focnou 23 by foc nou

VALLS, OCTUBRE 1988

XII CONCURS DE CASTELLS TARRAGON A,

2 d'octubre de 1988

CAMP I o N s!!

A les primeres hores de la tarda del 2 d'octubre de 1988, el Cap de Colla Andreu Montserrat i els nostres enxanetes recollien de mans del President de la Generalitat de Catalunya M.H. Jordi Pujol, el trofeig que acreditava la Colla Joves Xiquets de Valls, com a mdxima triomfadora en el Xll Concurs de Castells celebrat a Tarragona. Era la culminaci6 d'una trajectdria de voluntat i d'entrega de tots els nostres castellers, els quals amb el seu esforg han marcat fites insuperables amb les realitzacions extraordindries a Vilafranca, Tarragona, El Vendrell i la recent diada de santa lrsula, a Vatts. Es indiscutible que aguest any I 988. ta Cotla Joves ha ofert al m6n casteller la temporada mds histdrica del segle XX. Foro: Masip

RESTAURANT CASA T'EIIX CASAME,NTS, BANQUETS, CONYENCIONS, SALONS PRIYATS PER FESTES FAMILIARS

Ctra. Tarragona Km, 17 Teldfons 60 13 50 - 60 00 14

VALLS (Tarragona)

Coixcl Taruoigoncr

Lanostraforqat

EL TRIOMF

ELS SILENCIS

En la vida actual del m6n casteller, com devia ocdrrer en la cent[ria passada, la poldmica suscitada despr6s de les actuacions compartides ve a ser com a punt de pebre per a encendre inacabables tertrilies, on cada 6 hi diu la seva per a establir diferdncies entre determinades colles. D'uns anys engd, a m6s de la paraula acalorada, es compta amb l'aportaci6 de la lletra impresa que introdueix textes gaireb6 filosdfics. on s'analitzen tecnicismes que moltes vegades ni els castellers m6s experts han constatat. Hem arribat a un punt on sembla que l'art de fer castells s'ha de moure al compds d'uns mecanismes marginals. I el llenguatge propi que s'utilitza a la plaga (crits, ordres, suades, renecs, itergos amunt! iaguanta!, ia poc a poc!, itres de nou fet!, ino afluixeu!. visques, plors i gemecs,) s'hi afegeixen disquisicions histdriques, cronologies comparatives, quadres sindptics, valoracions fisiques i denominacions estranyes, fins al cas m6s recent de calcular les fraccions de segons que separa l'assentament d'un peu al pom de dalt fins l'enfonsament d'un castell. 56n motius que poden qr,iestionar una apassionada poldmica en el lloc de tert(lia, perd quan aquestes minucies s'han d'escriure al paper, resulta inoportf allunyar-se tant de la realitat. Concretament ens referim al darrer concurs de Tarragona que controlava un jurat prdviament consensuat. Le seves decissions eren riniques i vdlides tot i que alguna part afectada no hi vingu6s d'acord. Un cronista tamb6 pot tenir la seva opini6 i l'ha d'expressar, perd sense oblidar de relatar objectivament el que va oc6rrer a la plaqa de braus, m6s enlld de moltes menuddncies. Respecte al concurs celebrat a Tarragona, qualsevol lector de periddics coneixedor del m6n casteller, ha captat com algun cronista dedicava m6s preferent

atenci6 a compadir-se del mal moment d'un determinat color camisa, que no pas en relatar que la Colla Joves Xiquets de Valls guanyava el concurs al sumar una puntuaci6 superior com mai no s'havia assolit en anteriors competicions, mitjan la realitzaci6 histdrica de dos castells de nou folrats a m6s del dos de vuit. Alg0 pot atribuir aquesta actitud, al fet d'haver acostumat a determinats corresponsals que la nostra Colla sempre surt disposada a plantar davant els seus ulls els castells m6s dificils. Aix[ se'ls ha esgotat la capacitat per a elogiar-nos i s'inclinen compassivament a plorar la tristesa dels venguts. No volem esmenar la tasca a ningrl. Nom6s demanar quelcom m6s d'objectivitat perqud deixant a banda simpaties i tenddncies expliquin els fets tal i com son, i prou. No demanem cap glorificaci6, ni lloances ni adulacions. Tenim l'aplom, la mesura i el domini necessaris per a controlar les prdpies alegries. La nostra paraula i el nostre gest poden semblar a alg( massa exaltats. Potser 6s cert perd tamb6 justificable, quan la nostra millor credencial de presentaci6 s6n els grans castells que intentem aixecar a les places majors del nostre pafs, jugant amb el risc de l'adversitat, sempre possible. Aquesta situaci6 desfavorable pot produir-se en qualsevol diada perqud la perfecci6 i el domini estan supeditats a contingdncies imprevistes. Nom6s demanem fidelitat en la informaci6 tant si es tracta de relatar hores altes com hores baixes. Cal no excedir-se en els prondstics o previsions com va oc6rrer al concurs de Tarragona on sota el pretext de que el nostre dxit <ja estava previst> es va silenciar que el triomf de la Colla Joves no es va produir pas per defallenqa o mala sort dels dem6s. Vam guanyar perqud durant tot el curs de l'any 1988 hem estat els millors. I el dia del concurs a Tarragona, tamb6.

@Bm-eb

SUMARI mots Sortides Cord6 casteller Ouatre

Nrimero 23 Valls, octubre de 1988 Edita:

Colla Joves Xiquets de Valls.

C/. Gass6, 2O Tel. 6O 55 61 arnb la col.laboraci6 de la Diputaci5 de Tarragona Director: Joan Ventura i 5o16 Sots-director: J.Ma. Ventura i Batalla Coordinador: Documentaci6:

Salvador Magre i Gual

Josep Secall i Duch

!mprimeix: Grdfiques Moncunill, S.A.L. Valls

Dipdsit Legal:

T-1

233-83

Estampes retrospectives Jornada d'or a Vilafranca El Concurs Castells-88 El Vendrell renovd un jorn de gldria Diada de Sta. Orsula Pdster Pilar de Sis Entrevista Sra. Teresa i d'altres que pensen com ella Ouelcom sobre el m6n casteller EI premi d'un bon aprenentatge Llegint els diaris Ouan les canyes es tornen llanges M6s enlld de la plaea El mando deportivo - Jocs olimpics de Seul La revista Cultura El limit dels castells

Pdg.

) ), ) ) ) 'r, )

4-5-6 7

8-9 10 11

12 13

>> 14-15

16-17

) 18 ) 19 >20

>> 22-23-24 >> 25

>26 t26

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

triar el que ha estat m6s significatiu perd a mi, particularment el que m6s m'ha omplert de satisfacci6 ha estat el pilar de sis que vdrem descarregar a El Vendrell i com podeu veure no 6s pas el millor castell, o el de millor puntuaci6, ara b6, el sol fet de fer setze anys que cap colla l'aconseguia descarregar iel ser la primera colla vallenca que l'aconsegueix en el que va de segte 6s suficient vdlid per considerar-lo com la nostra millor gesta de la temporada, i potser tamb6 ho faci perqud era una construcci6 en que no hi contdvem massa i ens va sorprendre molt m6s agradablement que el fet de descarregar castells que ja altres anys haviem aconseguit o inc|ls el guanyar el concurs, doncs i sortlem com a clars favorits i la sorpresa potser hauria estat no aconseguir-lo. Tanmateix ja despr6s d'haver analitzat aquesta gran temporada globalment, tenim quatre actuacions que mereixen un comentari a part ino per els castells aconseguits sind per les circumstincies i fets que les varen envoltar ique d'una manera o altra la nostra colla s'hi vei6 involucrada.

LA BISBAL, 15 d'agost Ouatre de vuit amb el pilar de sis al mig.

Sobre aquest castell es t6 de fer unes puntualitzacions, en primer lloc al Patronat de Castells de Tarragona i als qui tenen l'obligaci6 de discutir les bases dels concursos, ja que si s'accepta l'absurd del tres de vuit aixecat per sota amb ajuts era el moment de retornar aquesta construcci6 a la manera que sempre hem defensat ique per nosaltres 6s la vdlida, o sigui, considerar-lo carregat en el moment de desfer-se els dosos, que 6s quan la gralla fa la segona aleta. Perd encara hi ha m6s, tots els qui escriuen de castells consideren el nostre quatre de vuit amb el pilar de sis al mig carregat a La

Ouatre de vuit amb el pilar de sis al mig. Carregat segons les bases del Concurs de Tarragona del 1982. Colla Joves Xiquets de Valls. La Bisbal del Penedds. 1 5-8-88. Foto: J. Secall i Duch

Aquesta segona part de la temporada 1988 que comenca amb la sortida a Andorra ha estat plena d'dxits castellers, amb grans actuacions globals, amb quatre castells de nou amb folre, amb un cinc de vuit, amb un quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, amb vuit dos de vuit amb folre, amb un pilar de sis, amb la primera actuaci6 del present segle on s'aconsegueixen tres castells amb folre i, com no, amb la victdria al concurs de Tarragona, solsrha faltat una gran actuaci6, digna de la temporada que estdvem portant, a la Diada de Sta. Orsula i que consti que no dic que no fos una bona actuaci6, perd no va estar a l'altura que tots esperdvem i ens vdrem quedar sense poder provar el dos de nou amb folre i manilles. Per fer-nos capagos de la gran temporada que hem estat portant

i com a mostra del que hem anat fent podem donar-nos compte que durant aquestes tretze sortides sols en dues no hem fet cap castell de vuit, hem fet quatre dos de set, contra vuit dos de vuit amb folre, que demostren el potencial humd que hem anat sumant i consolidant, hem fet, sense donar-hi massa importdncia, vuit tres de vuit i set quatres de vuit, tot aixd com a cast6lls (petits) i que si els hagu6ssim fet no gaires anys endarrera ells sols ens haurien omplert de satisfacci6.

Crec que tindriem de resaltar totes aquestes actuacions perd sens dubte les que mereixen un tracte especial tindrien de ser la de La Bisbal del Penedds on per primer cop durant aquesta temporada es carregd el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, la de Vilafranca del Penedds on vdrem descarregar el segon tres de nou amb folre del segle iel primer del segle fora de Valls, juntament amb el cinc de vuit que fins avui 6s l'[nic de la temporada, l'actuaci6 del concurs on aconseguirem el tres i quatre de nou amb folre carregats i el dos de vuit descarregat que ens donaren el primer lloc a la classificaci6 final, i com no, la gran actuaci6 del Vendrell. Ouan ja una gran temporada com la d'aquest any es fa dificil 4

Colla Joves Xiquets de Valls. Cinc de vuit descarregat. Vilafranca-88 Foto: Viveso

COLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS verdes.

I ara despr6s del temps ens trobem en que aquesta mateixa gent que tant el desmereixien ens volen fer creure que en haver visionat els videos el pilar de sis del dia 11 de setembre estd carregat durant vuit centdsimes de segon, quan a la plaga ni ells mateixos reconeixien haver-lo carregat, tamb6 crec que si ara, despr6s d'haver-lo descarregat nosaltres al Vendrell, tingu6ssin de muntar aquest numeret no ho farien. Tot aixd ve a tomb per dues raons, si continuem aixi aviat ens trobarem que anirem a una placa a veure castells tindrem d'esperar el visionat dels videos per poder dir el que hem vist i l'altra ra6 6s la de felicitar als senyors de la premsa per la seva dedicaci6 envers uns colors i en especial al cronista que amb aquestes vuit centdsimes en tingu6 prou per considerar aquest pilar com una gran recuperaci6 dintre del m6n casteller.

TARRAGONA,2 d'octubre Concurs Despr6s de

tot el que s'ha sentit i s'ha escrit del concurs de Tarragona cal deixar escrites unes poques consideracions, algunes en defensa de la nostra Colla i d'altres com a testimoni d'uns fets que podien haver complicat el desenvolupament del concurs, que no pas la nostra gran victdria. Cal explicar que el jurat de taula desqualificd el tres de nou de la Vella atenent-se molt correctament a les bases acceptades i donantse la circumstdncia que l'esmena a les bases que comporta aquesta desqualificaci6 s'introdui a instdncies d'aquesta rnateixa colla i que per cert hi tingueren molt d'interds i la matitzaren amb molt d'dmfasi, a m6s el fet de tornar a intentar aquest castell a la ronda de repeticions vol dir ben clarament que ells no el consideraven carregat .Ja que una feina feta en castells a la mateixa plaqa no es repeteix. En quan als jurats crec que van obrar molt correctament, incl(s el de la colla Vella perqud encara que va votar que el castell estava carregat crec que aixd ho tingu6 de fer per compromis envers

Colla Joves Xiquets de Valls. Dos de vuit amb folre descarregat. Concurs 1988. Foto: Masip

Bisbal, com a intent per la finica ra6 de les bases del concurs, oblidant tots ells que no fa gaire temps que l'altra colla de la nostra Ciu-

tat feia uns intents del pilar de sis aixecat per sota que

s'anaven

anotant al seu palmar6s sense qriestionar-los-hi que mai en cap con-

curs de l'dpoca moderna ha constat aquesta construcci6, perd

clar sempre 6s segons els colors de les camises.

VILAFRANCA,30 d'agost Botrfarra

Sembla que quan la nostra Colla fa una gran actuaci6 t6 de sor-

tir quelcom per desvirtuar-la o si m6s no per deixar-la diluida. No interessa en aquell moment parlar de castells sind dels fets que els varen envoltar, i aixd ha tornat a passar, amb m6s forca potser per l'importdncia dels castells aconseguits, amb l'actuaci6 de Vilafranca ja que vdrem ser tan superiors que tingu6 de sortir la histdria de la botifarra. Caldria fer esment de les (ltimes grans botifarres que s'han fet al m6n casteller, i totes dues dedicades a la nostra Colla, l'una amb motiu d'un dels concursos de la plaga de braus ique ens varen dedicar molt amablement desde dalt del folre d'un dos de vuit rosat i l'altra des de dalt al quart d'un tres de vuit verd a la placa de l'Arboc del Penedds, i aquests fets no varen passar d'aqui, no se'n va fer cap qriesti6 d'honor ni sorti cap Sra. Teresa deixant-los per mal educats, ni la premsa se'n va fer el ressd que aquest cop l'hi han volgut donar.

VALLS, 11 de setembre Pilar de sis

Fins avui mai m'he posat a fer menc!6 dels castells de les altres colles, perd crec que hi ha fets que no es poden deixar passar per alt i un d'aquest 6s el pilar de sis intentant per la Colla Vella el dia 1 1 de setembre a la Placa del Blat de la nostra Ciutat. Recordo que quan els Nens del Vendrell feien el pilar de sis amb aquell mestratge tant envejable que des de la nostra Ciutat, i en aquells moments nom6s hi havia una colla, s'aixecaren infinitat de veus que explicaven que el pilar de sis era un n[mero de circ, que l'important era fer castells desmereixent-lo amb tota la forca i formes que n'eren capacos perqud com que no el podien haver eren

Colla Joves Xiquets de Valls. Tres de nou amb folre carregat. Concurs 1988 Foto: Masip

COL1A JOVES

XIQUETS DE VALLS

15 AGOST, LA BISBAL Dos pilars de cinc, tres de vuit, dos de vuit amb folre, quatre de vuil amb pilar (carregat), cinc de vuit (intent).

21 AGOST, IGUALADA Tres pilars de cinc, dos de sis, quatre de vuit, tres de vuit, dos de vuit amb folre. 27 AGOST, EL CATLLAR Pilar de cinc, quatre de vuit, tres de vuit. dos de vuit amb folre.

28 AGOST, L'ARBOQ Pilar de cinc, quatre de vuit carregat, tres de vuit, dos de vuit amb folre. 3O AGOST, VILAFBANCA

Sis pilars de cinc, dos de vuit amb folre, cinc de vuit, tres de nou amb folre. 1

1 SETEMBRE, VALLS

Pilar de cinc, dos de set, quatre de vuit, tres de vuit.

2 OCTUBRE, CONCURS TARRAGONA Pilar de cinc, dos de vuit amb folre, tres de nou carregat, quatre de nou carregat. i 6 OCTUBRE, EL VENDRELL Pilar de cinc, quatre de vuit, tres de vuit, dos de vuit amb folre, pilar de sis.

23 OCTUBRE, STA. URSULA Pilar de cinc, dos de set, quatre de vuit, tres de nou amb folre, carregat.

Despr6s de la triomfal Jornada de Vilafranca-88, la Colla joves obsequid al p[blic amb una filigrana de Miguelin al descarregar el pilar de cinc de comiat. (Foto: Viveso)

seva colla, sind com ens explicariem que donant-se el mateix cas amb el dos de set de la colla de Barcelona vot6s que no estava carregat?. Aqui tamb6 es produi un fet insdlit ja que el resultat fou de quatre a I en contra del tres de nou i caldria preguntar-nos que ha passat amb aquella amistat entre colles? I per acabar, perqud si ens allargu6ssim podriem fer-nos moltes preguntes com per exemple que hi va anar a fer un dels directius de l'altra colla de la nostra ciutat a la taula del jurat quant sap que allija hi t6 un representant?, felicitar als periodistes altra vegada per la seva bona vista mirant els videos. RAMON BARRUFET FIGUERAS

SORTIDES UNA

UNA

6 AGOST, ANDORRA Pilar de cinc, quatre de set, pilar, cinc de set, dos de set.

7 AGOST, ROOUETES Pilar de cinc, tres dos de sis, quatre de set, tres de set. 1 3 AGOST, REUS Pilar de cinc, quatre de vuit (2on. intent), tres de vuit, dos de vuit amb folre. 1 4 AGOST, VALLMOLL Tres pilars de cinc, cinc de set, dos de set, tres de vuit.

Colla Joves Xiquets de Valls. Dos de vuit amb folre descarregat. El Vendrell-gg Foto: El Vallenc

FET CASTETLER

CORD6 CASTELLER Castells assolits per les colles fins al dia 23-1O-88 l.- lntent

C.- Carregat D.- Descarregat

a.p.- amb pilar Castells

2-8

2-7

3-7

folrat

Colles

Castellers Altafulla Ba

rcelona

2D-11

1D 1D

't4D

lD-1C-1

13D

3D.2C

Xicots de Valls 6D-2t

Joves Xiquets de Valls

12D

Minyons Terrassa

Nens del Vendrell

1D.1C

Nois de la Torre

9D-1

5D-1 C-3

5D-2t

9D-2C-1

11D

D-1C

10D

4D-11

'1D2C

1'1D1C,1

1D_1C

1D:11

9D2C2

1D-2t

10D

6D-2r

2C-1t

9D-1

5D lC 2t

4D-1C-2

2D-1t 1C

1D-2C

3D-1

1D-2t

1D-1t

1C-1t

5D-21

2D-21

1C-3t

4DlC1

1D-11

1C-1t

SIS

10D

14D

5D-1 C 2D 1C-1

1C-2t 2D

3D-1

D-1C

SIS

CAS -ELL

1-6

14D-1

11D 1C-2

STE -LS

1D 1C-2

Cas. Santa Coloma

TELI S

7D-31

Vailets de Gelida

5D'lC

5-8

5-7

4D-1

8D-1C-'l

14D-1

folrat 3-D

D- 1 C-'l

Xicots de Vilafranca

3C-2t

10D

5D-3C 12D-11 10D-2t

Xiquets de Tarragona

3-9

folrat

CAS

15D

4-9

pilar

Vella Xiquets de Valls

Xiquets de Reus

4-8amt

D-'tC-4r

2D-2C

15D 1

Xiquets Vila d'Alcover

1C-1t

Castellers Vilafranca

Joves Xiquets Tarragona

3-D

Colla Joves Vilanova

4-A

pilar

12D

1D-3C

Castellers Castelldefels

Castellers Terrassa

4-7aml

4-7

3-B

baix

Bordegassos Vilanova

Castellers

3-7per

rSTE LLS DE

J.Ma. VENTURA

VENDA I REPARACI6 OE MAOUTNES D'ESCRIURE

CALCULAR

MOBILIARI I EOUIPS D'OFICINA PAPERERIA TECNICA INFORMATICA

25 60 58 03

VALLS

GOLLA .IOVES

XIQUETS DE VALLS

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER

LA HISTORIA DELS CASTELLS ANY 1980 (ll) '

A La Mass6 el dia 13 de juliol, i a Cabra del Camp el dia 20, s'establi la mateixa sdrie de castells, 6s a dir el Dos de Set, el Tres de Set i el Ouatre de Set. MARTIRS STREET o

LA FESTA MAJOR DE LA VALL DEL CASTELLS El passat dia dos d'agost de 1 980, a Vilafranca del Penedds, i a la popular festa major de la Vall del Castell, tamb6 coneguda com a Mdrtirs Street, va tenir lloc una interessant exhibici6 castellera, entre els castellers de Barcelona i

la Colla Joves Xiquets de Valls. La Colla Joves, va aconseguir carregar el Ouatre de Vuit, i descarregar el Dos de Set, el Tres de Set aixecat per sota i un Pilar de Cinc, a m6s d'altres castells de sis que s'alcaren durant la cercavila. En aquesta actuaci6 els' Falcons de Vilafranca intentaren el. Pilar de Sis aixecat per sota, el qual caigu6 en aixecar el segon. FIRAGOST

- 80

El dia sis d'agost, Valls la capital de l'Alt Camp va rei amb ella la

cuperar la seva fira dels fruits del camp catald,

tradicional exhibici6 castellera a cdrrec de la Colla Joves Xiquets de Valls, i no va 6sser una exhibici6 rutindria sind tot el contrari, ja que la colla va carregar i descarregar el Dos de Set, el Ouatre de Vuit i el Tres de Set, acabant l'actuaci6 amb dos pilars de Cinc simultanis. No cal dir que els Joves reafirmen un cop m6s la seva posici6 de privilegi entre les colles capdavanteres. Despr6s de l'actuaci6 castellera la colla va 6sser felicitada pel senyor Agustf Carol i Foix, Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. TRES ACTUACIONS DE CASTELLS DE VUIT LLOREN9 DEL PENEDES - M BISBAL DEL PENEDES

IGUALADA

La Colla Joves vallenca va tenir en el mes d'agost tres sortides bastant importants, el dia 1O varen anar a Llorenc del Penedds, on varen plantar el Dos de Set, el Ouatre de Vuit i el Tres de Set aixecat per sota, amb la cloenda de un paretl de Pilars de Cinc. Cinc dies despr6s, 6s a dir el 1 5 l'actuaci6 fou a La Bisbal del Penedds on aixecaren el Dos de Set, el Ouatre de Vuit, el Tres de Vuit tan sols carregat acabant amb un Pilar de Cinc que fou girat. Una espldndida diada per la quasi totalitat del m6n casteller que era present a la plaga bisbalenca. I el dia 24 es va anar a lgualadg assolint el Dos de Set, el Ouatre de Vuit tan sols carregat i el Tres de Set aixecat per sota, acabant amb un Pilar de Cinc portat al balc6. Una excel.lent jornada castellera a cdrrec de la Colla Joves vallenca i els Castellers de Barcelona. El dimecres dia 27 d'agost, s'actud a la nostra ciutat amb motiu de la gravaci6 del programa de T.V.E. <Ouatre Vents>. A les nou de la nit, la plaga del Blat fou escenari de la actuaci6 de la Colla Joves assolint el Dos de Set, el Ouatre de Set i el Tres de Set, tots carregats i descarregats.

SANT FELIX VILAFRANCA DEL PENEDES La diada castellera de Sant Fdlix a Vilafranca del Penedds el dia 30 d'agost, va 6sser esperada amb molt interds per tot el m6n casteller. Tres colles ni eren presents, la Colla de Vilafranca (els verds) la Colla Vella de Valls (els ro-

Firagost-8o. 6 8 80 Arxiu: Ventura

sats) i la Colla Joves Xiquets de Valls. La Colla Joves, que enguany porta un palmar6s impressionant (set quatres de vuit i un parell de tres de vuit) a priori era considerada per la afecci6 com a mdxima candidata a la triple exhibici6 que era presenciada per milers de afeccionats. Aquesta privilegiada situaci6 no t6 precedents en tot el present segle. Les tres colles aixecaren a l'entrada d'ofici el Pilar de Cinc, que van repetir m6s tard enfront al monument als Castellers. L'actuaci6 de la nostra Colla Joves va 6sser important amb un Dos de Set, esvelt i amb molta joventut, a la segona tanda es va descarregar un Ouatre de Vuit, tant o m6s segur que l'anterior castell iel qual era el vuitd carro gros de la present temporada, per acabar finalment amb un extraordinari Tres de Vuit que tan sols es va poguer carregar per pura mala sort, aquest era el tercer de la temporada, l'actuaci6 es va finalitzar amb un Pilar de Cinc.

I I

I I I

| I

JOVES GOLTA XIQUETS DE VALLS ballar a la plaga. Barcelona fou una festa.

Les barcelonines i els barcelonins celebraren la festa major omplint el Barri Gdtic, la Rambla, la Ciutadella, el moll, les <golondrines>,... i fins d'Ardbia va venir una princesa reial amb tot el seu seguici per contemplar la festa. La plaga de Sant Jaume era una sauna a les dotze del migdia. En acabar l'ofici, tota la comitiva dels regidors amb el president Jordi Pu.iol anaren a peu des de la Mercd fins a l'Ajuntament, i entraren a la casa gran per la porta gdtica del carrer de la ciutat, porta que nom6s s'obre un dia l'any

o per donar pas als qui tornen d'ofici. Mentre a la plaga anaven arribant els gegants, els capgrossos, els castellers i altres grups folkldrics, i anaven fent les primeres actuacions, varen sortir al balc6 de la casa gran, el President de la Generalitat senyor Jordi Pujol, l'Alcalde senyor Serra, els regidors, i altres personalitats del m6n de la politica i militar. La Colla Joves Xiquets de Valls, varen estar presents en aquesta gran diada de la Mercd. aixecant el Dos de Set, Cinc de set, Tres de Set i el Pilar de Cinc, tots ells amb gran dxit i molts aplaudiments de tota la gent que ompli la plaqa de Sant Jaume de gom a gom.

Ouatre de vuit descarregat. Llorenq del Penedds. 10-8-80. Arxiur Ventura

Despr6s d'aquesta actuaci6, la Colla Joves, comptabilitza un total d'onze castells de vuit coronats en la present temporada, vuit dels quals ho han estat en el decurs del present mes d'agost, dades totes elles que constitueixen la superaci6 de tots els rdcords haguts, i m6s tenint en compte que encara manquen importants actuacions. A la tarda durant la process6 es van aixecar diversos castells de sis i Pilars de quatre acabant aquesta llarga actuaci6 de S.ant Fdlix amb un Pilar de Cinc davant l'Esgl6sia mentre que es tirava el castell de foc. ONZE DE SETEMBRE CASTELLS EN LA DIADA DE CATALUNYA

A la celebraci6 de la Diada

Nacional de Catalunya, el

dijous onze de setembre, ambdues agrupacions vallenques protagonitzaren novament una molt bona actuaci6. La Colla Joves, i a la plaga del Blat varen plantar el Dos de Set, Odatre de Vuit, Cinc de Set i Pilar de Cinc portat al balc6 tots ells carregats i descarregats. Fem constar que mentres el Pilar de Cinc amb la senyera era portat al balc6, el Grup Escola de Grallers de la Colla Joves, interpretava <Els Segadors>>, la sorpresa esdevingu6 d'admiraci6, i el priblic esclatd en aplaudiments vers els joves grallers vallencs. Cal fer constar tamb6 que el Ouatre de Vuit 6s el novd de la temporada.

Ouatre de vuit descarregat. La Bisbal del Penedds. 15-8-50.

DIADA DE LA MERCE BARCELONA VA SER UNA GRAN FESTA

Malgrat que la geganta de la ciutat no va poder sortir

JOAN M." VENTURA a

COLLA JOVES

xrQuETS DE VALLS

JORNADA D'OR

A VILAFRANCA La plaga major de Vilafranca oferia l'esplendidesa de les grans diades a l'hora de donar inici a la jornada castellera de la festivitat de sant Fdl.ix. Gent de totes les contrades on es viu ies respira la febre dels castells. s'havien preparat a re-

sistir tres hores dempeus, per a contemplar l'exhibici6

cinc colles, que acudien a la cita amb la millor disposici6 per a deixar constdncia de les respectives possibilitats. La diada del passat dia 30 d'agost de 1 988 a Vilafranca, haurd restat gravada en el cor de tots els components, simpatitzants i seguidors de la Colla Joves Xiquets de Valls. En una demostraci6 extraordindria de preparaci6, forqa, voluntat i saviesa, els Joves aconseguien girar de dalt a baix la histdria dels castells, restituint a l'actualitat de l'any 1988 el segell d'dpoca que es trobava arxivat des d'un segle endarrera i

nom6s es recordava com una referdncia llunyana

l'hora

d'escriure les monografies vilafranquines. Despr6s de molts anys d'intents per altres colles a l'esmentada plaga de la capital del Penedds, la Colla Joves Xi-

quets de Valls hi deixava escrita la m6s brillant realitzaci6 d'aquest segle XXd., plantant i descarregant un impressionant tres de nou amb folre, amb l'afegit6 d'un cinc de vuit i un dos de vuit amb folre totalment descarregats. Tres castells fabulosos en una mateixa jornada. Tres castells a cdrrec de la Colla Joves, davant el testimoni de milers de persones, eren el m6s fidel argument per allunyar qualsevol dubte i per a desautoritzar aquelles veus que havien intentat enterbolir una realitat inqLiestionable: Des de temps engd la Colla Joves era la millor entre les millors, perqud sense timidesa surt a la plaqa jugant sempre amb el risc perill6s de fallides possibles. Una audac valentia que en alguna diada pot ocasionar-li ontrarietats i problemes. Es l'interrogant dels valents. Honor i gldria per a tots els homes i dones de la Colla Joves. L'esforg de tots ha imposat la seva llei, donant una llic6 de serietat i demostrant com es poden assolir els m6s elevats objectius sense necessitat de menysvalorar ningri. Prou sabem que la nostra joia d'aquella jornada no era compartida per alguns grups indefensos davant la superioritat que vam demostrar. Era previsible utilitzessin el trist recurs de la maquinaci6 fal lag, atribu[nt a la nostra gent burles i gests dirigits contra els venquts. Tothom sap que aquest no 6s el nostre estil, perqud

plantant castells oferim la millor lliq6 de com s'ha de lluitar en una plaga per a sortir-ne triomfadors. A partir d'aci nom6s ens poden imputar que fent bona feina anem desfent d'un cop tots els mites, privilegis i llegendes, que s'havia pret6s capitalitzar com a patrimoni inic e intransferible a favor d'un sector ben conegut i determinat. Tres de nou amb folre descarreqat. Vilafranca 1988

LLATZER V. OLLER

ELECTRODOM ESTICS

ARTICLES REGAL

LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA Abad. Llort, 15

'1":[il'J_lliH" i 17

TeL602271

VALLS

COLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

EL CONCURS CASTELLS - 88 lafranca, quan aquests havien aconseguit coronar el 3 de 9.

El President de la Generalitat de Catalunya senyor Jordi Pujol va presidir el concurs acompanyat de diverses autoritats. Sense immutar-se van romandre al lloc des de l'inici fins l'acabament en una llarga tongada d'hores. L'Andreu Montserrat cap de colla, junt amb Jordi Tondo de relacions ptibliques i un bon grup d'enxanetes, van rebre de mans del President el trofeu que simbolitzava el titol de campions. Fou un moment emotiu per tots els components de la Colla Joves, pel significat d'aquell triomf que coronava una temporada de

Ouatre de Nou amb folre carregat. Concurs-88. Foto: Francesc Cucurull

LA JovES, LA MEs porerur Aquest titular correspon a la crdnica d'un periodista, inserida

la premsa que els dies posteriors al Concurs va interessar-se

pel

gran aconteixement popular que es va viure a la ciutat de Tarragona el passat dia 2 d'octubre. Efectivament la Colla Joves rebld la seva brillant temporada, imposant una vdlua indiscutible per damunt de divuit colles que van acudir a la cita de la plaga de braus. El triomf fou net, sense motiu de dubtes, tenint en compte l'dmplia diferdncia que s'establI en la puntuaci6 final quan es sumaren 6.060 punts contra els 4.995 dels Castellers de Vilafranca iels 3.715 de la Colla Vella de Valls classificada en el tercer lloc. Amb el 3 de 9 i el 4 de 9 a m6s del 2 de 8 folrats, la Colla Joves marcava una nova fita en el seu historial de realitzacions importants, davant una impressionant presdncia de p[blic que segui amb inter6s les evolucions del concurs, marcadament favorable als Joves, tot i la pressi6 que exerciren a la primera ronda els Castellers de Vi-

feina ben feta. El Concurs ha suscitat gran varietat de comentaris, alguns dels quals han estat molt durs respecte les decissions del Jurat i tamb6 referits a l'organitzaci6. Pertocant al primer, cal considerar previsible la protesla sorgida de la colla que rebia la decissi6 de declarar com a intent un castell de dubtosa realitzaci6. S6n situacions on l'objectivitat i la subjectivitat hi juguen diferents papers a tenor de l'dptica de cada part afectada. Clar que si per a dirimir els dubtes que poden sorgir en qualsevol competici6 respecte les diferents interpretacions d'una jugada, es fa confianga a un equip arbitral o s'institueix un jurat al qual s'atorga el dret de jutjar idecidir, els participants han d'estar a les verdes i les madures. En aquest camp la nostra Colla en t6 prou experidncia. Perd respecte al dem6s, cada grup afectat pol reaccionar de qualsevol manera. Tot depen de moltes circumstdncies i les decissions no es poden valorar des de l'exterior, perqud al no participar directament en el litigi, de res han de servir les paraules ni els gests dels altres. La decissi6 d'un jurat pot agradar o no. Moltes de vegades s'ha vist en competicions esportives com de res serveixen les protestes exaltades per decissions que afavoreixen un sector en perjudici d'un altra. Si abans d'iniciar una competici6 s'ha acceptat un jutge o un jurat per a dirimir els dubtes i situacions conflictives, cal comprendre que tot el dem6s es perdre el temps. Pertocant a l'organitzaci6, cal contemplar amb calma els problemes que comporta controlar un espectacle-concurs on hi participen divuit colles castelleres. Tothom preveia la durada del concurs i els assistents havien fet vot de fidelitat, predisposta a acceptar la lluita contra el rellotge. La posici6 cdmoda a la grada permetia deixar el cos en rep6s tot i no oblidar la duresa del ciment. Pitjor ho van passar els castellers obligats a romandre dempeus durant el curs de tota la jornada. Es potser per aquesta banda que caldria reconsiderar la necessitat de proveir el reglament del concurs amb una nova orientaci6 per a practicar una'selecci6 prdvia. L'experidncia pot ajudar a trobar nous camins, per a donar m6s lleugeresa a una diada que malgrat les opinions adverses haurd de prosseguir el caml perqud es vulgui o no, el Concurs de Tarragona constitueix una gran festa.

El concurs d'aquest any ha mobilitzat m6s gent que mai. L'ex-

pectaci6 era forta i els afeccionats van gaudir amb la contemplaci6 de castells de nou i altres realitzacions forqa reexides per l'esforc de tots els grups participants. La Colla Joves tingu6 un gran protagonisme durant tota la jornada. De les seves accions en restaven pendents els milers de persones de la plaga i altres que seguien l'acci6 mitjan la retransmissi6 radiofdnica d'un gran nombre d'emissores. La Colla Joves no va defraudar i s'acompli el prondstic. La Colla Joves Xiquets de Valls es proclamd campiona de l'any 1988.

BAR L'ENXANETA Fdlix InvernSn Fdbregas

EL BAR MES CASTELLER C/. Santa Anna, 4

VALLS

JOVES GOLLA xrQuETS DE VALLS

EL VENDRELL RENOVA UN JORN DE GLORIA nedesencs. I els prondstics gaireb6 van acomplir-se quan els Nensassolien el tres de set, el dos de set i un intent del quatre de vuit, com a demostraci6 d'una voluntat de tornar aviat a la plenitud que els correspon. La Colla Joves va convdncer tothom. Amb una regularitat impressionant, ana desenrotllant el seu repertori amb la realitzaci6 total del tres de vuit, dos de vuit amb folre i el quatre de vuit. El piblic ja es disposava abandonar el recinte de la Plaga Vella amb la satisfacci6 d'haver assistit a una excel'lent jornada, quan de sobte circuld la veu indicant que la colla vallenca volia oferir un intent de Pilar de Sis. L'espectacle podia significar el millor regal pels afeccionats vendrellencs, que re-

cordaven la data del 29 d'octubre de 1972, quan els Nens

d'El Vendrell havien realitzat totalment aquest espadat al ma-

teix lloc. Eren les 2'2O hores de la tarda. El castell sorgia de la base i lentament anava aconseguint algada. lnterrogants, crits, petici6 de silenci, emoci6 incontenible, mentre el Miguelin ja es trobava situat damunt el quart, aguardant l'enfila-

E primer pr ar ,r' sis descarreqat ol present Teresa-88 E Vendrel.

seg e per una colla vallenca en la fira de Santa

Foto: Ramon Barrufet

El ciutadd Tobies ho veia i no s'ho podia creure. Sttuat al cim del campanar controlava el proc6s de les Fires de Santa Teresa. Era el diumenge dia 1 6 d'octubre quan recollia la remor de veus procedents de la Plaga Vella, plena de gent que aguardava expectant l'exhibici6 castellera que es disposaven a realitzar el Nens d'El Vendrell i la Colla Joves Xiquets de Valls.

La presdncia de la colla campiona, era un estimuiant oport0 a favor de la desitjada recuperaci6 dels castellers pe-

da del Jordi que se li apropava amb finor, molt suaument, fins que el tingu6 clavat damunt les espatlles. El Jordi f6u l'aleta entre una explossi6 d'aplaudiments i es quedd tranquil, com si aguard6s f6ssin caminar el castell fins el balc6 de l'Ajuntament. Finalment es disposd a baixar, darrera seu ho feia el Miguelin itot el dem6s es convertl en un esclat d'incontenible alegria. Despr6s de setze anys d'impossibles intents per part de diverses colles, la Joves dels Xiquets de Valls havia descarregat el pilar de sis, netament, pulcrament, sense cap escletxa ni cap dubte, sense necessitat de recdrrer al crondmetre, la cinta mdtrica o el video. Els que controlen l'estadistica van apresurar-se a consignar pel que respecta a les colles vallenques, que nom6s la Joves havia descarregat aquest Pilar de Sis en tot el curs del present segle. Era un nou rdcord a afegir a l'agenda triomfal d'aquest any 1 988. La diada de santa Teresa omplend de satisfacci6 la Colla Joves. Perd els vendrellencs tamb6 van sentir-se agra'rts per l'estimulant espectacle que van presenciar, capaq d'aixecar l'dnim dels afeccionats i retornar-lis la confianqa, perqud els Nens ofereixin aviat a la poblaci6 aquells llunyans dies de gldria. El Pilar de Sis de la Colla Joves fou un motiu de nostdlgia per a molts dels presents, que no van dubtar en felicitar als vallencs per al generositat mostrada a l'oferir en el marc de la Plaqa Vella, la primlcia d'un castell enyorat.

Jordi Balanya

Adolf Martinez

Federico Gormaz

fomds Gormaz

Miquel de Haro

Jordi de Haro

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

DIADA DE SANTA URSULA EL PUNT D'HONOR

LA COLLA JOVES ll.lusionada idea que tota la Colla Joves compartia, de que la jornada de santa Ursula podia ser la clau de volta d'una temporada brillant, no dissimulava el temor pel gran risc que suposava planificar amb audircia una exhibici6 de gran volada. Els dnims dels nostres castellers no havien minvat

davant les dificultats del repte. I es va demostrar quan situats a la plaga del Blat es va endegar el tres de nou amb folre. Un castell que pujava ben treballat, amb la confianca que d6na haver-lo realitzat ja en anteriors ocasions, ensopegd de

sobte amb els imponderables que formen part del risc d'aquestes grans construccions humanes. I quan tot feia preveure era possible superar uns instants de dubte, s'estavellit l'obra tot just l'enxaneta havia vencut l'algada fent l'aleta com a signe de triomf. Les consequdncies de la caiguda no van resultar greus respecte la integritat fisica dels nostres castellers. Perd a partir d'aquells instants ja no fou possible comptar amb el suport d'alguns d'ells particularment l'Aleix iel Miguelin, sotmesos a un control mddic d'urgdncia en previsi6 de possibles complicacions. Sortosament no hi havia perill de gravetat com podia pressentir-se davant la duresa de la caiguda, perd l'absdncia de diversos membres importants de la Colla obligd a variar la planificaci6 i es decidi completar la jornada amb el quatre de vuit, el dos de set i el pilar de cinc al balc6. Al marge de que uns quants espectadors desinformats i altres ben identificats per la seva malvolenga contra la Colla

Joves, van interpretar com un punt de debilitat o de fracds que es cobris el torn de rotaci6 amb el quatre de vuit, els seus inoportuns xiulets van ser ofegats pels forts aplaudiments de la gent entesa que van comprendre el punt d'honor d'una gent, que evid'enciant una gran dosis de seny, sempre necessari en l'art de fer castells, segui oferint tot el que permetia aquell dificil moment. No es renuncid a la presdncia ni el compromls, perd resultava impossible intentar res m6s del que s'havia previst. Els comentaristes de premsa i altres mitjans de comunicaci6 s'han mostrat equdnimes tots en no desmerdixer per a res l'actuaci6 de la Colla Joves, atenent les conseqr,idncies que va produir la caiguda del primer castell. Tampoc la gent de la Colla Joves no s'ha considerat decebuda, perd si un xic contrariada al trobar-se lligats per l'impossibilitat d'oferir tot el que d'ells esperava un p[blic espectant reunit en gran nombre a la plaga del Blat.

Tres de nou aml, folre carregat. D ada de Sta. Foto: Masip

Ursula

9BB.

entre els m6s recents. Una temporada de constant superaci6 no pot minimitzar-se per un dia en que la sort es mostrd adversa. La Colla Joves segueix al seu lloc i res ha de trencar la joia acumulada en el curs d'actuacions histdriques i memorables, tot i reconeixent que aquesta vegada les circumstdncies no ens han deixat oferir tot un projecte de grans castells, que

L'dnim dels nostres castellers segueix dempeus e inamovible. Resta fresca a la memdria la realitat dels grans mo-

s'havien preparat amb gran voluntat i entusiasme i que es podien assolir perqud la Colla Joves te forca, capacitat i coratge per arribar a tot. Donem temps al temps, no oblidem que hem anotat un altre tres de nou carregat al nostre historial de grans realitzacions i disposem-nos a gaudir la satisfacci6 de ser els artifexs d'una insuperable etapa en l'era moderna de tot el m6n casteller. La Colla Joves segueix al seu lloc i 6s el motor impulsor de tots els intents que fan altres agrupacions castelleres, sempre preocupades amb el desig de superar el nostre lloc capdavanter. Es el tribut que ha de satisfer una Colla campio-

ments triomfals viscuts a Vilafranca, Tarragona

na.

i el Vendrell

5qne6-

COL.LABORACIO

sgDB@g C/. Abat Llort,

Teldfon 60 15 61

VALLS 13

r{{ 'rt

',1'

.*#

..{a'

'fofl;;:

.s.

i .l*-

-'-ib.

J.+;i:i*S

**..'.r*

*F"

*k*b

t' {

G(,LLA JO\,ES xrQuETs DE VALLS

ENTREVISTA

la colla.

Administrar i <fer n(meros>, actualment, a la nostra colla, i suposo que tamb6 a les altres, ja vol dir molta dedicaci6 i, naturalment, vol dir saber el que hom porta entre mans. A la Joves tenim gent que fa aquesta tasca i, entre aquests, hi ha un home que s'hi ha dedicat plenament: Jordi Tondo i Basora, el nostre personatge d'aquesta entrevista.

Va n6ixer el primer de febrer

Anys enrera, les poques colles de castells que hi havia al pais estaven formades per gent apta per a la feina: els que pujaven, baixos, crosses, agulles... i, naturalment, els

que formaven

la pinya que, per

cert, estava formada per poca gent

ja que quan s'actuava ja es comp-

tava arnb la gent dels pobles on es feien els castells perqud es posessin al cord6. Aleshores, quan es feia una sortida, es passaven comptes; grallers, viatges... i si quedava alguna cosa (moltes vegades s'actuava pel llevat de taula), es repartia: tant per a cada casteller, alguna cosa per a la canalla, segons les necessitats, i para de comptar. Si algrl no s'havia fet mal, a esperar la propera sortida i si hi havia algun lesionat, feina rai: si era pagds se l'anava a ajudar en les tasques del temps al camp i si era menestral o jornaler, i no podia treballar, s'arreplegava entre tots alguna cosa per alleugerir l'assumpte. No calia fer gaires n[meros, ni calien secretaris. Desprris de la guerra, quan es va comen9ar a parlqr d'assegurances per a les colles, ja es van necessitar els serveis d'alguna persona que sab6s <fer n[meros) com vulgarment es deia. En el cas de la Muxerra, Casanova i Secall, dos homes molt lligats a la nostra Colla Joves, varen ser dos dels secretaris o comptables que jo recordo ara de passada. A la nostra colla hem tingut i tenim gent molt bona per a aquesta feina. Gent que .ha ha treballat molt i que, a m6s, fet castells: Ramon Barrufet, Vallvd

Fe116,

entre d'altres. s6n

uns

exemples d'aixd que explico; ara estan a la (reserva activa) mentre segueixen fent castells i treballant per 15

de l'any 44, a Valls. Va comengar a venir a la colla l'any 80; es posd al cord6 i simpatitzd amb nosaltres. Despr6s, I'any 82, comengd a lluir la camisa vermella i s'integrd a la colla. Aviat, essent jo president i Ramon Barrufet secretari, va entrar, com a relacions p[bliques, a la junta. Nosaltres, ja des del primer moment, vam veure que haviem fet un bon <fitxatge> ja que a la seva capacitat de treball cal afegir-hi, tamb6, el coneixernent que t6 de nom-

brosos pobles i ciutats del Pais, cosa que, a l'hora de preParar les sortides de la colla, 6s molt imPortant. Si a aixd se li afegeix el fet que el nostre personatge va d'agulla quan conv6, la cosa encara 6s m6s rodona.

Jordi Tondo ha dedicat i.. segueix dedicant moltes hores a la Colla Joves. Dedicaci6 d'aquesta que no es veu ja que quan estd treballant, a les oficines de la colla, nosaltres, els que no fem tasques directives, no ens preocuPen Per aquestes coses. Perd. actualment, la nostra colla ja no 6s una colla petita sin6 una gran colla, i aixd vol dir molta feina i moltes coses Per resoldre. Ara, aquesta tasca li pertoca al nostre personatge d'avui, un home del que en podr(em dir la <burocrdcia dels castells) que actualment ris totalment necessdria en el m6n casteller. Sr. Tondo, comencem com sempre. Oud 6s el que et mou a integrar-te en el m6n casteller ja de gran, ja que de jove em sembla que no t'interessava gaire aixd de fer castells. Jo, Joan, vaig estar molt de temps fora de Valls per la feina i, 6s clar, llavors no pensava en anar als castells. Ara, a mi sempre m'han agradat, i tan aviat com vaig

tenir l'ocasio, em vaig integrar a

colla.

Tu, de jove, vivies a quatre passes de la vaqueria de <tcal Bond6ulr, on encara viuen els teus pares, i tamb6 molt a ProP hi vivien dos oncles teus castellers; l'un, el Salvador Trencs, bon element de la Muxerra i ara de la Joves, i l'altre, el Ramon So16, tamb6 bon element, i acdrrim, de la Vella. Tu, Jordi, al mig d'aquestes dues tenddncies, ique et fa decantar cap a la nostra colla? Jo de seguida vaig sentir molta simpatia per la Colla Joves i, a m6s, hi tenia molts amics; quan vaig decidir anar amb una colla o altra no vaig tenir caP dubte Per triar; tot i que, com 6s ldgic, els Parents que tenia a la Vella no els va fer massa grdcia la meva decisi6. 86, ja ets membre de la Colla i cornences a moure't com a relacions pf bliques, presentat Per Jaqui Bartoli, a la junta, i vas en-

trant de ple a la feina.

Escolta, noi, quan vares comengar asabies el que et queia al damunt? 86, jo realment, quan vaig comengar no sabia de qud anava la cosa, perd aviat em vaig sentir molt b6 a la junta i vaig fer la feina de grat. A m6s, es Pot dir que jo vaig estrenar el cdrrec, i aixd tamb6 va significar una experidncia nova per a mi. Perd tamb6 he de dir-te que quan vaig comenqar vaig tenir la sort de comptar amb molts bons companys en la tasca que f6iem. Ouan entres a la junta, jo n'era president i el Ramon Barrufet secretari. Canvien la junta de la colla i tu segueixes ja que Portaves menys temps i era ldgic que aixi ho fessis. Escolta, Jordi, encara que sigui mig de broma, Zcom va anar el canvi? 86, jo, com tu dius, vaig comengar quan tu i el Ramon 6reu al davant de la junta i desPr6s he continuat en el cdrrec amb el Joan Benet. Jo, amb vosaltres. m'hi vaig sentir molt b6, i ara, amb el Benet, segueixo igualment b6 ja que ell i jo ja 6rem companys abans; la Prova de tot aixd 6s ben clara: tots continuem essent amics i treballant Per la Joves, que 6s el que interessa. En aquests darrers dos anYs, la colla ha donat un esPectacular salt endavant. Ens hem conveftit

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

en colla de nou, tenim, sortosament, un magnific local i, enguany, acabem de guanyar el concurs. O,ui ha significat aixd per a la part administrativa de la colla, i per a tu en particular? Per a nosaltres tot aixd va comengar la diada de Sta. Ursula de l'any 86, amb la millor actuaci6 d'una colla castellera en el present sb-

gle. Aixd va constituir un revulsiu per a nosaltres, junt amb el fet que cada dia teniem m6s gent; aixd ens va animar a emprendre la remodelaci6 del nostre local, i sobretot de la sala de l'antic Foc Nou. Ara tenim un estatge social digne de la millor colla del m6n casteller, tal com ho hem demostrat enguany amb la millor temporada i tot guanyant el concurs de la placa de braus.

De les obres i .del local ja en vdrem parlar amb el Joan Benet, el nostre president, perd ara explica'm les millores que s'han fet dintre de les dependdncies administratives ja que molta gent de la casa no ho coneix gaire tot aixd,

Com a qtiesti6 d'ordre intern, hem remodelat la sala de juntes i la secretaria; com tu pots veure, sense ser una cosa de luxe, ha quedat

molt b6. Tamb6 hem arranjat una sala on hi tenim l'arxiu de la colla, amb tot l'historial de la Joves: fotografies, reculls de la premsa, v[deos, pel.lfcules, pdsters, etc.; tot aixd disposat en uns armaris idonis per tenir a md tot aquest material

de la Colla Joves. Aixd crec que aviat ho tindrem enllestit, la qual cosa 6s molt interessant tant per a nosaltres com per als que ens han de succeir.

Tu, Jordi, ja fa temps que portes tot el referent a les sortides de la colla, cosa molt important en tots els aspectes. A veure, explica'ns alguna cosa sobre tot aixd. En aixd de les sortides, com tu ja saps, n'hi ha unes quantes que ja quasi s6n tradicionals i que, m6s o

menys, es fan any rera any; en aquestes l'[nic problema que de vegades es planteja 6s l'econdmic ja que varia segons les circumstdncies. A part, tamb6 hem entrat en contacte amb altres estaments, i de manera especial amb <la Caixa>,

que ens ha facilitat moltes sortides

econdmicament bastant rentables. Per la meva part, jo, per raons de feina, segueixo molt el nostre pais i aixd m'ha permds contactar amb molta gent interessant en aquest sentit. Aixi, de passada, digues-me una sortida que hagi anat molt b6, i una altra de problemdtica. Les sortides, la-majoria, van b6, i 6s clar quan no et quedes a dinar

fora no hi pot haver

problemes.

Ouan sorgeixen coses 6s quan s'ha

de marxar m6s d'un dia, perd d'aquestes n'hi ha de poques. Tamb6 es pot donar el cas d'una sortida amb molts problemes i que hagi anat molt b6, i aquest podria ser el cas de Vendcia.

Una altra cosa que ha canviat en el m6n casteller, i com 6s ldgic en la nostra Colla, 6s el fet que ara ens movem en una sdrie de seccions, amb diferents maneres d'actuar i amb poder de decisi5 en dmbits ben determinats. Per exemple: el cap de colla t6 cura dels castells; el president de la part administrativa; el local; les gralles; la revista; l'equip que porta la canalla... Aixd, per ara, va marxant bastant b6, cperd tantes coses diferenciades poden significar un trencament de la colla en un futur? Mira, Joan, jo en aixd no hi veig problemes. Crec que si tothom fa la seva feina pot anar molt b6 aquest sistema, ja que el que interessa 6s que. dintre de cada secci6, tots treballem per la colla i que a l'hora dels castells hi siguem tots. 86, Jordi, tu ja fa temps que et mous en l'ambient casteller i saps la feina que representa estar al davant d'una colla de castells avui dia, a m6s, naturalment,

de la

responsabilitat que aixd comporta. No ens trobarem, algun dia, amb una manca de directius? Jo crec que, parlant de la nostra colla, entre m6s de tres-centes cinquanta persones, per forga ha de sortir gent capacitada i amb el

suficient esperit de sacrifici

per

anar al davant de la Joves. Aixd no vol dir que tothom tingui el temps

necessari per fer-ho, perd jo tinc molta confianga en el jovent i estic convencut que cada dia s'anird in-

tegrant la gent necessdria per a les tasques directives.

Parlem de castells, que aixd 6s el m6s important. Com veus l'actual moment de la Joves? Els castells els veig molt b6, i enguany portem una temporada magnifica. Tenim molta joventut, amb molta classe i tamb6 amb moltes ganes de fer castells, i la prova 6s que pocs joves falten a les sortides, per modestes que aquestes siguin. Jo crec que la colla passa per un moment dptim de cara al futur.

Enguany, per Sta. Ursula, no vam poder fer l'apoteosi final que tots esperivem. Explica'm la teva opini6 sobre aixd. Tu prou que hi eres i ja saps com va anar la cosa. Andvem molt preparats i molt animats, perd, en caure el tres de nou i lesionar-se els dosos, vdrem haver de variar els nostres plans, i va ser una lldstima

despr6s de Ia gran temporada que hem tingut. Escolta, Jordi, s'acosta la diada de la colla. Oud penseu fer el (mando) despr6s de la millor temporada de la Colla Joves? Enguany la diada se celebrard el 17 i 18 de desembre i procurarem fer una festa el m6s lluida pos-

sible, ara s'hi estd treballant

aixd. A m6s, tu ja saps que en aixd de les festes la Joves no falla mai.

La colla t6 algun projecte o pla especial, per a la propera

temporada, que puguis avanqar; com per exemple alguna iniciativa que port6s m6s gent al local? Nosaltres estem fent una campanya per captar socis per a la colla que ja inicidrem per la Firagost amb un estand al Pati. Aixd ens do-

naria m6s moviment de gent al loingressos econdmics que sempre van b6, i, a la llarga, m6s integraci6 de gent a la colla. Per acabar, aets optimista quan a l'aspecte sdcio-econdmic de Ia nostra Colla Joves? Si, s6c molt optimista, i tu ja veus que puc ser-ho. Tenim molta gent i de molta qualitat, i joves, que 6s el m6s important. Per tant, els castells aniran b6 i aixd vol dir que Ia colla seguird endavant, en tots els aspectes.

cal i, naturalment. uns

BONDEU 17

FET CASTEIIER

A LA SRA. TERESA I

D'ALTRES OI.,'E PENSEN COM ELLA

Opinions com les de vostd, Sra. Teresa, deriven m6s cap a estratdgies de politics que d'afeccionats als <castells>.

Ja han passat aquells temps i s6n aillats als fanatismes, com els d'aquell pare que, esperava el seu fill (enxaneta>> amb l'espardenya a la md, perqud no havia coronat el <castell>, o aquell altre, que s'oposava a que la seva filla es cas6s amb un fadri de l'altra <colla>.

Avui i principalment el jovent d'una i altra <colla>, se'ls veu parlant amigablement al treball, bar, cafeteria o discoteca, aixi com, en un dia d'actuaci6, ben identificats amb la corresponent indumentdria, se'ls veu discutir la jugada... aixd si, punxant-se una mica entre ells com 6s natural... que Pep, avui de <castells de sis>!!... quasi que ja deveu tenir llenya per tot l'hivern !!. Ja se sap que en una actuaci6 de compromis, poden en un moment aflorar els nervis i que algun descontrolat, faci una botifarra, xiuli, etc., perd ... Sra. Teresa; si fins i tot en Schuster feia botifarres al Reial Madrid i ara les tindrd de fer al Barga !!. Fa molts anys que segueixo le sortides dels nostres <xiquetsD i com que no visc a Valls, molta gent no em coneix. Aixd facilita que barrejat dins una <pinyal desfeta, mentre actua l'altra <colla>, escolti opinions de tota mena i no per

aixd, he considerat de mal educats als components d'una <colla>, doncs ja s6 que la passi6 del moment, l'estima i defensa d'uns colors, fan dir coses que enred, no sortirien de la boca de qui les diu. Tamb6 he vist aplaudiments i he sentit enhorabones i felicitacions de components d'una <colla> vers l'altra, i gent entenimentada que s'ha tret el capell i a dit, maravell6s, fantdstic, ho heu fet molt b6. Per tant Sra. Teresa, jutjar a un col.lectiu pel que pot fer un integrant o petit grup d'una associaci6, no 6s representatiu, i buscar els tres peus al gat no estd b6. Aixi arribarem a la conclusi6 que es vostd Sra. Teresa a qui li manca educaci6, sensibilitat i tolerdncia, doncs amb la seva demagdgia, el

que preten no 6s arreglar les coses, sino posar llenya a un foc, que sortosament s'estd apagant en Ia seva part perillosa, perd que conserva la brasa i el caliu que mai no ha de man-

car'

vrvEso

OUELCOM SOBRE EL MON CASTELLER No fa gaire m'ha vingut a les mans el periddic de l'Alt i Baix Pe3 de vuit, del proppassat divendres dia 9 de setembre, en el qual es troba la ressenya de la histdrica diada castellera de Sant Fdlix, celebrada a Vilafranca del Penedds el passat dia 30 d'agost. El cronista Eloi Miralles ens la referencia pas a pas idestaca l'excel.lent actuaci6 dels Castellers de Vilafranca amb un tres de nou amb folre, i un cinc de vuit carregats, avantatjats per una magistral actuaci6 sense precedents (fora de Valls), de la Colla Joves Xiquets de Valls, amb un tres de nou amb folre, un cinc de vuit i un dos de vuit amb folre, tots ells descarregats; fou una actuaci6 superada en aquest segle per ells mateixos en la diada de Santa Ursula de l'any 1 986, a Valls, amb un tres de nou amb folre, un cinc de vuit iun quatre de nou amb folre carregat. nedds, E/

Sens dubte, doncs, les dues millors actuacions del segle s6n

fruit d'aquesta coratjosa Colla dels Xiquets de Valls i no hi ha

cap

alineat del m6n Casteller que ho posi en dubte, perd atenci6 el fabul6s pedestal de la Colla Vella es veu relegat a segon terme ila intole-

r;incia creix per moments

i si fins ara tot els era justificable,

que

aprenguin que les normes de joc dintre una rivalitat s6n els que ells

mateixos han creat; per tant, a aquests admiradors de pedestals, quan vulguin jutjar les Botifarres esbroncades de Vilafranca del Penedds els aconsellaria que seguissin m6s de prop el fet casteller ianalitzessin sense partidisme el rerafons d'aquesta rivalitat. El senyor Andreu Nin, en un article del mateix periddic, dedica unes transparents i agosarades afirmacions amb encapgalament (Els ianquis dels castells) i segueix <s6n els primers perd els millors amb resl i critica el revengisme i botifarres de la Colla Joves i jo li pre-

guntaria al senyor Nin si coneix l'implia varietat de botifarres que hi ha; personalment, les classificaria en tres grups, el primer -i potser el

m6s innocent- 6s el que sorgeix d'un moment d'eufdria en qud es contorsionen els bracos per indrcia, com 6s en el cas de Vilafranca; el segon grup, sols perceptible al raciocini de molts pocs (recordem un concurs a la Placa de braus de Tarragona en qud la Colla Joves va abandonar i tots sabem, per qui i per qud), tamb6 -i dintre el mateix grup- es registren esdeveniments com les desafortunades actuacions de la Joves en una de les Diades de Sant Fdlix isanta Ursula, en qud un bon sector de la gent s'ho passd m6s b6 amb l'infortuni que amb els castells assolits; i, per riltim, un tercer grup de botifarres jo definiria com el de la lavativa, que abunda dintre un ampli sector de la premsa, que amb insidia juguen amb la realitat i cultiva una sola divinitat. Per acabar, i ja que del que es tracta 6s de treure els draps bruts, votdria parlar dels embulls no gens dtics de la Colla Vella o, dit vulgarment, dels cops baixos, molt recentment i concretament propiciats durant la Festa Major d'lgualada, en qud aquesta colla per segona vegada a la histdria perdia la canalla i, com que s6c malpensat, crec que aixd s6n m6s que fal'ldcies sornegueres que a vegades surten b6 i, si m6s no, la botifarra passa desapercebuda als ulls de la que

gent. Es lamentable que amb moments tan histdrics del m6n casteller s'hagi de parlar de coses tan poc homogdnies, si m6s no lligades a la rivalitat de totes les colles. O juguem tots, o estripem les cartes. EL GALO Santa Coloma de Oueralt

COLIA JOVES

xrQuETs DE VALLS

EL PREMI D'UN BON APRENENTATGE Ouan la Colla Joves ha descarregat per dues vegades el mitic tres de nou amb folre, ha carregat el quatre de nou, ha descarregat el pilar de sis i ha realitzat satisfactdriament el cinc de vuit i el dos de vuit en diverses ocasions, no resultaria gens veridic ni oport( atribuir aquests dxits a la sort o la casualitat. S6n arguments fircils i gratults que no encaixen en el quadre de formalitats que tot bon casteller sap s'han d'acomplir, si una colla surt a la placa amb una programaci6 prdviament planificada. Pels que coneixen els secrets d'aquest noble art, no 6s motiu de sorpresa si una actuaci6 que s'havia previst exitosa es veu truncada al sorgir els imponderables del nerviosisme, la manca de confianca, el desencert en la construcci6, l'absdncia d'homes importants o l'actitud de la canalla, en fi, tot alld que trenca de sobte les possibilitats que es consideraven vdlides. Aquest risc 6s encara m6s superior, quan una colla compta amb la confianga de la seva gent i surt sempre a la plaga disposada a superar-se cada dia m6s. La Colla Joves ha jugat fort molt sovint sense ignorar pot trencar-se l'encant en el moment de m6s eufdria. 56n moments previsibles que de cap mena poden deteriorar la moral d'una agrupaci6 que coneix les seves possibilitats, aconseguides acumulant grans sacrificis i dures experidncies, superant obstacles des dels anys inicials, en uns temps de prepotdncia i autoritarismes que algri recolzava amb proteccions extra-castellers a favor d'un lloc i d'un grup que no era precisament el nostre. La Colla Joves ha seguit endavant consolidant l'Entitat,

agrupant

a l'entorn dels propis colors un gran

nombre de

persones de totes les edats. que impulsats per l'any de satisfer una innata vocaci6, sempre van creure que treballant amb fe i constdncia, algun dia s'aconseguiria retornar als Xiquets de Valls l'autdntica essdncia de la seva popularitat, sense mitificacions, sense lideratges ni individualismes, nom6s pensant en l'hegemonia a favor de la ciutat de Valls. No 6s sort ni casualitat que la Colla Joves pogu6 completar el dia 30 d'agost una jornada histdrica a Vilafranca. No

6s fortuit que el dia 2 d'octubre milers d'espectadors presehci6ssin a Tarragona una exhibici6 memorable per a rendir-se davant l'evident superioritat de la Colla Joves. Zl que en podem dir de la demostraci6 del dia 16 d'octubre a la plaga Vella de El Vendrell?. Aquell Pilar de Sis impecable, segur i ferm, feia arribar la salutaci6 de l'enxaneta deis del cim de la gldria, extenent l'aleta com un missatge dirigit a la comarca de l'Alt Camp, on en algun poble del seu contorn, a la mateixa hora, altres colles intentaven descarregar els seus castells. I no oblidem la cloenda de la temporada en la diada de santa Ur-

sula, quan aparegu6 aquella adversitat' que assenyalaven

abans, justament l'enxaneta acabava de coronar un altre tres de nou. M6s de deu mil persones havien fet acte de presdncia a la plaga del Blat per admirar l'arriscada auddcia de la Colla Joves. No fou possible reaccionar davant la manca d'efectius humans, perd s'oferi una nota d'humilitat i de seny,

realitzant encara dos castells forqa importants.

Aixi s'han recollit els fruits de moltes hores dedicades als assajos, de molta constdncia en la preparaci6 i sensibi-

litzaci6 de la canalla i d'estudis per a valorar les possibilitats de cada casteller. Tot aixd i m6s s'ha fet entre tots. I s'ha fet amb voluntat de treballar en equip, pensant nom6s arnb el prestigi de la Colla i oblidant en absolut la pressumpci6 personalista.

S6n uns principis i una metodologia que s'han practicat durant els darrers disset anys per tots els directius, caps de colla, equips tdcnics, cuidadors de la canalla, i altres cdrrecs responsables que en diversos relleus han assumit la responsabilitat de dirigir l'Entitat. Aixi la Colla ha caminat endavant, superant defallences i celebrant encerts, sempre perseguint el gran objectiu de realitzar els millors castells i constituir-se en una gran Colla, per a fer reviure els grans moments del segle passat que semblaven d'impossible superaci6. La Colla Joves ha implantat una moderna Epoca d'Or. Es el premi d'un bon

a,renentatge'

JoRDr vrLA

EL (TRES DE NOU FOLRATD Altra volta som la <Colla> que ha saltat el llist6 m6s alt sols recordem per Sant Fdlix i el concurs plaga de braus. S6n ja gestes a la histdria daurades amb molts quilats que dins aquesta centdria ningI havia fet mai. Ens manca encara una fita per reblar m6s fort el clau podriem aquest any fer (tripleta) d'aquest <tres de nou folrat>. <Xiquets> de la <Colla Joves> per Santa Ursula ho intentarem si tots hi posem el nostre cor i la sort no es mostra esquiva de bell nou ho aconseguirem. V'VESO Tres de nou amb folre carregat. Diada de Sta. 0rsula Foto: Masip

- 1 988

FET GASTETLER

LLEGINT ELS DIARIS

Consideracions a un article d'en Francesc Peir6n aparegut a LA VANGUARDIA del dia 3 d'octubre de 1988 baix el titol ENTRE EL BIEN Y EL MAL

Fer una ressenya de <castells>, en aquest cas del Xll Concurs de Castells '88, amb opinions <de los espectadores mas versados>, de <un miembro de los Nens del Vendrelll o (como sefial6 una aficionada de Vilafrancal i tamb6 <un miembro dels Xicots de Vallsts,i no saber quin 6s el punt de vista del que signa l'article, 6s una mica alld de: tirar la pedra i amagar la mir. La ressenya comenga amb una sublimaci6 a l'enxaneta dels castellers de Vilafranca que des de les altures d'un <tres de nou> -afegim-hi amb <folre>- quasi veia els cotxes que pasaven pels carrers. Havia saludat a l'infinit. Lldstima que en el (quatre de nou> -afegim-hi amb (folre)- <el Sisco se dispar1 hacia abajol. Despr6s la <Colla Jove dels Xiquets de Vallsl tambi6n logr6 edificar un <tres de nou> -afegim-hi amb <folre>- Y lo descargaron peor que los de Vilafranca. Hicieron <lefiat antes. Aqui sense entrar a analitzar altres desafortunades definicions (castelle-

rast, direm que cap de els dues <collas> va <descarregar el castell> doncs van fer <llenya>. Di6 la impresi1n de que ganaban al estilo H.H., sin <bajar del autobis>, com diu aquell anunci -Hem

inventat el pollastre iihome no serd tantl! A continuaci6 ve alld, de segin comentaban los expertos, y como dijo uno de los espectadores mds versados>, no se rendirdn asi como asl<referint-se a la <Vella> i al seu segon intent de <tres de nou amb folre>. Seguidament (un miembro de los Nens del Vendrell> va dir que <a los dos grupos hist1ricos de Valls siempre hay que separarlos, porque sino podrfan llegar a las manos>. 86 doncs, tindrem de pensar si a la nostra <Plaga del Blat> bressol i casa pairal dels <castells>, ens decidim a posar els Xicots al mig, entre la <colla Joves> i la <colla Vella>, per separarlos, no fos cas que arribesin a les mans. L'afeccionat de Vilafranca va assenyar que @ntre la Vella y la Joves se llevan a mataD. En Valls todo lo tienen por separado. Y unos a otros se hacen sonoras butifarras y ostensibles cuernos. Afegim-hi... toma castanya i embolica que fa fort!l Perqud no hi ha cap testimoni de la Vella i la <Joves>? El titol de l'article sembla que vingui d'una altre opini6, ara de <un miembro dels Xicots de Valls quien subray6, voy con esta colla porqud no quiero entrar en pol1micas y porqud en Valls parece que siempre hay que estar escogiendo entre el bien y el mal. Y yo me pregunto zCual es el bien y cual es el mal? No sd si la pregunta se la fa el Xicot o l'articulista... perd jo hi afegiria, amb risc de que em tractin de ianqui. per dir-ho amb angl6s. nTo be, or not To be, -that is the question-.> Referint-se a la <Vellat diu: empez6 a edificar su <tres de nou -afegim-hi amb <folre>- y cuando l'enxaneta estab,a arriba se derrumb1 la torre. Para ellos habian coronado. Para sus rivales de Valls, por supuesto no. Y para la mayoria tampoco. Aqui sols volem recordar que el jurat va votar quatre a t. El jurado vision6 un video antes de decidir. El jurat va visionar molts videos.

-?-

Vilafranca - Joves - Vella Vella - Vilafranca - Joves Joves - Vilafranca - Vella. Com a cloenda, dir-li al Sr. Peir6n que reconegui que el seu fort, no s6n precisament les ressenyes <castelleres>, doncs no

saber distinguir una (torreD d'un <castell), aix[ com les definicions <descarregar) o fer <llenya> com tamb6 dir-li que el (tres de nou> no apareix ni en les puntuacions, doncs sols hi figura el (tres de nou amb folre>. Tot aixd, pot fer trontollar als historiadors de l'avenir, quan cerquin dades d'aquesta segona dpoca d'or del fet (castellerD. No tinc massa cosa a 0,r. r."r0""," la crdnica de l'Eloi Miralles a LA VANGUARDIA del 3 d'octubre de 1988, doncs crec

que 6s equdnime en la seva ressenya. Si que es nota -no obstant- la doble personalitat de cronista i president del Jurat al dir: - Al aplicar a rajatabla una de las cl1usulas de las bases reglamentarias del concurso.. -es ldgic per un juratll ...oh no? - Se da la curiosa circunstancia de que en un lance similar en el concurso de 1980 el jurado no actu6 con la misma minuciosidad. esto permiti6 el triunfo de la Colla Joves. Si treu a relluir o deslluir el jurat de l'any 1 980, perqud no parla del Jurat

del 1 982? - A pesar de todo una cosa es totalmente cierta: que el triunfo de la Colla Joves fue conseguido en esta ocasi6n dentro de los cauces de la mas estricta legalidad y con todo merecimiento... Aixd sona una mica a justificaci6, i em sobra -en esta ocasi6n-. Per al restant b6, amb la salvetat que en els titulars hi figura Colla Jove en lloc de Colla J*ove;; * Vegeu aclariment del mateix cronista, pdg. 33 LA VANGUARDIA 9 d'octubre de 1988 Ferran Gerhard en nEL PERIODICb 3 d'octubre de 1988. Pdgina 23. Un dels titulars: Tres Torres de nueve pisos en la misma cita, nuevo r6cord de este siglo. Peu de lotoi rciaatre de nou amb folre Colla Jovest La Jove de Valls desbanlda la Vella. Por primera vez en este siglo, en

una misma exhibiii6n tres colles lograron cargar <castellsl de nuevo pisos. En la ressenya'. La Jove dels Xiquets de Valls colm6 el tres de nou amb folre y un quatre de nou amb folre, aungue no consigui6 desmontarlos... Los Castellers de Vilafranca, salieron con el tres de nou amb folre, que tambi6n cargaron... El tres de nou amb folre de la Vella, gue parecia conseguido, fue considerado por el jurado tan solo como un intento... Puntualitzem: Pel que es dedueix s6n tres castells de nou amb folre aconseguits per dues colles, i no per tres colles com diu el peu de foto.

Si ho hagu6ssin aconseguit tres colles, sumarien quatre castells de nou amb folre i no tres com diu un dels titulars. Afegim-hi que on diu no consigui1 desmontarlos tindria que dir no consigui6 descargarlos, no fos cas que els historiadors es pensessin que encara estan muntats. Un castell quan no es descarrega, es desmunta automaticament, doncs cau i fa <llenya>.

Conclusi6: Si ens costa interpretar el que vol dir cada cronista en la actualitat: Zcom podem donar per bones. les interpretacions de crdniques del segle passat? VIVESO

ESPORTS

VINAS

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS 20

FET GASTELTER

OUAN LES CANYES ES TORNEN LLANCES Ja s6 que em repeteixo, perd 6s alld que deia la vella: si vius veurds moltes coses i precisament aixd va succeir al darrer concurs de castells celebrat a Tarragona, per qud se'n van veure d'inddites que no deixen de tenir la seva importdncia segons com es mirin. Tal com ja he dit m6s d'una vegada al jurat de taula del concurs del 1 982 i com a representant de la nostra colla en aquell jurat, puc dir que es va formar

una conxorxa capitanejada pels nostres rivals vallencs, els Castellers de Vilafranca i els Xiquets de Tarragona. Si 6rem cinc amb dret a vot, l'altre eren els Castellers de Barcelona, crec que la cosa queda prou clara. Encara recordo que poc abans de pujar al lloc on estava situat el jurat, algi em va dir: perds el temps, perqud aixd ho dominaran els altres, encara que sigui d'una manera poc dtica i efectivament va ser cert. perqud els resultats que se'n van derivar tots els coneixem abastament. Alld naturalment ens va perjudicar enor-

mement

i com que es veu

que estava pactat per si es pre-

franca, potser perqud eren els [nics que entenien castells i tots els dem6s uns est(pids-ignorants.

Per la meva privilegiada situaci6 on estava ubicat el jurat

vaig poguer veure d'una manera clara i rdpida el que havia succeit dalt del castell i pot estar ben tranquil que no existeix

absolutament res que ens pugui fer sortir els colors a la cara,

en,cara que a mi ern sembla que en aquesta qtiesti6 desafina sensiblement i tossudament s'inclina per una altra mane-

sentava l'ocasi6 i aquesta va presentar-se, llavors sense contemplacions, es va actuar sense cap mena d'escrfpols contra

ra de veure les coses. Oud hi farem!

nosa ltres.

Guanyar un concurs 6s un fruit cobejat i per aquesta persecusi6 o per ambici6 desmesurada potser a fet que les canyes es tornessin llances, perqud v6s a saber que va passar per trencar ollmpicament aquells tdrbols pactes amicals o de convenidncia, cosa que serd dificil d'esQ,rinar. Es de domini p[blic que els nostrbs rivals vallencs van exigir unes rigoroses i determinades condicions per considerar un castell correctament carregat, perd potser no van tenir en compte que aixd era per tothom i no nom6s pels altres i ara aquesta norma els ha afectat de ple i naturalment tot s6n lamentacions, gemecs i plors. Ells que tot ho tenen previst, al seu moment segurament que no van calcular que tots tenim la teulada de vidre i que una maltempsada pot malmetre els nostres m6s cars anhels.

Amb sinceritat dec dir que sento un profund respecte

per la situaci6 en que es troben, perqud ja he conegut el gust amarg que comporten aquestes situacions i m6s si com ara es va encendre un foc per cremar-s'hi les ales. Si volem que se'ns respecti comencem per respectar els altres i no volguer acceptar l'eviddncia dels fets pot arribar a ridicules conclusions. A vegades es recull el que s'ha sembrat.

Tinc entds que el president del jurat immediatament es va donar compte que alld podia esdevenir conflictiu i per salvar la seva condici6 d'admirador i amic, va intentar posar-hi un vel, perd algun dels components del jurat que precisament 6s veu que no eren unes ddcils ovelles, no es van doblegar fdcilment i amb les imatges de visi6 al seu alcang, per tenir m6s seguretat de tal com havien anat les coses, van volguer visionar-ho abans de donar el seu veredicte. Ara segons el color en que es mira tot es veu diferent

tualment, per dir rinicament que els components del jurat s6n persones humanes, perd que malgrat la seva dificil tasca gaireb6 no s'equivoquen. Un altre cronista, tal com 6s el seu costum, d6na un repds al passat i ens recorda el concurs del 1 980 on diu que el iurat no va actuar de la mateixa manera com el d'ara o sigui ens ve a dir que vam rebre un tracte de favor. Com a integrant d'aquell jurat puc dir que a nosaltres ningri ens va regalar res. De memdria dir6 que el resultat fou de 6 o 7 vots a 2 favorables a nosaltres. Els dos vots contraris eren -com sempre- el dels nostres rivals vallencs i el dels Castellers de Vila-

tothom hi diu la seva, fins i tot un cronista local es lamenta

que el jurat de taula va tenir una greu errada. Eren cinc components amb dret a vot i el resultat fou molt clar, 4 a 1, naturalment el vot favorable era el del representant de la colla involucrada en la desqualificaci6 del castell. Voleu dir que la totalitat dels dem6s ho van fer per fdbia i no van actuar honestamentT

En un concurs on jo tamb6 era al jurat, com a representant de la nostra colla. precisament sota d'on estdvem si-

Tamb6 un altre eixerit, segons noticies que t6 de bones fonts, diu que a Valls existeix un video on es veu la correcta posici6 de l'enxaneta i diu que si aixd 6s aixi la histdria es repeteix perd a la inversa, perqud el concurs de l'any 1 980 es va donar per vdlid un cinc de vuit nostre on l'enxaneta estava en una posici6 similar. L'enlluernament a vegades condueix a enfocar les coses amb un cert desequilibri, que si voleu per un simple caprici de la sort, no es van decantar per on estaven les seves simpaties.

Al concurs tampoc no va mancar l'actuaci6 d'aquell personatge que quan les coses no van al gust de la seva mida, tot exaltat, no deix de protagonitzar un numeret del seu selecte i variat repertori. Unes pintoresques notes de color sempre van b6 per sortir per uns moments de la tensi6 que comporta l'excessiva durada del mateix, encara que en alguns moments sembla que ens vulgui fer reviure etapes de la vida feligment superades.

Sincerament he trobat molt extrany que no se'ns digu6s les centdsimes de segon que va estar carregat el castell, com aquell pilar fantasma de l'onze de setembre, que ningri que hi havia a la Plaga del Blat va veure carregat i en canvi els savis d'ara, que pel que es veu filen extraordindrriament prim, van dictaminar que va estar-ho no s6 quantes centdsimes de segon. Amb respecte al que dic, un setmanari local diu: <Un pilar de sis carregat que ningf a la plaqa pogu6 veure> seguit d'una infinitat d'explicacions i quan s6n necessdries tantes explicacions, malament rai. Es veu ben clar que no tenim una bona premsa. La'Veu de l'Anoia del 23-9-88, referma aquesta opini6 meva en un article de tema casteller que textualment diu: <...un ampli sector de la premsa, que amb insidia juguen amb la realitat i cul-

tiva una sola divinitat.) Si b6 6s cert que aquesta vegada, encara que sigui a contracor, ningf ha qr-lestionat el nostre clar i licit triomf, perd en atenci6 al que va succeir al concurs del 1 982, i pel rebombori d'ara, tampoc hauria estat gens malament donar-hi una lleu pinzellada, perd igualment com llavors, es veu ben clar que no conv6 parlar-ne i resulta m6s prdctic oblidar-ho, segurament amb tota intenci6 partidista.

tuats, actuaven els Xiquets de Tarragona i aquests van intendolorosament va desqualificar-lo perqud no estava prou aixecat i lla-

tar un tres de set aixecat per baix i el jurat

vors incl6s vam t6mer per la nostra integritat fisica, perd despr6s sense els mit.lans de visi6 d'ara, es va veure clarament que la ra6 ens sobrava. Poso aquest cas com un simple exemple encara que no sigui similar al plantejat ac-

JOSEP SECALL I DUCH

TET CASTEIIER

VES OUI HO HAVIA DE DIR! A l'Octubre de 1972|a revista vallenca <Cultura> publicava a la portada un dibuix del tres de nou amb folre, pertanyent a una col.lecci6 de postals editades per l'lmpremta Castells. En el comentari que acompanyava la il.lustraci6 es llegia: <Ofrecemos el dibujo de un tres de nou, dificil castillo que no ha visto y possiblemente no ver5 nuestra generaci6n>. No es va encertar la premonici6. La Colla Joves ha fet via i anys despr6s d'aquells cita, abans de finalitzar el segle XX, ha realitzat la gran proesa de descarregar el tres de nou, perqud (nuestra generaci6n> pogu6s presumir d'haver viscut el seu segle d'or dels castells. I perqud en lloc d'un dibuix, el tres de nou pogu6s contemplar-se en directe i amb fotografies de la Colla Joves.

LLADRES

El nostre local social va rebre la visita d'uns missatgers extranys, que a mitja

nit d'un dia de setembre penetraven forcant panys i portes amb intencions

massa favorables. Aprofitant l'absdncia de la gent en aquella soletat nocturna, van introduir-se a les dependdncies de secretaria, removent tot el que trobaven amunt i

avall, des de l'armari dels trofeus fins els calaixos de les taules-escriptori. Ouan l'endemd es feia recompte de les destrosses es notd faltaven diversos objectes i un aparell de video. Possiblement l'objetiu era la recerca de diners. Van ocasionar danys valorats amb molts diners. L'indignaci6 de la nostra gent davant la impotdncia per a descobrir els delinqiients, es manifestava el dia segr-ient. Si algun dels m6s exaltals els hagu6s pogut (enxampar> els haurien explicat que 6s aixd de repartir llenya.

PAIIARES Eilrsillilileria C/. Peixateria, 9

60 06 42

VALLS

FET CASTETTER

EL SALVADORET ES VA CASAR La popular locutora de Rddio Valls Candela Colls es va vestir de ntivia per-a presentar-se del brag del seu pare al Monestir de Santes Creus, on l'aguardava el Salvador Ramon i Anglada per a resoldre una qtiesti6 que els dos tenien pendent. El nostre admirat Salvadoret es deixd endur pels encants de la Maria Candela i sense pensar-s'hi gaire, com si s'enfil6s al tres de nou, va dir Sl. Dit i fet, i aixi van trobar-se convertits en marit i muller. Tot el dem6s ja se sap: marxa nupcial, arrds, petons, gresca, fotografia, viatge i retorn a casa. Molta felicitat i enhorabona!

EL FEDE TAMBE El Fede tenia feina preparant el seu casament i deixd en ordre la tasca que la Colla li te encomanada pel control de l'equip infantil. Havia contret el compromis de casar-se com 6s l'obligaci6 d'un xicot formal. Ho va fer amb la Carme i no els va venir d'una hora. Diuen era gaireb6 mitja nit, quan entre el bullici de la reuni6 familiar es presentd una ambaixada dels components del pom de dalt, els quals van obsequiar als nuvis amb records d'amistat. S6n detalls de la canalla de la Colla, que estimen els que saben formar-los per a fer bons castells. Al Fede Gormaz i la seva esposa els desitgem molta felicitat!

L'ANDREU, TAMBE

L'Andreu Montserrat ens va presentar la senyoreta Leticia, procedent de Maracaibo anunciant s'anaven a casar. El fet que un Cap de Colla vulgui contraure matrimoni a nivelI internacional no 6s gaire freqr-ient. Causd impacte i temor que el temps assenyalat per aquesta cerimdnia fos abans del Concurs de Tarragona, degut a que aixd de casar-se sempre comporta un gran esforg de preparaci6. L'Andreu i la Leticia es van unir amb el llag i la benedicci6 corresponent i tot gaudint de la lluna de mel, van anar estudiant com s'havien de preparar els folres dels castells de nou per a guanyar el Concurs. L'estratdgia fou bona. Perd tamb6 cal dir que l'Andreu sabia que tot resultaria molt planer. al comptar amb el recolzament de tota la Colla Joves. Els nostres castellers van oferir el seu esforc i el seu triomf al Cap de Colla. Enhorabona!

it oasi a[ teu des e"+ u

vine a coaeixe'l

?snr C/. Bisbe Palau. 16 VALLS

FET OASTEILER

VISITA AL PRESIDENT DE LA DIPUTACI6 El divendres dia 9 de setembre una representaci6 de la colla integrada per Benet, 5o16, Andreu i Ventura van trasl.ladar-se al palau de la Diputaci6 de Tarragona a l'objecte de saludar el nou President d'aquella instituci6, el senyor Joan Maria Pujals. Durant m6s de mitja hora s'establi una important conversa, en el curs de la qual es dond coneixement del que 6s la Colla Joves, les nostres activitats i els problemes pendents. El senyor Pujals es mostrd molt receptiu, acceptant suggeriments respecte la planificaci6 de les nostres activitats cara el futur.

AGUARDANT L'ARRIBADA DELS TRIOMFADORS La nit del dia 30 d'agost passat al local de la colla s'hi havien reunit un bon nombre de simpatitzants i seguidors de la colla, aguardant l'arribada dels castellers que havien assolit el gran triomf en la diada de sant Fdlix a Vilafranca. Van passar les hores i no va compardixer ningri. Els m6s entesos parlaven de la proces-

s6 i que per experidncia sabien que l'arribada es produiria molt tard. La tertrjlia es

va dispersar sense el goig de felicitar als herois de la jornada. I pensar que ells s'ho passaven d'alld m6s b6, seguint la cerimdnia processional, intentant alegrar

altres grups de la comitiva, una colla de peregrins que semblaven estar molt tristos.

EL CAMINANT ARMENGOL L'Enric Armengol 6s un membre de la nostra colla que a m6s de fer castells li agrada caminar llargues distdncies. Darrerament, el 12 de setembre es penjd la motxilla a l'espatlla iniciant cami carretera enlld en direcci6 a Andorra. Despr6s de rec6rrer 19o quildmetres caminant, arribava al cap de cinc dies a Andorra la Vella donant per finalitzada la seva gesta. Aprofitant el viatge va entrevistar-se amb el consol Major d'alli per a fer-li entrega d'una carta de salutaci6 del Batlle de valls senyor Pau Nuet. Es una forma de fer esport i de lligar les relacions d'amistat entre Valls i Andorra.

POLLERIA

OUEVIURES

MAGI GUELL !I

Especialitats: pollastres, conills, espatlles de xaa a l'ast

c/. sta Anna, Tel. 60 2512 Z4

TOTS ELS DIES PER ENCARREC

yALLS

FET GASTELTER

EL MANDO DEPORTIVO RUMORS DE CRISI AL F.C. BARCELONA Malgrat la consecuci6 del darrer trofeu de la temporada, el Joan Gamper, la mediocre actuaci6 durant tot l'any i el joc decebedor que ha exhibit el F.C. Barcelona tant a la Lliga com a la Copa, fan que cada cop es parli amb m6s insistdncia del possible cessament del responsable tdcnic J. Cruiff. Els esdeveniments s'han precipitat aquesta temporada, fins capgirar la situaci6 i a lactualitat ens trobem amb un entrenador que ha passat de nomenar els directius del club (recordem que a la passada lliga va arraconar l'antic relacions p[bliques) a veure com la Directiva fa les alineacions sense ni escoltar-lo, passant-li el paperet amb les instruccions mitja hora abans de comengar el partit i deixant-lo que cridi assegut a la banqueta per guardar les aparences.

Entre els principals motius d'aquesta crisi, s'esmenta la manca d'esquemes de joc i un exc6s de conservadurisme; de

l'entrenador no va atrevir-se a fer canvis a la pretemporada,'i l'equip ha perdut el tren de la lliga abans d'arribar a mig campionat, i per postres els canvis imposats per la directiva han fet veure als afeccionats que amb idees m6s clares s'hauria pogut lluitar pel titol. D'altra banda a la final de la Copa celebrada a Tarragona el passat setembre, l'equip va encaixar un gol en prdpia porta al primer minut, i quan va voler empatar el partit l'drbitre els va anular un gol per fora

fet

de joc de tres davanters. Perd el que m6s va fer empipar als socis fou saber que el seu club va imposar la regla del fora de joc a la Federaci6. Tamb6 es recorda ara l'esbroncada que va rebre l'equip en el partit celebrat el 30 d'agost al mini-estadi, i l'empipament dels afeccionats que veien com perdien el partit per set a zero i encara jugaven absolutament a la defensiva sense arriscar la pilota amb el m6s pur estil conservador. A l'igual que els afeccionats, bona part de la plantilla veu amb mals ulls l'autoritarisme del responsable tdcnic, aixf com se'l fa responsable dels greus errors tdctics comesos durant l'any. Potser l'errada in6s greu ha estat barrar el pas als joves jugadors del Barga-Atldtic, tot confiant sempre en els valors ja veterans com 6s el cas del porter Amig6 (d'innegables qualitats futbolistiques) perd que enguany s'ha retirat sense que pugui ser substituit amb eficdcia degut a la manca de previsi6 dels tdcnics. Un altre cas flagrant 6s el del mig-campista del F.C. Barcelona, Vlctor que l'any passat va fer-se un tip de jugar partits amistosos i d'anar als entrenaments, sense que se'l deix6s perd jugar cap partit de compromis. Empipat amb l'entrenador se'n va anar del club i ara la Directiva l'ha anat a buscar prometent-li la titularitat i aconseguint el retorn del jugador. Perd evidentment les relacions amb l'entrenador s6n fredes i amb prou feines s'amaga la tensi6. Encara que hi ha rumors per tots els gustos hom parla d'una dimissi6 de l'entrenador per <motius de feina>, i ja sonen possibles candidats a la banqueta per a la propera temporada. Un sector de la plantilla veuria amb satisfacci6 el nomenament del mig-campista Eusebio, un altre dels bons jugadors del F.C. Barcelona, que per cert s'ha vist apartat injustament de les alineacions d'enguany, perd se sap tamb6 que els <fidels> de J. Cruiff boicotejaran tot el que puguin aquesta candidatura. Es parla igualment del ja citat porter Amig6, ara que ha deixat el futbol actiu podria ser un bon entrenador.

Perd en definitiva res no 6s segur, ni res es pot descartar, fins al punt de que encara podriem trobar-nos amb una linia continuista encapgalada pel mateix J. Cruiff o b6 per algun <home de palla>, aprofitant l'dxit del Gamper (un dxit que evidentment no s'ha d'anotar a l'entrenador sin6 a la Directiva ials jugadors). El que si que 6s segur, es que el resultat final es presentard com un dxit del club i un exemple d'unitat, una unitat que a hores d'ara ja no se la creu ni el president.

JOCS OLIMPICS DE SEOUL Despr6s de l'acabament de la 12ena. olimpiada moderna, el resultat final no ha sorpr6s ning(: la selecci6 ianqui ha escombrat amb autoritat i sense deixar marge a la sorpresa, els atletes d'Alemanya Oriental han lluitat amb Valentia i coratge quedant finalment segons i els russos han quedat despenjats i sense opci6 de guanyar, lluitant finalment pel tercer lloc a la classificaci6.

Els ianquis han dominat de forma abassegadora durant tots els jocs guanyant especialment les proves de relleus tres per nou i quatre per nou que els han donat finalment l'or olimpic i el reconeixement de tot el m6n com a nous reis de l'atletisme. S'ha de destacar tamb6 que la selecci6 ianqui ha batut el

rdcord olfmpic amb un total de 6.060 punts, fita mai no aconseguida en caps altres jocs ol[mpics, motiu pel qual passa a ser la selecci6 campionissima de tots els jocs mai celebrats.

L'andcdota dels jocs l'ha constituit la desqualificaci6 de l'atleta Ben Jonhson per tramp6s, decisi6 que ha pres el C.O.l. per unanimitat, (apart naturalment del representant de Ben Jonhson). Malgrat tot s'ha de dir que encara que no fos desqualificat, Ben Jonhson no tenia opci6 al triomf final puix

que Carl Lewis (de la selecci6 ianqui) li portava ja un avantatge impossible de superar (factor que inclou la caiguda de Ben Jonhson ja en el primer kildmetre de la cursa).

TET CASTELIER

LA REVISTA CULTURA D'enqd que estic ficat en el m6n dels castells, dec haver escoltat

una barbaritat de vegades a gent molt diversa com intentaven convdncem de la seva nimparcialitatl i de que a ells (tant els hi eren uns com altres> i dem6s bajanades per l'estil. Aixd aplicat als cercles castellers de la nostra ciutat 6s mentida, aixl de clar. potser en altres ciutats sigui possible, o senzillament entre vallencs als qui els catells no els agradin (que tamb6 n'hi ha) tal vegada els resulti indiferent. Perd Valls no 6s una ciutat m6s, dins el m6n casteller. Es Valls. I per raons que no caben en aquest article, perd que s6n molt evidents, pot dir-se sense por a errar que els vallencs-castellers <imparcials> poden contar-se amb els dits d'una orella... iencara sobrarien dits.

Dic tot aixd despr6s de llegir els dos darrers nimeros de la revista Cultura de la nostra ciutat, una revista a la que seria injust negar-li una tasca importantissima dins l'dmbit especific tant de vallenquisme com de divulgaci6 cultural en general. luna revista que se les d6na de <neutral> castellerament parlant... Fa temps vaig veure com la primera plana de la revista era ocupada per una fotografia castellera de la plaga de bous Tarragonina; era un altre concurs naturalment, i tamb6 naturalment la fotografia no era de la meva Colla, la Joves. Podria dir ara (per quedar b6) que vaig pensar entre mi que nosaltres ocupariem la primera plana quan guany6ssim el concurs, perd la veritat 6s que no ho vaig pensar. Ja

ens coneixem.

Ara el concurs l'ha guanyat la meva colla (i amb dos maquissims i fotogdnics castells de nou). A la primera plana del darrer nrjmero de Cultura hi ha una bonica litografia d'un carrer de Valls, amb una estdtica i un dibuix preciosos.

lo. La meva colla (per molt de greu que els sdpiga) va fer la millor exhibici6 mai feta en un concurs (la millor actuaci6 absoluta del segle tamb6 6s nostra) i aquest certamen el guanyd amb dos castells de nou junts (en aquell moment cap altra colla ho haVia fet en el segle XX). Res de tot aixd diu Cultura... nom6s parla de que el concurs va durar molt de temps i la gent es cansava. Realment trist i llastim6s. Finalment cita16 la darrera perla cultivada. Al pen(ltim n[mero de Cultura (mes de Setembre) surt un castell a la primera plana, ial peu hom cita una Colla: La Colla Vella- El castell 6s un tres de set. Ja s6 que en certes dpoques els castells de vuit han passat molts alts, perd un tres de set no ha estat mai cap epopeia castellera precisament. El millor de tot ve perd a l'interior. El resum del fet divers, porta entre altres moltes noticies una perduda enmig d'un mar de banalitats (i que em perdonin els interessats en les dem6s notfcies, perd per un casteller la diferdncia 6s extraordindria). Cap a la pdgina 4O, el lector pot assabentar-se d'una noticia que s'acabava de produir: un altre castell (que no mereixerd mai la primera plana) fou descarregat a Vilafranca: el Tres de Nou. La Colla Responsable, era una tal Colla Joves (que deu ser de la Mussara o potser de Gratallops). No vull continuar. Ja s6 que no tots els col.laboradors de Cultura s6n de la Colla Vella. Perd cada revista t6 un estil, iel lector nom6s en veu el resultat final. La linia d'actuaci6. Passard el temps, vindran actuacions m6s o menys importants, sortiran m6s exemplars de Cultura, existiran trobades castelleres, sopars, xerrades... i algI m'intentare convdncer de la seva imparcialitat castellera, de la seva neutralitat absoluta-

El text de l'interior (sobre el concurs s'ent6n) prefereixo oblidar-

JOSEP M. RODON I BARRUFET

ELS I.IIVIITS DELS CASTELLS En aquestes darreres setmanes, han aparegut en diferents mit_ jans de comunicaci6 extractes d'un treball casteller (per cert premiat en un certamen literari) escrit per un vallenc: Miquel Trenchs. Es tracta d'un treball que d6na notlcia de la consecuci6 <massiva> de Castells de Nou (nets) durant el segle passat i que trenca d,alguna manera tota la linia d'investigaci6 feta sobre la centrjria anterior, ta

Com sigui que d'aquests <descobriments> se'n ha parlat bastant darrerament perd se'n ha escrit molt poc, vull manifestar p[blicament, la meva coinciddncia'd'opini6 amb les declaracions del Cap de Colla de la Vella sobre aquest tema puntual. potser un altre dia ho analitzar6 amb m6s detall, perd de moment citar6 els limits que tinc per bons en els castells hominals: Pilar de vuit amb folre i manilles.

la qual modestament he aportat alguna cosa. Cal dir que noticies espectaculars d'aquesta mena no s6n noves. De tant en tant hom es pregunta pel <castell de deu>, i fins i tot es presenta Com a prova una fotografia que despr6s resulta ser dos castells de nou folrats i que 6s confonen en la mateixa llnia d,enfoca_ ment. Tamb6 es conegut el trucatge del <quatre de nou net de Tarra-

= Dos de vuit folrat (al segle passat s'intentd el dos de vuit = = = Cinc de nou folrat = Ouatre de Vuit amb pilar de sis al mig = Tres de Vuit aixecat per baix = Sis de vuit (i possiblement el nou de vuit)

gona) fotografia que surt en determinats llocs suposadament serioSOS.

Fa pocs dies, i en declaracions radiofdniques, el Cap de la Colla Vella va opinar precisament sobre el tema del treball de Miquel Trenchs, iem sembla que 6s millor que quedi escrit tot plegat ara que encara 6s fresc. Per al Cap de Colla de la Vella, tots aquests cas_ tells de nou nets, no s6n creibles o com a minim cal posar_hi

Dos de sis aixecat per baix

No cal dir que es tracta d'opinions (nicament particulars i castelleres i que no tinc cap inconvenient en rectificar si les proves aportades en un futur, van (d'una manera consistent) m6s enlld de les ac-

ntremig uns m6s seriosos dubtes sobre llur credibilitat. Els arguments no cal citar-los massa perqud v6nen sols. El testi_ moniatge dels supervivents de les dpoques d,or (Janillos, Escolds, etz.) la tradici6 conservada entre generacions, els dibuixos dels cas_ tells a la passada cent[ria, les fotografies existents, etz. etz.

tuals. JOSEP M. RODON I BARRUFET

CATCATS SAUIUIELT t Reparacions al dia Tapes de senyora i cavaller a l'acte Forn Nou, 43

Tel.

<net>

sense dxit. lgual que f6u recentment la nostra Colla) Tres de nou amb manilles (o sigui amb sis homes d'ajut a segons) Ouatre de Nou (mal anomenat (net))

07 57

VALLS

@uina @radicional 0-atalana

NOVA DIRECCIO

Lss frorrtsus il,rtlu iegtaurBnt

Obert cada dia

Carretera Nacional 240, Km. 30

LILLA

Teldfon: 977 86 03 03

AprGnidiomes. firi{laslmessortides.

El M6n seri teu en la mesura que hi puguis connectar. Tancar-te 6s limitar-te. Fes la millor inversid: inverteix en tu mateix i aprdn idiomes. Serhs i viurls molt m6s.

.ENER

n,rii"frfliffir*o ffiIn

COL.LABORACIO CULTURAL DE

PERAMIffi.SE SENSEOT.IEELMIRIIN mecanismes de revaloritzaci6 en funci6 de l'augment de I'index del cost de la vida i de la capacitat d'estalvi. Perqud Voste pugui retirarse senseque el retirin.

MES INTERES, IVIES SEGURETAI <Horitz6 Estalvi-Pensi6, li ofereix un elevat interds. L11% durant el 1986, revisable cada final d'any, per a obtenir un elevat nivell de rendibilitat. D'altra banda, nHoritz6 EstalviPensi6, inclou una asseguranEa d'accidents sense cost per a Vostd (*).

SEMPRE EL QUE n/InS

CONVTNGUT

El Pla de Jubilaci6 del BANC DE SABADELL pot fer-se'l a la seva mida: o Obrir-lo a qualsevol edat. o Fixar els anys de durada i I'import de les quotes, que pot ser fix o variable. o I, fins i tot, pot modificar-lo, interrompre'I, reactivar-lo o liquidar-lo quan vulgui.

RETALLI EI-S SEUS IMPOSTOS AMB ABSO LUTA TRANSPANE NCII Per evitar-li despeses de darrera hora, tots els cdlculs del Pla de Jubilaci6 nHoritz6 EstalviPensi5, es fan prdvia deduccid del 18% de retenci6 a compte de l'l.R.P.E A m6s, proporciona un l5% de desgravaci6 fiscal que li permetri retallar considerablement els seus impostos.

IESTEM ESPERANT

uN PLA DE JUBTLACTO auq rE sN COMME LA INFLACIO En els darrers 20 anys els preus s'han multiplicat per deu. Per quant ho faran en els propers vint anys?. El BANC DE SABADELL li ofereix un Pla de Jubilaci6 que permet establir

Vingui a veure'ns o truqui a qualsevol de les nostres Oficines, o al Servei FONOBANC, teldfon (93) 726 90 22, i l'informarem personalment, amb tot detall. Lestem esperant. (") Mitlangant una polissa col'lectiva subscrita amb les Companyies A.G.E i Mrltua Sabadellenca dAssegurances.

Lr)

t--

ti cci

BAI{C DE SABADELL