Nova reforma de la negociació col·lectiva

Nova Reforma de la Negociació Col·lectiva

Nou pacte contra els interessos del Poble Treballador dels Països Catalans i de tot l’estat espanyol

Introducció El context actual és el d’aprofundiment de la crisi capitalista i el d’una classe treballadora amb mostres de debilitat ideològica i organitzativa. Aquest ha sigut l’escenari que ha aprofitat la classe capitalista per llançar una ofensiva per tal de reforçar el seu paper dominant. Una ofensiva que té com a finalitat mantenir i augmentar les seves taxes de guanys en moments de vaques flaques a costa de l’empobriment i la precarització de la classe treballadora.

Però això no ens ve de nou. Es fa difícil analitzar l’actual context en què es troba la lluita de classes sense remuntar-nos, breument en el temps, als “Pactes de la Moncloa”. Uns pactes que van suposar la desmobilització i l’afebliment progressiu del moviment obrer més conscienciat i combatiu, i el reforçament dels nous sindicats verticals que es van erigir com els “legítims” representants dels treballadors i les treballadores.

A la classe capitalista li va sortir rodó. Per un cantó van aconseguir anul·lar els sectors rupturistes. Per l’altre, van col·locar com a interlocutors a l’altra banda de la taula de negociació, els seus amics “sindicalistes”. Va ser la jugada perfecta que els ha aplanat el camí que ens ha dut aquests últims 30 anys a la pèrdua progressiva de drets laborals, socials i nacionals.

Tampoc hem d’oblidar el paper que ha jugat la casta política en tot aquest procés. Sota el fals discurs de “dretes vs. esquerres”, s’ha fet evident que els polítics autonòmics i estatals no són més que uns mers gestors del capital, i que més enllà de petits matisos són els encarregats d’aplicar els decrets i les lleis que

els hi arriben des d’altes instàncies internacionals per tal de defensar els interessos de les classe dominants.

Els seus aparells propagandístics no han restat passius, tot al contrari, han continuat treballant en el manteniment de la seva legitimitat. Restem paralitzats i atemorits davant l’estratègia de la doctrina de xoc permanent que estan utilitzant per aplicar amb tota tranquil·litat les retallades socials. Sota el pretext d’una situació dramàtica de crisi (atur endèmic, poques perspectives de futur, retrocés de les condicions de vida, etc.), i amb l’excusa que si no s’actua tot això tendirà a fer-se crònic i a empitjorar, ens estan carregant sobre les nostres espatlles tot el pes del capital mentre ells mantenen i augmenten els seus guanys.

En aquest context és on s’emmarquen la darrera Reforma Laboral, la Reforma del Sistema Públic de Pensions i el nou Real Decret-Llei de la Reforma de la Negociació Col·lectiva aprovada pel consell de Ministres el passat 17 de juny, i publicada al BOE. Però, què implica realment la darrera Reforma de la Negociació Col·lectiva? En què ens afectarà tot plegat?

En aquest document pretenem desgranar el què comportarà l’aprovació d’aquesta reforma, que al nostre entendre no és res més que una nova Reforma Laboral encoberta, una més aprovada pel PsoE, i que el govern espanyol ha presentat per via decret davant la pantomima del “trencament de les negociacions” entre la patronal i l’aristocràcia vertical (CCOO i UGT).

Què significa la reforma de la negociació col·lectiva?

Suposa un gravíssim atac a la negociació col·lectiva.

Donen jerarquia normativa als convenis d’empresa sobre els convenis sectorials de qualsevol àmbit (excepte si els convenis estatals o autonòmics indiquen el contrari). Evidentment no poden tenir jerarquia sobre l’Estatut dels Treballadors (a partir d’ara ET).

Ara ja no importarà el que digui la llei si cada empresa pot fer la seva pròpia en matèries tan importants com el salari i l’horari.

Afavoreix els interessos empresarials.

Portant la negociació col·lectiva a cada empresa busquen modificar l’estructura de la negociació per afavorir els interessos empresarials, debilitant d’aquesta manera, la capacitat de negociació i de pressió dels treballadors i les treballadores.

Retrocés en els drets laborals i nacionals del conjunt de la Classe Treballadora dels Països Catalans.

Fins ara un cop finalitzava la vigència del conveni col·lectiu, i fins arribar als acords del nou conveni, es prolongaven els acords d’aquest darrer amb els salaris congelats (és a dir, tot el que s’havia aconseguit en l’anterior conveni eren drets consolidats que ara es perdran).

Amb la reforma de convenis col·lectius hi haurà un termini màxim de 8 mesos (14

mesos si el conveni finalitzat ha tingut una vigència de més de 2 anys) per firmar el nou conveni (amb l’excepció que el conveni contempli altres terminis).

contractació precària per a joves (contractes amb salaris mínims fins al compliment dels 30 anys), és a dir, legalitzant l’esclavatge del jovent.

En cas que s’esgoti el temps sense arribar a un acord ho resoldrà un “àrbitre”.

Aquesta resolució tindrà la mateixa eficàcia jurídica que els convenis col·lectius.

No cal dir que aquest “àrbitre” no té cap obligació de respectar el conveni anterior (és a dir, pot emetre una resolució que defensi els interessos de la patronal).

També deixa obert a possibles modificacions, via esmenes, al Congrés del Diputats on s’intentarà actuar sobre l’absentisme, és a dir donar més poder a les mútues patronals, per poder donar altes mèdiques (tot i que el o la treballadora encara no es trobi en condicions de treballar), augmentant així els seus beneficis, i empitjorant doncs el dret bàsic, però teòric, a la protecció de la salut.

Aquesta nova Reforma de la Negociació Col·lectiva encara la centralitza més del que ja estava, aprofundint així, encara més, la dinàmica de recentralització de l’estat espanyol, la qual cosa significarà a casa nostra, uns salaris pitjors davant uns preus dels productes bàsics, cada vegada més alts. En definitiva: Més centralisme = Més Espanya = Més precarietat i misèria.

Posicions de privilegi dels sindicats del règim, CCOO i UGT. CCOO i UGT al nostre país queden en una posició de privilegi davant la resta de sindicats ja que els únics convenis que tindran jerarquia sobre els d’empresa són els estatals i els autonòmics.

Obre les portes per a noves retallades.

Deixen per a la propera modificació la

Comportarà més precarietat i més atur.

A més de debilitar la capacitat de negociació col·lectiva, aquesta reforma pretén liberalitzar encara més les relacions laborals, adaptar els sous segons els “beneficis” empresarials (augmentant-los), mitjançant mesures com: · La flexibilització de les categories professionals, · L’establiment d’una jornada flotant del 5%, · La modificació de la contractació i la conciliació laboral i familiar, · I la generalització de la indemnització per acomiadament objectiu (20 dies per any treballat, amb un topall de 12 mensualitats)

Quines empreses poden tenir el seu propi conveni?

· Totes les empreses “individuals”. És a dir amb un CIF concret. · El conveni que es firma no és extensible a un altre CIF, és a dir cada empresa haurà de negociar el seu propi conveni i no podrà utilitzar el d’una altra empresa. · Els grups d’empreses podran tenir el seu propi conveni que l’hauran de firmar amb els sindicats.

Quan es poden firmar els convenis d’empresa?

· Quan una empresa, per la seva activitat, no entri en l’àmbit d’aplicació estatal o autonòmica. · Quan hi entri però el conveni estatal o autonòmic no digui res sobre la creació o concurrència de convenis col·lectius.

Què es podrà regular en els convenis d’empresa?

Salari Base i complements: 1. Podran posar el salari mínim (SMI, que actualment al sud de l’Albera, no arriba al 650€ mensuals, amb una jornada de 40 hores setmanals) a tota la plantilla sense excepcions (administratius, personal sanitari, tècnics,...).

2. Podrà ser eliminat qualsevol complement salarial del conveni sectorial (per exemple per cobrar baixes al 100%, desprotegint-se encara més el dret a la protecció de la salut) 3. Possibilitat de perdre el complement salarial que es cobrava abans de l’entrada en vigor del conveni d’empresa.

4. Els complements no salarials, com el plus de transport, no el podran treure.

L’inconvenient és que molts d’aquests plusos no cotitzen i per tant no compten per a la prestació d’atur, baixes i pensions, és a dir, a la patronal no els representa una “forta despesa”.

Hores extres i retribució específica de treballs de torns: 1. Es podrà triar si les hores extres es paguen o es compensen.

2. Podran treure el plus de torns, fins i tot a aquells treballadors i treballadores que l’estiguessin cobrant abans de l’entrada en vigor del conveni d’empresa.

3. No podran obligar a fer hores extres però si que podran posar-les com a obligatòries en els contractes laborals, amb la qual cosa, és crea una obligació de facto.

4. Les normes sobre hores extres segueixen en vigor: un límit de 80 hores a l’any, prohibició a menors i en horaris nocturns (de moment) Horari i distribució del temps de treball: 1. Podran posar l’horari col·lectiu que vulguin, excepte als i a les treballadores que tinguin reducció voluntària de jornada.

tasca que la persona sigui capaç de fer; amb la conseqüent pèrdua real de categoria (i llavors, de salari, etc.)

Adaptació de la modalitat de contractes: 1. El conveni d’empresa podrà ampliar el percentatge de treballadors que estiguin en règim de contractes temporals (fins ara molts convenis col·lectius posaven el límit del 30% tot i que a la realitat moltes empreses no ho complien).

2. No podran canviar el que digui de conveni sectorial sobre contractes eventuals.

3. Suposadament no podran allargar la jornada laboral màxima (anual o setmanal) del conveni sectorial.

Conciliació entre vida laboral, familiar i personal: 1. No podran tocar la reducció de jornada voluntària per estar al càrrec de menors de menys de vuit anys (art. 37 Estatut dels Treballadors - ET), però sí el conveni sectorial, si aquest contempla una millora, per exemple fins als dotze anys.

En aquest cas el conveni d’empresa pot reduir fins a l’edat que contempla l’ET.

Adaptació a l’àmbit de treball: Alguns convenis tenen unes categories en què les funcions són totalment ambigües o directament no existeixen. Indirectament es podria fer a la inversa. O sigui, dir en el conveni d’empresa que la categoria del titulat del conveni sectorial s’adapti dins de l’empresa segons la

2. Es permetrà el permís d’una hora al dia per a lactància (ja que ho contempla l’Estatut dels Treballadors), però hi ha molts convenis sectorials que permeten acumular la lactància. En aquests casos el conveni d’empresa ho podrà treure i només es podrà acumular previ acord (com diu l’ET).

2. No podran canviar el número de dies de vacances del conveni sectorial però sí la seva planificació. És a dir, podran col·locar les vacances com a ells els vagi bé.

Què proposem?

En el mode de producció capitalista es confronten dues classes antagòniques.

D’aquesta confrontació en depenen els avanços i els retrocessos en l’aprofundiment del capitalisme, segons la correlació de forces de cadascuna de les parts que es troben en conflicte permanent.

D’aquí, i de la feblesa actual del moviment obrer, s’explica l’actual situació de retallades constants i el desmantellament progressiu de “l’Estat del Benestar”.

· Treballar activament per una vaga general nacional arreu dels Països Catalans. · La unitat d’acció dels sindicats i organitzacions polítiques combatives per tal d’assolir el següent programa de mínims:

Davant d’aquesta situació, la Coordinadora Obrera Sindical - COS, sindicat per l’alliberament de gènere de classe i nacional dels Països Catalans, apostem per:

1. Defensa de l’exercici del dret a l’autodeterminació, com a via de defensa i millora dels nostres interessos com a classe treballadora dels Països Catalans.

· Enfortir ideològicament i organitzativament el conjunt de la Classe Treballadora dels Països Catalans, per tal d’avançar cap a la independència, la reunificació i els socialisme. Reforçant la COS per tal d’esdevenir el sindicat de referència en la lluita per l’alliberament de gènere, de classe i nacional a casa nostra. Però també passa per reforçar la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista. Només així podrem plantar cara al model capitalista que se’ns imposa des d’altes instàncies internacionals a partir dels estats espanyol i francès.

2. Defensa d’un Marc Nacional de Relacions Sociolaborals, que porti la Negociació Col·lectiva a casa nostra, a partir de la nostra realitat socioeconòmica.

· La necessitat d’organitzar seccions sindicals a tots els llocs de treball, per exigir el compliment estricte de l’Estatut dels Treballadors i de tota la normativa vigent, per evitar situacions d’explotació extrema i organitzar les petites i mitjanes empreses. I totes elles, amb el suport extern de l’assemblea, per fer front a la repressió i a la por a mobilitzar-s’hi i organitzar-s’hi. · La necessitat extrema de la defensa del lloc de treball... Ara mateix, la defensa de cada lloc de treball esdevé una necessitat urgent i vital. Cada lloc de treball ha de ser vist com a nostre, com de tota la nostra classe, ja que si es perd, no només el perd el company o companya que hi treballava, sinó que ningú més el podrà aprofitar.

www.sindicatcos.cat info@sindicatcos.cat

· Avançar en les mobilitzacions dels treballadors/es, dels aturats/des, dels estudiants i dels jubilats/des en contra de l’actual situació de retallades socials i pèrdua de drets laborals.

3. A igual treball, igual salari.

4. Aturada de tots els processos de tancament i regulació del treball per part de les institucions públiques i amb representació directa dels i de les treballadores afectades.

5. Finalització dels processos de persecució i expulsió de les persones treballadores migrants, així com el tancament dels Centres d’Internament d’Immigrants.

6. Salari Mínim Interprofessional de 1200 euros mensuals.

7. Defensa de la setmana de 35h sense reducció salarial.

8. Subsidi d’atur indefinit mentre no es trobi feina.

9. Accés gratuït a transport públic, oci, menjadors escolars, etc., al jovent, estudiants, aturats, jubilats, mestresses de casa, etc., amb baixos ingressos, o sense recursos.

10. Accés al lloguer i l’habitatge social de baix cost per qualsevol persona en les situacions anteriors.