Revista Formentera més propera. núm. 3 by Consell Insular de Formentera

Revista del Consell Insular de Formentera Exemplar Gratuït | Número 3

Entrevista a Sònia Cardona La vessant artística de l’illa Formentera en Festes

Diumenge

D’ACTUALITAT

Les notícies més actuals de Formentera: Cinema a la fresca i molt més!>>>pàg. 4 EN PRIMERA PERSONA

Entrevista amb la consellera d’Educació, Cultura i Patrimoni del Consell de Formentera, Sònia Cardona>>>pàg. 6

SUMARI + EDITORIAL

n més d’una ocasió ens haurem demanat amb quins ulls veuen la nostra illa les persones que ens visiten per primera ocasió així com aquelles que segueixen repetint any rere any. Què experimenten quan dins el ferry d’Eivissa cap a Formentera passen davant Espalmador, i comencen a enfilar cap al port de la Savina, tot flanquejant les platges d’Illetes i Cavall d’en Borràs. Aquest trajecte idíl·lic, que forma part del que considero un primer tast de Formentera, i que nosaltres realitzem tant sovint per diverses raons, ja siguin laborals, mèdiques o comercials, passa, en la majoria d’ocasions, totalment desapercebut per als nostres sentits.

MISCEL·LÀNIA

Tot el que has de saber sobre les diferents àrees que conformen el Consell de Formentera: medi ambient, benestar social i cultura, entre d’altres!>>>pàg. 9 No et perdis l’entrevista amb l’Eva Cardona, dissenyadora de moda de l’illa de Formentera>>>pàg. 25

ILLA AL SUD

Un reportatge sobre el Mercat Artístic de Sant Ferran i l’evolució de l’art a Formentera sota el prisma de l’artista Teresa Matilla>>>pàg. 26 POSA’T AL DIA

Informa’t de l’agenda cultural, les subvencions i els cursos durant els mesos de juliol i agost>>>pàg. 28 LES NOSTRES VEUS

En aquest número hi col·laboren la Confraria de Pescadors de Formentera i la Comissió de festes de Santa Maria amb els seus programes d’activitats!>>>pàg. 30 DIRECTORI

Tota la informació pràctica que has de tenir sobre el Consell Insular de Formentera i els seus edificis públics>>>pàg. 31

El mateix passa amb la llum de què gaudim, amb la transparència de les aigües, amb el sòl semi-àrid que envolta el far d’Es Cap de Barbaria, les figueres estalonades, els estanys, que en els dies clars reflexen les imatges dels matolls i savinars de ses Salines, les casetes varador, i una infinitat d’altres elements en els quals amb menor o major escala s’hi troba la intervenció de l’home. En definitiva, “paisatge” és la paraula màgica. No fa gaire temps que aquest concepte és objecte real de protecció i consideració. Massa sovint tenim tendència a admirar i protegir aspectes i elements particulars de la natura però no som conscients que aquesta, amb el grau d’humanització que en ocasions du associada, és un tot, un conjunt indivisible que és com és gràcies a una activitat humana que s’ha dut a terme en perfecta simbiosi amb el medi. És un deure de tots protegir el paisatge i donar continuïtat a aquelles tradicions i costums que a través d’una perfecta interacció home-natura han conformat alguns dels escenaris més privilegiats que trobam a l’aire lliure. No hem de creure que l’únic actiu és el nostre litoral o les nostres platges. Formentera en el seu conjunt manifesta una grandíssima varietat de paisatges, els quals són valorats de manera molt especial pels turistes que visiten l’illa durant l’any. Des de les institucions també comença a donar-se aquest aspecte, així com la importància i el protagonisme que mereix. A l’any 2008 va entrar en vigor a l’estat Espanyol la ratificació al Conveni Europeu del Paisatge, sobre el qual es venia treballant des de finals dels anys noranta. L’esperit d’aquesta aprovació va ser el d’incitar a les diferents institucions independentment de la seva escala a protegir, planificar i gestionar els paisatges més rellevants i significatius, tot procurant-ne el màxim grau de conservació. És un compromís d’aquest conveni, la identificació, definició i catalogació d’aquests espais prioritaris, per tal d’aconseguir una major eficiència en les polítiques de planificació territorial, així com les de caràcter econòmic, social i cultural. Formentera gaudeix d’uns escenaris molt singulars que també cal protegir, i és una tasca de conjunt de les institucions i la seva societat posar en pràctica les primeres accions per vestir de llarg el nostre paisatge insular

Formentera + Propera Número 3 | Juliol/Agost 2010 | Exemplar gratuït Edita: Consell Insular de Formentera Redacció: Plaça de la Constitució, 1 | Sant Francesc Xavier - Formentera 07860 | Tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56 Direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <premsa@formentera.es> Direcció d’art i disseny: NoMiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotos: Alfredo Montero <virotslight@hotmail.com> Web: www.formentera.es | Dipòsit legal: F 3-2010 | Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FSC.

D’ACTUALITAT

La UOM continua el seu programa a Formentera

primaris que estiguin interessades en realitzar alguns dels programes o de les activitats que es duen a terme.

enir més de 55 anys. Aquest és l’únic requisit indispensable per ser alumne de la Universitat Oberta de Majors (UOM), programa de la Universitat de les Illes Balears que imparteix un cicle de conferències a Formentera fins el proper mes de novembre.

Després de més de 10 anys oferint una educació per als majors de les Illes Balears, s’ha aconseguit fer realitat la cobertura d’un programa educatiu a Formentera, que des de l’any passat compta amb un cicle de conferències dirigides als majors de l’illa. Ara s’ha engegat el segon cicle, que va ser inaugurat el passat 21 de maig i té prevista la seva finalització el proper 19 de novembre.

Es tracta de la segona edició d’aquest projecte educatiu que a poc a poc va guanyant adeptes entre aquest sector de població. La UOM està dirigida a persones adultes més grans de 55 anys o persones prejubilades amb estudis

El seu calendari marca conferències de gran interès per Formentera, com L’efecte de la meteorologia a la vida quotidiana de Formentera, de la mà del capità Costa, La cuina de les Illes Balears i la seva història o La

Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme a Formentera (1931 – 1951), a càrrec de l’historiador Santiago Colomar, que serà l’encarregat de dur a terme la cloenda del curs. Amb la inclusió de Formentera dintre del seu programa, s’aconsegueixen objectius com incrementar el nivell educatiu d’aquest grup de població, contribuir a l’envelliment actiu, competent i reeixit i desenvolupar la capacitat d’aquest col·lectiu de llegir i interpretar la realitat del nostre temps. Aquest programa és possible gràcies a la Universitat de les Illes Balears, l’Obra Social la Caixa i el Consell de Formentera

Sala d’actes de la Conselleria de Cultura. Avda Portossalè. Horari de 18 a 19.30 hores.

Cinema per les nits fresques d’estiu

ormentera inaugura el V cicle de Cinema a la Fresca, amb una programació de cinema d’autor en versió original per amenitzar les nits d’estiu. Amb la projecció de 20 pel·lícules de nacionalitats variades, els espectadors podran gaudir de films internacionals des dels anys 30 fins a l’actualitat, entre els que destaquen 20.000 leguas de viaje submarino, una pel·lícula americana del 1954, El bueno, el feo y el malo, de l’italià Sergio Leone gravada a l’any 1966 o la guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula l’any 2009, Slumdog Millionaire, del director anglès Dani Boyle.

Aquest cicle de cinema s’ha consolidat com un atractiu més de l’oferta cultural a Formentera durant els mesos d’estiu, amb una mitjana de 200 espectadors per pel·lícula. Des de l’any passat s’ofereixen dos passis setmanals, cada dimarts a Sant Francesc i cada dijous al poble de Sant Ferran.

L’entorn obert i natural dels emplaçaments escollits (Jardí de ses Eres i Plaça de Sant Ferran) atorguen als espectadors una tranquil·litat i una relaxació vital per a gaudir d’un cicle de cinema, que té com a objectiu fomentar el cinema internacional entre turistes i residents.

Aquesta nova activitat a Sant Ferran, juntament amb el Mercat Artístic, obert tots els dies de la setmana excepte els dimecres i els diumenges i amb les actuacions musicals cada divendres a la plaça, ha aconseguit reactivar aquesta zona i convertir-la en un focus artístic i cultural.

Aquesta iniciativa és possible gràcies a la direcció artística de Veronique Landy i de la Conselleria de Cultura de Formentera. Hi Col·labora Paral·lel 40 i la Direcció General de Política Lingüística, amb tres documentals sota la campanya “El documental del mes”, on cada mes es projecta una nova pel·lícula documental

Per una Formentera més segura

es de la inauguració de les noves dependències de la Policia Local l’any passat, els serveis de policia s’han vist millorats en molts aspectes, amb un augment de la presència policial i de la seguretat als carrers de Formentera. En plena temporada estiuenca, el nombre d’efectius és de 15 persones, amb la previsió de comptar amb la incorporació dels 4 policies turístics, fruit del conveni de col·laboració entre el Consell de Formentera i la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia del Govern Balear per a la coordinació policial i la millora de la seguretat pública. Aquest augment de la plantilla s’ha fet progressivament, ha passat de 9 efectius al 2006 als 15 que hi ha actualment. Els serveis policials aniran

en la mateixa línia que l’any passat, amb reforços als punts més problemàtics de l’illa. En aquest respecte, hi haurà una parella que distribuirà i controlarà el trànsit al mercat de la Mola, s’incidirà en les cruïlles més transitades com Sant Ferran i Sant Francesc, es controlarà la venda ambulant i l’acampada il·legal, a més d’una vigilància a les zones turístiques per tal de vetllar pel compliment de les ordenances municipals. Recordam que una de les prioritats per part de l’actual equip de govern és la inversió en matèria de seguretat, amb la millora de les dependències de la Policia Local, la dotació de nous vehicles, l’adquisició d’equipament i l’ampliació dels efectius. Al llarg del 2010 s’adquirirà un camió grua per a la retirada de vehicles i una furgoneta

policial per a atestats. A la darrera reunió de la Junta Local de Seguretat, es va comptar amb les associacions de veïns i les entitats empresarials de l’illa que mostraren la seva satisfacció per l’augment de la presència policial en els darrers anys, la modificació de l’ordenança de la prohibició d’acampada en termes més estrictes i la incorporació del policia tutor als centres educatius com a mesures per augmentar la seguretat i l’ordre públic a l’illa. El Consell de Formentera i la Direcció Insular de l’Estat han destacat l’esforç de les dues administracions per a potenciar la coordinació de les forces de seguretat per tal de millorar l’efectivitat en la resolució de possibles problemàtiques

EN PRIMERA PERSONA

“La nostra illa atrau i propicia la creació artística”

De caire reposat i conciliador, Sònia Cardona, consellera d’Educació i Cultura del Consell de Formentera, s’identifica amb la màxima feminista i es defineix com una persona implicada políticament.

Les seves inquietuds socials i humanes la portaren a estudiar la llicenciatura d’Antropologia, on va entrar en contacte amb Universitaris per la Pau i el grup de dones i es va especialitzar en gènere i polítiques de població. Guiada per aquest afany social, va estudiar un mestratge en Antropologia mesoamericana a Mèxic, on s’hi va passar més de 5 anys, alternant els seus estudis amb una investigació de camp a una zona deprimida de la Sierra Negra mexicana sobre la salut sexual i reproductiva en les dones indígenes. Compromesa i participant activa dels actes organitzats per l’Associació Pitiusa per la Memòria Històrica i l’Associació de Dones de Formentera, va ser la responsable del primer acte oficial del Dia de la Dona treballadora ara fa onze anys. Combina la seva vida diària com a mare, esposa i dona treballadora, amb una lleuger anhel per les vivències viscudes a Mèxic i tenir més disponibilitat per a continuar viatjant. Com ha influït la teva formació com a antropòloga i el teu interès per la cultura i la societat a l’hora d’exercir com a consellera de Cultura? L’antropologia treballa fonamentalment amb el concepte cultura, és la nostra eina de feina però tenim moltes definicions de cultura, jo diria que una per escola. L’antropologia t’ensenya a estimar la teva cultura com una creació històricosocial única, però també a relativitzar, aprecies la diversitat cultural i la riquesa del contacte entre cultures. La història, les expressions artístiques, la cultura popular i la teoria del gènere formen part de la meva formació i m’acompanya en el dia a dia. Té temps la vicepresidenta i consellera de Cultura per ser mare i esposa? Tenc els problemes habituals de les mares que treballen, els fills creixen molt ràpid i tens la sensació que t’estàs perdent alguna cosa i perquè no dir-ho, no puc evitar un sentiment entre culpa i por de no estar a l’alçada com a professional, parella i mare, la conciliació no és sempre fàcil. Tenc la sort de tenir un entorn familiar

molt col·laborador i solidari i lluït amb l’agenda per a aconseguir temps de qualitat amb la família. La teva trajectòria ha estat activa políticament. Com ha interactuat la política en la teva vida privada? A mi m’agrada molt aplicar la màxima feminista, allò personal és política, tothom fa política fins i tot a les decisions més íntimes. Jo entenc la política com un compromís personal amb la societat que t’ha tocat viure, es fa política des de les associacions, les empreses, l’educació dels teus fills...la política és una voluntat d’intervenir en la vida pública, de proposar accions de millora al teu entorn, d’aquí a militar a un partit i aportar els nostres coneixements i inquietuds en l’elaboració d’un projecte polític només hi ha una passa. És molt dur constatar la percepció actual de la política i els polítics, m’entristeix profundament, i s’ha de treballar molt per reconduir aquesta situació, la desafecció de la gent cap a les institucions públiques és perillosa, amenaça la democràcia. En

termes

participació

ciutadana, el casal d’entitats és un dels majors reptes en aquest aspecte. Quins objectius s’esperen assolir amb la seva obertura? Les associacions demanden des de fa molt de temps un espai propi per treballar, ja que la documentació i regals rebuts per les nostres associacions estan disseminats per garatges i cases particulars. El casal d’entitats permetrà reunir tota aquesta informació i història, a més de treballar amb la comoditat que es mereixen. L’expressió “el teixit associatiu de Formentera és molt ric” no és un tòpic, és una realitat que tenim l’obligació de fomentar, mantenir i reforçar. I seran les pròpies associacions a través del Consell d’Entitats que marquin el camí a seguir i les prioritats. Quin lloc ocupa a les institucions la restauració i conservació del patrimoni cultural? Patrimoni és una de les competències que amb el nou Consell hem assumit. El nostre patrimoni és riquíssim i molt ampli, a més dels monuments amb els que habitualment un pensa, hi ha patrimoni documental, immaterial, etc. Els tres eixos d’una

nostra ràdio. Tenir una ràdio pròpia, de proximitat i pública és una eina d’accés a la informació però també de cohesió i de participació que no podia continuar quedant desaprofitada.

bona política patrimonial són conèixer, mantenir i difondre. Una eina bàsica i necessària per a conjugar tots aquests aspectes és comptar amb un bon catàleg dels bens patrimonials de la nostra illa; aquesta feina ja està feta i amb la imminent incorporació d’un tècnic de patrimoni elaborarem un pla de gestió.

Enguany s’ha fet una important inversió per adequar un espai per a l’arxiu, amb la creació de l’Arxiu d’Imatge i So i la catalogació de l’històric, estam en el camí d’endreçar el nostre patrimoni documental. S’ha recuperat una de les manifestacions més riques de la nostra cultura immaterial: ses caramelles; això ha comportat la revitalització de la música i cançó de Formentera. Pel que fa a l’educació, quins creus que són els reptes actuals de Formentera? El Consell de Formentera gestiona directament l’Escola infantil Sa Miranda que enguany, tot i poder oferir més de seixanta places noves gràcies a l’ampliació, encara no ha cobert tota la demanda que hi ha. L’Escola de Música que enguany compleix deu anys d’història i part de l’oferta de l’Escola d’Adults són els espais educatius que el Consell sosté. La resta depenen de la conselleria d’Educació del Govern. També destacaria la importància de l’ampliació d’oferta a nivell de cicles formatius, la creació de la figura del policia tutor i la implementació de projectes educatius que han permès millorar la convivència i aturar l’abandonament prematur a nivell

d’Institut. Aquests són avanços, però encara queden reptes, com aconseguir el compromís de la conselleria per a la segona fase de l’ampliació de l’IES Marc Ferrer i la seva adequada dotació de professorat i mitjans. A més, una vegada posat a disposició de la conselleria el nou terreny per l’escola de Sant Ferran, iniciar les obres amb celeritat, aconseguir la independència del Conservatori respecte Eivissa o una major presència de la Universitat de les Illes Balears. Ràdio Illa ha estat una aposta d’aquest equip de govern. Com valora la posada en marxa d’aquest nou mitjà de comunicació? Aquest era un compromís de l’actual equip de govern. L’avantatge ha estat l’existència d’una associació ACAF que compta amb els professionals i la il·lusió per portar endavant una projecte de ràdio local plural i de qualitat. Amb el nostre recolzament i el de la Direcció General de Comunicació del Govern s’ha aconseguit produir un magazín de dilluns a divendres “De far a far”, aquesta programació bàsica i els professionals i col·laboradors que desenvolupen la seva tasca a Ràdio Illa ha permès realitzar tallers i la posterior aparició de programes voluntaris a la franja de tarda nit. Per a consolidar aquest projecte constituirem un òrgan de gestió depenent del ple i signarem un conveni amb ACAF per a l’adequat finançament de la producció de programes per a la

Quines actuacions destacaries en el teu àmbit des de l’inici de legislatura? Pens que ja he comentat part de la feina desenvolupada, però hi ha una feina constant i callada de programació cultural que una vegada establerta crea hàbit i noves demandes. Crec que a l’actualitat s’ha aconseguit amb una major coordinació una agenda cultural constant i equilibrada. S’han fet importants inversions als nostres espais culturals, la sala d’exposicions i la sala municipal de cultura. A aquesta darrera s’hi programa cinema comercial els caps de setmana i la Filmoteca entre setmana, s’hi imparteixen cursos d’arts escèniques...S’ha d’aprofundir en aquesta línia i aconseguir nous espais culturals a Formentera més polivalents, perquè la nostra illa atrau i propicia la creació artística. A pocs mesos de les eleccions, quins seran els reptes en les matèries al teu càrrec? Ara, al final d’una legislatura tan intensa com ha estat aquesta, pens que el repte era posar els fonaments en àrees on abans depeníem d’Eivissa, o ni això, com poden ser les noves competències en matèria de gènere. És encara molt il·lusionant pensar en la constitució del Consell d’Entitats, del Consell de les Dones per desenvolupar el que preveu l’avantprojecte de llei d’igualtat de dones i homes, la incorporació del tècnic de normalització lingüística també és imminent...queda encara temps per veure el compromís d’aquest govern amb l’educació, la cultura el patrimoni i la participació ciutadana. Hi ha una gran assignatura pendent en matèria de cultura que ja s’arrossega massa legislatures, Formentera ha de tenir un Museu com està establert per Llei des de 1998

MISCEL·LÀNIA Benestar Social i Joventut

Activitats sobre la diversitat cultural per als més menuts

’escola d’Estiu torna a Formentera amb un gran ventall d’activitats lúdiques, dirigides als nens i nenes d’entre 3 i 12 anys i aquest estiu porta per títol “La volta al món en vuit setmanes” amb activitats orientades a la diversitat cultural. Amb l’objectiu d’oferir a la població infantil un recurs socio-educatiu durant els mesos d’estiu que promoguin alternatives per l’ús adequat del temps de lleure i potenciar el desenvolupament imaginatiu i creatiu dels participants, les activitats es portaran a terme a les instal·lacions del Col·legi Públic Mestre Lluís Andreu, de Sant Ferran i enguany per primera vegada també al Col·legi Públic del Pilar de la Mola. Les activitats, organitzades de dilluns a divendres de 9 a 14 hores, donen la possibilitat als nens de conèixer diferents cultures a través del joc, així com aprendre valors com la solidaritat, l’amistat, la responsabilitat, la confiança o el respecte cap als altres. Les activitats es desenvolupen amb un total de 20 monitors de temps lliure, més una persona diplomada en Educació

Especial per atendre els participants amb necessitats especials, de manera que es compta amb un monitor de temps lliure per cada 10 nens i personal de suport. Es tracta d’una activitat amb gran afluència d’inscrits, on cada any participen una mitjana de 160 nens que utilitzen el joc com a eina educativa i d’aprenentatge. Una de les novetats que es va posar en marxa l’estiu passat, és l’oferta d’un servei complementari de matí i migdia, que dona la possibilitat als pares de deixar els nens de 8,00h a 9,00h del matí i de les 14,00h a les 16,00h de dilluns a divendres. Així mateix, es realitzen activitats complementàries com són les sortides a la platja o les excursions a Can Marroig, on es realitzen tota una sèrie de tallers rotatius, a més de les sessions de natació, com una altra activitat opcional i complementària. El servei d’Escola d’Estiu és un projecte subvencionat per la conselleria d’Afers Socials de Formentera, conselleria de Treball i Formació del Govern de les Illes Balears i el Fons Social Europeu, que posa en marxa el Consell Insular de Formentera amb l’objectiu de donar una opció als pares i mares d’organitzar amb més facilitat el horaris laborals amb els de l’escola d’Estiu dels seus fills i filles per afavorir la conciliació de la vida laboral i la familiar

Els interessats poden informar-se a l’Àrea de Joventut.

Guia d’ajuda de Serveis Socials

a conselleria de Benestar Social de Formentera ofereix una gran varietat d’ajuts dirigits a diversos sectors de població, des dels immigrants, els aturats o els joves en situació de risc i exclusió social i escolar, així com moltes altres vies per millorar la situació de la ciutadania resident a Formentera.

Centre Serveis Socials Aquesta àrea t’ofereix informació, assessorament i orientació sobre ajuts, subvencions i recursos als quals es pot accedir. Alguns dels serveis que es donen són el servei d’ajuda a domicili, els abonaments d’emergència social, la tramitació de la targeta nadó i la targeta bàsica, teleassistència, targeta d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, títols de família nombrosa o treballs en benefici de la comunitat, entre d’altres serveis.

Així mateix, s’imparteix un taller per a discapacitats, que és un projecte ludicoterapèutic destinat a persones amb algun tipus de discapacitat i a les seves famílies, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida. Dins de Serveis Socials, també hi trobem l’àrea de voluntariat, dirigida a aquelles persones que vulguin col·laborar en els àmbits d’actuació d’ajuda a gent gran, discapacitats, infància en risc, activitats d’oci i temps lliure, etc. E-mail: benestarsocial@formentera.es projectes@formentera.es Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14 h.

Àrea d’Infància i Família Aquesta àrea treballa en l’àmbit del menor i la família amb diferents programes com Educació per a la Salut i Prevenció de les Drogodependències, dins el Programa d’Educació Vial; el programa d’intervenció socioeducativa Alter, dirigit a joves en situació de risc d’exclusió social i escolar; així com la coordinació periòdica amb les escoles de l’illa i amb Protecció de Menors a Eivissa, per tal de donar suports a menors tutelats pel Consell Insular de Formentera. Dins aquesta àrea poden consultar qualsevol informació en matèria d’adopcions, com valoració de les famílies adoptives, declaració de la idoneïtat i seguiment dels processos d’adaptació dels menors amb les seves famílies. E-mail: educaciosocial@formentera.es psicoleg@formentera.es Horari: Dilluns i dimecres de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Dimarts, dijous i divendres de 9 a 14 h.

Aparell de teleasistència per a les persones majors.

Àrea de Dependència Aquesta àrea va dirigida a aquelles persones majors dependents o persones amb discapacitats moderades i severes, i a persones dependents amb discapacitat psíquica, intel·lectual i amb malaltia mental. Les tasques van des d’assessorament, acompanyament, valoració del grau de dependència i elaboració del Programa Individual d’Atenció (PIA). E-mail: ts@formentera.es Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14 h. Dimecres de 17 a 19 h.

Àrea d’Immigració Aquest departament és un recurs específic que treballa en diferents eixos i aposta de forma rigorosa per les polítiques i actuacions destinades a l’acolliment i integració dels immigrants. Assessorament en els diferents tràmits relacionats, amb l’objectiu d’afavorir la ciutadania legal i social dels immigrants facilitant la seva integració. Per altra banda,

Les persones immigrants compten amb un servei d’assessorament

dels immigrants facilitant la seva integració. Per altra banda, treballa conjuntament amb les associacions d’immigrants, fomentant l’associacionisme i facilitant-los l’accés als recursos. E-mail: immigracio@formentera.es Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14 h. Dimecres de 17 a 19 h.

Àrea

Treball i Formació

Aquesta àrea assessora les persones interessades a emprendre un negoci, i també treballa en l’assessorament i difusió d’ajuts econòmics i subvencions per a emprenedors, empreses i associacions. Pel que fa a la formació, es dóna assessorament i difusió d’accions formatives previstes i es treballa en la detecció de necessitats formatives. En aquesta àrea hi podem trobar programes com el de Formació amb Alternança, un programa pilot que té com a finalitat la formació de joves en situació d’atur per adquirir les competències professionals de l’ocupació. Un altre programa és el Taller Tramuntana, dirigit a persones a partir dels 25 anys que estiguin inscrites en l’oficina d’ocupació, amb preferència per les persones amb desocupació de llarga durada, aturats majors de 45 anys, dones i persones amb alguna discapacitat. E-mail: aodl@formentera.es Horari: Dilluns, dimecres i divendres de 9 a 14 h. Dimarts i dijous de 10 a 14 h i de 17 a 20 h.

Projecte Estaló (renda mínima d’inserció) Aquest servei consisteix en fomentar l’ocupabilitat de les persones amb especials dificultats per accedir al mercat laboral degut a que pateixen desavantatges generalitzats en

termes d’educació, habilitats, ocupació, habitatge, recursos econòmics, etc. Persones en situació d’atur de llarga durada, persones en situació d’atur majors de 45 anys, dones amb càrregues familiars i joves menors de 25 anys sense graduat escolar. E-mail: rmi@formentera.es Horari: Dimarts, dimecres i divendres de 10 a 13 h. Dilluns de 17 a 19 h i dijous de 18:30 a 20 h.

Àrea de Psicologia L’objectiu fonamental d’aquest servei és avaluar i facilitar intervencions terapèutiques individuals i grupals als usuaris que ho necessiten, així com la derivació professional d’aquells casos que no es puguin atendre des d’aquesta àrea. E-mail: psicoleg@formentera.es Horari: De dilluns a divendres de 9 a 14 h.

Àrea de Violència de Gènere Es tracta d’un servei d’informació i assessorament a la dona, i d’atenció integral a les víctimes de violència domèstica i de gènere, i a famílies i parelles en situació de conflicte i/o violència interpersonal. Els tipus d’atenció van des d’atenció integral en situacions de crisi, assessorament en recursos socials o allotjament en les llars d’acollida d’urgència i de mitja estada per a dones víctimes de violència de gènere. Coordinació interprofessional amb Guàrdia Civil, Policia Local, Ib-Salut i Oficina de la Dona

Telèfon d’emergències 24 h: 630083042 E-mail: treballsocial@formentera.es / treballadorasocial@formentera.es Horari: De dilluns a divendres de 9 a 14 h.

Infraestructures, Agricultura i Ramaderia

El Consell de Formentera té les competències de caça, els ciutadans més serveis Bartolomé Ferrer Mayans | Vicepresident Segon i conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça.

l Consell de Formentera ja té les competències de caça; així finalitza un procés que va començar fa més d’un any, un procés de negociació constant i permanent amb el Govern Balear a fi d’aconseguir la millor proposta possible per als ciutadans de Formentera, perquè els caçadors i caçadores de l’illa tenguin un servei millor, més proper, i des de Formentera. Durant aquests dos anys des de la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça del Consell Insular de Formentera, s’ha treballat d’una manera conscient per aconseguir aquesta transferència. A través de la Comissió Mixta que preveu l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears a la secció insular de Formentera, han estat moltes i llargues les reunions, així com l’intercanvi d’esborranys per arribar al document final. Inicialment la proposta del Govern estava fixada en 36.000 euros i finalment

el Consell Insular de Formentera ha aconseguit per a l’illa i els seus ciutadans 115.000 euros, més un vehicle (15.000 euros més), així com l’ampliació de mitjans per un import de 24.000 euros mitjançant la conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears. El passat dia 28 de maig el president del Consell Insular Jaume Ferrer i el conseller balear de Presidència, Albert Moragues, varen arribar a un acord per assumir aquesta competència. A partir de l’1 gener 2011 serà efectiva, és a dir a partir de l’any que ve el Departament de Caça d’aquest Consell Insular desenvoluparà les funcions i actuacions següents: -Assessorar i donar suport al conseller competent en matèria de caça del Consell Insular. -Participar en les reunions i comissions tècniques d’àmbit insular, autonòmic o estatal en representació

del Consell. -Proposar i tramitar l’activitat normativa o reguladora del Consell Insular de Formentera. En general, la tramitació dels expedients i l’execució de les actuacions que es derivin de les competències assumides pel Consell Insular de Formentera en matèria de caça i recursos cinegètics. No vull oblidar-me de totes les persones que han estat treballant perquè aquesta competència sigui una realitat, a totes elles el meu més sincer agraïment pel treball i la paciència amb aquest conseller. Des del Consell Insular de Formentera som conscients de la necessitat de posar a l’abast dels ciutadans tots els instruments possibles perquè puguin exercir la seva activitat d’una manera pròxima, propera i efectiva. Per això estic convençut que aquesta competència hi ajudarà una mica més

L’enhorabona a tots!!

Sostenibilitat pesquera

mb l’arribada de l’estiu, residents i turistes surten a pescar a les aigües de Formentera, pel que la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça de Formentera compta amb un servei d’assessorament per a tots els temes relacionats amb aquesta pràctica a l’illa. Els amants del medi marí poden obtenir diverses llicències de pesca, que compten amb restriccions en quant al nombre de captures, depenent del tipus de llicència. La llicència de pesca recreativa té un preu de 13,79 euros i permet la pesca des de terra o des d’una embarcació, amb una vigència de dos anys. Amb aquesta llicència es poden pescar espècies com cefalòpodes (pops, sípies i calamars), bogamarins, peixos i puu fins a un màxim de 5 quilograms i una peça que es pot descomptar del pes total per dia. En queden excloses espècies com la tonyina, la bacora, el peix espasa i l’agulla de paladar o marlí. Així mateix no està permès pescar coralls i similars, cucs, tites, caragols marins, pegellides, copinyes ni crustacis com les llagostes, crancs, cranques, cigales, gambes d’esca o gambes, entre

altres. Les mides de les capturen oscil·len entre els 11 centímetres d’espècies com els gerrets, els molls i el capellà, fins als més grans com el lluç i el mabre (20 cm), l’agulla i el llop (25cm), rap i goràs (30 i 33 cm respectivament) i els més grans, amfossos i pàmpol rascàs (45

una multa de 60.001 euros fins a 300.000 euros. Altres llicències de Pesca La conselleria de Pesca de Formentera dóna la possibilitat d’obtenir altres llicències com la de pesca submarina, la col·lectiva i la

Vedes: raor i verderol

Hi ha establert un període de veda específic per a la pesca del raor (Xyrichthys novacula) des de l’1 d’abril fins al 31 d’agost. Així mateix, hi ha establert un període de veda específic per a la pesca del verderol o juvenil de classe d’edat 0 de la sirviola (Seriola dumerili) des de l’1 de juliol fins al 30 de setembre en les aigües d’Eivissa i Formentera. Es consideren de classe 0 tots els exemplars que no arriben a la talla de 30 cm, amidats d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 2 de l’article 5 del Reglament (CE) 894/1997, del Consell. centímetres) i la tonyina, amb una talla mínima de 115 cm o 30 quilograms. Les embarcacions de pesca recreativa no poden dur a bord captures superiors als límits màxims fixats, fet que està controlat pels serveis d’inspecció i vigilància del Consell de Formentera, de la Reserva Marina, Guàrdia Civil i d’altres administracions. Així, les infraccions lleus són sancionades amb una multa d’entre 60 i 300 euros, les infraccions greus entre 301 i 60.000 euros, i les infraccions molt greus amb

d’embarcacions. Pel que fa a la llicència de pesca submarina no està autoritzada la pesca els dilluns, dimecres i divendres no festius ni a més de 20 metres de fondària. Paral·lelament s’han establert tres zones de veda per a la pesca submarina a les aigües interiors de Formentera, que suposen un total de 2.500 hectàrees, entre Punta de la Gavina i Punta Rasa, Cala Saona inclosa, així com des dels límits des Caló fins el far de la Mola, passant per punta de sa Creu. El nombre màxim de llicències de pesca submarina per Formentera és de

20 llicències anuals. En el cas de la llicència col·lectiva, permet pescar en una embarcació amb capacitat màxima per a 12 persones i cal tenir en possessió la llicència de navegació, l’autorització de la conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori per al lloguer d’embarcacions d’esplai de la Unió Europea i el títol del curs de formació de tècnic esportiu o acreditació d’embarcament a un vaixell de llista 6a. durant un mínim de 5 anys. Per a la d’embarcacions només cal la llicència de navegació actualitzada. Aquestes recomanacions són una petita aportació des de l’Administració

Pescar a la Reserva marina d’Eivissa i Formentera

dels

Freus

A la Reserva Marina de Es Freus es pot pescar amb normalitat a excepció de les zones de protecció especial i de veda per les modalitats de pesca citades anteriorment. En aquest respecte, s’ha establert una veda per a la pesca amb curricà de superfície i curricà de fons, des del 30 d’octubre fins el 31 de març. Així mateix, també hi ha una regulació pel que fa a la pesca amb ormeigs, que estableix la pesca de canya amb un màxim de 6 hams per pescador, el requisit de comptar amb una autorització especial per a la pesca amb rall i l’obligació de pesca diürna amb aparells com la fitora.

per

col·laborar

sostenibilitat

d’aquesta activitat, respectant el medi marí i aplicant el sentit comú, trobant la satisfacció en sortir a la mar i dur a terme aquesta activitat sense traspassar-ne els límits.

Mes informació a la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça. 971 32 10 87 (Ext.8) pesca@formentera.es

Ajudes per a la renovació de maquinària agrícola

ots aquells agricultors que vulguin renovar els seus tractors i màquines automotrius poden accedir a una línia d’ajuts concedits pel ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, gestionats directament des de la conselleria d’Agricultura de Formentera, a través del servei d’assessorament del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) a Formentera. Les ajudes es concediran a tots els titulars de maquinària agrícola amb més de 15 anys d’antiguitat, així com als equips recol·lectors amb una antiguitat de 10 anys. La quantia de l’ajuda és de 80 euros per tractor i màquina automotriu deteriorades, amb possibles increments en el cas d’explotacions agràries prioritàries, agricultors joves o en explotacions ubicades a zones amb dificultats. En el cas de cooperatives o SAT, aquests increments són de 70 euros. S’inclou la possibilitat de desballestar una adobadora o equips d’aplicació de productes fitosanitaris obsolets, s’augmentarà d’aquesta manera l’ajuda econòmica. S’estableixen també increments per afavorir el desballestament de tractors antics, mancats d’estructura de protecció homologada, així com per a l’adquisició de tractors nous d’eficiència energètica o amb menors emissions de gasos

contaminants. Així mateix, es dóna la possibilitat d’adquirir determinades màquines arrossegades i suspeses amb l’ajuda al desballestament, entre les quals s’inclouen adobadores i equips d’aplicació de fitosanitaris de comprovada eficiència, per raons de caràcter sanitari i ambiental

Tècnic FOGAIBA: 7 de juliol i 4 d’agost. Més informació a la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça. 971 32 10 87 (Ext.8) agricultura@formentera.es

Medi Ambient i Noves Tecnologies

Sistema informatitzat de control de vehicles al Parc Natural de Ses Salines

ada estiu en els mesos de temporada turística, la conselleria de Medi Ambient de Formentera posa en pràctica el pla de mobilitat del Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera, amb l’objectiu de regular l’accés de vehicles a la zona per tal de garantir la seguretat de les persones i la sostenibilitat del medi natural. La gestió i control del trànsit rodat en aquesta reserva natural protegida té una durada de 4 mesos, des del 15 de maig fins el 26 de setembre, coincidint amb les dates en què hi ha major volum de visitants a la zona. Aquest és el tercer any d’implantació d’aquest pla sostenible, que cada any incorpora novetats, entre les que destaquen la implantació d’un nou sistema informatitzat d’emissió de tiquets que envia la informació en temps real a una base de dades i permet tenir

hores per la gran afluència de turistes que es desplacen a aquest punt per gaudir de la posta de sol.

Una altra de les novetats és la incorporació de la zona de Llevant al total de la superfície on es presta el servei. Amb aquesta ampliació, la capacitat d’estacionament prevista per aquest any és de 384 cotxes i 1132 motos, ja que s’inclouen les 41 places de cotxe i l’accés de 72 motos habilitades i comptabilitzades a la zona de Llevant.

L’accés al Parc Natural té un cost de 4 euros per cotxe i quads i de 2 euros per ciclomotors. Els residents, les bicicletes i els vehicles elèctrics estan exempts de pagament. La recaptació recollida cada temporada és reinvertida amb accions de manteniment a la zona del Parc, com el manteniment, la senyalització i la reparació dels camins, la instal·lació de cartells i indicacions de localització dintre del Parc Natural, a més d’un servei específic de neteja viària i de recollida de residus intensiu, que contribueixen a la bona imatge d’aquest entorn, així com a la divulgació dels seus valors naturals

Per garantir una bona execució del pla, un total de 20 operaris s’ocupen de vigilar la zona i de dirigir els vehicles cap a les zones habilitades per a l’estacionament. Aquest personal està reforçat amb dos operaris de seguretat que vetllen pel compliment de l’horari d’accés al Parc Natural des de les 9 fins a les 20 hores i, en el cas dels aparcaments de la zona d’Es Cavall d’en Borràs, s’hi prolonga l’accés fins les 21

Totes aquestes accions donen continuïtat a la línia de treball que des del Consell Insular es va emprendre a l’estiu del 2007, i que ha posat de manifest la necessitat de seguir evolucionant en aquest servei, tant per la millora de les condicions de seguretat de tots els visitants, com també pel bon resultat que han vengut demostrant els esforços en sensibilització dels residents i dels turistes

coneixement del nombre de vehicles que accedeixen al Parc, a més del volum de la recaptació diària.

més calor. Així mateix, la seva funcionalitat, d’acord amb el decret 20/2003 de 28 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de Supressió de Barreres Arquitectòniques, possibilita la seva utilització a usuaris amb mobilitat reduïda, tant per homes com dones, ja que les mides interiors de l’habitacle faciliten fer-los servir a qualsevol usuari, independentment de les seves capacitats.

Banys químics a quatre punts del litoral formenterer

es platges de Formentera ja disposen de banys químics d’ús públic situats estratègicament a 4 punts del litoral, oferint per primera vegada un servei bàsic demandat tant per turistes com per residents.

Atesa la necessitat de banys a les platges, el Consell Insular de Formentera l’any 2009 va extreure el compromís dels adjudicataris d’instal·lar-ne a les platges, com a millora a incrementar la seva puntuació de cara al concurs d’explotació. És per aquest compromís que els

concessionaris de platges han instal·lat quatre banys químics a les platges de Es Cupinar, Es Arenals, Migjorn i Es Caló, i es cobreixen així les necessitats en aquests punts. Aquests banys químics, construïts en fusta, són la millor opció per Formentera, ja que s’ajusten tant al clima de l’illa com als espais on s’han ubicat i s’hi integren perfectament en el paisatge. Entre les seves característiques destaquen el material, disseny i funcionalitat. El seu disseny inclou elements innovadors com els canals de ventilació que envolten els habitacles, que eviten que es sobreescalfi la instal·lació en els dies de

Cal destacar que per tal d’evitar riscos per al medi ambient, el bany disposa d’un dipòsit on s’aboca un químic bacteriològic que descompon la matèria orgànica i permet la seva reutilització fins a 700 usos amb cada dipòsit. El buidat del dipòsit estanc es realitza amb un camió cuba. Els banys s´obren dipositant 0,50 euros per tal de dissuadir possibles actes vandàlics al seu interior i fer-ne un ús més racional. Es tracta d’una iniciativa ampliable a més unitats de cara al proper estiu, que compta amb un servei de neteja diària per part de personal contractat pel conjunt dels empresaris responsables dels establiments i autoritzacions de platja

Les flors són més que colors

a conselleria de Medi Ambient de Formentera va organitzar una activitat d’aproximació al món floral dirigida als més joves, per a commemorar el Dia Mundial de Medi Ambient el passat 5 de juny. Aquesta denominació va ser proclamada per l’Assemblea de Nacions Unides a l’any 1972, per tal de fer d’aquest dia un vehicle mitjançant el qual sensibilitzar l’opinió mundial en relació a temes ambientals, intensificant-

ne l’atenció i l’acció política. És amb aquesta finalitat, que des de l’àrea mediambiental de Formentera es va organitzar l’activitat anomenada “Els secrets de les flors. Les flors són més que colors”, a càrrec del catedràtic de Botànica de la Universitat de les Illes Balears, Lleonard Llorens. Una activitat on els participants pogueren conèixer l’hàbitat floral i la importància i necessitat de la funció de reproducció de les plantes a través de disseccions de

flors i observació amb lupes, controls de pol·línics en mel i anàlisi del contingut biològic en l’aire. Formentera ha comptat des de sempre amb una especial sensibilitat cap a l’entorn natural, ja que els atributs naturals de l’illa han propiciat la seva conservació i preservació. És amb aquest objectiu que activitats com aquestes ajuden a garantir un futur més pròsper i segur

Urbanisme, economia, territori i habitatge

Nova promoció d’Habitatges de Protecció Oficial a Sant Ferran

l Consell Insular de Formentera i l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI) han arribat a un acord per a la construcció de 13 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer al nucli urbà de Sant Ferran.

Aquestxs habitatges es construiran a la parcel·la on actualment s’ubica el parc Bob Baldon cedida per la màxima institució de l’illa, així com a la parcel·la següent, on s’ha arribat a un acord de compra amb el propietari. El Parc Bob Baldon serà reubicat a un altre indret del nucli de Sant Ferran perquè els seus veïns en puguin seguir gaudint.

Aquest conveni amb l’IBAVI té com a objectiu fomentar i fer possible una política d’habitatges més digna i accessible per als col·lectius amb dificultats. Amb la construcció dels nous habitatges d’una, dos i tres habitacions, es donarà una major cobertura a la nombrosa demanda existent a l’illa. L’organisme balear es farà càrrec de la seva construcció i s’espera que les obres puguin començar durant el primer semestre de l’any 2011. La posada en marxa de les noves promocions, valorades en 550.000 euros, suposa un esforç inversor per a ambdues institucions que treballen per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans

La nova cara de El Pilar de la Mola

urant aquest hivern s’ha materialitzat l’obra més important feta al poble de la Mola al llarg de la seva història. L’any 2010 és l’any en el qual els veïns del Pilar de La Mola podran connectar-se a la xarxa general d’aigua potable i clavegueram.

contemplen també l’embelliment del nucli a través de noves voreres i nou enllumenat públic d’eficiència energètica, així com el soterrament de les esteses aèries i altres actuacions que, de ben segur donaran un nou aire al poble sense perdre el seu encant característic.

El Consell Insular de Formentera ha fet realitat l’antiga demanda dels veïns d’aquest poble de poder gaudir dels serveis bàsics de qualsevol nucli urbà i deixar de patir els importants perjudicis econòmics que els hi suposava haver de portar aigua potable i evacuar les aigües brutes a través de camions.

Com quasi totes les obres públiques de gran envergadura no han estat exemptes d’algun retard i han provocat de ben segur molèsties als veïns, és per això, que des del Consell de Formentera volem demanar excuses a la gent del poble pels inconvenients que hagin pogut causar aquestes obres.

Les obres de canalització varen començar a darrers de l’any 2009 i s’acabaren durant les primeres setmanes del passat mes de juny. Amb un pressupost d’adjudicació d’1.100.000 euros aproximadament, dels quals 600.000 mil seran finançats per la conselleria d’Obres Públiques del Govern Balear,

Des de l’Equip de Govern hem fet una aposta decidida per millorar tots els pobles de l’illa de Formentera i especialment el poble del Pilar de La Mola. Una rehabilitació integral que suposarà la dignificació d’aquest espai urbà, que tradicionalment havia estat oblidat i exclòs de les inversions públiques

Aposta per l’esport

Esports

Jaume Ferrer i Ribas | President i conseller d’Esports del Consell Insular de Formentera

es del primer moment, ha set una prioritat d’aquest equip de govern el foment de l’esport a l’illa de Formentera. Creiem en els valors que la pràctica de l’esport aporta a la nostra societat i sobretot al nostres joves.

És per aquest motiu que des del primer moment hem treballat per millorar les instal·lacions existents posant grades al mòdul esportiu de Sant Francesc, on es permet que la gent pugui assistir als events que allí se celebren. El nou poliesportiu serà una realitat a finals de l’any 2010 i comptarem amb un espai polivalent de primer nivell per a la pràctica de l’esport en pista coberta que estarà connectat a la piscina municipal creant així una gran àrea esportiva i d’oci.

La nova seu social del camp municipal de futbol i la recta d’atletisme revitalitzaran i donaran contingut al recinte esportiu amb més tradició de Formentera a la vegada que es preservarà el record de tota la gent que ha format part de la S.D. Formentera i la seva història. Aquest espai social que serà polivalent podrà ser compartit pels altres clubs de l’illa. Al costat del camp s’ha adquirit també un solar de 12.750 m2 per a la futura instal·lació de 6 pistes de tennis, 4 pistes de paddle i un camp de futbol-7. Durant aquest estiu es posarà gespa artificial a les pista de l’escola de La Mola i es canviarà la gespa de la pista d’Es Cap. De cara al futur s’està gestionant la ubicació del nou centre d’Esports Nàutics de Formentera per seguir aprofundint en el foment de l’esport de vela a la nostra illa

Campus esportius per als més petits

n estiu més, el sector infantil i juvenil de Formentera podrà gaudir dels campus esportius organitzats per la conselleria d’Esports del Consell de Formentera, que tenen començament durant aquest mes de juliol. Les modalitats esportives a escollir són futbol, windsurf, tennis, gimnàstica rítmica, i natació sincronitzada. Totes aquestes disciplines es duran a terme durant els mesos de juliol i agost amb uns preus que oscil·len entre els 60 i 250 euros. Aquesta oferta esportiva dirigida als més joves compta

amb una llarga trajectòria, i sol reunir un total aproximat de 300 participants, que practiquen esport alhora que fomenten hàbits saludables de vida i aprenen aptituds socials com el joc en equip i la disciplina

Consultar Cursos a la Pàg. 29

Gran èxit de participació a la II Mitja Marató Popular Illa de Formentera Aquesta segona edició ha comptat amb 443 esportistes de més de 10 països d’arreu del món

ormentera va acollir la II edició de la Mitja Marató amb un gran èxit de participació i amb una gran afluència de públic, que va donar suport als 443 esportistes participants durant tota la cursa, des de la sortida al far de la Mola fins a la meta, ubicada al passeig de la Marina de Formentera. El desenvolupament de la cursa es va produir sense cap incident, en un dia on es respirava l’ambient esportiu del poble de Formentera. El gran èxit d’aquesta edició resideix en l’elevada participació, que va passar dels 101 inscrits a l’edició passada als 471 d’aquest any, i la participació final de 443 atletes. Un esdeveniment esportiu que any rere any es va consolidant com un reclam més per visitar la nostra illa,

i que en aquesta edició va fer honor a una Formentera multicultural amb la participació d’esportistes de països d’arreu del món, com Itàlia, Nordamèrica, Canadà, França o Anglaterra. Es van superar així les previsions de participació que oscil·laven entre les 300 i les 350 persones. Amb un recorregut de 21 quilòmetres, la cursa va comptar amb un ampli mecanisme de seguretat i protecció, amb la col·laboració d’un servei mèdic, un servei d’ambulància, un servei de fisioterapia i un dispositiu de seguretat a les carreteres format per Policia Local, Guàrdia Civil, Protecció Civil i un ampli cos de voluntariat. Aquest any la Mitja Marató va comptar amb la participació de l’atleta Josef Ajram com a esportista convidat i Marga Fullana, campiona a les Illes

Balears de mitja marató. A més a més, el Consell de Formentera es va sumar a la iniciativa esportiva de la Fundació solidària Etiòpia Utopia, que està desenvolupant un projecte d’atletisme a Etiòpia, i que té com a objectiu ajudar en el desenvolupament dels joves i millorar les seves relacions publiques, culturals i socials. El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer i el conseller d’Economia, Bartomeu Escandell feren entrega dels trofeus als tres primers classificats de cada categoria, i des de la màxima institució de l’illa es va fer una declaració institucional en el ple del Consell agraint els esforços realitzats per tots els cossos i voluntariat implicats en el desenvolupament de la II Mitja Marató de Formentera

Les fotos d’aquesta edició es poden consultar a: www.marato-formentera.com

Guanyadors de la Categoria Local de la II Mitja Marató: Juan José Escandell Mayans 1:24:53” Maria Isabel Verdera 1: 50: 26”

Educació, Cultura i Patrimoni

10è aniversari de l’Escola Municipal de Música Equip de l’Escola Municipal de Música de Formentera.

a 10 cursos escolars que l’Escola Municipal de Música va obrir les seves portes. Darrere del projecte hi havia, per una banda l’Iván Mérgola i la Lídia Guillem, i per l’altra l’Isidor Torres, senador d’Eivissa i Formentera i batlle de Formentera. La primera trobada va ser al Senat, amb allò que era la idea d’una Escola Municipal de Música que tanta repercussió estava tenint a la resta d’Espanya. El projecte no volia una acadèmia de música, ni passar d’unes classes a unes aules; des del principi es va proposar una escola municipal de música reglada i seriosa que acabés aconseguint el reconeixement de la Conselleria. Després d’algunes reunions més, el 2 d’octubre de 1999, s’obren les aules de l’edifici vell de l’institut antic. Un centre ple de goteres i sense faristols, ni partitures, pianos, afinadors, peus, banquetes o pissarres pautades; només molta il·lusió i moltes ganes de portar la música a l’illa de Formentera.

Tant va ser així, que en un curs escolar la situació va canviar radicalment, el nombre d’alumnes es va duplicar i des del Govern Balear ens van atorgar el reconeixement. Per tant, l’escola passava a dir-se Escola Municipal de Música Reconeguda, el que significava que era oficial i per tant podria donar titulacions oficials de grau elemental, igual que el Conservatori. I d’aquí va sortir molta més demanda del que es podia imaginar, tanta que l’escola no podia assumir tots els alumnes que volien estudiar música d’una manera seriosa. Així, es va començar a lluitar per la creació de l’aula d’extensió del conservatori a Formentera. Pares, mares, alumnes, professors, tots lluitant pel mateix fi: tenir els mateixos drets a Formentera que a les altres illes! Fins i tot se li va arribar a cantar a la consellera deCultura d’Eivissa en un sopar una cançoneta inventada que deia “volem conservatori a Formentera!” (això sí, harmonitzada per 4 veus!). I es va aconseguir, amb els problemes que això comporta, ja que no hi havia espais pels dos centres. Varen ser uns anys complicats, alguns alumnes passaven matí i tarda dins del mateix recinte escolar, les aules eren compartides, per tant calia muntar i desmuntar la classe cada vegada i les audicions es feien en un magatzem. Però la qüestió era ben clara: per fi

es podia estudiar música de manera oficial a Formentera! Després d’aquestos 3 anys a l’IES Marc Ferrer, tant l’Escola com el Conservatori es varen traslladar a la seu actual: l’antic institut, ara ja reformat. Si ben és cert que les comoditats són molt diferents a les que hi havien, som conscients que no arribem a tenir les instal·lacions i els mitjans per alumne de què disposen els altres centres musicals, com ara aules d’estudi per a alumnes sense instrument a casa, auditori (per petit que sigui) on fer les audicions obligatòries o els diversos recitals, aules insonoritzades, instruments antics, etc. Però temps al temps, una cosa tenim clara a l’escola: Formentera vol música, i així s’ha demostrat al llarg d’aquestos 10 cursos on sempre ens hem sentit recolzats per tothom, des del ciutadà fins a qualsevol representant de les institucions de l’illa. Des del primer claustre de professors de l’Escola, que constava de 4 professors, hem passat a claustres de 7 professors a l’Escola i 5 al Conservatori. L’oferta educativa de l’Escola es va ampliar fa 3 anys amb la inclusió d’un taller de música tradicional (castanyoles, tambor i flauta) que pretén acostar l’estudi de la música tradicional d’una manera seriosa i pedagògica. A més, de cara al futur tenim molts projectes, com ara la creació de la futura

Orquestra de Formentera, la Banda Municipal de música, la inclusió de la dansa, la creació d’un espai d’arts, d’una fonoteca i d’una biblioteca musical, així com la independència del Conservatori d’Eivissa.

cursat els seus estudis íntegrament a Formentera de manera oficial. Esperam i confiam que la segueixin molts alumnes amb talent que ja tenim o que esperem tenir en un futur.

Moltes gràcies a tothom!

Per acabar, és un orgull per aquest centre informar-vos que aquest any finalitza els seus estudis musicals l’Estefanía Hernández, la primera titulada professional en música que ha

Fonamentalment, volem agrair el recolzament a tots els alumnes que han passat pel centre en aquestos 10 cursos, als professors que han fet la seva tasca amb tota la il·lusió possible, i en general a tot el poble de Formentera.

Sant Jaume 2010, primera Diada de Formentera

s’exposaran un recull de les millors obres d’artistes plàstics de les Illes Balears, que s’han inspirat en l’obra del filòsof medieval i l’exposició Joves artistes de les Illes Balears interpreten Chopin, que commemora el 200è aniversari del naixement de Fryderyk Chopin.

a celebració de les festes de Sant Jaume és una de les més esperades per a residents i turistes de Formentera. Al seu cartell d’activitats hi podem trobar una variada oferta cultural, entre concerts, exposicions, cinema a la fresca, animació infantil, recitals de poesia o la famosa festa Flower Power, entre d’altres activitats.

No poden faltar les activitats tradicionals, com la ballada i la cantada popular, i aquest any s’hi afegiran els actes institucionals de celebració de la nostra primera diada.

Des de la conselleria de Cultura del Consell Insular de Formentera sempre s’ha tingut especial sensibilitat en combinar esdeveniments de gran pes cultural amb les creacions d’ artistes emergents. Per això aquest any destacaquem l’exposició Interpretant a Ramon Llull, l’amic i l’amat, on

Per a la realització d’aquestes línies, ens demanaven una frase que resumeixi la sensació que hem tengut aquestos 10 anys. I no ens ha costat trobar-la:

En els darrers anys, el programa de festes de Sant Jaume s’ha caracteritzat per la seva qualitat i innovació, amb actuacions de grups musicals com Pastora, The Pinker Tones, Manel, Maria del Mar Bonet, Elèctrica Dharma, Peter Colors o la Big Band d’Eivissa i també ha donat cabuda als grups locals 4 de copes i Aires Formenterencs. Aquesta edició de Sant Jaume, continua en la mateixa línia d’innovar dia a dia i d’augmentar en qualitat, i en

Inscripcions fins el 14 de setembre a l’Escola de Música i a les oficines del Consell de Formentera.

aquesta ocasió compta amb els concerts de pop-rock dels 4 de copes i Joan Miquel Oliver. La novetat per aquest any és la celebració de la Rock Nights (back to 80) el dia 24 de juliol, una nit temàtica ambientada en els anys 80, que es converteix en un complement ideal a la mítica Flower Power de Sant Jaume. Aquesta proposta musical comptarà amb un colorista espectacle visual, amb projecció d’imatges i shows en directe on primarà la indumentària dels 80. A més a més, es realitzarà la presentació de la XIIIª edició del llibre de poesia Solstici d’Estiu que aquest any comptarà amb la participació del jove poeta de Formentera Oscar Mayans, acompanyat de joves poetes de les Illes, Catalunya i País Valencià. Per segon any consecutiu, la banda de jazz per excel·lència a Formentera Jazz Connotation acompanyarà als poetes

El cartell d’activitats començarà el dia 10 i acabarà el dia 25. Diada de Sant Jaume: 25 de juliol.

Actuació de la companyia Puntíapart l’estiu passat.

Flower Power 2010

a festa Flower Power ha esdevingut un dels atractius per excel·lència de les festes de Sant Jaume. Des dels seus inicis, a principis d’aquesta dècada, s’ha anat consolidant com un reclam més per a visitar Formentera, amb milers de persones que no falten a la cita per ballar al ritme de la música dels 60, 70 i 80. La plaça de la Constitució de Sant Francesc Xavier es decora amb temàtica hippy i les espectaculars projeccions psicodèliques fan les delícies del públic. Aquesta festa comptarà amb les sessions de Dj Gunter, Miquel Prats “Botja”, Javi Box i el carismàtic Dj Pharma

Flower Power. 10 de Juliol a la plaça de Sant Francesc

La processó marinera i la Flower Power Beach, protagonistes del Carme 2010

l 16 de juliol els pescadors i mariners celebren el dia de la seva patrona, la Mare de Déu del Carme, al port de La Savina i a Es Pujols. Per honorar la Verge es fa una processó marinera per a la qual els pescadors i la gent del poble engalanen els seus vaixells i fan sonar les sirenes en honor a la seva patrona. És una de les festes més tradicionals de Formentera, per tractar-se d’un dels oficis més arrelats anys enrere. Després de la missa al costat del moll, cap a les 18.30 hores, la Verge del Carme obre la processó marinera a bord del primer vaixell i la resta d’embarcacions la segueixen per acompanyar-la fins alta mar. Un cop allà, es llença una corona de flors a l’aigua per totes aquelles persones que han perdut la vida al mar, seguida d’unes oracions i una sonada tradicional sobre la mateixa embarcació de la verge a càrrec d’un grup de joves de l’illa. Quan la processó torna a port, la tradició dóna pas a la festivitat, en una nit carregada de propostes musicals, activitats per als menuts, cantada pagesa i ball tradicional. La festivitat del Carme se celebra el dia 16 a la Savina, organitzada

des de la conselleria de Cultura de Formentera, i al nucli urbà des Pujols els dies 17 i 18, a càrrec de l’Associació de Veïns des Pujols, els quals varen reiniciar la seva feina l’any passat. Com cada any, les festes del Carme venen carregades d’activitats com l’exposició marinera a la Casa del Mar, exhibicions esportives, animacions infantils, i moltes actuacions musicals a càrrec de grups de versions. Des de l’any passat també amb la Flower Beach a la platja des Pujols amb Dj Pharma & friends. Per a fer possible la celebració d’aquesta festivitat col·laboren la Confraria de Pescadors de Formentera, la Casa del Mar, l’Associació de Veïns des Pujols, les Parròquies i les colles de ball de l’illa, juntament amb el Consell Insular de Formentera

Festes del Carme La Savina. 16 de juliol Es Pujols. 17 i 18 de juliol

Turisme i Mobilitat

Circuits verds a Formentera Silenci i sostenibilitat a peu o en bicicleta

ecórrer Formentera a peu o en bicicleta és una de les millors maneres de no perdre detall de tots els elements naturals, culturals o patrimonials que hi són presents. La peculiaritat del seu terreny i l’accessibilitat que la caracteritzen, la fan idònia per a fer del circuits verds una de les millors opcions per gaudir del territori formenterer. Per tal de dur a terme un recorregut pels circuits verds més emblemàtics de l’illa amb una senyalització integrada en l’entorn natural, la conselleria de Turisme de Formentera ha engegat l’execució d’un projecte d’unificació, disseny i construcció senyalèctica de les 20 rutes cicloturístiques existents actualment a la nostra illa.

El resultat n’és la creació de 13 rutes verdes, que també incorporen diferents itineraris dissenyats per a la pràctica de marxa nòrdica que permetran guiar el visitant en la seva exploració activa de Formentera i que tenen com a objectiu disposar d’unes rutes més accessibles i comprensibles, tant pel visitant com pel formenterer, i faciliten la ubicació al mapa/territori gràcies a un codi de colors i números per distingir les rutes i la situació exacta al mapa de cada fita. La nova senyalització de les 13 rutes verdes que connecten les zones d’especial interès paisatgístic de Formentera, integra l’element indicador i direccional amb el seu entorn més immediat, i aconsegueix una estètica final coherent amb la cultura i la història de l’illa.

Aquesta iniciativa permet aprofitar al màxim l’entorn de Formentera, integrant els elements indicadors amb l’entorn natural, per així apropar-nos d’una manera respectuosa a gaudir del medi ambient i fent d’aquesta pràctica esportiva una manera molt saludable de sentir i viure Formentera. Finalment, la nova xarxa de circuits verds, en un intent de simplificar i endreçar itineraris, ha unificat trams existents i ha creat accessos entre les diferents rutes. Així mateix s’ha projectat una possible segona fase on amb poca intervenció, s’aconseguiria oferir la volta a tota l’illa a peu i en bicicleta coneixent les riqueses naturals, històriques i arquitectòniques, així com els racons més màgics de Formentera

Desfilada del joier Enric Majoral

n any més, els dissenyadors de moda i comerços de Formentera han protagonitzat la III edició de la Passarel·la de moda de Formentera, on la moda característica de l’illa va ser la protagonista de la nit. Amb una escenografia adaptada a les característiques naturals de l’illa, i en un entorn de gran bellesa paisatgística, la desfilada va comptar amb la participació de 10 firmes i 8 models, on es varen mostrar les últimes tendències en joies, vestuari, calçats i complements, i va comptar amb l’actuació de dansa de Valeria del Vecchio, qui va idear una coreografia amb les alumnes del curs de dansa i escenografia, basada en la improvisació i en la implicació personal i grupal per a crear i transmetre emocions, amenitzada amb els músics locals afincats a Formentera Sota la presentació de l’actor de teatre eivissenc, Antoni Riera Buforn, amb una àmplia trajectòria en el món

La Moda de Formentera, es consolida com un reclam turístic més per visitar l’illa Dissenyadors participants a la Passarel·la

MAJORAL, SANDRA TARRAGÓ, XENIA, JOSÉ MARCOS, ISVHARA CALZADO Y COMPLEMENTOS, MACRAMÉ, JESÚS COSTA, MUNDO INSÓLITO ES BALADRE, ELENA HURTADO “OBI” i EVA CARDONA del teatre i amb una intensa experiència com a presentador de certàmens de moda, la III edició de la Passarel·la de Moda de Formentera va culminar amb un gran èxit d’assistència en una trobada en què es pogueren veure les joies, sabates, vestits de núvia i sobretot l’estil tan característic de l’illa, amb creacions avantguardistes d’alt nivell inspirades en la naturalesa, la mar, els colors i la vida de Formentera. La moda de Formentera és com la seva illa, respira el vent, el mar i posseeix les tonalitats de la terra i els matisos del verd de la naturalesa. En aquest escenari, el disseny és constitueix com una de les manifestacions artístiques més dinàmiques i reconegudes socialment, pel que resulta destacable que un determinat estil de moda,

nascut del cosmopolitisme formenterer artesanal, estigui d’actualitat durant dècades, aliè a les pressions del vertiginós ritme de vida. En una nit carregada de sorpreses i caracteritzada per l’estil personal i espontani de cadascun dels participants, la III Passarel·la de Moda de Formentera té com a objectiu consolidar-se com un referent i ajudar al foment i la promoció dels comerciants tèxtils i dissenyadors de la nostra illa. Per aquest esdeveniment ha estat molt important el suport de la conselleria de Comerç i Indústria del Govern Balear, així com la Cambra de Comerç d’Eivissa i Formentera, per donar l’impuls i la motivació que aquest sector necessita

Marquesines inspirades en l’essència natural de Formentera

es noves marquesines per a les parades d’autobús de Formentera, dintre del pla de mobilitat per a fomentar l’ús del transport públic, s’han dissenyat amb un caire rústic i urbà alhora, amb l’objectiu de transmetre part de la cultura de l’illa. Aquestes marquesines porten la firma de l’artista local Jordi Penyaranda, qui ha ideat un projecte que s’identifiqui amb l’illa, amb la pedra com a element

principal col·locada amb l’estètica tradicional, i l’ús del ferro oxidat com a material estructural i complementari, l’acer i la fusta. Cadascuna de les marquesines descriu el seu entorn més immediat, fent d’elles peces úniques que potencien les peculiaritats de cada indret i de Formentera en el seu conjunt. Estan ideades sota el concepte de sostenibilitat i valors locals, tant pel que fa al llenguatge, la tipologia de disseny

i els materials. Aquesta iniciativa de la conselleria de Turisme i Mobilitat, preveu una segona fase de col·locació per al proper any, a més de la instal·lació de monitorització del servei d’autobusos per controlar els períodes d’itinerància, així com la possibilitat d’instal·lar panells fotovoltaics i els elements necessaris per aconseguir un funcionament amb energia neta

rimera dissenyadora de moda de Formentera, Eva Cardona, va iniciar-se dins aquest món amb només 23 anys després de cursar el títol superior de Moda a Eivissa. La seva passió per la moda va ser fruit d’una anècdota escolar que ella recorda amb malenconia. Gràcies a un treball d’arts plàstiques va descobrir la seva habilitat com a dissenyadora, fet que la va conduir a realitzar la seva primera desfilada a la Sala Municipal d’Exposicions de Formentera, on es pogué veure la qualitat de les seves creacions inspirades en Formentera. De les línies senzilles es va encaminar cap a l’alta costura i les núvies. Participant a la Passarel·la Adlib durant 10 anys i a la Passarel·la de moda a Formentera durant 3 anys consecutius, aquesta jove dissenyadora de 33 anys compta amb un futur prometedor.

Què et va portar a dedicar-te al món de la moda? Vaig començar arrel d’una petita anècdota. Quan anava a l’escola, a les classes de plàstica ens varen encarregar fer un tipus de disseny a una samarreta i se’m va ocórrer pintar un figurí d’una model. A partir d’aquí, vaig començar a fer dissenys de moda i a acumular piles de blocs amb els meus dissenys, fins que els meus pares, cansats de veure’m tot el dia dibuixant, varen decidir enviar-me a l’escola de modelisme. Com participa Formentera en el procés de creació dels teus dissenys? Més que res, Formentera m’inspira en la col·lecció de núvies. No tant en la gent, però si en la llum d’aquí, que és única. Només de veure la llum i els colors et sorgeix la necessitat de fer dissenys en blanc, amb teles molt fluides, com gasa, seda, tot molt natural i molt fluid. Com han anat evolucionant les teves creacions des dels teus inicis fins ara? Jo vaig començar amb la moda Adlib, amb qui port 9 anys desfilant, i que ha significat un suport molt important en els meus inicis. Al començament feia roba eivissenca més senzilla, però he anat perfeccionant les meves col·leccions fins arribar a confeccionar amb teles molt riques de qualitat, amb molt de brodat artesanal. Amb la meva mare feim molta feina a mà, i cada vestit és una peça única. És el tercer any que es fa la Passarel·la de Moda a Formentera. Com valores aquest tipus d’esdeveniment a l’illa? Aquest tipus d’actes se’ls hi ha donar molta importància,

“Formentera m’inspira en la col·lecció de núvies”

ja que estam fent un esdeveniment molt novedós aquí a l’illa. Aquesta és la tercera edició que hem fet, i esperam que cada any sigui millor. Ara comptam amb un pressupost més reduït, però cada volta hi haurà més entitats que col·laboraran perquè veuran que és una cosa que s’està fent sòlida i que val la pena. Això contribuirà a enriquir el nom de Formentera i conformarà la moda com una característica més de l’illa. Quins ingredients garanteixen l’èxit d’una desfilada de moda? Innovació, sobretot innovació. Molta idea, ser un poc perfeccionista i tenir-ho tot molt perfilat. No és només vestir a una model, has de fixar-te en tots els detalls, des del cabell, les arracades, el collar, la bossa o les sabates. Els complements són tan importants com els dissenys. La importància del conjunt és vital, i sinó mira les passarel·les de moda internacionals, on tot està pensat al mínim detall. Com s’acullen les tendències de moda mediterrànies fora d’aquí? Per contar-te una anècdota en aquest respecte, una volta estava a una de les passarel·les Adlib d’Eivissa, i quan sortia d’allí tenia a Jean Paul Gaultier caminant davant meu. Les passarel·les de moda de les Pitiüses reben una important quantitat de dissenyadors de prestigi com Max Mara o Gaultier, que vénen d’incògnits i agafen inspiració de les nostres tendències. Tots vénen a mirar les desfilades i mai saps qui pots trobar mirant la passarel·la. Consideres que s’ha de sortir fora d’Espanya per aconseguir èxit en aquest món? Pel que veig, dissenyadors com Amaya Arzuaga o Custo, va ser arribar a Nova York i han set un boom. Potser no tothom vol arribar a aquest punt perquè és molt complicat saber gestionar la teva empresa a aquests nivells, però realment quan arribes a Madrid, París o Nova York no pots demanar més, és el màxim. Projectes de futur? Tenc un projecte en ment, que és fer una col·lecció de núvia i festa per donar-la a fàbrica i després nosaltres fer els acabats, per destinar-la a boutiques de renom, a més d’anar a fires i a showrooms fora d’aquí. Conec algunes fires importants a França a les quals m’agradaria assistir. De moment, he desfilat a Formentera el passat 12 de juny i ara particip a la Passarel·la Adlib el proper 17 de juliol

ILLA AL SUD

Mercat Artísctic de Sant Ferran

¿Arte para una isla con arte por naturaleza? María Teresa Matilla López.

isité por primera vez Formentera en 1976, durante los años que viví en Eivissa. La frecuenté a menudo, pero no fue hasta 1987 cuando comencé realmente a conocerla. Tras una exposición en la Galería Municipal “El Palomar”, la isla y la vida se confabularon para que, desde entonces, esta sea mi casa. Mi mente atesora muchas imágenes que me ha dado el tiempo, ya se sabe el tiempo todo lo cambia y también ha ido cambiando a mi isla, isla del silencio sonoro y de la calma. Entonces, “El Palomar”, la galería “Cadillac” bajo la tutela del inestimable

Alain de Pierre, más tarde la galería “Sioma & Bella Baram” regentada por Aaron Keydar y el taller galería de Bodo y Shoppi, fueron los centros donde se mostraba el arte que se creaba en la isla. En aquellos años existía un círculo de pintores, de diferentes nacionalidades, afincados desde hacía tiempo en Formentera. Este círculo de artistas realizaba exposiciones colectivas en la isla y fuera de ella, organizaban comidas fraternales y eventos. Algunos te invitaban de inmediato a su taller y solían darte buenos consejos. Fui bien recibida entre ellos, participé en sus exposiciones y eventos y su distinción hacia mí, hizo que me sintiera aceptada y querida entre los de mi tribu, los

artistas. Como no podía ser de otra forma el lugar del casual encuentro de estos artistas no era otro que nuestra emblemática Fonda Pepe, en Sant Ferran, que con la famosa Biblioteca de nuestro querido Bob Baldón, era el núcleo urbano donde se movía la cultura internacional. Unos siguen viviendo y pintando en la isla aunque la visión de su obra se prodiga fuera; otros hace tiempo que abandonaron el barco y llevaron sus proyectos al otro lado del charco. Un recuerdo muy especial para aquellos que ya no están entre nosotros. Éramos muy idealistas, cada cual a su manera, juntos y por separado, aportamos nuestro grano de arena para que Formentera revindicara su cultura tradicional y contemporánea. Sabíamos que una sociedad que no da espacio y posibilidades a la cultura y al arte no deja de ser una sociedad inculta, privada de un don y de un placer con el que la Naturaleza dotó al ser humano. Afortunadamente seguimos siendo idealistas y después de idas y venidas,

las gentes de la isla comenzaron a disfrutar del arte. Con el arte comenzamos las clases extraescolares y continuamos creando con las clases para adultos. La oferta de hoy en día supera con creces nuestros modestos comienzos, y ahora, tanto adultos como niños, siguen teniendo la oportunidad de desarrollar su creatividad pintando. Desde entonces Sant Ferran también fue cambiando y el deterioro ambiental se instaló en sus calles. Gracias a Paco Herrainz, un político que cree en el arte como uno de los emblemas de Formentera, el proyecto de un mercado artístico para Sant Ferran comenzó a hacerse posible. Gracias a Sònia Cardona, una persona culta y solidaria dedicada al mundo de la política, pudo hacerse posible. Ahora, en 2010 cumplimos nuestro tercer año de vida. Aún somos bebés, no tenemos la solera del Mercado Artesanal de la Mola, somos pocos, apenas 7 espacios, pero hemos contribuido, junto a Formentera Guitars y muchos

amigos que con sus actuaciones han paseado su arte para deleite de nuestro público, a cambiar el ambiente de Sant Ferran. Somos un mercado diferente a otros mercados, las caricaturas y los retratistas de recuerdo de verano los hemos dejado a un lado. Tenemos dos espacios para artistas invitados por los que pasan una gran variedad de obras y nombres, y cinco espacios de artistas fijos con arte asequible y obras importantes. Tengo especial cariño a una frase que escribió un visitante de una de mis exposiciones en Formentera: “Arte dentro de una isla con Arte por Naturaleza. Un momento con encanto, para terminar de enamorarme más de Formentera”. Por supuesto que el elogio me gusta, para qué negarlo, pero lo que más me conmueve es poder aportar arte y por ende cultura a una isla con arte por naturaleza; es una satisfacción difícil de describir y esto es lo que se respira en el Mercat Artístic de Sant Ferran: variedad, arte, buen ambiente y un paseo tranquilo que no les dejará indiferentes.

El gran meollo de todo es que esta isla con arte por naturaleza necesita del arte, necesita rodearse de estructuras bellas, de detalles artísticos que potencien su belleza, necesita reivindicar su pasado artístico, necesita que crezcan todos esos proyectos artísticos que quedaron empolvados en un cajón. Necesita que le nazcan más murales, instalaciones como la que tiene montada Wolf Kahlen en su casa y jardines artísticos como el que creaba y cuidaba Peter Buch. Y que todo ello se muestre con orgullo como parte de la proyección y promoción de Formentera. A nuestros políticos y a nuestros empresarios, que son los que tienen en su mano el progreso de la isla, quiero recordarles que una sociedad que preserva su cultura tradicional, que promueve su arte, que cuida y protege a aquellos que lo hacen posible, sus artistas y artesanos, no cabe duda que será una sociedad marcada con el sello especial del Arte y la Cultura. Y este es nuestro sueño ideal, Arte para una isla con Arte por Naturaleza

POSA’T AL DIA

JULIOL • El documental del mes. Hair India. De Raffaelle Brunetti i Marco Leopardi. Itàlia, 2008. V.O. en anglès i hindú subtitulada en català. Dijous, 1 de juliol. 22 hores. Plaça de Sant Ferran. Ho organitza: Paral·lel 40 i Direcció general de Política Lingüística. • Respiràlia, respira per la Fibrosi Quística. X volta a Formentera nedant contra la Fibrosi Quística. Del 2 al 4 de juliol. www.respiralia.org • Festa Flower Power. Música i ambient dels anys 60 i 70. Amb Dj Pharma, Dj Javi Box, Dj Gunter & friends. Dintre de la programació de Sant Jaume. Dissabte, 10 de juliol. 23 hores. Plaça de la Constitució (Sant Francesc). • Exposició de PAM SPITZ (obra fotogràfica). Inauguració dilluns 12 de juliol a les 20 hores. Del 12 al 17 de juliol. Oberta de dilluns a dissabte. Sala Municipal d’Exposicions (Ajuntament Vell). • Festes del Carme. Processó marinera, concerts i molt més! 16 de juliol. La Savina. • Festes del Carme a Es pujols. Flower Power Beach, concerts i exhibicions esportives. 17 i 18 de juliol. Es Pujols. • Exposició Interpretant a Ramon Llull, l’amic i l’amat. Una selecció de les obres d’artistes plàstics de les Illes Balears, que s’han inspirat en l’obra del filòsof medieval. Inauguració dimarts 20 de juliol a les 20 hores. Del 20 al 31 de juliol. Sala Municipal d’Exposicions. Oberta de dilluns a divendres. Ho organitza: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de Les Illes Balears. • Inauguració de l’exposició Joves artistes de les Illes Balears interpreten Chopin, que commemora el 200è aniversari del naixement de Fryderyk Chopin, a càrrec del director general de Cultura del Govern Balear. 20 hores. Oberta de dilluns a divendres fins el 7 d’agost. Dilluns 19 de juliol. Sala d’Exposicions “La Caixa”. I. A continuació peça musical de Chopin. Ho organitza: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de Les Illes Balears. • Presentació de la XIII edició del llibre de poesia Solstici d’estiu amb l’acompanyament de JAZZ CONNOTATION. Dijous, 22 de juliol. 20.30 hores. Jardí de ses Eres (Sant Francesc). • Festa Rock Nights. Back to 80. Festa temàtica dels anys 80 de la mà de Dj Lost Angeles i Dj Colin Peters, show en viu a càrrec de les Rock nights 80’s girls i show visuals amb projeccions de Marcos Torres. 24 de juliol. 23 hores. Plaça de la Constitució (Sant Francesc).

• Festes de Sant Jaume. Diada de Formentera. Activitats del 10 al 25 de juliol. Teatre, concerts, exposicions, animació infantil, Flower Power, i Rock nights! 25 de juliol. Plaça de la Constitució (Sant Francesc). • V cicle de Cinema a la fresca. 22 HORES. PLAÇA DE SANT FERRAN. > Oceanos/Océans. Perrin i Cluzaud. França, 2009. Dijous, 8 de juliol. > Slumdog Millionaire. Dani Boyle. Índia, 2008. Dijous, 15 de juliol. > El hijo de la novia. Juan José Campanella. Argentina, 2001. Dijous, 22 juliol. > Rebobine por favor/Be kind rewind. Michel Gondry. Estats Units, 2008. Dijous, 29 de juliol. 22 HORES. JARDÍ DE SES ERES (SANT FRANCESC). > Gansters a la fuerza/Les tontos flingueurs. Georges Lautner. França,1963. Dimarts, 13 de juliol. > Un tipo serio/A serious man. Joel Coen. Estats Units, 2009.Dimarts, 20 de juliol. > 20.000 leguas de viaje submarino/20.000 leagues under the sea. Richard Fleischer. Estats Units,1954. Dimarts, 27 de juliol. • Festes des Caló. Flower Power amb Dj Pharma. 28 Agost. Es Caló.

AGOST • Exposició Joan Miró (gravats). Del 2 al 21 d’agost. Sala Municipal d’Exposicions (ajuntament vell). CAM • Festes de Santa Maria. Actuació de la Colla Castellera de la Vila de Gràcia i ses Talaies de Formentera, fotomarató, cantada popular, IX edició Encontre de joves poetes dels Països Catalans, cinefòrum, activitats esportives i jocs infantils. 4 i 5 d’agost. Plaça de Sant Francesc. www.formentera.cat • El documental del mes. Thin Ice. Häkan Berthas. Suècia, 2006. V.O. en anglès i ladakh subtitulada en català. Dijous 12 d’agost. 22 hores. Plaça de Sant Ferran. Ho organitza: Paral·lel 40 i Direcció general de Política Lingüística

CONCERTS DE MÚSICA EN VIU A LES PLACES Foto: Amparo Arias

• Nit electrònica. Dintre de la programació de Santa Maria. Dissabte, 14 d’agost. Plaça de Sant Ferran. • Exposició de Susana Lloret. Gravat japonès. Del 23 d’agost al 4 de setembre. Sala Municipal d’Exposicions (ajuntament vell). • V cicle de Cinema a la fresca. 22 HORES. PLAÇA DE SANT FERRAN. > Radio encubierta/The boat that Rocked. Richard Curtis. Anglaterra, 2009. Dijous, 19 d’agost. > El año que mis padres se fueron de vacaciones/ Ano em que meus pais sairem de férias. Cao Hamburger. Brasil, 2006. Dijous, 26 d’agost.

22 HORES. JARDÍ DE SES ERES (SANT FRANCESC) > El bueno, el feo y el malo/Il buono, il brutto, il cattivo. Sergio Leone. Itàlia,1966. Dimarts, 3 d’agost. > Héroes Fragiles. Presentació a càrrec del director Emilio Pacull. Xile, 2006. Dimarts, 10 d’agost. > UP. Peterson i Docter. Estats Units, 2009. Dimarts 17 d’agost. > Él. Luís Buñuel. Mèxic, 1952. Dimarts, 24 d’agost. > 11:08 al este de Bucarest/A fost sau n-a fost? Cornelio Porumboiu. Rumania, 2006. Dimarts, 31 d’agost.

FIRES I MERCATS Tot l’any: dimarts i dissabte, mercat de segona mà al Jardí de ses Eres, a Sant Francesc. D’11 a 14 hores. De maig a octubre: diàriament, mercat de Sant Francesc al C/Jaume I. De 10 a 14 h. De maig a octubre: diàriament, mercat des Pujols, al passeig marítim. De 20 a 24 h. De maig a octubre: dimecres i diumenge, mercat artesà de la Mola, al Pilar de la Mola. De 16 a 23 h. De maig a octubre: Tots els dies, excepte dimecres i diumenge, mercat artístic de Sant Ferran de ses Roques, al carrer Major de Sant Ferran. De 19 a 24 h. De juliol a 15 de setembre: diàriament, mercat al port de la Savina, al passeig de la Marina. De 17 a 24 hores

World Music tots els dijous a les 23 hores. Plaça d’Europa (Es Pujols). Música en viu tots els divendres a les 22 hores. Plaça de Sant Ferran. Jazz tots els dissabtes a les 22 hores. Plaça de Sant Francesc.

CURSOS Campus esportius • IX Campus de Futbol. De l’1 a l’11 de juliol. Inscripcions al registre general del Consell Insular de Formentera de 9 a 14 hores o al 679419849. Preu: 100 euros. 50% descompte família nombrosa i segon germà inscrit. • IV Campus de Winsurf. Juliol i agost. Inscripcions a l’Escola de Vela. www.4nomadas.com. • IX Campus de Tennis. Juliol i agost. De dilluns a divendres de 9 a 13 hores. Les inscripcions són a l’Escola Municipal de Tennis o al telèfon 639827338. Preu: 260 euros al mes. • V Campus de Gimnàstica Rítmica. Juliol i agost. Dilluns, dimarts i dijous de 9.30 a 13 hores. Les inscripcions són al Pavelló esportiu o al telèfon 650361427. Preu: 90 euros. 50% descompte família nombrosa i segon germà inscrit. • IV Campus de natació sincronitzada. Juliol i agost. Inscripcions al registre general del Consell Insular de Formentera de 9 a 14 hores. Fins a 60 places. Preu: 80 euros. 50% descompte família nombrosa i segon germà inscrit. • Escola municipal de Música. Inscripcions fins el 14 de setembre a l’Escola de Música (Avda. Portossalè s/n) i a les oficines del Consell de Formentera. • Cambra de Comerç. Més cursos a partir del setembre. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 20 61. • Petita i Mitjana Empresa. Més cursos a partir del setembre. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 25 20.

SUBVENCIONS • Bonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials. Conselleria d’Urbanisme (plaça de la Constitució, 1). • Ajuts i subvencions per a emprenedors i empreses. Departament de Treball i Formació de la Conselleria de Benestar Social (antic centre mèdic). • Ajuts a empreses. Departament de Treball i Formació de la Conselleria de Benestar Social (antic centre mèdic).

LES NOSTRES VEUS

Comissió de Festes de Santa Maria, un any més treballant Raquel Gonzàlez Cardona | Presidenta de la Comissió de Festes de Santa Maria

n any més les i els joves formenters de la Comissió de Festes de Santa Maria (CFSM) han unit les seves forces, temps i il·lusió per organitzar, com ja fa 21 anys, les festes de Santa Maria, festa molt present en el calendari festiu dels formenterers i formentereres. Són ja 21 anys que treballam a favor de la nostra cultura, la nostra llengua i defensam el nostre territori, eixos principals de la CFSM heretats de l’Obra Cultural Balear de Formentera, entitat que va recuperar aquesta festa tan tradicional l’any 1977 com una tasca fonamental per recuperar la cultura de Formentera i apropar-se al nostre poble. Avui encara estam treballant amb el programa d’enguany que precisa de temps i feina, dues eines que hem de compartir amb els estudis que la majoria dels membres de la CFSM realitzam al mateix temps. A grans trets podem dir que no hi faltarà la música els dies 4 i 5 d’agost a la plaça, la fotomarató que tants anys duim realitzant, la cantada popular, la ja IX edició de l’Encontre de joves poetes dels Països Catalans i els espais de debat social, polític i cultural amb xerrades i passi de documentals una vegada més al nostre cinefòrum. A més a més, tampoc faltaran les activitats esportives, els jocs infantils i la nit electrònica a la plaça de Sant Ferran el dia 14 d’agost. No obstant tot això, la CFSM no només es queda aquí. Enguany hem organitzat la V Diada de les Pitiüses a la barcelonina Vila de Gràcia juntament amb els nostres amics eivissencs de l’Associació Vuit d’Agost i hem acollit durant el mes de maig a Formentera el Xè Aplec de Consells Locals de Joventut, punt de trobada i de debat actual de molts de joves de les Illes, País Valencià i Catalunya, gràcies a que la CFSM és entitat membre dins del Consell de la Joventut de les Illes Balears des de l’any 2003 i que a dia d’avui forma part de la seva Comissió Permanent ocupant la vocalia per Formentera. La societat formenterera necessita l’opinió i l’empenta dels i les joves i per això mateix la CFSM té tres coses molt clares: continuar essent un espai jove de debat i de reflexió d’allò que passa a l’illa i de tot el que afecta directament als seus ciutadans sense renunciar als seus principis inicials, col·laborar amb entitats i associacions tan locals com de la resta del territori i sobretot animar els joves illencs a formar-hi part per tal de viure i sobreviure a nosaltres mateixos

Podeu trobar més informació a la plana web www.formentera.cat o bé posar-vos en contacte amb nosaltres: info.cfsm@formentera.cat

25 anys de tradició marinera Confraria de Pescadors de Formentera

a Confraria de Pescadors de Formentera va començar la seva tasca com a part de la Confraria d’Eivissa, ara fa 26 anys. L’any 1985, els pescadors de Formentera decidiren unir les seves forces i crear la seva pròpia confraria independent, propòsit que es va aconseguir el 20 de maig de 1985. Fins aquell moment, es comptava amb 101 socis i 59 embarcacions, de les quals 2 eren d’arrossegament i la resta d’arts menors. Totes elles estaven ubicades a la costa, Es Caló, Es Torrent, Cala Saona, i al moll pesquer de la Savina. Amb el pas dels anys, l’ofici pesquer ha anat disminuint i després de 25 anys, la Confraria disposa de 2 embarcacions d’arrossegament, a l’espera d’una tercera, i 17 embarcacions d’arts menors, repartides entre el litoral i el moll pesquer, i amb 31 socis adscrits. Fins el moment, la Confraria de Pescadors de Formentera ha tengut 3 patrons majors o presidents. El primer va ser Francesc Tur Torres (Xicu Geroni), el segon Matías Torres Escandell (Masià) i actualment el president és Jose Juan Torres (Pep Campanitx). Les instal·lacions es troben a l’edifici de la Casa del Mar, inaugurat el 17 d’abril de 1988. Es compta amb un edifici que fa la funció de magatzem i a la zona del moll els pescadors disposen d’un espai per a guardar els seus estris de pesca. Així mateix, per al maneig de les arts de pesca, posseeix un camió amb grua, a més d’una furgoneta per a transportar el peix i enviar-lo dos voltes per setmana a l’illa d’Eivissa. També es fa ús d’una rampa varador per al manteniment i la reparació de les embarcacions. El dia 16 de juliol, dia de Nostra Senyora del Carme i Patrona dels pescadors, s’organitza un dinar popular per tots els socis i les seves famílies, la qual és una trobada de germanor on tots els pescadors s’ajuden i porten la verge a la tradicional missa i processó marinera, que des de sempre ha caracteritzat aquesta festivitat

CONSELL INSULAR DE FORMENTERA Plaça de la Constitució, 1 07860 Sant Francesc Xavier Tel. 971 32 10 87 Fax 971 32 25 56 consell@formentera.es President del Consell Insular de Formentera Hble. Sr. Jaume Ferrer i Ribas CONSELLER/ERES DELEGATS/ADES Vicepresidenta Primera i Consellera d’Educació i Cultura, Patrimoni, Personal i Participació Ciutadana Hble. Sra. Sònia Cardona i Ferrer Tel. 971 32 12 75 Fax 971 32 12 76 cultura@formentera.es

Vicepresident Segon i Conseller d’Infrastructures, Agricultura, Ramaderia, Caça i Pesca Hble. Sr. Bartolo Ferrer Mayans Tel. 971 32 10 87 ext. 8 Fax 971 32 10 63 agricultura@formentera.es Conseller de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge Hble. Sr. Bartomeu Escandell i Tur Tel. 971 32 10 87 Ext. 1 Fax 971 32 21 52 urbanisme@formentera.es Conseller de Turisme, Comerç i Mobilitat Hble. Sr. Josep Mayans i Costa Tel. 971 32 12 10 Fax 971 32 10 73 turisme@formentera.es Consellera de Medi Ambient i Noves Tecnologies Hble. Sra. Silvia Tur i Ribas Tel. 971 32 10 87 ext. 7 Fax 971 32 10 63 mediambient@formentera.es

Consellera de Benestar Social i Joventut Hble. Sra. Margalida Font i Aguiló Tel. 971 32 12 71 Fax 971 32 20 39 benestarsocial@ formentera.es

DIRECTORI

GABINET DE PRESIDÈNCIA Secretària de Presidència Sra. Isabel Juan Mayans Tel. 971 32 10 87 Fax 971 32 25 56 presidencia@formentera.es

CONSELLERS/ERES

Cap de Comunicació Sra. Anabel Costa Ferrer Tel. 971 32 12 75 Fax 971 32 12 76 premsa@formentera.es

Grup Polític Grup Independent de Formentera (GUIF) Tel. 971321275 guif@formentera.es

Gerent del Consell Insular de Formentera Sr. Miquel Juan Ferrer Tel. 971 32 10 87 Fax 971 32 25 56 miqueljuan@formentera.es

DIPUTAT PER FORMENTERA

SECRETÀRIA

CONSORCIS I PATRONATS

Secretària del Consell Insular de Formentera Sra. Marta Enciso Morales Tel. 971321087 Fax 971322556 secretaria@formentera.es INTERVENCIÓ

Consorci Formentera Desenvolupament Gerent: Sr. José Ramón Mateos Tel. 971 32 10 67 · 971 32 10 16 cfd@formentera.es

Interventor del Consell Insular de Formentera Sr. Pablo Serra Serra Tel. 971321087 Fax 971322556 pabloserra@formentera.es

Patronat de Turisme Cap de Promoció Turística: Sr. Carles Bernús Blanch Tel. 971 32 12 10 Fax 971 32 10 73 carlosbernus@formentera.es

TRESORERIA

CENTRES I SERVEIS

Tresorer del Consell Insular de Formentera Sr. Enric Escanellas Colomar Tel. 971321087 Fax 971322556 enricescanellas@ formentera.es

Casal de Joves Av. Porto Saler, s/nª Sant Francesc Xavier Tel. 971 32 34 93 joventut@formentera.es casal@formentera.es

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Tel. 971321087 Fax 971322556 atenciociutadana@ formentera.es

Grup Polític Partit Popular Tel. 971 32 12 75 pp@formentera.es

Hble. Sr. Josep Mayans Serra Tel. 971 32 12 75 diputat@formentera.es

Agencia Tributària Avg. Portossalè, s/n 07860 Sant Francesc Xavier Tel. 971 32 34 04

Canera i Escorxador Tato Monge Tel. 630 08 31 28 tatomonge@formentera.es Cementiri Tel. 971 32 12 71 benestarsocial@ formentera.es Serveis Funeraris Tel. 630 08 31 85 Correus C/pla del Rei, s/n Sant Francesc Xavier Tel. 971 32 22 43 Dipòsit municipal de vehicles Tel. 639 55 83 31 Inspecció Tècnica de Vehicles Tel. 971 32 31 30 itv@formentera.es Hospital de Formentera Venda des Brolls, s/n Sant Francesc Xavier Tel. 971 32 12 12 Jutjat de Pau / Registre Civil Avg. Portossalè, s/n Sant Francesc Xavier Tel. 971 32 27 33 Oficines d’Informació Turística Sant Francesc Tel. 971 32 12 10 informacioturistica@ formentera.es Es Pujols espujols@formentera.es Port de la Savina Tel. 971 32 20 57 971 32 30 82

Formentera Passio' per la diversitat www.formentera.es