focnou 31

cArnPtoNs r 990 !!! \

CEIIIT

TRt$ de UIJIT, Br tlIIUT ATIIYS ['lll$T0Bl[ !!!

fEilfrEfr tngt: )0(i. llttttttfrSAfrt

0t tA cnttA

RESTAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONYENCIONS, SALONS PRIVATS PER FESTES FAMILIARS VALLS (Tarragona)

Ctra. Tarragona Km' 17 Teldfons 60 13 50 - 60 00 14

Ccrixq Torrogoncr

Larros$atorqal

ELS JOVES VINT ANYS DE LA COLLA CAMPIONA El 1971 sortlem al carrer per primera vegada amb I'il'lusi6

d'oferir a la ciutat de Valls la possibilitat de recuperar i mantenir el prestigi casteller que se li escapolia davant I'empenta de colles d'altres comarques. La nostra oferta sincera i desinteressada ensopegA amb I'absurda incomprensi6 de l'estament oficial obstinat en fer-ho tot "unitari".

Fou un mur que els impedia contemplar amb la m6s implia perspectiva el gest d'un grup de vallencs que volien practicar aquests meravellosos exercicis dels castells, tant per vocaci6 innata o naturalesa d'herdncia i tradici6 familiar com per manifestar I'enuig de molta gent al constatar com el prestigi dels Xiquets de Valls perdia f ilada i era postergat a un segon terme.

Superant amb ribia I'indiferdncia i el rebuig en el tracte vam sortir als carrers i al Pati de Valls, totalment mentalitzats de que havia d'arribar un dia que la Joves seria aplaudida a Ia Plaga del Blat com la millor Colla del m6n casteller,

reconquerint

i

afermant la preponderAncia dels Xiquets de

Valls.

Ha estat un llarg cami on I'exigdncia de cada dia ha fet necessari complar amb I'esforg de tota la nostra gent. S'havia de donar forma a la Colla emprant I'experidncia dels m6s veterans per imposar el necessari estil a la gran font d'energia que aportaven els joves que s'incorporaven als nostres

colors.

I tamb6 s'havia de

donar forma

a

I'Entitat per

a

proveir-la del contingut societari imprescindible. En el curs de vint anys, tant la direcci6 tdcnica com I'administrativa ha comptat amb persones dedicades i capacitades. I aix[ s'han superat grans obstacles que podien semblar insalvables. En relleus periddics hem comptat amb diversos i excel'lents caps de colla i amb bons i imaginatius equips de direcci6.

Amb el pas del temps i en etapes successives hem vist com el llist6 dels nostres castells anava pujant cap a la linia dels de vuit, familiaritzat-nos amb els tres i quatre, per arribar a 'l 978 carregant el cinc de vuit.

L'any 1980 guanylvem el Concurs de Tarragona i la

dedicaci6 constant, sense defalliment ens donA la satisfaccio de descarregar "la catedral" I'any 198'l per la diada de Santa 0rsula, marcant una fita histdrica. Cal no oblidar I'any 1982 amb el Concurs i la diada de Santa ursula i I'important pas

que suposava per la Colla Joves I'inauguraci6 del local social. Perd potser la data que s'enregistrd amb lletres d'or en el nostre llibre de realitzaci6 fou I'any 1986 quan en la diada de Santa tJrsula escrivfem la pirgina m6s brillant d'aquest segle al descarregar el Tres de Nou amb folre i el Cinc de Vuit, a m6s de carregar el Quatre de Nou amb folre.

Tamb6 lou brillant I'any 1988 perqud apart haver guanyat amb autoritat el Concurs de Tarragona, la Colla va mantenir el nivell de castells folrats en gran nombre d'actuacions, fins

arribar fa poques setmanes d'aquest any 1990 quan a la plaga de toros de Tarragona s'assolia novament el titol de campiona en una actuaci6 memorable.

S6n vint anys d'histdria castellera d'una Colla que amb el

manteniment d'una volunlat compartida ha imposat la seva autoritat a I'hora de la feina, superant per aquest camI les malbvoles intencions de desprestigi que algri intenii m6s d'una vegada utilitzant mitjans no gens honorables. Sense vacil'lacions i anotant cada dia noves gestes a la fulla de serveis, hem rebut amb satisfacci6 innombrables honors i distincions com a reconeixement d'uns mdrits que ningi no pot ob,jectar a una Colla Joves vencedora.

Aquest 6s el balang que tots els integrants de la Colla Joves, homes, dones, veterans, joves i infants TOTS! tenin a les nostres mans a l'hora de disposar-nos a commemoral el vintd aniversari de la fundaci6. Ha passat el temps i la distirncia de vint anys pot fer pensar als nostAlgics o pessimistes que els que van fer pinya aquells mesos inicials del 1971 s'han fet homes massa depressa. Possiblement 6s cert si observem el f enomen des del calendari, perd si ho contem'

plem a trav6s del prisma moral, d'entusiasme, de geni i de valor, queden desdibuixades aquelles meditacions perqui:

tots ells mantenen ben alta la f lama juvenil com en els millors temps. I 6s que ser membre de la Colla Joves Xiquets de Valls 6s sindnim de joventut eterna.

SUMARI

xa@m Nfmero 31 Valls, novembre de 1990 Joves Xiquets de Valls.

Edita: Colla

Ci. Gass6, 20

Director: Sols-directon Coordinador: Documenlaci6:

Tel. 60 55 61 amb la col'laboraci6 de la Diputaci6 de Tarragona Joan Ventura i 5o16 J.Ma. Ventura i Batalla Salvador Magre i Gual Josep Secall i Duch

lmprimeix: GrAfiques Moncunill, S.A.L. Valls T-1 233-83

.t

Ouatre mots ............

Cord6 Caste||er...............

Olimpiades i castells Estampes retrospectives ...................

4

E

o-t

Sortides.......

Escola de Grallers Assemblea General Loteria de Nadal Hegemonia castellera....

Entrevista....

M6s enllA de la plaga..

En el cami dels vlnt anys ............

Retalls de premsa

8

o

o

o

10-11

14-15

1â‚Ź

18-1S

Concurs o exhibici6l

1E

20-21

Xlll Concurs de Castells Sta.

tjrsula

..;....,.'.""'..".

zt

e

FEI CASIE11ER

CORDO CASTELLER Castells realitzats per les colles Temporada 1990 G.- Carregat D.- Descarregat

l.- lntent

CASTELLS COLLES

Bordegassos Vilanova

3-7

2-8 folrat

2-7

3-7

per

3-8

baix

2l

5D-2C

1l

Castellers Altafulla

4-7

4-7

pilar

2D-11

1l

4-8

4-8

4-9

3-9

pilar

folrat

folrat

5-7

5-8

1-6

5D-11

NOt }TUE

Castellers Barcelona

2C-21

1

Castellers Castelldef els

1D-1

'il

9D

zD-1C

1D-11

Colla Joves Vilanova

3D

2D-21

Castellers Vilafranca

9D.1C iD-2C 17D

Jove Xiquets Tarragona

11D

Joves Xiquets de Valls

18D-2(

7D

ASTE .LS D

6D

13D-1

2D-1C-2

4D-r C-1

10D

3D-3

4D-1C

11D

9D

I

4D

10D 5D-1t

7D-1C-2

5D-1C

3D-1 C-1

7D

3D-11

1l

Castellers Terrassa

2D-2C

SIS

1D-11 8D-3C-4

5D

9D-2C-3

3D

7D-11

2D-1C-2

5D

3D

9D

3D

3D

2l

2D-1C

1D

sD-11 1D

1D-sI

1C

6D-1 C-21

1

3D-1

I

1C-3t 2D-1C

4d

1C-11

1C-1t

7D

,ID

Sant Pere i Sant Pau Minyons Terrassa Nens del Vendrell

Nois de la Torre Vella Xiquets de Valls

1

8D-1 C-1

Xicots de Vilafranca

r

2D-1 C

3D

4D-1 C-3

2D-5t

Xiquets de Reus Xiquets de Tarragona

3D

2D

I

20D

C-t

11D

1D-1 1

3D-1

I

D-1C

9D-4t 8D-st

14D-1

1t

1C-21 1C-21

8D

2D-2t 6D-11 3D-4t

5D

2C-41 0D-1 4D-11

Xiquets Vila d'Alcover

2D-1 C-31

2D-1 C-31

Vailets de G6lida

1D-11

1-l

Cas. Santa Coloma

5l

6D-21

2D-1C-7t

9D-41

1D-21

CAI TELL

DES 5

NOr CTUE

Xiquets del Serrallo

8D-1 C-3t

2l

4D-1 C-1

I

1C-21

J.M.4 VENTURA

otrrtHt,

9"?Lqr:.?i3

COL.LABORACIO

sgDB@g C/. Abat Llort,

11

Teldfon601561

VALLS

TEI CASTEIIER

Oeecap,aada, lgnoro el que tindran pensat els organitzadors, per I'acte inaugural de les Olimpiades Barcelona'92, perd

marge del que es faci

-al

olfmpic- imagineu que en recinte, com si fossin quatre torxes olfmpiques pogu6ssim veure simultiniament quatre castells enlairats per les quatre colles m6s punteres del moment 111No

LA VANGUARDIA - Domingo, 24 septiembre 1989

al bell mig de

l'estadi els quatre .corners" del

seria fabul6s!!!

Per assegurar una mica I'exhibici6 -no m'atreveixo

a dir "castells" de nou- es podria intentar el "dos de vuit amb folre" i els "tres, quatre i cinc de vuit", No

d " Qaa,te/(a"

CRONICA DE CASTELLS

El movimiento casteller y Ios pr6ximos Juegos Olfmpicos

a celebrar en Barcelona

seria majestu6ps!!

- Al pensar amb les olimpiades i

"castells"

m'he preguntat...

a) Si cada dos anys ja es fan concursos de "castells"!!, 1,Per qud no es podrien fer en els anys intermitjos campionats de "castells"? b) ;Es podrien arribar a fer seleccions "castelleres"? c) ;Quins "castells" podria arribar a assolir una selecci6 0nica?

b 1) En I'apartat de seleccions "Castelleres" ens podrlem preguntar: iLa rivalitat entre "colles" permeteria fer una selecci6?

- Jo diria que si... a no ser que els castellers / colles, els considerem diferents dels jugadors / clubs.

- Si per una selecci6 de blsquet per posar un exemple, es barregen els Margall, Epi, Villacampa, Solozabal, Corbal6n, etc.; i no hi ha cap problema, perqud no es poden barrejar, els Siscu, Juanacho, L'Adolfo, Homs, etc.?

Com s'escollirien els seleccionadors? Doncs podria ser per votaci6 de les "colles" en cada catego-

-

No nos cabe la menor duda de que el "fet casteller" puede y debe jugar un papel importante con vistas a la organizaci6n de los ya pr6ximos Juegos Olimpicos del 92. Presumiblemente, los castells, por su especial significaci6n e idiosincrasia, tendr6n mucho que decir en la jornada inaugural a celebrar en el Estadio de Montjuic y en otras manifestaciones que se organicen y desarrollen paralelamente a la misma; y si no sucede asi, mucho nos tememos que habrd que lamentar, una vez mr{s, el haber desperdiciado una oportunidad de oro en aras a la digaci6n de nuestro "noble art de fer castells", del que opiniones autoridazadas han escrito que se trata del exponente folcl6ricocultural mejor y m6s "exportable" que tenemos en nuestro pais.

ria.

c 1) Es podria aconseguir ler alguna

vegada, una selecci6 0nica, o sigui el millor de cada "colla", per mirar d'assolir el no aconseguit suara?

VIVESO

Una medalla de oro con tenor&

La cerimdnia inaugural de los Juegos Olimpicos de Barcelona contarA con la participaci5n de "castellers", "cobles", y corales

infantiles, y las medallas se darAn a los acordes de las tenoras, segrin aseguro ayer .Pasqual Maragall en el Parlament.

El alcalde anunci6 tambi6n que, en su intervenci6n

en la ceremonia inaugural,

evocaria la figura de Llupanys. El rlltimo presidente de la Generalitat fublicana organizador de la Olimpiada Popular de 1936 que no se pudo celebrar debido al ini-

cio de la Guerra civil.

ELOI MIRALLES

ELOI MIRALLES

LA VANGUARDIA - Jueves, 24 mayo de 1990

GOllA

JOVES

XIOUETS DE YA1T.3

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER tA HISTORIA DELS CASTEIIS 1e81 i (Vr) PER POSAR CLOENDA A LA TEMPORADA CASTELLERA 1981 DOS TRES DE VUIT I DOS OUATRE DE VUIT

El dia vuit de novembre la Colla Joves va anar a Vilarodona amb motiu de les Fires d'aquella vila, com 6s conegut per tothtom cada any hi va una de les colles vallenques,

I'enxaneta estava a I'esquena de I'aixecador, demostrant que estA al seu abast de poguer-lo carregar.

Una magn[f ica cloenda castellera la que es visqu6, doncs, a Vilanova i la Geltr0.

UNA TEMPORADA HISTORICA PER LA COLLA JOVES DELS XIOUETS DE VALLS

doncs b6, aquest any la nostra Colla i davant la casa de la vila, varem descarregar amb seriositat i fermesa el Dos de Set, el Quatre de Vuit, elTres de Vuit i Pilar de Cinc davant d'uns afeccionats que aplaudiren fervorosament I'art i la destresa de la Colla Joves dels Xiquets de Valls.

I el dia tretze de desembre a Vilanova i la Geltr0 es feia la cloenda de la temporada, amb motiu de la commemoraci6 del "Primer Centenari del Ferrocarril Barcelona-Vilanova". A la plaga de I'Estaci6 de Vilanova, plena de gom a gom i amb la participaci6 de les colles: Joves dels Xiquets de Valls, Castellers de Barcelona, Bordegassos de Vilanova, Vella dels Xiquets de Valls i Colla de Mar de Vilanova, la nostra Colla descarregA el Quatre deVuit, el Tres de Vuit i Pilar de Cinc, a m6s d'intentar el Pilar de Sis que va caure quan

Vila-rodona. 8-1 1-1981. Pilar ds Ginc.

Folo: Arxiu Vontura

Vila-rodona. 8-1 1-81.4 ds Foto: Arxiu Vsntura

6

I

La temporada castellera de 1981 de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, pasard a la histdria del fet casteller amb lletres d'Or, perqud ha estat una temporada important, amb forga sortides, en les quals s'han coronat molts castells de vuit, la temporada va comengar oficiosament el dia de les Festes Decennals de la Mare de D6u de la Candela, hi eren presents tots els vallencs, amb les autoritats encapgalades pel President de la Generalitat de Catalunya Molt Honorable senyor Jordi Pujol. I acabi oficialment la temporada el dia de Santa 0rsula, jornada que fou anomenada com la 'Diada castellera del Segle" al carregar i descarregar la Colla Joves el mltic Cinc de Vuit, i la Vella el Quatre de Nou amb folre.

Valls, amb aquestes grans actuacions de les seves colles, ha reivindicat, una vegada m6s -ja van moltes- la seva primacia de ciutat bressol dels castells, ciutat que sent els seus xiquets, aquest sfmbol 0nic.

Crec que en el moment de fer balang d'aquesta temporada castellera, hi sobren les petites poldmiques i comparacions a les que tan habituats ens t6 I'entorn casteller, i que en certa manera donen vida i caliu a la tert0lia castellera i que fins i tot esperonen a actuacions castelleres m6s supedsscarregat

riors.

JOYES COllA XIOUET' DE YAIIS Les actuacions de Ia Colla Joves dels Xiquets de Valls m6s importants s6n: la Festa Major de Sant Joan, la Bisbal del Penedds, Vilafranca per Sant Fblix, Montblanc, Vilarodona i Santa ursula a la nostra ciutat, aquestes han estat enguany potser les m6s importants.

Com a resum de la temporada, la Colla Joves ha fet els segi.ients castells: f . intent de Pilar de Sis. f . intent del Dos de Vuit amb manilles.

1. Cinc de Vuit descarregat.

6. Tres de Vuit + 'l de carregat.

12. Quatre de Vuit + 1 de carregat.

13. Dos de Set + 1 de carregat + 1 intent.

4. Cinc de Set tots ells descarregats.

14. Tres de Set descarregats.

13. Quatre de Set descarregats.

1. Tres de Set aixecat per baix + 1 de carregat.

40. Pilars de Cinc + 6 de carregats.

i

Fernlndez sobre temes castellers,

i

tamb6 uns videos

cedits amablement pels senyors Cata i Mufloz, acte seguit el component de la Colla Vlctor Ventura (Viveso), va presentar unes diapositives de la seva propietat i fetes per ell mateix tamb6 de temes castellers.

El dissabte a la tarda, despr6s de dinar s'inicii

una

cercavila pels carrers de la nostra ciutat amb la participaci6 del grup Bufaforals els Diables de Vila-rodona, a m6s dels components de la colla que portaven els caps grossos de la ciutat, tots ells anaven acompanyats pels grallers de la Colla

Joves, mentres al pas pels carrers, s'invitava a tots els

Nota: No es fan constar els castells de sis.

El Prssidonl ds la Generalilat Jordi Pujol, amb la Colla Jovos Xiqu 29-12-S1

inf ants que volguessin participar a la cercavila i despr6s a la xocolatada que es realitzi en el propi local de la Colla, on m6s de quatre-cents nens i nenes i tamb6 de no tan nens, s'enllapolien els dits.

A la nit i al Teatre Principal tingu6 lloc I'actuaci6 del Grup Jacomet de I'Empordir que ens deleitaren amb unes magnffiques Havaneres, tamb6 hi varen actuar els Grallers de

Sitges que foren homenatjats per la Colla Joves

i

pels

Grallers de la prdpia colta, que tamb6 actuaren interpretant algunes peces del seu repertori, despr6s al cloure l'acte es desplagir tothom al local social de la Colla Joves per provar i seure el tradicional Rom Cremat. El diumenge al matf i despr6s de la Missa oferida pel pare Casa a I'esgl6sia del Lled6, tots els components de la Colla a m6s dels invitats, es desplagaren a la Masia Casa Firlix, per fer el dinar de germanor.

En acabar el dinar, els esperats parlaments foren iniciats

Vilanova I la G6llr0. 13-12-1981. 3 do Foto: Arxiu Vonlura

I

dsscarrogal.

LA FESTA ANYAL DE LA COLLA JOVES DELS XIOUETS DE VALLS Com 6s costum de la nostra Colla Joves, en acabar la temporada castellera, se celebri la Diada els dies 4, 5 i 6 de desembre amb actes per la prdpia colla i actes populars per la gent del poble. El divendres dia 4 a la nit, es pro,iecti en el propi local social, tres pel'llcules dels senyors Bruch, Pau

pel secretari de la Colla Ramon Barrufet, el qual ressalti la importincia de descarregar el Cinc de Vuit. Despr6s el cap desolla Jordi Crusells, va demanar assistlncia als assajos, seguidament el President de la entitat senyor Joan Guasch, resalti el bon moment de la Colla i va demanar ajut a tots els components de la mateixa. Va tancar els parlaments el senyor Joan Ventura, que representava el batlle de la nostra ciutat, el qual va destacar els castells assolits recordant que cal adonar-se'n del llarg cami recorregut en molt poc temps per la Colla Joves dels Xiquets de Valls.

Despr6s dels parlaments es llegiren unes cartes del senyor Pau Nuet i del senyor Robert Graupera, acte seguit els grallers deleitaven als comensals amb algunes de les

seves peces donant d'aquesta manera acabada la Festa

Anyal de la Colla Joves dels Xiquets de Valls.

JOAN M.A VENTURA

GOllA JOYES xtouErs DE

YA1T.3

TEiDE 14 d'octubre de 1990 S'esperava molt I'actuaci6 de El Vendrell. La plaga Vella de la ciutat del PenedEs, presentava un aspecte de Festa Major. Van obrir plaga els Nens del Vendrell. La Colla Joves vallenca el primer castell fou el Tres de Vuit que va anar perfecte i que tenia una fita important, ja que era el n0mero cent de la Joves vallenca. Seguidament la Colla opti pel Dos de Vuit amb folre, el castell anava molt b6, perd I'aixecador i I'enxaneta optaren per tirar avall damunt el desencis dels castellers i de la plaga que veien molt segura aquella construcci6. El Quatre de Vuit fou el segilent castell que tampoc es pogu6 coronar, acabant I'actuaci6 amb el Dos de Set i el Pilar de Cinc.

20 d'octubre de 1990 Aquesta actuaci6 a la plaqa del Pati de la nostra ciutat, fou amb motiu de celebrar els 100 Tres de Vuit descarregats que aconseguia la Colla Joves.

A 214 de 8 del vespre, dues colles feien castells a Valls, la Jove dels Xiquets de Tarragona invitada per aqust acte i la Joves de Valls. La primera en actuar fou la tarragonina amb un Quatre de Vuit, acte seguit fou la Joves vallenca la qui descarregd un magnlf ic Tres de Vuit sense cap problema.

Per finalitzar aquesta celebraci6 les dues colles van fer un Cinc de Set de Germanor. Poc despr6s es van dirigir al local social de la Joves, on foren obsequiats amb un berenarsopar, i se'ls hi va fer entrega d'una placa com a recordatori d'aquesta data.

Colla JovBs Valls. Alcover, 13-'10-90.

3 de 8 doscarragat

22 de setembre de 1990 La Colla Joves, es va desplagar a Reus amb motiu de la festa de la Misericdrdia. Alli s'hi varen reunir els Castellers de Vilafranca, els Xiquets de Reus, els Bordegassos de Vilanova i la Joves de Valls.

Els castells realitzats per la Colla Joves, varen ser el Dos de Set, el Tres de Vuit que fou espldndit en execuci6, el Quatre de Vuit amb els tergos a segons com a proves pel quatre de nou, i que fou descarregat sense cap problema.

30 de setembre de 1990 A la una del migdia, la Colla Joves feia la seva actuaci6 en una esplanada del poble de I'Hostal, un barri de Sant Jaume dels Domenys que celebrava la seva Festa Major.

El primer castell fou el Dos de Set, va seguir amb el Tres de Vuit que quan tan sols hi faltaven I'aixecador i l'enxaneta fou desmuntat, acte seguit es feu el Cinc de Set. A la tercera ronda s'enlaird el Quatre de Set amb el Pilar al mig per finalitzar amb el Pilar de Cinc d'acomiat.

13 d'octubre de 1990 Tres colles castelleres van participar a I'exhibici6 que va tindre lloc a Alcover amb motiu de la Setmana de Promoci6 de I'Avellana, Xiquets del Serrallo, Xiquets de la Vila d'Alcover i la Colla Joves Xiquets de Valls.

La primera colla en actuar fou la Joves vallenca amb el Dos de Set. La segona ronda s'assoli el Tres de Vuit amb algun canvi al pom de dalt. A la tercera tanda s'aconsegui el Quatre de Vuit per acabar I'actuaci6 amb el Pilar de Cinc.

B

El Vsndrsll, 14-10-9O 3 ds

I

doscarregat.

Aqre3t lou el 'l0o TEs de Vuit dâ‚Źsctrreg.l dins l'hbtori! de Xiqrets de V!ll3

lr Collr Joves

GOllA JOYES

xtouErS DE YA1L5

SEEL

u

E [|nHLLEn$

Els dies 27 i 28 d'octubre, la nostra escola de Grallers es desplagir fins a la ciutat de Petrer, per tal de participar en un

aplec de dolgainers i tabaleters, organitzat per la colla del Terrds de Petrer.

VArem marxar el dissabte dia 27 al mati, conjuntament amb dos grups de la nostra ciutat (So Nat Grallers de Valls, i els grallers de la U.A.F.), i tamb6 amb altres grups vinguts de Castelldefels, El Vendrell i Vallmoll.

Despr6s de bastants hores de viatge, arribarem a Petrer, allI virem ser rebuts per la organilzaci6 de I'aplec els quals ens acompanyaren als corresponents allotjaments, una vegada organitzades les coses, ens portaren cap al dinar de I'aplec, i com no!!!, hi havia paella valenciana.

Mentres dinaven, ja vlrem condixer a d'altres grups que participaven en I'aplec, quasi tots eren dolqainers del pais valencid, perd tamb6 hi havia uns gaiters de Pamplona i uns de Estella, un grup de la Catalunya Nord i uns dolgainers de

Despr6s del sopar els grups de fora Ia comunitat valenciana, actudrem al teatre Cervantes de Petrer, alli cada grup va fer un petit concert el qual es composava de tres o quatre cangons per grup, per ordre d'actuaci6 els grups foren Dulzaineros de La Comunidad de Madrid, Gaiteros de Pamplona, Grallers del Baix Penedds, Escola de Grallers de Castelldelels, Grallers de la U.A.F., So Nat Grallers de Valls, Escola de Grallers de la Colla Joves i Escola de Grallers de Vallmoll.

Aquest era l'riltim acte del dissabte.

de

El diumenge a les 8 del matf, els Grallers del Terr6s de Petrer, ens obsequiaren amb unes matinades les quals no agradaren a molts dels grallers que encara dormien, a m6s d'un vArem haver d'estirar-lo del llit, itot i aixitingu6rem lorqa {eina perque es despert6s.

A les nou esmorgdrem i tot sequit repetirem la cercavila feta el dia anterior, perd aquesta vdg<gs?eqbi en un iardi on s'oferi el concert de grups de la Cdmunital'Valenciana.

Mentres es feia aquest concert, alguns visitArem el local dels grallers del Terr6s de Petrer, que es troba situat dins la muralla del castell d'aquesta ciutat. Els altres, preferiren es-

I'ajuntament. Comengaren a sortir els grups, i ens hagu6rem d'esperar gaireb6 una hora fins que ens toci el nostre torn a la llarga cercavila que formaren els seixanta grups que participaren a I'aplec. En arribar a la plaga de I'ajuntament, tots els grups participants interpretlrem una pega escollida prdviament pels organitzadors de I'aplec, ja podeu imaginar

de germanor entre tots els grups participants, a I'acabar el dinar la nostra escola feu entrega de una placa del 10d.

Madrid.

M6s tard sortiem en cercavila fins al carrer on donava

I'inici

a la cercavila que ens portaria fins a la plaga

la saragata que poden fer uns cinc cent grallers i tabalers tocant junts, un cop acabat aquest acte ja era quasi l'hora de sopar.

i gravar tot el concert. Alli pogu6rem intercanviar partitures i comentaris sobre el m6n de la gralla i de la cultura dels paisos catalans en general.

Una vegada acabat aquest concert, es celebri un dinar coltar

aniversari ais grallers del. Terrds, i dos pdsters de la Colla, un del pilar de sis i un del cinc de vuit.

COLLA JOVES

ASSEIUIBlEA

XIQUETS DE VALLS

GENERAI. En compliment de l'article 16 dels nostres estatuts, se't convoca a l'Assemblea General Ordiniria que es celebrari el proper divendres dia 14 de desembre de'!990, a les 10 hores de la nit en primera convocatdria, ia les 10,30 hores en segons convocatdria, al nostre local del carrer Gass6, n0mero 20.

Ordre del dia:

-

Lectura i aprovaci6 de I'acta anterior.

Estat general de comptes i pressupostos per la prdxima

tempoiada 1991. lnforme de I'Escola de Grallers. lnforme de la Bevista.

Renovaci6 de cdrrecs directius que s'hagin de renovar.

Precs i preguntes.

i

propostes d'aquells

Donada I'importdncia dels punts a tractar, la junta directiva, prega la vostra assist6ncia i la mAxima puntualitat.

El

porlodor inleresso lo quonlilol de VUITANTA pesseles o codo un dels nrims.

15.126 48.448 delsorleig que se celebrord o Modrid eldio 22de desembre de 1990 "o..o

rou*oi?3',-l'El"

Totlal6esquinsaloesmenatseranul.

Caduca als 3 mesos.

El bitllet 6sta diposilal a la Caixa Tarragona.

r. uo...

0C10d /7

TEI CASIE11ER DURANT LA RENATXENGA r BAIX LA TECNTCA !NSPIRACIO DEL''BLANCO"

t

HEGEMONIA CASTELLERA DE LA PLAQA TORREDEMBARRA La plaga de Torredembarra, que va deixar gloriosa emprempta castellera a I'Epoca d'Or, de la segona meitat del segle passat (aixi com testimoni documental de I'actuaci6 de la seva colla de Xiquets els anys't889, 1890, 1892 i 1905), al finalitzar aquell i durant les tres primeres dlcades de

l'actual suporta la crisi general (durant la qual, {ins ara, nom6s tenim noticia de que les colles vallenques hi actuessin els anys 1894, 1899, 190't, 1902, 1919 i 1926); disposantse, tot seguit, a participar en la imminent Renaixenqa. Aixi el pessigolleig de la revifalla fa reviscolar els seus Xiquets I'any 1 926.

Des de I'any 30, en que, tant els Mirons com els Caneles vendrellencs, hi aixequen el Tres de Set, podem seguir el ressorgiment amb dptica torredembarrenca. Despr6s de que, I'any 31, els Mirons tamb6 hi assolissin el Tres de Set, l'any 32, llegim a la premsa, que aquesta mateixa colla hi volia fer el Quatre de Vuit. Era I'any que la Colla Vella de Valls havia confirmat, a I'Arbog, l'esperanqadora recuperaci6 carregant el Quatre de Vuit i descarregant la Torre de Set. Novament va ser a I'Arbog on, l'any segiient, la Colla Nova vallenca carregava el Quatre de Vuit, que pocs dies despr6s descarregaria a Vilaf ranca. Passats cinc dies m6s, a Torredembarra, els Mirons tamb6 I'intenten, sense poder-lo

assolir, perd descarregant-hi el Cinc de Set i el Tres de Set aixecat per sota, castells que tryhb6 aconsegueix, junt amb el Quatre de Set amb I'agulla af mig, la Colla Nova de Valls, que aquell dia competia amb e\ls.

Aix[ es va posar en marxa lAâ&#x201A;Źenaixenga que, al cap de pocs anys, esdevindria en una nova'lEpoca d'Or castellera.

Endinsats en el 1934, la Colla Noya de Valls aconsegueix I'optimitzaci6 del Quatre de Vuit i la lorre de Set, aixecantlos, a m6s, amb prof usi6 i seguretat, gricies al gran estilitzador dels castells, el seu Cap de Colla Ramon Barrufet, el 'Blanco', que combini prodigiosament la tdcnica amb l'ele-

gancia, l'algada amb I'equilibri i les proporcions amb la positura del casteller en el seu lloc. La plasticitat dels seus Castells de vuit ens fa pensar en els quadres del Greco. Al 'Blanco' no se li escapava que, als anys 30, la plaga torre-

dembarrenca era el rovell de I'ou de la gran tradici6 castellera del Baix Gaid (recordo, per Santa Rosalia, els carrers amb lileres de carros dels pobles castellers veins, com La Riera, El Catllar, La Pobla, Creixell, La Nou...), ni la data estratdgica de la seva festa major (cinc dies despr6s del frenes[ de Sant Fdlix i una setmana i escaig del compromis de I'Arbog). Aixd feia que les colles hi arribessin intensament foguejades.

Aquestes premises ens porten a aquell 4 de setembre de 1934, en que, despr6s d'una magnifica temporada de castells de vuit, la Colla Nova vallenca realitza a Torredembarra

la fins aleshores millor actuaci6 del segle, descarregant

el

Ouatre de Vuit, Torre de Set i Cinc de Set i carregant, en mig del goig i l'emoci6 de tothom, el Tres de Vuit, despr6s d'uns

quaranla anys sense haver-se carregat. En aquest Tres de Vuit, que caigu5 quan ja es desfeien els dosos, hi van pujar a segons Ramon de Fontanilles, Alfons el "Xat6" i Ciril de Bigorra, a tergos Jaume de Pairot, Mora i "Foguet", a quarts Ramon 5o16 i Josep i Salvador lsern, a quints Salvador Rius, Daniel FAbregas i Pere Fabra, a dosos Ramon Figueres i Manuel Udina, d'aixecador Vallverd0 i d'enxaneta "Pepito Lloreng6'. El ressd de la gesta va ser tal, que Vilafranca, la plaga aspirant a I'hegemonia, publicava al programa de la lesta major de I'any segiient un reportatge grAfic amb els tres m6s grans castells d'aquesta diada.

Un any despr6s, el 1935, tamb6 per la lesta major de Torredembarra, la mateixa colla hi carregava el segon Tres de Vuit del segle -la fe no hi va ser aliena-. El castell es carregd al segon intent. Al primer pujaven a segons Ramon de Fontanilles, Juliir de I'Arbog i Alfons el "Xat6". Al segon, el Ciril de Bigorra va substituir el Juliir; de terqos en amunt, els castellers eren prdcticament els mateixos de l'any anterior. El

castell per poc no es va descarregar, doncs, quan va caure, el pom de dalt ja es trobava sobre la pinya. Tamb6 es va carregar la Torre de Set i es va descarregar el Quatre de Vuit. Aquest, junt amb el de I'any passat, van ser els dos 6nics Tres de Vuit carregats en la primera meitat d'aquest segle.

Torredembarra. Any 1 935. Colla Nova ds Valls. (Foto per Lluis Solsona

10

i

Fuster)

Malauradament l'0ltima guerra civil va paralitzar, durant tres anys, aquest ressorgiment casteller que evoluciond tan

FEI CASIEI.IER positivament.

Acabada la contesa, les dues colles vallenques es fusionen en una, baix la direcci6 del "Blanco". Nom6s aquesta, anomenada Xiquets de Valls, aconsegueix descarregar el Quatre de Vuit durant tot I'any 1939. Ho va fer per Santa Rosalia, tal com ho vaticind el programa de la fesla major.

Puc assegurar que l'alegria de la plaqa va ser immensa.

Torredembarra no cedeix la primacia. Hi van pujar a segons

Toribi Vallds, Josep Nolla, Alfons el "Xat6" i Ramon de Fontanilles i a tergos Joan de Fontanilles, "Foguet", "Creus" i "Rosset". Tamb6 s'assolf la Torre de Set i el Cinc de Set. L'any 40, ni a Torredembarra es van fer castells, ni el "Blanco" era Cap de Colla, ni es va carregar el Quatre de Vuit, ni la Torre de Set en cap plaga.

El 1941 es torna a maldar pel Quatre de Vuit,6ssent tamb6 la torredembarrenca l'0nica plaga on es va descarregar. Despr6s de la desafortunada actuaci6 de Vilafranca la desolaci6 s'apodera dels Xiquets; a Valls hi ha inquietud davant del compromfs de Torredembarra i es demana al "Blanco" que es torni a f er cdrrec de la colla. Aquest accepta.

Tot aixd passa amb I'interval de cinc dies que hi ha entre ambdues festes majors. El programa de Torredembarra ja ho diu: "Els "Xiquets de Valls" aixecaran les seves m6s atrevides torres, davant la Casa Consistorial, entre elles el dificil "Quatre de Vuit" que encara no s'ha pogut aixecar des de la dos anys". Efectivament aixIva ser. S'hi descarregA el segon Quatre de Vuit de despr6s de la guerra. L'esclat d'alegria de poble i castellers va ser inenarrable. Recordo l'emoci6 d'un "xiquet" que buscava la Central de TeldJons per comunicar la

gesta a Valls; en tornant va dir que una orquestra aniria a rebre la colla a I'Estaci6 de Ferrocarril vallenca. Els Xiquets de Valls van realitzar aquesta actuaci6 prActicament sense remuneraci6 econdmica. Conformant-se amb el llevat de taula, un suculent i abundant arrds guisat i menjat a la boteria de Cal Morros a Baix a Mar i el poder of erir el Quatre de Vuit al poble de Torredembarra; complaent tamb6 al gran amic de Ia colla, I'Esteve Huguet.

En aquest Quatre de Vuit hivan pujar a segons Ramon de Fontanilles, Josep Nolla, Alfons el "Xato" i I'Alfons dels Monjos i a tergos Joan de Fontanilles, "Foguet", Eduard Vallds i "Creus". Tamb6 es descarregd la Torre de Set. Els anys 42,43,46 i 50 no es fan castells a Torredembarra i el 44, tot just i improvisadament, castells de set per una part de la colla Nens del Vendrell, avisada el mateix dia.

D'aquesta manera es perd I'hegemonia, que, per fi, el 46 va a patil a la plaga de Vilafranca.

Aixi i tot, la colla del "Blanco", amb I'histdric nom de "La Muixerra*, encara hi torna els anys 1947 i 49. El primer d'aquests hi descarregi el mAxim repertori d'aquell temps

Torredembarra. Any 1935. Colla Nova ds Valls. (Foto pâ&#x201A;Źr Lluls Solsona I Fusts0

(Quatre de Vuit, Torre de Set i Tres de Set aixecat per sota).

L'any 1949, sn que el "Blanco" caigu6 malalt de mort a la festa major de Vilafranca, la colla, que el va visitar a la seva masia amb gralles itot, va haver de marxar a Torredembarra sense ell. Fent-hi els mateixos castells de dos anys abans, perd, com una premonici6, el Quatre de Vuit va caure al descarregar-lo; 6ssent aquesta l'0nica caiguda d'un Quatre de Vuit vallenc, en aquest segle, a la plaga torredembarnenca. El "Blanco" rebia sepultura a Valls exactament dos mesos despr6s d'aquesta actuaci6.

LLUIS SOLSONA I LLORENS

ELECTRODOM ESTICS

ARTICLES REGAL

LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA Abad: Llort, 15

'",',:Toilf-H"']"'^ i

17

Te|.602271 VALLS 11

GOLLA JOYES

XIOUETS DE Y4113

E,NTREYISTA

Ramon Fontanilles i Subielos va ndixer e, 23 d'octubre de 1926, a la nostra ciutat, enmig d'una familia molt arrelada als castells. Els seu pare Ramon Fontanilles Serra, va ser un dels grans castellers de la

renaixenga castellera dels anYs trenta, i va farmar part de la Colla Nova. Despr6s de la guerra conti' nud fent castells amb la caila Anica dels Xiquets de Valls; quan es varen formar les dues colles, 6s a dir, la Muxerra ila Vella, Ramon Fonta-

nilles pare fou una de les grans figures de la Muxerra, colla a la qual va estar vinculat fins a la seva diso'

luci6. Ramon Fontanilles i Serra mori eljulioldel 69, i alseu enterrament s'aplegaren gran nombre de castellers i afeccionats, en home' natge a la gran figura del m6n cas' teller que fou en el seu temqs.

L'avi de Ramon fou tambd un gran afeccionat als castells, que anava amb la Colla Nova, parant a baix, i que no pujd als castells segu rame nt pe rqu d R amo n Fontan illes Garcia no tingu6, per l'edat o per l'dpoca que visqud oqortunitat de fer-ho.

Per aixd, Ramon Fontanilles Subielos va viure ja de Petit un ambient casteller molt especialia que, segons explica ell mateix, a casa seva es vivien els castells de moltes maneres; doncs a la gran afecci6 del seu pare i avi s'hi afegia una 12

ferma oposicii de la seva mare perqud el seu fill ands a fer castells.

Desprds la f amflia Fontanilles ha augmentat la seva integraci, en el mdn casteller en formar-se la Colla Joves. El fill de Fontanilles, tambd Ramon, el seu germd el Cinto, s6n grans elements de la nostra colla.

L'un, el Ramon iove darrera el baix; i l'altre, el seu germd, ha estat un gran casteller, i ara, encara iove, ia no estd en "actiu", tot i que segueix iligat a la colla, de la qual va ser el primer president.

El nostre personatge Ramon Fontanilles Subielas per tant, t6 un entorn familiar casteller, alcent per cent. Ramon va vomen7ar molt aviat en els castells, perd sols d'una manera periddica; ha puiat en cas' tells de set i algun dos de sis. Per cert, ell recorda amb satisfacci6, cosa per altra banda molt logica, un Dos de Sis que va fer amb el seu pare a Vilafranca del Penedds.

De jove va anar moltes vegades d'agulla, sobretot amb el seu Pare, i va comengar amb la colla dels Xiquets de Valls, primer i desPrds amb la Muxerra. Quan es va formar la colla Joves, Ramon ds dels Primers d'apuntar-s'hi, idurant molt de temps fou insubstituible darrera el baix. Ara, quan conv6, tambd s'hi posa, perd, com 6s normal, els ioves han de fer la teina i els veterans ens hem d'anar quedant enrera i donar pas a la ioventut.

Per aixo, avui Ramon Fontanilles 6s el nostre personatge de l'entrevista, tant pel que rePresenta com a casteller i Persona, com tambd perqui ens expliqui e/s seus records d'aquesta familia tan lligada al nostre m6n dels castells.

A veure, Ramon, comencem com sempre. eQuan I de quina manera vares comengar a viure el m6n dels castells?

Jo Vaig, comengar amb la colla unificada als anys quaranta. Devia tenir quinze anys, m6s o menYs i aviat vaig anar a I'agulla fins que m6s o menys es va acabar aquella colla i ja es va lormar la Muxerra.

Comences a anar als castells, I com dlus ho fas amb la colla del Xiquets de Valls, que llavors aglutinava als castellers vallencs su' pervlvents de la guerra d'amb-

dues colles. ;,Qud recordes d'aquell temps?

Jo d'aquell temPs el que m6s recordo 6s quan ldiem alguna sortida, si no s'hi podia anar en tren, hi anivem en camions ja que la situaci6 no era la d'ara i les-6osqs es ,. leien com es Podien. Tamb6 de moment has de Pensar que les camises eren de tots colors, 6s a dir qui la tenia de la Vella Portava la seva i nosaltres portivem la vermella de la Nova. En tot, encara que an6ssim plegats, m6s o menYs cada qual s'arreserava alseu costat. M6s tard varen fer camises Per tots iguals, que eren vermelles, d'un vermell no tan viu, com Portava la Nova, i sense uns ribets blancs que sempre havia Portat a la camisa aquesta colla.

Quan es va formar la Muxerra,

quan

ja hi havia dues colles

a

Valls, tu, com 6s l0gic, vas amb el teu pare a aquesta colla que era la que recollla maioritariament, a quasl tots els elements que abans de la guerra anaven amb la Nova. lExplica com va anar tot aix0!

86, la majoria dels antics de la Nova virem anar amb la Muxerra, perd pensa que tamb6, se'n varen quedar molts amb nosaltres, que havien anat amb la Vella anys enre-

i

que van considerar que la Muxerra tamb6 era la seva colla,

ra,

entre aquests hi havia gent tan coneguda, com Lluis de I'Hort dels Alls, Collet, Claret, Peris, el Roset i d'altres que ara no hem venen a la memdria.

Tu vares anar amb la Muxerra lins els Ultlms temPs, quan es va desfer aquella colla, que tamb6 va ser la meva. Jo quan he entre' vistat gent que en varen formar part, sempre pregunto que 6s que va passar perqud !a Muxerra acab6s desfent-se. l,Quina 6s la teva versl6 Ramon?

Jo penso que la Muxerra es va acabar per diverses causes, i una de les principals va ser Perqud la gent es va anar envellint i no viren sortir recanvis ies va perdre I'il'lusio

de fer castells; a m6s, quan

va

marxar el "Foguet" cap a Veneguela

potser no es va saber organitzar la direcci6 de la colla, i quan es va

COI]A JOVES xtouEts D: YAtlt costa avall, es corre molt, i llavors ja no hi ha manera de solucionar-lo.

Arriba I'any 71 hi formem la Colla Joves. Tu ia ets dels pri-

mers. aCom vas viure aquest

temps?

Home, aixd ja ho saps prou tu, com va anar. De moment virem haver de resistir molt i anar fent gent nova que, junt amb els quatre que encara quedivem de la Muxerra, virem poder anar sortint del pas i comengar pel n0mero u, pero si mirem enrera despr6s d'haver passat vint anys, crec que tot plegat ha valgut la pena.

Els de la eolla Joves comprem el local I assumim Ia feina d'arreglar-lo cosa que a tots ens sembla impossible que pogu6ssim fer, per Ies condicions en qu6 estava tot al!o. Pero en virem sortir. Tu, com a paleta que ets, tambe hi vares col'laborar. Com els vas viure, Ramon, aquells temps?

Jo crec que la compra del local va ser un gran estfmul per a la colla ja que s'anava amb ganes i aixd tamb6 va ajudar perqud agaf6ssim m6s inims i m6s interds, per fer m6s gran la Colla en tots els aspectes, ja que el sacrifici que llavors f6rem tots plegats no es veu gaire sovint.

Tornem a parlar de castells.

Quan vdrem comengar la colla, amb els problemes de tota manera, que ens sortlen per tot els m6s veterans no ens tocava la camisa a l'esquena com 6s l6gic.

Tu, Ramon pensaves que lacolla tiraria endavant?

Jo, que tiraria endavant, n'estava molt convengut. El que no em pensava jo, ni segurament ning0,

6s que la Joves arrib6s tan amuntpel que la a castells, i molt menys que arrib6ssim a moure tanta gent, com hem fet.

Tu, com tots els que ens ha tocat sortosament vlure aquesta segona opoca d'or dels castells, ja que crec quan andvem la Muxerra poc ens podiem pensar que nosalres veuriem castells de nou, ecreus que aquella gent de l'Cpoca del teu pare tamb6 podrien sergrans castellers avui?

Bond6u, no en dubtis; aquella gent d'aquell temps, serien grans castellers i farien castells de nou.

pr6s la sala i el pati per assajar s6n magnlfics, i, jo, francament crec

que se n'hi ha tret, el mixim del local

Ara com 6s ldgic, del nostre temps cap aqui ha canviat, i, per no ser menys, tamb6 I'ambient dels castells. Llavors, en temps de la Muxerra andvem a assajar, o a les sortldes I cap a casa, fins que i tornivem. Ara, les colles tenim local, gralles, revista i, un

munt de coses que abans ni

coneixiem. Aixd, Ramon, 6s millor per als castells?

Jo crec que s[, que tot aixd ajuda

Jo suposo Ramon, que tu

molt a crear ambient i mou molta

hauries pogut fer castells, si t'ho haguessis proposat com va fer el

gent a I'entorn dels castells, perqud ara, amb els castells amb lolre que fem, es necessita molta gent que, si no f6ssim tanles coses potser no tindriem.

86, Ramon, que et sembla: l,resistirem gaire temps aquest nivell de castells, o b6 anird de baixa, com va passar a principis de segle?

Jo crec que si la gent hi posa el coll,. amb la joventut que tenim

teu pare i tamb6 el teu germi Cinto, i com crec que en podria ,er elteu fill Ramon. No hi havies pensat mai a pujar?

Si, jo crec que s[, pero quan jo hauria pogut comengar a pujar era en temps de la Muxerra, i llavors era molt dificil fer-ho perqud hi havia gent que no deixaven el seu lloc per res ni ning0. Potser aixd va ajudar molt a que s'acab6 la Muxerra. Pero tamb6 he de dir-te que jo

tampoc vaig insistir massa en

aquest sentit.

86, tu, Ramon, com a paleta vas prendre part en les prlmeres obres del local, com quasl tota la colla. Ara, quan es va rehabilitar de nou el nostre estatge social ja es va fer d'una altra manera, sortosament per a la colla i tam-

b6 per a nosaltres. Tu, com

a

entes en la matoria com veus ara el local.

Jo crec que nosaltres tenim un gran local en tots els sentits. Primer perqud 6s al centre del poble. Des-

POLLERIA

encara queden uns quants anys bons; potser, m6s endavant es fari dificil suportar aquests castells de nou que lem ara, perd de moment soc optimista.

Ramon, per acabar: aCom veus la nostra colla: seguirem sent els mlllors o ens laran la santissima els verds?

Jo diria que per ara som

els

millors, perd no ens podem encantar perqud hi ha tres o qualre colles que ens venen al darrera, i van a totes; 6s a a dir qud 6s qtiesti6 que col'laborem tots per seguir on som

ara'

BoNDEu

OUEVIURES

MAGI GUELL ,aa

Especialitats: pollastres, conills, espatlles de xai a l'ast c/

10

Sta Anna, Tel.60 2572

TOTS ELS DIES PER ENCARREC

VALLS

13

TET CASTE11ER

PIUS HOSPITAL Amb motiu d'inaugurar-se I'Hospital de Valls i amb la presdncia del President de la Generalitat de Catalunya senyor Jordi Pujol entre altres autoritats, les dues colles vallenques van assolir un Pilar de Cinc a l'entrada de l'Hospital mentres al moment de descobrir la placa, I'Escola de Grallers de la Colla Joves feia el toc dels Segadors.

2. Estir prevista I'emissi6 de programes regulars, sobretot a les televisions catalanes p0bliques, destinats integrament a les activitats del m6n casteller, a partir de les diverses colles?

3. Quina 6s la relaci6 d'ajuts institucionals, en forma de subvencions o d'altres, atorgats per la Generalitat a les distintes colles del pals en aquesta legislatura i en les anteriors?

"Petita historia dels castells" Les festes de Santa lJrsula de la nostra ciutat es van obrir

amb la presentaci6 del llibre Petita Histdria dels Castells.

L'acte es va dur a terme al sal6 de sessions de I'Ajuntament, amb I'assistdncia de Pau Nuet, el regidor de Cultura Bonaventura Camps, Jordi Paris, co-autor del text del llibre, la senyora Pilarin Bay6s, coneguda dibuixant que ha il.lustrat la publicaci5, i el Cap de Serveis de Cultura Tradicional de la Generalitat de Catalunya senyor Antoni Anguela. Junt amb Jordi Parfs, Fina Duran van fer la confecci6 final del text, i que al mateix temps servis com homenatge pdstum a Daniel Ventura, ja que era ell el que havia de fer el text poc abans

de morir.

EL CONCURS El Xlll Concurs de Castells, que es va celebrar a la plaga de Braus de Tarragona, va estar organitzat pel Patronat Municipal de Castells de Tarragona.

Segons el seu president, Carlos Xavier G6mez, enguany comptaven amb un pressupost de sis milions i mig de pessetes. Aixd cobreix els premis en metAl'lic, els trofeus, les medalles, els mitjans tdcnics, etc. Va dir, tamb6, que enguany I'entitat patrocinadora {ou -Caja Madrid junt amb I'Ajuntament de Tarragona, la Diputaci6 de Tarrgana i la Generalitat de Catalunya.

ERC PRESENTA AL PARLAMENT DIVERSES PREGUNTES Esquerra Republicana de Catalunya, va presentar al Parlament diverses preguntes sobre el fet casteller.

1. Quins s6n els espais concrets destinats, amb cardcter monogrdfic, a la informaci6 i difusi6 castellera en les distintes emissores de ridio itelevisi6 de la Corporaci6 Catalana?

14

TET CASTEIlER PLACA A LA COLLA JOVES DE VALLS

A PEU FINS A LLAVOHSi

L'Alcalde de la nostra ciutat, Pau Nuet, va lliurar el passat dia 30 d'octubre a la Colla Joves Xiquets de Valls, una placa commemorativa per haver aconseguit cent Tres de Vuit dins la seva histdria.

El nostre company Enric Armengol va arribar a Llavorsi despr6s de caminar 206 quildmetres, travessant tot Catalunya.

La ruta fou, Fontscaldes, Montblanc, Senan, Omells de

Pau Nuet, manifestd que "la Comissi6 de Govern de I'Ajuntament acordi, fer un acte de reconeixement a la Colla Joves per haver aconseguit aquesta fita".

El president de la Colla Joan M.q Benet, va dir: "Es una

Na Gaii, Belianes, Bellpuig, Barbens, Tornabous, Tarrega, Bellcaire, Balaguer, Camarassa, Cellers, Tremp, La Pobla de Segur, Guerri de la Sal, Bar6, Montardit, Sort, Rialp, des d'on arribd a Llavorsi, tot aixd amb'sis dies. Armengol se sentia molt satisfet d'aquesta llarga excursi6, que no 6s la primera ni tampoc l'0ltima.

gran satisfacci6 per a la nostra Colla aquest reconeixement, que volem compartir amb totes les persones de la ciutat de Valls que senten i tenen afecci6 pel m6n dels castells".

ADOLFO MARTINEZ, OBRE UN TALLEB MECANIC El company de Colla Adolfo Martlnez Cobo, va inaugurar

el passat mes un taller de meclnica de I'aubomdbil, i que esti ubicat al carrer Germans Sant Gabrief que ofereix els serveis de rentat a mAquina, acondicionament total de l'automdbil, posada a punt i petites reparacions.

Ens explicir l'amic Adolfo, que el taller estari obert tamb6

els dies festius, perd que solament funcionar) el servei de rentat de cotxes.

RAMON SOLER, UNA VIDA PELS CASTELLS Ramon Soler i Clariana va n6ixer a la nostra ciutat I'any 1912. A I'edat de disset anys va integrar-se a la llavors Colla Nova de Valls. Despr6s de la guerra, va formar part de la Muxerra pujant de quart en el Tres

i Quatre de Vuit,

aixi

tamb6 com de baix i de crossa. Actualment Ramon Soler 6s membre de la Colla Joves Xiquets de Valls.

Ramon Soler opina que "en el m6n dels castells ^neara no s'ha vist tot i que a m6s de fer aquests castells amb folre encara queden per fer castells de nou sense folre", encara

que creu que aixd 6s molt dificil.

TROBADA D'ENXANETES A TARRAGONA La Colla Joves dels Xiquets de Tarragona, va organitzar tot Catalunya a Tarrgaona.

L'objectiu era retre un homenatge als m6s petits de les colles

una trobada d'enxanetes de

castelleres. La trobada constA de diversos actes l0dics

i

culturals. Van ser rebuts a l'Ajuntament de Tarragona pel seu alcalde senyor Joan Miquel Nadal.

La nostra Colla va estar-hi present pels membres del pom de dalt. Pedro Rico, Roger Ventura, Manuel i Juanjo Carrasco, Pedro i Jordi de Haro, els quals varen ser acompanyats per Jordi Crusells i Manel Vall6s.

ESPORTS

VINAS

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS 15

GOllA

JOYES

XTQUEI3 DE YAtl3

rr] I-

t*

ilG

ilC'

r= rI

e0 a.ot| delo udat a,o?)- rr

Estem vivint un final de temporada frenltic i trepidant, justament quan als inicis tot eren prondstics pessimistes amb vaticinis de davallada total respecte el nivell de realitzacions.

Certament es notava una preocupant lredor mentre el cap de colla reclamava m6s presdncia d'efectius als assajos. Vivfem uns dies de ralentitzaci6 amb dificultats per I'escalfament de motors. Sortosament aquesta retenci6 no afecti aquest contingent de joves i veterans que s6n els autdntics puntals

de la Colla. A poc a poc s'and formalitzant I'estructura

i

I'estratdgia que s'havia de seguir si vollem mantenir-nos en primera llnia davant les jornades de Vilafranca i Valls i molt particularment de Tarragona on s'havia de defensar i revalidar el titol de colla campiona aconseguit en I'edici6 anlerior.

Aixi en ocasi6 de la festa de Sant Joan, a la plaga del Blat es donaven els primers passos per la formalitzaci6 d'una presentaci6 digna de nosaltres, plantant els tres i quatre de vuit, tant a la sortida de completes com en la prdpia diada.

Podia semblar un pas encara timid si fem valoraci6 del que reclama una plaga com la del Blat. Perd la Colla sorti satisfeta perqud simultdniament dedicava homenatge als membres de l'Escola de Grallers que celebraven el desd aniversari de la seva fundaci6. I es millorava el conjunt de dificultats que es van constatar dies abans, en intents similars, quan a la plaga de la palmera es commemorava el vuitd aniversari de I'inauguraci6 del nostre local social.

Vam actuar a Terrassa, Tarragona (UNICEF), a la Firagost i Andorra, com a bancs de prova, fins arribar I'hora d'anava a La Bisbal on ja es carregi el Dos de Vuit folrat i s'intentA el cinc de vuit. Despr6s de la sortida internacional a Bree (Bblgica) amb una implia actuaci6 que resulti molt lluida, vam seguir sumant construccions de vuit a El Catllar, com igualment es faria a I'Arbog amb I'afegit6 d'un Dos de Vuit amb {olre, descarregat. Amb altres actuacions menors arribava l'hora de Sant Fdlix a Vilafranca, considerada com una confrontaci6 de forta responsabilitat, a I'haver de lluitar davant potents colles adversdries. Vam carregar un Tres de Nou amb folre, un Dos de Vuit amb folre i un intent de Quatre de Nou, deixant I'impromta del nostre bon fer. Seguint el curs de diverses festes s'actud en algunes poblacions, quan tot ja anava en direcci6 al concurs convocat a la plaga de braus de Tarragona. Gran nombre de publicacions dedicaren espais referits a la trobada, on l'opini6 de molts cronistes, tot i 6sser timida i dubitativa, apuntava cap els colors de la Colla Joves

aquest ambient no era estrany es volgu6s reblar el clau, com

es demostri en el curs de la vetllada del vint d'octubre, plantant al mig del Pati vallenc un esvell Tres de Vuit, que solemnitzava el n0mero cent d'aquestes construccions realitzades per la Colla. Potser no n'hi havia prou i I'endemi en les festes de Santa Ursula, la colla vencedora per excel'ldncia no volgu6 desmerdixer del seu reconegut lloc capdavanter.

Davant un p0blic espectant es realitzi un Tres de Nou amb

lolre carregat i descarregat amb mestria 0nica. S'intentd

de la nostra histdria col'lectiva. Perd cada persona, cada casteller, cada membre de la Colla Joves, ha de tenir la satisfacci6 individual d'haver posat el seu brag per la consecuci6 d'una obra ben leta.

com la m6s seriosa aspiranl al triomf .

Els prondstics obeien al balang de I'any que tots havien analitzat a fons i el tenien ben present. AixI s'afirmava que I'esforg de superaci6 constatat en les nostres sortides podia trobar el premi en la confrontaci6 bianual.

La Colla Joves superi totes les previsions al mostrar que la seva forma i preparaci6 seguia vigent com en anys anteriors. Es va guanyar netament sense cap interstici inclinat al dubte, amb un espldndit Tres de Nou amb lolre, carregat i descarregat, el Dos de Vuit amb iddntic resultat i el Quatre de Nou amb folre carregat. Tot un rdcord que justif icava I'eufdria d'una gent, que entonava cants triomlals recordant que aquest any tenia molta signi{icaci6 per nosaltres, a I'escaure's el vintd aniversari de la formaci6 de la Colla Joves. I en '16

el

Quatre de Nou, es realitzd totalment el Dos de Vuit amb folre i es carregi el Cinc de Vuit.

No hi ha dubte que s'ha fet bona feina i aixd ens ha de satisler i animar-nos a participar a les festes del vintd aniversari que s'estan preparant en aquests moments i que comptaran amb un seguit d'actes per satisfer totes les predil'leccions. Si en el m6n casteller som els millors, si la Colla Joves ha estat un model de voluntats coincidents per a refermar i mantenir I'hegemonia dels Xiquets de Valls, tamb6 cal significar el seu paper com entitat social vallenca. Avui ocupem un lloc preeminent entre les diverses corporacions que formen el teixit de la societat ciutadana. L'esforg de tots en el curs dels darrers vint anys, resta escripturat en els f ulls

Foto: Aniu Venlura

OlAn1ffiUt6n Polfgon hdustdal-volls

GOllA

JOYES

XIQUETS DE YATLS

A l'avant-mach del tretzd concurs de casteils vam sentir i tlegir inf initat de comentaris fets pels experts en matdria castellera, tots per cert mott respectables, pero alguns no totalment compartits.

Que les bases o reglamentaci1 necessiten un retoc 6s evident. Exatament et mateix que diu un d,aquests comentaris, ja m'ho havia dit fa molts anys el malaguanyat Jan Julivert en una conversa que vam sostenir al Passeig Maritim de la Torredembarra despr6s d,una exhibicio dels Nens del Vendrell i pocs dies abans d,un concurs tarragoni, perd malgraf e/s seus esforgos poc va aconseguir, perqud interessos particulars ho impedien. Tinc els meus dubtes que es pugui arribar a una entesa en aquest aspecte i donar-hi una justa i satis-

factdria solucil.

NgA bmbd menciona estar disconforme amb elfet concurs. Crec que 6s una opinii respectable i d,acord amb els seus principis son ben lliures de no concursar.

En canvi nosaltres d'engd de la nostra entrada at m6n casteller, tot i tenint en compte els conflictes i picabaralles que alguna vegada provoquen, mai hem deixat d'assistir-hi. A proposit de concursos diri que at de I'any 1933, tot i les poques colles que llavors existien, a@A no va estar-hi conforme i no va volguer competir, al'legant que la Comissio Organitzadora no els mereixia confianga en matdria econdmica i amb aquest pretext es van repartir uns fullets per justificar I'absdncia, fins itot a algunes zones del Penedds. pero llavors la temenga va semblar molt clara i no era altra que et Quatre de Vuit, perqud en aquells moments ets absents el tenien molt verd i la colla guanyadora el va descarregar i d'aquesta manera es van estalviar un segur revds.

Enguany, l'absdncia d'algunes coiles, no podria obeir a motius similars?

Malgrat tot, el concurs va resultar vibrant i emocionant. Com veurem a continuacio part de ta premsa didria i alguns setmanaris van parlar-ne extensament i entre altres coses deien: AVU|, g-10-90, La Colla JOVES Xiquets de Valts guanya el concurs de castells celebrat a Tarragona.

La Colla JOVES Xiquets de Vails va fer bons els prondstics que la situaven entre els favorits iva obtenir el primer lloc en el tretzd concurs de castellers que es va celebrar a la plaga de toros de Tarragona, convocat pel Patronat Municipal. el periodico de catalunya, B-10-90 La Colla JOVES dels Xiquets de Valls es va imposar en la 134 edici6 del concurs bienal de castells a Tarragona a I'aconseguir realilzar un Tres de Nou amb folre, un Dos de Vuit amb folre, un Quatre de Vuit i en la ronda de millorament carregar un Quatre de Nou amb folre.

18

L'agrupaci6 castellera de la capitalde l'Alt Camp, va

ler valer els prondstics que la presentaven com la mAxima favorita i va revalidar el t[tol que ja havia aconseguit al 't988.

EL PAIS, 8-10-90 La JOVES dels Xiquets de Vatls amb un totat de 6.1 78 punts, a m6s de 2.000 punts de la Veila de Vails, va obtenir el primer lloc al descarregar un 3 de 9 amb folre (nou pisos amb tres persones a cada un i doble grup de recolzament a la base) Aquest castell es va aconseguir ahir per primera vegada a la plaga de braus

i en aquesta temporada castellera.

La Colla JOVES dels Xiquets de Valls va renovar el guardo de campi6 del concurs de castells de Tarragona. La colla vallenca va tenir el moment culminant de

la seva actuaci6 en carregar i descarregar un Tres de Nou amb folre a la primera ronda. A m6s la colla guanyadora va fer un Dos de Vuit amb folre i Quatre de Vuit, ambd6s descarregats, a banda d'un Quatre de Nou amb folre carregat. En total, la JOVES va obtenir 6.178 punts , 2.078 m6s que la Colla Vetta dets Xiquets de Valls, que va acabar elcertamen en segona posicio.

LA VANGUARDIA, 8.10.90 La Colla JOVES, Xiquets de Vatts, revalidA ta seva condici6 de campiona amb una victdria que va superar el seu propi rdcord. Un triomf just encara que no exent -una vegada m6s- de poldmica, cat el jurat va haver de deliberar llargament amb respecte a la validesa del darrer castell aixecat pels vallencs.

DIARI DE TARRAGONA, 9.10.90 La JOVES de nou. Novament Ia Coila JOVES Xiquets de Valls aconsegui guanyar el concurs.

El Tres de Nou amb folre descarregat per la Colla JOVES Xiquets de Valls 6s I'unic castell de nou descarregat, fins ara, enguany, i el primer tres completat en tota la ja llarga historia dels concursos caslellers, el de diumenge fou el tretzd i el 25d. de tots els temps.

EL 3 DE VUIT, 11.10.90 El primer Tres de Nou descarregat a Tarragona d6na el triomf a la JOVES dets Xiquets de Vails.

La Colla JOVES dels Xiquets de Vails va revalidar el primer lloc aconseguit a I'ultima edici6 del Concurs de Tarragona, ara fa dos anys, i va confirmar aixi els prondstics que la situaven com una de les lavorites a I'hora d'aconseguir el triomf final.

E!- VALLENC, 12-10-90 La JOVES torna a guanyar.

La Xlll edici6 del Concurs Castetler va servir perqud la Colla JOVES Xiquets de Vatts revatidds et seu titol de campions amb un total de 6.060 punts, aconseguint aixi batre el rdcord que ells mateixos ostentaven. La JOVES f6u un bon paper realitzant elTres de Nou amb

COllA JOYES xtouErt DE Y4113 folre, el Dos de Vuit amb folre i carregant el Quatre de Nou amb folre. (El cronista s'equivoca quan diu 6.060 punts. Aquesta puntuaci6 va 6sser la que vam oblenir al concurs del 1988. Aquesta vegada la xifra correcta 6s 6.178).

EL PAT!, 12-10-90 La Colla JOVES de Valls renova victdria en el Concurs de Castells de Tarragona.

La Colla JOVES Xiquets de Valls va aconseguir la victdria en la tretzena edici6 del Concurs de Castells de Tarragona. D'aquesta manera, la JOVES vallenca revalidava eltitol assolit en l'0ltima edici6 de la competici6, ara fa dos anys. ., La Colla campiona va aconseguir el primer lloc amb u4 total de 6.178 punts, aconseguits despr6s de descarr$gar el Tres de Nou amb folre en primera ronda, el Dds de Vuit amb folre a la segona, el Quatre de Vuit a ta tercera i descarregar el Quatre de Nou en la de millorament, segons una decisi6 deljurat que ha provocat discrepincies.

Tal com hem vist davant de la realitat tothom es va veure obligat a destacar el nostre clamoros triomf, naturalment un amb m6s dmlasi que altres, segons el seu estil i simpaties, ara b6, tamb6 cal dir que gaireb6 tots s'inclinen a recelar del nostre Quatre de Nou amb folre que en diuen poldmic, malgrat el veredicte del jurat. Potser tindrien les coses m6s clares si descomptessin la puntuaci6 d'aquesl castell, perqud ilnicament

sumant els punts dels nostres tres castells descarregats encara en sobren per ser els guanyadors. L'eix del concurs va 6sser el Tres de Nou folrat i si els nostres m6s immediats seguidors van fer-hi fallida en el seus

dos intents, crec que es aqu[ on es va decidir el concurs, car els altres castells sense menysprear la seva envergadura, nom6s van ser un complement.

L'actuaci6 del iurat em sembla correcta i honesta i aixd de volguer posar-hi dubtes a vegades no pot ser m6s que intentar justificar un sentiment de frustraci6.

Tots sabem que guanyar un concurs 6s un fruit molt cobejat, per6 malauradament nom6s pot haver-hi un guanyador i naturalment aquest ha de ser el millor. Cal tenir en compte que a vegades el vent s'emporta les nostres il'lusions i si no estem prou preparats s'acusa extraordinariament.

Despr6s d'aquest concurs amb satisfacci6 podem afegir que des del 1932, any del comenqament dels concursos tarragonins, que som la Colla que ha descarregat un castell de nou a la plaqa de braus, que la puntuaci6 obtinguda 6s Ia m6s elevada de tots els concursos i que la gran diferdncia de punts -2.078entre el primer i el segon classificat mai no s'havia donat.

86, podrfem seguir divagant extensament perd no acabariem mai, tot just ara que el tretzd concurs ja 6s histdria.

JOSEP SECALL I DUCH

TEI CASIETI.ER

CONCURS O EXHIBICIO! EL "TRES DE NOU AMB FOLRE'' VA MARCAB EL DESENVOLUPAMENT DEL CONCURS DEL 1990

De sor,tida i a la 1.a ronda la "Colla Joves dels Xiquets de Valls" descarregava el "Tres de Nou amb folre" i aixo, jo crec que va condicionar tot el Xllld.

Concurs de Castells celebrat el proppassat diumenge dia 7 d'octubre, a la plaga de braus de Tarragona.

Els posteriors intents d'aquesl maleix castell -dos cada colla- realitzats per la "Vella dels Xiquets de Valls" i "Castellers de Vilafranca", va castigar en extrem el potencial d'aquestes agrupacions.

La total consecuci6 dels "Dos de Vuit amb folre" donaven iddntica puntuaci6 a les tres colles, a les que s'hi afegia la "Joves Xiquets de Tarragona". AixI mateix, els "Quatre de Vuit" aconseguits en una ronda de transici6 sols servien per acumular punts i esperar el que pas6s en la ronda de millorament. La diferdncia entre Vilafranca i Tarragona, quedava establerta amb

la realitzaci6 del "Tres de Vuit" per part dels verds i que

malgrat els dos intents, no varen poguer superar els liles.

La sorpresa es presenti a la plaga quan la "Vella de Valls" carregava el seu "Quatre de Nou amb lolre" que tornaya a posar el concurs, en una lase prou interessant.

L.a reacci6 de la "Colla Joves dels Xiquets de Valls" no es feu esperar i el "Qualre de Nou amb folre", que ja havia intentat a la 2.a ronda, es carregava, amb deliberacions i penalitzacions deljurat, que el va votar per quatre vots a favor i un en contra.

D'agi a dos anys tornarem a parlar de Concurs o exhibicio ientremig, si D6u vol, veurem diades de Sta. 0rsula, Sant Fdlix id'altres on la gent que m'envoltiem diri, quina ha estat la colla guanyadora de I'exhibici6, doncs en el concurs ha guanyat la Joves.

VIVESO - Octubre 90 19

GOllA JOYES xtouEtt DI

Y4113

EL XIII CONCURS DE CASTELLS DE TARRAGONA

LA COLLA JOVES DE VALLS RENOVA VICTORIA EN EL CONCURS DE CASTELLS DE TARRAGONA La Cotla Joves Xiquets de Valls va aconseguir la victdria en la tretzena edici6 del Concurs de Castells de Tarragona. D'aquesta manera, la Joves vallenca revalidaba el titol assolit en I'f ltima edici6 de la competici6, ara fa dos anys.

La Colla campiona va guanyar el primer lloc amb un total de 6.178 punts, aconseguits despr6s de descarregar el Tres de Nou, amb lolre en primera ronda, el Dos

de Vuit amb folre a la segona, el Quatre de Vuit a la tercera y carregar el Quatre de Nou en la de millorament, segons una decisi6 del jurat que ha provocat discrepincies.

Per la seva banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls aconseguia el segon lloc, despr6s de descarregar el Dos de Vuit amb folre, el Quatre de Vuit, carregar el Quatre de Nou.

La Golla Joues dels lfiquets de Ualls Guanya cl Goncurs de Tannagona EL TRES DE NOU DESCARREGAT VA MARCAR la orreRENclA I LA vA ALLUNYAR DE L'ALTRE GRUP VALLENC Un any m6s arribi el concurs casteller, tant i tant esperat per les colles davanteres que, per tant, tenien possibilitats de guanyar el Xlll Concurs de Tarragona.

A les nou en punt la Colla Joves es trobava a la plaga Corsini d'on, en cercavila, es va dirigir a la plaqa de toros; en arribar alli, i despr6s d'una petita espera va ler I'entrada darrera de la Colla Joves de Tarragona.

Al punt de les deu del matf s'anunciaven pels altaveus instal'lats a la plaga, que les colles s'anessin preparant. El torn de la Colla Joves arribi a tres quarts d'onze, i el castell que s'intentava era el Tres de Nou amb folre. Enmig de I'alegria de tots els components i simpatitzants de la Colla, el castell va ser coronat, i acte seguit descarregat. Era el primer castell de nou descarregat a la plaqa de braus de Tarragona i tamb6 en un concurs casteller.

Aixf, doncs, la Colla Joves passava la primera ronda amb un dxit total, I'actuaci6 havia comengat d'allO m6s b6. En la segona ronda la Colla Joves, seguint els plans previstos, esperonada per la moral que d6na descarregar el Tres de Nou folrat, intenta el Quatre de Nou amb folre, un Quatre de Nou que la Colla Joves havia assajat amb els quarts i els tergos i on, en lloc de crosses, alfolre hi anaven agulles. Pero I'intent no va arribar a li de b6 i es va quedar en aixo, un intent.

20

COllA DE JOYES YAlt'

xtouHt

que fes l'aleta, desencavalcant-lo i tirant-li el peu enrera, perd la votaci6 del jurat va ser unAnime i clara: quatre vots a favor i un en contra.

Elconcurs era novament guanyat per la Colla Joves (amb m6s de dos mil punts d'avantatge sobre el segon

classificat) revalidant aixI el triomf obtingut dos anys enrera. Si a aquests dos de seguits, li sumem el de l'any vuitanta, veurem que en el curt temps de vint anys d'existdncia, la Colla Joves ha obtingut tres dels set concursos celebrats des de I'any 1971 (any de la lundaci6 de la Colla Joves), quantitat que no estA gens malament tractant-se d'una colla tan novella.

Aix[, doncs, Oxit complet en el Xlll Concurs Casteller de la plaga de toros de Tarragona. I ara, malgrat les poldmiques sobre si concurs si o concurs no, a esperar d'aqui a dos anys la XIV edici6 d'aquest concurs tan es,erat'

J.AN

FABREGAS

A la repetici6, la Colla Joves descarregava el Dos de Vuit amb folre, passant aixi la segona ronda amb

lorga dxit (potser no tant com tots hav[em desitjat, perd s[ amb el suficient avantatge per anar al davant del concurs).

A la tercera ronda, la Colla Joves decideix tirar un castell de compis d'espera, i ho fa amb el quatre de vuit, mantenint el liderat i donant opci6 a tot tipus de comentaris i possibilitats a les colles que optaven encara al triomf Ja a la ronda de millorament, es decideix enlairar el quatre de nou amb folre, d'una forma m6s tradicional que I'anterior, jugant-s'ho tot a una sola carta ja que, si no s'aconseguia de carregar, es veurien obligats a tirar el cinc de vuit. Pero no va fer falta ja que el castell va ser coronat, no sense haver aixecat poldmica, ja que en el moment en qud I'enxaneta estava coronant el castell, hi va haver una forta rebrincada que va impedir .

BAR L'ENXANETA Fdlix lnverndn Fibregas

EL BAR MES CASTELLER C/. Santa Anna, 4

VALLS

21

COTlA JOYES XIQUETs

DE YAIIS

DTADA DE SANTA URSULA

JORNADA D'EUFORIA PER A LA COLLA JOVES Aouest anv les expectatives de la Joves se centraven en el f et be descirregar bt +rg amb folre; I'ambient era favorable

i la moral, alta, [erd, com es va poder veure, en aquesta ocasi6 tampoc vi sei possible. Aixd, perd, no va ser motiu perqud la ioves deix6s de fer una excel'lent actuaci6, tot beriarr"gant el 3/9 amb folre, el 2/8 amb folre, i carregant el 5t8.

Ja a les matinades, es respirava un gran ambient: una cinquantena de persones s'apldgaren a la. plaqa del Blat per acompanyar I'Escola de Gral[ers de la Colla i, acte seguit, es dirigiren tbts al seu local per gaudir d'un esmorzar en qu.d. no hi v-a faltar gaireb6 res. A un quart d'una, la Colla es dirigia en ple a la-plaqa del Blat ia Ln quart de dues comenQava I'actuaci6.

Com calia esperar, la Joves enceti la seva actuaci6 amb el 3/9 amb folre ja que aquesta construcci6 ja havia estat descarregada pei aqLesta colla en el concurs de Tarragona d'enouan-v. en'oud ld Joves va quedar campiona. A m6s, cal

r"cofdar hue el'dia abans de Santa Ursula s'havien fet una

actuaci6 celebrant els primers cent tres de vuit descarregats per una mateixa colla i, per tant, la moral era alta. Aixi doncs, blens de moral i motivati especialment per aquest castell, els Jov"t van carregar i descairegar sense cap tipus de probl.ema el3/9 amb fo'ire. Era el sisb descarregat per aquesta colla en la seva histdria.

Esperonats per I'bxit de la primera.volta, la Joves enlaird en la segona rohda el 4/9 folrat, castell que va ser desmuntat en primira instdncia amb tergos col'locats..Aquest castell era de caracterisques semblants al que es va intentar la.primera vegada a Tarragona, 6s a dir, amb agu-lles'.Altre cop la Joves intEntir el mateix castell amb les agulles dins, perd aquesta vegada, amb quarts col'locats, el castell es tornA a desfer.

Per tercera vegada la Joves enlairi el 4/9 amb folre, aquest t"n." ag-ulles, de forma "tradicional", per6 quan ja "op esiaven posat! els sisens, la canalla es va fer enrera pe.rque

eL casteil no presentava gaires garanties; acte seguit, el castell va caure. Per com-pletar aquesta segona volta, la

Joves enlairit el 2/8 amb folre, que es va descarregar sense dificultat. cap - 'L;0lti, castell que intentava la Joves era el 5/8, castell que enquany tan sols havia provat a la Bisbal' sense que 'carregar-lo ja que va ser desmuntat amb dosos dconse[uis col'locais. En aquista o'casiO el castell va puiar forga b6 i va ser carregat perfectament perd, a I'hora d.e descarregar-lo, els dosoies irecipitaren i 6l castell va fer llenya, tot empor' tant-se a les esperances de poder-lo descarregar una tempo-

rada m6s. Com a cloenda d'aquesta magnlfica actuacio, la Joves portd un pilar de cinc al balc6 de I'Ajuntament.

JOAN FABREGAS AMB FOLRE DE NOU TRES DEL ELS COMPONENTS Diego CahameGuerra, Baixos: Rafael Sans, Francesc ro. -egonst Francesc Casado, Joan Pallards, Jo-an -Exp6.sito. fer-cos: Jordi Saperas, Cisco SAnchez, Josep M. Garcbs' Quarts": Lluis Gtieli, Salvador Ramon, Federico Gormaz'

Quints: Tomds Gormaz, Jes0s Romero, Andreu Garcia' Sisensr Aleix Ventura, Helena Llagostera, Miquel de Haro' Dosos: Pedro Rico, Pedro de Haro. Aixecador: Juanjo Carrasco. Enxaneta: Jordi de Haro'

22

PENSEIU ENTOTHOTI_ DES DE E[ IVIES D'UN SBGLE Des del 1881, el Banc de Sabadell cerca les millors solucions financeres per a tots i cadascun dels segments de mercat i crea nous serveis per resoldre les seves r)ecessitats. .la fa m6s d'un segle que

i i

el Banc de Sabadell pensa en tothom, 6s per aixd que esta segut de poder oferir-li un Bon Servei.

BAI..IC DE SABADELL Bon Serrrei

COL.LABORACIO CULTURAL DE:

U}IITED TECHilOLOG IES

ilAl

@

NOLJ^,BAN YSL Tel. (977) 60 29 87 - Ctra. del Pla, 62 .,

43800 VALLS