Neix l’alternativa sindical a la Universitat de Barcelona: la COS
Interins en peu de guerra al País Valencià pàgina 3
pàgina 2
#01 Nova època Tardor 2012
butlletí informatiu d’educació i cultura de la Coordinadora Obrera Sindical
Un nou començament A ningú li arriba de nou, per desgràcia, que estem vivint un dels moments més durs de la nostra història recent com a persones treballadores Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, un ullal és, entre d’altres coses, una font per on brolla l’aigua a una pressió hidràulica suficient que li permet sobrepassar la superfície del terreny. Açò és el que pretenem fer amb aquest humil butlletí, ajudar a fer brollar noves aigües, aigües clares i netes, que parlen clar i que ajuden a clarificar les aigües del món de l’educació i la cultura al nostre país. Així doncs, després d’un llarg parèntesi, i de molts esforços en diferents àmbits, un petit grup de persones des de diferents espais i sectors de l’educació, des de diverses comarques del País Valencià, del Principat de Catalunya i des de l’illa d’Eivissa, hem decidit reprendre l’edició periòdica d’aquest butlletí d’educació i cultura de la COS, l’Ullal. A ningú li arriba de nou, per desgràcia, que estem vivint un dels moments més durs de la nostra història recent com a persones treballadores... i als diferents sectors d’activitat de l’educació i la cultura dels Països Catalans, aquesta situació comença a esdevenir dramàtica. Estem començant ja a veure la posada en marxa dels plans del govern espanyol, i dels diferents governs autonòmics, ampliant les ràtios, disminuint beques, acabant amb grups i línies senceres, acomiadant interins i substituts, retallant-nos els jornals a canvi de més hores de feina, fent gairebé impossible l’atenció a la diversitat, fent que les diferències socials (cada vegada més escandaloses) encara cresquen més, degut a la miserable situació en la que ens estan deixant les nostres escoles. I ni parlem dels plans posats en marxa ja per l’estat espanyol per acabar amb la nostra
llengua, posant “traves” a la immersió lingüística al Principat, o les polítiques “multilingües” dels des-governs “valencià” i “balear”, per acabar definitivament amb les minses, però efectives, línies en català a les nostres comarques. Si amb els “nostres governants”, i l’oposició majoritària, no en tinguérem prou... ens trobem amb la molt tèbia “resposta” per part dels “nostres” representants sindicals. A la fi del curs passat vam veure com en massa ocasions les decisions de les assemblees de professors i professores, mestres i interins, no eren preses en compte, o es botaven directament. Vam veure com la informació no va arribar de la forma adequada. Vam veure centenars de joves i estudiants apallissats per la policia durant els fets del Lluís Vives (alguns d’ells alumnes nostres, o fills i filles nostres), i malgrat que una majoria del professorat demanà la Vaga General per plantar cara a aquesta brutal agressió (que encara patim en forma de multes, preses de pèl i faltes de respecte), tot quedà en una altra processó, moltes declaracions i fotos oficials de “l’oposició”, mentre el jovent i l’estudiantat combatiu quedava relegat a un segon termini. Per no parlar dels més recents intents de boicot, quan no boicot obert i declarat, a la vaga d’interins de Catalunya, a la qual la COS hem donat suport des del primer moment. Els companys i companyes de la COS al món de l’educació i la cultura, mestres, professors i professores, personal administratiu i de serveis, educadors, tècnics…, ja en tenim més que
suficient d’aquesta situació. Creiem que no és el moment de “Cimeres socials” o “referèndums”, sinó que és l’hora d’organitzar-nos en assemblees obertes i unitàries, i en seccions sindicals. Cal bastir bases assembleàries i autogestionades per defensar de forma real i efectiva els nostres llocs de treball, la possibilitat d’educar en llibertat, de forma gratuïta i universal, laicament i sense sexisme... i a més, fer-ho en la nostra llengua comuna, el català. Cal avançar cap a una nova Vaga General. Cal recuperar l’orgull i la consciència de pertànyer a la classe treballadora. Recuperar l’orgull, la dignitat i la consciència dels grans pedagogs del nostre país. I a més, des de la COS creiem que açò ho hem de bastir colze a colze amb els i les estudiants combatives, com els companys i companyes del SEPC, i amb els moviments populars i assembleàries, com la Coordinadora Interzones de Catalunya, la Xarxa en Defensa de l’Ensenyament Públic al País Valencià o l’Assemblea de Mestres i Professors en Català d’Eivissa i Formentera. Aquest nou curs fem un pas endavant, fem un nou començament. Aquest nou curs ens toca avançar per tal de bastir una autèntica Vaga General que ens pose en el camí que totes i tots volem i necessitem... El camí de la nostra llibertat com a persones, com a classe treballadora que som, i com a poble.
2
Neix l’alternativa sindical a la Universitat de Barcelona: la COS
L’Assemblea de Professorat de Secundària a la zona Penedès-Garraf
Un projecte on conflueix professorat, alumnat, PAS i becaris
Un article a càrrec de Miquel Garcia i Rovira, professor de Secundària
La creació de la secció sindical de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) de la Universitat de Barcelona obeeix a un projecte de treball col·lectiu on confluïm companyes i companys professors, alumnes, PAS i becaris, amb la voluntat de defensar i dignificar el treball de tothom a la UB, mobilitzar-nos contra l’actual procés de destrucció de la universitat pública i començar a encaminar les passes per fer-ne, de la UB, una eina emancipadora, creativa i perpètuament crítica contra qualsevol tipus d’explotació en el camí cap a una societat lliure en tots els camps. Ho fem sabent que resulta paradoxal que tantes persones que aspirem a viure a partir de models de relacions socials justos i igualitaris haguem de defensar el sector públic dins d’una societat capitalista.
En iniciar-se l’any 2012, un grup de professores d’ensenyament públic de secundària a la zona del Penedès-Garraf, va decidir endegar una experiència de coordinació, un incipient moviment assembleari, que promogués l’intercanvi d’informacions, opinions i línies d’acció entre les persones del col·lectiu. Tot motivat per la necessitat de reaccionar de manera organitzada davant les successives onades de retallades en els nostres drets laborals per part dels governs espanyol i català. Les retallades s’han anat concretant en reducció del sou mensual, eliminació de pagues extraordinàries, augment d’hores treballades, reducció d’horari sindical, supressió de places docents... Per no anomenar totes les altres mesures que han fet minvar la qualitat de l’educació pública.
Mai com ara la UB havia estat en una situació tan greu respecte al risc de desaparició de l’ensenyament universitari públic i de qualitat. El curs 2012-13 esdevindrà fonamental a l’hora de constatar cap a on avança aquest procés: cap a l’expulsió creixent d’alumnat per motius econòmics, seguida per l’acomiadament de professorat, becaris i PAS, en nom de la reducció de l’oferta docent; o bé cap a l’establiment de les bases d’un procés a través del qual la pròpia col·lectivitat universitària sigui capaç de realitzar formes veritablement racionals, científiques i alliberadores en el terreny de les pràctiques acadèmiques i laborals. Ens unim per desafiar l’espasa de Dàmocles de “reformes laborals” i “rescats” que ens engeguen més cap al segle XIX que no pas cap a una civilització de drets garantits per a la majoria treballadora. Som una eina de lluita oberta i assembleària: elaborarem propostes constructives, dialogarem amb tothom, treballarem junt amb qui comparteixi objectius i calendaris, i transmetrem la informació que coneguem sobre les diverses problemàtiques de la UB al conjunt de col·lectivitats universitàries. Durem a terme feina de conscienciació, agitació i organització, i provarem de coincidir en el que diguem, el que pensem i el que fem. Atesa la imposició de l’Estratègia 2015, és a dir, en vista de l’assalt final per part dels governs burgesos espanyol i català per destruir la Universitat de Barcelona com a universitat pública i de qualitat, i en vista de la complicitat dels equips rectorals present i futur, la COS es posa a la disposició de la gent honesta i lluitadora: becaris i PAS, alumnat i professorat. Tingueu en compte que, per exemple, dins el camp de la Governança, per si no n’hi hagués prou amb el pas del model parlamentari al presidencialista en el sistema claustral (el vet d’un rector demana el 80% dels vots –els quals es divideixen electoralment per classes, de manera que una persona no equival a un vot–), s’hi preveu el nomenament extern –polític– dels rectors, que al seu torn nomenaran degans, i aquests els caps de departament, a l’ombra clientelar i tecnofeudal d’un patronat amb presència d’empreses privades. Davant d’aquest panorama, si vols organitzar-te, defensar els teus drets i plantar cara al classisme, escriu-nos a ub@sindicatcos.cat
En un primer moment, el professorat va creure convenient explicar a la població aquesta situació i es van elaborar dos comunicats: un per les famílies, que va ser difós mitjançant l’organització pròpia de cada centre educatiu, i un altre per ser difós gràcies a la premsa local. Tots dos remarcaven la transcendència dels fets, per la implicació global en tota la societat, però sense desviar-nos de les nostres reivindicacions com a persones treballadores. A continuació es van anar desenvolupant diverses accions de manifestació i protesta, algunes d’elles acompanyant les accions globals de les dues vagues: la general del 29 de març i la d’ensenyament del 22 de maig. Les accions més unitàries van ser: · Tancament durant unes hores (a la nit) en un centre educatiu de Vilanova i la Geltrú, on va acudir un important nombre de professores i on es va establir un interessant debat sobre les accions a seguir. · Lectura d’un manifest sobre la nostra situació en l’Assemblea de la Vila, iniciada mesos abans amb l’aparició del moviment 15M; amb posterior manifestació junt amb els altres col·lectius components de l’ano-
menada assemblea (Aturades, Hipoteques, Sanitat...) Allò important ara, no és valorar sí les actuacions realitzades han estat molt exitoses o no, sinó apreciar realment que hem donat un pas molt important en aquests mesos. En primer lloc perquè el professorat de secundària del Penedès- Garraf mai abans havia constituït cap òrgan, entitat (o com ho vulguem anomenar) per compartir situacions, inquietuds o reivindicacions laborals; cal dir que el professorat de primària ja portava un temps coordinant-se. En segon lloc perquè el moviment ha sorgit de la base, del professorat que dia rere dia contribueix a compensar totes les desfetes que l’Administració educativa s’encarrega de provocar. És més, un dels primers punts de consens va ser que cadascú assistiria a l’assemblea a títol individual i no com a representant de cap sindicat o partit. Aquest punt va venir definit per la desconfiança (i rebuig) que té la majoria del col·lectiu respecte al paper nefast exercit pels sindicats majoritaris. I en tercer lloc, perquè l’organització actual permet una ràpida coordinació i capacitat de resposta, davant de les diverses noves onades de retallades que ens estan preparant els nostres “estimats” governants, entossudits en fer pagar la seva suposada crisi (falsa!) a les persones treballadores i precàries. Per finalitzar, una última valoració: qui conegui bé la realitat del funcionariat públic entendrà les dificultats de les mobilitzacions, perquè, per diverses raons, ens han fet creure que pertanyíem a una casta diferent (pot ser especial, de rang superior a la plebs), que no havíem de tenir consciència treballadora (el terme “obrera” queda obsolet) Bé, un nyap que hem de superar gràcies a la comunicació i animar a totes les persones treballadores a solidaritzarse i a defensar els seus drets laborals, socials i nacionals. I és clar, els personals. Malgrat el pèssim panorama, hem de ser capaces de construir un món nou.
3
Retallades i interins en peu de guerra al País Valencià Les retallades en ensenyament suposaran la pèrdua gradual dels llocs de treball per a més de 10.000 professors interins als Països Catalans al sud de l’Albera. Article publicat en el número 230 de L’Accent Això ha provocat que aquests professors s’organitzen, al marge moltes vegades dels propis sindicats majoritaris de l’ensenyament, i hagen proposat un calendari de mobilitzacions contundents per a una tardor que tot sembla indicar que serà socialment molt conflictiva. Les retallades ofeguen l’educació pública al País Valencià. En els tres últims anys el sector educatiu valencià ha hagut d’apuntalar un servei públic cada vegada més menyspreat pel govern de la Generalitat, que considera la seua inversió en ensenyament una despesa desmesurada. Un fet que contrasta amb les polítiques del balafiament dels últims 15 anys. La precarietat del sector s’ha agreujat des de l’aprovació del Decret 1/2012 de mesures urgents per a reduir el deute i l’aplicació del Reial decret 14/2012 de racionalització de la despesa educativa. Tot això implica un augment de l’alumnat per classe del 20%, augment de la càrrega lectiva per al professorat (amb la qual cosa “sobra” personal i es redueixen de manera dràstica les vacants per al curs vinent), 8.000 cessaments anticipats per al professorat interí amb incompliment de contracte, retallada en les nòmines del professorat de fins a 300 euros… Durant el mes de juliol, on es realitza la previsió i planificació per al pròxim curs ja s’han observat greus deficiències amb les retallades en les plantilles dels centres. S’ha hagut de recol·locar 962 professors en altres destinacions, dels quals uns 200 han retornat al seu origen perquè era inviable adjudicar-los altra plaça per la incongruència d’uns gestors que retallen amb brutalitat sense realitzar cap mena d’anàlisi prèvia. Pel que fa al professorat interí, que completa la plantilla a col·legis i instituts, es reduirà la seua contractació en un 75%. Així, de les 10.443 vacants que s’oferien al juliol de 2009, hem passat a 5.000 al juliol de 2012. Com a conseqüència de totes aquestes mesures milers de docents interins quedaran a l’atur aquest curs que ja comencem. En algunes especialitats, a més, resta en l’aire el cobriment de places per a professorat en expectativa (aquell que ha aprovat l’oposició però esperen un destí definitiu). A més a més, l’aplicació d’aquestes mesures produeixen que professionals de diferents especialitats hagen d’acomplir el seu horari amb la impartició d’al-
tres matèries. Les retallades afectaran també els usuaris de l’ensenyament públic. Per exemple, la reducció de les plantilles (que en alguns casos supera el 20%), suposarà la reducció d’optatives. Els objectius “d’excel·lència”, qualitat en l’atenció a la diversitat, i lluita contra el fracàs escolar, defensat per la Conselleria d’Educació queden en entredit si tenim en compte que els professors hauran de multiplicar els seus esforços amb aules de 30 alumnes en primària, 36 en secundària i 42 en batxillerat. Per altra banda, el govern autonòmic ha suprimit beques, reduït aules suport i desdoblaments, eliminat línies de PEV (ensenyament en valencià) I en l’ensenyament universitari ha liquidat el 30% de les titulacions i ha augmentat les taxes universitàries entre un 15% i un 25%. La comunitat educativa valenciana ha denunciat que la precarització de l’ensenyament públic agreujarà les diferències respecte de les institucions d’ensenyament privades i, per tant, l’escletxa social que separa als alumnes d’ambdós models. Per tot això, ja tenim un inici de curs conflictiu, i tindrem una tardor calenta en la qual es preveuen vagues, mobilitzacions, tancaments i, en definitiva, lluita per una educació pública i de qualitat. El professorat interí acomiadat ja encetà la metxa el juliol passat. Durant el passat mes de juliol el professorat seguí mobilitzant-se i generant noves fórmules de protesta per a pressionar a la Conselleria. A finals de curs es constituí a Gandia la Coordinadora de Professorat Interí del País Valencià, amb l’assistència d’uns 200 docents. L’espurna que féu posar en marxa la Coordinadora ha estat l’acomiadament, el 30 de juny, de la totalitat dels professors interins valencians. L’inici de les accions del professorat interí tenen com a escenari València. La més destacada s’inicià el matí del 9 de juliol quan al voltant d’una trentena de persones aconseguí accedir a la Conselleria d’Educació amb la intenció d’acampar. Una actuació a la qual l’empresa de seguretat de l’edifici respongué amb la tancada de portes, impedint l’accés del més d’un centenar de docents que pretenia sumar-s’hi i que en no poder fer-ho va tallar l’Avinguda de Campanar. Després d’hores de concentració, i amb un parell de tendes ja plantades a l’interior del complex,
les amenaces de sancions per part de la policia espanyola –que procedí a identificacions massives- provocaren el desallotjament. Tanmateix, l’acampada es traslladà a les portes del PROP, on més de vint persones decidiren passar la nit al ras, malgrat les amenaces policials. L’acampada es mantingué a València durant quatre dies, amb la realització de diferents accions com ara l’escridassada a Fabra, Barberà, i Gallardón, o el suport actiu a les lluites dels veïns de Campanar-Tendetes pel manteniment de la La Fe, o dels i les treballadores d’autobusos de l’EMT en lluita contra l’acord forçat per l’empresa i aprovat de la mà de la UGT i CCOO. A les comarques del Sud del país, els i les professores interines es concentraren des del 2 de juliol, durant dues setmanes, a l’interior de la Direcció territorial d’Educació d’Alacant de 11.00 a 14.00 h. L’asseguda al terra del vestíbul es convertia en assemblea permanent. Després de la primera setmana aconseguiren entrevistar-se amb el Director Territorial, Ramón Rocamora Jover, a qui exposaren les seues queixes. Després d’aquesta primera entrevista els representants baixaren per tractar en assemblea la informació rebuda amb el centenar de professors. 15 minuts després aparegué un nombrós dispositiu policial, avisats pel mateix Director Territorial amb qui havien parlat, que ara els acusava de desordre públic. Tot i la presència policial la concentració pogué continuar. L’11 de juliol, l’asseguda diària rebé una nova empenta amb l’arribada a Direcció Territorial d’autobusos des de Xixona amb al voltant de 200 veïns, alcalde inclòs, per dipositar una queixa aprovada en ple municipal extraordinari en contra de les retallades al seu municipi. Els xixonencs se sumaren activament a les protestes dels professors. El 17 de juliol es convocà al professorat interí per lliurar de manera massiva, a la mateixa institució, recursos d’alçada per l’incompliment de contracte que suposava el seu acomiadament. Després d’una nova entrevista amb el Director Territorial es confirmaven les previsions més pessimistes, un fet que provocà la protesta espontània d’una trentena de docents que es desplaçaren fins a la seu de Canal 9 i tallaren l’Avinguda Aguilera durant 15 minuts, fins l’arribada dels efectius de la policia espanyola que dissolgueren l’acte sense provocar incidents.
4
Al Principat, el curs començarà amb una vaga
3.000 docents acomiadats i més precarietat pels interins i substituts al Principat
Les mobilitzacions també s’estendran els primers dies de curs
El 90,8% dels contractats al mes d’agost només obtenen places de mitja jornada o inferiors
Cada cop són més els suports a la vaga d’ensenyament dels primers dies de curs. Un curs que no començarà ni continuarà amb normalitat perquè el professorat està alerta contra els decrets de la consellera Rigau que precaritzen les condicions laborals, retallen els salaris i augmenten la càrrega docent. El suport fora de les aules cada cop és més important i la vaga ja s’entén com l’oposició a les polítiques de privatització i austeritat del govern de CiU.
Aquest curs malgrat l’increment del nombre d’alumnes i la necessitat de personal als centres del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha acomiadat 3000 docents.
Les properes convocatòries són el dia 12 de setembre de 8.30 a 11.00 h en els barris i centres educatius on treballàvem o on treballem, coordinar cassolades i cercaviles des de les escoles i instituts fins els ajuntaments o els consells del districte municipals. Cada zona veurà com pot organitzar el matí de lluita que vol ser conjunta amb tota la comunitat educativa (AMPAs, alumnes, mestres, professors) i a les 12.00 h concentració a Plaça Sant Jaume. De les 18.00 a les 21:00 h es farà una vigília, sopar i acampada per a recolzar els vaguistes a la mateixa plaça. El dia 13 a les 1800 h davant del Departament d’Educació concentració sota el lema: “Lluitant també estem ensenyant”. El dia 19 coincidint amb l’inici de classes de les Escoles d’Adults i dels Cicles Formatius de Grau Superior a les 12.00 h s’organitzaran classes al carrer en forma de conferències i xerrades davant la Generalitat a la Plaça Sant Jaume. La vaga dels primers dies de curs també es transformarà en una vaga indefinida de dos dies alterns cada setmana. Valorable pel comitè de vaga segons vagi el moviment. Les accions que es duran a terme als barris i poblacions són l’organització de grups de defensa de l’ensenyament públic que a través d’encartellades, repartiment d’octavetes, pancartes i piquets informatius s’apropin als centres i preguntin pels acomiadats per preparar el cara cara amb els docents i animar-los a fer vaga en contra els acomiadaments. Per això la primera setmana del curs serà clau i ja s’han coordinat els primers grups conjunts de docents i famílies.
A finals de juny ja es van anunciar les mesures per empitjorar les condicions de treball de la plantilla docent a través de nous criteris d’organització dels centres, dels horaris i la supressió de càrrecs de coordinació i atenció a la diversitat. El col·lectiu d’interins i substituts és el que ha sortit més malparat amb aquestes mesures. El personal substitut no cobrarà els mesos de juliol i agost i el seu contracte finalitzarà, en qualsevol cas, el dia 30 de juny. A més, els substituts no cobraran ni treballaran el 100% de la jornada de la persona substituïda, sinó només les hores de docència directa a l’alumnat i només una part de les hores dedicades a guàrdies i coordinacions. De manera que no es contempla cobrar les hores de vigilància als patis en els casos de primària ni totes les hores de coordinacions, tutories de la formació en pràctiques als centres de treball. La intenció de la conselleria és no cobrir les baixes abans de 10 dies lectius i reduir els nomenaments durant el curs escolar a la mínima expressió, carregant sobre les esquenes dels docents
de guàrdia la responsabilitat de cobrir les baixes.Un altre fet que cal destacar és la davallada dels salaris a través de la supressió de les pagues extres, o la retallada directa en els sous, així com, l’enduriment de les condicions per assolir els estadis docents que faran que les jornades inferiors a la sencera dels substituts siguin pagades amb salaris de misèria. La reducció de la plantilla s’ha pogut fer per l’increment de ràtios a les aules i amb l’increment de les hores lectives del professorat (dues hores en dos anys). I la no reposició de places per jubilació. Els professors que obtinguin plaça hauran de treballar més per menys salari i assumiran la càrrega de tenir al càrrec 15.000 alumnes més que el curs anterior amb molt menys personal. El col·lectiu d’interins i substituts denúncia l’estratègia deliberada del govern de CiU de destruir l’ensenyament públic català per la via d’eliminar-ne la qualitat i de sobrecarregar els docents. El col·lectiu plantejarà mobilitzacions durant tot l’any i apel·la a la força de tota la comunitat educativa a qui encoratja a aturar l’ofensiva liberal contra l’educació pública, els acomiadaments i la privatització.
Si estàs interessat/da en afilar-te o rebre informació sobre la COS, pots omplir aquesta butlleta i enviar-la a: Coordinadora Obrera Sindical, Avinguda Martí Genís, 4 (08500) Vic (Osona). També ho pots fer a través del web del sindicat. Nom i cognoms: Adreça postal : Municipi:
Comarca:
Correu electrònic:
Telèfon:
Ocupació: Professor/a Mestre/mestra Personal administratiu Sector públic Sector privat: Concertat Cooperatives Funcionari Fixe Interí Substitut Estic interessada en:
Afiliar-t’hi
Rebre informació
Coordinadora Obrera Sindical
el sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
www.sindicatcos.cat info@sindicatcos.cat
Formador/a
Col·laborar