Editorial L’octubre ja és aquí i tots sabem què implica: la culminació d’un camí que vam començar, tots junts i amb moltes ganes, ja fa més de mig any. És, doncs, el tram decisiu de la temporada i l’afrontem amb un bagatge de molta feina feta a les nostres espatlles (mai més ben dit!). L’agost ha estat magnífic, amb fites importants a cada plaça que hem trepitjat. Un mes exigent que hem superat ni més ni menys que amb cinc castells de nou i cap caiguda. I això sense comptar l’actuació a Torredembarra, la millor actuació feta mai en una diada de Santa Rosalia. Un altre exemple ha estat la diada a la Bisbal, una plaça a la qual hem volgut retre homenatge en aquest número de la revista, després d’haver-hi aconseguit descarregar per primera vegada dos castells de nou. D’altra banda, teníem el difícil repte de canviar algunes places molt tradicionals per unes altres, i hem demostrat que podem portar castells de nou allà on ens proposem. En tot camí, però, sempre hi ha algun entrebanc. Tots recordem que el nou de vuit de la Diada no va arribar a bon port. Ara bé, de les dificultats també se n’aprèn, i aquell mateix dia vam saber aixecarnos i completar una altra tripleta màgica. Ha arribat el moment d’aixecar-nos encara més, de fer un pas endavant per arribar on vulguem. Ja no hi ha temps per relaxar-se ni per mirar enrere. Perquè recordeu que, com deien en aquell anunci, “el que facin els altres tant se val. La feina ben feta, ni té fronteres ni té rivals”.
Sumari 04 Sortides
n. 85
05 Firagost
Valls , octubre 2012
06 Llorenç del Penedès
Edita: Colla Joves Xiquets de Valls
07 La Bisbal del Penedès
C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip de redacció: Roser Llagostera, Montse Solé, Salvador Magre, Josep Ramon Marquès Publicitat: Josep M. Urquia
08 Igualada 09 Torredembarra 10 Diada Nacional de Catalunya 11 Sortides
Foto Portada: Neus Llurba
12 L'Entrevista
Fotografies: Arxiu Colla Joves Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U.
18 37 anys ininterromputs actuant a la Bisbal del Penedès
Dipòsit Legal T-1233-83
20 La canalla de la Colla
Amb la col·laboració de:
21 La canalla més de prop 22 Colles universitàries 23 Sortides a la muntanya 24 Més que castells 26 Biblioteca castellera 27 This is Anfield
L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
28 Concurs de castells 2012 29 L’actualitat a la Coordinadora 30 Benvinguts a la Colla
Foto: Marta Arjona
Sortides
La Torre de l’Espanyol 28/07/2012 5 de 7 3 de 8 c 4 de 7 amb pilar 7 de 7 Vano de 5
Masllorenç 05/08/2012 5 de 7 3 de 8 4 de 8 9 de 7 Vano de 5
4
Firagost
El primer set de vuit de la història a la plaça del Blat 1 d’agost 2012 5d8, 3d9f, 7d8, 2 pilars de 5. L’agost va començar per a la Colla Joves ben d’hora. Ja el dia 1 teníem actuació a casa, en una actuació en dia laborable en la qual alguns anys ens costa arrossegar camises. Aquesta vegada, però, hi havia ganes de tornar amb els castells de nou després d’un mes de l’últim, el quatre descarregat a Terrassa. Després d’un magnífic cinc de vuit, va arribar l’hora del tres de nou. Era el moment de certificar que descarregar-lo per Sant Joan no havia estat casualitat. I tot i un petit instant de nervis al moment de carregar-se, la seguretat en el castell va fer que fins i tot hi hagués figuereta a quints. A tercera ronda, encara més: el primer set de vuit de la història que veia la plaça del Blat.
5
Llorenç del Penedès
La nostra millor actuació a Llorenç 12 d’agost 2012 5d8, 3d9f, 7d8, 2 pilars de 5. Una setmana després d’haver aconseguit el primer nou de set en terres catalanes, tocava visitar un vell conegut: Llorenç del Penedès. Després d’un ferm cinc de vuit a la primera ronda, la gran aposta del dia es va fer realitat. La Colla Joves enlairava el tres de nou amb folre. Va ser un tres de nou molt parat, preludi dels molts que vindrien les setmanes següents. Per primer cop la plaça de Llorenç del Penedès veia un castell de nou vermell. A tercera ronda, un set de vuit marca de la casa i dos pilars de cinc de comiat. Es tancava així una actuació calcada a la del Firagost, però aquest cop fora de casa i la millor actuació que mai ha fet la Colla en aquesta població penedesenca.
6
la Bisbal del Penedès
2 castells de nou a La Bisbal 15 d’agost 2012 3d9f, 4d9f, 7d8, 2 pilars de 5. Al bell mig de l’agost va arribar, com sempre, la gran cita de la Bisbal, una plaça tan estimada per la Colla Joves. Tot just abans de començar la diada, la plaça ja feia goig amb tantes camises vermelles, cosa que augurava bons resultats. La confiança ja aconseguida en el tres de nou va fer que aquest cop fos el castell de sortida, un castell que no va suposar cap problema descarregar. Tot seguit, el quatre de nou també va pujar molt ferm, i amb una canalla molt decidida es va carregar i descarregar sense perdre temps. Per primera vegada la Joves aconseguia descarregar dos castells de nou en una plaça que sempre ha confiat en la Colla i que el millor castell que ha vist mai és vermell (el quatre de nou net carregat el 2001). I, com a regal final a la plaça, un set de vuit que encara no havia vist mai.
7
Igualada
Tornem els galons de 9 a lgualada 26 d’agost 2012 5d8, 3d9f, 7d8, 2 pilars de 5. Després d’uns quants anys, la Joves va tornar a Igualada amb ganes de deixar-hi empremta. Un cinc de vuit de postal va servir per anar fent boca, perquè a la segona havien d’arribar els nou pisos. La Colla Joves va escollir aleshores el tres de nou, un castell que mai no havia plantat a Igualada. Altra vegada no va haver-hi dubtes i el castell es completava amb solvència. A tercera ronda va arribar el moment de les estrenes. I és que el set de vuit, a més d’arrodonir la millor actuació que la Colla havia fet mai a la capital de l’Anoia, servia per estrenar una quint (la Marta Cañamero) i un terç (el Jordi Guasch). La jornada, doncs, havia estat rodona i es va tancar amb dos pilars de cinc.
8
Torredembarra
La Colla basteix el millor Santa Rosalia de la història moderna 2 de setembre 2012 3d9f, 4d9f, 5d8, 2 pilars de 5. Dit i fet. La Colla Joves va descarregar sense gaires problemes la tripleta màgica a Torredembarra. Va ser, sense dubte, la millor actuació d’una diada de Santa Rosalia en la qual el tres de nou no es veia des del 2007 i el quatre de nou no s’havia fet en tota la història moderna. La Colla no va dubtar a trencar els esquemes i ja d’entrada vam bastir un bon tres de nou folrat, el sisè consecutiu descarregat. El quatre de nou de la segona ronda el vam treballar de valent, però la confiança ho és tot, i enguany en tenim, i molta. El quatre es va descarregar amb molt bon treball de tots els pisos, pinya i folres, i una canalla decidia. Finalment vam acabar amb un cinc de vuit marca de la casa.
9
Diada Nacional de Catalunya
La Tripleta Màgica per la Diada 10 de setembre 2012 3d9f, 9d8 (i), 5d8, 4d9f, 2 pilars de 5. Amb el tres i el quatre de nou consolidats, la Colla Joves va plantejar-se l’actuació de la Diada Nacional a Valls com el moment per fer un pas endavant. Calia ser molta gent per aconseguir més reptes, i la Colla no va fallar. Després de bastir un tres de nou perfecte va arribar el moment més esperat: l’hora del nou de vuit. La immensa estructura va pujar molt bellugadissa i, tot i que la canalla va coronar dos poms, van faltar uns segons perquè l’enxaneta del tercer pogués fer l’aleta. La caiguda va ser dura, però la Joves es va saber aixecar de seguida amb el cinc de vuit i, encara més, donar un cop de puny sobre la taula i descarregar una altra tripleta màgica, afegint-hi un èpic quatre de nou. Molt bon resultat, tenint en compte la caiguda i que els vermells no feien castells de nou en aquesta diada des de l’any 2000.
10
Sortides
Montblanc 11/08/2012 3 de 8 4 de 8 9 de 7 2 pilars de 5 Fotos: Aura Dom猫nech
Collbat贸 16/09/2012 3 de 8 4 de 8 7 de 7 pilar de 5
11
L'entrevista - La Canalla del 92 El 4 d’octubre del 1992 la Colla va guanyar el seu tercer Concurs consecutiu. Per primera vegada a la història vam descarregar el que es va anomenar “tripleta màgica”, és a dir, 3 de 9 f, 4 de 9 f i 5 de 8. Aprofitant que estem celebrant el vintè aniversari d’aquella efemèride que ens va permetre aixecar el trofeu de campions, hem volgut recordar-ho reunint aquella canalla que ens va fer tocar el cel. A pocs dies per una nova edició del Concurs de Castells de Tarragona, conversem amb els protagonistes més petits d’aquella temporada i els seus responsables. Han crescut, però la passió pels castells i la colla han fet que continuïn vestint de vermell. Ells són l’Helena Llagostera, el Pere Rico, l’Ernest Ferré, el Raul Guerra, el Chicho Balañà i el Jordi Pallarès. I, com a equip de la canalla, el Quico Fabra i el Fernando Rosselló. Quina posició ocupàveu en aquell concurs del 1992 i en quins castells vau participar? Helena: La meva posició era a quints i vaig fer el 5 de 8 als dos pilars. Tenia 21 anys. Ernest: Tenia 14 anys i anava a quints del 5 de 8 als dos pilars amb l’Helena. I també vaig fer el 4d9f a sisens amb el Rico. Raul: Pujava al 3 de 9 f a dosos i tenia 12 anys. Rico: Tenia 14 anys i pujava a sisens i era titular a tots tres castells. Pallarès: Jo era l’aixecador “titular” i anava al 3 de 9 f, al 4 de 9 f i al 5 de 8 anava als tres pilars. Tenia 7 anys. Chicho: Jo era l’aixecador “suplent”. Pujava al 5 de 8 amb 6 anyets perquè els titulars es feien enrere. Quico: En aquella època tenia 25 anyets i més pèl que ara! Com que no servia per pujar portava la canalla. Crec que va ser l’únic concurs que vam entrar a plaça convençuts que el podíem guanyar. Rosselló: Tenia 35 anys i formava part de l’equip de canalla i sobretot m’encarregava d’anar-los a buscar. Què recordeu d’aquella època i d’aquell concurs que vau sortir vencedors? Alguna anècdota? Helena: Com que era més gran no tenia gaire relació amb la resta de la canalla però sí que la tenia amb la Isa, encara que fos un pèl més jove que jo. Amb ella avui en dia encara recordem anècdotes d’aquella època. I del concurs recordo que amb tres castells fets a la primera l’havíem enllestit i guanyat; i veiem les altres colles que estaven caient i nosaltres ja feia estona que ho celebràvem! Ernest: Encara tinc relació amb la canalla d’aquella època perquè amb molt d’ells coincidim pel local. Però el que recordo més és el concurs en si: tots els castells que vam fer, les imatges de la gent de la colla... En canvi de Santa Úrsula d’aquell mateix any no em ve cap imatge al cap. Com a curiositat, recordo que el
12
meu pare no m’agafava al baixar d’un castell, sinó que em venia a buscar el Paco Guerra. També és per comentar que en el 5 de 8, l’últim castell, el Quico ens va mentalitzar sobretot que ni la caguéssim i tots vam pujar amb els ulls com a taronges. Pallarès: No recordo gaire cosa d’aquell concurs perquè era petit i crec que si el tornéssim a guanyar tampoc me’n recordaré! (Riu). El que sí que tinc en ment és que el Rosselló em deia que el castell era de vuit pisos i jo, és clar, comptava des de dalt, i sí, me’n sortien vuit! I ara també enyoro passar la panera després de les actuacions. Chicho: Jo tampoc no recordo gaire cosa perquè tan petit dubto que ho puguis fer. Sé que va ser el primer 5 de 8 que vaig fer com a aixecador i veia el tub des de dalt fins baix del castell i tothom xerrava... La veritat és que impressionava! Com també em ve la imatge d’estar hores i hores avorrit assegut a la tanca de la plaça de toros mirant castells i no s’acabava mai, com si amb nosaltres no anés la cosa. I el sobrenom de “Chicho” és perquè ve del personatge de “chicho terremoto”. El Quico sempre deia: “Que puja terremoto!” De lo finet que pujava. I al cap de 20 anys, encara sóc el Chicho.
Quico: Jo sí que ho recordo molt perquè van ser els millor anys que he passat a la colla, superant amb escreix l’època que vaig ser cap de colla. Em vaig trobar amb un grup de canalla molt macos i molt sans i ens ho vam passar molt bé i això no s’oblida. Una imatge d’aquell concurs del 92 era el pare de l’Ernest que veia els castells separat de la pinya i semblava que estigués posseït! Rico: Ho recordo amb molta alegria, amb l’Isa, l’Ernest, l’Ito, etc. És veritat que aquell any vam entrar molt motivats i mentalitzats que el podíem guanyar i així va ser. El que se’m va quedar gravat a la retina van ser les imatges d’alegria cada cop que descarregàvem un castell. Era una bogeria! Rosselló: Van ser uns anys molt interessants, portàvem molt la canalla d’excursió a la Riba i alguns tenien una mica de por a això dels castells; i els hi menjàvem el coco! (Riu). Del concurs? Ja venia d’estar en la junta dels dos altres concursos que havíem guanyat anteriorment i del concurs del 92 tinc una imatge vaga tot i que el que no em va marxar del cap és veure la mare del Jordi Pallarès, la Paquita, abraçada a la Francina que aleshores era una nena petita. Raul: Del concurs recordo que vaig arribar a plaça i no sabia si havia de pujar al tres o al cinc perquè fins que no quedava poc temps, el Quico no ens ho confirmava. I aquell dia també vaig fer el meu primer castell de nou. A més de la promesa que si descarregàvem el cinc ens portarien a Eurodisney i, és clar, dir això a la canalla... doncs se’ns va posar al cap i hi vam anar! Fa 20 anys, com era la canalla de la Joves? Rosselló: Eren força neguitosos i molt bons xiquets i xiquetes. Els dissabtes abans de les grans sortides, els preniem a la Riba a acampar. Sobretot aquells nanos que tenien dubtes i també ens enduiem la Sandra Martínez, que era més decidida i valenta i llavors els xinxava… i els motivava una mica. També anaven a casa del Benet a assajar el cinc i només posàvem dosos, aixecador i enxaneta, i als enxanetes els posàvem benes als ulls perquè perdessin la por. Quico: La canalla era molt sana, maca i mai vaig tenir cap problema, sempre em van donar alegries tot i que reconec que eren molt moguts, però és normal, oi? Com apunta el Fernando, recordo que un dia el Raul Guerra va dir en un assaig que no podia pujar perquè se li escapava el peu de la faixa. Llavors vam fer treure la faixa a tots i a l’enxaneta li vam tapar els ulls. Era un exercici per fer-los entendre que les faixes no són per pujar! Allò era una excusa! Helena: És una llastima que s’hagin perdut noies i també nois d’aquella època. En el cas de l’Isa perquè va marxar a viure fora però la resta aquí hi tindrien un lloc. De noies no n’hi havia gaires, en aquell moment: la Sandra, l’Isa, la Jessica, la Verònica i jo... i en aquell temps ser cinc, déu n’hi dó! Ara pràcticament aquesta xifra s’ha doblat. S’ha demostrat que les noies tenim un paper important en la colla i el món casteller.
I els petits d’aquella temporda, recordeu com era l’equip de canalla? Helena: Jo, com amb tots els caps de canalla, m’hi enfadava sovint perquè volia que em fessin pujar més i aquella temporada anava fent el 5 de 8. Recordo un dia haver-me enfadat amb el Quico i presentar-me a plaça sense portar el vestuari casteller i ell m’ignorava! Va ser l’última vegada que ho vaig fer. Des de llavors sempre vaig anar vestida a plaça veient que ho podien fer sense mi, però per si de cas, allà estava esperant que em cridessin. Recordo que la dinàmica d’assaig era seriosa, podíem jugar i fer el que calgués, però el moment que s’assajava es feia de debò i quan veiem el Quico enfadat, tots ens posàvem en fila índia. Ernest: Jo era petit però recordo que eren força exigents pero també molt divertits. Ens ho feien passar molt bé i jugàvem força però quan ens deien a treballar, es treballava. Pallarès: Jo només recordo que al Quico li cantàvem: “el Quico, el Quico, el Quico es cojonudo! Como el Quico no hay ninguno!” En principi, si recordo que ho cantàvem, és que tan malament no estàvem, no? I que la canalla devíem estar contents amb ells. I si les coses van bé i guanyes concursos, per molt que t’exigeixin, cosa que no ho recordo, quan hi ha un resultat positiu darrere també ho agraeixes. I més si ets el titular, és clar! Chicho: No recordo gaire com eren amb la canalla però si sóc aquí i continuo vinculat a la colla és que dolents no eren. Raul: Recordo que quasevol cosa que fèiem: anar casa Benet, a la Riba, a fer la mona... arribava un moment que deien: “A assajar!” I tots a fer cas i per la feina! Hi havia dies que no assajàvem i jugàvem i això volia dir que el següent assaig era fort. Eren durs quan ho havien de ser. Rico: En el moment de la gresca eren els millors: amb jocs, companyerisme, ens portaven a tot arreu... Però l’hora d’assaig era l’assaig, recordo les típiques cadires i tots asseguts. De la cadira a l’alfombra i de l’alfombra a la cadira. Eren joves, tenien molt bon humor. També recordo quan començava a sovintejar el 3 de 9f, el Quico al Vendrell ens deia: “estic tan convençut que anirà tan bé, que quan es carregui trauré el cap i us saludaré”. Ell anava de crossa al folre. I nosaltres, la canalla, inconscients només estàvem pendents que ens saludés quan érem dalt i així va ser, i ara ho penses i dius, ostres tu! Què feia! I el viateg a Eurodisney... irrepetible!! Va ser dificil en aquell temps coronar castells que representaven aleshores el sostre del món casteller? Quico: El més fotut va ser el 4 de 9 f, que no l’havíem descarregat mai. Per dalt sabíem que es podia fer bé, per baix ja era una altra cosa. Crec que hi havia un treball de mentalització molt gran sobretot en aixecadors i enxanetes. Sabíem per exemple que Rosselló s’ecarregava del Jordi Pallarès i jo del Joan Forès.
13
L'entrevista - La Canalla del 92
Es tractava d’anar-los a buscar, de portar-los a casa, estar tot el dia amb els nens. No hi havia un estoc de canalla gran, en aquella època no hi havia suplents. Ernest: Sabíem que no s’havia descarregat mai, que com la majoria de vegades queies... Encara que no anaves a caure, evidentment. Era conscient que es tractava d’un repte i d’un castell màxim en aquells moments. Pallarès: Com que vaig tenir la sort de no caure quasi mai no era conscient de què feiem i què deixàvem de fer. Quan volia, pujava, i quan no, no! Helena: Al ser més grandeta sempre esperava a veure si hi havia algun quint que es “cagava” per poder pujar jo. Els aixecadors i enxanetes eren més inconscients, suposo també com ara, del que realment vas a fer. Feies els castells sense pensar si eren el sostre o no, els feies i ja està. Rosselló: En aquella època només hi havia un enxaneta. Un any, no teníem enxaneta per fer un castell i hi havia la Sandra a la palmera. Vam discutir si la féiem pujar o no i jo vaig dir que no creia que fos bona idea perquè ni tan sols havia fet un castell de cinc! Doncs al final va pujar i ho va fer en un castell de nou.
14
Quines diferències trobeu en la manera d’assajar, en l’actitud de la canalla fa vint anys i actualment? Rosselló: Ara crec que la canalla està més calmada, abans hi havia més neguit, eren més trapelles. Potser ara perquè amb internet i aquestes noves tecnologies estan més distrets i no juguen tant pel local. Helena: Com diu el Rosselló, ara tenen de tot a casa: internet, mòbils, etc. Abans sortíem del col·le i anàvem directe al local i hi passàvem hores i hores; com també ho féiem després de les actuacions. Ara no hi ha tanta fal·lera de passar les hores al local. Pel que fa a l’assaig, els anys que els ha portat el Miquel també han tingut molta dedicació. Quico: Es pot dir que abans la canalla era un grup més tancat, eren una pinya i, per tant, era dificil que algu marxés d’aquella pinya. Ara cadascú fa la seva i estan més dispersos i només es troben a les hores d’assaig. Abans era una convivència contínua. Ernest: A més, s’ha de destacar també el nombre de persones que portaven la canalla. Abans només eren dos, tot i que més endavant es va incorporar més gent. Ara en són més d’una desena.
Tothom està capacitat per fer aquesta tasca d’estar al capdavant de la canalla? Fernando: No tothom la pot fer, hi has d’invertir moltes hores. Chicho: A més a més d’hores de dedicació crec que busquen un referent tant personal, social i casteller. Hi ha molts més factors que influeixen i per molt que tinguis un nen 24 hores al dia amb tu no per això t’ho farà tot bé. Un gran error és posar al capdavant qualsevol persona perquè aleshores la colla se’n ressenteix. Helena: No tothom serveix per fer aquesta tasca. Un cap de canalla, només mirant aquell nen o nena abans d’un castell ha de saber si pujarà o no en les condicions que està i saber com li respondrà. Recordo que quan el Quico va ser cap de canalla va estar molt de temps amb l’Eva Guerra quan era petita, i va estar moltes hores intentant-la convèncer perquè pugés algun dia que estava indecisa. I ara fa uns quants anys, la mateixa Eva portava la Laia, la meva filla, i un dia a Vilafranca es van tancar al lavabo intentant convèncer-la perquè fes el pilar de 7. En aquell moment a l’Eva li va venir al cap tot el que el Quico li deia quan tenia dubtes. Van sortir del vàter, i la Laia va pujar al pilar de 7. I això es transmet de generacions a generacions i d’uns equips de canalla a uns altres. Quico: És dificil. Sovint el que sent la canalla en pujar a un castell només ho sap algú que ha estat allí. El Liron sempre ens deia que ens imaginéssim que a l’estómac hi teniem una rata que ens mossegava abans de pujar i que aquesta rata l’havíem de fer fora. Només quan ens l’haguéssim tret podríem pujar i tenia tota la raó. Tots els que hem pujat sabem que quan estàs damunt la pinya marxen tots els nervis i només vols pujar dalt. Rico: Quan has estat cap de canalla veus que el temps passa molt ràpid! Recordo canalla com la Marta Ferré, el David Guirado, la Melody, l’Edu o l’Andy que els vaig portar jo de petits i veus ara que estan pujant al quart, al terç... i et sents orgullós d’haver format part d’ells i que la feina que els vas ensenyar, els ha servit. Et queda aquella satisfacció de veure que estan fent una feina impressionant a la colla. Què recomamanries a la canalla que puja ara? Què ha de tenir una canalla “guanyadora”? Pallarès: Que no facin com jo. De vegades fas coses que no te n’adones, almenys quan ets petit, com quan baixes d’un castell i després amb els anys et penedeixes de pensar com hauria anat si les haguessis fet diferent. Els diria que no ho deixin, que ho aprofitin i ho visquin al màxim. Raul: Sobretot paciència i treball, però també moltes ganes. Rico: Que ho intentin viure com veig i he viscut jo la colla. Que puguin començar a sentir aquesta estima com ho van fer el Quico i el Rosselló en el seu moment amb nosaltres. Quan diem “visca aquesta gran família vermella!”, que és una realitat perquè hi passes molts dies, aquí, amb la gent de la colla, i et produeix una estima que fins i tot moltes vegades no
tens amb algun familiar. Rosselló: Que siguin com són, que no canviïn i que s’ho prenguin com un joc. Quico: Hem de ser conscients que la canalla d’ara estan a un nivell més que la canalla del 92. Actualment la canalla té més pressió per poder assolir grans fites que en aquell moment no s’havien plantejat. La Colla Joves sempre s’ha caracteritzat per ser una escola d’ensenyar tècnica, de pujar, de posició; i ara trobo a faltar una mica aquesta tècnica castellera. La nostra canalla sempre han estat els més ràpids i la que millor sabia pujar. Al 1992 teníem un enxaneta, el Joan Forès, que sempre el deixàvem baix parat perquè arribava molt ràpid dalt i crèiem que era millor així per si tenia dubtes que no es parés a mig castell a pensar. Ara tenim canalla per fer castells que potser en aquests moments no ens “atrevíem a fer” com el pilar o el 3 de 10 fm. A nivell general... un desig. Ernest: Que deixem de ser l’última canalla que va guanyar el concurs i que en tornem a guanyar un altre al més aviat possible. Pallarès: Desitjo el mateix que l’Ernest i a més, que el meu fill sigui més valent que jo i també pugui guanyar algun concurs. Això sí, si la seva mare el deixa, és clar, perquè al final són les que acaben decidint. Chicho: Aixecar la mà al 3 de 9 net i poder penjar la camisa amb aquest castell. Crec que aleshores ja em retiraria... (riu). I és clar que m’agradaria tornar a guanyar un concurs, però si fem el tres... que se l’emporti qui vulgui! Quico: Tornar a guanyar un concurs no és un desig gaire gran, és una actuacio més de l’any! Però veient com s’estan fent les coses, tard o d’hora el concurs arribarà. Però sobretot m’encantaria fer el 3 de 10 fm, un castell que sempre he tingut al cap i sovint se li ha donat l’esquena. Rosselló: M’agradaria que aquest concurs descarreguem el 4 de 9 net, un castell que sempre m’ha agradat. Raul: Seguir sent la colla que som, fent el camí que portem, anar creixent i que puguem celebrar moltes fites més. Rico: Continuar engrandint la història de la Joves. I que els meus fills també puguin ser pom de dalt i de la Joves, és clar! I que cada any anem millorant com a colla. Helena: Un dels meus deitjos ja s’ha complert i és que els meus fills pugin als castells. A curt termini, que la canalla d’ara sàpiga què és guanyar un concurs i pugin a buscar el trofeu de primer classificat perquè s’ho mereixen. I a llarg termini, seguir fent gran la Colla Joves i que per molts anys sigui així.
15
Foto guanyadora del 2n concurs fotogrà fic Foc Nou Autora: Aura Domènech
37 anys ininterromputs actuant a la Bisbal del Penedès La vila de la Bisbal del Penedès és una de les viles més aficionades al món dels castells sense tenir colla pròpia, encara que l’últim terç del segle XIX i primer terç del segle XX van existir colles de Xiquets Bisbalencs, és a dir, castellers genuïns de la vila que aixecaven construccions humanes. A més, quan venien les colles foranes a bastir castells, els bisbalencs hi col·laboraven. Una de les dades més reculades que deixen constància de castells a la Bisbal és el 15 d’agost de 1877, quan hi van participar els Xiquets de Valls, malgrat que s’ignoren els castells fets. Des d’aleshores i fins al 1935 s’alternaven les colles de Xiquets Bisbalencs, els Xiquets de Valls, els Caneles del Vendrell, els Mirons del Vendrell, els Nens del Vendrell i la Vella dels Xiquets de Valls en anys no consecutius. El castell més important que veié la Bisbal en aquest període fou el “dos de set” per la Colla Vella dels Xiquets de Valls l’any 1933. Passada la guerra civil espanyola (1936-1939), la vila de la Bisbal del Penedès va recuperar la festa major pel 15 d’agost i, òbviament, va continuar convidant colles castelleres. La festa major sense castells no era una festa major. Des d’aquests anys fins al 1974, i amb anys diferents no consecutius, varen passar per la Bisbal els Xiquets del Vendrell, la Colla Xiquets de Valls (Muixerra1), la Muixerra dels Xiquets de Valls, els Nens del Vendrell, els Minyons de l’Arboç, els Castellers de Vilafranca i Vella dels Xiquets de Valls. Els castells superiors als set pisos que veié la Bisbal foren els següents: 4 de 8 (c) per la Colla Xiquets de Valls (Muixerra) dirigida pel Blanco, el 1946. El 4 de 8 pels Nens del Vendrell, el 1952. El pilar de sis, també pels Nens del Vendrell el 1970, ambdós dirigits pel Jan Julivert.
El primer 4 de 8 descarregat en la represa de la Colla. Foto Arxiu CJXV.
Arribats a l’any 1975 és convidada la Colla Joves Xiquets de Valls. A la Bisbal, coneixedors de la història dels Xiquets de Valls i sabent que la colla era la Muixerra amb un nou nom van incloure al seu programa de la festa major la seva participació. Molts castellers eren coneguts a la Bisbal per la seva trajectòria castellera. Doncs bé, resulta que avui, any 2012, acaba de fer 37 anys que la Colla aixeca castells a la Bisbal ininterrompudament. No ho ha fet mai ningú en la història dels castells a la mencionada vila penedesenca. És tot un honor per a l’agrupació castellera i per la confiança que han mostrat els bisbalencs cap a la Colla (de) Joves Xiquets de Valls. La Bisbal del Penedès sap que des que hi participa la Colla Joves Xiquets de Valls fins al dia d’avui ha portat els millors castells que ha tingut a l’abast en cada moment. Alguns anys no han estat del tot esplendorosos com veurem a continuació, però fins i tot en aquesta situació la Bisbal ha continuat confiant i comptant amb la Colla any rere any, fet que és d’agrair. Tant és així que la colla quan ha tingut el seu moment oportú ha obsequiat la Bisbal amb el castell més preuat de tots els vistos a la vila: el 4 de 9 sf o net o límpio desde los segundos, com deia el torrenc Joan Mañé i Flaquer. La Colla Joves Xiquets de Valls, quan el 1975 va ser convidada a la Bisbal, s’hi va presentar amb un programa molt ambiciós. Hi 1 Escrit en aquella època com a “Muxerra”, per diferenciar-se del nom que havia portat al segle XIX l’altra colla de Valls.
18
El primer 5 de 8 descarregat fora de Valls i vist mai a la Bisbal. Foto Enric.
va descarregar per primera vegada a la represa de la Colla el 4 de 8 abans que a Valls, fet que va demostrar que la Colla volia donar-ho tot i així va ser perquè va continuar amb el 3 de 7 per baix i va carregar el 2 de 7. Una magnífica actuació en aquella època. El cap de colla era Isaac Ruiz. El 1979 la colla va realitzar una altra proesa a la Bisbal: hi va descarregar el 3 de 8, el primer que veia la vila penedesenca. Va anar acompanyat del 2 de 7 carregat i el 4 de 8. El cap de colla era Jordi Crusells. El 1984 la colla aconseguia una fita històrica. Plantava a la Bisbal, el primer 5 de 8 descarregat fora de Valls al segle XX. Amb el 3 de 8 (c) i el 2 de 7 tancava una magnífica diada. El cap de colla continuava sent Jordi Crusells. Aleshores no estava de moda commemorar els grans castells mitjançant una placa a la façana de la Societat bisbalenca. El 1992, la Colla Joves Xiquets de Valls va convertir la Bisbal en “plaça de nou”. Fou la primera agrupació a plantar-hi un castell de nou pisos, el 3 de 9 f. Va intentar després el 2 de 8 f i va descarregar el 4 de 8 i el 2 de 7. Aquest castell de nou va ser premiat pel poble de la Bisbal amb la col·locació d’una placa commemorativa a la façana de la Societat Cultural i Recreativa Bisbalenca l’any següent, el 1993. El cap de colla va ser Fede Gormaz. L’any 2000, la Colla va realitzar la seva millor actuació castellera a la Bisbal carregant el 4 de 9 sf i descarregant el 3 de 9 f i el 5 de 8. El cap de colla va ser Tomàs Gormaz. Fins a l’actualitat, és el
El primer castell de nou pisos a la Bisbal. Foto Pere Toda.
castell més preuat aixecat a la vila. Per la proesa aconseguida la Bisbal premiava el castell amb la col·locació d’una nova placa commemorativa de l’efemèride a la façana de la SCRB l’any següent. Enguany, el 2012, i amb el Pere Rico com a cap de colla, la Colla va realitzar la segona millor actuació a la Bisbal, descarregant el 3 de 9 f, el 4 de 9 f i el 7 de 8, aquest últim el primer fet a la vila penedesenca. Cal dir també que la Bisbal del Penedès ha vist la pitjor actuació de la Colla Joves Xiquets de Valls a la seva plaça. Fou el 1997, quan la colla va intentar el 5 de 8 i el 4 de 8 sense aconseguirho. Va sortir de plaça amb un 2 de 7 carregat. Déu n’hi dó! I també ha vist la Bisbal l’accident del casteller Ramon Barrufet Figueras l’any 2002, quan li va caure a sobre el 5 de 8 abans de carregar-lo. En l’actuació es va carregar el 3 de 9 f, va descarregar el 4 de 9 f més un intent del 2 de 8 f. Podem acabar dient que els millors castells vermells que han estat presents a la Bisbal han estat: 2 de 7, 4 de 8, 3 de 8, 2 de 8 f, 5 de 8, 4 de 8 amb el pilar c, 3 de 8 amb pilar c, 3 de 9 f, 4 de 9 f, 4 de 9 net c, P de 6 c i 7 de 8. El primer i únic 4de9 net (limpio desde los segundos) a la Bisbal. Foto Paquita Trenchs. Arxiu CJXV.
Finalment, acabarem amb una frase del nostre amic Salvador Ferré Miró, “els castells a la Bisbal no es veuen sinó que es viuen, són un veritable orgull del poble”. Joan Climent
19
La canalla de la Colla Hem tingut un estiu intens d’assaig, castells, treballar molt... Però la nostra canalla també ha tingut temps per anar de colònies i fer diferents activitats per tal de fer petits parèntesis a l’activitat castellera diària. Després d’un Firagost i una Bisbal amb molt bons castells, la canalla va marxar tres dies al poble de Vallclara. Allí vam estar allotjats en una caseta al mig del poble que de seguida la canalla es va fer seva. Van ser uns dies de piscina, jocs de nit, molta gresca i dormir poc. També van tenir l’oportunitat de muntar a cavall, molts d’ells per primera vegada, però semblava que ho haguessin fet tota la vida. A part de les colònies, l’estiu ha donat per molt, i hem pogut anar molts dies a la platja, a la piscina i fer diferents escapades. Després de descarregar la tripleta a Torredembarra vam anar tots/es al Jungle Trek de Tamarit. Allí van passar el dia enfilantse pels arbres i descarregant adrenalina a les tirolines del parc. Com que aquesta canalla no té gens de por de les alçades, van poder fer tots els circuits sense cap problema. L’estiu ha acabat, però deixem enrere molt bons records per tots/es. Ara estem preparant el Concurs i treballant per encarar l’últim tram de temporada. La nostra canalla té ganes de superar-se i té unes ganes immenses de poder fer un pas més. Porten més de set mesos assajant setmana rere setmana, però són incansables!!! A cada plaça van a donar-ho tot. Però el més destacable de tot és la pinya que ells mateixos han fet entre grans i petits, amb companyerisme i respecte per uns i els altres. I com saben aixecar-se després d’una caiguda. És que els nostres petits, són molt grans! L’Equip de Canalla
20
La canalla més de prop
Ismail Argasuani
Xènia Climent
Laia Torrell
1. Quin és el millor castell que has fet? El 5 de 8 i el 7 de 8 d’aixecador. 2. Quin castell t’agradaria fer? El 5 de 9 amb folre. 3. Quins castells intentaries fer al Concurs? El 5 de 9 amb folre, el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre. 4. Un record: Em va agradar molt anar al Jungle Trek aquest any amb tota la canalla. Allí ens vam poder tirar per tirolines molt altes i ens ho vam passar molt bé.
1. Quin és el millor castell que has fet? El 3 de 9 a dosos. 2. Quin castell t’agradaria fer? El 5 de 9 amb folre i el 4 de 9 net. 3. Quins castells intentaries pel Concurs? El 4 de 9 net, el 5 de 9 amb folre i el 2 de 8 net. 4. Un record: El millor record va ser el primer castell de 9 que vaig descarregar, que va ser el 3 de 9 amb folre d’aquest any per Sant Joan
1. Quin és el millor castell que has fet? El 5 de 9 amb folre d’aixecadora i de dosos, tot i que vaig intentar també el 2 de 8 net d’aixecadora. 2. Quin castell t’agradaria fer? El 4 de 9 net. 3. Quins castells intentaries pel Concurs? 4 de 9 net, 5 de 9 amb folre i 9 de 8. 4. Un record: Tinc dos bons records: quan vam descarregar el 5 de 9 amb folre que jo anava d’acotxadora i també quan vaig descarregar el pilar de 7 d’enxaneta, després que l’Eva Guerra estigués més de mitja hora convencent-me perquè pugés!
21
Colles universitàries Des de ja fa 17 anys en el món casteller existeixen unes colles diferents a les convencionals que ens trobem a cada plaça. Són les colles universitàries. Actualment trobem un total de set colles: els Ganàpies de la UAB, els Arreplegats de la Zona Universitària, los Marracos de la UdL, els Xoriguers de la UdG, els Pataquers de la URV, els Emboirats de la UVic i els Passerells del TCM. Les quatre primeres són les més fortes del món casteller universitari. Aquestes colles estan formades per gent que prové d’alguna colla, com els que som de la Joves, o altra gent sense colla que entra al món casteller pel vessant universitari. El fet de ser una colla universitària va lligat sobretot a la renovació. Un no és universitari tota la vida, de manera que en aquestes colles el més important és que cada any hi hagi uns relleus que t’assegurin poder fer els mateixos castells, o superiors, en relació amb la temporada anterior, substituint castellers molt importants en la majoria d’anys. Per aquest motiu hi ha molta gent que no prové de cap colla que assajant acaba pujant al tronc i acaba sent un crack. Un exemple n’és el Roger Roca. Va ser quart del primer 4 de 7 universitari descarregat i a la Joves era una gran crossa. Ara puja a la majoria de castells amb la Joves i ningú diria que va començar a pujar a una colla universitària. Són colles on conflueixen diferents maneres de veure els castells: gent de la zona tradicional, gent de colles de l’àrea barcelonina o gent del Pirineu, tots aporten la seva manera de fer i entendre els castells. En aquestes colles s’aprèn, i molt, en pinyes, folres i troncs. Pel que fa al nivell de les colles, hi ha tres colles de 6 i quatre colles de 7, una de les quals, els Arreplegats, va assolir el nivell de colla de 8, descarregant el 4 de 8 el maig de 2009. Aquest va ser el punt àlgid de la història dels castells universitaris, amb una enxaneta de 20 anys i un tronc en el qual l’edat oscil·lava entre els 19 i 26 anys més o menys, es va descarregar el primer i únic castell de 8 universitari.
Les fites castelleres més importants se situen en el 4 de 8, el pilar de 7 fm carregat, el 3 de 7 aixecat per sota, el 5 de 7, el 4 de 7 amb el pilar i el curiós 2 de 7 amb folre. Per fer aquests castells els assajos que es fan són molt seriosos, assajant fins a 6 hores per setmana amb una intensitat poc habitual a les colles convencionals. Aquesta és la clau dels resultats obtinguts, de poder posar manilles en una colla que té un volum de gent mitjà. Les juntes tècniques, formades per gent de diverses colles, són un dels llocs on un aprèn més com va això dels castells. Una mostra d’això és que colles com Sagals d’Osona, Moixiganguers d’Igualada, Nens del Vendrell, Castellers de Barcelona, Castellers de la Sagrada Família o Xicots de Vilafranca tenen o han tingut un cap de colla universitari, procedent dels Arreplegats. Un cap de colla molt jove, però que ha acabat fent grans temporades en comparació amb el nivell de la colla els últims anys. Al llarg de les temporades hi ha hagut diversa gent de la Joves que ha passat per les colles universitàries. Fins i tot gent com el Juanele als Ganàpies, el Jordi Cendrós a los Marracos i el Josep Rodon a Xoriguers, han acabat esdevenint caps de colla, o l’Antonio Cobo que és l’actual president de los Marracos. Jaume Galofré
22
Avui us parlaré d’una part de la muntanya que no va cap amunt, sinó que va més aviat cap avall. Es tracta de baixar barrancs, no de pujar muntanyes. Parlarem de tres barrancs molt emblemàtics, tècnics i que us faran gaudir d’allò més. Cal dir que s’ha d’estar preparat físicament perquè alguns són difícils, i alguns tenen una aproximació o un retorn molt llarg. Cal dominar la tècnica del ràpel, el maneig de les cordes i anar ben equipat de material. I, molt important, tots tres han sigut visitats per gent de la Colla Joves.
Sortides a la muntanya
El primer és el barranc del Llech, que es troba a la Catalunya Nord. Per anar-hi cal que us arribeu a Prades de Conflent i que agafeu el camí que porta al refugi del Canigó. A uns 5 o 6 km trobareu un bon aparcament on de seguida podreu davallar cap al fons de la barrancada, i un cop arribeu a l’aigua s’inicia una de les baixades de barrancs més divertides que mai us podríeu imaginar. És una davallada de gairebé un quilòmetre de roca granítica plena de salts, ràpels i tobogans, sobretot tobogans, i aigua, molta aigua, i ben freda. Semblarà que sigueu en un gegantí parc aquàtic. Jo us garanteixo que si hi aneu hi tornareu segur, ja que el descens del Llech el recordareu per sempre més. El següent és el barranc de Núria. Tots sabem on és Nuria: cal anar fins a Queralbs, i agafar el camí de Núria que en gairebé dues hores de molt forta pujada ens portarà fins a una presa que agafa l’aigua per a una central elèctrica. Allí cal vigilar el cabal de l’aigua (un dit per sobre de la presa); si en baixa més deixeu-ho per un altre dia, si no us voleu trobar en molt serioses dificultats, ja que un cop fet el primer ràpel no es pot ni sortir ni recular, i l’excés d’aigua és un mal enemic. El barranc de Núria és molt encaixonat, tècnic i dificultós, no apte per a principiants. L’aigua és molt freda, els ràpels alts i els gorgs molt grans i fondos. Un repte que us deixarà molt satisfets. He deixat per l’últim el que diuen que és el millor barranc d’Europa. És a l’illa de Mallorca i es diu Sa Fosca. És un barranc molt complicat: si el volem fer en tota la seva totalitat, cal emprar unes 10 hores, i té uns 6 km de llargada.
Aquest recorregut té 40 ràpels, però alguns es poden saltar. Comença pel Gorg Blau, Sa Fosca i el torrent de Pareis, que desemboca a la mar a Sa Calobra, en un lloc que segur que heu vist fotografiat en totes les guies turístiques de Mallorca. Però la part més interessant és Sa Fosca, que té uns 500 m de foscor total, on cal portar llum artificial. Cal fer 14 ràpels a les fosques (un de 22 m)i algun petit sifó que recordareu per sempre més. Un problema és l’aigua, mal si en porta poca com si en porta molta. La seva mida ideal és entre abril i maig, però no és segur, ja que som a la Mediterrània i no sempre plou igual i com que és a Mallorca és complicat d’agafar els dies ideals. Tot afeccionat al barranquisme ha d’anar una vegada o altra a fer Sa Fosca. Jo hi he anat tres vegades però només un cop l’he pogut baixar; una vegada era sec i a l’altra sobrava aigua pertot arreu. A canvi, ja que era allí, he baixat dos torrents –com en diuen a Mallorca– que mai hauria fet. Deixo per un altre article com va ésser el primer descens de Sa Fosca, tota una història a cavall de l’aventura, la inconsciència, i gairebé el suïcidi, que varen portar a terme els dies del 24 al 27 de juliol de 1965 una gent que no tenia ni idea d’on es posava. Joan Roig
23
Més que castells
La Colla present a la Firagost Com cada any, el nostre estand va ser present a la Firagost. En aquesta edició, l’estand oferia als visitants una exposició de tot els productes relacionats amb la Colla, així com les edicions anteriors de la revista. També va tenir gran èxit entre la quitxalla els globus amb l’escut de la Colla, que no vam parar de repartir durant els dos dies que va durar la Firagost. Foto: Pere Toda
Un representant de la Colla a la cursa de sacs d’avellanes de la Firagost El casteller Miquel Àngel Díaz va participar enguany a la Cursa de Portadors de Saques d’Avellanes que cada any s’organitza en el marc del Firagost. El Miquel Àngel va portar com a ajudants dos altres castellers de la Joves, el Carles Heredia i el Jordi Galofré, i tot i que era la primera vegada que hi participava va acabar en una més que meritòria cinquena posició. Van ser molts els components de la Colla que el van animar en el recorregut i en la celebració. L’experiència va ser tan positiva que fins i tot va voler repetir. Així, va participar en una altra cursa de la Combinada, la de Riudoms, aquest com amb el Jordi i el Jaume Galofré. Altra vegada, aconseguien la cinquena posició. Moltes felicitats!
Els Castellers de la Prado arriben a Valls i visiten el local de la Colla Una quarentena de Castellers de la Prado (Santiago de Xile) van visitar la capital de l’Alt Camp el passat 28 d’agost amb l’objectiu de conèixer de prop la tècnica castellera, el funcionament dels assajos i l’organització de les colles.Els castellers van visitar la Coordinadora de Colles Castelleres i van fer una ruta turística per la ciutat. Van enlairar un pilar al monument a Salvador Allende (plaça de l’Estació) i al monument als Xiquets de Valls (Font de la Manxa), on també van fer el 3 de 6. A l’hora de dinar, van visitar el nostre local, on van ser rebuts pel president i altres representants de la colla. Els xilens hi van alçar un pilar de 4 i es van sentir molt orgullosos d’haver pogut trepitjar casa nostra.
24
La Colla dóna suport a la Marxa per la Independència a Valls El passat dissabte 8 de setembre la Colla Joves es va sumar, juntament amb altres entitats vallenques, a l’acte de la Marxa per la Independència organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana. El recorregut es va iniciar a dos quarts de set de la tarda i va consisitir en una breu marxa pel centre històric de Valls, que va resseguir 13 punts de la ciutat i en cadascun d’ells s’hi anaven afegint persones a títol personal i també col·lectius i entitats que donaven suport a la Marxa. Els castellers de la Joves van voler donar suport a aquest acte que va aplegar unes 1500 persones pels carrers de Valls.
Ja tenim la Loteria de Nadal Ja tenim disponible les participacions de loteria del sorteig de Nadal que tindrà lloc a Madrid el proper 22 de desembre de 2012. Els números de la Colla per aquest sorteig són: 58.607 i 97.508. Les butlletes les tenim a la venda a un preu de 5€ com cada any. Que la sort ens acompanyi!
La Unió Anelles de la Flama compleix 40 anys Enguany, una de les entitats més actives de la ciutat compleix 40 anys. Es tracta de la Unió Anelles de la Flama, aquesta entitat destaca en la recerca, recuperació i salvaguarda de la cultura popular de Valls i el seu entorn. Primer com a colla sardanista en els seus orígens i després com a entitat sense ànim de lucre, responsable de bona part de la posada en escena de tot el que representa la tradició festiva i popular de la nostra ciutat. Per aquest motiu la Colla els ha fet un obsequi que va venir a recollir el seu president .
25
Biblioteca castellera
Us proposem un llibre dedicat als concursos de castells, un manual casteller i un recull d’articles d’història castellera.
Jordi Jaria i Manzano: Història dels concursos de castells. Col·lecció l’Agulla. Edicions el Mèdol. Tarragona, 1996. Aquest llibre recull la història dels concursos de castells, des del primer organitzat a Barcelona el 1902 fins al de Tarragona de l’any 1994. De concursos se n’han celebrat a Valls (1941), al Vendrell, a Reus, a Vilafranca i sobretot a Tarragona. El llibre documenta, un per un i de manera molt precisa, tots els certàmens castellers fins a la data de la seva publicació. En fa una crònica molt rica en detalls, descrivint en quina situació es troben les colles i el món casteller a cada moment. Aquest llibre no pot faltar en una biblioteca castellera.
Xavier Brotons i Joan Beumala: Castellers. Història, tècnica i present. Col·lecció Terra Nostra. Editorial Columna. Barcelona, 1997. Es tracta de tot un manual casteller comprimit en 64 pàgines. Un llibre per obsequiar als no iniciats en el món casteller. Ens explica les parts del castell, les diferents construccions, un resum de la història castellera, un calendari casteller i fins i tot un glossari. Una publicació molt pedagògica, on les fotografies de Xavier Roca prenen tanta importància com el text.
Pere Ferrando i Romeu: El Penedès casteller. Pàgines d’història. Cossetània Edicions. Valls, 1998. Aquest llibre és un recull d’articles del prolífic historiador casteller. Són articles que fan referència a la història castellera del Penedès (Alt, Baix i Garraf). Ens parla del protagonisme de les colles vallenques als articles “La primera època d’or i la decadència castellera al Penedès”, “Presència castellera a Vilanova al segle passat” o a “Els precedents castellers a Sitges (1880-1971)”. També ens descobreix les colles d’aficionats d’Albinyana, Llorenç, la Bisbal o Sant Jaume dels Domenys i ens parla de l’aparició de les colles castelleres fora de Valls a la Renaixença Castellera. Jordi Rius
26
This Music is Anfield Box
El partit de la mort El 1981 John Huston va filmar el drama bèl·lic Evasió o victòria. La pel·lícula, una còpia de la magistral La gran evasió, relata les vivències i els intents de fuga d’un grup de presoners aliats reclosos al camp de concentració de Gensdortt l’estiu del 1943. En un moment aquests presoners es veuen obligats a enfrontar-se als seus captors del camp de concentració en un intens i vibrant partit de futbol. Per donar veracitat al matx, John Huston va comptar en el repartiment amb algunes llegendes vives del futbol com Pelé, Bobby Moore o Osvaldo Ardiles. Com a la majoria de pel·lícules, tot va bé si s’acaba bé, i al final de l’encontre els reclusos van imposar-se als guàrdies nazis per 4 a 3. Aquest partit, però, es va jugar realment el dia 9 d’agost del 1942 a la ciutat ucraïnesa de Kíev amb un final molt més èpic però també molt més tràgic. Va ser “El partit de la mort”. Tot va começar el 19 de setembre del 1941 amb l’ocupació de Kíev per part de les tropes alemanyes. La ciutat era un infern de presoners intentant escapar inútilment de les urpes nazis. Entre ells es trobava l’exporter del Dinamo de Kíev Nikolai Trusevich. Josef Kordik, un pastisser alemany molt fanàtic del Dinamo, el va reconèixer i va sobornar les autoritats alemanyes perquè deixessin treballar l’exjugador a la seva pastisseria. El pastisser, emocionat de tenir tan a prop un dels seus ídols, va convèncer N.Trusevich que busqués els seus antics companys d’equip. Unes setmanes més tard i després d’una dura recerca pels carrers de Kíev, J.Kordik tenia treballant per ell tot l’equip del Dinamo de Kíev més tres jugadors del Lokomotiv. En una època de brutalitat i misèria extrema el futbol representava l’únic camí per allunyar-se de la crua realitat. Amb la majoria de familiars morts o assessinats, als jugadors del Dinamo solament els quedava un al·licient: tornar a jugar a futbol. Amb el Dinamo prohibit els jugadors van fundar un nou equip: el FC Start. Ràpidament es va poder comprovar que aquells homes no havien perdut ni la classe ni la tècnica. Cada partit era una golegada a favor del FC Start i cap equip els feia ombra. Les autoritats nazis, molestes, van portar d’Alemanya un combinat amb els millors jugadors de la Luftwafe (l’aviació de l’exèrcit alemany) per acabar d’una vegada per totes amb l’equip ucraïnès. El partit, però, va finalitzar amb nova i espectacular victòria del FC Start per 5 a 1. La humiliació soferta per l’equip alemany (El “Flakelf”) va ser enorme. La derrota contra el Dinamo no entrava dins de les teories de superioritat racial del nazis i la situació no podia quedar d’aquella manera. Així doncs, els funcionaris del partit nazi van preparar la revenja pel 19 d’agost del 1941.
El matx va començar com sempre: bon joc dels ucraïnesos i els alemanys corrent darrere la pilota. A la mitja part 2 a 1 a favor del FC Start. Just abans de tornar a saltar al terreny de joc l’àrbitre del partit i tres membres de la Gestapo (policia secreta nazi) van entrar al vestuari i van dir als jugadors de l’Start que si no es deixaven guanyar moririen. Commocionats per aquesta amenaça, els antics futbolistes del Dinamo van saltar al camp disposats a jugar la segona part conscients que la guerra estava perduda i que l’única forma de vèncer l’invasor era sobre el terreny de joc. El recital de futbol del FC Start a la segona part va ser memorable. No només van guanyar el partit (5 a 3), sinó que el davanter Kilimenko va fallar expressament a les acaballes del partit un gol cantat com a mostra de superioritat. La venjança nazi no es va fer esperar. En pocs dies els jugadors del FC Start van ser detinguts i empresonats. Acusats injustament de formar part d’una cèl·lula d’espionatge de la NKVD (policia secreta soviètica) el seu destí estava escrit. Els alemanys van torturar i afusellar els antics futbolistes del Dinamo aquell mateix agost. Diuen que el porter Nikolai Trusevich encara duia la samarreta del FC Start quan va morir. Solament dos jugadors van aconseguir escapar dels tentacles de la Gestapo amagant-se a Kíev fins a l’alliberament de la ciutat per part de les tropes de l’Exèrcit Roig el novembre del 1943. Si algun dia teniu l’oportunitat d’anar al camp del Dinamo de Kíev, podreu veure a l’escalinata d’entrada una escultura que recorda la memòria d’aquells herois que van preferir morir amb dignitat a viure eternament sota la humiliació nazi donant un exemple immortal de lliuta, resistència i victòria. Francesc Inglès
27
Concurs de Castells 2012
Castellers i castelleres, simpatitzants i amics de la Colla Joves, com cada dos anys ja ha arribat el Concurs de Castells. La Colla s’ha preparat durant mesos per poder fer un pas endavant i la Tarraco Arena Plaça ens ofereix un marc idoni per fer-ho realitat. Com sabeu, aquest és un Concurs diferent, ja que aquest esdeveniment s’ha fet gran. Enguany fins a trenta-dues colles poden competir al Concurs. I ho faran en dos dies: la Colla Joves Xiquets de Valls hi actuarem diumenge, juntament amb les dotze colles més ben classificades en el Rànquing Estrella, i de la tretze fins a la trenta, afegint-hi les dues colles convidades de Tarragona, actuaran el dissabte a partir de les 16.30 h. Per a aquest Concurs, cal tenir en compte algunes novetats en el reglament. Segurament la més important és que enguany es pot intentar descarregar un castell que prèviament s’hagi carregat. També cal recordar algunes altres novetats de l’edició anterior, com és que cada colla té un temps determinat per preparar un castell, i si se supera aquest temps es perd ronda. Per tant, cal que tots estiguem ben alerta, així com concentrats a l’hora de tancar les pinyes, ja que només es pot desmuntar el peu del castell una vegada. Les entrades ja fa dies que estan exhaurides. Així doncs, només queda que tots ens posem la camisa o samarreta i donem pit a la nostra colla. Recuperem l’esperit que fa vint anys ens va portar a descarregar la primera tripleta màgica del segle XX i a emportar-nos el primer premi. Força Joves!!
28
L'actualitat a la Coordinadora
L’actualitat de la Coordinadora encara gira al voltant dels agermanaments i reconeixements. • Cal destacar l’agermanament que s’ha produït a principis de setembre amb les Muixerangues d’Algemesí, que recentment han rebut el reconeixement en ser declarades les festes de la Mare de Déu de la Salut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Tal com se’ns va reconèixer a nosaltres fa un any. Aquest agermanament s’ha realitzat per molt motius. Principalment, servirà per realitzar un front comú per a la promoció de les nostres activitats. El fet de partir de les mateixes arrels fa que tinguem els mateixos interessos. • Sobre el reconeixement, cal destacar que és el més llunyà, i que ha estat el més proper. Es tracta dels Castellers de lo Prado (Xile). Van aprofitar la vista a Valls, al bressol dels castells, per venir a seu de la CCCC. Va ser un acte breu, però molt emotiu. Ens van explicar el motiu de la seva aparició, i sembla que van veure clar tots els valors que implica realitzar l’activitat castellera. Per això ho van iniciar com un projecte social que està tenint molt d’èxit. Per acabar, no puc deixar de mencionar diferents notícies breus que s’han produït durant aquest estiu: • S’ha renovat, per cinc anys més, el patrocini de Damm a la Coordinadora. Com les altres vegades, s’ha mantingut l’acord entre la Generalitat, TV3, Damm i la Coordinadora. • Som una colla més, els Xoriguers (és una colla universitària). Per tant, s’ha superat l’anterior rècord, i ja en som 66! • A la base de dades que hi ha a la pàgina web de la Coordinadora, ja es poden consultar les dades de les actuacions a partir de 1967. Josep Maria Cortès
29
Benvinguts a la Colla
Marc i Nekane Casas Albeniz La Nekane, nascuda el 20 de juny de 2012, i el Marc, nascut el 1 de novembre de 2008, fills dels companys Dani i Neska.
Èric Mallafré Checa nascut el 18 d’agost de 2012, fill dels companys Enric i Sandra.
T’apassiona la fotografia? Ets addicte a la Colla Joves? Ara és la teva! Participa al concurs de fotografia de la revista Foc Nou penjant les teves millors instantànies de la Colla Joves al facebook de la revista. El jurat triarà la guanyadora d’entre les fotografies amb més “M’agrada”. I el premi? La millor serà publicada a les pàgines centrals del proper Foc Nou.
Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com
30