Presentació de la sectorial d'educació de la COS,

PER L’EDUCACIÓ

PÚBLICA la lluita és l’únic camí

coseducacio.wordpress.com educacio@sindicatcos.cat

PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA Seguint el procés de destrucció de l’educació pública catalana emprès per l’anterior govern del PSC-ICV-ERC amb la LEC, i aguditzat tant pel govern de CiU com pel govern espanyol del PP a través de la LOMCE, ens trobem l’anunci de la Generalitat de Catalunya sobre el tancament de centres educatius al curs 20132014 vinent, utilitzant-hi com a pretext la davallada demogràfica i el “repartiment equitatiu dels immigrants entre els centres escolars”. D’una banda, es consigna la divisió racista de les persones en funció del lloc en què han nascut, clavant sobre milers d’infants catalans l’etiqueta ‘d’immigrants’, en segon lloc, es perpetuen les polítiques privatitzadores, degradadores i classistes aplicades a l’educació pública, la conseqüència principal de les quals rau a expulsar-ne les mateixes classes populars catalanes que, des del segle XIX, han combatut per conquerir-la. Mentre dia rere dia s’agreuja la precarització de les condicions de vida i de treball dels centres educatius, el professorat, l’alumnat i les famílies de les classes treballadores, la Generalitat i un bon nombre d’ajuntaments continuen legitimant la transferència de recursos públics a escoles privades (elitistes, classistes i segregadores a molts nivells, des de posicionaments ‘religiosos’).

La Secció d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans es constitueix per donar-nos suport mútuament a escala territorial i, a més, agrupant-hi totes les lluites lligades a l’àmbit educatiu, des de les escoles-bressol fins a les universitats (des del setembre del 2012 està constituïda la secció sindical de la Universitat de Barcelona i, des del gener d’enguany, la de la Universitat Politècnica de València). Volem aplegar-hi, efectivament, Escoles-bressol, Infantil i Primària, Educació Especial, Educació Secundària (ESO, Batxillerat, Cicles Formatius)-, Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), Escoles d’adults, centres en ‘Règim especial’ i tot (Escoles

d’idiomes, Música, Dansa, Art dramàtic, Conservació i Restauració), i, com dèiem, universitats.

Cal entendre que militar en un sindicat combatiu és la millor garantia formal per defensar els nostres drets davant la patronal, sigui estatal o privada, i per organitzar les nostres lluites. Pretenem, doncs, unificar totes les lluites de l’àmbit educatiu i desenvolupar la unitat d’acció nascuda a les assemblees de treballadores.

Més enllà de dur a terme una anàlisi exhaustiva de la situació en cadascuna de les esferes educatives esmentades (per a l’àmbit universitari, vegeu http://cosub. wordpress.com/), situacions com les que es produeixen a les escoles-bressol, a infantil i primària o a secundària són significatives quant a la brutalitat del procés en què ens trobem immergides. I ens referim a qüestions que els sindicats majoritaris estan obviant. En el cas de les escoles-bressol, la Generalitat apel·la a la “davallada demogràfica” com a pretext per dur a terme el tancament de 61 línies de primer d’infantil, entre les quals set han de tancar el proper curs 2013-2014 o progressivament. A més a més, ha previst convertir alguns d’aquests centres en instituts. Els centres són El Castell (Tona); Vilamagore (Sant Pere de Vilamajor); Sant Baldiri (Lliçà de Munt); Can Motllor (Terrassa); Xarau (Cerdanyola del Vallès); Poble Nou (Pineda de Mar); Gil Cristià i Arbòs (Selva del Camp). En el cas de l’educació primària, la disminució de plantilles s’afegeix a les retallades que ja vénen dels cursos anteriors. Enguany, al curs 2012-13, els centres d’una línia han perdut una mestra, els de dues línies una i mitja, i els de tres línies n’han perdut dues. A més, topem amb una reducció de jornada i sou del personal interí i substitut de prop del 15%, a més d’aquelles retallades implícites en l’aplicació de la reforma laboral. D’altra banda, aquest curs la gran majoria de les places vacants (tot el curs) s’han cobert amb personal substitut

LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ i no amb interines: això implica que totes aquestes treballadores s’incorporaren el mateix dia en què es van començar les classes, sense poder fer la feina prèvia de preparació del curs. Així, el Departament d’Ensenyament ha precaritzat encara més les treballadores, ja que fent aquest canvi de contractació s’estalvia la paga dels mesos d’estiu i de la primera quinzena de setembre. A més, els substituts han vist retallada la seva jornada laboral i el salari en un 15%, per tant no poden assumir totes les tasques de la persona substituïda, de manera que les escoles han de cobrir aquestes hores amb personal funcionari i, com a conseqüència, o bé es deixen de fer o bé cal desmuntar grups reduïts o de suport, eliminar aules d’acollida o dur a terme menys treball individualitzat.

Cal tenir en compte igualment que no se substitueixen les baixes del professorat fins al sisè dia lectiu, només en el cas de les tutories. També es retalla la contractació d’auxiliars i vetlladores per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, i es disminueix el nombre d’hores que aquestes destinen als centres. Tot plegat, paral·lelament a l’augment del nombre d’alumnes per aula.

Pel que fa als recursos econòmics, som davant d’una reducció de beques: de menjador, llibres i transport; de l’anul· lació de programes en marxa, com ara els de biblioteques, reutilització de llibres, equipaments TIC, 2.0; de la reducció de les assignacions econòmiques als centres; i de la reducció no sols del sou del professorat, sinó dels programes de formació que reben.

Davant d’aquest lamentable panorama, què han fet els sindicats majoritaris i minoritaris des de l’octubre passat, en què s’organitzà des de les assemblees la vaga encapçalada per la Coordinadora d’Interzones? Han continuat negociant amb el Departament d’Ensenyament, com porten anys fent, dins de la Mesa Unitària de la Comunitat Educativa.

Vestir samarretes de colors i fer una manifestació cada quatre mesos no ha aturat, com és obvi, aquest procés demolidor. Tantes alliberades sindicals a jornada completa durant anys i panys no han servit absolutament per res. Mentrestant, assistim impassibles al patiment de les 3.500 interines sense feina des del setembre, o al de l’alumnat que defalleix de desnutrició perquè la seva família no ha rebut la beca-menjador, i també assistim al tantsemenfotisme d’unes alliberades sindicals que qui dia passa any empeny. L’educació pública catalana se’n va literalment a la merda, per això des de la COS us encoratgem a plantar-hi cara d’una vegada: per la dignitat, per la solidaritat i per la justícia social. Perquè n’estem fartes de tant de patiment i de tanta injustícia. S’està destruint l’educació pública alhora que continuen transferint-se recursos públics a centres privats.

En qualitat de professorat, nosaltres som agents de canvi, com ho són totes les treballadores --totes-- del camp de l’educació. Nosaltres posem en marxa les polítiques educatives preses a diferents nivells, i a través de les nostres pràctiques i omissions als centres d’ensenyament generem realitats socials per transformar una societat classista com ho és la capitalista o bé per perpetuar-la.

No volem esdevenir esclaves ni educar en l’esclavatge, sinó en l’emancipació social, la llibertat i la creativitat, aquella en què tothom pugui aspirar a desenvolupar el seu potencial com a ésser humà. Ara més que mai és hora de reavaluar la nostra incidència política i practicar la responsabilitat de combatre per superar les desigualtats socioeconòmiques que pateixen les classes populars catalanes, cada cop més empobrides i reprimides. Ateses les problemàtiques greus que estem afrontant el conjunt de professionals dels centres escolars, l’alumnat i les famílies, només la lluita solidària i conscient ens donarà l’oportunitat de guanyar.

Presentació de la sectorial d’educació de la COS La sectorial d’educació de la COS es posa en marxa amb una jornada de formació sindical per a treballadores de l’àmbit educatiu (d’escoles-bressol a universitats) Serà el proper dissabte 23 de març, a partir de les 11.30 h, en el Casal 3 Voltes Rebel (Passeig d’Urrútia, 125 / Metro: L4 Llucmajor, L5 Virrei Amat / Barcelona)

coseducacio.wordpress.com educacio@sindicatcos.cat