continguda al n(m. 172, de 23 de juliol, es refereix al 20 del mateix mes, Festa Major de La Riera, aleshores un poble molt casteller. Diu aixf: <Riera 20 de Julio de 1881 Sr. Director de La Opini6n. Muy Seffor mio: Como es costumbre, ayer me traslad6 a 6sta para presenciar la lucha en-
tre las collas (nova) y <vella> <dels Xiquets de Valls>, que con motivo de la fiesta mayor se empen6.
A las doce y media empez6 la vieja los tres de 5 nueve, y la nueva los cuatro'de 5 nueve, habi6ndole ejecutado bien las dos. Seguidamente la vieja hizo los cuatro de 5 nueve y la nueva los cinco de 5 ocho, quedando bien
en su empresa las dos. La vieja hizo los dos de 5 ocho acto seguido y la nueva el <espadat> de 5 siete habi6ndose derrumbado, y pqf cuyo motivo lo levant6 de nuevo Jaime Mqrros, quedando bien en su empresa. Bertr5n db la Riera hizo el <espadat> de 5 siete con la vidja y qued6 terminada la lucha a las dos y diez minutos. En resumen la lucha fu6 empefiada y a de-
'
'
cir verdad, nunca habia visto torres de tanto empeflo hechas tan bien por ambas partes. La nueva hizo los tres de 5 nueve por la mafiana al entrar el Ayuntamiento en la lglesia y la vieja lo intent6 per6 se vino al suelo. Por la tarde la nueva hizo los dos de 5 ocho que no habia hecho al mediodfa, quedando las dos collas equilibradas, pu6s las dos hicieron las torres de m5s merito y empeflo que puedan hacerse. Me olvidaba decir que al mediodla la nueva hizo el tres de 5 ocho levantados por arriba <limpio>, lo cual prob6 tambi6n la vieja pero lo hizo sucio. Sin m5s por hoy disponga de este su afectisimo S.S. q.s.m.b. El Corresponsal>
grama de la fiesta mayor de esta villa, debo manifestarle que el dia 28 se hicieron por la noche las torres de costumbre muy bien y se bai16 mucho El dia 29 hubo matinadas
A la una en punto la colla nova empez6 levantando los 3 de 5 9 muy bien. En seguida levant6 los 4 de 5 9 <limpios> y cuando el <anchaneta> acababa de llegar a lo alto se derrumb6. Probaron nuevamente y volvi6 otra vez al suelo. Seguidamente hicieron los 3 de 5 B levantados con una destreza y seguridad cual nunca se haya visto. Luego se hizo la torre de 2 de 6 8 como sabe hacerlo dicha colla y por 0ltimo se hizo por Armengol, de 6sta, el <espadat> de 6 7 perfectamente bien. La procesi6n muy Durante el dia 3O todo se ha practicado conforme al programa y con mucho entusiasmo y animaci6n. Al mediodia se han levantado torres con gran aplomo y seguridad, sin caer ninguna; de modo que dudo que pueda haber otro pueblo que las haga mejores, debiendo advertir que los 3 de 5 8, los 2 de 5 B, 4 de it 8, 5 de 6 7,2 de 6 7 y <espadat> de 5 6 los han hecho varios vecinos de Catllar, per6 quien se ha llevado la palma del triunfo ha sido el heredero Barraquri, con el <espadat de 5 6, pu6s m5s soltura, equilibrio y seguridad no pueden creerse sin6 vi6ndolo; de modo que Catllar no tiene rival excepci6n de Valls. Por (ltimo Resumen de las torres de empefro
3de59 2de68
3 de 5 8 levantados limpios 3de5Scomunes
4dedB 5de67
Abans de transcriure l'altre relat, referent a la Fespobles volem Nova vallena, m6s entusiastes i fidels a la Colla fer notar que al programa ja s'anunciava que aquesta aixecaria, el 29 d'agost, els 4 de 9, 5 de 8, 3 de 8 algat per baix, 2 de 8 i pilar de 7.1 ara anem per aquest segon escrit, que es troba al nrim. 206, del 2 de setembre, i del que a continuaci6 transcrivim el que 6s m6s del nostre interds: <Catllar 20 de Agosto de 1881 Sr. Director de La Opini6n. Muy Seflor mio: En la creencia de que Vd. desear5 saber si se ha cumplido el pro-
ta Major del Catllar, en aquell temps un dels
1
2 1
3
4 4
4 de 6 7 con agulla
2
Espadats de 6 7 Espadats de 5 6
2
Oue m'en dieu d'aquests castells, d'aquestes colles i d'aquest poblel Ouant punt d'honor.
1881
1
20 Suyo affmo.- El Corresponsal>
I tant que es va complir el programa, i amb escreix. Un escreix d'intent de Ouatre de Nou Net quasi carregat. Perd no n'hi ha prou amb les xifres. Pensem que nom6s acabats els castells del dia 29 -vi-qilia de sant Fdlix-la ddria castellera esperonava la Colla Nova cap a Vilafranca. on, viatjant amb els mitjans d'aleshores, l'endemd competiria amb castells de nou amb la tamb6 vallenca Colla Vella. Aixd si, deixant al Catllar alguns castellers de pisos superiors perqud el mateix dia 30 els aficionats locals poguessin realitzar la magnffica actuaci6 descrita. Aquesta 6s la grandesa dels Xiquets de Valls i de tots els castellers d'aquella dpoca! LLU1S SOLSONA t3
Ni l'enxaneta ni I'aixecador son socis Mutua.
"fTpacio
Perd podran ser-ho
ibeneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys. S6n molts els castellers que formen part de la nostra tasca col.lectiva! Perqud a l'Agrupaci6 Mritua tamb6 fem pinya. Una pinya de m6s de 240.000 homes idones que ens ajudem
mItuament en cas de malaltia, intervencions quinirgiques, estada a la clinica, invalidesa, defunci6,
Una pinya que es formd el 1902 i ha anat
creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom. Informeu-vos-en a trav6s de mutualistes amics. Dels 16 anys fets als 40 per complir, tots, homes idones, podeu entrar-hi.
ACRUPACIO MUTUA DEr CON4ERC tDE LA INDUSTRIA Granvia de les Corts Catalanes, 62 l . Telifons 3 l S l S 00 - 3 l 8 40 50. Barcelona- 1 0
FET GASTEIIER
NOTICIARI CASTELLER SOPAR El passat dia vint-i-sis de setembre va celebrar-se per sisena edici6 consecutiva la trobada d'una muni6 de castellers, preferentment de nuclis veins per carretera a la capital del Baix Penedds, al Restaurant <La Cabanya> de l'apreciat Antoni Aimerich (<Tonet de la Cabanya>). Aquest iniciativa, que com va dir un dels assistents, t6 la gran virtut de la originalitat, va aplegar enguany m6s gent que mai a la <sala de l'amistat castellera> (tal com ho diu una placa que la presideix, i que l'any passat fou obsequiada a l'amfitri6). Durant el sopar van comentar-se diferents temes de prou actualitat, ateses les diferents rivalitats representades al voltant de la taula, amb especial referdncia a un (manifestl terrassenc que podria donar joc molt aviat en els medis castellers del Vall6s.
HOMENATGE La nostra Colla ha estat tamb6 representada en l'Homenatge celebrat amb motiu del 87d. aniversari de l'Emili Mi16. En aquest mateix n.o de Foc Nou trobareu m6s dmplia informaci6.
I COSTUMISTA
pre-acord lnstitucional, que el faria creditor d'un molt substanci6s pressupost per a comenqar a desenvolupar els molts projectes existents. A veure si ara 6s veritat!' FESTA MAJOR Enguany Santa Tecla, la Patrona Tarragonina, ens ha tornat a oferir molt bones perspectives de caire folkldric i caste-
ller, seguint la linia dels darrers quatre o cinc anys, quan el cert 6s que tradicionalment passava (de tota la vida> amb m6s pena que gldria. Recordem que l'any passat ens va portar una nova irliga, articulada i ben formosa. Doncs b6, enguany hem tornat a veure un parell de quatre de vuit per les dues colles de casa (aixd nom6s ho pot dir Valls) i un caliu que va consolidant-se de forma clara. Per altre costat, s'ha recuperat el Ball de Serrallonga l aixd s'ha de destacar perqud 6s molt important, tot intent de recuperar un espai del nostre folklore ha de tenir un gran inter6s. I Tarragona ara va pel bon cami en l'aspecte costumista.
TNSTRUMENTS
A Reus tampoc paren, primer van organitzar les jornades d'estudi casteller pel grup Carrutxa, despr6s han estrenat colla prdpia de vuit, i ara han organitzat unes jornades d'estudi
EXPOSTCTO
En el moment d'escriure aquestes ratlles, tenim noticies de la propera exposici6 que prepara el Museu Casteller Va-
dels instruments populars del costumisme catala. No estaria per dem6s que ens fixdssim en aquestes ini-
llenc sobre la temdtica dels Concursos de Castells.
ciatives folkldriques que tenim a la vora, en un moment en que la nostra ciutat sembla una mica aturada de tot aixd'
Per cert que el Museu sembla que compta
.1a
amb
un
FOTOGRAFIA PER AL RECORD Vilafranca del Penedds,30 d'agost del 1971, durant l'actuaci6 del Ouart Concurs Enxaneta de Plata. Aquesta fotografia mostra el Primer Cinc de Set que la Colla Joves Xiquets de Valls descarregava en el seu historial. Si tenim amb compte que la primera sortida oficial de la
colla fou el febrer del mateix any, ens trobem que amb un temps molt curt s'aconsegu[ una fita molt important per la colla, un cinc de set que a la postre seria l'obertura cap el mi-
tic cinc de vuit que la nostra colla descarregd per primera vegada per Santa Ursula del 1981.
Aquests s6n els components que aquell dia d'agost assoliren aquest castell: Segons: Sisco Sdnchez - Jordi Crusells Anton Serra - Sisco Estil.les.
- Albert
Baldrich
-
Tergos: Bascuflana - Porcel - Angelet - Lir6n - Ramon Creus. Ouarts: Capel - L6pez - Nico - Rafi - Soto. Dosos: Diego - Salvadoret - Granero - Augusto. Aixecadors: Antonio i Salvador Gim6nez. Enxaneta: Juan Carlos.
TET CASTEIIER
rEilPS (EL POM DE
DALTD (2)
!ntroducci6
Passem a(a a analitzar I'enxaneta, aquest petit que clou la construcci6 i atrau vers si l'emoci6 i l'anhel, continguts simultaniament per milers de persones, alliberant-los en un esclat espontani i ric de sentiments, que es neguitejaven pendents tan sols d'un rinic gest del nen que coronard el castell. De fet i encara que resulti un xic tdpic, 6s impossible eludir-ne la importdncia d'aquesta figura. No es pot parlar del pom de dalt sense dir quelcom de l'enxaneta i de llur salutaci6, que fa de suport invisible'per aconseguir que durant uns segons tota la plaqa, curulla
d'alegria, festegi l'dxit dels xiquets. Sembla talment com si en els darrers moments la gernaci6 s'abraon6s amb forqa, nerviosament, amb delit, per explotar joiosa amb la consecuci6 de l'aleta. Es un fendmen de comunicaci6:
DE CASTELLS (XVI) troducci6 de l'enxaneta, tampoc puc eludir un altre tdpic dels castells: l'Angel Guimerd i el seu Enxaneta. De tota manera i a desgrat d'haver-se vist durant molt de temps titllat de lacrimdgen i antiquat, permeteu-me dir que sempre he cregut que era una de les millors
neta sempre s'ha considerat necessari tant en els balls pre-castellers com en els nostres temps, i tanmateix 6s d'una ldgica aclaparant. Si del que es tracta 6s de fer construccions hominals, i l'enxaneta 6s l'encarregat de cloure-les, la seva f igura esdevindrd imprescindible igualment. En aixd 6s un refinament en l'evoluci6 conceptual dels castells (vegi's l'anterior article de temps de castells) i de bon comenqament no n'hi havia.
Perd sempre que s'ha fet una cons-
trucci6 humana, s'ha encomanat a un petit de posar-hi un (punt a la fi>. Aixi doncs, un altre mot important de la figura de l'enxaneta 6s la seva <necessitat d'existdncia>. I abans d'acabar aquesta breu in16
<casualitat> de que en determinats balls
del segle XVlll, l'enxaneta imit6s precisament un ocell.
composicions que parlen de castells en llengua catalana; un dels punts cabdals
que resalten el nivell de conscidncia castellera en la segona meitat de ld passada centtlria entre el m6s bo i millor de les nostres lletres. 1. L'aleta
Un cop arribat al cim, hom espera
un
gest de l'enxaneta a manera de salutaci6. En la simbologia del nostre costumisme, aixd equivalia a oferiment de la construcci6 al pIblic. I 6s per fer aquest gest, on l'enxaneta trobava la seva justificaci6 tiltima i alhora la seva finalitat importantissima.
castells van n6ixer amb un enxaneta que aletejava, tot aguantant un dificil equilibri, dret sob.re els dosos. La cosa
*
4!rt '!.io .
cm
Fig.
1
Antigament, voleiava
Fig.2 Sigui com sigui, el cas 6s que els
l'aleta saluda al poble, i aquest s'uneix m6s que mai amb el castell i el correqpon, quan enfolleix col'lectivament. I per aquest cant6 en ve la extraordindria importdncia de l'enxaneta. Es ell qui aconsegueix <l'dxit> qui tanca la feina que s'havia de fer, qui assoleix cloure la construcci6, qui dona per resolt de forma feliq l'activitat lIdica inicial (encara que avui potser seria m6s realista en determinades ocasions parlar de l'dxit d'una colla sobre <l'altra>). Per tant 6s imprescindible destacar l'aspecte de resoluci6 (si m6s no parcial) del castell. Com a conseq[idncia d'aixd, l'enxa-
pagans que es fonamentaven en la representaci6 de figures d'animals. Aixi les coses, em limita16 a constatar la
els
bragos
com un ocell. Per aixd va trobar la seva arrel lingLiistica fdcil, partint d'un fet evident: l'enxaneta <aletejava> ja en els balls pre-castellers (vegi's fig. 1l com el
grdfic que ens mostra la muixeran,gla. Anar m6s enlld d'aquests balls, per aprofundir la seva significaci6 resulta bastant arriscat, perd malgrat tot em permeter6 fer una suggerdncia; a Valls encara tenim al nostre folklore una au tan important com t'dliga (com a minim una dotzena m6s de ciutats del principat tenen igualment aquest ocellot) que entronca amb la necessitat <d'homologar> dins el Cristianisme, antics balls
va complicar-se quan va <n6ixer> l'aixecador; aleshores l'enxaneta s'enfild sobre els ronyons del seu immediat predecessor en un equilibri inversemblant, per continuar movent les <ales> que donaven el triomf a la construcci6. Sor-
tosament va continuar aixi bastants anys, els suficients com perqud aparegu6s la fotografia i immortalitzds el conjunt Vig. 2 i 3); aquests exemples potser els millors que tenim, corresponen a un quatre de nou folrat i un tres de set (net)). Per cert que, en aquesta tipoca, no fou extraordinari voler <distingir> l'abillament de l'enxaneta. Tenim notlcia
que els dies de gran compromis hom va posar un (cosset)) de vellut blau que el f6u sobresortir dels seus companys (l que devia dificultar-ne I'ascensi6. dic joc). Recordem tamb6 finalment que en aquesta dpoca, i com a conseqtidncia de la col.laboraci6 de la parella enxane-
talaixecador, (mig drets tots dos) el m6s petit del castell havia d'6sser l'enxaneta, a diferdncia d'avui en dia.
I parlant dels nostres dies, caldrd citar un canvi important. Tot i que l'aleta continua tenint tota la seva cdrrega simbdlica en un castell ben fet, ara ha perdut la consideraci6 d'element essen-
TET GASTETTER demanar perqud l'aleta sigui reconeguda. Aquesta concreci6 tan sols l'he vist en les reunions de pre-concurs que riltimament acostumen a fixar tant les ba-
;&.-"
,"-f
ses, com el criteri interpretatiu amb el que s'hauran d'aplicar. I segons aquesta normativa n'hi ha prou amb deixar anar el brac separat del cos (de forma apreciable) tot aixecant-lo a l'algada del cap, en els pilars (on l'enxaneta resta dret), o una mlnima elevaci6 del mateix en les altres construccions.
l5_ ;t ,t
!e .F;
ry,f
2. Enxaneta Dret
.,,
Despr6s del que queda dit en el capitol anterior, i a les ratlles precedents d'aquest, referents a la posici6 de l'en-
Fig. 3
cial en el castell carregat. De fet un castell sense aleta perd consideraci6 als ulls dels afeccionats (alg0 potser en destacaria m6s la penalitzaci6 que so-
freix en un concurs un castell sense aleta). Aixd crec que tindrd a la llarga consequdncies per avui imprevisibles en la concepci6 del que 6s (carregar el castell>. De tota manera deixem clar que ara, quan es vol filar prim, la importdncia de l'aleta s'ha passat al contacte del peu dret de l'enxaneta amb l'espatlla del <segon> dels dosos (o sigui el del costat oposat). Perd continuem amb l'andlisi de l'aleta, ara a partir de la segona dpoca
xaneta, poca cosa resta dir-ne ja que no sigui fixar-se cronoldgicament els periodes de temps. L'enxaneta dels balls pre-castellers es col.locava dret sobre els pisos superiors de la construcci6, i aixi es va traslladar als castells fins al 1 830 aproxi-
madament. D'aquesta data, fins al 1860 va pujar sobre la faixa d'un aixecador mig-dret. A partir d'aquf, tots dos van acotxar-se progressivament, sense que s'hagi trobat cap altra variant fins
a
la nostra dpoca. No cal dir que en els pilars sempre han estat tots dos drets, sense que importin els anys tractats.
Les tres fotografies anteriors ens
Fig. 5 dor es col.loca amb els dos peus sobr:e un dels dosos i les mans sobre l'altra <dos>.
Doncs b6, si ens imaginem un cas-
tell (especialment un dos de set) on ai-
i enxaneta pugen un per cada pilar, si l'aixecador es col.loca perpendi-
xecador
cular, l'enxaneta no t6 altre remei que encavellar-se <al rev6s>. Perd .la cosa no acaba aqui, si l'aixecador es col.loca tal com ho fa a la nostra dpoca, a l'enxaneta li resultaria dificilissim col.locar-
ie
<al rev6s>.
Per tant ens trobem davant d'una figura doble realment curiosa, l'aixecador perpendicular, i l'enxaneta al rev6s formen una unitat puix que es precisen mrituament, i en conseqLidncia, quan
castells de la ddcada del 1 880, van determinar la desaparici6 de les filigranes
mostren tamb6 la posici6 de l'enxaneta semi-dret (les dues fotografies del segle passat corresponen ja al moment de la transici6).
en el pom de dalt, i van simplificar per raons prdctiques la col.laboraci6 dels dos nens i la manera de fer l'aleta. L'en-
3. L'enxaneta
l'altre de forma necessdria. Aquest invent va durar les dues primeres ddcades del nostre segle, encara que durant aquest temps no va imposar-se del tot, convivint aquesta curiosa posici6 amb la considerada com a (nor-
d'or (de la qual n'estem celebrant el centenari). La consecuci6 dels grans
xaneta i l'aixecador van adoptar una posici6 m6s aclofada, i llaleta va convertirse en un simple gest amb el brac.
A partir d'aquI s'han intentat riants m6s o
vamenys <originals> segons
l'ocasi6, i que han acostumat a coincidir
amb castells sense un grau de
risc
massa elevat. Per exemple, tenim el cas de l'enxaneta que llenca un pet6 al p[blic, o b6 el mocador, o senzillament deix anar un colom. Perd tal vegada les dues variants m6s simbdliques siguin la
Ja fa temps un company va comentar-me el <greu errorD que suposava el dibuix aparegut a les cobertes de M6n Casteller, on es veu un enxaneta encavellat sobre l'aixecador <al rev6s>,
o sigui, mirant cap a costats oposats. Abans perd de continuar, cal fer referdncia a la figura de l'aixecador perpendicular, vista al parlar de l'aixecador, (Foc Nou n.' 1 8). Es a dir, quan l'aixeca-
mal>.
Un cop dit tot aixd, s'ha de citar el cas d'uns dibuixos castellers que podrien induir a una confusi6 (figs. 4, 5 i 6) on s'aprecien un parell de quatres de
vuit i un tres de vuit, dibuixats ja fa molts anys i que recullen l'aixecador <perpendicular>, perd amb un enxaneta
que mira cap al mateix costat, o sigui encavellat <normal>; corresponen a una
etiqueta publicitdria d'una ampolla, a una reproducci6 de l'opuscle <Arboc Casteller> i a un dibuix de M6n Caste-
de la senyera (habitual a les exhibicions de la Diada Nacional) o les de llengar flors al fdretre del cap de colla mort; de fet tots aquests exemples citats, s6n en essdncia una aleta, pel mateix motiu que s6n una salutaci6.
Perd de fet poques vegades s'ha intentat definir amb precisi6 quin 6s el minim exigible que la ortoddxia ha de
<<al rev6sr>
veiem l'un, ens trobarem tamb6 amb
ller.
Es clar que l'artista cerca sempre l'harmonia pldstica, perd en aquest cas ens haurien pogut jugar una mala pas-
sada, perqud encara que dibuixar-ho Fis- 4
aixi sigui molt bonic, no va d'acord amb
17
FET GASTEIIER Tamb6 tenim un opuscle-programa de la Festa Major de l'any 1 945, que per circumstdncies llargues d'explicar. jo qualificaria de molt important. A la portada hi veiem un dibuix interessan-
tlssim on s'aprecia l'aixecador perpendicular i l'enxaneta encavellat al rev6s (i donant l'esquena a l'Ajuntament). Finalment, i tornant a les cobertes de M6n Casteller, va passar el temps i van apardixer m6s fascicles del segon volum; doncs b6, a la pdg.413 va sortir
Fig. 6
el dibuix complert que reproduien par-
la realitat castellera.
De fet si observem els dibuixos amb atenci6, veiem que pel que fa als quatres de vuit, caldria que els dos nens pugessin o pel mateix pilar, o per dos pilars veins, apart de que la <sortida> de I'enxaneta seria dificil. Perd Ia
cialment les cobertes, i aleshores la eviddncia ja fou palesa: L'enxaneta estava al rev6s... perqud l'aixecador estava perpendicular. Quedava doncs sencer el cicle histdric. (fig. 8).
prova definitiva sobre la manca d'auten-
I
El fet de que l'enxaneta i l'aixecador mirin cap a costats oposats. no ve Iligat en aquest cas amb el <pilar dels caragirats) que es f6u a la passada centriria" Aquests pilars varen fer-se en humoristic, i els seus components
to
miraven cap al costat contrari del predecessor (tots), a diferdncia doncs d'a-
questa doble figura, que va referida com un intent de millorar el pom de dalt.
4. Doble Enxaneta L'estructura del <quatre amb el pilar al mig>, permet com ja 6s prou conegut, l'existdncia de dos enxanetes (possibilitat reconeguda fins i tot en normatives de concursos).
ticitat d'aquests dibuixos ens la d6na el tres de vuit, on veiem que un dels dosos. m6s els dos nens, haurien pujat
t
poc), perd el cas 6s que ho va fer. I encara que la feina va ser per <sortir>, no va sofrir <penalitzaci6>.
Aixd s'ent6n nom6s desde la perspectiva de l'existdncia d'un doble castell. Per tant 6s coherent que si existeixen dos castells, tamb6 hi hagi dues salutacions, i per tant dos enxanetes per
precisaryent per la <rengla>. Pel que fa a les reproduccions (correctes)) de la figura esmentada, tenim 8
a fer-les. Tanmateix seria una greu con-
(Festes de la inauguraci6 de la Biblioteca) a Valls, on veiem (fig. 7) que l'aixecador s'apresta a encavellar-se al rev6s.
tradicci6 que en un sol castell fos possible una dualitat d'enxanetes perque aniria no ja contra la tradici6 (que sempre pot canviar-se, o intentar-ho) sino contra la manera d'entendre els cas-
una inapreciable fotografia del
Curiosament
la
1
g
1
inauguraci6 citada va
celebrar-se amb dues exhibicions diferents (comengament i acabament de les obres, separats per dos anys de treball);
i a les festes del 1916 van fer-se
cas-
tells amb el polleg6 situat (normal> (en tenim la prova amb una fotografia reproduida l'any 1 98O en un calendari, i per cert, datada errdniament).
tells; seria un gran canvr conceptual.
Un cas mixte 6s l'estructura Fig. 8
Un cop a@larit aquest tema, voldria avangar dues suposicions respecte d'aquesta doble figura: va ndixer en un in-
tent de facilitar o millorar l'entrada
de
l'aixecador, i va arraconar-se precisament per la causa contrdria, per dificultar la sortida de l'enxaneta (a m6s de ser anti-estritic). De tota manera suposo que va valdre la pena provar-ho. El cert 6s que a partir de les Festes Grosses del 21 desapareix definitivament. A tall anecddtic, afegir tan sols que en el passat concurs, Tarragona-86, l'enxaneta dels Nois de la Torre va ferse un embolic... i va acabar encavellat al rev6s (amb l'aixecador <normal>). No s6 dir com ho va fer (suposo que ell tam-
seu origen (multiplicitat de castells), perd que avui es considerat unitdriament i per tant s'ent6n amb un sol enxaneta. I de fet, mentre el quatre amb pilar 6s una construcci6 que es descarrega en dos temps, l'estructura del cinc, es descarrega tota alhora (Encara que resulta curi6s que ara amb el cinc de vuit, el <dos> sempre es descarrega un pis m6s avangat que el (tres), tornant sense proposar-s'ho a les millors arrels castelleres).
L'ESCOLA
Castellers i simpatitzants, feu-vos socis de Ia Colla Joves Xiquets de Valls 18
del
<cinc>, que antigament s'havia fet amb dos enxanetes, com a conseqiidncia del
MIffi.SE
IEELMIRIN mecanismes de revaloritzaci6 en funcio de l'augment de l'fndex del cost de la vida i de la capacitat d'estalvi. Perqud Voste pugui retirarse senseque el retirin.
MES INTERES, MES SEGURETAT nHoritz6 Estalvi-Pensi6, li ofereix un elevat interds. Ll1% durant el 1986, revisable cada final d'any, per a obtenir un elevat nivell de rendibilitat. D'altra banda, nHoritz6 EstalviPensi6, inclou una asseguranga d'accidents sense cost per a Vostd (*).
SEMPRE EL QUE H/IES
lr
CONVINGUI
El Pla de Jubilaci6 del BANC DE SABADELL pot fer-se'l a la seva mida: o Obrir-lo a qualsevol edat. o Fixar els anys de durada i I'import de les quotes, que pot ser fix o variable. o I, fins i tot, pot modificar.lo, interrompre'I, reactivar-lo o liquidar-lo quan vulgui.
RETALLI EI*S SEUS IMPOSTOS AMB ABSO LUTA TRANSPARE NCIA
t
Per evitar-li despeses de darrera hora, tots els cdlculs del Pla de Jubilaci6 nHoritz5 EstalviPensi6, es fan prdvia deducciS del l8% de retenci6 a compte de l'l.R.P.E A m6s, proporciona un 15% de desgravaci6 fiscal que
li permetrA retallar considerablement els seus impostos.
UESTEM E,SPERANT
uN PLA DE JUBILACIO aUE rE COMME LA INF'LACIO
gN
En els darrers 20 anys els preus s'han multiplicat per deu. Per quant ho faran en els propers vint anys?. El BANC DE SABADELL li ofereix un Pla de Jubilaci6 que permet establir
Vingui a veure'ns o truqui a qualsevol de les nostres Oficines, o al Servei FONOBANC, teldfon (93) 726 90 22, i l'informarem personalment, amb tot detall. Lestem esperant. ("') Mitjaneant una polissa col'lectiva subscrita amb les Companyies A.G.E i Mttua Sabadellenca dAssegurances.
tr) t--
rn o.
Ei cci
r
g d
BAT{C DE SABADELL Bon Serrrei
GER}IARD MAEIMON M.
Fratertea.l
,
54
ct u rAT
Q LA tUALrTAT
q
Q BEN E,Vf ESA
COI,IENCA PER HOM I,|ATEIX.
Q
Mt@