VALLS, SETEMBRE DE 1991
N.e 34
LA COLLA JOVES CREU POSSIBLE UNA SEGONA EPOCA D'OR L'Epoca d'Or delscasti:lls humans la trobem situada histbricament al passat segle XD(e. entre els anys 18751895, quan les construccions de nou, sense folre, van constituir el mixim exponent d'unes colles poderoses que realitzaven les mes grans proeses. Desprds, ja als inicis d'aquest segle XXd. els castells de nou i els pilars de mes de cinc van quedar endarrera. A116 suposava f inici d'una etapa decadent que es perllongi fins l'any
1930, quan sorgiren les colles vallenques de l'Escoli i l'Isidre de Rabass6, laNova i la Vellatarragonines
les dels Caneles i Mirons de El Vendrell. L'any 1932 es plantava el quatre de vuit. Despr6s de la contesa civil s'anava recuperant I'afecci6 i a partir de 19'17, amb I'aparici6 de la Colla Joves es produia la realitat dels
i
castells de nou. Aquesta superaci6 que ha esperonat altres colles, ens apropa a
I'idealitzaci6 d'una Segona Epoca d'Or, que pot ser tant brillant com la del segle passat, el dia que s'assoleixi la fita dels tres i quatre de nou i els dos de vuit sense folre. I-a Colla Joves vallenca esti reballant en aquesta direcci6 i mentre prepara I'equip d'enxanetes que poden fer possible el propdsit, la resta
I I
de castellers hi posa tot I'esforg i
(Un nprnâ‚Źnt de l'assaig al local de la Colla Joves la nit dsl passat divendrss dia 20 de sstsrnbro) Foto: Psro Toda.
l'entusiasme, perqub algun dia, abans de cloure el segle actual, quedi constancia d'una Segona Epoca d'Or a I'histbria dels castells.
RESTAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONVENCIONS, SALONS PRIVATS PER FESTES FAMILIARS
Ctra. Tarragona Km, 17 Teldfons 60 13 50 - OO 0O 14
VALLS (Tarr:agona)
Ccrixcr Tarragoncr
La$ostratorqa!
Els Honors de Plaga Gastellera Tothom vinculat al m6n casteller sap a que ens referim al parlar d'una plaga castellera. Son espais ubans que la tradici6 ha convertit en histdrics, quan s'hi han contemplat gestes, intents i realitzacions, que formen el conjunt de grans episodis viscuts en la trajectdria de moltes colles. La Bisbal, I'Arbog, El Vendrell, Valls, Vilafranca, son les principals poblacions que gaudeixen de reconegut prestigi casteller icompten amb el major percentatge d'afeccionats
en les jornades caracteristiques de lesta major, gent autdctona icomarcana que assisteix a les exhibicions amb el convenciment de que all6 que es va a contemplar, no 6s un espectacle qualsevol que es pot seguir indiferent a certa
distincia. A les esmentades localitats s'hiva a participar, ja sigui nom6s afavord'uns determinats colors, o pel gust d'integrarse iviure elcaliu de les incid0ncies, posant mans a la pinya, aportant amb crits un simbdlic ajut de forga que necessita un terg malcol.locat, plorant de rabia si la torre s'esfonsa, o gesticulant d'alegria quan I'enxaneta arriba al cim lent I'aleta. A les comarques del Penedds, I'Alt Camp i el Tarragon6s, 6s on es troben els nuclis mes importants de gent que coneix I'art de ler castells, gent que sense llulr cap
camisa, inclina per simpatia els seus afectes envers una colla determinada, que pot ser la de la propia localitat o d'altres de residdncia mes llunyana.
N0mero 34 Valls, Setembre de 1991 Joves Xlquets de Valls.
eorta: Colla
C/. Gass6, 20 Tel. 60 55 61 amb la col'laboracld dc la Dlputacl6 dc Tarragona Dlrector: Joan Ventura i 5o16 Viveso, Jaume Fen6, Andreu Montsenat, Joan lngl6s, Joan FAbregas, Jordi Gin6, Josep lvla. lrglCs,
Arcadi Montsenat.
Salvador Magre i Gual Documcntacl6: Josep Secall i Duch Francesca Trenchs Publlcltat: Adolf Garcla
lmprlmek:
GrAfiques Moncunill, S.A.L. Valls T-1 233-83
No extranya ningU que en escaure's la gran diada castellera, que habitualment s'incorpora al programa de lesta major de les localitats que hem assenyalat, s'observa na rnobilitzaci6 general d'afeccionats procedents de molts indrets de les comarques catalanes, que acudeixen a la cita
u
convenguts de que les colles contractades faran I'honor d'intentarf ins al mixim, la possibilitat de realitzar els castells de mes dificil execuci6 fins ara. Elpassat dia 15 d'agost la Colla Joves acudi a la cita de La Bisbal, disposada a correspondre a una plaga que sense
comptar amb colla propia, 6s mereixedora dels mixims
honors, pels mdrits d'uns formidables afeccionats de reconeguda vocaci6 castellera. L'actuaci6 a La Bisbal no era una sortida mes, dins elcircuil de pobles on cada any la Joves passeja amb honor eltitol de campiona, aniscant amb castells de vuit malgrat no disposar molles vegades d'una bona pinya. A La Bisbal s'havia d'anar al mAxim, comptant amb el potencial humA propi i la participaci6 de motts penedesencs, que saben com s'ha de jugar en una plaga que mereix l'intent de realitzacions excepcionals. I aixi, d'entrada, la Colla Joves posi els ciments per intentar eltres de nou. Un esclat d'aplaudiments agraT la generositat de la Joves, acompanyant I'inici i I'ascensi6 de la maiestuosa torre. Una ovaci6 que es repetf instants despr6s quan per
SUMARI Quatre mots "Els Honors de Plaga Castellera" Anem pel 3 de 9 al Vendre11.................
Sortides
..
5
6-
I
"Olimpiades i Castells"
Entrevista Sobre els Pitrars La Junta lnforma Galeria de Figures 11 de setembre Digues-hi la teva Opini6 Pilars d'algada Festa Major a Andorra la Vella Bestiari (amb perd6) Casteller
10-11 ..12 - 13 13 14 15 15 16 16 17 18
Foc Nou, no es responsabilitza de les opinions expresades, en els escrits dels seus col.laboradors.
dificultats al pom de dalt, s'esfonsava el castell que practicament ja estava carregat. Malgrat la caiguda s'havia posat de relleu el pundonor dels castellers de la Joves, deixant constAncia del respecte que mereix una plaga de solera, de lradici6 centenAria. El fet d'actuar simultAniament davant una colla rival, podia f e r sospitar que la proposta de la Joves s'encaminava
a I'objectiu d'humiliar solapadament I'adversari. Aquest plantejament no 6s vilid, puix la gent entesa sap que on actuen dues o tres colles en una mateixa jomada, s'estableix la pugna per 6sser els millors. Aqui la Colla Joves lluiti amb geni i energia per ser la millor, perd a mes d'aixd intenti el
tres de nou, fent honor a una gran plaga castellera que mereix molt m6s que una exhibici6 prudent i cautelosa, sense aniscar en cap moment per evitar caigudes. Percert que malgrat tanles precaucions, alguna vegada no resulta possible sortir immaculats d'una plaga, quan un pilarde cinc de cloenda es doblega com un acordi6. La Bisbalfou el punt de partida d'un calendari previst, que obligava a la Joves a no perdre lilada davant els
compromisos de El Catllar i l'Arbog. A la primera d'aquestes localitats s'hi acudi el dia24 d'agost a la tarda, deixant una bona tarja de visita amb uns dos, tres i quatre de vuit totalment realitzats. L'endemA a l'Arbog, plaga castellera per excel'ldncia i enf rontada a dues agrupacions punteres, la Colla Joves guanyi la partida carregant elcinc de vuit, i descarregant el dos de vuit i eltres de vuit. Quan tanquem aquest comentaris'ha visitat la poblaci6 de Tonedembarra, amb els quatre de vuit, tres de vuit i dos de set totalment reeixits, mentre resta pendent el repte de El Vendrell i la diada de Santa 0rsula entre altres sortides ja concretades.
La Colla Joves sap que ha de ler honor al titol de campiona, jugant les cartes mds diffcils que li exigeix un p0blic entds en castells. La Colla Joves es conscient que ha
de correspondre oferint bona feina als pobles que lan I'honord'invitar-la. La Colla Joves segueix com sempre en la liniade garantirels mesdilicils intents, amb elconsegUent risc, quan ho exigeix la tradici6 i I'honor d'actuar en una plaga aut0nticament castellera.
RENAUTT Concessionari
SERRA MARINE, S.A. PER L'ALT CAMP I CONCA DE BARBERA Teldfon 60 01 65 Vendes 60 46 58 Magatzem 60 57 14 FAX 60 2s 43
Ctra. Tarragona,2 43800 VALLS
fi
bici & esport
frW
Alfons Vives Mascarell G/. PantA, S
43800 VALLS
Tel.977 t
6'1 23 43
Anem Pel
al Vendrell
de
Entrant ja a la recta final de la
temporada i mancant solament sis assajos per Sta. Ursula no ens podem permetre perdre'ns cap assaig nicap sortida. Diuen que la f eina ben feta no t6 fronteres ; pertant, pertal de ler una f eina ben leta hem de posar els lolres dels castells de nou damunt de la pinya a cada assaig i aix[, quan arribem a la plaga ho farem amb els ulls clucs. El que no podem fer 6s assaiar els folres a la plaqa, la qualcosa demostra una inseguritat per part de tots i una desconfianga per la canalla itot plegat pot acabar amb fer el ridiculdavant del m6n casteller. Penseu que tenim una cosa pendent: el quatre de nou amb folre, i pel que s'ha pogut veure, els que s'han descarregat ho han let perqud hi havia molts assajos damunt les esquenes dels castellers i tothom sabia on anava. Que aixd ens serveixi d'experfdncia i no caiguem una altra vegada en all6 que alguns diuen: "a nosattres no ens cal assajar". No em cansar6 de dir-ho: tots els castellers de la Colla Joves hem d'anar a I'assaig. Comprometem-nos,lem-ho, perqu0 despr6s tindrem una gran alegria. Si estis mirant la televisi6, aixecat del sofi i agafa la faixa. Si et diuen d'anar a un sopar, digues que els divendres els tens plens. Fem un esforg tots que no costa pas gaire. Abans d'arribar a Sta. Ursula, lenim una fita important al Vendrell, la de descarregar per primera vegada aquest any ien aquella plaga eltres de nou. Com hem demostrat, des del Catllar hem let uns tresos de vuit magnlfics i ens hem perm6s el luxe de fer-hi la liguereta a I'algada de cinquens. Aixd ens diu que nomOs calque no lalti ningU alVendrell per poder-lo descarregar. L'altre castell que hem demostrat tenir b6 6s elcinc de vuit, que vam carregar a I'Arbog i que quan semblava que eldescarregariem sense problemes, va ler llenya. Actualment, la Colla Joves 6s la colla m6s en forma de totes les colles. Hem demostrat tenir uns castells de perfecta excuci6, encara que ens ha mancat la sort que han tingut altres colles.
Mlrant enrere. Si ens parem a valorar un xic elque portem de temporada, veiem que despr6s dels problemes amb que ens vArem trobar al principi amb la canalla, havent-la de fertota nova, s'han solucionat amb elKiko iel Rosell6. Elseu esforg ha trobat el premi: aquest any han fet set aixecadors icinc enxanetes. Feia temps que aix6 no passava, i el resultat 6s que, en fer tantes proves, a la f i s'ha trobat la canalla idOnia. Per6, peraltrabanda, tamb6 ho hemde pagaramb rnolts intents desmuntats de quatre de vuit ialtres castells. Tambd mirant enrere, veiem que a moltes places no s'ha
pogut ler un castell de vuit perqud tan
sols mancaven unes 30 Persones de pinya, fet llastim6s en una colla de m6s de
350 membres.
ll.luslons Totes les persones, des que neixen fins que es rnoren, creen els seus objectius amb somnis llunyans o b6 il'lusions que busquen de ler realitat al llarg de la vida. Per exemple, un nen si sap que aprovant el curs tindri una bicicleta de regal, lluitarA per aconseguir-ho motivat pel somni de la
bicicleta. Tamb6, qualsevol de nosaltres lluitari per
aconseguir pujar de categoria i tenir el premi d'una seguretat en l'imbit professional o b6 per ficar-se en un negoci ell mateix. Aclualment, la nostra Colla, a conseqUdncia de fer uns tresos de vuit tan perfectes se li ha obert una porta a un somni que fa poc hem comengat a lreballar: la de provar el tres de nou sense folre. Aixi de sobte, sembla molt esbogerrat, perd no n'6s tant tenint en compte les ultimes proves que hem let i mirant els castellers que tenim. Dir que no ellarem 6s molt ficil, perqud si no elfem no s'haurA arriscat gaire a I'hora de fer aquest comentari; i si el fem I'alegria esborrari el que s'havia dit. Jo nom6s dic que el provem i ens animem els uns als altres a fer-ho.
Vilafranca Per tal de que quedi escrit i per si algf t6 dubtes us comentar6 el pequ6 de no anar a Vilafranca. Es senzill explicar-ho perd dificil d'entendre-ho. Els administradors vilafranquins, despr6s d'uns primers contactes van demostrar que no tenien gaire ganes que hi an6ssim, Primer, oferint-nos mott per sota del que haviem rebut I'any passat, idespr6s mantenint una postura inamovible en un aspecte del contracte. Nosattres, amb l'afany d'anar a Vilalranca i demostrant-ho, virem demanar el mateix que l'any passat, fetque ens suposavaferun pas enrere perqu0 lesdespeses, com 6s ldgic, eren m6s elevades que l'any passat i aixd
suposava menys benefici per a la Colla. Perd estivem disposats a fer-ho pelque significava anar a Vilafranca a fer castells. Per culpa d'un punt en el contracte tora del tema casteller, la "process6", no s'hiva anar. lgualque nosaltres vam demostrar voler anar-hi, ells ho haguessin pogut ler per0 no varen ler ni el mfnim esforg per a tenir la nostra pres0ncia a la que, segons ells, 6s la plaga m6s castellera. 86, doncs espero que quedi m6s clar a qui ho tenia losc. Pit iamunt.
SALVADOR RAMON
IEiDE llenya, potser per culpa dels nervis de
l'anterior caiguda. Aquesta segona caiguda feu optar per tirar en tercera ronda el 517 el qual, tot i que anava clavat, calgu6 desmuntarun cop, doncs un aixecador no es decidia a tirar amunt.
En un segon intent el castell s'assol[ plenament. Es clogu6 I'actuaci6 amb un pilar de cinc.
314-B-91.Andorra. Com ja ve essent normal,
TrG do Vuit Caregal.
L'Espluga dâ‚Ź Francoll
28 -7 - 91. L'Espluga de FrancolJ. L'0ltim diumenge del mes de juliol la Colla Jovestenia una important sortida a I'Espluga amb motiu de la sevafesta
Major. S'havia mobilitzat a bastants components doncs la intenci6 era
la
de
ler castells de vuit. A mes, aquesta actuaci6 tenia I'alicient de fer-se compartint plaga amb la colla rival vallenca, la qual cosa no succeia des la la Festa Major vallenca de Sant Joan. L'actuaci6 estava prevista per la una del migdia, perd es retarda una bona estona degut que les autoritats i la gent encara no havien sortit de l'ofici. A la primera ronda es decidl intentar el 3/8, castell que es preveia que es descarregaria. El castell pujava fort, perO un cop carregat feu llenya. De
segona ronda es decidi ler el 217. El castell es carregA just i tot seguit l6u
a
comengaments del mes d'agost la Colla es desplagilins a Andorra. Aquest any la sortida tenia l'alicient que era tot un capde setmana i no sols un diumenge, doncs el dissabte alvespre tamb6 es feien castells. Abans de comentar les actuacions que realitzarem, val la pena destacar i felicitar a I'organitzaci6 pel bon tracte i els excelents allotiaments i dispeses que ens facilitaren, la qual cosaf6u que aquesta sortida a Andorra fos de bon record per a tota la Colla.
Es sorti de Valls havent dinat, i despr6s d'un vialge forga tranquil s'arribA a Andorra. Cap a les vuit del vespre, es f6u la primera actuaci6, descarreganlel3lT,el4lT i el ?7 sense dificultats, encara que en eldos de set
Ouatre do Vuit
7
- FlrqGt valls'l-lrqGl vals
Ebscattsgd.
-8 - 91. Flragost. Pels volts de les set del vesPre
Plaga del Blat.
L'af
ludncia
de
components fou notable, let que permetia a la Colla poder realitzar castells de vuit sense haver de patir per manca de pinya: tot elcontrari.
s'hagu6de treballaruna mica. Esclogu6 aquesta actuaci6 del dissabte al vespre amb un pilar de cinc.
vuit. El castell es carregi i descarregA
L'endemi diumenge, al migdia,
plenament, demostrant una vegada
actuArem davant del Com[ d'Andorra Els castells realitzats foren un pilar de cinc de salutaci6, un pilar de cinc portat albalc6 delComu, eltres de set aixecat persota, cincde set, quatre de set amb el pilar, un tres de sis, en el qual puji una autoritat locala segons iun pilarde
m6s la nostra Colla que el Tres de Vuit es uncastellque domina a la perfeccid.
comiat. Acte seguit anirem a dinar i desprds emprengudrem el viatge de tornada.
En primera ronda
essortidetres de
De segon castelles realitzi el dos de set que tamb6 s'assoli plenament. A la tercera ronda, icom a 0ltim castell, es
descarregi un magnffic 4 de 8 que ajudi molt a la Colla per tal d'agatar confianga a aquest castell. Caldestacar que aquest fou el primer castell de vuit que f6u I'aixecador Victor Calvet
trtM
TOT PER L'ESPORT Abat Llort,5 Tel (977) 60 18 06
i
amb motiu de la Firagost,laCollaJoves es disposava a plantar castells a la
43800
vALLs
amb la Sandra d'enxaneta. Ens acomiadirem de la PlaQa amb dos
assistir-hi. L'atractiu
pilars de cinc. 14
i la il'lusi6
d'aquesta diada era eltres de nou amb lolre com a principal castell. La confianga i les ganes de fer-lo eren presents en tots els components de la Colla, i la Plaga de la Bisbal s'ho mereixia, doncs, a part de ser la plaga m6s castellera sense colla prOpia, 6s una plaga rnclt estimada per la Colla Joves, i en la qual s'ha demostrat que ens tenen gaireb6 com a la Colla local. Despr6s de realitzar magn if icame nt dos pilars de cinc, la Colla Joves es disposava a realitzar eltres de nou. El folre ila pinya s'hagueren de desmuntar dues vegades i, en el tercer intent, el
-7 - 91. Local de la Colla Jove
de Tarragona. La Vigilia de I'actuaci6 a la Bisbal a la nit anArem a celebrar, conjuntament
amb els anlitrions, la Jove de Tarragona, la inauguraci6 de les reformes realitzades al seu Local Social. Era una sortida que podia venir b6 per
tal de ler un 0ltim assaig de cara a I'actuaci6 de I'endemi. Els castells realitzats lor en el 217, 317 i 5/7 els quals es descarregaren perfectament lots ells
castell
donant, si m6s no, una mica m6s de conf iangade caraa I'endemi. Esclogu6 I'actuaci6 amb dos pilars de cinc, un dels quals es quedA amb intent.
tiri
amunt. En col'locar-se
l'aixecador el castell feu llenya. El nostre intent de castellde nou lou molt aplaudit
pero no es pogu6 carregar Per molt poc. Llavors el Cap de Colla opta pel quatre de vuit, que caigu6 amb elquints lruit dels nervis. No obstant, tornirem a intentar el quatre de vuit, que tot i semblar que pujava lort es desmuntA provocant, llavors si, un gran desenc[s i un estat de desAnim en la prActica totalitat dels membres de la Colla. S'havien intentat tres importants castells, itots tres restaren en intent. En aquell moment la decisi6 fou la de intentar el dos de set, castell que es descarregi, itot seguit es descarregi
un perfecte tres de vuit, malgrat el cansament dels castellers, en elqual cal destacar que hi pujaren a segons castellers que feia algun temps que no pujaven, demostrant aixi I'excel'lent planter de castellers de qud disposa la T16 dg Vuit Dsscarrsgat.
15
nostra Colla. Aquests dos de set i el tres de vuit feren que la Colla Joves pogu6s sortir de la plaga de la Bisbal amb la satisfacci6 que, si b6 no es
La Bisbal dâ‚Źl Pen6dd6
-7 - 91. La Bisbal del Penedds.
La diada de la Bisbal es presentava molt important pe r a la Colla Joves. S'hi havia convoeat pricticament a tota la Colla imoltsdels seus membres havien
pogu 6 assolir I'objectiu f ixat prdviament,
fet importants esforqos per
acabi amb un pilar de cinc.
poder
si que es pogu6 assolir una actuaci6 prou meritdria donades les circu mstAncies del moment. L'actuaci6
La Bisbal del Penâ‚Źdos
Dos ds Set Descarregat.
encara per col'locar, molt possiblement
17
-8-
91. Gelida.
El dissabte dia 1 7 d'agost a la tarda,
la Colla Joves es desplagi a Gelida. L'actuaci6 era de compromls i es compartia plaga amb la colla local. Tot i la poca assistdncia de components, es plantaren un perf ecte tres de set, un quatre de set i el dos de set, castell que calgu6 defensar una mica, talcom es propi d'aquesta construcci6, i del qual val a dir que debutaren dos baixos que no havien parat mai un castell com aquest. Per cloure I'actuaci6 es leu un dos de sis de germanor i un pilarde cirrc.
24-8-
91. EICatllar.
Amb motiu de la festa major del Catllar, la Colla Joves s'hi desplagi amb la intenci6 d'oferir-hi una bona actuaci6 de castells grossos. Compartien plaga amb els Xiquets de Reus i amb la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, la qual cosa ja es motiu per si mateixa per intentar castells com els que la Colla hi realitzit. La plaga es
TALLER ADOLFO RENTAT IGREIXATGE Germans Sant Gabriel, 8 Teldlon 61 34 89
Obert de dilluns a dissabte 43800 VALLS
la canalla. A la tercera ronda,
i
esperonats pels dos castells anteriors, virem descarregar el dos de vu it, castell que s'hagud de treballar mott, perd que va donar una lorta iniecci6 de moralde cara a la sortida del dia seguent' Es clogu6 aquesta excel'lent actuaci6 amb dos pilars de cinc, un dels quals nom6s fou carregat.
pogut evitar. A la tercera ronda es descarregi un altre perlecte tres de vuit amb figuereta inclosa, arrodonint una actuaci6 que fins llavors era la millo r de htenporada. Ers acomhdarem de h phga anb un Pilarde cirrc'
En aquesta actuaci6 si s'hagu6s descarregat el cinc de vuit, molt possiblement la Colla Joves haguds optat perun castellde m6s envergadura que no eltres de vuit.
ElCatllar
Ouatrs d9 Vuit D6elrrsgâ‚Źd,
veia molt plena i ens hi desplagdrem forga components. S'entri a la plaga amb un pilar de quatre caminant"
En primera ronda
vArem
descarregar un tres de vult de perfecta
execuci6, amb figuereta als quints realitzada pel Miquelde Haro, f iguereta que, ambtotaseguretat, ning0 rn I'havia
vist mai en aquest segle. En aquest castell hi pujA d'aixecador el Jordi Pallards, essent el primer tres de vuit que realitzava, destacant tamb6 que a
quints hi debuti
el Pere Rico,
demostrant que 6s un bon casteller' A la segona ronda es f6u un quatre de vuit que calgu6 delensar una mica perd es descarregi Prou b6. En aquest castell hi debuti a quints el Ram6n Jim6nez, un altre casteller sorgit del moh bon treball dels responsables de
Cinc ds vuit Cailogat.
r-'Arbog dol Penedds
25 - 8 - 91. L'Arlcog del Pened0s. La tradicional actuaci6 de l'Arbog era esperada amb ganes Per la Colla Joves, doncs s'hi volien intentar grans castells per demostrar el nostre potencial i ler veure que la caiguda del tres
de nou a la Bisbal havia
estat
perfectament superada per la Colla. Amb el carrer de l'Aiuntarnent ple de gom a gom es comPartia actuaci6 amb
altres dues Colles rivals. S'enlri a la plaga amb un Pilar de quatre i acte
seguit se'n realitzi un de cinc de salutaci6. Animats per I'actuaci6 del dia anterior i amb moltes ganes, es sortf de dos de vuit, castell que es descanegi despr6s
de treballar-se una
mica. L'actuaci6 es presentava b6 ia la
segona ronda s'intentaria el Cinc de Vuit, objectiu de la jomada. El castell puiava molt fort, s6lid i segur, encara que els dos pilars portessin una mica de retard. Quan el castell es descarregava i semblava que s'assoliria plenament l6u llenya. S'havia carregat un cin de vuit que era perdescarregar. No obstant, era elprimercarregat de la temporada encaraque ja I'havia provat una colla anteriorment. Cal dir que en la caiguda, el Roger Ventura es va fer
un trau al caP molt Possiblement
provocat per un rellotge d'alg0 de la
T16 dâ‚Ź Vuit Dsscarrsgat.
B
UArboa dol Pensd66
pinya. Aixidoncs, aquest let s'hagu6s
Dos de Vu( Doscarsgat.
L'Arbog dsl Penodgs
1 - 9 - 1991. Torredembarra
Tamb6 amb motiu de lafesta maior,
el diumenge Primer de setembre
Colla Joves es desPlaqi
la
a
Tonedembarra, per oferir-hi la millor
actuaci6 d'aquest segle en aquella plaga. Es compartia actuaci6 amb la colla local i amb els Xiquets de
Tarragona. El Primer castell en
descarregar lou un altre perfecte tres de vuit ambfiguereta. Unavegada m6s
quedA pal6s I'excel'lent domini que tenim d'aquesta construcci6. El segon castell fou un dos de set de perfecta
execuci6, amb el Jordi Pallards d'aixecador, i el V[ctor Calvet
d'enxaneta. Era la primera vegada que
aquest parell pujaven d'aixecador
i
enxaneta, essent quelcom molt positiu de cara alfutur. Eltercer castelllou el
quatre de vuit, castell que calgu6 desmuntar en una ocasi6 i que es descarregi en segon intent. Cal remarcar que hi debutA un segon nou'
que normalment Para a baixos, ique en Joan Fords va fer el seu primer 4 de 8 d'aixecador. Es tanci I'actuaci6 amb
el clissic pilar de cinc. JOAN INGLES VENDRELL
@"oLlMPtADEs i cAsrELLs" -
Limitaci6 de "Colles Castelleres", que no se si representarAn els paisos de laC.E.E. -en aquestcas dotzeo b6 els pai'sos participants, que no s6 quants son.
2.-
Assenyalar un mixim de 'castellers' participants repartits entre les "colles'. Aix6 ha d'estar en relaci6 als "castells'que es pretengui enlairar!!
3.4.-
3.1- Els colors de la camisa d'un 'casteller' -al igual que l'atleta amb la seva selecci6 -es I'identificaci6 de l'individu amb la seva'colla'. 3.2- L'indumentaria ha de ser forgosament, la pr0pia de
cada'colla'. 4.1- Desplaqar a Barcelona tots els participants dues, tres o quatre vegades per assajos.al marge del cost que representaria- no servirA quasi de res. 4.2- Cada "colla' ha de tenir el seu coordinador-responsable que ha de portar la veu cantant del seu grup i que inter-comunicat amb I'organitzaci6, ha de donar les
oportunes instruccions per I'actuaci6. 4.3- Un assaig general amb tota la gent, seria mes que suficient. 5.1- Es l6gic que els 'castellers', m6s altres agrupacions folkl6riques, no puguin quedar-se a I'estadidespr6s de I'actuaci6, problema d'esPai. 5.2- No obstant seria convenient que els components del pom de dalt o sigui la'canalleta' deg udament controlaB per un responsable, es poguessin quedar dins el
Els atletes participaran a les 'pinyes"? lndumentaria com0 als Jocs Olimpics, o sigui que les "colles' no sidentifrcaran per el seu color hatlifual? Les "colles' al complert, tindrin que assistir a tres o
6.-
quatre assajos? Els components de les "colles' no podrin quedar-se a I'estadidespr6s de I'actuaci6 iveuran lacontinuaci6 dels actes, en un localanex mitjangant una pantalla gegant de T.V.? Les despeses previstes per I'organitzaci6 jason molt
7.-
altes i per aix6, les assignacions per la'colla'serin les mlnimes per cobrir les despeses de cada agrupaci6? Cada'colla'escollirA el "castell" que vulgui enlairar?
5.-
-
2.3 - Un bon ajut a les pinyes @rien ser els componenb de les 'colles'que no participin i aixi, tohom hi seria presenl
No calia ser profeta, per a predir aconteixements en I'afer dels 'castells" i "Jocs Olimpics Barcelona'92'. D'iniciels organiEadors de I'acte inaugural, no han sabut connectar massa b6, amb l'idiosincricia que mou la gent que configura el "mon casteller'. Hi ha rumors d'una s6rie d'ennumerats que condicionen la presdnciade le "colles castelleres" en els acEs d'inzuguraci6 previstos per les Olimpiades de Barelona 92.
1.-
recinte.
6.1- Si recordem les xifres que es remenen com previsi6 de cost en I'acte inaugural -sense que les 'colles' tinguin queferelseu agost- crecque les assignacions han de ser dig nes per cobrir amb escreix les despeses
per desplagaments, estades, aixl com, per poder presentar-se amb nova indumentaria. 7.1-La bona gamma que tenim en configuracions de
Per a concretar molts d'aquests aspectes, sembla ser i ha intervingut la'coordinadora castellera" amb m6s o menys
'castells' pilar, dos o torre, tres, tres per sota, quatre,
6xit.
quatre amb pilar o agulla, cinc, etc... amb les seves variants d'alqada ifolres, fan que no veigiencertatque cada'colla, faci el 'castell'que vulgui. 7.3- A cada "colla" se li hauria d'assignar el seu 'castell' perque el prepari i assagi adequadament per aixi, poguer-lo realitzar amb les mdximes garanties d'6xit. 7.3- S'hauriad'aconseguirquedurantl'exhibici6 es produis el m inim de'llenya" possible aprofitant les experi6ncies
Tamb6 s'han escoltat i ha hagut opinions particulars de presidents i 'caps de colla' que no han caigut b6 a la coordinadora i s'ha parlat de dimissi6. Hi ha "colles' que han renunciat a participar-hi pel fet del no reconeixement d'u n Com it6 Olimpic Catalit i d'altres que h o han de decidir en assemblea. En resum, que encara no se sap quines serAn les'colles' que hiparticipardn.
No puc per menys, de donar la meva oplnl6 a aquests ennumerats: 1 .1 - El fet d'escollir un determinat n0mero de "colles', dins les vint i tantes existents, sols pot fer-se en base a seleccionar aquelles que -per aconseguir un millor espectacle- estiguin en disposici6 de poder assolir amb certa seguretat, "castells' dels anomenats de set, set i mig o vuit. 1.2- Toti aixl tinguem en compte que, mai no es potdirque un "castell' arribar6 a fi de b6. O sigui que per bona que sigui la "colla' no se sap mai si el 'castell es carregarh i es descarregard'. 1.3- De totes maneres, les 'colles' no seleccionades, mereixen que se'ls doni una explicaci6.
2.1- El n0mero de parldpanB duna'colla' sempre hauri deshramb relaci6 al 'castell'que intentin enlairar. 2.2- Contiar que els atletes farin 'pinya", sols pot 6sser com complementari.
ffi
que tots tenim, de concursos
-
i
exhibicions de
compromis. L'objectiu que hauria de moure atota lafamilia'castellera' es que, es tracta d'una oportunitat rirnica de promocionar arreu del m6n, la divulgaci6 del 'fet castelbf . Demostrar que som un poble que tenim ben arrelades les
nostres tradicions, reflectides en aquest cas, en I'art d'enlairar els nostres "castells' on la base, es una'pinya' h u mana que agrupa i agermana a toB els seus componenb. Transmetre a tots els pai'sos el nostre missatge que:
Es necessarl aconsegulr una "Plnya Unlversal" per enlalrar amb forga, equlllbrl, valor I seny...
un monllque, -slens desculdem una mica- pot
fer "Llenya"tt VIVESO - JULIOL
91
N.R.- Article no publicat en el nfmero anterior per manca d'espai.
NBEursrq Quan 6s produelx elteu lngr6s a la Colla Joves? Al plegar la Muxerra, deixo d'anar als castells, lins que 6s forma la Colla Joves, de la qual en s6c membre des
delseu inici.
Quln contactes tenles amb la dem6s gent de la Murerra, I com
Enric Montserrat
i
Pifiol, de
cinqu anta i un anys, marit, pare i germA de caste I le rs, d' asce nde nci a caste lle ra
per part de pare i oncle. L'Enric 6s conegut per tota la Colla com "el sabater" donat que 6s el seu otici. En l'actualitat forma part de l'equip
que porta la canalla, del qual Cs el
tresrer actualment. En la seva llarga trajectoria om a casteller ha fet diverses taques donat que es un membre molt actiu de la nostra Colla.
A la vegada 6s un component d'aquells que tothom el te sempre present, perqud 6s molt de la broma i es fa apreciar per els seus amics.
Com t'lntegres als castells? Elpare anava a la Muxena, iun dia
anant a assajar em van fer pujar a i aleshores ja vaig continuar pujanthia dossos als castells de vuit i despr6s a quints. Despr6s ia vaig passar a parar a baix, i de vegades a crosses i darrera el baix. dossos
s'organltza !a futura colla? Diariament ens anavem trobant al BarOrient, a laterrassadel Pati, tot un grup d'amics, procedents de la Muxena nous elements) f ins que un dia declJim de fer una reuni6-esmorzar, en la qual 6s van a buscar antics elements de la (i
Muxerra, itamb6 gent nova.
En un prlnclpi tens algun dlrectlu dlns la nova colla?
cirrec
No em va vindre mai atomb agafar capcirrecdirectiu, encaraque sempre he apoiat a totes les juntes, i he estat predisposat a col'laborar en tot el que
m'han demanat.
mateix, al principi no en donaries ni
cinc cdntims, per falta de gent als assajos i problemes amb la canalla, per6 despr6s la cosa s'arregla i es lan enxanetes i aixecadors, itothom queda amb la boca oberta.
De tota manera llastima de no poguerdescarregarel clnc de vult a l'Arbog, eh que sl Enrlc? Es una cosa que em sap rnolt de greu de no haver-lo pogut descarregar,
ja que hi havia grans possibilitats de fer-ho perquO anava lorga b6. I de la no anada a Vllafranca, que en penses, com a component de la Colla Joves?
Jo sempre he sigut del Parer de no
anar-hi enguany.
I en aquestes
condicions, (cobrant menys i havent d'anar a la profess6) de no tornar-hi cap any m6s. En tot que em sap greu Perqud des
de sempre que hem sigut una Colla guerrera, i ho donem tot a la plaga.
A la prlmera temporada d'anar a la Muxerra, vas pujar en cap castell de vult? Si, perqud vaig assajar en castells de sis, ide cop ivoha, estant a la Riba, alcampament, ens van vindre a buscar per anar a Reus, i alll vaig puiar al
Que oplnes d'aquesta gent que encara avul pensen que era millor d'anar-hl, I que lncl[s dluen que f'hlst0rla els donari lara6? Com a casteller respecto la seva opini6, per6quetambd ells respectin la
quatre de vuit.
meva.
Que t'han semblat les darreres actuaclons d'aquest mes d'Agost? Doncs la veritat 6s que no m'ho esperava, perqud cada any passa el
Creus que a horcs d'ara Portarlem algun castell de nou, I altrament els Castellers de Vllafranca haguessln descarregat el quatre de nou
trIIETtr Jacint Fontanillas, S.A. C/. Candela,29
43800 VALLS
10
Tellfons: Tallers 60 01 54 Olicines i Vendes:60 30 21
lgualment? Molt probablement que si, portariem
algfn castell de nou, possiblement el tres de nou descarregat, ifins itot el cinc de vuit. I per altra banda crec que els Castellers de Vilafranca no s'ho haguessin empassat tant dolg.
S'haurlen ret lgualment Ies bones
sortldes, d'aquest darrer mes sl hl haguesslm anat? L'any passat 6s va anar a Vilaf ranca,
idespr6s a Torredembarra no es va poguer f er cap castell de wit. I a l'Arbog, i a la Bisbal, jo crec que si perqud s6n
En aquestes dlades les colles van a fer castells amb anlms de guanyar, I per tant de compeilr, 6 per al contrarl van a la plaga amb uns castells pre-establerts, I que els
altres lacln el que vulguln (6
puguln)?
Encara que ambtot aixd tenim una Escola de Grallers molt maca.
que toquen, prescindint del que faci
moment?
I'altra colla.
La Colla la veig b6, l'0nic que manca gent als assajos. La gent a I'hora de
Que en penses de l'lntegracl6 de la dona a la Colla, com a castellera de ple dret?
Que et semblarla lntentar el tres de nou sense totre per Sta. Ursuta?
Em fas una pregunta que em sembla molt b6, perqud jo tinc a la dona dins la
Qulns altres castells t'agradarla que descarreguesslm? No cal dir-ho, el quatre de nou folrat,
6s una espina que tenim clavada,
I el dos de vult sense folre, no t'agradarla veure'l descarregat enguany? Aix6 no cal dir-ho, per6 cal molt d'assaig i fer moltes proves per tal seria una gran fita. Que et semblen les grans dlades
castelleres? S6n traques finals en les quals ja 6s porten rnolts castellslets, ien aquestes
diades vas a donar-ho tot, grans castells.
i
proves
junta, cosa que a mi m'agrada molt perqud em sembla que fa una tasca com qualsevol altra component de la colla, @m tamb6 la Paquita Pallar6s i tantes d'allres que han treballat i han
Com veus la Colla en aquest
la veritat ja venen, (a les sortides), perd als assajos no es pot fer els folres dels castellsque voldriem, perqud si vinguds la gent, 6s una Colla per fer tot el que vulguessim.
!el m6n Castelleren generalcom el veus?
fet molt per la Colla encara que moltes vegades no 6s reconeixi.
Hi ha quatre o cinc colles que destaquen de la resta, les dem6s no acaben de sortir dels castells de set, excepte en alg0n cas molt concret.
EntretU, el teu fllt I la teva senyora lntrodulu Ia "Qulna" a la Colla Joves, com va sorglr aquest fet?
Quina pregu nta t'hagues ag radat que jo t'hagues fet en aquesta entre vlsta, I no la he fet?
La culpable va ser la dona, perqud
Quin ha sigut eldia m6s joi6sdins la Colla Joves, ila resposta haguds estat
i
tamb6 elquatre de vuit amb el pilar de sis al mig.
d'af inar-lo, i penso tant sols carregar-lo
qriestions laborals 6 perque comencen afestejar, ialeshores sempre hi ha una mitjana d'edat molt baixa, isi no fos per unsquants sacrificats no seriapossible I'escola.
Vas amb uns castells @ncrets, encara que moltes vegades depenen del primer castell i segons el que passi en aquest primer castell vas ballant el ball
places castelleres i s'ho mereixen.
Trobo que 6s unafitaque enstenim que posar ja que el tenim molt b6, i enguany tenim la canalla.
complicada perqud quan la canalla es
fan grans, la majoria ho deixen, per
tenim uns parents a VitajuTga (Att EmpordA), icada anyfan la quina, i una de les tantes vegades que estavem allI lent la quina, els parents ens deien que amb el local que tenim a Valls tamb6 la podriem murtar, aleshores la dona va posar lil a I'agulla lins que es va portar a lerme.
Sta. Ursula del 86, en que virem realitzar la millor I'actuaci6, descarregant per primera vegada en aquest
segle eltres de nou folrat, a m6s del cinc de vuit, icarregar el quatre de nou tamb6 folrat.
JOAN FABREGAS
El teu llll 6s el cap de t'Escota de Grallers de la Colla Joves. Com veus
actualment les nostres gralles? Molt b6, per6 6s una tasca molt
COMPRA I VENDA DE LLENYES PER A LA SEVA LLAR SERYEI A DOMICILI
SEGOVIA PorlalNou, 10 Tels. 60 59 14 - 60 07 61
4:}8OO
VALLS 11
SOBRE ELS PILARS que les actuacions s'acaben a les 5 de la tarda i aix6, de veritat, sique es fa pesat; i m6s encara si no va b6 la cosa i s'ha de muntar idesmuntar castells amb lolre' Per0 amb les actuacions, diguem-ne, normals, com la maioria que es fan a Valls i a algunes altres places, elbon casteller ielbon afeccionat s'hi queda lins a l'0ltim pilar, sigui de sis, de cinc o de quatre. Jo, particularment, quan vaig a veure castells en places on no actua la nostra Colla sempre tinc un problema, el de notenircotxe, isempre he de convdncerels altrescompanys que m'acompanyen que ens quedem tan sols cinc minutets m6s, per veure els pilars i anar-nos-en. Perd jo recordo que anys enrere la gent comentava els pilars. Doncs, l,qui no havia sentit parlar dels lamosos iergos del Vendrell, terra de bons pilaners, de Vilafranca o delarragona? I a Valls elLloreng6, el Roset, elQuinto, el
Rabass6, el Par6s, el Batet i etcetera. Sense parlar de
segons, quarts i bons enxanetes que van ajudar elsque van ten-ir la sort de fer pilars com el de sis o el de set. Tots ells tenien elseu estil imanera de ler, en cadascun era diferent, perd si se'n parlava era per la seva manera de fer-los' Avui la nostra Colla gaudeix de bons pilaners capaSos
de ler el pilar de sis i el de set: nomds cal donar-los la que es mereixen. importincia ' De vegades a les places em trobo el Ton Oller el qual, si
De vegades, parlant de castells amb els companys, ha
sortit la cosa dels pilars, i d'aix6 m'agradaria fer-ne una miqueta d'escrit. Ja la un temps noto una manca de respecte envers els pilars entre alguns components de la colla. No 6s menyspreu la paraula adequada, perO si que 6s veritat que no se'ls dona la importAncia que els pilars han de tenir en una colla castellera. Danerament, al m6n casteller s'han agaf at mals @stums, iun d'ells 6s que encara no s'ha acabat d'assaiarque alguns components ja es treuen la faixa i, a l'hora de fer els pilars, es posen a xerrar o a mirar-s'ho. lgualment passa en les sortides en qua molts ni es queden, ja esta tot fet, per a ells;
amb el pilar ia s'aneglaran, com si fo alguna cosa lora I'actuaci6. Creieu-me que en tenim un bon exemple, perqu0 silem memdria, l'any 1 988, al Vendrell, perladiadade StaTeresa, en quO la Golla va ler 3 de 8, 2 de 8 amb lolre i 4 de 8, tot canegat idescanegat, despr6s es va aconseguirdescalregar
el pilar de sis, castell que feia mohs anys que cap colla vallenca no podia fer. Doncs senyors, a la tarda hi havia gent de la nostra Colla que havien estat alVendrell i no se n'havien assabentat lins que van veure el v[deo. Un dia en quE els germans Gtiell alterg i els germans Gormaz al quart descarregaven el 2 de 8 amb folre, un dia de goig per haver
descarregat el pilar de sis, i no ho podien veure perqud l'arrds se'ls refredava.
No, aixd no s6n els castells. Jo comprenc que, de vegades, les actuacions comencen massa retardades i es latard. Comtamb6 hiha places que volen tenirtantes colles 12
no m'equivoco 6s l'0nic terg que ha descarregat el pilar de set i el segon que m6s vegades ha descarregat el pilar de sis. I ell sempre em comental "Amb aquests castells tan macos que fem avuidia hitrobo a faltar els pilars de sis ide set". ljo, per la meva part, lidono la ra6 perqud s'han vist actuacions de castellsde nou enqud, alfinal, elpilarde cinc es la ben iustet. I penso que si els vells segons com Pelegri i Fontanilies hilossin ara, de ben segur que tamb6 dirien "ara hifalten els pilars de sis ide set". ldic aixd perqud ells, fent castells de set i de vuit, el pilar de cinc el feien iugant' Penso que la ra6 que faltin aquestes coses 6s com se senten i es f an els castells d'avui' Ara, es va a la plaga sense gralla f er cercavila ni res d'aix0; i se'n surt igualment, toc de just I'hora plaqa a la a arriben i cap a casa. Molts castellers b6 o estA home aquell no sap si del castell. Elcap de colla
no, i hi ha de confiar sense poder veure si esti com ha d'estar o no.
Temps enrere, almenys u na hora abans d'anar a la plaga els castellers hi eren tots i es podien ler proves. El cap de colla, aix[ anava a la plaga amb molt m6s de coneixernent pel i no com ara, que hiva mig venut' Es fein alguns pilarets plaga. la cap a carrer i aixl s'anava Siens remuntem alsegle passat, podem llegirla histdria de "l'amo del pilar de cind', que ens explica que hi va haver dos homes que, en diferents anys, van portar elpilardes de la plaqa del Blat al Pati. De veritat que aquesta proesa m'nagu6s agradat veure-la. I f ins i tot crec que la nostra colla td homes per poder-ho fer, encara que los amb el pilar de quatre. La qUesti6 seria comengar-ho a fer: si abans ho van fer, avui tamb6 es podria tornar a provar. Sitenim pilaners capagos de fer la f iguereta i de descarregar el pilar de sis, tamb6 podem descarregar el pilarde set i caminar el de cinc lins a on convingui. El que caldria ler 6s animar-los i donarlos su port, i valorar mds el q.re tenim de bo dirs a h nostra Colh'
Demanaria que el nostre cap de colla i els dirigents expliquessin que quan s'arriba a la plaga i s'hi ha d'entrar amb el pilar caminant o, simplement, fent-lo, s'hi ha de posartothom, i que unacaigudadolenta pot afectar I'actuaci6. I que en acabar no passi com va passar al Catllar, on despr6s de descarregar tres castells de vuit, a I'hora de ler els pilars la gent se n'anava i alguns f ins i tot estaven bevent al barde la plaga. Pensem que al capdamunt det pilar hi puia el lutur de la Colla, i que els pilars, normalment, cauen endavant o endarrere ino de @stat, que 6s d'on molts se'ls miren. No voldria acabar aquest escrit sense f er una ref erdncia a alguns comentaris que la uns anys van sortir a la llum i que, de vegades, encara hiha algun il'luminatque comenta: referent alpilarde sis, esvadirque eracosade circ, quetant solscalia entrenarcinc homes iiateniem pilarde sis. Tamb6 es deia que era a I'abast de moltes colles petites, icrec que
aquestes colles petites que el van fer poden opinar sobre qud 6s el pilar de sis. Per6 no caiguem en I'error de creure que no t6 cap valor, quan rnolts saben que moltes colles anomenades punteres el voldrien tindre, i de ben segur que en presumirien, i no eltenen.
Una de les dificultats que t6 el pilar de sis respecte a la resta de castells 6s que els dos xiquets de dalt han de ser el milloret del pom de dalt, que cada any creixen i, sempre, aquest planter no es t6. En canvi, en un castell, icom m6s gros sigui -em refereixo a la base- I'enxaneta pot ser el m6s grandet del pom, m6s que l'aixecador. Aquesta 6s una de les diferOncies entre els castells i els pilars. Crec que si hi pos6ssim m6s interds i es cuid6s una
miqueta mds tot aix6 canviaria. Els pilars es tornarien a valorar i no crec que tornessin els comentaris dient que s6n les postres dels castells itantes bajanades com es van dir pels volts dels anys 69-70. Per a mi, els pilars s6n com la salsa dels castells, i les postres s6n una altra cosa, com el cafd, copa ifiria, que ve despr6s de la plaqa.
ANDREU MONTSERRAT I GUASCH Nota aclaratdria: Referent alcomentari de Places Castelleres (publicat a I'anterior n[mero), el 4 de 8 de I'any passat a la Bisbal estava carregat iva apardixer com a descarregat per un error de transcripci6. Pel que la al 4 de 8 amb el pilar, no enganyo a ning[ dient que esti carregat. Tota la colla Joves ercara estem amb les bases del 82.
LI JIINTA INIIOIBilIA 1.- Que a petici6 prdpia ha deixat el Bar en Ram6n Jimenez Llamazares ique el seu lloc I'estA ocupant el Diego Caflamero, del que desitgem una felig participaci6 entre nosaltres.
de la Colla. A la boda hi assistiren alguns castellers i
li
dedicarenun pilaren sortirde I'Esgl6sia ipertot aixd livolem desitjar que la seva vida com a casat sigui tant florida com la de casteller.
2.- S'ha fet entrega al Sr. Alcalde de la nostra ciutat, d'una lotograffa emmarcada de I'audi0ncia que a Madrid ens va dedicar el Sr. Ministre de Cultura i que tambd hi era present el senyor Perez de Tudela, i d'attres fotografies preses en aquellacte. 3.- Recordem que David Sanchez delpom de dalt, va tindre un accident de circulaci6 anant amb una motocicleta, del qual es recupera favorablement. 4.- Per decisi6 de l'0ltima reuni6 de iunta, es va acordar que es fes cArrec de la secretaria en Ramon Cort6s Clua, del que esperem els millors exits dins la seva tasca. 5.- Volem tamb6 notif icar que el dia 17 108191 es va casar el Geronim Garcia Escudero, conegut millor dins el mon casteller com "El Momo" itamb6 un dels primers enxanetes 13
l. GALERIA DE FIGURES {. L'HOME IRACUND Avui presentem Juon Romoncero Mostocho, un home del poble que pertony o lo vello gerreroci6 de ciutodors que von deixor rostre pel seu toracter violent i irritoble en qUestions d'omor propl. Quon Mostocho no ero ton veil ocostumovo onor o lo protjo orbossenco, Acomponyot d'uno coilo de gent es dedicovo o fer costells o t,oreno, Un dio porticipd en un concurs, competint omb oltres persones que es disputoven l,honor de fer els mlllors cosiells d'oreno. Mostocho no tenio el seu dio i el costell que volio reolitzor li trontollovo i s'enforsovo. Prop d'ollf, contemplont l'exhlbici6, s,hi troboven homes idones que discutien sobre costells gesticulont omb els llovis i les mons, Mostocho estovo enfodot perqu6 no li onovo b6 lo feino i el cosiell trontollovo o punt d'ensulcior-se. I errcoro s'empipd m6s quon observd entre els espectodors, el gest d'unrc dono que movio els dits i feio gonyotes. Ellvo pensorque se,n fotio de lo sevo escosso hobilitot en fer costels I oiid li feio regiror els budells, Lo coso s'ogreujd encoro m6s quon Mostocho observd que ol seu costot, uno collo de joves estoven completont omb dxit un otrevit costell de circ torres omb uno olgodo de vuii pisos. Ellhourio volguttrepitjorl'obro que elsjovesocoboven de
plontor domunt l'oreno. com que oquesto-occi6 l,hrcurien' condemnot molts
espectodors, decidi dirigir-se o lo collo de joves, omb un gest despectiu de bonyes que justificoven el seu empipoment, Ero un signe d'impotdncio i de poco educoci6 impropi d,uno persono normol i sensoto. Amb oquell gest el Joon Romoncero Mostocho es guonyd l,honor de ser considerot un destocot home irocund. Aro Mostocho es possejo omb el seu bost6, contemplontcodo estiu com lo gent jove segueix construint domunt lo sorro uns costells forts, esbelts isegurs, mentre o l'hivern pren el sol ol nou portol, comentont omb uno vello collo d,omics lo sevo frustrodo pretensi6 d'oixecor costells d,oreno.
.
GUILLEM PI IPI
r,'ocesr6
ATENCIO !! n,ocasro
DE coMpRAR uNvEHrcLE
r ellrg
,A HA ARnlBAr AjR_AlllNo
rf corxr
6s pnneut
No
!!
NosALTRES
vol-
VEHICLES D'OCASIO DE CONFTANQA
TENrM
r,a sor,ucro'-''
. Tot tipus de vehicles totalment rcr.istats i garantits!
. .
lr
rnr,nvlsro
It
li If
Aquest mes emporti's un magnific IV en color en comprar un vehicle O( Plans de finangament il la seva mida, crddits al momeri, sense entrada.
si en 7 dies no queda satisfet amb Ia compra, Ii canviem el vehicre L'ESPEREM,
NO
ES PERDI
o ri tornem els diners.
I-'OCASIOII
Carretera de Montblanc, s/n (davanl gasolinera) Tel:60 SS 55 VALLS
Amb el supo( i tagaranla
d'AUTOCOMAROUES Primeren sedeis
otrrtHrt
5qae6-
BR ltr
COL.LABORACIO
EgDB@g C/. Abat Llort, 14
11
Teldfon 60 15 61
VALLS
Falta d'educacl6? L'onze de setembre, Diada Nacionalde Catalunya, a la Plaga del Blat, mentre es feien els pilars de comiat de les respectives co lles, es produ I un f et u na mica inusual, la cosa va anar aixi: L'altra Colla acabi el seu darrer castell, acte seguit la Colla Joves enlairi el seu pilar, iquan l'enxaneta fa l'aleta, les nostres gralles toquen els Segadors, (cosa que els nostres grallers acostumen a f er cada any en aquesta data) i l'enxaneta lreu Ia senyera i la llenga a la pinya; mentre tant es desmunta el pilar i les gralles segueixen tocant els Segadors, i es clar e! pilar ja esta desfet i I'Himne de Catalunya segueix essent tocat per els nostres grallers. Aleshores, l'equip rosat enlaira el seu pilar i els incondicionals de torn comencen a dir que les gralles (les nostres es clar), haurien de parar de tocar i que erem (o ho som, perquO suposoqueals ullsd'aquestagent, encara ho som), uns mal
educats, i que aix6 es una falta de respecte envers I'altre agrupaci6.
Jo em demano el perqud som uns mal educats, i el perquo tenien que parar de locar les nostres gralles. La resposta surt d'immediat; segons aquests personatges, som uns mal educats perqud no varem parar de tocar "la cang6" mentre ells enlairaven el seu pilar, iio contesto, no 6s m6s mala educaci6 (o falta de respecte) enlairar mentre els nostres grallers no havien acabat de tocar (no una cang6 qualsevo!), !'himne de Catalunya, en la Diadade Catalunya; o potser no ho sabien que despr6s dels castells s'enlairen els pilars d'acomiat (per poder fer-los els dos alhora). Aixi dons, qui va lattar el respecte a qui? A mds, si varem ser nosaltres els poc respectuosos, cosa que dubto molt imolt, caldir, que d'engi de la Festa Major de I'Arbog, aquests "senyors", en mereixen ben poc de respecte. Desvergonyits. LA VEU DE LA PLASA
Angel Rulz
Ramon Brlans6:
"Angelet":
La decisi6 6s
Perfecte. No s'hi havia d'anar de cap de les maneres, doncs considero que el menysprou que van ler en no venir a la Candela 6s molt lort. Si volien ler castells de vuit que els haguessin fet el 81, que no van poder fer ni el 2 de 7. Sembla qus no vulguin venir a Valls, doncs quan ss va ler el Congr6s de Cuhura Catalana la Colla de Vilafranca va posar excuses per no venir a Valls i es va haver d'anar a Santes Creus.
bona. Perd el motiu que es va donar per no assistir-hi no 6s l'adequat, per mi; el problema era un altre, el meu motiu 6s de la decisi6 de la Colla Vilafranquina de no assistir a les lestes de la Candela.
Pere Rlc-o:
Lluls Gilell:
Jo trobo qus vam fer b6, perquA ells
Ho trobo molt doncs no es
no van venir aqul a
mereixen que nosaltres ansm a Vilafranca, perqud alli 6s un sacrifici en ser dia feiner i ens exigeixen unes condicions molt dures com gra anar a la process6.
Valls. Vam anar a Vilalranca a veurs els castells i ens ho vam passar moh b6.
TonlVall6s: Moh b6. Trobo que 6s una postura encertada perqud nosaltres, abans de res, hem de pensar en la gent de la nostra Colla, isi la majoria no volia anar a la process6 no hi podiem anar de cap manera, per moft important que sigui la diada de Sant Filix. Amb les condicions assolides no es pot lirar enrere.
Paco ]tlartfnez:
M,
Jo trobo que la decisk5 es bona, doncs a ells se'ls va convidar a venir per les Festes Decennals de la Candela i no van fer-ho. Nom6s per aquest motiu, jo trobo que ja se'ls pot pagar amb la mateixa moneda.
JOAN INGLES VENDRELL 15
OPINIO Ara, quan ens trobem a menys d'un any del comengament
l6ra com anular elfet castellertal com 6s ideixar-lo buit de
dels jocs olimpics torna a parlar-se dels actes que han de lormar part de la inauguraci6 d'aquests i que afeclen
contingut, @rvertint-lo en un espedacle fred i sense gaire solta.
d irectame nt
e I rn6 n
castel e r pel paper qre aqrest pot tenir-hi. I
Pelque la a I'assumpte de la participaci6 castellera en I'acte inaugural crec que ha quedat pal6s que, talcom vaig exposar en el meu article en el n0 mero anterior, que per part dels organitzadors dels esmentats acles, hi ha un desconeixement absolut del que 6s elfet casteller idelque representaconsiderar-ho nom6s com un simple espectacle que es pot ler de qualsevol manera i que a cops de talonari es pot adaptar a qualsevol exigAncia. Ho demostra el let que volien que les colles actuessin sense toc de gralla quan el so de la gralla 6s elque marca el ritme delcastelli6s part indissoluble d'una actuaci6 castellera; Tamb6 volien que totes les colles actudssin amb la mateixa camisa amb la qual cosa demostren que ignoren que per els castellers la camisa es un senyald'ldentitat nntt important ja que cada colla 6s diferent i t6 una idiosincrAcia i una personalitat prdpies que la distingeixen de les ahres i, pretendre unif icar totes les colles i anular aquesta personalitat diferenciadora
'%PrLARs
Per altra banda, les altres condicions com les d'haver d'anar uns quants dies a la ciutat de Barcelona, i haver-se d'esperar llargues hores abans d'actuar 6s una moldstia per tots els rnembres de la colla que s'hagin iJe desplagar i un
problema per compaginar-ho amb l'horari laboral que fa cadasc0. Tamb6 voldria dir, pel que he pogut veure en eltemps que porto a la Colla, que no 6s el primer cop que es d6na aquesta actitud de dese,oneixament o indiferOncia cap als
castellers tal com ha passat en alguns llocs on no hi ha tradici6 castellera i on els castellers hi han acabat actuant
quasisols. Per acabar, nom6s voldria dir, que en una actuaci6 castellera les condicions les hem de posar els castellers, que som els que coneixem la nostra manera de fer, de pensar i les nostres possibilitats, i que 6s d'esperar que I'organitzaci6 canvii de parer o en cas contrari, crec que la
colla no pot acceptar les seves condicions. JOSEP MA. ANGLES
D'AL9ADAT debat entre tots, donat que tamb6 hi participaven simpatitzants de I'altra colla vallenca. L'endemi dia 1 6, varem leruna excursi6, amb I'ascensi6 pic al del Segre (2.844 mts.) i linalment varem ler una excursi6 al Puigmal(2.913 mts.), on nom6s varem arribar sis, de tots els components delgrup. Curiosament tres de la Joves itres de la Vella. Despr6s d'algunes indecissions, per fi ens llengArem a intentar un pilar de 3 net, donat que no erem sulicient gent perler-lode 4. A baix va pararl'Albert Cort0s, de seg6n elJordi Garcia id'enxaneta el seu germi Josep. Mentres tant en Josep Mr Boada ielGerard Sanromi, procuraven voltar el pilar en un intent de f er pinya. Al mateix
temps I'Enric Armengol s'encarregava de plasmar lotogrificament, aque$ rnomenttan emocionant peraquests xiquets. Amb I'expectaci6 d'alguns francesos allI presents, idavant el seu silenci, nom6s podiem apreciar el sorolldel vent que hiava amb bastantaforga, aixd no va impedirque es pogu6s descanegar el "nostre" pilar. Contents per I'dxit
Durant les vacances d'estiu, alguns integrants de la nostra Colla, varem asistir a les estades que, del 10 al 18 d'agost, organilzl I'Associaci6 d'Ex-Alumnes del C.P. BaltasarSeg0, a I'Alberg "Picde l'Aliga" (2.200 rnts.d'algada), a NURIA (Girona). Per aquest motiu no varem poguer anar a I'actuaci6 de La Bisbaldeldia de la Mare de D6u d'Agost, amb el consegtient desencis nostre. Malgrat les intentones de localitzar alguna emisora que ho lransmetds per ridio, no va ser possible i ens tinguerem que conformar i esperar fins al vespre, per enterar-nos a trav6s d'alguna trucada dels lamiliars i per la TV. El resultat va ser el corresponent 16
baixArem cap a I'Alberg, tot discutint I'algada que podia representar el pilar, doncs I'Albert i elJordi ronden el metre vuitanta i elJosep metre quaranta dos, elque realment li donA la sensaci6 de molt alt. E! dissabte dia 17, era el darrer dia que disposavem sencer a N6ria, i ens disposArem a ler !a clisica lotografia de tot el grup davant I'Alberg, tal com f em cada any. Motivats encara pel pilar del Puigmal, voliem deixar constincia de que no va serlruit dluna guasualitat i aprolitant que hi erem tots, repetiem el mateix pilar, idespr6s un altre, canviant l'enxaneta, perposar-hi en aquesta ocasi6 en RaulGuerra. Com a cloenda de l'estada, varem construir una pirimide, tipo Falcons, amb tots els xiquets del grup. ENRIC ARMENGOL
FESTA MAJOR A ANDORRA LA VELLA provinents de Catalunya. L'actuaci6 lou seguida per un nombr6s p0blic, ben provist d'aparells per a captar
grificamefi les evolucions dels castellers. M6s tard tot el grup es traslladi al complex escolar del Com0, una amplia zona situada a considerable algada damunt la vall, on lou servit un sopar ben preparat, malgrat elgran nombre de comensals que es van agrupar al lloc, puix a mes de les dues colles castelleres s'hi reuniren grups
folkldrics, entre els quals s'hi trobava una amplia representaci6 de l'Uni6 Anelles de la Flama, vallenca.
Tot seguit el grup component de la Colla Joves
i
acompanyants, fou distribult en tres sectors que van ser
i Sant Gothart, respectivament. Eren els punts per a pernoctar, esmorgar i dinar eldia segUent. Les excel'lents condicions d'aquests situats als hotels lnternacional, Florida
establiments del ram, van satisler extraordinariament a
Un any mes el ComU d'Andorra la Vella va comptar amb la Colla Joves Xiquets de Valls a I'hora de programar la Festa Major, considerant que la nostra presencia es part important dins la varietat d'activitats de caricter folkldric,
que composen I'extens repertori que s'ofereix en les tradicionals diades. El dissabte dia 3 d'Agost sortien de Valls tres autocars amb un bon percentatge de membres de la Colla
i
acompanyants, mentre altres van preferir utilitzar vehicles partiorlars per raons de temps i potser per alanys d'aventura. Eltraiecte es prou lamiliar als expedicionaris, per6 sempre ofereix l'oportunitat de constatar les millores viaries que es van realltzant, per a donar mes lluidesa i seguretat altrinsit que es produeix per aquells vials durant tots els dies de l'any, gracies a I'atrac{iu turistic que mant6 Andorra. A avangada hora de la tarda es feia anibada i Andorra la Vella itot seguit s'oferi la primera exhibici6 a la Plaga del Poble, compartida amb altres represe ntacions folklOriques
tothom, al constatarque els programadorsdel viatge havien cuidat tots els mlnims detalls, per a ler oblidar records no prou falaguers d'una sortida a I'extranger, confiada a altres responsables no vinculats directament amb la Colla. Eldiumenge dia 4, de bon mat[, tothom es bellugi per acomplir amb el ritualandorri d'anar seguint les tendes i establiments, per a proveir de material per obsequis, previsions comestibles itot elde sempre. A dos quarts de dotze del migdia, a la plaga Princep Benlloch, es realitzi la segona actuaci6 de festa maior amb l'execuci6 de gran nombre de castells del repertoriclissic. En acabar, una representaci6 de la Colla Joves es personi aldespatx oficialde! Consol Major, on despr6s de saludar a les autoritats locals, elpresident de la Colla Joves Joan Me Benet, va fer entrega d'uns obsequis i exemplars del llibre
"Histdria de la Colla Joves" degudament dedicats, als senyors Manel Pons Pifarrer, Consul Maior del Comti, Antoni Ce rqueda Gispert, Consul Me nor del Comd i Ramon Cierco Nogu6, membre delComti d'Andona la Vella. Eldinarlou servit als hotels on respectivament s'havien allotjat els castellers i acompanyants. A mitia tarda es va
emprendre
el retorn en direcci6 a Valls on s'arribi
al
capvespre. Fou una sortida que ja eg considera tradicional, que al marge dels atractius que comporta, es un alicient gratificant pels esforgats castellers, que tantes exigencies han d'acomplir nnguts per la voluntat de mantenirdempeus el prestigi de la Colla Joves.
x.s.
ELECTRODOM ESTICS
ARTICLES REGAL
LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA Abad. Llort, 15
'",1,:[il.J-YL=['," i
17
Te].602271 VALLS 17
'm77rrrr77777rVt777V7?rrrVrrZ77777r?7rrZVrZr7n7zru77Vru7r7r7rVnZruV77777rr7V7,7777rVVVrVVrVVrr777777V,7VrVrr?i
BESTIARI (amb perd6) CASTELLER 'm'rrVUVVr\11VVVVVVVV1VV1vaIwVVVVVUVVVIVTZVTVT\ZVV\UTV%TZTVwZTV11T1ZZVLTVVZT2VTLTTTTTT2TV?27?VV1?7VZZ77Z2,V
1.-
2.-
3.-
Sempre enfeinada i activa 6s un exemple per tots, i sovint no 6s valorada malgrat s'esforga com pocs.
Defeca pamflets a tot hora doncs te males digestions des de que fa moltes llunes ens emportem els guardons.
Iis eixerida i valenta
Ia veuris
amb la camisa o fent el que sap que ha de fer, soleta o acompanyada d'un simpitic sabater.
Setciencies i pocasolta Gran kquisidor frustrat avorreix a les ovelles
La cua, perb, li perilla si no es m6s bona minyona ja tinc a punt les tisores
lot presumint d enteral
per empartar-la una estona.
Generosa amb el somriure discreta, eficient i gentil. Fora barrets (si en portessi'm). Passa una &na amb estil!
Que tot sol hagi fet que ni els seus li facin cas es tan sols el que es mereixen els que viuen del "joc ras".
llenya
lleugera com oreneta; amb fusta daquesta alzina no hi ha castell sense aleta.
6._
Que tindri aquest tros de roba que portem amb tan dorgull. Ens transfigura lacua i ens fa apretar fort el cul.
devorador de camins, ha repitjat les voreres del pals i els seus confins.
Per Deu! que no ens la malEactin que com la mare, ni esment, com no sigui per lloar-la o s'ens posa el cap calent.
Parla i escriu amb estil
El cor de I'amic que parlo
S'ha fet vermella a les places
coneixement i prudencia sense perdre mai el fil i aprofundint a consciencia.
com que 6s tan gran, el te partit,
lluitant per la dignitat que "instal.lats" i rancuniosos
Lleuger de pes i de ploma controla mds que el que veu. Per ventura el coneixeu o tinc que seguir labroma?
Mesurat el seu tracte rera el bigoti amagat.
6s el cap d'una nissaga de castellers de la Colla que hi fan tasques variades segons la feina que acolla.
Iis un gald6s personatge que pesa mds que el que val. Si endevineu de qui es racta 6s que sou "vermells" com cal.
4.-
Caminant de carreteres
"JOVES" de roig i de lila Colles de nou i de vuit
Me'n enric tot i escrivint-ho. Massa facil ho he posat! 5.-
Prirrcesa del pom de dalt des de fa poques diades. Es el fruit del saber fer dels responsables i els pares.
desde sempre
li han negat.
Quan te la posis recorda que ets rebel perque han volgut. Cal no passar-se de ratlla perb defensant el que 6s just. Ja te vint anys
i
6s
bonica
llueix. Si un ressentit ens lbmbruta no la rentem al "safreix". 6s I'estel que m6s
PUNTUACIONS:
6-5
4-3 2-1
Endevlnalles encertades.- No lens preu company! Mereixes ser de la guardia pretoriana d'en Joan. No desesperis, es poden produir vacants. Endevlnalles encefiades.- Tindries que venir mds sovint per la Colla, titi.
Endevlnalles encertades.- l'estAs passant de bon tros. Ja saps on guardes la camisa i la faixa? Cap e ndev lnal la e ncertada.O tu no en tens nipunyetera idea o io no s6 elque escric. Que tamb6 podria ser. JAUME FERRER SETEMBRE 91
BAR L'ENXANETA Enric Fernindez
EL BAR MES CASTELLER C/. Santa Anna, 4
18
VALLS
PENSEM ENTOTHOM
DESDE E[MESD'UNSEGLE Des del 1881, el Banc de Sabadell cerca les millors solucions f inanceres per a tots i cadascun dels segments de mercat i crea nous serveis per resoldre les seves necessitats. Ja fa m6s d'un segle que el Banc de Sabadell pensa en tothom, 6s
BAI..IC DE SABADELL Bon Serrrei
COL.LABORACIO CULTURAL DE:
U}IITED
TECTI}IOLOGIES
ltAt
NOLI^,BAN YSL f el p77)
60 29 87 - Ctra. del Pla, 62
43800 VALLS