Anàlisi de la lluita de classes a Filipines des de dins

l

Aproximació a la

LLUITA DE CLASSES A FILIPINES

Òscar Caldera Març de 2014

ÍNDEX

Introducció

3

Algunes dades d’interès

4

Aproximació a la història de classes a les Filipines

9

Estructura de classes de la societat filipina

14

Revolució filipina i les seves organitzacions

19

Annexos

38

Bangsamoro i l’actual procés de pau

39

Mapa de les operacions militars dels EEUU

41

El moviment revolucionari filipí organitza la resposta davant la crisi del cicló

42

Filipines la colònia oblidada

45

2

INTRODUCCIÓ El següent treball pretén introduir al lector a la situació actual que viu la lluita de classes a les Filipines. Lluita de classes que ha portat a treballadors i camperols a organitzar-se en organitzacions de masses al camp i a les ciutats per fer front al capitalisme monopolista, la despossessió continuada que pateixen els camperols per part de terratintes i grans corporacions multinacionals i a les condicions laborals penoses i salaris paupèrrims a que estan sotmesos els treballadors filipins. Lluita de classes que compta, també, amb una expressió armada, NPA (Nou Exèrcit del Poble en les seves sigles en anglès) i una estructura clandestina liderada pel PKP (Partit Comunista de les Filipines en tagalog) en un país on la presència militar dels EEUU és omnipresent i on les violacions dels drets civils i polítics, que prenen forma en desaparicions de líders sindicals, assassinats extrajudicials, etc, són constants.

Aquest document és fruit de la visita al país, el passat novembre i desembre, en el marc d’un programa organitzat per la central de treballadors KMU que ens va dur a entrevistarnos amb diferents organitzacions, comunitats de camperols i indígenes, treballadors, organitzacions juvenils i estudiantils, l’organització de dones, entre d’altres, amb la finalitat de compartir experiències i donar a conèixer, també, la situació que es viu actualment als Països Catalans. Programa que també tenia per objectiu estrènyer llaços de solidaritat entre el KMU i la Coordinadora Obrera Sindical-COS. El document s’estructura en dues parts. Una primera que compta amb dades generals del país, una breu introducció històrica i un anàlisi de l’actual estructura de classes de la societat filipina. Aquests apartats pretenen introduir i donar una visió general de la situacó actual del país. Pel que fa a la segona part, intenta explicar com s’estructura el moviment revolucionari filipí i les diferents organitzacions que el conformen. Tot i que durant la visita ens vam entrevistar amb més organitzacions, en el document només es desenvolupen el KMU i el KMP (sindicat de treballadors i de camperols) per la seva importància en l’estructura del moviment; l’organització BAYAN per la seva funció aglutinadora de classe i l’organització de dones GABRIELA per la importància que té la lluita contra la societat patriarcal. En aquest apart s’ha introduit, també, l’organització MIGRANTE INTERNACIONAL, organització que té per finalitat organitzar la nombrosa emigració forçada, sota premises antiimperialistes, en els seus països de destí. Situació, que salvant distàncies i amb les seves particularitats pròpies, vivim també a casa nostra. També s’esmenta el programa nacional d’educació pel seu nivell de desenvolupament i per la importància cabdal que li donen en la lluita per construir una nova democràcia. Per últim hi ha un apartat on es tracta l’estructura del moviment clandestí liderada pel PKP. Per concloure el document hi ha l’apartat d’annexos. En aquest hi ha un breu document que tracta la situació particular del Poble Moro, a l’illa de Mindanao, i l’actual procés de pau entre el govern filipí i el Front Moro d’Alliberament Islàmic. També hi ha un mapa del país on surten il·lustrades les operacions militars realitzades per l’exèrcit dels EEUU en els darrers anys, juntament amb els articles que elaborats durant l’estada al país.

3

ALGUNES DADES D’INTERÈS

Arxipèlag de 7.107 illes.

Capital: Manila.

Clima tropical i terreny muntanyós.

L’arxipèlag és composat de tres regions

o

grups

d’illes,

Luzón,

Visayas i Mindanao.

Superfície: 298.170 Km2 Està entre l’Oceà Pacífic, el Mar de la Xina i el Mar de Cèlebes.

Zona

amb

activitat

sísmica

i

volcànica.

Dades demogràfiques: Població: 96 milions d’habitants. Filipines és el 9è 9è país més poblat d’Àsia i el 18è 18 del món.

Densitat de població: 321 hab/km2.

Repartiment de la població: 75% en zones rurals i 25% a urbanes.

Indígenes: 14% de la població.

Taxa de natalitat: 3,1 fills per dona.

Esperança de vida: 68,76 anys.

Font: Informe sobre Desenvolupament Humà 2013 (PNUD)

Llengua i religió: Llengua: més de 100 grups ètnic – lingüístics no intel·ligibles entre sí, 12 dels quals el parlen més d’1 milió d’habitants. La llengua oficial és el tagalog i l’anglès.

Religió: l’estat es declara aconfesional. El 80% de la població és catòlica, un 5% musulmana,, un 3% evangèlica i la resta a altres religions. L’estructura catòlica de l’illa és eminentment reaccionària i té molts lligams amb el govern filipí. Tanmateix l’illa ha

4

rebut molta influència de la teologia de l’alliberament d’Amèrica Llatina. Per aquest motiu hi ha un sector catòlic practicant molt compromès amb la revolució filipina i amb la causa de la classe treballadora i la classe camperola.

Estructura de la societat i distribució de la terra: Filipines és un estat semifeudal i semicolonial on el 75% de la població és camperola o depenent del sector agrícola. Aquesta es concentra en les zones rurals que es caracteritzen pel subdesenvolupament.

Estructura de la propietat de la terra: es basa en el latifundisme en mans de terratinents i corporacions agrícoles, mentre que els camperols romanen sense terra.

Segons el grup Kilusang Magbubukid ng Pilipinas (Moviment Camperol de les Filipines), de cada 10 camperols 7 no tenen terra per conrear o aquesta és insuficient. Això condemna a la majoria de camperols a la pobresa, a marxar a les grans ciutats o emigrar a un altre país.

Recursos naturals i energètics: Terres fèrtils: la majoria de les muntanyes són d’origen volcànic i el gran cabdal del riu juntament amb el clima tropical fa que les terres siguin molt fèrtils per a l’agricultura.

Minerals: és ric en recursos minerals com el níquel, el bronze, el ferro, el coure, el carbó, l’or , el petroli,entre d’altres.

Recursos pesquers i marins: els rius irriguen de forma continuada els camps i proveeixen l’electricitat de tot el país. Compta amb grans recursos pesquers.

Recursos energètics: gas natural, geotèrmia, mareomotriu, solar, eòlica, hidràulica,…

Preu de la vida a MetroManila Lloguer

SOU MÍNIM 426PHP/dia (6,97€) Aprox 139,47€/mes

Aliments

Transport

3.500php per una habitació 57,29€ 5.000php per pis petit 81,84€ 1Kg arròs: 40php 0,65€ 1Kg peix: 90php 1,47€ 1Kg porc: 180php 2,95€ 1Kg vadella: 260php 4,25€ 1Kg pollastre: 130php 2,13€ 1Kg llet en pols: 180php 2,95€ Jeepny: 8-12php 0,13- 0,20€ Metro: 14php 0,23€

1€ = 61,09PHP (Pesos Filipins) Sou mínim: El sou minim no és igual a tot el país i és comptabilitza a diari. Depenent de la zona on es viu aquest és major o menor, ja que no hi ha un sou minim establert i homogeni per a tot el país. Tot i que a altres zones és més baix el preu del lloguer, els aliments i el preu del transport no varia molt. La jornada laboral, segons la llei, és de 8 hores diaries per cinc dies laborables. A la realitat això és paper mullat.

5

Aliments: S’ha triat aquests aliments ja que són el menjar bàsic d’un treballador filipí.

Bàsicament l’alimentació d’un treballador industrial a Metro Manila és arròs amb peix. La carn s’intenta consumir un cop a la setmana. Tot el que surti d’aquests aliments són extres.

Pel que fa a la llet no és usual el seu consum i als nens se’ls deixa de donar als 5 anys. Tenint en compte que segons el govern una família estandard filipina està formada per 6 membres tots aquests preus s’han d’adequar a aquest estandard.

Estructura de la producció segons PIB 2011 Distribució per sectors Agricultura i pesca Indústria Serveis

%del PIB TOTAL 13 31 56

Font: Oficina Nacional d’ Estadística de Filipines.

Taxa d’ocupació per sector de producció i taxa d’atur Font: Dades industrials i desenvolupament econòmic IBON Foundation. 25/11/2013

Distribució per sectors Agricultura i pesca Indústria Serveis

%de la població activa 33,2 8,4 56,9

Segons el govern, la taxa d’atur a les Filipines es situa al 7,3% tot i que el KMU i la Fundació IBON augmenten aquesta xifra fins al 25%. El motiu d’aquesta diferència és perquè el govern filipí només considera una persona aturada com a aquella persona que no treballa cap hora setmanal i busca activament feina.

Comerç exterior 2012 Importació

66.448

Exportació

51.630

Saldo Cobertura

-14.818 -5,9%

Font: Oficina Nacional d’Estadística de Filipines, Cens y Banco Central de Filipines (2010 i 2011). Economist Intelligence Unit (2012)

Filipines és un país que importa més productes dels que exporta, El seu deute públic al 2011 va ser de 67.686 milions d’euros, un 42,03% del PIB i un deute per càpita de 714€. Els principals països proveïdors de les Filipines són: Estats Units, Xina, Japó i Corea del Sud. Mentre que els principals països compradors dels productes produïts a les Filipines són: Japó, Estats Units, Xina i Hong Kong.

6

Principals exportacions i importacions Principalsexportacions

%

Per la seva estructura semicolonial i semifeudals, el poble filipí s’ha vist Components electrònics 3,6 obligat a viure, principalment, de Maquinària i equips de transport 0,2 l’agricultura. La falta d’infraestructures i Maquinària de processament la falta de condicions perquè la indústria d’informació 5,8 que produeixi metalls bàsics, productes Productes minerals 4,4 químics i altres béns, acompanyat amb una classe burgesa compradora I Principals importacions % terratinents que han impedit l’ascens Equips de telecomunicacions i d’una burgesia nacional, han impedit el maquinària elèctrica 13,6 desenvolupament d’un sistema Petroli cru 12,2 econòmic capitalista. Per aquest motiu Materials i accessoris per a la fabricació electrònica 10,7 el país s’ha vist obligat a comprar Altres combustibles 8,8 maquinària, equipament i matèries Font: Oficina Nacional d’ Estadística primers amb les divises obtingudes de l’exportació de matèries primeres i a partir de prèstams extrangers.

L’intercanvi desigual ha provocat que els EEUU domini l’economia filipina i que els nivells de deute del país siguin elevats. Aquest fet fa que els imperialistes obtinguin beneficis gràcies a les inversions directes, indirectes i concessió de prestams.

Tot això té un efecte directa sobre l’economia en forma d’inflació constant. Amb l’excusa de liquidar el deute extern el govern està afvorint la inversion extrangera provocant que les Filipines estigui sota el jou dels EEUU, el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i les multinacionals.

Ingressos fruit de les exportacions en el 2010 (Font: IBON Foundation) En aquest quadre cal destacar els 18,8 bilions de US $ que arriben al país procedent de Electrònica 11,8 l’emigració filipina a altres països en forma Recursos naturals de mà d’obra barata, segons l’organització Agricultura i pesca 6,2 Migrante, organització que treballa Exportacions minerals 2 organitzant l’emigració filipina, aquesta xifra Mà d’obra barata 18,8 ha augmentat fins a 25 bilions de US $ al 2013. Això equival a més de 2 bilions de US $ que entren cada mes a les Filipines, en divisa internacional, procedent de l’emigració. Segons Migrante, són més de 5.000 filipins que es veuen obligats a marxar cada dia, i que seran utilitzats a altres països com a mà d’obra barata. Per tant, les Filipines es converteix en un exportador net de mà d’obra barata i es situa com a quart país amb més emigració després de la Índia, la Xina i Mèxic.

Producte o mercaderia

bilions de US $

7

Violació dels drets civils i politics sota el govern del president Noynoy Aquino (del juliol 2010 fins a l’agost 2013) VIOLACIÓ Assassinats extrajudicials * Desaparicions forçades Casos de turtura Violacions ** Assassinats extrajudicials frustrats Arrestaments il·legals sense detenció Arrestaments il·legals amb detenció Demolicions *** Violacions de domicili Destrucció de la propietat Evacuacions forçades fruits d’operacions militars Amenaces/assetjament/intimidació **** Ús d’escoles, hospitals I alters edificis publics per fins militars Dispersions violentes en manifestacions o assembleas públiques

Nº VÍCTIMES 152 18 80 3 168 250 358 12.843 397 11.711 31.779 34.901 29.423 3.231

* Moltes de les victimes són lider politics i sindicals. ** Totes les victimes són menors *** Sobretot a àrees urbanes en assentaments de comunitats pobres **** Majoritariment comunitats en àrees militaritzades Font: Estudi realitzat per l’organització Karapatan

Per més informació sobre la pràctica sistemàtica del terrorisme d’estat James Petras i Robin Eastman-Abaya van escriure un article on s’explica detalladament la situació que viu el país. L’article porta per títol“Filipines: els camps de la mort d’Àsia”. http://www.lahaine.org/index.php?p=13614

8

APROXIMACIÓ A LA HISTÒRIA DE CLASSES A FILIPINES1 Societat Filipina abans de la colonització espanyola Abans de la colonització espanyola, a les Filipines predominava els modes de producció primitiu i semiesclau, al centre de Luzon i Visaya; mentre que a Mindanao i Sulú hi predominava el mode de producció feudal, en especial a la zona musulmana.

L’arxipèleg es caracteritzava per una manca d’unificació política que abarqués tot el territori. La regió estava formada per nombrosos barangays, que eren unitats polítiques i econòmiques independents que predominaven en tot l'arxipèlag, des de petits pobles a ciutats-estat. Com a classe dominant hi havia una petita noblesa, que és la que havia acumulat terres; una classe intermitja d’homes lliures, amb suficient terra en propietat com per automantenir-se; una classe dominada, que treballava pels nobles i participaven en el repartiment de la collita; i els esclaus, que treballaven pels nobles però no participaven d’aquest repartiment.

Al segle XIII la religió islàmica i algunes institucions polítiques de caràcter musulmà es van instal·lar a l’arxipèleg. L’islam va adquirir importància amb la creació del Sultanat de Sulú a l’illa de Mindanao.

Aquest representava el màxim estament polític i econòmic, i era heredat de generació en generació.

A nivell comercial, hi va haver comerç interinsular fluid entre Luzón i Mindanao. Hi havia àmplies relacions comercials amb els països veïns.

Colonització espanyola i feudalisme (1565 – 1898) L’absència d’unitat política a l’arxipèleg va permetre als colonitzadors espanyols imposar la seva voluntat. Aquests van imposar un sistema basat en un mode de producció feudal governat per una classe de terratinents. L’empremta del latifundisme encara és present avui en dia i és l’herència del pas dels colons espanyols per a les Filipines. Les úniques zones on no es va aconseguir introduir el latifundisme per la forta resistència dels natius és a la zona de la Cordillera i a la zona de predomini musulmà (on avui encara la propietat de les terres és dels camperols).

Construccions públiques, cases particulars, esglésies, fortificacions, carreteres, ponts i vaixells per al comerç i les expedicions militars que es feien a les Filipines implicaven el reclutament massiu de mà d'obra per a l'explotació de pedreres, la fusta de tall, transport, la fabricació de maons, etc.

1. El punt “Història de la lluita de classes a Filipines” és extret, en part, del curs reduit de 8h rebut durant l’estada amb el KMU. Curs que porta per títol “Societat filipina i revolució” basat en el llibre, que porta el mateix títol, de José Maria Sison i el qual també s’ha utilitzat per completar aquest punt. José Maria Sison és un dels líders de la revolució filipina, fundador del Partit Comunista de les Filipines i del NPA (Nou Exèrcit del Poble) i un dels fundadors de l’organització internacional antiimperialista ILPS (Lliga Internacional dels Pobles en Lluita). Actualment està exiliat a Holanda.

9

Van imposar un sistema de govern centralitzat des de Manila, unes províncies i uns municipis encarregats de recaptar impostos. La unió esglesia i estat impregnava tota l’estructura colonial. La burocràcia colonial va negar l’accés a les professions superiors als natius, imposava el cristianisme i rebutjava tot el que fos musulmà.

Al llarg del règim colonial espanyol, les revoltes van esclatar esporàdicament a tot l'arxipèlag contra el tribut, les condicions de treball, els monopolis comercials, l’excessiva renda de la terra, l'acaparament de terres, la imposició de la fe catòlica, les regles arbitràries i altres pràctiques cruels dels governants colonials, tant laics com clergues . Hi va haver almenys 200 revoltes d'abast i durada desigual. Aquestes van créixer amb força acumulada per crear una gran tradició revolucionària entre el poble filipí. Per tant el reclutament militar va esdevenir una important forma d'opressió

La revolució de 1896 En el segle XIX el sistema colonial i feudal intensifica l'explotació. El govern colonial espanyol es va veure obligat a treure més beneficis de la seva base feudal a les Filipines per compensar la disminució del comerç de galeons i per ajustar les fortes pressions i demandes dels països capitalistes.

La victòria britànica a la Guerra dels Set Anys, les guerres napoleòniques i l'ocupació francesa d'Espanya, les maniobres expansionistes dels Estats Units i l'auge dels moviments independentistes a Amèrica Llatina, i la forta lluita entre els "Republicans liberals" i "monàrquics absolutistes" a l’estat espanyol van tenir un efecte en l’augment de l’explotació del poble filipí.

Els camperols, més enllà dels excedents de cultius per als colonitzadors, es veuen obligats a produir cada vegada més cultius de matèries primeres per a l'exportació a diversos països capitalists. Per tant, l'expansió del comerç exterior realitzat pels colonialistes espanyols va suposar l'acceleració del comerç interior i la sortida que porta d'una economia natural, autosuficient cap a una economia mercantil.

En els anys precedents a la revolució, va començar a créixer el proletariat filipí, el qual va ser integrat pels treballadors del ferrocarril, vaixells, molls, fàbriques de sucre, el tabac, impremtes, fàbriques de cervesa, les empreses de comercialització i similars. Al mateix temps, va sorgir una classe burgesa filipina i es va permetre l’entrada d’altres capitals a l’arxipèleg, a part de l’espanyol. El Canal de Suez va escurçar la distància entre les Filipines i Europa i va fer que augmentés el flux comercial i les relacions polítiques entre ambdós.

A la segona meitat del segle XIX hi va haver nombroses revoltes dels treballadors sotmesos a baixos salaris i a penoses condicions de vida. Més enllà de l’explotació dels treballadors, els colonitzadors van augmentar arbitràriament la quota dels tribut, la renda de la terra, la quota en la producció agrícola i els interessos sobre els préstecs. L’augment de l’explotació, de les aspiracions nacionals i democràtiques entre les classes populars, sobretot els camperols, va acabar amb la revolució filipina de 1896.

Durant el segle XIX es va desenvolupar un moviment independentista anomenat Kataastaasang Kagalang-Galang na ng Katipunan mga Anak ng Bayan (Suprema i Venerable associació dels fills

10

del poble), liderat per Andrés Bonifacio, que es va enfrontar amb les armes al govern colonial espanyol i va donar lloc a l’anomenada Revolució Filipina. En els seus inicis va estar formada per uns 200 treballadors; i ràpidament milers de persones de tot el país van engruixir les seves files, dotant-lo ja d’una capacitat per lliurar una lluita d'alliberament nacional. La ideologia de la revolució va ser la de la burgesia liberal. El seu model clàssic va ser la Revolució francesa, a qui va ser font d’inspiració per a Andrés Bonifacio. En qualsevol cas, la revolució va afirmar la sobirania del poble filipí, la protecció i la promoció de les llibertats civils, la confiscació de les hisendes dels frares i l'eliminació d'un govern teocràtic.

En la Convenció de Tejeros de 1897, els il · lustrats, que eren majoria, van decidir formar el govern revolucionari Cavite, per reemplaçar el Katipunan, i per tant substituir Bonifacio com el líder de la revolució, per Emilio Aguinaldo. El 1897, el govern revolucionari va patir derrota rere derrota i els il · lustrats van mostrar la seva incapacitat per dirigir la revolució.

Aprofitant l'imminent esclat de la Guerra Hispano-Americana, els imperialistes nord-americans van planejar fer ús d'Aguinaldo per facilitar la seva pròpia confiscació de les Filipines. Durant la guerra, el poble filipí va intensificar la seva lluita armada revolucionària contra el domini colonial espanyol. El poder espanyol es va ensorrar a gairebé tot l'arxipèleg.

El 1898 el Tractat de París va posar fi a la guerra Hispano-Americana i es va establir que Espanya cedís les seves últimes colònies, fins i tot les Filipines, a canvi de 20 milions de dòlars.

El 23 de gener de 1899 es va declarar la Primera República de Filipines sota el control imperialista dels EUA, i Aguinaldo va ser proclamat president.

La guerra filipina-americana Els Estats Units havien dit que l’únic interès que tenia a les Filipines era derrotar Espanya i ajudar els filipins a assolir la independència. Tanmateix, després de la guerra, els Estats Units van convertir les Filipines en la seva colònia, aduint que els filipins eren incapaços d’autogovernar-se i que necessitaven ser educats i cristianitzats, malgrat haver estat un país catòlic durant segles.

Quan el govern filipí va veure que els Estats Units havia desplaçat les seves tropes per a controlar l’illa va declarar la guerra contra els Estats Units el 2 juliol de 1899. Aguinaldo va dirigir les tropes però, finalment va perdre la guerra i va ser capturat.

Els agressors imperialistes nord-americans van practicar un genocidi de proporcions monstruoses. Van cometre diverses formes d'atrocitats com les massacres de soldats capturats i els civils innocents; violacions de dones, les llars i propietats, i l'ús de la tortura despietada.

L'ocupació dels Estats Units La conquesta del poble filipí per l'imperialisme EUA mantenia les Filipines com una colònia. Aquesta conquesta va posar fi a les aspiracions nacionals i democràtiques del poble filipí. L'imperialisme nord-americà estava interessat en les Filipines com una font de matèries primeres, un mercat per al seu producte excedent i un camp d'inversió per al seu capital excedent. D'altra banda, des d’un punt de vista geoestratègic, les Filipines permetia als EUA continuar amb la seva política expansionista

11

per convertir l'Oceà Pacífic en un "Llac americà" i per augmentar la seva participació en el botí en la despulla de la Xina, i Àsia en general.

El règim colonial dels EUA es va caracteritzar pel creixement ràpid de l’economia mercantil i la proletarització de la societat, empobriment dels camperols i els petits propietaris de terres, que es van veure obligats a vendre-les als nous arrendadors usurers, comerciants i camperols rics. Molt aviat un enorme exèrcit de mà d’obra a la reserva i un excedent relatiu de la població, que emanava principalment de la pagesia, es va aixecar.

Intercanvi desigual A canvi de les matèries primeres de Filipines, milers de productes acabats nord-americans van ser importats lliures d'aranzels, fet que va provocar acabar amb els artesans i els fabricants locals alhora que s’intensificava l’explotació del poble per augmentar la producció de matèries primeres i augmentar, així, la taxa de guanys.

Corporacions nord-americanes van obtenir grans guanys de contractes d'obres públiques en la construcció de més carreteres, ponts, ports i altres instal · lacions de transport. Aquestes obres públiques, al seu torn es van obrir directament al mercat de vehicles, maquinària i productes procedents del petroli dels EUA. L'establiment d'un ampli sistema d'educació públic i l'adopció de l’anglès va facilitar l’imperialisme cultural dels EUA. Als Estats Units, les patronals agrícoles nord americanes van fer una protesta en contra del sucre de Filipines i l'oli de coco, i els líders dels sindicat grocs de l'AFL-CIO van denunciar la immigració de treballadors filipins als Estats Units. Sota aquestes circumstàncies, el Congrés dels EUA va aprovar la Llei Hare-Hawes-Tall el 1933 de la concessió de falsa independència a les Filipines. La llei, però, es va assegurar que entre tants privilegis imperialistes, els ciutadans dels Estats Units i corporacions es conservessin els seus drets de propietat a Filipines, que el govern dels EUA seria capaç d'estacionar les seves tropes i ocupar grans extensions de territori filipí com les seves bases militars i que el Estats Units i Filipines mantindrien lliure comerç.

La lluita del poble contra l'imperialisme japonès La crisi capitalista mundial dels anys trenta va sacsejar l'equilibri de poder entre i dins dels països imperialistes i el feixisme va arribar al poder en diversos països capitalistes, entre ells Japó, per amenaçar els pobles del món. Igual que totes les altres potències feixistes, l'imperialisme japonès va decidir lliurar una guerra per redividir el món com a mitjà desesperat de savlar-se a si mateix de la depressió econòmica.

Amb l’ambició de monopolitzar Àsia, el 1941, els japonesos van fer un atac en les bases militars nord-americanes a tot l'Oceà Pacífic i el Mar de la Xina, incloent el Port de Harbour i les Filipines. I el 2 de gener de 1942 Manila era ja ocupada pels japonesos, i les tropes imperialistes japonesos van envair lliurement les Filipines des de diversos punts. Aquesta invasió colonial va ser recolzada per la gran burgesia compradora i la classe terratinent.

El 14 d'octubre de 1943, els imperialistes japonesos van concedir la "independència'' a les Filipines i van improvisar una república titella en un intent de superar l'oferta dels imperialistes nord-americans que ja s'havien compromès a fer el mateix.

12

Durant l’ocupació japonesa, el partit Comunista de les Filipines, va organitzar un front popular que va combatre l’ocupació feixista.

Després de la guerra, el 4 de juliol de 1946, els Estats Units va concedir l’independència de les Filipines. Malgrat aquesta indepència, l’economia filipina continuava sent totalment dependent de l’economia nord-americana.

A més, un pacte d’assistència militar que es va firmar el 1947 va concedir als EUA un contracte d’arrendament sobre les bases militars designades al país.

L'actual República de les Filipines Malgrat la força del Partit Comunista durant l’ocupació japonesa de les Filipines, la correlació de forces en la lluita de classes no va permetre parar els peus al retorn de l’imperialisme dels EUA i la reimposició del feudalisme.

Malgrat la falsa independència concedida pels EUA el 1943, els successius governs filipins van ser governs titelles dels EUA i on la corrupció i els clientalisme van ser el denominador comú.

Durant el govern de Marcos, 1966-1986, sisè president de la República, van augmentar les protestes contra la corrupció i la impunitat del govern. Marcos, al·legant una creixent onada d’anarquia i l’amenaça de la insurgència comunista va declarar la Llei Marcial el 21 de setembre de 1972. A partir de llavors va governar a cops de decret, va limitar la llibertat de premsa i altres llibertats civils. Les detencions massives, els segrestos, els assassinats, entre d’altres, van caracteritzar el règim de Marcos, que va trobar en els EUA el seu aliat internacional.

Durant aquest període el moviment revolucionari va augmentar i, cada cop li va ser més difícil atacarlo sense ser contraatacat. Es va reestablir el Partit Comunista de les Filipines inspirant-se en el marxisme-leninisme-pensament Mao Tse Tung i va emprendre el camí de la revolució armada per a lluitar per l'alliberament nacional i la democràcia popular. Es va crear el Nou Exèrcit del Poble sota el direcció del Partit i es van establir bases revolucionàries en el camp que van permetre avançar cap a una guerra popular perllongada.

Finalment el moviment revolucionari va aconseguir foragitar a Marcos del poder i el nou president, Aquino, va ser l’encarregat de reedirigir aquest creixent moviment popular cap a posicions de reforma, practicant una ferotge repressió sobre el moviment comunista.

Tot i que els successius governs, fins a dia d’avui, han intentat acabar amb la insurgència comunista i que nombroses organitzacions han sigut il·legalitzades, perseguides i declarades terroristes pel govern filipí, pels EUA i la UE, el Partit Comunista de les Filipines amb el Nou Exèrcit del Poble, continua lluitant pel l’alliberament nacional i l’establiment d’una democràcia popular.

13

ESTRUCTURA DE CLASSES A LA SOCIETAT FILIPINA2 7 de cada 10 camperols no tenen terra.

Del 15% de treballadors la majoria estan ocupats al sector servei (hotels, bancs, supermercats,…).

A tot el país s’està produint un procés de proletarització i pauperització fet que està generant un gran flux migratori del camp a les ciutats amb grans bosses de pobresa a les principals zones urbanes.

La societat Filipina es composa de les següents classes i estrats: Terratinents, burgesia, camperols i proletariat

La classe terratinent •

•

•

Propietaris de grans extensions de terres agrícoles. No s’involucren en el treball i essencialment exploten les masses camperoles principalment a través de la imposició de la renda de la terra. Taxes usuràries, contractació de mà d’obra o serveis domèstics com a forma de pagar tributs.

Dins dels terratinents també entren els usurers que depenen de la usura com a font d’ingressos (moliners i propietaris de màquines agrícoles que cobren tarifes excessives, ja sigui en gra o diners).

Els arrendataris de grans extensions de terres agrícoles.

La classe terratinent obstaculitza el desenvolupament de les forces productives i és la principal base social de la dominació imperialista.

Dóna suport i utilitza l’Església Catòlica com una institució feudal per protegir els seus interessos i té representants polítics en el Partit Nacionalista, Partit Liberal, el Moviment Social Cristià.

2. Aquest punt també està extret del curs “Societat filipina i revolució” i complementat del llibre de José Maria Sison.

14

Involucrats en l'exportació de productes agrícoles com el sucre, coco, cànem, tabac, plàtan, pinya, plantacions d’oli de coco, entre d’altres.

A l’importar i exportar matèria prima estan en contacte amb la divisa internacional, dòlars, cosa que els converteix, alhora, en gran burgesia compradora.

La burgesia Es compon de tres capes: •

La gran burgesia compradora. Vinculada a la burgesia internacional i a les forces feudals al camp. Es beneficia de les relacions comercials amb els Estat Units i altres països imperialistes, sobretot Japó. Paper principal: comerç i agents financers. La seva riquesa es deriva principalment de l'exportació de matèries primeres locals (com el sucre, els productes de coco, troncs, minerals, i similars) i la importació de productes acabats. Controla el sistema polític actual, ja que serveix com el major financista de campanyes polítiques realitzades pels partits reaccionaris com el Partit Nacionalista, Partit Liberal i les organitzacions polítiques com ara les cambres de comerç.

•

La burgesia mitjana o nacional. Es compon dels homes de negocis que estan interessats en la "industrialització nacionalista." La burgesia nacional representa les relacions capitalistes de producció al país. Vinculats de diverses maneres i graus amb l'imperialisme a través de contractes que involucren a crèdit, matèries primeres, combustibles, patents i similars. La burgesia nacional està encadenada generalment pel feudalisme, però a la vegada molts dels seus membres pertanyen a la classe terratinent. Això és perquè depenen de les seves terres com a garantia per aconseguir préstecs dels bancs per als seus projectes d'inversió. La burgesia nacional té l'ambició de convertir-se en la gran burgesia i de la construcció d'un Estat capitalista sota la seva dictadura de classe. Té un caracter dual, amb la qual cosa fa que tingui una ala esquerra i un ala dreta.

Petita burgesia. Inclou la immensa majoria dels intel·lectuals, com els mestres, els joves estudiants, professionals de baixos ingressos i funcionaris de govern inferiors, camperols mitjans, petits empresaris, artesans mestres; contractistes fusters; pescadors amb les seves petites embarcacions motoritzades i eines, i relativament ben pagats i treballadors qualificats. Es caracteritza principalment per la relativa autosuficiència econòmica derivada tant de la propietat d'una petita quantitat de mitjans de producció o la possessió d'algun tipus de formació o habilitats especials. El moviment revolucionari la concep a una part d’aquesta petita burgesia com a una possible aliada fiable de la classe obrera.

•

15

Els Camperols És la força principal de l’economia filipina, és el 75% de la població. Aquests es divideixen en: •

Camperols rics o burgesia rural. Aproximadament és el 5% de la població rural. Són propietaris de la terra. Al conrear-la en treuen excedents, superàvit. Tot i que ells mateixos la treballen, es dediquen a l'explotació, ja sigui mitjançant la contractació de mà d'obra agrícola o llogar les seves terres a camperols pobres.

•

Camperols mitjans. Representen el 20% de la població. Petits propietaris de terres que els permet ser autosuficients, i per tant no han de vendre la seva força de treball. En cas contrari, posseeixen una part de la terra i lloguen la resta. La seva font principal d’ingressos no prové de l’explotació de mà d’obra. El moviment revolucionari els considera peça clau en la victòria o la derrota, no només al camp sinó al país sencer i són peça clau en la realització de la revolució agrària.

•

Camperols pobres. Són aproximadament el 75-80% de la població rural de les Filipines.

S’inclouen en la categories de semiproletariat. En general no poseeixen terres, i sí, les tenen són insuficients. Per tant, han de servir com a inquilins als senyors feudals. La principal forma d'explotació que pateixen els camperols pobres és el pagament regular de la renda del sòl que és equivalent a la meitat de la seva collita o fins i tot més. Es veuen obligats a complementar la seva quota de la collita pobra mitjançant la plantació de cultius secundaris, la cria d'aus o porcs, pesca, artesania, venda ambulant, o la venda de la seva força de treball com a obrers de la construcció o dels treballadors agrícoles de temporada. Per al moviment revolucionari els camperols pobres constitueixen la força motriu de la revolució filipina. La pagesia, és a dir, els camperols pobres i mitjans, és l'aliat natural i més fiable del proletariat i és la força principal de la revolució filipina. Són la base de la guerrilla.

El proletariat Aproximadament és el 15% de la mà d’obra de tot el país. Format per a treballadors de la indústria i secundàriament altres assalariats. És una classe que es va desposseir de tots els mitjans de producció i ha de vendre la seva força de treball als propietaris capitalistes dels mitjans de producció. Són obligats a crear la plusvàlua mentre es rep a canvi un salari de subsistència miserable. El proletariat es divideix en tres grups: •

Proletariat industrial: a causa de la naturalesa semicolonial i semifeudal de la societat filipina avui, el proletariat industrial filipí no és molt nombrós en comparació amb la pagesia. Està oprimit i explotat per l’imperialismes d’EEUU, el capitalisme i el feudalisme local. Rebent salaris baixos que s’aguditzen encara més per culpa de la inflació contínua. Pateixen la repressió al sindicar-se en sindicats que no siguin grocs; no gaudeixen d’uns drets mínims, de seguretat laboral, indemnització per mort i lessions,

16

pagament d’hores extres, maternitat, jubilació, etc. L'excessiu nombre de desocupats i subocupats és utilitzat pels explotadors per amenaçar o causar acomiadaments i substitucions i per pressionar sobre les condicions salarials i de vida dels treballadors.

•

Proletariat agrícola: a part dels treballadors industrials també hi ha els treballadors agrícoles (en el sucre, coco, cítrics, pinya, plàtans, etc.) els quals treballen més hores, reben salaris més baixos i pateixen les pitjors condicions laborals. Són explotats per l'imperialisme, els terratinents i els usurers. Igual que els treballadors de la indústria, els treballadors agrícoles són assalariats, i no posseeixen els mitjans de producció.

•

Semiproletariat: són treballadors regulars que tenen contractacions temporals, precàries i moltes vegades de forma il·legal (carregadors de mercat, dependents de comerços, aprenents en els tallers clandestins, els conductors de bicitaxis, alguns conductors de jeepney, servents de la casa, treballadors de la restauració, entre d’altres). Aquestes són persones que no poden tenir cabuda com a assalariats regulars a les indústries o al camp. Per al moviment revoluccionari, els semiproletaris són una força motriu de la revolució democràtica popular. Poden ser formada en associacions locals, encara que no són tan concentrats com el proletariat industrial.

El moviment revolucionari presta una atenció especial als següents grups socials: els pescadors, les minories nacionals, els colons, les dones i els joves; tot i estar a l’anàlisi de classes es dóna una doble atenció a certes condicions que cada grup social esmentat té o necessita. Es distingeixen els següents grups socials: •

Els pescadors: són un grup social particularment gran a causa del caràcter d'arxipèlag de les Filipines. Es poden dividir en tres seccions: rics, mitjans i pobres. A diferència dels rics i els mitjans, els pobres no guanyen prou per a les seves respectives famílies i han de recórrer a altres mitjans de subsistència, el més usual és treballar la terra o vendre la seva força de treball als pescadors rics i/o capitalistes. El moviment revolucionari analitza els pescadors mitjans i pobres com a aliats de la Revolució Democraticopopular per enriquir la teoria i la praxis revolucionària, i avançar cap a una reforma aquàtica que respongui als interessos de la majoria.

•

Les minories nacionals: representen aproximadament el 14 per cent de la població. Són els musulmans a l’illa de Mindanao, a la Cordillera –a l’illa de Luzón-, entre altres.

Aquests es caracteritzen per tenir terres comunals i han estat oprimits pels diferents colons amb un intent de cristianitzar-los, assimilar-los culturalment, i desposseir-los de les seves terres. El moviment revolucionari reconeix el seu dret a l'autodeterminació.

•

Els colons: es troben a les regions muntanyoses i a les zones forestals del país. Són un grup important, a causa del caràcter semicolonial i semifeudal de la societat filipina.

Ocupen un terreny favorable per a la lluita armada. Són un grup oprimit, tot i que al principi tenen petits trossos de terra que ells cultiven, normalment viuen com camperols pobres o camperols mitjans inferiors, i se'ls impedeix guanyar la titularitat de les seves

17

terres. Sovint són víctimes de l'acaparament de terres, l'abandó del govern, la usura, la manipulació mercantil, els gravàmens especials per buròcrates locals.

•

Les dones : són aproximadament la meitat de la població filipina i la gran majoria pertanyen a les classes oprimides i explotades; a més de l'opressió de classe pateixen l'opressió patriarcal.

•

Els joves : són la majoria de la població filipina. I segons el moviment revolucionari, l’experiència de la gent gran ha d’estar ben combinada amb la vitalitat i agudesa de la joventut.

18

REVOLUCIÓ FILIPINA I LES SEVES ORGANITZACIONS El moviment per la Democràcia Nacional es basa en l’aliança estràtegica entre obrers i camperols. Al voltant d’aliança estratègica hi ha altres organitzacions polítiques sectorials que treballen, conjuntament, per la justícia social, econòmica i política, per als camperols sense terra, els treballadors, la gent pobra de les zones urbanes i rurals, els indígenes, les minories religioses, les dones, els joves i els estudiants a les Filipines.

El moviment analitza tres problemes bàsics que afecten a la societat filipina. Aquests són el semicolonialisme, el semifeudalisme i el capitalisme burocràtic.

La lluita per la Democràcia Nacional es marca com a objectiu l’alliberament nacional del país. Aquest alliberment nacional passa per acabar amb l'imperialisme estranger al país, el latifundisme i repartir les terres entre els camperols, acabar amb els monopolis capitalistes, i els funcionaris corruptes del govern. Tot aquest moviment es troba englobat sota l’organització BAYAN que fa de paraigües de tot el moviment.

Per un altre cantó, a les Filipines hi ha tot un seguit d’organitzacions considerades terroristes pel govern, els EEUU i la EU que lluiten, des de la clandestinitat, per construir una Democràcia Popular a les Filipines i acabar amb l’explotació de l’home per l’home, la propietat privada i la societat patriarcal. Aquestes estructures clandestines són el Partit Comunista de les Filipines i el NDF (acrònim que en català significa Nou Front Democràtic).

Dins del NDF, que està format per organitzacions de treballadors, camperols, de dones, entre d’altres, també en forma part el NPA (Nou Exèrcit del Poble) que és la guerrilla comunista que actua a les Filipines.

Tot i que darrerament als mitjans de comunicació de masses s’està parlant molt sobre el possible acord entre el govern filipí i el Front Moro d’Alliberament Islàmic, guerrilla que actua al sud de l’arxipèleg, i l’intent dels EEUU de presenter el conflicte religiós com l’únic problema que afecta el país, el moviment revolucionari posa sobre la taula el principals problems a que ha de fer front la societat filipina. Problemes que passen per acabar amb el capitalisme monopolista, el semifeudalisme, el semicolonialisme i el capitalisme burocràtic que afecten al país i al conjunt de les classes poulars del país. Un moviment revolucionari que a partir de les seves organitzacions de masses està orgnitzant als camperols, als treballadors, a les dones, estudiants,… per tal d’empoderar-los en front de les classes dominants juntament amb un moviment clandestí que fa front a la desposeció de les classes populars, el govern dèspota de Manila i l’imperialisme nord-americà a partir de la lluita armada revolucionaria del NPA sota la direcció del Partit Comunista de les Filipines.

19

BAYAN BAYAN, que en català significa gent, és l’acrònim de Bagong Alyansang Makabayan (Nova Aliança Patriòtica). És una organització de masses multisectorial que lluita per l’alliberament nacional i social, contra l’imperialisme, el feudalisme i el capitalisme burocràtic. És una aliança composada principalment per les organitzacions de treballadors i camperols (KMU i KMP).

També en formen part organitzacions juvenils, de dones, de pobles indígenes, treballadors i professionals del govern, científics, entre d’altres. L’objectiu és organitzar tots aquests sectors entorn a les reivindicacions dels obrers i camperols a l’hora que aquests darrers donen suport a cadascuna de les lluites i reivindicacions de tots aquests sectors. BAYAN pretén treballar per a la unitat de classe.

BAYAN propaga i lluita per les reivindicacions nacionals i democràtiques de les persones a través de les formes legals i militants de lluita, organitzant seminaris, fòrums de debat, grups de pressió, piquets, vagues, manifestacions, entre d’altres. Tot i que no s’involucra en la lluita armada, BAYAN respecta el dret de les persones que prenen aquesta opció en la lluita pel socialisme.

Tots aquests sectors es presenten a les eleccions sota la coalició de MAKABAYAN la qual rep el suport de BAYAN. BAYAN té un programa de vuit punts i totes les organitzacions que es troben dins de BAYAN es comprometen a lluitar per: 1- la sobirania i la independència nacional del poble filipí de la dominació estrangera, ja sigui del control militar i econòmic que exerceix els EEUU com les multinacionals que actuen al país.

2- l’empoderament de les classes populars, en especial els treballadors i camperols i avançar cap a una democràcia popular.

3- el desenvolupament socioeconòmic i per a l’autosuficiència a través d’una industralització nacional, una reforma agrària genuïna i la protecció del medi ambient.

4- la millora de les condicions de treball i nivell de vida de les classes treballadores i per assolir la plena ocupació.

5- a elevar el nivell cultural de la població i promoure una cultura nacional progressista, patriòtica, científica i popular.

6- al respecte de les minories etniques, l’autonomia i l’autodeterminació.

7- a l’eliminació de la discriminació contra les dones.

8- a promoure una política exterior independent, no alineada i orientada a la pau.

20

BAYAN es va constituir el 1995. Amb la seva lluita de masses ha protagonitzat petites victòries que li ha fet guanya la credibilitats de les classes populars filipines. Ha aturat privatitzacions, ha aturat demolicions de cases3 , ha fet caure dos presidents, ha aturat la construcció d’una central nuclear i ha obligat a desmantellar una base militar dels EEUU a l’illa.

Organitzacions que en formen part:

Anakbayan. Organització juvenil.

ACT. Aliança dels Professors Concertats.

LFS. Lliga d’estudiants de Filipines.

Pamalakaya. Associació de Pescadors.

SCMP. Moviment d’Estudiants Cristans de Filipines.

Courage. Confederació de treballadors públics.

Gabriela. Aliança nacional organitzacions de dones.

PCPR. Organització de les Comunitats Pobres.

de

les

KMK. Moviment de dones treballadores.

Kamp. Associació de Minories Nacionals.

Amihan. Associació de dones camperoles.

Migrante Internacional. Organització de persones emmigrades.

Samakana. Associació de dones de les comunitats pobres urbanes.

HEAD. Aliança dels treballadors sanitaris per la democràcia.

EMJP. Moviment per la Justícia i la Pau.

Kadamay. Organització de pobres urbans a l’atur.

FQSM. Organització de veterans del FQS del 1970.

3. Un dels problemes que afecten, sobretot a les zones urbanes, és la demolició de cases. Degut a la migració de treballadors del camp sense feina de les zones rurals a les urbanes i la manca de feina als nuclis urbans s’està creant una bossa molt gran de pobresa a les ciutats. Molta de la gent procedent de les zones rurals, sense recursos econòmics i sense feina, han de construir assentaments il·legals a les ciutats. Assentaments que són enderrocats pel govern sense buscar una alternativa de vida per tota aquesta gent que s’ha vist obligada a marxar del camp cap a les ciutats.

21

Moltes d’aquestes organitzacions, considerades considerades organitzacions de masses, tenen la seva expressió electoral en forma de partits progressistes. El KMU i el KMP es presenten a les eleccions amb el nom d’ Anakpawis, Gabriela o Courage es presenta a les eleccions sota el mateix nom. Tots aquests partit tit progressistes formen la coalició Makabayan.

Per més informació http://www.bayan.ph

Makabayan es tracta d'una coalició política que actualment està composta per 11 partits polítics progressistes de les Filipines. Aquests són Bayan Muna, Anakpawis, Gabriela, Kabataan, Coratge , Migrante e, ACT – Professors, Katribu, AKAP Bata, Pistons, Kalikasan Kal i Aking Bikolnon.. El Consell Nacional també inclou personatges en el camp de les arts, mitjans de comunicació i les organitzacions zacions populars . Així doncs, Makabayan és una coalició entre diferents sectors de la societat.

Tot i que participen en les eleccions i tenen membres al parlament filipí, totes les organitzacions que conformen BAYAN, i que tenen una expressió electoral sota el paraigües de Makabayan, tenen com a principal objectiu el treball al carrer, organitzar a les classes populars entorn l’aliança estratègica d’obrers i camperols i acabar amb la situació semicolonial i semifeudal que viu el país. Es presenten a les eleccions amb l’únic objectiu de fer evident entre les classes popular les contradiccions internes del sistema i difondre el seu programa polític, que passa per la mobilització i l’empoderament popular.

Per més informació http://makabayan.net

22

KMU, Moviment Primer de Maig en català, és una central de treballadors independent que promou un sindicalisme de classe, militant i patriòtic. És una organització de masses composta de tres branques: 1- PISTON. Organització de masses que s’encarrega d’organitzar els conductors de jeepney, una mena de busos, que tenen un règim laboral especial i no disposen de negociació col·lectiva.

2- NAMAHMIN. Organització de masses encarregada d’organitzar les comunitats pobres urbanes.

3- Les nou federacions sindicals que es troben dins del KMU. El KMU reconeix la lluita entre el treball i el capital i defensa els interessos legítims de la classe treballadora a partir d’una lluita col·lectiva per defensar els drets sindicals i democràtics alhora que busca acabar amb la dominació i el control imperial sobre les Filipines.

Té com a objectius: 1- Protegir i promoure els dres dels treballadors a un sou i unes condicions de treball dignes i el dret a formar sindicats, negociar col·lectivament i fer vagues.

2- Defensar el moviment obrer del “sindicalime groc” i les seves tendències reformistes, economicistes i col·laboracionistes.

3- Incrementar la consciència política dels treballadors a partir de programes d’educació.

4- Asseguarar la participació dels treballadors en la lluita democràtica nacional contra l’imperialisme, el feudalisme i el capitalisme burocràtic.

5- Reforçar la solidaritat internacional amb els treballadors dels altres pobles del món.

A nivell internacional són membres de ILPS (Lliga Internacional dels pobles en lluita), una agrupació internacional d’organitzacions de masses que lluita contra l’imperialisme 4.

Per més informació http://www.kilusangmayouno.org

4. www.ilps.info

23

KMU agrupa només els treballadors que treballen en empreses privades, ja que la legislació laboral de les Filipines diferencia clarament els treballadors públics dels privats i no permet la sindicació d’aquests en un mateix sindicat. Courage és l’encarregat d’agrupar tots els sindicats públics en lluita per la democràcia nacional contra l’imperislisme, el feudalisme i el capitalisme burocràtic.

Courage és la Confederació de treballadors públics. És membre de BAYAN i per tant treballa per l’alliberament nacional i social de le Filipines. Actualment el sector públic està patint una forta privatització i hi ha grans mobilitzacions. Les dificultats que presenta el sector públic és que la constitució del país no permet als treballadors públics organitzar-se sindicalment.

Tot i que una part del professorat i dels treballadors sanitaris són públics, aquests sectors compten amb les seves pròpies agrupacions sindicals. En el cas dels professors és ACT, Aliança dels Professors Concertats, i en el cas dels treballadors sanitaris és HEAD, Aliança dels treballadors sanitaris per la democràcia. Ambdos membres de BAYAN.

24

KMP, Moviment Camperol de les Filipines en català, és un moviment democràtic i militant dels camperols sense terra, petits agricultors, treballadors agrícoles, petits pescadors, joves rurals i dones camperoles.

KMP és l’organització de masses dels camperols filipins que agrupa diferents organitzacions de camperols regionals o provincials.

KMP, com a moviment de camperols, lluita per: 1- Una reforma agrària genuina i una industrialització nacional amb l’objectiu de desenvolupar econòmicament el país.

2- La sobirania naciona en front de la dominació i el control estranger i com a garantia per defensar els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals del poble filipí.

3- Un programa popular que garanteixi els serveis públics i socials mínims.

4- Una reforma pesquera genuina que defensi els drets dels petits pescadors.

5- Promoure els drets i el benestar de la dona camperola i erradicar tota forma de discriminació, explotació i opressió contra les dones i els nens.

6- Respectar els drets de les terres ancestrals i el dret a l’autodeterminació dels pobles indigenes.

7- Protecció dels drets dels treballadors agricoles a un salari just i a unes condicions de treball dignes.

8- Un nacionalisme orientat cap a la cultura científica.

9- La ciència i la tecnologia al servei de la gent, d’un programa econòmic nacional i per promoure una agricultura sostenible i la preservació del medi ambient.

10- Solidaritat i suport a les lluites camperoles antiimperialistes d’arreu del món.

A nivell internacional KMP és membre de: • • • • • •

Membre d’AIWPS. Cimera Mundial de Camperols Antiimperialistes.

Membre fundador de Via Campesina, moviment internacional que coordina organitzacions de camperols d’Amèrica, Àsia, Àfrica i Europa.

Membre fundador de ILSP. Lliga internacional dels Pobles en Lluita.

Membre d’APC. Coalició de Camperols d’Àsia.

Membre de IAAATNCs. Aliança Internacional Contra les Corporacions Agroquímiques Transnacionals.

Membre del PAN AP. Xarxa d’acció contra els pesticides Àsia i Pacífic.

Per més informació http://www.kilusangmagbubukid.org El KMU i el KMP es presenten a les eleccions amb el partit que porta per nom Anakpawis. Per més informació http://www.anakpawis.net

25

GABRIELA és una aliança a nivell nacional de més de 200 organitzacions de dones. Lluita pels drets de les dones i contra la discriminació que pateixen, pateixen alhora que lluiten contra l’imperialisme.

Cada organització del moviment revolucionari compta amb una organització de dones que analitzen la situació concreta d’aquestes en cada sector, ja sigui en el juvenil, en el laboral, el rural, en les comunitats pobres o en el de persones migrants entre d’altres. Totes aquestes organitzacions, juntament amb altres organitzacions organitzacions de dones fora del moviment, formen GABRIELA, l’aliança de dones filipines.

A més a més GABRIELA compta amb presència a altres països on el moviment de dones filipi realitza campanyes conjuntes amb les dones d’aquests països amb la finalitat d’empoderar-les.

Alguns dels problemes que pateixen les dones a Filipines: 1- La “violència masclista” és molt elevada.

2- Discriminació laboral. boral. Pel mateix treball perceben perceb sous inferiors als dels homes i les feines a que elles poden accedir són feines que cobren cobren menys. A tot això cal afegir que la majoria d’empresses no volen ni dones casades ni embarassades. embara Per això els contractes per a dones són de 5 mesos renovables.

3- En les zones rurals les dones camperoles pateixen la mateixa discriminació. Pel mateix treballll perceben un sou inferior i moltes de les feines, on es requereix més força física, no hi poden accedir.

4- La situació ó de les dones és pitjor a les àrees àrees musulmanes on les organitzacions fundamentalistes tenen més força. Aquí les dones estan organitzades sota s el nom Khadidga,, organització de dones musulmanes, que forma part de Gabriela. Lluiten per una autonomia i pel dret a l’autodeterminació i en contra del patriarcal i les imposicions religioses.

Als ls barris i comunitats rurals el Moviment Movimen de Dones compte amb els Comitès Comitè de Dones.

Aquests Comitèss s’encarreguen de: • • •

Organitzar les dones i formar els homes i les dones per prevenir i conscienciar cons sobre la violència masclista i qualsevol discriminació de gènere. gè Compten amb un servei per atendre les dones víctimes víctimes d’assetjament i de la violència masclista.

Compten amb programes de salut encarregats d’explicar com evitar la transmició de malalties sexuals, com evitar embarassos no desitjats, etc.

26

•

•

Organitzar campanyes contra la prostitució a les zones rurals i a les ciutats, ja que la major part de la prostitució la pateixen les dones de les zones rurals que són obligades a anar a les ciutats per prostituir-se.

A les zones militaritzades tenen organització de dones per atendre la violència dels militars sobre les dones i les families.

Per més informació http://www.gabrielaph.com

GABRIELA Women’s party és amb el partit que es presenten a les eleccions i que està sota la coalició Makavayan. Actualment compte amb membre al parlament filipí.

27

Partint que l’emigració no és una opció personal sinó una situació forçosa, Migrante Internacional intenta organitzar i polititzar les classes populars, tant les que s’han vist obligades a migrar a altres països en busca d’una feina com a les que romanen al país, explicant i conscienciant-les que la migració és fruit d’una situació política concreta.

Abans de la creació de Migrante Internacional hi havia altres experiències d’organitzacions que treballen en aquest àmbit. És a partir de l’emigració de milers de persones que marxen durant la dictadura de Marcos que es comencen a organitzar les comunitats filipines en alguns països. Però és al 1996 que es constitueix l’organització Migrante Internacional, recollint experiències i la feina feta per altres organitzacions, té la voluntat d’englobar totes les comunitats filipines a l’estranger. En el moment que es forma Migrante Internacional comptava amb 22 organitzacions i actualment compta amb més de 133 organitzacions en 23 països diferents. Això mostra que el procés migratori filipí, lluny d’aturar-se, va en augment.

L’ augment demogràfic que pateix el país dificulta el desenvolupament de les Filipines, i és el propi govern filipí qui promou l’emigració. Segons dades de Migrante Internacional uns 5.000 filipins marxen de Filipines cada dia en busca d’oportunitats en altres països.

D’aquesta emigració forçosa de milers de treballadors i camperols el govern en treu 25 bilions de US Dollars que arriben a les Filipines cada any procedents de les ajudes que envien els treballadors filipins que estan a l’estranger a les seves famílies que s’han quedat al país. Això és més de 2 bilions de US Dollars al mes. És a dir, el govern filipí s’ha convertit en un exportador de mà d’obra barata i lluny de desenvolupar el país amb els bilions de Dollars que rep cada any, dels quals en recapta una bona part a partir de taxes i impostos, el maté en la situació actual que està obligant a milers de treballadors a deixar el país. Condicions de vida nefastes a les zones rurals que obliga a milers de camperols a desplaçar-se a les zones urbanes en busca de feina i zones urbanes que no poden absorvir tota aquesta migració. L’atur és altíssim, els contractes temporals i les comunitats pobres instal·lades en barraques per totes les ciutats proliferen. Tot això provoca que milers de persones hagin d’abandonar el país. A falta d’industrialitzar el país, l’única forma que té el govern per obtenir divisa estrangera és exportant mà d’obra barata.

Més enllà de tots aquest bilions de dollars que el govern filipí treu de la migració també en treu millores en els acords comercials com en el cas d’Arabia Sudita, Japó o Corea del Sud on envia mà d’obra barata per a fer feines molt per sota del salari mínim interprofessional d’aquests països. El cas de Japó i Corea del Sud que utilitzen els treballadors filipins, pagantels-hi un salari molt per sota del que perceven els treballadors d’aquests països, en el marc d’uns contractes d’aprenents, que tenen acordats amb el govern filipí, perquè després puguin desenvolupar aquestes feines a les Filipines.

28

La situació que viuen els treballadors filipins en molts d’aquests països és d’explotació extrema i cada any són nombrosos els casos de morts per accidents laborals, desapareguts, violacions, etc. i en cap d’aquests casos el govern filipí ha volgut pressionar els països per obrir investigacions o demanar explicacions. Per tant, Migrante Internacional també s’ha convertit en un actiu defensor dels drets i el benestar dels treballadors filipins internacionals mitjançant la conscienciació pública sobre la seva situació i proporcionar un programa d'anàlisi crítica de la política d'exportació de mà d'obra del govern de Filipines com el principal factor responsable de la mercantilització dels treballadors filipins juntament amb una tasca d’informació i organització dels treballadors filipins que estan en altres països per analitzar els drets laborals i organitzar-los perquè aquests siguin respectats. També fa una tasca de recopilació de casos d’assetjament, violacion, violència de qualsevol mena que reben els emigrants filipins.

Objectius de Migrante Internacional: 1- Promoure els Drets i la Dignitat de les persones migrants en contra de tota forma de discriminació, explotació i abús en el lloc de treball i en la comunitat i de resistir totes les polítiques anti-immigrants.

2- Fer valer el dret a organitzar-se.

3- Promoure la unitat entre els treballadors filipins i les seves famílies i advocats i, reunir cap a la defensa dels drets dels migrants per a l'ocupació, els salaris justos i el degut reconeixement 4- Avançar cap a una economia autosuficient per aturar la migració forçada, promoure l'equitat social i la justícia i unir-se amb altres sectors de la societat per a l'avanç cap a la democràcia i el desenvolupament nacional.

5- Conscienciar a les classes populars filipines que hi ha una connexió entre la situació política i la migració i la necessitat d’alliberar el país per finalitzar aquesta situació.

6- Construir la solidaritat amb els immigrants d'altres nacionalitats i organitzacions dels pobles que estan en contra de les economies de saqueig, destrucció del medi ambient i de les guerres d'agressió que causen la pobresa generalitzada i la injustícia.

Migrante Internacional és un membre fundador i actiu de l'Aliança Internacional de Migrants (IMA) i és membre de l’ILPS (Lliga Internacionals dels Pobles en Lluita).

Per més informació sobre Migrante internacional http://migranteinternational.org/ i IMA http://internationalmigrants.org

29

PROGRAMA NACIONAL D’EDUCACIÓ El moviment revolucionari filipí ha elaborat un programa nacional d’educació basat en cinc currículums diferents i cada currículm consta d’un seguit de cursos. Aquests cursos són impartits a la militància paulatinament i també tenen adaptat aquest curriculums per a treballadors, camperols,.. en forma de fòrum, debat o xerrades.

El sistema d’impartir els cursos és un sistema totalment decentralitzats i a cada regió del país hi ha un grup de gent encarregada d’impartir els curriculums, els cursos, xerrades, debats o fòrums. Tot i que a continuació hi ha numerats els diferents cursos que hi ha a cada curriculum aquesta numeració no segueix estrictament l’ordre de realització dels cursos.

El Programa Nacional d’Educació està format pel: Currículum 1: Societat filipina i revolució.

Curs 1: Curs sobre la societat filipina i la revolució (curs de 28 hores i un resumit de 6h).

Curs 2: Mode de Producció semifeudal (curs de 8 hores).

Curs 3: Estudis de diferents articles que parlen sobre la lluita per la demacràcia nacional (2h).

Currículum 2: Lluita antiimperialista.

Curs 1: Introducció a l’imperialisme (curs de 6 hores).

Curs 2: Imperialisme, la darrera fase del capitalisme. Lenin (8h).

Curs 3: Socialisme utòpic o cientific? Engels (curs de 8h) Currículum 3: Marxisme-Leninisme-Maoisme.

Curs 1: Curs sobre activisme (sobre l’ètica revolucionaria, de Mao). (curs de 6h).

Curs 2: Sobre la pràctica i la contradicció. Mao (curs de 8h).

Curs 3: Materialisme històric (curs de 10h).

Curs 4: Dialèctia (10h).

Curs 5: Economia Política. Basat en l’obra de Marx Sou, preu i guanys (curs de 10h).

Curs 6: El problema de l’habitatge, d’Engels (curs de 6h).

Curs 7: Manifest comunista, Marx i Engels (8h).

Curs 8: L’estat i la revolució, Lenin (curs de 8h).

Currículum 4: Anti-contrarevolucionari.

Curs 1: Alcem-nos pel socialisme, contra el modern revisionisme (curs de 8h).

Curs 2: Reformisme, ONGització, economia mixta i socialdemocràcia (curs de 6h).

Currículum 5: Cultura.

Curs 1: Cultura revolucionaria (relaciona la cultura i el mode de producció i compara la cultura burgesa i proletaria a les Filipines i al món). (Curs de 8h).

Curs 2: Parlar sobre el fòrum de Yenan (curs de 6h).

Curs 3: Llegir articles sobre la necessitat d’una cultura revolucoinaria, crisi cultural o nacionalisme científic i cultura per les masses (curs de 2h).

30

Tot i que hi ha aquest Programa Nacional d’Educació, cada organització té el seu propi programa d’educació adaptat a les necessitats específiques de cada organització. Mentre el KMU té cursos sobre el sindicalisme genuí o sobre l’actitud dels liders i dels membres del sindicat que imparteix no només als membre del sindicats sino també als treballadors, el KMP té cursos sobre la reforma agraria genuina per als camperols o Gabriela sobre el patriarcal com eina de dominació. També tenen uns cursos més específics que parlen de coses concretes com cursos sobre la crisi entre d’altres. Fan també escoles de formació on estudiant universitaris van a zones rurals i a les àrees industrial amb els obrers per impartir algun curs i en acabat discutir i intercanviar impressions sobre les noves formes d’explotació o de control obrer i camperol que utilitzen els terratinents i les multinacionals.

31

ESTRUCTURA DEL MOVIMENT CLANDESTÍ5 El moviment revolucionari clandestí s’organitza a partir del Partit Comunista de les Filipines (PKP), el Nou Exèrcit del Poble (NAP) i el Front Democràtic Nacional (NDF) i a partir d’una estratègia de Guerra Popular Prollongada es pretén avançar cap a una Revolució Nacional Democràtica com a primer pas cap a la Revolució Socialista.

Partit Comunista de les Filipines Partido Komunista ng Pilipinas, PKP va ser refundat el 26 de desembre de 1968. D’ençà de la refundació el PKP s’encuadra en el maoisme i des de 1969 practica la guerra popular contra el Govern filipí a partir de la guerrilla comunista New People Army, NPA, Nou Exèrcit del Poble en català.

El PKP assumeix com a referents ideològics a Karl Marx, Friederich Engels, Lenin, Stalin i Mao Zedong i actualment és considerat com a “organització terrorista” pels EEUU i la UE. José María Sison, un dels seus fundadors, avui es troba a l’exili als Països Baixos.

El PKP ha analitzat el sistema socioeconòmic del país i ha formulat la seva línia política general amb l’objectiu de destruir el que considera com els tres principals enemics del poble filipí, l’imperialisme, la gran classe feudal i la gran classe compradora. El PKP la Revolució de Nova Democràcia per mitjà d’una revolució agrària sota la direccio del proletariat sobre la base de l’aliança obera i camperola.

El PKP es crea a principis del 1930 i comença a crear organitzacions obreres i camperoles. Ràpidament és il·legalitzat pel govern i els seus dirigents són empresonats. Tanmateix continua la seva activitat en la clandestinitat. El PKP va liderar la guerra popular anitjaponesa durant la IIa Guerra Mundial. Al finalitzar la IIa Guerra Mundial, i ja amb els EEUU establerts a l’illa, el PKP adopta una línia de col·laboració amb el govern.

Tota la informació d’aquest apartat s’ha extret d’un document elaborat pel Comitè Central del Partit Comunista de la Índia (Maoista) elaborat en motiu de la setmana de solidaritat amb la Revolució filipina a la Índia i de documents elaborats i publicats per les pròpies organitzacions clandestines. El document del PCI (M) es pot trobar traduit al web http://odiodeclase.blogspot.com/2013/07/documento-completo-del-pci-maoista-en.html i per més informació sobre el moviment revolucionari filipí i llegir comunicats es pot fer a partir del web http://www.philippinerevolution.net/ o del web del Front Democràtic Nacional http://www.ndfp.net/web2014/

32

Als 60s, amb una nova onada de revolucions i de moviments d’alliberament nacional en molts països semicolonials i semifeudals juntament amb el Gran Debat que va empendre el Partit Comunista de la Xina i la Gran Revolució Cultural Proletaria, en el mateix país, es produeix un canvi en la direcció del PKP. En aquest context sorgeix la Revolució Nacional Democràtica a les Filipines, amb un moviment estudiantil fort i un moviment obrer que rebutja el sindicalisme pactista i comença a organitzar vagues revolucionàries.

El PKP es reorganitza el 26 de desembre de 1968 i el missatge de la Revolució Nacional Democràtica es assumit per un gruix important del camperolat. És en aquest moment que sorgeix el Nou Exèrcit del Poble, al 1969, recollint experiències armades existents en el país i recollint la nova embransida del moviment revolucionari.

La nova direcció revolucionària es basa en el Marxisme-Leninisme-Maoisme amb la finalitat de destruir el sistema semicolonial i semifeudal del país.

El PKP impulsa el Front Democràtic Nacional de Filipines (NDF, en anglès) amb l’objectiu d’organitzar el proletariat, el camperolat, els estudiants, les juventuts, els intel·lectuals, les dones, les minories ètniques i les nacionalitats del país. Poc a poc el NDF va agafant força i permet crear òrgans del Poder de la Nova Democràcia que permeten establir les bases per a la lluita armada revolucionària al camp, el moviment revolucionari clandestí i el moviment de masses legal a les ciutat.

Tot i els intents per acabar amb la resistència armada no ho aconsegueixen i aquesta es continua intensificant i la lluita armada revolucionara camperola s’extèn per les zones rurals i el moviment dels treballadors, estudiants, dones, intel·lectuals i pobres a les ciutats s’intensifiquen.

NPA va jugar un paper important en els aixecament de masses i el PKP es va encarregar de donar orientacions clares a aquests moviments.

Actualment el PKP està ampliant i organitzant la seva base revolucionària a partir dels Comitès Populars, que són els nous organs de poder popular, les organitzacions de masses i les seccions locals del Partit. Aquests òrgans de poder popular es formen i es desenvolupen amb el recolzament actiu de treballadors, camperols, dones, joves, activistes culturals, entre d’altres. Sota aquests òrgans del Poder Popular funcionen els comites de treball de les organitzacions de masses, així com departaments específics per l’educació, reforma agrària, ocupació, producció salut, defensa, assumptes culturals, assumptes jurídics, etc. Les seccions locals del PKP dirigeixen els òrgans locals del poder de l’Estat mentre que el NAP s’ha convertit en l’arma dels òrgans revolucionaris i les organitzacions del govern democràtic popular.

El PKP va atravessar l’etapa inicial de Guerra Popular Prollongada –l’etapa de la defensa estratègica- al 2011 i actualment està treballant per entrar a l’etapa d’equilibri estratègic.

Per aquest motiu ha formulat un programa a cinc anys vista per poder-la assolir. Aquest programa passa per incrementar el nombre de membres del Partit, de les actual desenes de milers fins a un mínim de dos-cents cinquanta mil. Per aquest motiu estan potenciant i creant moviments populars a les ciutats i a les zones rurals. Té previst, també, enviar a treballadors i joves membres del Partit a l’Exèrcit Popular, a treballar amb les masses i als

33

òrgans de poder estatal a les zones rurals. Al mateix temps recalca la necessitat d’ampliar les organitzacions de masses patriòtiques i progressistes, i reforçar els moviments populars urbans per tal d’augmentar la pressió sobre el govern.

Nou Exèrcit del Poble El Nou Exèrcit del Poble (NEP o NPA en angles I Bagong Hukbong Bayan en tagalong) és la guerrilla comunista, que basant-se en la línia estratègiga de Guerra popular prolongada, es va crear el 29 de marc de 1969.

.

1969. Creació del NEP 1970. Primeres accions armades.

1972-74. Extèn la seva presència per tot el país.

1966-86. Durant la dictadura de Marcos augmenta la repressió contra el moviment comunista i el NEP continua creixent.

1973. Es crea el Front Democràtic Nacional.

Amb la creació del Front Unit la lluita armada revolucionària camperola s’extèn per totes les zones rurals (de les zones selvàtiques als plans, a les ciutats I a la costa. Durant els anys següents el moviment avança gràcies a la lluita antifeudal del NEP i la millora de les condicions dels camperols. Les organitzacions populars continuen creixent també. El moviment legal i clandestí es desenvolupa ràpidament i de forma coordinada.

El NEP és la principal forma d’organització del PKP per mobilitzar i unir al poble. Té la tasca de treballar amb les masses, construir els òrgans de poder estatal, les milicies locals i les unitats d’autodefensa en les organitzacions de masses, etc. L’objectiu és que l’Exèrcit Popular es centri, cada vegada més, en la formació política i militant i en les tasques de combat.

El NEP, com el PKP, s’ha marcat arribar a l’etapa d’equilibri estratègic i tenir un exèrcit de com a minim vint i cinc mil fusells. Amb aquest objectiu el NEP ha desenvolupat, actualment, un sistema de comandaments subregionals i provincials en aquelles zones on hi ha entre tres i cinc fronts guerrillers. Aquest comandament militar s’encarrega d’organitzar les forces locals, formar a la milícia popular (que funciona com a polícia local i força de reserva a més de cobrir les pèrdues i les necessitats del NEP)i formar a les “Unitats Gorrión” dedicades a les operacions especials als centres urbans.

34

Front Democràtic Nacional NDF, en català Front Democràtic Nacional, és una aliança de totes les organitzacions patriòtiques i progressistes que s'adhereixen a la seva Constitució i al seu Programa de 12 punts . Organitzacións que van des de l’àmbit juvenil al sindicalisme agrícoles o obrer, obrer, passant per organitzacions de dones o de pobles indigenes. El NDF Pertany al Moviment molt més ampli Democracia Nacional ( Filipines ).l El NDF busca promoure la unitat, la cooperació i la coordinació de totes les classes, sectors i forces patriòtiques patriòtique i progressistes amb la finalitat de lluitar per l'alliberament nacional i la democràcia i enderrocar el sistema de govern opressiu i explotador .

El NDF és l'organització formal del Front Unit de les forces bàsiques de la revolució , és a dir , la classe e obrera , la pagesia i la petita burgesia urbana . Les organitzacions aliades dins NDF prenen acords entre si amb el principi de consultes i consensos ensos . Elles gaudeixen de la independència i la iniciativa , amb el degut respecte a la resta d’organitzacions. d’organitzacio En aquest sentit el NPA, Nou Exèrcit del Poble, està sota el lideratge absolut del Partit Comunista de les Filipines .

El NDF, i totes les organitzacions que en formen part, estan considerades organitzacions terroristes i per tant treballen totes elles des de la clandestinitat.

Les organitzacions que en formen part són: NPA. Nou Exèrcit del Poble.

ARMES.. Artistes i escriptors per al poble.

RCTU. Consell Revolucionar Sindical.

MKP.. Treballadors Patriòtics de l’Estat. l’E

PKM.. Associació Nacional de Camperols.

MSP.. Associació Patriòtica de Salut.

KM. Juventut Patriòtica.

LAB.. Societat de Científics pel poble.

Makibaka. Moviment Patriotic de les noves dones.

Kasama.. Federació d'Organitzacions de Treball.

CPDP.. Front Demòcratic Popular de la Cordillera.

LUMABAN.. Consell d'Advocats per al Poble.

CNL. Cristians per l’Alliberament Nacional.

MORO.. Organització Revolucionària del poble Moro.

Kaguma.. Associació de Professors patriòtics.

Organització Revolucionària de Lumads.

Luma

El Front Democràtic Nacional té un programa de dotze punts que tenen per objectiu declarar l’alliberament nacional i la democràcia tot buscant una àmplia base d'unitat per a

35

totes les classes socials , sectors , grups i individuals filipins. Totes les organitzacions que en formen part assumeixen.

1- Unir al poble filipí per a l'enderrocament del sistema semicolonial i semifeudal a través de la guerra popular i de la Revolució Democràtica Nacional. Això és unir el poble per mitjà de la lluita armada i el front únic revolucionari dirigit per la classe obrera amb una prespectiva socialista.

2- Establir una República Democràtica Popular i un govern democràtic de coalició. Els òrgans locals del Poder Popular Democràtin que s’estan establint i es coninuaran expandint per tot el país són la base per al nou govern que preveu el NDFP. Aquest govern de coalició vetllarà per l’autonomia del poble Moro, els pobles de la Cordillera i els altres pobles indígenes.

3- Construir exèrcit revolucionari del poble i el sistema de defensa del poble. L’exèrcit popular és el principal instrument de tot el poble filipí per destruir l'estat reaccionari i establir un govern que serveixi realment als interessos del poble.

4- Defensar i promoure els drets democràtics del poble.

5- Acabar amb totes les relacions desiguals amb els Estats Units i altres entitats estrangeres.

6- Implementar una reforma agrària genuïna, promoure la cooperació agrícola, augmentar la producció rural i l'ocupació mitjançant la modernització de l'agricultural i assegurar la sostenibilitat agrícola.

7- Trencar el domini combinat dels EUA i altres imperialistes, grans compradors i els propietaris sobre l'economia . Dur a terme la industrialització nacional i construir una economia independent i autosuficient.

8- Adoptar una política social integral i progressiva . Es preveu que la inflació, després de l'enderrocament del govern reaccionari, l'escassetat d'alguns béns, problemes en la producció i altres mals que acompanyen el declivi i col·lapse final del règim titella es traslladarà en els primers anys del nou govern. El nou govern haurà de prendre mesures ràpides i decisives per controlar i resoldre aquests problemes mitjançant l'ús assenyat del poder polític i per la reactivació de la producció i la prestació de serveis socials tan aviat com sigui. Això passarà per desenvolupar la tecnolòlgia mèdica mentre es presta especial atenció a la salut primària, planificació de l’energia i els recursos del poble per establir infraestructures necessàries com ara la nutrició, planificació familiar, atenció maternoinfantil, salut i seguretat en el treball, control de la contaminació i atenció de desastres. L'educació universal i gratuïta es posarà a disposició. Un programa nacional per a la continuació de l'educació no formal i d'adults en les habilitats de lectura , escriptura i càlcul , així com una formació adequada també s'elaborarà per a la producció. Es portaran a terme programes de recreació esportiva i artística per al desenvolupament i el benestar de les persones.

Serà també reestructurar el sistema de seguretat social per millorar el suport als discapacitats desocupats o incapacitats per malaltia o edat. Els drets dels infants, especialment la seva protecció contra l'abús i la negligència, seran garantits i les persones desplaçades per la guerra podran retornar als seus llocs d'origen i gaudiran d’una feina remunerada. Els soldats desmobilitzats se'ls donarà l'oportunitat de treballar i guanyar uns ingressos decents.

36

9- Promoure una cultura a favor del poble nacional , científica i progressista.

10- Defensar el dret a l'autodeterminació i la democràcia del poble moro, pobles de la Cordilleria i altres minories nacionals o pobles indígenes.

11- Avançar en l'emancipació revolucionària de les dones en totes les esferes.

12- Adoptar una política activa, independent i pacífica estrangera. El Front Democràtic Nacional està exercint tots els esforços possibles per reunir la més àmplia possible, el suport internacional per al moviment revolucionari del poble filipí. En representació de les forces revolucionàries, especialment als òrgans del poder polític, l'NDF està buscant el reconeixement diplomàtic d'acord amb el fet que el moviment revolucionari a les Filipines és un cobel·ligerant en una guerra civil i no una mera força insurgent. Alhora, estem atents als perills domèstics i internacionals relacionats amb la participació en les converses amb el govern de Manila .

Per més informació http://www.ndfp.net/web2014/

37

A Annexos

38

EL BANGSAMORO I L’ACTUAL PROCÈS DE PAU CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA El Bangsamoro, o poble moro, té una llarga tradició de lluita i resistència, que els ha permès resistir primer a la colonització espanyola (S.XVI-XIX) i després a la colonització nordamericana (fins a mitjans S.XX) i als intents d’assimilació dels successius governs de la República de Filipines. Resistència que els ha permès conservar les propietats de la terra, un sistema d’organització social propi i la seva cultura i religió.

El Bangsamoro gaudeix d’una autonomia des de 1989 i té per nom Regió Autònoma Musulmana de Mindanao. Tanmateix aquesta zona va ser annexionada totalment a Manila l’any 1935, fet que va suposar la pèrdua total de sobirania i l’ocupació de la regió per milers de colons cristians migrats d’altres zones de l’arxipèlag als anys 50, en una campanya orcrestrada des de Manila amb la finalitat de cristianitzar i assimilar la regió.

Per fer front a aquests intents d’assimilació cultural, intent de desposseir de les terres ancestrals als camperols i l’intent de control dels recursos naturals de la zona als anys 70 es crea el MNLF (Front Moro d’Alliberament Nacional en les seves sigles en anglès).

Organització armada que s’enfrontaria contra l’estat filipí per aconseguir el dret a l’autodeterminació del poble moro. ALs anys següents el MNLF patirien una escissió que portaria per nom MILF (Front Moro d’Alliberament Islàmic); aquest darrer amb un component més religiós.

Tot i els intents per part del govern filipí i els EEUU, de presentar aquest conflicte com un conflicte religiós, darrera d’aquest s’hi amaguen els intents per controlar els recursos naturals de la zona, fer-se amb el control de les terres i assimilar culturalment la religió i les diferències econòmiques entre colons i moros.

Aquests conflicte que porta més de 40 anys ha causat milers de víctimes, moltes d’ells civils i milers de desplaçats, i ha tingut diversos intents frustrats d’acords de pau, que han precedit de nou a períodes de guerra. El primer l’Acord de Tripoli al 1976, l’Acord final de Pau (1996), l’Acord general de Finalització de les Hostilitats (1997), Segon Acord de Tripoli (2001), Memoràndum sobre l’acord de dominis Ancestrals (2008), el darre Acord sobre Bangsamoro (oct. 2012).

ACTUAL PROCÉS DE PAU El darrer acord de pau en aquests successiu estira i arronsa és l’Acord Marc sobre Bangsamoro que ha fet seure a la taula de negociacions al govern filipí per un cantó i el MILF per l’altre. Aquest procés de pau s’hauria de veure culminat al 2016 i que posaria fi a més de 40 anys de confrontació armada que ha causat més de 120.000 víctimes i milers de desplaçats.

39

La condició perquè aquest acord arribi a bon port és la creació d’una Regió Autònoma del Bangsamoro que substituiria l’actual R.A. Musulmans de Mindanao (acord de 1987) i que el MILF troba insuficient.

L’actual procés de pau iniciat l’octubre de 2012 compta amb la “mediació” internacional de Japó, Aràbia Saudita, Turquia, el Regne Unit, Dialeg Humanitari, Conciliation Resources, Mohammadiyh i la Comunitat de San Egido, i té per finalitat renegociar el repartiment de competències sota el nom de la nova Regió Autònom de Bangsamoro que afecten el poble Moro de Mindanao, regió occidental d’aquesta illa, i les seves illes adjacents.

Actualment el procés de pau ja ha arribat a un principi d’acord de les noves competències que tindrà la nova Regió Autònoma (58) i aquelles que conservarà Manila. (9) Entre les que gestionarà exclusivament la nova R.A. hi ha educació, llengua, cultura, treball, turisme, salut, entre d’altres. Mentre que Manila s’ha guardat a la màniga les competències en defensa, política exterior, moneda, ciutadania, immigració i mercat comú.

El calendari que les dues parts han acceptat és la creació de la Llei Bàsica de Bangsamoro que tindrà lloc el proper mes de maig i el conseqüent referèndum per ratificar-la al 2015 per tal que al 2016 entri en funcionament la nova Regió Autònoma del Bangsamoro.

No s’ha arribat encara a cap acord sobre els control de les aigües de la regió i ja s’està treballant en ela reinserció dels 12.000 guerrillers que té el MILF i el lliurament de les armes.

Els grans oblidats de tot aquest procés i dels grans titulars són els pobles indígenes originaris LUMAD que habitaven la zona abans de l’arribada dels musulmans i que han estat perseguits pels espanyols, nord americans, el govern filipí i els moros.

POSSIBLES OBSTACLES EN PROCÉS DE PAU Tot i que es parla de Procés de Pau, això no vol dir que s’arribi a la pacificació total de la zona ja que en Bangsamoro hi actuen altres organitzacions armades que no reconeixen aquest acord de pau, i per tant no s’han assegut a la taula de negociacions.

L’històric MNLF ja ha anunciat que no abandonaran la lluita armada fins a aconseguir la independència de tota l’illa de Mindanao; i les files del MILF ja s’han produït escisions com els BIFF (Lluitadors Islàmics del Bangsamoro) que també es mantenen al marge de les negociacions. A la regió hi actuen grups jihadistes com Abu Sayyat o Jemaah Islamiyah.

A aquest conflicte cal afegir la lluita entre clans familiars que moltes vegades ha acabat amb enfrontaments entre aquests i que poden ser utilitzats pels contraris al procés; i l’interès que té els EEUU en matenir la seva presència miliar a l’illa pels seus interessos econòmics i geoestratègics utilitzant l’extremisme islamista just fixar-la.

40

41

EL MOVIMENT REVOLUCIONARI FILIPÍ ORGANITZA LA RESPOSTA DAVANT LA CRISI DEL CICLÓ Manila, Filipines 22/11/2013

Quinze dies després que el cicló Haiyan colpegés violentament les illes més orientals de Visayas la resposta del govern d’Aquino continua essent insuficient. Encara no es té dades reals sobre el nombre de víctimes i els cossos continuen al lloc, dificultant les tasques d’identificació per l’avançat estat de descomposició d’aquests. Segons xifres del govern el número de víctimes és de 2.500 mentre que organitzacions internacionals augmenten la xifra a 10.000.

MOVILITZACIÓ POPULAR COM A RESPOSTA A LA INOPERÀNCIA Davant la ineficiència del govern el moviment revolucionari filipí està organitzant la resposta en dos fronts. L’agitatiu i l’humanitari.

Sota el paraigües de BAYAN, acrònim de Nova Aliança Patriòtica, que agrupa totes les organitzacions de masses del moviment revolucionari, ha organitzat una campanya agitativa per denunciar les negligències del govern. Segons BAYAN el govern, tot i coneixer la intensitat del cicló, no va evacuar a temps les zones afectades i un cop van patir el primer impacte no va organitzar centres d’evacuació especialitzats. Cal tenir present que el cicló va originar vents de 300 Km/h i al seu pas va provocar onades de més de 21m d’alçada que van entrar terra endins i retrocedir cap al mar fins a quatre cops, provocant la destrucció total de les zones afectades. Uns efectes que contrasten amb els que el mateix cicló va provocar a Vietnam on el govern va evacuar a temps la població.

BAYAN també denuncia una falta d’assistència a les víctimes. Fins passat cinc dies després de la catàstrofe les víctimes no van rebre cap mena d’ajuda humanitària. A mes, segons BAYAN, el govern ha demorat l’ajuda humanitària rebuda de l’estranger amb l’objectiu d’empaquetar-la de nou per simular que prove del govern filipí. S’ha de tenir present que les illes més afectades són una de les zones més pobres del país i on la guerrilla comunista, NPA, té molt suport.

Més enllà de la feina agitativa BAYAN ha engegat una campanya de solidaritat amb els afectats on ha recollit, en menys de quinze dies, aliments suficients per passar tres dies per a un total de 34.000 famílies juntament amb quilos i quilos de roba. A cada bossa de menjar que s’entregarà a cada família hi ha 5Kg d’arròs, 1/2Kg de fesols, ¼ Kg de salt, 6 llaunes de sardines i 3 ampolles d’aigua de 500ml. Centenars de militants han acompanyen el comboi, amb tota aquesta ajuda humanitària, que va sortir el passat 21 de novembre de Manila.

L’objectiu, però, no és exclusivament humanitari, com diu BAYAN, sinó que volen explicar a la gent els motius de la catàstrofe i

42

que aquesta es podia haver evitat amb un pla d’actuació correcte a l’hora que volen organitzar la gent des d’una òptica anticapitalista i antiimperialista.

A la foto surten militants del KMU preparant l’ajuda pels afectats en el cicló al local Balai Obrero fundation, Manila.

30 DE NOVEMBRE EN EL PUNT DE MIRA El moviment revolucionari té posat el punt de mira en la manifestació convocada el proper 30 de novembre pel KMU, acrònim de Moviment Primer de Maig que agrupa dues organitzacions de masses i nou federacions sindicals i és l’encarregat d’organitzar els obrers de les zones urbanes, i que es preveu massiva. Manifestació a la qual s’hi ha avocat tot el moviment sota el paraigües de BAYAN i que tindrà com a eix central denunciar la corrupció sistèmica de la casta política, demanar responsabilitats criminals pels efectes del cicló i commemorar el 150è aniversaridel naixement d’Andres Bonifaci o, treballador revolucionari que va liderar la lluita anticolonial contra Espanya. Per aquest motiu aquest dies KMU ja està organitzant petites manifestacions amb un clar objectiu propagandístic.

Foto de la Manifestació convocada pel KMU el divendres 22 de novembre contra incompetència del govern MILITARITZACIÓ DE LA ZONA I EL PAPER DELS ESTATS UNITS La incompetència del govern filipí d’organitzar l’ajuda humanitària contrasta amb l’efectivitat amb què ha militaritzat la zona, enviant milers de policies i militars, utilitzant aquests cossos contra la població i pressionar la guerrilla. Davant la falta d’aliments, durant els primers dies després del pas del cicló, la gent de la zona es va organitzar per assaltar grans àrees comercials i repartir menjar i roba per a tots els afectats. Fins al moment es té coneixement que els cossos repressius han efectuat forces detencions tot i que no es té xifres exactes.

El paper dels Estats Units és significatiu. Tal hi com va passar a Haití tornen a utilitari el que Noami Klein va titular la doctrina del xoc, que no és res més que aprofitar l'impacte psicològic social, la commoció i la confusió que té un desastre d’aquestes magnituds per aplicar mesures i accions impopulars. En aquest cas els Estats Units ha aprofitat aquesta catastofre per fer un desplegament militar a la zona. Fins al moment el desplegament consta de sis vaixells de guerra, un dels quals és el portavions de propulsió nuclear USS George Washington, que compte amb uns 80 avions de combat a reacció així com helicòpters de guerra i 5.000 marines. Ha augmenta el números de tropes a la capital del país, Manila, i ha agafat el control d'alguns dels aeroports del país, com el de Talcoban. Aquestes maniobres responen als plans de la Casa Blanca per controlar la zona d’Àsia-Pacífic dins del que Obama al 2010 va anomenar “pivot to asia”, el gir cap a Asia.

43

Alhora també reforça el Pla contra la insurgència que van crear el govern filipí i els Estats Units i que li dóna dret a utilitzar el país com a base d’operacions i controlar el moviment revolucionari.

Portavions de propulsió nuclear USS George Washington

EL NPA PARTICIPA EN L’AJUDA ALS AFECTATS El NPA, l’acrònim en anglés del Nou Exercit del Poble, la guerrilla del Partit Comunista de les Filipines està ajudant directament als afectats per la catàstrofe a l’hora que ha declarat un alto al foc per tal que es pugui atendre bé a les víctimes del cicló. Amb tot això el Partit Comunista de les Filipines ha emès un comunicat donant la benviguda i agraint l’ajuda humanitària internacional i condentant la militarització del pais.

44

FILIPINES LA COLÒNIA OBLIDADA Article per al nº21 del Solidaritat de la COS El militant de la COS Òscar Caldera va conèixer, de la mà del sindicat comunista Kilusang Mayo Uno (KMU), el moviment revolucionari filipí Tot i que les Filipines va patir el colonialisme espanyol durant més de tres segles, poca cosa es coneix o ens arriba d'aquell arxipèlag situat al sud-est asiàtic, si ho comparem amb la informació que rebem d'Amèrica Llatina, els altres territoris sota control del mateix imperi, l'imperi on no es ponia mai el sol. Darrerament, però, les Filipines ha sigut portada de diaris i telenotícies pels efectes devastadors del Cicló Haiyan o, en menor mesura, per les negociacions de pau i el possible acord a que han arribat el govern de Manila i el FMAN, Front Moro d'Alliberament Nacional, organització armada que lluita per la independència d'una regió autònoma de majoria musulmana a l'illa de Mindanao i que podria posar fi a dècades de conflicte.

Si es coneix amb profunditat el que va suposar el pas dels colonitzadors espanyols pel continent americà i les seves conseqüències, no ho és tant l'empremta que van deixar en aquestes illes. Des d'un nom, Filipines, que és un homenatge dels colonitzadors al rei Felip II, passant per la cristianització de bona part de l'arxipèlag, l'extermini cultural o l'estructura de la propietat de les terres, entre d'altres. Conseqüències que encara són presents avui en dia i que els filipins les arrosseguen més d'un segle després que els espanyols abandonessin aquelles illes. Una estructura de la propietat de la terra basada en el latifundisme i que és aprofitada per les multinacionals i els grans propietaris per continuar acumulant terres a partir de la despossessió de petits camperols, una influència cultural nord-americana en tots els àmbits de la vida filipina fruit de l'extermini cultural que van perpetrar els colons espanyols seguit d'una desvertebració/escanyament nacional que va facilitar la colonització cultural nord-americana o el conflicte que enfronta el poble moro, paraula heretada de l'època espanyola, amb l'estat filipí, entre d'altres. En definitiva, uns efectes que han portat a que l'estructura econòmica, social, política i cultural de les Filipines avui en dia sigui, tal i com l'analitza i defineix el moviment revolucionari, una estructura semifeudal i semicolonial.

El moviment revolucionari filipí Si el llegat espanyol és desconegut el moviment revolucionari filipí encara ho és més. Tot i que el govern filipí, en diferents ocasions al llarg de la història, ha admès que el principal problema que enfronten és el moviment comunista, la lluita del poble filipí per construir una Democràcia Popular ha sigut silenciada i amagada mentre es presentava el conflicte religiós com a l'únic conflicte a que fa front les Filipines.

Tot i els intents per silenciar-ho les dades són evidents. Sense remuntar-nos més en la història, des que Noynoy Aquino ha agafat la possessió del càrrec de president de la República Filipina, al juliol de 2010, fins ara s'han comptabilitzat 152 assassinats extrajudicials (bàsicament líders obrers i sindicals), 168 assassinats extrajudicials frustrats, 18 desapareguts, 80 casos de tortura, més de 358 detencions, 397 violacions en els domicilis de les víctimes, 12.843 demolicions, 31.779 persones obligades a desplaçar-se, etc. Karapatan, organització

45

que entre altres coses s'encarrega de recollir els casos de terrorisme d'estat, comenta que el lloc del món més perillós per viure per a un sindicalista és Colòmbia i el segon les Filipines.

El moviment revolucionari filipí es basa en l’aliança estratègica entre obrers i camperols.

Entorn aquesta aliança estratègica hi ha altres organitzacions polítiques sectorials que treballen, conjuntament, per la justícia social, econòmica i política, per als camperols sense terra, els treballadors, la gent pobre de les zones urbanes i rurals, els indígenes, les minories religioses, les dones, els joves i els estudiants .

El moviment analitza tres problemes bàsics que afecten a la societat filipina. Aquests són el semicolonialisme, el semifeudalisme i el capitalisme burocràtic.

La lluita per la Democràtica Nacional, que és com la defineixen, es marca com a objectiu l’alliberament nacional del país. Alliberament que passa per acabar amb l'imperialisme estranger al país, el latifundisme i repartir les terres entre els camperols, acabar amb els monopolis capitalistes i els funcionaris corruptes del govern. Tot aquest moviment es troba englobat sota l’organització BAYAN que fa de paraigües de tot el moviment i fomenta la unitat de classe. Els dos pilars bàsics del moviment són el KMU i el KMP, que representen els obrers i camperols filipins.

El KMU és una central de treballadors independents que promou un sindicalisme de classe militant i patriòtic. Agrupa dues organitzacions de masses i nou federacions sindicals. Per l'altre cantó el KMP, Moviment Camperol de les Filipines, és l'organització que agrupa petits agricultors, treballadors agrícoles, petits pescadors, joves rurals i dones camperoles en pro d'una reforma agrària que respongui als interessos dels camperols filipins.

Per altra banda, hi ha tot un seguit d’organitzacions considerades terroristes pel govern i pels EUA que lluiten per construir una Democràcia Popular a les Filipines i acabar amb l’explotació de l’home per l’home, la propietat privada i la societat patriarcal. Aquestes estructures clandestines són el Partit Comunista de les Filipines i el NDF (Nou Front Democràtic). Dins del NDF, que està format per organitzacions de treballadors, camperols, de dones, entre d’altres, també en forma part el NPA (Nou Exèrcit del Poble), que és la guerrilla comunista que actua a les Filipines.

Programa de visites El programa que el KMU ha organitzat per conèixer el moviment revolucionari filipí i intercanviar experiències amb els obrers i camperols en lluita s'ha basat en reunions i entrevistes amb les diferents organitzacions del moviment i en l'intercanvi d'experiències amb obrers i camperols. Entrevistes amb BAYAN (l'organització que agrupa tot el moviment), passant pel KMP o el mateix KMU, GABRIELA (l'aliança de les dones filipines), MIGRANTE (organització que treballa amb els filipins que han hagut d'emigrar), COURAGE (agrupació de sindicats del sector públic), AKBAIAN (l'organització juvenil), CPA (multisectorial que agrupa la gent indígena de la zona de la Cordillera a l'illa de Luzón),

46

KARAPATAN o CTUHR (organització que lluita per a la defensa dels drets humans dels treballadors).

La part més enriquidora, però, ha passat per l'intercanvi l'intercanvi d'experiències amb obrers i camperols en lluita. El cas dels treballadors de l'empresa Pentagon, empresa que es dedica a la producció de material per a la construcció situada a Manila, on els obrers tenen aturada la producció i pressa la fàbrica des del passat 20 de juliol per defensar els seus drets laborals. Protesta que està generant una gran solidaritat de classe per tota la capital.

Solidaritat organitzada a partir del KMU. Visita a la zona de processos d'exportació de de Southern Tagalog, una localitat ocalitat situada al sud de Manila i on hi ha les principals multinacionals que treballen al país.

Multinacionals, com la Nestlé, la CocaCoca Cola o l'Honda, que compten amb el seva pròpia estructura militar. Aquestes s'agrupen en enclavaments, que són agrupacions ons d'empreses en polígons militaritzats, on hi ha restricció de moviment i els treballadors estan controlats pels cossos armats de l'empresa i no se'ls permet el dret de reunió, sindicació, de manifestació, etc. En aquesta zona els darrers anys s'han produït prod assassinats extrajudicials i desaparició de líders sindicals que les organitzacions revolucionàries atribueixen a les multinacionals. I la visita a la Cordillera, zona muntanyosa situada al nord de l'illa de Luzón. És una de les zona que compta amb un règim autònom i on la majoria de gent que hi viu és indígena i que han pogut conservar les seves arrels culturals i un sistema de propietat comunal de les terres a causa de la forta resistència dels camperols davant els colons espanyols. Actualment continuen continuen organitzant-se organitzant per conservar les terres ancestrals en front de la proliferació de les multinacionals a la zona que volen explotar tots els recursos minerals de la zona.

Una visita que va més enllà de la unidireccionalitat Més enllà del programa de visites sites i les entrevistes, el denominador comú durant tot el viatge ha sigut l'interès per conèixer la realitat dels Països Catalans, l'Esquerra Independentista i el nostre sindicat. Ja sigui des de les organitzacions o els obrers de Petagon o Southern Tagalog og que s'han interessat en les experiències de lluita a casa nostra i de la COS. Aprofitant la visita s'ha presentat el document elaborat per l'Àrea de Relacions Internacionals de la COS on s'explica què són els Països Catalans, l'Esquerra Independentista i la COS a partir d'unes xerrades organitzades pel KMU. I s'han assentat les bases per treballar conjuntament a partir d'ara amb el KMU per reforçar la solidaritat de classe entre els nostres pobles.

47

Foto 1: Foto de la manifestació del passat 30 de novembre a Manila, però també en en altres pobles i ciutats del país, convocada pel KMU en commemorar el 150è aniversar del naixament d'Andres Bonifacio (heroi filipí de la guerra anitcolonial contra espanya, que a diferència d’altres herois de la resistència anticolonial Andres Bonifació provenia de la classe treballadora). En la manifestació també es reclamaven responsabilitats criminals al govern pels fets del tifó i es denunciava la corrupció i el cliantelisme d'aquest.

Foto 2: Reunió amb una comunitat de camperols al poble de hungduan, a la Cordillera, Illa de Luzón. Aquesta comunitat, com totes les que viuen a la Cordillera, són indigenes i estan organitzats per conservar les seves terres comunals davant les agresions del govern i les multinacionals que volen expropia'ls-hi per instal.lar-hi empreses d'extracció de minerals, ja que és una zona molt rica en aquests materials.

Foto 3: Exposició de la presentació del document elaborat per l’Area de Relacions Internacionals de la COS en el marc d’unes xerrades organitzades pel KMU sobre què són els Països Catalans, el Moviment Català d’Alliberament Nacional i la COS.

48