Formentera més propera, núm. 7

Page 1

Revista del Consell Insular de Formentera Exemplar gratuĂŻt | NĂşmero 7

Entrevista a Dolors Tamargo Nous equipaments culturals, esportius i sanitaris Foment de l'agricultura


2


sumari//editorial//INFO D’actualitat Posada en funcionament de tres instal·lacions de gran importància. | pàgs. 4 i 5 En primera persona

Entrevista amb la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Caça, Pesca i Joventut del Consell | pàgs. 6 i 7

Miscel·lània Tot el que has de saber sobre les diferents àrees que conformen el Consell Insular de Formentera. | pàg. 8 Entrevista amb MªAntònia Ferragut, presidenta de l’Associació Espai Dones. | pàg. 24 i 25

Illa al Sud La història de

Les nostres veus

Posa’t al dia Agenda cultural, les subvencions i els cursos. | pàgs. 28 i 29

Directori Tota la

les Salines de Formentera i la seua recuperació en l’actualitat. | pàg. 26 i 27

En aquest número col·labora l’Associació d’Amics de la Biblioteca Internacional de Formentera. | pàg. 30

informació pràctica que has de tenir. | pàg. 31

Editorial

L

es característiques naturals de Formentera i la bona climatologia durant tot l’any, fan que la pràctica esportiva sigui un denominador comú entre la ciutadania de l’illa. Any rere any es creen noves modalitats esportives, amb un important renom dins del món de l’esport.

3

És per aquest motiu que, amb l’ànim de participar en el foment de l’esport i el reconeixement a aquelles persones o entitats que participen en la seua promoció a l’illa de Formentera, el Consell Insular de Formentera va celebrar la I edició de Premis a l’Esport, per tal de premiar la trajectòria i l’esforç dels i les esportistes emergents i d’aquells ja consolidats. Creiem en els valors que la pràctica de l’esport aporta a la nostra societat i, sobretot, al nostres joves, pel que la millora de les instal·lacions existents ha estat sempre una prioritat d’aquest equip de govern. El nou poliesportiu serà una realitat durant aquesta primavera i comptarem amb un espai polivalent de primer nivell per a la pràctica de l’esport en pista coberta que estarà connectat a la

FORMENTERA MÉS PROPERA Número 7 | març/abril 2011 | Exemplar gratuït Edita: Consell Insular de Formentera Redacció: Plaça de la Constitució, 1 Sant Francesc Xavier - Formentera 07860 Tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56 Direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <premsa@formentera.es> Direcció d’art i disseny: Nomiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotos: Alfredo Montero <virotslight@hotmail.com> Dipòsit legal: F 3-2010 Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FSC.

piscina municipal creant així una gran àrea esportiva i d’oci. La celebració de competicions de primer nivell, com el Campionat nacional de Judo, permetrà una posada en funcionament del nou complex poliesportiu amb cabuda per a unes mil persones que donaran vida al nou recinte esportiu. La nova seu social del camp municipal de futbol i la recta d’atletisme revitalitzen i donen contingut al recinte esportiu amb més tradició de Formentera a la vegada que contribueix a preservar el record de tota la gent que ha format part de la S.D. Formentera i la seua història. Al costat del camp s’ha adquirit també un solar de 12.750 m2 per a la futura instal·lació de sis pistes de tennis, quatre pistes de pàdel i un camp de futbol-7 i s’ha instal·lat gespa artificial a les pista de l’escola de la Mola i s’ha canviat la gespa de la pista des Cap. Per tot això, l’any 2010 va concloure amb una gratificació per l’àrea d’Esports de Formentera, que va rebre un guardó a la millor gestió pública esportiva de Balears de l’any 2010 a càrrec de l’Associació de Gestors Esportius Professionals de les Illes Balears (AGEPIB). L’esforç fet en l’execució d’esdeveniments de caire esportiu de gran nivell com el Mundial de Windsurf (2007), el Torneig Internacional de Futbol (2007), la Copa del Món de Caiac de Mar (2010), així com les següents edicions anuals de la Mitja Marató “Illa de Formentera”, el Torneig aleví de Futbol, la Cursa de la Constitució, l’Estada Nacional de Judo, la Travessia nedant “Illa de Formentera”, la Volta en BTT a Formentera o la Volta a Peu a Formentera, entre altres esdeveniments esportius, contribueixen a la creació d’una societat més saludable, alhora que converteixen Formentera en una destinació turística excel·lent per a la pràctica de turisme actiu

.


Tres equipaments per al desenvolupament cultural, esportiu i sanitari de Formentera

D

urant aquest mes de març es posen en marxa tres instal·lacions de gran importància per a l’illa, com són el poliesportiu, el centre de Tractament Especialitzat per a malalts d’Alzhèimer, malalts mentals i discapacitats i el centre artesà Antoni Tur “Gabrielet”, que albergarà un mercat pagès i contribuirà a reactivar el camp i a mantenir l’artesania de Formentera. Pel que fa al futur poliesportiu, els formenterers i formentereres podran gaudir d’aquest equipament esportiu al llarg del mes de març, que estarà dotat amb un gimnàs de 72 m², dos vestidors per als àrbitres, quatre vestidors per als equips esportius, una sala d’instal·lacions tècniques, una sala d’arts marcials de 112 m², equipada amb dos vestidors i un despatx. Tots aquests serveis aniran ubicats a la planta baixa, on hi haurà accés rodat a l’exterior i que compartirà recepció conjunta amb la piscina municipal. La primera planta albergarà una sala polivalent de 100 m², sis oficines, tres de les quals donen l’opció de convertir-les en una única sala d’actes, una cafeteria, banys públics, ascensor adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, així com l’accés a les grades amb capacitat per a 506 persones. El futur poliesportiu pal·liarà una demanda esportiva històrica per a

Formentera i permetrà la pràctica d’esports com judo, aeròbic, handbol, voleibol, futbol o bàsquet, entre d’altres, en un espai polivalent de primer nivell de 2.800 metres quadrats que estarà connectat a la piscina municipal, creant així una gran àrea esportiva i d’oci. Aquest equipament acollirà el primer campionat de Judo d’Espanya en edat infantil i cadet els dies 6, 7 i 8 de maig, fet que suposa albergar un esdeveniment esportiu de primer nivell a Formentera, com ja s’ha vengut fent en els darrers anys amb el Mundial de Windsurf o la prova del Mundial de Caiac de Mar. De la mateixa manera, el Centre de Dia, que inclou el centre Especialitzat per a malalts d’Alzhèimer, malalts mentals i discapacitats de Formentera, ja compta amb el nomenament del que serà el director del centre, i s’estan ultimant els darrers detalls quant a l’equipament del centre i la gestió interna. Aquesta instal·lació disposarà d’una sèrie de serveis d’acolliment diürn que prestaran atenció a persones amb greus discapacitats i disposarà d’un total de 60 places, dividides en una unitat per a persones grans en situació de dependència, entre d’altres, afectades per la malaltia d’Alzhèimer, una unitat per a persones amb discapacitats físiques o psíquiques, una altra unitat per a persones amb malalties mentals i una unitat de respir (4 places) per a aquells casos en què sigui necessari l’internament temporal d’algun dels

usuaris.El centre està dotat amb sales d’activitats, zones de descans, menjador, zona d’activitats i despatx de professionals a cadascun dels centres. Així mateix, s’aprofiten els accessos de l’hospital, diferenciant l’entrada de cada centre especialitzat i optimitzant al màxim els recursos de les tres instal·lacions. La presidenta del Consorci de Recursos Sociosanitaris i Assistencials de les Illes Balears, Fina Santiago, va resoldre aprovar la cessió d’ús del Centre de Dia al Consell Insular de Formentera per a la seua gestió com a centre sociosanitari, mentrestant es realitza la tramitació de l’expedient per a la cessió gratuïta del terreny, edifici i contingut del Centre de Dia. Així mateix, el passat 25 de febrer es va aprovar en sessió plenària el reglament de funcionament, les taxes i el conveni de col·laboració amb el Govern Balear referent a 45 places destinades a dependència. Amb aquesta infraestructura i la futura residència per a la Tercera edat es pal·liarà un dèficit històric a Formentera, assegurant la cobertura dels majors de Formentera. La construcció del Centre Antoni Tur “Gabrielet” és una aposta clara per fomentar l’artesania i els productes alimentaris elaborats seguint procediments tradicionals. Aquest tipus de producció, molt més petita quantitativament però d’una alta

4


d’actualitat qualitat i personalitat, requereix un suport per part de les institucions. En aquest marc, el Consell Insular de Formentera ha desenvolupat la marca “Producte fet a Formentera” mitjançant un reglament, a fi de garantir que la producció d’articles i productes artesans i elaborats amb tècniques tradicionals gaudeixin d’aquest segell de qualitat. Les instal·lacions del centre es divideixen en dos naus diferenciades de 76 metres quadrats cadascuna i un pati comú a la part central.

5

L’àrea d’artesania té per finalitat exposar, investigar i difondre l’artesania desenvolupada a Formentera, amb especial atenció a la de tipus tradicional, així com oferir formació relacionada amb la matèria. La Comissió Assessora d’Artesania serà l’encarregada de valorar les programacions i informar sobre la conveniència o no de durles a terme. Podran ser usuaris de l’àrea d’Artesania els artesans amb carta d’artesà o de mestre artesà, els qui acreditin la titulació del seu ofici o equivalent, juntament amb material gràfic sobre el producte manufacturat i els artesans d’activitats tradicionals de Formentera. Pel que fa al mercat pagès suposarà una porta d’entrada i sortida de productes agrícoles autòctons, destinat principalment a la venda de productes agraris, ramaders i pesquers de Formentera, així com al desenvolupament d’activitats de formació, difusió, investigació i exposició relacionades amb la matèria. L’ordenança que regularà el mercat ha establert una sèrie de requisits com ara estar donat d’alta al registre d’explotacions agràries, així com tenir en possessió les autoritzacions sanitàries oportunes

.

>Centre Artesà i mercat pagès Antoni Tur “Gabrielet”

>Centre de Dia per a majors

>Complexe Poliesportiu


EN PRIMERA PERSONA

“La reactivació del camp de Formentera suposaria una segona indústria per a l’illa molt positiva de cara al turisme”

licenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials, Dolors Tamargo va arribar a Formentera a l’any 1993, en un període on les circumstàncies professionals no li eren propícies. Amb una llarga trajectòria com a economista i amb una experiència de 10 anys vivint a Veneçuela, li va sorgir l’oportunitat d’impartir lliçons a temps parcial de graduat escolar a l’Escola d’Adults de Formentera i més tard d’espanyol i Ensenyaments Inicials a jornada completa. L’ensenyament va ser un descobriment important a la seua vida. Des de sempre ha set molt activa socialment, el que la va portar a participar en el procés de creació de l’associació Espai Dones i a exercir de presidenta de l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes a l’IES March Ferrer. Molt involucrada amb temes d’igualtat i simpatitzant de les tendències progressistes, Dolors Tamargo forma part del teixit social, polític i cultural formenterer. Ara, a pocs mesos de les eleccions ha demanat una excedència de l’Escola d’Adults per exercir el seu nou càrrec al front de l’àrea d’Agricultura, Ramaderia i Joventut.

àrea. La veritat és que assumeix el meu nou càrrec amb molt de compromís i amb la responsabilitat que es mereix. És una oportunitat per aprendre i aportar el màxim possible que encar amb moltes ganes i il·lusió.

cobreixen uns aspectes molt importants per al sector agrícola i ramader de Formentera, ja que constitueixen un suport per a la gent que treballa el camp. Des de l’àrea d’Agricultura, Ramaderia, Caça i Pesca es tramiten les llicències de pesca i caça, es duen a terme inspeccions periòdiques de pesca, inspeccions sanitàries, informació sobre plagues i solucions per combatre-les, obtenció de subvencions, així com una part de formació amb cursos relacionats amb aquesta matèria.

Quin ha set el teu paper en el món de la política fins a dia d’avui? Des de sempre he set una persona activa socialment, crec que dins una bona democràcia funcional hi ha d’haver una gran participació ciutadana, i sempre m’he identificat amb les tendències progressistes. Formentera em va despertar l’interès per la política, ja que és un lloc on s’exerceix molta política i hi ha una presència representativa de partits polítics.

Com ho valoren les associacions ramaderes i agrícoles? La meua sensació des que m’he incorporat i he tengut l’ocasió de reunir-me amb elles és molt positiva. Ara disposen d’un lloc amb personal especialitzat on dirigir-se per resoldre problemàtiques concretes d’una manera més directe i propera. Des de la constitució del Consell de Formentera s’ha aconseguit la tramitació de moltíssimes coses des d’aquí, evitant desplaçaments a Eivissa.

“La posada en marxa de la bassa de regadiu donarà peu a la possibilitat de treure més rendiment a la terra”

Com afrontes el teu nou càrrec com a consellera d’Agricultura, Ramaderia, Caça, Pesca i Joventut? Des de l’entrada com a consellera m’he sentit molt recolzada, tant per l’equip de govern com pel meu partit, així com per part de tots els treballadors de la institució insular que m’estan ajudant a posar-me al dia en tots els projectes de la meua

Des de la creació del Consell, la teua àrea ha anat adquirint més importància. Explica’ns les dinàmiques de treball del teu departament? Les incorporacions de personal tècnic especialitzat com la tècnica d’Agricultura i la veterinària han set una passa molt positiva per a la consolidació de l’àrea d’Agricultura i Ramaderia. Aquestes dos persones

Quines són les prioritats en matèria de caça? En caça, l’assumpció de les competències el passat 1 de gener ens permetrà tramitar tota la documentació i tots els permisos des de Formentera. Una de les coses amb què estam treballant actualment és la d’aconseguir la validesa d’aquests permisos a nivell autonòmic per tal que els nostres caçadors puguin assistir a certàmens que es realitzin fora de Formentera. També estam treballant en la constitució del Consell de Caça, tal com està establert amb la transferència de les competències. I d’altra banda, un cop es procedeixi a la clausura de l’abocador des Cap de Barbaria, es procedirà a la instauració del camp de tir que, juntament amb l’àrea d’Esports, és un dels objectius per donar sortida a una demanda històrica del sector caçador.

L

6


La posada en marxa de la bassa de regadiu suposarà un abans i un després en una terra de secà com és Formentera. Com ho valores? És un projecte molt positiu que permetrà als regants de l’illa tenir accés a aigües regenerades per a les seues explotacions. La seua posada en marxa donarà peu a la possibilitat de conrear i treure més rendiment a la terra. Aconseguir augmentar la producció de cultius pot suposar a llarg termini tenir més producció autòctona amb els beneficis que suposa tant de cara al turisme com a l’hora d’abaratir els costos derivats del transport de mercaderies.

MISCEL·Lània

7

La posada en marxa del Centre “Gabrielet” amb un mercat pagès, pot ser una nova porta per fomentar la producció agrícola. Què en penses? La posada en marxa d’aquest centre polivalent és esperançadora, sobretot perquè comptarà amb un mercat pagès que suposarà una porta d’entrada i sortida de productes agrícoles autòctons. És un projecte que portava molts anys aturat i que contribueix a reactivar l’economia agrícola, sobretot perquè un dels problemes a Formentera és que no es produeix el canvi generacional al camp. La reactivació del camp de Formentera suposaria una segona indústria per a l’illa molt positiva de cara al turisme, que pot consolidar la producció autòctona com un atractiu més per promocionar Formentera. Els petits productors de Formentera tenen a disposició una marca de producte autòcton que poden utilitzar per a la seua producció, com ja s’ha fet en el cas del peix sec o la mel, cosa que suposa un bon principi. Es tracta de donar-li major sortida al producte propi cap a l’exterior, aprofitant els recursos que disposam. En matèria de joventut, quines són les prioritats de cara al final de la legislatura? En matèria de joventut el més important és la posada en marxa de l’Escola d’Estiu per enguany. Ja estic treballant amb coordinació amb la tècnica de Joventut per organitzar l’escola d’estiu i estudiant les diferents possibilitats que hi ha. Continuarem contractant monitors a l’illa per una millor estabilitat en el desenvolupament del projecte. Creiem que és possible la gestió directa, ja que enguany s’ha iniciat la quarta edició del curs de formació de monitors de temps lliure, el que ens permet comptar amb personal qualificat per a la seua organització. Quins són els objectius quan s’acabi el teu període com a consellera? De cara a les pròximes eleccions em posaré a disposició del meu partit amb la responsabilitat que es requereix. Durant aquest període que he assumit com a consellera m’agradaria concloure els projectes que ja estaven previstos i això és la meua prioritat ara per ara. És enriquidor formar part d’aquest procés de consolidació del Consell de Formentera

.


Programa de L’àrea de Benestar Competències familiars Social augmenta el Servei d’Assistència Domiciliària

D

urant l’any 2010, el Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) ha duplicat l’atenció als domicilis de l’illa de Formentera amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones en situació de dependència i els seus familiars.

L

’àrea de Benestar Social, en col·laboració amb la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern Balear i la Universitat de les Illes Balears, posaren el marxa el passat 15 de gener el Programa de Competències Familiars, adreçat a pares i mares amb fills d’edats compreses entre 7 i 13 anys. Aquest programa té l’objectiu de millorar les relacions familiars a través de la comunicació per tal de disminuir els conflictes i agumentar l’empatia entre els membres de la família. Altres objectius són els d’augmentar les habilitats parentals, millorar el comportament dels fills, així com les seues competències socials. A través de 14 sessions, un total de 9

famílies aprenen com millorar en aspectes com la planificació i l’organització, l’augment de l’autoestima com a pares, l’aplicació d’una disciplina eficaç per reforçar l’obediència i el rendiment escolar i l’aprenentatge de conductes per augmentar les habilitats socials dels seus fills, així com prevenir-los en el consum de drogues i alcohol. Al llarg del programa s’utilitzen diverses tècniques de caire psicològic, per tal de facilitar l’aprenentatge dels coneixements teòrics i pràctics, com són la dinàmica de grups, el modelatge, la retroacció, la pluja d’idees, els jocs de rol o el reforç. El programa inclou sessions individualitzades amb els pares, amb els fills i sessions familiars. El programa es conduït per 4 persones de l’àrea de Benestar Social

.

Aquest programa és una prestació psicosocial bàsica que engloba tot un conjunt d’actuacions dirigides a facilitar el desenvolupament de l’autonomia personal, prevenir o retardar el deteriorament individual o social i promoure condicions favorables en les relacions familiars i de convivència, i contribuir així a la integració i permanència de les persones en el seu entorn habitual.

L’àrea de Benestar Social de Formentera, compta amb personal especialitzat per al Servei d’Ajuda a Domicili, el qual ha estat format durant l’any 2010 per una treballadora social qui realitza la coordinació del servei, i cinc treballadores familiars, una d’elles contractada gràcies a una subvenció del Govern Balear destinada a les Corporacions Locals. Cal tenir en compte, que durant l’any 2009, el SAD estava format per dos treballadores familiars i una treballadora social com a coordinadora del servei. Per tant, el Servei d’Ajuda a Domicili, ha passat de l’any 2009 al 2010 a la contractació de tres noves treballadores familiars més, el que ha permès duplicar el servei donat a les persones en situació de dependència. Per sol·licitar el SAD, s’ha d’acudir a l’àrea de Benestar Social i demanar cita amb la treballadora social, que valorarà el cas amb una entrevista, i si es considera necessari amb una visita domiciliària, a més d’aportar tota la documentació corresponent

.

>Usuària del Servei d’Assitència a Domicili

8


Benestar Social|Miscel·lània

El projecte d’inserció laboral “Estaló” cobreix un 5% dels aturats registrats

L 9

’any 2009 el Consell Insular de Formentera signà un conveni amb el Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB), per tal de donar un renovat impuls a les accions d’inserció laboral de les persones en situació d’exclusió social. És en aquest marc que des de l’àrea de Benestar Social neix el Projecte Estaló: Renda Mínima d’Inserció.

Servei d’acompanyament a l’ocupació, i que té l’objectiu de dur a terme programes d’inserció sociolaboral en el marc de la renda mínima d’inserció. Mitjançant un Pla Individual d’Inserció Social i Laboral, adaptat a les característiques pròpies de cada individu, es determina si és més convenient el servei d’acompanyament o la prestació de la Renda Mínima d’Inserció (RMI).

A partir de la posada en marxa d’aquest servei, durant el 2009, el nombre total d’usuaris va ser de 10. D’aquests, tres eren beneficiaris de la Renda Mínima d’Inserció, i als altres set se’ls va fer l’acompanyament per a la millora de l’ocupació. El 2010 s’han atès 20 usuaris, dels quals sis eren beneficiaris de la RMI, i els altres 14 se’ls va fer l’acompanyament per a la millora de l’ocupabilitat. D’aquests 20 usuaris, 10 han accedit al mercat laboral i han aconseguit la seva inserció laboral. Al gener i febrer del 2011 hem comencat amb 10 usuaris, sis dels

quals percebran la prestació de RMI. Dins d’aquest projecte s’està creant una Xarxa d’Empreses, on el col·lectiu més vulnerable i en risc d’exclusió pugui desenvolupar l’itinerari d’inserció sociolaboral, a través de pràctiques no remunerades. Aquest projecte, gestionat directament per l’àrea de Benestar Social, s’ha continuat renovant fins a dia d’avui donat el seu grau de consolidació a Formentera. Les estadístiques revelen que el nombre d’usuaris atesos equival a gairebé el 5% dels aturats registrats

.

IX edició de la Diada Intercultural de Formentera

L

a diada Intercultural de Formentera arriba a la seua IX edició i any rere any es consolida com una trobada de pobles, que augmenta en nombre de països i comunitats autònomes participants. Aquesta jornada permet gaudir d’activitats i tallers per als més petits, degustació gastronòmica i actuacions musicals de cada col·lectiu participant que mostren les peculiaritats de cada regió. La degustació gastronòmica és gratuïta, tal com s’ha vengut fent a les darreres edicions, i es faciliten equips que inclouen tot el necessari

per a la degustació a un euro cadascun. A més d’aquesta celebració, el departament d’Immigració de l’àrea de Benestar Social ha programat una conferència que enguany versarà sobre la llei d’estrangeria.

participació de 23 associacions, que representen diversitat de països i comunitats autònomes. Aquesta festa és possible gràcies al suport i la feina de tots els col·lectius immigrants i associacions participants que cada any hi dediquen els seus esforços per a passar una jornada en família, així com amb la col·laboració del Casal de Joves, de l’àrea de Benestar Social del Consell de Formentera i de la conselleria d’Immigració del Govern Balear.

La finalitat d’aquesta diada és la integració entre cultures com una via de participació social de les persones immigrants i d’integració i actuació de la societat d’acollida. L’any passat va comptar amb la participació de 15 països i sis Comunitats Autònomes que mostraren les peculiaritats de cada lloc representat. Enguany compta amb la

IX Diada Intercultural. 10 d’abril Més informació a www.consellinsulardeformentera.cat


Aprendre català a Formentera Carles Torres | Normalitzador Lingüístc del Consell Insular de Formentera

E

l Consell Insular de Formentera, a través del Servei d’Assessorament Lingüístic (SAL), servei iniciat a mitjan de l’any passat, té com un dels seus objectius ser el punt d’informació de tota aquella persona que desitgi aprendre català a Formentera. Una de les fórmules, però no l’única, que existeixen per aprendre català és la realització d’algun dels nombrosos cursos ofertats a la nostra illa. A través de la CEPA “Pitiüses”, amb seu a Formentera, actualment s’ofereixen cursos de diversos nivells, alguns d’ells en horari de matí i tarda. Amb la voluntat que tota aquella persona que tengui l’interès d’aprendre català, i que per qüestions horàries no ho hagi pogut fer encara, el CIF ha augmentat i complementat l’oferta de l’Escola d’Adults amb tres cursos més. Dos d’aquests cursos són específicament per a l’alumnat que necessiti coneixements orals. Un d’ells és de nivell inicial, per a aquelles persones que porten poc temps a l’illa, mentre que l’altre, anomenat de Conversa, treballa les habilitats lingüístiques per crear l’espai, en aquest cas, l’aula, per desenvolupar-les. L’altre curs posat en marxa és de nivell de domini o superior. Hem de tenir en compte que enguany, la nomenclatura dels diversos nivells de català s’ha adaptat al Marc europeu comú de referència, i que ara per ara els nivells que s’ofereixen i que coincidiran amb els exàmens oficials de les pròximes

convocatòries són: A2 (nivell bàsic), B1 (nivell llindar), B2 (nivell avançat), C1 (nivell de domini funcional efectiu) i C2 (nivell de domini). Com a nivell de coneixements específics, es manté el nivell E, que se centra en el llenguatge administratiu. Però una altra manera d’iniciar-se o aprofundir en la llengua catalana és visitar el Punt d’autoaprenentatge (PAL) situat a la Biblioteca Insular, en el qual treballareu de forma gradual pel vostre compte, però amb el suport d’una tutora. Una altra forma d’endinsar-se en l’aprenentatge de la nostra llengua és a través dels nombrosos webs destinats a aquesta finalitat. En tot cas, sigui quin sigui el vostre nivell o la vostra disponibilitat d’aprenentatge, podeu comptar amb el SAL del Consell Insular de Formentera per tal d’informar-vos d’una manera més personalitzada

.

Viu Carnestoltes a Formentera

U

n any més la rua de Carnestoltes arriba a Formentera carregada de propostes que ben segur faran gaudir a tothom en un dia on els colors, la música i l’humor són els protagonistes. El punt de partida serà divendres al matí on els nens i nenes del col·legi Mestre Lluís Andreu, Verge Miraculosa i escola infantil Sa Miranda faran una desfilada de disfresses pel poble de

IX edició del Concurs de Fotografia Beni Trutmann

L

’àrea de Cultura de Formentera torna a convocar un any més el concurs de fotografia Beni Trutmann amb l’objectiu de trametre un compromís amb la natura i la defensa del medi ambient, tot recordant la trajectòria d’aquest fotògraf tan important per a l’illa que va deixar un arxiu amb més de 30 mil fotografies, que mostren el seu amor per la bellesa natural de Formentera. El tema del concurs és la natura de Formentera en tots els seus àmbits: paisatge, fauna, vegetació, interacció humana amb la natura, entre d’altres, i

10


Cultura i Patrimoni|Miscel·lània Sant Francesc Xavier. El 6 de març i coincidint com cada any amb el diumenge abans del dimecres de cendra (inici de la quaresma) tendrà lloc la rua de carnestoltes on tots els disfressats i disfressades que optin als premis en les diferents categories (disfressa individual, disfressa més original, premi de grup i premis de comparses i carrosses) es concentraran al matí al pàrquing de Sa Senieta. Un cop acabada la desfilada pels carrers de Sant Francesc tota la gent es desplaçarà a la plaça de la Constitució on començarà la música de la mà del polifacètic DJ Pharma que farà ballar grans i petits i petites, i on els més animats podran participar del IV Concurs de ball de disfresses. Aquest any el dinar anirà a càrrec de l’associació

11

gastronòmica “Es morter” que comptarà amb preus populars i on els disfressats i disfressades podran menjar gratis. Com cada any, l’àrea de Cultura i Patrimoni de Formentera organitza amb molta il·lusió activitats de carnestoltes per a petits i grans, i esperam comptar amb la participació de tota la població per viure l’ambient festiu que es respira a Formentera en aquesta data. L’àrea de Joventut de Formentera també fa la seua contribució amb una festa de disfresses al Casal de Joves. Aquesta activitat permet oferir un lloc de trobada per als joves de l’illa, que tenen la possibilitat de participar en activitats com el Karaoke, entre d’altres

.

els participants poden presentar fins a un màxim de tres fotografies (analògiques o digitals), en les categories de blanc i negre i color. Els formats permesos són quadrat, digital, clàssic i panoràmic i els participants poden optar fins a 500 euros de premi en metàl·lic. Aquest s’ha consolidat amb un gran èxit de participació, com ho demostren els 79 participants a la passada edició. Les obres premiades s’integren a l’Arxiu d’Imatge i So del Consell Insular de Formentera, que les utilitza sense fins lucratius en pòsters, cartells i Internet per donar a conèixer la nostra illa i els seus racons. Una àmplia selecció de les fotografies presentades s’exposaran a la Sala d’Exposicions de Sant Francesc

.

Les bases del concurs poden consultar-se a la pàgina web del Consell de Formentera www.consellinsulardeformentera.cat

> Jorge Jiménez, 1er premi 2010, categoria color

>Carnestoltes 2011/ Foto: Javi Asensio


Miscel·lània|Cultura i Patrimoni

L’àrea de Cultura i Patrimoni i els servei de biblioteques organitzen activitats de Sant Jordi

U

n any més, l’àrea de Cultura i Patrimoni de Formentera convoca la XII edició del Concurs Infantil de Punts de Llibre Antoni Tur “Gabrielet” i el Concurs Literari Infantil Robert Lewis Baldon. Amb l’edició d’aquests concursos es vol retre homenatge a aquestes dos personalitats del món de l’art i la literatura, i contribuir així a mantenir viu el seu record i al mateix temps fomentar la lectura i estimular la creació literària i artística dels més menuts i menudes. Les activitats comencen el dijous 7 d’abril a la Biblioteca Marià Villangómez amb la presentació del llibre El boulevard dels francesos, a càrrec de Ferran Torrent, autor de l’obra. El dimecres 20 d’abril al matí, a la plaça de la Constitució, es durà a terme l’activitat de dibuixar amb guixos de colors imatges de la llegenda de sant Jordi a càrrec de l’alumnat del col·legi Mestre Lluís Andreu i col·legi Verge Miraculosa. El dijous 21 d’abril, la Sala de Cultura ofereix l’espectacle musical “Electròccid

8 de març 2011

D

es de fa dotze anys, les dones de Formentera no faltam a la nostra cita amb la commemoració del Dia Internacional de la dona, una data assenyalada al calendari arreu del món, un dia a l’any per a la mobilització social per acabar amb les injustícies que afecten la meitat de la població del nostre planeta, una discriminació violenta on el nostre sexe en néixer determina un

àccid”, un concert de Pau Riba i MU i el divendres 22 a la tarda hi haurà un contacontes amb històries de Sant Jordi a la Biblioteca Marià Villangómez. La Diada de Sant Jordi, el 23 d’abril, festa internacional del llibre, començarà al matí amb música i repartiment de roses a la plaça de la Constitució. Es posaran paradetes de llibres gratuïts provinents de les baixes dels fons de la biblioteca i es comptarà amb la presència d’algun escriptor o escriptora signant llibres. Al migdia, la Biblioteca Marià Villangómez obrirà les seues portes per mostrar l’Exposició dels punts de llibres dels centres escolars i tendrà lloc el lliurament de la XII edició de premis del Concurs de Punts de Llibre Antoni Tur “Gabrielet” i el Concurs Literari Infantil “Robert Lewis Baldon”. El 28 d’abril, a l’espai infantil de la Biblioteca Marià Villangómez, es presentarà un espectacle de teresetes de taula de sa Xerxa a càrrec de Txo Titelles (Catalunya), anomenat “Cuac!” Per a nens i nenes entre 2 i 5 anys.

accés diferenciat als recursos. Enguany l’àrea de Participació ciutadana i igualtat en estreta col·laboració amb l’associació de referència en la matèria Espai Dones han preparat activitats durant els mesos de març i abril. S’inicien el mateix 8 de març amb la tradicional lectura del manifest i la inauguració de l’exposició de fotografia de Dolors Porredón “Formentera: l’illa de les dones”, una exposició que compta amb el suport de L’Institut Balear de la

>Imatge del cartell de Sant Jordi 2008 / Il·lustració: Núria Fortuny

L’Obra Cultura Balear participa com cada any amb la presentació “publicacions de l’Obra”. I aquest any es compta amb la presentació de l’obra guanyadora del X Premi Joan Castelló i Guasch a càrrec de l’escriptora Neus Costa Mayans

.

Dona i contribuirà a la visibilització de les moltes i variades aportacions de les dones a la riquesa social de la nostra illa. La resta de manifestacions culturals on les dones seran les protagonistes abracen el contacontes amb Encarna de las Heras, el teatre amb els monòlegs de la vagina, el sopar de germanor, conferències de temàtica feminista a càrrec de la presidenta del Consell Balear de Participació de les dones. I la tercera edició de l’Homenatge a les dones majors de Formentera

.

12


SANT JORDI. DIA DEL LLIBRE I LA ROSA Urbanisme i Economia|Miscel·lània

L’atenció ciutadana: una millora constant Miquel Juan | Gerent del Consell Insular de Formentera

13

D

urant aquests gairebé quatre anys, des de l’equip de govern, hem viscut i hem impulsat un canvi profund a la primera institució de Formentera. Hem passat de tenir un ajuntament petit i mal dotat econòmicament a tenir un Consell Insular al mateix nivell que els de les altres illes. Ara podem dir que la veu de Formentera, a través de la seva màxima institució, és escoltada i respectada a nivell de les Illes Balears. S’ha produït un canvi important en els serveis que dóna el Consell Insular de Formentera a la gent de Formentera, més serveis pel fet de ser Consell Insular i, esperam, que amb una millor qualitat d’atenció. M’agradaria destacar dos fets que han contribuït de forma molt important a aquest canvi en el model de gestió del servei d’atenció ciutadana i enfocar-ho cap a un servei de màxima qualitat i que, en definitiva, és el que es mereix la gent. El primer, és la nova Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), ubicada estratègicament al centre de Sant Francesc Xavier i de fàcil accés per a la gent, orientada a crear un espai on es centralitzin totes les gestions que pugui fer un ciutadà o ciutadana amb l’administració, sense que s’hagi de desplaçar a diferents llocs. Des de l’OAC es dóna un servei i una resposta integral a tots els tràmits que es poden fer amb el Consell Insular de Formentera, tant de manera presencial com

de forma virtual a través de l’Oficina Virtual d’Atenció Ciutadana (OVAC), a la qual es pot accedir directament mitjançant la pàgina web del Consell (www. consellinsulardeformentera. cat). Podem considerar l’OAC com la finestreta única de la qual tothom parla i que ningú no mai fa; idò, a dia d’avui, ja és una realitat. El segon fet i, també peça fonamental de la millora de la gestió i de l’atenció ciutadana ha set la posada en marxa d’una oficina de l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) a Formentera. Tot el servei de recaptació del Consell Insular de Formentera ha quedat integrat dins l’estructura balear de tributs. Ara Formentera forma part d’una estructura molt més gran, competitiva i especialitzada per poder gestionar els tributs que es generen a l’illa d’una manera més eficaç i eficient. Aquesta posada en marxa també ha provocat que tots els tràmits

que abans només es podien fer d’una manera presencial, anant físicament a les dependències municipals, ara es puguin fer mitjançant canals electrònics (www. atib.es), millorant així la qualitat del servei que es presta i donant màximes facilitats a la ciutadania per realitzar els seus tràmits i consultes les 24 hores del dia des de qualsevol banda del món. Això són les dues primeres passes que s’han fet perquè la gent estigui més ben atesa i pugui fer servir els màxims mitjans possibles per interactuar amb el Consell Insular de Formentera. És per això que m’agradaria animar les formentereres i els formenterers a entrar a les pàgines d’internet tant del Consell Insular com de l’Agència Tributària de les Illes Balears perquè comprovin i se n’aprofitin dels avantatges que els proporcionen els nous canals telemàtics que hem posat al seu abast

.


L

Reordenació vial a Sant Francesc

’àrea de mobilitat de Formentera ha iniciat el projecte de reordenació del trànsit a Sant Francesc per tal d’afavorir la seguretat viària tant als mesos d’hivern com d’estiu.

Aquestes actuacions, valorades en 60 mil euros, consisteixen en el canvi de sentit de diversos vials del nucli de Sant Francesc, així com la reubicació de la parada de l’autobús, actualment davant de la farmàcia de Sant Francesc i el canvi de sentit de la parada de taxis. Les mesures més importants consisteixen en la reordenació de la circulació dels vehicles a l’única rotonda de Formentera. D’aquesta manera per accedir al centre neuràlgic de Sant Francesc des de la resta de pobles, s’haurà de rodejar el poble, passant per l’avinguda 8 d’Agost, pel carrer d’Antoni Blanch i finalment pel carrer des Vedrà, si es vol prendre la direcció as Cap de Barbaria, o bé de baixada pel carrer de Santa Maria,

que canviarà de sentit i permetrà la baixada dels vehicles directament a la rotonda un altre cop per accedir a la Savina, Sant Ferran, es Pujols, es Caló i la Mola. Aquestes actuacions són fruit de diversos estudis de mobilitat per part d’una enginyeria experta en temes de mobilitat, que han contemplat diverses opcions contrastades amb simuladors, el que ha permès determinar la millor solució per evitar la congestió de sortida del nucli urbà de Sant Francesc. Així, la resta de mesures passen per la reubicació de la parada d’autobús a la zona d’estacionament de sa Senieta, i el canvi de sentit de l’actual parada de taxis ubicada al carrer de Santa Maria, actualment de pujada, i que permetrà l’accés directe dels taxis a la rotonda. La decisió ha set consensuada amb els taxis i els conductors d’autobusos, sobretot pel marge de maniobrabilitat requerit per aquests vehicles. Aquest projecte de reordenació entra dins el projecte d’urbanització del carrer de Sant Antoni, en fase de finalització, que inclou la pavimentació del carrer i la dotació de totes les infraestructures bàsiques per tal de deixar aquest vial en perfectes condicions per a la circulació de vehicles i vianants. La seua rehabilitació suposa una ordenació viària, que permetrà la connexió al carrer de Santa Maria i a la carretera principal PM-820 amb totes les garanties de seguretat

.

14


Infraestructures|Miscel·lània

El nucli mariner de Formentera ja presenta una nova imatge

E

l nucli urbà des Caló de sant Agustí està en la última fase del projecte d’embelliment, que ha consistit en la dotació i renovació d’infraestructures bàsiques i mobiliari urbà.

La millora d’aquest espai urbà ha residit en l’ordenació dels vials i dels aparcaments, la pavimentació i empedrat dels carrers interiors del nucli, la instal·lació de nou enllumenat públic d’eficiència energètica, el soterrament de les esteses de baixa tensió i telefonia i una nova xarxa de sanejament i abastament d’aigua, connectada a la nova xarxa que dóna servei al nucli urbà del Pilar de la Mola.

La pavimentació del carrer de la Roca Plana estarà enllestida per Setmana Santa 15

L

es actuacions del carrer de la Roca Plana, que connecta amb la plaça d’Europa del nucli urbà des Pujols, tenen com a objectiu millorar la imatge del nucli turístic per excel·lència de Formentera, per tal d’oferir un espai ample, diàfan i net que ajudi a propiciar un entorn social i comercialment més viu. El projecte contempla la pavimentació del carrer amb el mateix tipus de pedra que a la resta de carrers pavimentats als nuclis de Sant Francesc, Sant Ferran i la Mola i la dotació de mobiliari urbà amb l’enllumenat d’eficiència energètica. La proposta inclou el soterrament de contenidors i la millora de les xarxes de subministrament existent (abastament d’aigua, sanejament, pluvials i les línies de la companyia elèctrica Gesa Endesa i Telefónica). Aquesta actuació estarà enllestida per Setmana Santa, per tal de no ocasionar inconvenients als primers turistes de la temporada. El pressupost d’adjudicació és d’1.066.879,41 euros, IVA inclòs i s’està executant per l’empresa Hermanos Parrot S.A. La pavimentació del carrer de la Roca Plana, juntament amb el projecte de la plaça d’Europa, que contempla la construcció d’una planta soterrada destinada a l’aparcament de vehicles, permetrà alliberar aquest carrer de la pressió del trànsit rodat que comportava molèsties als veïns i als turistes i contribuirà de forma definitiva a millorar qualitativament aquest espai

.

Aquesta actuació s’engloba dins les actuacions d’embelliment de diversos nuclis urbans com la Savina, Sant Francesc, es Pujols, Sant Ferran, es Caló i sa Roqueta. El projecte s’ha realitzat per l’empresa Vias i Construcciones S.A. per un import d’1.048.973,58 d’euros, IVA inclòs. Aquestes actuacions són una de les prioritats de la màxima institució de l’illa, que treballa per solucionar deficiències històriques en infraestructures i equipaments als nuclis urbans. Les obres conclouen al mes de març. L’objectiu és unificar i potenciar la imatge d’aquest nucli mariner, que constitueix un dels llocs més emblemàtics de Formentera

.


Modernització de les explotacions agrícoles

L

’agricultura s’enfronta a un procés de transformació estructural derivat, entre d’altres factors, de la progressiva liberalització del comerç mundial, l’ampliació europea, la reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC), el desenvolupament tecnològic, l’augment de les exigències mediambientals i les noves demandes de qualitat i seguretat alimentària. Per aquest motiu, a les Illes Balears són necessàries intervencions estructurals que millorin la competitivitat de les explotacions agràries i permetin assegurar el manteniment d’un teixit socioeconòmic estable, dinàmic i atractiu, donant opcions a la diversificació de les produccions sota la perspectiva de la millora mediambiental, seguretat laboral i manteniment de les condicions d’higiene i benestar animal.

L’apicultura i la qualitat de la mel de Formentera

Aquestes ajudes poden ser demanades per titulars d’explotacions agràries que tenguin la consideració d’agricultors professionals, que reuneixin una capacitació agrària suficient i que presentin un pla empresarial i compleixin les normes mínimes en matèria de medi ambient, higiene i benestar animal, alhora que es comprometin a exercir l’activitat agrària a l’explotació objecte de l’ajuda i a mantenir les inversions realitzades durant almenys 5 anys des de la data de concessió de l’ajuda. El volum d’inversió objecte d’ajuda serà de fins a 200 mil euros per Unitat de Treball Agrari, amb un límit màxim de 400 mil euros per explotació, quan el titular sigui una persona física, si bé per poder sol·licitar les ajudes la inversió auxiliable haurà d’arribar a un import mínim de cinc mil euros

.

E

l quart concurs de mels de les Illes Balears s’ha celebrat a la Fira de la Mel de Llúbí, on s’ha realitzat el tast de diverses mels recol·lectades a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. En aquesta fira han participat, amb el suport de l’àrea d’Agricultura de Formentera, un total de sis apicultors de Formentera, quedant demostrada la qualitat de la mel que produeixen. Els millors resultats del concurs els han aconseguit els apicultors de Formentera, algun exemple d’això són les posicions obtingudes per la mel dels apicultors Vicent Juan Portas, titular de l’explotació Can Vicent Pins, qui ha obtengut el primer premi a la Millor mel clara i ambre clar i de Jaume Portas Marí, titular de l’explotació Casa es Bosc,

qui ha obtengut el segon premi a la Millor mel clàssica. Aquests fets demostren la bona feina i el bon maneig de les caseres realitzada pels nostres apicultors així com les excel·lents qualitats d’aquesta mel. Tot això succeeix quan està a punt de posar-se en funcionament el Reglament de la marca de qualitat Això és mel, propietat del Consell Insular de Formentera, a qui els apicultors podran sol·licitarne l’ús. Com a mostra de la importància que té per al Consell Insular de Formentera l’activitat apícola, el passat mes de febrer es va organitzar, amb una gran acollida pels participants, una jornada de formació dirigida als apicultors i als aficionats de la nostra illa

.

16


SANT JORDI. DIA DEL LLIBRE I LA ROSA Agricultura, Ramaderia, Caça, Pesca i Joventut|Miscel·lània

Curs de manipulador de productes fitosanitaris

E

l Consell Insular de Formentera, conscient de l’auge de l’activitat agrària, vol contribuir al seu foment amb l’edició del curs de manipulador de productes plaguicides de nivell bàsic, amb l’objectiu de donar els coneixements bàsics d’aplicació de productes plaguicides al personal auxiliar de les empreses de tractament terrestres

17

i aeris i als agricultors que facin ús d’aquests tractaments a la seua pròpia explotació. Aquest curs va dirigit al personal responsable de cadascun dels establiments de venda al públic que comercialitzi qualsevol tipus de plaguicides. De la mateixa manera, també és objectiu del curs que els assistents, una vegada finalitzat i havent aprovat el corresponent examen, obtenguin el reconeixement d’haver assolit el nivell bàsic d’aplicador de productes fitosanitaris. Es tracta d’un curs compost per quatre mòduls de 25 hores cadascun, en el qual s’imparteixen coneixements bàsics d’aplicació de productes fitosanitaris, descripció i generalitats d’aquests tipus de productes, el risc d’intoxicacions i mesures preventives, equips d’aplicació i bones pràctiques ambientals, entre d’altres conceptes

.

Més informació a l’àrea d’Agricultura de Formentera, telèfon 971 32 10 87 (ext. 3) o agricultura@formentera.es

Palmeres lliures de l’atac de Becut Vermell

E

l becut vermell (Rhynchophor us ferrugineus) és una espècie que ataca un gran nombre d’espècies de palmeres, molt difícil de combatre. Roman amagada en totes les seves etapes inmadures i sobreviu entre 5º centígrads i 55º centígrads. La infestació queda amagada durant mesos i pot aparèixer quan el dany ja és molt sever, en un estat molt avançat de degeneració de la palmera. No és possible certificar que una palmera està lliure de becut vermell després d’un simple control visual, ja que les palmeres infestades no es distingeixen de les sanes en estadis inicials de l’atac per larves. A novembre de 2007 es va detectar un focus de becut

vermell prop de l’aeroport d’Eivissa, i des de aquell moment es varen establir les mesures d’erradicació i control per evitar-ne la seua expansió. A Formentera no s’ha trobat encara indicis de becut vermell, i per conservar aquesta situació és important seguir una sèrie de racomanacions indicades a continuació, per evitar la introducció i propagació del Rhynchophorus ferrugineus (Oliver 1790): -Totes les palmeres que circulin dins l’àmbit territorial de les Illes Balears d’un diàmetre superior a 5 cm (a la base del tronc sense pelar), destinades a la plantació o comercialització hauran d’anar acompanyades del passaport fitosanitari CE que garanteixi que no es troben afectades de Becut Vermell.

-Les persones físiques o jurídiques que introdueixin palmàcies a Formentera, hauran de comunicar-ho per escrit a l’àrea d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça, en temps suficient per a que es puguin efecturar les inspeccions oportunes, i validar l’absència de la plaga. -Per altra banda, els productors, comerciants i propietaris particulars de palmeres, així com les corporacions locals, hauran de vigilar la presencia del Becut Vermell a les palmeres produïdes, comercialitzades o plantades, i comunicaran a l’àrea d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça la detecció de palmeres afectades per la plaga o amb símptomes sospitosos de la seua presència. Resulta molt perillós realitzar

podes, o qualsevol tipus de neteja a les palmeres perquè, a conseqüència de les ferides produïdes, aquestos exemplars resulten especialment sensibles als atacs del becut vermell. Per aquesta raó s’aconsella la realització d’una sol·licitud per a la poda de palmàcies dirigida a la l’àrea d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça., realitzar les podes als mesos de gener i febrer sense perfilats al tronc, i un cop finalitzada la poda, es realitzarà un tractament fitosanitari a baixa pressió o a raig (20-40 litres fins amarar) amb substàncies actives autoritzades contra el Becut Vermell

.

Més informació a l’àrea d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça de Formentera


Miscel·lània|Benestar Social i Joventut

Setmana Santa esportiva Estada de judo La Setmana Santa ja s’ha consolidat com una cita imprescindible per als amants del judo, amb la possibilitat de participar a la XIX edició de l’estada de Judo, que se celebra els dies 21, 22, 23 i 24 d’abril. La seua llarga trajectòria a Formentera ha comptat amb la participació de seleccions nacionals com la selecció d’Andorra, de Castelló i Galícia al 2009 o la selecció valenciana, amb 4 equips de les categories infantil i cadet, la de Tarragona i una de Barcelona l’edició de l’any passat. Per a enguany es torna a comptar amb la selecció de Tarragona i la valenciana, entre d’altres. Aquest esdeveniment està organitzat pel Club Dojo, amb la col·laboració del Consell de Formentera. Més informació a la pàgina web www.dojo-formentera.cat o www. consellinsulardeformentera.cat.

Torneig de futbol aleví El torneig Internacional de futbol aleví arriba a la seua tercera edició

> Celebració de l’estada de Judo l’any passat

amb la participació de 16 equips, el que suposa comptar amb el doble de participants que a l’edició passada. Aquesta competició s’està convertint en un referent a Formentera amb un nivell de participació molt elevat, amb l’arribada d’unes 600 persones entre equips esportius, personal tècnic i familiars dels al·lots participants.

EQUIPS participants:

S.D. Formentera C. F. Sevilla P.E. Sant Jordi, Eivissa Atlètic Club de Bilbao Ferreries, Menorca Real Zaragoza R.C.D. Mallorca Inter de Milà Futbol Club Barcelona Borussia Dortmund F.C. Porto València C.F. Werder Bremen Villarreal C.F. West Bromdwich Albion Atlètic de Madrid

Aquest esdeveniment esportiu es desenvoluparà al camp municipal d’esports els dies 22, 23 i 24 d’abril, el que permetrà desenvolupar les competicions amb totes les comoditats derivades de les millores realitzades al camp de futbol com les noves taquilles, els banys públiques i el nou local social. L’any passat es va comptar amb la visita del club Inter de Milà, guanyador del torneig, i del Villarreal, el Futbol Club Barcelona, l’Albacete, el Mallorca, el Puig d’en Valls, Sant Josep i Formentera, i enguany es comptarà amb la participació de clubs d’Alemanya, Inglaterra, Portugal o Itàlia i varietat de clubs de l’estat espanyol. Els guanyadors del torneig rebran uns guardons en forma d’àmfores, hospitalitat del Consell de Formentera. Aquesta competició està organitzada per l’àrea d’Esports del Consell de Formentera, amb la col·laboració de la Societat Esportiva Formentera. El Govern Balear col·labora aportant finançament mitjançant la conselleria de Turisme i la delegació per a l’Esport de les Illes Balears

> Competició final al Torneig de futbol aleví 2010

.

18


Esports|Miscel·lània

Campionat d’Espanya de Judo en edat infantil i cadet

L

a celebració del Campionat de Judo en edat infantil i cadet que es celebrarà a Formentera els dies 6, 7 i 8 de maig, suposa albergar un esdeveniment esportiu de primer nivell que comportarà l’arribada d’un miler de persones a Formentera. Aquest esdeveniment es desenvoluparà al nou complex poliesportiu, on s’habilitaran 6 tatamis per a les diferents competicions i grades suplatòries per acollir al voltant de 1000 persones, assolint una posada en funcionament meritòria d’un equipament d’aquesta magnitud.

19

El campionat comptarà amb una representació de totes les comunitats autònomes de l’estat espanyol i s’estima una participació de 800 persones,

La construcció del local social donarà contingut al recinte esportiu amb més tradició de Formentera

L

a finalització de les edificacions annexes al recinte municipal de futbol de Formentera permetran als formenterers i formentereres disposar d’un local social on preservar el record de tota la gent que ha format part de la S.D. Formentera

entre els membres de l’organització i els esportistes. Organitzat pel Consell Superior d’Esports, la Federació Espanyola i Balear de Judo, la delegació per a l’Esport del Govern de les Illes Balears i el Consell de Formentera, es tracta de la primera vegada que es realitza un campionat de característiques similars a l’illa. La celebració del Campionat balear de Judo els dies 16 i 17 d’abril a Formentera, servirà com a assaig per a la realització del Campionat d’Espanya. D’aquesta manera, es continua amb la línia del Consell de Formentera d’incidir en l’arribada de visitants en els extrems de temporada amb varietat d’esdeveniments esportius que combinen turisme i esport

.

i la seua història. Aquest espai social, dividit en dos edificis de planta baixa i amb una superfície total de 300 metres quadrats, un albergarà les taquilles i donarà accés al camp de futbol i als banys públics, mentre que l’altre edificació serà polivalent i podrà ser compartida pels altres clubs de l’illa, el que donarà contingut al recinte esportiu amb més tradició de Formentera. Actualment, el camp de futbol municipal disposa de set edificacions de nova construcció, destinades a vestidors, aules per a l’escola de futbol, oficines, infermeria, un magatzem general i la sala de manteniment, així com una zona d’aparcament i de grades per al públic assistent. Amb les noves edificacions, el Consell de Formentera habilitarà unes 20 places d’aparcament en bateria i

s’està en negociacions per disposar de la superfície annexa a aquesta instal·lació per obtenir més capacitat d’aparcament. Amb aquesta infraestructura es conformarà una àrea amb diverses modalitats esportives que donaran un servei òptim als esportistes de Formentera. Aquesta obra es va adjudicar per un import de 752.434,31 euros, Iva inclòs a l’empresa Naves i Conducciones S.A

.


Per a una millora en la gestió dels residus perillosos

E

l passat dia 2 d’agost de 2010 per primer cop a Formentera es va posar en marxa una iniciativa per part de l’àrea de Medi Ambient amb la intenció de millorar la gestió dels petits productors de residus perillosos de l’illa. Per norma general els residus perillosos que es generen amb major quantitat a la nostra illa són bateries, olis minerals i envasos de pintura i dissolvents, entre d’altres. La consideració de petit productor la té tota aquella persona física o jurídica que manipula, emmagatzema, comercialitza i trasllada residus contaminants que, per les seues característiques, han de ser entregats a un gestor autoritzat, tal i com estableix la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus perillosos, i que per tant, no correspon als serveis municipals la seua gestió.

Per dur a terme aquesta iniciativa es va fer un recompte del major nombre possible d’establiments, comerços i empreses de l’illa afectades per aquesta normativa amb la intenció de dur a terme visites informatives, entrega de documentació i assessorament tècnic per tal de regularitzar les seues autoritzacions davant l’organisme competent, en aquest cas, la conselleria de Medi Ambient del Govern Balear. També dins l’àmbit de la campanya es dugué a terme una jornada intensiva de treball i formació el passat dia 4 de febrer. Comptà amb una àmplia participació d’empreses de diferents sectors, com ara pintors professionals, tallers mecànics, empreses de reparació i venda del sector nàutic, lloguers de vehicles, constructors i altres, el que va permetre a l’àrea de Medi Ambient una interacció directa amb tots ells per tal de conèixer de primera mà les seues necessitats i les seues suggerències. Aquesta campanya és possible gràcies a la coparticipació de la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental del Govern i a l’esponsorització de Pime Formentera i de Reciclatges ca na Negreta S.L

.

La baixa del teu cotxe, un servei des de Formentera

E

2010 s’ha vist augmentada fruit del “Plan Renove” que va impulsar el govern central amb la intenció d’incentivar la compra de nous vehicles.

A Formentera existeix una demanda per a la tramitació de baixes mitjana anual d’uns 300 vehicles, que a l’exercici

Les tramitacions de baixa es gestionen amb una periodicitat mitjana de sis setmanes, amb cita prèvia a través de les oficines de l’Àrea de Medi Ambient. El cost del trasllat d’aquests vehicles a l’illa d’Eivissa és assumit pel Consell de Formentera, amb un cost de 150 euros per unitat. L’esperit d’aquesta iniciativa ha set sempre la de minimitzar els costos i inconvenients

n el trancurs d ’ a q u e s t a legislatura s’han impulsat amb determinació els serveis i mecanismes necessaris per facilitar als titulars de vehicles fora d’ús, la tramitació de les corresponents baixes davant trànsit així com el correcte trasllat i descontaminació dels vehicles a través d’un centre autoritzat donant compliment a la normativa d’aplicació.

per a la ciutadania, tot reduint l’impacte de la triple insularitat, a més d’afavorir l’adequada gestió i eliminació dels vehicles fora d’ús. En aquest respecte, el passat mes de novembre va entrar en vigor la modificació de l’ordenança reguladora de la retirada de vehicles abandonats i fora d’ús que, per primer cop, permetrà als serveis d’inspecció locals procedir a la denúncia d’aquells vehicles abandonats que es trobin dins propietat privada causant un greu

impacte paisatgístic i d’alt risc de contaminació. També dins l’àmbit d’aquesta nova ordenança es passa de dos mesos a un mes el temps màxim que un vehicle romandrà abandonat en via pública un cop efectuada la denúncia. El futur Centre de Descontaminació de Vehicles actualment en construcció, permetrà solventar els inconvenients derivats de la baixa de vehicles, i afavorirà els valors paisatgístics i mediambientals de Formentera

.

20


Medi Ambient|Miscel·lània

21

Imminent clausura de l’abocador des Cap de Barbaria

L

’antic abocador de residus sòlids urbans des Cap de Barberia va cessar l’activitat el setembre de 2006, tot coincidint amb la posada en funcionament de la Planta de Transferència que es troba en l’àmbit de la mateixa parcel·la municipal. La normativa específica d’aplicació a l’explotació i clausura d’abocadors, RD 1482/2001, de 27 de desembre estipula les pautes tècniques i de vigilància que han de regir les activitats que s’hi duen a terme, així com també les característiques del segellat que se n’ha de fer un cop acabada la seua vida útil. Des de l’àrea de Medi Ambient s’han destinat un total de 390 mil euros per procedir a les obres de clausura definitiva, a punt de finalitzar. Aquestes obres s’han executat en diferents fases,

procedint en primer terme, al moviment de terres i acotament del perímetre de l’abocador, tot passant per l’excavació d’un total de set pous de desgasificació que permetran l’evacuació dels gasos que es generen fruit de la descomposició dels residus que s’hi ha abocat en el transcurs de vuit anys. Finalment es procedirà a l’aïllament de la zona superficial a través del recobriment amb capes geodrenants i geotèxtils, per després procedir a la sembra d’espècies arbustives i vegetals endèmiques. D’aquesta forma la intervenció permetrà una major integració en el paisatge de la zona. Aquesta acció ha suposat la tramitació de diferents autoritzacions davant la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear ja que la parcel·la limita amb zones protegides a l’empara de la directiva Europea d’Hàbitats, Xarxa

Natura 2000. De manera conjunta amb aquesta intervenció, també s’està executant un Pla de gestió de Residus de Demolició i Construcció amb la intenció de donar compliment al Reial decret que regula aquest residus procedents d’obres, enderrocs i/o excavacions en general. En la pràctica, la gestió d’aquests residus per part dels constructors obligarà a fer una selecció prèvia en origen dels residus potencialment contaminants com ara uralita, amiant, fibres minerals i altres, els quals tenen la consideració de residus perillosos. D’aquesta forma aquell excedent de pedra o àrids que es puguin reaprofitar es destinaran principalment al manteniment municipal de camins de terra, contribuint a la disminució de risc de contaminació dels sòls i de les aigües subterrànies, així com al reaprofitament d’un recurs per a la seua reutilització en àmbit públic. Finalment, amb aquest conjunt d’accions, es podrà donar per enllestida una de les assignatures pendents pel que fa a l’adequada gestió de residus a l’illa de Formentera

.


Èxit de Formentera a Fitur i a la fira BIT de Milà

L

es fires celebrades a les ciutats de Madrid i Milà són dos dels esdeveniments de promoció turística més importants per a l’àrea de Turisme de Formentera, per tal de donar a conèixer els atractius de l’illa com a destinació turística. En els primers mesos de l’any, els representants polítics de la institució insular s’han desplaçat a la Fira Internacional de Turisme de Madrid (FITUR), celebrada del 19 al 23 de gener, i la fira BIT de Milà, del 17 al 20 de febrer, on Formentera continua tenint molt bona acollida, com demostren les estadístiques d’ocupació a la temporada d’estiu 2010 amb un major nombre de visitants de nacionalitat espanyola i italiana. Tant a FITUR com a la BIT de Milà, s’han presentat totes les novetats per enguany, entre les que destaquen tots els esdeveniments de turisme actiu per als mesos als extrems de la temporada, l’oferta de sol i platja i la gastronomia típica de l’illa. Dins d’aquestes modalitats, les noves rutes per a la pràctica de marxa nòrdica, senderisme i cicloturisme i les audioguies turístiques, n’han set les protagonistes. Per a l’edició d’enguany destaca la promoció de l’illa com a destinació per a casaments, donat l’augment massiu de noces que se celebren a Formentera darrerament. Pel que fa a la Fira Internacional de Turisme

de Madrid, va destacar la presència de l’esportista campió de maratons Martin Fiz, Pierre-Ives Cousteau, fill del legendari investigador Jacques Cousteau, i el seleccionador nacional de ciclisme, Jose Luís de Santos com a protagonistes per presentar tots els esdeveniments esportius per a enguany. Així mateix, el representants de l’àrea de Turisme dugueren a terme reunions amb operadors turístics i agències de viatges com Soltour i Thomas Cook, i revistes especialitzades de viatge com National Geographic i Condé Nast Traveller, Viajar, Mucho Viaje, entre d’altres.

Formentera, un paradís per al turisme actiu Submarinisme, caiac de mar, cicloturisme, gastronomia, natura, sol i platja són algunes, entre moltes altres, activitats que proposa Formentera per al 2011. La temporada s’iniciarà amb la IV Mostra Gastronòmica de Cuina de Formentera, on empreses i establiments de l’illa ofereixen el millor de la gastronomia local. Productes com el peix sec, mel, sal natural pura (coneguda com a sal líquida), pasta fresca amb farina de l’illa, vins de Formentera, degustacions de plats típics, folklore i música local, aporten tradició formentera per tal de promoure la gastronomia illenca. A aquest esdeveniment, li segueixen un elevat nombre d’esdeveniments esportius com la III edició de Formentera to Run, que consisteix en una cursa diària d’uns 10 quilòmetres, durant una setmana, la II Volta en Caiac, de mar, que consisteix en una travessia, no competitiva, que constarà de tres etapes, una per dia,

de 22 quilòmetres cadascuna, on els participants coneixeran els aspectes històrics, geològics i biològics de cada racó del litoral de Formentera a càrrec d’especialistes o la III Mitja Marató de Formentera, que l’any passat va acollir més de 400 participants. Al final de la temporada d’estiu, no falten activitats com la Volta a Formentera en BTT, on els amants del cicloturisme podran gaudir de tres dies d’esport que els portarà a conèixer tota l’illa i la IV Setmana de Fotografia Submarina, una cita imprescindible per als aficionats a la fotografia i al submarinisme. La passada edició va comptar amb la presència de Pierre-Yves Cousteau, fill del llegendari explorador i investigador. Seguint en l’entorn marí, per enguany se celebrarà la I edició de Submarinisme Extrem, una trobada que complementarà l’agenda esportiva de l’illa.

Itàlia, un mercat fidel Una de les fires més importants és la BIT de Milà, un mercat fidel a Formentera on es continua incidint any rere any. L’àrea de Turisme organitza el que es coneix com festa de Formentera a Milà i a Roma, com a mostra d’agraïment a tots els agents de viatge que porten prop de vint anys venent Formentera com a destinació turística. Amb l’assistència d’un centenar d’agents de viatge a Milà i Roma, Formentera va presentar les seues novetats per a enguany amb la projecció d’imatges de l’illa i com és habitual en aquest tipus d’esdeveniments es varen sortejar premis d’estades a l’illa oferts entre els operadors turístics. Als actes varen assistir Mauro D’Onofrio, conseller de la junta directiva de la Cambra de Comerç Espanyola a Itàlia i el conseller de Turisme i Mobilitat

22


Turisme i Mobilitat|Miscel·lània de Formentera, Josep Mayans. La campanya promocional per a aquesta temporada en el mercat italià es basarà principalment en el suport a la promoció als operadors turístics per dur a terme presentacions de Formentera en ciutats italianes i ajuda a la realització de viatges de familiarització a l’illa per agents de viatges italians. Igual que l’any passat es relizarà una campanya en el transport públic a la ciutats de Milà, Bolonya i Roma, gràcies a un conveni amb Turespaña

.

23

Un mapa molt visual i senzill per a les noves rutes verdes polivalents de Formentera

L

’àrea de Turisme de Formentera ha editat un nou mapa de rutes verdes polivalents amb l’objectiu d’oferir una eina als turistes que volen conèixer els indrets paisatgístics de Formentera a través de les noves rutes senderistes, cicloturístiques o de marxa nòrdica. Aquesta iniciativa és fruit del conveni amb l’Agència de Turisme Balear (ATB) per al disseny de noves rutes polivalents, que ha resultat en la creació de 12 rutes verdes, que guien al visitant en la seua exploració activa de Formentera.

Lliurament d’una placa a Pierre-Ives Cousteau a l’edició de FITUR d’enguany

Estand de Formentera a Milà

Amb un disseny molt visual, el nou mapa facilita la ubicació al mapa/ territori gràcies a un codi de colors i números per distingir les rutes i la situació exacte al mapa de cada fita. Així mateix, també s’incorporen algunes rutes de caiac de mar, amb informació dels indrets d’interès cultural, de la duració de la ruta i del grau de dificultat. A més a més s’incorpora una breu descripció de Formentera i una explicació de com practicar la marxa nòrdica adequadament. La intenció era fer un mapa de lectura senzilla i molt visual, amb fotografies aèries i amb una llegenda diferenciada per números, colors i grau de dificultat. Així mateix es poden consultar tots els llocs d’interès cultural i patrimonial,

Camí vell de la Mola, un dels circuits verds que apareix al nou mapa

a més de les platges i activitats com albirament d’aus, amb l’objectiu disposar d’unes rutes més accessibles i comprensibles, tant pel visitant com pel formenterer i formenterera. El Consell de Formentera ha editat una tirada de 40 mil exemplars que es portaran a fires promocionals per tal d’informar de les possibilitats de Formentera com a destinació de turisme actiu. Aquest mapa es va presentar a la Fira Internacional de Turisme de Madrid (FITUR), amb molt bona acollida. L’Associació Hotelera de Formentera, fruit d’un acord amb el Consell de Formentera, formarà el personal hoteler en la interpretació del mapa per tal d’oferir els millors consells per conèixer Formentera. Així mateix, disposaran d’un remanent de bastons per als clients. Aquesta iniciativa permet aprofitar al màxim l’entorn de Formentera. La peculiaritat del seu terreny i l’accessibilitat que la caracteritzen, la fan idònia per a fer dels circuits verds una de les millors opcions per gaudir del territori formenterer. El pressupost total ha set de 23 mil euros aproximadament

.


“A nosaltres ens agradaria aprofundir en altres cultures presents aquí a Formentera”

C

ap a l’any 2005, va sorgir la necessitat d’un grup de dones d’expressar les seues inquietuds, fet que va culminar el 5 de març de 2007 amb la constitució de l’associació Espai Dones de Formentera, com un espai per a la trobada, el diàleg, el desenvolupament del benestar social, el divertiment i la col·laboració amb les entitats en els actes oficials commemoratius de dies específics en la lluita per la igualtat. Maria Antònia Ferragut, presideix aquesta associació fa pràcticament un any, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement social dels drets de les dones. Amb arrels mallorquines, va arribar a Formentera l’any 87 on des d’un principi es va involucrar políticament i social en la realitat formenterera. Apassionada per la música i el cant, convida a tothom a conèixer l’associació Espai Dones, una entitat sense ànim de lucre independent, que té com a finalitat representar totes les dones de Formentera sigui quina sigui la seua ideologia. Quins són els objectius de la vostra associació? Espai Dones és un espai de

trobada i diàleg dirigit a totes les dones de Formentera, que té, entre d’altres, els següents objectius: potenciar i millorar la participació de les dones en el desenvolupament polític, social, laboral, econòmic i cultural, potenciar l’associacionisme de les dones com a exercici de la ciutadania, difondre els valors d’igualtat sense discriminació per raó de sexe i defensar els drets i interessos de les dones. Com s’assoleixen els objectius marcats? La secretària de l’associació és la que s’ocupa de transmetre tota la informació a totes les simpatitzants i sòcies. Entre totes les integrants organitzam activitats en els dies més assenyalats, que són el dia 25 de novembre, el Dia Mundial Contra la Violència de Gènere i el dia 8 de març, el Dia Internacional de la Dona Treballadora. La major part de la nostra feina està focalitzada al voltant d’aquests dos actes, però sempre intentam buscar altres activitats que ens interessin en coordinació amb altres entitats. Col·laboram activament amb l’Associació Espanyola contra el Càncer en les diverses campanyes i també ens agrada participar en la festa Intercultural, organitzada per l’àrea de Benestar Social. També ens reunim per

Carnestoltes i pel dia de Sant Jordi, per a la venda de llibres de segona mà cedits per les sòcies i simpatitzants, així com dels punts de llibre que confeccionam nosaltres en un taller. Com és la implicació del sector femení a Formentera? Encara queda molta feina per fer respecte la implicació de les dones a Formentera. Hi ha algunes activitats que generen més expectació i interès que altres, però des de l’associació ens agradaria convidar a tothom a participar en el nostre calendari d’activitats. És molt important remarcar que l’associació està oberta a totes les dones de Formentera, siguin sòcies o no ho siguin. Fins i tot els homes poden participar en les activitats, ja que en ocasions hi ha temàtiques de diàleg en què la presència masculina seria molt positiva. Què heu organitzat per al dia 8 de març? Per enguany hi haurà la inauguració d’una exposició fotogràfica anomenada “Dones Reconstruint la història” a la Sala Municipal d’Exposicions i estam organitzant un curs-taller sobre el feminisme a través de la història, en el marc del Consell de Participació de les Illes Balears. Com cada any hi haurà la lectura del manifest, la projecció d’una pel·lícula i un sopar de germanor obert a tothom, ja que creiem que és una bona manera de mantenir l’associació unida. Com a part dels actes

24


ENTREVISTA organitzats per commemorar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, també celebrarem el III Homenatge a la Dona Major de Formentera, amb la col·laboració del Consell de Formentera, els clubs de jubilats de l’illa, la colla de ball “Els Xacoters“ i Maria Mayans Juan, que cada any compon una glosa commemorativa de la trobada. És un dia especialment esperat per les nostres majors.

25

Com és la coordinació amb altres associacions en defensa dels drets de la dona? Estam en contacte constant amb l’Associació de Dones Progressistes d’Eivissa i amb el Consell de Participació de les Illes Balears. El fet de ser en una illa, a vegades ho fa més complicat. A Formentera no hi ha tanta presència d’associacions ni tanta gent afiliada com a Mallorca, per exemple. Només per donar-te una dada, a Formentera som l’associació majoritària amb unes 80 sòcies. Tenim programada una visita a l’Associació de Dones Progressistes d’Eivissa, que varen venir l’any passat i va ser una trobada molt enriquidora d’on varen sorgir coses molt interessants. També vàrem ser a Palma el passat novembre a la primera Trobada de Dones de les Illes Balears, on vàrem conèixer dones molt interessants. Tenim pendents convidarles a Formentera perquè coneguin la nostra realitat de primera mà. És Espai Dones una associació que intervé en situacions de violència de gènere? Sí, des de la nostra associació intentam promoure la igualtat de gènere i assessorar les dones que s’adrecen a l’associació amb situacions de violència de gènere. Nosaltres no disposam de cap mitjà econòmic ni de cap psicòloga o psicòleg per mediar amb aquestes situacions, però ens informam d’on es poden dirigir per resoldre el seu

problema. Des de la constitució del Consell de Formentera ens sentim més recolzades i hi ha hagut un notable increment en la millora dels serveis. Els mitjans d’un ajuntament són molt més reduïts que no els d’un consell insular i l’àrea d’Afers Socials mai no havia estat tan ben dotada a nivell de mitjans. Amb això no vull dir que la feina que s’havia fet amb anterioritat amb molts menys recursos, no hagués set d’utilitat. Cada passa que es fa en aquest respecte és bona, però és clar, amb més mitjans, la feina és millor.

de fer és respectar la seua cultura i les seues tradicions, però crear-los una necessitat d’aprendre el nostre idioma i de comprendre els nostres costums, sempre respectant que no som iguals culturalment. Aquí hi ha una diversitat cultural i s’ha de respectar. Jo de fet, em vaig apuntar a un curs d’àrab per intentar aproximar-me a la seua realitat i comprendre algunes coses de la seua cultura. A nosaltres ens agradaria aprofundir en altres cultures presents aquí a Formentera i aconseguir la seua interacció amb nosaltres.

“Des de la nostra associació intentam promoure la igualtat de gènere i assessorar les dones que s’adrecen a l’associació” Com veu la situació de la dona a Formentera actualment? Personalment, crec que cada dia anam progressant i que la gent està més conscienciada en termes generals. A banda del tema d’igualtat, la ciutadania té més cura en la preservació del medi ambient i ha après a potenciar les coses bones que tenim. En certa manera ens tornam més cívics i més tolerants, tot i que la crisi econòmica actual no ha ajudat a potenciar la tolerància i ha fet donar passes enrere. Però en general, l’arribada d’immigració contribueix a enriquir la població i a aprendre coses d’altres cultures que t’ajuden a millorar com a persona.

Anam enrere en temes d’igualtat? Des del meu punt de vista l’actitud masclista d’alguns col·lectius no afavoreix en res la integració de les dones. En temes de maltractament per exemple, hi ha un percentatge molt elevat de dones maltractades sobretot de països llatinoamericans. Del món àrab no ho sabem perquè apliquen la llei del silenci. Això depèn molt de l’educació i de la informació. A base d’incidir en aquests aspectes, podem aconseguir que les generacions següents estiguin més conscienciades. És difícil aconseguirho en aquesta generació, però en les generacions futures, a través dels seus fills escolaritzats, es pot avançar molt.

Com és la integració de les dones immigrants en l’associació? Aquest és un dels nostres reptes com a associació i a mi personalment com a presidenta m’agradaria molt. Són cercles molt tancats, sobretot les dones del món àrab. Les veiem aquí amb les seues famílies i no sabem res d’elles. No hem d’intentar que actuïn de determinades maneres per igualar-se a nosaltres. El que s’ha

Quins són els reptes per a l’associació en un futur proper? Continuar fent activitats i aglutinar la immensa majoria de dones de Formentera de totes les cultures

.

Podeu contactar amb Espai Dones mitjançant el telèfon 697 941 016 o el correu electrònic espaidonesformentera@hotmail.com


Las salinas de Formentera, un patrimonio natural en riesgo Carmelo Convalia. Periodista

L

as salinas de Formentera son un ejemplo de la intervención humana en un medio natural para transformarlo en una actividad industrial que marcó la historia y la evolución social del siglo XX. La extracción de la sal fue de vital importancia para la mayoría de los habitantes que no tenían otro medio para conseguir dinero en metálico que el trabajo en las salinas. Cuando llegaba el mes de julio y agosto muchos formenterenses dejaban sus ocupaciones habituales en el campo para convertirse en jornaleros. Un trabajo duro que se hizo, primero, de forma manual con gran desgaste físico, y posteriormente fue evolucionando con la introducción de maquinaria moderna y la reducción de la mano de obra. En los años cincuenta la plantilla de las salinas llegó a contar con unos 150 trabajadores. Muchos de ellos ejercían labores muy especializadas desde mecánicos, maquinistas, albañiles, herreros, carpinteros, torneros e incluso Salinera Española contaba con un

maestro que daba clases a los hijos de los trabajadores. Con el paso del tiempo, la actividad fue adaptándose a los nuevos combustibles. Primero el gas pobre, producido por la combustión de leña que salía de la limpieza de los bosques y luego el gasóleo. Salinera Española necesitaba fuentes de energía tanto para hacer mover la noria de la máquina d’en Paya, como las locomotoras que arrastraban vagonetas llenas de sal por una vía férrea que recorría todo el espacio salinero hasta llegar a las plazas d’es Cargador y de Can Cosmi, en la Savina, donde se almacenaba antes de ser embarcada en el muelle del puerto, conocido como es guafe. En 1985, la empresa propietaria abandonó la actividad por la falta de rendimiento y por las dificultades para transportar la sal en las embarcaciones de la época.

Protección del territorio A finales de los años setenta aparecen los primeros indicios de urbanización, lo que provoca una reacción ciudadana

que se resume en la reivindicación de: “Ses Salines, Parque Natural” que hace suya la izquierda local, mientras que la derecha ve con buenos ojos esos intentos urbanizadores. Entonces aparecen los primeros movimientos en defensa del territorio para evitar el modelo de desarrollo que en esos años crecía en el resto de las islas de la Comunidad Autónoma. Durante los años siguientes la tensión social se mantuvo contra otros proyecto de urbanización que afectaban al entorno de las salinas incluido s’Estany des Peix y la finca de Can Marroig. Para conservar los reconocidos valores medioambientales de estas zonas húmedas, las administraciones adoptaron una serie de medidas de protección. En 1991 el Parlament Balear aprueba la Ley de Espacios Naturales (LEN) que califica las salinas de Formentera como Área Natural de Especial Interés (ANEI). El enclave es incluido, un año más tarde, en las Zonas de Especial Protección de Aves (ZEPA) de la Unión Europea. En 1993 entra en la

26


illa al sud involucradas en este espacio, Salinera Española firma, a principios de este año, un contrato de gestión de todo el espacio salinero con la nueva empresa Salines de Formentera S.L. El objetivo de esta compañía es producir sal de alta calidad para el consumo y el desarrollo de una línea de sales cosméticas, destinada a balnearios y centros de salud y belleza. Los primeros trabajos de la compañía se concretan en las salinas Ferrer, en la Savina, de donde sale el primer producto comercial, la sal líquida. Al mismo tiempo la empresa está desarrollando otros productos de alto valor añadido que saldrán pronto al mercado, como la escama de sal. >Imagen actual de las salina de Formentera.

27

lista de humedales internacionales del Convenio Ramsar, suscrito por España. En 1995 el Congreso de los diputados aprueba la Reserva Natural de ses Salines. La Unesco también cataloga los bienes naturales de este entorno, en la declaración de Patrimonio de la Humanidad: ‘Eivissa: Biodiversidad y Cultura’, de 1999, donde reconoce el valor de la actividad industrial, humana y social, asociada a la sal, bajo el nombre de “paisaje cultural”. Las salinas forman parte de la Red Natura 2000. El Govern Balear creó finalmente en 2001, el Parque Natural de ses Salines de Eivissa y Formentera.

El secreto de la sal de Formentera La sal de Formentera es de altísima calidad. El secreto es la materia prima, el agua del mar cuya transparencia y limpieza garantiza la pureza de las sales que lleva. El segundo factor que hacen únicas las salinas de Formentera en todo el Mediterráneo es el elevado grado de salinidad de s’Estany Pudent, del que se

alimentan las salinas, ya que multiplica casi por tres el del mar. El canal de circunvalación que rodea esta laguna, comunicada con el mar por sa Sequi, llevaba el agua hasta la máquina d’en Paya, que la elevaba a los estanques concentradores y cristalizadores de las salinas Marroig, situadas al norte.

La recuperación de la producción de sal En los años noventa la empresa propietaria intenta recuperar la actividad, con proyectos alternativos como una piscifactoría de cría de langostinos y la extracción de beta carotenos a través de un alga microscópica, común a los medios salinos, la duniella salina. Pero esta iniciativa no termina cuajando y al cabo de un año se da por terminado el experimento, en el que intervinieron técnicos provenientes de la China. Con el paso del tiempo y el cambio de mentalidad de las administraciones

Pero el principal objetivo de esta iniciativa empresarial es montar una planta de tratamiento, con un molino salinero moderno capaz de producir dos toneladas por hora de sal. La previsión de Salines de Formentera es iniciar la actividad en las salinas Marroig, situadas en ses Illetes y en las salinas Ferrer, cerca de la Savina para establecer un sistema de recolecta automática, con una capacidad para extraer 10 toneladas por hora, lo que permitirá recoger unas 15 toneladas de sal en 40 días. El proyecto se completa con iniciativas de recuperación del patrimonio salinero y de investigación en las que participará el Govern balear y el Consell Insular de Formentera, como por ejemplo la rehabilitación de la máquina d’en Paya, para convertirla en un centro de interpretación de la sal. Sin embargo, la obtención de todos los permisos necesarios retrasa estas iniciativas, mientras poco a poco sigue el progresivo deterioro de toda la arquitectura asociada a la actividad salinera

.


POSA’T al dia Festes Dia de les Illes Balears. Espectacle eqüestre de doma menorquina, mostra de ball tradicional, convit d’orelletes i herbes dolces i concert de liríca trobadoresca medieval a càrrec de Trobairitz (Eivissa). 1 de març. Plaça de la Constitució de Sant Francesc Xavier. Ho organitza: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de Les Illes Balears i àrea de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Formentera. Hi col·laboren: colles de ball “Es Xacoters” i “Es Pastorells” de Formentera i la Quadra de Can Savines. Carnaval Infantil. Rua infantil pels carrers de Sant Francesc. Hi participa l’alumnat del Col·legi Mestre Lluís Andreu, Escoleta sa Miranda i Col·legi Verge Miraculosa. Divendres, 4 de març. 10 hores. Sant Francesc Xavier. Ho organitza: col·legis públics de Formentera. Carnaval 2011. Rua pels carrers de Sant Francesc, ball i concurs de disfresses, torrada popular i actuació de Dj Pharma. Diumenge, 6 de març. A partir de les 11.30 hores. Plaça de la Constitució de Sant Francesc Xavier. Ho organitza: àrea de Cultura de Formentera. X Olimpíada Pagesa. Activitats, torrada popular, filada pagesa, ball tradicional, trobada de trobadors, activitats infantils, exposicions i molt més! Dissabte, 12 de març i diumenge, 13 de març. Col·legi Públic la Mola. Consultar programa d’activitats. Ho organitza: Comissió de festes de la Mola. IX Festa Intercultural. Degustació gastronòmica i actuacions musicals a càrrec de les associacions de Formentera. 10 d’abril. Escoles velles de Sant Francesc Xavier. Ho organitza: àrea de Benestar Social de Formentera. Sant Jordi 2011. Dia internacional del llibre. Paradetes de llibres, roses, presentacions de llibres, contacontes, exposició de punts de llibre i de redaccions i molt més! Consultar programa d’activitats. Dissabte, 23 d’abril. Sant Francesc Xavier. Ho organitza: àrea de Cultura de Formentera. Hi col·laboren: Associació Espai Dones,

Obra Cultural Balear a Formentera i Associació d’Amics de la Biblioteca Internacional de Formentera.

Efemèrides Dia Internacional de la Dona Treballadora. Dimarts, 8 de març. Dia de la República. Dimecres, 14 d’abril.

Fires i Mercats Tot l’any: dimarts i dissabte, Mercat de segona mà al Jardí de ses Eres. D’11.00 a 14.00 hores. Sant Francesc Xavier.

Cinema El documental del mes. Versió original subtitulada en català. A les 20.30 hores a la Sala Municipal de Cultura (Cinema). Ho organitza: Paral·lel 40 i Direcció general de Política Lingüística. •Un jove Freud a Gaza. V.O. en anglès i àrab. Pea Holmquist. Suècia. Dijous, 3 de març. •Viure a L’Hermitage. V.O.en rus. Aliona van der Horst. Països Baixos. Dijous, 7 d’abril. Mostra de Cinema eròtic. 21.30 hores. Sala municipal de Cultura (cinema) •Laura está sola. Conrad-son. Espanya, 2003. 8 de març •El imperio de los sentidos. Nagisa Oshima. Japó, 1976. Dimarts, 15 de març. •El último tango en París. Bernardo Bertolucci. Itàlia, 1972. Dimarts, 22 de març. •Habitación en Roma. Julio Medem. Espanya, 2010. Dimarts, 29 de març.

Conferències Conferència sobre aspectes relacionats amb estrangeria, en el marc de la IX Diada Intercultural. Consultau programa d’activitats. Ho organitza: àrea de Benestar Social de Formentera. Conferències del Centre de Professorat de l’àrea de Cultura “Educar: família, escola i entorn”. Cada Dimecres a les 18.00 hores. Sala d’Actes de l’àrea

de Cultura i Patrimoni. Ho organitza: àrea de Cultura i Patrimoni de Formentera. •Conferència “L’educació lingüística, base de tota l’educació: família, escola i societat” a càrrec d’Isidor Marí Mayans, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Dimecres, 4 de març. •Conferència “Models familiars actuals” a càrrec de Francisco Pérez Garcia. Psicòleg. Dimecres, 16 de març. •Conferència “L’entorn i la intervenció educativa” a càrrec de Marilina Bonet Cardona. Educadora Social. Dimecres, 30 de març. •Conferència “Estratègies d’educació en competències per a pares i docents” a càrrec de Margalida Allés Pons, pedagoga, especialista en competències bàsiques (CCBB). Dimecres, 6 d’abril.

Art i Cultura Dia Internacional de la Dona Treballadora. Exposició fotogràfica, tallers, lectura del manifest, III homenatge a la Dona Major de Formentera. Dimarts, 8 de març. Consultau programa d’activitats. Ho organitza: Espai Dones. Hi col·labora: àrea de Cultura de Formentera. Dia de la República. Consultau programa d’activitats. Dimecres, 14 d’abril. Ho organitza: Fòrum per la Memòria Històrica. Hi col·labora: àrea de Cultura de Formentera. Exposició de fotografia de Dolors Porredón “Formentera: l’illa de les dones”. Inauguració dimarts, 8 de març. De dilluns a divendres d’11.00 a 14.00 hores. Del 8 al 26 de març. Sala d’Exposicions (Sant Francesc Xavier). Exposició de pintures al foc “Pescadors de Formentera” d’Àngel Berenguer. Inauguració dilluns, 28 de març. 20 hores. De dilluns a dissabte d’11 a 13.30 hores i de 18 a 20 hores. Del 28 de març al 9 d’abril. Sala d’Exposicions (Sant Francesc Xavier). Exposició dels alumnes del taller de ceràmica de Remedios Castillo. Inauguració dilluns, 11 d’abril. 20 hores. De dilluns a dissabte. De l’11 al 16 d’abril. Sala d’Exposicions (Sant

28


Francesc Xavier). Exposició dels alumnes del taller de pintura de Teresa Matilla. Inauguració dilluns, 18 d’abril. 20 hores. De dilluns a dissabte. Del 18 al 23 d’abril. Sala d’Exposicions (Sant Francesc Xavier). Exposició del IX Concurs de Fotografia Beni Trutmann. Inauguració, dijous, 28 d’abril a les 20.00 hores. Del 28 d’abril al 14 de maig. De dilluns a divendres. D’11 a 14 hores. Sala d’Exposicions (Sant Francesc Xavier).

Patrimoni XI Jornades de Cultura Popular a Formentera. Sala d’actes de l’àrea de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Formentera. 20.30 hores. -Conferència “La veu de Déu: campanes de les Pitiüses”, a càrrec d’en Francesc Xavier Torres Peter, historiador i canonge de la catedral d’Eivissa. Dijous, 10 de març.

29

d’abril. 20 hores.

Concursos IX Concurs de fotografia Beni Trutmann. Termini de presentació de les fotografies fins al divendres 8 d’abril. Més informació a l’àrea de Cultura de Formentera o a la pàgina web www.consellinsulardeformentera.cat

Música II Festa de Cultures Unides. Consultau programa d’activitats. Dissabte, 19 de març. Ho organitza: Cultures Unides per a l’Emprendiment i el Codesenvolupament.

Joventut Activitats del Centre Social Es Molí. Cinema, tallers i activitats, concerts, esports i molts més. Per a més informació 971 32 34 93.

arts escèniques. Més informació i inscripcions a l’àrea de Cultura de Formentera o a la pàgina web www.espaifrumentaria.com Cambra de Comerç. Cursos subvencionats per la Cambra de Comerç. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 20 61. Petita i Mitjana Empresa de Formentera. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 25 20. Subvencions Bonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres de nova edificació o rehabilitació d’elements patrimonials. Àrea d’Urbanisme (plaça de la Constitució, 1) o al telèfon 971 32 10 87. Ajuts i subvencions per a emprenedors i empreses. Departament de Treball i Formació de l’àrea de Benestar Social (antic centre mèdic) o al telèfon 971 32 12 71.

-Conferència “Bruls, torres, fars i senyals”, a càrrec d’Antoni Marí Marí. Mestre jubilat, investigador i membre de la colla sa bodega. Dijous, 17 de març. -Conferència “Ucs i altres maneres de comunicar-se amb animals”, a càrrec d’en Toni Manonelles, estudiós de la cultura popular i del folklore. Dijous, 24 de març. III Trobada de ball i música popular de les Illes Balears. Dissabte, 26 de març. •12.30 hores Conferències “El silbo gomero: patrimonio inmaterial de la humanidad” a càrrec de Eugenio Darias Darias i Estefania Venus Mendoza Barrera i “Irrintzi i música tradicional vasca” a càrrec de Xabier Arakama Ruiz de Egino i Unai Frantsesena Agirre. País Basc. Sala de Plens del Consell Insular de Formentera. •14 hores Ballada popular (Mallorca, Menorca i Formentera). Plaça de Sant Francesc Xavier. Caramelles de Pasqua. Esquadres de Caramellers de Formentera. Ho organitza: àrea de patrimoni de Formentera.

Esports III Torneig Internacional de futbol aleví. Competició de 16 equips provinents d’Espanya, Alemanya, Itàlia, Anglaterra i Portugal. Dies 22, 23 i 24 d’abril. Recinte de futbol municipal. Ho organitza: àrea d’Esports de Formentera. Hi col·labora: Societat Esportiva Formentera. XIX Estada de Judo. 21, 22, 23 i 24 d’abril. Més informació a la pàgina web www.dojo- formentera.cat o www.consellinsulardeformentera.cat.

Cursos

-Església de Sant Francesc Xavier. Diumenge, 24 d’abril. 20 hores.

Oferta de cursos i tallers de primavera. Més informació i inscripcions a l’àrea d’Educació i Cultura (av. de Portossalè, Sant Francesc Xavier). Tel. 971 32 12 75 o www.conselldeformentera.cat

-Església de Sant Ferran. Dissabte, 30

Escola de teatre Espai Frumentària

-Església de la Mola. Diumenge, 24 d’abril. 12 hores.

Ajuts per a desplaçaments d’estudiants. Els interessants poden consultar les bases dels ajuts als mesos de març-abril a través de la pàgina web del Consell www.formentera.es o bé a través del telèfon 971 32 12 75. Beques d’estudi. Les persones interessades poden consultar les bases dels ajuts als mesos de març-abril a través de la pàgina web del Consell www.formentera.es o bé a través del telèfon 971 32 12 75. Ajuts per a l’adquisició de llibres de text. Les persones interessants poden consultar les bases dels ajuts als mesos de març-abril a través de la pàgina web del Consell www.formentera.es o bé a través del telèfon 971 32 12 75. Subvencions destinades al foment de l’agricultura. Fons de Garantia agrària i pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA). Més informació a l’àrea d’Agricultura de Formentera.


les nostres veus

La Biblioteca Internacional de Formentera Pedro Martín Matilla. Presidente de la Asociación de Amig@s de la Biblioteca Internacional de Formentera

N

uestra asociación nació en 1999 para dar continuidad a la actividad cultural generada desde la creación de la Casa de Libros en 1966 por parte del arquitecto Robert Lewis Baldon “Bob” (Colorado, USA 1920 - Formentera 1997). Denominada por Bob como Biblioteca Internacional años después de su fundación, esta peculiar biblioteca de Babel llegó a contar en sus anaqueles con más de 20 mil volúmenes en 12 idiomas que representaban una muestra de la procedencia de los visitantes de la isla. El accidental bibliotecario tenía dos sistemas de préstamo de libros: uno era a través del pago de una pequeña cantidad de dinero y el otro consistía en un trueque, si el lector regalaba un libro a la biblioteca, se podía llevar otro gratuitamente durante dos semanas. El proceso de creación de la biblioteca, ubicada en su domicilio particular en el número 44 del carrer Major de Sant Ferran, se produjo tras un largo periplo de Robert L. Baldon por Gran Bretaña, Francia, Italia y Grecia. Finalmente por una cuestión del azar, Bob acabaría por recalar en Formentera, un lugar donde quiso ser útil a los demás y vivir en paz y armonía un exilio interior en el que se refugió como forma de protección y protesta silenciosa frente a una sociedad, la estadounidense, abocada al consumismo desenfrenado, la discriminación racial y el culto al sistema capitalista. En la isla, con sus vecinos

Catalina, Rosalia y Pepe Tur de la Fonda Pepe, donde solía comer con frecuencia con aquellos viajeros europeos ávidos de lectura, junto a una naturaleza que le rememoraba la arcadia feliz de su infancia, Bob encontró su destino tras romper amarras con un pasado de brillante arquitecto en Estados Unidos, por lo que nunca se arrepintió de la elección tomada.

Monserrat Roig (Barcelona 1946 1991), coordinado por el amigo de la escritora, el poeta Emili Bou. Como final de aquellas memorables jornadas literarias colocamos una escultura y una placa cerámica en la fachada de la Fonda Rafalet. Monserrat Roig pasó los veranos entre 1977 y 1979 en Es Caló, donde escribió su importante novela “L’hora violeta” .

Desde hace años los fondos de la Biblioteca Internacional forman parte de la Biblioteca insular y nuestras actividades se han orientado a la creación de los certámenes escolares de diseño de puntos de libro que en homenaje al genial artista llevan por nombre: Antoni Tur Costa “Gabrielet” (Eivissa 1917-1998) y el de redacciones que se denomina: Robert Lewis Baldon. También pusimos en marcha junto al GOB el concurso de Fotografía Beni Trutmann (Locarno 1935 - Formentera 2002).

La asociación Amig@s de la Biblioteca Internacional de Formentera con motivo de la celebración del 40 cumpleaños de la dona mas internacional de la isla “Formentera Lady”, una de las canciones que mayor reconocimiento y fama dieron al grupo King Crimson, estamos manteniendo contactos con el autor del tema creado en 1971 por Peter Sinfield en Formentera para concretar interesantes propuestas literarias y musicales. La asociación ahora está inmersa en volcar a la red Internet toda la información que hemos recopilado sobre los diferentes artistas y creadores que desde Julio Verne hasta la actualidad han tenido Formentera como parte de su trabajo. Las direcciones para poder seguir desarrollando este mural o tapiz colectivo son: w w w. f o r m e n t e r r a . w o r d p r e s s . c o m www.facebook.com/formentera.island

De entre las decenas de actividades desarrolladas por la asociación ABIF, una que nos resultó especialmente emotiva y que contó con una numerosa y animada participación por parte del público, fue el amplio homenaje que realizamos a la escritora y periodista

>Robert Baldon “Bob”, Pedro Martín y Jerry Walker, escenógrafo habitual del compositor italiano Luciano Berio.

30


directori CONSELL INSULAR DE FORMENTERA Plaça de la Constitució, 1 07860 Sant Francesc Xavier Tel. 971 32 10 87 Fax 971 32 25 56 consell@formentera.es

EQUIP DE GOVERN President del Consell Insular de Formentera Hble. Sr. Jaume Ferrer i Ribas presidencia@formentera.es

Vicepresidenta primera i consellera d’Educació i Cultura Hble. Sra. Sònia Cardona i Ferrer Tel. 971 32 12 75 cultura@formentera.es

Conseller de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge

31

Hble. Sr. Bartomeu Escandell i Tur Tel. 971 32 10 87 Ext. 1 urbanisme@formentera.es

Conseller de Turisme i Mobilitat Hble. Sr. Josep Mayans i Costa Tel. 971 32 12 10 turisme@formentera.es

Consellera de Medi Ambient i Noves Tecnologies Hble. Sra. Silvia Tur i Ribas Tel. 971 32 10 87 ext. 7 mediambient@formentera.es

Consellera de Benestar Social i Infraestructures

Diputat per Formentera Hble. Sr. Josep Mayans Serra diputat@formentera.es

CONSORCIS I PATRONATS Consorci Formentera Desenvolupament Tel. 971 32 10 67 · 971 32 10 16 cfd@formentera.es

Patronat de Turisme Tel. 971 32 12 10 · Fax 971 32 10 73 carlosbernus@formentera.es

CENTRES I SERVEIS Casal de Joves Tel. 971 32 34 93 casal@formentera.es

Agència Tributària Tel. 971 32 34 04

Canera i Escorxador Tel. 630 08 31 28 tatomonge@formentera.es

Cementeri

SERVEIS DE SEGURETAT I EMERGÈNCIA Policia Local

CENTRES I SERVEIS CULTURALS Biblioteca Marià Villangómez

Tel. 092 · 971 32 22 01 policialocal@formentera.es

Tel. 971 32 33 86 biblioteca@formentera.es

Ambulàncies

Museu Etnològic

Tel. 061

Tel. 971 32 26 70

Emergències i Protecció Civil

Sala Municipal d’Exposicions

Tel. 112 pcvoluntaris@formentera.es

Tel. 971 32 12 75 cultura@formentera.es

Guàrdia Civil

Sala Municipal de Cultura

Tel. 971 32 20 22

Tel. 971 32 12 75 cinema@formentera.es

Parc Insular de Bombers Tel. 630083128 bombers@formentera.es

Policia Tutor Tel. 647 65 10 80 policiatutor@formentera.es

CENTRES I SERVEIS EDUCATIUS CP Mestre Lluís Andreu

CP Sant Ferran

Associació Hotelera

Dipòsit municipal de vehicles

Tel. 971 32 87 00 cpsantferran@educacio.caib.es

Tel. 971 21 20 61 noelia.ferrer@chif.net

CP La Mola

MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS Ràdio Illa

Tel. 639 55 83 31

Inspecció Tècnica de Vehicles Tel. 971 32 31 30 itv@formentera.es

Hospital de Formentera Tel. 971 32 12 12

Jutjat de Pau/Registre Civil

Tel. 971 32 70 53 cpelpilar@educacio.caib.es

Escola Infantil Verge Miraculosa

Tel. 620 129 735 peptef@hotmail.com

Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Caça, Pesca i Joventut

Tel. 971 32 12 10 informacioturistica@formentera.es

Escoleta Sa Miranda

guif@formentera.es

Tel. 971 32 34 15 escoleta@formentera.es

espujols@formentera.es

Escola Municipal de Música

Port de la Savina

Tel. 971 32 33 55 escolamusica@formentera.es

Tel. 971 32 20 57 · 971 32 30 82

Piscina Municipal Tel. 971 32 12 40 piscina@formentera.es

SOIB Tel. 971 32 11 41

Punt Verd Tel. 900 102 656

Tel. 971 32 32 43 info@radioilla.com

Televisió d’Eivissa i Formentera

Tel. 971 32 12 22 iesmarcferrer@educacio.caib.es

Es Pujols

Tel. 971 32 25 20 info@pimef.es

Tel. 971 32 20 59 CEIVMF@terra.es

Oficines d’Informació Turística

Grup Polític Grup Independent de Formentera (GUIF)

Tel. 971 32 20 61 camaraformentera@camaras.org

Tel. 630 08 31 85

Serveis Funeraris

IES Marc Ferrer

pp@formentera.es

ASSOCIACIONS EMPRESARIALS Cambra de Comerç

PIMEF

Tel. 971 32 27 33

CONSELLERS/ERES Grup Polític Partit Popular

Tel. 971 32 33 86 dipositlegal@formentera.es

Tel. 971 32 24 97 cpmestrelluisandreu@educacio. caib.es

Tel. 971 32 12 71 benestarsocial@formentera.es

Hble. Sra. Margalida Font i Aguiló Tel. 971 32 12 71 benestarsocial@formentera.es

Hble. Sra. Dolores Fernández i Tamargo Tel. 971 32 10 87 agricultura@formentera.es

Dipòsit Legal de Formentera

Centre d’Educació per adults d’Eivissa i Formentera (CEPA) Tel. 971 32 10 69 mdolorestamarg@yahoo.es

Centre de Recursos Pedagògics Tel. 971 32 23 40

Diario de Ibiza y Formentera Tel. 971 32 10 15 diariodeibiza.formentera@epi.es

Ultima Hora de Ibiza y Formentera Tel. 626 480 732 rumanix@terra.es

IB3 Formentera Tel. 971 32 33 73 infoformentera@ib3tv.com

Canal Local de les Illes Pitiüses (CLIP TV) comercialclip@hotmail.com



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.