No a la pujada de preus i la privatització de l’energia
Calendari laboral dels Països Catalans pel 2014
La lluita contra la Reforma de la llei de l’avortament
pàgines 4 i 5
pàgines 8 i 9
pàgines 10i 11
butlletí informatiu de la Coordinadora Obrera Sindical
#21 Hivern 2014
2
editorial
Donem el millor de nosaltres, preparem la vaga general Edita: Coordinadora Obrera Sindical (COS), 4a època / número 21 / hivern 2014. Consell de redacció: Centre Estudis Sindicals de la COS i Àrea de Comunicació de la COS. Disseny i maquetació: Àrea de Comunicació de la COS Han col·laborat en aquest número: Les àrees de relacions polítiques, relacions internacionals, de gènere, acció sindical, comunicació i el Centre Estudis Sindicals de la COS, les seccions sindicals de la COS a TMB i UPV, les assemblees de la COS de l’Horta, la Plana, el Maresme i el Vallès, Isabel Vallet, diputada de la CUP-AE al Parlament de Catalunya, Irene Jaume i Neus Tur del Comitè de suport de Barcelona a la Vaga de Docents de les Illes i Adrià Salavert, portaveu nacional del SEPC. Impremta: Imprenta Prims (el Maresme). Redacció: Coordinadora Obrera Sindical (COS) (Casal Obrer i Popular - Francesc Santacatalina) C/ Salvador Ferrandis Luna, 42 baix esquerra, 46018, València (l’Horta). Administració: Coordinadora Obrera Sindical (COS) Avinguda Martí Genís, 4, 08500, Vic (Osona).
info@sindicatcos.cat facebook.com/COSnacional twitter.com/COSnacional www.sindicatcos.cat
Sumari Editorial.................................................2 La fera ferotge.....................................3-4 L’Estaca.........................................5-9 Cau de llunes...................................10-11 Parlem clar.......................................12-13 Visions del món..............................14-15
Gràcies als governs del gran capital, comencem un 2014 de molta més misèria per la nostra classe. Sí, ‘alguns’ identifiquen ‘crisi’ amb ‘oportunitats’, però eixos ‘alguns’ arriben bé a final de mes, i no han de patir per la precarització de la feina i la legislació laboral, o per la nova congelació de l’SMI al sud de l’Albera per segon any consecutiu. Aquells que ens parlen de ‘reptes’ i ‘d’oportunitats’, quan ens parlen de la gran estafa capitalista que ens han anomenat “crisi”, no han de patir per la pujada de preus de serveis bàsics com l’energia, el transport públic, o la sanitat ‘pública’. Tampoc han de patir perquè no els arriben les ‘beques’ d’estudi, o perquè els seus familiars amb alguna dependència no puguen rebre la mínima atenció necessària. Tampoc els preocupa si no els pegaran una pallissa per parlar en la llengua d’ací, per tenir un color de pell diferent... o ‘simplement’ per ser dona. Els que ens parlen ‘d’oportunitats’, ‘reptes’, ‘sacrificis comuns’, ‘dret a la vida’, o ‘llibertats individuals’, són els fidels servents del gran capital, i garants de l’statu quo que ens manté cada dia una mica més esclaus que l’anterior, tant se val si s’anomenen Merkel, Hollande o Borbó, Rajoy o Duran i Lleida, Bauzà, Mas o Fabra, Barberà o Trias, Rosell o Florentino. Malgrat la voluntat d’una part del nostre país de voler-se autodeterminar, se li nega des de l’estat, mentre que des de la Plaça Sant Jaume, només es busca mantenir els beneficis de la classe dirigent del nord del Sénia. Malgrat les bones paraules, més de 3,5 milions de persones veuen com no poden guanyar-se mínimament la vida, bé per manca de treball, o per la seua extrema precarietat, quan se’n té un. Malgrat la voluntat, més o menys ferma, de viure i treballar en la nostra llengua a casa nostra, per part de milions de persones, se’ns continua humiliant o multant per voler parlar-la no només al País Valencià, la Catalunya Nord o les Illes, sinó també a Catalunya. Malgrat les necessitats creixents de cada vegada més persones d’uns serveis públics i una atenció de qualitat (en sanitat, educació, lleure i cultura, transport, dependències, energia, aliment i habitatge…), cada dia les oportunitats reals són molt menors per les persones treballadores. I mentrestant la banca, l’església i el gran capital, continuen guanyant. El 2013 hem vist com a l’increment de la misèria, de la precarietat i de l’atur real, li’n deien ‘sortida de la crisi’. Hem vist com augmentava la repressió amb els projectes de llei de ‘seguridad ciudadana’ i de ‘seguridad privada’; com es perseguia la misèria amb el nou codi penal espanyol; com es perseguia la llibertat de les dones a decidir sobre el propi cos; com a les retallades de beques i la privatització de l’educació pública se’n deia “millora de la qualitat educativa’. Així, als Països Catalans, igual que passa a la resta del món, mentre la misèria de la classe treballadora augmenta, les riqueses augmenten per un nombre una mica major de persones, mentre desapareixen inexorablement les anomenades ‘classes mitjanes’. Vivim una època en la qual, o la classe treballadora ens reforcem com a tal, o caurem de nou en el feixisme, en el capitalisme absolutament desfermat i inhumà, sense el menor dret ni llibertat. Però, malgrat tot, el 2013 també ha estat un any de grans esperances. Ha estat un any on hem vist algunes de les majors mobilitzacions populars de la història del nostre país. Hem vist com l’autoorganització de la nostra classe, tot i que encara massa feble, continua creixent pas a pas, fent-se més i més forta, diversa i distribuïda arreu del país. Hem aconseguit guanyar algunes petites lluites. Hem anat creixent passet a passet. I hem vist com els i les docents de les Illes ens han donat la millor lliçó de solidaritat, autoorganització, autogestió, assemblearisme, mobilització i lluita, que hem vist en massa anys. Aquest és el millor record que hem de mantenir del 2013, la Vaga Indefinida dels i les docents de les Illes, per aprendre d’ella, i sobretot, per fer-la extensible arreu del país aquest 2014. La Vaga Indefinida de Docents de les Illes ens ha demostrat que la classe treballadora, unida des de la base, des de les seues assemblees, amb un enorme sentit de responsabilitat, solidaritat i consciència, podem construir alternatives. Amb la COS hem de posar tots els petits granets de sorra, per posar-nos en marxa per la gran Vaga General que ens ajude a capgirar tot el drama que ens han forçat a viure. Juntes, des de baix, entre totes i tots, podem construir el model sindical que necessitem les persones treballadores d’aquest país... i així, juntes i organitzades, poder fer front a la situació de desprotecció i misèria que ens veiem forçades a viure cada dia. Amb la COS tu decideixes, tu eres i fas el sindicat. Perquè només lluitant, tindrem futur.
3
la fera ferotge
Amb la nova contrareforma laboral es continuen degradant les condicions laborals Les mesures se centren en la flexibilització dels requisits del contracte parcial, els contractes de pràctiques de les ETT i un major control en les baixes mèdiques. Parlar de l’enèsima reforma laboral del Partit Popular cada vegada té menys interès, bàsicament perquè recorre terrenys d’òbvia previsibilitat en un trànsit conegut cap a la instauració d’un model de relacions laborals neofeudals, que fins i tot conculca els mínims del dret internacional del treball, no essent una excepció la norma que és objecte d’aquest article.
ció de la ineptitud i l’estupidesa d’un govern que insisteix en els absurds dogmes degradant les condicions laborals, sense que això s’haja traduït en una recuperació de l’ocupació. Els organismes neoliberals que emparen aquestes mesures de l’Estat Espanyol, OCDE el Cartel de la UE, i els lobbistes bavosos que l’acompanyen, essencialment el FMI, pobres no l’encerten ni de casualitat i s’assemblen més
La reforma laboral operada pel ‘Real Decreto-Ley 16/2013’, de 20 de desembre, ‘de medidas para favorecer la contratación estable y mejorar la empleabilidad de los trabajadores’, centra els seus objectius en una flexibilització dels requisits del contracte a temps parcial, respecte a l’ampliació i fixació de jornada, les ETT poden realitzar contractes de pràctiques, i una major capacitació de les empreses en la gestió de les baixes mèdiques. Així la barbàrie segueix coll avall, el contracte d’emprenedors amb un període de prova d’un any s’admet a temps parcial, es legalitza el frau, admetent que mitjançant el contracte a temps parcial es puga ampliar la jornada a temps parcial fins a l’equivalent al 90% de la jornada completa. Les mútues fins ara podien proposar l’alta del treballador i el metge de l’INSS tenia quinze dies per a respondre i, si no ho feia, s’entenia que la proposta d’alta es refusava. Ara, només en tindrà cinc i el silenci s’entendrà positiu, donant-se d’Alta al treballador. Finalment, les ETT’s cada vegada tindran més poder en la gestió de la temporalitat podent concertar contactes en pràctiques, anteriorment ja podien formalitzar contractes formatius. La cosa no passaria de ser l’enèsima demostra-
als tarotistes que no a una oficina econòmica, segueixen en l’encomiable tasca de liquidar la paciència dels quatre neokeynesians que encara volen salvar el capitalisme dinamitant amb aquestes mesures la demanda agregada, alimentant les polítiques regressives de drenar les rendes de baix cap a dalt i reforçant les dinàmiques finançares especulatives i rendistes, amb la impunitat dels que han promogut aquestes polítiques. Fresh Starting i Al Ready. Fins a la pròxima bombolla que no ha estat res companys. Els keynesians ploren: ‘Ei que algú
posi seny’, com el Sr. Varoufakis demanant que salvem el capitalisme! pobres. Encara han de descobrir, no ja la lluita de classes, sinó l’economia política, atès que el món no cap en formulacions matemàtiques sil·logístiques, sinó les noves formes d’acumulació per despossessió que ens porta l’actual estadi del capitalisme global, impulsat i beneït, paradoxalment, pels reformistes del sistema que encara el defensen, aquestes polítiques s’han articulat mitjançant les mateixes institucions que van propiciar els pactes socials del fordisme (L’Estat, els sindicats majoritaris, i els grans trusts empresarials). Demanant disculpes per tota aquesta exegesi, que és evidenciar que la inferència precedent esdevé supèrflua quan el govern en la tramitació de la Llei de pressupostos ha fet una reforma de l’Estatut dels treballadors, ja que, en la seua justificació evidencia amb total desvergonyiment que ens ha pres el pèl. Fins ara l’Estat subvencionava el 40% dels acomiadaments objectius per a les PIMES de menys de 25 treballadors. Ara suprimeix aquesta possibilitat atès que l’objecte de la mesura és ‘desincentivar el despido y fomentando el mantenimiento del empleo’. Gràcies per l’observació, em poden fer un altre tot seguit, senyors del PP i del PSOE, i aleshores a qui han beneficiat les transferències de renda fruit de més de 30 anys de mesures legals que han abaratit progressivament l’acomiadament, i en especial aquests últims anys (2010-2013, supressió de salaris de tràmit i passi dels 45 als 33 dies per any treballat). I de sobte, quan esperàvem la resposta a la tele de plasma on el Sr. Rajoy es congraciava amb la Sra. Merkel, apareix neu i interferències.
4
la fera ferotge
No a la pujada de preus i la privatització de l’energia als Països Catalans La privatització de l’electricitat a l’Estat espanyol ha encarit el preu de la llum un 78% des de l’any 2003. La privatització de l’empresa estatal d’energia el 2003, durant el darrer govern Aznar, ha provocat l’increment del preu de l’electricitat un 78% en aquests 10 anys. Això es desprèn de l’estudi d’una factura qualsevol, amb una tarifa vigent des d’octubre de 2013. Així, una persona usuària mitjana paga poc més de 77 euros al mes, quan en 2003, hi pagava poc més de 43 euros. Aquests increments han permès un increment de la recaptació de 21.600 milions d’euros a les companyies elèctriques privades des de l’inici de la crisi econòmica, el 2008. El desembre passat, la Comissió Nacional de Mercats i Competència va anul·lar la famosa subhasta elèctrica (resulta curiós, com a mínim, parlar de ‘subhasta pública’, quan en realitat es tracta d’un oligopoli), que volia imputar l’augment de l’11,5% en el primer trimestre de 2014. Ara, el govern espanyol diu que ‘ha vist irregularitats’ a l’hora de fixar el preu de la llum... però no n’havia dit res anteriorment, fins que s’ha vist empès per la terrible situació actual, l’amenaça de grans mobilitzacions, i unes pròximes eleccions europees... mentre la gran patronal de les principals multinacionals energètiques, UNESA (Iberdrola, Endesa, Gas Natural - Fenosa i Hidrocantábrico), ho negava... Ara bé, l’increment real acabarà sent molt superior a eixe 11,5%. Mentrestant, ningú diu com cada vegada més estudis indiquen que el preu de l’electricitat a l’estat espanyol és el tercer més alt d’Europa, per sobre de França i Alemanya, només superat per Xipre i Irlanda. Tampoc s’explica enlloc com el president espanyol responsable d’aquesta privatització, José María Aznar (aquell que venia a estiuejar a Orpesa, abans que es perpetrés ‘Marina d’Or’...), una vegada fora del govern, va acabar de conseller executiu a Endesa, una de les principals empreses del sector (amb un ‘salari’ anual d’uns 200.000 euros, que juntament amb la resta de les seues ‘ocupacions’, la ‘pensió’ d’expresident… l’està permetent acumular una fortuna més que considerable... igual que ja va fer Felipe González en el seu moment). Cal tenir també molt present que, mentre ens pugen el preu de la llum (ara de moment ‘només’ serà d’un 2.3%...), multinacionals com Iberdrola o Endesa (les empreses majoritàries als Països Catalans), sota una Directiva Europea transposada a una normativa estatal (ordre ITC 3860 i l’IET 240/2012), amb la complicitat del seu fidel servidor, l’estat espanyol, estan
portant a terme la substitució dels comptadors elèctrics de menys de 15 kW de potència contractada, per uns d’altres que, mitjançant les ‘millores tecnològiques’ actuals, farà possible la seua lectura des d’una oficina a Madrid. Això quines conseqüències tindrà?: · L’eliminació dels i les operàries encarregades de fer aquestes lectures in situ. Destruint llocs de treball, amb major benefici per les empreses. · El cobrament d’un lloguer més alt pels nous comptadors (encarint encara més la nostra factura, on aquest lloguer és, segons el BOE 1984, en concepte d’un manteniment i verificació dels comptadors que no s’ha realitzat mai), o d’un preu excessiu de venda, atesa la mancança d’un mercat que garantisca la lliure competència, fet promogut per Endesa, propietat d’ENEL, l ’e m p r e s a pública italiana que fabrica els comptadors. D’aquesta manera s’estan incomplint les normatives vigents i vulnerant els drets dels usuaris. · Una lectura que permet realitzar una estafa sense deixar-ne rastre, multiplicant el kW/H per 2, 3, 4... tal com ho demostren nombroses dades significatives (s’ha arribat a incrementar la factura en un 500%). En definitiva, amb els nous comptadors s’està pagant molt més. · Per acabar-ho d’arrodonir, no s’ha realitzat un estudi sobre la repercussió sobre la salut de la tecnologia PLC dels nous comptadors (Power Line Comunication, transmissió de dades pel cable de la llum). La Directiva Europea obliga a renovar el parc de comptadors per una xarxa intel· ligent, però no al preu de la salut pública. A
altres països com Alemanya, s’ha utilitzat una tecnologia segura com la fibra òptica. Després d’aquest canvi, arribaran els comptadors inalàmbrics de l’aigua i del gas, tot i saber-se els efectes perjudicials per la salut de l’emissió electromagnètica, superior a la d’una xarxa wi-fi. · La Directiva Europea estableix el 31 de desembre com a data límit per aquest canvi. Per tant, fins aquesta
data, ens podem negar a què se’ns canvie el comptador. Per acabar-ho d’adobar, tampoc no se’n parla en lloc del fet que, arran l’inici de la liberalització del sector energètic de l’estat, l’any 1997, es començaren a construir a tort i a dret centrals de cicle combinat per cremar-hi gas natural, gas que cal comprar fonamentalment a Algèria, a preus ‘privilegiats’. D’açò se n’han derivat tres conseqüències d’una grandíssima importància:
l’estaca
5
Crida a sumar-se a la lluita sindical de la COS a McDonald’s Una crida a les organitzacions de l’esquerra anticapitalista a afegir-se a la lluita que estem, ara, encetant. · Les centrals de cicle combinat reben un pagament per capacitat: cobren encara que no entren en servei; quan, per exemple, l’any 2012 el consum de gas per a producció elèctrica va disminuir en un 23%. Aquesta retribució la paguem tothom en la nostra factura de la llum. · Com hem dit més amunt, el gas s’importa majoritàriament d’Algèria (42.4% del total de les importacions en 2012). L’empresa estatal algeriana, Sonatrach, va aconseguir en 2010 una revisió retroactiva dels contractes de venda de gas en la Cort d’Arbitratge de París, obligant a Gas Natural Fenosa a pagar la xifra de 1500 milions d’euros. La transnacional catalana va assegurar que 450 milions sortirien dels seus beneficis; els 1050 milions restants, on es van repercutir?... a les nostres factures. · El projecte de magatzematge geològic de gas Castor (fins no fa gaire, alguns teòrics ‘esquerrans’ i “independentistes”, deien que eixe projecte era ‘nostre’... ara, amb els sismes, callen), liderat per l’ACS de Florentino Pérez, que va fer tremolar les terres del Sénia, conté unes clàusules abusives en el seu contracte on se sentencia que en cas de suspensió o finalització de la concessió, les instal·lacions passarien a ser titularitat de l’Estat, havent doncs d’indemnitzar a l’operador pel seu valor net. Aquesta nova salvatjada de projecte va tenir un cost de 1700 milions d’euros. Una altra vegada, traspàs de deute privat a l’esfera pública i d’aquí, a tots i totes nosaltres. Tot plegat, i moltes altres situacions, ens demostren que estem cada dia més i més sotmesos a la dictadura del gran capital. I davant aquesta dictadura el conjunt de la classe treballadora, des de la base, hem de començar a caminar plegats i no només dir prou ben alt, sinó posar-nos en marxa i organitzar-nos per plantar cara. No només hem de lluitar per defensar els nostres llocs de treball, o per tenir-ne un, de treball. O per defensar els nostres drets socials i democràtics elementals... Devem lluitar per la nostra plena sobirania... i ací entren en primera línia de batalla la nostra sobirania energètica i alimentària. Les persones treballadores només tindrem futur si lluitem organitzades. Ho volem tot per tothom... i ho necessitem ja. +info: www.estafaluz.com / www.bioinitiative.org
Des de la secció sindical de la COS a McDonald’s fem una crida a tots i a totes les militants, col· laboradores i simpatitzants de les diferents organitzacions de l’esquerra anticapitalista d’arreu dels Països Catalans a afegir-se a la lluita que estem, ara, encetant.
les que sabem que, gràcies a exemples com la Canadenca o les lluites del primer de maig als EEUU les victòries són possibles si ens organitzem i si ens posicionem fermament per canviar des de la nostra vida diària, des del nostre lloc de treball, una situació d’opressió evident.
Com ja bé sabeu, la COS hem creat, recentment una secció sindical a la filial espanyola de la multinacional McDonadl’s, un dels màxims exponents del capitalisme en tots els sentits. Ens adrecem a tots aquells treballadors i treballadores de McDonald’s que militin a alguna organització d’òrbita anticapitalista a posar-se en contacte amb nosaltres per tal d’assolir un major i millor àmbit de treball i poder, d’aquesta manera, intentar millorar les condicions laborals de totes les treballadores. Així mateix instem a què s’informi a totes aquelles persones conegudes que treballin a McDonald’s de l’existència d’aquesta secció sindical per tal de sumar les majors forces possibles.
Des de la COS entenem que hem de trencar amb el sindicalisme tradicional i que s’ha de treballar amb diferents sectors, sindicats i organitzacions socials per tal de canviar la realitat que ens envolta, per això entenem que el nostre sindicat ha de ser una eina a l’hora d’aglutinar totes aquestes lluites per poder portar la unitat popular a l’àmbit del treball. Des de la COS McDonald’s hem entès el que és perdre cada cop més la por a dir el que pensem, a aixecar la veu quan no estem d’acord contra aquells opressors més directes, estem entenent la satisfacció que produeix una veritable llibertat d’expressió i tot gràcies a l’organització sindical. Així que... si et consideres anticapitalista, creus que t’estan explotant laboralment i treballes al McDonald’s, perquè encara no estàs afiliat a la COS? Treballis on treballis, organitza’t i lluita. Demostrem que nosaltres som la classe obrera i que tenim el poder.
Entenem que la vida és prendre partit i que, com a persones conscienciades que la lluita de classes és el motor de la història, hem de tenir clar que l’àmbit laboral és on realment tenim el poder de canviar les coses d’una manera directe. Ens considerem classe treballadora, tot i que a molts de nosaltres no ens deixen treballar o ens releguen a treballs precaris i que ens condemnen a una vida de misèria. Ens considerem persones lluitadores i rebels al poder del capital, tot i que encara ens fa por aixecar la veu a l’hora de queixar-nos quan veiem que se’ns està cometent una injustícia laboral. Sabem que gràcies a la lluita obrera hem d’aconseguir viure i treballar d’una manera més digna de la que van poder viure i treballar els nostres avis. Sabem que no ens podem permetre acomodar-nos i deixar que els sindicats del capital, CCOO i UGT, s’apoderin i facin un mal ús de l’organització de la classe treballadora. No ens podem permetre que el sindicalisme, com a forma d’organització de la classe obrera, quedi desvirtuat i que nosaltres mateixes,
laccent.cat @laccent
6
l’estaca
Neix la secció sindical de la COS a la Universitat Politècnica de València Un nou repte per al sindicalisme combatiu i una alternativa per l’organització i la defensa dels drets laborals a la UPV. Fa un mes que hem creat la Secció Sindical de la COS a la UPV. Comentarem breument com veiem la situació a la universitat pública i a la UPV per després plantejar com pensem que ha de ser l’actuació sindical al seu si. Com a la resta del sector públic, ens trobem immersos en procés de privatització tot i que ací aparega més encobert. Al País Valencià, també compta amb la competència de la universitat privada potenciada pels poders públics. A més a més, la universitat pública valenciana arrossega un deute per part de la Generalitat de fa molts anys que dificulta el seu funcionament. La tendència dels equips rectorals respecte de les treballadores ha estat la de tractar de decidir les condicions laborals des de dalt. L’actuació dels
sindicats ha estat la d’oposició d’aquesta tendència i fins i tot ha hagut de recórrer als tribunals. L’actuació dels sindicats s’ha centrat en aquests aspectes deixant de banda altres més polítics. L’orientació política de la UPV històricament ha estat molt lligada al poder polític de torn, en una manera de fer i deixar fer que li permetera desenvolupar les seues tasques amb més facilitat. Cal tenir en compte la forta vinculació amb l’empresa privada, pel tipus d’estudis que es realitzen, mitjançant diferents convenis que li han permès tenir un menor ofegament econòmic que la resta d’universitats públiques valencianes. Ara però, amb la política de privatització i el lligam establert amb la UV, aquesta tendència ha canviat i s’ha vist impulsada a una
orientació més progressista. Què pot oferir el sindicalisme combatiu? La universitat pública d’una o altra manera està lligada al poder socioeconòmic i polític, la UPV no és cap excepció. L’acció sindical combativa ha de canviar aquesta tendència. Ha de contribuir a canviar el tipus de servei que ofereix. La universitat que volem és una universitat al servei de la classe treballadora i no al servei del capital. Aquest camí és llarg i ha d’estar inserit dins d’una lluita més general. Des de la independència que ens ofereix l’eina sindical de la COS, les treballadores de la UPV (tant el professorat, com el PAS, becaris, treballadores d’empreses externes, etc., fins als i les estudiants) l’hem d’emprar per aconseguir que la universitat pública mamprenga aquest camí i per això treballarem.
upv@sindicatcos.cat coseducacio.wordpress.com
Assemblea oberta de treballadores del lleure a Tarragona Una quinzena de treballadores es va aplegar durant el matí del 9 de novembre al local de la Colla Xiquets de Tarragona, per participar en la primera Assemblea Oberta del Lleure. Treballadores provinents de set empreses diferents del sector del lleure, vingudes de diversos indrets del Camp, es van trobar per exposar i debatre les diverses realitats laborals de cadascú i mirar de trobar solucions a la creixent precarietat que viu el sector. Ja s’està preparant una nova reunió per tal de poder debatre i decidir quines mesures col·lectives s’emprenen per combatre els contractes temporals en frau de llei, les hores de feina extraordinàries no retribuïdes, els acomiadaments fraudulents i altres problemàtiques que afecten el sector. El sector del lleure s’organitza al Camp
Representació a l’empresa Taulellera de la Plana Onix El sindicat reprén l’activitat a la Plana després d’uns anys difícils per a l’afiliació. Després d’uns anys sense activitat a la Plana, a causa de la greu situació social i laboral, que va colpejar terriblement a la immensa majoria dels nostres companys i companyes, COS La Plana torna a caminar. Així, el passat mes de novembre, hi hagueren eleccions a l’empresa taulellera Onix Ceràmica, situada a Onda (la Plana Baixa), on ens presentàvem per primera vegada, i on el nostre company fou qui més vots va obtenir. Amb tot, després d’un conflicte (per sort aclarit) amb la CGT a les eleccions per un tema d’impugnacions, i comprovant que ells no han emprès cap de les accions que deien que
anaven realitzar, des de la COS la Plana hem decidit respectar l’opinió dels companys i les companyes de la fàbrica, reflectit als vots, encara que no ens agraden els resultats finals, i seguirem amb la nostra línia de treball, que creiem fermament ens portarà a revertir els resultats en les pròximes eleccions. Ara, això és el menys important per nosaltres. El fet realment important és aconseguir augmentar el nivell de consciència obrera dels nostres companys i companyes. Llavors, qualsevol cosa serà possible. La lluita obrera és el camí real cap a la nostra independència.
7
l’estaca
Denunciem la nefasta, malbaratadora i dilapidadora gestió de la Direcció de TMB CUP i COS presentem una querella criminal contra Forn i Pestaña, President i Vicepresident de TMB. El passat 9 de desembre del 2013, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona i la Coordinadora Obrera Sindical (COS) d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) vam presentar una querella criminal contra el president i el vicepresident d’aquesta empresa pública.
L’experiència de com la Direcció de TMB, governada per CiU i PSC, utilitzen i malgasten els diners públics ens demostra que les retallades laborals, salarials i de servei públic responen a una decisió ideològica que obeeix a un projecte polític i econòmic, més que no un problema d’austeritat pressupostaria.
Entre diferents motius, denunciem la nefasta, malbaratadora i dilapidadora gestió de la Direcció de TMB. Una manca de transparència total respecte a com i en què es gasten els diners públics, la connivència i l’amiguisme sindical per aplicar retallades i, alhora, la repressió sindical reiterada que executa per enfonsar als sindicats que lluiten contra aquest estat de coses.
Aquesta pràctica en l’administració dels fons públics ens condueix, doncs, a presentar una querella criminal contra Joaquim Forn i Dídac Pestaña, com a màxims representants de TMB, tot demanant-ne la inhabilitació en els càrrecs que ostenten.
Laura Pabón (CUP Barcelona) durant la roda de premsa
Isabel Vallet, diputada de la CUP-AE al Parlament de Catalunya
tb@sindicatcos.cat costb.wordpress.com
Continuem el debat, l’aprenentatge, l’organització i l’acció Consideracions davant la segona part de l’Assemblea Nacional del 8é Congrés de la COS, que se celebrarà aquesta propera primavera. Els dies 2 i 3 de febrer de 2013, a la ciutat de València, tingué lloc la primera part de l’Assemblea Nacional d’aquest 8é Congrés de la COS, en el qual es van fer passes endavant d’importància per renovar i reforçar les estructures del sindicat, des d’un punt de vista autogestionat i assembleari, que ens permetés reforçar les tasques i línies de treball que s’estaven desenvolupant, implicant-hi a més companyes i companys, arribant-hi a més comarques i centres de treball… Hem de ser molt honestes, però. Els objectius eren molt ambiciosos, i tots no els hem aconseguit, encara hi ha molta feina a fer, i estem lluny de ser l’eina que volem i necessitem, però tenim confiança en què anem pel bon camí.
Mica en mica van bastint-se equips de treball en diverses àrees de treball, sectors productius… més i més potents, que ens estan dotant de major capacitat d’incidència i de resposta. Ara bé, precisament perquè encara ens queda molt a fer, i perquè ens manquen moltes més mans per fer-ho possible, necessitem la participació de totes i tots.
ment en contacte directe amb les vostres assemblees territorials, amb les vostres seccions sindicals, o directament amb el Secretariat Nacional (per correu electrònic a: info@sindicatcos.cat), per tal de poder fer les vostres aportacions. Totes elles seran més que ben rebudes. Totes som necessàries per aconseguir organitzar el sindicat que necessitem el conjunt de les persones treballadores dels Països Catalans.
Aquesta primavera, l’abril de 2014, tindrà lloc la segona part de l’Assemblea Nacional d’aquest 8é Congrés de la COS, i per a això necessitem tota la vostra il·lusió i participació, totes les vostres idees i propostes.
Una de les votacions de la darrera Assemblea Nacional
Per això, us preguem que us poseu immediata-
Llíria Xiva de Bunyol
Elx
València
Paterna
Alacant
EL BAIX VINALOPÓ
FEBRER
Torrevella
Elda
Oriola
EL BAIX SEGURA
Alcoi LA MARINA Villena L’ALCOIÀ BAIXA L’ALT Benidorm VINALOPÓ L’ALACANTÍ La Vila Joiosa LES VALLS Sant Vicent del Raspeig DEL VINALOPÓ EL VINALOPÓ MITJÀ Novelda
Requena L’HORTA LA FOIA Torrent DE BUNYOL LA RIBERA Sueca ALTA LES VALLS LA RIBERA DE BAIXA Alzira COFRENTS LA CANAL DE Gandia NAVARRÈS Xàtiva Aiora Enguera LA VALL LA SAFOR Dénia D’ALBAIDA LA COSTERA EL LA MARINA ALTA Ontinyent COMTAT Concentaina
LA PLANA D’UTIEL
GENER 4 5 11 12 18 19 25 26
1 2 4 5 6 7 8 9 11 12 13 14 15 16 18 19 20 21 22 23 25 26 27 28
MARÇ
EIVISSA Eivissa
MAIG
JUNY
MIGJORN
ABRIL
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Formentera
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
4 5 11 12 18 19 25 26
1 2 4 5 6 7 8 9 11 12 13 14 15 16 18 19 20 21 22 23 25 26 27 28 29 30
DESEMBRE OCTUBRE 1 2 3 6 7 8 9 10 13 14 15 16 17 20 21 22 23 24 27 28 29 30 31
3 10 17 24
NOVEMBRE
FORMENTERA
1 2 4 5 6 7 8 9 11 12 13 14 15 16 18 19 20 21 22 23 25 26 27 28 29 30
SETEMBRE
3 10 17 24
AGOST
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
1 2 3 6 7 8 9 10 13 14 15 16 17 20 21 22 23 24 27 28 29 30 31
JULIOL
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
3 10 17 24 31
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Més de mig milió habitants Més de 200.000 habitants Més de 100.000 habitants Més de 50.000 habitants Capitals de comarca Capitals de comarca (llengua occitana) Capitals de comarca (llengua astellana) ANDORRA (Estat Andorrà) CATALUNYA NORD (Departament Pirineus Oriental - Estat Francès) CATALUNYA (Comunitat autònoma de Catalunya - Estat Espanyol) FRANJA DE PONENT (Comunitat autònoma d'Aragó - Estat Espanyol) PAÍS VALENCIÀ (Comunitat autònoma Valenciana - Estat Espanyol)
LA RIBERA D’EBRE
Sant Pau de Fenollet
Barcelona
SERRA RAIGUER DE TRAMUNTANA
PALMA
Palma Calvià
PLA DE MALLORCA
LLEVANT
FENOLLEDA EL ROSSELLÓ VALL D’ARAN Perpinyà Formiguera Prada Viella i EL Mitjaran EL CAPCIR EL CONFLENT PALLARS ANDORRA L’ALTA SOBIRÀ Andorra RIBAGORÇA Ceret la Vella LA CERDANYA EL VALLESPIR El Pont Sort de Suert L’ALT EMPORDÀ Puigcerdà EL RIPOLLÈS La Seu Figueres d’Urgell Ripoll LA GARROTXA PLA DE Tremp L’ALT EL BERGUEDÀ Olot L’ESTANY URGELL Banyoles EL Benavarri La Bisbal Berga PALLARS EL GIRONÈS de l’Empordà Solsona OSONA LA BAIXA JUSSÀ Girona EL BAIX RIBAGORÇA Vic EL SOLSONÈS EMPORDÀ LA NOGUERA Santa Coloma Tamarit de Farnes de Llitera EL BAGES LA SELVA Balaguer LA LLITERA EL VALLÈS LA ORIENTAL SEGARRA Manresa EL VALLÈS Cervera EL PLA EL MARESME OCCIDENTALGranollers Lleida ANOIA Terrassa D’URGELL Tàrrega Mataró Igualada Mollet del Vallès Rubí Sabadell Mollerussa L’URGELL Cerdanyola del Vallès LA CONCA Sant Cugat del Vallès SEGRIÀ Fraga L’ALT Sant Feliu de DE BARBERÀ Les Borges Badalona Santa Coloma de Gramenet PENEDÈS Llobregat EL BARCELONÈS Blanques Montblanc Vilafranca EL BAIX L’ALT Viladecans LES GARIGUES L'Hospitalet de Llobregat del Penedès CINCA CAMP EL BAIX GARRAF Cornellà de Llobregat Valls PENEDÈS EL BAIX El Prat de Llobregat EL PRIORAT i Reus EL TARRAGONÈS El Vilanova Sant Boi de Llobregat LLOBREGAT Móra Falset Vendrell la Geltrú d'Ebre Castelldefels EL BAIX CAMP Tarragona LA TERRA ALTA
Gandesa
EL DELTA Amposta
Tortosa EL BAIX EBRE EL SÈNIA Vinaròs
Vall-de-roures EL MATARRANYA Morella ELS PORTS
EL MAESTRAT Albocàsser L’ALCALATÉN
LA PLANA ALTA
Castelló de la Plana L’ALT LA PLANA Borriana PALANCIÀ BAIXA Sogorb EL CAMP DE MORVEDRE EL CAMP Sagunt DE TÚRIA
L’ALT L'Alcora MILLARS Cirat
EIVISSA, FORMENTERA, MALLORCA I MENORCA (Comunitat autònoma de les Illes Balears - Estat Espanyol)
EL RACÓ D’ADEMÚS Ademús
ELS SERRANS Xelva
Població: 14,435,023 hab.
Maó
Superfície: 70.520 km²
MENORCA
10
cau de llunes
La nova Reforma de la llei de l’avortament i les mesures antidona del Ministre Gallardón Les reformes de misogin govern del PP, limiten la llibertat sobre els nostres cossos i les nostres vides, enfortint la violenta estructura del patriarcat i del capitalisme. El divendres 20 de desembre, el consell dels diputats presentava la retrògrada reforma de la malanomenada ‘Ley Orgánica de Protección de la Vida del Concebido y de los Derechos de la Mujer Embarazada’. Aquesta reforma s’ha trobat amb una clara imposició de la societat i del moviment feminista, que veu com els drets reproductius i polítics de les dones fan una passa enrere de més de 20 anys. Amb tot, aquesta no és
l’única mesura antidona que el Ministre Gallardón ha dut a terme amb el que portem d’any.
marcada per la immediatesa i la diversitat de les lluites, que haurem d’assumir.
Aquestes mesures són menys conegudes, però no per això menys nefastes. Un dels atacs del govern feixista del PP ha estat la reforma del codi penal, que va ser aprovada en Consell de Ministres al setembre passat. Queda temps encara per a parar-la, però l’agenda ens ve
Aquesta reforma s’emmarca dins de l’ofensiva d’aquest govern contra independència de les dones, de clar calat masclista i misogin, que vol que els drets aconseguits per la lluita feminista de classe, caiguen com si es tractés d’un castell de cartes.
Llei en contra la violència de gènere.
resta de la família i també és patida pels xiquets. Cal recordar, també, que aquest govern està duent a terme l’aplicació de la teràpia de la síndrome d’Alienació Parental (SAP). ‘Una pseudosíndrome amb pretensions d’objectivitat científica que posa l’accent a sancionar a les mares, i a les seues criatures, quan aquestes s’han negat a visitar als seus pares, malgrat que hi haja indicis diversos per abusos o violència’, assenyalen en el seu comunicat, la xarxa ‘Resistencia y Respuesta a las violencias machistas’.
la possibilitat de presó en casos en els quals hui es dóna, per una simple multa. La Llei de Violència de Gènere vigent arreplega expressament que cap pena de presó pot ser substituïda per una pena de multa, perquè en última instància pot recaure sobre les víctimes que siguen dependents econòmicament de l’agressor, com la majoria de vegades succeix.
El ministre Gallardón ha eliminat el concepte de violència de gènere del codi penal. En primer lloc, recordarem que és la violència de gènere: La violència de gènere és un tipus de violència física o psicològica exercida contra qualsevol persona sobre la base del seu sexe que impacta de manera negativa la seua identitat i benestar social, físic i/o psicològic. La causa última d’aquest tipus de violència és una de relació de poder: és el mecanisme del patriarcat per a mantenir la dominació de l’home versus dona. La supressió del concepte de violència de gènere del codi penal, que suposa una major invisibilizació del problema, genera confusions legals i inseguretat jurídica per a les víctimes de violència masclista. Les denúncies per assetjament només les podrà intercedir la víctima, deixant aquestes actuacions en l’àmbit del privat i als agressors impunes. Donat el baix percentatge de dones que denuncien, la majoria queden en la indefensió. Existeix una nul·la consciència i coneixement zero sobre l’abast d’aquests abusos. És una reforma que pretén ocultar una xacra social i sumir-nos encara més en la injustícia patriarcal. Deixa de ser agreujant també, l’agressió cap a la dona en presència de fills i filles. Sense importar, l’interès superior del menor, que tant pretenen protegir amb la custòdia compartida imposada, sense entendre que la violència contra les dones es fa extensiva a la
Aquesta teràpia coactiva propugna la retirada de custòdia en els casos que suposa més greus a favor del progenitor suposadament alienat en la família, habitualment el pare. També amenaça de canvi de custòdia en el cas que la suposada alienadora, la mare normalment, no col·labore activament en la represa de la relació entre els fills i el pare. En eixe cas es prohibeix qualsevol comunicació de la mare i l’entorn matern amb els fills i filles. Actualment aquesta teràpia s’està aplicant en punts de trobada familiars, en centres de suport a la família i en centres d’atenció a la infància, que són institucions sostingudes amb fons públics, però gestionades per empreses privades i moltes amb una ideologia ultraconservadora. Per exemple, la major part dels punts de trobada de l’Estat els venia gestionant Aprome, que està presidida per Marisa Sagristà, Legionària de Crist. A més, la manipulació dels dispositius electrònics de seguiment dels agressors es tipifica sota pena de multa i a través de jutjats d’instrucció i no de violència de gènere. Es canviarà
Les lesions passen a tipificar-se com a delictes lleus, així com les amenaces i coaccions a la dona. Passen considerar-se part de l’àmbit privat, deslligant-les del caràcter social i estructural del patriarcat. Contempla com a atenuants l’alcohol i el fet que després d’haver assassinat a la parella vaja a la Guàrdia Civil a lliurar-se. L’agressor pot entonar un mea culpa que el deslliurarà de ser jutjat com el que és, un assassí. Al seu torn, l’incompliment de les responsabilitats familiars (règim de visites, manutenció econòmica...) deixarà de ser delicte i es jutjarà per la via civil, sent aquesta més costosa i menys dissuasòria que la via penal. Per tant, no passar la manutenció obligatòria als fills en cas de separació o divorci, deixarà de ser un agreujant en cas que s’òbriga un nou procés judicial relacionat amb la família. Un altre exemple de la doble moral amb què ens té acostumats el PP i la seua màfia: per una banda defensar la vida d’aquells que no existeixen i per l’altra menysprear la violència exercida cap a les que sí que estem vives: les dones. Amb tot, es vulneraria la Llei Integral Contra la Violència de Gènere de 2004 en introduir
cau de llunes
la mediació com a nova mesura per a condicionar la suspensió de l’execució de la pena. La mediació en un context de violència de gènere no és possible perquè no es dóna en igualtat de condicions, i per descomptat que en una relació de maltractament les dones parteixen amb desavantatge sempre. És de sentit comú que davant una agressió no s’intervé, s’actua. Aquesta gent va un pas més enllà: la dona es veurà obligada a participar en una mediació amb el seu agressor. Després de començar a eixir d’una vida infern, la víctima haurà de veure-li la cara al seu maltractador en processos absurds. Com és possible que es permeta declarar en un judici sense la presència de l’agressor per tot el trauma que suposa i alhora s’obligue a participar en un procés de mediació amb ell?. Reforma de l’avortament. La Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) tornarà a una situació legal en la llei de supòsits, propiciant la reproducció obligada; la qual, en un moment socioeconòmic de crisi i retallades com el que vivim, tindrà un cost molt elevat per a les treballadores. Les lleis de l’avortament no penalitzen solament a les dones pel fet de ser-ho, penalitzen especialment a les dones pobres. Qualsevol d’aquestes lleis que no perseguisquen a la dona que avortarà en qualsevol circumstància i en qualsevol lloc és una llei classista, perquè no persegueix el fet, sinó la circumstància específica de la dona. La moral ultra catòlica i la dreta més rància tornen a centrar la qüestió en el moment de la fecundació. L’objectiu és la invisibilitat de l’aparell de reproducció femení i del cos de la dona dins del que es dóna la gestació, alhora que separen eixa fecundació de la resta de processos necessaris que han de succeir perquè és gènere un fetus; com si la col·laboració del cos femení fóra indiferent i eixe zigot poguera existir fora del cos que ho conté. Efectuada eixa separació i confosa amb qüestions religio-
ses i morals, l’avortament no és una decisió autònoma de dones propietàries del seu cos, sinó qüestió d’Estat, que s’ha legislat segons les necessitats de mà d’obra del capitalisme. Fins hui, el camí per a la negació al dret a decidir es traça clarament i compleix una doble funció: la negació a les dones al dret a decidir sobre el propi cos i la negació a la classe treballadora a decidir sobre el seu futur. Queden establertes, les bases teòriques i pràctiques per a garantir la despossessió de les dones del control dels seus cossos. Permet, juntament amb altres mecanismes d’opressió, colonització, etc. tenir la suficient mà d’obra barata per a treballar. Per què aquest és un dels objectius reals d’aquesta reforma de la llei dels IVES: la diferenciació encara més profunda de les dones treballadores de les de classes benestants. Les assalariades hauran de practicar l’avortament en condicions insegures i patir un calvari burocràtic per poder accedir a les poques opcions que ofertarà la sanitat pública. Expondre’s al judici previ i a un tracte vexatori en molts casos, ja que la interrupció voluntària de l’embaràs és un dels serveis més externalitats de la Sanitat. Bona part de l’avortament es practiquen en clíniques privades que la Seguretat social paga, en lloc d’assumir aquest procés com a quelcom normal en els CAP’s i hospitals de la xarxa pública. Aquestes clíniques, són també, en gran majoria, centres que durant molt de temps han actuat en la clandestinitat i s’han afegit a les contínues reformes d’aquesta normativa, i no sempre estan en les millors condicions ni permeten desenvolupar aquest procés amb normalitat. Cal recordar també, que en el ministre Gallardón, ha elevat l’edat de consentiment sexual de tretze a setze anys, però en canvi, les menors d’edat seguiran necessitant el permís patern per poder interrompre un embaràs de manera voluntària. Les joves que puguen comptar amb les seues famílies no dubtaran en fer-ho, però, les més
11
desprotegides, aquelles que pateixen maltractaments, violència familiar o desestructuracions en la llar, ho faran en la clandestinitat o en condicions de risc. La nova llei manté l’objecció de consciència al personal sanitari que no vulga efectuar una interrupció voluntària de l’embaràs, avant posant el “dret a la llibertat religiosa” davant dels drets a una maternitat elegida. No cal dir que aquesta objecció és intolerable, i que respon a uns criteris feixistes i paternalistes inacceptables. Malgrat tot, convé recordar que el divendres 20 de desembre no s’ha aprovat res, i que aquest govern és un mentider. Mentre Gallardón anuncia que el Consell de Ministres ha aprovat l’Avantprojecte de Llei Orgànica, podem comprovar que en la referència del Consell de Ministres penjada en la web de la Moncloa, s’adverteix que si ha rebut un simple informe del Ministre de Justícia sobre el citat avantprojecte. Res s’ha aprovat i per tant, encara queda camí perquè aquest despropòsit masclista s’aprove com a projecte de llei i per a què la lluita feminista responga de forma contundent a aquestes agressions. Cal respondre teixint xarxes de solidaritat i respecte mutu, des de la base del feminisme de classe. Els feminismes que treballem des de la perspectiva de la classe treballadora, hem de seguir lluitant sense perdre la perspectiva socialista. El feminisme burguès que defensen les classes dominants només representa els seus interessos de classe, malgrat que els disfressen d’igualtat per a totes. O pensem que amb una ministra de justícia la situació de les treballadores hauria canviat molt? El feminisme i el sindicalisme revolucionari han d’avançar junts en la lluita pel nostre alliberament com a classe i com a gènere, que és l’únic camí per ser lliures en una terra lliure.
12
parlem clar
Crònica d’una lluita indefinida Article escrit per les companyes Irene Jaume i Neus Tur del Comitè de suport de Barcelona a la Vaga de Docents de les Illes.
El govern Bauzá ha encetat el conflicte a les aules: retallades a les escoles i instituts, atacs a la llengua catalana i una actitud repressiva cap al col·lectiu docent i estudiantil. L’any 2011 el PP – amb Bauzá al capdavant – guanyà les eleccions autonòmiques per majoria absoluta1. Amb l’excusa dels casos de corrupció que tacaven el partit, Bauzá aprofità per introduir membres de l’ala més espanyolista dins la cúpula del PP. Noms com Delgado, Estarellas o Camps van començar a agafar pes dins el nou govern, que va fer un gir cap a les tesis del think-thank del PP: la FAES. El mateix any ja van començar a sonar les primeres alarmes: la lliure elecció de llengua a les escoles, que s’acabà resolent el curs següent amb contundència: un 97% de les famílies triaren el català com a llengua vehicular per a les seves criatures.
Llei de Símbols s’aprovà el 19 de desembre.
La comunitat educativa en peu de guerra.
A tot això cal sumar-hi les retallades en educació, que han implicat la desaparició del personal d’atenció a la diversitat, una reducció del 8,3% de la plantilla interina (la qual no cobra el juliol i l’agost si ha fet substitucions de més de 5 mesos i mig), el retard o congelació de les beques per menjador i transport, l’augment de les ràtios (30 a infantil i primària i 36 a secundària), la retallada de les baixes, la congelació de l’oferta d’ocupació pública... Però la subvenció de 400.000 euros a escoles de l’Opus Dei i d’altres centres que segreguen infants per raó de sexe.
Davant d’aquest context, el col·lectiu docent va fer un cop damunt la taula i decidí anar a la vaga indefinida. Si bé abans de l’estiu ja se’n parlava, no va ser fins el 4 de setembre que l’Assemblea Docent, col·lectiu que gestionà la lluita des d’un principi, decidí convocar-la. Malgrat la suspensió cautelar del TIL per part del TJSIB (Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears), el govern aprovà dues hores després un decret llei d’urgència per permetre la seva aplicació2. A partir d’aquí es desencadenaren mesos de lluita que encara no han acabat: tres setmanes de vaga indefinida (on el percentatge de seguiment no baixà del 40%), concentracions davant del Parlament i ajuntaments, instàncies per part de les famílies a la conselleria d’educació contra el TIL, la manifestació multitudinària de dia 29 de setembre que aplegà 100.000 persones als carrers de les Illes, la no aprovació de les PGA (Programació General d’Aula) per part de desenes de centres... Malgrat tota aquesta lluita, el govern no va voler negociar cap de les propostes recollides per l’Assemblea de Docents, la qual va suspendre la vaga el 4 d’octubre davant l’immobilisme de Bauzá, Estarellas i Camps. Tot i la suspensió, la mobilització de la comunitat educativa seguí endavant i les accions de suport es multiplicaren, a més de convocar noves jornades de lluita com la del 9 de novembre o la del proper 7 de gener en protesta per l’obertura d’un expedient al director de l’IES Marratxí, denunciat per una alumna, presidenta del l’associació Estudiantes Libres de Baleares vinculada al grupuscle feixista Círculo Balear.
TIL: la llavor del caos educatiu.
El 2012, però, el govern va anar una mica més enllà amb la proposta i final aprovació de la nova Llei de la Funció Pública, la qual ha eliminat el català com a requisit per accedir a un lloc de treball a l’administració pública. Aquest fet, denunciat per tota l’oposició, l’OCB, l’esquerra independentista i col·lectius en defensa de la llengua pròpia, vulnera de manera flagrant els drets lingüístics de la ciutadania illenca. A causa d’aquesta mesura, 50.000 persones sortiren al carrer i dos jubilats, Jaume Bonet i Tomeu Amengual, dugueren a terme una vaga de fam; sense oblidar “la revolta dels Enllaçats”, quan escoles i instituts es rebel·laren a la nova llei i penjaren llaços a les seves façanes. Davant la resposta popular, el govern Bauzá va contestar amb una nova Llei de Símbols i un nou decret llei de Convivència, els quals vulneren la llibertat d’expressió i reprimeixen el col·lectiu docent ja que suposa multes de fins a 10.000 euros per mestres que duguin camisetes o emblemes reivindicatius i 5.000 per a directors/es que no ho evitin, alhora que no es podran penjar estendards ni pancartes reivindicatives als edificis públics. La
Amb el pretext del fracàs i l’abandonament escolar, Bauzá i el seu govern comencen a promulgar la idea que la culpa és de la immersió lingüística. El cert, però, és que a les Illes no existeix un sistema jurídic d’immersió lingüística, sinó que fins l’arribada de Bauzá, a les Illes hi existia el Decret de Mínims (aprovat pel govern Matas l’any 1997). Aquest decret estipula que, com a mínim, el 50% de les matèries lectives han de ser en català, però el compromís i el sentit comú del col·lectiu docent ho ha convertit en un sistema d’immersió de facto a l’escola pública (i algunes concertades). Per aquesta raó, el govern decidí tirar endavant, sense cap tipus de consens amb la comunitat educativa, amb el projecte del TIL (Tractament Integral de Llengües) que implica que el català deixi de ser llengua vehicular als centres educatius no universitaris, és a dir, que la càrrega lectiva es reparteixi entre català, castellà i anglès (preferiblement, tot i que pot ser una altra llengua estrangera). La lletra petita, però, estipula que aquells centres que no puguin oferir assignatures no lingüístiques en llengua estrangera podran fer-ho en castellà.
· 30 d’agost: primera assemblea multitudinària de l’Assemblea de Docents a Porreres. Més de 500 docents hi participaren
· 13 de setembre: comença el curs però no és un dia normal, la majoria de centres duen a terme accions reivindicatives i de protesta
· 3 de setembre: STEI-i i CCOO se sumen a la convocatòria de vaga indefinida i l’Assemblea de Docents, amb l’ajuda de l’OCB, obre una caixa de resistència
· 16 de setembre: comença la vaga indefinida a les aules amb el suport de tota la comunitat educativa i tots els sindicats · 4 d’octubre: se suspèn la vaga indefinida
· 6 de setembre: el TSJIB suspèn cautelarment el TIL, però el govern aprova un decret llei d’urgència dues hores més tard per poder aplicar el nou model
· 9 de novembre: es convoca una jornada de lluita en protesta per l’assemblea de batles del PP que ratificaren el seu suport al TIL
1 De 730.000 persones amb dret a vot aproximadament, van votar al PP 194.000. Això és un suport del 25%. 2 Cal recordar que el govern Bauzá duu més d’una vintena de decrets llei en dos anys i mig de govern. · 7 de gener: es convoca una nova jornada de lluita en protesta per l’expedient al director de l’IES Marratxí Jaume March
13
parlem clar
La situació de les universitats públiques i la necessitat d’organitzar-se per defensar-les Les universitats dels Països Catalans es troben infestades per la por i despolititzades alhora que romanen submises a les peülles del capital i els botxins d’allò públic. Des de fa anys estem sent saquejats per centres de poders desarrelats a la realitat i mediats per elits econòmiques, aquest saqueig té el malnom de ‘crisi’ i la Universitat no ha estat aliena; la seua situació en el conjunt del país en aquest curs demostra la provinença del saqueig, fent així efectius els diversos atacs (pre)meditats des de temps ben enrere. A mitjans dels 90 al si de la Unió Europea va nàixer l’Organització Mundial del Comerç (1995), on es signà l’Acord General de Comerç de Serveis, començà, doncs, la liberalització comercial de l’ensenyament, el qual es considerava ‘democratitzat en excés’. Des que s’inicià el procés s’ha sucumbit a diversos Plans que han estat una degradació continua i una agonia dolorosa on s’ han considerat a les estudiantes com a clientes i s’ha perdut independència per fer i per ser, convertint la Universitat en el mas del capital. Els processos per establir l’Espai Europeu d’En-
senyament Superior (1999) i l’Estratègia Universitat 2015 (2008) han (re)confirmat el setge a la Universitat. Els diversos greuges que pateixen les intervinents de l’ensenyament superior (professorat, estudiantat i administració) es conformen dins d’un gran ventall com són la reducció d’inversió, el deute històric, la pujada de taxes i de les matrícules, la dependència del capital privat per a finançar-se, l’augment exponencial dels agents externs en els òrgans de decisió mentre es redueix la representació de les estudiantes als mateixos, les pràctiques precàries, la massificació d’aules, la reducció de beques, l’augment abusiu dels preus en els serveis propis (cafeteria, reprografia). La inaccessibilitat i la precarització de l’ensenyament són fruit de la mercantilització i de l’elitització d’aquest. A la pèrdua de qualitat li acompanya el menyspreu a les eines que han caracteritzat a la Universitat per, des del present, guanyar el futur: la realitat, la formació crítica i la voluntat transformadora.
Les treballadores i les estudiantes es troben entre l’ensurt de la crisi i la desmemòria. Des de l’ensurt de la crisi trobem la submissió i el doblegament; allò que ‘tot està molt mal’ fa callar les pors i anul·lar l’entusiasme mentre es desmantella la Universitat pública i es comença a perdre el futur. Es consolida, així, la via lliure de la que disposen corbs i carronyers, i les seues decisions obscures i les seues buides paraules. Des de la desmemòria es perd el coneixement lliure i es fuig de la voluntat (crítica) de camí. L’ensenyament s’ha infestat d’una òptica enaltidora del lucre i embrutidora de consciències; la visió empresarial s’ha fet la hegemònica, i mentre, es limiten les noves (i velles) justes i dignes alternatives a allò establert. Cal memòria, doncs, per recordar el que serà, la Universitat. Dignitat ara i ací. Adrià Salavert (Portaveu nacional del SEPC)
Dos mesos de vaga indefinida, segueix la lluita a Panrico contra els acomiadaments Malgrat els repetits intents de trencar la vaga per part de l’empresa, les companyes de Panrico segueixen en peu de guerra i treballant per l’extensió del seu conflicte. Després de més de dos mesos vaga indefinida, les companyes de la planta de Panrico a Santa Perpètua, segueixen en peu de guerra contra l’ERO presentat per l’empresa, que suposa per la planta vallesana l’acomiadament del 73% de la plantilla i una rebaixa salarial del 18% dels companys que es quedin. Malgrat la situació de desgast i els repetits intents per ofegar la lluita per part de l’empresa, amb l’arribada de productes d’altres plantes als comerços del Principat, aquests han decidit seguir endavant amb la protesta i reclamant la retirada de l’ERO i mantenint els seus llocs de treball. Tot i això, la lluita d’aquests companys, exigeix, i més encara després de dos mesos, la solidaritat de totes. Cal seguir atentes a les accions de protesta convocades pels companys de Panrico,
fer extensiva, per tots els mitjans, la seva lluita arreu dels Països Catalans, donant a conèixer el seu cas i la seva lluita, trencant el silenci mediàtic que s’ha imposat sobre el seu cas, i l’ajuda en forma de donacions a la caixa de resistència que han creat per suportar la lluita que estan duent a terme des del 26 de novembre. D’altra banda, s’ha de sumar la necessitat de trencar el boicot il·legal a la vaga que està portant a terme l’empresa amb la importació de productes des d’altres centres d’arreu de l’estat espanyol, que permeten que les estanteries de supermercats i botigues seguim trobant productes de Panrico, Editesa, Horno de oro, Dip Dip, Donettes, Bollycao o Qé, productes que es produeixen a la planta de Santa Perpètua. Cal que els Països Catalans mostrin un cop
més la seva solidaritat amb les que lluiten pels seus llocs de treball, per no pagar la mala gestió d’uns empresaris que mai ens varen fer partícips dels seus beneficis milionaris en els anys de ‘bonança’ i que ara ens volen fer pagar la seva crisi. Avançar en l’extensió del suport mutu, recobrar la solidaritat de classe i fer avançar la idea que si lluitem, podem aturar els acomiadaments, és el primer pas per revertir la situació de misèria a la qual ens volen condemnar, i trencar aquesta ‘pau social’ que ens condemna a una perpètua derrota davant la patronal i els mercats financers. L’empresa ja ha mogut fitxa i ha efectuat ja els primers 30 acomiadaments a la planta, ha reforçat el boicot a la vaga... Nosaltres els respondrem amb solidaritat de classe i més lluita.
Ajudem a mantenir la lluita de les treballadores de Panrico. Caixa de resistència Número de compte: 2100 3161 38 2200094458
14
visions del món
Filipines, la colònia oblidada El militant de la COS Òscar Caldera va conèixer, de la mà del sindicat comunista Kilusang Mayo Uno (KMU), el moviment revolucionari filipí. Tot i que les Filipines va patir el colonialisme espanyol durant més de tres segles, poca cosa es coneix o ens arriba d’aquell arxipèlag situat al sud-est asiàtic, si ho comparem amb la informació que rebem d’Amèrica Llatina, els altres territoris sota control del mateix imperi, l’imperi on no es ponia mai el sol. Darrerament, però, les Filipines ha sigut portada de diaris i telenotícies pels efectes devastadors del Cicló Haiyan o, en menor mesura, per les negociacions de pau i el possible acord a què han arribat el govern de Manila i el FMAN, Front Moro d’Alliberament Nacional, organització armada que lluita per la independència d’una regió autònoma de majoria musulmana a l’illa de Mindanao i que podria posar fi a dècades de conflicte. Si es coneix amb profunditat el que va suposar el pas dels colonitzadors espanyols pel continent americà i les seves conseqüències, no ho és tant l’empremta que van deixar en aquestes illes. Des d’un nom, Filipines, que és un homenatge dels colonitzadors al rei Felip II, passant per la cristianització de bona part de l’arxipèlag, l’extermini cultural o l’estructura de la propietat de les terres, entre d’altres. Conseqüències que encara són presents avui en dia i que els filipins les arrosseguen més d’un segle després que els espanyols abandonessin aquelles illes. Una estructura de la propietat de la terra basada en el latifundisme i que és aprofitada per les multinacionals i els grans propietaris per continuar acumulant terres a partir de la despossessió de petits camperols, una influència cultural nordamericana en tots els àmbits de la vida filipina
fruit de l’extermini cultural que van perpetrar els colons espanyols seguit d’una desvertebració nacional que va facilitar la colonització cultural nord-americana o el conflicte que enfronta el poble moro, paraula heretada de l’època espanyola, amb l’estat filipí, entre d’altres. En definitiva, uns efectes que han portat a què l’estructura econòmica, social, política i cultural de les Filipines avui en dia sigui, tal com l’analitza i defineix el moviment revolucionari, una estructura semifeudal i semicolonial. El moviment revolucionari filipí. Si el llegat espanyol és desconegut el moviment revolucionari filipí, encara ho és més. Tot i que el govern filipí, en diferents ocasions al llarg de la història, ha admès que el principal problema que enfronten és el moviment comunista, la lluita del poble filipí per construir una Democràcia Popular ha sigut silenciada i amagada mentre es presentava el conflicte religiós com a l’únic conflicte que fa front les Filipines. Tot i els intents per silenciar-ho les dades són evidents. Sense remuntar-nos més en la història, des que Noynoy Aquino ha agafat la possessió del càrrec de president de la República Filipina, al juliol de 2010, fins ara s’han comptabilitzat 152 assassinats extrajudicials (bàsicament líders obrers i sindicals), 168 assassinats extrajudicials frustrats, 18 desapareguts, 80 casos de tortura, més de 358 detencions, 397 violacions en els domicilis de les víctimes,
Manifestació organitzada pel KMU, el passat 30 de novembre
12.843 demolicions, 31.779 persones obligades a desplaçar-se, etc. Karapatan, organització que entre altres coses s’encarrega de recollir els casos de terrorisme d’estat, comenta que el lloc del món més perillós per viure per a un sindicalista és Colòmbia i el segon les Filipines. El moviment revolucionari filipí es basa en l’aliança estratègica entre obrers i camperols. Entorn aquesta aliança estratègica hi ha altres organitzacions polítiques sectorials que treballen, conjuntament, per la justícia social, econòmica i política, per als camperols sense terra, els treballadors, la gent pobre de les zones urbanes i rurals, els indígenes, les minories religioses, les dones, els joves i els estudiants. El moviment analitza tres problemes bàsics que afecten la societat filipina. Aquests són el semicolonialisme, el semifeudalisme i el capitalisme burocràtic. La lluita per la Democràtica Nacional, que és com la defineixen, es marca com a objectiu l’alliberament nacional del país. Alliberament que implica acabar amb l’imperialisme estranger al país, el latifundisme i repartir les terres entre els camperols, acabar amb els monopolis capitalistes i els funcionaris corruptes del govern. Tot aquest moviment es troba englobat sota l’organització BAYAN que fa de paraigües de tot el moviment i fomenta la unitat de classe. Els dos pilars bàsics del moviment són el KMU i el KMP, que representen els obrers i camperols filipins. Òscar Caldera explicant la realitat organitzativa de l’EI
Intercanvi d’experiències amb una de les comunitats d’Hungduan
visions del món
15
La COS participa a Dublín en una conferència sobre precarietat El KMU és una central de treballadors independents que promou un sindicalisme de classe militant i patriòtic. Agrupa dues organitzacions de masses i nou federacions sindicals. Per l’altre cantó el KMP, Moviment Camperol de les Filipines, és l’organització que agrupa petits agricultors, treballadors agrícoles, petits pescadors, joves rurals i dones camperoles en pro d’una reforma agrària que respongui als interessos dels camperols filipins. Per altra banda, hi ha tot un seguit d’organitzacions considerades terroristes pel govern i pels EUA que lluiten per construir una Democràcia Popular a les Filipines i acabar amb l’explotació de l’home per l’home, la propietat privada i la societat patriarcal. Aquestes estructures clandestines són el Partit Comunista de les Filipines i el NDF (Nou Front Democràtic). Dins del NDF, que està format per organitzacions de treballadors, camperols, de dones, entre d’altres, també en forma part el NPA (Nou Exèrcit del Poble), que és la guerrilla comunista que actua a les Filipines. Programa de visites. El programa que el KMU ha organitzat per conèixer el moviment revolucionari filipí i intercanviar experiències amb els obrers i camperols en lluita s’ha basat en reunions i entrevistes amb les diferents organitzacions del moviment i en l’intercanvi d’experiències amb obrers i camperols. Entrevistes amb BAYAN (l’organització que agrupa tot el moviment), passant pel KMP o el mateix KMU, GABRIELA (l’aliança de les dones filipines), MIGRANTE (organització que treballa amb els filipins que han hagut d’emigrar), COURAGE (agrupació de sindicats del sector públic), AKBAIAN (l’organització juvenil), CPA (multisectorial que agrupa la gent indígena de la zona de la Cordillera a l’illa de Luzón), KARAPATAN o CTUHR (organització que lluita per a la defensa dels drets humans dels treballadors). La part més enriquidora, però, ha passat per l’intercanvi d’experiències amb obrers i camperols en lluita. El cas dels treballadors de l’empresa Pentagon, empresa que es dedica a la producció de material per a la construcció situada a Manila, on els obrers tenen aturada la producció i pressa la fàbrica des del passat 20 de juliol per defensar els seus drets laborals. Protesta que està generant una gran
solidaritat de classe per tota la capital. Solidaritat organitzada a partir del KMU. Visita a la zona de processos d’exportació de Southern Tagalog, una localitat situada al sud de Manila i on hi ha les principals multinacionals que treballen al país. Multinacionals, com la Nestlé, la Coca-Cola o l’Honda, que compten amb la seva pròpia estructura militar. Aquestes s’agrupen en enclavaments, que són agrupacions d’empreses en polígons militaritzats, on hi ha restricció de moviment i els treballadors estan controlats pels cossos armats de l’empresa i no se’ls permet el dret de reunió, sindicació, de manifestació…
El passat 16 de novembre a Dublín, l’ICTU (Irish Congress of Trade Unions, Congrés Irlandès de Sindicats) organitzà unes jornades sobre joventut i precarietat. La COS, a través l’àrea de relacions internacionals del sindicat, hi participa en una xarrada sobre la lluita del jovent als Països Catalans, també a l’Estat espanyol i explicant la COS. Els sindicalistes de l’illa mostraren especial interès en la coordinació amb la resta de sindicats de l’Estat espanyol, la integració amb l’EI i l’aplicació de la lluita feminista al sindicalisme. Cesc Blanco i Eudald Vilamajó durant la trobada
En aquesta zona els darrers anys s’han produït assassinats extrajudicials i desaparició de líders sindicals que les organitzacions revolucionàries atribueixen a les multinacionals. I la visita a la Cordillera, zona muntanyosa situada al nord de l’illa de Luzón. És una de les zones que compta amb un règim autònom i on la majoria de gent que hi viu és indígena i que han pogut conservar les seves arrels culturals i un sistema de propietat comunal de les terres a causa de la forta resistència dels camperols davant els colons espanyols. Actualment continuen organitzant-se per conservar les terres ancestrals enfront de la proliferació de les multinacionals a la zona que volen explotar tots els recursos minerals de la zona. Una visita que va més enllà de la unidireccionalitat. Més enllà del programa de visites i les entrevistes, el denominador comú durant tot el viatge ha sigut l’interès per conèixer la realitat dels Països Catalans, l’Esquerra Independentista i el nostre sindicat. Ja sigui des de les organitzacions o els obrers de Pentagon o Southern Tagalog que s’han interessat en les experiències de lluita a casa nostra i de la COS. Aprofitant la visita s’ha presentat el document elaborat per l’Àrea de Relacions Internacionals de la COS on s’explica què són els Països Catalans, l’Esquerra Independentista i la COS a partir d’unes xerrades organitzades pel KMU. I s’han assentat les bases per treballar conjuntament a partir d’ara amb el KMU per reforçar la solidaritat de classe entre els nostres pobles.
L’exemple de dignitat del sindicalisme combatiu andalús El passat 15 de desembre, la CUP d’Argentona amb la col·laboració de COS Maresme, va convidar a una xerrada a María García Bueno, responsable de relacions internacionals del SAT (Sindicato de Trabajadores/as de Andalucía). Va explicar com l’acció directa desobedient, amb la solidaritat i el suport mutu, són les eines de la classe treballadora per garantir els seus drets. Així va recordar les expropiacions de menjar a Mercadona i de material escolar a Carrefour com accions de denúncia i generació de consciència. María García Bueno al Saló de Pedra d’Argentona
16 Si estàs interessat/da en afilar-te o rebre informació sobre la COS, pots omplir aquesta butlleta i enviar-la a: Avinguda Martí Genís 4, 08500, Vic (Osona) També ho pots fer a través del web del sindicat.
Dades bancàries Banc / Caixa: ................................................................................................. Agència: ........................................... Número: ............................................
Nom: ............................................................................................................. Adreça postal: .............................................................................................. Cognoms: ..................................................................................................... Municipi: .................................................... Codi postal: ............................ Adreça postal : .............................................................................................. Correu electrònic: ........................................................................................
Sr/a director/a; Us pregue que amb càrrec al meu compte corrent/llibreta d’estalvi, número:
Municipi: .................................................... Codi postal: ............................
Entitat: ........... Oficina: ............ DC: ....... Número de compte:...................
Comarca: ......................................................................................................
Atenga el pagament dels rebuts presentats per la COS
Estic interessada en: Afiliar-t’hi
Rebre informació
Col·laborar
quota normal 30€ trimestrals
quota aturades, pensionistes… 15€ trimestrals