Editorial
Primer el quatre, després el cinc i després el tres... Pas a pas, i tot descarregat! Encara ens ve un somriure als llavis si recordem la magnífica actuació que vam fer per Sant Joan. I això que la primera gran diada de la temporada arribava després d’alguns entrebancs, com les caigudes al Vendrell i al Pati. Però hi havia moltes ganes d’aixecar-se, i ho vam fer de la millor manera possible: aconseguint una actuació (l’anomenada tripleta màgica descarregada) que tan sols el 1999 havíem completat per la nostra festa major. I tots sabem com va acabar aquella temporada, no? Els més veterans de segur que ho recorden, però perquè els que no hi éreu i els desmemoriats no hagueu de buscar-ho us direm que aquell any, per Santa Úrsula, Valls va veure el primer quatre de nou sense folre de la història, evidentment de color vermell. Ara, però, som a començaments d’agost, i després d’un juliol en què hem pogut mantenir el ritme de castells de vuit a cada plaça, toca donar-ho tot a cada actuació. Això només serà possible si, com l’any passat, hi som tots a tots els assajos i amb una actitud positiva que permeti escriure més pàgines vermelles a la història dels castells. Ens esperen a Llorenç, la Bisbal, Igualada, i enguany també a Sant Fèlix. Ah, i no us despisteu: hem de tenir ben present que l’esprint de l’agost no s’acaba a Vilafranca. La meta d’aquest estiu és a Torredembarra, el dia 1 de setembre, una plaça que l’any passat va confiar en nosaltres i que ara no podem decebre. Som-hi!
Sumari n. 88
04 30a Nit de Premis de Valls
Valls , agost 2013
06 Acte central dels 220 anys del
Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip de redacció: Roser Llagostera, Montse Solé, Salvador Magre, Josep Ramon Marquès Publicitat: Josep M. Urquia Foto Portada: X.Fähndrich Fotografies: Arxiu Colla Joves
naixement de Josep Batet 07 Diada del Local 08 Completes 09 Festa Major de Sant Joan 10 Sant Joan 12 Sortides
Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U.
14 La canalla de la Colla
Dipòsit Legal T-1233-83
15 La canalla més de prop
Amb la col·laboració de:
18 L’Entrevista: Chicho Balañà 22 Sortides a la muntanya 23 L'actualitat a la Coordinadora 24 Les manilles universitàries o com optimitzar recursos 26 Més que castells 28 Biblioteca castellera
L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
29 L’acudit del Pere Toda 30 Orgullosos de ser de la Joves... pel món Foto: Pere Toda
30a Nit de Premis de Valls El passat 1 de juny es va dur a terme al Centre Cultural la 30a Nit de Premis de Valls, un acte en la qual la Colla Joves Xiquets de Valls participa com una de les entitats organitzadores, pel fet que hi convoca el premi Joan Ventura i Solé de periodisme casteller. Enguany, en la 18a convocatòria del premi, el guardó va recaure sobre la revista de la Colla, Foc Nou, que està d’enhorabona perquè a més ha arribat als 30 anys d’història. El jurat va acordar atorgar el guardó a la revista pels següents motius: 1. Foc Nou és una revista interna de la Colla Joves Xiquets de Valls que enguany compleix trenta anys de vida. Durant aquest anys ha estat un element cohesionador de l’entitat que ha servit per donar a conèixer tant els aspectes castellers de la colla com el seu vessant més social.
4
2. Foc Nou ha comptat amb centenars de col·laboradors, tant de fora com de dins de l’entitat, que hi han treballat sempre de manera altruista, responsable i compromesa. 3. Durant les diferents etapes de la revista s’hi ha treballat diversos gèneres periodístics: des de l’entrevista, passant per la crònica o el reportatge, fins arribar a l’humor o la crítica. Foc Nou ha aconseguit sempre, malgrat tractar-se d’un producte amateur, un remarcable nivell de qualitat. 4. La publicació es troba actualment en el seu millor moment, no només pel que fa al contingut, sinó també a la forma. En la darrera etapa s’ha millorat notablement la qualitat de la impressió, que, avui, es fa de forma digital i en color. 5. Foc Nou, a més, és el mitjà que millor representa els valors i la manera d’entendre el fet casteller de la Colla Joves Xiquets de Valls.
La Colla Joves, però, va marxar de la Nit de Premis encara amb un altre guardó sota el braç. Amb motiu dels 30 anys de celebració d’aquest acte, la Comissió organitzadora va concedir el Premi Entitat de la Dècada a les dues colles castelleres de la ciutat. Es tracta d’un premi que es dóna a una entitat o col·lectiu que ha destacat en aquesta desena d’anys transcorreguts. Aquest premi s’havia atorgat el 1993 a l’Institut d’Estudis Vallencs i el 2003 a Càritas Interparroquial. En aquesta ocasió, la Comissió va premiar les colles per “les extraordinàries construccions aconseguides durant la seva història, per ser les ambaixadores de la ciutat al món i també per la tasca d’integració social i cohesió que sempre han realitzat”. El cap de colla, Jordi Guasch, i el president, Josep Anton Fernández, van recollir el diploma de reconeixement de la mà del conseller de Justícia, Germà Gordó, i de l’alcalde de Valls, Albert Batet. Fotos: Pere Toda
Foto: Aura Domènech
5
Acte central dels 220 anys del naixement de Josep Batet El dissabte 13 de juliol de 2013 l’entitat Colla Joves Xiquets de Valls va commemorar una efemèride de la història dels castells i de la Colla: la celebració d’un acte important en honor al primer cap de colla conegut des dels inicis dels castells de Valls i el primer de la Colla de Menestrals. Una cinquantena de castellers, familiars i simpatitzants varen fer acte de presència a les 6 de la tarda a la seu social de la Colla per tal de participar en l’acte central. Pocs minuts després arribava el director territorial del Departament de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Sr. Jordi Agràs, en substitució del Sr. Joaquim Nin, que va excusar la seva assistència; i també va fer acte de presència el Sr. Albert Batet, l’alcalde de Valls. Ambdós van destapar el “mural-relleu” dedicat a Josep Batet, donant per inaugurada l’obra realitzada pel casteller i escultor vallenc Gabriel Duch. Tot seguit, la Colla aixecava el pilar de cinc al pati d’assaig “el Casteller”. Va obrir el torn de paraules al mateix pati d’assaig Josep Fernàndez, president de l’entitat; tot seguit, intervingué el Sr. Jordi Agràs i, per acabar, el Sr. Albert Batet. Finalitzats els parlaments, els senyors Agràs i Batet van marxar de l’acte, perquè havien d’atendre altres compromisos personals. Mentre part del públic anava entrant a la sala “Anton de l’Escolà”, la resta de convidats visitaven la galeria de caps de colla, que enguany celebrava els “200 anys de caps de colla (1813-2013)” i l’exposició dedicada a Josep Batet Llobera (a) Casteller, titulada “Pinzellades biogràfiques”. Arribada la segona part, la
conductora i presentadora de
l’acte, Montse Solé, va fer una síntesi de com havia anat la celebració fins aquell moment. Seguidament, va presentar Joan Climent, autor del llibre, i Pere Cano, exactor i exdirector de teatre. En primer lloc, Climent va lloar la figura de Josep Batet i les beceroles del món casteller. Després, Cano féu la lectura d’una selecció de textos extrets del llibre Els primers castellers (1813-1851), Josep Batet, àlies Casteller i la Colla de Menestrals de Valls. Joan Climent
6
Diada del Local
Primer castell de nou de la temporada 8 de juny 2013 3d8, 4d9f carregat, 5d7, pilar de 5.
7
Completes
Valls 23/06/2013 4 de 8 3 de 8 5 de 7 pilar de 5
8
Festa Major de Sant Joan
9
Sant Joan
10
Tripleta descarregada per Sant Joan 24 de juny 2013 4d9f, 5d8, 3d9f, pilar de 5, pilar de 5 al balcó. Primera gran diada de l’any superada amb molt bona nota. La Colla Joves va arribar a Sant Joan amb un rebost una mica més buit que l’any anterior, i amb la incertesa que dos dels tres castells que havíem d’alçar per la festa major (el cinc de vuit i el quatre de nou) havien fet llenya els últims cops que els havíem portat a plaça. Tot i així, la colla havia treballat fort per corregir aquells errors, i les ganes es van veure de seguida amb una plaça del Blat ben plena de camises vermelles. L’actuació va començar amb el quatre de nou amb folre, que va demostrar que la caiguda al Pati havia estat un accident puntual i es va descarregar amb solvència. En segona ronda arribava un cinc de vuit amb molts canvis, però altre cop una canalla molt decidida feia possible que la diada quedés mig enllestida. Ja només quedava rematar la feina, amb el tres de nou folrat. Dit i fet, tothom es concentra a la feina i el tres es carrega amb comoditat. Tan sols a la sortida dels dosos comença a bellugar més del compte, però amb un esforç final s’acaba arrodonint la segona millor diada de Sant Joan de la Colla, només igualada l’any 1999 i superada el 2000, l’any en què hi vam coronar el quatre de nou net. El tradicional pilar caminant al balcó i un altre pilar de cinc simultanis van servir per acomiadarnos de la plaça del Blat.
11
Sortides
Banyeres del Penedès 14/07/2013 4 de 8 3 de 8 7 de 7 Vano de 5
La Riera de GaiĂ 20/07/2013 4 de 8 3 de 8 7 de 7 pilar de 5
12
Aquopolis 27/07/2013 4 de 7 3 de 7 7 de 6 net 4 de 6 3 pilars de 4
Sant Vicenรง dels Horts 28/07/2013 pilar de 5 4 de 8 3 de 8 5 de 7 pilar de 5 2 pilars de 4
13
La canalla de la Colla La nostra canalla continua treballant assaig rere assaig i això es va demostrar a la diada del Pati i, sobretot, per Sant Joan. Tenim una canalla molt valenta i amb moltes ganes de fer grans castells. Tot i això, a banda d’assajar també hem fet algunes altres activitats perquè els més petits es distreguin i passin una bona estona plegats. El 16 de juny vam anar a l’Aquopolis; va ser un dia molt divertit en què la canalla va poder xalar amb els tobogans i va participar en un gran espectacle de dofins. Amb tot plegat, va ser un gran dia! Arribada la festa major de Valls, la canalla va participar activament en totes les cercaviles, com la inaugural o el Tomb del Poble. Volem destacar, però, el Tomet del Poble, que va ser l’endemà de la tripleta de Sant Joan. Aquell dia els nens i nenes de la canalla van fer ells mateixos de junta tècnica, tot decidint els castells que es van tirar pels carrers de Valls. Després d’un juliol atapeït d’actuacions, vam aprofitar el diumenge dia 21 per passar el dia a la platja plegats. Tenim una canalla malalta pels castells, ja que només volien fer pilars a l’aigua. Ens vam divertir molt i el cansament del final del dia va valdre la pena. Ara encetarem aquest agost plens de ganes de fer grans castells i d’arribar a Sant Fèlix i a la Diada de Santa Rosalia pletòrics. Visca la canalla de la Colla Joves Xiquets de Valls, que és la millor del món! Pit i amunt! L’Equip de Canalla
14
La canalla més de prop
Alexia García
Tamara Macías
Anna Torrell
1. Com vas arribar a la colla? Perquè coneixia a una nena que el seu pare feia castells, a mi m’agradaven molt les alçades i per això vaig venir a la Colla. 2. Quin castell t’agradaria fer que la colla no hagi fet mai? El 4 de 9 amb el pilar. 3. Explica’ns un record. Vaig anar a París, m’ho vaig passar molt bé i feia molt de fred i a la nit vam fer castells a l’habitació.
1. Com vas arribar a la colla? Va ser l’any 1997, el Quico em va venir a buscar. Tenia 6 anys. 2. Quin castell t’agradaria fer que la colla no hagi fet mai? El 3 de 9 net 3. Explica’ns un record. Vaig pujar al 4 de 9 net a Vilafranca i em vam entrar a coll a la plaça perquè em costava caminar. Al 2001 vaig fer el 4 de 9net, 3 de 9 amb folre i el 2 de 9 f.m. carregat d’enxaneta amb la meva germana d’acotxadora.
1. Com vas arribar a la colla? Jo era molt petita i venia al local amb els meus germans. 2. Quin castell t’agradaria fer que la colla no hagi fet mai? El 3 de 9 net. 3. Explica’ns un record. M’ho vaig passar molt bé quan vam anar a la fira per Santa Úsula de l’any passat perquè vaig pujar a moltes atraccions!
15
Foto guanyadora del concurs fotogrĂ fic Foc Nou Autor: Pere Toda
L'entrevista: Chicho 30 anysBalañà de Foc Nou L’Antonio Balañà Rodríguez, més conegut com a Chicho, és un jove amb caràcter de 27 anys, que diu les coses com pensa i les sent. Aquesta és la 21a temporada que vesteix la camisa vermella. Va començar amb sis anys fent d’aixecador. És temperamental i sempre té ganes d’aprendre’n més, de provar noves posicions i aconseguir nous reptes. Gaudeix pujant als castells amb la Joves: és en aquesta colla on ha crescut i s’ha convertit en la seva forma de vida. Actualment puja en totes les construccions menys en el pilar i el dos, tot i haver-los assajat en alguna ocasió. Perquè des de ben petit vas interessar-te pels castells i per la Joves? Recordo que no en tenia ni idea de castells fins que el Diego Cañamero em va venir a buscar i em va portar a fer castells, després de convèncer la meva mare, és clar. I em va agradar aquell món. Tinc en ment el primer assaig a què vaig assistir: vaig pujar damunt del Juanjo Gitanillo i li vaig dir a la meva mare quan vaig arribar a casa que havia pujat damunt d’un nen que era de color cafè amb llet. Va ser un 5 de dosos, aixecador i enxaneta, el típic castell que serveix per ensenyar-te a pujar fent bé els passos i a col·locar-te. Vaig escollir la Joves pel Diego però també pels meus tiets. La meva família ve de la Colla Joves. El germà de la meva mare ja havia fet castells. Els altres tiets també havien vingut, tot i que no tant. Som de sang vermella. Recordes si et va costar molt o no t’ho vas pensar gaire a l’hora de pujar? Jo crec que amb aquella edat no era conscient del perill de caure, de fer-me mal. Costar-me no em va costar. Sé que era dolent a l’hora de pujar... d’aquí ve el sobrenom de ‘Chicho Terremoto’ (sobrenom que avui en dia encara perdura). No era bo però sí valent. I suposo que també em va ajudar el fet de no haver caigut abans. L’any 1992 vaig pujar als tres 5 de 8 que es van descarregar; aleshores es tractava d’una molt bona fita. Has comentat que no eres gaire bo pujant... Tot i això, mai vas deixar de venir a la Colla, oi? Els castells m’han agradat sempre. Tot i que recordo que una temporada em vaig engreixar força i el pas d’enxaneta no el vaig fer perquè no servia, no tenia talla perquè estava grassonet. Aleshores baixava al local i no em feien assajar. Llavors vaig estar almenys mitja temporada que com que no serveixes, no et passen a buscar. A mi em passava a buscar el Rico i aquell any que vaig faltar, ell també perquè era a la legió. Fins que em vaig trobar el Manuel i ell va tornar a passar-me a buscar per participar activament als assajos. No em passaven a buscar i, per tant, no hi anava. Va ser per aquest motiu que
18
no pujava, no pas perquè canviés els castells per jugar a futbol, per exemple. Al 92 ja vaig pujar d’aixecador. Recordem la teva trajectòria al llarg dels anys i per les posicions que has anat ocupant? Com ja he comentat, l’any 1992 anava d’aixecador i recordo que vaig fer els 5 de 8. L’any següent, al 93, no vaig enfilar-me als castells. El 1994 vaig fer el 5 de 8 a dosos als dos pilars, al Concurs de Castells de Tarragona. Era el típic dosos petit i no recordo com vaig arribar a fer-lo, però crec que devien fallar nens i em van voler provar. Ja al 1995 no vaig pujar tot i que sí que assistia als assajos. Un any després, al 96, vaig començar a pujar a dosos amb el Caius i fins ara a l’actualitat que no he deixat de pujar als castells. Va ser l’únic any que vaig fer complet a dosos. Feia tots els castells menys el dos, si no recordo malament. Del 97 al 99 vaig ocupar la posició de sisens i a Santa Úrsula del 1999 vaig debutar a quarts en el 4 de 9 sense folre. Va ser l’únic castell que vaig fer a plaça al quart. I fins avui en dia, que ocupo la posició de terç als castells de vuit i quart als castells de nou.
Foto: Marta Arjona
Què recordes d’aquell dia, d’aquell 4 de 9 sense folre carregat l’any 99? El millor record és la sensació més gran que he tingut al fer un castell. El soroll de la plaça al moment de carregar-se és inexplicable, un cúmul de sensacions... Vaig fer-lo a quints perquè ja era gran per anar a sisens, tot i que vam estar temptejant tot l’any. Per fer el 4 de 9 sense folre s’havia de rebaixar pes. Vaig assajar alguns dijous i un divendres i van veure que ho podia fer. El Tomàs, que era cap de colla, em va posar damunt seu. Recordo que a una setmana d’aquell 4 de 9 net vam anar a Vilafranca a una diada dels Xicots i havia de fer el 4 de 8 a quarts per pujar després al 4 de 9 a sisens. Si no recordo malament, va faltar un quint del 4 de 8 a aquella actuació. Jo em vaig posar a plorar que no volia anar a quints perquè sinó la setmana que ve no em deixarien fer el 4 de 9 net. El Tomàs em va dir que pugés a quints i em va prometre que la setmana següent aniria al quart. I va complir amb la seva paraula. Per nosaltres era un castell inèdit, i jo tenia 13 anys quan el vam fer... En quina posició de les que has ocupat al llarg dels anys t’has sentit més còmode?
Segurament al quart. Suposo que la posició més còmoda seria els últims anys de passar del quart al terç. Quan tu físicament vas bé, et sents bé, no pateixes per fer-ho malament, i personalment estàs més còmode independentment de l’estat de forma en què es troba la colla. Hi ha castells més difícils, n’hi ha que menys, n’hi ha que et fan més o menys il·lusió, com tot suposo. Quan et sents bé és que per a tu aquella posició és fàcil o la tens dominada. A vegades he estat un corcó amb alguns caps de colla perquè sempre he volgut fer castells en llocs que mai havia provat. Em pots posar a un 5 de 9 f als dos pilars (que ja n’he fet uns quants) que és molt més castell, i llavors em dius de fer un 3 de 9 f a la rengla, que és el cas d’aquest any, i em fa més il·lusió el 3 per la posició, que no pas un gamma extra que depèn de com quasi no treballes. T’has enfadat mai si no t’han fet pujar o ets d’aquells que et resignes? M’he enfadat milions de vegades! M’he tret la camisa, m’ha arrencat l’escut de la colla, etc. Com a anècdota, recordo l’any dels dos intent de 3 de 9 net a Vila-rodona amb el Tomàs com a cap de colla. Aquella temporada me la vaig passar assajant el tres al quart a l’esquerra perquè el Jordi de Haro treballava de nit i no podia venir. I llavors a plaça pujava ell perquè tenia mes experiència que jo. El Miquel de Haro baixava un pis per fer el 3
19
L'entrevista: Chicho Balañà de 9 net. I jo recordaré tota la vida que aquella setmana tenia exàmens i no vaig poder baixar a assaig en tota la setmana. Llavors el Joel el va assajar al meu lloc i aquell diumenge el van posar a ell, quan jo em vaig passar tot l’any assajant al lloc del Jordi i no m’havien deixat fer un trist 3 de 8 a cap plaça. En aquella actuació vaig carregar el 4 de 9 net i al 3 de 9 net no m’hi van posar. Em vaig treure la camisa i em vaig enfadar moltíssim! Sempre has ocupat la part visible del tronc? Normalment sempre he fet tronc. De més jove, amb 15 i 16 anys, als castells que no pujava i em demanaven de terceres mans o fer l’escaleta a la canalla, ho feia sense cap problema. He fet de segon dau en dos 2 de 8 f fa dos anys. I la meva il·lusió seria fer un castell de nou a crosses al folre perquè només ho he provat a un assaig. Ho vaig veure tan difícil perquè no m’aguantava i queia sol que m’agradaria fer-ho, és clar! És el que parlàvem de les posicions. Per exemple, em faria més gràcia provar un 4 de 9 f a crosses (no per quedar-m’hi) que al lloc que ocupo ara on ja n’he fet forcça. Vas entrar a la colla com a canalla i amb els anys també has estat responsable del seu equip. Com ho recordes? He estat dos anys al capdavant de l’equip de la canalla. La primera vegada va ser l’any del Salvador Ramon (2005-2006) i jo era molt jovenet, tenia 19 anys. Vaig agafar el càrrec amb molta il·lusió i ganes. Esperes ser com aquells que t’han ensenyat a tu i poder transmetre el que t’han ensenyat als altres. El meu pare, que també havia estat cap de canalla, em va aconsellar que potser no era el moment. Però jo tenia molt bona relació amb la canalla d’aleshores i al cap i a la fi em sentia un més d’ells, amb la diferència que tenia més experiència. Vaig agafar la canalla a dues setmanes de Sant Joan i vam salvar la “papereta”, i amb aquell treball vam acabar fent una molt bona actuació amb el 3 i el 4 de 9 folrats. Vaig deixar el càrrec per Sant Joan del 2006. La segona vegada va ser el 2009. Ja coneixia més per on anaven els trets. El cap de colla d’aquell moment em va explicar el seu projecte i, en un principi, em va semblar una bona idea. Després la cosa ja no va sortir com esperava, els objectius van canviar i allí van començar els problemes. Recordo molt treball i molta feina, estressat abans de les diades importants. En els dos anys, vaig sentir-me força sol tret d’aquelles dues o tres persones que em van donar un cop de mà. Recordo la tornada del 5 de 8 el primer any que vaig ser cap de canalla, després de cinc anys sense portar-lo a plaça per Firagost i el vam descarregar. Vam assajar-lo molt i vam tornar a apostar per aquell castell. No podia ser que la Joves no disposés de la catedral. Aquell dia em vaig treure un pes molt gran del damunt.
20
Tens alguna espineta clavada d’aquella època? Estic satisfet de la feina feta perquè tot el que fa referència a estar amb la canalla és genial. Els nens són els que més es mereixen d’aquesta colla. El sacrifici és bonic i això és el que més s’agraeix. T’ho passes bé amb ells, fas castells amb ells, rius i plores amb ells... Això t’omple, independentment que sortissin millor o pitjor les temporades. L’espineta és que m’hauria agradat tenir més sort amb els caps de colla del moment. En el primer moment per jove i innocent i la segona vegada per discrepàncies amb els que estaven al capdavant de la colla. Tornaries a agafar el càrrec? No. Tot i que mai es pot dir d’aquesta aigua no en beuré però no tinc aquesta intenció. Avui per avui, tinc casa meva, la meva dona, la meva filla... i vull passar temps amb elles. Crec que ja dedico molt temps als castells. Per pujar al tronc necessites una regularitat molt constant i crec que a dia d’avui em seria totalment impossible plantejar-me agafar de nou el càrrec amb tot el que suposa.
Enguany has descarregat novament el 3 de 9 amb folre a la rengla. El vaig descarregar per primer cop al Vendrell la temporada que l’Helena Llagostera era cap de colla el 2010. El vaig fer amb Tomasín i Rico, igual que aquest 2013.Tot i que l’havia carregat a Vilafranca. L’he fet amb molta més il·lusió que segurament qualsevol dels onze 3 de 9 f que vaig fer la temporada passada. És diferent, estava acostumat a fer-lo a l’esquerra, ara et canvien de regla i sembla una rucada però no ho és. És el mateix pis però té altres temps... En comptes d’apretar al principi quan puja l’aixecador i estàs més tranquil, has de fer-ho més a la baixada. Si no m’equivoco, aquest any, el tres castellers que vam fer el 3 de 9 f, hem fet junts tan sols un 3 de 7, 3 de 8 i un 3 de 9 junts. A l’hora de rodar no és el mateix que si en portes més. Sempre vas amb més nervis, amb més pressió perquè t’estan mirant amb lupa, si funcionarà o no... Espero tornar-lo a fer en aquesta posició per Firagost.
També el retorn del 5 de 8 després de 5 anys sense fer-lo em va marcar molt com a cap de canalla. I sobretot ensenyar a nens i nenes que no sabien res i veure després que han fet grans castells de gamma extra, com la Luz. Què n’esperes d’aquesta temporada? Personalment poder descarregar el 5 de 9 amb folre a l’esquerra. A nivell de colla, m’agradaria sortir de Santa Úrsula, com a mínim, amb els tres gammes extres com l’any passat, o millorar la que seria la millor actuació de la història: descarregant el 4 de 9 sense folre. Un desig... Que la colla aposti per castells com el 3 de 9 sense folre, el 7 de 9 i, perquè no, pel 3 de 10 amb folre i manilles, una estructura que sempre m’ha agradat!
Per Sant Joan 2013 vas fer el 5 de 8 a terços a la banda del tres. Tampoc era la primera vegada que el feies, tot i que fa força anys, oi? Sí, el vaig fer a la diada de Santa Teresa al Vendrell del 2005, si no m’equivoco. A la banda del tres a l’esquerra no el feia des de Vila-rodona del 2010, amb l’Helena com a cap de colla. El 5 a l’esquerra no m’ha preocupat mai, sempre he dit que em perdonin però és un tres llarg. En el 3 considero que vaig bastant bé a l’esquerra, l’únic que s’ha d’aguantar una miqueta més i és una miqueta més lent. De fet la meva il·lusió aquest any és fer el 5 de 9 f a terços de la banda del tres a l’esquerra. Quins són els millors moment viscuts amb la Colla al llarg d’aquest anys? Les sensacions a l’hora de carregar el primer 4 de 9 sense folre, també recordo molt clarament el primer 4 de 8 que vaig fer a terços de molt jovenet... gairebé tot són debuts. El primer 3 de 9 f a l’esquerra que vaig fer amb 17 anys, ja fa deu anys! Aleshores, el grupet que teníem a la colla amb 13, 14 i 15 anys amb l’Andy, el Josu, John, el Xavi Llach... i que portaven molts anys fent castells junts, anàvem a fer castells però no només era això sinó que érem amics, una petita família. I com no, portar la meva parella, la Vero, damunt meu al 4 de 9 net que vam carregar per Santa Úrsula del 2013. La imatge més impressionant que tinc, però, va ser a la Bisbal del 1996, el meu primer castell de nou. Pujava una mica a cegues i ocupava la posició de dosos, que estàs abocat endins, que veus tota la perspectiva, des de dalt es veia el tub, el folre, i una pinya més grandeta... i el terra!! I el públic força lluny. Em va impactar tot i que allò no em va fer tirar enrere. Vaig fer quatre 3 de 9 f i quatre 4 de 9 f més aquell any. Com a anècdota, encara porto la faixa d’aquell any enganxada a una de gran!
21
Sortides a la muntanya
La ruta dels dos graus A mig juny un grup de membres de la colla format per Jordi Galofré, Ferran Rosselló, Candela Jové, Arnau Roig, Cesc Roig, Diego Cañamero, Montse Ruiz, Marta Cañamero, Jaume Ferré i Joan Roig ens en vàrem anar fins a la població de la Morera de Montsant, lloc on comença aquesta excursió. La Morera està situada a sota mateix de les parets del Montsant. La vista del lloc per on hem de passar a la baixada és ben visible, i als que no hi han anat mai els queda el dubte de si hi passaran. Comencem ben aviat abans que el sol escalfi, ja que la pujada és forta i fa estirar de valent. Anem en direcció al grau del Carabassal, i al cap de mitja hora trobem el primer ressalt; aquí cal fer servir les mans, però de totes maneres està assegurat per un cable. Una mica més amunt de nou cal anat amb compte: ara trobem una paret força alta; se soluciona el problema amb una escala de ferro i ull, perquè cada vegada som més alts, i les vistes cap avall són espectaculars. Ara remuntem fins a tocar del cingle tot esperant a veure per on pujarem. Per fi ho veiem. Són unes escales metàl·liques adossades a la paret que guanyen un primer tram molt vertical per passar després a una mena de canal on trobem unes grapes de ferro. En total uns quaranta metres d’allò més fort, i a continuació un darrer tram ple de còdols per arribar a una balconada on veiem que hem pujat molt amunt. Aquí, gaudint de la magnífica vista, esmorzem. Ara cal remuntar un darrer
22
tram més fàcil fins a arribar a la serra Major. Per fi som al camí de capçada que ressegueix la serra del Montsant de cap a cap. Ara seguirem el camí, força planer durant una bona estona, fins a arribar al lloc on uns indicadors ens diuen que hem d’anar cap a l’esquerra, cap al grau de Barrots. Comença la baixada per un camí força dret i fressat. Al final de la baixada i després de passar un fort ressalt, veiem el camí que cal fer; és una mena de feixa que ressegueix la paret a una altura força considerable, un camí no apte per qui tingui vertigen o li facin por les altures, ja que la sensació de buidor és constant i alguns passos són molt aeris. Està ben assegurat per passamans i cables però és molt espectacular. Al final d’aquest camí ve el pas dels Barrots pròpiament dit; primer cal passar un bloc encastat a la bretxa (molt aeri) per entrar a una mena d’escletxa profunda on cal posar molt de compte ja que rellisca força. Passem un petit ressalt i ja veiem els barrots: són un seguit de grapes a la paret que anant cap avall ens portaran a la part baixa de la canal per finalment sortir al capdavall de la paret. Ara, en una mica més de mitja hora de forta baixada, ens plantem a la Morera, punt final de la nostra excursió. De graus espectaculars, al Montsant n’hi ha alguns més, però tan ben marcats per fer una ruta com aquesta cap més. Tothom pot fer aquesta excursió però cal no tenir por de les altures. Joan Roig
L'actualitat a la Coordinadora
Actualment a la CCCC estem treballant en la gestió de l’èxit del “fet casteller’. Aquesta gestió té dos principals elements: per una banda la creació de noves colles i per l’altra la gestió dels recursos econòmics que poden aportar els diferents sectors empresarials, que es volen associar a la nostra imatge i als valors que projectem. En aquest moment, ja som 65 colles, més 12 en formació. A més, ens consta que hi ha com a mínim quatre colles més que s’estan organitzant per poder entrar a ser “colles en formació’. Aquesta nova figura de les “colles en formació’, permet que qui vulgui crear una colla pugui gaudir dels avantatges que ofereix la CCCC, com els cascs per al pom de dalt, l’assegurança i l’assessorament en qüestions tècniques i de gestió. Així, aquestes futures colles poden treballar amb tranquil·litat, per arribar a l’objectiu de ser una colla de ple dret com les altres seixanta-cinc, però sense tenir la força de totes les colles respecte la CCCC, ja que no tenen dret a vot. Davant l’interès que ha despertat en diferents sectors empresarials el fet casteller, estem treballant perquè aquesta relació no afecti el nostre valor simbòlic, aconseguint alhora un profit global per a totes les colles. Específicament hi ha dues línies de treball: la definició i difusió d’un producte turístic i la creació d’una marca identificadora del fet casteller, que complementaria les marques individuals de cada colla. El producte turístic es configura a través d’un acord que hem realitzat amb una empresa del sector amb l’objectiu d’oferir un servei d’assessorament a les colles perquè puguin configurar un producte que permeti als turistes conèixer des de dins el fet casteller, visitant els locals d’assaig, i alhora es crearia un sistema centralitzat de vendes i una promoció global d’aquesta oferta. D’aquesta manera, les colles castelleres tindrien la possibilitat de garantir la qualitat del contingut de l’oferta i obtenir nous ingressos. Moltes empreses han optat per crear productes per als castellers o per utilitzar les diferents imatges identificadores dels castells. Davant aquest interès creixent, hem cregut oportú crear un símbol (logo), que identifiqui de manera general el fet casteller i que eviti una utilització fraudulenta de la imatge castellera per tercers aliens al nostre món. Els recursos econòmics que generi la utilització d’aquest símbol repercutiran en totes les
colles, ja que serviran per pal·liar la disminució d’ingressos que tenim de les administracions. I en el cas que superin aquestes disminucions, permetran que puguem desenvolupar projectes de seguretat més ambiciosos o altres serveis d’interès comú per a les colles. A més, utilitzarem aquesta “marca’ per la creació de productes (samarretes, objectes de decoració, etc.) que podran comercialitzar les diferents colles per augmentar l’oferta en les seves paradetes. Tot aquest treball està previst que es comenci a veure al tram final d’aquesta temporada, amb objectes i projectes pilots que esperem que siguin un èxit i que a principis de la propera temporada ja puguin ser utilitzats per totes les colles. Aquestes noves tasques de la CCCC segueixen els objectius fundacionals de la difusió del fet casteller i aconseguir noves fonts de finançament tant per a les colles com perquè la mateixa Coordinadora pugui continuar oferint serveis d’interès comú per a les colles. Però sempre es desenvoluparan amb la premissa que tenen caràcter complementari i respectuós amb les activitats que ja estan realitzant algunes colles en aquests àmbits. Josep M. Cortès
23
L'entrevista: Les manilles30 universitàries anys de Foc oNou com optimitzar recursos El passat dia 3 de maig, es va viure un moment històric per al món casteller universitari o, fins i tot, per al món casteller en general. Els Arreplegats de la Zona Universitària descarregaven el pilar de 7 amb folre i manilles per primer cop a la història, després d’haver-lo carregat tot just fa tres anys. En aquest article parlarem sobre com una colla universitària, amb un gruix de gent no gaire gran i una limitació d’edat, pot assolir un castell emmanillat. Els Arreplegats, així com la resta de colles universitàries, tenim una limitació d’edat pel que fa a la gent que forma part de la colla. Per adaptar-nos a aquest fet, fem construccions diferents a les convencionals, afegint un folre o unes manilles a castells que a priori no en porten, com ara l’esmentat pilar de 7 emmanillat, el dos de set o el pilar de sis, aquests dos últims amb folre. Per poder assajar aquest castell, des de la Tècnica havíem de solucionar dos problemes. En primer lloc, la poca gent per poder fer un castell emmanillat, i, en segon lloc, que la gent es vegés capacitada per afrontar aquest gran repte. Els dos problemes anaven lligats, així que si aconseguíem que la gent es cregués el castell, aconseguiríem a la vegada que tothom vingués als assajos, i inclús que entrés bastant de gent nova.
Dels tres assajos que teníem a la setmana, depenent de la gent i de l’evolució del castell, l’assajàvem de diverses maneres. A l’inici i quan no érem molts, assajàvem mig pilar. És a dir, el baix s’agafava a les barres i lligàvem mitja pinya contra la paret. La gent, en general acostuma a reaccionar d’una forma escèptica al veure aquestes proves, però veient els resultats que ens va donar, diria que és una bona forma d’assajar folres o manilles, si no tens prous recursos. Si que és cert que estant agafats a la paret no té moviment el nucli, però el que volíem era que els castellers de folre aprenguessin a treballar sols, gairebé com si fessin un pilar de tres amb la persona que portaven damunt. Aquesta que hem explicat anteriorment era una de les tres parts de com assajàvem el pilar de 7, assajant bàsicament el folre. Per assajar la part de manilles, el que fèiem era fer el pilar de sis amb el folre a terra, així la gent de manilles aprenia a relacionar-se amb el folre i sobretot amb el quart del pilar, la persona que va sobre manilles. Vam arribar a fer 16 pilar de sis amb folre a terra i manilles dalt, tots ells descarregats, i al final totes les persones de manilles sabien quina era la seva feina, i van aprendre els vicis del pilar. Aquest vicis no eren més que saber que el pilar sempre anava més a un costat que
El primer pas per fer veure a la colla que el castell era possible va ser fer el pilar de 5 aguantat només amb quatre mans. Una per cada costat, una davant i una darrere. Aquestes van ser, conjuntament amb el nucli, les manilles del pilar de 7, reforçat amb un segones mans darrere. Més mans ja no podíem treure, així que ens trobàvem a uns tres mesos de la diada i ja teníem el primer pas fet: fer veure a la colla que això era possible i tindre un pilar que s’aguantava amb quatre mans. Com que disposàvem de poca gent, vam dissenyar un folre basat en una creu, on tothom que en formava part portava peu. Havíem de posar el mínim de gent possible i aconseguir que treballessin sols, sense dependre del pit de darrera, o de l’espatlla del costat. Tota persona que no posàvem al folre, era importantíssima per a la pinya. Finalment vam aconseguir un folre i unes manilles formats en total per 43 persones, incloent una persona a cada formatget del folre, per donar solidesa al nucli i sobretot a la creu formada per les rengles de mans i les de daus. Aquesta persona era clau perquè els primers cordons del folre s’hi poguessin recolzar, o si per algun motiu el pilar perdia la vertical i alguna persona de manilles hi havia de posar el peu. Quan vam tindre definides les posicions de folre i manilles, teníem tres assajos per setmana per formar la gent i fer que tot plegat s’aguantés sobre pinya. El treball el vam focalitzar al folre, ja que havíem d’aconseguir que tothom treballés per si sol i s’aguantés dret. D’aquesta manera, i salvant les distàncies, només tocava fer un pilar de 5 aguantat amb quatre mans.
24
Foto: Andrea Martín
altre, que el terç només necessitava un pèl de pit de l’home del darrere, que els primeres havien de fer força en determinat moment; tot plegat eren moviments memoritzats per la gent de manilles. Finalment, independentment de la gent que érem a assaig, sempre fèiem una prova gran, amb el nucli de la pinya, folre i el que podíem de manilles a sobre. A mesura que passaven els dies, posàvem més gent a sobre, però per petita que fos la prova era una gran dosi d’experiència i aprenentatge per al nucli. A les colles universitàries, tenim l’inconvenient que un només en forma part quan és universitari. Això ha fet que al llarg dels anys, molta gent hagi passat per Arreplegats i encara que aquesta gent ja no estigui a la universitat, sempre vénen a la diada. Sens dubte que va ser un puntal molt gran que a plaça vingués molta gent que un dia o altre van fer història amb la colla. També va ajudar molt la col·laboració amb les colles: al món universitari és quelcom que es té molt clar. Després de tota la feina feta tant a l’assaig, com a les moltes reunions de tècnica o de pinyes, podríem dir que el disseny d’aquest pilar no ha estat agafar vídeos de colles grans i fixar-nos en com ho fan. Hem intentat aprofitar el fet de tindre persones que vénen de moltes colles d’arreu del país i dissenyar un estil propi que ens permetés fer manilles amb pocs efectius i amb la màxima seguretat. Tot plegat va fer que quan el vam portar a plaça i després d’un accident en forma d’intent, el vam descarregar amb solvència. Jaume Galofré
Foto: Sandra Lacruz
25
Més que castells
Es presenta a Valls el llibre Quarts de Nou El passat 18 de juny es va presentar a la Biblioteca Popular de Valls el llibre Quarts de Nou. Tot el que cal saber del món casteller, de l’editorial Ara Llibres, amb el suport de Televisió de Catalunya. La publicació pretén convertir-se en una mena de manual introductori a l’activitat castellera amb protagonistes, fotografies, il·lustracions i anècdotes. El llibre és obra de dues membres actuals de l’equip del programa: la humanista Patrícia Martínez i la nostra companya de la Colla Joves i periodista Raquel Sans, que es mostrava molt satisfeta del resultat aconseguit ja que es tracta del seu primer llibre de temàtica castellera. En l’acte de presentació, hi van assistir també la presentadora del presentadora del programa, Elisabet Carnicé, que va conduir l’acte, i l’alcalde de Valls, Albert Batet, a més a més de familiars, amics i castellers.
7a Nit de Castells El món casteller es va reunir a Valls, el passat dissabte 8 de juny, per celebrar la setena edició de la Nit de Castells, que va aplegar més de 260 persones i amb 53 colles representades (entre elles la Colla Joves), convertint la cita en la més multitudinària fins al moment. L’acte va ser presentat per la periodista Raquel Sans. El premi a la trajectòria va recaure en el casteller de l’Arboç Joan Vallès per tota una vida dedicada als castells, primer com a component de la canalla de les colles de Valls i des del 1958 com a membre fundador dels Minyons de l’Arboç, colla de la qual és un membre actiu actualment. El premi a la iniciativa social va ser per als Xiquets de Hangzhou, la colla xinesa que ha sabut exportar els valors i la cultura castellera a l’altra part del món i que actualment es planteja castells de vuit. I el premi Ambaixador Castells es va atorgar a Cerveses Damm, la marca que des d’un primer moment va apostar pels castells i dels qual ha esdevingut un destacat patrocinador. L’esdeveniment, organitzat per la revista Castells i el consitori vallenc, va tornar a la capital de l’Alt Camp, el lloc on va néixer el 2007, amb la voluntat de quedar-s’hi com a seu fixa, en línia amb la decidida aposta que el bressol dels castells ha fet per impulsar accions i iniciatives de difusió, debat i intercanvi d’experiències a l’entorn del fet casteller.
26
Jordi Pujol, nou padrí dels Xiquets de Valls L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, és el nou padrí de les dues colles castelleres de Valls durant aquest 2013. L’acte de nomenament va tenir lloc a la plaça del Blat el passat 15 de juny, dins els actes previs a la festa major de Sant Joan de Valls. Pujol va ser l’encarregat de llançar la moneda a l’aire en el sorteig per decidir l’ordre de l’actuació de la diada de Sant Joan del 24 de juny al migdia en el mateix indret. La moneda va decidir que seria la Joves qui obriria plaça. En l’acte de nomenament, a més a més dels parlaments de les autoritats, es va aplaudir la figura de Jordi Pujol com a clau per aconseguir, entre d’altres, les retransmissions castelleres a Televisió de Catalunya i per fer possible l’assegurança d’accidents per als castellers, que va impulsar sota la presidència de la Generalitat.
Segona reunió de pinyes i folres Dimecres 17 de juiol es va dur a terme la segona reunió de pinyes i folres de la temporada, després de la que s’havia fet al mes de maig. La reunió va ser molt profitosa i, a part de repassar el calendari del segon tram de temporada, que ens durà fins a la diada de Santa Rosalia a Torredembarra, també es van tocar aspectes tècnics sobre el folre del 5 de 9 i la pinya del 4 de 9 sense folre. En el torn de precs i preguntes es va establir un col·loqui entre tots els assistents, durant el qual es van comentar diversos temes, com ara propostes de millores en l’organització dels assajos.
Presentada la roba esportiva de la Colla El passat divendres 26 de juliol, en finalitzar l’assaig, es van presentar els equipaments esportius de la Colla en col·laboració amb la casa especialitzada en roba esportiva Tuga Active Wear. A partir d’ara, els esportistes vermells podran anar als entrenaments i a les curses amb nostres colors. De moment, disposem de samarreta esportiva de màniga curta, també sense mànigues, tant de noi com de noia, pantalons trail, buff i mallot de bicicleta. Podeu emprovar-vos la roba i fer la comanda als assajos de dimecres i divendres.
27
Quarts de nou. Tot el que cal saber del món casteller Raquel Sans i Patrícia Martínez del Hoyo: Quarts de Nou. Tot el que cal saber del món casteller. Ara llibres. Barcelona 2013. La Colla Joves Xiquets de Valls té la sort de tenir entre els seus membres gent apassionada pels castells. Tant, que hi dediquen part de la seva vida professional. La Raquel Sans n’és un exemple. La seva passió pels castells i les seves retransmissions d’alt nivell tècnic l’han portat a ser una de les principals referències del periodisme casteller al nostre país. Ha col·laborat amb diversos mitjans com ara El Punt, El Periódico, La Vanguardia, la revista Castells, el programa Tres Rondes de Catalunya Ràdio, o a la TV, amb programes com Finet i pel Mig de TAC12 i actualment al programa Quarts de Nou de la nostra televisió nacional. L’any 2012 va rebre el premi de periodisme casteller Joan Ventura i Solé. L’altra coautora del llibre, la Patrícia Martínez, és polifacètica: guionista, escriptora, productora i directora, ha treballat principalment al sector audiovisual. També va guanyar popularitat amb el seu curtmetratge casteller Slim Up! que va arribar al Festival de Cinema de Sundance de la mà de Ridley Scott. Va ser ajudant de direcció de la Fura dels Baus i actualment és guionista del programa Quarts de Nou. El llibre que han escrit juntes és una guia castellera, molt amena, que es pot llegir quasi d’una tirada. És una guia per a no iniciats però també presenta aportacions i testimonis que poden interessar molt als castellers més veterans. Aquest llibre no ens parla gaire d’història castellera, sinó que parla sobretot d’actualitat. Ens presenta d’una manera apassionada la realitat actual del món casteller. Ens parla de l’evolució social de les colles, de l’entrada de la immigració, de rivalitats eternes, de com ho viu la canalla, d’assaigs. És a dir, aprofundeix en els aspectes socials de les colles. Un capítol a destacar és el dedicat a les dones castelleres: ens explica la seva incorporació al tronc i en posicions claus de la pinya i el folre. En destaca el cas de l’Helena Llagostera i el 5 de 8 de la nostra colla de l’any 2012, amb el pis de quints format íntegrament per cinc dones i mares. També volem destacar que ens sembla que és el primer llibre casteller escrit per dones, si deixem de banda els contes infantils. També hi trobareu temes molt actuals com ara les noves mesures de seguretat, com el casc; l’expansió i el ressò internacional del fet casteller, moltes referències a les xarxes socials i la declaració de Patrimoni de la Humanitat. Hi trobem
28
testimonis emotius com el de Miquel Gonzàlez, graller invident de Vilanova, o el del recentment traspassat Bigas Luna. Tampoc falta una bona explicació de tècnica castellera molt gràfica i un diccionari. És un llibre que transmet passió pels castells però sobretot per les colles i els seus castellers. Us ho passareu molt bé llegintlo i el devorareu en qüestió de poc temps. Un altre llibre de referència cap a la nostra llibreria castellera. Per acabar, ens agradaria citar una frase: “Ni se t’acudeixi parlar d’entrenaments. En l’argot casteller, les colles es preparen als assajos!’. És a dir, no entrenem, assagem. No fem esport, fem cultura. Jordi Rius
L'acudit del Pere Toda
29
Orgullosos de ser de la Joves... pel món
El Diego i la Marta segueixen assajant per estar en plena forma a l’agost. Fotos a Andorra al Circ de Tristaina.
Guifré, Jordi, Mel, Marina, Gisela , Albert i Àlex de càmping a la platja amb la samarreta de la colla.
Els vila-rodonins davant l’església de Sant Jaume de Montagut
El Christian i la Marta agermanant la Joves i els Minyons de Terrassa a Malta.
Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com 30