Llibret Foguera Sagrada Família 2016

L ’ identitat d‘ una ciutat. Els intel·lectuals alacantins Foguera Sagrada Família Juny 2016

Foguera Sagrada Fam铆lia Festa i Bon Rep贸s Llibret 2016

Crèdits EDITA

Associació Foguera Sagrada Família DISTRIBUCIÓ

Foguera Sagrada Família DELEGAT DE LLIBRET I TEXTOS

Vicent Ibi i Pascual PORTADA I MAQUETACIÓ

Rebeca Férez i Alarcón DIRECCIÓ COMERCIAL

Carlos Gosálbez i Cuenca FOTOGRAFIES

Vicent Ibi

Alfonso Lledó Raquel Lledó

Iván Martínez Joaquín Mira Toni Díez

Antonio Vigueras Reme Vélez

Archui xarxes socials de la Foguera Sagrada Família IMPRESSIÓ

INGRA impresores DIPÒSIT LEGAL

A 338-2016 4 | Els intelectuals alacantins

“El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià”

Pròleg

7

Comissió adulta

Programa d’actes

83

Els intel·lectuals alacantins

8

Comissió infantil

67

Guia comercial

105

49

Diari d’un any foguerer

87

Foguera Sagrada Família

|5

La Casa Carbonell i davant seua, el monument dels mĂ rtirs de la llibretat, avui dia desaparaegut.

(Font: alacantideprofit.com)

6 | Els intelectuals alacantins

Pròleg Freqüentment pensem en els intel•lectuals com un conjunt de persones que van conviure en la mateixa època però la realitat és més complexa. Molts d’ells van haver d’emigrar a altres ciutats i uns altres van haver que exiliar-se per culpa de la dictadura franquista al defensar tesis diferents a les del règim.

Per a conèixer les relacions entre els artistes intel•lectuals de la ciutat d’Alacant des de finals del segle XIX fins al principi de la democràcia cal conèixer abans com s’organitzava i com es relacionaven entre ells en aquesta època.

Foguera Sagrada Família

|7

Els intel·lectuals alacantins

En l’Ateneo, compartint experiències personalitats com Emilio Varela, Eduardo Irles, Francisco Guardiola, Daniel Bañuls, José Juan i Francisco Albricias, als que veiem amb Benjamín Palencia.

8 | Els intelectuals alacantins

1928

Conferència de Hernández Catá en l’Ateneu.

D’esquerra a dreta: Ángel Pascual i Devesa, Eliseo Gómez i Serrano, Hernández i Catá, Rodríguez i Albert, “Heliófilo” i Pepe Juan.

(Font: Arxiu Municipal d’Alacant) .

Comencem el recorregut a partir de finals del segle XIX. En eixos moments existien diverses societats literàries gràcies a mecenes aficionats als versos a més a més de publicacions de revistes que no tenien gaire duració. Al mateix temps també es celebraven sessions poètiques que en el fons sols les podien gaudir les classes més elevades de la societat en eixos moments.

Al començament del segle XX van començar a aparèixer diverses societats en les quals es reunien els intel•lectuals i artistes alacantins com son el “Círculo de Bellas Artes”, l’ “Ateneu Benaluense”, la “Sociedad de Escritores y Artistas” o l’ “Ateneo Científico y Literario” fundat al 1903.

Encara que existiren aquestes societats, la primera entitat cultural que va tindre una gran influença en Alacant va ser l’Ateneu fundat al 1923 i impulsat per Gastón Castelló, Antonio Blanca, José Juan Pérez o José Sánchez i Bohorquez, el qual va tindre la seua primera seu a la Explanada.

Com es pot deduir, l’Ateneu es va

Dibuix de Melchor Aracil que representa la seu del “Altavoz del Frente”.

convertir en el nucli central de la cultura progressista alacantina fins el començament de la guerra civil, època en la qual la seu es va traslladar a la mansió dels marquesos del Bosch. Durant la guerra civil espanyola, els intel•lectuals alacantins es van agrupar en la “Alianza de Intelectuales Antifascistas” i van organitzar mitjançant l’Ateneu, activitats musicals, teatrals i artístiques de “Altavoz del Frente” de eixa manera plantaven cara al feixisme espanyol.

Foguera Sagrada Família

|9

Els Jocs Florals eren l’ocasió per a presentar en societat a les joves alacantines i per a la declamació de velles retòriques al voltant de la fe, l’amor o el treball, a càrrec d’oradors com Jesús Suevos. (Font: Arxiu Municipal d’Alacant).

El posicionament dels intel•lectuals alacantins a favor de la República i la repressió posterior a la victòria franquista van provocar que als anys 40 hi hagueren escasses activitats culturals a la ciutat, encara que durant eixa dècada van reaparèixer els Jocs Florals i alguns certàmens artístics en honor de sants i patrons.

10 | Els intelectuals alacantins

Els Jocs Florals eren l’ocasió per a la presentació en societat de les joves alacantines que pertanyien a les classes altes. A més a més, amb els

Jocs Florals es celebraven banquets i gal•les al Casino o al Club de Regates.

També cal destacar algunes conferències d’intel•lectuals del règim com García Sanchíz, Vallejo Nájera, Eugenio Montes o Corts Grau a més d’alguna exposició de pintura i d’escultura.

Els Jocs Florals proporcionaven també ocasió per a banquets i gal•les en el Casino o al Club de Regates.

(Font: Arxiu Municipal d’Alacant).

Foguera Sagrada Família

|11

L’Ajuntament alacantí va establir, diversos premis que portaven el nom d’il•lustres ciutadans com Gabriel Miró, Óscar Esplá o Carlos Arniches. La imatge correspon a la presentació del Premi Óscar Esplá.

(Font: Arxiu Municipal d’Alacant) .

1960

A partir del anys 50, la cultura de la ciutat, gràcies a la creació del Institut d’Estudis Alacantins i a la labor cultural desenvolupada per la Caja de Ahorros del Sureste i la biblioteca Gabriel Miró, va notar un impuls i una major vitalitat. Es van continuar realitzant Jocs Florals i Festes de la Primavera.

També en el Club de la Joventut de Xixona es celebraven Jocs Florals. A juny de l‘any 1968 va actuar com a mantenidor Miguel Signes Molines.

12 | Els intelectuals alacantins

(Font: Revista de Festes de Xixona).

1968

La vida cultural de la ciutat va quedar reduïda a les activitats que organitzava la Caja de Ahorros i a la creació per part de l’Ajuntament de uns premis que recompensaven obres destacades de novel•la, teatre i música dedicats a Gabriel Miró, Carlos Arniches i Óscar Esplá respectivament que per desgràcia no arribaven al coneixement de la ciutadania.

El Jurat emet el seu veredicte en el Premi Gabriel Miró. Entre els periodistes i escriptors que escolten, Vicente Ramos, Orlando A. Regidor, Isidro Vidal i Emilio Chipont.

(Font: Eugenio Bañón. Arxiu Municipal d’Alacant).

1952

1956

Als anys cinquanta comença la seua activitat cultura la Caja de Ahorros del Sureste de España. Al 1952 va acudir a Alacant Vicente Alexandre a qui veiem en companyia de Antonio Ramos i Carratalá, Román Bono, Manuel Molina, Juan José Esteve, Santiago Moreno i Vicente Ramos.

(Font: Sánchez. Arxiu Municipal d’Alacant).

Foguera Sagrada Família

|13

En la dècada de 1960 van començar a aparèixer entitats culturals que proposaven altres tipus de cultura i que s’oposaven al règim franquista com el “Club de Amigos de la UNESCO” a Alacant i a Mutxamel, el “Cine-club Chaplín”, el “Club Juventud de Xixona”, grups de teatre, cantants “de protesta” o de la “nova cançó” que van lluitar contra la censura franquista. La inauguració del “Aula de Cultura de la Caja de Ahorros del Sureste” al 1974 es va convertir en un símbol, ja en la transició, dels nous aires culturals de la ciutat.

Per a ser un intel•lectual o per a voler tindre una base cultural sens dubte es requereixen unes condiciones vocacionals, econòmiques i ambientals. Hem de reconèixer que l’última de estes condicions es la més desfavorable per a la ciutat d’ Alacant per culpa del centralisme nacional.

Malgrat això a la ciutat han aparegut intel•lectuals de tots els àmbits. La manca d’estímuls, d’institucions adequades, de mitjans convenients per a difondre les idees i el reconeixement al treball

Conferencia de Camilo José Cela en la primera “Aula de Cultura de la Caja de Ahorros del Sureste”.

(Font: Sánchez. BGM) .

14 | Els intelectuals alacantins

especulatiu han sigut carències que ha arrossegat la ciutat fins a fa pocs anys.

El centralisme polític, la “crida” de Madrid o de Barcelona, el somni de Londres o París no van contribuir a la vida intel•lectual de una xicoteta ciutat com Alacant i que a més a més va provocar que molts artistes emigraren buscant ambients mes apropiats com el professor Rafael Altamira, el compositor Óscar Esplá, els escriptors Azorín i Miró, l’almirall i investigador Guillén Tato o el dramaturg Arniches.

1966

Inauguració del Aula de Cultura de la Caja de Ahorros de Alicante y Murcia.

(Font: Ángel García. BGM).

1974

Homenatge a Gabriel Miró el març de l’any 1966. Ací trobem d’esquerra a dreta a Miguel Signes, Ruiz Baquero, Vicente Ramos, Félix Grande, Antonio Ramos, Manuel Molina i Pascual Bosque junt a l’escultura de l’autor que presidia la biblioteca que portava el seu nom.

(Font: Sánchez. BGM).

Foguera Sagrada Família

|15

Trobem ací al grup “Què diran de nosaltres!” de Xixona, representants de la nova cançó, crítica amb la societat del anys setanta amb unes lletres que van causar més d’un escàndol i en valencià.

(Font: Josep Mateo).

En canvi altres intel•lectuals van continuar realitzant la seua obra malgrat que les condicions no eren les millors. Es el cas de Vicente Ramos, Ernesto Contreras, l’arquitecte Juan Vidal i Ramos, l’historiador Figueras Pacheco, els poetes Vicente Mojica i Manuel Molina, l’assagista Jose Vicente Mateo o el novel•lista Cerdán Tato.

A partir del 1975 i fins als nostres dies la ciutat, gràcies a la democràcia i a la consolidació de la Universitat, ha patit molts canvis. La quantitat d’intel•lectuals ha augmentat de forma notable i l’ambient cultural que es respira es totalment diferent als anys de la dictadura franquista.

16 | Els intelectuals alacantins

Fet aquest recorregut al llarg del segle XX, toca analitzar més detalladament a cadascun dels intel•lectuals alacantins que destaquem i les relacions que tenen entre ells.

1972

Visita a Alacant del famós escultor Jorge Oteiza. Junt a ell trobem al periodista Enrique Entrena, el regidor José Beviá i l’alcalde Ramón Malluguiza.

(Font: Ángel García. Arxiu Municipal d’Alacant).

Homenatge a Emilio Varela. Entre els assistents trobem a Abad Miró, José Mingot, Manuel Baeza, Eduardo Irles, Armengot, Gastón Castelló, González Santana, Pérez Pizarro, Melchor Aracil i Xavier Soler.

(Font: Fotografia publicada al llibre Emilio Varela obra de José Bauzá).

1946

Foguera Sagrada Família

|17

Cronologia

18 | Els intelectuals alacantins

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|19

Rafael Altamira

Rafael Altamira

Rafael Altamira i Crevea (Alacant 1866 – Mèxic DF 1951) va ser un humanista, historiador i americanista; pedagog, jurista, crític literari i escriptor valencià. Fou un prolífic autor, pioner en nombroses disciplines. Doctor honoris causa en vuit universitats d’Amèrica i Europa, membre de nou institucions acadèmiques i proposat per a Nobel de la Pau en 1933 pels seus esforços per a evitar el bel•licisme. Va conèixer a Azorín quan es va traslladar a València per a estudiar dret. En 2016, es el 150 aniversari del seu naixement.

La nostra Foguera, en 1973 va recollir unes línies del llibre “La Terreta” de Rafael Altamira, publicada en 1930, en llengua valenciana. Al text es destaquen els valors locals que singularitzen la pròpia terra on es diu que estes paraules son profitoses per als alacantins.

“Nosaltres no podem dir “el sabor de la tierruca”, ni el “saborete”, ni qualsevol altra d’eixes expressions genuïnament castellanes o, com escrigué el Diccio20 | Els intelectuals alacantins

Vicente Bañuls i Rafael Altamira.

nari de la Acadèmia regionals d’esta o aquella localitat. Per entendre’ns, i per a que les paraules diuen algo al nostre sentiment, hi ha que dir-li a la pàtria, terreta... i a Villafranqueza, El Palamó.

Però hi ha que dir-ho i que sentir-ho: fondament, sincerament, de cor, no de cap, que és a on solen portar amors molts que semblen vehementíssims.

Quan a sovint es repeteixen els llocs comuns de l’amor a la pàtria, i fins de la estima als pares (la cèlebre “veu de la naturalesa” de les novel•les romàntiques), i els que tal diuen, enganyant-se a ells mateixos creient en les seues fantasies com Tatarí de Tarascó; si interrogaren francament els sentiments, si els miraren amb sinceritat un sol instant, encontrarien en ells la fredor de la mort, i es convencerien horroritzats de que les seues exclamacions son paraules fofes, borbolles d’una efervescència imaginativa que no té invents sòlids en l’anima! [...]

Cal amar la terreta; cal fer que el poble estimi i ad-

quireixi consciència d’eixe amor, i el fonamenta en algo positiu, en algo que tingui vida; en lloc de cenyir-lo a les fluctuacions d’un instint desigual, d’un sentiment primitiu alimentat per vagues records, per sons de veus mil voltes repetides, però el sentit de les quals s’ignora.

Aixina com no ama la terra sinó qui la treballa, qui sofreix per ella i per ella sent mullant el seu cos en suor i per ella s’ofega en esglais i en por, i té lligada a la terreta la seua vida sencera, en tots els seus actes, de la mateixa manera no ama, no pot amar a la seua pàtria qui viu en ella com un cosmopolita, com pogués viure en un altre lloc, sense res propi, genuí, plenament característic, que enllace i trabe per a sempre la seua imaginació i la seua activitat al raconet del món que va nàixer a la vida que el rodeja.

La rasant civilitzadora i uniformista de la civilització actual, dirigida torpement és el major enemic dels caràcters locals. Es complau en

borrar les diferències, fondre les tintes, en igualar els usos, en posar “llibrea” semblant a tots els quals no hagueren arribat les ciutats gregues al cim del poder ni Roma haguera conquistat el món. [...]

I com a la fi i al cap l’educació social és un fet possible, lo mateix en l’activitat espontània de la vida que en propòsit reflexiu dels que pretenen dirigir els pobles i ja que lo més important per a cadascú és amar a la seua terra, perquè de l’amor vivament sentit naixen les energies poderoses del treball que du la regeneració, eduquem-nos decididament per a aquesta obra, ressuscitant les modalitats locals prenyades de records, pintant la originalitat dels seus paisatges i escenes, tornant a la terreta el seu sabor propi, i aprofitant per a açò (en lo que càpia) totes les ocasions vertaderament populars en que l’ànima de la pàtria es belluga i sembla que s’obri al sol de les emocions.“.

1916

El Duc d’Alba, Rafael Altamira i Manuel Azaña en la Catedral de Reims (Font: rafaelaltamira.es)

Rafael Altamira en Mèxic

(Font: rafaelaltamira.es) Foguera Sagrada Família

|21

Azorín

Retrat de Azorín

Azorín visita a Benito Pérez i Galdós en la seua finca en Santander

(Font: obscajamediterraneo.com)

José Augusto Trinidad Martínez i Ruiz, més conegut com Azorín (Monòver 1873 – Madrid 1967) fou un escriptor alacantí.

Azorín destacà com a assagista, analitzant la situació política contemporània, amb l’endarreriment social i cultural del país, i també exercint la crítica literària, especialment dels clàssics barrocs.

Com a novel•lista, fou autor de “La voluntat”, “Las confesiones de un pequeño filosofo” o “Pueblo”, entre d’altres. Dins del teatre, la seva obra més reeixida és la que concentra la trilogia “Lo invisible”.

22 | Els intelectuals alacantins

El seu estil es caracteritza per l’extremada concisió de les seves frases, i una gran pruïja en trobar la paraula justa, cosa que el va fer un gran dominador del vocabulari castellà.

Tot i que ell mateix declarava al seu poble es parlava un “hijuelo del catalán”, utilitzà sempre la llengua castellana.

Sempre ha sigut possible parlar de Azorín sense nombrar a Miró però molts crítics pareix que no han trobar la forma de comentar a Miró sinó en combinació amb el seu amic Azorín. Tant es així que fàcilment es pensa en Azorín i Miró com un doble cognom tan familiar.

Potser per haver arribar a ser Azorín el literat-periodista més llegit de la seua època, aquest emparellament sempre ha deixat a Miró en un estat de presumpta inferioritat amb respecte al seu coetani.

1900

Segurament si els dos no hagueren sigut alacantins i quasi de la mateixa edat, la seua habitual comparació no s’hauria fet un dels llocs comuns de la crítica literària dels nostres dies. A més a més, resulta que eren amics.

Els unia no una amistat pública, professional, que tenia per exemple Azorín amb altres escriptors de la seua generació, sinó més bé, un sentiment de parentesc quasi de sang, que donava una tonalitat especial als articles que inevitablement cadascun d’ells escrivia sobre l’obra de l’altre.

Azorín i Pío Baroja

(Font: obscajamediterraneo.com) Foguera Sagrada Família

|23

Gabriel Miró

Gabriel Miró

(Font: Revista del Institut de Estudios Alicantinos,

núm. 27, maig-agost 1979).

1928

Gabriel Francisco Víctor Miró i Ferrer (Alacant 1879 – Madrid 1930) va ser una de les figures senyeres de la novel•la espanyola al aconseguir una tècnica literària amb la que construir mitjançant un llenguatge complex i un propòsit, una veritat estètica capaç d’irradiar múltiples significats, conservant la plenitud de les seues emocions i preservant un univers que ens commou per la seua veritat i al mateix temps ens captiva per la seua bellesa. Entre el seus amics va tindre al compositor Óscar Esplá i l’escriptor José Martínez i Ruiz “Azorín”.

24 | Els intelectuals alacantins

Gabriel Miró amb Azorín en el pati de la seua casa de Monóvar (Font: Cuadernos Hispanoamericanos, núm. 356, febrer 1980) .

1927

Ha sigut el propi Azorín el que, en un inoblidable capítol de “Superrealismo”, ha identificat bellament a Miró amb el paisatge llevantí: “Gabriel Miró –diu Azorín-, atent i meditatiu; Gabriel Miró, que és com una muntanya, com un riu, com una vall de la província d’Alacant; Gabriel Miró, element geogràfic d’aquesta terra. La seua atenció, la seua escrupolositat. Element geogràfic; la geografia sentimental, subjectiva, tan diversa de l’objectiva, la científica, la que redueix tot a xifres, diagrames i quadres de línies horitzontals i verticals.

La geografia de la província d’Alacant; dividida en dos regions la província: una, la annexa a València; altra, la que està en els confins de Murcia i Albacete.

La de Gabriel Miró es la primera; lo que s’anomena la Marina. L’ Alacant que primer es veu arribant des de Madrid, amb tren i amb automòbil, es la part on està Villena, Sax amb el seu castell; Elda, dominada per la serra del Cid; Monòvar, Novelda. Castell en

1927

Villena; castell en Sax, de parets dorades, de un or coronat, intens, de un or roig; castell en Elda; castell en Monóvar, restes de castell, murs robustos, obrats pels moros; castell en les proximitats de Novelda.

Que lluny està la Marina! Tan prop d’aquesta part d’ Alacant i tant remota. Aquesta part amb emanacions de Castella, a través de la Manxa; la Manxa quixotesca molt pròxima. La Marina amb efluvis de la volguda València; la València del Cid i de les flors.

A la llunyania, gest lent de Miró [...]. Alacant, amb la bandereta blanca i blava de la seua matrícula es Gabriel Miró. Benidorm, Altea, la Vila Joiosa, tota la Marina, es Gabriel Miró. I la mà de Miró s’ha extés també fins a Oriola. Oriola i la seua horta. Opulenta i religiosa. Carrers estrets i catedral diminuta.

Tarongers; fullatge obscur i boletes múltiples d’or”.

Gabriel Miró amb Azorín en la seua casa de Monóvar.

(Font: Vicente Ramos, “Gabriel Miró”, Alacant, Instituto de Estudios Alicantinos, 1979, pág. 335).

Foguera Sagrada Família

|25

Germán Bernácer

Germán Bernácer al Laboratori de Física d’Alacant

(Font: forogermanbernacer.com)

Germán Bernácer i Tormo (Alacant 1883 – Alacant 1965) va ser un economista i físic alacantí considerat un dels pares de la “macroeconomia” ja que va desenvolupar nombroses teories de gran influència al segle XX. Tota la seua vida va mostrar un incansable esperit d’observació tant cap als fenòmens naturals com a les activitats humanes.

Va tindre una gran relació amb el compositor alacantí Óscar Esplá.

Contava Óscar Esplá en un article, que en una tertúlia d’Ortega i Gasset i els seus amics en la Granja del Hernar havia citat les teories del seu amic, l’economista Germán Bernácer, pràcticament de26 | Els intelectuals alacantins

Germán Bernácer

(Font: alicantevivo.org)

sconegut a Espanya. La reacció d’Ortega davant la referència a Bernácer va ser tallant manifestant que no creia en els genis amagats en províncies esperant a ser descoberts. Esplá li va deixar l’obra de Bernácer “L’ interès del capital” i al poc Ortega li va dir “Bernácer és un formidable cap pensant”.

Amb aquest motiu Bernácer va anar a Madrid; es va posar amb contacte amb Ortega, va donar una memorable conferència sobre “La pesseta malalta” i, segons deia Esplá, açò va influir en la vida de Bernácer ja que poc temps després el Banc d’Espanya el va cridar per a designar-lo Cap del Servei d’Estudis.

Germán Bernácer a la serra d’ Aitana.

(Font: alicantevivo.org)

Pertanyia a un grup de joves i inquiets alacantins que arribaren a ser rellevants personalitats i que es cridaren entre ells “amics-germans”.

A més de Gabriel Miró, figuren entre altres Óscar Esplá, Juan Vidal i Ramos, Eduardo Irles i Emilio Costa. Sempre van ser profunds amants de la seua terra alacantina, entre els que sempre va existir el recolzament de qui es sentien cridats a obrir nous horitzons culturals.

Un testimoni d’aquella amistat va ser la dedicatòria que Bernácer va fer al 1945 a Óscar Esplá del seu llibre “La doctrina funcional del diners” amb el següent escrit: “A Óscar Esplá, a qui

m’uneixen molts lustres d’amistat i record nostàlgic de tants camins que hem caminat junts”.

La dedicatòria que Gabriel Miró feia en un dels seus llibres al amic i al que més tard seria considerat un dels economistes més il•lustres, al que devem grans aportacions a la ciència econòmica.

Deia així: “A Germán Bernácer, íntim, docte, infantil, bo i tot senzillesa”.

Germán Bernácer junt amb la seua dona María Guardiola i Óscar Esplá a la serra d’Aitana

Germán Bernácer amb Óscar Esplá i Agustín Irizar

1918

Foguera Sagrada Família

|27

Óscar Esplá

Oscar Esplá i Pilar Bayona l’homenatge de Gabriel Miró a Alacant (Font: pilarbayona.es)

Óscar Esplá i la “Pájara Pinta”.

Oscar Esplá al conservatori (Font: Arjones)

28 | Els intelectuals alacantins

1970

1952

Oscar Esplá (al centre de la imagen) junt a Gerardo Diego i a Federico García i Lorca.

1932

Óscar Esplá i Triay (Alacant 1886 – Madrid 1976) va ser un prestigiós compositor. Va contribuir a mantindre en contacte a la gran generació d’intel•lectuals, escriptors, arquitectes i pintors alacantins del anys 30 amb els seus contemporanis espanyols. Va tindre una especial relació amb l’escriptor Gabriel Miró, el pintor Emilio Varela com també amb l’economista Germán Bernácer qui gràcies a la seua mediació va aconseguir tornar a Espanya l’any 1951 després de tindre que emigrar a Europa per la seua difícil situació econòmica.

Esplá va ser soci de l’Ateneo de Madrid. Abans ho havia sigut de l’Ateneo d’Alacant on després d’escoltar un recital d’Esplá, el seu gran amic Gabriel Miró li va aconsellar que deixés la enginyeria i la filosofia i es dediqués per complet a la música ja que Esplá era un geni polifacètic en la tradició humanista i ateneista, un vertader intel•lectual que li permetia estudiar diverses doctrines diferents al mateix temps.

“L’universalime Llevantí” d’Esplá es pot comparar, i té el seu gran equivalent literari, en l’obra de Gabriel Miró el qual descrivia amb paraules el que Esplá ens descriu amb la seua música.

Esplá ens diu al parlar de Gabriel Miró: “S’ha pretès reduir l’àrea universal de l’obra de Miró oprimint-la en els límits d’una ingènua descripció, reflex de les marxes per les terres llevantines. Però el llevant de Miró no és el que veu el primer que arriba, sinó el que es veu a través del cristall màgic de la intuïció”.

Aquesta mateixa definició de l’obra de Miró, paraula per paraula, es pot utilitzar per a descriure la música d’Esplá: la seua obra no es pot reduir a un localisme, a un “llevantinisme” obvi, simple i fruit d’una primera impressió, sinó que va molt més allà.

En Óscar Esplá el tipisme es dilueix i, encara que es recognoscible, es transforma en un dels elements que li donen personalitat pròpia i que el fa universal.

Foguera Sagrada Família

|29

Emilio Varela

Emilio Varela

(Font: Sánchez. Arxiu Municipal d’Alacant)

30 | Els intelectuals alacantins

Castell de Santa Bàrbara i el barri de Santa Creu

1932

Emilio Varela i Isabel (Alacant 1887 – 1951) fou un pintor alacantí, considerat el més destacat de la primera part del segle XX. La seua pintura figurativa s’inspira en l’impressionisme i evoluciona fins posicions creatives molt personals i noves en l’ambient cultural i artístic local. És considerat com el creador del paissatge alacantí.

Fou deixeble de Sorolla a Madrid i de Daniel Bañuls a Alacant. Sorolla va posar a Varela en contacte a Madrid amb altres intel•lectuals alacantins com Óscar Esplá o Gabriel Miró. Com a membre actiu de l’Ateneo es va relacionar amb Germán Bernácer. Manuel Baeza va dir d’ell: “L’obra de Varela es defineix pel seu realisme màgic; eixa etapa és la que expressa una delicada melancolia, un abandonament del món exterior per un món interior més sensible, per una interiorització de la seua intimitat espiritual”.

Dins del seua capacitat polifacètica, Varela va fer un breu viatge pel món de Les Fogueres de Sant Joan on va deixar una clara constància del seu art en una creació efímera tant senzilla com primorosa i exquisida. La hui desapareguda Foguera Carmen-Sant Agustí-Santa Creu va gaudir d’un monument idea i obra d’Emilio Varela que va plasmar les seues idees artístiques en una foguera de Categoria B que portava per títol “Ensomni de bon alacantí” que li va permetre guanyar el Primer Premi d’eixa categoria en la seua única aventura en el món de la festa.

Una personalitat tant complexa, amb una escassa confiança amb sí mateix, necessitava l’estímul dels seus amics per a seguir pintant.

Entre ells destaquem a Óscar Esplá, Gabriel Miró, Juan Vidal, José Guardiola o José Mingot.

L’any 1900, Sorolla visita Alacant deixant en la ciutat bons amics, entre ells Bañuls, interessant-se per la pintura local i donant a conèixer la seua satisfacció cap alguns dels treballs que havia vist de Varela. Bañuls creia de forma incondicional en les condicions artístiques de Varela. No solament va influir per a que el pare de Varela el deixés anar a estudiar a Madrid sinó que a més a més va ser el firmant de la carta de presentació de Varela a Sorolla. La fi de l’aprenentatge de Varela amb Sorolla va arribar el 1907 al no poder el pare de Varela seguir pagant la estància del seu fill a Madrid.

Foguera col•lectiva “¡Cuidado con nuestro barrio!” de la comissió Plaça del Pont realitzada per diversos artistes entre ells Gastón Castelló, Emilio Varela, Abad Miró, Adrián Carrillo i Melchor Aracil.

(Font: lafogueradetabarca.blogspot.com).

Foguera Sagrada Família

|31

Juan Vidal i Ramos Juan Vidal i Ramos (Alacant 1888 – Alacant 1975) fou un dels principals arquitectes de la ciutat d’Alacant. De fet va ser arquitecte municipal des del 1919 fins a 1923 i d’esta data fins el 1957 arquitecte provincial. Edificis tant importants com la Casa Carbonell, la Casa Lamaignère, la Diputació Provincial d’Alacant, el Mercat Central, l’antic Hospital Provincial (en l’actualitat seu del MARQ), la Casa del Socorro, el cine Monumental, la casa Bergé a més d’un gran nombre d’edificis emblemàtics d’Alacant. També cal destacar d’aquest arquitecte que va escriure poemes tant coneguts com “Coca amb Tonyina” i “Alacant que guapa estàs”.

Parlant un poc més profundament dels projectes més emblemàtics de caràcter públic d’aquest arquitecte en la ciutat d’Alacant podem destacar:

L’arquitecte Juan Vidal i Ramos

(Font: Arjones. Arxiu Municipal d’Alacant)

La Casa Lamaignere, obra de Juan Vidal Ramos i José Espuch, fou el primer edifici construït amb ciment i ascensor.

(Font: alicantevivo.org)

32 | Els intelectuals alacantins

1917

Casa Carbonell en procés de construcció

(Font: alicantevivo.org)

1924

- El projecte del Mercat Central d’Alacant que fou iniciat al 1911 i culminat al 1922. Vidal va ser director dels treballs i va incloure el seu repertori formal propi.

- L’antic Hospital Provincial va ser construït entre 1926 i 1931 amb un esquema en forma d’espina de peix i una futura utilitat com a presó o com a hospital. Actualment ha acabat sent la seu del MARQ. - La Casa del Socorro fou inaugurada el 1927 en l’antiga avinguda Zorrilla, hui avinguda Constitució. Durant molts anys fou l’únic centre sanitari dins de la ciutat.

- El Palau de la Diputació d’Alacant fou projectat al 1928 i les obres van finalitzar al 1931 mentre que la seua inauguració va tindre lloc un any després i des d’aquesta data ha sigut fins als nostres dies la seu de la diputació provincial. El Palau fou dissenyat per l’arquitecte com una obra de caràcter neoclàssic amb ornaments barrocs.

COCA AMB TONYINA “Demane a la Faç Divina estar sempre en Alacant en la nit de San Joan y tenir coca en tonyna, sistelleta de bacores y vi de la condomina. ¡Coca en tonyina!… primeta… después que ya ha reposat, s’asentat la fritangueta, y la pasta, clevillá sembla eixos bancals de L’Horta que se queden cuartechats después que’ls rega la dula y el sol nostre els va apretant. ¡Coca en tonyna!… La seba doraeta, no cremá la tonyineta de tronc en son punt de desalá y els pinyonets asomanse grasiosos per un costat. ¡Coca en tonyina! Qu’es talla en gavinet afilat y en tiretes apropósit per a poderla agarrar (cuidant que no se desgrune) en tots els dits de la má ¡Coca en tonyina!… famosa d’abolengo patriarcal, que ya m’aguela tenia un cuadro, qu’era un encant, en una coca en tonyina… ¡com si estaguera parlant!

1931

L’Hospital Provincial fou construït sobre un solar de 12.000 metres quadrats (Font: alicantevivo.org).

Pues eixa coca en tonyina, verdadera, alicantina qu’en la olorosa foscor del modest aparaor guarda el bon alicanti per a ferse un got de vi al festechar la nit gran de fogueres y de trons, diu també qu’es Alacant ¡la millor terra del mon!”

Foguera Sagrada Família

|33

Gastón Castelló

34 | Els intelectuals alacantins

Gastón Castelló.

(Font: Sánchez. Arxiu Municipal d’Alacant).

1928

Comissió de la primera Foguera de Sant Chuan de Benalúa l’any 1928. Entre d’ells trobem a Gastón Castelló el primer per l’esquerra de la fila superior.

(Font: barriodebenalua.es).

Gastón Castelló i Bravo (Alacant 1901 – Alacant 1986) fou un pintor, gravador i artista foguerer alacantí.

En els monuments de fogueres va introduir un decorativisme estilitzat que conformava l’anomenat “estil alacantí” que va estar vigent fins a la dècada de 1950.

Va participar en la construcció de 32 monuments foguerers aconseguint deu primers premis, set segons premis i un tercer premi durant dos períodes de temps que daten del 1928 al 1936 i del 1941 fins al 1950.

Els seus inicis en la construcció dels monuments de les fogueres no va ser gaire fàcil ja que desconeixia per complet la tècnica. Amb la incorporació de l’artista José Marced i Furió va aconseguir fer-se amb la tècnica. Va lluitar activament contra el franquisme durant la guerra civil i la postguerra tal i com em explicat anteriorment.

Dins del cercle d’artistes alacantins de la època, Gastón tenia com a

amics a Emilio Varela, Melchor Aracil, Manuel Baeza o Daniel Bañuls.

Al 1921, Emilio Valera va convidar a Gastón Castelló a exposar junt amb ell, en el Centre d’Escriptors i Artistes d’Alacant.

En les seues pròpies paraules “les Fogueres em divertien de gran manera, però només significaven per a mi gran bromes artístiques que em permetien expressar-me al meu gust amb figures estilitzades, els ressonants èxits de les quals es traduïen en premis pagats en monedes de plata”.

1972

Gastón Castelló en el seu estudi de Benalúa.

Foguera Sagrada Família

|35

Daniel Bañuls

L’escultor Daniel Bañuls

(Font: Sánchez. Arxiu Municipal d’Alacant)

Daniel Bañuls i Martínez (Alacant 1905 – Alacant 1947) fou un artista, dibuixant i escultor espanyol.

Més conegut per tots per ser l’escultor de la Font de Llevant (1930) en la Plaça dels Estels. Durant la seua etapa professional, al seu taller va tindre a alumnes entre els que destaquen Pérez Gil, Emilio Varela, Adrián Carrillo, Manuel Baeza o Gastón Castelló. Tots els matins, abans d’anar a treballar, es reunia amb el seu amic Emilio Varela en una cafeteria de l’Explanada des d’on admiraven les palmeres i la mar ja que aquella vista li feia relaxar-se i agafar forces abans d’anar a treballar.

Plaça dels Estels

(Font: historiadealicanteenpapel.com)

36 | Els intelectuals alacantins

1950

Malgrat el seu delicat estat de salut, era un gran amant de l’esport i de la natura i un assidu visitant de la Serra d’Aitana.

El “Busto a Arniches”, obra de Daniel Bañuls, es va inaugurar 20 de juliol de 1948 al Castell de San Fernando, passant després al seu actual emplaçament al Parc de Canalejas.

(Font: alicantevivo.org).

Daniel va morir el 20 d’agost del 1947, víctima d’una llarga i penosa malaltia a la seua vivenda particular. En eixe moment, estava preparant una exposició d’art a Madrid.

Uns anys més tard, en la dècada del 1950, un grup d’artistes alacantins i amics de l’escultor organitzaren una exposició al carrer Pagesos d’Alacant. Entre ells estava el seu gran amics, Emilio Varela, ja molt major i malalt. També es trobaven allí Arcadio Blasco i Gastón Castelló.

Daniel Bañuls amb una de les seues obres.

(Font: Archiu Municipal d’Alacant).

Foguera Sagrada Família

|37

Melchor Aracil Melchor Aracil i Gallego (Alacant 1906 – Alacant 1966) fou un artista que va destacar sobretot per la seua participació en la construcció de monuments foguerers a més a més de realitzar el cartell que anuncia les fogueres l’any 1936.

Va guanyar el concurs del Cartell Oficial de Fogueres oferint un disseny entranyable, de traços forts, elegants, senzills, dotats d’una gran identificació festera, quedant com una de les mostres

més representatives d’esta vessant, de tal manera que cinquanta-i-u anys després el cartell tornaria a servir com a reclam anunciador de Les Fogueres de l’any 1987 al declarar-se desert el premi del concurs d’eixe any.

El seu pas per les fogueres va ser breu però va deixar la seua impremta, destacant com a pintor i dibuixant vinculat a la festa en els seus primers anys.

Melchor Aracil.

(Font: Sánchez. Arxiu Municipal d’Alacant).

38 | Els intelectuals alacantins

1987

Cartell Oficial de Les Fogueres on la imatge és la mateixa que la del Cartell de Les Fogueres 1936 obra de Melchor Aracil al declarar-se desert el concurs.

(Font: lafogueradetabarca.blogspot.com)

1936

Cartell oficial de les Fogueres realitzat per Melchor Aracil.

(Font: Web Ajuntament d’Alacant).

Potser la seua obra més destacada dins del món dels monuments de les fogueres fou la realitzada junt al també pintor Manuel González i Santana al 1935, “Nostra festa no pot morir” per a la comissió de la foguera Mercat Central on van aconseguir el tercer premi de Categoria A. Després de la guerra civil fou empresonat i la vinculació de Melchor Aracil amb Les Fogueres es va limitar a ser un dels artistes col•laboradors junt a Gastón Castelló, Emilio Varela, Abad Miró i Adrián Carrillo entre d’altres, de la famosa foguera col•lectiva “¡Cuidado con nuestro barrio!” de la comissió Plaça del Pont l’any 1944 que va aconseguir el tercer premi de la Categoria B demostrant la seua estreta relació amb l’entorn plàstic alacantí de la època.

1935

Foguera “Nostra festa no pot morir” de Mercat Central obra de Melchor Aracil i Manuel González Santana .

(Font: lafogueradetabarca.blogspot.com).

Foguera Sagrada Família

|39

Manuel Baeza

El pintor Manuel Baeza

(Font: SĂĄnchez. Arxiu CAM)

El pintor amb la seua esposa i fills (Font: xaramita.org)

40 | Els intelectuals alacantins

1960

Mural de l’hotel Gran Sol obra de Manuel Baeza (Font: alicantevivo.org)

1968

1958

Mural del Centre Cultural Bancaixa situat en la pujada a la biblioteca obra de Manuel Baeza.

(Font: alicantevivo.org).

1956

Mural situat en un dels salons de la Residencia Jorge Juan obra de Manuel Baeza.

(Font: alicantevivo.org).

Manuel Baeza i Gómez (Alacant 1911 – Alacant 1986) fou un pintor, il•lustrador i ceramista autodidacta amb una amplia formació procedent del taller d’orfebreria familiar. Autor de nombrosos cartells, murals, vidrieres i mosaics.

Entre les seues obres més importants, que es troben al Ministeri d’Industria, al Palau de la Diputació d’Alacant i al Museo d’Art Contemporani de Madrid, destaquen “Macetas con flores” i “Muchachas con molinete”. Potser els alacantins el recorden més pel mural que es troba en el famós hotel “Gran Sol” d’Alacant. Aquesta obra apareix en un capítol del NO-DO. A més del mural del “Gran Sol”, cal destacar també les obres en l’hotel “Carlton” (actualment Residencia Jorge Juan del Ministeri de Defensa) o el Banc de Vizcaya (ara

Centre Cultural Bancaixa) totes elles en la Rambla de Méndez Núñez de la nostra ciutat.

Baeza ha estat vinculat amb la festa de Les Fogueres en els seus diversos aspectes ja que ha sigut guardonat en diverses ocasions amb el primer premi de Cartells de Fogueres. A més a més ha col•laborat en Llibrets, monuments foguerers i la Revista Oficial de la festa amb dibuixos de la seua creació.

També cal destacar que ha sigut jurat durant molts anys del Concurs de Cartells anunciadors de Les Fogueres i també Assessor Artístic nombra pel Ajuntament d’Alacant dins de la Comissió Gestora.

Foguera Sagrada Família

|41

Adrián Carrillo Adrián Carrillo i García (Alacant 1914 – Alacant 1979) fou un escultor format al taller del seu pare i en el de Daniel Bañuls. La seua obra comprén des del classicisme mediterrani fins l’abstracció geomètrica dels anys 70. Va realitzar murals, escultures i grups escultòrics per a edificis i espais públics alacantins com la Delegació d’Obres Públiques, la Junta d’Obres de Port o el Col•legi d’Orfes Ferroviaris així com per a altres ciutats espanyoles.

Durant la guerra civil, al igual que la majoria dels artistes, la seua obra es va veure interrompuda mentre que anys més tard la Diputació d’Alacant li va atorgar una beca per ampliar els seus estudis.

L’ escultor Adrián Carrillo treballant en el seu taller.

(Font: Sánchez. Arxiu Municipal d’Alacant)

Foguera “Cansons de mona” de la comissió Plaça Gabriel Miró obra de Adrián Carrillo que va aconseguir el Primer Premi de Primera Categoria

(Font: lafogueradetabarca.blogspot.com).

42 | Els intelectuals alacantins

1947

Mural extern en la seu de Ibermutuamur en la Avinguda d’Alfons el Savi obra de Adrián Carrillo.

(Font: alicantevivo.org).

Mural escultòric obra de Adrián Carrillo situat a l’entrada de l’edifici de l’Autoritat Portuària.

(Font: alicantevivo.org)

Foguera “El puñao de rosas” de la comissió Plaça 14 d’Abril obra de Adrián Carrillo i José Barahona i Marco (Font: lafogueradetabarca.blogspot.com).

Com artista de fogueres la seua trajectòria va començar l’any 1934 realitzant sòls tres monuments abans de la guerra civil, sempre en col•laboració amb altres autors i obert a la influència de les corrents artístiques de l’època.

Cal destacar el monument “El puñao de rosas” construït en col•laboració amb José Barahona Marco sent un tribut a Carlos Arniches amb el que va aconseguir el Tercer Premi de Categoria A l’any 1934 en la Plaça 14 d’Abril, hui en dia Calvo Sotelo.

Va destacar dins del món de la festa en la seua segona etapa que va tindre lloc a partir del anys 40 aconseguint dos ninots indultats de forma consecutiva l’any 1946 amb la foguera “Las Hilanderas” i l’any 1947 amb “Cansons de mona”. A més a més, amb aquest monument plantat per al districte de la Foguera Plaça Gabriel Miró,

1934

va aconseguir el Primer Premi de Primera Categoria.

Aquesta foguera va ser la seua última obra ja que va abandonar la creació dels monuments foguerers eixe mateix any. En canvi no es va deslligar per complet la festa ja que dos anys més tard va exercir un paper important en el funcionament del Gremi d’Arts Plàstiques com a enllaç amb els artistes foguerers. També va ser designat en diverses ocasions com a Jurat de Fogueres i mostrant-se obertament contrari a la forma barroca del monument.

Foguera Sagrada Família

|43

José Pérez i Gil

José Pérez i Gil

(Font: Arjones. Arxiu INFORMACIÓN).

José Pérez i Gil (Cabdet 1918 – Alacant 1998), també conegut com Perezgil, va ser un pintor que va destacar pels seus paisatges de la província alacantina. Va estar vinculat des de molt jove al món de les fogueres gràcies a la seua amistat amb Gastón Castelló i Emilio Varela. Va residir a Cabdet fins el sis any moment en el que la seua família es va traslladar a Alacant on va tindre els primers contactes amb la pintura.

44 | Els intelectuals alacantins

Cartell anunciador de Les Fogueres “Llamas de mi tierra” obra de l’artista José Pérez Gil. (Font: Ajuntament d’Alacant).

1928

1964

Pintura oli sobre llenç “Orihuela” de l’artista José Pérez Gil .

(Font: Col•lecció de l’Excel•lentíssim Ajuntament d’Alacant).

La seua primera exposició va tindre lloc l’any 1936 convidat per l’Ateneo d’Alacant obtenint un gran èxit i l’enhorabona per part de la crítica. Eixa mateixa nit, a l’eixir de l’acte inaugural al carrer va cridar: “Ja sóc pintor!”.

Quan va acabar la guerra civil va tornar a Cabdet, la seua ciutat natal i posteriorment va regressar a Alacant on es va dedicar a realitzar rètols i dibuixos publicitaris per a poder sobreviure. Durant eixos anys es va submergir en la creació de cartells

1986

per a Les Fogueres i, l’any 1941 va aconseguir, amb el cartell “Llamas de mi tierra” el Primer Premi del Concurs de Cartells anunciadors de les festes d’eixe mateix any.

A més a més, l’any 1941 va ser becat per la Diputació d’Alacant per estudiar a la “Escuela de Bellas Artes de San Fernando” de Madrid i va finalitzar els seus estudis a Suïssa i França. Durant onze anys va ser el director de l’Escola Professional de Belles Arts d’Alacant.

“Poble Mariner” pintura oli sobre llenç de José Pérez i Gil. (Font: Col•lecció particular).

Foguera Sagrada Família

|45

Eusebio Sempere

Eusebio Sempere en un viatge a Pompeya (Font: eusebio-sempere.com)

1970

Eusebio Sempere i Juan (Onil 1923 – Onil 1985) fou un escultor, pintor i artista gràfic alacantí. Es el pintor més representatiu del moviment cinètic d’Espanya.

Eusebio Sempere davant el Museu de l’Asegurada, que alberga la Col•lecció d’Art del Segle XX donada pel artista a la ciutat.

(Font: Arxiu Municipal d’Alacant)

1977

L’any 1980 va obtenir la medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts atorgada pel Ministeri de Cultura mentre que l’any 1983 va ser condecorat amb el Premi Princep d’Astúries de les Arts i és nomenat fill predilecte de la ciutat d’Alacant i Doctor Honoris Causa per la universitat alacantina.

Va iniciar la seua formació artística a l’Escola de Belles Arts de València al 1940 per traslladar-se posteriorment a la ciutat de Paris per continuar amb els seus estudis.

Sempere en el moment de ser nomenat fill predilecte d’Alacant.

(Font: eusebio-sempere.com)

46 | Els intelectuals alacantins

1984

Fou a la capital francesa on es relaciona amb artistes avantguardistes com Eduardo Chillida, Kandinski, Paul Klee o Pablo Picasso, els quals influ-

iran decisivament en la seua obra futura. L’obra de Sempere està definida per l’abstracció, la repetició geomètrica i la linealitat. Va aconseguir adquirir tota una sèrie dels artistes més grans del segle XX per a després donar-la a l’Ajuntament d’Alacant per a inaugurar l’any 1977 en l’antiga Casa de la Asegurada i ara conegut com MACA (Museu d’Art Contemporani d’Alacant) després de la seua reforma i ampliació, un dels primers museus d’art contemporani d’Espanya.

Podem destacar diverses etapes dins de l’activitat com a artista de Sempere relacionats amb els aspectes més significatius de la seua vida.

- Etapa vocacional (1923-1939): primers anys de Sempere des del seu naixement el 1923.

- Aprenentatge (1940-1949): Anys de formació en la Escola de Belles Arts de València. Després d’anys de monotonia i frustració, es separa de les normes i s’aproxima a la avantguarda francesa.

- Alquímia (1959-1964): A la seua tornada a Espanya, Sempere introdueix l’any cinètic al nostre país i forma part de la fundació del Museu d’Art Contemporani de Conca.

- Maduresa (1965-1971): Després de tornar de Nova York, Sempere es consolida definitivament con un artista contemporani. Comença a desenvolupar les primeres carpetes de serigrafies i, a més a més, s’inicia amb la informàtica i la recerca de nous llenguatges per al seu art.

- Mestratge (1972-1978): Sempere aconsegueix la plenitud en el seu procés creatiu i el reconeixement de la seua labor i la seua obra té el nivell que mereix.

- Consumació (1979-1985): En la seua última etapa com a creador, les tables i les carpetes realitzades aconsegueixen una gran perfecció formal.

- Iniciació (1950-1958): Sempere viatja a Paris i comença a desenvolupar el seu treball al voltant de la geometria i l’art cinètic.

1962

Sempere en una exposició pròpia.

(Font: eusebio-sempere.com)

1979

Sempere al seu estudi.

(Font: eusebio-sempere.com) Foguera Sagrada Família

|47

Comissió adulta

“La humanitat i els seus invents” va ser el primer monument de la Foguera Sagrada Família, del artista Julio Esplá i Martinez en 1960.

Quadre d ‘ honor PRESIDENT D’HONOR PERPETU En Antonio Ramos i Carratalà FOGUERER D’HONOR PERPETU En José Torregrosa i Pina FESTER D’HONOR PERPETU En Enrique Torregrosa i Pérez DAMA D’HONOR PERPÈTUA Na Noelia Olmedilla i Llopis

COMISSIONAT D’HONOR PERPETU En Juan Manuel Gosálbez i Cuenca

50 | Comissió adulta

Salutació del president

Un any més, des d’aquestes línies, se’m brinda l’oportunitat d’agrair a quantes persones i entitats fan possible que la Foguera Sagrada Família altre any més estigués en lo més alt de les Fogueres d’Alacant. És un gran esforç per a tots, començant pel treball i l’entrega de una gran comissió. Sense eixa il•lusió i força que transmeten no podríem arribar a les metes que ens proposem any rere any.

Per descomptat amb el suport sempre d’un gran barri, que amb l’ajuda de veïns i comerços, malgrat estar en una època difícil, fan que tot siga un poc més senzill.

Aquest es el nostre segon any en Categoria Especial després de l’èxit del passat exercici. Esperem vore el nostre gran monument plantat i contagiar al barri

d’il•lusió i festa, il•lusió que compartirem amb els nostres boniques Belleses Andrea i Lucía acompanyades per les seues Dames d’Honor Clara, Marina, Claudia, Lorena, Elena i Edith, sense oblidar a la nostra mini bellesa Adriana.

Per a finalitzar sòls em queda desitjar-los unes bones festes de fogueres i que gaudiesquen d’aquests dies.

Una forta abraçada.

Carlos Gosálbez i Cuenca President Foguera Sagrada Família Foguera Sagrada Família

|51

Comissió adulta President: Gosálbez i Cuenca, Carlos Vicepresident econòmic i Tresorer: Heras i Carcelén, Carlos Vicepresident artístic, festes i cultura: Castelló i Martínez, Enrique Secretari: Rodríguez i Arenas, FcoManuel Delegat d’infantils: Mira i Amorós, Antonio Joaquín Delegat federació: Lledó i Galán, Alfonso Delegada de loteries i venta de taules: Galiana i Maciá, Mª del Carmen Asessor del president: Sanfelix, Alberto Sotssecretari: Ramos i Oliver, José Juan Delegat de plantà i cartilles veïns: Martínez i Benito, Iván Delegat racò fogueres: Javaloyes i Beviá, Antonio Delegat racò fogueres: Clavel i Lima, Manuel Delegat de cremà: Lledó i Galán, Alfonso Delegada d’organització: Clavel i Fernández –Montes, Mª del Carmen Delegada d’indumentària: Beneyto i Amat, Concepción Delegada de juvenils: Rosillo i Beneyto, Laura Delegada de juvenils: Sánchez i Martín, Sara Delegat de llibret: Ibi i Pascual, Vicent Delegada de rifes: Fernández i Díaz, Manuela Delegada de rifes: Pomares i Aznar, Ana María Delegat de comunicació i activitats festeres: Gosálbez i Sanchís, Carlos Delegada de bingos: Milla i Camacho, Concepción Delegada quotes i cartilles: Sanchís i Olucha, Ana María Delegada de flors: Gil i Gil, María Victoria Delegat artístic: Checa i Martín, Sergio Delegada de belleses i dames: Ramos i Gil, Cristina Delegada de protocol i desfilades: Navarro i Pastor, Lourdes Delegada de cultura: Férez i Alarcón, Rebeca Delegada de teatre: López i Martínez, Claudia Delegat de activitats esportives: Vidal i Saezmiera, Juan Carlos Vocals: Aguilar i Moreno, Rosa

52 | Comissió adulta

Agulló i Herraiz, Esther Altube i Hernández, Anabel Bernat i Ruiz, Isabel Blanco i Lambea, Milagros Cañizares i Martínez, Antonio Fernández i López, Susana Fernández i Sánchez, Mª del Carmen García i Escudero, Antonio García i Fernández, Andrés García i Fernández, Maria Gómez i García, Clara Isabel Gómez i Labertrandie, Mónica Gosálbez i Blanco, Victor Gosálbez i Sanchís, Isabel Heras i Carcelén, Alicia Javaloyes i Rojo, Leticia Laina i Silgado, Mª Concepción Laude i Ambros, Enrique Laude i Pérez, Alicia Lesende i Mula, Jessica Lledó i Esclapés, Alfonso Lledó i Rodríguez, Raquel López i Ruiz, Montserrat López i Toledo, Jorge Martí i Sanmartín, Mª Ángeles Martín i Serrano, mercedes Martínez i Amorós, María Medina i Esteve, José Miguel Milla i Camacho, Maria del Señor Mira i Amorós, Mª Paz Monteverde i Martí, Marina

Monteverde i Martí, Sandra Olmos i Pérez, María Elena Ortuño i Navarro, Juan Pedro Ortuño i Pérez, Carlos Palomares i Gómez, Carmen Pérez i Cano, Rosa Ángela Pérez i Noguero, Cristina Plá i Gallego, Isabel María Planelles i Fernández, Natalia Poveda i Martínez, Manuel Ramos i Gil, Lucia Revaliente i Leal, María Richart i Pedraza, Olimpia Rodríguez i Arenas, Maria del Rosario Rodríguez i García, Miguel Rodríguez i Yesares, Elena Rojo i Vergara, Encarnita Rosa i Vidal, Irene Rosa i Vidal, Marina Rosillo i Toledo, Juan Sánchez i Benitez, Juan Francisco Sánchez i Gisbert, Jessica Sánchez i Juarez, Belén Sánchez i Martín, Andrea Sánchez i Martín, Raquel Serrano i Baños, Carmen Belén Talavera i Sepulcre, María Luisa Torregrosa i Llopis, Marina Faz Torres i Soler, Emilio Trigueros i Estañ, Juan Francisco Ujeda i Baeza, Rafael Varó i Granja, Sergio Vicedo i Milla, Daniel Yesares i García, Emilia

BANDERÍ Alfonso Lledó i Esclapés

Foguera Sagrada Família

|53

Foguera 2016 “Keppler - 22B”

Artistes: Palacio i Serra

Explicació de la Foguera: Enrique Castelló i Martínez

La Foguera Sagrada Família es gaudeix a presentar una història que a la Terra està ocorrent aquest any.

Com a Keppler tot és al revés mentre la gent escriu en vers ací s’escriu en prosa de tots els estils, el que ens defineix d’una manera més honrosa.

Per tant, deixem la palla i anem directes al gra, tot l’escrit que es dedica a pesar de ser tan llarg es redueix en substància a aquests punts capitals.

Una nau espacial va eixir direcció a la Terra anàrem en “modo espanyol” dos manant-ho i un fent-ho a la mitja hora de començar per descomptat, pararem a esmorzar vaja quins científics més cigrons com s’adapten a la situació no perdem les tradicions!!!

Primera norma de la Investigació.

Sense conèixer a quin lloc aplegarem vingueren dos policies molt intrigats amb cara d’avinagrats “Pagueu les tasses!!!” exclamaven “A la zona blava o taronja heu de pagar per poder estacionar”.

54 | Comissió adulta

Redéu quina “tarifeta” que ens volen fer pagar es gràcies al govern que impera, que tot ho ha fet més car??? a pesar d’allò que deien..... aneu-se’n tots A FER LA MÀ.

On estem? A quin país hem aplegat?

A Espanya heu arribat feta una faula, unes eleccions ens hem trobat Qui manarà?

En qui pactarà?

Digna d’una pel•lícula de Berlanga, tot està barrejat com un allioli marejat polítics com la pel•lícula “Inside Out” però amb el toc espanyol, “Spain Out”.

Senyors, venim de Keppler 22B així s’anomena nostre planeta no té res a vorer amb la Terra on hi ha gent de pandereta.

Una Keppler Especial, on tenim sants per invocar a la Terra “Sant Blai gloriós cura la gola i la tos” i a Keppler “ Santa F.H.E.A. Pressupost pujaràs i cap ajuda rebràs” perquè ja se sap que “Hacienda somos todos” i “la F.H.E.A somos tontos”

La millor terreta del món omplin la pitera dient els que volen que Ikea aterre a Alacant així s’omplin la cartera i bevent Brugal van brindant pel “Macro-Pelotaso” però no ho faran fàcilment perquè un fort ajuntament els ha fet el “alto al paso” perquè ni macro centre es plantarà ni terrenys requalificarà i si se li unflen les “pilotes” ni el Corte Inglés els diumenges, obrirà.

Perquè si a Alacant són els reis mags qui visiten il•lustres ex-autoritats al nostre planeta és un jutge qui fa tan digna visiteta perquè a Keppler qui la fa, la paga i a la terreta li la fan li la paguen i pel carrer segueixen “erre que erre”.

Mentre tant, Europa com Jesucrist “Dejad que los sirios se acerquen a mí” però, fora de les càmeres, tot són crits que si són verdes o madures no portarem a cap siri perquè són molt solidaris nostres polítics tanquen portes perquè no entre ni tan sòls un pardal i mentrestant omplint papers estan ells a Panamà i diuen que l’únic siri que volen aguantar, és el ciri Pascual però no hi ha cap polític honrat que no ensopegue amb aquest vendaval.

Nostres majors diuen “juventud divino tesoro” sempre esteu enganxats a la maquineta però “ojo al loro” que si es queden sense bateria es tornen bajoqueta.

“Ara que fem?” Exclamen malhumorats “Com puge fotos al Instagram d’enamorats?”

Deixa de costat eixa ximpleria i relacionat amb les persones que et donaran alguna alegria.

A Sant Joan bacores i les dones més “fermoses” “levantando las pasiones” fan que nostres fogueres omplin els carrers de tota classe de gent inclòs de forasters madrilenys i fins a suecs que van menjant i bevent i les fogueres ni un “duret” rebrem dels hostalers.

“Eres un pecador, no blasfemes!! perquè hem demanes diners??”

“Senyor hostaler, jo sols demane el que crec et faig la festa t’òmplic els carrers et pose musiqueta i no hem dones ni un euret???”

Perdone nostra gosadia canviem el nostre gran dia passarem a dilluns la cremà per a què vostè no s’ofenga per aquesta humil prebenda que els festers volem demanar lleveu-vos ja les cuirasses no ens doneu més carabasses que gràcies al nostre esforç vostès fan un bon Agost.

Ja ens en anem deixem amb plors aquesta terra de llum i foc de festa i tradició deixem l’ànima i el cor en aquesta terra, que és LA MILLOR TERRETA DEL MON.

Foguera Sagrada Família

|55

Bellesa Senyoreta

Andrea Sánchez i Martín

58 | Comissió adulta

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|59

Dames

Senyoreta Lorena Devesa i Laina 60 | Comissi贸 adulta

d ‘ honor

Senyoreta Claudia López i Martínez Foguera Sagrada Família

|61

Dames

Senyoreta Marina Planelles i Fern谩ndez 62 | Comissi贸 adulta

d ‘ honor

Senyoreta

Clara Rosa i Vidal Foguera Sagrada FamĂ­lia

|63

Càrrecs

Padrina d ‘honor Mini Bellesa Senyoreta Xiqueta Lucía Ramos i Gil Adriana Torres i Martínez 64 | Comissió adulta

d ‘ honor

Comissionada d ‘honor Comissionada d ‘honor Senyoreta Senyoreta Ainhoa Devesa i Laina Alba Ujeda i López Foguera Sagrada Família

|65

Comissi贸 Infantil

Comissionats infantils de la Foguera Sagrada Fam铆lia amb el premi de la seua foguera en 1963.

Una Foguera exemplar La Foguera Sagrada Família ha sigut, és i serà una foguera exemplar.

Quan l’any 2.000 oficialment el seu nomenament així ho va confirmar.

La junta directiva formada por diverses persones encapçalades pel seu president.

Són un grup incansable que demostra molta preparació i sobretot molta discreció.

Les seues presentacions son un vertader espectacle d’art, llum, harmonia i color.

Sempre portant el seu “alacantinisme” en diferents eres i invocant a la gran nit del foc.

La seua nombrosa comissió, sempre activa i disposta a donar-ho tot a tots els actes i festes amb tenacitat.

Les seues belleses molt preparades per a ocupar el càrrec que ostenten junt a la seua cort d’honor amb educació, elegància, senzillesa i distinció.

La delegació artística escollida amb tot l’encert, coreògrafs, repetidors, encarregats de racó, il•luminadors, so, decorats, “contaduria”, utillatges, sastres, maquillatge, perruqueria, delegats de protocol, indumentària regional; tots com una gran companyia professional. És, per això, que la Foguera Sagrada Família ha sigut, és i serà una foguera exemplar.

Els infantils, amants i coneixedors, molts nascuts en la festa, vivint-la amb il•lusió i veient-la créixer en ella el seu amor.

Que dir d’eixes mares adorables, amigues i bones conselleres que amb tant esforç i sacrifici fan tan important missió cap a la festa i immillorable comissió.

Si el meu parent polític, en José Ferrandiz i Torremocha, literat alacantí, autor de la lletra del himne de les Fogueres i qui va donar nom de bellesa a la reina del foc tingués que tornar a compondre’l coneixent a la foguera Sagrada Família, versaria...

En la mar mansa i lluentosa, Que es la festa mes fermosa, Nascuda del poble que sap gaudir, Decidits volem tots sense dubtar.

Es foguera engalanada I la familia més sagrada És per això que el districte Sagrada Família ha sigut, és i serà sempre, foguera exemplar.

Juan Francisco Trigueros i Estañ

68 | Comissió infantil

Foguerer d’honor 2016

Salutació del president infantil Hola a tots, amics, veïns i com no, a la meua comissió. Aquest any per a mi és molt especial i estic molt content de representar a la meua foguera.

Com a president infantil espere passar-meu molt bé aquestes festes i durant tot l’any que tenim per davant, junt a la meua Bellesa Lucía i les seues Dames Elena i Edith i com no el nostre banderí Ismael, estic segur que per a nosaltres serà un any ple de rialles i alegries que no oblidaren en tota la vida.

Anime a tots els xiquets i xiquetes del barri per a que s’apunten a la foguera, us assegure que ho passareu bé perquè tenim moltes més activitats divertides

durant tot l’any, no sols en aquests dies de fogueres. No tindreu temps d’avorrir-vos, sempre hi ha alguna cosa que fer.

Us desitge unes BONES FOGUERES 2016 Una salutació del vostre President Infantil.

Cristian Hernández i Clavel President Infantil Foguera Sagrada Família 2016 Foguera Sagrada Família

|69

Comissió infantil Aliaga i Altube, Rosabel Alonso i Rodríguez, Paco Alonso i Rodríguez, Rocío Andreu i Pla, Zulema Bodi i Benito, Carlos Cano i Checa, Alba Cano i Checa, Dafne Cantó i Ramos, Marc Cañizares i Aguilar, Natalia Caparrós i Sánchez, Valeria Castelló i Guevara, Jorge Castelló i Guevara, Sara Castillo i Javaloyes, Adrian Castillo i Javaloyes, Aitana Devesa i Laina, Ainhoa Devesa i Laina, Lorena Espinosa i Espinosa, Mara Fernández i Gambín, Marina Fernández i Gómez, Lucía Fernández i Gómez, Miguel Fernández i Pérez, Juan García i Fernández, Roberto Gisbert i Velasco, Cristian Heras i Almonte, Alejandro Heras i Almonte, Ariadne

70 | Comissió infantil

Heras i Almonte, Evelyn Hernández i Clavel, Begoña Hernández i Clavel, Cristian Honrado i Pastor, Lourdes Honrado i Pastor, Rodrigo Isidro i Pérez, Candela Isidro i Pérez, Lucía Jaen i Arbonies, Lucía Javaloyes i Tijera, Daniel Javaloyes i Tijera, Lucía Juárez i Monserrat, Lorena Laude i Pérez, Alejandro López i Martínez, Sofía Marín i Almazora, Ingrid Martín i Bonastre, Patricia Medina i Bernat, José Medina i Bernat, Mario Menargues i Andrés, Carla Menargues i Andrés, Paula Mira i Gomis, Ana María Páez i Tituaña, Daniela Valentina Páez i Tituaña, Lucas Nahuel Pedro i Heras, Mario Pérez i López, Erika

Planelles i Fernández, Marina Rey i Bonastre, Paula Reyes i Rosa, Idaira Rodríguez i Esquembre, Danae Rodríguez i Mira, Alba Rodríguez i Velasco, Beatriz Rodríguez i Yesares, Celia Rosa i Vidal, Clara Sánchez i Martín, Marta Sánchez i Sánchez, Audrey Serrano i Ruedas, Raúl Soriano i Sánchez, Edith Soriano i Sánchez, Iván Terrés i Martínez, Yaiza Terrés i Martínez, Zaira Toledo i Sánchez, Lucía Toledo i Sánchez, Pablo Torres i Martínez, Adriana Ujeda i López, Alba Ujeda i López, Ismael Varó i Olmos, Alberto Varó i Olmos, Carmen Varó i Olmos, Elena Vázquez i Lledó, Naiara Vicedo i Milla, Elsa Vidal i Richart, Irian Vidal i Richart, Kenia Vidal i Richart, Siam

BANDERÍ INFANTIL Ismael Ujeda i López

Foguera Sagrada Família

|71

Foguera 2016 “Llegendes alacantines”

Artistes: Gonzalo Rojas i Pau Soler

Explicació de la Foguera: Enrique Castelló i Martínez

La Foguera infantil tracta sobre totes les llegendes i històries que han passat en la nostra província alacantina; totes eixes llegendes que els nostres avantpassats escoltaren dels seus avis, unes històries que no podem deixar en l’oblit i que volem rendir-los-les un homenatge perquè gràcies a elles tenim històries, llegendes i rondalles nostres que podem contar als nostres fills, néts i amics.

Com per exemple la història de la princesa musulmana Zobeida i el cavaller cristià Diego. Què no us la sabeu? Doncs ací us conte una xicoteta introducció...

Era Mubarak el savi i prudent alcaid d’Alacant i baix el seu govern vivien en pau i concòrdia moros i cristians. Mubarak no tenia fills barons però es consolava amb les qualitats amb que la natura i una excel•lent educació havien dotat a la seua única filla Zobeida.

Zobeida es va enamorar de un aposte cavaller cristià que tenia per nom Diego. Però malgrat l’harmonia en la que, com us he dit abans, vivien les dos comunitats, la cosa no arribava al punt de veure amb bons ulls l’amor entre una mora i un cristià. Per això els dos amants planejaren fugir una nit despenjant-se amb una soga des del penya-segat fins la platja.

No obstant això, foren descoberts i retornats a palau en el que l’alcaid, enfurit, va manar tancar a la presó a la seua filla i ajusticiar a Diego però mogut per la clemència va decidir perdonar la vida al cristià i tancar-lo per a tota la vida en una masmorra del castell. “Eixiràs d’ella – va anunciar – quan els camps d’Alacant es cobrisquen de blanc”. Sabia que això era impossible perquè en aquella comarca mai neva. Passaren els mesos, van florir els tarongers i les llimoners i el camp es va cobrir de flors de taronger blanques com la neu. Diego va recordar a Mubarak la seua promesa i aquest, fidel complidor de les seues promeses, li va atorgar la llibertat i va acce-

72 | Comissió infantil

dir, per fi, a consentir la boda de la seua filla amb el cavaller.

Amb el transcurs dels anys, el matrimoni va envoltar de néts al cabdill musulmà i Diego va ser un lleial vassall que va auxiliar al seu sogre en tot el que no s’oposava a la seua religió.

Què us ha paregut? També en eixa mateixa època dels musulmans i dels cristians trobem la llegenda i el significat del Cabeçó d’Or. Veritat que sí heu escoltat alguna cosa sobre ell? Sabeu la seua història? Doncs, com no, us la conte...

El terme “Cabezón de Oro” és una transliteració (conversió) fonètica castellana del terme valencià Cabeçó d’Or. Malgrat del que literalment indicaria el seu nom o de l’antiga mina d’or que existiria en el lloc, el vocable “Or” no fa referència al mineral de l’or, sinó a l’aigua. De fet en època del Al-Àndalus els àrabs mantingueren el vocable iber “Ur” per a anomenar a aquesta serra, que significa “aigua”, ja que al seu interior fluïa aigua (Coves de Canelobre).

Després de la conquesta i repoblació cristiana, es va transliterar fonèticament (i no semànticament) al valencià “Or” i al castellà “Oro”. Així, “Cabeçó d’Or” significaria una cosa pareguda a “Cabeçó d’Aigües”.

Existeix una llegenda popular local, probablement d’origen mudèjar, en la que es ridiculitza la intel•ligència dels conqueridors cristians perquè pensaven que havia or en la muntanya quan en realitat era aigua.

D’aquesta manera va ser com uns pirates cristians, creient que els musulmans que eren molt rics amagaven tot el seu or en les Coves de Canelobre, ja que no paraven d’escoltar la paraula “or” per tots els costats i sense pensar-ho dos vegades es presentaren en les Coves de Canelobre i es van tirar a l’aigua buscant l’or que mai havia estat allí.

Tots els musulmans es varen apropar a veure com es submergien dins de l’aigua i es van burlar d’ells. Per als musulmans “Ur” es aigua i la veritat és que l’aigua es un tresor.

Tot això són llegendes. També tenim rondalles. Com quina?

Us preguntareu. Doncs com la del gegant Roldán i el Puig Campana.

Conta la llegenda que en la vessant del Puig Campana va viure un gegant cridat Roldan. Era l’amo i senyor de tot allò i vivia en una cabanya que ell mateix havia construït. Tenia tot el que un gegant de les seues característiques podia voler. Però no era feliç, li faltava l’amor.

Conten que un dia va conèixer a una bella joveneta de la que es va enamorar. L’amor va ser mutu i els dos van viure el seu romanç en la cabanya del gegant. Des d’aquell dia Roldán feia tot el que podia per a complaure a la seua estimada donant-li tota classe de capritxos i comoditats per a que se sentira còmoda i feliç.

Però un dia Roldán tornava a la seua cabanya i es va creuar amb un estrany que li va dir que a la seua bella donzella li quedaven moltes poques hores de vida, just les que quedaven per a que el sol s’ocultara per la vessant de la muntanya.

Al final del dia la seua jove amada moriria sense remei.

Roldán va partir corrent cap a la seua cabanya i va comprovar com la seua amada poc a poc anava morint-se. A mesura que passaven les hores i el sol s’amagava ella es trobava pitjor.

Davant la impotència, el colós va eixir furiós a recriminar al sol. Aleshores va recordar la frase que li havia dit l’estrany: “Quan s’amague el sol morirà”. Enfurit, va anar corrent cap a la cim del Puig Campana i d’un puntelló va trencar un tros de muntanya deixant passar així el sol uns minuts més. Va baixar corrent a per la seua amada per a intentar allargar al màxim el seu temps de vida però el sol no va tardar en ocultar-se.

Roldán no va poder deixar-la i, per tant, es va dirigir com un somnàmbul cap a la mar buscant la lluna amb l’esperança de que la seua llum la pogués salvar. I així va ocorre. La llum de la lluna, que és la llum del sol reflectida en ella, va donar vida a la seua amada i junts van viure feliços. Conten que el tros de roca que va eixir disparat pel puntelló que Roldán va donar a la muntanya del Puig Camapana va anar a parar a la mar de Benidorm. Amics i amigues, si aneu a Benidorm podeu veure eixe tros davant de la platja!

Una altra rondalla és la de la serra Mariola. Per què es crida Serra Mariola? Doncs conta la llegenda que ens els nostres paratges hi havia un xicotet poblat governat pel noble capità romà Sexto Mario. Era un home molt ric que havia obtingut la seua riquesa amb l’explotació d’una mina d’or que es trobava en l’interior d’una muntanya. Aquesta riquesa va proporcionar una bona vida a Sexto però també va proporcionar l’enveja d’aquells que la volien fer seua. A Tiberio Claudio Nerón, que no li sobraven els diners i tenia al poble un tant regirat li va parèixer bé que eixes mines passaren al seu patrimoni.

Nerón va tramar el seu pla per a conquistar a la filla de Sexto, Mariola, una bella jove. La jove solia ser vista donar llargs passejos per la muntanya en companyia d’una pantera que el propi Sexto li havia portat des d’Àfrica. Malgrat els intents de Nerón d’intentar conquerir a Mariola, aquesta li va deixar ben clar que mai es casaria amb ell. Però aquest emperador tenia molt mal perdre i va planejar una terrible venjança.

Nerón va acusar falsament a Mariola de ser una lladre i per tant va ser condemnada a ser apressada. Només va conèixer la noticia va fugir cap a la profunditat de la serra. Quan ja estava a punt de ser apressada, Mariola es va agenollar per a demanar clemència als soldats romans i, de repent, va aparèixer del no-res la gran pantera negra. Els romans al veure al tan temut animal van fugir deixant a Mariola sola amb ella i des d’una penya on es resguardaven els soldats es reien de la mala sort de veure a Mariola davant la pantera ja que estos esperaven que la pantera ataqués a la pobra Mariola però la sorpresa que es van emportar és que la pantera es va acatxar davant de Mariola i aquesta es va pujar als seus lloms i al galop es van endinsar cap a dins de la serra. Nerón quan va conèixer la noticia es va enfadar molt i va ordenar als soldats romans anar darrere de Mariola però aquests, per por a la pantera, mai anaren a per ella i tampoc mai es van endinsar en la serra passant a cridar-la “Serra de Mariola”.

Què us pareixen totes aquestes històries? Doncs teniu que saber que son algunes de la nostra província alacantina i si voleu saber més de totes aquestes històries us convidem a tots a veure el nostre monument infantil que segur que vos sorprendrà amics.

Foguera Sagrada Família

|73

74 | Comissi贸 infantil

Bellesa infantil Xiqueta

Luc铆a Fern谩ndez i G贸mez

76 | Comissi贸 infantil

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|77

Dames d ‘ honor

Xiqueta Edith Soriano i Sánchez 78 | Comissió infantil

infantils

Xiqueta

Elena Var贸 i Olmos Foguera Sagrada Fam铆lia

|79

Càrrecs d ‘ honor

Padrina d ‘honor infantil Mini Cremaora d ‘honor Xiqueta Xiqueta Ariadne Heras i Almonte Emma García i Verdú 80 | Comissió infantil

infantils

Comissionada d ‘honor infantil Comissionada d ‘honor infantil Xiqueta Xiqueta Mara Espinosa i Espinosa Lorena Juárez i Monserrat Foguera Sagrada Família

|81

Programa d ‘actes

Comissionats de la Foguera Sagrada FamĂ­lia en la desfilada del ninot de 1961

Programa d’actes DISSABTE 11 DE JUNY

Flors a la Verge del Remei. La comissió desfilarà en l’octau lloc a l’Ofrena de Flors.

14.00 hores. Mascletà des de la Plaça dels Estels.

19.00 hores. Ofrena de Flors a la Verge del Remei (I Ses20.30 hores. Homenatge a Foguerers i Barraquers di- sió). Itinerari: av. d’Alfons el Savi, Rambla de Méndez funts en la Plaça d’Espanya.

Núñez, Sant Josep, plaça de l’Abat Penalva, cocatedral, 21.00 hores. Desfilada del pregó des de la Plaça d’Espan- Miguel Soler, Sant Nicolau, Rafael Altamira i plaça de ya i, a continuació, pregó des de la Plaça de l’Ajuntament l’Ajuntament. d’Alacant 23.00 hores. Inauguració de l’enllumenat del nostre ba- A la nit tindrem festa en el racó amb el nostre camió disrri. comòbil.

DIUMENGE 12 DE JUNY

DIMECRES 22 DE JUNY

14.00 hores. Mascletà des de la Plaça dels Estels.

19.00 hores. Cavalcada del ninot seguint l’itinerari des de la Plaça dels Estels fins la Plaça de l’Ajuntament d’Alacant.

11.00 hores. Desfilada d’Entrega de Premis seguint l’itinerari Plaça de l’Ajuntament, Rafael Altamira i Rambla, fins a la tribuna del Portal d’Elx. 14.00 hores. Mascletà des de la Plaça dels Estels.

Per la vesprada, recorregut amb autobús turístic visitant DISSSABTE 18 DE JUNY les fogueres de categoria especial.

19.00 hores. Ofrena de Flors a la Verge del Remei (II 14.00 hores. Mascletà des de la Plaça dels Estels.

Sessió). Itinerari: av. d’Alfons el Savi, Rambla de Méndez 19.00 hores. Entrada de bandes i comissions seguint Núñez, Sant Josep, plaça de l’Abat Penalva, cocatedral, l’itinerari des de la Plaça dels Estels fins la Plaça de Miguel Soler, Sant Nicolau, Rafael Altamira i plaça de l’Ajuntament d’Alacant. l’Ajuntament.

DIUMENGE 19 DE JUNY

A la nit tindrem festa en el racó amb el nostre camió discomòbil.

Durant tot el dia plantà dels nostres dos monuments.

Acabarem la plantà de la foguera infantil.

DIJOUS 23 DE JUNY 14.00 hores. Mascletà des de la Plaça dels Estels.

21.00 hores. Festa de la plantà junt als monuments de la 8.00 hores. Despertà tradicional pel barri. nostra comissió.

12.00 hores. Visita a les fogueres veïnes acompanyats per la nostra xaranga “Conchitas Band”.

DILLUNS 20 DE JUNY 14.00 hores. Mascletà des de la Plaça dels Estels.

19.45 hores. Cercavila pel barri que acabarà amb l’ofreAquest dia acabarem la plantà de la foguera adulta i del na a la Inmaculada. nostre racó.

20.30 hores. Desfilada Folklòrica Internacional seguint l’itinerari des de la Plaça dels Estels fins la Plaça de Pel matí esperarem la visita del jurat de Categoria Espe- l’Ajuntament d’Alacant. cial de la nostra foguera infantil.

A la nit tindrem festa en el racó amb el nostre camió dis14.00 hores. Mascletà des de la Plaça dels Estels. comòbil.

23.00 hores. Inauguració del nostre racó amb degustació de coca amb tonyina i bacores.

DIVENDRES 24 DE JUNY DIMARTS 21 DE JUNY

8.00 hores. Despertà tradicional pel barri.

14.00 hores. Mascletà des de la Plaça dels Estels.

Pel matí esperarem la visita del jurat de Categoria Espe- 20.00 hores. Última cercavila pel barri. cial de la nostra foguera adulta.

20.00 hores. Missa oficial de les Fogueres a la Concatedral de Sant Nicolau.

12.00 hores. Cercavila pel barri.

24.00 hores. Cremà dels monuments fogueres a tota la 12.00 hores. Homenatge a Gabriel Miró en la plaça de la ciutat. ciutat que porta el seu nom.

13.00 hores. Homenatge a Jose Maria Py en el seu districte.

14.00 hores. Mascletà des de la Plaça dels Estels.

NOTA- La Associació Foguera Sagrada Família es reserva 18.00 hores. Eixida dels autobusos del nostre districte el dret de modificar el present programa festiu d’avant cap al centre d’Alacant per a participar en l’Ofrena de qualsevol circumstancia aliena a la nostra voluntat.

84 | Dies de festa

Barraca “Tot bacores” Presidenta: María José Sicuter i Miralles Presidenta infantil: Itziar Molla i Amboaje Vice-presidenta: María Miralles i Català Secretaria - del. fotografia: Maite Asensio i Ruiz Tresorera: Manoli Rodríguez i Gutierrez Delegada federació: Mari Charo López i Aliaga

Delegada loteria: Mari Carmen Ramón i Egido Delegada artística: Achi Moreno i Romero Delegada ornamentació: Charo Martínez i Arce Delegada cultura: Marilo Sanchis i Tomas Vocals: Cati García i Miñarro

Elisa Sanchis i Tomas

Gema Gosalbez i Abellán

Georgina Vilanova i Grao

Manoli González i Bernabeu

Mari Carmen Sánchez i Antón

María José Lacal i Rodriguez

Marian Molero i Santamaría

Marien López i González

Maruja Tendero i Santamaría

Nati Redondo i Martín

Rosi Ruiz i Sánchez

Salud Santander i Ejido

Antonia Zafra i Muñoz

Maite Castells i Redondo

María Ángeles Sacristán i Ruiz Sara Sola

Càrrec d’honor: Manoli Jimenez i Cabello

Barraca “Tot per la festa” Presidenta: Vicepresidenta: Tresorer: Delegat de loteries: Delegat de federació: Secretari: Delegat de festes: Relacions públiques:

Carmen Amorós i García.

Penélope Galiano i Rodríguez Jesús Castellanos i Pinilla Tomás Sánchez i Montoro Francisco Buades i González Rogelio Sanjuán i Sáez Francisco Daniel Ruiz i González Sebastián Serrano i Sánchez

Vocals:

María Pilar Fernández i González José Giménez i Carretero Óscar Fuentes i Coso Juan Olmedilla i Montoro Jaime Seguí i Esteve Mercedes Beneyto i Amat

Càrrecs d’honor 2016

Barraquera major: Inmaculada Llorens i Buades Barraquer infantil: Daniel Serrano i Santa María

Foguera Sagrada Família

|85

Diari d ’un any foguerer

Comissionats de la Foguera Sagrada FamĂ­lia en la entrada de bandes de 1960.

Comencem el recorregut d’aquest any amb la Desfilada del Ninot on vam aconseguir un Primer Premi!!!

A l’Entrada de Bandes, ni la plutja va poder amb nosaltres.

88 | Diari d’un any foguerer

Una plantà d’ESPECIAL!

Dos dies i dos nits treballant pels nostres monuments.

Foguera Sagrada Família

|89

Una gran noticia va ser aconseguir el TERCER PREMI D’ESPECIAL!

I la Foguera infantil va aconseguir el nové premi en Categoria Especial.

90 | Diari d’un any foguerer

Mascletaes, desfilades, despertaes i demĂŠs actes. Uns dies molt intensos.

Un orgull per a nosaltres rebre tants premis en un any diferent i singular.

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|91

Uns dies d’emocions i tradicions que culminaren a la Nit de la Cremà.

El foc per a cumplir el cicle i de nou començar l’exercici.

92 | Diari d’un any foguerer

Noves il路lusions i noves belleses per al 2016 i 2017.

I nous projectes Especials!

Aquest any hem rebut molts premis i reconeixements dels que ens sentim orgullosos.

Foguera Sagrada Fam铆lia

|93

I aquesta gran família creix i creix amb els nous comissionats.

Un gran cap de setmana el que vam passar, dissapte amb el “Manila Rock” i diumenge amb el mercat d’indumentària.

A més a més, vam presentar al barri les nostres representants adultes i infantils per al 2016.

94 | Diari d’un any foguerer

Als esports vam participar en petanca, bitlles, futbolĂ­ i futbol.

Els nostres infantils van guanyar a les bitlles i ens sentim orgullosos d’ells.

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|95

Al Concurs Artístic vam participar amb les actuacions “School Dance Rock” i “The Spirit of life”.

I vam aconseguir dos tercers premis!

96 | Diari d’un any foguerer

Per Nadal es va organitzar un esmorçar solidari per arreplegar menjar per als mes necessitats.

Els infantils van celebrar un sopar de Nadal i visitaren als veĂŻns per a demanar-los estrenes.

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|97

Es va celebrar sopar de Nadal i vam participar en Fogueres en Nadal.

I per descomptat vam participar al Certamen de Nadalenques aconseguint un cinquè premi!

Per acabar, els xiquets i xiquetes van rebre la visita dels reis mags i es va celebrar el concurs de tortell.

98 | Diari d’un any foguerer

A principis d’any nou vam fer una obra de teatre on ens vam endinsar a les cuines de “FogueChef ”.

La vesprada de carnestoltes, un secret va ser desvetllat i vam conéixer els esbossos dels nostres monuments.

Foguera Sagrada Família

|99

El dia de la petició va ser molt especial per a les nostres representants 2016.

100 | Diari d’un any foguerer

Al “Manila Animal” vam tindre unes visites canines que ens van agradar.

A la “V Gala Sagraditos” vam passar una vesprada de rialles i premis per als comissionats.

A Març és temps de Falles i, per descomptat, vam visitar Gandia i vam participar a l’Ofrena de la nostra Falla germana Sagrada Familía-Corea.

Foguera Sagrada Família

|101

“Lucentum” va ser el títol de la nostra presentació de Belleses i Dames d’Honor en la que vam descobrir la història de la ciutat romana.

Les nostres representants de l’any 2015 ens van oferir el seu acomiadament i vam imposar les bandes a les noves Belleses i Dames d’Honor 2016.

102 | Diari d’un any foguerer

Lucía i Ariadne, les nostres belleses 2015 als seus actes com candidates.

La comissió sempre donant suport a les nostres candidates.

Foguera Sagrada Família

|103

Guia comercial

Primeres construccions del barri Sagrada FamĂ­lia.

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|107

108 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|109

110 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|111

112 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|113

114 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|115

116 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|117

118 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|119

120 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|121

122 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|123

124 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|125

126 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|127

128 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|129

130 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|131

132 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|133

134 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|135

136 | Guia comercial

LA FOGUERA SAGRADA FAMÍLIA AGRAÏX LA COL·LABORACIÓ DE COMERÇOS I VEÏNS DEL BARRI Foguera Sagrada Família

|137

138 | Guia comercial

Foguera Sagrada FamĂ­lia

|139