focnou 93 by foc nou

{valor}

Editorial

El temps vola i, tot i que sembla que fa quatre dies que trèiem la camisa de l’armari, l’odissea vermella 2014 és a punt d’arribar a la seva destinació. La temporada se’ns ha fet curta perquè tot això ens apassiona. Ens ha apassionat la canalla, els castells, els assajos, les pinyes, les places grans i les no tan grans. I és que enguany hem viscuts moments inoblidables, moments pels quals un s’adona que valen la pena hores i hores de dedicació. Segur que de seguida ens ve al cap un Sant Fèlix que quedarà per molts anys no només en la nostra memòria, sinó gravat com una pàgina d’or en la història dels castells. Aquell dia vam aconseguir la nostra millor actuació a Vilafranca i la millor actuació d’una colla forana per Sant Fèlix (comptant tres castells i pilar). Vam vibrar descarregant per vuitena vegada el cinc de nou, vam vibrar carregant el nostre castell, el quatre de nou, i per si fos poc, vam tornar a vibrar carregant el segon pilar de vuit de la nostra història. Però això encara no s’ha acabat. Fins ara, entre tots hem posat el nostre gra d’arena per fer de la Colla Joves Xiquets de Valls la millor colla del món. I ara arriba Santa Úrsula, la diada que més ens estimem i la que l’any passat ens va veure tornar a brillar. Superar actuacions com la de Sant Fèlix i la darrera Santa Úrsula és francament difícil i a l’abast de molt pocs. Però tots sabem que hem treballat molt per fer-ho i que no és impossible. Ja ens ho van dir de bon principi: “Per vèncer, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi.”

#93 Valls, octubre 2014 Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip de redacció: Roser Llagostera, Montse Solé, Salvador Magre, Josep Ramon Marquès, Maria Pié Publicitat: Josep M. Urquia Fotografia portada: Revista Castells Fotografia central: Jon TC Fotografies: Arxiu Colla Joves Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U. Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:

sumari 03 04 07 12 18 22 24 25 26 28 29 30

editorial

entrevista

sortides

sant fèlix

sortides

història de la colla

la canalla

pilar de

6 (1934)

music box

L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.

joves pel món

benvinguts a la colla

Fotografia: Anna Portolés

més castells

L’entrevista Com et vas començar a interessar pel món dels castells? Sempre m’ha encantat tot allò relacionat amb la cultura popular, i sobretot la tarragonina. Recordo que als 13 anys ja demanava al meu pare d’anar als castells i ell em va dir que ni boig. I llavors ja amb 15 anys vaig començar a fer castells, perquè el meu germà també en feia. Tot va ser perquè m’interessava la cultura popular i també tenia amics a l’escola que en feien i em volien animar que hi anés. Al final ho van aconseguir. Abans de la Joves vas formar part de la colla dels Xiquets de Tarragona. Què ens pots explicar d’aquella època? Vaig estar catorze anys als Xiquets de Tarragona. Allà la meva tasca era a folres i pinyes i sempre feia de primeres mans. Vaig tenir un “malentès” i com que a part de castells feia altres activitats, vaig decidir deixar de costat la temporada amb el pensament de reenganxar-me. Però després vaig decidir finalment deixar els castells. Això va passar el 10 de setembre del 2008-2009 i em vaig perdre Santa Tecla d’aquella temporada. A dia d’avui hi conservo molt bons amics, als Xiquets, però per a mi és una etapa que he tancat i a la qual he posat punt i final.

Miquel Àngel Díaz Fotografia: Alex Latorre

El Miquel Àngel Díaz Rodríguez, el “Miki”, té 33 anys. És tarragoní de naixement però bona part del seu temps lliure se’l passa a Valls per fer castells. És un enamorat de la cultura popular i es considera una persona força competitiva. Fa cinc temporades que ve a la colla i ja s’ha anotat el primer 4 de 9 net de la història de la Joves descarregat a Valls, a la posició de segons. Assegura que la seva vida castellera acabarà (al més tard possible) amb la Joves, una colla que li ha donat molt més del que havia somiat tant pel que fa als castells com al seu acolliment.

Un temps després tornes a tenir el cuquet pels castells. Què et fa decantar per venir a la Joves? La culpa la té el Joan Maria Mestres. Els dos portem el misteri de Setmana Santa a Tarragona i, com que sabia tot el que havia passat, em va dir que l’acompanyés un dia al local i li vaig dir que no, que m’enganyaria... Ell va insistir molt dient-me: “Va, que et convido a una cervesa, que no tinc cotxe per baixar...”. I un dia hi vaig anar. Recordo que la colla va actuar dins les muralles de Tarragona i em va dir si l’aniria a veure i hi vaig anar. El president d’aquella època era el Josep M. Cortès i allí mateix em va donar la camisa de la colla. En aquella actuació ja em van fer parar un 4 de 7 amb el pilar a baixos. Estava sorprès! Com que feia pendent i era alt, vaig anar perfecte. I així em vaig enganxar i com que no sé dir que no a res... doncs aquí continuo! I no me’n penedeixo pas, no vull marxar d’aquí. És més, si algun dia tinc canalla, m’agradaria que pugessin a la Joves. Quina va ser la primera reacció quan vas anar a parar als vermells? La veritat és que em van rebre amb els braços oberts, com una veritable família. Al Facebook sempre poso missatges de “la gran família vermella” i és això al que em refereixo, a aquesta sensació i sentiment. Al fet de no deixar-te mai sol, sobretot gràcies al Carlitos, Pallarès, i a la joventut sobretot. De convidar-me a fer coses amb ells, quedar-me a dormir i no haver de desplaçar-me... Vaja, fer-me sentir a gust i

aplanar-me el camí. I a més, el fet de poder participar-hi de manera activa és el millor que hi ha. Ja fa set anys que formes part del que tu també anomenes “gran família vermella”. És com havies somiat? És molt millor del que havia somiat. Per a mi era impensable poder parar algun castell i molt menys pujar-hi. Ho he d’agrair sobretot al Joan Barquet, que era cap de colla en aquella temporada i qui em va fer pujar. Per a mi era impossible poder fer un 4 de 9 amb folre i menys un 4 de 9 net. A vegades potser a les colles més petites costa més que et facin pujar que a les grans, perquè ja tenen el seu nucli fix des de fa temps. Aquí hi ha més gent i també més llocs per a poder fer feina (folre, manilles...). Això teu és arribar i moldre. A més t’has convertit en una peça clau en algunes estructures com ho és el 4 de 9 sense folre. Quin camí has seguit fins arribar aquí i com es paeix això? En aquest aspecte vaig tenir sort. Va ser al viatge de la Colla a Manacor quan vaig començar a pujar. S’havia de fer un castell de 8 i el Barquet era el cap de colla. Em va preguntar si havia pujat mai i jo li vaig dir que amb els Xiquets havia assajat el pilar de 6 i algun 4 de 8, però a plaça no havia fet res. Ell em va dir que havia de pujar a segons i jo estava al·lucinat. El vaig fer i molt content i tornant amb l’avió em va comentar que faria més castells com aquell a places importants. I el meu segon 4 de 8 va ser al Vendrell. Després vaig continuar fent-ne més, després vaig fer amb el 4 de 9 amb folre i el següent pas va ser el 4 de 9 net. He de dir que em sento molt més a gust amb castells nets que amb folre. Actualment, a banda del 4 de 9 net, també vaig al folre del 5 de 9 i a baix a la pinya.

Per Sant Fèlix 2014 el 4 de 9 net va quedar en carregat i al Concurs s’havia de descarregar. No va poder ser, però... No... Però jo confio en Santa Úrsula. Tinc una teoria: n’he carregat dos, dos intents desmuntats i un de descarregat. Doncs ara tocar fer el segon descarregat per igualar-ho! Tenim un gran 4 de 9 net i l’actitud que portem ens l’ha de fer completar. M’hauria agradat poder-lo descarregar al Concurs ja que sóc tarragoní i m’hauria fet especial il·lusió. A banda dels castells, estàs molt implicat en altres activitats com el judo, actes de la Setmana Santa tarragonina, ball de bastons, etc. Com es compagina això? Ja tens temps per als castells? Tinc prioritats per odre d’apuntar-me. Si coincideixen dues activitats, primer passa per davant la primera amb la qual em vaig comprometre. Tot i que parlant la gent s’entén i ho intento compaginar de la millor manera possible. Competeixo amb el judo a mundials, vaig començar amb 5 anys, i a vegades no puc assistir als castells o assajos perquè tinc competició. També estic a tres confraries diferents i sóc creient i practicant. Abans d’una diada important sempre demano ajuda a Sant Magí i a Santa Tecla. Tinc un ritual abans de pujar. El meu problema és que no sé dir que no! La veritat és que estic tan ocupat que no sé ni com em puc organitzar i tampoc no sé com la Marta ho aguanta (riu). Sempre em diuen que no tinc temps lliure, i jo dic que sí, que el meu temps lliure és això, és estar ocupat amb el que a mi m’agrada.

Com es viu des de dins l’experiència d’un 4 de 9 net? Què ha significat per a tu? No es pot ni explicar. Venir d’una colla que mai m’havia plantejat pujar, a anar a la Joves i veure que fas falta i que confien en tu... doncs encara ni m’ho crec! Sobretot recordo el que vam descarregar per Santa Úrsula del 2013. El meu pare va entrar fins a dins a l’Ajuntament i li vaig dir que encara no sabia ni què havia fet. I gràcies als segons que t’ajuden com el Manel, el Quico, el Christian, el Queralt... que et donen ànims i et van guiant. Al seu costat em sento un novato... Si quan els ho pregunten, ells diuen que estan bé, doncs jo suposo que també ho he d’estar, oi? (riu). No saps què dir! La sensació del 4 de 9 és espectacular. Vaig demanar si podia ser el meu primeres mans el KoKi (Jordi Reverté) perquè amb ell vaig descarregar també el meu primer 4 de 9 f. I així va ser, el vam descarregar per Santa Úrsula. Tens la sensació d’anar tots a una, d’estar en família. Pell de gallina encara.

L’entrevista Com et prepares abans d’una diada important? En què consisteix aquest ritual? Em vaig sentir molt més nerviós, per exemple, abans del Concurs que de qualsevol altra competició en les quals participo. Als castells no tot depèn de tu, sinó d’un conjunt de persones. Et sents més responsable. En el judo si perds només reps tu, però als castells és diferent, tens més pressió. La nit abans vaig a passejar per la Rambla de Tarragona, abans de qualsevol competició o diada, vaig a prendre alguna cosa, intento tranquil·litzar-me, toco ferro al Balcó del Mediterrani i després vaig cap a casa a dormir. L’endemà em faig una bona dutxa, esmorzo amb els companys i cap a plaça. Sempre segueixo el mateix ritual: reso un Parenostre, faig tres senyals de la Creu, a continuació faig un petó al penjoll de la TAU (la T de Tarragona) i un petó també a l’anell on hi ha la catedral tarragonina, un regal de la meva parella. Anys enrere, quan no arribava tan just de temps a les diades, anava a visitar l’església del poble on actuàvem i després anava cap a plaça a fer castells. Totes les activitats de què hem parlat, castells, judo, etc. són físiques. No deus necessitar passar per cap gimnàs, oi? Sí, sí, i tant, al contrari. Vaig al gimnàs sempre que puc. Jo considero que estic ben preparat perquè cada dia faig esport. Quan puc, els dimecres abans de venir cap a assaig, passo pel gimnàs a fer peses. Diàriament faig esport, vaig a córrer, també participo en triatlons, algunes maratons, etc. Per Sant

Magí vaig tenir apendicitis i no vaig sortir al ball de bastons (els metges em van retenir a l’hospital perquè ja em coneixen), però per altra banda, dies després era a Sant Fèlix fent el 4 de 9 net. Crec que si estàs ben preparat físicament, la recuperació també és més ràpida. A vegades sí que tens “por” de lesionar-te, però si vas amb por mai no faries res! Si algun dia em lesionés practicant qualsevol esport (que espero que no) ja miraré com fer-ho. Quin ha estat el moment més dolç viscut amb la colla? Quan vam descarregar el 4 de 9 net a Valls per Santa Úrsula i els aplaudiments de tota la plaça, que em van posar la pell de gallina. I, si no parlem de castells, doncs l’acolliment dels companys i el recolzament de la colla en general. Què n’esperes, d’aquest tram final de temporada? Descarregar-ho tot. I demostrar a la gent que el 4 de 9 el tenim, que al Concurs va ser un dia de mala sort i espès de la colla. També tinc moltes ganes de tornar a veure el 2 de 8 net, de veure el 3 de 10 fm per Santa Úrsula, i moltes ganes que el Cristian i el Basi descarreguin el pilar de 8 fm d’una vegada, perquè tenim un bon pilar i ens ho mereixem. Però sobretot vull animar la gent a assistir a tots els assajos, i a vegades penso que hi ha més gent de fora que de Valls, i això m’emprenya. Demana un desig... A curt termini, vull descarregar-ho tot per Santa Úrsula i demostrar l’artilleria que tenim!

Fotografia: Aura Domènech

10/08/14

5d8, 2d8f, 3d8 i vano de 5

LlorenĂ§ del PenedĂ¨s

Sortides

pilar de 5, 4d9f, 5d8, 3d9f, pd7f i pilar de 5

La Bisbal del PenedĂ¨s

Sortides

15/08/14 La Colla Joves Xiquets de Valls va brillar el 15 d’agost a la Bisbal del Penedès descarregant la tripleta màgica i tornant a bastir el pilar de set amb folre. Les bones sensacions, que ja s’havien notat a Llorenç, es van confirmar en una Bisbal on la colla ja fa tres anys que descarrega tripletes sense el més mínim entrebanc. Vam començar la diada amb un bon quatre de nou folrat abans d’atacar el cinc de vuit, un cinc que ja va tornar a brillar i que apuntava a reptes propers. A tercera ronda vam encarar el plat

fort del dia, el tres de nou amb folre, que no provàvem des de Sant Joan. Treballat però controlat en tot moment, es va descarregar sense problemes. Encara faltava la cirereta de l’actuació a la ronda de pilars. Amb la confiança d’haver completat l’estructura sencera a l’assaig dos dies abans, tocava fer el pas a plaça i descarregar el segon pilar de set de l’any, aquest amb un canvi al pis de quints. L’espadat es va descarregar enmig de l’eufòria de tothom, segellant la millor actuació de la jornada a la Bisbal.

Pilar de 5, 5d8, id 4d9f, 4d9f, id 3d9f, 2d8f, pd7f i pilar de 5

Igualada

Sortides

24/05/14

24/08/14 La Colla Joves va descarregar per tercer any consecutiu un castell de nou a Igualada en una actuació amb un cert regust agredolç. La diada va començar molt bé amb un cinc de vuit, ja amb mides d’un dels grans objectius per Sant Fèlix. A segona ronda, però, la colla va tenir problemes amb el quatre de nou folrat. A la primera tacada, el castell es va desmuntar amb sisens per les males mides que presentava. A ronda de repetició, la colla el va descarregar de manera èpica, demostrant el gran estat de forma i capacitat de defensa d’aquesta estructura en els pisos superiors. A tercera ronda la colla va atacar el tres de nou, que, amb tot dalt i dosos col·locats, també es va desmuntar. Es va optar a ronda de repetició per alçar un dos de vuit folrat. Finalment, la colla va tancar la diada amb un nou pilar de set amb folre amb una execució excel·lent.

Sant FĂ¨lix

El dissabte 30 d’agost de 2014 vam fer història. La Colla Joves Xiquets de Valls va fer la millor actuació de la història d’una colla de fora vila a Sant Fèlix, una actuació brutal, que juntament amb la de Santa Úrsula 2013, es converteixen en les millors actuacions de la història de la Joves. La diada va començar amb un tres de nou amb folre, treballat però segur, un castell per guanyar confiança i encarar els grans reptes del dia. El primer d’ells era el cinc de nou amb folre, un castell clau, l’inici del que podia ser un gran Sant Fèlix. El primer intent de cinc de nou de l’any es va mostrar ferm a la carregada i defensat hàbilment a la descarregada. Cinquè consecutiu descarregat. Començava l’èxtasi vermell. El moment més esperat del dia arribava a tercera ronda. Era el torn del quatre de nou net, el Castell Total. Pura tècnica, la bellesa feta castell. Un cop més es va demostrar l’habilitat i l’excel·lent tècnica dels castellers de la Joves, així com una pinya de quadratura perfecte i amb experiència contrastada i saber fer en aquesta estructura. Així, el quatre de nou net es va carregar amb solvència i encara hi havia forces per descarregar-lo. Aquesta bèstia, però, no perdona, i es va acabar trencant quan sortien els dosos. Va faltar poc, molt poc. La sensació, però, va ser que hi és, que el tenim per descarregar-lo, i la celebració va ser immensa. Però encara en volíem més, volíem el pilar de vuit amb folre i manilles. El

més gran dels pilars es va carregar sobradament però els pisos superiors van acabar cedint a la sortida de la canalla. Encara amb més claredat que a la Santa Úrsula passada es va veure que falta poc per completar-lo. Tenim un gran pilar i dissabte la fermesa de la pinya i el treball a folre i manilles va ser perfecte. Aquest va ser el punt culminant d’una actuació immensa, d’alegries desbordades, de l’èxtasi col·lectiu que es va viure a plaça i al posterior dinar de germanor. Som una gran família i som enormes. La Colla Joves Xiquets de Valls vol agrair a tota la gent que va omplir de vermell la plaça de la Vila, érem molts i amb moltes ganes. Així ho podrem tot! Agrair també als companys de tantes i tantes colles que ens van donar un cop de mà, als aficionats castellers d’arreu, i a la gent que va recuperar la camisa o samarreta vermella per tornar a compartir la història amb la Joves. I amb menció especial a totes i tots els que heu suat, us heu esforçat i ho heu donat tot aquestes intenses darreres setmanes al pati d’assaig. Així va començar tot. Com sempre, gràcies també a l’afició i a la plaça vilafranquina per la seva passió castellera, als castellers vilafranquins per la gran actuació i moltes felicitats a la Colla Jove Xiquets de Tarragona per assolir la millor actuació del seu historial.

Pd4 caminant, 3d9f, 5d9f, 4d9(c), pd8fm (c)

Sant Fèlix

30/08/14

Sant FĂ¨lix 2014

Pd5, 5de8, 4de9f, 2de8f, pilar de 6 i pd5

Diada Nacional

Sortides

Vàrem actuar al km 0 casteller en motiu de la Diada Nacional de Catalunya. L’actuació començà després del cant conjunt per part de les corals vallenques dels segadors, juntament amb els pilars de benvinguda. En primera ronda van alçar un cinc de vuit amb molta solvència i que no va patir en cap moment. A segona ronda, després de desmontar un parell de peus vam descarregar el quatre de nou amb folre, castell en que en actuacions anteriors s’ha hagut de treballar més i sembla que hem anat afinant, doncs va pujar molt bé. Finalment, vam tancar la diada amb un dos de vuit amb folre, estructura que hem anat fent al llarg de la temporada sense problemes. Per acabar l’actuació, vam descarregar un magnífic pilar de sis.

Fotografia: Dolors Gras

10/09/14

3d8, id 2d8f, 2d8f, 4d8, pilar de 6

Montblanc

Sortides

10/09/14

·L L O

O B A

IÓ C RA

Pilar de 4 caminant, 5d8, 3d9f

Lleida

28/09/14

Història de la Colla L’encarregat de dirigir la colla unificada serà Ramon Barrufet Fàbregas, Blanco, excap de colla de la Colla Nova i no distingit políticament. La mort l’any 1938 d’en Ramon Tondo Dilla, Gravat de Rabassó, cap de la Colla Vella, deixaria clara l’elecció a l’alcalde Cusidó. A poc a poc l’activitat castellera tornava a normalitzar-se coincidint amb la sortida de la presó, sense distinció de colla, de molts castellers. La mateixa evolució positiva es veuria també al Vendrell, on els seus Nens començaven a disputar el liderat als Xiquets vallencs. El 1945 guanyen a “la Unificada” per Sant Fèlix i carreguen el seu primer quatre de vuit. Tot i que els vallencs guanyen el Concurs de Castells del Vendrell d’aquell mateix any, la seva hegemonia es veu amenaçada. A més, la direcció de la colla durant aquell concurs vendrellenc per part de Ramon Fontanillas Serra, també antic capdavanter de la Colla Nova, fa reaparèixer les tensions en bona part dels antics castellers de la Colla Vella que no pujaven a les construccions.

Carles Herèdia Fotografia: Aura Domènech

Amb aquest segon article continuem el resum del que va ser la conferència “Els anys difícils: de la Muixerra a la Joves”, que es va fer aquest mes de febrer a la Bisbal. Amb un llenguatge planer i amb tota la senzillesa possible, analitzarem els condicionants polítics dels castells, uns condicionants que marcaran la reacció del règim franquista vers aquesta activitat i les repercussions que tindran en el fil històric.

Quan la Muixerra regnava el món casteller

El 14 de gener de 1939 les tropes franquistes, encapçalades pels requetès de la divisió navarresa, entren a Valls. No passarien ni vuit dies fins que el primer alcalde franquista vallenc, Joan Cusidó, decretaria la unificació de les colles i la mobilització de tots els castellers cap a la nova colla Xiquets de Valls. Si bé la manca de castellers pel cop dur que havia suposat la guerra, la repressió i l’exili era un motiu esgrimit per a la unificació, es fa evident també la voluntat del règim d’unir tota la societat sota la ideologia i la direcció del Movimiento. En aquella nova Espanya unida, amb la concepció pròpia d’un règim totalitari, no es podia deixar cap espai ni esquerda on poguessin tornar a fluir les “antigues” disputes ideològiques.

Amb la situació complicant-se i els Nens descarregant el quatre de vuit l’any 1946, els dirigents vallencs decideixen crear el Patronat dels Xiquets de Valls, una entitat que tenia com a objectiu divulgar els castells i que va instaurar experiències pioneres com l’assignació d’una assegurança castellera i la creació de socis protectors per sufragar els sous universals dels castellers. En aquest Patronat, molts cops dirigit pel ja alcalde Francesc Fàbregas, hi participen igualitàriament excastellers de les dues colles, entre altres personatges com el vilafranquí Vicenç Cusiné o Francesc Blasi Vallespinosa, autor del llibre Els castells dels Xiquets de Valls. Amb el pas dels anys, la duresa inicial cap a la creació de noves colles disminueix, però el franquisme vallenc es manté ferm amb el posicionament inicial: “No admitir para las Colles que puedan estar bajo este Patronato ninguna denominación de nueva o de vieja, consecuentes a lo expuesto y para evitar posibles rivalidades ajenas a la índole de los Xiquets”. No obstant això, la creació uns mesos ençà d’una colla de gent jove i sense vinculació amb el passat, és aprofitat per un grup d’excastellers de la Colla Vella per a recuperar l’esperit d’aquella agrupació. alls, doncs, torna a la dualitat castellera. A la Colla dels Xiquets de Valls s’hi queden els castellers de la Colla Nova i també una part dels antics castellers de la Colla Vella, sobretot els habituals als troncs de la Colla dels Xiquets de Valls. S’havia, però, de buscar un nom per a aquella agrupació i la tria de les autoritats i el Patronat va ser, si més no, controvertida. A partir del 19 de març del 1947 la colla es passa a dir La Muixerra, un nom, recordem, pertanyent al llinatge de la Colla Vella. Els testimonis dels castellers d’aquell temps esgrimeixen que els motius pels quals la colla va acceptar aquell nom van ser per desconeixença de la història castellera o bé per acontentar els castellers de l’antiga Colla Vella que s’havien quedat a l’agrupació. La por, però, també era molt present en una època

on s’havia d’acatar el que deien, i els comentaris de l’estil “la gent de la Colla Nova no volia problemes” són més que habituals. El passat i el posicionament polític amb la República marcava molt, i els excastellers d’aquella Colla Nova no tenien cap influència en el nou règim. Estudiosos castellers com Eloi Miralles o Pere Ferrando aporten també llum en aquesta decisió, tot destacant el paper que hi va jugar Blasi Vallespinosa. Aquest autor coneixia molt bé la història de la Muixerra i la seva influència hauria estat cabdal per anomenar la colla amb un nom lligat al conservadorisme i molt més adient a la realitat política espanyola d’aquell moment. A l’altre costat, però, les coses van anar diferent. Malgrat l’oposició inicial del Patronat i l’alcalde Fàbregas, van mantenir-se ferms en anomenar-se Colla Vella. La influència que tenia l’Agrupació Social Tradicionalista de Tomàs Caylà a la Colla Vella d’abans de la guerra va jugar a favor seu. Joan Guinovart, mà dreta de Caylà, juntament amb els germans Clols de l’antiga CEDA, van fer de mitjancers davant Labadie Otermin, governador civil de Tarragona, per recuperar el nom de Colla Vella. Fàbregas va haver d’acceptar les ordres del seu superior: el Jefe Provincial del Movimiento.

preferir donar-lo com a intent i tornar-lo a provar l’endemà, que era festiu. Aquest cop el van carregar sobradament. L’anècdota és que l’aixecador, que abans de l’actuació havia menjat i fins i tot begut amb uns funàmbuls alemanys al bar Bruch, es va quedar embadalit dalt del castell i no va baixar malgrat els esforços dels dosos. Finalment, l’estructura va acabar cedint. Era, però, el primer –o segon, si comptem el del dia abans– tres de vuit carregat a Valls al segle XX. L’any següent, amb el quatre de vuit, però enmig d’un fart de llenyes de tres de vuit per part de les dues colles, la Muixerra i els Nens van guanyar ex aequo el Concurs de Castells de Tarragona. La dinàmica va seguir fins al 1954, any de canvis per a la Muixerra. A l’agost, Fuguet va marxar a Veneçuela, fet que aprofitaren molts castellers, ja envellits, per retirar-se. La colla no va assistir al Concurs de Tarragona on es jugaven el desempat amb els Nens, i és que la falta de renovació dels troncs i les velles dinàmiques com ara que els castellers de tronc només podien baixar de dalt van deixar la colla en una profunda crisi, que tot i que permetria fer encara alguns quatres de vuit més, marcaria el futur de l’agrupació. La Muixerra, amb aquest nom, ja no tornaria a ser la reina del món casteller.

El nom de Muixerra, doncs, no era genuí, però castellerament les coses van començar molt bé. La colla regnava el món casteller i rivalitzava amb els crescuts Nens del Vendrell. Ja en la primera actuació, per Sant Josep, la Muixerra va fer el quatre de vuit i el dos de set, dos castells que malgrat algunes caigudes, sovintejarien en les places principals durant aquest primer període. L’any 1947, en un frec a frec per Sant Fèlix, els Nens provarien el tres de vuit, iniciant així la cursa cap a aquest castell. La Bisbal, l’Arboç, Torredembarra, Reus i fins i tot poblacions com Girona, Barcelona, Badalona o Sabadell foren també places on s’alçaren els castells més importants d’aquella època. El 1948 la Muixerra guanyaria el Concurs de Castells de Reus davant dels Nens, i el 1949 mantindria un bon nivell malgrat el cop dur que va suposar la mort del Blanco, el cap de colla. Aquest tràgic succés i les ofertes i afirmacions interessades de l’estil de “la Muixerra es desfà” van fer canviar de bàndol els coneguts germans Batet, residents ja a Gavà. Un d’ells, l’Aurora Batet, ja pujava als castells amb la Muixerra molt abans de la revolució iniciada pels Minyons de Terrassa. La Muixerra, però, no es va desfer i Antonio Domingo Baldrich, Fuguet, va passar a ser cap de colla. El nivell es va mantenir també en un any 1951 clau per al món casteller. Els Nens van descarregar el primer tres de vuit del segle per Santa Teresa (la Colla Nova havia carregat durant els anys 30 els dos únics del segle a Torredembarra) i la Muixerra va iniciar una setmana intensa d’assaig per fer el mateix per Santa Úrsula. El diumenge, els vermells van carregar el castell sense fer, però, l’aleta. Van

1r 3d8 del segle XX carregat a Valls

4d8 de 1947 de la Muixerra per Sant Josep

La canalla Veníem d’un juliol prou dolç, rodant castells de 8, fent estrenes en

els pisos superiors, algun intent desmuntat però descarregant-ho tot. I va arribar la diada de Firagost, en què ens enfrontàvem a un repte superior: el 2 de 9 amb folre i manilles. Estàvem preparats però som nens i som imprevisibles. Tothom pot tenir un mal dia i aquest va ser el nostre. Això no ens va fer rendir pas, i a partir d’aquella diada vam assajar encara amb més intensitat. Vam seguir a Llorenç del Penedès, i a la Bisbal ja descarregàvem la primera tripleta màgica i el segon pilar de 7 amb folre de l’any! Que contents vam estar. L’endemà d’aquesta actuació, com cada any, l’equip ens va portar de colònies a la Riba durant tres dies. Vam tenir temps de fer moltes activitats com ara gimcanes, jocs de nit, ens vam banyar a la piscina, vam jugar a futbol, vam dormir en tendes de campanya, vam crear la nostra pròpia samarreta... Resumint, va ser genial i encara més havent-ho compartit tots junts. La següent actuació era a Igualada. Vam tornar a descarregar el 4 de 9 f i el p 7 f, i també vam fer el 2 de 8 f, on el Youssef s’estrenava d’enxaneta. Ho va fer molt bé! Quasi sense adonar-nos-en, vam arribar a la diada de Sant Fèlix a Vilafranca. Ens enfrontàvem a tres reptes nous només en un dia. La pressió era gran però gràcies a l’esforç d’assaig ho vam aconseguir. Tres gammes extra amb moltes estrenes! Entre elles, l’Ismael d’enxaneta al 3 de 9 f. I destacar que amb el 4 de 9 sense folre s’estrenava l’Aimée d’enxaneta, el Youssef d’aixecador, la Neus de dosos, la Maria de sisens i la Luz de quints! Va ser un gran dia, tornàvem a ser de gamma extra! El següent cap de setmana, l’equip ens va portar a Port Aventura, i Port Aventura mai no falla: vam celebrar-hi com cal la nostra actuació a Vilafranca. Seguidament, van venir actuacions com la Diada Nacional a Valls o el dia 11 de setembre a Barcelona, quan vam fer un pilar de 5 molt emotiu davant de tanta gent. També vam actuar a Montblanc i finalment a Lleida, on vam fer un altre 3 de 9 f però aquesta vegada sota una pluja intensa, que en cap moment ens va fer fer enrere. Ara arriba el moment d’afrontar Santa Úrsula. Som-hi colla, tothom a assajar, que l’octubre vermell encara no s’ha acabat!

Més que castells Assaig extraordinari “Ara és l’hora de la Joves” Amb l’objectiu d’anar ben preparats al Concurs, el diumenge 21 de setembre al migdia la Colla va organitzar un assaig especial al local. Va ser un dels dies que hem vist el local més ple, i és que, a més de la gran família vermella, aquell dia ens van acompanyar molts amics d’altres colles: Xiqüelos del Delta, Castellers de Terrassa, Xics de Granollers, Torraires de Montblanc, Moixiganguers d’Igualada, Tirallongues de Manresa, Vailets de l’Empordà, Jove de Sitges... Gràcies a tots, vam poder fer bones proves, com ara un tres de deu fins a quints, i en acabar unes tres-centes persones vam gaudir d’una bona paella en família.

Ja són a punt les noves sabatilles Colla Joves El portes a la camisa, a la samarreta, al clauer, a l’adhesiu del cotxe, al paraigua, a la bossa... I si poguessis portaries el teu escut a la roba interior i tot!! Ara tens l’oportunitat de fer un bon regal per a les festes de Nadal: les sabatilles de la Colla Joves. Ben aviat la Colla en farà una comanda, de manera que si les demanes de seguida al local, et sortiran per 19 euros, a més bon preu que a les botigues. Recorda’t d’encarregar-les i no et quedis sense!

La Loteria de Nadal a la venda Ja tenim disponible les participacions de loteria del sorteig de Nadal que tindrà lloc a Madrid el proper 22 de desembre de 2014. Els números de la Colla per aquest sorteig són: 72.344 i 56.195. Les butlletes les tenim a la venda a un preu de 5 euros com cada any. Que la sort ens acompanyi!

Pilar de 6 (1934) La Colla Nova va enlairar el pilar de 6 el dia 31 d’agost de 1934

a Vilafranca, l’endemà de la diada de Sant Fèlix. La controvèrsia sobre la seva validesa va protagonitzar bona part de les converses castelleres de l’època. Alguns autors han qualificat aquest pilar com el primer castell polèmic. La cursa per a recuperar el preuat espadat, que feia 30 anys que s’havia perdut, ja feia temps que havia arrencat. Malgrat l’aparició dels Nens del Vendrell l’any 1926, la col·laboració ancestral amb les colles vallenques per part dels vendrellencs no es va trencar. La participació de castellers del Vendrell en les construccions importants de la Colla Nova del període 1930-1936 està ben documentada. A poc a poc, amb la pujança de les colles vendrellenques i la seva competència per a intentar superar les vallenques, aquesta col·laboració va anar minvant. Durant l’estiu de 1934, l’excel·lent terç i reputat pilaner vendrellenc Salvador Pons i Ivern (a) Xarrembec o Xeroviu es va traspassar a la Colla Nova. Des del Vendrell es deia que el Blanco es delia per incorporar-lo a les seves files i que per a convèncer-lo li va prometre una bicicleta (en aquella època no era un obsequi gens menyspreable). Amb aquesta jugada el Blanco aconseguiria dos objectius: per una banda debilitar els seus rivals vendrellencs i, per l’altra, poder afrontar el desitjat pilar de 6. Des de Valls la versió era que va ser el mateix Xarrembec qui es va oferir a la Colla Nova aquell estiu per poder tenir més possibilitats de pujar a un 4 de 8 descarregat. La Colla Nova va fer una molt bona actuació per Sant Fèlix, descarregant el 4 de 8, el 2 de 7, el 5 de 7 i el pilar de 5. L’endemà, després de fer el 3 de 7, el 3 de 7 per sota i el 4 de 7, va encarar el cobejat pilar. D’aquell pilar n’existeixen diverses fotografies que m’agradaria comentar.

FIG1

FIG2

La fotografia del pilar no va aparèixer fins al maig de 1936 a Cultura, i és la que correspon a la foto de la fig. 1 d’aquest treball. Aquesta imatge la va captar Agustí Gurí. Primer en va aparèixer una còpia on semblava que l’enxaneta tenia els dos peus sobre les espatlles del quint, tot i que no s’havia deixat anar de mans. Un temps més tard, va aparèixer la mateixa imatge, procedent de l’arxiu d’Emili Miró, on es veia que l’enxaneta encara tenia un peu a l’alçada de l’esquena del quint (fig. 2). D’aquí hom va deduir que s’havia manipulat el negatiu original i s’havia fet “desaparèixer” la cama de l’enxaneta de l’esquena del quint. En alguns sectors vendrellencs se’l va conèixer com “el pilar de la cama tallada”. Una instantània presa gairebé al mateix moment, però des del costat oposat del carrer, també mostrava el peu de l’enxaneta sense col·locar (fig. 3). En relació amb aquesta observació, val a dir que un servidor també ha sentit a dir que, en realitat, la fotografia manipulada és la de la fig. 2. Josep M. Rodon (veure bibliografia), per a il·lustrar que a la plaça ningú semblava dubtar de la validesa del pilar, afirmava que “l’Ajuntament de Vilafranca (que boicotejava la Colla fins al 1932) felicità públicament la Nova amb una carta entusiasmada que va inserir la premsa vallenca”. Si ens hi fixem bé, veurem que la primera imatge (fig. 1) és la que està més a prop del moment de la caiguda, ja que podem veure com el segon ja s’ha abocat tant que el terç està al límit de la verticalitat i a punt de saltar enrere, tal com es veu a la fig. 4. La revista Castells, en el seu número 21 de juliol/agost de 2008, va publicar una fotografia (fig. 4) signada per Josep Mestres Hero on es veu el pilar de 6 quan la caiguda ja és un fet. Es pot

FIG3

FIG4

FIG5

veure com el terç ja ha arribat gairebé a la pinya mentre encara sosté la resta del pilar sobre seu. Si observem atentament la posició de l’enxaneta veurem com té els dos peus sobre les espatlles del quint (fig. 5). Si l’enxaneta no hagués col·locat els peus sobre el seu company instants abans de la caiguda, li hauria estat físicament impossible fer-ho quan algun pis inferior s’hagués trencat. En el moment en què es troba la caiguda, si no hagués estat col·locat, l’enxaneta tindria les cames estirades. En la foto es pot veure com encara les té lleugerament flexionades, suposadament perquè no s’arriba a posar dret.

Com a anècdota afegiré que, segons explica el cosí-germà del meu pare, en Josep Agustí Montserrat, que va conèixer personalment el Xarrembec, aquest considerava que el pilar de 6 era impossible de descarregar. Afortunadament estava equivocat. Francesc Montserrat

Les fotografies del pilar encara dret amb el peu de l’enxaneta a l’esquena del quint no demostren que mai no s’arribés a col·locar. Només mostren que en aquell moment el pilar encara no està carregat, però encara no ha caigut, cosa que podia passar immediatament després de la instantània o passats pocs segons.

VVAA: Món Casteller. Vol I, Dalmau Editors, Barcelona, 1981

Analitzant totes les imatges, crec que es pot afirmar que l’enxaneta va arribar a posar els dos peus sobre les espatlles del quint. Sobre si es va arribar a deixar anar de mans abans de caure, tot i que a la fig. 5 es veu clarament que no està agafat al quint, no em sembla que aquesta circumstància sigui una prova prou clara per a afirmar-ho. Sigui com sigui, ningú més va arribar tan amunt fins 34 anys més tard.

Fonts: CLIMENT,Joan http://www.elcasteller.cat/elsprimerscastellsdescarregatsdesdelsinicis.html FERRANDO, Pere/ARROYO, Salvador: La renaixença castellera al Vendrell, Ed. El Mèdol, Tarragona, 1995 RIBES, Josep: Vilafranca, la plaça més castellera. Ed. Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2005 RODON, Josep Ma: “La Renaixença Castellera”, Ed. Josep Ma. Rodon i Barrufet, Tarragona Crèdits de les imatges: Foto de la Fig. 1: Autor Agustí Gurí. Col·lecció personal Foto de la Fig. 2: Mateix autor que Fig. 1. Extreta de “Món Casteller”, Vol I, pàg. 449 Foto de la Fig. 3: Autor desconegut. Extreta de “Vilafranca, la plaça més castellera”, pàg. 47 Foto de la Fig. 4: Autor Josep Mestres Hero. Extreta de la revista “Castells” nº 21

Music Box FUNDACIÓN TONY MANERO: the Blaxplotation returns Els amants del funk estan d’enhorabona. La Fundación Tony Manero (FTM) ha tornat amb un nou àlbum ple de ritme i funk d’alt voltatge (Superficial). Molt ha plogut des de l’històric disc de versions Bikini 17 y 18 Marzo 99. Aquell treball va caure com una bomba. Versions de clàssics del funk i de la música disco revisionats i, en alguns casos, millorats per una banda de músics increïbles que portaven el ritme a les venes. A partir d’aquell primer àlbum la FTM ha editat fins a sis treballs més combinant versions amb producció pròpia d’altíssima qualitat. La FTM ha estat per a molts el guia i el camí per endinsar-se en l’univers inabastable del funk i del soul. Des de les versions disco més ballables fins a les composicions més instrumentalitzades i complexes, la FTM ha fet un recorregut incansable per totes les variants de la música negra fins a arribar al Blaxplotation. A principis dels anys setanta va néixer un gènere cinemàtogràfic anomenat Blaxplotation, protagonitzat per actors afroamericans i dirigit bàsicament al mateix públic. Pel·lícules com Shaft (coneguda aquí com Las noches rojas de Harlem), Cleopatra Jones o Foxy Brown van popularitzar aquest gènere. Es tractava de thrillers urbans ambientats a Harlem o al Bronx amb un argument bastant simple i amb la presència sempre d’una voluptuosa actriu principal (Pam Grier o Tamara Dobson) que afegia a la història una potent càrrega sexual. Les pel·lícules eren un pur entreniment pujat de to però la música que ambientava aquelles històries de lladres i serenos ja era una altra cosa. Artistes i músics de la talla d’Isaac Hayes, Curtys Mayfield o Bobby Womack van crear unes bandes sonores d’una extraordinària qualitat musical. Van crear autèntiques obres mestres. Amb l’àlbum Pandilleros, la FTM no es conforma amb un gran homenatge al Blaxplotation, sinó que directament compon una obra a l’alçada dels grans referents de la música negra. Agafant com a base l’argument d’una pel·lícula inexistent, la FTM crea la banda sonora d’una història ambientada a l’extraradi de la Barcelona dels anys vuitanta. Droga, degradació i personatges marginals basteixen una trama imaginària que estructura una devastadora i volcànica banda sonora farcida de cançons memorables. El resultat és senzillament sublim. L’intro amb

la demolidora guitarra wah-wah de Lalo López emulant el no menys demolidor intro Theme from Shaft és tota una declaració d’intencions. Una barreja de talent musical i geni creatiu a l’abast de molt poques bandes. Un talent musical del qual tots vam poder gaudir durant els espectaculars concerts de les festes de la colla dels anys 1999 i 2000 i sobretot de l’històric concert de l’any 2001 amb més de 4.000 persones ballant frenèticament a ritme de funk al Kursaal.

Quico Inglès

Joves pel món

Pau i Edu

Pic de la Serrera 2014

eu i Albert r d n A , r e t s E 14 Cap Nort 20

Jaume

Nova York 2014

Alícia, Carles i Io París 2014

Cuss

Londres 2014

Benvinguts

Pol Rico López

- 14 d’agost de 2014 - fill dels companys Pere i Núria

Futur de laJoves

Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com