Revista Formentera més propera. núm. 2 by Consell Insular de Formentera

Revista del Consell Insular de Formentera Exemplar Gratuït | Número 2

Entrevista a Josep Mayans Beni Trutmann, en la seva vessant més activista Inici de la temporada turística

D’ACTUALITAT Les notícies més actuals de Formentera: finalització de les obres del Centre de Dia, I edició dels premis de l’esport i molt més!>>>pàg 4 EN PRIMERA PERSONA Entrevista amb el conseller de Turisme i Mobilitat del Consell de Formentera, Josep Mayans>>>pàg 6 MISCEL·LÀNIA Tot el que has de saber de les diferents àrees que conformen el Consell de Formentera: cultura, esports i urbanisme, entre altres!>>>pàg 9 No et perdis l’entrevista amb Francesc Ferrer, protagonista dels inicis de la indústria turística>>>pàg 26

ILLA AL SUD Un reportatge del fotògraf per excel·lència de Formentera, Beni Trutmann de la mà d’en Xavier Àlvarez de Lara>>>pàg 27 POSA’T AL DIA Informa’t de l’agenda cultural, les subvencions i els cursos durant els mesos de Maig i Juny>>>pàg 28 LES NOSTRES VEUS En aquest número hi col·laboren l’Obra Cultural Balear de Formentera i la Comissió de festes de la Mola amb els seus programes d’activitats!>>>pàg 29 DIRECTORI Tota la informació pràctica que has de tenir sobre el Consell Insular de Formentera i els seus edificis públics>>>pàg 31

SUMARI + EDITORIAL

ormentera ha passat de ser terra d’emigrants a convertir-se, els darrers anys, en un territori d’acollida d’immigrants. El desenvolupament del turisme de masses i el creixement d’altres sectors, així com la necessitat de mà d’obra per part del món laboral en són causes, si bé tampoc no s’ha d’oblidar l’atracció de Formentera com a preferent per a la residència d’un bon nombre d’estrangers de caràcter no laboral. D’altra banda, s’ha passat d’una quasi exclusiva immigració procedent d’altres comunitats autònomes espanyoles a una tipologia migratòria que és cada vegada més complexa, especialment amb la recent arribada d’un important nombre d’immigrants d’origen estranger. L’etapa de la immigració peninsular ha estat superada per nous models migratoris en els quals cada vegada és més important la presència d’una immigració estrangera que s’ha diversificat pel que fa als seus tipus, orígens i motivacions. En aquest nou escenari social, iniciatives com la Festa Intercultural neixen amb la creença que la diversitat cultural és positiva per enriquidora, i on celebram l’entesa, l’esforç i el treball dur de molts i diversos col·lectius residents a l’illa, conjuntament amb les institucions i la població autòctona de Formentera. És una via de participació social de les persones immigrants, com una forma d’integració i actuació en la societat d’acollida, com una voluntat activa d’incorporació progressiva. Enalteix la importància de la vida associativa que va més enllà d’una participació limitada o condicionada a les exigències administratives. La Festa Intercultural s’ha convertit en molt més que una festa. S’ha convertit en una eina per intentar impulsar la creació d’espais i processos d’interacció positiva que vagin obrint i generalitzant relacions de confiança, reconeixement mutu, comunicació efectiva, diàleg i debat, aprenentatge i intercanvi, cooperació, cohesió social i convivència democràtica

Formentera + Propera Número 2 | Maig/Juny 2010 | Exemplar gratuït Edita: Consell Insular de Formentera Redacció: Plaça de la Constitució, 1 | Sant Francesc Xavier - Formentera 07860 | Tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56 Direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <premsa@formentera.es> Direcció d’art i disseny: Nomiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotografia Portada: José A. Arribas | Fotos: Alfredo Montero <virotslight@hotmail.com> Web: www.formentera.es | Dipòsit legal: F 3-2010 | Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FSC.

D’ACTUALITAT

Recta final de les obres del Centre de Tractament Especialitzat

es obres del Centre de Tractament Especialitzat per a malalts d’Alzhèimer, malalts mentals i discapacitats de Formentera ja es troben a la seva fase final, per la qual cosa es preveu que entri en funcionament a finals d’any. Recordem que les obres d’aquesta infraestructura començaren el passat 16 de març, amb un període d’execució de 16 mesos i amb un import d’adjudicació de 4.725.000 euros. Aquesta instal·lació disposarà d’una sèrie de serveis d’acolliment diürn que prestaran atenció a persones amb greus discapacitats. En una sola planta es disposarà d’un

El Consell Insular de Formentera reconeix la trajectòria dels esportistes de l’illa

es característiques de Formentera i climatologia durant fan que la pràctica

naturals la bona tot l’any, esportiva

total de 64 places, dividides en diferents unitats (espais independents i personal propi) com una unitat per a persones grans en situació de dependència, entre d’altres, afectades per la malaltia d’Alzhèimer (30 places); una unitat per a persones amb discapacitat físiques o psíquiques (15 places); una altra unitat per a persones amb malalties mentals (15 places) i una unitat de respir de 4 places per a aquells casos en què sigui necessari l’internament temporal d’algun dels usuaris. El complex està integrat pels tres centres d’atenció, amb accés independent per a cadascun d’ells. Compten amb sales d’activitats, zones

sigui un denominador comú entre els ciutadans de l’illa. Any rere any es creen noves modalitats esportives, amb un important renom dins del món de l’esport. És per aquest motiu que el Consell Insular de Formentera celebra la I edició de Premis a l’Esport, amb l’ànim de participar en el foment de l’esport i el reconeixement a aquelles persones o entitats que participen en la seva promoció a l’illa de Formentera. Un jurat, format per membres institucionals i del món de l’esport, atorgarà unes plaques confeccionades

de descans, menjador, zona d’activitats i despatx de professionals a cadascun dels centres. Existeix també un mòdul polivalent dotat de plafons mòbils per a activitats diverses. Així mateix, s’aprofitaran els accessos de l’hospital, diferenciant l’entrada de cada centre especialitzat i optimitzant al màxim els recursos de les tres instal·lacions que aniran ubicades a la zona. La finalització d’aquesta infraestructura anirà lligada a la futura construcció de la rodona que donarà accés als Centres de Tractament Especialitzat i a l’Hospital de Formentera. Es tracta d’un projecte molt esperat a l’illa que pal·liarà un dèficit històric a Formentera i conformarà una gran àrea sociosanitària

especialment per a aquest esdeveniment, tenint en compte els resultats i la trajectòria esportiva dels candidats. Podran optar al premi totes aquelles modalitats esportives que estiguin federades i competeixin oficialment, com windsurf, futbol, tennis, judo o natació, entre moltes altres. El Consell Insular, els clubs, les associacions esportives o qualsevol altra institució o entitat podran presentar les candidatures, sempre que estiguin degudament justificades i facin honor a la tasca d’aquestes persones o entitats dins l’esport

Foto: Javier Asensio

El mercat de la Mola, una icona de prestigi a l’illa

rrenca la temporada d’estiu, i Formentera comença a omplir-se de vida amb l’obertura dels mercats estacionals que inunden els carrers d’alegria i color. El mercat i fira artesanal de la Mola, inaugurat l’any 1984, constitueix un dels llocs emblemàtics de l’illa on es respira el moviment hippie, que va arribar a Formentera a la recerca de la pau i la llibertat. Parada obligatòria per als turistes que visiten l’illa, al mercat s’hi poden

Sancions més estrictes per acampada lliure

rran de la preocupació del Consell Insular de Formentera per la quantitat de sancions per acampada lliure en els darrers anys, es va aprovar en sessió plenària, el passat 31 de març, la modificació de l’ordenança sancionadora de la prohibició d’acampada en termes més estrictes.

trobar tot tipus d’objectes de gran qualitat fets de manera artesanal amb materials com ceràmica, fusta, plata, pedra, petxines o vidre. Avui en dia el mercat de la Mola s’ha consolidat com un lloc de prestigi on els artesans de la nostra illa poden oferir al públic les seves creacions. En els darrers anys, amb l’objectiu de garantir la qualitat dels productes i la comoditat dels venedors i per procurar conservar l’esperit original que el caracteritza des dels seus inicis, s’ha constituït una

Amb l’objectiu de preservar el patrimoni natural i cultural de Formentera, s’han establert mesures més estrictes cap als particulars que incompleixin la prohibició d’acampada lliure a tot el territori de l’illa, com les platges i la zona costera, els boscos, camins o sòl rústic, tant si pernocten en caravana, autocaravana, furgoneta, automòbil o tenda de campanya. La present ordenança pretén ser una eina efectiva per fer front als particulars que, majoritàriament a l’època estival, arriben a l’illa sense allotjament turístic i amb la intenció d’aprofitar les bones temperatures per establir-se a l’aire lliure.

comissió assessora d’artesania que avalua les sol·licituds rebudes, tenint en compte l’originalitat i qualitat de les peces que es venen al mercat. En aquest mercat hi han exposat les seves obres artistes de reconegut prestigi internacional. Per destacarne només dos, podem esmentar el ceramista Antoni Tur Gabrielet –a qui es va retre un homenatge al mateix mercat fa deu anys- i el joier Enric Majoral -Premi Nacional d’Artesania 2007-; tots dos –la seva feina i el seu exemple creador-, juntament amb dotzenes i dotzenes d’artistes, han fet del mercat de la Mola un referent fora de la nostra illa

Només a la temporada d’estiu de 2009 es varen interposar 185 denúncies per acampada, la qual cosa posa de manifest el perill que ha existit per als recursos territorials i mediambientals de Formentera, a més de perjudicar el seu desenvolupament econòmic. Amb l’actual modificació, les sancions oscil·len entre els 300 i els 600 euros en funció del grau de perjudici a terceres persones o a l’entorn natural. La policia local i les forces i cossos de seguretat de l’Estat seran els encarregats de vetllar pel seu compliment, i es donarà la possibilitat de reduir la sanció fins al 30% si es fa efectiva en el període de 10 dies hàbils

EN PRIMERA PERSONA

esprés de 13 anys treballant en el sector turístic d’àmbit privat, Josep Mayans va iniciar-se en el món de la política per una cridada casual de l’actual president de la màxima institució de Formentera, per incorporar-se al projecte polític que s’estava gestant a l’illa. D’esperit viatger i emprenedor, va començar la carrera de Matemàtiques, però les seves inquietuds viatgeres el portaren a estudiar la diplomatura de Turisme. Partícip de l’entrada d’Alpitour, un dels tour operadors més significatius per a l’arribada d’un turisme de qualitat a Formentera, ha passat la seva vida dedicat al sector turístic. Des de la seva primera feina a una agència de viatges de l’illa, va passar de ser agent de vendes a director d’una agència dins del sector i a ocupar el càrrec de gerent per a Formentera de la Fundació de Promoció Turística d’Eivissa i Formentera, fins que el destí el va portar a desenvolupar la feina que exerceix actualment, com a conseller de Turisme, Comerç i Mobilitat del Consell Insular de Formentera. Com va ser la transició de treballar en el món privat empresarial a treballar en una institució pública? El canvi més significatiu és la lentitud que hi ha a l’Administració a l’hora de treure iniciatives endavant. L’empresa privada és molt més ràpida: quan tens una idea, l’expliques als teus superiors i, si és rendible i viable, la tires endavant. En canvi, a l’Administració pública poden passar dos o tres anys. Aquesta és una de les coses que s’haurien de solucionar. Com definiries el turisme? Per a mi, el turisme és la forma de distribució de riquesa més important que hi ha en el món. Els països més rics aporten recursos econòmics a llocs on sense el turisme ho passarien molt malament, i allò que està més ben valorat és la naturalesa. S’ha vist que era més rendible mantenir la naturalesa inalterable més que no destruir-la, i a Formentera ha passat això. Aquí s’ha aconseguit mantenir una illa quasi intacta i ara es veu que això es més rendible. Per tant, el turisme ben gestionat és una font de distribució de la riquesa i conservació de la naturalesa. Quin tipus de turisme trobes que necessita Formentera? Primer hem de partir de la premissa que de turistes n’hi ha de bons i de més bons, però no de dolents. Formentera té un mercat italià que ha estat i és molt important per a l’illa.

“El turisme ben gestionat és una font de distribució de la riquesa i conservació de la naturalesa” Ha estat un mercat que ha incentivat la reforma de tota l’estructura hotelera de Formentera, però ja no li podem vendre la Formentera que volem. Per exemple, a països com Portugal, podem vendre l’illa com volem, ja que és una destinació desconeguda per a ells. És un turista que vendrà per les platges, però que també degustarà la gastronomia, gaudirà d’aquest litoral amb unes transparències de fins a 4 i 5 metres, etc. Per incentivar aquest tipus de turisme, amant de la naturalesa, s’intenten organitzar esdeveniments esportius com la I edició de la Volta a Formentera en caiac de mar o la implantació d’una bona senyalització per les rutes interiors de l’illa. S’ha mantingut la terra, l’element rústic, el goig del silenci. Tot i que de vegades tenim la carretera col·lapsada, encara pots accedir a moltes vies secundàries on disfrutar de la terra en silenci. Tots aquests esdeveniments ajuden a desestacionalitzar la temporada turística. Ajuden a desestacionalitzar i a oferir un ventall més ampli d’activitats per aquells que vénen en temporada alta, com per exemple el mercat italià. Inicialment no se li va vendre així i tenen una altra idea de Formentera. Però la nostra illa és tot un conjunt, és un producte que ha d’oferir una varietat per a tots els gustos, i això permet que gent que no vendria als extrems de la temporada perquè només veu Formentera com a platja, doncs igual faria idea de venir. S’ha de donar la possibilitat de disfrutar Formentera en el seu conjunt. Què penses de l’entrada de nous tipus de turisme com el turisme rural? El turisme rural o de desconnexió també és el que estam oferint a les nostres presentacions. El turisme que tenim aquí ve per les platges, però també per la tranquil·litat i la desconnexió que troba a l’illa. Sempre pos l’exemple d’una conversa que vaig sentir a una terrassa de Formentera sobre una persona que va venir de vacances i que portava

dos llibres per una setmana. Al final només havia aconseguit llegir pàgines, perquè la desconnexió que havia aconseguit a l’illa era tan gran que fins i tot passar les pàgines li pareixia un esforç. Aquesta desconnexió, que a molts de llocs han d’inventar-se coses per tenir-la, a Formentera la tenim sense fer grans esforços. Però hi ha una cosa que s’ha de fer, sobretot per allargar la temporada, i és incentivar aquest turisme de salut. Formentera hauria de disposar d’una zona termal, jo crec que feta des de l’Administració, i que els establiments a l’hivern puguin oferir menús de dieta mediterrània, combinats amb tractaments. Crec que la nostra illa seria un lloc ideal per combinar naturalesa, gastronomia i tractaments termals. Consideres que a Formentera hi ha un bon equilibri entre qualitat i preu? La resposta és molt fàcil. Els turistes estan disposats a pagar una mica més per la exclusivitat que els dóna Formentera, la qualitat de restauració, de la matèria prima, l’atenció que se’ls dóna... No parlam de luxe perquè a Formentera no hi ha cambrers amb corbata, parlam dels hotels familiars, restaurats, de categories de tres i quatre estrelles, d’aquestes platges que són d’illa deserta i que la gent de ciutat està disposada a pagar un poc més per tenir aquesta determinada exclusivitat. La resposta està en l’ocupació que tenim a Formentera, i en un any complicat com l’any passat, es va poder comprovar que el turista encara seguia disposat a pagar aquest preu per venir a Formentera. En quina línia s’està treballant per aconseguir millores

en les connexions marítimes? És una feina molt lenta, però jo crec que mai s’havia treballat tant. S’està a punt d’aprovar una llei de transport marítim a les Illes Balears que ha de permetre posar les condicions que l’Administració demana per prestar el servei entre Eivissa i Formentera. D’altra banda, pel que fa a la connexió amb la Península, que és un dret que Formentera ha d’exigir, aquesta llei depèn del govern central. No es pot deixar una illa incomunicada amb el territori peninsular, és una prioritat social que ells han de garantir. Varen tenir l’oportunitat d’arreglar-ho amb un Reial Decret aprovat el 2007, però declararen totes les línies d’interès públic amb totes les illes, menys amb Formentera. El que demanam és que es modifiqui aquest Reial Decret, que suposa dos anys de feina i mentrestant que facin un contracte especial d’obligació de servei públic i que l’adjudiquin a una companyia. Que deixin de construir un quilòmetre de línia d’alta velocitat i garanteixin aquest dret dels ciutadans. Canviant al transport terrestre, és difícil incentivar la població perquè utilitzi el transport públic. En quina línia s’està treballant? Fins al 2007, a Formentera no s’havia fet cap actuació des de l’Administració en matèria de transport públic. A partir del 2008 hi començàrem a actuar i en dos anys hem aconseguit augmentar els usuaris en un 80% a l’estiu, simplement amb increment de freqüències, estructuració d’horaris i campanya de comunicació. A l’hivern és complicat, tothom té cotxe, queda molt poca població a Formentera, de manera que si apliques un sistema de transport públic

“Crec que Formentera seria

un lloc ideal per combinar naturalesa, gastronomia i tractaments termals”

amb horaris fixos, no el fas útil per a la gent i la solució és la flexibilització. El 2009 vàrem començar amb el servei a la demanda per als jubilats i enguany hem substituït la línia 1 que rodeja el perímetre de l’estany des Peix per servei a la demanda. Veurem com ha anat l’experiència i si hem de continuar amb aquesta via, però el més segur és que sí perquè als llocs on queda poca població, l’única via és la flexibilització del transport públic. En un futur, veurem una Formentera més ecològica amb vehicles elèctrics? Des de l’equip de govern fa dos anys que parlàrem d’incentivar el transport elèctric a Formentera. De fet, vàrem fer dos edicions de la mostra de vehicles emissió zero, que no vàrem poder continuar per la dificultat de portar tots aquests vehicles a Formentera i els costos que representava. Tot i així, crec que deixàrem palesa la nostra iniciativa amb aquest tipus de transport. A darrers del 2007 vàrem instal·lar endolls per a la càrrega de vehicles elèctrics i enguany els volem convertir en vertaders punts de càrrega. El president del Govern Balear, a una pregunta d’un periodista a la ITB de Berlín sobre si no seria bo incentivar aquest tipus de transport a les illes, va contestar que es tenia la idea de fer un projecte pilot de mobilitat en vehicles elèctrics a Formentera. Jo crec que en un parell d’anys hi pot haver una alternativa elèctrica important a la nostra illa, i qui no l’ha provat no sap el que és moure’s en silenci i gaudir del paisatge. És un vertader espectacle. Després de 13 anys, destacaries algun canvi en el turisme? Evidentment, en tema de mercat abans hi havia un

domini total del 80-90% del turisme italià, fins fa quatre anys. Els hotels, a mesura que el mercat italià ha anat baixant, han pogut obrir-se a altres mercats i internet ara és considerat un sistema de venda molt important. Ha canviat bàsicament això, el sistema de contractació i venda a Formentera. Ha baixat la touroperació i ha augmentat el client directe. I en els darrers dos anys, s’ha superat una assignatura molt important, que és el mercat espanyol. Si fa quatre anys només era d’un 15% amb un domini clar del mercat italià, ara a la temporada passada va ser un 52% mercat italià, un 32% espanyol i un 16% alemany. El mercat alemany no és important al llarg de la temporada, però si mires maig i octubre, és d’un 68% i, per tant, no es pot perdre. Crec que Formentera ha canviat en la distribució de mercats i en la forma de comercialitzar-ho, però per sort, l’illa no ha canviat. Quines expectatives es presenten a Formentera en els propers anys? Crec que a Formentera, tant la població com els polítics són prou savis per prendre nota de la destinació que tenim i de per què tenim aquest èxit, que és el què ens permet tenir un benestar econòmic i un nivell de vida envejable a molts llocs. Vull pensar que qualsevol opció política sap cap a on hem d’anar i crec que per continuar igual simplement no hem de canviar gaire. Una vegada vaig llegir una frase que em va parèixer molt encertada, que deia “Un país, un estat no es pot permetre no créixer cada any, però una illa com Formentera es pot permetre no créixer”. Això és un luxe que ens podem permetre i hem de ser prou intel·ligents per aplicar-ho

MISCEL·LÀNIA Benestar Social i Joventut

El Consell Insular de Formentera i la legislació en matèria de serveis socials Margalida Font i Aguiló | consellera de Benestar Social i Joventut

F 9

ormentera ha gaudit en els darrers anys d’una presència en l’àmbit autonòmic i estatal sense precedents, gràcies a la constitució del primer Consell Insular l’any 2007, que li ha donat veu i vot en qüestions molt importants i d’índole diversa. Una d’aquestes qüestions ha estat l’aprovació de la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, pionera a tot l’Estat espanyol. La constitució del Consell ha permès a Formentera participar del procés d’elaboració d’aquesta llei, ja que les competències referents als serveis socials i l’assistència social corresponen als consells insulars, tal com estableix l’article 70 de l’Estatut d’Autonomia (Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer). El govern de Formentera manté una línia progressista que considera que l’accés a uns serveis sociosanitaris públics, gratuïts i de qualitat és una de les vies que permetran que tots els ciutadans, però especialment les persones en situació de necessitat, millorin la seva qualitat de vida. Els processos socials generats durant els darrers vint anys han transformat la nostra societat, han plantejat nous reptes i han fet aflorar

noves situacions de necessitat. Alguns exemples d’aquests canvis són el creixement demogràfic accelerat, l’envelliment de la població, el risc de desigualtats personals, les situacions de dependència que viuen moltes persones i la complexitat que comporta per a les famílies. Per això es feia indispensable una nova regulació a través d’una norma que reconegués la universalitat en l’accés als serveis socials que respongui a la realitat actual i avanci cap a la consecució del que s’ha denominat el ‘quart pilar’ de l’estat del benestar. La llei autonòmica preveu, per primera vegada, l’aprovació de carteres de serveis, que inclouran les prestacions a les quals la ciutadania tindrà dret subjectiu, que podrà exigir a les administracions que en són competents i, en darrera instància, davant els tribunals, la qual cosa elimina el caràcter assistencialista dels serveis socials. S’estableix que aquesta cartera de serveis garantirà la resposta immediata a les situacions d’emergència social i les prestacions que donin cobertura a les necessitats bàsiques de les persones beneficiàries. Es consideren necessitats bàsiques l’allotjament, l’alimentació i el vestit,

i l’accessibilitat a la informació i als recursos del sistema de serveis socials. La nova llei preveu un termini per al seu desenvolupament reglamentari, per elaborar, especialment, la cartera de serveis. Una vegada determinats els aspectes reglamentaris prevists, tots els ciutadans que ho necessitin podran anar al centre de serveis socials per sol·licitar les ajudes que la Llei determina. En cas que es consideri que la persona té dret a una ajuda, és a dir, després de la valoració pertinent, els serveis socials elaboraran un procés d’atenció amb els serveis i prestacions socials i econòmiques. A partir d’aquesta llei, les persones en situació de necessitat social ja no seran ateses en la nostra comunitat “si es pot” o “si hi ha places”, ni hauran de dependre gairebé en exclusiva dels familiars. Es tracta, per tant, de configurar un nou desplegament dels serveis socials de les Illes Balears que potenciï el progrés del model de l’estat social que consagra la Constitució Espanyola i d’aconseguir el compromís de tots els poders públics per promoure i dotar els recursos necessaris per fer efectiu un sistema de serveis socials de qualitat, garantista i plenament universal. L’objectiu de tot bon govern ha de centrar-se en l’execució de mesures que millorin la vida dels ciutadans i n’ampliïn els drets, especialment els dels més desfavorits

Un any més de germanor a la Diada Intercultural de Formentera

a VIII edició de la Diada Intercultural de Formentera, celebrada el passat 21 de març, va comptar amb un gran èxit d’assistència, en un ambient on va regnar la concòrdia i la germanor entre la varietat de cultures presents a Formentera, mostra de l’esperit solidari, curiós, alegre i tranquil del nostre poble.

La consolidació d’aquesta festa en el panorama cultural de Formentera va propiciar l’ampliació dels actes interculturals al llarg d’una setmana, amb activitats infantils, exposicions de les cultures representades a la diada i l’entrada de nous països que no volien perdre l’oportunitat de gaudir d’aquesta germanor.

Una quinzena de països i sis comunitats autònomes varen participar amb activitats infantils, degustació gastronòmica i actuacions musicals, on la varietat de colors hi va ser present, tot i la pluja que va caure a les primeres hores del matí.

Aquesta edició es va caracteritzar pel detall solidari d’enviar tota la recaptació de la diada als damnificats pel terratrèmol d’Haití

110 expedients de persones dependents des del 2007

es de l’entrada en vigor de la Llei de Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, el dia 1 de gener de 2007, la conselleria de Benestar Social de Formentera ha tramitat 110 expedients de persones amb diferents graus de dependència. Donat l’augment d’usuaris d’aquests serveis, des de l’àrea d’Afers Socials s’ha contractat una tècnica que s’encarrega exclusivament de tramitar totes les sol·licituds, la qual cosa permetrà agilitzar els aspectes burocràtics i donar una resposta més propera i integral als usuaris. La creació d’aquesta plaça ha estat una demanda per part de la ciutadania, i les tasques del nou personal ofereixen la possibilitat de realitzar les valoracions oportunes sobre les sol·licituds de dependència i elaborar el Pla Individualitzat d’Atenció (PIA) per oferir el millor servei adaptat a cada

usuari. La interconnexió amb la base de dades del Govern Balear permet fer un seguiment detallat dels expedients i de la seva resolució, i això fa que es doni una atenció molt més personalitzada. S’ha de destacar que fins al dia d’avui no es disposen d’instal·lacions per atendre les persones dependents, un fet que quedarà solucionat amb la propera inauguració del Centre de Tractament Especialitzat. Aquest servei ha estat possible gràcies al conveni amb la Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i Promoció de l’Autonomia Personal. Aquesta llei finança els serveis a les persones dependents que requereixen prestacions socials perquè es troben amb una discapacitat moderada o severa, psíquica o física, o bé son persones majors o infants, entre d’altres situacions de dependència. La contractació de la nova tècnica, amb una experiència de més de dos anys a la Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència, suposarà l’aplicació dels fonaments bàsics de la llei, que donen prioritat a la teleassistència, l’ajuda domiciliària i els centres de dia

Educació, Cultura i Patrimoni

L’artesà i l’artesania des de l’Administració Amalia Mora | Àrea d’Artesania i Mercats | foto: Javier Asensio

om definir l’artesà i l’artesania des de l’Administració? Doncs, l’artesania, des de l’administració, ha d’enfocarse cap a la protecció de l’ofici. Un artesà és una persona que realitza labors d’artesania. Contràriament als comerciants, no es dedica a la revenda d’articles sinó que els fa ell mateix, cosa que afegeix un valor a la peça. A diversos països és considerat com a petit empresari i a Espanya compta amb regulació pròpia pel Decret d’ordenació de l’artesania de 1998 i per la Constitució Espanyola.

Dins el cercle dels artesans hi ha diversos punts de vista a l’hora d’entendre l’artesania, des dels més puristes fins als més progressistes; el que està clar és que la artesania pot seguir en temps de crisi i reivindicar la seva continuïtat sense la industrialització que la ve perseguint. L’artesania, juntament amb l’agricultura i la ramaderia, són els únics oficis recollits a la Constitució Espanyola i aquesta disposa que els poders públics atendran a la modernització i desenvolupament de tots els sectors econòmics, entre els

quals se cita expressament l’artesania, amb la finalitat d’equiparar el nivell de vida de tots els espanyols. Els artesans es caracteritzen per usar materials típics de la seva zona d’origen per fabricar els seus productes, cadascun amb materials diferents i que identifiquen l’entorn de cada exponent: petxines marines, quars, fustes específiques, etc. D’aquesta manera, l’artesania reflecteix la identitat de cada regió i promou la cultura de cada poble viatjant al voltant del món. Precisament, l’artesania elaborada a Formentera constitueix, en moltes de les seves manifestacions, l’expressió cultural de la seva pròpia història i és un clar testimoni dels costums i tradicions per a la formació del patrimoni etnogràfic d’un poble. Les seves circumstàncies històriques i socioculturals han contribuït a que el sector artesà ocupi un paper rellevant en el teixit cultural de Formentera. És convenient, per tant, reconèixer el seu valor com a font generadora d’ocupació i com a recurs turístic i cultural d’alta potencialitat, així com divulgar totes aquelles manifestacions

artesanals d’interès arrelades a l’illa.

tradicional

Es fa necessària, d’altra banda, la regulació de l’activitat artesana que potenciï les condicions i acompliment dels diferents oficis artesanals. Amb aquesta finalitat es crea el Registre d’Artesans de Formentera, de naturalesa administrativa i caràcter públic i gratuït, amb l’objectiu de fomentar i recuperar les expressions antigues, i impulsar la seva participació en esdeveniments en els quals hi estigui implicada l’artesania. La Comissió Assessora d’Artesania, creada per a aquest efecte, neix com un òrgan de caràcter consultiu del Consell, amb la finalitat que les necessitats i aspiracions del sector artesà de l’illa estiguin degudament escoltades i valorades. Però tot l’esforç no seria possible sense la participació activa dels artesans: ells són els que han de seguir amb el seu ofici i denunciant tot l’intrusisme que existeix. Nosaltres intentarem posar els mitjans i ells el seu art, esperant que no es perdi la identitat pròpia que cadascun d’ells transmet amb el seu treball

’ampliació de l’escoleta Sa Miranda, a partir del proper curs escolar 2010/2011, suposarà la duplicació del nombre de places, la incorporació de més professionals i nous espais que permetran atendre més famílies. Enguany, des del Consell Insular de Formentera s’oferiran més de cinquanta places per a infants del primer cicle d’educació infantil (de zero a tres anys). El calendari del procés d’admissió i matriculació d’alumnes s’inicia amb la presentació de sol·licituds, que començarà el 26 d’abril i finalitzarà el 7 de maig. La llista provisional d’admesos es publicarà el 28 de maig i, un cop ateses les reclamacions, la llista definitiva es publicarà el 16 de juny. La matriculació s’iniciarà el 17 de juny i finalitzarà el 18 de juny. El centre ha de reservar places per a alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i en situació de desprotecció o risc social.

Inici del període d’inscripcions a l’escola Infantil Sa Miranda Quan el nombre de sol·licituds rebudes és major que el de places disponibles, són valorades i ordenades per la comissió d’Escolarització segons el barem establert a l’ordre de la conselleria. Els criteris prioritaris de puntuació són: existència de germans matriculats al centre, renda de la unitat familiar i concurrència de discapacitat en l’alumne/a o en el pare, la mare o el tutor legal o en algun germà o germana. Els criteris complementaris són germans de parts múltiples i fills de famílies monoparentals, aquelles on la pàtria potestat recau en un sol progenitor. Amb l’objectiu d’adaptar-se a altres tipus de serveis que responguin a totes les necessitats que tenen els infants d’aquestes edats i les seves famílies, el Consell Insular de Formentera, en col·laboració amb l’Institut de Primera Infància, s’està implicant molt en el foment d’activitats educatives dirigides

Les places s’hauran de sol·licitar mitjançant l’imprès oficial disponible a l’escoleta, la conselleria d’Educació i al registre general. Un cop emplenat s’ha d’entregar al registre general del Consell amb els documents que acreditin la data de naixement de l’infant i les circumstàncies al·legades per a la valoració.

als petits d’entre 0 i 3 anys, amb l’organització d’activitats i tallers a través de l’Espai Familiar i l’Espai Nadó, que s’han dut a terme fins al mes d’abril i que tornaran a començar el proper curs escolar. Què és un Espai Familiar? Són serveis d’atenció a les famílies amb infants de 0 a 3 anys que no estan escolaritzats, i ofereixen suport a la criança i educació dels fills i/o filles. La seva finalitat és incidir en la millora de la qualitat de vida dels infants, promoure els seus drets i vetllar per les seves necessitats mitjançant uns espais de trobada entre les famílies i els infants, amb l’acompanyament de professionals. Què és un Espai Nadó? És un espai per a mares i pares que tenen un infant de mesos i volen compartir l’experiència. Les famílies tenen l’oportunitat de conèixer i compartir dubtes, alegries i neguits amb altres mares i pares, i compten amb el suport d’una professional amb qui parlar de la criança i l’educació, del joc i l’alimentació, i d’aquelles coses que els nadons fan i ens sorprenen

Formentera en festes foto: David Shaw

ant Ferran

Un any més, la conselleria de Cultura de Formentera organitza les festes de Sant Ferran, les primeres del calendari festiu estival, amb un cartell d’activitats ampli on hi podem trobar una variada oferta cultural: actuacions musicals, exposicions, espectacles infantils, recitals de poesia, conferències, cinema a la fresca, ballades i cantades. En la programació de les festes s’ha intentat combinar esdeveniments culturals diversos amb les creacions d’artistes emergents i consolidats en el món de l’espectacle. En els darrers anys, el programa de festes de Sant Ferran s’ha caracteritzat per la seva diversitat musical, amb les actuacions de Ressonadors, Capella ducal de Gandia, Javier Vargas, Formentera connection, 4 de copes o Strombers.

Enguany, el programa musical comptarà amb la col·laboració de Diversons, música per a la integració de l’Obra Social “La Caixa” amb les actuacions dels grups Sandra Rehder (Argentina) i Lusofonías (Portugal).

Infraestructures, Agricultura i Ramaderia

Reactivació de la cooperativa de Formentera

l passat 18 de març de 2010 es va convocar una assemblea general extraordinària de la cooperativa del camp i de la cooperativa de consum de Formentera per reactivar-les legalment amb la col·laboració d’UCABAL (Unió de Cooperatives Agràries de Balears) i del Consell Insular de Formentera, per tal de començar a fer feina pel món rural de l’illa. En aquesta reunió es va acordar la reactivació de l’antiga cooperativa de Formentera i es va nomenar una nova junta rectora que començarà a treballar per dur endavant aquest projecte tan necessari per a la nostra illa

A més a més, i seguint el seu concepte de festa popular, es té l’objectiu d’oferir activitats per a tots els públics i gustos, alternant en el cartell diferents actes. Cal destacar, del programa, la inauguració del mercat artístic per part dels artistes de Formentera, un esdeveniment que arriba a la seva tercera edició, o una varietat d’activitats esportives que inclou escacs, futbol 7, campionat de petanca i duatló.

Així mateix, no podem oblidar la ballada popular organitzada per la colla de ball Es Xacoters de Formentera

Assessorament tècnic en matèria d’agricultura

a conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça del Consell Insular de Formentera compta amb un servei d’assessorament agrari per part d’un tècnic del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) que es desplaça el primer dimecres de cada mes a Formentera per atendre totes les demandes.

agràries existents a l’illa de Formentera i donar informació sobre les ajudes procedents d’aquest organisme, com ara les ajudes a la incorporació de joves agricultors a l’activitat agrària o a la modernització de les explotacions agràries mitjançant la compra de maquinària agrícola, amb la concessió de subvencions per a instal·lacions o per a la compra d’arbres fruiters.

Entre les seves funcions destaquen donar registre de les explotacions

Altres ajudes són l’accés al pla renove de maquinària, la rehabilitació

de parets de pedra seca i aquelles dirigides a l’explotació de cultius. A banda d’aquesta important tasca de divulgació, aquest tècnic és l’encarregat de dur a terme les inspeccions oportunes lligades a cada línia d’ajuda i les inspeccions europees de condicionalitat (control ambiental, traçabilitat i de producció). Així mateix, la conselleria compta amb una tècnic enginyer agrícola a disposició de tothom en horari d’atenció al públic per a qualsevol consulta i assessorament

Tècnic FOGAIBA: 5 de maig i 2 de juny. Enginyer agrícola: de dilluns a divendres de 9 a 14 h.

Tuta absoluta, l’arna de la tomata

a conselleria d’Agricultura de Formentera ha editat un tríptic per combatre la plaga de la tuta, una papallona que afecta totes les parts aèries de la planta (tija, fulla i fruit) i que va arribar a Eivissa el 2007.

a la preparació de les parcel·les, que s’han de realitzar amb vuit setmanes d’antelació per eliminar les crisàlides i adults que estiguin al sòl. Així mateix, s’aconsella una eliminació adequada de restes de plantacions finalitzades per a evitar reservoris de la plaga.

afectades, sempre que el nivell de plaga es mantingui baix. Altres suggeriments per a petites plantacions a l’aire lliure, sobretot de març a juny, són la realització d’un tractament preventiu amb sofre, la utilització de trampes d’aigua o la construcció de barreres fixes.

Per combatre aquesta plaga es fan tota una sèrie de recomanacions per

A les primeres fases de plantació és aconsellable l’eliminació de fulles i tiges

Més informació a la conselleria d’Agricultura de Formentera

Ampliació de la vorera que connecta Sant Francesc i ses Bardetes

’ampliació de la vorera que connecta el poble de Sant Francesc amb el nucli urbà de ses Bardetes ha comportat una gran avantatge per als residents d’aquest nucli.

S’ha dut a terme la pavimentació de 150 metres de vorera amb el mateix tipus de rajola i les canalitzacions corresponents, a més d’intensificar la seguretat de la zona del torrent.

Juntament amb la dotació de contenidors soterrats, el parc infantil i els passos per a vianants elevats, aquest nucli urbà ha comptat amb moltes millores, que de ben segur signifiquen un avanç en la qualitat de vida dels residents. Aquesta obra menor té un pressupost de 50.000 euros, finançada íntegrament pel Consell Insular de Formentera

El ressorgiment del nucli urbà des Pujols

a rehabilitació de la plaça Europa i la construcció d’un pàrquing soterrat al nucli urbà des Pujols dignificarà un espai públic que fins al dia d’avui oferia un aspecte desolador. Actualment, la plaça Europa es troba envoltada d’edificis que, en la majoria dels casos, es troben en mal estat de conservació i, a pesar de les seves importants dimensions, gairebé no s’hi celebren activitats i hi ha escassa activitat comercial.

La reestructuració de la plaça, que aspira a ser un punt representatiu dins del nucli i també en el context de l’illa, tindrà al mateix temps un efecte revitalitzador sobre l’entorn que l’envolta. Amb una superfície de 3.519,65 m2, la nova plaça d’Europa serà un lloc alliberat de la pressió, el perill i el soroll del trànsit motoritzat. Amb un sistema de contenidors soterrats que permetran realitzar una

recollida en les diferents fraccions, la zona perimetral de la plaça admetrà una pròspera activitat comercial i en la qual s’hi podran trobar botigues i restaurants, a més de la possibilitat de donar continuïtat al hippie market que es desplega al llarg del passeig marítim. D’altra banda, l’edifici d’aparcament en una planta soterrani té com a objecte dotar de 136 places d’estacionament la zona més litoral del nucli urbà des Pujols. Juntament amb la reestructuració i la peatonalització del carrer Roca Plana, es conformarà un espai amb abundant vegetació on passejar amb una continuïtat visual fins al mar. Les obres d’aquest projecte i de l’embelliment del nucli urbà des Caló començaran a finals d’estiu a causa de la moratòria que impedeix la realització d’obres durant els mesos d’estiu

Pressupost global de licitació: 6.000.000 euros. Termini d’execució de les obres: 12 mesos.

Segona fase d’instal·lació de passos de vianants elevats

a conselleria d’Infraestructures de Formentera ha informat de l’inici de la nova fase d’instal·lació de passos de vianants elevats arreu de l’illa, amb l’objectiu de regular la velocitat dels vehicles als nuclis urbans. Recordem que durant l’any passat es va dur a terme la col·locació de 10 passos per a vianants, distribuïts entre la Savina, Sant Francesc, es Pujols, Sant Ferran i es Cap. Les obres per dotar els nuclis urbans amb aquests equipaments van parar a l’inici de la temporada turística passada i ara

Carrer Roca Plana després de la intervenció

s’inicia la segona fase amb la instal·lació de quatre passos elevats: un a Sant Francesc (al carrer Pla del Rei, a l’inici del carrer peatonal Ramón Llull), un a l’entrada de Sant Ferran, un a ses Bardetes i un a l’entrada des Pujols. Tots aquests equipaments van instal·lats amb una correcta senyalització amb pintura reflectant en vermell i blanc, i punts de llum per indicar la seva localització, així com senyals verticals. La resta de passos elevats aniran ubicats a l’entrada i sortida des Caló (1), a la Mola (3) i a l’altura del casc urbà de sa Roqueta (2), i seran instal·lats després de la temporada turística.

Aquest projecte compta amb un pressupost de 200.000 euros, adjudicat a l’empresa Urbafor

Nedar en el paradís

Esports

l pròxim dia 20 de juny tindrà lloc la sortida de la IV Travessia de natació Praderies de Posidònia illa de Formentera, que consta de set quilòmetres en mar oberta vorejant la costa de l’estany des Peix fins a la platja de cala Saona. Les categories incloses en aquesta travessia són: general, màster, veterans, locals i discapacitats, tant en categoria masculina com femenina. Els premis seran en metàl·lic i corresponen a una dotació econòmica de 400 euros per al primer guanyador de la general masculina i femenina. La prova tindrà una durada màxima de tres hores, a una profunditat mitjana de 10 metres i de fins a 20 metres en determinats trams del recorregut. Des del Consell Insular de Formentera s’ha muntat tot un dispositiu de seguretat que estarà operatiu durant tota la travessia, amb el cos de seguretat de platges del Consell, barques de suport i piragües de l’organització, a més d’avituallament al llarg de tota la carrera. Es tracta d’una iniciativa que, any rere any, adquireix més reconeixement amb la participació de nedadors d’Alacant, Castelló, Barcelona, Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera. Aquest fet és un indicador de la repercussió que està tenint en l’àmbit nacional aquesta travessia, que té com a objectiu potenciar l’esport a Formentera i en la qual s’espera arribar al centenar de nedadors

foto: Jose A. Arribas

IV Travessia illa de Formentera | 20 de juny de 2010 | Inscripcions i informació a travessiaformentera.blogspot.com

II Mitja Marató

ormentera acull la II edició de la Mitja Marató el proper 16 de maig amb l’objectiu de convertir-se en un esdeveniment esportiu que actuï com un reclam més per visitar la menor de les Pitiüses. La cursa té un recorregut de 21 quilòmetres i va des del far de la Mola fins al port de la Savina, passant per Sant Ferran i es Pujols. Hi podran participar totes les categories masculines i femenines a partir de la majoria d’edat.

El Consell Insular de Formentera disposarà un servei mèdic, un servei d’ambulància i un dispositiu de seguretat a les carreteres. Durant el recorregut comptaran amb punts d’avituallament als quilòmetres 5, 10, 15 i a l’arribada, on també hi haurà un equip de fisioterapeutes per atendre els esportistes.

fins ara la xifra és de gairebé 200 inscrits. Tots els participants rebran obsequis com camisetes de la mitja marató o una bossa amb productes típics de l’illa.

L’edició passada va acollir atletes de diferents indrets com Balears, Barcelona o Itàlia, i en aquesta edició s’espera la inscripció d’uns 300 esportistes, ja que

II Mitja Marató | 16 de maig | Inscripcions i informació a la web www.marato-formentera.com

Organitzada per la conselleria d’Esports de Formentera, aquest any la Mitja Marató compta amb l’atleta Josef Ajram com a esportista convidat

Gran èxit de participació a les activitats esportives de Setmana Santa

urant la celebració de la Setmana Santa a Formentera, va tenir lloc la XVIII edició de l’Stage de Judo al pavelló esportiu, els dies 1, 2, 3 i 4 d’abril, dirigit pel seleccionador nacional de judo Ignacio Bueno. En aquest stage, que va tenir un gran èxit de participació, els esportistes pogueren practicar les tècniques més perfeccionades d’aquest esport. Un esdeveniment consolidat a Formentera per als amants del judo i que va comptar amb la participació de la selecció autonòmica de València, amb

quatre equips de les categories infantil i cadet, una selecció de Tarragona i una de Barcelona. El darrer dia de les dos activitats, el president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, va fer entrega dels trofeus. I passant del judo al futbol, també es va celebrar la II edició del Torneig de Futbol aleví els dies 3 i 4 d’abril al camp de futbol municipal. Amb la participació de vuit equips que competien en tres fases eliminatòries, va quedar guanyador l’Inter de Milà després de derrotar en la final el Villareal CF (62). El president del Consell Insular de

Formentera, Jaume Ferrer, i el delegat de presidència per a l’esport, Diego González, lliuraren als campions un guardó en forma d’àmfora. La SE Formentera va acabar en tercer lloc després d’imposar-se, en un partit emocionant, al RCD Mallorca (3-2). El FC Barcelona, l’Albacete, el Puig d’en Valls i la UE Sant Josep participaren també en un torneig que va comptar amb la participació de més de 100 persones i s’està consolidant any rere any

Economia, Teritori i Habitatge

Els fons europeus a Formentera

l Consell Insular de Formentera ha aconseguit, els darrers tres anys, importants partides de finançament provinents de la Unió Europea. Podem destacar el projecte de la primera fase de soterrament de contenidors als nuclis urbans de l’illa, subvencionat en un 50% per fons europeus (600.000 euros) i també la remodelació de l’antic quarter de la Guàrdia Civil que acabarà en la creació del centre artesà i mercat pagès “Antoni Tur Gabrielet”, on el finançament europeu arriba també al 50% del projecte (350.000 euros). El finançament per a aquestes dos actuacions prové del fons FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional). Així mateix, la segona fase de soterrament de contenidors que es durà a terme l’hivern del 2010 al 2011 estarà també finançada mitjançant el Fons de Cohesió de la Unió Europea amb un import d’1.000.000 d’Euros. Els darrers tres anys, el Consell Insular de Formentera ha aconseguit devers 2.000.000 d’Euros de finançament europeu per portar a terme projectes bàsics per al desenvolupament de la nostra illa

La Comissió Tècnica Assessora (CTA)

es de la creació del Consell, molts han estat els canvis que s’han produït a Formentera. Un de tants és l’aprovació del Reglament Orgànic de Funcionament (ROC), que posa les pautes de com ha de funcionar la nova institució. D’aquest nou reglament, i tant a nivell d’activitats com urbanístic i de patrimoni, emana la Comissió Tècnica Assessora (CTA), òrgan encarregat d’analitzar i informar de la majoria de projectes d’obra major, patrimoni i activitats. Tots aquells expedients que abans s’enviaven a l’antic Consell Insular d‘Eivissa i Formentera, ara es

resoldran des de Formentera, amb la intenció de poder escurçar els terminis de tramitació de les llicències d’obra. Aquest òrgan estarà integrat per personal tècnic del Consell (advocats, arquitectes, enginyers, tècnics de medi ambient i patrimoni) i per tècnics externs nomenats pel Col·legi d’Arquitectes i pel Col·legi d’Enginyers. Aquest òrgan tindrà també participació social mitjançant els grups de defensa de la natura, com és el GOB, i de defensa del patrimoni cultural, com és l’Obra Cultural Balear de Formentera. També comptarà amb un tècnic de la Direcció General d’Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears.

La intenció és crear un òrgan tècnic i independent, amb una àmplia representació, que assessori el Consell Insular per tal de resoldre tots els temes urbanístics i patrimonials que es plantegin de cara al futur. Un òrgan que vetllarà també per l’estricte compliment i aplicació de les lleis i donarà garantia i seguretat, tant tècnica com jurídica, a l’àmbit urbanístic i patrimonial de Formentera

El nou òrgan d’assessorament del Consell de Formentera

El pressupost del Consell Insular de Formentera Bartomeu Escandell | conseller d’Economia, Territori i Habitatge

’illa de Formentera ha experimentat un canvi molt important des de la creació del Consell respecte dels seus comptes. Hem passat de tenir números d’ajuntament petit (l’any 2008 els pressupostos liquidats de l’antic Ajuntament de Formentera no arribaven als 9.000.000 d’Euros) a comptar amb el pressupost del Consell de 2010, que arriba fins als 32.000.000 d’Euros aproximadament. Aquest canvi ve donat per la creació de la nova institució, que gestiona tots els serveis que li són propis i que abans prestava el Consell Insular d’Eivissa i Formentera, apart dels serveis municipals que seguim prestant com a Consell.

El Consell Insular de Formentera obté ingressos de diverses maneres: una és la recaptació de taxes i impostos (és l’únic Consell que ho fa, ja que aquesta és una atribució dels ajuntaments), dels quals obté entre sis i set milions d’euros anuals; l’altra és la gestió de les noves competències com a Consell, per les quals es reben uns 4.000.000 d’Euros del Govern de les Illes Balears, i l’altra és la participació en els impostos de l’Estat, on la xifra arriba als 2.000.000 aproximadament. Aquestos són els ingressos, que no varien substancialment d’un any a l’altre. Després n’hi ha d’extraordinaris com poden ser els diners que arriben del Govern Balear per a inversió i fruit del dèficit

d’infraestructures que Formentera havia patit sempre respecte a les altres illes i que l’any 2010 arriba als 6.000.000 d’euros. En aquesta partida, destaca el conveni de carreteres signat amb el Ministeri de Foment per import de 5.000.000 d’euros i altres convenis com la remodelació de la plaça Europa des Pujols amb el Ministeri de Turisme, de 3.000.000 d’euros, els Fons Europeus de Cohesió per a la segona fase del soterrament de contenidors que arriba a 1.000.000, o el conveni per a la promoció turística amb la conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears d’1.000.000 d’euros també. Aquestes partides generals, juntament amb altres convenis menors, són la font d’ingressos de la qual es nodreix el nostre Consell. Al capítol de despeses, una part molt important va destinada a sufragar els costos de personal i funcionament de la institució, així com a desplegar tota la funció pública i serveis quant a benestar social, ordre públic, cultura, medi ambient, jovent, esports, etc. L’altra gran partida es destina a la inversió pública, que com a eixos principals té la dotació de serveis i infraestructures i l’embelliment de tots els pobles de la nostra illa, així com la creació de nous espais necessaris per a Formentera com el nou poliesportiu, el centre de dia, la residència de majors, l’ampliació de l’escoleta de Sant Francesc i altres que començaran aviat. És cert que l’esforç per aconseguir totes aquestes partides ha estat molt important, però ha propiciat que la nostra illa comenci a tenir el finançament que li era just i que encara esperam seguir millorant. Un pressupost que ajuda a millorar la qualitat de vida dels formenterers i formentereres, crea llocs de feina i fa que la nostra illa avanci amb pas ferm

Medi Ambient i Noves Tecnologies

Ses Salines de Formentera Sílvia Tur i Ribas | consellera de Medi Ambient i Noves Tecnologies

es aigües rosades dels estanys saliners, les motes de guixos que dibuixen léntramat dels concentradors i cristal·litzadors de ses Salines, la vegetació de limoniums endèmics de Formentera, testimoni d’una època antiga i memorable, unes edificacions i casetes que han donat resguard a tantes hores de feina consagrades a una activitat més antiga que la nostra memòria, tot plegat conforma un tresor de la nostra història oral i escrita. Un patrimoni dels formenterers i formentereres tan arrelat en el nostre tarannà com la blavor de la mar que ens envolta. Ses Salines de Formentera no són només un espai geogràfic emmarcat en un Parc Natural. També són part del paisatge més emblemàtic i simbòlic de la nostra illa. Són part de la cultura i tradició que ens fan ser com som. Són part de la història particular de quasi bé cada família de lílla. Són testimoni de lésdevenir de la nostra terra en el temps i de com la primera indústria de lílla va permetre als jornalers formenterers cobrar el seu primer salari.

Des del Consell Insular de Formentera, no podíem girar l´esquena a un deute històric que tant els polítics com els ciutadans tenim amb les nostres salines. No podíem, de cap manera, deixar passar l’oportunitat d’aprofitar una ocasió com la que ens dóna el nostre grau d’autogovern per pagar el tribut que aquest espai meravellós es mereix. Fruit d’aquesta voluntat, i sempre amb una predisposició integradora cap a tots aquells que, d’una forma o altra, han estat i estan implicats en la gestió de ses Salines de Formentera, aconseguírem arribar a acords amb Salinera Española SA, antiga propietària dels terrenys.

Aquest acord va fructificar en la creació d’una nova empresa el 2008, Salines de Formentera SL, la qual, participada per Salinera Española SA en una part i sota una nova direcció amb David Calzada al capdavant, va confirmar el seu compromís amb el Consell Insular de Formentera de posar en valor una activitat prestigiosa, recuperar l’extracció de sal, tot adaptant-se a la regla d’oferta i demanda de mercat del nostre segle, i com no podia ser d’una altra manera, treballar per la recuperació i rehabilitació del patrimoni arquitectònic de les nostres salines. Un patrimoni declarat Bé d’Interés Cultural i, per tant, protegit amb el grau que li pertoca. Ara ja hem passat léquador de la legislatura i, amb més il·lusió que mai, podem afirmar que tota la feina de conscienciació està donant el seu fruit. Ara podem degustar les qualitats de la sal líquida trempant verdures en cru, o matisant el sabor de delicioses carns i peixos. Podem contemplar com séstan duent a terme les primeres accions de restauració de comportes, emblanquinament de cases o apuntalament de sostres i, si tot va com està previst, a finals d’estiu podrem tastar la primera collita de flor de sal de Formentera. Per part del Consell Insular séstà enllestint el projecte del Centre d’Interpretació de la Sal, que estarà situat a lémblemàtica casa de sa Roda. Aquest espai ha de ser un centre on qualsevol persona s´hi pugui apropar per conèixer de primera mà una visió del que havien estat els inicis de ses Salines de Formentera a través d’una mostra d’estris de treball antics o a través de documents gràfics i audiovisuals, així com també per conèixer el que seran les vies d’actuació presents i futures. A més, aquest espai es troba en un àmbit paisatgístic meravellós que permetrà fer de mirador i de punt d’observació de les aus migratòries que es troben a léstany Pudent, contribuint tot plegat a ampliar lóferta cultural i turística que es troba a la nostra illa. Tot això, és clar, només és una part del potencial que ofereix léxplotació de les nostres salines. El fruit del temps i del treball metòdic i sistemàtic comportarà el desenvolupament de molts altres projectes i accions derivades d’aquesta activitat. Ses Salines han estat sempre lórgull dels formenterers i formentereres, i tenim l’obligació de revitalitzar i cuidar amb afecte aquest espai, tant pel nostre bé com pel de les generacions futures

La regulació de fondejos a l’Estany des Peix mantindrà el fondeig tradicional

a futura regulació de fondejos a l’Estany des Peix respectarà el fondeig tradicional amb la implantació d’un sistema de boies ecològiques i aplicarà tota una sèries de mesures que garanteixin la seguretat de les embarcacions, com una correcta distribució dels punts de fondeig i una entrada i sortida segura de la boca de l’estany. Aquest projecte es va iniciar al juny de 2007 amb el consens i acord de l´associació “Club de Pescadors esportius de s´Estany des Peix”, que ve fent feina des de fa 15 anys per la preservació del fondeig tradicional en aquest àmbit.

L’excessiva presència de morts i embarcacions que, de forma descontrolada, es troben fondejats dins les aigües de l’Estany des Peix, està contribuint a posar en risc les comunitats de fauna i flora marina

protegides en aquest fràgil ecosistema i incloses en la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea, catalogades pel número d’habitat 1120 praderies de posidònia (localitzades a cota zero dins la bocana), nº1150 llacunes costaneres i nº1510 estepes salines. La preservació d’aquesta llacuna per la llei de Costes o la llei d’Espais naturals obliga a treballar amb una proposta d’ordenació molt acurada pel que fa a les potencials repercussions sobre els hàbitats esmentats anteriorment. Després d’haver superat els tràmits ambientals, ja s’està treballant en el projecte definitiu que es desenvoluparà a partir de l’avantprojecte i que té com a objectiu dur a terme una regulació respectuosa amb la capacitat de càrrega que permet l’estany i les demandes del col·lectiu social que n’ha fet un ús de forma tradicional. Algunes de les actuacions paral·leles

a la tramitació d’aquest projecte, com la retirada d’embarcacions abandonades, la neteja i retirada de residus del litoral, l’acondicionament del camí d’accés a la nova rampa avarador ubicada a la boca de l’estany, la disposició de dos bateries de mini contenidors de recollida selectiva i la redacció d’un projecte per la reconstrucció dels mollets més deteriorats, tenen com a objectiu la recuperació de les zones més degradades de l’estany, i amb aquest objectiu es vol posar en valor aquest espai a nivell paisatgístic i ambiental. La solució a un dels problemes més rellevants en l’àmbit marítim, suposaria conservar el tradicional paisatge de llaüts i xalanes de pesca habituals, que des de dècades n’han fet un ús respectuós i sostenible

10è aniversari del Servei Municipal de Socorrisme i Salvament

nguany es compleix el desè aniversari del Servei Municipal de Socorrisme i Salvament, i des del Consell Insular de Formentera volem fer un resum de la trajectòria d’aquest servei al llarg d’aquests

anys.

Léstiu de 1999, lÁjuntament de Formentera es va haver d’enfrontar a la realitat d’unes xifres prou preocupants, ja que fins a aquell any un total de 30 persones havien perdut la vida a la nostra illa en accidents produïts a les nostres platges i litoral. Aquestes xifres alarmants varen ser el detonant per a la creació d’un servei que proporcionés seguretat i prevenció a les platges per a tots els banyistes, tant turistes com residents. Amb aquest objectiu, lány 2000 es va contractar el servei de Creu Roja, la qual cosa va posar de manifest la necessitat de comptar amb aquest servei ja que els accidents mortals varen reduir-se de forma dràstica. Des d’aquell moment, el servei no ha fet més que créixer i ampliar-se amb lésperit d’augmentar la presència dels socorristes al major nombre possible de platges de lílla i, en aquest sentit, lány 2007 es va fer una important aposta per ferne la gestió de forma directa a través del Consell Insular. Els avantatges principals eren, d’una banda, la reducció de costos que comparativament suposava un estalvi de quasi 60.000 euros anuals i, sobretot, fer-ne una gestió personalitzada que permetés flexibilitzar el servei en funció de les demandes i exigències de cada zona amb vigilància. Avui en dia afrontam la temporada 2010 amb la major cobertura que ha existit fins ara i Formentera és en aquests

moments l´únic municipi de Balears que compta amb un servei propi de socorrisme i salvament, fet que ha motivat la presència de la nostra illa en nombroses ponències i jornades arreu de les Balears per explicar de primera mà l’organització d’aquest servei. Aquesta aposta implica una feina intensiva de formació continua, ja que es duen a terme cursets de socorrisme gratuïts per als residents i des del 2007 també es fan tallers amb els al·lots i al·lotes del Casal de Joves, amb la finalitat de fer-los prendre consciència de la responsabilitat de dedicar-se a aquesta professió, tot apropant-los a una nova possibilitat de treball que per altra banda no deixa de ser molt vocacional. Per a aquesta temporada 2010, la conselleria de Medi Ambient amplia el servei de seguretat de platges amb tres socorristes més, la qual cosa en farà un total de 21. Aquesta acció permetrà donar cobertura a la platja des Caló, on cada cop hi ha major afluència de banyistes però que fins ara no tenia cobertura. També hi haurà dos efectius més a la platja des Cavall d’en Borràs. Pel que fa als mitjans tècnics mes rellevants de què disposa el nostre servei, comptam amb un total de tres motos aquàtiques des del 2007 i, a més, aquesta temporada es completaran amb una llanxa pneumàtica semirrígida de sis metres, aportada per la Direcció General d’Emergències. D’altra banda, també s´ha fet una passa més per tal de dur a terme ládaptació de la primera platja accessible de lílla, la qual cosa té per objecte facilitar láccés a les platges a les persones amb mobilitat reduïda. La primera platja serà es Cavall d’en Borràs i, en aquest sentit, sádaptarà el pendent i característiques de les passarel·les i hi haurà elements com tarimes i punts d’ombra. Aquest projecte d’adaptació continuarà amb les platges des Pujols i Migjorn de cara al proper estiu

Turisme i Mobilitat

L 23

’entrada en vigor del Reial Decret 1516/2007 que regula i fixa les línies marítimes d’interès públic, arriba sense la inclusió de Formentera, que és la única illa que no disposa d’aeroport i que, per tant, té la via marítima com a única connexió amb l’exterior. Per tal de solucionar aquest problema, des del Consell Insular de Formentera s’han mantingut diverses reunions amb la Direcció General de la Marina Mercant del Ministeri de Foment, demanant la inclusió de Formentera i la garantia d’unes freqüències setmanals de connexió directa amb la Península, basant-se en els requisits establerts pel reglament de la Unió Europea 3577/92. Com a prova, s’hi adjunta un informe sobre dades de passatgers, comparatives de preus i la singularitat de l’illa de Formentera, justificant el perjudici econòmic que pateix la nostra illa per l’absència d’una connexió directa i pel monopoli actual de les companyies navilieres, tal com va manifestar el Tribunal de la Competència l’any 2004 en un expedient que es referia a la concentració d’empreses de transport marítim entre les Pitiüses. En aquest expedient s’aportaven una sèrie de

Formentera exigeix l’obligació de servei públic de la línia marítima entre les Pitiüses mesures que sis anys després no han millorat en res la situació. La resposta del Ministeri de Foment a la reclamació de Formentera conclou que cal comunicar davant aquest ministeri i la Direcció General de la Marina Mercant la justificació d’aquesta necessitat per a l’illa de Formentera per tal que pugui ser modificat un Reial Decret. Donada la passivitat del Ministeri de Foment, al qual se li va lliurar la documentació fins a tres vegades, es comença a treballar conjuntament amb la conselleria de Mobilitat del Govern Balear, que s’ha sensibilitzat amb el problema del transport marítim a Formentera. Amb aquesta iniciativa, s’aconsegueix aplicar el 50% de descompte als residents extracomunitaris de l’illa, que pagaven un preu de turista, i s’ha elaborat la Llei de transport marítim de les

Illes Balears, que permetrà regular la prestació del tràfic marítim entre Eivissa i Formentera. Així mateix, se segueix treballant conjuntament per aconseguir la connexió de Formentera amb la Península. Mentre es lluita per aconseguir la modificació del Reial Decret 1516/2007, el Consell Insular de Formentera uneix esforços per requerir l’obligació de servei públic abans del 2011, data en què finalitza el contracte amb l’empresa encarregada d’oferir les connexions de servei públic a les Balears. L’equilibri territorial que l’Estat ha de garantir i la lliure mobilitat de les persones, que en el cas de Formentera es veu molt reduïda a causa de la doble i, de vegades, triple insularitat, és un dret dels formenterers i una obligació del govern espanyol, que un cop s’aconsegueixi suposarà un abans i un després en el transport marítim a Formentera

Comença el Pla de Mobilitat estival

es del mes de maig, comença a ser operatiu el Pla de Mobilitat de Transport Públic per a la temporada d’estiu, que des de l’any passat compta amb diverses novetats, entre les quals destaca l’increment del servei amb un considerable augment de les freqüències. Per a aquest estiu, l’horari de la línia nocturna (L7) s’ha ampliat fins a les 4 de la nit, a més d’augmentar-se la flota d’autobusos de cinc a nou i crear-se dos línies noves, entre les quals destaquen la L8 de servei regular a la demanda des de les 5 del matí fins a les 11 de la nit, del port de la Savina fins als centres turístics des Ca Marí, es Caló o es Pujols, i viceversa. Aquest servei connecta amb la primera barca de sortida a Eivissa i fins a les 10 del matí es pot sol·licitar el dia abans als telèfons 610422503 /

971323181. Per accedir al servei la resta de franges horàries, es pot sol·licitar 20 minuts abans. El nou Pla de Mobilitat compta amb un total de vuit línies regulars, a més de dos rutes amb itineraris turístics, dirigides als residents i als turistes. La L3 realitza el recorregut cada 30 minuts entre la Savina i la platja d’Illetes, i ofereix la possibilitat d’adquirir un abonament per a tot el dia, amb el qual els turistes poden disfrutar d’una estona de platja amb un servei de recollida a les 3 i a les 5 de la tarda des d’Illetes i des de la platja des Pujols, per visitar la zona des Mirador i el far de la Mola. Pel que fa a la L6 ofereix un servei des de diferents punts de l’illa per anar al Parc Natural de ses Salines, dirigida a la gent resident que es vol desplaçar fins a la platja. Compta amb dos sortides

al matí (10 h i 11 h) i dos sortides al vespre (17 h i 18 h). La resta de línies cobreixen totes les zones de l’illa. La L1 rodeja el perímetre de l’estany Pudent amb una freqüència de 30 minuts, la L2 opera cada hora entre el port de la Savina i el far de la Mola (amb parades as Ca Marí i Maryland), la L4 realitza els trajectes entre Sant Francesc i cala Saona cada hora i la L5 fa viatges directes entre Sant Francesc i es Pujols, i viceversa, amb dos sortides al matí i dos a la tarda, de cara a donar un servei als residents. En relació al bus elèctric que fa el recorregut del camí d’Illetes, es disposa de dos autobusos amb 14 places cadascun, completament gratuïts amb un servei des de les 10 h fins a les 19 h. L’objectiu d’aquest pla de transport és flexibilitzar el servei i acostar el transport públic a la ciutadania. Des del 2008 s’han dut a terme diverses mesures de mobilitat a l’illa i el nombre d’usuaris ha augmentat un 80% en els mesos d’estiu, simplement amb un increment de freqüències i una estructuració d’horaris. A més a més, des de la conselleria de Turisme de Formentera es vol animar els turistes a descobrir Formentera a través del transport públic amb la creació dels nous itineraris turístics

Totes aquestes línies operen cada dia des del 15 de maig fins al 30 de setembre.

foto: Joan Joan

Passió per Formentera i passió per l’esport II edició de Formentera to Run Durant una setmana, des del dissabte 29 de maig fins al 5 de juny, tindrà lloc la II edició de la cursa Formentera to Run, una trobada que combina esport i turisme i que té com a objectiu fomentar la pràctica esportiva alhora que descobrir els millors racons de l’illa. Es tracta d’un recorregut pels camins de terra de l’illa i les seves carreteres secundàries, el qual ofereix la possibilitat de gaudir d’unes vacances combinant esport, natura, sol i platja. Els participants hauran de realitzar cinc etapes amb distàncies d’entre 10 i 20 quilòmetres cadascuna, per completar un total de 65 quilòmetres aproximadament.

Totes les etapes estan dissenyades per contemplar la biodiversitat característica de l’illa, des de les passarel·les de fusta de la platja de Migjorn, l’abundant vegetació del Pilar de la Mola, el recorregut pels camins de terra i els abruptes penya-segats de punta Pedrera o la panoràmica de ses Salines a la part més meridional de l’illa.

I Volta a Formentera en caiac de mar Una altra de les possibilitats per combinar natura i turisme actiu, és la realització de la I Volta a Formentera en Caiac de mar, que se celebrarà els dies 9, 10 i 11 de maig. Aquesta primera edició s’estructurarà en tres etapes, donant la volta a l’illa literalment des de l’estany des Peix fins a l’hotel Formentera Playa a la primera etapa, de l’hotel Formentera Playa fins as Caló a la segona etapa, i des Caló a la Savina a l’última etapa.

El Consell de Formentera va donar suport a aquesta iniciativa l’any passat, i atesa la bona acceptació amb quasi 60 participants, s’ha continuat amb la segona edició, que ja s’ha fet extensiva al mercat nacional i s’espera arribar a un centenar de participants.

Un total de 68 quilòmetres costa a costa, on els participants aniran acompanyats d’un grup de col·laboradors format per biòlegs, geòlegs i historiadors, els quals aniran fent parades estratègiques explicant el valor històric, mediambiental i geològic dels llocs més importants.

Formentera to Run | Del 29 de maig al 5 de juny | Inscripcions a www.formenteratorun.com

I Volta a Formentera en caiac de mar | del 9 a l’11 de maig | Més informació i inscripcions a www.4nomadas.com

Entrevista a Francesc Ferrer

“Això que puguis promocionar un lloc on el 80% de l’allotjament és familiar, ja és una atracció turística per ella mateix”

es de l’arribada del primer grup d’estudiants francesos a Formentera, l’any 1968, han canviat moltes coses, de les quals en Francesc Ferrer, més conegut com a Xico, n’ha estat testimoni directe. Dedicat a la indústria turística des dels 16 anys, es va establir a Sant Antoni, on va descobrir la seva passió pel tracte amb la gent i els idiomes. La seva dedicació al turisme el va encaminar cap al moviment associatiu i polític, sent regidor de l’Ajuntament de Formentera els darrers anys del franquisme i president del club de futbol Formentera, de l’Associació Hotelera, del Patronat de Turisme i de la Cambra de Comerç des de l’any 1982 fins al 2002, en què es va dedicar exclusivament al seu negoci. Què et va portar a dedicar-te a la indústria turística? Des dels 16 anys sempre m’he dedicat a la indústria turística. Era una de les poques coses que podies fer a Formentera en aquell temps. Em va agafar la idea d’anar a buscar feina fora i me’n vaig anar a fer el servei militar a Eivissa, i després em vaig quedar a Sant Antoni durant 9 anys. M’agradava molt el tracte amb la gent i els idiomes, i l’any 1969 vaig comprar aquest petit solar as Pujols a l’inici del ‘boom’ de la construcció, i l’interès de la gent per adquirir aquest solar em va fer despertar. L’any 1970 obrírem com a restaurant. Com ha canviat el turisme després

de 50 anys? Han canviat moltes coses en sentit positiu. Avui en dia Formentera té unes instal·lacions bones, tot i que sempre es pot millorar. Considero que falta formació professional, que la joventut s’ha tornat molt còmoda. Formentera té un gran futur per davant, però no ens podem adormir i hem d’aconseguir algunes infraestructures que per a mi són importants. El fet de no tenir aeroport, crec que hauria d’obligar a comptar amb un port millor. Els hàbits en el turisme han canviat i ara hi ha una tendència a fer escapades, per la qual cosa més que mai depenem d’un transport segur i econòmic. En Francesc té moltes anècdotes per contar, fruit de la seva dedicació durant dècades. Recorda, per damunt de tot, la visita de l’equip de futbol alemany Borussia Monchengladbach l’any 1975. Arran d’aquesta visita, es va organitzar un torneig de futbol anual i l’arribada del famós jugador alemany Berti Vogts va atreure la televisió alemanya a Formentera, aconseguint una fita inèdita per a la promoció de l’illa. Vares ser un dels promotors, juntament amb en Llorenç Vidal, d’aconseguir una promoció autònoma per Formentera. Vaig estar un temps a l’Ajuntament de regidor de Turisme i després sempre he estat molt ficat en moviments associatius. En aquell moment lluitàrem molt i tinguérem el suport de les institucions, sobretot des

de Mallorca, amb en Francesc Cladera al capdavant de l’àrea de turisme del Govern Balear. Tot això feia que la meua tasca fos molt més fàcil. En Cladera va fer un reglament nou perquè el Patronat de Turisme pogués tenir una autonomia i comptar amb un pressupost propi. Això ens va fer adonar de la realitat. Què opines de la relació qualitatpreu que hi ha a Formentera? Com he dit abans, el tema de la formació professional el veig preocupant, no només la dels treballadors sinó la dels mateixos empresaris. El servei que es dóna a Formentera no està gaire lluny de la relació qualitat-preu, però s’hauria de donar més facilitat als empresaris per millorar els establiments de cara al turisme. La solució és que el turista se’n vagi d’aquí pensant que gastar més per venir a Formentera paga la pena. No hem de voler miracles, ja que mai podrem lluitar en preus, però això que puguis promocionar un lloc on el 80% de l’allotjament és familiar, ja és una atracció turística per ell mateix. Però una de les coses que més em preocupa és la quantitat d’inversors especuladors. Ara s’estan modificant uns costums que s’han de regular perquè acabaran per destrossar tot allò que nosaltres hem conservat. Per posar un exemple, la regulació d’Illetes ha estat una cosa molt positiva. Ara hi ha la gent que hi pot haver, es pot accedir en casos d’emergència i s’està demostrant que, si es vol i es posen mesures, es poden fer les coses bé

ILLA AL SUD

Beni Trutmann, el provocador d’emocions i realitzador de documentació Xavier Àlvarez de Lara

aig conèixer en Beni a finals dels anys setanta; a principi dels vuitanta vam començar la construcció dels jardins de casa seva i ja érem bons amics. Ell va ser qui em va empènyer, obligantme a sortir del meu jardí , a dedicar un esforç al comú, dient-me que tenia la responsabilitat de fer més pel meu entorn, tant social com territorial. A finals dels vuitanta em va quasi forçar a assistir a una espècie d’assemblea d’agents socials d’aquells moments, on es replantejava la necessitat urgent d’intervenir socialment i políticament a Formentera, des de les entitats cíviques, en defensa del seu patrimoni cultural i territorial. Això es va traduir en quinze anys d’activisme social intens, sempre acompanyat per la seva personalitat. A part d’altres coses, en Beni i jo en teníem una de molt important en comú, i és que estàvem enamorats de Formentera i de la seva gent. És clar que en aquells temps encara hi havia molts motius per estar-n’hi, ja que Formentera conservava la seva màgia, cada casa era

un món i cada persona un personatge. Malauradament, ara això ja no és del tot així, ja som uns més d’aquest món, alienats com tots. Probablement és el que tocava, desenvolupar-se per evolucionar finalment. El que no tinc gaire clar és si som més feliços, objectiu de tot ésser vivent. A partir de tot això, els dos començàrem una llarga campanya en defensa d’aquests valors i que ens va portar a vigilar les barques de bou des dels vaixells de Greenpeace, al control dels emissaris submarins i els seus vessants, a la neteja de fons marins, fins a la darrera campanya que estava preparant per denunciar la quantitat de burilles que hi havia a les platges i l’impacte del turisme massificat, desproporcionat per a Formentera, i que posava en perill els valors que ens havíem proposat defensar. Recordo que la reflexió de fons, expressada en llargues estones inoblidables a la vora del foc de la seva llar, era el que un bon amic va

batejar com “ecologisme il·lustrat”, però que en realitat és el que tots hauríem de comprendre com a base de supervivència i benestar: no és possible ser feliç si els teus veïns i el teu entorn no ho són. Si la Terra està malalta com a conseqüència del que li fem, tots ens hi posarem, és un egoisme ben entès, ja que es basa en el fet que som un tot i el que li passi a uns, els passarà als altres. Vull donar una imatge d’en Beni, no tant coneguda de la seva obra com la documentació de la bellesa i la cultura de Formentera, sinó la de la documentació dels impactes que rebien les dos. És per això que acompanyo aquest escrit, amb fotos representatives d’aquesta mirada i de la complicitat que teníem. Finalment, vull agrair al Consell Insular de Formentera, l’organització, des de fa ja set anys, del concurs de fotografia que porta el nom de Beni Trutmann, i que fa que la seva memòria resti amb nosaltres i per a Formentera

POSA’T AL DIA Exposició del fotògraf, premi Maig • II Mostra d’Art i Artesania. Del 30 d’abril al 2 de maig. Plaça de la Constitució de Sant Francesc.

• Festes de Sant Ferran 2010. 30 de maig. Actuació de Diversons, Lusofonías i Sandra Rehder.

• Volta a Formentera a Peu. 1 i 2 de maig. Organitza: Amics de Formentera. Més informació a www.amicsdeformentera.cat

• I edició de Premis de l’Esport. Maig. Consell Insular de Formentera.

• Exposició dels alumnes del Taller de Ceràmica. Del 3 al 8 de maig. Inauguració dilluns 3 a les 20 h Sala Municipal d’Exposicions. • El documental del mes. The Queen and I. Director: Nahid Persson Sarvestani. Dijous, 6 de maig, a les 20:30 h. Sala Municipal de Cultura. • Trobada de caiac de mar. Copa balear de caiac de mar. 8 de maig. • Dia d’Europa. 9 de maig. • I Volta a Formentera en caiac de mar. 9, 10 i 11 de maig. Informació a www.formentera.es o www.4nomadas.com • Exposició de les fotos guanyadores i una selecció dels participants en el Concurs de Fotografia Beni Trutmann. Del 10 al 25 de maig. Inauguració dilluns 10 a les 20 h Sala Municipal d’Exposicions. • Dia mundial de la fibromiàlgia i de la fatiga crònica. 12 de maig. • II edició de la Mitja Marató de Formentera. 16 de maig. Més informació a www.marato-formentera.com • Dia Internacional dels Museus. 18 de maig. Al matí, visita guiada al Museu d’Etnografia de Formentera. Activitats per als més petits amb tallers tradicionals per a escoles. Museu d’Etnografia de Formentera

• 5a Primavera de Cultura. Maig. Organitza: Obra Cultural Balear de Formentera.

nacional de Fotografia, Alberto GarcíaAlix. Del 31 de maig al 26 de juny. Inauguració dilluns 31 a les 20:00 h. Sala Municipal d’Exposicions.

Juny • XXII edició de la regata Peñón de Ifach. Alacant - Formentera. Del 2 al 5 de juny. Més informació a www.rcnc.es • III edició de la Passarel·la de Moda de Formentera. 12 de juny. Passeig de la Marina. • IV Travessia illa de Formentera. 20 de juny. Més informació a travessiaformentera.blogspot.com • Festes de Sant Joan 2010. Revetlla de Sant Joan el 23 de juny i Flower Power el 26 de juny. El Pilar de la Mola. Organitza: Comissió de Festes de la Mola. • Formentera to Run. Del 29 de maig al 5 de juny. Inscripcions a www.formenteratorun.com • El documental del mes. Primer dijous de cada mes. 20:30 h. Sala Municipal de Cultura. • Festival dels alumnes de música Illa de Formentera. Última setmana de juny. Sala Municipal de Cultura.

5a edició de Cinema a la Fresca. Jardí de ses Eres i plaça de Sant Ferran.

Fires i Mercats Tot l’any: dimarts i dissabte, mercat de segona mà al Jardí de ses Eres, a Sant Francesc. D’11 a 14 h. De maig a octubre: diàriament, mercat des Pujols, al passeig marítim. De 20 a 24 h. De maig a octubre: dimecres i diumenge, mercat de la Mola, al Pilar de la Mola. De 16 a 23 h. De maig a octubre: dijous, divendres i dissabte, mercat artístic de Sant Ferran de ses Roques, al carrer Major de Sant Ferran. De 19 a 24 h.

Concerts de música en viu a les places World Music tots els dijous a les 22 h. Plaça d’Europa (es Pujols)

Música en viu tots els divendres a les 22 h. Plaça de Sant Ferran. Jazz tots els dissabtes a les 22 h. Plaça de Sant Francesc.

Cursos Taller d’elaboració de licor d’herbes. Primavera de Cultura. Maig. Organitza: Obra Cultural Balear de Formentera.

Informació i inscripcions al telèfon 971.32 25 20.

Cambra de Comerç.

• Web 2.0 i l’empresa. 24 hores.

Informació i inscripcions al telèfon 971 32 20 61.

• Aplicacions informàtiques de la fulla de càlcul. 50 hores.

• Qualitat i atenció al client. Maig. 10 hores.

• Gestionar amb dades. Indicadors. 20 hores.

• Estratègies de visibilitat a google per a empreses turístiques. Maig. 3 hores. Gratuït.

• Llibre blau. 20 hores. • Prevenció de riscs laborals. 30 hores.

• Ofimàtica: Curs intensiu de word i excel. Maig. 10 hores.

Subvencions

• Qüestions d’actualitat de l’IVA. Maig. 3 hores.

Bonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials. Conselleria d’Urbanisme (plaça de la Constitució, 1).

• Innovació i creació de valor a l’empresa. Maig. 3 hores. • Gestió i Control dels costos. Maig. 3 hores. • Procediments de gestió tributària. Maig. 3 hores.

Ajuts i subvencions per a emprenedors i empreses. Informació: departament de Treball i Formació de la conselleria de Benestar Social (antic centre mèdic).

• Tancament comptable i fiscal 2009. Maig. 3 hores.

Ajuts a empreses. Més informació a la conselleria de Benestar Social (antic centre mèdic).

• Declaració de l’IRPF 2009. Maig. 3 hores.

Comissió de Festes de la Mola. Sant Joan 2010 es festes de Sant Joan ja s’apropen, i des de la Comissió de Festes de la Mola ja comencem a preparar-les. Les de Sant Joan són unes festes que molta gent espera ansiosament, ja que són un referent per a l’estiu, per poder gaudir les nits fresques amb bona música, amb la companyia d’amics i assaborint la nit més curta de l’any. Enguany, el dijous 23 de juny, farem la gran torrada popular seguida de diverses actuacions musicals de grups tant illencs com de fora per amenitzar la nit i hi haurà una pausa a mitjanit per a l’encesa del foc de Sant Joan. Un altre acte molt esperat

Petita i Mitjana Empresa.

LES NOSTRES VEUS

serà la nit del 26 de juny amb la ‘Flower Power’. Enguany no us la podeu perdre, serà la mare de totes les ‘Flowers’. La Comissió de Festes de la Mola ja porta molts d’anys preparant festes a Formentera. Vàrem començar celebrantne dos: les festes de Sant Joan i les del Pilar. Avui en dia n’hi ha una més al calendari: l’Olimpiada Pagesa. Cada festa és sempre un gran repte per a nosaltres. Les tres, encara que siguin sempre a la Mola, són molt diferents, tant pel tipus de gent que hi participa, com per les dates en què se celebren. Així, les festes de Sant Joan les celebrem en

temporada alta, amb una gran afluència de gent més jove i d’arreu del món. Quan un es troba al final de la temporada, pot gaudir de les festes del Pilar, que són les festes patronals, amb un to més religiós i amb més èmfasi en activitats esportives i lúdiques per a la gent de Formentera. Per acabar, fem l’Olimpiada Pagesa, ja en ple hivern, amb la intenció de no perdre vells costums, activitats que anys enrere eren molt corrents i que avui dia s’estan perdent. Si no sabem d’on venim no sabem on anem. La Comissió de Festes de la Mola us convida a disfrutar de cada festa que celebrem. Molt anys i bons, i salut

L’Obra Cultural Balear de Formentera, un cor que batega Raquel Guasch i Ferrer Presidenta de l’Obra Cultural Balear de Formentera

’Obra Cultural Balear de Formentera (OCBF) es caracteritza per ser una associació que des dels seus inicis ha defensat el territori, la cultura i la llengua catalana. La gent de Formentera considera l’OCBF un dels referents socials que vetlla per la recuperació i la dinamització del nostre patrimoni. Aquest llegat que ens trobàrem en assumir la directiva d’una associació reivindicativa com aquesta va significar no poder-nos relaxar en aquesta nova empresa. A grans trets, els objectius que ens marcàrem consistien en mantenir més presència exterior en altres organigrames, com en el Consell Social de la llengua catalana i en el Consell

de direcció de l’Institut d’Estudis Baleàrics; esdevenir un referent més actiu com a institució assessora per al Consell de Formentera. En aquest sentit se’ns han encomanat diferents estudis que posteriorment han acabat fent-se realitat, com la creació de nous carrers, la nova simbologia; i seguir amb la programació cultural, tot focalitzant l’atenció en la Primavera de Cultura, que se celebra des de l’any 2006. Aquesta idea sorgí per una doble motivació: celebrar la diada de Sant Jordi i, a més, allargar en el temps tota la programació d’actes. Si bé, en aquests moments, la conselleria de Cultura també és un bon motor de programació cultural.

Cultura inclou, el que ja és un clàssic, el Taller d’herbes, acte innovador que comencàrem a fer des de l’Obra i que ha tingut una gran acceptació. Hi incloem també dos presentacions de llibres, una novel·la i un estudi històric, un itinerari literari i el ja habitual encontre de poetes. Fa uns anys que, per unir esforços i coordinar els actes en èpoques assenyalades, l’OCBF i nombroses institucions i associacions col·laboren en la programació cultural, perquè pensam que és absurd treballar de manera aïllada tot col·lapsant l’agenda cultural i, a més, de vegades la complexitat dels reptes que es fixen, si són compartits, resulten més assumibles.

A més a més, hem reprès, després d’uns anys, la tasca de publicar obres d’interès local tot creant la col·lecció Llibres de l’Obra. Han sortit a la llum Rondalles i contalles de Formentera i el llibre commemoratiu dels 30 anys d’OCBF titulat Obra Cultural Balear de Formentera, 30 anys de compromís. En aquest sentit, dos estudiosos locals estan preparant sengles publicacions que, previsiblement, abans de la tardor trobarem a les llibreries.

El món associatiu requereix temps, feina, il·lusió, voluntat i empenta. La societat formenterera necessita mantenir el teixit associatiu actiu perquè així esdevindrà més rica i s’enfortirà. És per això que aprofitam l’ocasió per convidar-vos a participar i col·laborar en tot allò que sigui útil per conservar i potenciar la cultura, tot formant part de l’Obra Cultural Balear de Formentera

Pel que fa a la programació d’actes culturals, enguany la Primavera de

Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través de l’adreça següent: obraculturalformentera@gmail.com

CONSELL INSULAR DE FORMENTERA

CONSORCIS I PATRONATS

Plaça de la Constitució, 1 07860 Sant Francesc Xavier Tel. 971 32 10 87 Fax 971 32 25 56 consell@formentera.es

Consorci Formentera Desenvolupament Tel. 971 32 10 67 971 32 10 16 cfd@formentera.es

EQUIP DE GOVERN President del Consell Insular de Formentera Hble. Sr. Jaume Ferrer i Ribas Vicepresidenta Primera i Consellera d’Educació i Cultura Hble. Sra. Sònia Cardona i Ferrer Tel. 971 32 12 75 cultura@formentera.es Vicepresident Segon i Conseller d’Infrastructures i Agricultura Hble. Sr. Bartolo Ferrer Mayans Tel. 971 32 10 87 ext. 8 agricultura@formentera.es

Conseller de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge Hble. Sr. Bartomeu Escandell i Tur Tel. 971 32 10 87 Ext. 1 Urbanisme@formentera.es Conseller de Turisme i Mobilitat Hble. Sr. Josep Mayans i Costa Tel. 971 32 12 10 Turisme@formentera.es Consellera de Medi Ambient i Noves Tecnologies Hble. Sra. Silvia Tur i Ribas Tel. 971 32 10 87 ext. 7 mediambient@formentera.es Consellera de Benestar Social i Joventut Hble. Sra. Margalida Font i Aguiló Tel. 971 32 12 71 benestarsocial@formentera.es

CONSELLERS/ERES Grup Polític Partit Popular Tel 971 32 12 75 pp@formentera.es Grup Polític Grup Independent de Formentera (GUIF) Tel 971 32 12 75 guif@formentera.es Diputat per formentera Hble. Sr. Josep Mayans Serra Tel 971 32 12 75 diputat@formentera.es

Patronat de Turisme Tel. 971 32 12 10 Fax 971 32 10 73 carlosbernus@formentera.es

CENTRES I SERVEIS Casal de Joves Tel. 971 32 34 93 casal@formentera.es

DIRECTORI

Emergències i Protecció Civil Tel. 112 Guàrdia Civil Tel. 971 32 20 22

Sala Municipal d’exposicions cultura@formentera.es

Parc Insular de Bombers Tel. 630083128

Sala Municipal de Cultura – Cinema cinema@formentera.es

Agencia Tributària Tel. 971 32 34 04

Policia Tutor Tel. 647 65 10 80

SERVEIS DE BENESTAR SOCIAL

Canera i Escorxador Tel. 630 08 31 28

CENTRES I SERVEIS EDUCATIUS

Àrea de Majors i Dones treballadorasocial@ formentera.es

Cementiri Tel. 971 32 12 71 benestarsocial@formentera.es

CP Mestre Lluís Andreu Tel. 971 32 24 97 cpmestrelluisandreu@ educacio.caib.es

Serveis Funeraris Tel. 630 08 31 85 Dipòsit municipal de vehicles Tel. 639 55 83 31 Inspecció Tècnica de Vehicles Tel. 971 32 31 30 itv@formentera.es Hospital de Formentera Tel. 971 32 12 12 Jutjat de Pau / Registre Civil Tel. 971 32 27 33 Oficines d’Informació Turística Tel. 971 32 12 10 informacioturistica@formentera. es espujols@formentera.es Port de la Savina Tel. 971 32 20 57 971 32 30 82 Piscina Municipal Tel. 971 32 12 40 Piscina@formentera.es SOIB Tel. 971 32 11 41 Punt Verd Tel. 900 102 656

CP Sant Ferran Tel. 971 32 87 00 cpsantferran@educacio.caib.es CP La Mola Tel. 971 32 70 53 cpelpilar@educacio.caib.es Escola Infantil Verge Meracolosa Tel. 971 32 20 59 ceivmf@terra.es IES Marc Ferrer Tel. 971 32 12 22 iesmarcferrer@educacio.caib.es Escoleta Sa Miranda Tel. 971 32 34 15 escoleta@formentera.es Escola Municipal de Música Tel. 971 32 33 55 escolamusica@formentera.es Centre d’Educació per adults d’Eivissa i Formentera (CEPA) Tel. 971 32 10 69 mdolorestamarg@yahoo.es Centre de Recursos Pedagògics Tel. 971 32 23 40

Àrea de Menors educaciosocial@formentera.es Àrea de Discapacitats projectes@formentera.es Àrea d’Immigrants immigracio@formentera.es Àrea de Treball i Formació aodl@formentera.es

ASSOCIACIONS EMPRESARIALS Cambra de Comerç Tel. 971 32 20 61 Camaraformentera@camaras.org PIMEF Tel. 971 32 25 20 info@pimef.es Associació Hotelera de Formentera Tel. 971 21 20 61 Noelia.ferrer@chif.net

MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS Ràdio Illa info@radioilla.com Televisió d’Eivissa i Formentera peptef@hotmail.com

CENTRES I SERVEIS CULTURALS

Diario de Ibiza y Formentera Diariodeibiza.formentera@epi.es

Policia Local Tel. 092 · 971 32 22 01

Biblioteca Marià Villangòmez Tel. 971 32 33 86 biblioteca@formentera.es

Ultima Hora de Ibiza y Formentera rumanix@terra.es

Ambulàncies Tel. 061

Museu Etnològic Tel. 971 32 26 70

IB3 Formentera infoformentera@ib3tv.com

SERVEIS DE SEGURETAT I EMERGÈNCIA

Snorkeling

Passeigs amb Audioguia

82 Km2 de Sensacions! Passio' per Formentera

Excursions amb Kaiac

Circuits verds sorprenents

Senderisme

Setmana de Fotografia Submarina

www.formentera.es

c Nordic Walking