{equilibri}
REVISTA DE LA COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS AGOST’14 #92
Editorial
Hem avançat pel primer tram de temporada amb pas ferm. El primer gran repte de l’any, la diada del Pati, el vam superar amb molt bona nota. Però només era un preludi de la magnífica festa major que faríem. La millor actuació feta mai per Completes, amb un pilar de set per postres, i una tripleta el dia de Sant Joan amb el quatre de vuit amb el pilar. I això que aquell dia la pluja no ens va deixar acabar la feina! Quan hi som tots, som imparables.
L’empenta agafada al juny ens ha portat a fer molta feina al juliol. Ha estat un mes de juliol amb uns assajos molt positius, i amb una dinàmica d’actuacions també molt bona: s’ha pogut portar el dos de vuit a totes les places, i això, comparant-ho amb els juliols dels darrers anys, ja és un canvi realment significatiu. També hi ha hagut temps per al desànim, i és que no sempre les coses surten com un vol. A la Riera el quatre se’ns a posar de través i la diada de Firagost va ser tota una llàstima. Però qui s’hauria pogut pensar, poc temps enrere, que hauríem estat capaços de plantejar-nos un dos de nou en aquesta diada? Tot just l’any passat hi fèiem la primera tripleta màgica... La Colla creix i, a més, treballa, i treballa molt. Tot el que s’ha fet fins ara ens ha permès arribar al mes d’agost en bona forma, i de ben segur que les places que tant coneixem veuran els fruits de tota aquesta feina. No ens hem de despistar ni un segon, ara és l’hora de culminar-la.
#92 Valls, agost 2014 Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip de redacció: Roser Llagostera, Montse Solé, Salvador Magre, Josep Ramon Marquès, Maria Pié Publicitat: Josep M. Urquia Foto Portada: Alex Latorre Fotografies: Arxiu Colla Joves Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U. Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:
sumari 03 04 06 07 20 ' 24 25 26 28 29 30
editorial
història de la colla
nova pàgina web
sortides
l entrevista
sortides a la muntanya
la canalla
més castells
L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
benvinguts a la colla
joves pel món
foto: Dolors Gras
discoteca castellera
Foto: Pere Toda
Història de la Colla La Colla o Partit dels Pagesos, absolutistes i carlins, rivalitzava amb la Colla o Partit dels Menestrals, de tendències liberals. Això no vol dir, però, que tots els castellers compartissin la ideologia de les seves respectives colles. Hem de recordar que els castells eren una activitat remunerada i que sovint aquests diners extres eren imprescindibles per a l’economia d’uns castellers que en bona part provenien dels estrats més baixos de la societat. Això sí, els castellers més destacats, com les societats i agrupacions que els finançaven, estaven fortament significats políticament. La violència, omnipresent a les muntanyes i interior de Catalunya, s’estenia a les ciutats, com ara Valls, una de les més destacades de la Catalunya d’aquells temps. Aquesta violència fins i tot va portar a assassinats per motius “castellers” i a la mateixa prohibició d’aquesta activitat a la vila.
Carles Herèdia Amb aquest primer article iniciem un resum del que va ser la conferència “Els anys difícils: de la Muixerra a la Joves”, que es va fer aquest mes de febrer a la Bisbal. Amb un llenguatge planer i amb tota la senzillesa possible, analitzarem els condicionants polítics dels castells, uns condicionants que marcaran la reacció del règim franquista vers aquesta activitat i les repercussions que tindran en el fil històric de les colles vallenques.
Preàmbul. Castells, i alguna cosa més.
No podem arribar a entendre el món casteller de després de la Guerra Civil (1936-39) sense retrocedir per uns instants al Valls dels inicis del segle XIX. Com arreu de Catalunya, la societat estava fortament polititzada i enfrontada entre els partidaris de l’absolutisme i el règim liberal. Aquesta divisió segons el color polític s’estenia a tots els racons de la vida quotidiana, des dels casals fins a les bandes de música o la mateixa cultura popular i tradicional. Els castells no en podien ser pas una excepció, i encara menys tenint en compte el seu caràcter competitiu intrínsec, un caràcter que deixava el terreny adobat perquè les disputes castelleres es convertissin també en una lluita política més civilitzada, això sí, que no pas la que es vivia a les muntanyes i vorals de tot Catalunya.
4
Amb la prohibició, Vilafranca va ser uns dels escenaris principals de les diades castelleres i les colles van agafar el nom de les seves confraries enfrontades. Els Menestrals es passaven a conèixer com a Colla del Roser i els Pagesos com a Colla La Muixerra –no ens confonguem, aquesta era l’antiga Muixerra. La Muixerra era el sobrenom de la Confraria del Bon Jesús, “pagesos de tendències absolutistes” segons l’historiador vilafranquí Mas i Parera a “Episodis setcentistes”. Els muixerristes eren també coneguts com a “fadrins forasters fills d’Espanya”, un sobrenom curiós que podria fer retrocedir el seu substrat ideològic fins al mateix Decret de Nova Planta (1714) i les posteriors batllies dictades a dit pel règim borbònic, amb les quals aquesta confraria mantenia una notable influència. La fi de la tercera guerra carlina i la caiguda en desgràcia de la Confraria del Bon Jesús seria un punt i a part que aprofitarien les colles per intentar desvincular-se del passat. La politització baixava, però els bàndols, amb l’evolució ideològica pròpia d’aquell període, encara es mantenien vius. La Muixerra es passava a dir Colla Vella i la Roser s’anomenaria Colla Nova. La inexistència de diferències d’antiguitat suggereix a diversos autors que aquesta denominació es deu també a criteris sociopolítics i a les mateixes connotacions de les paraules “nou” i “vell”, que podrien estar lligades als conceptes de “nou règim” i “antic règim”. Sigui com sigui, la politització baixaria durant un bon grapat d’anys, llevat d’algunes excepcions, com les assistències a mítings carlins a Montblanc o a actes del republicans a Barcelona per uns i altres durant la primeria del segle XX. No seria fins a la II República, l’any 1931, amb un context sociopolític en ebullició, que la significació política tornaria a agafar una importància cabdal. Durant la proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931, la Colla Nova seria l’única que sortiria al carrer, vestint senyeres catalanes i republicanes, al so de la Marsellesa i rebent els presos polítics dels Fets de Jaca. L’any 1933 també va ser l’única colla a actuar en la diada de celebra-
ció de la República, que queia en Divendres Sant, mentre que els sectors més clericals els acusaven de fer “castells contra Déu” i l’Agrupació Social Tradicionalista de Valls pressionava la Colla Vella i li pagava per no assistir-hi. La Crònica de Valls i el setmanari Juventud, amb les cròniques del carlí però gran periodista Francesc Gazo, s’arrengleraven amb la Colla Vella, mentre els mitjans Lluita i Treball ho feien amb “els liberalíssims Xiquets de Valls de la Colla Nova”. Joan Baptista Pairot, uns dels màxims dirigents de la Colla Nova, va ser alcalde republicà abans dels Fets d’Octubre de 1934. La posterior reacció de l’exèrcit i la CEDA governant va fer caure l’alcaldia cap al bàndol oposat, mentre que l’any següent la Colla Vella assistia a un míting a València de l’ultradretana CEDA. La nova victòria de les esquerres coincidiria amb el que fou el darrer viatge de la Colla Nova: l’assistència en solitari a la inauguració de les Olimpíades Populars de Barcelona, una cita en resposta als Jocs Olímpics del Berlín nazi. L’esclat de la revolta va agafar la Colla Nova de camí a Barcelona. L’agrupació, però, seguiria en actiu malgrat la marxa de molts castellers al front. Al setembre de 1936 la Colla Nova feia pública la seva voluntat de col·laboració en tots els festivals benèfics per la República que es fessin, mentre que a l’agost del 1937 participava alçant castells en els actes del festival benèfic organitzat pel Batalló de l’Exèrcit Popular. Aquesta seria l’última aparició en públic de la Colla Nova, una colla que pagaria, i amb escreix, aquesta vinculació amb la República no podent recuperar mai més el seu nom original. Això, però, ho deixem per a la propera. Links d’interès: Muixerra: http://issuu.com/verds/docs/el_figarot_35 (pàg. 8) Miting carlí: http://www.elcasteller.cat/lavellaambmella.html República: http://balldexiquetsdevalls.wordpress. com/2011/04/09/valls-19-d%E2%80%99abril-de-1931/ Guerra: http://balldexiquetsdevalls.wordpress. com/2011/03/09/mes-castells-durant-la-guerra-civil/
5
Nova pàgina web El passat mes de juliol es va estrenar la més que esperada
nova web de la Colla Joves Xiquets de Valls. Amb la clara voluntat d’avançar i d’adaptar-se als nous temps que no tenen aturador en el món digital, la colla va esmerçar esforços perquè l’agrupació pogués disposar d’una eina de comunicació de la qual tots ens sentíssim orgullosos i arribés a tothom. Volíem renovar la web i a més, adaptar-la als nous formats i a la seva visualització en diferents plataformes, com ara els mòbils, i a més fer-la completa, divulgativa, entenedora i interactiva. Aquesta pàgina és el mitjà de comunicació principal de la colla a la xarxa i el món digital, amb Facebook, Twitter i Instagram com a complements, sens dubte xarxes més immediates i menys meditades que es disputen l’espai social. Ha de ser l’agenda per seguir les actuacions setmanals i el punt d’opinió i d’expressió lliures respectuós amb el fet casteller. I, sobretot, ha de ser el nou motor de complicitat amb la Colla Joves Xiquets de Valls.
6
Fa més de dos-cents anys que la Colla Joves Xiquets de Valls fa castells i enalteix el món casteller, que evoluciona molt de pressa. No obstant això, les arrels formen part de l’essència i la continuïtat ha de servir per adaptar-se als canvis ràpidament. Confiem que la pàgina web sigui útil i necessària per comprendre com entenem els castells des de Valls, per divulgar i per emfatitzar els castells de la Colla Joves i de la nostra ciutat, Valls. La web és un mitjà seriós i eficaç per noticiar de manera més detallada les actuacions i veure-hi les fotografies i els vídeos. I, per damunt de tot, voldríem que es carregués de noves gestes que ens mantinguin com un referent del fet casteller i que serveixi perquè els seguidors de la nostra entitat la gaudeixin.
Equip de comunicació
14/06/14
7
2d8f, 4d9f, 4d8ap, pilar de 6 i 2 pilars de 4
El Pati
Sortides
8
2 pilars de 5, 2d8f, 5d8, id 3d9f, 4d8p, pilar de 7
Completes
Sortides
foto: Dolors Gras
La gamma de vuit completa, pilar de set i una tripleta amb quatre de vuit amb el pilar. Una gran Festa Major, només superada l’any del mític quatre de nou net carregat, i la constatació d’un inici de temporada il·lusionador. La nit de Sant Joan, per Completes, vam començar amb un dos de vuit folrat, abans que la Joves provés el primer cinc de vuit de la temporada, que es va mostrar ferm en tot moment. A tercera ronda vam atacar el tres de nou folrat, inèdit en una diada de Completes. El sol fet de poder-lo tirar aquest dia, i ser tantes i tantes camises a plaça, ja és tot un èxit. El castell, però, es va mostrar un pel bellugadís i els responsables de la colla van decidir desmuntar el castell i guardar aquesta carta per l’endemà. Vam continuar la diada amb un quatre de vuit amb el pilar, treballat, i el primer pilar de set de l’any.
23/06/14
9
10
4d9f, 4d8ap, 3d9f i pilar de 5
Sant Joan
Sortides
24/05/14
24/06/14 El dia de Sant Joan començavem la diada amb castells de nou. El quatre de nou folrat es va descarregar sense complicacions a primera ronda. A segona ronda vam descarregar un còmode quatre de vuit amb el pilar. El temps s’ennegria i va començar a ploure, però la Colla tenia moltes ganes de descarregar el primer tres de nou folrat de l’any. Així, vam decidir pujar el castell, que es va descarregar enmig de l’alegria d’haver fer una actuació inèdita per la Joves. Contents i satisfets i cap a casa, però amb l’espina clavada de no haver pogut fer, per la pluja, una ronda de pilars que prometia emocions fortes
11
Festa Major St. Joan
12
19/07/14
13
5d8, dos id4d9f, 2d8f, id3d8 i pilar de 5
La Riera del GaiĂ
4d8, 2d8f, 3d8 i vano de 5
Banyeres
Sortides
13/07/14
14
26/07/14
3d7, 4d7, 5d6, 2d6, 2 pilars de 4
Aquopolis
3d8, 2d8f, 4d8, vano de 5
Sitges
Sortides
20/07/14
15
3d8, 2d8f, 4d8, pilar de 6 i vano de 5
Masllorenรง
03/08/14
Firagost 2014
18
4d9f, dos id 2d9fm, 3d8 i pilar de 5
Firagost
Sortides
No va poder ser. La diada de Firagost va deixar un regust agredolç a la colla. Si bé el fet de ser tanta gent a plaça un dia com Firagost, laborable i entre setmana, i poder plantejar-se un castellàs com el dos de nou amb folre i manilles per aquesta diada ja va ser en sí un petit èxit, la poca sort que vam tenir amb aquest castell va ser un cop per la moral de la colla. La diada va començar bé descarregant el tercer quatre de nou amb folre de l’any. A segona ronda la colla es va plantejar anar a pel plat fort del dia, el dos de nou, després dels bons assajos de les darreres setmanes. El dos presentava canvis als pisos superiors degut a una baixa d’última hora. Tot i així la colla confiava amb aquest castell i va anar-hi a per totes. La pinya, el folre i les manilles es van muntar ferms i el castell pujava amb garanties d’èxit. No obstant, els canvis van provocar la indecisió dels més petits, que van baixar d’un dos que es va desmuntar sense problemes amb sisens col·locats. La il·lusió i el coratge de la colla va fer que hi tornéssim, ja que les sensacions eren bones. Aquest cop, però, folre i manilles no treballaven amb comoditat i el castell es mostrava molt bellugadís. Amb sisens col·locats, es va donar l’ordre de tirar avall. El castell s’anava desmuntant, però l’estructura no va resistir més i es va trencar per quarts. Un dels sectors de la pinya no va poder suportar el pes de la caiguda i es va obrir, sent aquesta la cara més amarga de la nit. Per asserenar els ànims, vam tancar l’actuació amb un tres de vuit. No va poder ser, però la gent hi era, i la il·lusió també. I tota la feina feta en aquesta estructura, i també el que vam aprendre a plaça, servirà, de ben segur, per a un futur pròxim.
06/08/14
19
L’entrevista
Joan Inglès, Joan Inglès i Quico Inglès En l’entrevista d’aquesta edició ens centrem en els castells que s’han viscut i es viuen en família. Conversem amb el Joan Inglès pare, i els seus fills Joan i Francesc (Quico) Inglès, tots ells més coneguts com “els de Cabra”. El Quico i el Joan, tot i no seguir la tradició familiar de pagès del pare, sí que han seguit la seva la tradició castellera i el color de camisa, el vermell, que han après a estimar. Tots tres coincideixen, cada vegada més, en la manera de pensar en referència als castells i des de sempre han gaudit d’una molt bona relació.
sortida de Completes, el Llorach i jo vam fer un 2de6 a segons i per Santa Úrsula vaig descarregar el 4d8. Fins a l’any 1983 vaig estar ocupant aquesta posició, però a partir de llavors ho vaig deixar en fer-me mal en una vèrtebra, a Reus, pujant el 4de8. Tot i això el castell no va caure. A partir d’aquí va durar un parell d’anys que si m’haguessin insistit encara hauria tornat a pujar.
Recordeu com van ser els vostres inicis? Joan i Quico, us hi va portar el pare, a la colla?
Quan em vaig fer mal el negoci de pagès que teníem a casa es va complicar i gràcies a la família van suplir la meva presència. Vaig haver d’estar dos mesos i mig estirat al llit amb una cuirassa. Per sort no m’ha condicionat la vida però vaig estar quatre mesos de baixa i tenint la família a la meva disposició.
Pare: Jo vinc a la colla des del 1975. Era aficionat als castells, m’agradaven i ja havia anat als dos últims concursos de Tarragona amb el pare i amics del pare. Aquell mateix any, la mare del Josep Maria Estil·les em va dir que diumenge anaven a Saragossa a fer castells i que si hi volia anar. No m’ho vaig pensar gaire i vaig dir que sí. I allà després de dinar vam fer un 4d6 net i ja va estar tot engegat. En aquell temps no hi havia gaires segons i vaig entrar en aquesta posició amb el Joan Llorach. L’any següent ja érem capaços de fer un 4de8. El primer castell del 1976, a la
Joan: Gràcies al fet de venir a assajar amb el pare em vaig fer amic amb el Jeroni Momo. Primer hi vaig anar exclusivament d’acompanyant. Recordo també que en aquella època la canalla de la colla pujaven a Cabra en bicicleta i anàvem a la piscina, es quedaven a dinar a casa... Tot això va fer que cada vegada trepitgés més el local i quan et fas més gran també hi acabes fent la teva colla d’amics, i això enganxa. La primera vegada que vaig venir va ser perquè el pare va dir que no podia anar a una sortida, i l’Antonio Ferré el va venir a buscar a casa a les 7 del
20
matí. Va ser a Caldes de Montbui i jo també els vaig acompanyar. Va ser l’any 1981-82 quan vaig començar a anar a la colla, devia tenir uns 13 o 14 anys quan hi vaig participar de manera més activa. El fet que vingués a Valls a l’institut i conèixer nois que venien a la Joves com l’Andreu, el Caius, el seu germà, l’Urquia, els Peris, etc. va propiciar que m’hi acabés enganxant del tot. Quico: A mi em va costar una mica més interessar-me pels castells, tot i que també hi acompanyava el meu pare. Recordo anar al Concurs del 1984, i jo diria que una Santa Úrsula de l’any anterior, però tan sols d’acompanyant. En aquell concurs vaig estar assegut a la grada sense moure’m durant tota l’actuació. Venir a estudiar a l’institut de Valls i conèixer gent que ja venia a la colla com el Dani, l’Òscar, el Gerard... també hi va ajudar. Amb 10 anys venia d’acompanyant, després cap al 1988 assistia a les sortides més importants i cap al 1990-91 ja vaig venir a la colla de manera més seguida als assajos i a les sortides; devia tenir uns 16 anys. Pujar al primer castell de 8 va ser el 94, que tenia 20 anys. He de dir que l’inici no va ser gaire afortunat. Vaig pujar en un primer 3de8 de la temporada i el castell el vam desmuntar i ja no vaig tornar a pujar en tot l’any. Doncs l’any següent, vaig pujar al 4d8 de la nit de Completes i de dilluns al matí i van caure tots dos. Al matí vam tirar un 5de8 i anava als dos pilars i també va caure. Amb la caiguda del 4de8 em vaig fer una mica mal a l’esquena i no vaig pujar més, vaig continuar assajant i parant castells de 7 a terra. A l’actuació de Lleida del 1997 vaig tornar a pujar i fins a hores d’ara que no ho he parat de fer. Com eren els seus fills de petits? Ja se’ls veia aptituds per als castells? Pare: El Joan s’emparrava i es posava dret molt ràpid; vaja, com també fa la seva filla Laura, i aixecava el braç. Quan em pujava el Francesc i el tenia a l’alçada de les espatlles, s’asseia ràpidament i no s’hi posava, dret! Però això no té res a veure, ara bé que puja a dalt. Quines posicions heu ocupat al llarg d’aquests anys? A més d’estrictament castelleres, heu tingut altres funcions destacades? Pare: Jo vaig estar uns anys al costat de l’equip tècnic però no ser d’aquí feia que tampoc no pogués estar al peu del canó. Però me’n vaig fer un fart, de baixar a assajar cada divendres. Pel que fa a les posicions quasi sempre he anat a segons i alguna vegada de baix. Joan: Vaig començar d’agulla, després vaig anar al folre; també vaig pujar una mica però tampoc va ser gaire exitós: en algun 5de8 a terços, algun 4de8, un 4de9f a quarts a Vilafranca després d’una caiguda i el vam fer, o un intent de 3de9f a baixos. Però m’he trobat més a gust estant a la pinya, anant d’agulla, ajudant els qui porten i portant les pinyes i folres. A banda de castells, també vaig ser vicepresident quan vam fer les obres del local
i en vaig tenir cura amb el Cels, la Rosa i el Joan Barquet, que aleshores era president. Vam portar aquelles obres amb un pressupost bastant gran i una gran responsabilitat. He estat ajudant amb la canalla, fent la revista quan hi havia de director el Joan Ventura... Vaja, una mica de tot i a vegades penses que ha sigut massa...Actualment ajudo l’equip de la canalla i faig castells, quan puc, ja que és complicat posar-te a la pinya perquè les diades passen molt ràpid, no te n’adones i en un moment ja et torna a tocar a tu. I has d’estar al 100% amb ells. Quico: Vaig començar a la pinya com tothom, als castells de 8 al dau, al folre, a llocs bastant endins com en els primers 2de9fm com el del 94 i des que he pujat regularment quasi sempre ho he fet en la posició de segons. Tot i que també he ocupat altres posicions: he anat al 4de9f a baixos, a segons i al terç i he estat a disposició del que fes falta. No heu estat caps de canalla però sempre heu estat molt implicats en els més petits. Ens ho recordeu? Us considereu canallers? Joan: És una feina que agrada i enganxa però em faltaria molt per dir que “puc ser cap de canalla”. Hi ha moltes coses més a tenir en compte. Hi ha gent que té aptitud i gent que té voluntat. I l’aptitud també hi ha de ser. S’han de combinar les dues coses... Quico: He estat molts anys amb la canalla fent tàndem una primera època amb el Caius el 96, després un segon tram amb l’Òscar del 98 al 2001; i també amb el Rico el 2001-2002, la primera etapa, i una segona el 2013 i amb el Miquel el 2006, 2007, 2008 i 2012. És una feina que necessita molta atenció però també és de les més agraïdes. Treballant amb ells les satisfaccions i alegries són doblades... i els disgustos també! Per sort aquest aspecte ha millorat molt d’uns anys cap aquí. Primer perquè tenim més canalla i es fan més dies grans actuacions; per tant, has de portar més canalla i es plantegen més gamma de castells que abans. I segon, hi ha molta més gent a l’equip. Abans eren una o dues persones i alguns ajudants i ara, per sort, som més gent. A banda d’aquells que hi entenen de castells en l’aspecte tècnic, és molt positiva la incorporació de joves que, sense fer molts anys que vénen a la colla ni entendre-hi tècnicament, fan una feina molts valuosa. Hi he estat moltíssim, amb canalla, i hem viscut mil peripècies. Recordo fa 14 anys, sobretot en l’època de l’Òscar o el Pere, que era treballar i venir directe cap al local. Eren moltes hores de dedicació i totes les dificultats que sorgien les converties en una aventura. Parlant de la canalla, us ve a la memòria alguna anècdota amb els més petits de la colla? Pare: Jo no he estat a l’equip de la canalla però recordo molt bé dues vigílies de Santa Úrsula que vam haver d’anar a França a buscar l’enxaneta, un nebot del Salvador. Recordo haver fet aquells viatges amb el Benet. Va ser l’any que vam carregar el 2de8 net.
21
L’entrevista Joan: El meu pare hi havia anat, a França, com també ho va fer l’Antonio Ferré o nosaltres mateixos, la Montse i jo. Al final t’ho prens com un viatge de plaer. S’ha de tenir en compte que abans hi havia menys canalla i ja es feien, aquestes coses. Quico: Jo també recordo haver anat fins a Badajoz a buscar la Mercè i tornar-la, és clar, per fer un 5de8 a la Bisbal fa uns 14 anys. Vam passar la nit allà i ens ho vam prendre com una aventura de joves. Com també anar a Barcelona a buscar la Dori. En l’actualitat segurament ja no les faries, aquestes coses, ja que et fas gran, tens la feina, una família... Què ha canviat en la manera d’assajar i afrontar les diades al llarg de les temporades? Pare: Ara hi ha més gent a la colla, i últimament molta més gent jove. És una colla que té futur. Recordo que vaig plegar de fer castells l’any 1982 quan començàvem a afrontar el 2de8 amb folre. Un any després ja em vaig fer mal i el dia següent de Sant Fèlix jo era a Valls i vaig anar fins a una casa que venien televisors. Gràcies a això allà hi vaig poder veure com la Vella lligava el 2de8. Ho vaig comunicar a la junta i l’11 de setembre nosaltres carregàvem aquest castell. També s’ha de destacar que a la posició de segons i terços hi anava gent molt més pesada que ara. També cada divendres hi havia assaig, però amb la diferència que temps enrere només hi havia tres o quatre actuacions a l’any i s’assajava abans de sortir a plaça. Ara la cosa ha canviat moltíssim i els castellers/ eres estan molt més preparats físicament. El Quico i el Joan pare van fer un castell a la mateixa posició en anys diferents. Ens ho expliqueu? Pare: Sí, un 5de8 a segons a la rengla. I com a curiositat sí que tots tres junts vam fer un mateix castell compartint el pis de segons, va ser un 3de7 al nostre poble, a Cabra del Camp. Quico: L’any 1981 va ser el meu pare qui va ocupar la posició. Va ser el primer descarregat i després també va fer el segon. Jo de 5 a la rengla n’he fet un parell de descarregats. El 2007 per Sant Joan i el 2009 per l’11 de setembre. Quins són els valors que el vostre pare us ha inculcat que vosaltres segurament passareu als vostres fills? Joan: Una de les coses boniques i que ens han ensenyat molt bé és que als castells tots som iguals. És tan important algú que acaba d’entrar a la colla com el que fa anys que hi és. S’ha pogut comprovar sobretot en gent que han estat bons castellers i que potser a la vida no han tingut les mateixes oportunitats o les mateixes sorts que d’altres. I aquí a la colla hi han trobat aquestes oportunitats. Les colles han realitzat una funció social molt important en un moment complicat per tot el que es vivia al carrer. Els castells socialment tenen una funció integradora
22
molt positiva, i per això la colla s’hauria de penjar una medalla. Això ho vam veure de petits a casa, quan venia algú a menjar, i on dinàvem tres dinàvem quatre. Hi ha hagut molta gent a la colla que ha fet feina social i anònima que ha ajudat a construir persones. Quico: Comparteixo totalment l’opinió del meu germà en aquest aspecte. A més, cal destacar el fet que el meu pare m’hagi transmès el sentiment de sempre deixar la colla al més amunt possible i defensar-la per damunt del que faci falta. I això és amb el que em quedo i el que vull transmetre al meu fill. Independentment de si puja o no, m’agradaria que senti la colla igual com la sento jo. L’amistat també és un dels valors que hem après. A la colla hi tinc gent que sé que sempre els tindré al costat. Pare: Jo estic molt content i orgullós com a pare. Recordo tota aquella gent amb qui vaig pujar, que m’envoltava. Castellers amb els quals hi ha moments que ho arribes a donar tot, que treballàvem dia a dia i que a dia d’avui encara ens saludem i tenim relació. El valor de l’amistat també l’han viscut a la colla. Podem considerar Cabra del Camp un poble vermell? Pare: Sí, durant un temps baixaven bastants nois al local i a les actuacions i, avui en dia, n’hi ha que hi continuen venint. Tot i que tampoc és un poble casteller ni hi ha una gran afició als castells. La Colla Joves hi ha actuat durant diferents anys, sobretot a la festa del maig que s’hi feia. De la nostra família som bastants que venim regularment i hi estem força implicats, et diria que som una desena. Llavors tens gent com el Salva, la Núria, el Quim, etc., i de tota aquella colla que encara vénen. Quin escolliu com a millor moment viscut a la colla? Pare: El millor moment que he viscut va ser el 1981 en descarregar el 5de8. Després també destacaria fites com quan hem fet aquests 4de9 nets que pertanyen a moments històrics de la colla.
Quico: Em quedo amb l’actuació de Santa Úrsula del 2013 i em va fer especial il·lusió descarregar a Valls, per primera vegada, el 4de9 net després de diferents intents. Com també estic molt satisfet del 2001 quan vam descarregar el 4de9 net a Vilafranca. No afrontàvem aquella actuació amb totes les armes i vam haver de treballar molt amb l’equip de canalla i tenir-ho tot a punt per acabar la diada amb aquell castell. Joan: Jo destaco un 5de8 a Vila-rodona l’any 1993 que vaig anar a terços. Les colles convidades eren Vilafranca, la Vella i nosaltres. La Joves havia fet una bona Santa Úrsula i la resta de colles havien de venir a arreglar la temporada en aquesta localitat. Nosaltres amb la catedral els vam passar la mà per la cara. Va ser un moment molt maco i cada vegada que anem a Vila-rodona me’n recordo. A més a més de castells tan al límit que no veus res, i s’han descarregat, com el 5de9 amb folre el 2008 a Vilafranca, que em pensava que havia caigut i va ser una alegria màxima saber que l’havíem assolit per primera vegada a la nostra història. Un desig... Quico: Estic content de veure la gent que ha entrat a la colla amb potencial per estirar la corda, gent que en sap, que es mou en un ambient d’informació per millorar. Estem competint amb colles que assagen més i millor que nosaltres i d’altres que crec que no poden assajar més. Tenint en compte que si nosaltres tenim un nivell similar... quin marge de millora tenim a l’assaig? Doncs monumental!! Hem de ser més responsables, començar els divendres més aviat... I pel que fa als castells, poder seguir amb aquesta combinació que portem aquests dos anys enrere: fer un castell net, com a plus de qualitat, però combinat amb altres gammes extra com el 5de9f o amb el pilar de 8, castells que serveixen per fidelitzar molta gent. Pare: Força, equilibri, valor i seny. Sobretot aplicar això. A vegades la condició humana arriba on arriba. Per tant, tocar de peus a terra i gaudir fins allà on es pugui. Que hi hagi cap sobretot, tot i tenir moments més bons o dolents. Joan: Que la colla continuï amb les forces que hi ha al darrere que farem grans castells, per molt que tinguem temporades més fluixes que d’altres. Els castells són positius per a la societat, són integradors, tenen uns valors i són patrimoni de la humanitat; per tant, els desitjo llarga vida. I com a castell que em faria il·lusió, el 4de9 amb el pilar. Com que n’havia parat algun de vuit a baixos, suo només de veure’l.
23
Sortides a la muntanya L’Escaladei (escala de Déu) A primers de juliol un grup de muixerrillos format per Jordi Galofré, Ferran Rosselló, Joan Roig, Ramon Fontanillas i Jaume Ferré vàrem anar a la comarca del Priorat a pujar a la serra del Montsant per un dels graus més espectaculars: és el grau de l’Escletxa, també anomenat d’Escaladei. Al peu de les runes de l’antiga cartoixa deixem el cotxe i comencem la pujada envers les parets. Passem per l’oratori de la Pietat, un lloc amb força aigua i molta vegetació, tota una alegria en un indret tan sec. Forta pujada i en alguns llocs cal fer servir les mans per progressar; de sobte, enmig de la paret trobem l’escletxa per on cal passar, un pas molt estret i espectacular, la sortida del qual està equipada amb cables per evitar la sensació de buit. A partir d’aquí el camí és millor però molt més aeri, i per fi s’arriba a la part alta del grau. Aquí s’entén perquè els monjos cartoixans el van anomenar “l’escala de Déu”.
Ara som a la serra Major, que seguim durant una bona estona; és un lloc alt i solejat però fresc i agradable per caminar a causa de la seva altura. Abans de prendre el camí de tornada visitarem el Clot del Cirer, un altre d’aquests llocs del Montsant que et deixen sorprès per la seva bellesa, ja que a part d’haverhi aigua l’entorn és únic. Per tornar baixarem pel grau de Sanfores, que encara que no és tan espectacular com el de l’Escletxa la seva part alta també déu n’hi dó, sobretot al lloc anomenat Racó de Missa, i el flanqueig que cal fer abans de començar la baixada, on també trobarem un cable per evitar la sensació de buidor sota els peus. Ara només cal fer la fortíssima baixada fins a la Morera de Montsant, on arribem bastant cansats però satisfets. Després d’una cervesa ben fresca ja quedem per fer una altra sortida
J. Roig
·L L O
O B A
C 24
IÓ C RA
La canalla Després de viure l’experiència de viatjar tots junts a Londres, tocava tornar a la feina i centrar-nos en la diada del Pati. I dit i fet, vam descarregar el primer castell de 9 de la temporada. Va ser el 4de9f i ho vam fer a casa nostra, a Valls.
Les següents setmanes vam treballar de valent als assajos, ja que teníem moltes ganes de fer bons castells per Sant Joan. El dia 23 a la nit, per Completes, descarregàvem el primer 5de8 i el primer pilar de 7 amb folre de l’any, i l’endemà al migdia el primer 3de9f de la temporada. Estàvem molt i molt contents i a la tarda ho vam celebrar amb tota la colla al Tomb del Poble. Ens encanta fer gresca ballant al ritme de les gralles! Durant aquest temps també estem vivint moltes estrenes. Ens fem grans i toca fer canvi de pis. Aixecadors que passem a ser enxanetes, enxanetes que passem a ser dosos, dosos cap a quints/sisens... És un procés difícil però amb assaig ho aconseguirem tot! A més a més de fer castells, la canalla de la colla hem realitzat diferents sortides amb el nostre equip. El primer dissabte de juliol vam anar a passar el dia a la platja Llarga de Tarragona. Vam estar tot el dia a l’aigua i prenent el sol. I vam dinar a l’apartament del nostre amic Aleix Garcia. El Joan i la Montse ens van preparar uns macarrons boníssims i l’Eva una amanida d’arròs per llepar-nos els dits! Ens encanta banyar-nos i fer pilars dins l’aigua, i és per això que l’equip ens va portar a la piscina de Santes Creus uns dies més tard, després de l’actuació a Sitges. Agraïm molt passar aquests moments junts tan divertits tota la canalla. El dia que també vam gaudir molt va ser el dissabte que vam anar a l’Aquopolis. Vam fer castells amb la colla, fins i tot amb figuereta, i després vam tenir tot el dia per banyar-nos i tirarnos pels tobogans gegants. Comença el mes d’agost, un mes molt important per a nosaltres, ja que és quan hem de demostrar al món casteller que som la millor canalla del món! Us convidem a venir a tots els assajos de canalla i, sobretot, no falteu als assajos generals! L’equip està molt content de la feina feta fins ara i estem convençuts que el millor està per arribar. Som-hi, tothom a assaig!
25
Més que castells Pilar de benvinguda a l’ambaixador dels Xiquets de Valls 2014 Com a acte previ a la festa major de Sant Joan, i tal com s’ha fet les darreres temporades, Valls va proclamar l’ambaixador de la temporada dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat, quilòmetre zero del món casteller. Enguany, TV3 és l’ambaixadora, i la Colla Joves va ser present a l’acte alçant-hi un pilar. La celebració es va fer el dia 13 de juny a la tarda i va comptar amb la presència d’Eugeni Sallent, director de Televisió de Catalunya, com a representant de l’entitat. La festa es va iniciar a les 6 de la tarda amb un taller per a infants d’elaboració de figures castelleres amb argila multicolor. Es tracta d’una distinció que des del 2011 les dues colles de Valls i l’Ajuntament atorguen a una entitat o persona que ha sobresortit per la contribució a la projecció dels Xiquets de Valls.
Festa per acabar la celebració de l’aniversari del local Després de la magnífica diada castellera al Pati, el dia 14 de juny, el jovent de la Colla va organitzar una festa al local per acabar d’arrodonir la celebració de l’aniversari del local. Tot just després dels castells, hi va haver un pica-pica al local, i més tard una llonganissada popular per sopar. Molts joves de les colles convidades, especialment dels Moixiganguers d’Igualada, es van quedar al sopar i a la festa. El jovent de la Joves va encarregar-se de muntar la barra al Pati, durant l’actuació, i després al local, on hi va haver festa fins a altes hores de la matinada amb el Carles Herèdia i l’Eduard Sanromà fent de Dj’s.
La Colla Joves s’internacionalitza A finals de juny, unes fotografies espectaculars de la Colla a la diada de Sant Joan van fer la volta al món. Vam ser portada en webs com el del canal de televisió americà NBC News, el del diari argentí Clarín, o el web de l’agència de notícies del govern rus RT. El nostre 4 de 8 amb el pilar també va aparèixer a The Sunday Times, un dels més venuts de la premsa dominical al Regne Unit. A més, a començaments de març una foto de la Colla al Concurs de Castells havia aparegut a la contraportada de The New York Times en un espectacular anunci de Microsoft, i milers d’estiuejants han vist el nostre quatre de nou sense folre descarregat a la plaça del Blat, ja que ha estat la foto de portada de la revista Costa Daurada 2014, editada en sis idiomes.
26
Bon ambient estiuenc amb els “Dimecres a la palmera” Amb l’objectiu de potenciar els assajos i alhora les activitats socials al local, la Comissió de Jovent ha organitzat el cicle #DimecresPalmera, amb activitats a la fresca els dimecres després d’assaig. El tret de sortida va ser el dia 30 de juliol, amb un sopar de carmanyola i una quina, la QuinaNit amenitzada amb música. A més, també s’han fet diversos assajos “Porta un amic”, on els castellers que portin algun amic a l’assaig entren al sorteig de sopars o d’esmorzars de forquilla. L’assaig previ a la diada de Firagost, el divendres 1 d’agost, també va comptar amb el concert del cantautor ebrenc Joan Rovira.
Es roda el curtmetratge “Camises cap al cel” Aquest estiu s’ha dut a terme el rodatge del film Camises cap al cel, que dirigeix el company de la colla Jordi Ferré. Es tracta d’un curtmetratge de ficció que forma part del seu projecte de final de màster. Amb escenes enregistrades a la plaça de l’Oli, la plaça del Blat, el campanar de Valls o el local de la colla, s’hi explica la història de superació personal d’un nen casteller davant la mort del seu pare. L’actor que el representa és també de la Joves, el Quim Torrell Llagostera, i l’acompanyen altres actors com Biel Duran, Ricard Farré, Violant Llopis, Joan Martínez i l’enxaneta gracienca Clara Cervera. Tot i que l’estrena havia de ser a finals d’agost, finalment es preveu que sigui cap al novembre, ja que el curtmetratge ha guanyat una subvenció de l’ESCAC Films que li permetrà millorar algunes escenes, a més d’ajudar a dinfondre’l en festivals internacionals.
L’estand de la Colla torna a lluir per Firagost Com els últims anys, la plaça del Quarter va comptar amb l’estand que la Colla Joves Xiquets de Valls munta amb motiu del Firagost. Com és tradició, es van repartir centenars de globus als infants que passaven per davant. L’estand va comptar amb una pantalla des d’on es podien veure actuacions de la colla, a més del marxandatge habitual que s’hi podia adquirir. A més, enguany els que ho volien es podien fotografiar de castellers. D’altra banda, la cursa de portadors de saques d’avellanes va tornar a tenir presència vermella. Miquel Àngel Díaz, Miki, hi va participar per tercera vegada consecutiva, i va lluir-hi la indumentària esportiva de la Joves. El Miquel Àngel va quedar en 9a posició havent aconseguit la seva marca personal, fer els 1.500 metres en menys de deu minuts.
27
Discoteca castellera Fins ara hem parlat de llibres; ara canviem de disciplina i parlem de música. Anirem recopilant diversos discs de temàtica castellera a tenir en compte.
Valls, sons i músiques de festa Col·lecció “Temes monogràfics”. Sèrie 3, volum 1. Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya, 1991. El disc fou editat en format LP el 1991, amb motiu de les festes Decennals de la Candela. Anys més tard es va reeditar en format CD. Recull totes les músiques i els parlaments tradicionals i populars que podem escoltar a Valls: danses, balls parlats, goigs o els tocs dels Xiquets de Valls. Primerament trobem un llibret amb fotos espectaculars de Pere Català i Pic i uns articles introductoris sobre les festes vallenques, signats per Núria Ventura i Mercè, Pere CatalàRoca, Jordi Bertran Luengo, Lluís M. Moncunill i Cirac, i Joan Ventura i Solé (conegut casteller de la nostra colla). El disc l’integren 25 gravacions, algunes en viu a la plaça, com ara el ball de la Mulassa, la Moixiganga, el ball dels Gegants, els parlaments del ball de la Candela o els versots del ball de Diables. I, com és lògic, els tocs castellers agafen molt de protagonisme al disc: les matinades, el toc d’entrada a plaça, el pilar al balcó, el toc de castells i el toc de processó. Una de les gravacions del disc més emotives és l’enregistrament en directe de l’actuació castellera de la diada de Santa Úrsula de 1990. Podem escoltar en viu l’ambient a la plaça del Blat quan la nostra colla va descarregar aquell dia el 3de9f. Aquest disc el podeu comprar a les llibreries de la Generalitat o al seu web http://llibreria.gencat.cat/. No fa gaires dies, la Fonoteca ha penjat les gravacions d’aquest disc a la xarxa, al dipòsit digital CALAIX.
Gralles i castells Escola de Grallers de Sitges. Audiovisuals de Sarrià, 1995. L’Escola de Grallers de Sitges, l’actual fundada el 1971 però amb més de 50 anys d’història, és una de les institucions gralleres més potents del país. En una època en què quedaven només uns quants vells grallers, van saber recuperar el seu llegat i rellançar l’instrument. Van acompanyar esbarts i colles castelleres, en especial la nostra Colla Joves. I fins i tot van instruir alguns dels nostres grallers. El seu graller més famós és en Blai Fontanals, autor del fantàstic llibre Nosaltres, els grallers. Tota una enciclopèdia, fruit d’un
28
treball de deu anys de recerca, on documenta i recupera les colles dels antics grallers del Camp de Tarragona i Penedès. El disc Gralles i castells conté totes les músiques que acompanyen els castells i també les melodies d’altres elements festius, entre les quals destaquen les del ball de bastons. El so dels grallers de Sitges té un caràcter propi i molt identificable: agut i brillant, amb un cert ritme accelerat. Quan, enmig de l’ensopit hivern, una tarda fosca i freda de gener, us agafi el mono de castells, feu sonar aquest disc i potser –dic potser– us reconforta una mica les ànsies de posar-vos la faixa i el mocador.
Jordi Rius
Benvinguts
Blai Ferrer Rod
on
14 - 8 de Abril de 20 Ernest i Cristina - fill dels companys
Aritz Lara Macia
- 11 de juny de 2014 - fill dels companys
s
Dani i Tami
29
Joves pel món
Albert, Roger, Francesc, Xavier, Pol iJordi Mont Perdut 2014
Mar
oni c, Albert i T
Christian i Lluís Brussel·les 2014
Aneto 2014
Silvia i Erik València 2014
Paquita i Enric Capri 2014
Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com
30