En aquesta diada del primer de maig és més oportú que mai que recordem perquè retem un homenatge a Salvador Seguí i que valorem quin va ésser el paper històric que va jugar afiliat al sindicat CNT perquè en aquells moments, Salvador Seguí, que va morir l’any 1923, estava vivint la decadència de la monarquia borbònica i el posterior restabliment de la II República, la república de «trabajadores de toda clase». Això, però, no va alterar l’agenda combativa i reivindicativa de la CNT, com els conflictes a les fàbriques o les vagues de lloguers. Moments de canvi com els que, teòricament, ens anuncien que estem vivint ara, tant als Països Catalans, com a la resta dels estats espanyol i francès. I recordem això perquè cal que ens plantegem si com a classe, i com a moviment, estem incorrent en un dels errors que Salvador Seguí, tanmateix, segur que censuraria, que és el delegacionisme, això és, l’esperança que de la incidència en el front institucional que en puguin fer determinats partits, ens puguin alleugerir de l’obligació de quelcom que sempre és incert, i moltes vegades frustrant: la mobilització permanent i la lluita al carrer. Aquest passat any 2015, és l’any que menys hores de vaga s’han realitzat a l’estat espanyol des que aquest dret és legal, legalització que es va efectuar l’any 1977. Ens trobem, per altra banda, enmig d’una crisi econòmica, que diuen que ja no existeix, amb tot un seguit de contrareformes laborals, que han precaritzat encara més la nostra situació laboral. De les últimes vagues generals ben aviat farà 4 anys, i malauradament, com a COS també fem autocrítica en relació a què, avui en dia, no existeix una alternativa sindical real i vertebrada que pugui oferir una resposta a aquesta situació i a anys de desmobilització patrocinats pels sindicats majoritaris. L’experiència ens demostra que actualment el socialiberalisme i els partits de dreta, són el mateix: partits d’ordre. Als Països Catalans una evidència d’aquest fet és la reforma laboral que Hollande està implantant a l’estat francès, de característiques similars a la que en seu dia va implantar a l’Estat Espanyol el PP. Afortunadament a la Catalunya Nord la resposta va ésser el passat 31 de març una vaga general contra la reforma patrocinada pel socialiberalisme i una posterior massiva resposta social. El delegacionisme i l’esperança en els resultats del front institucional són un error, perquè fa que defugim d’allò que veritablement ens ha portat històricament a aconseguir els nostres objectius polítics: la lluita al carrer i als centres de treball. És des d’aquí d’on cal establir les sinergies amb el front institucional, que cal que estigui recolzat sobre l’agitació i el pol de conflicte contra els centres de poder i d’explotació del capitalisme, siguin públics o privats.
Si desobeïm a l’estat espanyol, si ens «desconnectem» d’Espanya, dins de la panòplia de metàfores marineres o de secà, que ha donat el «processisme», des de la COS instem a desobeir també contra el deute, contra les retallades, contra la dictadura del capital, i que desobeïm i ens desconnectem contra la nostra pròpia classe dirigent. Volem manifestar que, per a nosaltres, això no és una idea de màxims, sinó que marca el dia a dia de milers de catalans i catalanes a les cues de la sanitat, o a l’educació. La desobediència i la confrontació directa són l’única solució perquè el capitalisme està desfent-se de la careta amable de la democràcia liberal, perquè ja no li cal, així com té cap mirament per mostrar-se com el que és, el veritable projecte totalitari contra la classe treballadora: els mal anomenats “refugiats” (a qui la Unió Europea del capital nega refugi) ofegant-se a les portes d’Europa, els cops d’estat dirigits contra Grècia i Itàlia, les lleis xenòfobes i etnòfobes contra la classe treballadora europea i, evidentment, l’aprovació del Tractats de Lliure Comerç entre Europa, EEUU i Canadà, TISA, TTIP i CETA, que tenen com a objecte devaluar la força de treball fins a límits mai vistos fins ara. Ja no hi ha marge per la benignitat dins de les institucions, perquè el mateix capitalisme ens ho està deixant clar, tot pel deute i per al deute, cooptació o expulsió, no hi ha moral, ni aparença que mantenir. Sistema o garrot, tu tries. Preguntin a Tsipras, Colau i tants d’altres. En aquest sentit, des de la COS manifestem, com a organització de classe, que mai donarem el nostre vistiplau a uns pressupostos de misèria que continguin retallades contra la classe treballadora, encara que la classe dirigent catalana ens intenti fer un xantatge oportunista com a condició necessària per al procés d’alliberament nacional d’una part de la nostra nació. No ens interessa i no volem canviar una burgesia per una altra. La independència del Principat només potser una primera etapa per la reunificació territorial de la nostra nació, per l’enderrocament del poder polític de les burgesies espanyola i francesa i per la construcció d’una República Socialista al cor de l’Europa neoliberal. I diem això no com una mera declaració retòrica sinó que desenvoluparem acció política i sindical contra l’aprovació d’aquests pressupostos i contra qui per acció o omissió en faciliti la seva aprovació. Finalment, no podem deixar escapar l’oportunitat d’adreçar un record pels companys Saturnino Mercader i Roger Sánchez que han estat jutjats recentment per la defensa del nostre dret a vaga, així com a l’Alfon, Andrés Bódalo i tantsi tants altres encausats i encausades, presos i preses polítiques per defensar al carrer els interessos socials i laborals de la classe treballadora.