En Marxa!#05

EN MARXA!

Número 5 3a època Primavera 2012

Publicació semestral de Maulets, el jovent independentista revolucionari

Es reprèn el conflicte de l’aigua als Països Catalans

En marxa la campanya d’homenatge a Joan Fuster Pàg. 16

Els governs dels diferents territoris de la nació, pendents de reobrir l’aixeta de l’aigua en favor del model obsolet d’especulació i de sobreexplotació ecològica Pàg. 6 a 9

Reflexions sobre el corredor Mediterrani Pàg. 10 i 11

Entrevista a Pernando Barrena, portaveu de l’Esquerra Abertzale Pàg. 12 i 13

EN MARXA!

2

EN MARXA!

Publicació semestral de Maulets, el jovent independentista revolucionari

editorial

Fent ús dels contratemps del monòleg del poder

En el passat número de l’EN MARXA! advertíem que la ciutadania dels Països Catalans s’immergia a l’autopista neoliberal, cimentada per Zapatero i Sarkozy. Han passat ja uns mesos, i la situació es consolida amb l’hegemonia del PP a l’Estat espanyol.

Disseny i maquetació: fotlifoc.blogspot.com

Accelerant-nos en aquesta autopista, però, cada vegada serem més els que ens adonarem que les dures retallades no han esborrat l’atur ni solucionat els problemes estructurals del país tal i com ens venen dia a dia els dictats de la UE, els governs centrals i les Generalitats. Ens adonarem, en definitiva, que l’autopista és plena de sotracs i batzegades de revolta que cal aprofitar per sortir-ne, tot fent ús del poder popular.

La nació catalana, sota el domini d’una classe política neoliberal i submisa, es torna a trobar en un moment històric clau on cal jugar a les cartes adequades. La caducitat de la Constitució espanyola és imminent i l’independentisme ja és una realitat innegable present en la societat.

Amb tot, aquesta caducitat també és percebuda pels sectors més rancis, centralistes i influents de l’Estat que pretenen anar fins i tot més enllà del que preveu la pròpia Constitució.

Cal, doncs, que l’Esquerra Independentista es mostri oberta a la unitat popular per ser agent actiu dels canvis socials i nacionals que esperen els Països Catalans. Per aconseguir-ho cal precisar, sense cap excepció, d’estructura, organització i treball; amb la responsabilitat i la perspectiva en el passat i el futur com a ingredients imprescindibles en aquest procés.

Pel jovent de l’Esquerra Independentista i dels Països Catalans, l’any 2012 vol dir l’any de la confluència de Maulets amb la CAJEI. És imprescindible, doncs, que teixim ara ben forta l’estructura, per poder tenir una organització sòlida capaç d’anar per fenia en un futur ben proper, sense esquerdes.

Ara és hora de fer ús de les paraules de Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”. 20 anys després de la seva mort, 50 anys després de la primera edició del Nosaltres, els valencians ha arribat l’hora de fer les seves paraules i idees més vives que mai.

el semàfor

Eurovegas: el futur en joc

contacte@maulets.org enmarxa@maulets.org

www.maulets.org

Encaixant plenament amb la línia política del sarcasme del govern de CiU al Principat, el megaprojecte de l’Eurovegas es comença a perfilar pel delta del Llobregat. L’entrada del pla del multimilionari americà Sheldon Adelson als Països Catalans suposa la repetició de la política d’especulació econòmica que ens ha dut a la mateixa crisi. Una entrada que va agafada de la mà de favors fiscals, l’acollida de màfies per la porta gran, blanqueig de diner, la destrucció ecològica del delta i la precarització laboral més extrema. Tot això, mentre 18.000 màquines ens aniran escurant el poc que ens queda a les nostres butxaques.

Cal plantar cara per deixar-los clar que el poble a aquest joc no està disposat a jugar-hi. Cal estar atents a la tasca i a les convocatòries de la plataforma Aturem Eurovegas. Salvem el Delta del Llobregat.

Mobilització popular en defensa de la llengua a les Illes Si bé a la passada publicació de l’En Marxa alertàvem del perill de greus agressions imminents a la llengua catalana, a les Illes la mobilització social en defensa dels drets lingüístics i la cultura ja és un fet. Ho demostra la multitudinària marxa de 50 mil persones pels carrers de Palma el passat 25 de març i una vaga de fam per la llengua sense precedents, secundada per Jaume Bonet i Tomeu Amengual, de Jubilats per Mallorca.

Tot això davant la crua realitat que està impulsant el Govern de Bauzá, amb mesures com l’eliminació del català com a requisit d’accés a la funció pública o la segregació d’alumnes per motiu de llengua a la Primària i a la Secundària. S’enfronten, però, a tot un poble en peu de guerra.

EN MARXA!

3

lluites locals

Maulets la Plana impulsa i participa de la plataforma unitària Castelló per la Llengua

Josep de Calassanç Serra i Puig,

Cala

Barcelona, 1951 Montpeller, 2011 Amb el nom de «Normes de Castelló» es coneix l’acord que signaven, a Castelló de la Plana el 21 de desembre 1932, representants polítics i del món de la cultura de tot el País Valencià i que certificava l’adopció amb lleus matisos de la normativa que des de l’IEC impulsava Pompeu Fabra. Maulets la Plana reivindiquem les «Normes» en dues direccions complementàries: per una banda, com un símbol de la unitat de la llengua; per l’altra, com una clara aposta per la normalitat de la llengua, com a vertebradora de la societat i la identitat dels Països Catalans.

Durant més de quinze anys, Maulets la Plana ha estat al darrere de les convocatòries de manifestacions, cada desembre, de commemoració de les Normes. Unes manifestacions que des del 2008 es convocaven unitàriament en el marc de l’Esquerra Independentista de la Plana (EIP) i que enguany s’ha impulsat des de la plataforma unitària, apartidista i assembleària «Castelló per la Llengua», que ha assumit la reivindicació de les Normes en

diferents actes commemoratius que van culminar amb una gran manifestació el dissabte 17 de desembre amb el lema «Per una escola valenciana, pública i de qualitat».

La plataforma la integren les organitzacions independentistes de Castelló de la Plana, entitats culturals i de defensa de la llengua com ACPV o Escola Valenciana, partits polítics, sindicats i altres organitzacions i col·lectius. Des de l’assemblea de la Plana de Maulets valorem molt positivament el sorgiment i el treball d’aquesta plataforma, que ha estat capaç de generar una forta unitat d’acció per la unitat de la llengua i la plena normalització social del català a Castelló de la Plana, i que de moment ja s’ha plasmat en més d’una desena de xerrades, la manifestació del 17 de desembre i properament un acte d’homenatge a Joan Fuster, en el 30é aniversari del seu mític parlament a la plaça de bous de Castelló, el 25 d’abril de 1982, en què ens recordava: «O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!».

El Casal Popular Tio Cuc, la nova seu de les lluites populars d’Alacant

El passat 8 d’octubre prop de dues-centes de persones es van aplegar en la inauguració del Casal Popular Tio Cuc. Al so de les dolçaines i amb cançons d’Ovidi tots els habitants de la comarca van veure fer-se realitat el somni de la creació d’un espai nascut des de les bases populars. La societat valenciana d’Alacant es va decidir a donar el pas: deixar l’actitud de defensa per passar a l’ofensiva.

L’ofensiva pel País, la llengua i la cultura pròpies.

Des d’aquell moment l’activitat del Casal no ha cessat ni un moment, la seua estructuració en grups de treball (llengua, territori, cultura popular i memòria històrica) permet tractar tots els temes que afecten a la realitat del nostre poble. Un poble i una ciutat, Alacant, que ara més que mai compta amb un espai per fer visible la identitat del nostre país.

De diverses procedències és la gent que participa al Casal: Maulets, Endavant, SEPC, Bloc, Compromís, Escola Valenciana, IEC, gent a títol individual, etc. Però tots amb la mateixa finalitat, fer despertar el subconscient valencià existent a la ciutat d’Alacant.

Per a les organitzacions de l’esquerra independentista de la comarca el Casal es troba en una de les seues prioritats de treball ja que era una necessitat que anava arrossegant-se des de feia anys: l’existència d’un espai on mostrar a tothom el discurs de la independència i el socialisme.

A partir d’ara toca treballar perquè el Casal esdevinga el referent cultural i identitari dels sectors populars d’Alacant.

Prenem el teu referent de lluita, dignitat i fermesa per continuar caminant cap a la independència i la revolució social als Països Catalans.

En Cala vivia a Bao, a prop de Perpinyà, des que s’hi va haver de refugiar l’any 1979 a causa de la seua militància, juntament amb la seva companya Dolors Serra.

Membre fundador del PSAN el 1969, amb les seves germanes Eva i Blanca Serra. Posteriorment, el 1974, va passar a formar part del PSANProvisional i després d’Independentistes dels Països Catalans (IPC), on va assumir el paper de dinamitzador del que més tard seria Terra Lliure. President del Casal Jaume I de Perpinyà i activista cultural, polític i social vinculat a l’independentisme català, profundament implicat a més amb la vida social i cultural nord-catalana, essent impulsor d’Aire Nou de Bao, ferm participant dels projectes de la CAL, l’equip Criteri i Ràdio Arrels.

EN MARXA!

4

roda de comarques

En defensa del transport públic 1

Durant tot l’any i arreu del país assemblees de Maulets convoquen i participen d’actes, xerrades, fan accions i manifestacions.

Aquí en fem un petit recull dels últims mesos

2

3

Les parets parlen 1

4

5

1_ Mural contra la violència de gènere a Cerdanyola (el Vallès Occidental) 2_ Mural a Roquetes pel 8 de març (Baix Ebre) 3_ Mural a Argentona en commemoració del ‘Bloody Sunday’ (el Maresme) 4_ Mural a Va-

A l’esquerra podeu veure el material editat per a la campanya en defensa del transport públic i contra la pujada abusiva de preus 1_ Accions en defensa del transport públic als trens de Rodalies (el Barcelonès, el Maresme i el Baix Llobregat) 2_ Pancartes penjades als autobusos a Palma (Mallorca) 3_ Campanya contra l’apujada del preu del transport (el Baix Llobregat)

2

3

6

7

lència pel 8 de març (l’Horta) 5_ Mural a l’entrada nord d’Argentona (el Maresme) 6_ Mural a Vilassar de Mar (el Maresme) 7_ Mural a l’entrada nord de Vilassar de Mar (el Maresme)

EN MARXA!

5

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

20

21

1_ Capçalera de la manifestació de l’11 de setembre a Reus (el Baix Camp) 2_ Acció durant la manifestació de l’11 de setembre a Girona (el Gironès) 3_ Botifarrada contra la Hispanitat a Mataró (el Maresme) 4_ ‘Hispanitat és genocidi’, el 12 d’octubre a Barcelona (el Barcelonès) 5_ Correllengua a Gandia (la Safor) 6_ Xerrada a la botifarrada contra la Constitució a Sants (el Barcelonès) 7_ Botifarrada contra la Constitució a Argelaguer (la Garrotxa) 8_ ‘Performance’ a Tortosa en denúncia de les desigualtats de gènere (Baix Ebre) 9_ Xerrada ‘En defensa del marxisme’ a Berga (el Berguedà) 10_ Concentració antimonàrquica davant dels Jutjats a Mallorca, el dia de la declaració d’Urdangarin (Mallorca) 11_ Campanya contra les joguines sexistes a les Terres de l’Ebre

19

12_ Taller de tions a Celrà (el Gironès) 13_ Repartiment de carbó a Girona (el Gironès) 14_ Crema de la Constitució Espanyola a Mataró (el Maresme) 15_ Milers de persones a la manifestació de Palma per reivindicar els drets nacionals i socials, en commemoració de la Diada del 31 de desembre (Mallorca) 16_ Concentració-Manifestació en suport a l’IES Lluís Vives a Tortosa (Baix Ebre) 17_ 1a Calçotada popular de Vilassar de Dalt (el Maresme) 18_ Acció pel 8 de març a València (l’Horta) 19_ Falla alternativa a València(l’Horta) 20_ Participació a les jornades internacionalistes a Saragossa organitzades per PURNA, l’organització juvenil de l’EI aragonesa (Internacional-Aragó) 21_ Acció durant el partit de la selecció del Principat a Barcelona (el Barcelonès)

6

EN MARXA!

reportatge

El conflicte de l’aigua als Països Catalans

cap a la insostenibilitat i el desastre ecològic

Els Països Catalans es troben en aquests moments en les condicions idònies per a la intensificació del conflicte de l’aigua

EN MARXA!

7

Malgrat que l’aigua hagi estat des de sempre una font de contradiccions per als partits polítics convencionals de tots els colors, a hores d’ara un PP amb majoria absoluta a l’Estat espanyol, les Illes i el País Valencià i amb capacitat d’influència al Principat seria el promotor de l’enèsim reimpuls de la política de transvasaments. Els ulls també tenen la mirada atenta a CiU, partit que en èpoques d’Aznar ja va donar suport al controvertit Pla Hidrològic Nacional.

A la vegada, les circumstàncies actuals de forta crisi econòmica semblen donar carta blanca a l’explotació cega de recur-

sos naturals, sota la justificació de la cerca de creixement econòmic a qualsevol cost. Aquestes mateixes circumstàncies, sota la pressió dels forts índexs d’atur als Països Catalans, podrien ser argument per a la dreta neoliberal per a inversions faraòniques en grans obres d’infraestructures, en benefici de les grans empreses constructores.

Tot això pagant-ne un cost prou elevat, el de continuar jugant al mateix joc insostenible que va desembocar amb l’actual crisi econòmica. En definitiva, al del peix que es mossega la cua. El peix, però, es va quedant sense aigua. El canvi de mo-

del i el veritable transvasament, el que ens dirigeixi cap a la nova cultura de l’aigua, és irrisori i imperceptible. Ho demostren les dades: l’Estat espanyol, amb un consum d’uns 165 litres per persona i dia, és un dels països que més aigua gasta d’Europa, per mal ús i mala distribució.

Mentrestant, les dades científiques es posen d’acord en perfilar la regió mediterrània com a víctima del canvi climàtic, amb conseqüències greus com la pèrdua d’un 20% de la pluviositat en els propers anys. A continuació, mostrem un breu anàlisi d’alguns punts claus per entendre el conflicte vigent als Països Catalans.

entrevista

“Dependrà de quina estratègia emprem que la repressió hipoteque el nostre treball o aconseguim girar la truita” Josep, la narració dels fets succeïts el 2002 és prou paròdica, la pots tornar a repassar?

El juliol de 2002, un grup de Jóvens vam encadenar-nos a la Delegació del Govern de la Generalitat a Tortosa en protesta pel viatge que el delegat del Govern havia realitzat a Brussel·les per defensar el PHN davant la Comissió Europea, que era l’ens que havia de finançar bona part de les obres del transvasament.

una acusació totalment falsa, assumint-ne les seues conseqüències.

Al final del matí, quan el delegat va abandonar l’edifici va entrebancar-se, entre Mossos, jóvens i gent que hi havia donantnos suport. A partir d’aquesta caiguda van intentar criminalitzar el moviment en defensa de l’Ebre i espantar els jóvens.

Arran d’això, com bé dius, van acusar-me d’un delicte d’agressions, coaccions i atemptat a l’autoritat. La fiscalia demanava dos anys i mig de presó.

Valoro molt positivament que tota la gent del territori sentís el cas com a propi i el va defensar amb mocions als ajuntaments i concentracions als jutjats. Va ser molt enriquidora la vessant més humana -que sovint no tenim en compte-, ja que en tot moment la PDE representava la majoria social del territori. Tota aquesta gent se sentia encausada, per la qual cosa en tot moment vaig percebre un recolzament total i sincer.

L’exdelegat us oferia el seu perdó i la retirada de l’acusació particular, com ho vau valorar?

Així és. En un primer moment, l’acusació particular de la Generalitat va demanar tres anys de presó, esperant que la PDE i jo mateix demanéssim perdó. En aquell moment el suport social va ser molt important i no vam acceptar demanar perdó per

Vist en la perspectiva del temps, com valores el cas que vas patir?

D’una banda, no van aconseguir que Jóvens abandonéssem la lluita, però tot i així durant dos anys enlloc de destinar el nostre temps en defensa de l’Ebre i d’oposició als transvasaments, la nostra tasca va ser bàsicament centrar-se en el judici.

Preveus nous casos com el que vas viure, en els temps que vénen?

Sovint, a nivell governamental s’utilitza la repressió per afeblir les lluites i els moviments socials. Per tant, és molt probable que hi hagi nous casos repressius. Crec que dependrà de quina estratègia emprem que la repressió hipoteque el nostre tre-

ball o aconseguim girar la truita.

Què va representar Jóvens?

El principal transvasament de les Terres de l’Ebre és de jóvens que no tenim futur al nostre territori i hem de marxar a fora. Per tant, crear un moviment de gent jove que reivindiqués un futur als seus pobles tenia una importància estratègica, en plena consonància amb l’ordre del dia de la PDE. A banda de Maulets, també m’han jubilat de Jóvens, però crec que és necessària la seva existència i la seva lluita.

Se’ns gira feina, en els temps que vénen, no?

Des dels anys 70 hem tingut més de 8 projectes de transvasaments, independentment del color polític del Govern estatal o autonòmic, tant en governs del PSOE, com del PP, CiU o tripartit. És cert, però, que el PP arriba amb molta agressivitat i amb ganes de reprendre els projectes que es van frenar el 2004.

Per tant, des de les Terres de l’Ebre i la resta del territori haurem d’estar alerta i començar a preparar la resposta a les noves polítiques transvasistes del Govern espanyol.

Haurem de tenir cura especialment d’entendre aquests projectes d’una manera global i no caure en el parany de la confrontació territorial o de la crisi econòmica com a pretext per a dur-los a terme.

Josep Sabaté Exmilitant de Maulets i de Jóvens en Defensa de l’Ebre, ara membre de la PDE

El 2002 fou acusat d’agredir l’aleshores delegat del govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Francesc Sancho.

Primerament, s’exposà a una petició de la fiscalia de dos anys i mig de presó.

El seu esperpèntic cas repressiu, però, acabà amb l’absolució. Se l’acusava d’atemptat a l’autoritat i d’una falta de lesions.

Compromès en les lluites dels moviments socials i en defensa de l’Ebre, quan li demanem a en Josep que ens expliqui el seu cas repressiu es mostra sorprès.

Mantenint la discreció, sempre ha opinat sobre moltes coses, però ben poques vegades del seu cas.

EN MARXA!

8

Conques del Ter i del Llobregat El Ter és sens dubte una de les principals víctimes ecològiques de l’explotació aqüífera catalana. Eixugat a costa del transvasament de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona des de la construcció dels embassaments de Sau i Susqueda fa més de 50 anys, pot arribar a abastir a una població de 4.5 milions, essent un riu de característiques modestes. Amb ironia, es diu que el Ter ja no desemboca al mar, a l’Estartit, on no arriba a tocar el mar, sinó a la ciutat de Barcelona, degut a l’incompliment sistemàtic de la pròpia llei de 1959 que marca els criteris per transvasar aigua a la conca del Llobregat.

Un augment de la lluita en defensa dels interessos ecològics i dels agricultors de la conca del Ter per part de diferents col· lectius i l’impuls de la Plataforma del Ter a principis de 2008 ha forçat a la Generalitat a començar a fer gestos i a marcar l’ampliació del cabal del riu. Així, van ser 150 els hm3 d’aigua derivats a l’àrea metropolitana de Barcelona per al 2011, mentre que per al 2012 haurien de ser 130 hm3 i el 2015, 115 hm3. Amb tot, s’està substituint un problema per crear-ne un altre. Gran part d’aquesta reducció no hagués estat possible sense l’aportació de la dessalinitzadora de Blanes o El Prat.

El Llobregat, plenament afectat per la forta pressió industrial i residencial, sofreix una clara sobreexplotació aqüífera. Si bé és cert que els nivells de contaminació s’han anat reduint els últims anys, queden encara punts negres. Ho són, per exemple, els polígons industrials de Terrassa i Rubí o els alts índexs de salinització provinents de l’aigua del Cardener, degut a les mines del Bages.

Un dels punts principals del riu en perill és el seu delta, plenament afectat pels conti-

3m3/s

és el que marca el cabal mínim de la llei del Ter, sovint incomplert, mentre

8m3/s

nus projectes d’especulació urbanística, com ho exemplifica l’ara suspès Barça Parc. Ara per ara, però, el punt de mira enfoca a l’Eurovegas, el polèmic megaprojecte que la Generalitat de Catalunya reclama.

El Govern de Catalunya ja ha mogut fils, proposant la ubicació al delta del riu, amb una extensió que afectaria gran part de la comarca.

Ebre i Segre En alerta constant i en el punt de mira, és l’estat en què es troba la conca de l’Ebre.

Després de les multitudinàries mobilitzacions contra el PHN, encapçalades per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, al llarg de la dècada passada, l’aigua de l’Ebre a hores d’ara continua sent la moneda útil per al creixement insostenible i per a la confrontació entre territoris propis dels Països Catalans. Els precedents confirmen el temor sostingut per a la població del territori, ja que l’amenaça ha tingut origen en partits polítics de tots colors. Degut al rebuig social que tindria un transvasament de l’Ebre, han estat diversos els eufemismes emprats per treure l’aigua de la conca de l’Ebre.

Ja el 2008, amb la situació de sequera generalitzada a sobre, el govern tripartit de la Generalitat, amb la Conselleria de Medi Ambient encapçalada per Francesc Baltasar (ICV), va impulsar la modificació de la llei de 1981 que limitava el minitransvasament de l’Ebre a l’àrea geogràfica del Camp de Tarragona a causa d’una situació “d’emergència nacional”, marcant un precedent difícil de reparar.

Per a la part septentrional al riu, afectant al riu Segre, principal afluent de l’Ebre, l’eufemisme per al transvasament prendria el nom del canal Segarra-Garrigues, obra que es troba a dos anys de la seva finalització.

Per a la part meridional, seria el cas Xer-

ta-Sénia. Sense encara haver establert el cabal ambiental de l’Ebre -d’extraordinària necessitat, segons la PDE-, una exorbitant i poc realista planificació de rec amb unes colossals infraestructures serien la base per a futurs transvasaments i per a la conversió completa del secà al regadiu. Sense eufemismes es mostra la Diputació de Castelló, que reclama directament el que la mateixa institució autodenomina minitransvasament de l’Ebre de 90 hm3 d’aigua anuals.

El Xúquer El Xúquer, el riu més cabalós del País Valencià, viu en aquest territori una forta pressió degut a la deriva d’una bona part del seu cabal cap a l’agricultura de regadiu i altres usos humans. Amb tot, compta encara amb un bon grapat d’espais d’interès natural i una gran concentració d’espècies biològiques protegides.

Un milió d’habitants a la zona de la seva desembocadura i una forta industrialització amenacen espais cabdals com el de l’Albufera, el 80% de l’aigua de la qual prové del sistema del Xúquer. Una sobreexplotació que ja comença a la Manxa amb la creació a inicis de la dècada passada de 100 mil hectàrees de regadiu subvencionades per la UE i que s’ha anat consolidant al llarg dels últims anys, fins i tot amb la crisi econòmica a sobre.

Ho demostra també el faraònic projecte Manhattan de Cullera que s’està promovent a la desembocadura del riu. Tot això a gust del PP, però també del PSOE, que va promoure inicialment el projecte des de l’Ajuntament de Cullera el 2003. Uns recursos d’aigua insuficients haurien d’abastir, doncs, a 22 mil nous veïns.

El que marca, però, l’ordre del dia de 2012 del riu és el nou transvasament Xúquer-Vi-

800ha una inversió de 17.000M€ i la construcció de 10.000 habitatges és el que ofereix la Generalitat de

Catalunya a l’Eurovegas del multimilionari americà Sheldon Adelson

és el que es transvasa a la conurbació de Barcelona

El projecte Manhattan: 610.340m2 i l’edificació de 35 gratacels amb una inversió de 93M€ haurien de perfilar un nou skyline per a la zona de la desembocadura del Xúquer, donant-li nom al projecte

EN MARXA!

nalopó, que ha donat ales a seguir entestant-se amb el model especulatiu obsolet.

Ho indica la construcció de 60 mil habitatges i 12 camps de golf a les comarques del sud del País Valencià.

Davant la situació, ha estat la mateixa Unió Europea qui ha obert un expedient sancionador per incomplir els terminis marcats per la Directiva Marc de l’Aigua europea, amb un pla hidrològic de la conca del Xúquer que s’havia de presentar el 2009 i que hauria de marcar el cabal ecològic del riu. El riu, però, també té els seus defensors. La plataforma Xúquer Viu, ha anunciat l’oposició frontal i la mobilització contundent davant l’avanç de la degradació del riu. Segons paraules de Paco Sanz, portaveu de la plataforma, “som conscients que els valors ambientals i ecològics passaran a segon terme.

Mantindrem el discurs de defensa del riu i ens reafirmem en la necessitat d’una nova cultura de l’aigua que racionalitzi el seu ús sostenible”.

Evidentment, però, no només es compta amb el Xúquer per a l’abastiment del creixement insostenible. Per un costat, els interessos empresarials i polítics tenen la carta del transvasament Tajo-Segura. Per l’altre, es manté l’eterna lluita per l’aigua de l’Ebre, en què s’empra la crisi econòmica per a la seva demagògia: “L’aigua sobrant que el riu Ebre aboca al mar suposa la creació de 500 mil llocs de feina”.

L’aigua a les Illes En estat de paralització es troba el nou Pla Hidrològic de les Illes Balears, des del passat mes d’octubre per part del Consell de Govern balear. El fet ha aixecat totes les sospites que el govern de José Ramón Bauzá està aplanant el terreny a favor dels interessos urbanístics i l’eixugada dels recursos aqüífers.

24 camps de golf hi ha a l’illa de Mallorca, cadascun dels quals consumiria de forma mitjana uns 2 M litres d’aigua al dia, l’equivalent a una població de 8.000 habitants

9

Així, les zones humides i d’alt valor ecològic com l’Ullal, Maristany, Ses Fontanelles o Ses Feixes podrien quedar en perill. Moltes d’elles, trobant-se al litoral, són als ulls del PP una nosa per al creixement urbanístic i el seu insostenible model turístic, pretenent estirar així a les Illes cap a una accentuació de la situació de dèficit d’aigua.

Després d’anys de crítiques constants, els camps de golf continuarien estan a l’agenda de les Illes, i és que només a l’illa de Mallorca s’hi troben 24 camps de golf, uns dels principals focus de consum d’aigua. Aquest mateix mes de febrer el Govern balear ha aprovat un nou Decret Llei que permet la construcció d’hotels amb camps de golf, fet que no era permès fins fa poc per la llei i que el mateix PSOE també ha recolzat.

Tret de l’explotació de pous d’aigua, els recursos hidràulics a les Illes des de fa anys ja depenen de les plantes dessalinitzadores, com la nova de Santa Eulària (Eivissa).

El transvasament del Roine Una CiU favorable als transvasaments, però coneixedora del rebuig social que li pot suposar un transvasament de l’Ebre, està tornant a fer pública la idea del transvasament del Roine com a defensa davant del nou PHN, idea que ja va ser donada a conèixer per Jordi Pujol el 1995.

Anem a pams: amb uns 1700 m3/s de cabal mig, el Roine és el riu amb més cabal del Mediterrani i un dels més cabalosos d’Europa. Pateix, també, les conseqüències de la sobreexplotació humana, essent per altra banda un dels rius més contaminats de l’arc Mediterrani.

Una gran inversió d’uns 1300 milions d’euros permetria la construcció d’una canalització soterrada de 330 km de recorregut

30m3 és la quantitat d’afluents

radioactius abocats al Roine el 7 de juliol de 2011, a conseqüència de l’accident que va ocórrer a la central nuclear de Triscastin 12g/l d’urani és el que es va emetre 2 afluents del Roine van quedar afectats i la captació de la seva aigua va quedar estipulada com a no apta

(de Montpeller al riu Ter, a Cardedeu), bombejant contínuament 15 m3/s d’aigua que significarien també la contínua dependència envers l’Estat francès per a l’obtenció del recurs natural. A més a més, en cas que se’n decidís la construcció, a la vegada també es plantejaria la interconnexió de gas a través dels Pirineus, sumant-se a la ja existent interconnexió elèctrica que suposa la MAT.

Les dessalinitzadores L’entrada al poder de Zapatero al govern espanyol l’any 2004 va suposar l’esclat de les plantes dessaladores, amb la planificació de l’entrada en funcionament de 51 plantes al llarg de la costa mediterrània de l’Estat, tot presentant-se com l’alternativa al Pla Hidrològic Nacional impulsat per l’anterior govern del PP. Sense canviar el fons del model de consum, aquestes instal·lacions havien d’aportar el 60% dels 1.063 m3 previstos pel PHN. D’aquestes, avui en dia només en funcionen 17, degut als elevats costos econòmics i energètics que suposa aquest mètode de potabilització d’aigua marina, sumat a la mala qualitat de l’aigua obtinguda que fa que el sector agrari sigui sovint reticent al seu ús. Per altra banda, el cost ambiental que significa aquesta despesa energètica i el constant vessament de salmorra al mar són els responsables d’un desastre ecològic, degut a la conseqüent degradació de la flora i fauna marina per l’alta concentració salina.

17 és el nombre de centrals

nuclears que hi ha a la conca del Roine, on també hi trobem 5 fàbriques de combustible nuclear, 3 plantes d’enriquiment d’urani, 6 unitats de conversió de conversió d’urani i 4 plantes de fabricació d’hexafluorur d’urani

4.000.000€ és el preu

aproximat del funcionament anual d’una dessalinitzadora

EN MARXA!

10

Un tren amb

territori

Principis per a l’anàlisi del corredor mediterrani i el sistema ferroviari als Països Catalans El passat 19 d’octubre la Comissió Europea de Transports feia pública la relació d’eixos ferroviaris prioritaris europeus, entre els quals estava l’anomenat corredor ferroviari. D’aquesta manera Europa anuncia que es farà càrrec d’un 30% dels costos de totes les actuacions previstes pels diferents estats per on aquesta infraestructura és passant.

Cal recordar però que aquest eix de transport no és cap novetat i que s’ha anat transformant al llarg de la història del comerç dels Països Catalans, adaptant-se als diferents modes de transports, des de la Via Augusta passant pels camins de l’edat mitjana fins a la construcció de les carreteres N-340 i finalment AP-7. Totes aquestes infraestructures han anat resseguint un traçat molt semblant, aproximadament paral·lel a la costa mediterrània fins als Alps. Aquesta infraestructura és la connexió natural tant pel sud com pel nord del nostre país amb la resta de la riba mediterrània, així com la nostra connexió natural, via Lió, amb el nord d’Europa.

Resolta, ja fa molts segles, la qüestió de

la localització, la pregunta que cal fer-se és: Necessiten els Països Catalans un canvi modal del trànsit de mercaderies i viatgers?

sària la construcció de l’autovia A7, i el transport per carretera milloraria notablement tan sols amb el rescat dels peatges de l’AP7.

Medi ambient i saturació de les infraestructures de transports existents El mode de transport imperant als Països Catalans, tan per al transport de mercaderies com de persones, és el transport per carretera (flux de 10.000 vehicles pesants/dia per la Jonquera). Degut a l’augment del creixement de les necessitats de transport de persones i mercaderies les infraestructures existents estan quedant col·lapsades, fent necessari el seu desdoblament o el canvi modal dels sistemes de transport.

No s’ha d’oblidar, però, que les necessitats energètiques del ferrocarril no són minses, per la qual cosa hem de defensar, juntament amb la construcció d’aquest eix, un replantejament de la producció d’energia elèctrica al nostre país, passant d’un model de producció centralitzada de l’electricitat a la producció distribuïda d’electricitat amb fonts renovables.

Un canvi de mode de transport cap un augment del transport ferroviari ens pot aportar una major eficiència energètica, un augment de la seguretat en els desplaçaments, així com una disminució de les emissions de CO2 a l’atmosfera. Un desdoblament de les infraestructures no faria més que augmentar la nostra petjada ecològica al territori, tal i com ja està passant al tram desdoblat de la AP7, amb l’autovia anomenada A7. L’aposta per un transport ferroviari digne faria inneces-

Millora dels serveis i de les infraestructures ferroviàries Totes les actuacions projectades tant pels ministeris competents en infraestructures ferroviàries dels Estats francès i espanyol, suposen una millora en l’electrificació i dels sistemes de seguretat. A més a més, les actuacions projectades al País Valencià i al Principat inclouen l’adaptació de les infraestructures (mitjançant un tercer carril) a l’ample de via internacional (ample UIC), la qual cosa permet una millora de la connectivitat d’ambdós territoris amb la Catalunya Nord i, per tant, una major cohesió i relació entre aquests territoris.

EN MARXA!

11

molta cua Les actuacions de desdoblament dels trams de via única - que a hores d’ara suposen un coll d’ampolla en les comunicacions ferroviàries dels Països Catalans - permetran un augment de les freqüències de pas dels serveis regionals i de mitja distància. Tanmateix, la implantació dels serveis d’alta velocitat entre Perpinyà i Alacant disminuirien molt el temps de viatge i augmentarien la qualitat dels serveis entre les principals ciutats del nostre país.

No obstant, totes les infraestructures tenen uns costos, tan socials com econòmics associats, per la qual cosa caldrà analitzar totes les actuacions de forma detallada, introduint en el discurs d’optimisme imperant les esmenes necessàries que optimitzen aquests costos.

Comerç, turisme, logística i transport marítim Els articles cada cop més especialitzats i específics, el valor afegit a productes ja manufacturats i una desaparició dels intermediaris del mercats, juntament amb el desenvolupament de serveis turístics arreu del territori, són les fites previsibles per al reeiximent de l’economia del nostre país. Aquests nous tipus de serveis requeriran per al seu funcionament efici-

ent una coordinació de nuclis multi-modals (“hubs” de viatgers i mercaderies), connectant entre si les xarxes ferroviàries de viatgers convencionals, d’alta velocitat i altres serveis de transport col·lectiu de viatgers, i de mercaderies amb connexions amb port, aeroports amb grans volums de trànsit, així com assegurar nodes de transferència àgils amb el transport per carretera.

Aquest aprofitament del transport en xarxa permetria argumentar el desmantellament d’infraestructures com els aeroports de Alguaire i Castelló, amb un alt cost social i econòmic, i que han hipotecat el desenvolupament d’altres infraestructures a les seues zones d’influència. També faria innecessàries grans plataformes logístiques ja programades, com ara el projecte Logis Penedès.

Davant totes aquestes qüestions, però, és necessari establir prioritats i alternatives a l’actual projecte o pla ferroviari, aprendre i bastir alternatives per pal·liar els errors que els gestors i administracions públiques han comès amb el transport ferroviari, per falta de previsió, per interessos econòmics, en molts casos, per qüestions purament electoralistes. Per exemple, la

Per Nel·la Saborit i Esteve, militant de la CUP de Barcelona

manca de coordinació de les estacions València-Pintor Sorolla amb ValènciaNord, l’estació provisional d’alta velocitat de Vilafant (mal anomenada FigueresVilafant) o l’estació del TAV Camp de Tarragona, que contradiu totes les recomanacions tècniques que existeixen sobre l’emplaçament d’estacions per a serveis d’alta velocitat.

I el més important, el seguiment de la implementació dels serveis de l’arc mediterrani no pot servir d’excusa per a oblidar reivindicacions d’infraestructures que milloren els serveis de rodalies i regionals. Aquestes actuacions passen per la millora de la coordinació i les infraestructures de les línies que comuniquen la Cerdanya, els desdoblaments de les vies de Vic i el tram sud del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre , l’electrificació de les línies Xàtiva- Alcoi, Lleida-La Pobla de Segur i Dénia - Gandia, així com la tan demandada construcció de la línia Gandia-Dénia. A partir d’aquestes aportacions i d’altres, es fa necessari que ens plantegem un debat, per finalment definir quin és el model d’infraestructures que volem per als Països Catalans... com ja deia al principi un tren que ens portarà moltes i molt variades cues.

C/ Mossén Huch, 19 (Baixos) 08600 / Berga (el Berguedà)

EN MARXA!

12

Pernando Barrena Portaveu de l’Esquerra Abertzale

“A nivell popular, Bildu i Amaiur suposen algú amb qui es pot confifiar per gestionar els interessos polítics” “El procés de pau ens obliga pràcticament als sobiranistes d’esquerra a mantenir posicions comuns davant de qui no reconeix EH com a subjecte polític ni el seu dret a decidir.”

“No tindrem cap necessitat de passar factura a Aralar per les topades d’altres temps”

“El nostre repte consisteix en ser cada dia més i fer insostenible l’estratègia de l’Estat”

A quines raons atribueixes l’èxit electoral de Bildu i Amaiur en els últims comicis?

La potencialitat de l’espai abertzale i d’esquerres sempre hi ha estat, fins i tot en les èpoques més dures de la il·legalització de HB o Batasuna. El fet de poder emetre un vot legal ha suposat un valor afegit que estat molt mobilitzador. A això cal afegir-hi un factor importantíssim: l’Esquerra Abertzale ha posat en marxa una aposta política que s’ha percebut des d’amplis espais socials com una aposta per la pau. Podríem dir que votar a Bildu o Amaiur s’ha valorat com una inversió a favor del nou escenari polític.

Per altra part, en temps en què la classe política està clarament desprestigiada i és considerada un problema en si mateixa, Bildu i Amaiur aporten aire fresc, una manera diferent d’entendre la feina política, allunyada de la política convencional i del fenomen de la corrupció. A nivell popular, suposen, en definitiva, algú amb qui es pot confiar per gestionar els interessos polítics.

En els últims mesos l’Esquerra Aberzale ha teixit complicitats amb diferents sectors polítics per unificar candidatures polítiques. Com es preveu la seva evolució a mitjà i llarg termini?

El nostre debat “Zutik Euskal Herria” va concloure, entre altres temes, amb la necessitat d’acumular forces des de l’Esquerra Aberzale en clau sobiranista i independentista.

Com a fruit dels acords estratègics de l’Esquerra Abertzale amb EA i Alternatiba va sorgir Bildu com a coalició electoral per les eleccions forals i municipals de maig de 2011. Posteriorment vam conèixer l’acord electoral entre l’Esquerra Abertzale, EA, Alternatiba i Aralar per les eleccions espanyoles.

Els resultats obtinguts van ser més que satisfactoris i han ajudat moltíssim a subratllar l’encert de la iniciativa, tant en el plantejament com en el referent a la unió de forces sobiranistes.

No podem oblidar que el context polític del procés de pau ens obliga pràcticament als sobiranistes d’esquerra a mantenir posicions comuns davant de qui no reconeix EH com a subjecte polític ni el seu dret a decidir. L’objectiu és que els autodeterministes cada vegada siguem més i estiguem més organitzats per poder aconseguir una millor correlació de forces en la confrontació amb Madrid i París.

Com evolucionaran les relacions amb Aralar?

Aralar haurà de prendre les seves pròpies decisions en el context descrit. La nostra posició prefereix prioritzar la feina en el futur comú abans que altres interessos. No tindrem cap necessitat de passar factura per les topades d’altres temps.

Cadascú pot pensar el que vulgui del passat, però el nostres interès rau en la potencialitat del treball en comú per a realitzar des d’una òptica independentista i d’esquerres. A partir d’aquí, és Aralar qui ha de prendre les seves pròpies decisions.

Com preveus el proper encontre electoral a Euskadi i Navarra?

En principi, tots els partits polítics ja treballen en clau electoral. En teoria, la legislatura a la comunitat autònoma basca (CAB) conclou el maig de 2013, però quasi ningú aposta per aquesta data.

Tothom aposta per un avançament electoral després de l’estiu d’aquest any. A Navarra no hi ha eleccions autonòmiques fins el maig de 2015, tret que hi hagi també un avançament, que podria ser degut a la precarietat de la política de l’executiu d’UPN-PSN. En qualsevol cas, les eleccions de la CAB seran de gran importància. L’Esquerra Abertzale hi arribarà muntada a la cresta de l’onada política amb grans possibilitats de ser la força més votada o la més representativa -ja ho és a Madrid, per davant del PNB, PSE i PP-.

Això obriria la porta a què el proper lehendakari de la CAB fos de Bildu. Estem parlant d’un fet de primer ordre que suposaria un terratrèmol polític.

Evidentment, la resta de partits són conscients d’aquesta situació i preparen las seves bateries per evitar-ho, dedicant-se a reforçar la seva posició. En el cas del PNB, a preparar un acord amb el PP que li permeti copsar el poder.

Definitivament, la posició de Bildu serà molt bona i comportarà la seva consagració com a primera força política del país, quelcom importantíssim a l’hora de gestionar un procés de pau i de diàleg polític, que és la nostra prioritat absoluta.

Mantenint en aquests moments Amaiur i Bildu importants quotes de representació i davant d’una situació d’efervescència i confrontació social, quines estratègies i receptes principals proposa l’Esquerra Abertzale per encarar la crisi econòmica?

EN MARXA! Seria molt pretensiós dir que Bildu té la vareta màgica que corregeix els desequilibris financers, productius i socials que el neoliberalisme ens ha anat imposant darrerament. No podem caure en posicions demagògiques tan descarades. Ara bé, estem en una posició que ens permet -amb limitacions- demostrar que des de la gestió pública es poden fer coses d’una altra manera.

Començant per la fiscalitat, hem promogut una reforma fiscal a Guipúscoa que no ha pogut ser tant ambiciosa com preteníem en no tenir majoria absoluta a les Juntes Generals. Va en una direcció molt concreta: progressivitat, augment de tributs a les rendes elevades, reinstauració de l’impost de patrimoni, etc.

D’altra banda, és evident que no es disposen dels mateixos recursos que en altres èpoques, però la nostra aposta està essent blindar la despesa social i en la mesura del possible augmentar-lo.

Tot això ho fem en detriment de grans infraestructures la necessitat de la qual no compartim -superport, TAV, incineradora...-, fins i tot d’inversions necessàries que ara per ara preferim sacrificar abans de deixar sense cobertura social als ciutadans que ho necessitin. Per nosaltres són abans els ciutadans que el ciment.

No podem deixar-nos arrastrar pel pessimisme i el determinisme neoliberal. Les coses es poden fer d’una altra manera i ho estem demostrant.

Evidentment, des d’una òptica més sistemàtica, per nosaltres és fonamental reivindicar el dret a decidir també en allò econòmic i social, no només per una qüestió d’identitat nacional. Cal tenir al nostre abast les eines del poder polític i institucional per poder assegurar el benestar i el futur del nostre país i els seus ciutadans.

Per tant, en aquest context polític, les ofertes autodeterministes i independentistes tenen el repte de fer veure a la ciutadania que el dret d’autodeterminació ens iguala a tots a l’hora de poder decidir.

Només des d’un model independentista podrem posar en marxa un model econòmic, tributari, industrial i social d’acord amb la realitat i les necessitats particulars dels bascos i les basques.

A nivell sindical basc, quina és la situació òptima per afrontar la situació?

La reivindicació del marc de relacions laborals basc és fonamental per avançar. UGT i CCOO se n’estan replantejant la seva posició contrària, en el context d’una reforma laboral que ho deixa tot en mans d’una negociació i un conveni estatal, que menysprea la seva pròpia existència fora d’aquest àmbit. Crec que podem estar a les vigílies de canvis interessants.

A nivell d’Estat espanyol és el PP qui manté l’hegemonia política. Pot fer passos polítics per la solució democràtica definitiva per EH?

13 No sabem quan, però creiem que finalment ho farà, especialment perquè el seu manteniment en posicions d’immobilisme pot ser políticament letal pel PP a la CAB i també a Navarra. A data d’avui, el PP és l’únic partit en aquesta posició. Fins i tot el PSN-PSE defensa canvis en política penitenciària. El temps portarà canvis i esperem que siguin més aviat que tard.

Davant del fort setge polític a Batasuna, Segi, mitjans de comunicació... Com es planteja a hores d’ara l’estratègia antirepressiva a EH? La nostra estratègia antirepressiva consisteix en principalment anar més enllà de la mera resposta mobilitzadora -que també és necessària- i anar guanyant de mica en mica en el terreny polític.

La nostra aposta és unilateral i irreversible i es mesura en termes de recolzament popular, polític i electoral. El nostre repte consisteix en ser cada dia més i fer insostenible l’estratègia de l’Estat.

Per això, necessitarem grans dosis de paciència, però ja s’ha vist que de seguida que hem pogut mesurar el grau de recolzament social, la resposta ha estat més que satisfactòria. Endavant, doncs.

Si en el procés de pau ara en marxa, en algun moment els estats espanyol i francès es mostren clarament reticents a avançar en temes com l’acostament de presos polítics, reconeixement del dret d’autodeterminació... Com teniu pensat vèncer aquestes resistències?

Com deia, el repte és guanyar majories, que cada vegada que algú no es mogui, hi hagi la majoria social que ho exigeixi. Intentarem que aquesta majoria sigui també política i electoral.

L’Acord de Gernika serà capaç de promoure canvis substancials en el panorama polític d’EH? De fet, ja ho ha fet. Els firmants de l’Acord són els promotors organitzats dels nous temps que viu el país. Evidentment, la seva feina no ha fet més que començar. Tots i cadascun d’ells des de la unilateralitat hauran de seguir aportant per, en primer lloc, poder repatriar els presos, impulsar dinàmiques de desmilitarització i, per altra banda, poder organitzar el diàleg polític sense exclusions que doni a llum l’acord necessari per poder superar definitivament el conflicte polític basc.

Per acabar parlant de la nostra terra, preveus canvis polítics importants a la situació dels PPCC en els propers anys?

No em sembla apropiat dir a ningú què ha de fer al seu país, seria una ingerència. Tan sols dir que cada vegada que ens acostem per la vostra terra aprenem molt de l’experiència i de la visió catalana de la lluita d’alliberament nacional i social. Des de les nostres humils possibilitats, també estem a disposició de qui treballi i militi en aquesta perspectiva. Bona sort!

“L’Esquerra Abertzale arribarà a les eleccions de la CAB muntada a la cresta de l’onada política amb grans possibilitats de ser la força més votada o la més representativa” “La nostra aposta passa per blindar la despesa social en detriment de grans infraestructures” “Per nosaltres són abans els ciutadans que el ciment” “El repte és guanyar majories, que cada vegada que algú no es mogui, hi hagi la majoria social que ho exigeixi”

EN MARXA!

14

la foto

Cap a l’Estat policial

Un protestant a Atenes davant d’una línia d’antiavalots el 12 de febrer, dia de fortes protestes contra els plans d’austeritat aprovats pel parlament grec. La resposta social a Grècia s’ha anat endurint proporcionalment a l’augment de la pobresa i a la gravetat de les mesures preses.

Mentrestant, però, els diferents governs de la UE extremen les mesures repressives, tant a nivell penal com policial, i preparen el terreny per a la imposició del desmantellament de l’Estat del benestar.

l’esdeveniment

Lipdub a Perpinyà per la llengua catalana

els protagonistes

Jaume Bonet i Tomeu Amengual

Els Membres de Jubilats per Mallorca han estat els protagonistes d’un gest sense precedents en defensa de la nostra llengua i cultura: una vaga de fam.

Posant en perill la seva salut, ens impressiona la seva capacitat de sacrifici en benefici dels interessos comuns com a poble. Gestos com els seus segur que han fet créixer la consciència de molts ciutadans per defensar allò que és nostre i, a la vegada, reconsiderar el suport cap a certes actuacions polítiques que porten, de manera més encoberta o menys, cap a l’extermini cultural del fet català.

la dada

És l’import del frau fiscal a l’Estat espanyol, segons la mateixa Agència Tributària espanyola. En volum d’impostos representa 90.000 M €, que es deixen de cobrar per a la sustentació de l’ens públic. El 72% d’aquest frau prové de la banca i de les grans fortunes, o sigui de les empreses que facturen més de 150 M € anuals.

Sota el lema Volem llei i dret per les nostres llengües, 7153 participants enregistrats van participar en la gravació del lipdub en defensa del català a Perpinyà el passat 31 de març. La mobilització, una de les més importants dels últims anys a la zona, suposa l’assoliment del rècord mundial.

Paral·lelament, hi havia desenes de convocatòries a la resta de territoris de l’Estat francès en contra de la seva política del genocidi lingüístic. Cal destacar, per exemple, la de Tolosa de Llenguadoc, que reuní 35000 persones. Visiteu: lipdubcatnord.wordpress.com

Alguns noms: esportistes com Sete Gibernau, Àlex Crivillé, Luis Enrique, Arantxa Sánchez Vicario, Pedro Martínez de la Rosa, la cantant Montserrat Caballé, l’editor de RBA Ricardo Rodrigo, la família Carulla, propietària de la primera indústria alimentària catalana, Agroalimen, o Demetrio Carceller, propietari de Cerveses Damm SA. L’economia submergida a l’Estat espanyol significa el 23% del PIB i és el país amb més bitllets de 500€.

A tall de comparació, per complir amb els requisits de Brussel·les de no superar un 5,3% de dèficit el 2012, la retallada total per part del govern espanyol puja a 27.000 M €, aproximadament un terç dels impostos que es deixen de recaptar per causes de frau fiscal.

EN MARXA!

cultura

15

La Directa i Llibertat.cat avancen

Bukkake Social: tralla des de les Terres de l’Ebre

Els nous passos endavant dels dos mitjans de comunicació els consoliden en el seu espai. Ens referim al nou web estrenat ara fa uns mesos per la Directa, en constant actualització, i al salt qualitatiu experimentat per llibertat.cat en renovar el seu web, arran del seu 5è aniversari a finals de l’any passat.

Com a Lark About van quedar finalistes de l’Esclat 2010 i van voltar per escenaris d’arreu del país. Ara, havent canviat el nom a Purkinje, ens presenten el seu primer disc. I ho fan amb un treball carregat de hardcore, punk i ska, amb unes lletres crítiques, iròniques i compromeses amb denominació d’origen de les Terres de l’Ebre. El disc es pot descarregar gratuïtament des del seu MySpace i Facebook.

www.setmanaridirecta.cat www.llibertat.cat

música

mitjans

www.facebook.com/purkinjeee www.myspace.com/purkinjeee

Autora d’obres de recerca com “Els catalans als camps nazis” i de novel·les com “L’hora violeta” o “El temps de les cireres”, Roig va ser una persona fortament compromesa amb el seu país, la seua realitat de classe treballadora i la seua condició femenina.

Enguany fa 10 anys de la seua mort, i en motiu de l’efemèride l’editorial A Contravent n’ha publicat un recull d’articles. En paraules d’ella mateixa: La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.

Operació Garzón contra l’independentisme català

documental

llibre

Diari d’uns anys (1975-1981) Montserrat Roig

L’aposta per al micromecenatge, amb la participació de més de 200 persones i diverses organitzacions, farà realitat el projecte de llibertat.cat de fer el documental sobre l’Operació Garzón, ara que es compleixen 20 anys dels Jocs Olímpics de les tortures. Interessant per continguts i per principis, estarem atents per quan es faci públic el resultat de Zeba Produccions, destacada productora amb un interessant recorregut.

Homenatgem a Joan Fuster per mantenir ben vives les seves paraules

El 2012 suposa la coincidència d’una sèrie d’aniversaris relacionats amb la figura de l’escriptor de Sueca Des de Maulets volem impulsar el record a qui ha de ser tot un referent nacional

Enguany fa 50 anys, la publicació de Nosaltres, els valencians sacsejava milers de consciències de nord a sud del nostre país. Aquesta obra, la més influent de les que va publicar Joan Fuster, va esdevenir un estímul crucial per a l’arrencada d’iniciatives de construcció nacional en clau integradora: en clau de Països Catalans. En especial al sud de la nostra nació, al País Valencià, la publicació d’aquest llibre va contribuir a un desvetllament nacional formidable: i és que mai ningú no ens havia dit abans –si més no, no de manera tant clara i amb tanta repercussió– que «dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans».

Aquesta data no podia passar per alt, i menys encara si coincidia amb el 90é aniversari del naixement del suecà, i els 20 anys de la seua mort. Maulets, el jovent independentista revolucionari no hem volgut faltar a la cita, i hi volem contribuir fent de l’homenatge un esperó per avançar en la construcció dels Països Catalans. I és que el missatge de Fuster continua ben vigent en un moment en què, al sud, s’imposa una relectura interessada de l’anomenada «batalla de València» i es promou una proposta «nacional» disgregadora que proscriu qualsevol referència al nostre marc nacional ple; un moment en què, al Principat, determinats sectors defensen un projecte que no contempla –si no és de manera anecdòtica– més que els territoris de «les quatre províncies».

Maulets ens proposem, per tant, fer que el missatge de Joan Fuster –i de tants altres que han postulat la nostra unitat nacional– arribe a tantes comarques i pobles com el puguem fer arribar. Així mateix, centrarem esforços en la difusió a través d’Internet, amb un web (fuster.maulets.org) en què es podran trobar les cròniques dels actes que es vagen convocant i un apartat amb articles d’opinió, o amb la difusió d’aforismes i altres textos a través de les xarxes socials.

Sobretot, però, amb una base de dades de textos de Fuster sobre qüestió nacional i de reflexió política en general.

Es tracta de fer així al màxim accessibles les fonts directes del seu pensament, per-

què volem que les propostes del suecà arriben d’una manera coherent amb la seua actitud vital i intel·lectual –profundament racional, crítica i antidogmàtica. És la millor manera d’entendre Joan Fuster sense desenfocar-ne les postures com ja ha fet tanta –massa– gent. Així, cal que vegem Fuster com una persona amb una postura «nacional» clara, però que no es confessa «nacionalista» si no és en oposició a un nacionalisme opressor que ens voldria fer desaparèixer, perquè «una nació només té la necessitat d’exaltar-se en nacionalisme quan es veu en perill davant les ambicions d’una altra nació. Som molts els homes del món que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de serho». Un intel·lectual que postula una presa de posició nacional racional, «sense himnes, sense banderes, sense visques». Un dels pensadors catalans més grans del segle XX que es presentava, però, dient que «no tinc altra autoritat que aquesta: la d’haver-me apassionat fins a l’obsessió per la vida i el destí del meu poble».

De ben segur que llegint i rellegint Fuster podem engegar, entre totes, un procés de reflexió que guiat per les idees del de Sueca pot –i ha de– desembocar en discursos i pràctiques renovades que ens facen avançar en la vertebració del nostre espai nacional –de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó– i en la consecució del nostre alliberament. De nosaltres, els catalans del nord i del sud, de terra endins i de mar enllà, depèn.

Per saber-ne més: fuster.maulets.org