Neix l’alternativa sindical a la Universitat de Barcelona: la COS
Interins en peu de guerra al País Valencià pàgina 3
pàgina 2
#01 Nova època Tardor 2012
butlletí informatiu d’educació i cultura de la Coordinadora Obrera Sindical
Un nou començament A ningú li arriba de nou, per desgràcia, que estem vivint un dels moments més durs de la nostra història recent com a persones treballadores Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, un ullal és, entre d’altres coses, una font per on brolla l’aigua a una pressió hidràulica suficient que li permet sobrepassar la superfície del terreny. Açò és el que pretenem fer amb aquest humil butlletí, ajudar a fer brollar noves aigües, aigües clares i netes, que parlen clar i que ajuden a clarificar les aigües del món de l’educació i la cultura al nostre país. Així doncs, després d’un llarg parèntesi, i de molts esforços en diferents àmbits, un petit grup de persones des de diferents espais i sectors de l’educació, des de diverses comarques del País Valencià, del Principat de Catalunya i des de l’illa d’Eivissa, hem decidit reprendre l’edició periòdica d’aquest butlletí d’educació i cultura de la COS, l’Ullal. A ningú li arriba de nou, per desgràcia, que estem vivint un dels moments més durs de la nostra història recent com a persones treballadores... i als diferents sectors d’activitat de l’educació i la cultura dels Països Catalans, aquesta situació comença a esdevenir dramàtica. Estem començant ja a veure la posada en marxa dels plans del govern espanyol, i dels diferents governs autonòmics, ampliant les ràtios, disminuint beques, acabant amb grups i línies senceres, acomiadant interins i substituts, retallant-nos els jornals a canvi de més hores de feina, fent gairebé impossible l’atenció a la diversitat, fent que les diferències socials (cada vegada més escandaloses) encara cresquen més, degut a la miserable situació en la que ens estan deixant les nostres escoles. I ni parlem dels plans posats en marxa ja per l’estat espanyol per acabar amb la nostra
llengua, posant “traves” a la immersió lingüística al Principat, o les polítiques “multilingües” dels des-governs “valencià” i “balear”, per acabar definitivament amb les minses, però efectives, línies en català a les nostres comarques. Si amb els “nostres governants”, i l’oposició majoritària, no en tinguérem prou... ens trobem amb la molt tèbia “resposta” per part dels “nostres” representants sindicals. A la fi del curs passat vam veure com en massa ocasions les decisions de les assemblees de professors i professores, mestres i interins, no eren preses en compte, o es botaven directament. Vam veure com la informació no va arribar de la forma adequada. Vam veure centenars de joves i estudiants apallissats per la policia durant els fets del Lluís Vives (alguns d’ells alumnes nostres, o fills i filles nostres), i malgrat que una majoria del professorat demanà la Vaga General per plantar cara a aquesta brutal agressió (que encara patim en forma de multes, preses de pèl i faltes de respecte), tot quedà en una altra processó, moltes declaracions i fotos oficials de “l’oposició”, mentre el jovent i l’estudiantat combatiu quedava relegat a un segon termini. Per no parlar dels més recents intents de boicot, quan no boicot obert i declarat, a la vaga d’interins de Catalunya, a la qual la COS hem donat suport des del primer moment. Els companys i companyes de la COS al món de l’educació i la cultura, mestres, professors i professores, personal administratiu i de serveis, educadors, tècnics…, ja en tenim més que
suficient d’aquesta situació. Creiem que no és el moment de “Cimeres socials” o “referèndums”, sinó que és l’hora d’organitzar-nos en assemblees obertes i unitàries, i en seccions sindicals. Cal bastir bases assembleàries i autogestionades per defensar de forma real i efectiva els nostres llocs de treball, la possibilitat d’educar en llibertat, de forma gratuïta i universal, laicament i sense sexisme... i a més, fer-ho en la nostra llengua comuna, el català. Cal avançar cap a una nova Vaga General. Cal recuperar l’orgull i la consciència de pertànyer a la classe treballadora. Recuperar l’orgull, la dignitat i la consciència dels grans pedagogs del nostre país. I a més, des de la COS creiem que açò ho hem de bastir colze a colze amb els i les estudiants combatives, com els companys i companyes del SEPC, i amb els moviments populars i assembleàries, com la Coordinadora Interzones de Catalunya, la Xarxa en Defensa de l’Ensenyament Públic al País Valencià o l’Assemblea de Mestres i Professors en Català d’Eivissa i Formentera. Aquest nou curs fem un pas endavant, fem un nou començament. Aquest nou curs ens toca avançar per tal de bastir una autèntica Vaga General que ens pose en el camí que totes i tots volem i necessitem... El camí de la nostra llibertat com a persones, com a classe treballadora que som, i com a poble.