Sortim el 8 de març als carrers per mostrar la nostra força i la nostra ferma solidaritat de classe en la lluita contra les injustícies que ens imposen com a dones i com a treballadores, fent nostre el crit centenari que aixeca la mirada per organitzar-se i fer front a la misèria i la violència a què el capitalisme patriarcal ens condemna cada dia i en tots els espais de la nostra vida quotidiana. Les dones vivim encara amb el greuge de la bretxa salarial, cobrant menys que els nostres companys per fer la mateixa feina, suportant condicions socials cada cop més hostils que ens empenyen a ser nosaltres les que hem de deixar la feina si cal assumir tasques de cura, i que mantenen la constant feminització de la pobresa. Cada cop que es retallen la sanitat pública i els serveis socials, s’agreuja la situació de les dones treballadores doblement colpejades per l’atur, doblement colpejades pels salaris baixos, la temporalitat i els abusos arbitraris i específics pel sol fet de ser dones. No és casualitat que la professió més feminitzada que el capitalisme patriarcal ha assignat amb violència a les dones, el treball domèstic, estigui sota un règim laboral de semiesclavatge on fins no fa gaire temps ni tan sols ha estat garantit formalment rebre un salari en metàl·lic. Lluitem per la plena igualtat de drets laborals i socials de totes les treballadores i no
acceptem que l’alliberament de ningú passi per l’abús i l’explotació de cap altre, sigui d’aquí o de fora. Tampoc acceptem que es relativitzin, es justifiquin o es menystinguin els abusos i agressions de presumptes companys de lluita contra cap dona, sigui quina sigui la seva condició. La misogínia, el masclisme, l’homofòbia i el racisme són instruments del poder i que ataquen tota la classe treballadora. No lluitem per ser directives. Ni lluitem per tenir igualtat d’oportunitats per ser explotades pel capital. Lluitem per una vida digna lliure de la misèria del treball temporal, de l’assetjament sexual a la feina, al carrer i a la llar. Contra el paternalisme i la burla i per donar ple valor de la nostra paraula i la nostra pràctica i pel ple control de la nostra fertilitat i projecte de vida. I sí, estem aquí, com cada 8 de març, no per commemorar la mort de les treballadores tèxtils de Chicago (EUA), a les que rendim homenatge, sinó per evocar la valentia del moviment obrer internacional de les dones i recordar que cap dret ens ha estat concedit i que sempre ha estat producte de la nostra lluita i la nostra organització col·lectiva. Visca la lluita de les dones treballadores! Visca el 8 de març!
Barcelona
València
Casal Independentista El Noi Baliarda
Casal Obrer i Popular Francesc Santacatalina
Carrer Ramon Batlle, 57 Sant Andreu del Palomar
Carrer Salvador Ferrandis Luna, 42 L'Olivereta
10.30 h
18.30 h