focnou 20 by foc nou

VALLS, DESEMBRE 1987

LA COLLA JOVES XIOUETS DE VALLS HA ESTAT LA MILLOR COLLA DE L'ANY

Slestqurqnl

RESTAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONVENCIONS, SALONS PRIYATS PER FESTES FAMILIARS

Ctra. Tarragona Km. 17 Tetdfons 60 13 50 _ 60 OO

.:-:'.', l-. .:,-;.':--. -. .

..'.. '- ,..-: ;:.;.2'*,

;'. ::7'

....':-.'--....'...'''/ --

VALLS (Tarragona)

---;-il.--1'-.'.;;:,::. -:':='-:-,:.:r;,'ii]i:.ir:'

\t:1.',,,;::r:r.-.:,', ...';.....'--:,: :.: .:r.. . -i.'.';-1:;l:ii:'

J,j.

Un any m6s hem aconseguit entre tots una de les temporades m6s regulars de la nostra histdria, cosa que recordarem plenament satisfets, sense oblidar moltes actituds abnegades i exemplars que s'han donat dins de la nostra Colla i que des d'aquestes ratlles vull revaloritzar i agrair com es mereixen, doncs aquestes fermes i decidides voluntats ens permeten ser al lloc on som. Ja podem dir que les obres estan acabades. Es una gran satisfacci6 veure una aspiraci6 feta una realitat: aquelles il.lusions d'adaptar el nostre local social a les exigdncies del gran creixement que hem sofert. Una gran sala i un pati que s6n dignes de la nostra entitat. Per aquest motiu crec que ens tenim de felicitar tots m0tuament, perd voldria que em permetessiu fer una especial menci6 per aquells fundadors de la nostra Colla que al seu moment van saber sembrar una bona

llavor perqud visqu6s i fructifiqu6s amb l'extraordindria vitalitat que ho ha fet. Demano a tothom que transmeti al seu entorn aquesta il.lusi6 corporativa i castellera que tant ens caracteritza. Per tal d'anar endavant hem de cr6ixer m6s cada dia ja que l'any que anem a encetar ens exigird nous sacrificis i molta dedicaci6, car 6s any de concurs i per molta voluntat que hi posem serd poca i de cap de les maneres podrem contemplar actituds demolidores o negatives perqud ara m6s que mai hem de viure de realitats. Tinguem-ho present. Per aixd estic fermament convengut que entre tots farem que a l'any 1988 la nostra Colla quedi al punt m6s alt del firmament casteller. JOAN M." BENET IJOVE

BONES FESTES I UN MILLOR ANY 1988 PER A TOTHOM GOLLA JOVES XIOUETS DE VALTS

WB@6@

SUMARI Ouatre mots

Pdg

Sortides

) ) )

Estampes retrospectives

)

8-9

Cord6 Casteller

)

Pilars i castells d'ara fa un segle

)

Mon Casteller-87

)

Un altre any tan sols? Picar en ferro fred

Nrimero 2O Valls, desembre de 1987

Edita:

colla Joves Xiquets de Valls. C/. Gass6, 20 Tel. 6O 55 61

amb la col'laboraci6 de la Diputaci6 de Tarragona Director: Josep Ma. Rodon Sots-directon J.M." Ventura Coordinaci6: Documentaci5:

lmprimeix:

Salvador Magre Josep Secall G rdf iques Mon cun i ll,S.A. Valls

Dipdsit Legal: T - 1 233-83

6-7

Un breu repds dels darrers anys Posa't b6 qud et far6 una foto

))

Entrevista

)

4-1 5-1 6

Fotografies per al record Som <Joves>, perd amb histdria Actuacions i castells fets per la Colla. Temporada 1g87 Programa festa anyal

) )

))

Temps de Castells

) 24-25

Galeria d'amics

)

Fotos portada: Tres de nou amb folre. Sant Joan. 24-6-87. Dos de vuit amb folre. Vilafranca del Penedds. 30-8-87. Fotos: Arxiu Colla

19-20-21

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

UN ALTRE ANY TAN SOLS? El temps passa que vola

i sense que se'n hagim adonat

ens llisca una nova temporada castellera, curulla d'actua-

cions, de desitjos i de realitats. Perd enguany. al igual com ja va passar l'any 86, trobo que hi manca quelcom a I'hora de fer repds i passar comptes; tinc la sensaci6 d'un buit, d'una fredor ambiental, en principi inexplicable. Abans (vull dir fa un parell d'anys enrera), quan s'acabava la temporada hi faltava temps perqud, en determinats imbits, es fes un acurat recompte'numdric, que normalment seguia a la glosa que comengava amb la frase <castells de nou>, acabava amb <castells de nou>, i tenia al mig la frase <castells de nou> El cinc de vuit en altre temps una Catedral no arribava ni a la categoria d'Ermita petiteta.

L'any passat, I'argumentaci6 va canviar, resulta que una Colla que havia sortit clarament derrotada en els Castells de Nou, ben mirat potser podia guanyar perqud va fer una bona campanya de castells de vuit. Enguany em temo que caldrit valorar els castells de set, i potser de sis per arribar alld on es vol arribar. I en [ltima instdncia sempre queda el recurs de fer un resum de la temporada que parli de l'exposici6 fotogrdfica de temdtica castellera, el merescut homenatge a l'Emili Mi16 i la clara ascensi6 dels Vailets de Gelida. Perd Ai las!, resulta que quan es miren els n0meros del que s'ha fet durant la temporada ara finida es veuen coses forga curioses, com per exemple, un important avantatge de la Colla Joves per sobre de totes les altres agrupacions castelleres, de manera que ja ens podem preparar a veure en algun determinat mitja de comunicaci6 un resum del tipus <fotografies i homenatgesD que tant es porta darrerament. Aixd em recorda, no s6 perqud, una coneguda i antiga casa discogrdfica que tenia com a efigie un gosset mirant-se una gramola. De tota manera, i perqud no sigui dit, facilitarem a conti-

5de8

Joves

3de8 4de8 Total de castells de vuit

fi*

4 (1 sols 11

17 (2 sols 16 (1 sols 48

marbres

X0[furlts C/. Minerva, 13, (costat de Taller Tel. 60 63 33

sA Fiat)

I consti que quan cito la Colla Vella, podria citar tamb6 als Castellers de Vilafranca, que han fet un quatre de nou carregat de m6s, perd un nombre de castells de vuit, sensiblement inferior; per tant la SUPREMACIA ABSOLUTA dels castells ha estat l'any 87 (un cop m6s) per a la Colla Joves Xiquets de Valls. Un cop dit aixd, ja ens podem seure, a esperar la dissertaci6 titulada <La importdncia metafisica de 5 de 8, la Catedralissima, en els Castells actuals> que sens dubte 6s una conferdncia que ja estd acuradament preparada i que t6 un priblic fidel i assegurat. Aixd si, el conferenciant quan recordi el que algri comentava fa set o vuit anys, o incl0s quatre o cinc, sobre el cinc de vuit, potser haurd de pendre bicarbonat.

C) C)

JOSEP M. RODON I BARRUFET

Vella 1

tZ (t

sots C) 20 (1 sols C)

2 de 8 folrat

Perd pels afeccionats que de tant en tant pensen una

mica, enlloc d'acceptar adoctrinaments que no admeten discrepdncies, els podem oferir encara m6s dades: El nombre de castells citats m6s amunt de la Colla Joves, 6s en el seu conjunt, Record del Segle, com tamb6 ho s6n el nombre de Tresos de vuit aconseguits, i el dels Dos de Vuit aconseguits (!!), (qui ho havia de dir, no?). A mi la veritat, no se m'acut la manera, per recargolada que sigui, de fer guanyar la Colla Vella, i espero amb autdntica il'lusi6 llegir determinada premsa, per veure les <idees> que els caldrd dir ara.

dues agrupacions de la nostra ciutat:

(carregats) 2

<Exit.Vallenc)), (Pit i amunt Xiquets de Valls>. Per als seguidors d'aquesta escola, els suggerim que procurin barrejar-hi Clav6, que sempre queda bonic, i si encara els queda espai per omplir, poden citar el ball dels Valencians, que 6s una idea d'alld m6s original.

Per tot aixd, i per algunes altres coses que em deixo expressament, del tipus de primer castell de nou per Sant Joan, o simplement dels intents de dos de vuit i quatre amb pilar, o del Dos de Vuit a Montblanc o del capvespre de Sant Joan entre d'altres <nimieses> per a l'estil, 6s pel que 6s pot dir que enguany no ha estat <Un altre any> nom6s; ha estat el millor any de la millor colla la Colla Joves Xiquets de Valls'

nuaci6 el resum dels castells aconseguits enguany per les

Es a dir, enguany la Colla Joves guanya no solament amb castells de nou (que aixd ja succei l'any passat) sin6 tamb6 en castells de vuit. I doncs, ara qud?. Una possible sortida podria ser enfocar-ho de la segtient manera: <Supremacia dels Xiquets de Valls enfront de les altres colles>,

Director

Treballs amb pedra, marbres, granits. Especialitat amb lhPides.

GOLLA JOVES

XIQUETI5 DE VALLIs

PICAR EN FERRO FRED Potser em faig repetitiu perd no em puc estar de dir que

el tractament que generalment hem rebut de tota la premsa

que parla de castells i d'alguna emissora de rddio, concretament vallenca per m6s detalls, 6s poc satisfactori. De cap manera vull esmenar la plana a ningt, perd analitzant superficialment tot el que he llegit i sentit -encara que nom6s sigui una vegada- al llarg de la temporada, ern sembla que la seva visi6, sobretot pel que afecta a nosaltres es pot considerar forga inexacta. En el marc dels castells 6s evident que existeix molta passi6 i aixd fa que algunes vegades es recorri a una agressivitat passional i a una cirrrega ideoldgica molt marcada.

Cal recondixer que alguns cronistes tenen molta habilitat per amagar en part els nostres dxits, difuminar o donar poc relleu a les nostres consecucions. Per exemple, nosaltres fem

uns determinats castells i pel que es veu tenen una relativa importdncia, mentre que aquests mateixos castells els fan els altres i llavors ja surten: diades glorioses, histdriques, l'alt nivell, espldndid recital, zdnit casteller, extraordindria i histdrica jornada, etc. Tot el que diuen 6s com un simbol i si algf vol capgirar els seus raonaments, llavors pot plantejar-se un tema delicat i sorprenent amb un seguit d'amenaces i reaccions en sentit de despreci, que tamb6 les tenen previstes. No accepten que ning0 els repliqui, cosa que haurien d'admetre en cas d'obrar d'una manera serena i objectiva. Dic tot aixd, no per ganes de volguer privilegis i afalacs, sin6 perqud totes les parts siguin tractades igual, perd em sembla que aquesta situaci6 6s l'efecte d'unes causes que v6nen de lluny i que dificilment canviaran. La caiguda dels castells dels altres sempre tenen un atenuant -inesperadament, lamentablement, lldstima, malauradament, infortunat intent, etc.-en canvi els nostres resten orfes d'aquests generosos qualificatius. A vegades un senzill refredat d'algun casteller tamb6 es reflecteix per a qualsevol justificaci6. Nosaltres en canvi hem

anat condiciondts tota la temporada des de la caiguda del tres de nou amb folre de Sant Joan i ningri n'ha dit absolutament res i consti que malgrat tot ens n'hem sortit extraordindriament b6.

S'inclinen sempre pelp mateixos; la seva parcialitat es manifesta i els seus conceptes els estiren i arroncen com els conv6 amb una incoherdncia evident, dient-ho en termes vulgars: d6nen massa palla al ruc. Per trobar-lo divertit destacaria el llarg i poc equilibrat escrit signat per T.V. al CATALUNYA SUD de Tarragona del dia 1-9-87, referent a la diada de Sant Fdlix a Vilafranca, on el cronista fa uns comentaris molt poc falaguers per a nosaltres, malgrat sortir vencedors d'aquella pla9a, del tot erronis i que caldria que en el successiu volgu6s corregir per tal de no incidir negativament en la visi6 del que descriu totalment de-

sencertat. No vull extendre'm en comentar-ho, perd nom6s dir6 que al nostre tres de nou folrat, l'enxaneta va fer l'aleta, timidament si voleu, perd aleta al cap i a la fi. Es cert que no

va 6sser una d'aquelles aletes a l'estil feixista com alg( al seu dia aixi va denominar-les quant el brag era excessivament alcat. El carregament del castell no va portar cap poldmica a Valls, perqud com es pot veure a la fotografia que anava a la primera plana, per la seva didfana claretat desfeia tots els dubtes.

Tamb6 em permeteria dir que el nom de la nostra Colla no 6s Jove sin6 JOVES en plural. Altres cronistes tamb6 pateixen aquest error. Relativament t6 poca importdncia, perd al Diari de Barcelona del 9-9-87 corresponent a la nostra actuaci6 a Sant Sadurni d'Anoia, del dia 6-9-87 diu: Van fer un intent de quatre de vuit. que va caure, va fer llenya, despr6s de'despenjar-se l'aixecador. La Vanguardia del dia 1 3-9-87 referint-se al nostre mateix castell diu: despu6s de descolgarse el (acotxadorD

se desmoron6 el <castell>. Es cert que va

despenjar-se

l'aixecador, perd em sembla que cap dels dos cronistes va veure caure el castell, perqud amb esforc i tenacitat despr6s d'aquell accident, es va desfer normalment i pensar que nosaltres estem tots cofois perqud aquesta temporada no hem tingut cap caiguda amb el quatre de vuit, perd qud hi farem, 6s alld que deia la vella: si vius yeurds moltes coses. Per RCA vaig sentir la transmissi6 del dia de Sant Fdlix a Vilafranca. Per comengar la locutora va fer un exhaustiu compendi d'histdria castellera. Entre jo em vaig dir, em sembla que els agrada massa la histdria, miren massa endarrera i el que hem de mirar 6s el present, que 6s l'0nica cosa que existeix, perqud el passat ja es fora i el futur encara t6 de venir. Es el present el que s'ha de tenir en compte i fer tot el possible perqud el futur encara sigui millor.

Si no recordo malament, tamb6 vaig sentir la paraula <barreja> que tamb6 he vist escrita algunes vegades. Utilitzar

aquesta paraula per a mi vol dir sense pal.liatius pertdnyer a un significat sector del m6n dels castells. Als cercles on he militat, mai perd mai, vaig sentir-la pronunciar a ning[. Aixd vol dir que defineix inequivocament on pertany la personalitat que se'n serveix i d'aquesta manera donar als seus comentaris la importdncia que mereixen, perqud d'antuvi ja sabem el caire que tindran. Despr6s mentre tenia lloc l'exhibici6 el locutor arnb respecte al nostre tres de ngu folrat, cridava fort, molt fort, no ha fet l'aleta, no ha fet l'aleta, no ha fet l'aleta ....... com si talment li dolgu6s veure'l carregat. Alld no tenia sentit, perqud era excessiu i totalment fora de to.

'Cal

tenir en compte que tot aixd 6s millor oblidar-ho i poc ens hi tenim de capficar. perqud com es pot apreciar les coses no han canviat per a nosaltres i estic convengut que aquestes actituds ara per ara tampoc canviaran i no ens quedard altre remei que seguir el lema de les tres pes que utilitzen els naturals dels Paisos Baixos i que.tan bons resultats els ha donat fins ara: PARSIMONIA, PACIENCIA i PEBSEVERANQA.

JOSEP SECALL I DUCH

ELECTRODOM ESTICS

ARTICLES REGAL

LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA Abad. Llort, 15

'",],:[il'J i

Te|.602271 VALLS

11,=];^

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

Al passat comentari de sortides feia menci6 de que tot el quotidid esdev6 normal al referir-me a la quantitat de castells de vuit i aixf feia un comentari de les sortides sense analitzar-les una per una sind globalment. Com que hem continuat amb la mateixa tdni_ ca ho far6, tamb6, de la mateixa manera. El Dos de Vuit

La valentia de Sta. Ursula.

Feia falta valor, esperit de superaci6 i sense obli_ dar el seny, una mica d'aquella rauxa que fa fer els grans castells i tot aixd, que ja ho teniem junt amb el gran assaig que vdrem fer l'rjltim dia, va fer creure que hi teniem moltes possibilitats. Tant 6s aixi que inclfis vdrem decidir sortir d'aquest castell una construcci6 que si en altre temps va 6sser el somni de l,Escold, l,a_ ny 87 ha estat l'esperanga de tota la nostra Colla, ja que tots hi posdrem molta il.lusi6. No va poder ser i crec que si l'hagu6ssim carregat hauriem fet tremolar la histdria de la castellistica, tot i aixl vam demostrar que no era un somni i el bon afeccionat crec que no

va anar-se'n de la plaga pensant que era una utopia. Perd voldria fer una consideraci6, no massa serio_

sament, 6s clar. Despr6s de veure tota l'actuaci5 de Sta. Ursula penso que potser ens vdrem equivocar perqud com qud d'aquest castell (tampoc) hi ha res escrit, i si n'hi havia en algun que altre llibre potser algun periodista l'ha perdut, potser <tamb6> hi hauriem po_ gut posar a dalt del cord6 algun que altre contrafort o dau que aguant6s als tergos, a la manera del <tres per sota), i que quan est6s carregat hagu6ssin baixat treient aixi les batzegades que es fari al pujar. I emboli_ ca que fa fort que per nosaltres ja estd b6 i al concurs proper, raons i m6s. raons, a l'hora de fer les bases, perqud <nosaltres> tenim la manera d'escombrar cap a casa i s'hi passa ja ha passat i les bases al nostre fa_ vor.

Els folres dxits i fracassos.

Podria comengar explicant que aquest any hem aconseguit plenament el folre del castell de dos, fent una valoraci6 triomfalista, i de que hem carregat dos tressos perd que aixd no estd dins de la linia que he anat portant des del comengament d'aquesta revista, en la que sempre he intentat la ressenya del que hauriem pogut fer i no haviem fet, sempre he mirat la part del go{ que queda buida, sense importar-me massa la part plena. I com que s6c un dels responsables direc_ tes dels folres, si no el que m6s, crec que em toca entonar el <mea culpa> pels folres que vdrem provar a Vilafranca del Penedds. Es podria dir que no s,havia pogut assajar per falta de gent, que a la plaga cadascri no estava al seu lloc, etc. etc., perd no, aixd no val, es van fer tan malament com vdrem poder, tant 6s aixi 6

que es va desfer el folre del dos amb uns nervis que s ens descuidem quan baixaven els tergos encara caiem Es va desfer dues vegades el folre del tres, i el tercer estava tan malament com els altres, hi havia m6s genl a un costat que a l'altre, es feia la forga completament descompassada, va pujar m6s gent de l'habltual i a m6s fora de lloc, i perqud dir m6s. Talment com si fos la primera vegada que'l provdvem. Tantmateix, per6 tot no han estat fracassos i com a dxit podem dir.que en el folre del tres de Sta. Ursula, haviem subsanat les falles i el castell no es va perdre pas per la nostra part. Tamb6 va 6sser positiu el folre del quatre de Vilafranca, el millor de l'actuaci6, el que fa pensar que aquesta construcci6, si la pogu6ssim assajar, fer els canvis pertinents i reestructurar-la, sense massa dificultat descarregariem el quatre de nou. En quant als folres del dos, sols deixar constdncia de qud I'hem fet de qualsevol manera, improvisant dia darrera dia i tot i aixi som la colla que m6s n'hem

aconseguit al llarg de la present temporada. Oui ens ho havia de dir! El cinc de vuit.

Cal un toc d'atenci6 molt important, i a m6s ben remarcat, pel que fa a aquest castell, m'explica16: Tots els que fa anys que'ns arrosseguem per la nostra Colla

vdrem poder viure el cas del tres de set aixecat per baix que grdcies a la tenacitat d'uns homes que varen inculcar que era necessari fer aquest castell per anar formant castellers i poder atacar els castells de vuit -si no em falla la memdria un. dels capdavanters va 6sser el <Ramonet Creus> -amb no gaire temps el vdrem assolir i el sovintejdvem gaireb6 a totes les places, arribant a dominar-lo de tal manera que se'n varen fer vint-i-set sense caure en ei transcurs de tres temporades. Despr6s, per motius diferents, es va anar deixant fins el punt d'estar alguna temporada. com la d'enguany, sense fer-lo.

Aquest fet 6s el que m'inquieta perqud aquest any

ja no hem ni carregat el Cinc de Vuit, cosa que no passava des de la temporada 1978, i m6s, el que em causa veritable neguit 6s la manca de ganes de provar-lo, existeix una desgana per aquest castell que hem d'intentar sup-erar i tornar-lo a provar amb il.lusi6, encara que nom6s sigui pels dxits que ens ha reportat. I sobretot perqud no ens passi com el tres de set aixecat per baix.

St. Sadurni d'Anoia. No volia comentar cap sortida en especial perd no

puc resistir la temptaci6 de fer-ho perqurd crec que aquesta de St. Sadurni s'ho mereix per tres motius molt especials, l'un d'ells ja fa massa temps que el pa-

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

tim. El primer 6s que aquesta sortida 6s l'0nica d'enguany en la que provant el quatre de vuit no hem aconseguit ni carregar i tampoc hem caigut, sind que el vdrem desfer i no el vam repetir. Un cas similar va passar amb el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, ja que I'aixecador del castell no va entrar dins del pilar i al desfer-se el castell quedd el pilar de cinc invalidant l'intent. Dos intents doncs sense caure. Si repasseu les ressenyes d'aquesta sortida veureu que donen els dos castells com a caiguts i aixd 6s falsejar un fet qud molta gent va poder veure i de ressenyes d'aquesta mena en trobariem d'altres, com tamb6 estem acostumats a qud quan alguna emisora retransmet una actuaci6, els castellers de l'altra colla tenen noms i cognoms, i els de la nostra colla s6n segons, tergos o quarts' Aquest era el segon motiu, que fa temps que patim. El tercer. El que feia de locutor pels serveis de megafonia de la plaga es va equivocar en el nom de la nostra colla fins a la tercera ronda, i no donant-nos un nom similar sind anunciant cada vegada l'altra colla de la nostra Ciutat. Crec que aquests s6n fets que val la pena recordar la de passada temporada, els castells els podeu veure al capdavall, especificats u per u a cada sortida, segur que en podrfem trobar m6s, perd m'ha semblat que eren els m6s rellevants. 86, que la temporada 88 sigui millor, hi ha un concurs per entremig i la nostra Colla t6 tantes possibilitats com la que m6s de guanyar-lo, perd no oblidem

que tindrem de lluitar amb una altra colla de nou que aquest any s'ha afegit a la nostra categoria, aparentment serd cosa de tres. Fins l'any vinent.

17 d'octubre. Alcover. Dos de set.- Ouatre de vuit.- Tres de vuit.- Pilar de cinc.

18 d'octubre. El Vendrell, Ouatre de vuit.- Tres de vuit.- Dos de vuiuamb folre.-Dos pilars de cinc.

25 d'octubre. Sta. Ursuta. Tres de vuit.- Dos de vuit amb folre.- lntent de tres de nou.- lntent de dos de vuit net.- Pilar de cinc.

8 de novembre. Vila-rodona. Dos de set.- Pilar de cinc.

15 de novembre. Tarragona. Ouatre de vuit.- Tres de vuit.- Dos de vuit amb folre.-Pilar de cinc.

RAMON BARRUFET FIGUERAS

GOLLA JOVES xrQuETs DE VALLS

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER

LA HISTORIA DELS CASTETTS <...Vaig rebre el catdleg de l'exposici6 de les vostres obres a la sala Municipal d'Ex-

posicions de Sant Roc de Valls, que s'ha celebrat recentment i que heu tingut l'ama-

bilitat de dedicar-me. La temdtica de la vostra obra pictdrica em sembla prou interessant com per justificar la vostra dedicaci6 al tema dels <Castellers>, d'arrel tan profundament catalana. Us felicito ben cordialment pel vostre encert en l'elecci6 i per la pericia que demostreu en plasmar tan acuradament les m(ltiples facetes d'aquesta manifestaci6 tan important de la nostra cultura popular. Rebeu en aquesta avinentesa junt amb

el meu reconeixement, el testimoni de

meva consideraci6 i estima.l Signat Josep Tarradellas

ANY 1979 (ilt) El dia 17 d'octubre, i a la nostra ciutat davant I'edifici de Sant Roc, el pintor Josep Bestit inaugurd l'exposici6 d'homenatge als <Xiquets de Valls>.-Despr6s d'uns breus parlaments, a la placeta davant de Sant Roc, comptd amb l'actuaci6 de les dues colles vallenq.ueg1 gue volgueren correspondre a l'homenatge que

els hi dedicava l'artista. La Colla Joves va aixecar el Tres de Set, el Ouatre de Set, el Cinc de Set posant cloenda a l'actuaci6 amb un Pilar de Cinc.

UNA CARTA DEL NOSTRE PRESIDENT El pintor <casteller> Josep Bestit va rebre ,no

molt una carta del president de la Generalitat de Catalunya honorable Josep Tarradellas i Joan, que pel seu

interds pel <m6n casteller> reproduim: 8

A les Fires iFestes de Santa Ursula del dia 21 d'octubre del 1979, la Colia Joves Xiquets de Valls, va carregar el titdnic Cinc de Vuit. Un dxit clamor6s van tenir els nostres Joves Xiquets de Valls, part integrant, dirfem, del nostre ser com un poble. La plaga del Blat va vibrar quan la Colla Joves col.locaren cinc segons de vuit sobre del cord6, el castell pujava fort, malgrat aixd una forta batzegada un cop col.locats els dosos, qud els Joves castellers van aguantar b6, l'enxaneta, continuant aconsegui traspassar i fer Ia primera aleta que fou rebuda amb forts aplaudiments, la segona aleta que 6s la que d6na com a carregat el castell tamb6 fou feta. Un espetec d'aplaudiments i crits es senti quan el pom de dalt ja es desfeia, perd fou llavors quan la catedral dels castells com s'anomena el Cinc de Vuit, f6u llenya, encara que aquesta data serd recordada en molts anys. Satisfets poden estar els vallencs. que varen estar a la plaga i poguer gaudir d'aquest fabul6s castell. La Colla Joves va sortir a la plaga amb valentia i plena confianga, ja de sortida es va fer un Ouatre de Vuit molt segur i que donava seguretat, a la segona tanda ja l'explicat Cinc de Vuit, i a l'riltima ronda la colla va fer dos intents del Tres de Vuit, el primer es va haver de desfer quan ja es col.locava el pom de dalt, i en el segon ja no hi va haver tanta sort, va caure quan l'enxaneta es disposava a passar. La diada es va cloure amb un pilar de Cinc. En quan als epitets que meresqu6 el referit <Cinc de Vuit> anotem, els de, (Titenic), <Majestu6s>, <Sen-

COLLA .|O\,ES

XIQUETS DE VALLS

revdlida

la seva e ondici6 de colla m6s

destacada,

aconseguida ja a la passada temporada. A Vila-rodona a m6s d'assolir el Ouatre de Vuit, va aconseguir el Cinc de Set, el Dos de Set -amb quarts i dosos nous-, i un Pilar de Cinc portat al balc6. 1

979 doncs fou una gran temporada per tots els

membres i simpatitzants de la Colla Joves, a m6s de la Medalla d'Or de la ciutat i d'aconseguir carregar altre

cop el fabul6s cinc de vuit, s'aconsegui un rdcord per la histdria castellera, a l'haver carregat i descarregat en una sola temporada sis quatres de vuit, cosa que cap colla ho havia aconseguit fins ara. Aquestes foren les poblacions on s'enlairaren: El dia 24 de juny a Valls per Sant Joan. El 4 d'agost a Vilafranca, a la barriada de la Vall del Castell (Mdrtirs Street). A la Bisbal del Penedds, el dia 15. Per Sant Fdlix a Vilafranca el dia 3O d'agost. El dia 21 d'octubre a Valls per Santa Ursula. I a Vila-rodona el dia 1 1 de novembre per les Fires.

Fem la salvedat de que el Ouatre de Vuit, que es va descarregar el dia 4 d'agost a Vilafranca amb motiu de la Festa Popular del barri de Mdrtirs 'Street, es va aconseguir a la una de la matinada, cosa que era la primera vegada que es feia en aquella hora. J.Ma. VENTURA

Cinc de vuit carregat. Santa 0rsula.

979

sacional), (Mitica Catedral dels Castells>, <Mdxima gesta), <Fita mdxima assolida per totes les agrupacions en aquest segle>... Una gran diada que tots els vallencs i afeccionats als castells van gaudir amb aquesta actuaci6 de la Colla Joves Xiquets de Valls, una colla que per molts experts -tenia de plegar-.

A l'0ltima sortida de la temporada que va 6sser a Vila-rodona, la Colla Joves va fer una nova proesa que cal afegir al seu historial, brillant historial, va 6sser carregat i descarregat el Ouatre de Vuit, el qual pot catalogar-se com un autdntic rdcord en el present segle, ja que va 6sser el sisd Ouatre de Vuit d'aquesta temporada. Amb aquest motiu la Colla Joves posd de manifest, una vegada m6s, la seva actual hegemonia castellera i

Ouatre de vuit descarregat. Santa 0rsula. I 979

rET GASTEIIER

CORI'6 CASTELTER Castells assolits per les colles durant la temporada 1987.

l.- lntent

C.- Carregat D.- Descarregat

a.p.- amb pilar Castells

2-8

2-7

3-7per

3-7

1D-1C

Bordegassos Vilanova

1D-11

18D

Castellers Barcelona

15D

Castellers Sitges

A S'I ELL

Joves Xiquets Tarragona

8D-1

( 4D-1

9D-1

Joves Xiquets de Valls

14D

Minyons Terrassa

Nens del Vendrell

15D

4D-1 C

D-1(

11D

1D-1C

14D

1 1

10D

1C-1t

(

21D

3D-1

6D.1 C

8D-1 C

9D-1

Vella Xiquets de Valls

17D

11D

15D-2(

Xicots de Vilafranca Xiquets de Reus

2D-2C

Xiquets de Tarragona

4D-3C

9D-1 C 2D-2t 19D 4D-1

Xiquets vila d'Alcover Vailets de Gelida Cas. Santa Coloma

1D-1C

3D-21

3D-2C

14D-1(

4D-2C

7D-31

1D-11

2D-1t

1C-2t

2C-11

1C-1t

18D 3D-1

3D-1 C

SIS

5D-1 (

7D-lC

6D-1 (

AS' ELL

2-l

Nois de la Torre

D-1C

8D-1 C

sts

15D

6D-2C

1C-11

CAS rELI

Dos de vuit net, intentat per la Colla Joves Tres de Vuit aixecat per baix amb puntals, intentat per la Colla Vella

1C-4t

J.Ma. VENTURA

VENDA I REPARACIo OC NNAOUIruES D'ESCRIURE

I CALCULAR

MOBILIARI I EOUIPS D'OFICINA PAPERERIA TECNICA TNFORMAT!CA

Abat Llort, 4 i Tel. 60 30 74 60 58 03

aymerlc h VALLS

1-6

1C-1t

CAS rELI.

DE SIS

5-8

5-7

3D-1

2D-2C

A S'I ELLI

folrat

its

LLS

Colla Joves Vilanova

Castellers Vilafranca

3-9

folrat

2D-1C

4-9

pilar

c \STI LLS DE 5D

4-8aml

;IS

Castellers Castelldefels

Castellers Terrassa

4-8

c \ST

Castellers del Collell Castellers Altafulla

*-7aml pilar

baix

fol rat

Colles

4-7

3-8

t.O.

peixateria, 12 Tel. 6O 06 25

IET

CASTEILER

PILARS

CASTELLS D'ARA FA UN SEGLE

El Pilar de Sis i les escales de la catedral de Tarragona El diari tarragoni <La Opini6n> del dia 25 de setembre del 1 878 publica una noticia, referent a les festes de Santa Tecla a Tarragbna, que diu aixi: <Las tres "collas de Xiquets de Valls" que han acudido a esta ciudad y que tanta animaci6n dan a las fiestas en este pais, han rivalizado todas en levantar sus atrevidas torres. Anteayer, frente al palacio de la Diputaci6n, levantaron la torre llamada de "nou" y ayer las tres <collas> subieron y bajaron las escaleras de la Catedral con el dificil "Espadat de sis".D

La primera part ha estat suficientment divulgada, segons versi6 del <Diario de Tarragona>, que recull amb molt m6s detall les actuacions castelleres del dia 23 i 24, respectivament, a les places de la Font i de les Cols. La que ara ens interessa 6s la segona, la part que diu: <ayer las tres "collas" subieron y bajaron las escaleras de la Catedral con el dificil "Espadat de sis".> Amb relaci6 a ella, el segon periddic esmentat ens informa que les tres colles de Xiquets de Valls eren la Vella i la Nova de Valls i una de Montblanc, les quals, com hem dit, van actuar el dia 24 a la plaga de les Cols, <terminando todas ellas con subir las escaleras de la Catedral con un "espadat").

Si b6, com 6s natural, deixem al criteri de cadasc[ la valoraci6 d'aquesta segona part de la noticia; no ens podem sostreure a la eviddncia de que entre ella i les dem6s fonts informatives existeix una sustanciosa aproximaci6, especialment si tenim present el segon pardgraf dels dos que a continuaci6 reproduim de M6n Caste-ller: <...e1

cronista tarragonI Joan Salvat, en el seu llibre

"Tarragona en la histdria general" d6na una certa explicaci6 del que succeia, dient-nos que els pescadors tarragonins estaven units a la Colla Nova, o dels me-

nestrals, i els pagesos tarragonins a la Colla Vella, prdpia tamb6 dels pagesos de Valls, perd que el 1878, "debido a la infludncia ejercida por el seflor Malet, farmac6utico titular de la que fu6 renombrada farmacia del Don en la calle Mayor, concejal conservador e hijo de Montblanch, los de Tarragona apoyaron a la nueva "colla de Montblanch", que rivaliz6 este aflo con las antiguas de Valls'. Ouant a l'actuaci6 dels pilaners en les indicades festes de Santa Tecla del 1878, hem llegit "que es va pujar i baixar les escales de la Catedral amb l'espadat de sis" (rev. Cultura, Valls. setembre 1976. p. 19).)) Serir bo recordar que, segons el <Diario de Tarragona>, moments abans de la pujada i baixada de les escales amb

els pilars, cada una de les colles vallenques va fer el Pilar de Vuit. Essent aquesta l'[nica constataci6 histdrica de que s'hagin fet dos Pilars de Vuit en una mateixa actuaci6.

i castells per Sant Joan a Valls De la crdnica, que sobre la Festa Major vallenca

Coques

del

1882, publica <La Opini6n> del 28 de juny, escollim, a m6s

de la informaci6 castellera, la versi6, molt d'aquella dpoca, que ens d6na de la Verbena de Sant Joan, on veiem com, entre les fogueres purificadores de la vigilia i la rosada fecundadora de la matinada, molts vallencs es mengen les coques. No ens resistim a reproduir el tros que diu: <Amaneci6 el 24 y mucho-antes de que lo hiciere el sol, antes de que el rubicundo Apolo extendiera su dilatada cabellera inundando de luz nuestros verdes campos, habian amanecido ya infinidad de gente que con sus tradicionales "cocas" y confundi6ndose entre las espesas arboledas que pueblan nuestros "torrentes" y dan sombra a nuestras cristalinas y, arin hoy abundantes fuentes, retozaban alegres y bulliciosas celebrando lo que ha venido en apellidarse la Verbena de San Juan>. Anem ara per l'actuaci6 castellera. Una de les poques que de, la diada de Sant Joan. al segle passat, en tenim con-stirncia. Diu: <Complacidos salimos del templo para presenciar las torres que la "Colla Nova" levant6 frente las Casas Consistoriales que fueron la de (tres pilans de vuit>, que es la m5s bonita, el <pilii de sis> y alguna otra. A las cinco las alzaron delante del Teatro por ser cosa de la sociedad; all5 hicieron los tres "pilans de nou", "tres de vuit", "pil6 de set" y todas las de su repertorio. Sigui6 luego la procesi6n que arin que no muy concurrida nada desmereci6 de los aflos anteriores.> Potser tindrem de buscar l'explicaci6 de que nom6s actui la Colla Nova local i de que els principals castells no es realitzin a la plaga del Blat, ni al migdia, en aquest: (por ser cosa de la sociedad>. Castells de Nou al Pont d'Armentera Llegim a <La Opini6n> del 4 de Setembre del 1879 que, el dia primer del mateix mes, El Pont d'Armentera va celebrar la seva Festa Major i que <Los 'Xiquets de Valls' hicieron sus acostumbrados ejercicios luciendo su agilidad y fuerza en la torre de 'nou' y 'espadat de set'>. Naturalment que (torre) 6s un mot gendric, llavors intercanviable per <castell>. LLU[S SOLSONA

LLORENS

ESPORTS

VINAS

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS

FET CASTEIIER

MON GASTELLER 87 sis, i els barcelonins encara que no siguin del tot nous en

Hi ha moltes maneres de parlar d'una temporada caste-

categoria, si que se'ls pot considerar aixi despr6s del

llera, vista en el conjunt de Colles existents, i deixant de banda la lluita per la Supremacia Absoluta que enguany ha gua-

rdntesi (i la separaci6 de Sta. Coloma) que han sofert' Ouan penso el significat (i les conseqLidncies que ha de portar necessdriament) el pardgraf que acabo d'escriure, m'adono que no tinc el suficient espai per calibrar-ho com cal, i veig que les revistes de Castells s6n a voltes clarament insuficients per aglutinar tot el tema que pot interessar a l'afeccionat. Caldria parlar dels intents unificadors terrassencs que s'han viscut al Vall6s, i de reunions, conferdncies, exposicions, entrevistes etc. etc.; I qud no caldria dir dels rumors d'una nova Colla a Valls?. I de la ja suada crisi vendrellenca?, I dels canvis de caps de colla rumorejats per aquest hivern? Perd tornant al tema de les sis colles que enguany han <ascendit> a categoria superior, doncs Deu-n'hi-do pdr un sol any. De fet 6s com si visqu6ssim un proc6s de selecci6 i mi-

nyat altre cop (i d'una manera clarissima, la Colla Joves). Fa poc m6s d'un any, amb ocasi6 del Concurs de Tarragona, vaig fer esment de la desaparici6 en un temps relativament curt de nou colles castelleres, fruit de la ressaca que tots plegats portem a sobre, no s6 si per empatx o per cansament; i la veritat 6s que aquest fet (que no veig que ningri comenti) pot ser en realitat una grip de creixenqa, rejovenidora, perd

tamb6 un toc d'alerta per

a tots i un

record especial

per als amics que ara s'ho miren de no tant a prop. Ara perd, voldria comentar l'any que acabem de passar, en un to que 6s complementari al que vaig escriure despr6s

del concurs, perd molt m6s optimista' I aquesta alegria ve evidentment pels Vailets de Gelida que tirant amunt (no 6s aixi els Castellers de-Collell, ni els Marrecs del Catllar), perd sobretot, i 6s aqui on volia anar a parar, per la <reclassificaci6> de les colles existents, amb una consolidaci6 clara de

lloiament, que consolida nuclis castellers

poblacions en

gle passat van haver-hi dues colles importants i quatre de m6s petites, perd al segle XX hi hauran m6s <classes mitja-

Tenim per un costat, els Castellers de Vilafranca, que ocupen com 6s ldgic un lloc de preferdncia entre aquestes

sis colles, a l'aconseguir els primers castells de nou pisos novallencs en tota la histdria. En segona posici6, els Minyons de Terrassa han consolidat els <dos, tres, quatre i cinc de vuit> com aquell qui no diu res. I unes altres quatre colles han esdevingut <colles de vuit>: Xiquets de Reus, Castellers de Terrassa, Xicots de Vilafranca i Castellers de Barcelona, en el ben ent6s que els vilafranquins ho han fet via pilar de

nes>

i en tot cas

una dotzena d'agrupacions amb capacitat

de <vuit>, que ja 6s bastant. A partir d'aqui qui vulgui teoritzar sobre la impossibilitat d'una davallada a l'estil del XlX, o d'altres temes similars pot fer-ho, el debat queda evidentment obert. JOSEP M. RODON I BARRUFET

partament de Justicia de la Generalitat de Catalunya, el dla 25 de novembre del 1 987. Aquest escrit estd fet amb la intenci6, d'aclarir que aixd no 6s cap fusi6, en un sol grup, de tots quatre grups participants, com s'ha pogut interpretar en textos publicats en alguns mitjans de comunicaci6, tals com poden ser el Setmanari <El Pati> o el <Diari de Tarragona>, sin6 que 6s una entitat que la formen quatre grups totalment diferents, que bus-

El passat dia 4 de gener, es va crear a Valls, una nova entitat que agrupa l'Escola de Grallers de la Colla Joves, el Grup de grallers de la Colla Vella, grup de grallers de la U.A.F. i el Grup So Nat-Grallers de Valls. Les finalitats d'aquesta associaci6, s6n principalment les de potenciar la m0sica de la gralla, i totes les activitats referents a la mateixa, aixi com tamb6 evitar que el nom de <GraIlers de Valls> pugui estar en propietat d'un sol grup, sigui el que sigui, ja que 6s un nom molt generalitzat, i que creiem que eni engloba a (tots) els grups existents a Valls. Degut a aixd, des de principis de juliol, ens hem estat reunint els responsables dels quatre grups esmentats, per a

quen les finalitats que

hem anunciat,

a m6s d'orga-

nitzar altres actes com poden ser, cercaviles, o activitats re-

lacionades amb la nostra ciutat.

confeccionar uns estatuts que regeixin la dita associaci6, aquests estatuts ens han estat lliurats i degudament aprovats per la Direcci6 General de Dret i Entitats Jurldiques del De-

ESCOLA DE GRALLERS DE LA COLLA JOVES XIOUETS DE VALLS

SAU]UIEII GATCATS t Reparacions al dia Tapes de senyora i cavaller a l'acte

Tel.

<majoria d'edat> (en el cas vilafranqui, i una mica el terrassenc, no 6s una majoria d'edat simple, sin6 la mateixa c[pula dels castells). Es com si el fil histdria ens digu6s: en el se-

sis colles en una nova categoria.

Forn Nou, 43

pa-

07 57

VALLS

COLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

UN BREU REPAS

crftiques, molts rumors i llavors encara van desertar sis components m6s, en total: nou. Despr6s l'Arcadi i Fernando es van fer cdrrec de l'Escola. Seguidament molts assaigs, moltes hores de treball i molts sacrificis van fer possible la seva continuitat. Ara la nova Escola de Grallers ja 6s un fet i per alguns una satisfacci6 i per altres que donaven poca vida a l'Escola una sorpresa. En primer lloc hem de dir que hem rebut molta ajuda de la junta administrativa, de la junta tdcnica i tamb6 de molts components de la nostra Colla. Sortosament ja han passat els moments critics i dificils i ja s'albiren els joiosos, perqud tots els components de l'Escola han sabut compendre i assimilar aquest canvi i des dels m6s petits als m6s grans, tots han respost satisfactdriament. Hem de remarcar que alguns companys que anteriorment ja havien estat amb nosaltres i que per problemes de renovaci6 i de.noves idees ens havien abandonat, ara han retornat i no cal dir que els hem rebut amb els bracos oberts. Ara cada dia tenim assaig de gralla, dos dies d'instrument i dos de solfeig. Aquest 6s el ritme que segueix l'Esco-

DELS DARRERS ANYS En aquest n[mero farem un breu repds dels fets m6s destacats tot seguint la continuaci6 del primer nimero, que explicdvem l'ensenyament de solfeig. A conseqtidncia d.aixd va donar pas a la formaci6 de la BANDA. que es va presentar el 1 3 de desembre del 1 985. Durant aquest temps van haver-hi diverses sortides de les quals podem destacar Madrid i Andorra la Vella amb gra-

lles i en I'apartat de la banda Rubi, Calella i altres a Valls. Tamb6 vdrem aconseguir fer un HIMNE digne de la nos_ tra Colla, amb lletra de Joan Ventura 5o16 i m(sica de David L6pez Magran6, cantat pels components de l'Escola de Grallers i d'alguns membres de la Colla, magnificament dirigits per la professora de m(sica Gemma Batalla.

ANY NOU, ESCOLA NOVA Amb l'entrada de l'any 1987, l'Escola de Grallers va sofrir unes baixes importants, la familia Rus entre altres va deixar l'Escola i la Colla Joves. Aquestes baixes van ser un desencis per alguns, altres no li donaren massa importdncia, car ja sabem que tothom 6s necessari, perd ning[ imprescindible. I la vida continua. Nosaltres els grallers som els que ho vam viure de m6s

aprop i gaireb6 no ens vam enterar de res, cap mena d'explicaci6, cap disculpa per part dels fugitius que portaven el tim6 de l'Escola, en fi res de res. Un dia normal vdrem anar a assajar i ens vam trobar que tot havia canviat i que una nova etapa de l'Escola havia pres cami.

Naturalment despr6s de tot el succeit van circular moltes

la.

A part de tot aixd, les sortides d'enguany s'han vist minvades per problemes d'identitat amb algun grup de grallers de la nostra ciutat.

Avui som vint-i-nou components, dels quals setze son veterans i la resta nous, que poc a poc es van integrant. Tal com hem dit abans, conservem els estudis de solfeig i d'instrument i la banda de m0sica torna altra vegada a assajar. Tamb6 hem constituit una nova junta que regula el bon funcionament de l'Escola. Per acabar volem donar les grdcies a tots els que ens han ajudat, perd d'una manera molt especial a la Junta de la Colla que ha estat en tot moment al nostre costat. ESCOLA DE GRALLERS

Posa't b6, que et fa16 una foto...!! -

Fer fotografies de <castells> a la diada de Sta. Ursula a Valls, 6s cosa ben dificil d'aconseguir, doncs la plaga del

Blat i carrers del voltant estan plens de gom a gom i si agafes l'escaleta de tres graons i et plantes al bell mig de la plaqa, la gent t'escridassa per-

- Ja m'han fotut!! vaig

qud no els deixes gaudir de l'exhibici6

<castellera>. En aquesta ocasi6 vaig optar per col. locar-me als peus d'un dels sants,

de les capelletes del frontal de la facana de l'esgl6sia arxiprestal. A les

dotze en punt ja muntava el tele-objectiu de cent metres a la meva cdmera fotogrdfica i cigarreta darrera altra, a esperar els aconteixements que'ns pogu6s deparar la diada. - Es tractava d'impressionar per la posterioritat el primer <dos de vuit sense folre> aixecat dins d,aquest segle, proe_ sa que havia d'intentar la <Colla Joves Xiquets de Valls> d'acord al programa d'antuvi ja establert. - Despr6s d'impressionar els dos intents de (tres de vuit ai_ xecat per sota amb puntals> -que la <Colla Vella dels Xi_ quets de Valls> portava en cartera- vaig sotjar que al cor_ d6 de la <Joves> em feien senyals de fum. - lntentant esbrinar el significat de la mimica de mans i dits, vaig copsar que tiraven de <dos de vuit>... perd giratll... Nol! no us penseu que es tracta d'una altra modalitat de (cas_ tell>... No!1, el que volien dir-me 6s que, enlloc de plantar_lo com de costum, o sigui, noranta graus amb relaci6 a la fa_ gana de l'Ajuntament, el plantarien paral.lelament a la ma_ teixa.

pensar. aixd ho fan perqud es vegin

i es pugui fer la foto pel <Poster Commemoratiu>. Malert sia, tamb6 m'ho podien haver dit al local una hora abans, doncs ara ja no tinc temps de canviar de lloc. Deixant l'entrebanc al marge, he de dir que personalment no crec que amb els <castells> poguem dir ni fer alld de... posa't b6 qud et far6 una foto, com tampoc alld de.... ara tots dieu Lluiiis, perqud sortiu tots amb el somriure a flor els dos pilars des de la plaga

de llavi. El <dos de set o de vuit> els fotdgrafs estem acostumats a enquadrar-los des del carrer de la Cort o molt millor des de l'esgl6sia, donat que la part alta del <castelll, queda aixi emmarcada damunt el nitid cel blau de la capital de l'Alt Camp.

Tamb6 d'aquesta forma, la perspectiva del <dos de set o de vuit> ens ofereix molt m6s volum i relleu, que enfocada sobre la fagana de C6 la Vila. El que si demanaria al nostre Ajuntament, 6s que per gau-

dir de millors fotografies dels nostres estimats <Xiquets> es preocup6s de fer aixecar de les parets de Can Segarra, els fils telefdnics i conductors eldctrics que travessen el ca rre r.

Tamb6 demanaria als capdavanters de la <Colla> una millor informaci6 als <reporters> grdfics de la mateixa, de les caracteristiques tdcniques de com es plantaran els <castells>, on anird la <rengla>, com es posard <l'aixecador>, si hi ha possibilitats de figuereta,... si es <carregard i descarregard> o farem <llenya>. 86, aixd Iltim deixem-ho, doncs potser encara no ens ho puguin dir. VIVESO Santa Ursula 87 13

GOLLA JOVES

xrQuETs DE VALLS

ENTREVISTA

plenament convencut que 6s el millor dels existents en el m6n casteller.

Joan Benet va n6ixer a Valls l'any 36 i, de jove. no va tenir cap contacte amb el m6n dels castells. L'any 77 va comengar a venir a la colla i es va afeccionar molt als castells. Molt aviat va identificar-se amb nosaltres i jo crec que 6s un dels homes que ha faltat a menys sortides. Des del primer moment va tenir un lloc de privilegi en el cord6, a primeres mans; per la seva algada i potdncia, els tdcnics d'aleshores no varen dubtar ni un moment d'assignar-li aquest lloc. Ouan vdrem comprar el local i comengaren les obres, que aleshores les vam haver de fer nosaltres

mateixos (no hi havia altra manera de fer-ho) Benet va formar part de la junta encarregada de portar-les a terme i no cal dir que tamb6 va 6sser un treballador m6s, dels molts que llavors van sorgir a la Colla Jo-

d'avui estd plenament immers en aquest i jo crec que, dificilment, podria sortir-ne encara que volgu6s. A m6s jo sempre he opinat que la gent que fan o hem fet coses dintre les colles, sense pujar als castells, 6s perqud hi tenim molta afecci6. I aixd, en Benet, ja ho ha demostrat plenament.

Ara la nostra colla ha fet un esforq molt gran per remodelar i millorar el nostre estatge social i, davant de tota aquesta tasca, hi trobem el nostre president, el qual avui portem aqui perqud creiem que la seva opini6 sobre l'actual moment de la colla, del local i el seu entorn ens interessa molt a tots.

D'engd que la nostra revista <Foc Nou> va apardixer; aquesta secci6, o sigui l'entrevista, ha recollit pels nostres lectors la histdria

VES.

A veure Benet, comencem com sempre: qud 6s el que et motiva per integrar-te als castells, tenint en compte que tu no tens cap ascenddncia ni entorn casteller, i per quB precisament a

de diferents personatges de la nostra colla, nat"uralment la seva vessant com a castellers i els fets que han viscut relacionats amb els castells. Tamb6 hem procurat que, encara que fos indirectament, tinguessin una certa relaci6 amb l'actualitat del m6n casteller. Avui entrevistem a Joan Benet i Jov6, president de la Colla Joves, perqud ens expliqui. entre altres coses, tot el referent a les obres del nostre local social. Unes obres molt importants ja que faran que la nostra colla gaudeixi d'un estatge de primera categoria, tant per la seva situaci6 al bell mig de la nostra ciutat, com per la seva estructura i instal.laci6; un local que jo estic

El febrer del 85, Joan Benet 6s elegit president de la Colla Joves i, d'aleshores engd, ha fet una gran tasca al front de la nostra colla. La Colla Joves en aquestes tres darreres temporades ha agafat una gran volada i a Benet li ha tocat convertir-se en el primer president de la Colla Joves convertida en colla de nou; amb tot el que aixd representa quant a qualitat i quantitat de castellers i de gent, de satisfaccions i de problemes; perd de totes aquestes situacions, en Joan Benet n'ha sortit airosament i ha portat la representaci6 de la colla alld on ha estat necessari, a gran algada. Ara, ja molt conegut dins el m6n casteller, el nostre personatge

la Colla Joves? Ouan em vaig assabentar que grup un de castellers de soca-rel junt amb una amb uns quants joves afeccionats que no s'identificaven amb l'6nica colla que llavors hi havia a Valls, s'havien agrupat formant la Colla Joves els vaig seguir amb molt d'interds ja que circumstdncies familiars m'havien impedit desenvolupar aquesta afecci6 anteriorment. I 6s amb motiu de la Festa Major de Vinaixa quan contribueixo personalment en una actuaci6 de la colla amb la qual simpatitzava; l'actuaci6 de Vinaixa tingu6 molt d'dxit i em va agradar tant que aleshores vaig seguir la colla a Vilafranca i recordo que en Ramon

BAR L'ENXANETA AMBIENT SELECTE TAPES VARIADES C/. Santa Anna, 4

VALLS

COLT-A JOVES

XIQUETS DE VALLS

Barrufet pare, es va sentir molest perqud despr6s de l'actuaci6 vaig marxar sense quedar-me amb la colla; a partir d'aqui va comengar la meva integraci6 a la Joves. 86 ja ets membre de la colla, llueixes la camisa vermella i t'identifiques molt aviat amb tots nosaltres, cosa que vaig viure molt directament a causa de !a tasca que aleshores feia en l'equip tdcnic. Explica'ns, Joan, iom vares viure l'ambient casteller en els primers temps. Mira, en entrar de nou en una entitat, has de trobar-t'hi b6 per tal d'integrar-te. Jo recordo d'una manera molt agradable aquelles mostres de simpatia i companyonia que en tot moment vaig rebre i, sobretot, aquella il.lusi6 que es respirava per fer cada dia m6s gran la nostra colla; aquest va 6sser el teixit de bons propdsits en el qual, voluntdriament, vaig quedar embolicat. Arribem a la reuni6 general

del febrer del 85

i un grup de

castellers et proposa per a la presiddncia de la colla; surts elegit per majoria i em substitueixes en el cirrec. El fet de comptar amb tant de recolzament per part de la colla et motiva m6s o ja anaves predisposat a fer feina? Evidentment, aixd fa que la responsabilitat acceptada sembla que no pesi tant. Despr6s t'adones que molts han dipositat en tu la seva confianga per tirar endavant una colla que, en aquell moment, ja havia guanyat un concurs, tenia un local i ja era capdavantera en el m6n casteller, i aixd ja s'havia fet en l'anterior etapa, sota la teva pre-

siddncia. I aleshores t'adones que el repte no 6s fdcil i aixd et predisposa a lluitar tant com pots i saps.

Assumeixes el cirrec i no cal que, dir com 6s ldgic, comencen els problemes de sempre. A veure, Benet, d'ex-president a president: n'hi ha algun que t'amolni m6s que els altres? Mira Bond6u, una entitat viva i de castells t6 problemes i tu, naturalment, tamb6 n'has viscut. N'hi ha que s6n bastant dificils i preocupants, perd un president ha de solucionar-los amb I'ajut de la Junta la qual, en el meu cas, he tingut la sort que m'ha ajudat molt i, a m6s, tamb6 he comptat amb un gran cap de Colla.

El m6s dificil per a mi

s6n

aquelles actituds negatives que, en

principi, costen de definir perd, amb el temps, comproves que aquesta gent no estimava la colla

tal com deia. I aixd m'ha passat amb dues o tres persones, de les quals mai ho hauria pensat; aixd si que em preocupa.

86, deixem-nos de problemes i anem a coses m6s agradables. Com a president i com a casteller tqud me'n dius de Sta. Ursula del 86? Sta. Ursula del 86... ja he dit altres vegades que el fet anul.la totes

les paraules. Perd contestant la pregunta et dir6 que va 6sser el premi merescut de tota una voluntat corporativa, encapgalada per la valentia i la fe inquebrantable del nostre cap de Colla, que es tradui en una pdgina memorable en la nostra histdria i en la d6l m6n casteller.

Ara parlem del local. Tots es-

tem convenguts que la sala

del

nostre estatge s'havia d'arreglar, perd les obres que ara s'estan acabant s6n molt importants i tot

queda perfecte; perd escolta Joan: no ens hem passat una mica?

Les obres que ara estem acabant es corresponen amb la importdncia que t6 la nostra entitat. El fet que les caracteritiques tdcniques que impliquerl les obres en aquesta ocasi6 no permetin de caP manera fer-les de manera gradual o per etapes, pot donar la impressi6 del que tu dius: que ens estem passant; perd et puc assegurar que tot ha estat obligat per un projecte tdcnic acceptat i que, en cap moment, ha privat cap m6s dnim que l'estrictament estdtic i necessari. Malauradament en aquesta ocasi6 era impossible fer les obres tal com vdrem fer les primeres. Sempre recorda16 l'entusiasme i sacrifici de tota aquella gent que les varen portar a terme. La gent que no 6s de la colla

diu que nosaltres hem fet tot aixd perqud la Vella ha construrt el seu local. Naturalment ja s6 que no 6s aixi i, a m6s, tampoc els hi canviaria. Perd que opines

sobre aixd, senyor president? Aquests comentaris tan sols tenen dues explicacions: o b6 ignordncia de la nostra realitat i necessitats, o b6 mala fe. Les dues coses s6n prou negatives i dolentes. per tant no s'han de tenir en compte. Tot el que et pregunto sobre el local, com 6s ldgic, es tracta d'una opini6 personal ja que en l'assemblea que vdrem fer es va aprovar tot el referent a les obres

PASTISSERIA I FORN DE PA

E. FABRA C/. Sant Antoni, 8 C/. Abat Llort,22

Tel. 6O 31 50 Tel. 60 35 04 VALLS

GOLLA .lO\,Es

xrQuETs DE VALLS

de manera undnime i totalment legal i jo, com tots, hi estic d'acord.

Perd ara una pregunta com a home d'empresa que ets: la part econdmica; el fet que !a colla tingu6s menys ingressos per sortides, no representaria cap problema per a nosaltres? 86, la pregunta, Joan, 6s important tal com es correspon a la teva indiscutible coneixenga de l'entitat i procura16 respondre sense embuts. La Junta encarregada de gestionar el projecte va fer un estudi econdmic que avald sense traumatismes assumi les despeses, comptant sempre que la colla ha de tirar endavant ja que una davallada d'activitats podria portar, evidentment, problemes de manteniment. La inversi6, crec que preocupant-nos d'aconseguir els ajuts que ens corresponen, pot quedar solucionada a curt termini.

Els nostres fraterns contraris han trobat, per a les seves obres, una <bicoca> amb aixd de l'es-

port. Personalment crec que, a nosaltres, no ens interessa una subvenci6 ja que a la llarga pot resultar que tinguis un local que, encara que sigui de la colla, hagi d'estar al servei d'altra gent. D6na'm la teva opini6! El tema 6s delicat ja que la importancia de la donaci6 ha creat un estat comparatiu que, a causa de la sensibilitat del nostre poble vers les qr-iestions castelleres, no es pot evitar. Ara tan sols cal esperar que la nostra primera lnstituci6, garantia indiscutible de la justicia distributiva, ens brindi els indicatius que

ens condueixin al bon cami de les seves disponibilitats ja que seria ldgic i politicament necessari que la Colla Joves, que reuneix les condi-

cions i mereixements com qualsevol altra. si m6s no, reb6s el mateix tracte. I per acabar aprofito l'ocasi6 per destacar l'encert del departament d'esports, felicitant-los per acollir els castells dins la seva ala protectora.

Ja som damunt la inauguraci6 del local i la festa anyal de la Joves, que aquest any s'ha endarrerit per fer-ho tot plegat. Oud representa aixd pel president ? Senzillament intentar per tots els mitjans que, des del m6s modest dels nostres membres fins a les grans figures dels castells. s'i-

dentifiquin com

protagonistes d'aquesta inauguraci6 ja que el mdrit que fa possible aquesta magnifica obra 6s de tots. Amb aixd i amb bona voluntat per tal de gaudir

amb alegria i participaci6 en tots els actes, ja em sentir6 molt satisfet d'aquesta diada. Una pregunta un xic informal: enguany hem mogut molta gent amb els castells? Ja hi cabrem a ca! Filix, Joan? Voldria dir-te que el nostre creixement justificaria el fet de no caber-hi, perd crec que aquest any encara no tindrem aquesta sort i podrem donar a en Fdlix un any m6s de coll perqud pugui ampliar novament el menjador. Jo crec que tu, com 6s ldgic, tens moltes idees sobre els castells i que moltes vegades per no posar-te en la tasca dels tEcnics no les manifestes. Perd ara ho podries fer i parlarem un xic de

POLLERIA

castells. Com veu en Joan Benet, president de la Colla Joves, el moment casteller en general, de cara a la prdxima temporada. 86, jo veig un moment casF ller com mai. Ja som tres colles de nou, quatie de cinc i dos de vuit nou de guatre de vuit i una que ha fet el pild de sis. Es evident que els capdavanters del m6n casteller lp han de tenir molt en compte ja c tenen l'obligaci6 de mantenir il.lusi6 i la competitivitat, tot tenint l'interds de l'afeccionat per tal de conservar l'alt nivell i qualitat d'aquest moment casteller.

Ara parlem dels nostres castells. Com veus la colla? Tenim possibilitats de guanyar el concurs? Explica't noi! La Colla Joves t6 els millors castellers, el que ens manca 6s cord6 per assajar els grans castells amb folre. Aixd 6s un defecte que tamb6 s'observa en altres indrets, perd del que es tracta 6s de vigilar el nostre. Jo estic fermament convengut que, si aconseguissim concienciar el nostre cord6, tenim el concurs del 1988, que serd el m6s competitiu de la histdria, al nostre abast.

Per acabar: qud ens has de

dir als membres de la colla

de cara a la propera temporada? Jo us diria que mantingu6ssiu la filosofia d'un bon casteller, que ho fa tot a canvi de res i que tothom tingu6s la concidncia tranquil.la d'acomplir el seu compromfs; d'aquesta manera estic segur que la Colla Joves seria el mirall del m6n casteller. BONDEU

OUEVIURES

GUELL Especialitats: pollastres, conills, espatlles de xai a l'ast c/

Sta Anna, Tel. 60 25 72

TOTS ELS DIES PER ENCARREC

VALLS

GOLLA JOVES XIQUETS DE VALL'

FOTOGRAFIES PER

AL RECORD

Dues fotografies del mateix castell, el Dos de Set, la primera a vilafranca del penedds el 30 d'agost de 1971, fou er primer carregat per ra nostra coila, i er segon 6s per Sta. Ursula a Valls, era el primer descarregat. era l.any 1g72.

Foto: Montserrat

Forn Nou 35 Tel. 6O 53 34

f otdg

raf

Ni l'enxaneta ni l'aixecador Mftua. son socis

" f'Tpacio

Perd podran ser-ho i beneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys.

S6n molts els castellers que formen part de la nostra tasca col'lectiva! Perqud a l'Agrupaci6 Mritua tamb6 fem pinya. Una pinya de m6s de 240.000 homes idones que ens ajudem

m0tuament en cas de malaltia, intervencions quinirgiques, estada a la clinica, invalidesa, defunci6,

Una pinya que es formi el 1902 iha anat creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom.

Informeu-vos-en a trav6s

de mutualistes amics. Dels 16 anys fets als 40 per complir, tots, homes idones, podeu entrar-hi.

ACRUPACIO MUTUA DEL CON4ERC Cranvia de les Corts Catalanes. 62

IDE LA INDUSTRIA Teldfons 3 I 8 I 8 0O - 3 I 8 40 50. Barcelona- I 0

JOr,ES GOLLA xrQUErS DE VH-LS

SOM (JOVESD PERO AMB HISTORIA Molt s'ha escrit respecte de la Colla Joves Xiquets de Valls durant els anys que ha recorregut tot Catalunya i fora d'ella, meravellant tots els p0blics amb el prodigi del seu art. Un dia, bastant llunyd, una gent normal i corrent com molts altres, van decidir convertir-se o millor dit, unir els esforgos'per anar a la formaci6 d'una colla a la qual tot el m6n casteller i tota la gent englobada dins la nostra societat, els dediqu6s atenci6 i admiraci6 premiant el lloable ProPdsit. Tots aquests homes de variada extracci6 social qud un -alguns d'ells ja malauradament desaparegutsprimera actuaci6, la seva dia de l'any 1971 realitzaven poc s'imaginaven que setze anys despr6s aconseguirien tota una gamma de castells de vuit i de nou com actualment este realitzant la Colla Joves Xiquets de Valls.

D'esforg amb esforg, aquesta magnifica Colla ha estat present arreu on l'hen sol'licitat, deixant darrera seu una agradable estel'la de feina ben feta' Vivim un temps de gran festa castellera, amb unes realitzacions titdniques que algunes arriben a la seva culminaci6 mentre altres s6n intentades' Totes aquestes herculines torres assolides per una o altra colla tamb6 s6n patrimoni d'un poble que amb el seu escalf, el seu ardor, la seva impetuositat, nervi i entusiasme sense reps serves, han fet possible la consecuci6 del que avui una esplendorosa realitat'

d'atletes tan bell i emotiu, combinaci6 admirable de forga, equilibri, valor i seny, t6 arrels molt fondes i seculars que resten impreses en la nostra dnima. Un joc d'ambicions que atorgaren el premi d'aquell mftic TRES DE NOU amb folre que la nostra Colla va aconseguir descarregar el dia de Santa Orsula del 1986 per primera vegada en aquest segle, o e! m6s recent intent de l'impressionant DOS DE VUIT sense folre realitzat per Santa Ursula del 1 987' Els Castells no solament entusiasmen als vallencs sin6 tothom que els contempla per primera vegada o assiduament. Per aixd totes les actuacions s6n aplaudides i rebudes amb simpatia i aplaudiments' Nosaltres els castellers sentim en el cor la vibraci6 m6s intensa quan al toc de la gralla s'aixequen majestuosament els castells. M6s d'un cop aquesta emoci6 ha fet desprendre alguna lldgrima. I crec sincerament que aquesta explosi6 emotiva ha estat produida al contemplar com aquesta Colla ha aconseguit pas a pas, alld que 6s proposd fa setze anys. Una Colla i uns homes que dia rera dia, despr6s d'un assaig i un altre assaig, oferint moltes hores del seu temps, ha donat l'alegria m6s gran a tot un poble i tota la gran massa de seguidors d'aquest folklore genuinament vallenc' Aixi han quedat endarrera molts anys d'histdria d'aquells mftics castells, dels quals molts de nosaltres nom6s en teniem una referdncia del que restd escrit d'aquells temps llunyans, apart la contemplaci6 d'al-

A Valls, aquest joc

guns mostra grdfica. Una estrofa de la formosa poesia de Ramon Roca i Sans, arborada, d'un gran amor i admiraci6 pels Xiquets,

Si avuy han d'inspirarme les cordes d'una lira, per entonar un cdntich surtit del fons del cor, me plau que als Xiquets sia, puig tot lo m6n admira la seua senzillesa, destresa, fe i valor. iMirau, miraul Airosos, com cap amunt s'enfilen fent torres de nou pisos que semblen titants. Per esbrinar el que la Colla Joves Xiquets de Valls

ha aconseguit durant la seva existdncia, teniu a les mans tot un desglossament del que han estat aquests 6 anys. La temporada de m6s alegria pel que respecta a la Colla i tamb6 per tot el m6n casteller que va poguer gaudir d'un m[tic castell. va 6sser per Santa Ursula de l'any 1986, quan la Colla Joves aconseguia la millor actuaci6 d'una agrupaci6 castellera en el present 1

segle: TRES DE NOU amb folre descarregat CINC DE VUIT descarregat OUATRE DE NOU amb folre carregat

Admirats per la proesa, hi hagu6 persones que jugaven a calcular una hipotdtica puntuaci6:

5de8 4 de 9

1.85O punts

a,f,c. 2.210 Punts6.660 punts

Sumen els pilars de

cinc 400 Punts ?.060 pr"t.

Guanyadora per K.O. la Colla Joves Xiquets de Valls.

La Colla Joves Xiquets de Valls, durant els seus 16 anys d'existdncia -1971 a 1987- ha assolit la xifra de 423 actuacions, amb un total de 1993 castells entre carregats, descarregats i intentants, tenint en compte que en aquesta estadistica no es comptabilitzen els castells de sis, Descarregats ...... 1-772 106

Carregats lntentats Total

1 1

993

Les sortides per temporada han estat les seguents: 197

72 73

1O sortides 15 sortides 14 sortides 19

COLLA JOVES

xtQuETS DE VALLS

74 75 76 77 78 79 80

18 sortides 9 sortides 24 sortides 24 sortides 22 sortides 26 sortides 28 sortides 81 28 sortides 82 31 sortides 83 3O sortides 84 26 sortides 85 4O sortides B6 32 sortides 87 36 sortides 423 sortides D'aquestes 423 sortides la temporada rdcord va 6sser l'any 1985 arnb 4O actuacions. I les ciutats i pobles que la Colla Joves Xiquets de Valls ha anat a fer els seus castells, es desglosen aixi: 1

A Valls s'ha actuat en 149 ocasions. A Vilafranca en 2O ocasions i a la Bisbal del Penedds amb 17. Segueixen Taragona amb 1 6 i Barcelona amb 14. Vila-rodona ha vist l'actuaci6 de la Colla Joves Xiquets de Valls en 8 ocasions. Amb 7 visites es troben Montblanc i L'Arbog, seguides de molt aprop per Reus amb 6 actuacions. Altafulla, Picamoixons, La Mas6, i lgualada amb 5 actuacions.

Amb 4 ocasions la Colla Joves Xiquets de Valls ha actuat a Sant Pere de Ribes, La Selva del Camp, El Vendrell, Pla de Santa Maria, Vilanova i la Geltrf, El MilA, La Gornal, Alcover, Vilallonga i Cabra del Camp. Saragossa, Mollerussa, El Morell, L'Espluga de Francoli, Tortosa, Barberd, Fontscaldes i Maslloreng han pogut gaudir en 3 ocasions de l'actuaci6 de la Colla Joves. Amb 2 ocasions es troben Sarral, Santa Coloma de Oueralt, Hospitalet, El Rourell, Salou, Ullde. molins, Lleida, Figuerola, Matadepera, Lloreng del Penedds, Gandesa, Almenar, Santes Creus, Tdrrega i Odena. I amb una ocasi6 van poguer gaudir dels nostres castells les segrients: Cambrils, La Nou de Gaid, Ginestar, Girona, Banyoles, Borges Blanques,

otrrtHt,

Sant Pere i Sant Pau, La Moixeta, Rossell6, Mora d'Ebre, Cervid de les Garrigues, Caldes de Montbui, Borges del Camp, Torredembarra, Vinaixa, Ulldecona, Cerdanyola, Almacelles, Sitges, Bellpuig, Vilabella, Figueres, La Riba, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Vimbodi, Conill, Palafolls, Sant Sadurnl d'Anoia, L'Estartit, Begur, Albesa, Castelldefels, Corbera d'Ebre, Fulleda, Calella, El Catllar, Andorra la Vella, Roquetes, Madrid, Terrassa, Poblet, Santpedor, lvars d'Urgell, Montroig, Corbins, Rodonyd, Brdfim, Pira, Mata16, Sant Jaume dels Domenys, Aiguam0rcia, Palafrugell, Torell6, Vallvidrera, Belianes, Blanes, Lloret de Mar, Puigreig, Castell6 de la Plana, Moja, i Venezia (ltdlia). Aquestes s6n les 423 actuacions que la Colla

Joves Xiquets de Valls que ha assolit en els 16 anys de existdncia i que amb tota l'elegencia i amistat que caracteritza aquesta colla ha sabut treure endavant, portant el seu nom i demostrant que Valls 6s la ciutat bressol dels castells per excel.ldncia.

Per esbrinar m6s encara aquestes 423 actuacions que la Colla ha qssolit, heus ac[, el desglossament per castells des de la primera actuaci6 l'any 1971 fins la temporada que acabem de finalitzar,

DCt Pilar de Cinc Dos de Sis Ouatre de Set Tres de Set Ouatre de Set pilar Cinc de Set Tres de Set per baix Dos de Set . Ouatre de Vuit Pilar de Sis . Tres de Vuit Dos de Vuit amb folre Cinc de Vuit Ouatre de Vuit pilar Ouatre de Nou amb folre Tres de Nou amb folre Dos de Vuit net O.uatre de Nou net

.q?l:!:.?1?

619

164 170 57 77 47 190 135

2 3

14 18

10 54

12 2

Teldfon60 15G1

1 1

COL.LABORACIO

EgDB@g C/. Abat Llort,

236

VALLS

COLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

\ANY

-\\ \t+ r -\lAslates\ -\\ PITA R D€

ciNq

po9 9€

stt QUATR€

o€

S€T TR€S o6

S€T 9{rerc€

,.c

tt r \

,r F -

41 l3

-t

* Oo t* ,r rF g- 3q 3Y

l'i ltt

c ixc.

q )-c

,t-c

se?

I bol

l-c

s17

,ll

1-c

2-c

l-c

3-c

F G

tlr N fn .F 0o \o. -Oo Oo $ G c G O- (F S.O. \ - qq 3.t 36 3? 5q 2-c 6-( l-c l-e

z 6

l-L

A O!

,t2

l) lt

)z 6

q )-c

lt ,tl

,13

)-c

2-c

2-a

li )-c

,t-c

6 ?

3-c

Iti

,ls

l, ltt

I 4r

C )o 3 5 a l-c

5 )

ltl-c

l'c

l3 lz l3 lo a a l6 q 3

t, st tfi l-c

2l 2q 3t ltt tz

9 lo 5 2

OucrRs

vull

O-

lo ? ltt )6

3 3

f863

Dos

3-c 2-c

l-c

2-L

F }{ (> Or \ \ 2tt 56 4-c l-c

lt I lt

(rr

6 6 6 lt il q 2 1 q 2

& S€T pilcc

SET

t F G

5 7

l-c

l3 22 22 l5 l-c 2-c

lt )-c

ltt trt l-c? 2-c

2 l5 a L q

2-.

t, l-c

tt ,tLt

l-c

€

PITAR DE

SIS

7-r

fR€s

)

Vuir

l'c

3-r

l-c

4 l-c

5 2

2-c

l-<

)-c

3-t

Do5

a Yuif

l-c

folrc.

clNc D6

Vuir

l-c

'l-c

/-c

'/l

z 1 ?-c ,l l-c

l.c

)-c

)-<

)-c

2-c

3 1-e

lrl l-c

t-t

0ue?i€

vuit fdr.r

Qxrrr

R€

dt Nou folrt

{-c

TRES

a. tlou 6t-c

2-c

Dos o€

l-r

vuir giuATRE DE

)Jo tJ

/-r J.Ma. VENTURA 21

COLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

Actuacions i castells fets per la Golla Temporada 1gB7 (,

DATA

LLOC

o 0)

o o

o o !. o o

orS Eo

.= ()

oO -OO

oh EH F

o o o

o o=

Fulleda

15 marg

Corbera d'Ebre

19 abril

Poble de Montorn6s

26 abril

Vilanova

16 maig

Et Mita

18 maig

Barcelona

21 maig

Valls (Masia Bou)

24 maig 7 juny

Castelldefels

Montblanc

c-l

14 juny

Albesa

21 juny

Diada Local

23 juny

Valls (Sortida Compl.)

24 juny

8 marg

D D

25 juny

Chrysalis

28 juny

Bagur

Vdes. Sta. Ursula

11 juliol

Tarragona (Unicef)

23 juliol

T.V.E. Sant Cugat

Espluga del Francoli

5 agost

D D

D-l D

Valls (Firagost)

8 agost

Reus

9 agost

L'Estartit

5 agost

La Bisbal

23 agost

L'Arbog

3O agost

Vilafranca

6 setembre

Sant Sadurni d'Anoia

11 setembre

Valls (Diada Nacional)

12 setembre

Palafolls

2O setembre

Conill

24 setembre

Barcelona

7 octubre

Alcover

8 octubre

El Vendrell

Valls (Santa Ursula)

8 novembre

Vila-rodona

15 novembre

Tarragona

25 octubre

l: lntent C: Carregat D: Descarregat

2 agost

>b cq) fo0) = o; .â&#x201A;Ź Eo !o0) 1f! o-o o-o !! oF c c= 3e o 3E if E,! FLG o o o f

Valls (Sant Joan)

Mdrtirs - Street

1 agost

'-o

2D 1(

4 juliol

D D

FESTA ANYAL 1987

l0uEs 00t[A r&) \W/ Del 16

ruQuETs DE uAtts al 24 de gener de 1988 PROGRAMA D'ACTES

DISSABTE, DIA 16 A les 9 mati: 2on. CONCURS DE PETANCA COLLA JOVES (pistes C.P. Valls) A les 10 mati: PARTIT DE FUTBOL, casats contra solters (estadi del Vilar) A les I I mati: 5d. TROFEU DE BASOUET COLLA JOVES (pavell6 J. Ballart) A IES 4 tArdA.' SIMUITAruIES D'ESCACS. DIA 17 DIUMENGE,-CO[UCURS DE DIBUIX I REDACCI6 sobre temes castellers. A tes 4 tarda: A les 6 tarda: PUTXINEL'LIS. DILLUNS, DIA 18 A les I vespre: pel.liCULES DE CASTELLS dels darrers anys. DIMARTS, DIA 1.9 A tes I vespre: SESSIO DE VIDEO. Resum de l'any 87. DIMECRES, DIA 20 A les B vespre: DIAPOSITIVES, comentades per en Vlctor Ventura. DIJOUS, DIA 21 A les

vespre: Finals del 5d. Trofeu de Ping-pong Final del 5d. Trofeu de Contro.-

DIVENDRES, DIA 22 A les I I nit: RECITAL de m(sica

Catalana i Havaneres pel GRUp TRULL Durant el recital hi haurd Rom Cremat

DISSABTE, DIA 23

INAUGURACIO de la Sala d'Assajos. A la I migdia: -

A A

APERTURA DE L'EXPOSICIO de Fotografies dels darrers anys. HOMENATGE ALS EX-PRESIDENTS de la nostra Colla. CONCERT-VERMUT, pels nostres Grallers. les 6 tarda: GRAN CERCAVILA pels carrers de la nostra Ciutat per varis grup.s d'animaci6. les I I nit: LLUIT BALL, al nou local a cdrrec de I'OROU ESTRA PENSYLVAN IA

DIUMENGE, DIA 24 A les 8 mati:' Tradicionals MATINADES. A 2/4 de 12: A 2/4 d'|: A 2/4 de 3:

MISSA al Santuari Verge del Lled6. REPARTIMENTS DE TROFEUS al nostre local. DINAR DE GERMANOR, al Restaurant Masia Fdlix. A les 7 tarda: BALL DE TARDA, al nostre local per PACO RAMOS (US ESPEREM A TOTSD NOTA: Tots els actes seran gratuits. )'1

FET CASTELTER

rEilPS DE CASTELLS (xvil) POM DE DALT

(3)

ELS DOSOS lntroducci6 - Despr6s de la valoraci6 feta en els capftols anteriors, sobre l'aixecador i l'enxaneta, avui li toca el torn al pis que serveix de base al pom de dalt: els dosos. Aquest parell de noiets (sempre han existit i sempre han format pollegons de dos, d'aqui ve el seu nom) es col.loquen en relaci6 al pis anterior i per tant condicionats per l'estructura del castell que es tracti (dos, tres, quatre

gens d'entendre que la caracteristica diferenciadora de la posici6 antiga dels dosos, sigui Precisament la d'entrellagar els dos vessants del castell. Aixi, a sobre del pilar del mig s'hi recolza el Peu d'un polleg6 del <tres> i un altre peu del polleg6 del <dos>; el Pilar central es converteix doncs en un autdntic <pal de paller> dels dos pollegons i podriem dir-ne que el castell en el seu conjunt queda lligat en el seu cim. (fig. ll

colzament que els dosos feien abans a sobre el pilar del mig. (fg. 2)

de...).

Enfront d'aquest sistema, [nicament recordo l'excepci6 d'una coneguda colla, que no fa massa anys va provar en l'estructura de (quatre) situar un dels dosos amb tots dos peus sobre un company del pis inferior, abandonant poc despr6s l'experidncia. El condicionament

Fis.2

Aquesta posici6 devia durar aproximadament una dotzena d'anys, fins que va deixar de fer-se el

cinc de set, fruit de la

imposat poc marge de comentari en els castells <normals>; perd en els castells

d'aquesta col.locaci6

deix

d'estructura composta la cosa no 6s tan clara: del nou de set, que es feia al segle passat (i tamb6 al sis de set, encara m6s antic que el <nou>) poca cosa en sabem i diffcilment en podrem saber-ne res, apart dels intents de revitalitzar el castell que a Reus i Vilafranca s'han fet darrerament, (s'ha recuperat aquesta estructura, perd no s'ha estudiat res m6s)

En canvi, pel que fa

als

<cinc>, hem viscut una evident evoluci6, que repassarem seguidament:

1.- Posici6 Antiga Com a consequdncia de la combinaci6 de castells, que va experimentar la castellfstica als voltants de la 1a. guerra carlina, va inventar-se l'estructura de <cinc> (un tres i un dos ajuntats) i de fet 6s l'0nic castell comPost que ha perdurat fins als nostres dies (el quatre amb el pilar, serien m6s aviat, dos castells). Fruit d'aquest origen, no costa 24

Fig.

Es tracta d'una figura

Poc

evolucionada, vestigi dels primers temps dels castells, que dificultava molt les evolucions de l'enxaneta per passar dun polleg6 a l'altre; per aixd s'havia fet aquesta construcci6 amb dos enxanetes. La seva vigildncia pot evaluar-se en uns seixanta anys.

2.- Posici6 Moderna A finals del segle XlX, les coses van canviar. Ja hem vist en capitols anteriors que quan s'inicid la decaddncia, els castellers de l'dpoca es van neguitejar, i tot seguit es posaren a inventar coses noves. Fou aixi, que els Pollegons del <cinc> deixaren d'entrellagar el castell, posant els Peus cadascun dels dosos a sobre del <seu> castell. D'aquesta manera el tres de set per un costat, i el dos de set per l'altra, quedaven (sencers) sense que s'intdrcanviessin el re-

reculada

castellera. Per deducci6 ldgica de l'dpoca, podem convenir que amb aquesta col.locaci6 no s'ha fet mai el <Cinc de Vuit>. I altrament, quan la crisi s'agreujd m6s, no tenim referdncies de que a la categoria de sis pisos es fes el <cinc de sis> (que fou recuperat a l'inici de la renaixenqa). De fet, la concePci6 que aqui anomeno com a <moderna> 6s bdsicament l'actual, en ordre a que cada castell es veu <resolt> Pel seu propi polleg6 (sempre ingerdncies de <l'altre>). Perd com es Pot apreciar a la fotografia, tant aquesta col.locaci6 com l'anterior dificulten el pas de l'enxaneta. Per aixd entre el cinc de set que aqui veiem i un dels nostres dies encara hi ha dues variacions o retocs tendents a facilitar la comoditat i rapidesa, en la passada d'un castell cap a l'altre. Aquests dos canvis, que analitzarem tot seguit, s'han inventat <coincidint> amb dos 'moments concrets: l'inici de la renaixenga i l'inici de la tercera dpoca d'or, que actualment estem vivint. Jo crec que aixd no 6s simplement coinciddncia, sin6 afany de revitalitzar, de pulir, de millorar.

Abans d'acabar l'andlisi d'aquesta posici6 dels pollegons del

FET CASTEIIER cinc de set, tal com es col.locaven a finals de segle, vull aclarir que fins al moment d'escriure aquestes ratlles, mai no s'ha publicat res de la figura que ara anomeno com r<posici6 moderna>, com si no hagu6s existit aquest canvi tan fonamental en la manera d'entendre el rcinc> a finals del segle passat. Quan alguna vegada es comenta els canvis en el <cinc> (i quasi mai no es fa en profunditat) sol citarse la posici6 <antiga> com una raresa, per passar a la dels nostres dies sense m6s explicacions (suposo que la majoria de vegades per simple desconelxement). Per aixd serd interessant que en quedi constdncia clara d'aquest canvi onceptual, que sols la davallada general dels castells va fer caure en l'oblit.

3- Aproximaci6 dels pollegons Ouan va voler-se intentar

sobrecdrrega el pilar central (de fet aquesta agulla estava millor

que mai amb la posici6 <moderna>, puix que tan sols suportava una quarta part del pes de la mainada del (tres), mentre que ara ho fa de la meitat). El cas 6s que a partir d'aleshores sempre s'ha col.locat un <dos> a sobre del pilar del mig. (tig. 3l,.

dui l'any 1978, quan ha Colla Joves aconsegui carregar el cinc de vuit per Santa Ursula, i en fou el principal impulsor el <basco>, aleshores tdcnic encarregat de la mainada i avui Cap de Colla. Encara que de fet, aquest canvi no afecta directament a les evolucions dels dosos, sin6 de l'enxaneta, en el passat capitol vaig creure oport( incloure'l dins de la visi6 global de l'estructura del <cinc> perqud 6s aqui on afecta de ple. Partint de la posici6 de la primera aleta, l'enxaneta deix anar el peu esquerra, voleiant-lo fins quedar col'locat en el segon polleg6; aleshores resulta fdcil i ripid col' locar el peu dret per quedar automdticament (i correctament) encavellat sobre el segon aixecador. Tamb6 aquesta idea fou immedia-

tament admesa per totes les agrupacions i avui 6s moneda d'ris corrent. (fig. 41. la

recuperaci6 del cinc de set, durant

renaixenga castellera, es f6u amb un canvi que cercava facilitar d pas de l'enxaneta sense que hag6s de baixar-pujar per entremig dels dos cims. Aquesta variaci6 afecta (nicarnent al castell de <tres>, i obeeix a una idea prou senzilla: que el rdos> que t6 els dos peus a sobre dun sol company del pis inferior, estigui situat al pilar del mig (amb ,rd automdticament resten m6s Arop els dos pollegons). Per tznsmissi6 oral ben directa, puc afirmar que la idea fou del tdcnic de la Colla Vella conegut com a rSisquet de l'Escold>. Per un costat, i com ja queda prou repetit, l'enxaneta agraeix aquesta variaci6, perd per l'altra

ffiIt

trZs

Fig. 3

I no estard per dem6s aclarir un punt prou important: el canvi ara comentat es refereix (nicament a la <girada> que sofriren els dosos del castell de <tres>, perqud com hem vist, ja en el segle passat cada castell tenia el seu propi

polleg6 que

el (rematava), amb

mritua independdncia, que 6s bdsicament la mateixa idea actual.

4.- El <<Pas Bascufranan L'riltim (per ara) canvi fonamental que ha sofert el pom de dalt en el castell de <cinc> es pro-

Fis.4

Amb aquest darrer canvi, resten comentats els diferents moviments del que en podriem anomenar la <mecdnica> del pom de dalt i l'evoluci6 que han sofert amb el pas del temps dels castells. L'ESCOLA

Pensem que oferint qualitat estem guanyant amics

EI seu Video Club

FET GASTEIIER

ITALEEI?g EI.TM?E= Nom Colla: CASTELLERS DE TERRASSA Dades tdcniques:

: -

Color de la camisa: Blau Turquesa. Grup de Grallers: Escola de Grallers dels Castellers de Terrassa. Any de fundaci6: 198O Antecedents: Nucli d'antics membres dels Mi-

nyons de Terrassa. Primera actuaci6: 21 de juny de 198O (camisa blanca): Castells de Cinc nets i Pilars de 4. Components fundadors: Emili Mi16, Jan Grau, Hipdlit Puertas, Jaume Brugueras, Francesc Salazar, Jaume Sabat6, Nrlria Cortell, Marcel Relats. Ton Grau, Jordi Mas, JoseP Grau.

Dades estadistiques:

Nombre de components amb camisa: 160 (nombre actual en data de 9 d'octubre del 1987, perd constantment anem augmentantne el nombre absolut). Afeccionats que arrodoneixen el cord6: Els aficionats s6n els de la ciutat, que irregularment ens recolzen a les actuacions pels barris, on tenim una important inciddncia. Edats, Menys de 15 anys: 53 de 15 a 30 anys:57 de 30 a 50 anys: 31 m6s de 50 anys: 19 Localitzaci6: 8O % a Terrassa, 20 % entre Barcelona, Esparraguera, El Bruc, Lloret de Mar i Palafrugell. Llengua: Catalano-parlants: 85 %

Castellano-parlants:

Fites aconseguides: Ouatre de Set (1980), Tres de Set (1981), Cinc de Set (1981), Ouatre de Set amb l'agulla carregat (1982), Ouatre de Set amb l'agulla descarregat (1983), Tres de Set aixecat per sota (1983), Ouatre de Set net carregat (1983), Ouatre de Set net descarregat (1987), Ouatre de Vuit (1987).

ENTREVISTA Teniu local propi? No 6s ben b6 propi, pero com que ia fa m6s de sis anys que hi som, ens el con siderem com a local nostre, que compartim amb altres grups i entitats culturals i socials. No obstant aixd, possei'm un rac6 nostre dins el casal, que 6s la Sala on es reuneixen les comissions tdcnica i la directiva. A mds, fa la important funci6 d'arxiu i rmuseut de la colla. Com estd actualment la colla?

La Cotla, actualment passa pel seu millor moment, tant en castells com en unitat social dels membres de ta colla. En quant als castells, val a dir que en aquesta temporada hem recuperat i superat el mdxim nivell assolit mai per la co'lla, havent aconseguit de descarregar els Auatre de Set amb l'agulla, Tres de Set aixecat per sota i auatre de Set net. A mdg hem assolit un important nivell d'actuacions en solitari, poguent fer actualment castells de Set senzills i superiors a tot arreu' Perspectives pel futur?. Seguint amb la tdnica de la preganta anterior, cat dir que estem preparant el Aua' tre de Vuit per aquest final de temporada, que per a nosaltres, hi creiem gue per a tot el m6n casteller tambd pot ser molt important. Tambd tenim en cartera la possibititat d'intentar la Torre de Set, perd aixd anird de com vagin els darrers assaigs d'aguest mes L'afecci6 respon?

'Si, sobretot quan anem a actuar als barris, on som

Capdavanters: - Presidents: Emili Mir6

Fons (actual)

Miquel

Martfnez.

Caps de Colla: Jordi Pons (actual). Jan Grau, Francesc Salazar, Emili Mi16, Eduard Argemi, Sebastid Vild. Responsables canalla: Hipdlit Puertas, Albert Carrasquer, Carles Bistu6 (tots tres s6n els actuals).

molt ben acollits. A mds, i degut al nastre poder d'acoItiment, molts d'aquests afeccionats i seguidors entren a formar part de la ia gran familia gue som els Castellers de Terrassa.

XAVIER TRULLAS

MIM-SE

ELMIRIN mecanismes de revaloritzaci6 en funci6 de l'augment de l'index del cost de la vida i de la capacitat d'estalvi. Perqud Voste pugui retirar-

se senseque el retirin.

MES INTERES, MES SEGURETAT nHoritz6 Estalvi-Pensi6, li ofereix un elevat interds. I-ll % durant el 1986, revisable cada final d'any, per a obtenir un elevat nivell de rendibilitat. D'altra banda, nHoritz6 EstalviPensi6, inclou una asseguranEa d'accidents sense cost per a Vostd (*).

SEMPRE EL QUE MES LI CONVINGUI El Pla de Jubilaci6 del BANC DE SABADELL pot fer-se'l a la seva mida: o Obrir-lo a qualsevol edat. . Fixar els anys de durada i l'import de les quotes, que pot ser fix o variable. r I, fins i tot, pot modificar-lo, interrompre'I, reactivar-lo o liquidar-lo quan vulgui.

RETALLI E,I-S SEUS IMPOSTOS AMB ABSOLUTA TRANSPANETCN Per evitar-li despeses de darrera hora, tots els cdlculs del Pla de Jubilaci6 oHoritz6 EstalviPensi6, es fan prdvia deducci6 del 18% de retenci6 a compte de l'l.R.P.E A m6s, proporciona un 15% de desgravaci5 fiscal que li permetrA retallar considerablement els seus impostos.

TESTEM ESPERANT

UN PLA DE JUBILACIO QUq TE EN COMM'E LA INFLACIO En els darrers 20 anys els preus s'han multiplicat per deu. Per quant ho faran en els propers vint anys?. El BANC DE SABADELL li ofereix un Pla de Jubilaci6 que permet establir

Vingui a veure'ns o truqui a qualsevol de les nostres Oficines, o al Servei FONOBANC, teldfon (93) 726 90 22, i l'informarem personalment, amb tot detall. Lestem esperant. ("') Mitjangant una polissa col lectiva subscrita amb les Companyies A.C.E i Mftua Sabadellenca dAssegurances.

c\l Ir) t--

m o. -i a

;

BAI..IC DE SABADELL Bon Serrrei

(

LA IUALITAT

BE,V ETIESA

])MENCA PER H)l"t |"IATEIX.