Revista Formentera més propera, núm. 5 by Consell Insular de Formentera

Revista del Consell Insular de Formentera Exemplar gratuĂŻt | NĂşmero 5

Entrevista a Bartomeu Escandell Les millors imatges de l'any Nou Pla Territorial per Formentera

DLF 28-2010

Mercat

Nadalenc

de lâ&#x20AC;&#x2122;1 al 24 de desembre I Pl. ConstituciĂł, 1-Sant Francesc

Formentera

10/11

D’actualitat

SUMARI + EDITORIAL

Les notícies més destacades de Formentera al llarg de l’any 2010!>>>pàg. 4 En Primera Persona

Entrevista amb el conseller de Promoció Econòmica, Urbanisme i Territori del Consell de Formentera, Bartomeu Escandell>>>pàg. 6 Miscel·lània

Tot el que has de saber sobre les diferents àrees que conformen el Consell Insular de Formentera: urbanisme, cultura i turisme, entre d’altres!>>>pàg. 9 No et perdis l’entrevista amb Pep des Ferrer, president del cos de Protecció Civil i la seua tasca d’ajuda al poble de Formentera >>> pàg. 24 Illa al Sud

La III edició del festival Posidònia es va celebrar a Formentera amb multiplicitat d’activitats basades en la sostenibilitat mediambiental. Per Jordi Torrent >>> pàg. 26 Posa’t al dia

Informa’t de l’agenda cultural, les subvencions i els cursos durant els mesos de novembre i desembre >>> pàg. 27 Les nostres veus

En aquest número col·labora l’Associació Espai Dones, que ens fa un repàs per la seua trajectòria de lluita a favor de la dona! >>> pàg. 29

n arribar els darrers mesos de l’any, tothom, qui més qui menys, sol fer un balanç entre tots els objectius i propòsits que s’havia plantejat assolir, aquells que s’han assolit i aquells altres que, encara, per un motiu o altre, queden per fer. Aquest exercici és sa i positiu, i ajuda a encarar un any nou amb tot l’ànim i esperit necessari per engegar nous projectes o bé finalitzar aquells encara inacabats. Sense cap mena de dubte, enguany s’han materialitzat molts projectes fruit de la feina diaria de la nostra institució. En aquest sentit, en la revista que teniu a les mans trobareu informació i imatges de les activitats, esdeveniments, infraestructures i serveis al vostre abast a la nostra illa. Però permeteu-me que en destaquem alguns que per la seua rellevància i significació per a la nostra illa tendran una durada més enllà a l’any 2010. El Consell Insular ja compta amb un Reglament Orgànic, que és el marc legal on es desplega la potencialitat del nostre Consell com a institució d’autogovern de la nostra illa. Enguany, a més, s’han aprovat per unanimitat els nostres símbols representatius, fet que ha permés la celebració aquest 25 de juliol de la nostra primera diada, amb l’emotiu hissament de la nostra bandera, que conjuntament amb el nostre escut han d’esdevenir part de les nostres senyes d’identitat.

D’altra banda, i des del primer dia estam treballant per tal que la posada en marxa del nostre Consell es traduexi en nous i millors serveis. Per tal d’aconseguir-ho, enguany s’ha aprofundit en l’organització i sistematització dels tràmits més freqüents, s’han informatitzat noves àrees i, amb la posada en funcionament de la nova Oficina d’atenció ciutadana, el seu equivalent virtual, la nova plana web i el desenvolupament de l’atenció telefònica, apropam i milloram els canals d’informació i atenció a la ciutadania. El 2010 que ara acaba és també l’any de l’aprovació de les noves Normes Subsidiàries i Pla terriotorial, una nova eina de gestió del nostre territori i que permetrà el desenvolupament ordenat i planificat de les noves infraestructures. A banda d’això, no volem deixar perdre l’oportunitat des d’aquestes pàgines de felicitar-vos les festes de Nadal que d’aquí res seran amb nosaltres. Aquestes festes, les quals per a molts i moltes tenen una significació especial respecte de la resta de les festes, o bé són significatives perquè molta de la nostra gent que viu fora de l’illa, hi torna. En nom del Consell Insular de Formentera volem desitjar a totes les formentereres i formenterers unes festes de Nadal repletes de pau i alegria, i que tots comencem amb la salut i l’energia necessàries de cara a afrontar aquest nou any 2011

Directori

Tota la informació pràctica que has de tenir sobre el Consell Insular de Formentera i els seus edificis públics >>> pàg. 31

Formentera + Propera Número 5 | novembre/desembre 2010 | Exemplar gratuït Edita: Consell Insular de Formentera | Redacció: Plaça de la Constitució, 1 Sant Francesc Xavier - Formentera 07860 | Tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56 Direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <premsa@formentera.es> Direcció d’art i disseny: Nomiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotos: Alfredo Montero <virotslight@hotmail.com> Dipòsit legal: F 3-2010 | Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FSC.

D’ACTUALITAT

Les millors imatges de l’any

nguany Formentera ha acollit infinitat d’esdeveniments que han contribuït a fer de la nostra illa un lloc més unificat, la qual ha assolit la majoria de poders plens amb la constitució del Consell Insular de Formentera. Aquesta capacitat d’autogovern contribueix a pal·liar les deficiències estructurals, i condueix Formentera amb un nou pas pel segle XXI.

Festa Intercultural Formentera va acollir la VIII edició de la Diada Intercultural, que va comptar amb la participació de 15 països i 6 comunitats autònomes. Amb activitats i tallers per als més petits i petites, degustació gastronòmica i actuacions musicals, aquesta trobada de pobles va ser tot un èxit on es va fer palesa la germanor de tots els col·lectius residents a l’illa.

Fons europeus per a Formentera En els darrers tres anys, el Consell Insular de Formentera ha aconseguit devers dos milions d’euros de finançament europeu per portar a terme projectes bàsics per al desenvolupament de la nostra illa. El passat mes d’abril, els responsables de la Unió Europea visitaren Formentera per constatar el bon ritme dels projectes finançats amb aquests fons, el Centre artesà i cultural polivalent Antoni Tur “Gabrielet” i el projecte de soterrament de contenidors als nuclis urbans de l’illa. Durant aquest hivern es durà a terme la segona fase de soterrament de contenidors, amb l’objectiu de promoure el desenvolupament local i regional.

III Passarel·la de moda de Formentera

La III edició de la Passarel·la de Moda de Formentera va culminar amb un gran èxit d’assistència en una trobada en què es pogueren veure les joies, sabates, vestits de núvia i, sobretot, l’estil tan característic de l’illa, amb creacions avantguardistes d’alt nivell inspirades en la naturalesa, la mar, els colors i la vida de Formentera. Aquest esdeveniment s’ha consolidat com un referent a Formentera, que ajuda a fomentar i promocionar els comerciants tèxtils i dissenyadors de la nostra illa. 3

1 > VIII edició de la Festa intercultural el 21 de març. 2 > Visita del comissionat de la Unió Europea el 27 d’abril. 3 > La dissenyadora Eva Cardona a la passarel·la de moda celebrada a la Savina el 12 de juny. 4 > Hissada de la nova bandera institucional a les festes de Sant Jaume el 25 de juliol. 5 > Visita del president del Govern Balear, Francesc Antich el 23 de juny. 6 > Sessió plenària del 30 de setembre

I Diada de Formentera

Les festes de Sant Jaume s’han convertit oficialment en la I Diada de Formentera, el que suposa la independència i la majoria d’edat de Formentera. La hissada de la nova bandera del poble per part del president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, va estar acompanyada per una sonada tradicional a càrrec dels sonadors de Formentera. Així mateix es va fer entrega dels premis Sant Jaume a l’hostal La Savina, al mossèn Pep Costa i Guash i a Joan Colomar “Peret” i la Medalla d’Or a la coordinadora d’Entitats Cíviques de Formentera, pel seu treball com a plataforma ciutadana que aglutinà tota la societat formenterera, així com per tota la feina, trajectòria i valors que defensà i al llegat de futur que les seues accions representaren pels formenterers i formentereres. 4

Noves infraestructures L’embelliment del nucli urbà del Pilar de la Mola amb noves voreres i nou enllumenat públic d’eficiència energètica, a més de la connexió a la xarxa d’aigua, han donat un nou aire al poble sense perdre el seu encant característic. Aquesta obra de gran importància per a Formentera va ser visitada pel president de la comunitat, Francesc Antich, que també va visitar el futur poliesportiu de l’illa. Aquesta infraestructura significarà un abans i un després en la pràctica de l’esport a Formentera.

Nou Pla Territorial Insular per a Formentera

La sessió plenària del passat 30 de setembre marca una data històrica per Formentera, amb l’aprovació de les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic, un dels temes més importants per al poble de Formentera. El nou Pla Territorial Insular és una normativa de contenció que aposta per un desenvolupament moderat, sostenible i concentrat en els diferents nuclis urbans, pel que de les 11,5 hectàrees de creixement urbà possible, només es contempla el creixement d’una hectàrea respecte a les Normes Subsidiàries de l’any 89. La situació de Formentera és una de les més atípiques de l’Estat Espanyol, amb l’aprovació simultània de les normes de planejament urbanístic juntament amb elements d’ordenaciódel territori que li donen una configuració de Pla Territorial Insular (PTI). Aquest document va ser aprovat per majoria absoluta, amb el vot en contra del Partit Popular (PP) i del Grup Independent de Formentera (GUIF).

EN PRIMERA PERSONA

“El Nou Pla Territorial és una normativa moderna i avançada, que farà de Formentera un referent turístic i mediambiental”

enir sentit de l’humor és una de les claus que aplica Bartomeu Escandell a l’hora de bregar amb temes tan feixucs com pressupostos, urbanisme i territori. Al cap d’una de les àrees més determinants per al futur de Formentera, el conseller de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge serà recordat per portar a terme l’aprovació simultània de les Normes Subsidiàries i el Pla Territorial Insular. Un document adaptat a les necessitats actuals de Formentera que li han valgut dos anys intensius de feina i que li evoca un somriure de satisfacció. El conseller amb més minuts d’intervenció a les sessions plenàries, va deixar la feina en una sucursal bancària i es va llençar a l’activitat pública dins del projecte polític de “Gent per Formentera” a les eleccions del 2007. Com va ser la seua entrada en la vida política? Les meues inquietuds sempre han anat encaminades a col·laborar amb el poble. Ja ho vaig fer primer en clubs esportius, durant 8 anys a la Comissió de Festes de la Mola i, després pensant que Formentera duia un camí que consideràvem perillós, entre la nostra

colla d’amics, decidírem ajuntar-nos per fer un projecte polític i aportar la nostra idea d’allò que pensàvem que havia de ser Formentera i cap a on havia de caminar. Aquest motiu ens va portar a crear el partit “Gent per Formentera” a l’any 2005 i a concórrer en les eleccions celebrades el 2007. Com va arribar a ser conseller de l’àrea d’Economia, Urbanisme i Habitatge? La meua especialitat és concretament hisenda i economia. Tot i així, el dia que vàrem fer la reunió per fer el pacte de govern es varen repartir les carteres segons el perfil i la formació de cada un dels que integraríem l’equip de govern. Urbanisme necessitava una tasca important de gestió interna i el repte del nou planejament general que s’havia de fer em va atreure, sabent que no era una conselleria ni fàcil ni agraïda. Primerament no n’estava molt segur, però és una cartera molt important i en aquests tres anys ho he fet el millor que he sabut. El 30 de setembre de 2010 s’ha convertit en una fita històrica per a Formentera amb l’aprovació simultània de les Normes Subsidiàries i el Pla territorial Insular. Què significa aquest document per a Formentera? Aquest document

significa la revisió i l’adaptació del que varen ser les primeres Normes Subsidiàries de Formentera l’any 89. Va ser una normativa molt important per a l’illa perquè es va passar de no tenir un marc legal a tenir una normativa establerta. Durant aquest període de vigència s’han anat formulant moltes lleis noves que l’afecten i el que s’ha fet també és recollir tot aquest conjunt de lleis i unificar-les en un sol document. La seua revisió després de 21 anys li atorga un caire més modern i avançat i pens que farà de Formentera un referent turístic i mediambiental.

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears ha permès la transferència de competències en Ordenació del Territori i Urbanisme als consells i ajuntaments. Com a Ajuntament de Formentera li pertoca l’elaboració de les normes subsidiàries i com a Consell Insular li pertoca l’ordenació del territori. La situació de Formentera és una de les més atípiques de l’Estat espanyol, amb l’aprovació simultània de les normes de planejament urbanístic juntament amb elements d’ordenació del territori que li donen una configuració de Pla Territorial Insular (PTI). Quines novetats aporta respecte l’anterior? El nou Pla Territorial Insular segueix la línia que es va fixar a les normes de l’any 89 de conservar i protegir Formentera. No em cansaré de repetir-ho, i és que a Formentera tots vivim única i exclusivament del turisme i l’hem de cuidar perquè és la nostra font de riquesa. Hem de ser molt acurats en la conservació del territori. En rústic no es toquen les parcel·les mínimes havent de ser les cases més petites i adaptades a la dimensió de l’illa a partir d’ara, el creixement dels nuclis urbans és molt limitat i s’ordena el territori de manera que es pugui treure el trànsit de dins els pobles i fer-los més vius. Jo crec que és una aproximació a allò que demanava la ciutadania de Formentera. És una normativa que al mateix temps

és moderna i encamina Formentera cap un estat que es traduirà en un benefici turístic per molt anys més.

Aquest nou pla s’adapta al model territorial que vol aquest equip de govern? La veritat és que som dos grups polítics els que formam l’equip de govern i cadascun de nosaltres ha aportat les seues idees en qüestió de model territorial. Jo crec que s’ha fet un model molt adaptat al que es volia. Hem comptat amb la participació de l’oposició i de la ciutadania; hem anat per tots els pobles a explicar el que es volia fer i a escoltar la gent, hem tengut reunions amb l’oposició per marcar les línies mestres amb l’avanç i hem parlat amb associacions i amb veïns sobre les línies d’actuació. En definitiva, jo crec que han set unes normes en què tothom que ha volgut participar, ho ha fet. Per tant, és el model territorial que entre tots hem preparat. Nosaltres, com no pot ser d’una altra manera, com a equip que governa hem de marcar

De fet és un dels temes que determinen el futur de Formentera, fet que el va portar a demanar un acte de responsabilitat a la sessió plenària d’aprovació d’aquest document. Sí, al ple del consell em vaig quedar una mica sorprès perquè jo comptava que es pogués debatre el model urbanístic i territorial que plantejava cada partit polític per a la nostra illa. D’una banda, l’equip de govern havia fet la seua proposta i esperàvem les propostes, tant del Partit Popular com del Grup Independent. Els partits de l’oposició es basaren a posar dubtes al procés, cal dir que he comptat amb un equip redactor que ja tenia experiència en aquesta matèria, ja havien fet l’antic PTI d’Eivissa i Formentera, i com s una responsabilitat no pot ser d’una de l administració pública altra manera s’ha crear habitatge perquè la fet tot el procés gent pugui viure tot l any al seguint la normativa procedimental vigent. mateix lloc i que la gent que Jo vaig enyorar no ve a treballar pugui tenir parlar del model accés a un habitatge digne territorial de cada partit. Si bé el GUIF no va entrar a les directrius, però hem mantingut les debatre el fons del document, amb la reunions pertinents amb l’oposició i de qual cosa puc interpretar que hi estava fet a l’avanç, ja es varen consensuar d’acord, el Partit Popular tampoc no es a nivell polític les línies mestres del va allunyar d’aquesta línia. document. Així i tot, és un pla territorial sobre el qual tothom de Formentera ha De fet les Normes Subsidiàries del 89 pogut opinar i està clar que no hem fet ja varen ser aprovades per majoria el gust a tothom, però hem mirat de absoluta amb els vots a favor dels seguir l’interès general per damunt del partits progressistes. Cada vegada particular. que s’aprova una normativa nova, els partits de dretes hi voten en contra, Tornant al comentari que feies abans encara que posteriorment els sembla sobre l’escassetat de gent que vol un bon document. Ara diuen que la assumir aquesta cartera. Com és ser normativa del 89 és la millor que s’ha al capdavant de l’àrea d’Urbanisme en fet a Formentera, tot i haver votat en un territori tan petit com Formentera contra en aquell temps. Esper que no i on tothom el coneix? És una feina hagin de passar 20 anys més perquè complicada que entranya molta vegin que aquesta normativa és allò que responsabilitat, ja que l’urbanisme i el demanava Formentera. territori a Formentera és un tema molt sensible. Les seues dimensions fan que

“É

’

”

idear un pla territorial a Formentera sigui molt més complicat que fer-ho a una gran ciutat. Però jo crec que el més important d’aquesta feina és que cada dia te’n puguis anar a ca teua tranquil, amb la sensació que has fet les coses el millor que has sabut. Com a conseller d’Habitatge, l’adquisició d’habitatges de protecció oficial, era una de les prioritats en aquesta legislatura. Com s’enfoca el futur en aquest respecte? Hem estat un parell d’anys buscant espais en sòl urbà per tal de no créixer en terrenys de transició. Ens ha costat molt però finalment hem trobat un terreny a Sant Ferran, que tot i que no compleix les expectatives que teníem, és una primera passa per a dotar a Formentera amb una planta d’habitatges socials, que permetrà l’accés de 14 famílies en règim de lloguer. Actualment seguim buscant terrenys, ja que a causa del mercat turístic s’ha distorsionat el preu dels lloguers i dels habitatges a Formentera. Per tant, hem de suplir aquesta diferència entre el lloguer residencial i el lloguer turístic i això s’aconsegueix posant al mercat habitatges de protecció oficial. És una responsabilitat de l’Administració crear habitatge perquè la gent pugui viure tot l’any al mateix lloc i que aquesta gent que ve a treballar pugui tenir accés a un habitatge digne. En la part d’economia, aquest any s’ha comptat amb el major pressupost per inversió de la història de Formentera. Com es planteja el futur econòmic de Formentera de cara a l’any que ve? Els pressupostos actuals del Consell de Formentera no tenen res a veure amb els que es manejaven com a Ajuntament. Però s’ha de destriar una mica el pressupost amb què compta la institució insular. Una cosa és la inversió, que és cert que ha augmentat substancialment amb la signatura del conveni de carreteres i les inversions directes del Govern Balear per deficiències infrastructurals i l’altre és

Església del Pilar de la Mola

la despesa corrent. La inversió ha fet que aquest any 2010 els pressupostos de la institució estiguessin molt inflats, situació que serà molt difícil tornar a veure en la història de Formentera. Per a l’any 2011 ens mourem entorn els 20 i els 30 milions d’euros, que ha de ser el pressupost normal del Consell Insular. En què es troba fluix el Consell de Formentera? En despesa corrent. Aquesta despesa està destinada a pagar el personal i al manteniment diari del Consell. En aquest respecte seguim reclamant al govern una major ajuda cap a Formentera. Ja som Consell, hem assumit totes les competències i el nivell de despesa s’ha multiplicat; per exemple, abans un regidor de l’ajuntament de Formentera no anava mai a Palma i ara un conseller hi ha d’anar una o dos vegades per setmana. Vull dir que el fet de ser Consell ens genera un ritme de despesa que fa necessària l’empenta del govern per a poder-ho suportar. I és que Formentera s’està modernitzant a passes gegants. Hem passat de tercera a primera divisió en molt poc temps i això no és fàcil. El nivell de despesa és molt més important, el personal s’ha multiplicat per poder desplegar totes les competències que gestionam, els consellers han de tenir dedicació exclusiva per fer que això funcioni, i és clar tot plegat és un gran salt. És una revolució que ha

suposat que una petita institució com l’Ajuntament de Formentera, depenent d’Eivissa, passàs a ser un Consell Insular amb personalitat pròpia, amb assumpció de competències i amb tot el desplegament que s’ha fet en aquests tres anys. Això genera un ritme de despesa importantíssim que ha d’estar sufragat en part pel que recapta el Consell de Formentera, però en part també per ajudes del govern per a la consolidació d’aquesta institució. Aquest dèficit infraestructural fa que Formentera sigui un territori idoni per optar a finançament europeu. Sí, en aquesta legislatura s’ha fet feina en aquest sentit i s’ha aconseguit finançament europeu per fer la primera fase de soterrament de contenidors o el centre artesà polivalent Antoni Tur “Gabrielet”. Durant l’any que ve, iniciarem la segona fase de soterrament de contenidors, i només amb aquests projectes estam parlant d’entre dos i tres milions d’euros de finançament, que no s’havien aconseguit mai a Formentera. Ara de cara al futur s’està mirant el finançament europeu per projectes mediambientals com el projecte life. Aquest equip de govern s’ha destacat per la planificació, el que li ha permès optar tant a finançament europeu com a avançar projectes necessaris per l’illa. Queda molta feina per fer i tenim encara la força per seguir-li donant aquest canvi profund a Formentera

MISCEL·LÀNIA Benestar Social i Joventut

Les persones són el primer Margalida Font i Aguiló >>> consellera de Benestar Social i Joventut del Consell Insular de Formentera

er al Consell de Formentera, en general, i per a l’àrea de Benestar Social, en particular, les persones són el primer. Per això, en els darrers tres anys s’ha mantengut una línia de feina dirigida a augmentar els serveis a la població i per oferir la màxima qualitat possible.

Els serveis disponibles a dia d’avui dins l’àrea de Benestar Social han augmentat qualitativament i quantitativament. En primer lloc, existeixen nous serveis que permeten que les persones de Formentera no hagin de sortir de l’illa per a nombrosos tràmits i que disposin d’atenció i de recursos impensables fa cinc anys. Des del departament d’Immigració s’ofereix assessorament i suport tècnic a les persones que han triat la nostra illa com a lloc per viure-hi i que tenen la voluntat de fer-hi arrels. Una mostra d’aquesta voluntat és la Festa Intercultural, que cada any supera l’edició anterior. Des del departament d’Acompanyament a l’Ocupació es minimitza el risc d’exclusió laboral de les persones que es troben en una situació difícil dins aquest àmbit. En alguns casos, es tramita també la percepció d’una renda mínima d’inserció durant un màxim de sis mesos. Des del departament de Treball i Formació s’impulsen projectes de formació gratuïta per a persones desocupades, amb la finalitat de millorar la seua ocupació, i projectes de serveis d’interès general i social, que permeten la contractació de personal durant els

difícils mesos d’hivern.

del Consell, i l’ampliació dels dies del “Diverespai” en són una bona mostra.

Pel que fa a l’atenció a les persones majors, enguany s’ha iniciat el servei de dependència mitjançant la contractació d’una treballadora social que s’encarrega d’assessorar, acompanyar, valorar el grau de dependència i elaborar el Programa Individual d’Atenció de les persones majors dependents.

També s’ha mantengut el Servei d’ajuda a domicili, que el darrer any ha vist duplicada la plantilla i, per tant, ha permès augmentar el servei donat a les persones en situació de dependència. En aquest sentit, convé esmentar l’esforç invertit des de l’àrea de Benestar Social en assegurar una formació de qualitat per satisfer les necessitats de personal qualificat generades i en previsió de les que es derivaran de l’obertura del proper Centre de dia de Formentera.

Pel que fa a l’àrea de l’Educació Social, s’ha creat la Xarxa socioeducativa de Formentera, amb l’objectiu que les principals entitats de l’illa implicades en el treball amb la joventut (escoles, institut, associacions de mares i pares, La ciutadania de Formentera també hospital, àrees d’esports, joventut, i disposa dels serveis socials bàsics benestar social, cossos de seguretat, de sempre, com són el de psicologia, entre d’altres) puguin compartir informació, existeixen nous serveis aprendre de les que permeten que les experiències mútues persones de ormentera i evitar l’excessiu desgast de recursos que diposin d atenció i recursos significaria la duplicació impensables fa cinc anys de treball. el d’atenció a les dones víctimes de A banda dels nous serveis, i seguint violència de gènere, els tallers per a en l’àmbit dels i de les joves, des de majors i per a persones discapacitades, l’àrea de Joventut cal destacar l’impuls les treballadores socials, entre d’altres. donat al Casal en la franja d’edats dels 10 als 14 anys, que anteriorment no En conclusió, Formentera, a través de la trobaven en aquesta entitat un lloc de seua entitat de govern pròpia, estima la reunió adequat a les seues necessitats. seua gent i treballa perquè disposin de A més, aquesta línia ha suposat un més i millors serveis dia rere dia. esforç en altres activitats per als i les joves: l’Escola d’estiu, que compta En nom de tot el personal de l’àrea de amb més acceptació cada vegada i que Benestar Social i Joventut, i en el meu enguany ha arribat fins a la Mola; la mateix, us desitjam Bones Festes i Feliç posada en marxa del parc de patinatge Any 2011 en col·laboració amb l’àrea d’Esports

“

’

”

Formentera acull Cristina Mayans >>> tècnica d’Immigració del Consell Insular de Formentera

a gestió amb polítiques anticipatives dels primers moments de l’assentament de la població immigrant és decisiu per assegurar la cohesió i la convivència ciutadana i evitar -o, si més no, minimitzar- processos de segregació, marginació o conflicte, causats per les dificultats d’instal·lació, la manca d’informació i el desconeixement del nou entorn.

Usuaris del servei d’ocupació de Formentera

El programa de recepció o guia de recursos Formentera Acull, que es preveu sigui al carrer a la fi de novembre, va adreçat a totes les persones immigrants nouvingudes. L’objectiu general d’aquesta guia d’acollida o recursos bàsics és facilitar l’accés de les persones estrangeres a la informació, als serveis i als recursos socials normalitzats, en les mateixes condicions en què ho fa la ciutadania en general.

Pel que fa a la seua implementació, la proposta pretén millorar els canals de comunicació i coordinació, entre les persones nouvingudes, la resta d’administracions públiques i la societat civil. És una proposta que no s’acaba amb la publicació d’aquest material, sinó que pretenem que sigui el punt de partença del desenvolupament coordinat de la recepció i acollida en el territori

Més avantatges per al jovent de l’illa

’àrea de Joventut del Consell Insular de Formentera i l’Institut Balear de la Joventut han dut a terme una campanya conjunta per tal de promocionar l’adhesió dels comerços al Carnet Jove i, poder oferir així descomptes i avantatges al jovent de l’illa d’entre 14 i 30 anys en varietat d’activitats culturals i d’oci com cinemes, museus, botigues, etc. El carnet jove és aplicable tant a Balears com a la resta de Comunitats Autònomes, així com a 40 països d’Europa. Entre el 1997 i el 1999 es va realitzar la signatura de convenis amb diferents comerços col·laboradors de l’illa, però en els anys posteriors no es va fer un seguiment ni una major promoció dels avantatges del carnet. És per aquest motiu que ara s’ha tornat a reprendre la feina per tal de donar a conèixer el carnet entre els diferents establiments i serveis de Formentera i, aconseguir així, la seua adhesió per poder promoure posteriorment l’obtenció del carnet entre els joves de Formentera. L’àrea de Joventut de Formentera continua treballant per a oferir el major rang d’activitats i avantatges al jovent de l’illa. La promoció del carnet jove permetrà gaudir de molts avantatges en igualtat de condicions que la resta de comunitats de l’estat Espanyol i Europa

Els establiments interessats a obtenir informació poden adreçar-se a joventut@formentera.es o carnetjove@ibjove.caib.es

300 mil euros destinats a millorar la inserció laboral

Vanessa Parellada >>> agent d’Ocupació i Desenvolupament Local del Consell Insular de Formentera

La col·laboració entre el Consell Insular de Formentera i la conselleria de Turisme i Treball, a través del Servei d’Ocupació de les Illes Balears, es materialitzarà en la signatura d’un conveni i en la concessió de quatre subvencions.

El “Contracte Programa” entre ambdues entitats permet promoure formació gratuïta per a persones desocupades i dur endavant un projecte d’acompanyament a la inserció laboral. Paral·lelament, el Consell ha sol·licitat quatre subvencions per al 2010-2011. Una d’elles permet finançar la pròrroga, per segona vegada, de la contractació de l’AODL, encarregada de promoure els projectes de formació i d’ocupació dels quals parlam.

Al mes de juliol, es va informar favorablement de la concessió d’una subvenció sol·licitada al maig per finançar formació per a persones preferentment desocupades. Els cursos seran d’Alemany d’atenció al públic, d’Operacions bàsiques de restaurant i bar (inclou formació d’alfabetització informàtica: informàtica i Internet), de Monitor de temps lliure i de Socorrista aquàtic . L’ 1 d’octubre es va sol·licitar una subvenció per finançar el Taller d’Ocupació Tramuntana III, d’atenció geriàtrica. Enguany presenta dues novetats. La primera, la incorporació de l’alumnat del curs a un lloc de feina efectiu durant els sis mesos de formació. La segona, les persones que finalitzin la

Curso de introducción a la lengua árabe para niños y adultos Asociación de Magrebíes por la convivencia en Formentera

a Asociación de Magrebíes por la convivencia en Formentera ha organizado para los meses de octubre a diciembre dos cursos de lengua y escritura árabe, dirigidos a mayores y a niños. La organización de los cursos ha contado con la colaboración del área de Bienestar Social de Formentera, que destaca la importancia del proceso de participación ciudadana y de la colaboración conjunta como plataforma de integración ciudadana

formació amb èxit tendran un certificat de professionalitat complet en Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials i un de parcial en Atenció sociosanitària a persones dependents a domicili. Es possibilitarà que l’alumnat participant pugui completar el certificat parcial mitjançant la programació del mòdul restant. Aquesta subvenció permetrà contractar un/a director, dos docents i deu alumnes durant sis mesos. Finalment, el setembre es va sol·licitar una subvenció per emprendre el projecte “Conservació de la Formentera rural II” mitjançant el qual es preveu oferir una sèrie de serveis d’interès general i social a través de la contractació durant sis mesos d’un/a treballador/a familiar i un/a monitor de temps lliure, a temps complet, i de set peons a temps parcial. En conclusió, la col·laboració entre la conselleria de Turisme i Treball i el Consell Insular de Formentera permetrà executar projectes entre octubre de 2010 i setembre de 2011 per valor de 304.203,28 euros

Reforç lingüístic català-castellà per a joves nouvinguts

l passat 18 d’octubre començaren les classes de reforç lingüístic per a joves nouvinguts que organitza l’àrea de Benestar Social i que s’impartiran fins al 20 de desembre. Les classes estan adreçades als joves nouvinguts de 1r i 2n Cicle d’ESO que tenguin interès en millorar els seus coneixements tant de català com de castellà, amb l’objectiu de reforçar l’adaptació curricular. El curs s’imparteix en horari de tarda els dilluns i dimarts. S’ha habilitat un espai tant a Sant Francesc com a Sant Ferran per tal de resoldre possibles problemes derivats del transport. El curs és totalment gratuït facilitant que famílies amb pocs recursos puguin inscriure els seus fills

Educació, Cultura i Patrimoni

l 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, té el seu origen en el brutal assassinat a garrotades de les germanes Mirabal, -Minerva, Patria i Maria Teresa-, activistes polítiques, per ordre del dictador Rafael Trujillo de la República dominicana, el 1960. La commemoració data del “Primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe a Bogotá” el juliol de 1981. L’any 1999, l’ONU donà caràcter oficial a aquesta data. La mort per violència masclista s’ha convertit en la primera causa de mort prematura de les dones i la tercera causa d’ingrés en presó dels agressors. Per cada dona morta, vint-i-una quedaran amb lesions irreversibles. El nombre oficial de dones assassinades en tot el territori de l’Estat és a la redacció d’aquest article de 56, superior a les registrades al 2009, d’aquestes, només 13 no havien denunciat mai el seu agresor. A Formentera destacaria la importància de la signatura del protocol

Dia Internacional per a la l’Eliminació de la Violència envers les Dones

Sònia Cardona >>> consellera de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Formentera

Interinstitucional de detecció, prevenció i atenció de la violència masclista i en casos d’atacs sexuals de les Illes Balears, que coordina les administracions: la sanitària, justícia, forces de seguretat i els professionals en atenció integral des dels serveis socials. Però si centram la nostra actuació només a protegir les víctimes i perseguir els agressors, dins d’uns anys continuarem parlant de mortes i d’agressions. Hem d’implicar-nos tots i totes i treballar per a la prevenció, sensibilitzant el conjunt de la societat. La base de la violència envers les dones és la desigualtat, hem de tenir molt clar que mentre no aconseguim igualtat real i efectiva en tots els àmbits no acabarem amb la violència. Els canvis necessaris no podran realitzarse sense un suport i reforç constant per part de les administracions públiques i les associacions de dones hem d’aprofundir en una educació en valors que inclogui el respecte, l’assertivitat,

l’educació per a la salut i afectiva sexual, comportament no sexista, ús d’un llenguatge no discriminatori, assumpció de rols socials, autonomia personal, resolució pacífica de conflictes i habilitats socials. Més enllà de la intolerable violència que té lloc en la parella i la família, existeixen altres formes de violència envers les dones: discriminació laboral, agressions sexuals, les mutilacions sexuals femenines, els matrimonis forçosos o el tràfic i explotació sexual de dones i nenes. Els nous marcs legals, la llei estatal i el nou projecte de llei d’igualtat de dones i homes de les Illes, aposten per posar les dones en el centre de les polítiques públiques, per tal que aquestes siguin subjectes de drets i no només objectes de protecció. Perquè només ajuntant esforços aturarem aquesta violència envers les dones, radicalment incompatible amb el règim de llibertats propi d’una societat igualitària

El Casal d’entitats, seu del Consell d’entitats

er tal de desenvolupar els objectius de participació i aconseguir una participació més activa de la ciutadania de Formentera, des de l’àrea de Participació Ciutadana i Igualtat del Consell de Formentera, s’està treballant per a la constitució del Consell d’entitats de Formentera, òrgan màxim de coordinació de les diverses entitats de l’illa. Arran de diverses reunions sectorials amb totes les associacions legalment constituïdes, s’estan definint les característiques i els objectius d’aquesta entitat, entre els quals destaquen la

creació de nous canals de comunicació entre el Consell i els ciutadans i ciutadanes, el foment de la participació de la ciutadania formenterera en la gestió dels afers públics de la nostra illa o el reforç del teixit associatiu mitjançant una política de suport a les entitats. Així mateix, corre a càrrec de la institució insular la dotació de mitjans humans i materials, per tal de posar a disposició de les entitats, tota la infraestructura necessària per al seu desenvolupament, dissenyant i executant un equipament cívic adequat a la dinàmica de l’associacionisme local i a les possibilitats de Formentera. En aquesta línia la inauguració del Casal d’entitats suposarà la disponibilitat d’una seu per al Consell d’entitats i un espai a disposició de les entitats formentereres.

En definitiva, es tracta de fomentar el creixement de la participació ciutadana, com a aprofundiment de la democràcia representativa i com a afegit de qualitat en la gestió de les polítiques públiques. Totes aquelles associacions o entitats sense ànim de lucre que vulguin formar part del Consell d’entitats i disposar del Casal d’entitats, han d’estar prèviament registrades al Registre d’entitats ciutadanes de Formentera. Poden optar al registre totes aquelles entitats culturals, esportives, recreatives, ecologistes, juvenils, comunitats de veïns i associacions de caràcter social, d’àmbit insular o amb delegació a l’illa. Per a més informació contactau amb l’àrea de Participació i Igualtat del Consell al telèfon 971 32 12 75 o per correu electrònic a participacio@formentera.es

Viu el Nadal a Formentera

l programa de festes de Nadal arriba a Formentera carregat de propostes que de ben segur ens faran gaudir d’aquestes dates tan assenyalades en un ambient familiar. Com cada any, l’àrea de Cultura i Patrimoni de Formentera dedica els seus esforços a portar activitats per a infants i grans, com la IV Mostra d’Espectacles Infantils, conjuntament amb l’obra Social “SA NOSTRA” Caixa de Balears i Sa Xerxa, teatre infantil i juvenil de les Illes Balears.

a Formentera, una data assenyalada per als més petits i petites amb la instal·lació del diverespai al mòdul esportiu. Aquesta activitat constitueix un lloc de trobada, on els nens i les nenes de 3 a 12 anys juguen amb els inflables i participen als tallers i activitats.

No pot faltar, la IV edició de les nadales populars a càrrec de l’alumnat dels col·legi públics de la nostra illa coincidint amb l’enllumenat de l’arbre de Nadal.

El toc tradicional d’aquesta festivitat el posen les Caramelles de Nadal, que amenitzaran la nit de Matines gràcies a les dos Esquadres de Caramellers existents actualment a Formentera. Les Caramelles de Nadal es poden definir com un gènere cantat format per dos sèries de goigs més un petit acaball, tots ells amb el naixement de Jesús com a temàtica central.

L’àrea de Joventut de Formentera també fa la seua contribució per fer dels nadals

Gràcies a la feina feta per Xumeu Joan s’ha recuperat aquest gènere tradicional

de les Pitiüses, declarat Bé d’Interès Cultural (BIC), que l’any passat va enregistrar el primer disc gràcies a l’empenta de l’Institut d’Estudis Baleàrics i l’àrea de Cultura i Patrimoni de Formentera. A l’última nit de l’any no faltarà la música d’una orquestra de versions que amenitzarà la vetllada amb cançons populars que faran ballar tothom. El punt final de les festes de Nadal 2010, el posa la Cavalcada Reial amb l’arribada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient al Port de la Savina el dia 5 de gener, acompanyada de la xocolatada a Sant Ferran i el repartiment dels regals als nens i les nenes de la Mola i Sant Ferran

L’ampliació de l’Escola infantil Sa Miranda ha suposat la creació per a l’actual curs de 49 places de 0-3 anys

l centre infantil Sa Miranda de Formentera ha experimentat una sèrie de millores en els darrers anys, que han redundat en el benefici dels més petits i petites. En aquest curs 2010/2011 gràcies a les obres d’ampliació d’aquest centre educatiu, s’han pogut oferir una cinquantena de places més respecte l’any anterior d’entre 0 i 3 anys, com a resposta a l’augment de la població i a la demanda generada des de la ciutadania. L’ampliació d’aquesta infrastructura ha suposat la construcció d’un altre edifici, que engloba dos aularis de 2-3 anys, i un

aulari d’1-2 anys, a més d’una zona de descans, una sala de professors i altres espais polivalents. Actualment l’EIP Sa Miranda compta amb un equip de nou educadores que treballen per a una educació pública de qualitat a la primera etapa d’infantil. Amb l’objectiu d’adaptar-se a a totes les necessitats que tenen els infants d’aquestes edats i les seues famílies com ara és la conciliació de la vida familar i laboral el centre atén els infants de 7.30 a 16 hores. El centre realitza a més, en estreta

col·laboració amb l’Institut de Primera Infància, activitats educatives dirigides als petits de 0-3 anys amb l’organització d’activitats i tallers a través de l’Espai Familiar, l’Espai Nadó i el taller de massatges, uns espais que posen l’experiència educativa i les instal·lacions del centre a disposició de les famílies amb nens i nenes sense escolaritzar. L’equip de govern del Consell de Formentera ha recalcat la importància d’invertir en educació i s’ha mostrat satisfet d’acomplir amb una de les prioritats d’aquesta legislatura

15 Infraestructures, Agricultura i Ramaderia

L’Associació de Ramaders de Formentera i la seua tasca pel nostre camp Jaume Verdera >>> secretari de l’Associació de Ramaders de Formentera

’Associació de Ramaders de Formentera (ARF) és una institució que fou creada l’any 1992 amb els objectius de treballar per la millora, foment i defensa dels interessos dels ramaders de la nostra illa i per altra costat intentar mantenir els camps de la nostra illa treballats i conreats per tal de col·laborar també a una millor imatge turística de Formentera. Al llarg d’aquests anys, i tenint en compte, que avui per avui, és l’única associació que treballa pel camp de Formentera, l’ARF realitza actuacions com gestionar la compra de cereals per sembrar a entitats de fora de la nostra illa, l’adquisició de pinsos per als nostres associats, el transport dels materials forans, la compra d’adobs, la gestió de subvencions davant les diferents institucions públiques, la contractació directa o indirecta de personal veterinari, entre altres actuacions. Els membres de la junta directiva d’aquesta associació realitzen les seues

funcions de forma completament altruista i amb l’únic desig de mantenir la darrera associació que treballa pel nostre camp en activitat i per tant intentar frenar l’abandonament progressiu del camp formenterer. L’Associació de Ramaders, que en l’actualitat compta amb 85 socis, enguany ha signat per primera vegada, el passat 3 de març, un conveni de col·laboració amb l’àrea d’Agricultura i Ramaderia del Consell Insular de Formentera. Aquest acord té una vigència d’un any i un pressupost de 30 mil euros segons el programa d’activitats proposades i aprovades conjuntament i cobreix bàsicament el programa sanitari dels nostres ramats

Més equipaments esportius, culturals i socials

n aquest últim trimestre de l’any es donaran per finalitzades tres obres de gran importància per a l’illa, com són el poliesportiu, el centre de Tractament Especialitzat per a malalts d’Alzhèimer, malalts mentals i discapacitats de Formentera i el centre artesà polivalent Antoni Tur “Gabrielet”. El futur poliesportiu pal·liarà una demanda esportiva històrica per Formentera i permetrà la pràctica d’esports com judo, aeròbic, handbol, voleibol, futbol o bàsquet en un espai de 2.800 metres quadrats, distribuïts en planta baixa i primer pis. Aquest equipament esportiu ubicat al costat de la piscina municipal, comptarà amb una entrada unificada per a tots els esportistes que vulguin accedir tant a la piscina com al poliesportiu. Pel que fa al centre artesà polivalent Antoni Tur “Gabrielet”, constituirà un espai polivalent per a acollir-hi actes

culturals i un mercat de pagès. La seua estructura tradicional, permetrà albergar-hi una oficina, una petita sala de reunions i uns serveis que podrà utilitzar el personal del centre i el públic de les exposicions i del mercat. En aquest espai polivalent es podran celebrar actes culturals de tot tipus, com exposicions, vetllades a la fresca, concerts de música clàssica, entre moltes altres activitats. Aquest projecte està finançat en un 50% pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (350 mil euros), juntament amb el Govern Balear i el Consell de Formentera, que aporten 160 mil euros aproximadament cadascú. L’altre projecte que veurà la llum a finals d’any és el Centre de Tractament Especialitzat per a malalts d’Alzhèimer, malalts mentals i discapacitats de Formentera. Aquesta instal·lació disposarà d’una sèrie de serveis d’acolliment diürn que prestaran atenció a persones amb greus discapacitats

1 2

i disposarà d’un total de 64 places, dividides en una unitat per a persones grans en situació de dependència, entre d’altres, afectades per la malaltia d’Alzhèimer, una unitat per a persones amb discapacitat físiques o psíquiques, una altra unitat per a persones amb malalties mentals i una unitat de respir per a aquells casos en què sigui necessari l’internament temporal d’algun dels usuaris. Així mateix, s’aprofitaran els accessos de l’hospital, diferenciant l’entrada de cada centre especialitzat i optimitzant al màxim els recursos de les tres instal·lacions que aniran ubicades a la zona. Es tracta d’un projecte molt esperat a l’illa que pal·liarà un dèficit històric a Formentera i conformarà una gran àrea sociosanitària. A part de la finalització d’aquestes obres socials tan importants per Formentera, al llarg d’aquest hivern 2010/2011 també s’executaran molts projectes com el projecte d’embelliment del nucli urbà des Caló, el projecte de construcció de la rotonda d’accés a l’hospital, la rehabilitació de la plaça Europa o l’execució del Pla d’Obres i Serveis per a aquest any, que inclou la pavimentació del carrer de Sant Antoni, entre altres actuacions

3 1 >>> Futur poliesportiu de Formentera. 2 >>> Centre de Tractament Especialitzat per a malalts d’Alzhèimer, malalts mentals i discapacitats de Formentera. 3 >>> Centre artesà polivalent Antoni Tur “Gabrielet”.

Esports

Premi a la millor gestió esportiva Daniel de la Dueña >>> tècnic d’Esports del Consell Insular de Formentera.

’any 2010 ha set un any molt important per a Formentera, sobretot en l’àmbit esportiu. Per segon any consecutiu, som el municipi que més pressupost inverteix per habitant en matèria esportiva dins del territori espanyol. El Consell Insular de Formentera, a través de l’àrea d’Esports vol continuar millorant la pràctica esportiva a l’illa de Formentera, així com promoure l’esport i els hàbits de vida saludable, ja que consideram indispensable contribuir a l’impuls de l’activitat esportiva. Enguany, tot l’esforç dedicat es veurà recompensat per la distinció que se’ns atorgarà al mes de desembre a la millor gestió esportiva municipal, la qual cosa és de gran ajuda per

mantenir desperta la il·lusió i les ganes de continuar treballant en la mateixa línia. Un dels objectius de l’àrea d’Esports és desestacionalitzar la temporada turística ampliant la llista d’esdeveniments esportius de renom internacional com la Copa del Món de Caiac, la Mitja Marató, el Torneig de tennis Àlex Corretja, el Torneig de Futbol Aleví, la Travessia de Natació, l’estatge de Judo, entre d’altres. En relació a l’esport escolar, cal dir que s’està estudiant portar a terme una prova pilot de dinamització esportiva en edat escolar. Cada any, des de l’àrea d’Esports es concedeixen ajudes tant a clubs com a esportistes individuals per fomentar la pràctica esportiva a Formentera. Gràcies a la participació i l’interès de la ciutadania en activitats esportives, el Consell Insular de Formentera i concretament la seua àrea d’Esports s’esforça per mantenir un teixit que permeti i faci possible la pràctica de l’esport

180 joves esportistes participen a la IV edició del torneig de Tennis Àlex Corretja

l Torneig de tennis Illa de Formentera - Trofeu Àlex Corretja es va celebrar durant els dos primers cap de setmana d’octubre, amb la participació de 180 esportistes d’entre 8 i 16 anys, d’àmbit nacional i local. En unes jornades maratonianes, el torneig va destacar per la qualitat i quantitat de partits, amb aproximadament 170 partits jugats, alguns del quals van haver de ser interromputs a causa de la pluja que va fer presència a Sant Francesc. El guanyador del torneig a la categoria benjamí va ser Samuel Suárez, mentre que a la categoria aleví es proclamaren guanyadors David Català i Marta Vicens. A la categoria infantil Óscar Mesquida i

Guanyador de la categoria cadet, Sandro Viaene

Celebració del torneig a les pistes de tennis municipals

Paula Comella es proclamaren primers mentre que Sandro Viaene i Victoria Ribas ho feren a la categoria cadet.

del torneig Juan Manuel Carrillo i la presidenta del Club de tennis, Maribel Verdera.

El lliurament de trofeus va comptar amb la presència del president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, el representant de la Fundació Àlex Corretja, Sergi Corretja, el director

La quarta edició d’aquest torneig de tennis el consolida com un dels torneigs per joves amb major infraestructura de les Illes Balears i dels millors del panorama nacional

Formentera acull esdeveniments esportius de primer nivell El campionat de caiac de mar es va

celebrar amb un gran èxit de participació

ormentera va acollir el mes de setembre la III Copa del Món de Caiac de Mar, com a part del circuit internacional de les World Series de la modalitat caiac de surf, una competició en la qual varen participar 103 palistes de països com Portugal, Suècia, França, Sud-àfrica, Bèlgica, Argentina i Espanya. La prova de Formentera, seu del mundial i de la competició balear de caiac de mar, comprenia un recorregut des de la platja de Llevant fins a Punta Prima, completant un tram de 20 km en la categoria sènior i màster i de 10 km en la categoria cadet, masculí i femení. Els

esportistes

competiren

les

modalitats Sprinter K-1 i k-2 (competició balear individual i doble respectivament) i SS1- SS2 (mundial individual i doble), proclamant-se guanyador del mundial en la categoria masculí SS-1 sènior, el sud-africà Sean Rice amb un temps de 01:28:26, seguit dels seus compatriotes Barry Lewin i Richard Wildemann. Pel que fa a la categoria femenina SS-1 sènior, el primer lloc va ser per Michele Eray, també sud-africana, amb un temps de 01:37:11, seguida de les espanyoles Clara Cano i Elsa Torres. Per a la competició es va desplegar tot un mecanisme de seguretat format per Protecció Civil, el cos de Socorristes, un cos de voluntariat i 20 barques de suport del Club de Vela Formentera.

Recordem que és la segona vegada que Formentera acull un esdeveniment esportiu internacional de primer nivell, després d’acollir el setembre de 2007 el Campionat del Món de Surf de Vela per a les categories sub-17, sub19, sub-21 i Màsters. Les autoritats balears destaquen la importància d’acollir competicions internacionals que faciliten la projecció exterior de les Illes Balears alhora que es dóna suport a una modalitat esportiva que en els últims temps està creixent en nombre de persones aficionades. Aquesta competició va concloure amb el lliurament de trofeus a càrrec del president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, del delegat de la Presidència per a l’Esport, Diego González, el president de la Federació balear de Piragüisme, Juan José de Salabert i el president de la Federació Internacional de Piragüisme, Mario Santos. El pressupost ha set de 40 mil euros, sufragat pel Govern Balear i el Consell de Formentera, amb la co·laboració de les federacions internacional i balear de piragüisme

XXXII edició de la cursa de la Constitució

n any més la cursa més antiga de les Pitiüses arriba a Formentera per acollir la participació d’esportistes en un esdeveniment que s’ha consolidat com a referent en el calendari esportiu de Formentera.

Infants, joves i persones adultes poden competir en aquesta cursa, dividida en diferents modalitats. Així les categories Infantil, Benjamí i Aleví poden participar a la Cursa d’Iniciació, amb un recorregut de 400 metres, per als infants i 1.200 per les altres dos categories; la Cursa Jove, per les categories Infantil,

Cadet i Juvenil, amb 2.800 metres de trajecte, mentre que les categories Júnior, Sènior i Veterans opten a la Cursa General, amb un recorregut de 12 mil metres rodejant l’Estany Pudent en el sentit de les agulles del rellotge.

Totes les etapes són en línia, excepte la cursa d’iniciació que s’ha configurat com un circuit urbà Més informació a l’àrea d’Esports del Consell de Formentera o al telèfon 971 32 10 87 Ext. 7

La cursa de la Constitució és la més antiga de les Pitiüses

Medi Ambient i Noves Tecnologies

Millora del Parc de Bombers de Formentera 19

es obres d’adequació del parc de bombers de Formentera ja han finalitzat, el que es traduirà en una millor eficàcia i rapidesa pel que fa a les actuacions del cos de bombers, a més de millorar les condicions de feina de l’equip humà. El projecte d’adequació ha consistit en la millora de la capacitat i la distribució de l’actual edifici per tal de mantenir els vehicles i possibilitar una major agilitat durant les maniobres d’entrada i sortida en casos d’emergència. Així mateix, s’ha adequat l’espai existent amb noves taquilles, un vestidor, una àrea de descans, un espai d’oficina i banys per al personal de guàrdia. Aquesta era una demanda molt esperada per l’equip humà que composa el cos de bombers, format per cinc bombers voluntaris que duen a terme totes les tasques de prevenció i actuació en cas d’incendi. La feina desenvolupada pel cos de Bombers proporciona un suport logístic molt important tant a la Direcció General d’Emergències com a IBANAT, ja que juntament amb l’agrupació de voluntaris de Protecció Civil de l’illa conformen els mitjans amb què compta Formentera en matèria de prevenció i seguretat en casos d’incendi. L’àrea de Medi Ambient ha dut a terme un esforç inversor per a la millora de les seues instal·lacions des de l’inici de la legislatura. Aquest any s’han invertit 30 mil euros en l’adquisició de mobiliari i nou equipament. A l’any 2009 es va

destinar un total de 12 mil euros per a l’adquisició de bombones d’oxigen i compressors portàtils, entre altre material, a més de la compra d’un nou camió cisterna amb una capacitat de 4500 litres a la fi del 2008. Amb aquesta adquisició, ja són quatre els vehicles que conformen la flota del parc de bombers. Així mateix, s’ha invertit en la formació del personal integrant en el cos de bombers i s’han millorat les seues condicions econòmiques. Des del Consell Insular de Formentera es vol agrair l’excel·lent tasca del cos de bombers de Formentera i la seua dedicació per preservar la seguretat de l’illa davant situacions d’emergència

La primera deixalleria de Formentera: un projecte cada cop més a prop

’àrea de Medi Ambient de Formentera està treballant per a la posada en marxa d’una deixalleria, una instal·lació que permet fer una recollida selectiva d’aquelles fraccions de residus municipals per a les quals no hi ha un sistema de recollida domiciliària o uns contenidors específics al carrer, com voluminosos i/o especials. Aquesta instal·lació permet la participació activa de la ciutadania, que pot classificar ella mateixa els diferents tipus de residus domèstics (tant els que es poden reciclar com els especials) que no han pogut minimitzar i dipositar-los selectivament en contenidors separats. A més a més, la futura deixalleria esdevendrà un lloc on rebre formació i informació sobre una adequada gestió dels residus. La futura infraestructura és una part molt important del procés de gestió de residus, on determinats residus com ara roba, sabates o mobles i altres aparells voluminosos que estan en bon estat, són separats de cara a la seua reutilització i aprofitament. La deixalleria serà un espai dotat de personal, on s’instal·laran una sèrie de contenidors de gran capacitat per facilitar la recollida de les diferents fraccions de residus municipals. Aquesta instal·lació representarà un complement excel·lent

als serveis que avui per avui presta el Punt Net des Cap i serà un servei per als residus d’origen domèstic. Aquest equipament serà gestionat per l’empresa Cespa tal i com preveu el seu contracte amb la institució insular, i es preveu que sigui una realitat a partir del 2011. La seua ubicació al polígon industrial està pensada per a la seua integració amb l’entorn. En un únic edifici, es disposa de l’oficina de control, vestidors i el magatzem en la planta baixa, mentre que la part administrativa i la zona de reunions es trasllada a la planta primera. Amb el disseny d’aquesta edificació, el Consell de Formentera aposta per la modernitat, la funcionalitat i el disseny. Aquesta instal·lació es complementarà amb la deixalleria mòbil, un camió de 12 metres de longitud, compartimentat amb un total de 8 contenidors de 240 litres cadascun, un mòdul amb 6 caixons per a residus varis, suport per a fluorescents i una porta per a voluminosos oberta, entre altres prestacions. El fet que sigui un servei mòbil incidirà especialment en els nuclis i zones residencials més allunyades de l’actual Punt Net i la futura deixalleria, establint un horari per a cada ruta. Per tant representarà una comoditat i un servei complementari per als domicilis de l’illa. La posada en marxa de la deixalleria mòbil, la construcció de la deixalleria física i la clausura definitiva de l’abocador des Cap de Barbaria suposen un altre salt qualitatiu en la gestió dels residus a Formentera, després de la posada en marxa del nou servei de recollida i neteja viària el març del 2008

Plànol de la futura deixalleria de Formentera

Turisme i Mobilitat

II Mercat de Nadal de Formentera Amàlia Mora >>> tècnica de Comerç del Consell Insular de Formentera

iure el Nadal a la nostra illa, comprar els regals nadalencs i passejar pel centre de Sant Francesc en aquestes dates nadalenques, era gairebé un somni que es va fer realitat l’any passat amb la posada en marxa del mercat de Nadal. Aquest any 2010 viurem més intensament aquesta iniciativa nadalenca des del dia 1 de desembre fins al dia 24, amb la II edició del Mercat nadalenc de Formentera. El Consell Insular de Formentera, els comerciants i els

artesans de l’illa, fan possible que es pugui potenciar amb aquesta mesura el Nadal a Formentera, dinamitzant així el centre neuràlgic de Sant Francesc, en aquestes dates, en què els que hem optat per passar les festes nadalenques a la nostra illa puguem gaudir de l’ambient que envolta qualsevol ciutat espanyola, passejant pel mercat i comprant tots els regals, l’arbre, les figures per al betlem, entre altres. I tot això, sense oblidar-nos de degustar els productes típics que inunden els carrers de bones olors en aquestes dates nadalenques, a més de gaudir amb els més petits de la família amb les passejades amb poni pels voltants del mercat. Animau-vos per tal que sigui una visita obligada tant per als turistes com per als formenterers i residents a l’illa, per tal que tots puguem viure la màgia del Nadal a Formentera

Pla de promoció turística de Formentera per al 21 2011 Carles Bernús >>> cap de Promoció Turística del Consell Insular de Formentera

a temporada turística ja està acabant i les accions de promoció turística que es duen a terme des de l’àrea de Turisme de Formentera i del Patronat Municipal de Turisme continuen i s’intensifiquen. Ara es tracta de fer balanç gràcies a les aportacions del les patronals i del sector privat a les reunions sectorials que es duen a terme des de fan un parell d’anys des de la Conselleria de Turisme, Mobilitat, Comerç i indústria. Tant les mencionades aportacions directes per part del sector, així com les conclusions de les més 15 mil enquestes, fetes als turistes que visiten Formentera, permeten fer balanç exhaustiu de la temporada turística 2010. Tota la informació que se’n desprèn és més que útil i necessària a l’hora de perfilar i tancar les directrius del que serà el Pla de Promoció Turística de Formentera per al 2011. Es tracta

Estand de Formentera a una fira promocional

de traçar, entre tothom, el que suposa representar Formentera a fires turístiques cada vegada més seleccionades així com definir tot un seguit de presentacions i trobades amb agents de viatges tant en àmbit nacional així com internacional. Es tracta de tancar totes aquelles accions de promoció turística que, tot fent anàlisi de les dutes a terme durant l’any 2010, són les escollides i aprovades pel Consell Directiu del Patronat Municipal de Turisme pel 2011. Mencionaria com exemple la premissa de difondre la imatge de Formentera com una illa diferenciada de la resta per la seua conservació de la natura i del litoral i com aquest fet la fa una destinació privilegiada i única per a la pràctica d’activitats al aire lliure. En resum un balanç optimista i com sempre amb idees de millora continuada que podran ser consultades a la renovada plana web www.formentera.es a partir del 15 de novembre

Un any carregat de propostes culturals i esportives

quest any s’ha caracteritzat per la celebració d’esdeveniments culturals i esportius al llarg de totes les estacions, per tal de fomentar l’ocupació a Formentera en els extrems de la temporada turística. Així, a l’època primaveral, els formenterers i formentereres pogueren gaudir de la III Mostra Gastronòmica, així de com de la II Mostra d’Art i Artesania o de les proves esportives de la II Mitja Marató i la cursa Formentera to run. L’època de tardor no va ser menys, amb la III edició de la Setmana de Fotografia Submarina, la Volta a Formentera a

Tercera mostra gastronòmica el 17 i 18 d’abril

peu, la recuperació de la Volta en BTT i el Campionat de Marxa Nòrdica, entre altres.

Esdeveniments de pretemporada

La III Mostra Gastronòmica de cuina de Formentera i productes de la terra i vins de les Balears es va celebrar el cap de setmana del 17 i 18 d’abril amb un gran èxit de participació. Els restaurants de l’illa, juntament amb l’àrea de Turisme de Formentera i l’organitzadora de l’esdeveniment, Verònica Tur, es coordinaren per oferir una visió de la Formentera més tradicional a través de la seua gastronomia. Aquestes jornades tenen com a objectiu divulgar les excel·lències de la cuina de Formentera així com els trets que la diferencien de la resta d’illes de la Mediterrània i sempre aporta novetats com la visita de la mallorquina Paquita Tomás, una cuinera de gran prestigi per la seua participació al programa

televisiu de cuina de Sa bona cuina de na Paquita Tomás. La II edició del Formentera to run combina cinc proves de cursa a peu, amb distàncies d’entre 9 i 21 quilòmetres. En total 64 esportistes de nacionalitat italiana varen participar en aquesta cursa per les vies secundàries de Formentera, passant per platges com Migjorn, ses Illetes o cala Saona, el Parc de ses Salines, i per racons destacats com el Far de la Mola, s’Estany des Peix o els penya-segats de Punta Pedrera. Al llarg de 63 quilòmetres de carrera, Formentera to run ver fer mostra del gran esperit esportiu per part dels participants, que pogueren compartir la passió per l’esport i la natura ben conservada.

Esdeveniments de posttemporada

La III setmana de la fotografia submarina va comptar amb 94 bussejadors de les Balears, la península i de països com Alemanya, Itàlia i Austràlia, el que significa batre el record de participació per tercer any consecutiu a un certamen de fotografia submarina. Pierre-Yves Cousteau, fill del llegendari investigador Jacques Cousteau, va posar el toc de qualitat a aquest esdeveniment, que ofereix la possibilitat d’aprendre les tècniques de la fotografia submarina a més de gaudir del fons marí de Formentera. Un dels esdeveniments més especials d’aquest any ha set la celebració del desè aniversari de la Volta a Formentera a peu a la tardor, on han participat 130 persones que durant 4 dies han gaudit dels racons més inèdits de l’illa amb els colors de la tardor. Cinquanta quilòmetres per les vies secundàries de Formentera, amb els seus paisatges plens de contrastos naturals han caracteritzat la desena edició de la volta de tardor, organitzada per l’associació Amics de Formentera. Per aquesta edició especial es va

Celebració d’una de les proves del Campionat de marxa nòrdica el 25 de setembre

Segona edició de la cursa Formentera to run

Guanyador de la categoria compacta, Alberto Gallucci a l’ edició del concurs de fotografia submarina d’enguany

preparar un cd amb el nom de 10 Anys caminant per Formentera amb un recull de totes les imatges des de la primera volta a Formentera. Un altre modalitat esportiva que va tenir lloc a Formentera, va ser la celebració del Campionat d’Espanya de Marxa Nòrdica el passat 25 de setembre. Aquesta modalitat, típica dels països nòrdics, revoluciona el

concepte de salut i esport apte per a tots els públics, i destaca per la seua facilitat de l’aprenentatge gràcies a l’ús dels bastons. En aquest respecte, s’ha invertit en la consolidació d’aquest esport a l’illa amb la creació de 8 rutes de marxa nòrdica, senyalitzades mitjançant un color i una numeració, que permetran al visitant descobrir els racons de l’illa de manera saludable.

El Consell Insular de Formentera, en el seu afany per fomentar un turisme respectuós amb el medi ambient vol promocionar esdeveniments com aquests com a complement a la tradicional oferta de sol i platja, a més d’allargar la temporada turística, i oferir així un ventall d’activitats esportives per ser gaudides

ENTREVISTA

Simulacre d’un accident marítim el passat 11 d’octubre

“La voluntat d’ajudar i col·laborar en casos d’urgència a Formentera va ser el que em va motivar a endinsar-me dins aquest món” El cos de voluntariat de Protecció civil es va constituir legalment l’any 2000 i des de la posada en marxa ha actuat en incomptables situacions d’emergència. Amb els seus uniformes, intervenen en incendis forestals, col·laboren en la recerca de persones desaparegudes, i una àmplia llista d’actuacions, que avalen la seua operativitat i dedicació. Pep Marí Mayans pertany a aquest grup de persones que dediquen el seu temps lliure als altres, treballant voluntàriament com a cap de l’Agrupació de voluntaris de Protecció Civil. Una vàlua per a la societat que no sempre és reconeguda i a la qual es dedica des de fa més de 10 anys. La seua voluntat d’ajudar i col·laborar, el va motivar a endinsar-se dins l’àmbit de les urgències, combinant el seu ofici en una entitat bancària des de fa 25 anys amb la dedicació per a la gent. Què es el que el va motivar a formar part de l’Agrupació de voluntariat de Protecció Civil? Des de sempre m’ha agradat estar involucrat en totes les coses que tenen a veure amb Formentera. El tema d’urgències i emergències era un tema que m’agradava, primer per la inexistència de cossos de seguretat grans a Formentera i en segon lloc, perquè en situacions d’emergència el que més es requereixen, a banda dels serveis professionals, són voluntaris. Mai no s’havia plantejat l’opció de fer una agrupació d’aquest tipus i veient la predisposició de gent qualificada, vàrem començar a animar-nos i a dur endavant un cos de protecció civil de

forma organitzada. Però, la voluntat d’ajudar i col·laborar en casos d’urgència a Formentera va ser el que em va motivar principalment a endinsar-me dins aquest món. Actualment quanta gent forma part de l’agrupació? Actualment som 46 persones voluntàries. En els darrers anys, hem passat de ser unes 10 o 12 persones a ser quasi 50 voluntaris amb l’entrada d’una promoció de 28 persones aquest últim any. Tot i així, el fet de ser voluntaris ens crea un problema de disponibilitat, ja que tots tenim una feina que fer i només ens podem dedicar a les tasques de protecció civil en el moments de temps lliure. Ara estem treballant en l’organització interna per tal de donar resposta a les possibles incidències i solucionar el problema de disponibilitat a qualsevol hora del dia. Quin és el protocol d’actuació en casos d’emergència? D’entrada la mobilització és a través del telèfon 112. Se’ns avisa del tipus d’emergència que és i en funció de la urgència ens desplaçam un determinat nombre de voluntariat. Normalment hi ha dos o tres persones que reben les trucades d’avís. Cal destacar, que l’Agrupació de Protecció Civil no és un cos de primera intervenció, sinó que és un grup de voluntariat que dóna suport als cossos de professionals, com el Cos de Bombers, la Policia Local en actes de grans concentracions de gent, en col·laboració amb els professionals del 061 amb el trasllat de víctimes, com per exemple en el simulacre d’un accident marítim que va tenir lloc el passat 11 d’octubre.

Intervenció dels cossos de protecció civil en el simulacre

Realment no som un cos de primera intervenció sinó que som un cos de suport per als professionals.

Com és la coordinació amb els altres cossos d’actuació? Com a Protecció Civil estam allí per col·laborar amb tot el que calgui. Els cossos que actuen davant cada tipus d’emergència són els professionals i nosaltres som un suport a aquesta gent. En cap cas som un cos que pugui suplir un cos professional. Si alguna cosa és necessària en casos d’emergència és gent, i si aquesta gent està formada, millor qualitat en l’assistència. Consider que el cos de Protecció Civil és un complement d’ajuda per als especialistes.

a cada quilòmetre. Una altra de les emergències va ser l’incendi de Portossalè aquest estiu, on vàrem arribar a ser 12 treballant-hi. Són les vegades que hem sortit més membres conjuntament. Fa dos anys també vàrem participar en un rescat d’un nen a la zona de cala en Baster, on vàrem arribar a ser vuit persones buscant a la zona. Aquesta va ser una de les actuacions que més em va afectar a nivell personal i de les qual més record. Però, normalment sortim entre quatre i vuit persones depenent del tipus d’emergència. Com és la vostra relació amb l’Administració Pública? No ens podem queixar amb el suport institucional. Ells veuen que els estam donant una ajuda important, sobretot en proves esportives com la Mitja Marató i intenten complir amb tot allò que se’ls demana. Tant la institució balear com l’insular, inverteixen en la nostra formació, ja que cada any fem dos o

Quines són les emergències més comunes en què interveniu? La majoria d’actuacions són col·laboracions en casos d’incendis forestals, casos de recerca de persones i sobretot en tot el que són proves esportives. Respecte grupació de rotecció ivil no és un cos de la seguretat ciutadana, no hi primera intervenció om un grup de voluntariat solem intervenir, ja que és que dóna suport als cossos professionals competència de la Policia Local i el mateix en casos d’accidents de trànsit, on és el 061 el que es mobilitza. A Formentera tres cursos a través de l’Escola Balear d’Administració Pública amb el que realment treballem és amb incendis forestals i (EBAP) i això és molt important en la nostra tasca. en la recerca de persones. En el cas d’incendis urbans, hem intervingut en alguna ocasió però no disposam d’un equip de Quines són les principals demandes que li faríeu a treball adequat, per la qual cosa són els bombers els qui s’hi l’administració? Sobretot, que s’augmentin els mitjans desplacen i nosaltres darrere, en cas que sigui necessari. materials que tenim. Actualment tenim un cotxe, cedit pel Govern Balear i una moto cedida pel Consell de Formentera, Hi ha alguna intervenció a Formentera que hagi requerit però ens caldria un altre vehicle. Comptam amb material per una sortida massiva de tots els membres de Protecció Civil? dur a terme la nostra tasca, però sobretot el que ens cal són No, aquí a Formentera les intervencions són més petites. Una equips de protecció per a cada voluntariat. Allò ideal seria que de les intervencions que va requerir un nombre més elevat cadascú tengués el seu propi equip, ja que només tenim un d’efectius de protecció civil va ser la Mitja Marató, on teníem uniforme, però no tenim equips d’intervenció. Aquesta seria molta cobertura de gent amb un voluntariat escassament una de les prioritats per al cos de Protecció Civil

“L’A

”

ILLA AL SUD

Festival Posidònia 26 Primera edició del festival Posidònia

Jordi Torrent >>> membre de l’Associació Posidònia Project

a posidònia oceànica és una planta angiosperma, adaptada a la vida submarina, fonamental per a la preservació dels ecosistemes mediterranis. Actualment, la presència de praderies de posidònia està retrocedint a tota la Mediterrània. Algunes de les praderies de posidònia més ben conservades són a Formentera, on tenim un dels éssers vius més grans i antics del món, una posidònia oceànica de més de vuit quilòmetres i aproximadament 100 mil anys d’antiguitat, per la qual cosa es pot considerar l’ésser viu més vell i gran del planeta. La importància de la praderia de

posidònia oceànica està reconeguda i s’inclou a la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea com a hàbitat prioritari protegit. Les praderies entre Eivissa i Formentera estan especialment ben conservades i el 1999 varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. És per això que l’any 2008 el festival apareix a l’agenda d’esdeveniments de Formentera, amb el suport del Consell Insular de Formentera, amb el nom de festival Posidònia i la vocació d’acollir, com la planta, totes les iniciatives mediambientals que es relacionen amb l’illa i el mar que l’acull, l’envolta i li imprimeix caràcter: la mar Mediterrània.

Ara mateix, el festival Posidònia és un esdeveniment anual que s’ha anat consolidant aquests darrers tres anys. És un projecte de l’Associació Posidònia Project, nascuda a Formentera i per a Formentera, amb l’objectiu d’apropar al públic els temes d’ecologia, ciència i política que es relacionen amb el present i el futur ecològic de l’illa. És un projecte neutral, només un mecanisme que informa i divulga, en un marc lúdic, els tres dies que dura el festival, amb música, documentals, teatre de carrer, tallers per a petits i grans i altres manifestacions artístiques. En només aquests darrers tres anys, el festival ha aconseguit situar-se entre els

preservar l’illa i d’allò que s’està fent per assegurar aquest futur per part de tots els actors en aquest difícil però crucial camí que fa l’illa cap al futur que deixarem a les properes generacions de formenterers i formentereres. El festival, evidentment, és viu, creix i es permuta amb el temps, atent als interessos del seu públic i a les noves iniciatives que s’esdevenen en el transcurs del temps, fidel al seu paper de portaveu de tot allò relacionat amb l’ecologia i la sostenibilitat de la indústria turística que en els darrers anys ha creat riquesa i ens ha atorgat una envejable qualitat de vida. I, per sobre de tot, com a portaveu dels diferents punts de vista en els temes d’ecologia i sostenibilitat, el festival Posidònia és un marc obert a tothom que hi tengui alguna cosa a dir. La vocació del festival ha set sempre la d’informar i donar veu a tots els estaments, associacions, militàncies polítiques, tècnics, científics, artistes i professionals que vulguin participar en la proposta.

imatges de l’edició d’enguany

tres festivals familiars de l’Estat (El País 25.05.09) i és ja un dels que componen una xarxa mediterrània de festivals mediambientals, amb el “Festiventu”, de França, i la “Festambiente”, d’Itàlia. Pel Festival Posidònia han passat en aquests anys, de manera gratuïta i desinteressada, més de vint documentals, alguns presentats pels seus propis autors, el mateix nombre de conferenciants i una trentena de grups musicals, des de personalitats del prestigi de Jorge Waggensberg, Francesc Mauri, Josep Bohigas o Oscar Aguirre i organismes com Greenpeace, l’Institut Oceanogràfic Espanyol i la National Geographic,

fins a artistes de la categoria de Bebe, Beth o Jorge Pardo entre d’altres, i gràcies a això ha aconseguit situar-se en un lloc de privilegi entre els festivals mediambientals de l’estat i d’Europa, generant una enorme publicitat positiva de l’illa com a referent de l’ecologia i la cura de l’entorn als mitjans més variats: des del propi National Geographic fins al Lonely Planet, The Ecologist i Le Monde Diplomatique. També ha generat una consciència realista del nostre present mediambiental, dels nostres condicionaments com a dependents de la industria turística, i del nostre futur. De les possibilitats que tenim de

És difícil de dir què passarà al planeta en un futur. Amenaces com el canvi climàtic, la superpoblació amb la seua consegüent sobre explotació de recursos cada cop més minsos, són una amenaça per al planeta i, encara més, per a ecosistemes tan fràgils com les illes, els mars petits i els sistemes especialitzats, no oportunistes, com el de la posidònia oceànica, al qui devem una gran part de la vida bentònica de la nostra mar. Com la posidònia oceànica, el festival Posidònia també treballa per acollir totes les iniciatives que tenguin com a objectiu mostrar, explicar i preservar la vida natural del nostre entorn. Perquè, com diu el famós proverbi: “Nosaltres no heretam la terra dels nostres pares. La rebem en préstec dels nostres fills”

POSA’TAL DIA Festes

Festes de Sant Francesc Xavier. 3 de desembre. Consultau el programa de festes. Ho organitza: Àrea de Cultura i Patrimoni de Formentera. Festes de Nadal 2010. Nadales, Pare Noel, mostra de teatre infantil, concerts, diverespai, caramelles, Reis Mags d’Orient. A partir del 13 de desembre. Consultau el programa de festes. Ho organitza: Àrea de Cultura de Formentera.

Fires i Mercats

Tot l’any: dimarts i dissabte, Mercat de segona mà al Jardí de ses Eres, a Sant Francesc. D’11 a 14 hores. II Mercat nadalenc. De l’1 al 24 de desembre. Artesania, orfebreria i ornamentació nadalenca. Plaça de Sant Francesc. Ho organitza: Àrea de Comerç del Consell de Formentera.

Esports

Torneig de tennis obert de Formentera. De l’1 al 18 de desembre. Pistes de tennis municipals. Més informació al telèfon 639 82 73 38. Ho organitza: Club de tennis de Formentera. Cursa de la Constitució. 6 de desembre. Sant Francesc Xavier. Més informació a l’Àrea d’Esports de Formentera. Ho organitza: Àrea d’Esports de Formentera.

Cinema

El documental del mes. Versió original subtitulada en català. A les 20.30 hores a la Sala Municipal de Cultura (Cinema). Ho organitza: Paral·lel 40 i Direcció general de Política Lingüística. •The socialist, the architect and the twister tower. Fredik Gertten. Suècia, 2005. VO en anglès i suec subtitulada en català. Dijous, 4 de novembre. • The edge of dreaming. Amy Hardie. Regne Unit, 2009. VO en anglès subtitulada en català. Dijous, 9 de desembre.

Cicle de documentals de patrimoni. Cada dijous a les 20.30 hores a la Sala d’Actes de l’àrea d’Educació i Patrimoni. Ho organitza: Àrea de Cultura i Patrimoni i Arxiu d’Imatge i So de Formentera. • Pep Simon. El cant entre dos mons. Dijous, 11 de novembre. Presentació a càrrec de Vicent Ferrer. Hi col·labora: Institut d’Estudis Baleàrics i Obra Cultural Balear. • Formentera, base d’hidroavions (1936-1953). Dijous, 19 de novembre. Presentació a càrrec de Josep Lluís Mir. • Navegant sense remors. Dijous, 25 de novembre. Presentació a càrrec de Jaime Arias. Filmoteca de Formentera. Cinema d’autor en versió original subtitulada en català. Cada dimarts a les 21.15 hores a la Sala Municipal de Cultura (Cinema). • Rebobine por favor. Michel Gondry. Estats Units, 2008. Dimarts, 2 de novembre. • Una chica cortada en dos. Claude Chabrol. França, 2007. Dimarts, 9 de novembre. • Vampir. Carl Theodor Dreyer. Alemanya i França, 1932. Dimarts, 16 de novembre. • La aventura. Michelangelo Antonioni. Itàlia, 1960. Dimarts, 23 de novembre. • La cinta blanca. Michael Haneke. Àustria, França, Alemanya i Itàlia, 2009. Dimarts, 30 de novembre.

Art i Cultura

Exposició Fotogràfica de Vicent Marí i Juan Juan. Del 2 al 12 de novembre. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier). Ho organitza: Comissió de Festes de La Mola. Exposició Dones Reconstruint la història. Del 15 de novembre al 4 de desembre. Inauguració dilluns, 15 de novembre a les 13 hores. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier). Ho organitza: Institut Balear de la Dona. Exposició de pintures al foc a càrrec d’Àngel Berenguer: Pescadors a Formentera.

Del 6 al 18 de desembre. Inauguració dilluns, 6 de desembre a les 20 hores. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier). Exposició Col·lectiva de Nadal amb artistes de l’illa. Del 20 de desembre al 8 de gener. Inauguració, 20 de desembre a les 20 hores. Sala Municipal d’Exposicions (Sant Francesc Xavier). Presentació del llibre de l’escriptora Gabriela Mayans Vennemann: El mar en un pozo. Divendres, 26 de novembre. Presentació a càrrec de la periodista Marta Vàzquez. A les 20 hores. Editorial: Insipit editores. Sala d’actes de l’àrea de Cultura i Patrimoni.

Joventut

Activitats del Centre Social Es Molí. Cinema, tallers de decoració nadalenca, concerts, esports i molts més. Per a més informació 971 32 34 93. Diverespai. Tercera setmana de desembre. Activitats inflables i tallers. Dels 3 als 12 anys. Poliesportiu municipal. Ho organitza: Àrea de Benestar Social i Joventut.

Conferències

Universitat Oberta per a Majors. 19 de novembre. La segona República: la guerra civil i el franquisme a Formentera (1931-1951). Santi colomar, historiador. Sala d’actes de l’Àrea de Cultura i Patrimoni. Ho organitza: Universitat de les Illes Balears i l’Àrea de Benestar Social de Formentera.

Medi Ambient

Jornada de portes obertes d’anellatge. 6 de novembre. Visita l’àrea d’anellatge de Can Marroig i coneix les rutes migratòries dels ocells. De 10 a 13 hores. Ho organitza: Govern de les Illes Balears.

Música

Concert de Nadal a càrrec de la Coral del conservatori de Formentera. 18 de desembre. Església de Sant Francesc. Ho organitza: Escola de Música de Formentera.

Efemèrides

Dia de Tot Sants. Dilluns, 1 de novembre.

De novembre a abril. 3 mòduls a realitzar en dos anys. 240 hores. 1. Curs bàsic de comptabilitat per petites i mitjanes empreses. Inici 2 de novembre. Dimarts i dijous de 9 a 10.30 hores. 50 hores. Inclou 15 hores d’informàtica. Impartit per Alexander Villa. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses. 2. Curs avançat de comptabilitat per petites i mitjanes empreses. Inici 2 de novembre. Dimarts i dijous de d’11 a 12.30 hores. 50 hores. Inclou 15 hores d’informàtica. Impartit per Alexander Villa. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses. Dia internacional per a l’eliminació de la violència de gènere. Dijous, 25 de novembre. Activitats al voltant d’aquesta data. Ho organitza: Espai Dones de Formentera i Consell de Formentera. Dia de la Constitució. 6 de desembre. Acte Institucional. Sala de Plens del Consell Insular de Formentera Ho organitza: Consell Insular de Formentera.

29 Cursos

Oferta de cursos i tallers de tardor. Més informació i inscripcions a l’àrea d’Educació i Cultura (av. de Portossalè, Sant Francesc Xavier). Tel. 971 32 12 75 o www.conselldeformentera.cat 1. Anglès. Nivells 1 i 2. De gener a maig. Dilluns i dimecres (nivell 1). Dimarts i dijous (nivell 2). De 20 a 22 hores. CP Mestre Lluís Andreu. Nancy McConachie. 180 euros. 2. Italià. Nivells 1 i 2. De gener a maig. Horari a convenir. Sala d’actes de l’àrea de Cultura i Patrimoni. Rodolfo Taccheo.180 euros.

Intensiu de novembre: dilluns i dimecres, de 10.30 a 13 hores. Impartit per Valeria del Vecchio. 2. Curs regular de teatre. De novembre a abril. Iniciació: dilluns i dimecres de 19 a 21 hores. Avançat: dijous de 17 a 19.30 hores. Impartit per Miquel Costa. 3. Laboratori d’Investigació escènica. De novembre a abril. Divendres de 18 a 20 hores. Impartit per Vicent Ferrer i Miquel Costa.

Cambra de Comerç. Cursos subvencionats per la Cambra de Comerç. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 20 61. - Ofimàtica. Novembre: de dilluns a divendres de 18 a 20 hores. Impartit per Andor Informàtica. 1. Principiants (Sistema operatiu i nocions de Word). 20 hores. 2. Internet. 10 hores. 3. Word (processador de text) 10 hores.

3. Curs de Fiscalitat i Impostos de la Petita i Mitjana Empresa. Inclou 15 hores d’informàtica. Inici 1 de febrer. 50 hores. Impartit per Vicente Arbona Mas. Administrador en cap de l’Administració d’Eivissa i Formentera (AEAT). − IV Concurs d’Aparadorisme Nadalenc. Els participants interessants es poden inscriure abans del 18 de desembre al Consell Insular de Formentera o al telèfon 971 32 12 75. Ho organitza: Cambra de Comerç i Àrea de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Formentera. Petita i Mitjana Empresa. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 25 20. − Web 2.0 i l’empresa. 24 hores. − Aplicacions informàtiques del full de càlcul. 50 hores. Gratuït. − Gestionar amb dades. Indicadors. 20 hores. Gratuït. − Llibre blau. 20 hores. Gratuït.

4. Word Avançat. 10 hores.

− Prevenció de riscs laborals. 30 hores. Gratuït.

3. Taller de Ràdio: Aprèn els coneixements bàsics del món de la ràdio. Gener. 50 euros. Instal·lacions de Ràdio illa (Casal de Joves). Ho organitza: Associació Cultural i Audiovisual de Formentera.

5. Excel (full de càlcul) 10 hores.

Subvencions

Escola de teatre Espai Frumentària arts escèniques. Més informació i inscripcions a l’àrea de Cultura de Formentera o a la pàgina web www.espaifrumentaria.com

− Gestió i control de costs. El 24 de novembre de 16 a 20 hores. 4 hores. 30 euros. Impartit per Àlex Minchiotti. Economista.

1. Curs de dansa i moviment.

− Innovació i creació de valor a l’empresa. El 17 de novembre. de 16 a 20 hores. 4 hores. 30 euros. Impartit per Àlex Minchiotti. Economista.

− Curs d’especialista en direcció i gestió de la petita i mitjana empresa.

Bonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials. Àrea d’Urbanisme (plaça de la Constitució, 1) o al telèfon 971 32 10 87 ext. 1 Ajuts i subvencions per a emprenedors i empreses. Departament de Treball i Formació de l’àrea de Benestar Social (antic centre mèdic) o al telèfon 971 32 12 71.

LES NOSTRES VEUS

Un espacio para el encuentro y el diálogo de las mujeres Asociación Espai Dones de Formentera

spai Dones Formentera es una asociación de mujeres sin ánimo de lucro. Nació el 5 de Marzo de 2007 con un grupo de mujeres que durante varios años había organizado los actos del 8 de Marzo, Día Internacional de la Mujer Trabajadora. Los fines de nuestra asociación son el diseño de un nuevo espacio donde podamos atender nuestras necesidades para conseguir el reconocimiento social de nuestros derechos y la oportunidad de ejercerlos plenamente, promover la igualdad de género, asesorar a las mujeres y la realización de talleres y actividades formativas y lúdicas. Queremos abrir un espacio para el encuentro, el dialogo, el desarrollo del bienestar social, el divertimiento y la colaboración con las entidades en los actos oficiales conmemorativos de días específicos en la lucha por la igualdad como el 8 de Marzo, Día Internacional de la Mujer Trabajadora y el 25 de Noviembre, Día Internacional contra la violencia de género. Espai Dones se mantiene económicamente de las cuotas de las socias principalmente, de la barra de bar que montamos durante las fiestas de San Fernando el 30 de Mayo y de la colaboración del Consell Insular de Formentera en algunos actos que organizamos.

Como parte de los actos organizados para conmemorar el Día Internacional de la Mujer Trabajadora, este año hemos celebrado el II Homenaje a la Mujer Mayor de Formentera, con la colaboración del Consell, los clubs de jubilados de la isla, la colla de ball “Els Xacoters” y Maria Mayans Juan, que cada año compone una glosa conmemorativa del encuentro. Es un día especialmente esperado por nuestras mayores. En nuestra asociación las actividades no están dirigidas exclusivamente a las socias, sino que están abiertas a todas las mujeres interesadas en participar, en la cenas que realizamos anualmente o en las fiestas de Carnaval donde hemos participado ya dos años con comparsa y carroza. Colaboramos activamente con la Asociación Española contra el Cáncer en las diversas campañas, como las de los días internacionales del cáncer

de mama, cáncer de colon, de piel, de pulmón, etc. También nos gusta participar en la fiesta Intercultural organizada por el área de Bienestar Social. Este año la recaudación de la barra gestionada por Espai Dones junto con otras asociaciones se ha destinado a los damnificados por el terremoto de Haití. Nos reunimos también el 23 de Abril (día del libro) en la Plaza de la Constitución para la venta de libros de segunda mano donados por las socias y simpatizantes, y los puntos de libro que confeccionamos nosotras en un taller. Esto es un pequeño resumen de las actividades que llevamos a cabo. Animamos a todas las mujeres de Formentera a compartir con nosotras este Espai. Nuestro teléfono de contacto es 697 941 016 o a través de nuestro e-mail: espaidonesformentera@hotmail.com

CONSELL INSULAR DE FORMENTERA Plaça de la Constitució, 1 07860 Sant Francesc Xavier Tel. 971 32 10 87 Fax 971 32 25 56 consell@formentera.es

EQUIP DE GOVERN President del Consell Insular de Formentera Hble. Sr. Jaume Ferrer i Ribas

Vicepresidenta Primera i Consellera d’Educació i Cultura Hble. Sra. Sònia Cardona i Ferrer Tel. 971 32 12 75 cultura@formentera.es

Diputat per Formentera

CONSORCIS I PATRONATS Consorci Formentera Desenvolupament Tel. 971 32 10 67 · 971 32 10 16 cfd@formentera.es

Patronat de Turisme Tel. 971 32 12 10 Fax 971 32 10 73 carlosbernus@formentera.es

CENTRES I SERVEIS Casal de Joves Tel. 971 32 34 93 casal@formentera.es

Vicepresident Segon i Conseller d’Infraestructures i Agricultura,

Agència Tributària

Hble. Sr. Bartolo Ferrer Mayans Tel. 971 32 10 87 ext. 8 agricultura@formentera.es

Canera i Escorxador

Tel. 971 32 34 04

Tel. 630 08 31 28

Cementeri

DIRECTORI

Hble. Sr. Josep Mayans Serra diputat@formentera.es

Conseller de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge

Tel. 971 32 12 71 benestarsocial@formentera.es

Hble. Sr. Bartomeu Escandell i Tur Tel. 971 32 10 87 ext. 1 urbanisme@formentera.es

Serveis Funeraris

Conseller de Turisme i Mobilitat

Tel. 639 55 83 31

Hble. Sr. Josep Mayans i Costa Tel. 971 32 12 10 turisme@formentera.es

Inspecció Tècnica de Vehicles

Tel. 630 08 31 85

Dipòsit municipal de vehicles

Tel. 971 32 31 30 itv@formentera.es

SERVEIS DE SEGURETAT I EMERGÈNCIA Policia Local Ambulàncies Tel. 061

Emergències i Protecció Civil

Parc Insular de Bombers

Sala Municipal d’Exposicions

Tel. 630 08 31 28

cultura@formentera.es

Policia Tutor

Sala Municipal de Cultura

Tel. 647 65 10 80

cinema@formentera.es

CENTRES I SERVEIS EDUCATIUS CP Mestre Lluís Andreu

ASSOCIACIONS EMPRESARIALS Cambra de Comerç

Tel. 971 32 24 97 cpmestrelluisandreu@educacio. caib.es

Tel. 971 32 20 61 camaraformentera@camaras.org

PIMEF CP Sant Ferran Tel. 971 32 87 00 cpsantferran@educacio.caib.es

Tel. 971 32 70 53 cpelpilar@educacio.caib.es

Tel. 971 32 20 59 CEIVMF@terra.es

Consellera de Benestar Social i Joventut

Oficines d’Informació Turística

IES Marc Ferrer

Hble. Sra. Margalida Font i Aguiló Tel. 971 32 12 71 benestarsocial@formentera.es

Tel. 971 32 12 10 informacioturistica@formentera. es espujols@formentera.es Port de la Savina Tel. 971 32 20 57 · 971 32 30 82

Escoleta Sa Miranda

Grup Polític Grup Independent de Formentera (GUIF) guif@formentera.es

SOIB Tel. 971 32 11 41

Punt Verd Tel. 900 10 26 56

Tel. 971 32 25 20 info@pimef.es

Associació Hotelera CP La Mola

Tel. 971 32 27 33

Tel. 971 32 12 40 piscina@formentera.es

Tel. 971 32 26 70

Tel. 971 32 20 22

Jutjat de Pau/Registre Civil

Piscina Municipal

Tel. 971 32 33 86 biblioteca@formentera.es

Museu Etnològic Guàrdia Civil

Hble. Sra. Silvia Tur i Ribas Tel. 971 32 10 87 ext. 7 mediambient@formentera.es

pp@formentera.es

CENTRES I SERVEIS CULTURALS Biblioteca Marià Villangómez

Tel. 112

Hospital de Formentera

CONSELLERS/ERES Grup Polític Partit Popular

Tel. 971 32 23 40

Tel. 092 · 971 32 22 01

Consellera de Medi Ambient i Noves Tecnologies

Tel. 971 32 12 12

Centre de Recursos Pedagògics

Escola Infantil Verge Miraculosa

Tel. 971 32 12 22 iesmarcferrer@educacio.caib.es

Tel. 971 32 34 15 escoleta@formentera.es

Escola Municipal de Música Tel. 971 32 33 55 escolamusica@formentera.es

Tel. 971 21 20 61 noelia.ferrer@chif.net

MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS Ràdio Illa info@radioilla.com

Televisió d’Eivissa i Formentera peptef@hotmail.com

Diario de Ibiza y Formentera diariodeibiza.formentera@epi.es

Ultima Hora de Ibiza y Formentera rumanix@terra.es

IB3 Formentera Centre d’Educació per adults d’Eivissa i Formentera (CEPA) Tel. 971 32 10 69 mdolorestamarg@yahoo.es

infoformentera@ib3tv.com

Canal Local de les Illes Pitiüses (CLIP TV) comercialclip@hotmail.com

Formentera Passio pel territori www.consellinsulardeformentera.cat