focnou 29

e N.e 29

VALLS, JULIOL DE 1990

(M

lurst

UeI @onturg {,ugte[[er 1932

Eldia 4 d'octubre de 1932 tingu6 lloc a la plaga de braus de Tarragona el primer concurs de castells que se celebrava en aquell recinte. El Jurat fou presidit pel gran m0sic catalA Pau Casals, fill de El Vendrell i gran admirador dels castellers. L'acompanyaven en la tasca diversos representants de les colles que hi participaven, a m6s d'altres persones relacionades amb I'investigaci6 histdrica d'aquest lolklore, entre

les quals podem destacar els vallencs Francesc Ballester i Castell6, Francesc Blasi i Vallespinosa i Pere Mialet i Rabadi. Tots ells apareixen en aquesta interessant {otografia realitzada pel reporter grif ic Hermenegild Vallv6 i que gentilment ens ha estat facilitada pel seu fill senyor Vallv6 tamb6 fotdgraf, molt conegut com a professional i historiador grAfic resident a Tarragona.

tqurq n

1

RESTAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONVENCIONS, SALONS PRIVATS PER FESTES FAMILIARS

Ctra. Tarragona Km, 17 Teldfons 60 1 3 50 - 60 00 14

VALLS (Tarragona)

Ccrixcl Torrogoncr

LanosUatorqa!

I

LES NOBLES FINALITATS Hem comengat la nova temporada amb uns nivells inferiors al del comengament de la passada. Quelcom desmotivats i amb certa abulia ens hem trobat en una linia que no 6s la nostra tasca i quO, naturalment, ens

estimulava constantment a ser els millors. En les actuals circumstAncies la nostra cr[tica no 6s demolidora ni negativa. Malgrat haver-hi un fons de veritat confiem que aviat tornarem a viure de realitats i que aquest baix inici de temporada poc afalagador, prompte ens tornarem a moure dins del pla d'identitat i superaci6 i que sense cap mena de dubtes deixarem rastre a la histdria dels castells.

A vegades apareixen conflictes de temperament, rumors, etz. que poden alimentar un petit loc que no il'lumina ni escalfa, perd que consum energies. La millor defensa contra les ofensives d'aquesta proceddncia 6s la intensificaci6 de la leina normal en el camp de la prdpia activitat. Un bon remei tamb6 6s la tasca de cadasc0.

Cal no oblidar que la Junta, malgrat els seus esfor-

gos i sempre oberta a tothom per a tot el que calgui, no pot fer per si sola els grans castells que tenim plantejats. Per assolir-los 6s necessdria la lerma i decidida col.laboraci6 de tots nosaltres en conjunt i individualment.

Si hi som tots la Colla disposa d'un potencial m6s que envejable sense oblidar la capacitat tdcnica dels seus components per a sortir triomfant en tots els compromisos. Darrerament icom exemple, podem citar el cas d'un excel.lent casteller nostre que uns mesos abans havia descarregat el quatre de vuit a segons a l'Arbog del Penedds i que en la recent exhibici6 nostra al Col'legi Claret va fer el dos de set situat a quart.

Aquesta proesa que potser s'ha produit poques vegades -o cap en tota la histdria dels castells, 6s un fet que els estudiosos podrien meditar i no deixar a I'oblit.

Ens cal aixecar novament I'esguard cap a les nobles linalitats que guien la nostra existdncia, entregant-nos-hi amb creixent amor, sense el pretext de I'indiferdncia i el cansament.

J.S.D.

Wffim@-m N(mero 29 Valls, juny de 1990

Colla Joves Xlquets de Valls.

Director: Sots-director: Coordinador: Documenlacl6:

C/. Gass6, 20 Tel. 60 55 61 amb la col'laboracl6 de la Diputacl6 de Tarragona Joan Ventura i 5o16 J.Ma. Ventura i Batalla Salvador Magre i Gual Josep Secall i Duch

lmprlmeh: Grifiques Moncunill, S.A.L Valls T-1233-83

SUMARI Ouatre mots

3

Cord6 Casteller Per la difusi6 del fet casteller Estampes retrospectives ...................

4 5 6-7

Sortides

Entrevista....

M6s enlli de la plaga.

La Junta informa........

Nit de foc i diada St. Joan Escola de grallers 10d. Aniversari................

8-9 1

0-'l

1

12-13 13

14-15 15

Assemblea general

16

La Canalla Ning0 6s imprescindible, perd tothom 6s necessari ..............................

A la recerca del forro perdut

17 17 18

3

TTT CASTE11ER

CORDO CASTELLER Castells realitzats per les colles fins el 1'7-90 C.- Carregat D.- Descarregat

l.- lntent

CASTELLS

2-8 folrat

2-7 COLLES

3-7

per

3-7

3-8

4-7

baix

o-2c

Bordegassos Vilanova

c

Colla Joves Vilanova

iASTE .LS D

lD-1C

5D

Jove Xiquets Tarragona

4D

2D-1C

Joves Xiquets de Valls

;D-1C

6D

Castellers Vilafranca

Sant Pere i Sant Pau Minyons Tsrrassa

1C-l1

2D-21

P iESET

3D

1C

3-9

folrat

1D

1D

5-8

1-6

SIS

3D

20

4D

1D

tD-1t

2D-1C

3D

2C-11

4D-11

20

3D-11

2D

2D

rAclc ELD \ 23-( 90

5D

5-7

1D

3D

1D-11

4D

4-9

folrat

\STEI. -S DE SIS

2D

2D

4D

1D

4-8

pilar

1D

Castel[ers Castelldefels

Castellers Terrassa

4-8

1D

Castellers Altafulla Castellers Barcelona

4-7

pilar

3D

CAS

ELLS )E SI

3D

2D

1D

Nens del Vendrell

Nois de la Torre Vella Xiquets de Valls

CA JTELT

4D

2D

2D

;DE

3l

1D

Xiquets de Fleus

7D

4D

1D-21

3D-11

2D

Xiquets Vila d'Alcover

3D-1C-1

4D

1D

1C-11

Vailets de G6lida

1D 3D-11

1C-31

1l ASTE -LS D : SIS

1l

C STEL

Cas. Santa Coloma Xiquets del Serrallo

2l

1D-11 1t-6D 2D-11

Xicots de Vilafranca

Xiquets de Tarragona

,IS

SDE )rNc

1D

1C-31

J.M.A VENTURA

.lgLg$"i3

COL.LABORACIO

EgDB@g C/. Abat Llort,

1

1

Teldfon 60 15 61

VALLS

En el curs gaireb6 dels vint anys recents, s'ha erridenciat que tot el conjunt de colles de castellers existents a Catalun-

ya, constitueixen la primera i m6s importanl mostra entre la variada llista d'activitats que coneixem com a cultura popular del nostre pais.

Amb la seva dindmica espectacular mobilitzen milers de persones que sota el distintiu i els colors dels respectius abillaments, fan presdncia constant en gran nombre de festes, per a mostrar les seves impressionants construccions humanes davanl l'admiraci6 de grans contingents de p0blic, tant en el propi pais com davant d'espectadors forans.

Quan sns relerim al m6n casteller pot semblar utilitzem una expressi6 emliticament ampulosa. Tot al contrari. Actualment existeixen vint agrupacions esparcides pel territori catali. S6n unes colles amb noms i colors propis, que en noble pugna per assolir lites superiors en llurs realitzacions, han convertit en competici6 permanent el que abans possiblement nom6s es contemplava com un espectacle de festa major al carret.

L'instint de superaci5 entre tots ha motivat una activitat de gran volada, que sota el joc de les estadistiques, classificacions i concursos, ha donat pas al sorgiment de I'investigaci6

histdrica i la publicaci6 de nombrosos tractats, aixi com la publicaci6 i edici6 de gran nombre de revistes i butlletins interns .S'ha creat un museu casteller i es prodiguen les exposicions sobre la temltica dels castellers i els grallers, apart I'erecci6 de monuments en diverses poblacions, que evoquen tan noble tasca.

Possiblement el carActer voluntarista de tots els que practiquen I'art de fer castells humans, allunyant fins ara qualsevol especulaci6 crematistica per estimular amb diners la dedicaci6 sota uns determinats colors de camisa, ha restat I'interds i el tractament que mereix el m6n casteller en l'Area dels mitjans de comunicaci6 del nostre pafs.

Al no existir la morbositat que es localitza en tantes manifestacions de la vida civil on hi juga un paper important

la qilesti6 de sous, dietes, fitxatges, publicitat comercial,

traspassos i contractes mil.lionaris deuen considerar I'art de fer castells nom6s com una atracci6 de fira, que esporldicament realitzen un conjunt d'amics agrupats en colla, per a divertiment propi i sense altra aspirici'6 que la de pissar I'estona.

Aix[, mentre en qualsevol publicaci6 d'informaci6 diirria, rddio o televisi6 es contemplen homologades unes seccions permanents dedicades a notes de societat, enquestes, intervius, successos, cultura, espectacles, cinema, ballet, teatre, m0sica, esport o gastronomia en totes les seves variants, s'observa una resistdncia extraordiniria en acceptar el gran moviment casteller com una activitat digna d'atenci6 com a

notlcia informativa, ignorant que tamb6 pot interessar a

segle mentre segueix viva I'indiferdncia dels mitjans de comunicaci6 diaris, amb I'excepci6 del que sota la signatura de Joan Gala s'enregistra setmanalment a I'AVUl. Aquests dies s'ha produit un fet que considerem important, en tractar-se potser de la primera vegada que la temdtica dels castells penetra com a proposta de debat al Parlament de Catalunya. Efectivament, en data 3 de maig de 1 990, L'Agrupaci6 Parlamentiria d'Esquerra Republicana de

Catalunya ha presentat una proposici6 no de llei en els

seg0ents aspectes: '(1) El Parlament de Catalunya reconeix el let casteller com un dels elements m6s destacats de la cultura nacional popular catalana i valora positivament les seves manifestacions pel que tenen d'esforg creatiu, de potenciaci6 cie la participaci6 i d'estfmul a la realitzaci6 d'obres col'lectives. (2) El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a establir mesures de suport al manteniment, valoraci6 i difusi6 del let casteller, de manera que, en I'imbit de les seves competdncies, n'asseguri la cobertura informativa adequada als mitjans p0blics iudiovisuals, aixf com una consignaci6 pressupostAria regular i justa destinada a aquesta finalitat.* Sense cap desbordament d'optimisme fem menci6 d'aquest detall, que pot obrir camf des de la primera instituci6 catalana, cap a la consecuci6 dels objectius que precisament

van preconitzar-se en el curs del debat-col'loqui que

la

nostra Colla Joves Xiquets de Valls va presentar en ocasi6 de la Diada al local social amb gran assistdncia de p0blic el passat desembre de 1989.

Justament aquest nlmero de la revista estava a punt de tiratge, llegim a la premsa del dissabte dia 30 de juny, una sarprenent noticia que haurd trasbalsat totes les colles cdstelleres de Catalunya, al constatar que els representants de Convergbncia i Uni6 a la Comissi6 de Politica Cultural del Parlament CatalA, han votat en contra de la proposici6 a que ens referiem abans, mentre els demds grups politics de la cambra ho feien a favor.

El grup de CiU argumenta el seu vot negatiu manifestant que l'ambient casteller 6s limitat i no abasta el conjunt de la cultura popular catalana. Si certament les coses han anat aixf podem dir que els parlamentaris convergents viuen una

lamentable etapa legislativa, mancada totalment d'6'ptica politica pel que es refereix a la vida societAria de les comarques. Es tracta d'un conjunt d'actuacions potser no massa meditades, davant les dificultats que hauran d'afrontar a l'hora d'iniciar una campanya per a la captaci6 de voluntats

i

simpaties electorals.

i,Com 6s possible ignorar que el fet casteller catalA 6s actualment l'espectacle i l'activitat mds representativa de la nostra terra, que no es repeteix en cap altra lloc del m6n? i,Com 6s possible ignorar la presbncia de vint agrupa-

centenars de lectors.

cion.s de castellers que mobilitzen cada una m6s de duescen-

Sembla no ha arribat encara al coneixement de la direcci6 i redaccions de premsa diiria, rirdio i televisi6, tot el contingut social i humi d'aquesta base ciutadana, quo apart d'oferir un majestu6s espectacle que indirectament 6s ssmpre una emocionant competici6 per arribar m6s amunt amb el risc que aquesta auddcia comporta, presenta la vessant d'un agermanament entre moltes families, a trav6s de I'acci6 que es realitza en els locals socials de les respectives colles.

Potser 6s arribat el moment d'explicar com cal, que les colles de castellers s6n autdntiques institucions divulgadores d'aquest senyal d'identitat que necessita el nostre pafs. Que no es tracta d'una simple demostraci6 acrobAtica imitable a cada moment. Que 6s una tasca arriscada que exigeix molts assajos i una preparaci6, talment com han de fer-ho tots els que practiquen l'esport o altres activitats de caricter cultural o artistic.

Es una meditaci6 que des de fa temps ens formalitzem molts seguidors de I'activitat castellera a Catalunya, quan

f am i I i lie s catalan e s?

2,Com 6s possible ignorar la gran mobilitzaci6 de masses que es produeix davant una actuaci6 dels castellers a I'Ar-

constatem la sort de viure I'etapa m6s brillant del presenl

tas

bog, La Bisbal, Terrassa, El Vendrell

, Vilafranca,

il'lustres diputats, respecte un ajut

i

o

Barcelona

Valls en les seves diades patronals, a mds de la gran concentraci6 del concurs de Tarragona? ;No en saben res els il'lustres diputats de CiU, do les sortides que han fet diverses colles de castellers, trasl'ladant aquest folklore genuinament catalA a diverses capitals d'Europa?

Si per una part 6s prou lamentable el menyspreu i la fredor que es constata amb la decissi6 adoptada per uns

una atenci6 que es

demanava en la proposta respecte I'activitat de les colles castelleres de Catalunya, 6s molt mds decebedor constatar fins a quin punt arriba el desconeixement de la realitat socioldgica del nostre pais, per unes persones que es proclamen ser els millors defensors de Catalunya.

LLATZER V. OLLER

CO1LA JOVES xtou:r5 DE YAtls

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTELLS ANY 1981 (lV) 15 d'agost - LA BISBAL DEL PENEDES Com 6s costum, a La Bisbal del Penedbs el dia 15

d'agost, 6s diada castellera. Despr6s de molts anys, s'hi trobaren les dues colles vallenques, les quals oferiren una gran actuaci6 sense ni una caiguda.

La Colla Joves va descarregar amb seguretat un carro gros "Quatre de Vuit". A la segona ronda aixeci un Tres de

Vuit descarregat amb molta seguretat seguit d'un Dos de Set molt segur i esbelt, per finalitzar amb un Pilar de Cinc' Malgrat la gran actuaci6 de la nostra Colla, la diada es va celebrar amb tristesa degut al traspis del component de la Colla Joves, Josep M.3 Marchante i Rius. El citat casteller, anava a La Bisbal amb els altres companys de la colla quan

sofri unes petites molbsties, motlu pel qual lou traslladat al Vendrell i d'alli fou enviat a Tarragona. Poc despr6s es produia I'inesperat i fatidic desenllag, mentre els seus altres

companys feien els seus castells, desconeixent per complet la dissortada fi del seu company' Es celebraren els actes religiosos per la seva inima amb una missa que tingu6 lloc a Valls a I'esgl6sia del Carme,

atapaidad'amicsifamiliars'Acabatl'acteesproduieltrasllat

de ies seves despulles fins al cementiri, acompanyat en tot el recorregut pel grup de grallers de la Colla Joves i nombrosos amics ilamiliars. En el moment d'acomiadar a l'amic desaparegut la Colla enlairir un Pilar de Cinc.

Josep M.a Marchante descansd en la pau del senyor a

l'edat de 24 anYs.

LA GRAN FESTA CASTELLERA DE VILAFRANCADEL PENEDES La diada castellera de Sant Fblix del dia 30 dgost de 1981, fou I'apotedsis dels Xiquets de Valls quan varen demostrar una vegada m6s que s6n les colles m6s destacades

del m6n casteller sense cap mena de dubtes'

Obri la plaga la nostra Colla Joves amb un Quatre de Vuit' molt lort i segur. A la segona ronda col'loci tres segons damunt el corJ6 per intentar el sempre dificil Tres de Vuit' el qual fou descarregat enmig dels aplaudiments de la plaga que estava plena de gom a gom. A la tercera ronda plantaren un Jabul6s Dos de Set perfectament descarregat (a destacar qus sn aquest castell es varen fer dues figueretes una a dosos i l'altre a quarts) per acabar amb el Pilar de Cinc' Durant la process6 de la tarda es plantaren diversos castells de sis i pilars de quatre i de cinc, acabant la diada amb un Pilar de Cinc a I'entrada de l'esgl6sia, enmig d'una traca de coets i castells de foc.

18-9-1981 La Generalitat de Catalunya a trav6s de la Conselleria de Cultura, convocd una reuni6 de Colles Castelleres de Catalunya. Aquesta reuni6 es va celebrar a Vilafranca del Penedds, essent aquestes les colles participants en aquesta trobada dins el marc del Congr6s de Cultura Popular' Colla Joves dels Xiquets de Valls Colla Vella dels Xiquets de Valls Castellers de Vilafranca Nens del Vendrell Minyons de l'Arboq Minyons de Terrassa Castellers de Terrassa

.

Castellers dtAltalulla Nois de la Torre Brivalls de Cornudella Jove dels Xiquets de Tarragona Xiquets de Tarragona Castellers de Sitges Bordegassos de Vilanova Castellers de Vilanova - Colla Mar Castellers de Ribes Castellers de Barcelona Castellers de Montme16.

Dins el temari ampli, hi havia I'apartat de castellers' Colles, grups de grallers, Falcons.

Els resums de les comunicacions presentades al Congr6s sobre temes castellers, varen 6sser: - Proposta d'assegurances d'accidents per als castellers' Castellers de Barcelona - iHi haurA comercialitzaci6 o capitalitzacii dels castells?

Pere Catali Roca i Rafael Catala Dalmau'

La Bisbal 15-8-S1

6

3 de

I

descarrogat

COllA

JOYES

XIOUETS DE YA1L3

- Proposta de subvencions Les Colles: Joves dels Xiquets de Valls Castellers de Vilanova - Colla Mar Jove dels Xiquets de Tarragona Nens del Vendrell - Proposta d'una coordinadora lnter-colles.

Les Colles: Nois de la Torre Gastellers de Ribes Castellers de Sitges Brivalls de Cornudella Nens del Vendrell

- El Vestuari.

Emili

Mi16

pas del mig i segona aleta feta, el Cinc de Vuit estava carregat, els afeccionats i membres de la Colla cridaven 'aguanteu forts", mentre els castellers anaven desfent el castell i per fi, el mitic Cinc de Vuit, la catedral dels Castells, havia estat descarregada despr6s de noranta-cinc anys.

Aquesta lita I'havia aconseguil la Colla Joves Xiquets de Valls, en aquesta diada de Santa Ursula que seria recordada

per sempre m6s.

A la segona ronda la Colla enlairir un Tres de vuit que fou un model de perfecci6 i es descarregA amb una mestria

envejable.

A la tercera tanda la

Colla Joves

doni

altra

vegada la sorpresa al intentar el Dos de Vuit amb manilles.

Es col'locaren els segons i seguidament els tergos -la gent

deia un dos de set- perd no, perqub darrera dels tergos muntaren uns components de la Colla a posar mans, despr6s

TRES SORTIDES DE CARRO GROS Els dies 6, 11 i 13 de setembre de 1981, la Colla Joves Xiquets de Valls, va fer tres sortides de castells de vuit, concretament a Vallvidrera, a Valls per la Diada Nacional de Catalunya i a la vila de Montblanc.

A Vallvidrera es va actuar amb els castellers de Sitges i

continuaren pujant el castell perd quant I'enxaneta es disposava a passar el castell caigu6, seguidament algaren un Pilar

de Cinc portat al balc6 de I'Ajuntament com a comiat de la gran diada de Santa Ursula-81.

J.M.E VENTURA

els castellers de Barcelona, la Colla vallenca aconsegui carregar el Quatre de Vuit, al qual caigu6 quan el pom de dalt era ja al cord6, i va descarregarel Dos de Set, el Tres de Set i el Pilar de Cinc.

A Valls amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, a la plaga del Blat descarregava els Quatre de Vuit, Dos de Set, Cinc de Set i Pilar de Cinc, i a Montblanc amb motiu del Setanta-cinc Aniversari de la Verge de la Serra, un Dos de Set molt segur, seguint amb un Quatre de Vuit. La sorpresa fou a la tercera ronda quan es descarregava el Jres de Vuit, completat per primer cop en tot el segle a la veina vila de Montblanc.

Aixi deixava bocabadats la Colla Joves Xiquets de Valls als n6ts dels antics Torraires, els quals no veien a la Conca de Barberd cap Tres de Vuit des de leia m6s de cent anys.

valls -25 d'octubre de 1981 - PLAQA DEL BLAT SANTA UNSUU C!NC DE VUIT I eI QUATRE DE NOU amb folre descarregats per primera vegada en aquest segle.

Degut a l'actuaci6 de les dues colles vallenques, aquest dia es coneixerd com "La Diada Castellera del Segle', cosa ja prou difosa en tots els mitjans de comunicaci6. En aquest petit relat sols farem constar una de les dues colles -sense desmerdixer l'altra- ja que aquesta petita histdria forma part de la Colla Joves dels Xiquets de Valls.

Es pot dir que des de I'inici de la temporada la nostra colla es va posar com a meta descarregar el mitic "Cinc de Vuit".

Fent una mica d'histdria del mencionat castell i per tal de remarcar la importincia per aconseguir descarregar-lo, cal dir que totes les colles punteres o que han estat punteres

l'han provat disset vegade

i

sols una, la Colla Joves ha

aconseguit descarregar-lo lins el moment.

Despr6s de moltes dificultats per entrar a la plaga i en mig d'una gran expectaci6 i aplaudiments obri la diada la Colla Joves. Un cop lligat el cord6 pujaren cinc segons de vuit, i seguidament els altres membres del castell, I'intent anava

ben lort i tots aguanlaven b6, el pom de dalt, ja estava col'locat i l'enxaneta va fer la primera aleta, seguidament el

Valls, Santa 0rsula-81, primer 5 do

I

doscaregat an aqusst segle.

COttA

JOYES

XIOUETS DE YATTS

24 de marg de 1990 La primera sortida de la Colla, fou a la Masia BOU amb motiu del 50d. Aniversari a Espanya de Estilogrdficas Montblanc. L'actuaci6 lou prou senzilla amb assoliment de castells de sis i el Tres de Set, per cloure amb un Pilar de Cinc.

5 de maig de 1990 Un grup d'empresaris japonesos mostraren un gran interds pels nostres Xiquets de Valls. Davant el monument als castellers, la nostra colla assoli un Pilar de Cinc. Finalitzat aquest, es va fer entrega d'uns posters de la colla als visitants estrangers.

29 d'abril de 1990

Una important trobada castellera a Vilanova

i

la

Geltr0 amb motiu del XVllld. Aniversaridels Bordegassos de Vilanova. L'exhibici6 compti amb tres colles, els Joves Xiquets de Valls, els Xiquets de Reus i la colla anfitriona.

L'actuaci6 es podria dir va 6sser quelcom lluixa, ja que s'esperava m6s principalment de la nostra Colla, per0 tenint en compte els inicis de la temporada, tampoc es podia anar a fer massa el valent.

Colla Joves de Valls

2de7c.

4de7 3de7 1deS

Xiquets

de Reus

Bordegassos de Vilanova

3de7 4de7 5de6 1de5

4de7 3de7c.

5de7c.

1de5

GOllA

JOYES

XIOUEI' DE YAI.I' 12 de maig de 1990 La Colla Joves, va actuar el dissabte dia 12 a Lleida amb motiu de l'11 Aplec del Cargol.

A la esplanada "el xoperal" del marge esquerra del Riu Segre en el seu pas per Lleida, lloc on estaven col'locades les casetes de les 119 colles que varen participar a la festa junt amb les 5g xarangues, la Joves assol[ el Tres de Set molt segur, el Dos de Set ben treballat, el Quatre de Set amb el pilar al mig, dos pilars de quatre simultanis, per linalitzar la seva actuaci6 amb un Pilar de Cinc.

19 de maig de 1990 Amb motiu del I Campionat lnternacionalde Karate a la ciutat de Lleida, la nostra Colla va actuar dins el

17 de juny de 1990 Amb motiu de celebrar el 8d. Aniversari de la lnauguraci6 de I'estatge social la Colla Joves Xiquets de Valls va actuar al patide la palmera del mateix estatge.

A les 11 del mati s'inauguri I'exposici6 de lotografies de I'Escola de Grallers que aquests dies celebren el seu 10d. Aniversari, amb Ia presdncia de I'Alcalde de Valls senyor Pau Nuet.

L'actuacid-assaig de la Colla fou el Dos de Set i el Quatre i Tres de Vuit que van quedar amb intent els dos quant tant sols restava l'enxaneta, es va finalitzat amb un Pilar de Cinc. Un bon assaig de cara a la diada de Sant Joan en el qual es va poder veure que amb una mica m6s d'assaig al pom de dalt es tenen sdries opcions a fer una bona temporada.

Municipald'Esports on es celebrava elcampionat. La poca algada del local va obligar que es tinguessin que fer castells de sis, encara que s'assol[ un Tres de Set que fou descarregat sense cap problema; tot i que I'enxaneta va tenir que passar tocant el sostre.

L'actuaci6 es finalitzi amb un Pilar de Cinc.

Pave116

20 de maig de 1990 El col'legi Claret va gaudir d'una actuaci6 castellera de

a cirrec de les dues colles de Valls, amb motiu

celebrar els seus 50 anys d'ensenyament. Els castells assolits per la Joves vallenca foren el Quatre de Set amb el pilar al mig, el Dos de set, el tres de Set, per finalitzar amb un Pilar de Cinc.

28 de iuny de 1980. L,ESPLUGA DE FRANCOLi L'assaig del divendres dia 29 de juny, no es va ler en el local social de la nostra colla. Aquell dia ens vam desplagar a I'Espluga de Francoli amb motiu d'obrir ara

I'estiu la barra a I'aire lliure de la Discoteca Sinia. . Fou un assaig molt positiu pe la Colla ja que es va desplagar forga gent. L'actuaci6 fou Ties'de Set, Quatre de Set, 2 dosos de sis, un pilar de quatre i un Pilar de Cinc per cloure aquesta actuaci6 assaig.

COllA JOYES

xtouErs DE YAlt5

ENTREVISTA

tothom coneixia pels seus diminu' tius, ara s6n la columna vertebral de la colla. I a aquests encara caL dria afegir altres noms que, Per diverses circumstdncies, no han continuat en el m6n dels castells, o bd que ho fan amb menys assidui' tat.

Salvador Ramon Anglada, el nostre personatge d'avui, ds, com tots els que hem esmentat anterior' ment, alld que en podrfem dir un producte de la pedrera ia que 6s un dels primers castellers de la Joves que, baixant de dalt ha fet tots els grans castells; a tergos en els de vuit i, com 6s ldgic, a quarts quan parlem de nou.

Salvador Ramon Anglada va ndixer el 30 de maig del 62, i va comen1ar a venir a la colla a l'anY En el passat ndmero de la revis-

ta FOC NOU, en comptes d'entrevista, vaig publicar un escrit, en el qual com normalment es diu, m'acomiadava de l'afecci6.

Deia que a la revista, com en tot hi ha d'haver relleus; que jo ja s6c molt gran (per no dir vell); que ara a la colla hi ha molt de jovent; que en

definitiva, calia buscar una altra persona per fer l'entrevista. Perd es

clar, llavors va venir la reuni6 general,i el Sr. Ventura jlnior va aixecar la llebre, i jo, (feblesa humana) vaig dir que continuaria una temporada mds.

Es a dir, que la cosa ha anat aixi.

Espero que no em passi com a aquell tenor que es deia Marcos Redondo, que es va acomiadar de lbfeccil com a minim durant quatre temporades, i de passada, cada vegada que actuava en "funci6n de despedida", omplia el teatre i aixi anava vivint de la rendeta.

Nosaltres, els dels inicis de la Colla Joves quan veiem que els grans castellers d'avui, els protagonistes principals en les actuacions de la nostra colla van comengar en el pom de dalt, ens adonem que fa vint anys que la Joves 6s una esplendorosa realitat Salvadoret, Tomasin, Llui'set, Fede, Joan Carles, Joanet Creus, Quico, Andresin, lsaac i molts altres, gent que llavors 10

71, de la mA del seu Pare, el mala-

i molt recordat JoseP Ramon Cunillera. Salvadoret, tal com aleshores l'anomendvem,va comengar com aixecador i enxane' ta, segons convenia. DesPrds va anar baixant, i aviat va protagonit'

guanyat

zar una gran gesta en aquell temPs, com va 6sser descarregar el Pilar de cinc alterq quan nomds tenia 13 anys. Jo crec que en Salvador Ramon 6s un gran pilaner que segurament no s'ha pogut desvet' llar completament perqui en la nostra colla ja fa temps que disPosem de gent molt bona per fer Pilars, i aixd no cal dir que resta possibilitats que en faci tothom.

Salvador ja va demostrar la seva categoria com a pilaner en carregar dues vegades elquatre de vuit amb el pilar de sis al mig i ell anava a tergos del pilar en aquellconcurs en qu6, quan sortien els dossos del quatre, el castell es considerava carregat; i aixd desprds es va canviar, i ara pensar en aquests castells es fa molt diticil i problemdtic.

86, ara Salvador ens anirA explicant breument la seva visi6 d'uns temes castellers que tant a ell com als de la seva "fornada", nomds poden fer reterdncia a l'dpoca actual. En aquesta ocasii no podem parlar del passat; la joventut 6s, bAsicament, present i futur.

A veure, Salvador, comencem

com sempre: quO et mou a venir als castells, a m6s de la gran afecci6 del teu pare?

86, Joan en el meu cas I'afecci6 del meu pare va ser Primordial ja que ellva ser quI m6s em va animar a venir a la colla i li agradaven molt els castells i em va portar a assajar per veure si servia i me n'agafaven ganes, cosa que entre ell, i I'lsaac que assejava varen aconseguir.

T'intereses pels castells I co' mences a pujar per dalt. Qud re' cordes d'aquells Primers cas' tells, que eren de set, Perd que sempre eren problematics?

Crec que, com tu dius, l'algada

no era massa important ja

que moltes vegades no eren de set sino de sis; perd, es clar, com que qurliem sovinl, el normal a aquella edat era que els veg6s altlssims.

Com a cosa curiosa Puc dir-te que vaig pujar en tots els primers d.osos de set que virem Provar, alguns dels quals ni vam Poder carregar; doncs b6, el primer dia que no vaig pujar, van descarregar Per Primera

vegada el dos de set.

Tu vas ser el protagonista d'un

fet que Ilavors es va comentar

molt: fer el pilar de cinc.al terg quan eres molt iove. Qud recor' des d'aquella gesta?

Aixd va ser un fet molt esPecial.

No s6 si tu ho recordes; Primer el vaig descarregar assajant a la sala que aleshores utilitzivem, despr6s per Santa Ursula, que se celebrava aquells dies, el vaig Provar a la plaga del Blat i no el vaig fer. I despr6s vam anar a Vila-rodona i alli, al segon intent, el vaig descarregar.

Salvador, passen els anys itu, com 6s logic, vas baixant pisos; ara ia ets, la bastant de temps, terg titular de tots els grans castells l, a m6s, tamb6 has let un quatre de vuit a segons com a prova de nou. Explica'ns a Partir d'aquesta experlAncia, quin cas' tell veus m6s dificil I quin m6s fdcil.

Personalment he de dir que el castell en elqual potser no em sento tan b6 6s el dos, evidentment tant

COI1A JOVES YAITS XIOUETS

DI

de set com de vuit. Potser aix6

tamb6 es deu al fet que io no he let tants castells de dos, com Per exemple de tres o de quatre. Quant alcastellque m6s m'agrada, doncs, sens cap dubte, eltres de vuit' cosa que, segons es veu, 6s una oPini6 que tenim la maioria de castellers.

Seguim amb la tematica castellera. Els ioves de la colla sou els que teniu m6s Problemes els dles que la colla actua fora. AixO 6s normal ja que, com 6s lOgic, els ioves s6u els que m6s esPereu el dia de lesta Per anar amb !a faml' lia, o per dedicar'vos a altres activltats. Com es podrla solucio' nar aix0?

Mira, Bond6u, aixd 6s molt complicat. Aniria molt b6 que els que pugem ens repartlssim les sortides ja que de vegades hi som tots i d'altres no hi ha ning0. Tamb6 caldria que le sortides de set no lossin tan lluny, si los Possible. Amb tot, feina rai Per trobar solucions a aquest problema!

Actualment vosaltres, els que pugeu, lormeu una mena d'equiP tocnic que aiuda, lntenta ler'ho' al cap de colla. l,Funclona aixO Salvador?

Jo ho trobo bastant Positiu, ja que la base dels castells som

aquells que hi participem i, per tant el diirleg entre nosaltres i el cap de colla sempre 6s Positiu ja que

mantenim un canvi d'imPressions, i d'aixd en poden sortir coses molt bones.

La colla ara dlsposa d'un gran

local que Potser no aProfitem prou. Qud en Penseu vosaltres,

els ioves castellers, d'alxo?

Jo he Parlat moltes vegades d'aixd amb gent de la colla i Penso que una de les coses que m6s b6

ens aniria per animar la gent a anar

al local seria un gimnds' Pensa que nom6s agafant uns metres de la sala Per Posar-hi uns quants aParells que es necessiten podriem disPosar d'un gimnis bastant decent. A m6s tampoc valdria cap fortuna, i jo estic Plenament convenqut que seria la soluci6 per animar aquest local que Prou conv6.

Ara a la colla tenlm el GruP de Grallers, ta Revista I tamb6 es Po' drien muntar altres activitats' en les quals, com 6s natural, la lnl' clativa l'haurlen de Prendre els joves. Qu0 us Passa a vosaltres; que teniu molta feina, us falta capacitat o Potser no us donen prou confianga ets dlrectius de la colla?

Jo crec que actualment ens falta temps a tothom. Joves i grans, tothom, volem fer coses i no hi arribem. Les gralles m'agrada molt sentir-les, perd ia tenen vida prdpia i un equip molt vilid que les Porta.

Pel que fa a col'laborar amb altres coses, ja ho anirem intentant, Perd pensa que els ioves tamb6 volem disposar de temPs lliure.

Un altre Punt important 6s que d'aqul a quatre dles els avul ioves s'hauran de comengar a acostumar a portar la colla, tant com a entltat com a colla castellera. eCom ho veus alxd, Salvador?

s6c molt jove per fer tasques directives. Potser d'aqui a uns anys em considerar6 m6s preparat, i llavors no dir6 que no. Evidentment si aixd m'ho proposa la colla.

86, tornem a Parlar de cas' tells. Aquesta entrevista la fem abans de Sant Joan, Per0 quan es publiqui a Foc Nou ja hauri passat la Festa Maior. com ani' ran els castells?

Els castells els veig b6, t'he de dir que m6s b6 que I'anY Passat, el problema 6s la canalla Per6, si els donem un marge de confianga i temps, io esPero que tot aniri b6.

EnguanY 6s anY de concurs, i sembta que I'ambient casteller' no esti tan animat com en altres ocasions. Potser estem saturats de castells?

Jo crec que el que Passa 6s que falta motivaci6. Pensa que ho hem fet tot; aquest anY Passat hem fet una barbaritat de castells, i aixd, vulgues o no, "crema" molt. Jo crec que per motivar-nos nosaltres rnateixos haurfem d'anar per un castell que no s'hagu6s fet mai' Quin castell? A mi semPre m'agrada Parlar deltres de vuit aixecat per sota. Per qud no Pot ser aquest?

Per acabar, Salvador. Com veus el lutur de la colla en gene' ral?

Jo crec que es Pot Produir una devallada general en el m6n dels castells; perO, no ho dubtis, Joan, la Joves com a entitat i com a colla castellera seguiri sent la caPda-

vantera'

Home, io ara encara crec que

ELECTRODOM ESTICS LLISTES DE NOCES

ARTICLES REGAL TOT PER A LA VIVENDA T.V. COLOR - VIDEO

LLUMS

MOBLES DE CUINA Abad. Llort, 15

B.NDEU

i

17

Tel. 60 22 71

VALLS 11

TEI

CASTE11ER

EXCURSIo A PEU FINS A MIRAMAR Unes 17 persones totes elles inlegrants del pom de dalt i de l'Escola de Grallers de la Colla Joves Xiquets de Valls,

van anar el diumenge dia '13 a peu fins a la creu de Miramar.

A les deu del matf, aquest grup valent es posi en marxa, un cop arribats a Fontscaldes van clavar la queixalada a un

bon "bocata' acompanyat d'un complement d'aigua fresca.

Poc desprds emprengueren novament viatge fini arribar al poble de Miramar on van descansar uns breus moments. Allf un grup de vuit persones de la mateixa colla que tamb6 van anar a Miramar, perd amb cotxe, es reuniren i posaren cami fins a la creu. Despr6s de les folografies de rigor I'expedici6 torni a Valls, aquest cop tots ben assentats. S'ho mereixien.

DOS PILARS DE CINC Dos aconteixements esportius van produir-se a la nostra ciutat. La U.E. Valls i el C.B. Valls van ascendir de categoria en cada una de les seves disciplines.

Les dues colles vallenques van unir-se als actes festius, acompanyant als dos clubs en el dia de la celebraci6 per I'ascens, assolint uns Pilars de Cinc. Un el dia 20 a I'Estadi del Vilar i l'altra al Pavell6 Joana Ballart el dia 26. Enhorabona als dos equips.

FELICITACIO ALS CAMPIONS La Colla Joves Xiquets de Valls felicita cordialment als equips de lutbol Uni6 Esportiva Valls i Atldtic Valls, aixi com

I'equip de basquet C.B. Valls, pels triomfs que han assolit en el curs d'aquesta temporada al classificar-se respeclivament

al primer lloc de cada grup en els campionats de lliga. 56n uns guardons meritoris que els obren les portes per alcendir

a categories superiors i aixi donar m6s relleu encara al nom

de Valls en una tasca col.lectiva i voluntariosa que exigeix molt de sacrifici als directius i propis jugadors.

12

TEI CASTEIIER CONCESSTO DEL IX

PREMI DE FILOSOFIA .'ARNAU DE VILANOVA'' A CINC ALUMNES DE r.B. ruancis oLLER Aquest any es celebri, Per novena vegada consecutiva, el concurs de filosofia "ARNAU DE VILANOVA" organit-

zal ger l"il'lustre Col'legi de Doctors i Llicenciats en f ilosofia i Lletres i en Cidncies de Catalunya, l'0nic que otorga premis a treballs sobre {iloso-

fia de Catalunya. Amb motiu de la "Diada de Sant Jordi" el jurat, presidit pel degi de I'il'lustre col'legi, va decidir atorgar el SEGON PREMI en la categoria d'alumnes (dotat amb 20.000 pessetes) al treball signit amb el pseud6nim de GAFARR6 anomenal TOT PASSEJANT PER UACROPOuS D'ATENES.., TEAIitZAt PET iruonto oUERALT i MoNTSERRAT, estudiant de I'1.8. Narcis Oller; aixf mateix, eljurat va fer MENCI6 HONORIFICA,

ben reconeguda per tots. I fem extensiva la felicitaci6 a les alumnes vallenques tamb6 premiades amb Menci6 Honorlfica.

FUTBOL I MUSICA El diumenge dia 1 d'abril a I'estadi del Vilar s'enregistrd un ple extraordinari de pfblic en ocasi6 de jugar-se un partit de futbol amb el C.F. Amposta que es considerava decissiu perqud la U.E. Valls pogu6s assolir el titol de campi6 en el seu grup com aixi ha succeit. En el curs d'uns actes previs tingu6 lloc la presentaci6 oficial de I'himne de I'equip vallenc, que es feu arribar al ptblic mitjan un potent equip de megafonia. La composici6 que fou rebuda amb forts aplaudiments de la concurrlncia havia estat musicada pel professor Josep

Andreu, donant suport a una adequada lletra de la que 6s autor Joan Ventura i 5o16, membre de la Colla Joves i director de la nostra revista FOC-NOU.

atesos els seus mdrits, de dues obres finalistes fetes igual' ment per alumnes de l'1.8. Narcfs Oller DTALEG SOCBATIC dE MARIA MERCE MOLNE CASERO i SILVIA VIDALES GUI-

NOVART

i DEL MITO AL

LOGOS dE SONIA GOMES

MIOUEL i MONTSE GUTIERREZ PEREA. El mateix jurat felicitir al professor JoSE LUIS BUSTILLO HUSILLo, cap del seminari de filosofia de I'1.B. Narcfs Oller, per haver destacat en encoratjar als seus alumnes a presentar-se al concurs amb treballs d'un bon nivell mig.

Felicitem molt cordialmenl a la jove estudiant lngrid, tan vinculada a la nostra Colla on hi realitza una important tasca

LA JUNTA INTORMA Seguint amb la tradici6 de reunir-se tots els dijous a la nit, s'han anat prenent tots aquells acords que s'ha cregut con-

venient per la bona marxa de la Colla i aixi mantenir el prestigi que es mereix. Entre altres podem mencionar el canvi de la barra del Bar, aprof itant la cessi6 que ens va fer en Mario, per un preu quasi b6 simbdlic.

Tamb6 s'han fet obres a la teulada, aprofitant la subvenci6 que ens va atorgar la Diputaci6 Provincial de Tarragona.

Amb un altre subvenci6 del Departament de Cultura de la Generalitat, s'ha portat a terme I'adquisici6 d'un equip d'lnformAtica, constituil per un ordinador, amb monitor i impressora, amb el qual es podri millorar i modernitzar el fitxer de la Colla i portar m6s cdmodament les comptes, amb un programa de comptabilitat que ja esti introduil i en marxa.

Actualment s'estan prenent acords i decisions el suficient importants, per donar el mixim de brillantor a tots els actes que es pensen portar a terme amb motiu del 20d. Aniversari de la Colla. En la propera Revista, ja es podran puntualitzar molt m6s les tasques i gestions que s'estan fent per aquest motiu.

Una de les mdximes preocupacions de les reunions de Junta, ha estat la de incentivar les iniciatives del jovent de la Colla, tota vegada que esperem i necessitem molt d'ells.

Una bona part de cada reuni6 es dedica amb molta

atenci6 a l'Escola de Grallers, per estar al corrent de totes les seves activitats i preocupacions que motiven a aquesta Secci6 tan vinculada a la Colla i que ara celebra amb molt d'entusiasme el seu 10d. Aniversari.

Pel que la a la publicaci6 de la Revista "Foc Nou", el seu cap de premsa, ha cercat amb molta obstinaci6, el manteni-

ment de la mateixa, principalment perque sigui el mAxim d'interessant i entretinguda per tots els castellers, i dem6s lectors, tot i els entrebancs que es troba, en especial a les tan necessAries col'laboracions, i a la recerca d'ajuts econdmics, b6 siguin subvencions, o en {orma d'anuncis, per no gravar m6s el pressupost general. No cal dir que les tasques que porten a terme les restants vocalies s6n tamb5 el suficient importants, com per cobrir unes atencions primordials per tots tant de tipus social, d'esbarjo, de gesti6, etc. que tamb6 podem gaudir tots, participant a les festes, sopars, "la Quina', i moltes d'altres activitats que al llarg de I'any van programant-se.

Per finalitzar aquest resum, cal dir que a trav6s dels intensos contactes que mant6 la Junla Administrativa amb la Tdcnica, hem pogut constatar que s'estan alanyant amb tots els recursos de que disposen, per renovar el pom de dalt, de tal manera que poguem oferir com sempre, els millors castells.

13

COllA

JOVES

XIOUETS DE YAI.I.3

NIT DEI. TOC I DIADA DE SANI IOAN La sortida de Completes era per la nostra colla una actuaci6 bastant compromesa, vista I'actuaci6 del diumenge abans al nostre local.

Hi havia expectaci6 per veure el pom de dalt com es desenvolupava a la plaga amb la incdgnita de "passaran o no passaran".

El sorteig let al migdia abans del cercavila,.deparil que la nostra Colla sortia en primer lloc a la sortida de iompletes i en segon el dia de Sant Joan. El primer castell lou el Dos de Set ben treballat per tothom, d'aquesta manera s'allunyaven un xic els nervis per enfrontar-se a la segona ronda amb el Quatre de Vuit, que es va descarregar sense cap dif icultat aparent, tot i que encara es notava un xic la por de la temporada passada. A l'0ltima tanda la nostra Colla assolf un magnilic Tres de Vuit seguint la lfnia de l'any anterior' Un Pilar de Cinc servi per lancar aquesta actuaci6 abans de que tothom marxds cap a celebrar el Sant Joan amb coca i cava.

En aquesta actuaci6 la Vella assoli el Dos de set, el Tres de Vuit amb bastants nervis al desmontar-lo i el Pilar de Cinc, a m6s d'intentar per dues vegades el

4 de 8 doscarregat. 23-6-90

14

Quatre de Vuit sense aconseguir-lo.

L'endemi a la una del migdia, i amb una plaga del Blat mig buida d'afeccionats, es doni comengament a la diada castellera; aquest cop fou la colla Vella la que obri la plaga. Per la nostra part la primera ronda servi per assolii un Quatre de Vuit, encara que a la sortida de l'enxaneta I'aixecador li rellisci un peu lent que els quints haguessin de treballar de valent. A la segona tanda s'assolf un magnlfic Tres de Vuit i en quant a l'riltima ronda, la Colla no volgu6 arriscar massa i es f6u el Dos de Set amb figuereta de Pedro Rico' Per finalitzar aquesta actuaci6 es leren dos Pilars de Cinc, un d'ells va caure quan entrava I'enxaneta i l'altra es va portar al balc6 de l'Ajuntament.

L'actuaci6 de la Vella va decebre bastant, Tres de Vuit intent, va caure quan hi havia els dosos col'locats, el Dos de Set, el Tres de Set aixecat per sota i el Pilar de Cinc.

La nostra Colla ara per ara en aquests comenqaments de temporada, 6s l'unica que ha assolit fer i desler els 0nics castells de vuit de les 21 colles que actuen aquesta temporada.

3 da

I

descarrogat. 23-6-90

GOllA JOVES xrouErs DE YAll'

4 ds 8 descarlogal. 24-6-90

3 ds g descarregat. 24"6-90

L'ESCOLA DE GRALLERS DE LA COLLA JOVES CELEBRA EL SEU DESE ANIVERSARI Els passats dies 16 i 1 7 de juny de I'Escola de Grallers de

la nostra Colla, va ler els actes de celebraci6 del des}

Aniversari. Unes competicions esportives i una gimkama varen donar el comengament de dos dies de festa.

El dissabte a la nit es va fer un sopar al mateix local

llers, a la tarda i al pati de la palmera del mateix estatge social, es feu un concert de grallers a cdrrec del Grup SO NAT i la mateixa Escola de Grallers, que interpretaren diverses peces del seu repertori.

social, el qual aplegA un bon grup de gent de la mateixa colla,

aixf com els pares dels grallers. Despr6s de sopar es lliurA una placa i una samarreta amb I'anagrama del 10d. Aniversari a tots els components de I'Escola de Grallers. Poc desprds s'iniciir un lluit ball amb la presdncia de dos 'fabulosos' cantants F. Xavier Peris i J.M.s Ventura.

L'endemir i amb cares de son, es 16u un cercavila pels

voltants del local de la Colla Joves continuant amb un esmorzar per a tothom. A les onze del mati, i amb la presdncia del batlle de la ciutat, Pau Nuet, i del tinent d'Alcalde Alfred P6rez de Tudela, es va inaugurar l'exposici6

de fotografies dels deu anys de l'Escola de Grallers de la Colla Joves.

Com a cloenda del desE Aniversari de I'Escola de Gra15

JOYES COllA XIOUITS DE Y4113

fi,aaem&hw, 9,gne,AAh d,e

0a eo00a j*wet

Jordi Tondo i Basora Joan Ventura i Sol6 Director Escola de Grallers: Arcadi Montserrat i Trenchs Direcci| local social: Josep M's Pallar6s i Bov6 Joan M.a Ventura i Batalla Arxius i premsa: Adolf Garcia i Garcia i obres: Manteniment Responsable festes i atencions socials: Paquita Trenchs

Relacions p1bliques: Director revista:

JUNTA rEcutcl Jordi Crusells i Porta Francesc SAnchez i Catalil Andr6s Garcia Escudero Enric Montserrat i Pifiol Ramon Gim6nez Llarnazales

Amb una extraordinAria assistdncia de membres de la

Colla, el dia 9 de f ebrer passat tingu6 lloc a la sala d'assajos

del local social la reglamentiria assemblea general de la

Colla a I'objecte de tractar un ampli temari. Sota la presiddncia de Joan Ma Benet acompanyat de tot el consell directiu, s'ihiciir la reuni6 amb la lectura de I'acta de la sessi6 anterior que fou aprovada sense esrnenes. Tot seguit el company Guerra procedf a la presentaci6 de I'estat de comptes corresponent a I'exercici econdmic de I'entitat i tamb6 del pressupost de despeses per a 1990 previst en uns deu mil'lions de pessetes.

Tant el president com el tresorer van oferir un ampli informe econdmic destacant les obligacions bancdries pendents, que obliguen a un rigor6s control de la despesa si hom preten irobar iequilibri administratiu en un lutur immediat' tot seguit fou facilitat un inlorme de I'Escola de Grallers, del qual destaca la consolidaci6 d'aquest grup tant important en la vida de la Colla. lgualment I'encarregat d'arxiu i premsa exposi un ampli inlorme respects la revista FOC NOU' assenyalant la necessitat de trobar m6s col'laboradors literaris, si es vol donar m6s varietat i agilitat a la temAtica de la publicaci6, especialitzada nom6s en temes castellers i d'inlormaci6 de la Colla Joves.

L'assemblea dedicir aplaudiments al detallat inlorme que s'havia llegit, mentre un rePresentant de la gent jove va f er 0s

de la pariula per indicar el seu interds en participar en la tasca de la revista.

Un dels punts m6s importants fou el que afectava a la renovaci6 de cirrecs de la Junta, mitjan propostes que els assambleistes podien olerir. Donant temps a les delibera' cions i consultes va intervenir el cap de Colla Andreu Montserrat per a fer una rescenci6 de la passada campanya i al temps indicar els objectius per a la de 1990' 'propibesprds de diverses intervencions que va resumir el presidont Joan M.' Benet, es doni a condixer la proposta de noms per a cobrir els cdrrecs del Consell Directiu, relacionats

aixi: President: Cap de Colla:

Sots-president: Vacal administratiu: Vocal social i d'esports: Secretari: Tresorer:

Assegurances: Roba i material: 16

Joan M.a Benet Andreu Montserrat i Guasch

Joan M.a Campanera i Baz Lluis Queralt i Fort Jaume Ferrer i Llufs Enric Armengol i P6rez Francesc Guerra i Moruno Joan Duch i Pont

Joan Moncusl

Josep M.a Urquia i Benaiges Ferran Rosell6 Samaniego Llu(s Dalmau i Gutsems Helena Llagostera i Serra

JUNTA ASSESSORA Adolf Martinez Cobo Jordi Pedret i Cort Tomis Gormaz Grimaldos Robert Clarass6 i Vila Llu(s Gtiell

i Leal

Francesc Casado i L6Pez Francesc Fabra i Jurado

Joan Fibregas i Ban0s.

Aquest 6s en conjunt I'organigrama de la Colla Joves )el present exercici Oe iggo, amb el qual es demostra I'dmplia participaci6 d'associats en les tasques de consell i de decissi6, necessAries pel bon f uncionament de I'estatge social' de

la Colla, les reiacions exteriors, I'administraci6' Tots els

designats en els respectius clrrecs, han mostrat la seva

disp6sici6 per I'acompliment de la confianqa atorgada per I'assemblea, perd, com adverti el President en la cloenda de I'acte, la vida de l'entitat depen de la responsabilitat de tots i per iant emplagava a tots els presents en l'acompliment de la tasca, amb fidelitat, esforg i entusiasme, com son les caracterlstiques bAsiques de la gent de la Colla Joves a I'hora d'aixecar els seus grans castells.

Com a punt final d'aquesta assemblea que marcA un bon nivell de participaci6, cal destacar el let de que per primera

la Colla, s'integrava a la Junta Directiva la Paquita Trenchs, en representaci6 d'aquest gran i ampli sector de dones, que amb llur presbncia completen el

vegada en I'historial de

propdsit de que el nostre col'lectiu resti sempre obert

a

iothom, perqud a la Colla Joves tothom 6s important i necessari.

GOllA JOYES xtouErt DE vlllt

EA GANAf,hAs GGldmEc umd mefilexE6 De petit, si hagu6s tingut la decisi6,la gricia punyetera i el tremp necessari, sin6 m'hagu6s tremolat f ins

i tot el moll dels ossos a tres metres d'algada, si

haguds tingut la valentia per superar la por racional, m'hagu6s agradat molt anar al "pom de dalt". Pero jo era un nano normalel, m6s aviat eixerit aixd si, perd sense el coratge que ens ofereixen, dia a dia, els nostres menuts. Confesso que sento, vers ells, una gran estima i admiraci6.

Dic coratge, valor idecisi6, perqu0 crec que 6s aixd i no pas inconsciOncia infantil davant el risc com he sentit a vegades, comentar a la lleugera, al resistirnos, potser, a acceptar, sense embuts, que la seva precocitat 6s insubstituTble i sempre definidora del treball de tot un col.lectiu d'una colla castellera.

Es per aix6 que em dol quan veig la ficil justif icaci6 de convertir-los, massa sovint, en caps de turc, atribuint-los una responsabilitat davant de situacions de crisi, que acosiumen a ser sempre, tan sols conseqridncia de les ddries, rauxes, protagonismes i insolidaritats d'uns adults que hauriem d'aprendre a infondre'ls seguretat, estimul i conlianga.

Hem d'esforgar-nos a ser m6s coherents amb els nostres judicis de valors pel que la a la mainada!

Potser comengant per una autocritica, si fos possible desinteressada, de l'entorn real que els oferim i pensant el que els podrlem oferir.

Qud icom estem exigint a nens quasi de parvulari amb una finissima sensibilitat (a vegades dificil de copsar degut al seu taranni esvalotat i trapella) que saben distingir d'una hora lluny, les paraules i actituds poc sinceres i interessades, del tracte franc, obert i

oo 1l:i:'-:-:-.\"

o

;!lliiii!:!:!:xliiiiiii

Jt'n*;

o

cordial d'un adult que sap veure'l, en primer lloc, com un nen intel'ligent i sensible, i despr6s, si cal, com un brivall que s'enfila per nosaltres.

Quins valors, actuals i adients per un nen en formaci1, som capagos d'oferir-los individualment, i com entitat, que no siguin ficils, alienats i deformats incentius per a utilitzar-los (perdoneu la paraula, perd ho veig aix[), creant, a m6s, ldgics agravis comparatius

amb altres col'lectius de mainada amb una funci6, potser, menys espectacular pe16 igualment mereixedora d'un reconeixement m6s generalitzat.

Ja s6 que s6c un passarell acabat d'aterrar en aquest contravertit m6n dels castells i que encara em queda molt per aprendre de les subtils i delicades xarxes de relaci6 humana que fan, que una entitat com la nostra, sigui capdevantera lent castells, poble i pais.

No voldria despertar cap suspicicia ni ferir cap susceptibilitat, perd permeteu-me que em resisteixi a acceptar, sense m6s, que no siguin possibles unes relacions m6s creatives i motivadores envers la nostra mainada, demanant-los el que 6s l6gic, just i realista.

Anar trencant algun motllo obsolet de tant en tant, anar plantejant amb perspectiva com resoldre aquesta assignatura pendent que, en m6s o menys grau, tenim pendent les colles castelleres, 6s potser leina de la gent m6s jove, en la qual cal confiar si la seva receptivitat, imaginaci6 i ferma voluntat de ser-hi s'acaba d'anar consolidant.

Pensem-hi! Crec, sincerament, que el lutur dels castellstamb6 passa per aqui.

AMUNT LA COLLA JOVES! JAUME

NINGU NO ES IMPRESCINDIBTE PER6 TOTHOM ES NECESSARI

Quan alguna vegada et sentis important, quan elteu "jo" es trobi en el punt m6s alt, quan donis per descomptat que ets el m6s competent, quan alguna vegada cregui's que la teva baixa o desaparici6 d'un grup deixaria un buit dif[cil d'omplir, f6s simplement la segUent prova i constataris com 6s de reconfortant la humilitat.

Utilitza una galleda plena d'aigua totalment. Seguidament has d'introduTr la mi lins el canell per a retirarIa tot seguit fora del liquid. Podris comprovar si amb la pressi6 que has fet a l'aigua ha deixat rastre d'algun

forat. Seri la mida dels que et trobaran a faltar.

Ja pots remenar l'aigua tantes vegades com et sembli oport0. PodrAs observar que al retirar la mi el

oo zeiLh. a

ii:iiiiiiiiiiiiiiiiiiliillirl

O

oo

nivell seri sempre el mateix d'abans. Aquest exemple senzill pot servir per a fer-nos m6s humils per anar treballant sempre al mixim de la perfecci6 en tot alld que hi estem compromesos, sense oblidar que ningd no 6s imprescindible perd tothom 6s necessari.

Aquesta consideraci6 es pot aplicar entre tots els que lormem la Colla Joves posant tot I'entusiasme a I'hora d'assistir als assajos i les sortides, recordant que tothom 6s necessari si volem acomplir els objectius previstos per aquest any i mantenir el lloc de privilegi que en les actuacions a La Bisbal, Vilafranca, el concurs i altres importants sortides correspon a la Colla.

VIVESO

17

@ 4 b

aeco"ca,

del /amo ft,eodar@

FORRONOVEL.LA EN FASCICLES. Segona dpoca.

Capitol 0: EL BESAVI SAVI. lnvestigant els precedents del forro del tres de vuit aixecat per sota, alguna em va fer pensar que es podria trobar el secret dels forros dels castells de nou del passat segle, la pedra filosofal... com ho feien?

Certs eminents estudiosos de la castell[stica s'equivoquen amb el nombre de gent que ha de pujar als folres o no? Havien descobert ja el forro-mdbil, que amb tant d'encert vam practicar I'any passat a Vilafranca? Eraia tipic baixar del forro fent butifarres per a saludar els soferts i entesos espectadors, fent gala de la seva bona educaci6? Aquestes "atrevidas torres humanas" letes per "intr6pidos i osados acr6batas llamados castellers", "que requieren una doble piha oorro en determinadas eiecuciones" comptaven amb la tdcnica actual? Podem parlar de t6cnica actual?

Aquests neguits em brunzien pel cap com un bromerot i no m'en podia deslliurar ni mentre era al llit amb la Maria, la pubilla de la Festa Major de Vilafranca.

Despr6s de ler una cigarreta, vaig lullejar el M6n Casteller, per a fixar-me en la loto que ella, uns moments abans, mentre perdia el m6n (l'altre) de vista, em comentava...

- Joan, mmhh!... el besavi... el besavi... el tres de nou... nou... nou... els forros... ai Joa-an, com e-ets... finet i pel mig... el besavi... el ho sabiaamh...

- QuE sabia el besavi?

- Ammh! els forros... alld si que eren homes!

Despr6s amb m6s calma, una cigarreta i el M6n Casteller (Volum l, pdrg. 161, Vilafranca 1881) m'ho explicava menire em feia petonets als mugronets ijo li acaronava els cabells: - El besavi, quan era petit, era molt observador i molt eixerit. Mite'|, 6s aquest -assenyalava la foto- que treu el caparr6 per la linestra de ca els tiets, a ca els Teresons de Vilafranca. Ell ho tenia molt estudiat.

Coneixia els lorros com el corredor de casa seva.

- Qud 6s viu, encara?

- No ho sabem. Quan vam anar a viure a Vilafranca, ell es va quedar a Valls. L'any 1986, per Sta. Ursula, se'n va anar, en un dia molt clar. Desencisat, decebut, va dir que mai m6s tornaria. La darrera cosa que va dir va ser: "Nom6s s6 que ning0 sap elque jo s6! I mai no

ho sabran!"Des d'aleshores ningf no I'ha vist maim6s.

Uns diuen que ronda per entre Figuerola i Prenateta; d'altres que 6s perdut per les muntanyes de Prades, per Capafonts o Farena, i fins itot hi ha qui diu que la temps que va travessar el coll de Sta. Cristina.

- L'hem de trobar! El teu besavi ho sap TOT. Pensem en els nostres lills, en el nostre futur: el m6n casteller no es pot permetre que aquesta saviesa no vegi la llum! Divulgarem la veritat per totes les places castelleres! escamparem la flama per totes les lestes majors!

Aix[ fou com vaig comengar una empresa que no estava segur de poder dur a terme perd que, de ben segur, revolucionaria I'art de ler castells... Un nou ordre s'acosta, nous horitzons s'obren al nostre pas!

Valls! Valls! Pit i amunt!

JOAN FOLRAI,.l.',LLENYA

El bosavi -a datt a l'esqusrra, assenyalal amb una flâ‚Źtxa-, que ia des do la tsndra inlantosa

dBenvolupava les sores dot6 d'obsorvacio i studi, Eeguint atnb intores com treballa 6l loilo dol tre6 de nou.

ESPORTS

VINAS

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS 18

PENSEM ENTOTHOM

DESDE E[MESD'UNSEGLE Des del 1881, el Banc de Sabadell cerca les millors solucions financeres per a tots i cadascun dels segments de mercat crea nous serveis per resoldre les seves necessrtats.

Ja fa m6s d'un segle que el Banc

de Sabadell pensa en tothom, es per alxo que esta segur de poder oferir-li un Bon Servei.

BAI{C DE SABADELL Bon Serrrei

PASTISSERIA I FORN DE PA

E. FABRA C/. Sant Antoni, 8 C/. Abat Llort,22

Tel. 6O 31 50 Tel. 6O 35 04 .VALLS

COL.LABORACIO CULTURAL DE:

U}IITED

fliq'fr""LocrEs

@

,

i

NOLI-BANYsL Tel. (977) 60 29 87 - Ctra. del Pla, 62

43800 VALLS