Introducció a la llengua internacional Esperanto

Introducció a la llengua internacional

esperanto

Gramàtica i vocabulari bàsics

Quaderns de Formació de la COS

València, maig 2012 Edita la Coordinadora Obrera Sindical 2

Introducció a la llengua internacional

esperanto

Gramàtica i vocabulari bàsics

Quaderns de Formació de la COS 3

4

Índex

L’Esperanto, llengua internacional racionalment concebuda...........pg7 Gramàtica ......................................................................................................................................pg9 Vocabulari Esperanto > Català.....................................................................................pg21 Vocabulari Català > Esperanto.....................................................................................pg43 5

6

L’Esperanto Llengua internacional racionalment concebuda

El 26 de juliol de 1887 el metge Lejzer Ludwik Zamenhof va publicar a Varsòvia amb el pseudònim de doctor Esperanto (= “el qui té esperança”) la seva proposta de Llengua internacional, que de seguida prengué el nom que havia adoptat l’autor per a publicar-la. Els progressos tècnics i la millora de les comunicacions que havia experimentat l’Europa del segle XIX havien fet sentir la necessitat d’una llengua de comunicació internacional. La proposta de Zamenhof no fou pas la primera ni seria tampoc l’última, però en aquesta havia sabut conjuminar elements que podien satisfer les necessitats de grups humans amb problemes lingüístics molt diversos.

El món científic i tècnic necessitava una llengua concebuda racionalment —com el sistema mètric decimal, per exemple—, capaç per a una expressió precisa i que fos compartida per la comunitat internacional; el moviment obrer, aleshores en ascens, sentia la necessitat d’una llengua comuna per a coordinar l’internacionalisme proletari, i aquesta havia d’ésser fàcil i ràpida d’aprendre; una llengua neutral, feta de nou, que no fos pròpia de ningú garantia la igualtat entre les diverses comunitats lingüístiques i apareixia com una alternativa a l’imperialisme lingüístic i cultural.

Durant els primers anys del segle XX es va difondre ràpidament l’interès per l’esperanto, però la primera guerra mundial fou un colp molt dur per al moviment esperantista. L’any 1917 moria Zamenhof desil·lusionat.

En el període d’entre guerres fou el moviment obrer qui va prendre la bandera de l’esperantisme, però la guerra d’Espanya i la segona guerra mundial tornaren a frenar-lo. Durant la guerra freda el moviment es va recloure en si mateix fins que la caiguda del mur de Berlín, l’aparició d’Internet i la mundialització de l’economia ens tornaren a recordar a tots la necessitat de trobar alternatives democràtiques a la imposició de llengües imperials.

L’opuscle que ara publiquem ha estat elaborat a partir dels materials de treball del curs d’esperanto que fem en el Casal Obrer i Popular Francesc Santacatalina, de València, i es basa en l’obra L’esperanto: Gramàtica i vocabulari bàsic, que el grup Ĝirona Espero va publicar al final del decenni dels vuitanta. Expressem el nostre agraïment més sincer a Ĝirona Espero i a ESPERANTO*CAT, que ens facilità l’accés a l’obra.

València, gener 2012 1 Reedició maig 2012 7

8

Gramàtica Alfabet Consta de 28 lletres: abcĉdefgĝhĥijĵklmnoprsŝtuŭvz Pronunciació Totes les lletres es pronuncien i cada lletra té un únic so. La seua pronunciació, comparada amb el català, és la següent: Lletra

Sona

a b c ĉ d e f g ĝ h ĥ i j ĵ k l m n o p r s ŝ t u ŭ v z

a b ts tx d e tancada (é) f g velar tj, tg h aspirada j castellana i i no vocàlica j catalana k l m n o tancada (ó) p r simple s sorda x t u u semivocal v (no confondre amb b) s sonora, z

Com en el mot

Exemple

Traducció

mà tambor potser escletxa condol bé, paper fil gat, guerra platja, fetge, puig_alt hall carajillo dit mai, iogurt pujar, fugir, peix_blau kamikaze mal mim nan glop, món pap cara sac grossa, els_savis caixa tot xucrut blau, Europa vent casa, trapezi, els_avis

aŭto balono citrono ĉevalo domo erinaco flago gitaro ĝirafo hundo ĥameleono insulo jodo ĵurnalo kato lupo monto najlo ombrelo pano robo skarabo ŝipo tondilo urso Eŭropo vulpo zebro

cotxe globus llimona cavall casa eriçó bandera guitarra girafa gos camaleó illa iode diari gat llop muntanya clau (de clavar) paraigua pa vestit escarabat nau (de navegar) tisores ós Europa guineu, guilla o rabosa zebra

9

Accentuació L’accent gràfic no existeix i l’accent tònic recau sempre sobre la penúltima vocal (les vocals són a, e, i, o, u; la j i la ŭ no ho són). Exemples: amiko, telefono, libro, piano, familio, aŭto, ambaŭ, ĵaŭdo, najlo, fajro Article L’article determinat té una única forma, la, invariable quant a gènere i nombre.

L’article indeterminat no existeix. L’article és utilitzat quan és conegut o definit el substantiu corresponent. hundo meblo

la hundo la meblo

un gos un moble

el gos el moble (conegut o definit)

Mi vidas hundon: Jo veig un gos (qualsevol) Mi vidas la hundon: Jo veig el gos (de què parlem, que és conegut en el discurs) Substantius Acaben sempre en -o. El plural es forma afegint una -j al singular. El femení es forma amb el sufix -in-. la kato la katino

el gat la gata

la katoj la katinoj

els gats les gates

Adjectius Acaben sempre en -a. El plural es forma afegint una -j al singular. No tenen gènere. alta knabo alta knabino

noi alt noia alta

altaj knaboj altaj knabinoj

nois alts noies altes

Adverbis derivats Acaben sempre en -e: bona ‘bo, bona’ > bone ‘bé’; bela ‘bell -a’ > bele ‘bellament’.

La domo estas sufiĉe bela: La casa és prou bonica.

Arrel i afixos Podem introduir, doncs, el concepte d’arrel. És la part del vocable que permet, 10

afegint-li terminacions, prefixos i sufixos, formar mots derivats. Per exemple, l’arrel de paroli ‘parlar’ és: parol’ D’ací podem formar: parolo ‘paraula’, paroli ‘parlar’, parola ‘expressat -ada de paraula’ (parola ordono ‘ordre de paraula’), parolado ‘parlament, discurs’, ekparoli ‘començar a parlar’, etc.

En un diccionari, registrar només un mot com a representant de l’arrel (ex. en aquest cas paroli) abreuja molt el seu contingut.

Pronoms personals mi vi ci li ŝi ĝi ni vi ili si oni

jo tu, vós, vostè, vosaltres, vostès tu (ús poc freqüent, sentit infantil, fins i tot despectiu) ell (masculí) ella (femení) ell, ella, allò (neutre) nosaltres vosaltres ells, elles es, se, si (reflexiu) hom, es, se (impersonal)

mi legas vi skribas ci ricevas li donas ŝi diras ĝi estas ni atendas vi atendas ili opinias kompreneble per si mem oni parolas Esperanton

Pronoms i adjectius possessius Es formen afegint una -a als pronoms personals. El plural es forma afegint una -j al singular. mia via lia ŝia ĝia nia ilia cia sia onia

meu, meva teu, teva; vostre -a; seu, seva (de vostè[s]) seu, seva (d’ell) seu, seva (d’ella) seu, seva (d’allò) nostre, nostra llur, seu, seva (d’ells, d’elles) teu, teva (forma molt poc usada) seu, seva (reflexiu) d’un hom, d’algú

mia instruisto via libro lia patro ŝia tablo ĝia vosto nia koko ilia ĉevalo cia libro sia lito oniaj vestaĵoj

11

Acusatiu La lletra -n afegida al final d’una paraula (substantiu, adjectiu o pronom) indica que és el complement directe d’un verb transitiu. Indica sobre què o qui recau l’acció del verb. Exemples: Mi manĝas panon Mi kantas belan kanzonon Mi kantas belajn kanzonojn Mi amas ŝin Nin amas ŝi Kato manĝas fiŝon Katon manĝas fiŝo

Menjo pa Canto una cançó bonica Canto (unes) cançons boniques Jo l’estimo (a ella) Ella ens estima (a nosaltres) Un gat es menja un peix Un peix es menja un gat

Recordem que el complement directe és aquell sintagma que esdevé subjecte quan l’oració es fa passiva: el pa és menjat per mi, etc.

L’acusatiu també pot aparèixer per a indicar la direcció (amb un verb de moviment) o en certes expressions de temps. Exemples: Mi iras Parizon Mi saltas sur la tablo Mi saltas sur la tablon La 10.an (= dekan) de februaro Mi dormas la tutan nokton

Vaig a París Salto sobre la taula Salto (cap a) sobre la taula El 10 de febrer Dormo tota la nit

Verbs Només hi ha una sola conjugació, sense cap verb irregular. Les terminacions són iguals per a totes les persones:

12

-i -as

infinitiu present

-is -os -us -u

passat futur condicional imperatiu subjuntiu

legi mi legas vi legas li, ŝi, ĝi legas ni legas vi legas ili legas mi legis... mi legos... mi legus... legu! mi legu

llegir jo llegeixo tu llegeixes ell/a llegeix nosaltres llegim vosaltres llegiu ells/es llegeixen jo llegia… jo llegiré… jo llegiria… llegeix!, llegiu! que jo llegeixi

Aquestes són les formes simples dels verbs; amb el verb esti i el participi (actiu o passiu) del verb es formen tots els temps compostos (en activa o en passiva).

Els sufixos dels participis són els següents:

Activa Passiva

Present -antleganta ‘que llegeix’ -atlegata ‘que és llegit’

Passat -intleginta ‘que va llegir’ -itlegita ‘que fou llegit’

Futur -ontlegonta ‘que llegirà’ -otlegota ‘que serà llegit’

Exemples del verb esti en present amb els tres participis actius:

Mi estas leganta: Jo estic llegint.

Li estas leginta: Ell ha llegit.

Ŝi estas dormonta: Ella ha de dormir.

Exemples del verb esti en passat amb els tres participis actius:

Mi estis leganta: Jo estava llegint.

Li estis leginta: Ell havia llegit.

Ŝi estis dormonta: Ella havia de dormir.

Exemples del verb esti en futur amb els tres participis actius:

Mi estos leganta: Jo estaré llegint.

Li estos leginta: Ell haurà llegit.

Ŝi estos dormonta: Ella haurà de dormir.

Exemples del verb esti en present amb els tres participis passius:

Mi estas amata: Jo sóc estimat.

Li estas amita: Ell ha estat estimat.

Ŝi estas amota: Ella ha de ser estimada.

Exemples del verb esti en passat amb els tres participis passius:

Mi estis amata: Jo era estimat.

Li estis amita: Ell havia estat estimat.

Ŝi estis amota: Ella havia de ser estimada.

Exemples del verb esti en futur amb els tres participis passius:

Mi estos amata: Jo seré estimat.

Li estos amita: Ell haurà estat estimat.

Ŝi estos amota: Ella haurà d’ésser estimada.

Gerundi Els mateixos sufixos dels participis serveixen per a formar el gerundi, però reempla13

çant la terminació d’adjectiu -a per la d’adverbi -e. legante ‘llegint’ leginte ‘havent llegit’ legonte ‘havent de llegir’ legate ‘essent llegit’ legite ‘havent estat llegit’ legote ‘havent d’ésser llegit’ Preposicions Indiquen la relació de la paraula o frase on s’aplica amb la resta de l’oració. al anstataŭ antaŭ apud ĉe ĉirkaŭ da de dum ekster el en ĝis inter je kontraŭ krom kun laŭ malgraŭ per po por post preter pri pro sen sub super sur tra trans 14

a, cap a en lloc de davant de, abans de prop de, al costat de a, a casa de, entre al voltant de de (mesura, quantitat) de (procedència, posssessió) durant, mentre fora, fora de de (origen, matèria) en, dins, dintre fins, fins a entre a (preposició indeterminada: indica temps o té valor abstracte) contra, enfront de a més, llevat de amb, en companyia de segons malgrat, tot i que per mitjà de, amb (instrument) a raó de per a (finalitat) després, darrere de més enllà de sobre, referent a a causa de sense sota, sota de per damunt de sobre, damunt a través de a l’altra banda de

Connectors Enllacen oracions. Els més habituals són: anstataŭ antaŭ ol aǔ ĉar ĉiam kiam ĉu ĉu... ĉu... do ĝis kiam ja ju pli... des pli... kaj kaj cetere, kaj tiel plu ke kondiĉe ke kontraŭe kvankam malgraŭ nek por ke same kiel se se nur sed sekve tamen

en lloc de abans de o car, donat que sempre que interrogativa: potser?, si (dubte) ja... ja... (disjuntiva) doncs fins que... veritablement com més... més... i (copulativa) etcétera (kc., ktp) que a condició que contrariament encara que malgrat, tot i que ni per tal que així com si amb que però conseqüentment tanmateix

Interjeccions Fi! Ha! He! Ho! Hura!

Ve!

Menyspreable!

Ah! Eh! Oh! Vítor!, Hurra!

Llàstima!

Comparatius d’igualtat: de superioritat: d’inferioritat:

tiel … kiel … (tant … com...) pli … ol … (més … que …) malpli … ol … (menys … que …)

15

Superlatius absolut: tre relatiu superioritat: la plej … el … relatiu inferioritat: la malplej … el …

molt el més … de … el menys … de...

Numerals 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

unu du tri kvar kvin ses sep ok naŭ dek

11 12 20 21 30 100 200 1000 2000 3333

dek-unu dek-du dudek dudek-unu tridek cent ducent mil du mil tri mil tricent tridek-tri

Els ordinals es formen afegint una -a: unua ‘primer -a’, dua ‘segon -a’, etc.

Els adverbis numerals, afegint una -e: unue ‘primerament’, due ‘en segon lloc’, etc.

Els substantius numerals, afegint una -o: unuo ‘una unitat’, dudeko ‘una vintena’, etc.

Els partitius, afegint -ono: duono ‘una meitat’, kvarono ‘un quart’, etc.

Els múltiples, afegint -oblo: duoblo ‘doble’, trioblo ‘triple’, etc.

Els numerals col·lectius, afegint -ope: duope ‘de dos en dos’, etc.

Formació de mots 1. Diversos mots poden formar-se d’una mateixa arrel variant la terminació: frato ami feliĉa

germà estimar feliç

frata amo feliĉe

fraternal amor feliçment

2. Les paraules compostes es formen per juxtaposició, col·locant al darrera la paraula principal. El compost Mot1mot2 equival a la perífrasi Mot2 + de + Mot1, Mot2 + en + Mot1, Mot2 + por + Mot1, etc. El mot que qualifica, posat al davant, sovint perd la terminació: manĝoĉambro (manĝo + ĉambro) ‘menjador’: cambra de menjar. També podem escriure manĝ-ĉambro 16

poŝtmarko (poŝto + marko) ‘segell de correus’.

De vegades s’hi posa un guió, per fer més clara la comprensió. Ambdues formes, amb guió o sense, són correctes.

Fóra incorrecte fer aquesta construcció amb un adjectiu. Per exemple, doma porto no és ‘porta de casa’, sinó ‘porta domèstica’; infer-porto, ‘porta de l’infern’; infera porto, ‘porta infernal’.

Prefixos bodisekeksfigemalmisprare-

Parentiu que resulta del matrimoni: patro ‘pare’ > bopatro ‘sogre’ Disseminació, desunió: doni ‘donar’ > disdoni ‘repartir’ Començament d’acció: krii ‘cridar’ > ekkrii ‘exclamar’ Ex-, que ja no és: kaptito ‘captiu’ > ekskaptito ‘ex-captiu’ Moralment dolent: homo ‘persona’ > fihomo ‘canalla’ Reunió d’ambdós sexes: patro ‘pare’ > gepatroj ‘pares (pare i mare)’ La idea contrària: nova ‘nou, nova’ > malnova ‘vell -a’ Erroni, deficient: kompreni ‘comprendre’ > miskompreni ‘comprendre malament’ Remot, llunyà en el temps: historio ‘història’ > prahistorio ‘prehistòria’ Repetició: fari ‘fer’ > refari ‘refer’

Sufixos -aĉ-ad-aĵ -an-ar-ĉj-

Mal estat, mala qualitat: libro ‘llibre’ > libraĉo ‘llibrot’ Durada d’una acció: paroli ‘parlar’ > paroladi ‘fer un discurs’ Qualitat concreta: trinki ‘beure’ > trinkaĵo ‘beguda’ Membre, partidari, habitant: urbo ‘ciutat’ > urbano ‘ciutadà’ Reunió, conjunt: arbo ‘arbre’ > arbaro ‘bosc’ Diminutiu afectuós masculí: Jozefo ‘Josep’ > Joĉjo ‘Pepet’

17

Grup de partícules o veus simples En columnes els 5 quantificadors (indiquen quantitat). En fileres els 9 qualificadors.

IAlgú

KiQuin

TiAquell

ĈiTot

-O Cosa

IO KIO TIO ĈIO Alguna cosa Quina cosa Aquesta cosa Tota cosa

-A De:Classe

IA Alguna classe

KIA Quina classe

TIA Aquesta classe

ĈIA NENIA Tota classe Cap classe

-U Persona

IU Algú

KIU Qui

TIU Aquell

ĈIU Tota persona

-ES De_persona

IES D’algú

KIES De qui

TIES D’aquestes persones

ĈIES NENIES De tothom De ningú

-AL Causa

IAL Alguna causa

KIAL Quina causa

TIAL ĈIAL NENIAL Aquesta causa Tota causa Cap causa

-AM Temps

IAM Algun temps

KIAM Quin temps, quan

NENIAM TIAM ĈIAM Aquell temps, Tot temps, Cap temps, sempre aleshores mai

-E Lloc

IE Algun lloc

KIE On

TIE Aquell lloc, alli

ĈIE Tot lloc, per tot arreu

NENIE En cap lloc, enlloc.

-EL Manera

IEL Alguna manera

KIEL Quina manera

TIEL Tal manera

ĈIEL Tota manera

NENIEL Cap manera

-OM Quantitat

IOM quelcom

KIOM quant

TIOM tant

ĈIOM tot

NENIOM no res

Les files de iu, kiu... i ia, kia... formen el plural, com sempre amb -j.

Com veieu, és una estructura d’una bella i simple simetria.

18

NeniCap NENIO Cap cosa

NENIU Cap persona

Gramàtica resumida de Dr. Zamenhof: Les setze regles 1. L’esperanto només té l’article determinat la, igual per a tots els gèneres, nombres i casos. Manca d’article indeterminat.

2. El nom substantiu acaba en -o. Per formar el plural s’afegeix una j al singular. La llengua només té dos casos: nominatiu i acusatiu. Aquest últim es forma afegint una -n al nominatiu. Els altres casos es formen mitjançant preposicions (el genitiu amb de (de), el datiu amb al (a), l’ablatiu amb kun o amb altres preposicions, segons el sentit).

3. L’adjectiu acaba en -a. Els seus casos i plural es formen com en els substantius. El grau comparatiu es forma amb el mot pli (més) , el superlatiu amb plej (el més); per al comparatiu hom utilitza la preposició ol.

4. Els adjectius numerals cardinals (no es declinen) són: unu (1), du (2), tri (3), kvar (4), kvin (5), ses (6), sep (7), ok (8), naŭ (9), dek (10), cent (100), mil (1000). Les desenes i centenes es formen per la simple reunió dels esmentats numerals. Als adjectius numerals cardinals s’afegeix: la terminació a de l’adjectiu, per a formar els numerals ordinals; -obl- per als múltiples; -on- per als fraccionaris; -op- per als col·lectius. Po abans dels cardinals forma els distributius.

5. Els pronoms personals són: mi (jo), ci (tu -informal-), li (ell), ŝi (ella), ĝi ( per a singular d'animals o coses), si (es, si, reflexiu), ni (nosaltres), vi (tu -formal-, vostè, vostès, vosaltres), ili (ells, elles), oni (es, un, hom). Afegint-los la terminació -a de l’adjectiu es formen els adjectius o pronoms possessius. Els pronoms es declinen com els substantius.

6. El verb no es varia segons les persones i els nombres. El present acaba en -as, el passat en -is, el futur en -os, el condicional en -us, l’imperatiu en -u i l’infinitiu en -i.

Els participis (amb sentit adjectiu o adverbial) actius, en -ant- el present, en -int- el passat i en -ont- el futur. Els participis passius, en -at- el present, en -it- el passat i en -ot- el futur. La veu passiva es forma amb el verb esti (ser) i el participi passiu del verb que es conjuga. El “de” o el “per” de l’ablatiu agent es tradueixen per de.

7. L’adverbi acaba en -e. Els seus graus de comparança es formen com els de l’adjectiu.

8. Totes les preposicions regeixen per si mateixes el nominatiu.

9. Tota paraula es pronuncia de la mateixa manera com s’escriu.

10. L’accent tònic cau sempre sobre la penúltima síl·laba.

19

11. Les paraules compostes es formen per la simple reunió dels elements que les formen. En elles, la paraula fonamental va sempre al final. Els sufixos o terminacions es consideren paraules.

12. Si a la frase ja hi ha una paraula negativa no s’escriu l’adverbi ne (no).

13. Per a indicar direcció de moviment, la paraula que indica el lloc on es va porta la terminació de l’acusatiu.

14. Tota preposició té en esperanto un sentit invariable i ben determinat, que fixa la seva ocupació. No obstant això, quan el sentit que volem expressar no indica amb tota claredat quina preposició hem d’emprar, usarem la preposició je, que no té significat propi. Aquesta regla no danya la claredat, perquè en tals casos, totes les llengües empren qualsevol preposició, sense més norma que el costum. En comptes de je es pot emprar també l’acusatiu, si no crea ambigüitat.

15. Les paraules “estrangeres”, o sigui aquelles que la majoria de llengües han tret d’un mateix origen, no sofreixen alteració en passar a l’esperanto, però adopten la seva ortografia i les seves terminacions. No obstant això, de les distintes paraules derivades d’una mateixa arrel, és preferible emprar inalterada solament la paraula fonamental, i formar les altres segons les regles de l’esperanto.

16. Les terminacions -a de l’article i -o del substantiu en singular poden suprimir-se, i substituir-se per un apòstrof.

Bonan lernadon! (bon aprenentatge)

20

Vocabulari

ĉ>ç

A abelo abio aboni absurda abunda aĉeti adiaŭ admiri admoni adori adreso aero afabla afero afiŝo afranki agi agrabla aĝo ajlo ajn akceli akcidento akiri akompani akordo akra aktoro aktuala akurata akuŝi akvo

abella avet abonar-se absurd àcid comprar adéu admirar amonestar adorar adreça aire afable afer cartell franquejar actuar agradable edat all qualsevol accelerar accident adquirir acompanyar acord agut actor actual puntual parir aigua

al alia almenaŭ almozo alta alterni aludi alumeto ambicio amaso ambaŭ ami amiko amori amplekso amuzi anaso angulo angulo anĝelo animo ankaŭ ankoraŭ anonci ansero anstataŭ antaŭ antikva aparato aparta aparteni apatio apenaŭ

a altre almenys almoina alt alternar aludir llumí ambició multitud ambdòs estimar amic fer l'amor amplària divertir ànec angle cantó àngel ànima també encara anunciar oca en lloc de abans antic aparell a part pertànyer apatia quasibé no

21

apenaŭ aperi aplaŭdi apliki apogi apoteko aprilo aprobi apud apud araneo aranĝi arbitra arbo ardi aresti arĝento ario arko armeo artiklo arto asekuri aserti asocio aspekto aspiri ataki atendi atenta atesti atingi aŭ aŭdi aŭgusto aŭskulti aŭto aŭto aŭtoritato 22 aŭtuno

quasibé no aparèixer aplaudir aplikar recolzar farmàcia abril aprovar prop de al costat aranya arreglar arbitrariament arbre cremar arrestar argent ària arc exèrcit article art assegurar afirmar associació aspecte aspirar atacar esperar atent testimoniar assolir o escoltar agost escoltar cotxe automòbil autoritat tardor

aŭtuno avara avenuo averti aviadilo avida avo azeno azilo

tardor avar avinguda advertir avió àvid avi ase asil

B babili baki baldaŭ balai balanci balbuti balo baloti bani bankedo banko bankroto bapti barakti barbo barelo bari bastono batali bati bazo bedaŭri bedo bela bendo beni benko benzino

xerrar fornejar aviat escombrar balancejar balbucejar ball (saló) votar banyar banquet banc fallida batejar resistir-se barba barril barrar bastó batallar pegar base lamentar bancal bell cinta beneir banc (seure) benzina

benzino bero besto bezoni biblioteko biciklo biero bifsteko bildo bileto birdo blanka bleki blinda blonda blovi blua blufo boato bojkoti boli bombo bona bordo boto botelo bovlo bovo brako branĉo brasiko brava bremso breto briko brili broso broŝuro brovo bruli

benzina baia bèstia necessitar biblioteca bicicleta cervesa bistec imatge bitllet ocell blanc -a bramar cec ros bufar blau blava bluf bot (barca) boicotejar bollir bomba bo vora bota ampolla bol bou braç branca col brau brava fre prestatge maó brillar raspall llibret cella cremar

bruli bruna bruo brusto bruto bubo buĉi budo bukedo buldozo bulko bulo bulteno burĝo buŝo butero butiko butono

cremar bru soroll pit bèstia vailet matar (bestiar) tenda pom (ramell) bulldozer panet bola butlletí burgès boca mantega botica botó

C cedi celo centro cenzuro cerbo certa cetera cifero cigaredo cindro cirklo cirkonstanco cirkuli citi civila

cedir objectiu centre censura cervell cert restant xifra cigarreta cendra cercle circumstància circular citar civil

23

Ĉ ĉagreni ĉambro ĉapelo ĉapitro ĉapo ĉar ĉarma ĉaro ĉasi ĉasta ĉe ĉefo ĉeko ĉemizo ĉeno ĉerizo ĉerpi ĉesi ĉevalo ĉi ĉia ĉial ĉiam ĉie ĉiel ĉielo ĉies ĉifi ĉio ĉiom ĉirkaŭ ĉiu ĉokolado ĉu

24

D disgustar cambra (habitació) barret capítol gorra car (puix) encisador -a carro caçar cast -a en, a casa de, a ca cap (director) xec camisa cadena cirera pouar cessar cavall aci prop cada mena de per totes raons sempre arreu de totes maneres cel de tots rebregar tot tota quantitat al voltant cadascú xocolata si, pregunta

da damaĝi danci danki danĝero dato daǔri de debato deca decembro decidi dediĉi defendi deĵori deklari deklivo dekstra delegi delikata demandi demokrato densa dento dependi deponi des... pli desegni deserto destini detalo detrui devi dezerto deziri diablo difekti diferenco

de (quantitat) perjudicar dansar agrair perill data durar de, des de debat decent desembre decidir dedicar defensar estar de servei declarar declivi dret delegar delicat -ada preguntar demòcrata dens -a dent dependre dipositar tant... més dibuixar postres destinar detall destruir deure desert desitjar diable espatllar diferència

diferenco difini digesti dika diligenta dimanĉo dio direkto diri disko diskuti disponi disputi distanco distri diveni diversa dividi dizerti do dogano dogmo doktoro dolĉa doloro domaĝo domo donaci doni dormi dorso drato drinki droni dubi dum dungi

diferència definir digerir gruixut -uda diligent diumenge déu direcció dir disc discutir disposar disputar distància distraure endevinar divers -a dividir disertar doncs duana dogma doctor dolç dolor greu,llàstima cas regalar donar dormir esquena filferro beure massa ofegar-se dubtar durant contractar

E ebeno eble ebria êc eduki edzo efektiva efika egala ekonomio eksciti ekskurso ekspluato ekspozicio ekster ekzakta ekzameni ekzemplo ekzerco ekzisti el elekti elektro embaraso emerita en energio enigmo entrepreni enui envii epoko erari escepti esenco esperi esplori

plà possible embriac fins i tot educar marit efectiu eficaç igual economia excitar excursió explotació exposició fora de exacte examinar exemple exercici existir de (origen) elegir electricitat embaràs jubilat -ada en (dins) energia enigma emprendre avorrir-se envejar época errar exceptuar essència esperar (desitjar) explorar 25

esprimi esti estimi estingi etaĝo etendi eterna etoso evento eventuala evidenta eviti

expressar ésser estar apreciar apagar pis, planta estendre etern ambient esdeveniment eventual evident evitar

F fabelo facila fadeno fajro fako fakturo fakultato falĉi faldi fali falsi familio famo fanatika fandi fanfaroni fari fariĝi farmi farmo farti faruno fasti faŝismo 26 febro

faula fàcil fil foc especialitat factura facultat segar plegar caure falsificar familia fama fanàtic -a fondre fanfarronejar fer fer-se arrendar terres granja estar (de salut) farina dejunar feixisme febre

febro februaro feki feliĉa femuro fendi fenestro ferio fero fermi fervoro festi fianĉo fiasko fidela fidi fiera fiksi filmo filo fingro fini firma fiŝo flago flamo flanko flari flati flava flegi fleksi fliki flirti floro flugi flui flustri foiro fojo

febre febrer defecar feliç cuixa esquerdar finestra festiu (dia) ferro tancar fervor celebrar promès fracàs fidel fiar-se orgullós -osa fixar film fill dit acabar ferm -a peix bandera flama costat flairar adular groc groga cuidar malalts flexionar apedaçar flirtejar flor volar fluir xiuxiuejar fira vegada

fojo folio fondi fonto for forgesi forko forno forta fortika fosi fosto foti frakasi frandi franko frapi frato fraŭlo fremda freneza freŝa fromaĝo frosto froti frua frukto frunto fulmo fumo fundo funebro fungo funkcii funto furioza fuŝi futo

vegada fulla fundar font lluny oblidar forqueta forn fort robust cavar pal fotografiar trencar llaminejar franc picar germà solter, fadrí estranger -a boig boja, foll -a fresc formatge gelada fregar aviat fruit front llamp fum fons dol bolet funcionar lliura furiós -osa malmetre peu (mesura)

G gaja gajni ganto gardi gaso gasto gazeto genuo glacio gladi glata glaso glavo gliti glori glui gorĝo grajno grado granda graso gratuli grava greno grimpi griza grumbli grundo grupo gusto guto gvidi

content guanyar guant guardar gas hoste periòdic genoll gel, glaç planxar llis -a got espasa relliscar glorificar enganxar gorja gra grau gran greix felicitar important gra, cereal enfilar-se gris -a rondinar sòl, terra, paviment grup gust gota guiar

27

Ĝ ĝardeno ĝemi ĝenerala ĝeni ĝentila ĝis ĝoji ĝui ĝusta

jardí gemecar general molestar cortès -esa fins a estar joiós -osa gaudir exacte -a

H ha hajlo haki halti haro haŭto haveno havi hazardo hejmo hejti hela helpi herbo heredi heziti hieraŭ hipokrita historio ho hodiaŭ homo honesta honoro honti horloĝo 28 horo

ah! calamarsa destralejar aturar-se cabell pell port tenir atzar llar escalfar clar ajudar herba heretar dubtar ahir hipòcrita història oh! avui persona, ésser humà honest -a honor avergonyir-se rellotge hora

honoro honti horloĝo horo hospitalo hotelo humila hundo

honor avergonyir-se rellotge hora hospital hotel humil gos

Ĥ ĥaoso ĥimero ĥimiko ĥirurgio ĥolero ĥoro

caos quimera química cirurgia còlera (malaltia) cor (de cant)

I ia iam ial ie iel ies ideo ideala ignori imagi imiti impeto imposto impresi incit indigno industrio infano infekti infero influo informo

alguna mena de algun temps per alguna raó en algún lloc d’alguna manera d’algú idea ideal ignorar imaginar imitar ímpetu impost impressionar incitar indignació indústria infant, nen, criatura infectar infern influència informe

informo inĝeniero iniciati inklino inko insekto insigno insisti instigi instrui insulo insulti inteligenta intenco inter intereso interna interpreti invadi inviti io iom iri iu

informe enginyer iniciar inclinació tinta insecte insígnia insistir instigar instruir illa insultar inel·ligent intenció entre interès intern -a interpretar invadir invitar quelcom una mica anar algú

Ĵ ĵaluza ĵaŭdo ĵazo ĵeti ĵus

gelós -osa dijous jazz llançar tot just, adés

K

kaĉo kadro kafo kaĝo kaj kajero kajo kaldrono kalendaro kalkuli kalsono kalumnii kamarado kampo kandelo kanti J kanzono kapabla kapo ja veritablement kapti jam ja kara jaro any je a, en (no en l’espai) karbo karesi jen heus ací karno jes sí ju (pli) des (pli) com (més) tant (més) karto kasedo juĝi jutjar kaserolo juna jove kaŝi jupo faldilla kateno justa just -a kato kaŭĉuko

sopetes marc café gàbia i quadern andana caldera calendari calcular calçotets calumniar camarada camp candela cantar cançó capaç cap capturar apreciat -ada carbó acaronar carn targeta caset casserola amagar cadena gat cautxú

29

kato kaŭĉuko kaŭzo kavo kazo ke kelka kelkaj kelo kemio kerno kesto kia kial kiam kie kiel kies kilogramo kilometro kino kio kiom kiso kiu klaĉi klara klaso klera klini klopodi klubo knabo koko kokoso kolbaso kolekti koleri kolo 30 koloro

gat cautxú causa cavitat cas que qualque alguns -es celler química nucli, pinyol capsa quin -a per què quan on com de qui quilògram quilòmetre cinema què quant petó qui xafardejar clar -a classe instruït -ïda inclinar procurar club xicot gall anca botifarra aplegar enfadar-se coll color

koloro kombi komenci komerco komforto komitato komisio kompari kompato komplezi kompliki kompreni komuna komuniki koncerni kondamni kondiĉo konduki konduti konfesi konfidi konfirmi konfiski konforma konfuzi kongreso koni konjekti konkludi konkreta konscia konscienco konsenti konservi konsideri konsili konsisti konsoli konstanta konstati

color pentinar començar comerç confort comité comissió comparar compassió complaure complicar comprendre comú -una comunicar concernir condemnar condició conduir comportar-se confessar confiar confirmar confiscar conforme confondre congrés conèixer conjecturar concloure concret conscient consciència consentir conservar considerar aconsellar consistir consolar constant constatar

konstati konsterni konstrui kontakto kontenta kontesti kontraŭ kontroli konveni konvinki kopii korbo korekti korespondi koro korpo korto kosti kostumo kotizi koverto kovri kraĉi krado krajono krampo krano kredi krei kremo krepusko kreski kreto krevi krii krimo kripla kritiki kroĉi krom

constatar consternar construir contacte content -a discutir contra controlar convenir convèncer copiar cistell corregir correspondre cor cos pati costar vestit cotitzar sobre (de carta) cobrir escopir reixa llapis ganxo aixeta creure crear crema capvespre creixer guix esclatar cridar crim mutilat -ada kriticar enganxar a més; sinó

krom kruco kruĉo kruda kruela kruro kruta k.t.p. kudri kuglo kuiri kuko kulero kulpa kulturo kun kune kupono kuraĝa kuraci kuri kurso kurteno kuŝi kutimi kuvo kuzo kvadrato kvalito kvankam kvanto kvartalo kvazaŭ kvieta

a més; sinó creu càntir cru crua, tosc -a cruel cama pendent etc. cosir bala cuinar pastís cullera culpable cultura amb juntament cupó valent -a curar córrer curs cortina jaure acostumar cubell cosí quadrat qualitat encara que quantitat barri com si quiet -a

L la labori laca

el, la, els, les treballar cansat -ada

31

laca lado lago lakto lama lampo lano lando lango larĝa larmo lasi lasta laŭ laŭdi laŭte lavi leciono ledo legi legomo leĝo lerni lerta letero levi libera libro ligi ligno limo lingvo linio lipo listo literaturo litero lito liveri logi 32 loĝi

cansat -ada llauna llac llet coix -a llàntia llana país llengua (boca) ample -a llàgrima deixar darrer segons lloar, elogiar en veu alta llavar, rentar lliçó cuir llegir llegum llei aprendre hàbil carta aixecar lliure llibre lligar fusta límit llengua (idioma) línia llavi llista literatura lletra llit lliurar atraure residir

logi loĝi loko longa lui ludi lukti luli lumo lundo luno luti

atraure residir lloc llarg llogar jugar lluitar bressolar llum dilluns lluna soldar

M magazemo maizo majo makulo malgraŭ malica mamo manĝi maniero maniko manki mano marĉo mardo marki maro marŝi martelo marto masoni mastro maŝino mateno materialo materio matura

magatzem moresc, dacsa maig taca malgrat maliciós -osa mamella menjar manera mànega moresc dacsa mà bassa dimarts marcar mar caminar martell març fer cases amo màquina matí material matèria madur

materio matura meblo medio mediti meĥaniko mem membro memori mencii mendi mensogi menstrui menuo meriti merkredo metalo meti metio metodo metro mezo mezuri mielo mieno migri miksi milda milito minaci minus miri mizero modera moderna moki mola momento monato

matèria madur moble medi meditar mecànica si mateix membre recordar esmentar demanar mentir menstruar menú merèixer dimecres metall col·locar ofici mètode metre mig (punt mitjà) mesurar mel cara migrar barrejar suau guerra amenaçar menys (–) admirar-se misèria moderat -ada modern burlar-se tou tova moment mes

monato mondo mono monotona monto montri mordi morgaŭ moro morti moto motoro movi mueli muĝi multaj murdi muro muskolo muso muŝo muta muzeo muziko

mes món diner monòton -a mont mostrar mossegar demà costum popular morir lema, mot motor moure moldre mugir molts -es assassinar paret múscul ratolí mosca mut muda museu música

N naĝi naiva najbaro najlo naski naturo naŭzi nazo ne nebulo necesa negoco neĝo

nadar ingenu -ènua veí clau (de clavar) parir naturalesa fer ois nas no boira necessari -ària negoci neu

33

negoco neĝo nek nenia nenial neniam nenie neniel nenies nenio neniu nepo nepra nervo nesto neta neŭtrala nevo nigra nito nivelo nobla nodo nokto nomo nombri nordo normala noti nova nu nubo nuda nukso nulo numero nun nur nutri 34

negoci neu ni cap mena de per cap raó mai enlloc de ningú de cap manera no res ningú nét irremissible nervi niu net -a neutral nebot negre -a rebló nivell noble nus nit nom nomenar nord normal anotar nou nova doncs bé núvol nus nou (fruit) zero número ara només, solament alimentar

O obei objekto observi obstina odoro ofendi oferi ofico ofte okazi okzidento oktobro okulo okupi ol oleo ombrelo ombro ondo onklo opinii oportuna oranĝo ordinara ordo ordono orelo orfo organizi oriento originala origino ornami oro oscedi osto ovo

obeir objecte observar obstinat -ada olor ofendre oferir ofici sovint ocórrer oest occident octubre ull ocupar que oli ombrel·la ombra ona oncle opinar oportú -una taronja ordinari -ària ordre (harmonia) ordre (manament) orella orfe organitzar est, orient original origen adornar or badallar os ou

P pacienco paco pafi pagi paĝo pajlo paki pala palpebro palpi paneo pano pantalono pantoflo papago papero papilio papo pardoni parenco parko parkere paro paroli partio parto pasi pasio pasko pasporto pastro paŝi patro paŭsi paŭti paŭzo peco pejzaĝo

paciència pau disparar pagar pàgina palla empaquetar pàl·lid parpella palpar averia pa pantalons sabatilla papagai paper papallona papa perdonar parent parc de memòria parell, parella parlar partit partit passar passió pasqua passaport capellà caminar a pas pare calcar fer morros pausa tros, bocí paisatge

pejzaĝo peki peli pendi penetri peni pensi pensio penti pentri per perdi perei perei perfekta perfidi periodo permesi persekuti persisti persono persvadi pesi peti pezi pia piedo piki pilko pilolo pinĉi pinglo pinto pioĉo pipo pipro piro pizo placo plaĉi

paisatge pecar empènyer penjar penetrar esforçar pensar pensió, renda penedir-se pintar per mitjà de perdre morir morir perfecte trair període permetre perseguir persistir persona persuadir pesar pregar ésser pesant pietós -osa peu picar pilota píndola pessigar agulla de cap punta cim aixada pipa pebre pera pèsol plaça plaure

35

placo plaĉi plado plafono planko plano planti plasto plata plej plena plendi plezuro pli plori plu plugi plumbo plumo pluraj plus pluvo po poemo poento poezio politiko polvo pomo ponto popolo populara por pordo porko porti posedi post postuli 36 poŝo

plaça plaure plat (aliment) sostre sòl, paviment plànol plantar plàstic pla plana(horitzontal) més (superlatiu) ple plena queixar-se plaer més (comparatiu) plorar més (duració) llaurar plom ploma diversos més (addició) pluja a raó de poema punt (joc) poesia politica pols poma pont poble popular per a (objectiu) porta porc portar posseir després exigir butxaca

poŝo poŝto potenco poto povi praktiki pravi precipe preciza preferi preĝi prelego premi preni prepari presi preskaŭ preta pretendi preter prezenti prezidi prezo pri principo printempo pro problemo proceso produkti profesio profesoro profito profunda programo progresi projekto prokrasti proksima promeni

butxaca correu potència, poder pot, olla poder practicar tenir raó principalment precís -isa preferir pregar conferència prémer, pressionar prendre preparar imprimir quasi, gairebé prest -a pretendre més enllà de presentar presidir prezo sobre principi primavera a causa de problema procés produir professió professor profit, benefici profund -a programa progressar projecte ajornar, retardar pròxim -a passejar

promeni promesi prononci propra prosperi protekti protesti provi provizora provizi prudenta prunti pruvi publika pugno pulmo pulovero pulvo puni punkto pupo pura puŝi puto putri

passejar prometre pronunciar propi pròpia prosperar protegir protestar provar provisional proveir prudent deixar probar públic -a puny pulmó jersei pólvora castigar punt nina net, pur empènyer, espentar pou podrir-se

R rabi racio radio radiko rado rajdi rajto raketo rakonti rampi rando rango

robar raó ràdio arrel roda cavalcar dret coet contar arrossegar-se vora rang

rango rapida raporto raso raspi reaktoro reala reciproka redakti refuti regi regiono registri regno regulo reĝo reklamo rekomendi rekompenci rekta relo religio remi rendevuo renkonti reno renversi respekto respondi respubliko resti reto revi revuo rezervi rezigni rezisti rezoni rezulti ribeli

rang ràpid -a reportatge raça raspar reactor real recíproc -a redactar refutar regir, governar regió registrar regne regla rei anunci recomanar recompensar directe rail religió remar cita trobar algú ronyó capgirar respecte respondre república romandre xarxa somniar revista reservar renunciar resistir raonar resultar revoltar-se

37

ribeli ricevi riĉa ridi rifuĝi rifuzi rigardi rigida rigora rikolti rilati rimarki rimedo ripari ripeti ripozi riproĉi riski rivero rizo robo roko rolo romano rompi ronda rosti rozo rubando rubo rubriko ruĝa ruli ruza

revoltar-se rebre ric -a riure refugiar-se refusar mirar rígid -a rigorós -osa collir relacionar-se remarcar mitjà reparar repetir reposar retraure, reprotxar arriscar riu arròs vestit roca rol, paper novel·la trencar, rompre rodona rostir rosa cinta runa rúbrica roig roja, vermell -a rodar astut -a

S sabato sablo 38 sago

dissabte sorra arena sageta, fletxa

sago saĝa sako salajro salo salono salti saluti sama sana sango sankta sapo sati saŭco savi scienco se sed segi seĝo seka sekreta sekretario sekso sekundo sekura sekvi semajno semi sen senco sendi senti serĉi serena serio serioza serpento seruro

sageta, fletxa sensat -a sac salari sal saló saltar saludar mateix -a sa sana sang sant -a sabó estar tip, fart salsa salvar ciència si però serrar cadira sec secret secretari sexe segon (temps) segur seguir setmana sembrar sense sentit enviar sentir buscar serè serena sèrie seriós -osa serp pany

seruro servi severa sezono sidi signalo signifi signo silabo silenti silko simi simila simpatio simpla sincera sindikato singulto sinjoro sistemo sitelo situacio skatolo skemo skio skizi sklavo skrapi skribi skui slango slipo sobra societo soifi sojlo sola soldato solena solidara

pany servir sever estació de l’any seure senyal significar signe síl·laba callar seda simio similar simpatia simple sincer -a sindicat singlot senyor sistema galleda situació capsa esquema esquí esbossar esclau gratar escriure sacsejar argot titxaarxiu sobri sòbria societat tenir set llindar sol -a (soledat) soldat solemne solidari -ària

solidara solvi somero sonĝo soni sonora sopiri sorĉi sorto sovaĝa spaco speciala specimeno speco spegulo spektaklo spermo sperta spezo spico spinaco spino spiri spirito spite sporto sprita spuro stacio stadio stagni stalo stelo sterko sterni stomako stranga strato streĉi streko

solidari -ària resoldre estiu somni sonar sonor -a sospirar encisar sort salvatge espai especial mostra espècie mirall espectacle esperma expert operació (diners) espècia espinac espinada respirar esperit malgrat esport enginyós indici estació estadi estancar estable estrella fem estendre estómac estrany carrer estirar ratlla

39

streko striko studento studi stulta sub subite suĉi sudo suferi sufiĉa sufoki sugesti sukcesi sukero sulko suno super supera supo suozi supre sur surda surprizi suspekti svarmi sveni svingi

ratlla vaga estudiant estudiar estúpid sota sobtadament xuclar sud sofrir suficient ofegar suggerir reeixir sucre solc sol (astre) per damunt superior sopa suposar a dalt sobre sord sorprendre sospitar pul·lular desmaiar-se brndar

Ŝ ŝafo ŝajni ŝanceli ŝanco ŝanĝi ŝarĝi ŝati 40 ŝelo

cabra semblar oscil·lar sort canviar crregar apreciar escorça

ŝelo ŝerci ŝipo ŝiri ŝirmi ŝlosi ŝmiri ŝnuro ŝoforo ŝoki ŝoveli ŝovi ŝpari ŝpruci ŝranko ŝraŭbo ŝtalo ŝtato ŝteli ŝtofo ŝtono ŝtopi ŝtrumpo ŝtupo ŝuldi ŝultro ŝuti ŝuo ŝvebi ŝveli ŝviti

escorça bromejar vaixell estripar abrigar tancar untar corda xòfer xocar, escandalitzar recollir amb pala fer lliscar estalviar brollar armari cargol, vis acer estat robar tela pedra tapar mitja (vestir) graó deure espatlla vessar sabata surar inflar-se suar

T tabako tabelo tablo tabulo tago tajdo

tabac taula (calcular) taula (moble) tauló dia marea

tajdo tajloro tajpi taksi talio tamen tapiŝo tasko taso taŭgi teatro teda tegmento teĥnico tekniko teksto telefono telero lelevido temo tendo teni tenti teo teorio tereno terno tero teruro tial tiam tie tie ĉi tiel ties tikli timi tio tio ĉi tiom tiri

marea sastre mecanografiar taxar cintura tanmateix catifa, estora tasca tassa ésser útil, apropiat teatre avorrit -ida, ensopit teulada tècnica text telèfon plat (recipient) televisió tema tenda (camp) sostenir temptar te (infusió) teoria terreny esternut terra terror per això llavors allà ací així d’aquell pessigollejar témer allò açò, això tant estirar

tiri toleri tolo tomato tombo tondi tondro torĉo tra trabo tradicio traduki trafi trajto trakti tranĉi trankvila trans tre tremi treni triki trinki tritiko tro trompi trotuaro trovi trudi trunko truo tualeto tubo tuj tuko tunelo turismo turisto turo turni

estirar tolerar tela tomàquet, tomaca tomba tallar amb tisores tro torxa a travers biga tradició traduir encertar, atènyer tret caracteristic tractar tallar tranquil a l’altra banda de molt tremolar arrossegar fer ganxet beure blat massa enganyar vorera trobar imposar tronc forat excusat, toilette tub de seguida peça de roba túnel turisme turista torre 41 girar

turni tusi tuŝi tuta

girar tossir tocar total

U ulcero ungo universala universitato universo urbo urini urĝa utila uzi

úlcera ungla universal universitat universal ciutat orinar urgent útil usar

V vagi vagono valida valizo valo valoro vana vando vango vaporo varbi varma varo varti vasta vazo ve! veki velki 42 veluro

vagar vagó vàlid maleta vall valor vagar envà galta vapor fer propaganda calent mercaderia cuidar infants vast gerra, vas ai! despertar pansir-se vellut

veluro vendi vendredo veneno venĝi veni venki vento ventro vera verda verki vermo verŝi vespero vesti vetero veti veturi viando vico vidi vidvo vigla viktimo vilaĝo vino vintro vipo viro virto viŝi vitro vivi vizaĝo viziti vizo voĉo vojaĝi vojo

vellut vendre divendres verí venjar venir véncer vent ventre veritable verd compondre (escriure) cuc abocar vespre vestir temps atmosfèric apostar anar en vehicle carn rengle, torn veure vidu actiu víctima poble ví hivern fuet home mascle virtut eixugar vidre viure cara visitar visat veu viatjar camí

voĉo vojaĝi vojo voki voli volonte volupto volvi vomi vorto vosto vulkano vundi

veu viatjar camí cridar voler de bona gana voluptuositat embolicar vomitar paraula cua volcà ferir

Z zebro zipo zodiaco zono zorgi zumi

zebra cremallera zodíac cinturó tenir cura de brunzir

ç>ĉ A a apreciar a causa de a dalt a l’altre costat a raó de a través de abans abella abocar abonar-se abrigar abril absurd -a acabar acaronar accelerar accident acer ací ací prop açò, això acompanyar

al estimi pro supre trans po tra antaŭ abelo verŝi aboni ŝirmi aprilo absurda fini karesi akceli akcidento ŝtalo tie ĉi ĉi tio ĉi akompani

acompanyar aconsellar acord acostumar actiu -iva actor actual actuar adéu admirar adorar adornar adquirir adreça adular advertir afable afer afirmar agost agradable agrair agulla de cap

akompani konsili akordo kutimi vigla aktoro aktuala agi adiaŭ admiri adori ornami akiri adreso flati averti afabla afero aserti aŭgusto agrabla danki pinglo

43

agulla de cap agut ah! ahir ai! aigua aire aixada aixecar aixeta així ajornar ajudar al costat de al voltant de algú alguns -es alimentar all allà allò almenys almoina alt alternar altre aludir amagar amb ambdós ambdues ambició ambient amenaçar amic amonestar amplària ample ampolla anar 44 anar en vehicle

pinglo akra ha hieraŭ ve! akvo aero pioĉo levi krano tiel prokrasti helpi apud ĉirkaŭ iu kelkaj nutri ajlo tie tio almenaŭ almozo alta alterni alia aludi kaŝi kun; per ambaŭ ambicio etoso minaci amiko admoni amplekso larĝa botelo iri veturi

anar en vehicle anca andana ànec àngel angle ànima anotar antic anunci anunciar any apagar aparèixer aparell apatia apedaçar aplaudir aplikar apostar apreciar apreciat -ada aprendre aprovar ara aranya arbitràriament arbre arc argent argot ària armari arreglar arrel arrendar terres arrestar arreu arriscar arròs

veturi kokoso kajo anaso anĝelo angulo animo noti antikva reklamo anonci jaro estingi aperi aparato apatio fliki aplaŭdi apliki veti ŝati kara lerni aprobi nun araneo arbitra arbo arko arĝento slango ario ŝranko aranĝi radiko farmi aresti ĉie riski rizo

arròs arrossegar arrossegar-se art article ase asil aspecte aspirar assassinar assegurar associació assolir astut -a atacar atent -a atraure aturar-se atzar automòbil autoritat avar avergonyir-se avaria avet avi àvid -a avinguda avió avorrit -ida avorrir-se avui

rizo treni rampi arto artiklo azeno azilo aspekto aspiri murdi asekuri asocio atingi ruza ataki atenta logi halti hazardo aŭto aŭtoritato avara honti paneo abio avo avida avenuo aviadilo teda enui hodiaŭ

B baia beneir badallar bala balancejar

bero beni oscedi kuglo balanci

balancejar balbucejar ball (saló) banc (de diners) banc (de seure) bancal bandera banquet banyar barba barrar barrejar barret barri barril base bastó batallar batejar bell benzina bèstia bèstia beure beure massa biblioteca bicicleta biga bistec bitllet blanc blat blau bluf bo boca boicotejar boig boja boira bol

balanci balbuti balo banko benko bedo flago bankedo bani barbo bari miksi ĉapelo kvartalo barelo bazo bastono batali bapti bela benzino besto bruto trinki drinki biblioteko biciklo trabo bifsteko bileto blanka tritiko blua blufo bona buŝo bojkoti freneza nebulo bovlo

45

bol bola bolet bollir bomba bot (barca) bota botica botifarra botó bou braç bramar branca brandar brau bressolar brillar brollar bromejar bru -una brunzir bufar bulldozer burgès burlar-se buscar butlletí butxaca

bovlo bulo fungo boli bombo boato boto butiko kolbaso butono bovo brako bleki branĉo svingi brava luli brili ŝpruci ŝerci bruna zumi blovi buldozo burĝo moki serĉi bulteno poŝo

C caçar cabell cabra cada mena de cadascú cadena cadena 46 cadira

ĉasi haro ŝafo ĉia ĉiu ĉeno kateno seĝo

cadira cafè calamarsa calcar calçotets calcular caldera calendari calent callar calumniar cama camarada cambra (habitació) camí caminar caminar a pas camisa camp cançó candela cansat -ada cantar càntir canviar caos cap mena de cap (director) capaç cap capellà capgirar capítol caixa capsa capturar capvespre car (puix) cara (part del cap) cara (expressió)

seĝo kafo hajlo paŭsi kalsono kalkuli kaldrono kalendaro varma silenti kalumnii kruro kamarado ĉambro vojo marŝi paŝi ĉemizo kampo kanzono kandelo laca kanti kruĉo ŝanĝi ĥaoso nenia ĉefo kapabla kapo pastro renversi ĉapitro kesto skatolo kapti krepusko ĉar vizaĝo mieno

cara (expressió) carbó cargol (vis) carn (del cos) carn (aliment) carrer carro carta cartell cas casa casset casserola cast -a castigar catifa caure causa cautxú cavalcar cavall cavar cavitat cec cedir cel celebrar cella celler cendra censura centre cercle cert -a cervell cervesa cessar ciència cigarreta cinema

mieno karbo ŝraŭbo karno viando strato ĉaro letero afiŝo kazo domo kasedo kaserol ĉasta puni tapiŝo fali kaŭzo kaŭĉuko rajdi ĉevalo fosi kavo blinda cedi ĉielo festi brovo kelo cindro cenzuro centro cirklo certa cerbo biero ĉesi scienco cigaredo kino

cinema cinta cinta cintura cinturó circular circumstància cirera cirurgia cistell cita citar ciutat civil clar -a (no borrós) clar -a (no obscur) classe clau (clavar) club cobrir coet coix -a col col·leccionar col·locar coll collir color com com si com (més) tant (més) començar comerç comissió comité comparar compassió complaure complicar compondre (escriure)

kino bendo rubando talio zono cirkuli cirkonstanco ĉerizo ĥirurgio korbo rendevuo citi urbo civila klara hela klaso najlo klubo kovri raketo lama brasiko kolekti meti kolo rikolti koloro kiel kvazaŭ ju (pli) des (pli) komenci komerco komisio komitato kompari kompato komplezi kompliki 47 verki

compondre (escriure) comportar-se comprar comprendre comú -una comunicar concernir concloure concret condemnar condició conduir conèixer conferència confessar confiar confirmar confiscar confondre conforme confort congrés conjecturar consciència conscient consentir conservar considerar consistir consolar constant constatar consternar construir contacte contar content content contra 48 contractar

verki konduti aĉeti kompreni komuna komuniki koncerni konkludi konkreta kondamni kondiĉo konduki koni prelego konfesi konfidi konfirmi konfiski konfuzi konforma komforto kongreso konjekti konscienco konscia konsenti konservi konsideri konsisti konsoli konstanta konstati konsterni konstrui kontakto rakonti kontenta gaja kontraŭ dungi

contractar controlar convèncer convenir copiar cor cor (de cant) corda corregir córrer correspondre correu cortès cortina cos cosí cosir costar costat costum popular cotitzar cotxe crear creixer crema cremallera cremar creu creure cridar cridar crim criticar crregar cru crua cruel cua cubell cuc cuidar infants

dungi kontroli konvinki konveni kopii koro ĥoro ŝnuro korekti kuri korespondi poŝto ĝentila kurteno korpo kuzo kudri kosti flanko moro kotizo aŭto krei kreski kremo zipo ardi, bruli kruco kredi krii voki krimo kritiki ŝarĝi kruda kruela vosto kuvo vermo varti

cuidar infants cuidar malalts cuinar cuir cuixa cullera culpable cultura cupó curar curs

varti flegi kuiri ledo femuro kulero kulpa kulturo kupono kuraci kurso

D dansar d’algú d’alguna manera d’aquell darrer data de bona gana de cap manera de memòria de ningú de qui de seguida de totes maneres de tothom de, des de de (origen) de (quantitat) debat decent decidir declarar declivi dedicar defecar defensar definir

danci ies iel ties lasta dato volonte nenies parkere neniel kies tuj ĉiel ĉies de el da debato deca decidi deklari deklivo dediĉi feki defendi difini

definir deixar deixar dejunar delegar delicat -ada demà demanar (encomanar) demòcrata dens dent dependre desembre desert desitjar desmaiar-se despertar després destinar destralejar destruir detall déu deure deure dia diable dibuixar diferència digerir dijous diligent dilluns dimecres diner dipositar dir direcció directe disc

difini lasi prunti fasti delegi delikata morgaŭ mendi demokrato densa dento dependi decembro dezerto deziri sveni veki post destini haki detrui detalo dio devi ŝuldi tago diablo desegni diferenco digesti ĵaŭdo diligenta lundo merkredo mono deponi diri direkto rekta disko

49

disc discutir discutir disertar disgustar disparar disposar disputar dissabte distància distraure dit diumenge divendres divers diversos divertir dividir doctor dogma dol dolç dolor donar doncs doncs bé dormir dret -a dret duana dubtar dubtar durant durar

disko diskuti kontesti dizerti ĉagreni pafi disponi disputi sabato distanco distri fingro dimanĉo vendredo diversa pluraj amuzi dividi doktoro dogmo funebro dolĉa doloro doni do nu dormi dekstra rajto dogano dubi heziti dum daǔri

E economia edat 50 educar

ekonomio aĝo eduki

educar efectiu eficaç eixugar el, la electricitat elegir elogiar embaràs embolicar embriac empaquetar empényer empényer espentar emprendre en algún lloc en lloc de en, a casa de en (dins) encara encara que encertar atényer encisador encisar endevinar energia enfadar-se enfilar-se enfilar-se enganxar enganxar enganyar enginyer enginyós enigma enlloc entre envà envejar enviar

eduki efektiva efika viŝi la elektro elekti laŭdi embaraso volvi ebria paki peli puŝi entrepreni ie anstataŭ ĉe en ankoraŭ kvankam trafi ĉarma sorĉi diveni energio koleri grimpi grimpi glui kroĉi trompi inĝeniero sprita enigmo nenie inter vando envii sendi

enviar època errar esbossar escalfar esclatar esclau escoltar escoltar escombrar escopir escorça escriure esdeveniment esforçar esmentar espai espasa espatlla espatllar espècia especial especialitat espècie espectacle esperar esperar (desitjar) esperit esperma espinac espinada esport esquema esquena esquerdar esquí essència ésser, estar ésser pesant ésser útil, apropiat

sendi epoko erari skizi hejti krevi sklavo aŭdi aŭskulti balai kraĉi ŝelo skribi evento peni mencii spaco glavo ŝultro difekti spico speciala fako speco spektaklo atendi esperi spirito spermo spinaco spino sporto skemo dorso fendi skio esenco esti pezi taŭgi

ésser útil, apropiat est (orient) estable estació estació de l’any estadi estalviar estancar estar de servei estar joiós estar tip, fart estat estendre estendre esternut estimar estirar estirar estiu estómac estranger -a estrany -a estrella estripar estudiant estudiar estúpid -a etc. etern -a eventual evident evitar exacte -a exacte -a examinar exceptuar excitar excursió excusat exemple

taŭgi oriento stalo stacio sezono stadio ŝpari stagni deĵori ĝoji sati ŝtato etendi sterni terno ami streĉi tiri somero stomako fremda stranga stelo ŝiri studento studi stulta k.t.p. eterna eventuala evidenta eviti ekzakta ĝusta ekzameni escepti eksciti ekskurso tualeto ekzemplo

51

excitar excursió excusat exemple exercici exèrcit exigir existir expert explorar explotació exposició expressar

eksciti ekskurso tualeto ekzemplo ekzerco armeo postuli ekzisti sperta esplori ekspluato ekspozicio esprimi

F faula fàcil factura facultat faldilla fallida falsificar fama familia fanàtic -a fanfarronejar farina farmàcia febre febrer feixisme feliç felicitar felicitar fem fer fer cases fer ganxet fer l’amor fer lliscar 52 fer morros

fabelo facila fakturo fakultato jupo bankroto falsi famo familio fanatika fanfaroni faruno apoteko febro februaro faŝismo feliĉa gratuli gratuli sterko fari masoni triki amori ŝovi paŭti

fer morros fer propaganda fer-se ferir ferm -a ferro fervor festiu (dia) fiar-se fidel fil filferro fill film finestra fins, fins a fins i tot fira fixar flairar flama flexionar flirtejar flor fluir foc fondre fons font fora de forat formatge forn fornejar forqueta fort fotografiar fracàs franc franquejar

paŭti varbi fariĝi vundi firma fero fervoro ferio fidi fidela fadeno drato filo filmo fenestro ĝis êc foiro fiksi flari flamo fleksi flirti floro flui fajro fandi fundo fonto ekster truo fromaĝo forno baki forko forta foti fiasko franko afranki

franquejar fre fregar fresc -a front fruit fuet fulla fum funcionar fundar furiós fusta

afranki bremso froti freŝa frunto frukto vpo folio fumo funkcii fondi furioza ligno

G gàbia gall ganxo gat gaudir gel, glaç gelada gelós -osa gemecar general genoll germà glorificar gorja gorra gos got gota gra gra (cereal) gran granja greix gris -a

kaĝo koko krampo kato ĝui glacio frosto ĵaluza ĝemi ĝenerala genuo frato glori gorĝo ĉapo hundo glaso guto grajno greno granda farmo graso griza

gris -a groc groga gruixut -uda grup guant guanyar guardar guiar guix gust galleda galta gerra girar graó gratar guerra

griza flava dika grupo ganto gajni gardi gvidi kreto gusto sitelo vango vazo turni ŝtupo skrapi milito

H herba heretar heus ací hipòcrita història honest -a honor hora hospital hoste hotel humil hivern home (mascle)

herbo heredi jen hipokrita historio honesta honoro horo hospitalo gasto hotelo humila vintro viro

I i idea ideal

kaj ideo ideala

53

ideal ignorar igual illa imaginar imatge imitar ímpetu important impost impressionar incitar inclinació inclinar indignació indústria inel·ligent infectar infern influència informe iniciar insecte insignia insistir instigar instruir instruït -ïda insultar intenció interès intern -a interpretar invadir invitar imposar imprimir indici inflar-se 54 ingenu -ènua

ideala ignori egala insulo imagi bildo imiti impeto grava imposto impresi incit inklino klini indigno industrio inteligenta infekti infero influo informo iniciati insekto insigno insisti instigi instrui klera insulti intenco intereso interna interpreti invadi inviti trudi presi spuro ŝveli naiva

indici inflar-se ingenu -ènua irremissible

spuro ŝveli naiva nepra

J ja jardí jaure jazz jove jubilat -ada juntament just -a jutjar jersei jugar

jam ĝardeno kuŝi ĵazo juna emerita kune justa juĝi pulovero ludi

L límit línia literatura llaminejar llamp llançar llapis llar llar llibret llis lliura llumí lluny llac llàgrima llana llàntia llarg -a llauna llavar

limo linio literaturo frandi fulmo ĵeti krajono hejmo hejmo broŝuro glata funto alumeto for lago larmo lano lampo longa lado lavi

llarg -a llauna llavar llavi llegir llegum llei llengua (boca) llengua (idioma) llet lletra llibre lliçó lligar llista llit lliurar lliure lloc llogar lluitar llum lluna llaurar llavors llindar

longa lado lavi lipo legi legomo leĝo lango lingvo lakto litero libro leciono ligi listo lito liveri libera loko lui lukti lumo luno plugi tiam sojlo

M mà madur magatzem maig malgrat maliciós mamella mànega manera mantega maó màquina mar

mano matura magazemo majo malgraŭ malica mamo maniko maniero butero briko maŝino maro

mar marc març marcar marit martell matar (bestiar) matèria material malmetre matí mecànica medi meditar mel membre menjar menstruar mentir menú menys (–) merèixer mesurar mes metall mètode metre mig (punt mitjà) migrar misèria moble moderat -ada modern -a moldre molestar molts -es moment món monòton -a mont

maro kadro marto marki edzo martelo buĉi materio materialo fuŝi mateno meĥanico medio mediti mielo membro manĝi menstrui mensogi menuo minus meriti mezuri monato metalo metodo metro mezo migri mizero meblo modera moderna mueli ĝeni multaj momento mondo monotona monto

55

mont moresc morir mosca mossegar mostrar multitud mutilat mai maleta malgrat marea motor moure mugir múscul museu música mut massa mastro mateix mecanografiar mercaderia més (addició) més (comparatiu) més (duració) més (superlatiu) més enllà de mirall mirar miri mitjà mitja (vestir) molt morir morir mostra 56

monto maizo morti muŝo mordi montri amaso kripla neniam valizo malgraŭ tajdo motoro movi muĝi muskolo muzeo muziko muta tro amo sama tajpi varo plus pli plu plej preter spegulo rigardi admirar-se rimedo ŝtrumpo tre perei perei specimeno

N nadar nas naturalesa nebot necessari negoci negre -a nervi nét neu neutral ni ningú nit niu nivell no no res noble nom nomenar només nord normal nou nova nou (fruit) número nus nu nua núvol necessitar nen net -a nina novel·la nucli

naĝi nazo naturo nevo necesa negoco nigra nervo nepo neĝo neŭtrala nek neniu nokto nesto nivelo ne nenio nobla nomo nomumi nur nordo normala nova nukso numero nodo nuda nubo bezoni infano pura pupo romano kerno

O o obeir objecte objectiu oblidar observar obstinat -ada oca ocell ocórrer octubre ocupar oest, occident ofegar ofegar-se ofendre oferir ofici ofici oh! oli olor ombra ombrel·la on ona oncle operació (diners) opinar oportú or ordinari ordre (harmonia) ordre (manament) orella orfe organitzar

orella orfe organitzar orgullós origen original orinar os oscil·lar ou

aŭ obei objekto celo forgesi observi obstina ansero P birdo pa okazi paciència oktobro pagar okupi pàgina okzidento país sufoki paisatge droni pal ofendi pàl·lid oferi ofico (ocupació) palla palpar metio (treball panet manual) pansir-se ho pantalons oleo pany odoro papa ombro papagai ombrelo papallona kie paper ondo paraula onklo parc spezo pare opinii parell, parella oportuna parent oro paret ordinara parir ordo parir ordono parlar orelo parpella orfo partit organizi

orelo orfo organizi fiera origino originala urini osto ŝanceli ovo

pano pacienco pagi paĝo lando pejzaĝo fosto pala pajlo palpi bulko velki pantalono seruro papo papago papilio papero vorto parko patro paro parenco muro akuŝi naski paroli palpebro partio

57

partit partit pasqua passaport passar passejar passió pastís pati pau pausa pebre peça de roba pecar pedra pegar peix pell pell pendent penedir-se penetrar penjar pensar pensió renda pentinar per a (objectiu) per cap raó per damunt per mig de per què per totes raons pera perdonar perdre perfecte perill període periòdic 58 perjudicar

partio parto pasko pasporto pasi promeni pasio kuko korto paco paŭzo pipro tuko peki ŝtono bati fiŝo haŭto haŭto kruta penti penetri pendi pensi pensio kombi por nenial super per kial ĉial piro pardoni perdi perfekta danĝero periodo gazeto damaĝi

perjudicar permetre però perseguir persistir persona persona persuadir pertànyer pesar pèsol pessigar pessigollejar petó peu (part del cos) peu (mesura) picar picar pietós -osa pilota píndola pintar pipa pis pit pla, plana pla (horitzontal) plaça plaer plànol plantar planxar plàstic plat (aliment) plat (recipient) plaure ple plena plegar plom ploma

damaĝi permesi sed persekuti persisti persono homo persvadi aparteni pesi pizo pinĉi tikli kiso piedo futo piki frapi pia pilko pilolo pentri pipo etaĝo brusto ebeno plata placo plezuro plano planti gladi plasto plado telero plaĉi plena faldi plumbo plumo

plorar pluja poble (gent) poble (lloc) poder podrir-se poema poesia política pols pólvora pom (ramell) poma pont popular porc port porta portar posseir possible postres potència pou pouar practicar precís -isa preferir pregar (demanar) pregar (resar) preguntar prémer prendre preparar presentar presidir prest -a prestatge pretendre prezo

plori pluvo popolo vilaĝo povi putri poemo poezio politiko polvo pulvo bukedo pomo ponto populara porko haveno pordo porti posedi eble deserto potenco puto ĉerpi praktiki preciza preferi peti preĝi demandi premi preni prepari prezenti prezidi preta breto pretendi prezo

prezo primavera principalment principi provar problema procés procurar produir professió professor profit profund -a programa progressar projecte promès prometre pronunciar prop de propi pròpia prosperar protegir protestar provar proveir provisional pròxim -a prudent públic -a pul·lular pulmó punt punt (joc) punta cim puntual puny

prezo printempo precipe principo pruvi problemo proceso klopodi produkti profesio profesoro profito profunda programo progresi projekto fianĉo promesi prononci apud propra prosperi protekti protesti provi provizi provizora proksima prudenta publika svarmi pulmo punkto poento pinto akurata pugno

59

Q quadern quadrat qualitat qualque qualsevol quan quant quantitat quasi quasibé no que (completiu) que (en comparacions) què queixar-se quelcom qui quiet -a quilògram quilòmetre quimera química química quin -a

kajero kvadrato kvalito kelka ajn kiam kiom kvanto preskaŭ apenaŭ ke ol kio plendi io kiu kvieta kilogramo kilometro ĥimero ĥimiko kemio kia

R raça ràdio rail rang raó raonar ràpida raspall raspar ratlla ratolí 60 reactor

raso radio relo rango racio rezoni rapida broso raspi streko muso reaktoro

reactor real rebló rebre rebregar recíproc -a recollir amb pala recolzar recomanar recompensar recordar redactar reeixir refugiar-se refusar refutar regalar regió regir registrar regla regne rei reixa relacionar-se religió relliscar rellotge remar remarcar rengle torn renunciar reparar repetir reportatge reposar república reservar residir resistir

reaktoro reala nito ricevi ĉifi reciproka ŝoveli apogi rekomendi rekompenci memori redakti sukcesi rifuĝi rifuzi refuti donaci regiono regi registri regulo regno reĝo krado rilati religio gliti horloĝo remi rimarki vico rezigni ripari ripeti raporto ripozi respubliko rezervi loĝi rezisti

resistir resistir-se resoldre respecte respirar respondre restant resultar retraure (reprotxar) revista revoltar-se ric -a rígid -a rigorós -osa riu riure robar (atracar) robar (furtar) robust roca roda rodar rodó -ona roig roja rol (paper) romandre rondinar ronyó ros rossa rosa rostir rúbrica runa

rezisti barakti solvi respekto spiri respondi cetera rezulti riproĉi revuo ribeli riĉa rigida rigora rivero ridi rabi ŝteli fortika roko rado ruli ronda ruĝa rolo resti grumbli reno blonda rozo rosti rubriko rubo

S sa sana sabata sabatilla

sana ŝuo pantoflo

sabó sac sacsejar sageta sal salari saló salsa saltar saludar salvar salvatge sang sant -a sastre sec -a secret secretari seda segar segon (unitat de temps) segons seguir segur -a semblar sembrar sempre sensat -a sense sentir sentit senyal senyor serè -ena sèrie seriós -osa serp serrar servir setmana

sapo sako skui sago salo salajro salono saŭco salti saluti savi sovaĝa sango sankta tajloro seka sekreta sekretario silko falĉi sekundo laŭ sekvi sekura ŝajni semi ĉiam saĝa sen senti senco signalo sinjoro serena serio serioza serpento segi servi semajno

61

setmana seure sever -a sexe si si si mateix si (interrogatiu) signe significar síl·laba similar simio simpatia simple sincer -a sindicat singlot sistema situació sobre (damunt) sobre (referent a) sobre (carta) sobri sòbria sobtadament societat sofrir sòl (pis) sòl (terra) sol -a (soledat) sol (astre) solc soldar soldat solemne solidari ària solter somni somniar 62 sonar

semajno sidi severa sekso se jes mem ĉu signo signifi silabo simila simi simpatio simpla sincera sindikato singulto sistemo situacio sur pri koverto sobra subite societo suferi planko grundo sola suno sulko luti soldato solena solidara fraŭlo sonĝo revi soni

sonar sonor sopa sopetes sord -a soroll sorprendre sorra sort sort sospirar sospitar sostenir sostre sota sovint suar suau sucre sud suficient suggerir superior suposar surar

soni sonora supo kaĉo surda bruo surprizi sablo sorto ŝanco sopiri suspekti teni plafono sub ofte ŝviti milda sukero sudo sufiĉa sugesti supera suozi ŝvebi

T tabac taca tal tallar (amb ganivet) tallar (amb tisores) també tancar tancar tanmateix tant tant... més tapar

tabako makulo tial tranĉi tondi ankaŭ fermi ŝlosi tamen tiom des... pli ŝtopi

tapar tardor targeta taronja tasca tassa taula (de calcular) taula (moble) tauló taxar te (infusió) teatre tècnica tela tela telèfon televisió tema témer temps atmosfèric temptar tenda tenda (camp) tenir tenir tenir cura de tenir raó tenir set teoria terra terreny terror testimoniar teulada text tinta tocar tolerar tomàquet, tomaca tomba

tomba ŝtopi torre aŭtuno torxa karto tossir oranĝo tot tasko tot just taso tota quantitat tabelo total tablo tou tabulo tractar taksi tradició teo traduir teatro teĥnico tekniko trair tranquil tolo treballar ŝtofo tremolar telefono trencar lelevido trencar temo tret característic timi tro vetero troba-se (de salut) tenti trobar budo trobar (algú) tendo tros havi tronc havi tub zorgi túnel pravi turisme soifi turista teorio tero tereno U teruro atesti úlcera tegmento ungla teksto universal inko universal tuŝi universitat toleri urgent tomato usar tombo útil

tombo turo torĉo tusi ĉio ĵus ĉiom tuta mola trakti tradicio traduki perfidi trankvila labori tremi frakasi rompi trajto tondro farti trovi renkonti peco trunko tubo tunelo turismo turisto

ulcero ungo universala universo universitato urĝa uzi 63 utila

urgent usar útil ull untar

urĝa uzi utila okulo ŝmiri

V va vaga vagar vagó vailet vaixell valent vàlid vall valor vapor vast vegada veí vellut vèncer vendre venir venjar vent ventre verd verí veritable veritablement vespre vessar vestir vestit vestit veu veure vi 64 viatjar

vana striko vagi vagono bubo ŝipo kuraĝa valida valo valoro vaporo vasta fojo najbaro veluro venki vendi veni venĝi vento ventro verda veneno vera. ja vespero ŝuti vesti kostumo robo voĉo vidi vino vojaĝi

veure vi viatjar víctima vidre vidu virtut visat visitar viure volar volcà voler voluptuositat vomitar vora vora vorera votar

vidi vino vojaĝi viktimo vitro vidvo virto vizo viziti vivi flugi vulkano voli volupto vomi bordo rando trotuaro baloti

X xerrar xafardejar xec xerrar xicot xifra xiuxiuejar xocolata xafardejar xarxa xec xerrar xicot xifra xiuxiuejar xocar xocolata xòfer xuclar

babili klaĉi ĉeko babili knabo cifero flustri ĉokolado klaĉi reto ĉeko babili knabo cifero flustri ŝoki ĉokolado ŝoforo suĉi

Z zebra zero zodĂ­ac

zebro nulo zodiaco

64

66

www.sindicatcos.cat info@sindicatcos.cat

València, maig 2012 Edita la Coordinadora Obrera Sindical 66

El 26 de juliol de 1887 el metge Lejzer Ludwik Zamenhof va publicar a Varsòvia amb el pseudònim de doctor Esperanto (= “el qui té esperança”) la seva proposta de Llengua internacional, que de seguida prengué el nom que havia adoptat l’autor per a publicar-la. Els progressos tècnics i la millora de les comunicacions que havia experimentat l’Europa del segle XIX havien fet sentir la necessitat d’una llengua de comunicació internacional. La proposta de Zamenhof no fou pas la primera ni seria tampoc l’última, però en aquesta havia sabut conjuminar elements que podien satisfer les necessitats de grups humans amb problemes lingüístics molt diversos.

Quaderns de Formació de la COS