14N Vaga General als Països Catalans by fotlifoc

www.sindicatcos.cat

14 de novembre: Vaga General als Països Catalans

pàgina 3

Contra la dictadura dels mercats, vaga i lluita anticapitalista pàgina 4

Preguntes amb resposta sobre la Vaga General pàgina 8

Més preguntes amb resposta sobre la Vaga General pàgina 9

Dret de Vaga, Dret d’informació, Dret de reunió pàgina 13

Argumentari contra esquirols... I per la vaga

Contra la dictadura dels mercats, vaga i lluita anticapitalista El saqueig i el robatori que els poderosos estan duent a terme fa temps que ha arribat a límits insostenibles. Després de dècades d’especulació salvatge i beneficis descomunals per a la banca i les multinacionals, el capital s’ha tret la careta de rostre humanitari i ha mostrat el seu veritable rostre: Ha demostrat ja no només és inviable a nivell social (relegant a la misèria a la major part de la humanitat), sinó que tampoc aguanta cap tipus de democràcia ni participació social, ni tan sols la seva democràcia burgesa. A través del FMI i el BCE, les grans fortunes internacionals han fet del deute la seva nova arma a Europa per seguir avançant en la seva guerra de classes, convertint als governs dels estats europeus en els executors de les agressions més dures a la classe treballadora de la història recent, aplicant privatitzacions salvatges i retallades de drets i llibertats socials que semblen inacabables. Als Països Catalans la pobresa arriba a límits inimaginables tan sols fa uns anys, l’atur s’aproxima als 2.000.000 de persones sense feina, i els desnonaments, acomiadaments, detencions i demés agressions a la classe treballadora es succeeixen dia rere dia. Davant la dictadura dels mal anomenats “mercats”, que no són més que els propietaris de bancs i grans multinacionals, només hi ha una solució possible: la construcció d’un poder popular que planti cara i porti a l’autèntica ruptura democràtica, el nostre alliberament com a persones, com a classe i com a poble. Davant la UE, el BCE i el FMI només hi ha un projecte polític que pugui contraposar-se: la sobirania econòmica i nacional del conjunt dels Països Catalans, un projecte que posi l’economia real al servei de les persones. Davant el vassallatge al capital que practiquen totes les institucions que ens governen, només hi ha una alternativa: la lluita, des de la unitat obrera i popular, i en tots els àmbits de la nostra vida, pel repartiment del treball i riquesa. Des de la COS, considerem que és un fet de gran importància, i a destacar molt especialment, que aquesta nova convocatòria de Vaga General, per primer cop en la història es fa simultàniament en diferents territoris europeus i de la mediterrània. A més d’al sud dels Països Catalans, i en alguns altres dels territoris de l’Estat espanyol, també es convoca a Portugal, Grècia, Xipre o Malta, i hi haurà mobilitzacions i jornades de lluita als estats francès, alemany, italià o belga. Per primera vegada en la nostra història, una mateixa data, el 14N, pot representar un espai comú de lluita per a tota la classe treballadora dels Països Catalans, tant al nord, com al sud de l’Albera. Per tots aquests motius, la COS i la resta de les organitzacions de l’Esquerra Independentista convoquem a tot el Poble Treballador Català a sortir al carrer, i prendre’ls, en la Vaga General del 14 de novembre, participant de totes les mobilitzacions anticapitalistes que es realitzin arreu dels Països Catalans, treballant des dels espais unitaris i les assemblees socials per construir contrapoder, assenyalar als culpables de l’estafa que anomenen crisi i continuar construint l’única alternativa possible: la Unitat Popular.

Per aturar el pagament del deute. Per la defensa dels drets socials i les llibertats. Pel repartiment del treball i la riquesa. Per una economia al servei de les persones.

Preguntes amb resposta sobre la Vaga General Davant els conflictes i reptes que hem d’encarar durant les properes setmanes, i davant tots els dubtes que has pogut tenir, o tens, i mai no t’has atrevit encara a preguntar, aquest document et serà d’ajuda per tal que acabis de decidir-te a lluitar per la defensa dels drets laborals, socials i nacionals, tant els teus, com dels teus companys i companyes, i dels de tota la classe treballadora dels Països Catalans, i d’arreu. El pròleg de rigor Aquest document és una guia presidida per la urgència de la conjuntura actual i futura. L’objectiu d’aquest document és donar resposta a les preguntes més habituals que qualsevol persona treballadora mínimament compromesa, que vol adherirse a una vaga, com la del 14 de novembre d’aquest 2012 per exemple, es pugui estar fent en aquests mateixos moments. Moments d’un retrocés bestial dels nostres drets més elementals, així com de reafirmació hegemònica neoliberal a nivell global. Per tot açò, aquesta Vaga agafa una importància major. Cal tenir present, però, que la vaga és tan sols una eina més de les diverses possibilitats d’acció col·lectiva que podem exercir les persones treballadores. És a dir, la vaga per si mateixa, hauria de ser un complement d’aquestes accions col·lectives, per tal d’evitar el joc pactista en el qual ens trobem immersos des de fa més de 30 anys gràcies a les cúpules dirigents dels sindicats institucionals i espanyolistes CCOO i UGT. És a dir, si abans de la vaga, i després, no fem els deures ben fets, aquesta Vaga romandrà com un mer exercici legítim i refermant, però a efectes pràctics bastant erm.

Vaga? Sí, sempre! Però també feina al dia a dia als centres de treball, en forma de formació sindical i laboral, conscienciació dels companys per a la defensa dels drets derivat del contracte i el Conveni Col·lectiu, constitució de seccions sindicals, enfortiment del sindicalisme d’alliberament arreu dels Països Catalans, denúncies i demandes col·lectives, assembles de treballadors per a promoure vagues a nivell d’empresa i en els seus proveïdors, i correlativa constitució de Comitès de Vaga, promoure eleccions a centres

de treball per tal que l’esquerra sindical adquireixi entitat i representativitat, revocar Comitès i delegats dels sindicats grocs…

Què és una Vaga General? La Vaga General és una de les principals eines que té la classe treballadora per aconseguir millores de tipus social o econòmic. La vaga general potencia també la consciència de classe, així com potenciar un caràcter més combatiu entre el conjunt de les persones treballadores més conscienciades, i també entre bona part dels que més estan patint els gravíssims efectes de la crisi actual. Tot plegat pot fer a aquests sectors més propensos a la lliure associació, organització i a la col·laboració mútua i solidària, com un sindicat de classe i combatiu. La Vaga General és l’aturada de l’activitat de totes les persones treballadores del país, de l’estat o d’un territori més ample (com serà el 14N amb vagues en diversos estats del sud d’Europa), i que generalment implica una aturada de 24 hores (tot i que pot tenir durada menor o major). La finalitat principal és la de realitzar una demostració de la unió dels i de les treballadores, de la nostra força, per forçar a la patronal a acceptar les justes exigències de la classe treballadora. Coses que ara ens semblen del tot quotidianes (tot i que ja ens les estiguin retallant), com el sufragi universal, la “legalització” de partits i sindicats obrers, la reducció de la jornada laboral, o les prestacions i subsidis per atur, accident laboral, etc., foren aconseguides gràcies a Vagues Generals en un o altre moment dels segles XIX i XX. Normalment la Vaga General és coordinada per les associacions obreres, o sindicats; tot i que si realment es parteix de posicions de classe combatives, s’ha de comptar amb la participació i la col·laboració de

tota mena de col·lectius i organitzacions polítiques i/o socials, per unir els estudiants, els pensionistes, els aturats… A les persones treballadores amb ocupació remunerada.

Quines grans Vagues Generals ha hagut i què aconseguiren? Al llarg dels segles XIX i XX hi hagué una gran quantitat de vagues generals, producte de les reivindicacions realitzades per un moviment obrer cada cop més actiu, dinàmic i combatiu. Una de les més conegudes a nivell internacional, i de major importància en la història del moviment obrer, fou la del primer de maig de 1886. Aquell dia els i les treballadores dels Estats Units de Nord-Amèrica iniciaren una gran Vaga secundada per més de 200.000 treballadors, mentre que una xifra semblant aconseguien els seus objectius simplement amenaçant amb la vaga. En Chicago és on la vaga va tenir una major resposta, sent recolzada per més de 50.000 obrers (quan a Chicago hi vivien menys de 500.000 habitants). El 4 de maig s’inicià una revolta per part dels vaguistes, que va patir una brutal repressió del govern, acabant amb l’execució de 5 obrers anarquistes, coneguts més tard com els “màrtirs de Chicago”. D’aquesta forma, un cop acabada la vaga, les patronals van accedir a reduir la jornada laboral a vuit hores. Des de llavors, se celebra el 1r de Maig com la Diada Internacional de la Classe Treballadora. Per no parlar de la grandíssima història de mobilitzacions, vagues i lluites obreres que han tingut lloc durant els darrers 150 anys arreu dels Països Catalans... des de la lluita dels antimaquinistes d’Alcoi o Camprodon a mitjans del s. XIX, passant per les històriques vagues de la Canadenca, o les dels i les espardenyeres d’Elx a comença-

5 ments del S.XX, o més properes a nosaltres les lluites i vagues de LAFORSA, ROCA, MACOSA, les drassanes i els estibadors, etc., i encara més recent, la lluita i la victòria dels companys i companyes de TMB de Barcelona en la seua lluita pels dos dies.

Per què aquesta Vaga General? Aquesta Vaga General neix com a resposta a la salvatge proposta de Pressupostos Generals de l’Estat feta pel PP, i també, contra els efectes de la contrareforma laboral del PP i de CiU, les retallades i privatitzacions, etc. Aquesta contrareforma implica, entre d’altres coses, el següent: La indemnització per acomiadament improcedent es redueix dels 45 dies per any treballat, a només 33 (és a dir, es pot arribar a cobrar un 25% menys d’indemnització). L’estat, amb el FOGASA (Fons de Garanties Salarials), serà qui pague la major part de l’acomiadament, amb la qual cosa, l’empresari podrà arribar a pagar només 8 dies per any treballat. És a dir, acabarem pagant els nostres propis acomiadaments. Els acomiadaments per causes econòmiques passen a ser “procedents”... Són 20 dies per any treballat amb el límit d’una anualitat, d’indemnització, ara i abans la diferència amb l’acomiadament objectiu és que possiblement atenua la gravetat i la transcendència de les pèrdues per tal de procedir a un acomiadament objectiu emprant l’adverbi “mínimament”; així mateix, elimina la determinació de la nul· litat de l’acomiadament per a la major part d’incompliments formals.

I una proposta de llei de Pressupostos Generals de l’Estat que retalla els pressupostos d’educació i beques, els de sanitat, atenció i protecció social, els de la dependència, els d’investigació civil... En definitiva, un atac sense precedents, quan al nostre país ja som més de 1.750.000 persones aturades.

Vols fer vaga? Abans de res, cal que tinguis ben clars uns petits conceptes claus sobre la Vaga: · La Vaga s’entén com una aturada temporal, col·lectiva i concertada del centre de treball, i cal que imperativament tingui algun tipus de connexió, ni que sigui llunyana, amb motius laborals (no es pot convocar una vaga per a canviar el model econòmic... òbviament, així és la legalitat d’aquesta “democràcia”) · La poden finalitzar els sindicats institucionals a voluntat; efectivament, la pau social pot assolir-se mitjançant Conveni. · Legalment el dret de vaga es pot suspendre per part de l’estat, si hi ha una declaració d’Estat d’alarma. · Legalment no es pot ocupar el centre de treball, és il·legal, així com totes les vagues que tinguin un caràcter “encobert” o “abusiu” (segons com vulgui entendreho això l’estat i/o la patronal), com les vagues de zel, rotatòries (que no és el mateix que un vague intermitent on l’empresari ja sap prèviament quan es pararà de treballar).

La vaga pot ser convocada:

Els Convenis Col·lectius perdran un gran pes, ja que hi haurà una major facilitat perquè els sindicats institucionals s’introdueixin en els procediments de negociacions d’ERO i de modificacions de condicions de treball col·lectives... És a dir, l’empresa podrà decidir, amb “l’acord” dels delegats o representants dels treballadors, que no s’aplique el salari marcat al conveni.

Pels representants dels treballadors, en reunió conjunta de tots i totes les treballadores amb els representants.

Legalització de contractes de pràctiques i de “formació” en condicions “especials” per joves, etc., que encara desprotegirà i precaritzarà més a aquest sector tan desprotegit. S’obri la porta als acomiadaments als i les treballadores que hi siguen en baixa mèdica.

Directament pels propis treballadors del centre de treball afectats pel conflicte, mitjançant prèvia votació, que haurà de ser secreta, i en la que es decidirà per majoria simple. El resultat es farà constar en acta. Punt interessant si teniu la desgràcia de tenir un Comitè d’empresa mandrós o simplement venut.

És a dir, en definitiva, una contrareforma, perquè empitjora substancialment les nostres condicions i drets laborals, i perquè possibilita l’acomiadament gratuït.

Cal que consti en acta de la reunió que s’haurà d’adreçar a l’autoritat laboral competent en funció, un preavís, amb un temps mínim de 10 dies abans del dia de vaga.

Les organitzacions sindicals d’acord amb el que determinin els seus estatuts i l’àmbit de l’abast de la vaga.

Criteris formals per convocar vaga: · El ja esmentat acord exprés per part d’alguns legitimats. · Convocatòria formal de vaga mitjançant un preavís adreçat a l’empresari i a l’autoritat laboral, amb com a mínim 10 dies d’antelació si té afectació sobre els serveis públics, i 5 de la resta de sectors, esmentant els antecedents i motius de la vaga i objectius, data d’inici i finalització de la vaga, intents per arribar a un acord per evitar-la i qui conforma un comitè de vaga (com a mínim 12 persones), i si voleu perdre una mica el temps podeu instar la mediació d’un Inspector de Treball. · Adjunt teniu un model de preavís per l’empresa.

Hi ha vaga, m’hi adhereixo i participo? Cal que remetis una comunicació a l’empresari molt simple, no és requisit preceptiu per a fer-la però nosaltres recomanem que li enviïs una carta al teu empresari amb un text similar aquest bàsicament: “Comunico als efectes pertinents que atès que en virtut del dret que m’assisteix com a treballador participaré en la jornada de vaga convocada pel Sindicat xxxxxx, del qual en sóc afiliat [si sou afiliats al sindicat convocant aprofiteu l’avinentesa per a comunicar la vostra afiliació, sinó tant és no és requisit preceptiu] per la qual cosa restaré absent del meu lloc de treball durant tot el dia xxxx, incorporant-me amb plena normalitat al dia següent al meu lloc de treball.”

És de vital importància que aquesta mena de comunicació amb l’empresa, es faci sempre per escrit, mitjançant telegrama, burofax, etc., quedant-te sempre amb una còpia signada del preavís... És fonamental ja que es constituiria com a prova en cas d’haver d’anar a judici... La comunicació de la vaga te els següents motius: · El caràcter refermant de la vaga. · Evitar que considerin la vaga com absentisme laboral, i et sancionin amb més dies sense sou i feina que els de la pròpia vaga. · Blindar-te contra l’exercici posterior d’una virtual represàlia empresarial, ja que si t’acomiaden o et sancionen es podria determinar una sort de connexió que determinaria la nul·litat Els efectes de la vaga són bàsicament la suspensió del contracte de treball (que no acomiadament) i la correlativa obligació de cotitzar i retribuir salari per part de l’empresa, amb la qual cosa el dia que estiguis de vaga no et computarà als efectes de prestacions socials, i no cobraràs el jornal pertinent.

sideració de faltes de conducta ni seran objecte de sanció, quan s’hagin pres com a resultat de l’exercici del dret de reunió i siguin comunicades prèviament a la direcció del centre” És a dir, sempre i quan sigui producte de la decisió col·lectiva dels alumnes, o dels delegats, una classe o un centre sencer pot secundar una Vaga General (amb el corresponent preavís a l’administració del centre). Des de la COS entenem que açò no només és un dret, sinó una necessitat, ja que cal sumar en la lluita a tots els sectors afectats i solidaris, i els estudiants no només haurien de ser solidaris, sinó que com a treballadors, o futurs treballadors, també els afecta, i ni poden ni deurien ignorar-la. Per a això, a més, ja existeix una organització al nostre país que farà eixa feina, el SEPC.

Les persones aturades també podrem participar de la vaga? I les pensionistes? És clar que sí que podeu... és més, hauríeu de participar activament, ja que els retalls salarials i de drets, els atacs a les prestacions i subsidis, la congelació de les pensions, etc., us afecten també de forma directa.

Sóc estudiant, puc participar de la vaga? A més, no només podreu comptar amb el Sí, legalment, tens dret a fer-ho. Segons la LODE (Llei orgànica del dret a l’educació), el segon paràgraf del seu article 8, diu: “Les decisions col·lectives que adopten els alumnes, a partir del tercer curs de l’Educació Secundària Obligatòria, al respecte de l’assistència a classe no tindran la con-

suport del sindicat, sinó que el 29 de Març, i durant la resta de mobilitzacions que vindran després, les persones treballadores assalariades, aturades, jubilades, estudiants, etc., ens hem d’unir, com a la mateixa classe treballadora que som (independentment del nostre color de pell, accent, edat o condició) per defensar els nostres drets, i poder fer recular tots els atacs contra els

7 nostres drets més bàsics, per tal que la seva crisi no la paguem les persones treballadores, sinó els grans executius de bancs i multinacionals, la gran patronal, i tota la colla de vividors (monarquia, noblesa, alts càrrecs militars, buròcrates polítics i sindicals, etc.), que viuen en el luxe gràcies al nostre esforç.

Què hem de fer per convocar al meu lloc de treball? Tot allò que t’hem comentat més amunt.

Si passa qualsevol cosa puc o podem tenir cobertura i assessorament legal? És clar que sí... per a això, i per moltes altres coses, està la COS. Sempre que necessitis suport, assessorament, cobertura, etc., només hauràs de contactar amb el sindicat.

Esquirols L’esquirolatge s’entén com aquella activitat de l’empresari destinada a substituir treballadors en vaga, no necessàriament contractant-te de nou sinó desplaçant per exemple a treballadors d’un altre centre de treball. L’instrument bàsic per frenar aquesta situació és recórrer a la Inspecció de Guàrdia (Inspecció de Treball), fent la denúncia escaient, per a que actuï amb urgència ja que es considera una infracció molt greu per a l’empresari que li pot suposar una multa d’entre 6.251 € i 187.515€. Així doncs... poseu molta atenció a aquestes qüestions, i si us trobeu en situacions d’aquesta mena, poseu-vos en contacte amb el sindicat i denunciarem.

Conseqüències i pressupòsits de fer una vaga il·legal

Amb qui hem de parlar per re- Pensa que tal com hem dit, hi ha diferents bre ajuda o assessorament? tipus de vaga que no pots fer: polítiques Contacteu amb la vostra assemblea del sindicat, o amb la més propera... i allà us podran informar. Igualment si voleu material per fer difusió i agitació, etc. També podeu escriure per demanar informació a aquestes adreces de correu electrònic:

info@sindicatcos.cat acciosindical@sindicatcos.cat O bé trucar al: 622 901 212

rotatòries, de zel…

No pots ocupar el lloc de treball... de fet l’ocupació il·lícita del centre de treball autoritza a fer un tancament patronal. No pots “obligar” algú a fer vaga en contra de la seva voluntat... S’ha “d’informar”, no “obligar”.

lectius que ja estiguin fent feina i preparant accions; · Contactar amb les associacions culturals, veïnals, ecologistes, de persones nouvingudes, juvenils, de pensionistes, ONGD, casals i centres socials, associacions de petits comerciants, etc., del teu barri, per fer-les partícips de la vaga, també amb les seves reivindicacions; · Encartellades i pancartades; · Pintades i murals; · Piquets informatius a les portes de centres de treball i polígons, mercats, centres d’ensenyament i salut, a les parades de transport públic, etc. · Concentracions de protesta davant d’institucions claus com els departaments i direccions generals, i territorials, de treball, delegacions del ministeri de treball, cambres de comerç, seus patronals, seus de grans multinacionals, seus dels partits responsables (PsoE, PP, CiU, etc.) · Altres accions públiques com performance, actuacions al carrer… · Generant i provocant debats i discussions en bars i altres espais d’esbarjo.

Hem de tenir molt clar que com va dir Joan Fuster “Tota política que no fem nosaltres serà feta Què puc fer amb els meus com- contra nosaltres” panys i companyes per aconseguir mobilitzar més gent? En aquesta lluita hem d’estar-hi totes i tots, ens hi juguem molt! · Contactar amb el sindicat, o amb els col·

Més preguntes amb resposta sobre la Vaga General Saps què és, i què implica, la contrareforma laboral del PP i CiU? L’última reforma laboral, aprovada pel PP i CiU (entre d’altres), i gràcies al camí obert anteriorment per la darrera contrareforma laboral del PsoE, ja és més que evident que està significant una agressió sense precedents contra qualsevol cosa que s’assembli a un dret per a la classe treballadora. A partir d’ara, ja no hi ha cap garantia d’accedir a una ocupació amb unes condicions mínimament dignes.

Precisament per aquest motiu, l’acció sindical i social combativa i solidària, és més necessària que mai. Què ha implicat (entre moltes altres qüestions) aquesta reforma?:

Ocupació Facilita i abarateix els acomiadaments: l’acomiadament amb 45 dies desapareix i es generalitza el de 33 dies. Malgrat això, tampoc s’està aplicant l’acomiadament amb 33 dies, ja que ara és molt més fàcil que tots els acomiadaments siguin reconeguts com a “procedents”, així que en la pràctica s’està aplicant normalment una indemnització de només 20 dies amb un límit d’un any. Què és açò?: Acomiadament lliure i gratuït. Els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) ja no han de passar per l’autoritat laboral. Les empreses tenen les mans lliures per aplicar acomiadaments col· lectius... com ja estan fent de forma més o menys solapada (com ja està passant en moltes empreses públiques valencianes, per exemple). S’estén la possibilitat d’aplicar expedients també en les administracions públiques, per continuar retallant en els serveis públics, serveis que utilitzem i necessitem totes i tots.

Precarietat Contractes de formació: mínim d’un any i màxim de tres. 481 euros el primer any i 513 el segon i tercer. Aquests contractes, a més, es poden anar encadenant, tot i que el més habitual ja és desfer-se de la persona i buscar-ne una altra.

Contractes de jornada parcial: encara que siguin de jornada parcial, es podran fer hores extres. Així cobreixen una jornada completa. Aquesta modalitat està dirigida a les dones. No és una mesura de conciliació, sinó una forma de convertir l’ocupació de les dones en una “ajuda al salari familiar” i que les “obligacions familiars” siguin obligació exclusivament de les dones. Contracte indefinit de “suport als emprenedors”: acomiadament lliure i sense indemnització durant el primer any. Aquest contracte està dirigit a empreses amb menys de 50 persones treballadores, és a dir, es pot aplicar (i s’està començant a aplicar) en més del 90% de les empreses dels Països Catalans al sud de l’Albera. Empreses de Treball Temporal: amb més presència i competències, simplement supleixen definitivament els serveis públics d’ocupació... és a dir, una nova privatització.

pitjors) per sobre dels territorials/provincials, i a més, li han atorgat a l’empresa la capacitat per no aplicar allò acordat. Han imposat l’arbitratge obligatori per no aplicar els convenis i, a més, han suprimit la ultraactivitat, la qual cosa deixa sense aplicació els convenis que portin dos anys sense renovar-se. L’Estat es retira de la “pau i pacte social”, regalant-li prèviament a la patronal la legislació laboral, per poder garantir i salvaguardar millor els privilegis del capital.

Cal una resposta el més ampla i contundent possible arreu dels Països Catalans del sud El Poble Treballador i la Classe Treballadora dels Països Catalans hem de plantar cara, hem de donar una resposta el més alta i clara possibles. I hem de fer un esforç extra per reforçar les organitzacions pròpies.

La negociació col·lectiva ha que- Les persones treballadores ja no podem dat completament desregulada continuar vivint en aquestes condicions. L’empresari ja pot, legalment, canviar les condicions laborals com vulgui. Pot deixar d’aplicar allò acordat per conveni (salaris, horaris, jornada, mobilitat, etc.). Això, a més d’empitjorar les nostres condicions laborals, ja està causant una rebaixa de salaris i, per tant, un major empobriment del conjunt de la societat. A més de vulnerar els nostres drets, han liquidat un instrument bàsic de la classe treballadora per defensar aquests drets, juntament amb l’acció sindical combativa als centres de treball. Han acabat amb la negociació col·lectiva. L’han centralitzada, posant els convenis de nivell estatal (molt

Hem d’aprendre a defensar-nos. Hem d’aprendre a construir les nostres pròpies estructures de contrapoder i autodefensa, davant les imposicions que ens vinguin des de Madrid, Paris, o Brussel·les, ni tampoc les que ens vinguin de la Plaça Sant Jaume, la Plaça de Manises o del carrer de la Llotja. Cada dia que passa es fa més i més evident la necessitat imperiosa de construir un autèntic Estatut Obrer i un Marc Nacional de Relacions Sociolaborals pel conjunt dels Països Catalans; per avançar així en el repartiment del treball i la riquesa, i avançar en el nostre alliberament complet com a persones, com a classe i com a poble.

Dret de Vaga, Dret d’informació, Dret de reunió Normativa legal Inclou el text de les normes més importants i extractes literals de les sentències que es citen Constitució espanyola - Article 28, Llibertat sindical i dret de vaga · Tothom té dret a sindicar-se lliurement. La llei podrà limitar o exceptuar l’exercici d’aquest dret a les Forces o Instituts armats o als altres Cossos sotmesos a disciplina militar i regularà les peculiaritats del seu exercici per als funcionaris públics. La llibertat sindical comprèn el dret a fundar sindicats i a afiliar-se al de la seva elecció així com el dret dels sindicats a formar confederacions i a fundar organitzacions sindicals internacionals o afiliar-se a les mateixes. Ningú podrà ser obligat a afiliarse a un sindicat. · Es reconeix el dret a la vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos. La llei que reguli l’exercici d’aquest dret establirà les garanties precises per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat.

ria o trucada, l’establiment de les reivindicacions, la publicitat o projecció exterior,

Llei orgànica de llibertat sindical Article 8. (Drets dels sindicats) · Els treballadors afiliats a un sindicat podran, en l’àmbit de l’empresa o centre de treball: a. Celebrar reunions, prèvia notificació a l’empresari, recaptar quotes i distribuir informació sindical, fora de les hores de treball i sense pertorbar l’activitat normal de l’empresa. b.Rebre la informació que li remeti el seu sindicat. · Sense perjudicis del que s’estableixi mitjançant conveni col·lectiu, les Seccions Sindicals dels sindicats més representatius i dels quals tinguin representació en els comitès d’empresa i en els òrgans de representació que s’estableixin en les Administracions públiques o comptin amb delegats de personal, tindran els següents drets:

Tribunal Constitucional i a. Amb la finalitat de facilitar la difusió Dret de Vaga - Sentència núm. d’aquells avisos que puguin interessar als 254/1988 (RTC 1988\254) afiliats al sindicat i als treballadors en geneEl dret de vaga, reconegut en l’art. 28 CE, implica el dret a requerir d’uns altres l’adhesió a la vaga i a participar, dins del marc legal, en accions conjuntes dirigides a tal fi (és a dir, a fer piquets informatius) Sentència núm. 332/1994 (RTC 1994\332)El dret de vaga inclou el dret de difusió i informació sobre la mateixa Acte núm.158/1994 (RTC 1994\158 ACTE) L’exercici del dret de vaga comporta el dret a difondre-la i a fer publicitat de la mateixa. Sentència núm. 11/1981 (RTC 1981\11) Són facultats del dret de vaga la convocatò-

ral, l’empresa posarà a la seva disposició un tauler d’anuncis que haurà de situar-se en el centre de treball i en lloc on es garanteixi un adequat accés al mateix dels treballadors.

Article 9. (Drets dels càrrecs electes sindicals) · Els qui ostentin càrrecs electius a nivell provincial, autonòmic o estatal, en les organitzacions sindicals més representatives, tindran dret: a. A l’assistència i l’accés als centres de treball per participar en activitats pròpies del seu sindicat o del conjunt dels treballadors, prèvia comunicació a l’empresari, i sense que l’exercici d’aquest dret pugui interrompre el desenvolupament normal del procés productiu.

Tribunal Constitucional i dret de reunió - Sentència 9 de maig 1994 (RTC 1994\134) El dret a la llibertat sindical reconegut en l’art. 28.1 CE, en la seva faceta col·lectiva, no s’esgota en els aspectes merament organitzatius o associatius expressament al· ludits en aquest precepte, sinó que també comprèn els drets d’activitat relatius als mitjans d’acció necessaris perquè el sindicat pugui complir les funcions a les quals és cridat per l’art. 7 CE. Sentència núm. 168/1996 (RTC 1996\168) La titularitat d’aquest dret de reunió genuïnament sindical correspon individualment als treballadors afiliats a un sindicat, però sent d’exercici col·lectiu (STC 85/1988 [RTC 1988\85]), la secció sindical o el seu delegat sens dubte estan legitimats per convocar la reunió. Ja la STC 91/1983 (RTC 1983\91), fonament jurídic 2n., va declarar que forma part del contingut essencial del dret de sindicació el dret de celebrar reunions a les quals concorrin els afiliats al sindicat que les convoqui, amb l’objecte de desenvolupar les finalitats pròpies del sindicat. Sentència núm. 76/2001 (RTC 2001\76) La LOLS estableix que la llibertat sindical comprèn el dret a l’activitat sindical[art. 2.1 d) ]i que les organitzacions sindicals en l’exercici de la llibertat sindical tenen dret a l’exercici de l’activitat sindical en l’empresa o fora d’ella. En els llocs de treball aquesta activitat ve concretada en l’art. 8 que, en el seu apartat 1 b), recull el dret dels treballadors afiliats a un Sindicat a celebrar reunions, prèvia notificació a l’empresari, fora de les hores de treball i sense pertorbar l’activitat normal de l’empresa. Aquest dret de celebrar reunions a les quals concorrin els afiliats del Sindicat convocant, amb l’objecte de desenvolupar les finalitats pròpies del Sindicat, forma part del contingut essencial del dret de sindicació… En la mesura en què la pretensió del Sindicat recurrent no era la de sol·licitar una reunió amb els seus afiliats, pel que, a més no demostra afiliació o implantació alguna, sinó la de convocar una reunió amb tots els treballadors de l’empresa, per la qual no estava legitimat, el dret de reunió sol·licitat no pot qualificar-se de reunió sindical, sinó com a assemblea general. Pel que, al no estar prevista la legitimació del Sindicat per convocar tal assemblea, la negativa empresarial no trenca el seu dret de llibertat sindical ni el de reunió al mateix indret.

Tribunal Suprem i Dret de reunió Sentències (RJ 2009\4546), (RJ 2003\3087), (RJ 1995\2007). Estableixen la diferència entre les reunións de l’ ET i les reunions de la LOLS. Les primeres no entren dins del dret a la llibertat sindicals; les segones sí. Sentència del TSJ Catalunya de 28 de novembre de 1996 (AS 1996\4859). Sentències sobre drets dels càrrecs sindicals electes d’àmbit provincial autònomic i estatal Sentències (RJ 2009\4546), (RJ 2003\3087). Sentència de TSJ Andalucia/Granada de 18-03-1998 (AS 1998\1855). Sentència TSJ Madrid de 23-04-2002

(AS 2002\2168). Sentència TSJ Baleras de 1-06-1999 (AS 1999\2446). Sentència de TSJ Andalucia/Sevilla de 31-05-1999 (AS 1999\3124). Sentència de TSJ Catalunya de 6-041999 (AS 1999\1032). Sentència TSJ Castilla i León/Burgos de 9-05-1996 (AS 1996\1511). Sentència TSJ Cantabria de 25-10-1996 (AS 1996\3028).

Sentència sobre utilització dels taulells d’anuncis Sentència TSJ Catalunya de 25-02-1999 (AS 1999\378).

Estatut dels treballadors Art. 77. Assemblees de treballadors

Article 78. Lloc de reunió

· De conformitat amb el que es disposa en l’article 4 d’aquesta Llei, els treballadors d’una mateixa empresa o centre de treball tenen dret a reunir-se en assemblea. L’assemblea podrà ser convocada pels delegats de personal, el comitè d’empresa o centre de treball, o per un nombre de treballadors no inferior al 33 per 100 de la plantilla. L’assemblea serà presidida, en tot cas, pel comitè d’empresa o pels delegats de personal mancomunadament, que seran responsables del normal desenvolupament de la mateixa, així com de la presència en l’assemblea de persones no pertanyents a l’empresa. Només podrà tractar-se en ella d’assumptes que figurin prèviament inclosos en l’ordre del dia. La presidència comunicarà a l’empresari la convocatòria i els noms de les persones no pertanyents a l’empresa que vagin a assistir a l’assemblea i acordarà amb aquest les mesures oportunes per evitar perjudicis en l’activitat normal de l’empresa.

· El lloc de reunió serà el centre de treball, si les condicions del mateix ho permeten, i la mateixa tindrà lloc fora de les hores de treball, excepte acord amb l’empresari.

· Quan per treballar-se en torns, per insuficiència dels locals o per qualsevol altra circumstància, no pugui reunir-se simultàniament tota la plantilla sense perjudici o alteració en el normal desenvolupament de la producció, les diverses reunions parcials que hagin de celebrarse es consideraran com una sola i datades en el dia de la primera.

· L’empresari haurà de facilitar el centre de treball per a la celebració de l’assemblea, excepte en els següents casos: a· Si no es compleixen les disposicions d’aquesta Llei. b· Si haguessin transcorregut menys de dos mesos des de l’última reunió celebrada. c· Si encara no s’hagués afermat el rescabalament pels danys produïts en alteracions ocorregudes en alguna reunió anterior. d. Tancament legal de l’empresa. Les reunions informatives sobre convenis col·lectius que els siguin aplicable no estaran afectades pel paràgraf b.

Article 79. Convocatòria La convocatòria, amb expressió de l’ordre del dia proposat pels convocants, es comunicarà a l’empresari amb quaranta-vuit hores d’antelació, com a mínim, havent d’aquest justificar recepció.

Article 81. Locals i tauler d’anuncis En les empreses o centres de treball, sempre que les seves característiques ho permetin, es posarà a la disposició dels delegats de personal o del comitè d’empresa un local adequat en el qual puguin desenvolupar les seves activitats i comunicar-se amb els treballadors, així com un

o diversos taulers d’anuncis. La representació legal dels treballadors de les empreses contractistes i subcontractistes que comparteixin de forma continuada centre de treball podran fer ús de dites locals en els termes que acordin amb l’empresa. Les possibles discrepàncies es resoldran per l’autoritat laboral, previ informe de la Inspecció de Treball.

Estatut bàsic de l’empleat públic Article 46. Dret de va reunir · Estan legitimats per convocar una reunió, a més de les Organitzacions Sindicals, directament o a través dels Delegats Sindicals: a· Els Delegats de Personal. b· Les Juntes de Personal. c· Els Comitès d’empresa.

d· Els empleats públics de les Administracions respectives en nombre no inferior al 40 per 100 del col·lectiu convocat. · Les reunions en el centre de treball s’autoritzaran fora de les hores de treball, excepte acord entre l’òrgan competent en matèria de personal i els qui estiguin legitimats per convocar-les. La celebració de la reunió no perjudicarà la prestació dels serveis i els convocants de la mateixa seran responsables del seu normal desenvolupament.

Convocatòria de la reunió feta pels afiliats/des, la secció sindical de l’empresa

Qui pot convocar

On pot convocar i quan es pot fer la reunió/ assemblea

A les empreses privades i a les admin. públiques dret constitucional de vaga; article 28.2. de la constitució llei orgànica de llibertat sindical (LOLS); arts. 8-9-10

Si convoca el sindicat, o la secció sindical, o el delegat sindical LOLS

Al centre de treball i fora del temps de treball, excepte si hi ha acord amb l’empresa per fer-ho dins de la jornada de treball

Convocatòria de la reunió feta pels delegats de personal o el comitè d’empresa

Qui pot convocar

On pot convocar i quan es pot fer la reunió/ assemblea

Empreses privades Estatut dels Treballadors; articles 4.1. f ), 77, 78, 79 i 80

Si convoca el Comitè d’ empresa o els delegats de personal

Al centre de treball i fora del temps de treball, excepte si hi ha acord amb l’empresa per fer-ho dins de la jornada de treball

Administracions públiques; Funció pública Estatut Marc de l’empleat públic; article 46

Utilització dels taulons d’ anuncis

Si convoquen els Al centre de treball i delegats de personal, fora del temps de les juntes de personal o treball, excepte si hi ha els comitès d’empresa acord amb l’empresa per fer-ho dins de la jornada de treball

Poden utilitzar-lo els delegats, comitès i seccions sindicats

A qui pot convocar i qui pot assistir

Com s’ha de convocar

Els treballadors afiliats; Convocatòria per escrit, poden assistir-hi el amb indicació de l’ordre sindicat o la seva del dia, amb indicació representació a de les persones que hi l’empresa i els càrrecs participaran que no sindicals a nivell siguin treballadors de la provincial, autonòmic plantilla, i amb mínim o estatal. 48 h d’antelació

A qui pot convocar i qui pot assistir

Com s’ha de convocar

Tots els treballadors; Convocatòria per escrit, poden assistir-hi els amb indicació de l’ordre delegats o els membres del dia, amb indicació del comitè d’empresa, de les persones que hi i els càrrecs sindicals participaran que no a nivell provincial, siguin treballadors de la autonòmic o estatal plantilla, i amb 48 h d’antelació, com a mínim Tots els treballadors; Convocatòria per escrit, poden assistir-hi els amb indicació de l’ordre delegats de personal, del dia, de les persones les juntes de personal o que hi participaran que els comitès d’empresa, no siguin treballadors i els càrrecs sindicals de la plantilla, i amb a nivell provincial, 48 h d’antelació, com a autonòmic o estatal mínim

En definitiva Convocatòria a tots els treballadors i treballadores de l’empresa feta pel Sindicat amb l’objecte d’explicar les raons de la convocatòria de la vaga general del 14 de novembre de 2012; s’ha d’indicar si a la reunió assistiran treballadors que no són de l’empresa, que són càrrecs sindicals; en aquest cas, cal indicar el càrrec de què es tracti. Aquesta convocatòria (la mateixa) a tots els treballadors de l’empresa no està de més que també la facin els delegats de personal o el comitè d’empresa, allà on sigui possible. La convocatòria s’ ha de comunicar a l’ empresa amb antelació mínima de 48 hores, s’ha de fer fora d’ hores de treball, excepte si l’ empresa està d’ acord en fer-la en hores de treball. En aquestes condicions, l’ empresa no pot denegar la celebració de l’assemblea; en cas que ho faci, és una vulneració del dret de vaga i del dret a llibertat sindical. També es poden fer convocatòries a les persones afiliades de l’empresa; les ha de fer la secció sindical i s’ ha de dir expressament que és amb l’ objecte d’ explicar les raons de la convocatòria de la vaga general del 14 de novembre de 2012; s’ ha d’ indicar si a la reunió hi assistiran treballadors que no són de l’empresa, que són càrrecs sindicals; en aquest cas, cal indicar el càrrec de què es tracti. La convocatòria s’ ha de comunicar a l’ empresa amb antelació mínima de 48 hores, s’ha de fer fora d’ hores de treball, excepte si l’ empresa esta d’ acord en fer-la en hores de treball. En aquestes condicions, l’ empresa no pot denegar la celebració de l’assemblea; en cas que ho faci, és una vulne-

ració del dret de vaga i del dret a llibertat sindical En cas que l’empresa denegui la realització de la reunió o assemblea, i sempre que la convocatòria s’ hagi fet correctament, s’ha de fer denúncia a la Inspecció de Treball del territori corresponent. A la denúncia s’han de fer constar els següents fets: 1r La convocatòria de la Vaga general pel dia 14 de novembre de 2012. 2n Que, a l’ efecte de donar a conèixer la convocatòria de la vaga i dels seus motius, així com de demanar als treballadors que donin suport a la vaga, s’ ha convocat una reunió dels treballadors de l’empresa..............., pel dia..............., a les..............hores, a celebrar en el centre de treball de ...................... Que la reunió esta convocada fora d’ hores de treball. 3r Que, a la reunió convocada estava prevista l’assistència de............ 4t Que, la convocatòria de la reunió es va entregar a la direcció de l’empresa en data................. 5è Que, l’ empresa ha denegat la realització de la reunió/assemblea. 6è Que, l’ empresa ha denegat l’ assistència a la reunió a.................... Que aquests fets comporten la vulneració del dret fonamental de vaga i de llibertat sindical, per les següents raons: 1a L’ article 28.2. de la Constitució estableix el dret de vaga. 2a El dret de vaga comporta, d’ acord amb el Tribunal Constitucional,

Sentència núm. 254/1988 (RTC 1988\254) el dret de vaga, reconegut en l’art. 28 CE, implica el dret a requerir d’uns altres l’adhesió a la vaga i a participar, dins del marc legal, en accions conjuntes dirigides a tal fi Sentència núm. 332/1994 (RTC 1994\332) El dret de vaga inclou el dret de difusió i informació sobre la mateixa Acte núm. 158/1994 (RTC 1994\158 ACTE) l’exercici del dret de vaga comporta el dret a difondre-la i a fer publicitat de la mateixa Sentència núm. 11/1981 (RTC 1981\11) són facultats del dret de vaga la convocatòria o trucada, l’establiment de les reivindicacions, la publicitat o projecció exterior 3a Els Sindicats tenen dret a convocar una vaga i a realitzar l’activitat sindical que considerin oportuna per donar a conèixer la convocatòria de la vaga, d’ acord amb la Constitució i la LOLS. 4a D’acord amb l’article 9. 1. c) de la LOLS els càrrecs sindicals electes a nivell provincial, autonòmic i estatal tenen dret a assistir i participar en les activitats que facin els conjunt de treballadors de l’empresa. 5a D’ acord amb l’article 8.2. a). de la LOLS el sindicat té dret a poder utilitzar un tauló d’ anuncis, i l’ empresa no pot impedir o sabotejar la seva utilització. Per tot això, la decisió de l’ empresa de.... .................................... comporta la vulneració del dret de vaga i, en conseqüència, la Inspecció de Treball ha de requerir a l’empresa perquè cessi de forma immediata el seu comportament antisindical............

Argumentari contra esquirols... I per la vaga

#1 “No faig vaga perquè no m’ho puc permetre” La reforma laboral suposarà amb tota seguretat una rebaixa generalitzada dels salaris. No pots permetre’t deixar de guanyar el sou d’un dia i sí, en canvi, que t’abaixen el sou permanentment o que t’acomiaden gratis, o que si tens 10 anys treballats en l’empresa, la teua indemnització passe de 18.900 euros a 7.845. Curiós, no?

#2 “La vaga no servirà per a res” Totes les millores de les treballadores i treballadors s’han conquistat històricament a través de la lluita. Ningú no ens ha regalat res. El que està demostrat que no serveix de res és no fer res. A la pregunta de si una vaga d’un dia serà suficient, la resposta és “no”. És només el principi del recorregut, però n’és un pas molt important. Si ens imposen la reforma laboral més dura d’aquesta “democràcia” i no responem, les successives seran encara més demolidores. Es pot i s’ha de tombar aquesta reforma laboral. Sense anar massa lluny, la vaga de 1988, que va ser d’un dia, va obtindre un gran èxit i això va comportar la consecució del reconeixement de gran quantitat de drets, com ara increments salarials de l’IPC+2 % i la creació de les pensions no contributives i el dret de negociació col·lectiva en el sector públic.

#3 “La vaga no soluciona res” La vaga no és una solució, és l’instrument de pressió més poderós que ara per ara els

treballadors i les treballadores tenim al nostre abast. Per això qui no s’adhereix a una vaga perjudica greument el conjunt dels treballadors i treballadores. També et perjudica a tu. Si la vaga no solucionara res, d’on prové l’obstinació dels empresaris que el seu personal no en faça, fins al punt d’arribar a les amenaces i coaccions; que potser és delicte? Per quin motiu la premsa de dretes tracta de desprestigiar la convocatòria de vaga? Tot té una causalitat, res no passa per casualitat.

#4 “No estic d’acord amb els sindicats majoritaris, per això no faig vaga” A la convocatòria de vaga s’han sumat desenes de sindicats minoritaris o majoritaris de diversos sectors i de diferents ideologies. Encara més, els primers iniciadors d’aquesta vaga no van ser UGT i CCOO, sinó altres com la CGT, la COS, CNT… També hi ha organitzacions socials de tot tipus com 15-M, Joventut sense Futur, etc., que no comparteixen la verticalitat dels sindicats majoritaris i són crítiques amb la seua labor dels últims anys (així com partits polítics d’esquerres, més o menys grans, institucionals o no) Per tant, el suport a la vaga és generalitzat. Es pot criticar el que es vulga a les cúpules d’UGT i CCOO, però com pot ser que qui criticaven la “suposada inacció” d’aquests sindicats ara es neguen a secundar una convocatòria en la qual tracten de “fer”. O és que es tracta de criticar-los facen el que facen? Per què? Bé, això donaria per a un altre text. Curiosament el conjunt de sindicats són l’únic mur que els poders econòmics volen assolar. Per això, aquesta campanya contínua de desprestigi... i a la COS també ens afecta i ens podrà afectar.

#5 “Hi ha llibertat, cadascú pot fer el que vulga. A més si faig vaga em descompten x euros, i no m’ho puc permetre” No hi ha llibertat perquè t’estan coaccionant amb una penalització econòmica. La llibertat és una altra cosa, no veure’t obligat a cedir als xantatges de govern i empresaris barata el sou d’un dia.

te d’alegrar-se, encoratjar-los i posar-los calçat adequat, els van recriminar no ser capaços de córrer els cent metres llisos en les olimpíades i els van cridar que per a fer tres passos per l’habitació i després caure millor que ni ho intentaren tan sols. Sol resultar curiós que els qui trauen aquest argument, algunes vegades també es queixen dels diners que els descompten. I aquests són els que faran una vaga indefinida, que podria suposar una pèrdua econòmica de centenars d’euros? Curiós també.

“Hi ha llibertat, cadascú pot fer el que vulga. En la meua empresa si fas vaga et miren malament i, per tant, si en faig, de segur que em trien a mi en compte d’elegir un altre company, si després s’ha de despatxar algú”

No hi ha llibertat perquè t’estan coaccionant amb l’acomiadament. La llibertat és una altra cosa, no veure’t obligat a cedir als xantatges de govern i empresaris renunciant al teu dret legal i fonamental a la vaga.

Si la llibertat realment tinguera tants defensors ens aniria bastant millor del que ens va. En la majoria dels casos els qui mantenen aquesta postura amaguen o defenen la coacció de moltes empreses sobre els treballadors i treballadores que volen exercir el dret constitucional a la vaga i accepten que aquests es vegen obligats a sotmetre-s’hi anant als seus llocs de treball per por de perdre les seues ocupacions o el salari d’un dia. Els piquets històricament impedien que els empresaris contractaren personal per cobrir els llocs dels vaguistes

#7 “La vaga ha de ser indefinida, si no jo no la faig” Suposem que aquestes persones quan els fills o filles van fer el primer pas, en comp-

“Els piquets pressionen la gent per forçar-la a fer vaga. Els treballadors i treballadores són lliures d’anar a treballar un dia de vaga”

i en l’actualitat tracten de garantir el dret a vaga d’aquells que per pressions de les empreses no poden exercir-lo. Els piquets informatius apel·len a la responsabilitat de treballadors i treballadores, els informen dels motius de la vaga i de les conseqüències negatives que té no sumar-s’hi. Els piquets informatius estan reconeguts legalment: tenen i poden exercir el seu dret a informar els dies de vaga.

#9 “Amb les vagues no s’aconsegueix res. Però en cas que s’aconseguisca alguna cosa, no hi renunciaré” Les jornades de 8 hores diàries o 48 setmanals, la prestació per atur, les hores extraordinàries, el salari mínim, el conveni col·lectiu, les vacances pagades, la indemnització per acomiadament o qualsevol d’aquests molts altres drets que no es coneixien fa menys de 100 anys no es van aconseguir a força d’exercir la “llibertat per a anar a treballar” un dia de vaga. Malgrat això no es té notícia que cap esquirol hi haja renunciat. Si s’aconsegueix que el govern rectifique i no aplique aquesta contrareforma laboral que a tots ens afecta i perjudica, les i els esquirols no hauran fet res per aconseguir-ho, però es beneficiaran de l’esforç

15 col·lectiu. Per a aquestes persones això deu tindre molta lògica, per a les persones vaguistes no en té ni troben que siguen persones dignes ni coherents.

#10 “Sóc personal funcionari. La reforma laboral a mi no m’afecta” Amb les retallades i la privatització dels serveis públics i la deterioració de les condicions laborals (i les que vindran) del personal funcionari, interí i personal laboral de l’administració pública tenim motius més que suficients per a secundar la vaga general, a més de fer-ho també per solidaritat amb la resta de persones treballadores. Si no secundem majoritàriament la vaga general no podrem queixar-nos quan la resta de la societat no ens faça costat en les nostres reivindicacions per la supervivència, la dignitat i els drets laborals del sector públic. Els acomiadaments i les rebaixes en els complements del sou del funcionariat, així com l’eliminació de pagues i sexennis estan per caure. A més, mira al teu voltant: pares, germanes, fills, familiars, amigues, veïns, alumnes… vols dir que una cosa que afecta la majoria de la població no t’incumbeix?

#11 “Sóc autònom, a mi la reforma laboral no m’afecta”

Un menor salari i unes pitjors condicions laborals per a la majoria de la clientela i persones usuàries d’un comerç o empresa de serveis implica quasi amb tota seguretat un empitjorament de les seues, ja que ningú consumeix ni contracta més serveis si baixen els seus ingressos o si té por de perdre el seu treball.

superfícies obriran, per això li suggerim que tinga en compte, com a persona consumidora, els establiments que s’han mostrat solidaris amb els drets de la majoria. El dia 30 estarem de nou a la seua disposició. Disculpe les molèsties.”

La majoria de les treballadores i treballadors autònoms poden repartir-se el treball en altres jornades sense que els afecte enormement secundar un dia de vaga. Per al petit comerç obrir un dia de vaga no suposarà una diferència significativa ni una millora substancial en el seu negoci.

“Ja, però aquest govern té majoria absoluta, la gent ho ha volgut així i, per tant, pot fer el que vulga. Que jo faça vaga no canviarà les coses”

Ni tan sols els procurarà els ingressos d’un dia normal ja que també hi ha convocada una vaga de consum. En canvi, gran part de la seua clientela valoraria positivament la seua solidaritat a secundar la vaga del 29-M. En lloc d’obrir un dia en què poques persones compraran i moltes decidiran no tornar a fer-ho en establiments d’esquirols pots col·locar en la teua tenda un cartell que diga: “Benvolguda clientela, En solidaritat amb les persones treballadores assalariades, aquest comerç ha decidit tancar el dia 29 de març per vaga general. Creiem que la reforma laboral perjudica la majoria de la nostra clientela i les seues famílies. Les grans

#12

Els vots rebuts en unes eleccions no legitimen un govern per a llançar un atac tan brutal contra els drets de la majoria de la ciutadania. A més, aspectes essencials d’aquesta reforma laboral, com ara l’abaratiment de l’acomiadament, no figuren en el programa electoral del PP i, per tant, Ningú no ha votat pel partit governant perquè adoptara aquesta mesura. De fet, diversos representants d’aquest partit van negar públicament, tant durant l’última legislatura com durant la campanya electoral, que tingueren intenció d’abaratir o de facilitar l’acomiadament. El govern ha ocultat informació deliberadament abans de les eleccions i ha mentit als ciutadans sobre les seues veritables intencions. Si la societat es pronuncia a l’uníson contra una reforma laboral injusta, un govern “democràtic” està obligat a escoltar i a obeir.