Avivant el Foc. Llibret Falla Plaça Major Carcaixent 2022 by Falla Plaça Major Carcaixent

"La tradició no és l'adoració de les cendres, sinó la preservació del foc" Gustav Mahler

Edita: Associació Cultural Falla Plaça Major de Carcaixent Coordinadors: Marian Murillo Hernandez Elena Penadés Giner Laura Penadés Giner Correcció lingüística: Silvia Perez Sanjuan Maquetació: Cris Ferrer

Maquetació publicitats: Vicent Peralt Sampedro

Imatges: Comissió Falla Plaça Major Arxiu Municipal Ajuntament de Carcaixent Turisme Carcaixent Rafael Canet. Carcaixent antiga Carles Nicolau Manuel Camacho Aportacions varies

QR: Natxo Orts

Disseny gràfic: Vicent Peralt Sampedro Portada: Cris Ferrer

Impressió: Set i Set. Tel. 96 297 02 01 Dipòsit legal: V-647-2017

Difusió electronica:

@falla_la_major_de_carcaixent Falla Plaça major de carcaixent

La Falla Plaça Major no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els articles publicats, ni les comparteix necessàriament.

Queda totalment prohibida l’utilització de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita del editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència. Concursos:

El present llibre ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per la Promoció de l’Ús del Valencià. Este llibre ha participat en diferents convocatòries que s'inclouen en els premis de les lletres falleres. www.lletresfalleres.com

Tirada impresa: 380 exemplars Falla Plaça Major C/ Santissim nº 7 – 46740 Carcaixent (La Ribera Alta)

secretaria@lamajor.com

Cremant falla

President. Fallera Major. Padrí. Padrina. La Comissió. Recompenses. Explicació falla. El foc a les presentacions falleres. La cremà. Com és la feina d’un bomber per a la cremà d’una falla?. L’art de la pirotècnia.

Avivem la il·lusió de la xicalla

President Infantil. Fallera Major Infantil. La xicalla. Explicació falla infantil. Vora foc: El capellà de Catarroja. L’home del sac. I aparegué un que feia més por que nosaltres. I Queixalets també. L’ocell daurat.

Tradicions cremades

Remeis i cures populars, bruixeria? Passar la llista, Els rituals amb foc de la nit de Sant Joan, Recepta del ungüent de Maig, Per no tindre por a les tronades. D’ermites i festes de carrer desaparegudes. Les danses rituals a les festes patronals. La recuperació de la festa dels folls a Carcaixent. Tradicions perdudes: balls i cançons. Cançó del magatzem. Oficis desapareguts. Indumentària tradicional valenciana

Patrimoni cremat

Incendi de l'ajuntament i arxiu en 1911. Dels incendis de la parròquia de l’Assumpció de Carcaixent (1736 i 1936). Som i serem un poble de foc. Fumerals de Carcaixent. Patrimoni desaparegut de Carcaixent. Al caliu del foc

Cremem la pandèmia

La pesta de 1648. Algunes notes. L’any del còlera. La grip de 1918. El meu punt de vista. Diari de la pandèmia. La major ràdio. Per fi és dia 20

Sainet Àlbum fotogràfic Programació Renàixer de les cendres

Pròleg El foc és un dels quatre elements cosmogònics que, segons les tradicions antigues, combinat amb l'aire, l'aigua o la terra és capaç de crear-ho tot. És un element complex amb una dualitat: per una banda és destructor i devastador, en canvi per l'altra, és purificador, ja que ens dona llum, calor i ens permet cuinar aliments.

El foc és un element carregat de simbolisme que s'ha utilitzat des de sempre, al llarg de la història, per a marcar un principi i un final, fins i tot, com a renaixença.

Parlar de falles, doncs, és parlar del foc. El poble valencià ha tingut des de sempre una especial veneració pel foc, relacionant-lo amb actes de festa i alegria. Les falles coincideixen amb la festivitat de Sant Josep, patró dels fusters, ja que van ser aquests els qui van començar la tradició de cremar restes de fusta dels seus tallers, coincidint amb l'equinocci de primavera, com un moment de desfer-se de tot allò antic per a donar la benvinguda a una nova etapa plena de vida.

En la festa contemporània, el foc està present de vegades de manera explícita, d'altres amb una connotació simbòlica. El foc a les falles no són sols masclets, cremà, despertà, castells, traques o coets sinó també està present en els escuts de les comissions i per tant en els estandards, insígnies o documents oficials. El foc també està present en les nombroses paelles o torrades que organitzen les comissions falleres, així com en la literatura fallera, amb nombroses al·lusions poètiques o fins i tot en la música que acompanya el món de les falles, convertint-se en element vertebrador de tota la festa.

El foc ens atemoreix, però a la vegada ens atrau. Quantes vegades hem jugat amb foc de menuts perquè ens atreia sense saber el motiu? Quantes vegades ens han contat històries al voltant del foc?. Els relats, històries, converses, ce-

rimònies i celebracions al calor i a la llum de les flames servien per a reforçar les tradicions socials, promoure l'harmonia i cultivar la imaginació. Amb l'arribada de l'electricitat, aquestes històries al voltant del foc ja no tenen cabuda en la nostra societat i els més menuts no les coneixen. Històries i contes amb personatges ficticis o històrics que formen part de la nostra cultura tradicional, personatges com l'home del sac, la Quarantamula, l'home dels nassos, el butoni, el drac, la fada, etc. Personatges que enguany formen part de la nostra falla infantil i que volem donar a conèixer als nostres menuts a vora el foc.

Ara bé, el foc també té un caràcter destructor quan no és controlat i crema tot allò que ens estimem. Malauradament a Carcaixent al llarg de la història hem patit diversos episodis d'incendis i destrucció del nostre patrimoni cultural així com de patrimoni natural que no haguérem volgut que ocorregueren mai.

Des que els primers éssers humans es congregaren al voltant del foc per a rostir les peces caçades, el fet de cuinar i de celebrar han anat de mà. Les tradicions festives, celebracions i els costums populars estan compostes per rituals (elements simbòlics, menjars, oracions, cançons, felicitacions, etc). Els rituals són un indicador d’identitat i de pertinença a un grup on es desenvolupen vincles amb els seus coetanis. Algunes d'aquestes tradicions o rituals han desaparegut amb el temps, d’altres encara formen part de la nostra cultura tradicional i per tant de la nostra identitat. Tanmateix, al llarg dels anys hem deixat d'utilitzar molts objectes utilitzats (buscar un sinònim, per no repetir la paraula “utilitzat” o directament eliminar l’adjectiu “utilitzats”) per aprofitar les característiques del foc; hem destruït moltes de les nostres tradicions o rituals ancestrals que amb el pas del temps han desaparegut de la nostra cultura popular, però que enguany a través del nostre monument faller volem intentar recuperar. Rituals, beuratges, ungüents i conjurs que realitzen tres bruixes amb un foc purificador que crema tot allò que ens causa dolor, com la pandèmia actual que estem patint, i així poder renàixer de les nostres pròpies cendres per a passar pàgina i poder tornar més enfortits, a la vegada que recuperem tradicions que pertanyen a la nostra pròpia identitat.

Així que avivem el foc, que creme tots els mals passats i tornem a viure les falles amb pólvora i foc.

Renaixen les Falles amb tota puixança del caliu de cendres, i el seu fet reial tot indret va omplint-ne de vida, esperança, amb les ressonàncies d’un Himne Triomfal! I viuen les Falles d’inquietud ansioses de seguir fent pàtria, mai no desmaiant, i creixen les Falles fent art, agradoses, enaltint la terra, a la mare honrant.

I riuen les Falles expandint son rogle quan les gents les miren amb goig, complaguts, i canten les Falles, com un cant del poble, quan mils de defectes fan caure vençuts. I ploren les Falles! Lo seu plor són queixes veient la discòrdia que hi ha entre els humans, I clamen les Falles veient permanèixer odis i rancúnies entre tants germans! I criden les Falles, pregant apartar-nos de fets bojornosos, fets de deshonor; i ens diuen les Falles procurem juntar-nos per a anar creant-ne sempre un món millor. I cauen les Falles! Sa missió està feta en sorolls de festa, son deure complit. I moren les Falles! Tot rumor s’aqueta… És gran el silenci…Ja s’adorm la nit…

Renaixen les Falles amb tota puixaça del caliu de cendres, i el seu fet reial tot indret va omplint-ne de vida, esperança, amb les ressonàncies d’un Himne Triomfal! Josep Arminyana i Canut 1976

Cremant falla Falla és sinònim de foc, coets i artificis de pólvora que produeixen soroll, llum i colors. La festa valenciana gravita al voltant del foc.

El foc és un element que comporta misteri i possessió que, en el territori de la festa fallera, es convertiex en art, bellesa, poesia, soroll i en alliberador de sentiments i emocions.

Jaume BIFANTE MARCOS PRESIDENT

Estimats falleres i fallers.

Un any més em dirigisc a tots i a totes vosaltres per presentar-vos el nostre llibret d'enguany.

Fa dos anys presentàrem el treball del nostre diccionari de Carcaixent i Diccionari Infantil, un recopilatori de paraules importants on en aquests moments, si tinguérem que incloure una altra paraula amb “P”, sense cap dubte, seria "Pandèmia”.

Encara recorde el moment al Casal sopant, a punt d'anar a la nostra Plaça per començar a engalanar-la i traure les primeres peces de les Falles, quan de sobte un comunicat donà per finalitzat el meravellós any faller al costat del meus Càrrecs, Fallers i Falleres de la Comissió.

Temps difícils, estranys, situacions i moments mai viscuts i sobretot, molta confusió, però una vegada més i davant totes aquestes adversitats la Falla Plaça Major trau la seua millor versió. SOLIDARITAT amb la gent més necessitada, arreplegant joguets per als més menuts i poder traure un somriure en Nadal.

COMPROMÍS amb els comerços i els nostres col·laboradors mitjançant publicitats, fent-los costat i donant a conèixer les seues propostes en moments que més ho necessitaven.

RESPONSABILITAT amb els nostres veïns de Carcaixent i els nostres sanitaris, obrint la nostra casa per poder ajudar a la realització de proves PCR i facilitar la llavor als professionals que tant de bé estan fent per poder acabar en aquesta maleïda pandèmia.

RECOLZAMENT als nostres Artistes Fallers sense deixar-los de fer-los costat en cap moment, ja que per a nosaltres són part fonamental d'aquesta tradició.

Per tot açò i molt més, vull donar les GRÀCIES a tota la Comissió per tot el seu esforç i fer que la Falla Plaça Major siga un referent de solidaritat i cultura al món de les Falles.

Als meus Càrrecs, Neus, Joan, Patri, Jérome, Noe i les seues estimades famílies, mil GRÀCIES per ser un pilar fonamental per a mi i saber esperar el vostre moment que de segur disfrutareu com es mereixeu.

Als meus Vicepresidents i Junta Directiva GRÀCIES de tot cor per estar al meu costat i fer més fàcil aquests anys.

A les meues videtes de casa per aguantar tot el que estem vivint i tots el moments difícils, que han sigut molts.

Estic convençut que disfrutarem les Falles 2022 TOTS JUNTS.

Un fort abraç. Visca la Falla Plaça Major.

Noelia

ALBEROLA PÉREZ FALLERA MAJOR

El fet d’haver-se suspés les falles a 4 dies de la celebració de la setmana fallera va ser un despago molt gran, a mi em va costar d’assimilar la notícia, ja no el fet de suspendre les falles sinó l’obligació de quedar-nos en casa sense poder eixir, sense poder ajuntar-nos amb familiars, amics, quan era temps de vore i sentir ambient faller, fallers/falleres pel carrer, vore monuments als carrers, sentir música fallera, orquestres... limitant-nos tant la vida d’un dia a un altre...

Respecte al tema de falles, va ser com un malson, acabàvem de tindre actes molt seguits, molt de comboi, amb moltíssimes ganes de celebrar la setmana fallera que tan esperàvem, amb moltísimes ganes de gaudir de la nostra comissió, ja se sentia l’olor a pólvora, ja ens veiem esmorzant/dinant/sopant al casal amb la família fallera, tot tan organitzat (actes, vestits, hora a la peluqueria,...), vestits i complements de tota la família per damunt dels llits, escritoris, perquè l’ambient faller està als carrers però tots sabem que dins les cases també està eixe ambient...

Els dies de març d’aquell fatídic any 2020 van ser tristos, jo no vaig aconseguir llevar-me del cap “ara estaríem ací, ara estaríem fent açò” encara que gràcies a la comissió els dies foren més lleugers per tot el suport rebut a través de les xarxes socials, grups de whats-sap, i te n’adonaves que el sentiment de nostàlgia que tu tenies era compartit per gran part de la comissió.

Les falles del 2021 van ser unes falles atípiques, continuàvem tenint unes limitacions que no ens deixaven ajuntar-nos i gaudir tots junts. El primer comboi que tinguérem va ser l’entrega d’una rosa a cada fallera commemorant el dia de la dona, va ser una alegria vore a les falleres que tant de temps portàvem sense vore’ns. El dia 19 de març, la primera despertà que tinguérem, no vaig poder aguantar l’emoció, altra vegada olor a pólvora i música però a mig gas. Després a la plaça, més emocions; et trobaves amb la resta de càrrecs de les diferents comissions, continguts per no poder pegar “apretonets”, i per culminar el dia, la simulació de la cremada de la falla, que va resultar un moment molt emocionant, tots els càrrecs a la plaça on deuria estar la nostra falla i on s’il·luminava el cel amb el castell.

Les pròximes falles estic segura que vindran amb més gana que mai, amb ganes de poder omplir els carrers, amb ganes de passacarrers, amb ganes d’una ofrena de flors amb la pell de gallina, amb ganes de parador, i tornarem amb més força que mai.

Desitjant que prompte puguem viure i gaudir de la nostra festa, no oblidant-nos de l’aspecte més important, que és la salut de tots.

Jérôme PEÑALVA CAPRIO PADRÍ

Ací estic una altra vegada per dirigir-me a vosaltres com al vostre padrí.

Mai haguera pensat que hauria tornar a fer un escrit, aquesta vegada no puc parlar de sentiments, no puc parlar del que ha suposat aquest nomenament, perquè tot això ja vos ho vaig contar l’altra vegada.

Tot i que aquest any ha sigut un dels pitjors per a ser càrrec, les experiències inimaginables que he viscut al costat de persones meravelloses, han fet que foren uns anys inoblidables.

No puc parlar només d’aquest any, ja que portem lluitant per poder celebrar la nostra festa molt més, i encara que molts pensen que aquest temps és millor oblidar-lo, jo no estic gens d’acord. Gràcies als meus càrrecs i a les seues famílies que tant s’han fet d’estimar, la meua família, i com no, una comissió de 10 que ha estat unida i donant-me suport i sempre han fet que haja disfrutat aquestos moments tan durs.

Després d’haver viscut aquestes “no falles” de manera tan emotiva, de segur que el final de festa que m’espera serà insuperable, i més sabent que tots vosaltres estareu al meu costat.

Patricia SABATER ALABOR PADRINA

Hola a totes i a tots els fallers de la Plaça Major,

Ser Padrina tres anys seguits és allò que mai haguera pogut imaginar. Esta situació és complicada per a tots. També sé que m’ha tocat viure-la amb gent meravellosa, com són els Càrrecs 2020 i la resta de la comissió. Les Falles 2021 foren les falles de les noves tecnologies. Per a qui no ho sàpiga, els Càrrecs de la Major tinguérem unes falles radiofòniques espectaculars. Sóc conscient que estic a la millor falla del món i no és un tòpic.

Tinc una comissió que es desviu pels seus fallers i per la gent del meu poble. En estos anys que ens ha tocat viure tan estranyament, hem demostrat que som una comissió responsable, solidària, empàtica, conscienciada i sobretot, amb molt de coneixement.

Vull donar un bes molt gran al cel per eixa gent que aquesta pandèmia ens ha furtat.

Pensar en falles, per a mi, és pensar en música, festa, indumentària, flors, amics.... per tot açò vull desitjar que gaudim les Falles 2022 com sabem ferho, però amics, continuem amb responsabilitat, solidaritat sent empàtics i amb molt de coneixement.

La comissió

MARTA ACOSTA SABATER (delegat de Juventud), NACHO ACOSTA SABATER (vocal) , JUAN MANUEL ACOSTA TORTAJADA (vocal), SILVIA AHULLANA TALENS (vocal), DIEGO ALBELDA ALCARAZ (vocal), SILVIA ALBELDA ANDRÉS (vocal), ANGELES ALBELDA ROSELLO (vice-secretaria), GUILLERMO ALBERO FRESQUET (vice-president 2, delegat j.l.f. e incidencies), LAURA ALBERO PERPIÑA (vocal), ANA ALBEROLA ESCANDELL (vocal), CARMINA ALBEROLA ESCANDELL (vocal), SILVIA ALBEROLA ESCANDELL (vocal), NOELIA ALBEROLA PEREZ (fallera major), ALBERTO ALVES PENADÉS (vocal), CRISTINA ALVES PENADÉS (vocal), PHILIPPE ALVES (vocal), ANA ANDRÉS PALOMARES (vocal), RAQUEL ANDRÉS PALOMARES (delegada Cabalgata), ANA ARBONA PICOT (vocal), MARIBEL ARBONA VICENTE (vocal), ESTHER AVENDAÑO SEBASTIÁ (vocal), MAR BELDA FERRER (vocal), JESUS BELDA PLA (vocal), RAFAEL BELTRAN LLEDÓ (vocal), JAUME BIFANTE MARCOS (president), BALBINO BIOSCA BOLUDA (vocal), INMACULADA BLASCO PONS (vocal), YOLANDA BLAZQUEZ DOMINGUEZ (vocal), SILVIA BORRAS BENEYTO (vocal), LARA BOSCA JUAREZ (vocal), PASCUAL BUIGUES BAÑULS (vocal), MAR BUIGUES MARTINA (vocal), Mª EUGENIA CABALLER CLIMENT (vocal), INMACULADA CABALLERO MAS (vocal), ANA CABANES SOTORRES (vocal), MARTA CABANES SOTORRES (vocal), JOANA CALATAYUD CANET (vocal), NOA CALATAYUD CANET (vocal), MANUEL CAMACHO COGOLLOS (vocal), ENRIC CASASUS PEREZ (vocal), LOLA CASASUS PEREZ (vocal), MARIA CASASUS PEREZ (vocal), FERNANDO CASTELLO VAYA (vice-president 4), ANA CATALAN BENAVENT (vocal), PABLO CEREZUELA BARQUE (vocal), ARNAU CERVERA FERRER (vocal), JEREMIAS CLAVIER SUÑER (vocal), EVA COGOLLOS UBEDA (vocal), ENRIQUE COLOMINA PERIS (delegat alegories i publicitats), DANIEL CUMPLIDO MIRA (vocal), RUBEN DAROCA MARTINEZ (vocal), SABINA DAROCA MARTÍNEZ (Comptadora), MARCOS DURA BLASCO (vocal), ANTONIO DURA MARTINEZ (vice-president 5, delegat d’activitats diverses ), Mª CARMEN ESCANDELL LOPEZ (vocal), BERNARDO ESTRADA CHICO (vocal), JUANI ESTRADA CHICO (vocal), LORENA ESTRADA FLORES (vocal), OSCAR ESTRADA FLORES (vocal), PATRICIA ESTRADA FLORES (secretaria), Mª JOSE ESTRADA ROMERO (vocal), Mª AMPARO EXPOSITO MOYA (vocal), JUAN FERNANDEZ CASAS (delegat junta local fallera i incidencies), Mª ISABEL FERNÁNDEZ CASAS (vocal), ALFONSO FERNANDEZ CRUZ (vocal), ANA ISABEL FERRAGUD FERRER (vocal), ALBERTO FERRI CLIMENT (vocal), EVA FERRI CLIMENT (delegada Infantils), INÉS FLORES SERRANO (vocal), HILARIO FOMBUENA ADSUARA (vocal), DAVID GIMENEZ FOGUES (vocal), ANGEL GIMENO VALLE (vocal), OSCAR GINER OLIVER (vice-president 1), LUCAS GINER REVERT (vocal), MARIA GINER VAÑO (vocal), CONCHA GIRONES MOLINES (vocal), CONSUELO GOMAR VAYA (vocal), OSCAR GOMEZ GOMEZ (vocal), PEPA GOMEZ PEREZ (vocal), ANGELA GOMIS TALENS (vocal), ANDREA GRANDE CATALÁN (vocal), FABIAN GUARNER SOLA (vocal), JAVIER GUARNER TUDELA (vocal), JUDIT HERMANO DE LA CONCEPCIÓN (vocal), VANESSA JIMENEZ RODRIGUEZ (vocal), SUSANA

JORDAN SOLA (vocal), VICENTE LAFUENTE SOLER (vocal), AARON LAFUENTE VAYA (vocal), HECTOR LLEDÓ ANDRÉS (vocal), JUAN-VTE LLEDÓ TALENS (vocal), OSCAR LLORENS PASTOR (vocal), OSCAR LLORENS RAMÍREZ (vocal), JUAN LLUESMA DE LA CONCEPCIÓN (vocal), JORDI LOZANO POQUET (vocal), MARC LOZANO POQUET (vocal), ALEJANDRO MARTI ARBONA (vocal), Mª JOSE MARTI DURA (vice-comptadora, delegada loteries), VICENTE MARTI DURA (vocal), ELISA MARTIN VALLES (vocal), LAURA MARTINA CASTELLS (vocal), ALEX MARTÍNEZ ANDRÉS (vocal), LAURA MARTINEZ GOMEZ (vocal), PABLO MARTINEZ GOMEZMORA (vocal), ANTONIO MEJÍAS MELERO (vocal), PEPE MONTAGUD MURILLO (vocal), JOSÉ MONTAGUD TALENS (vocal) , RUBEN MONTERO SANCHIS (vocal), CARMEN MORANT MENDEZ (vocal), CRISTINA MORANT MENDEZ (vocal), JULIA MORCARDÓ GOMAR (vocal), ARIADNA MORILLO DARÁS (vocal), MARA MORILLO DARÁS (vocal), ALBA MUELA MATA (vocal), MAITE MUÑOZ SAEZ (vocal), MARIAN MURILLO HERNANDEZ (delegada de Llibret), ANTONIO NAVARRO MARTINEZ (vocal), SILVIA NICOLÁS GARCIA (vocal), BLANCA OLASO CERVERO (vocal), CRISTINA OLCINA EXPOSITO (vocal), JOSE FRANCISCO OLCINA RODAS (delegat d’alegories i publicitats), CLARA OLIVER PENADÉS (vocal), ISABEL OLIVER PENADÉS (vocal), JAVIER OLIVER RAMOS (vocal), ANTONIO OLIVER ROIG (vocal), LUCIA OLTRA BORRAS (vocal), LAURA ORIA ALBELDA (vocal), IRENE ORQUIN MOSCARDO (vocal), NATXO ORTS DOMENECH (vice-president 6, delegat de festejos), ALVARO ORTS MORANT (vocal), SANDRA PACHES PASCUAL (vocal), JUDITH PAU CAMARENA (vocal), LAURA PAU CAMARENA (vocal), ASUNCIÓN PAYA LAFUENTE (vocal), CATERINA PELLICER JORDAN (vocal), MARIA PENADÉS FERRER (vocal), ELENA PENADÉS GINER (delegada de protocol), LAURA PENADÉS GINER (delegada de Llibret), PABLO PEÑACOBA POLICARPO (vice-president 3, delelegat de presentació), JEROME PEÑALVA CAPRIO (padrí), ZORAIDA PEÑALVA MARIN (vocal), CLAUDIA PEÑALVA VARGAS (vocal), VICENTE PERALT SAMPEDRO (delegat de monuments), LIDIA PEREZ SANJUAN (delegada del mig any faller), SILVIA PEREZ SANJUAN (vocal), EMILIO PEREZ SOLER (vocal), VICTORIA PERPIÑA BRINES (vocal), EUGENIA PERPIÑA CABALLER (vocal), SANDRA PERPIÑA CABALLER (vocal), JORGE PERPIÑA UBEDA (delegat de focs d’artifici), Mª TERESA PERPIÑA UBEDA (delegada de protocol), P. DANIEL PERPIÑA UBEDA (vocal), DIANA PICOT ARMENGOL (vocal), MARIA AMPARO PLA ESPARZA (vocal), ISABEL PLA RUBIO (vocal), ADRIÀ PLA SALOM (vocal), MARINA POMARES PLA (vocal), AIGÜES VIVES PONS ALBELDA (vocal), GUILLEM PONS ALBELDA (vocal), DAVID PONS GARRIGOS (vocal), AMPARO PONS PONS (vocal), NICOLAS PONS TUDELA (vocal), LOLES POQUET TORMOS (vocal), ESTHER PUERTOS AHUIR (delegada d’infantils), Mª CARMEN PUIG BENÍTEZ (vocal), ALICIA RAMÍREZ RODRIGUEZ (delegada de Cabalgata), ANTONIA REQUENA ZORNOZA (vocal), CESAR REVERT GOMAR (vocal), MARTA REVERT GOMAR (vocal), EMILIO REVERT SANJUAN (vocal), ALBERTO RIBERA CASTELLO (vocal), CLARA RIBERA CASTELLO (vocal), TATIANA ROCH MARTI (vocal), MIGUEL ROCH MATA (delegat d’esport), PAULA ROIG FERRI (vocal), ROBERTO ROIG PELUFO (vocal), CRISTINA ROSELL CALATAYUD (vocal), MIREIA EMPAR RUBIO PLA (vocal), CARLOS RUBIÓ SANVALERO (vocal), PATRICIA SABATER ALABOR (padrina, delegada de quotes), MIRIAM SALOM BENITO (vocal), SANDRA SALOM RIBERA (vocal), BENITO SANCHIS PICOT (vocal), MARIBEL SANCHIS RICHART (vocal), JOSE VTE SANJUAN ALBELDA (delegat de manteniment), ANGELA SANTOS COPOVI (vocal), CLAUDIA SEGUI GUZMAN (vocal), RAQUEL SOLA OLTRA (vocal), PEPA SOLER OLTRA (vocal), ANDREA SOLER SANCHIS (vocal), FERNANDO SUAREZ TORRES (vocal), ANA SUÑER GÓMEZ (vocal), CARLA TALENS ALARIO (vocal), PASCUAL TALENS ALBEROLA (vocal), MARIA TORMOS SALOM (vocal), MARIA TORRES CLIMENT (vocal), JUAN FERMIN TORTOSA BELDA (vocal), EDGAR TORTOSA ESTRADA (vocal), SAMUEL TORTOSA ESTRADA (vocal), BEVERLY VALIENTE BLAZQUEZ (vocal), LAURA VARGAS MONTEAGUDO (vocal), CARMEN VAYA DEL CAMPO (vocal), PAU VAYA GINER (vocal), LUIS JAVIER VIDAL CARAÑANA (tresorer), ALBA VIDAL CORTELL (vocal), RAQUEL VIDAL DE LA NATIVIDAD (vocal), LUIS VIDAL SOLER (vocal), MARIA VIDAL SOLER (vocal), NATALIA VIVES RUBIO (vocal), EMILIO YUSTE VALERO (vocal), LUCIA ZURITA COPOVI (vocal).

Recompenses

2021

Bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants Carlos Rubio Sanvalero Bunyol d’or amb fulles de llorer Jaume Bifante Marcos Mª Carmen Morant Méndez

Carlos Rubio Sanvalero

A foc i casament hi va tota la gent

Xe, quina por!!! La cremem?? templar Al nostre cadafal podem con , foc al a les bruixes invocant a vore si així ens purifiquem i superem açò poc a poc. Esperem pel nostre bé ució que les bruixes tinguen la sol r ado ific pur amb l’ajuda del foc ó. i arreglen aquesta situaci Cremen virus i pandèmies i altres coses dolentes: test, PCR, mascaretes… que mira que són coentes!!!

Però si al poble de Carcaixent som cabals i coherents podrem eixir reforçats dels últims esdeveniments.

I és que el nostre monument ha estat dos anys guardat, reflectia els temors passats… perquè ara han canviat! Teníem por al compromís, i també a les temptacions. Però ara sols podem pensar en el covid dels collons!!!

I sols demanem una cosa: LAT. PER FAVOR, TINGAU TREL à far es Perquè la nostra festa sols si ho fem amb responsabilitat.

A la vora del foc i del riu, no hi facis el niu

El foc a les presentacions falleres Oscar Giner

El foc sempre ha anat lligat al món de les falles i, com no, a les seues presentacions, sent un tema recurrent com a centre del guió i utilitzat també per a decorats i balls. Dona igual l’època que tries que sempre, alguna falla, ha basat la seva presentació en el foc.

A la Plaça Major, com no podia ser d’altra manera, també hem recorregut a ell per tal de donar forma a nombrosos actes i em venen al cap dos presentacions: una a l’any 1985 que portava per títol “A foc” i altra al 2009, “Tens foc?”. Com a curiositat els dos anys guanyàrem el primer premi… coses del foc!.

En “A foc” contàrem la història d’un bomber que perd la seua vocació. Per tal de solucionar aquest problema, el foc se li apareix en forma de flama i li conta la relació de la seua família amb aquest. Entre els troglodites que el des-

cobriren, hi havia un avantpassat del nostre bomber; en la cremada de Roma, la mà dreta de l’emperador també era família del bomber; sempre que el foc havia sigut protagonista en algun moment de la història n'hi havia un relacionat d’una o d’altra forma amb el bomber, per això la seua relació amb el foc era tan estreta i venia de tants anys enrere. La flama li va fer veure que no tot era negatiu, que el foc també era un element necessari per a moltes coses quotidianes que tots coneguem i, com no, com a element essencial de la festa de les falles, més concretament en la cremà, moment en que es crema tot allò antic i dolent per tal de ressorgir de les cendres i poder tornar a començar de nou. I clar, com podeu suposar, amb aquesta reflexió el bomber va recuperar la seua vocació i devoció pel foc.

Uns anys després, ja en el 2009, tornàrem a tractar el foc com a element principal en altra presentació, anomenada “Tens foc?”. En aquest cas el foc es declarà en vaga. Estava cansat que se li culpara de totes les desgràcies que hi havia al món sense tenir en compte cap de les seues virtuts. Mitjançant la vaga pretenia que la gent s'adonara que sense el foc, res seria el mateix. Aleshores Carcaixent va prendre la iniciativa d’enviar una delegació oficial a l'infern, casa del foc, per tal d’intentar solucionar el problema. Aquesta delegació va anar encapçalada per l’alcaldessa de la localitat i per Paquito, persona molt vinculada al món faller i greument afectada en el seu negoci per la vaga. Després d’entrevistar-se amb el foc i fer-li veure que tot havia sigut una confusió aconsegueixen que tot torne a la normalitat.

En les dues presentacions, el foc també va ser el tema principal de l'apoteosi l i del quadre final. Com hem recordat, és un element que sempre ha estat present. De fet, n'estic segur que serà sempre així i mentre es facen presentacions el foc estarà pel mig d’una o altra manera.

Si enguany haguérem fet presentacions a Carcaixent segur que alguna falla hauria utilitzat aquesta temàtica, per tal de cremar mascaretes i tot allò relacionat amb la pandèmia. Però ressorgirem amb companyia del foc… i tornarem a fer PRESENTACIONS, no ho dubteu!

A primers de Novembre, el teu foc ja el pots encendre

La cremà

Jorge Perpiñá

Ja ha arribat el dia. Hui acaben les falles!! El foc, les flames que donen sentit a la nostra festa han d’encendre els nostres cors!! Doncs, menuda responsabilitat, no vos pareix!! Ja vos dic jo que sí… de les grans!! Eres conscient que poc a poc, un reguer de gent anirà omplint la plaça, que tota una comissió va a estar pendent de la teua tasca. I que eixos càrrecs honorífics que ens han representat, amb la sensibilitat desbordada, mereixen un fi de festa “com cal”!

De manera que et passes tot el dia de San Josep, entre passacarrers, rialles, dinars, balls, música, festa en definitiva, amb el cap en mil llocs. Sense perdre’t la part més lúdica del dia, però amb el cap més enllà. Repassant cada detall per a què no ens falte de res…

A veure, tenim la gasolina, amb la barreja justa de gasoil, tenim les bosses, la corda, les escales, la cinta per empalmar les traques… I les bengales! Les caixes pel castell, ben organitzades!! Fotre! Separarem sacs de sorra de la plantà, veritat??? “que sí, tranquil!!!” et contesten. Menys mal que en som uns quants i bons!!! Gran equip!!! I així i tot, mai n’estàs prou tranquil… Si te'n passes, alces la falleta un pam en alt, què ha passat?... si et quedes curt, això no s’agarra!!! (que també!) I ull amb el castell, que no és broma! ( millor no entrar en detalls). I, per favor, que l’oratge ens acompanye. Que la pluja i el vent són mals amics de la Cremà!!

I allà que se'n va tota la comissió de passacarrer i uns pocs ens quedem a la plaça, esgotats de la setmana fallera, observats per la gent que passa, sobresaltat amb cada coet que sona al voltant.

I sense deixar de mirar el rellotge! Que la infantil és a les 21h… i sense descans, a per la gran, que ens falta temps!! (qui poguera cremar l'última!). Però què anem a fer? És el que ens ha “tocat en la rifa” des que començarem a ajudar al enyorat García i el seu equip… Però et sents tan satisfet quan veus el resultat de la teua feina i el reconeixement de la teua gent, al veure les flames devorar els teus monuments (per a res és un moment trist, és la nostra festa!), que ni les cendres posteriors i una plaça buida et fan sentir-te mal... sols esgotat, però content!

Ara, a casa, a agafar forces i il·lusions renovades, que en un “tres i no res” estarem preparant la següent cremà!!! A Foc!!!

A prop del foc, qui no es crema, s'escalfa

Com és la feina d’un bomber per a la cremà d’una falla? Lidia Pérez Sanjuan

Qualsevol falla d’un tamany més o menys gran no es crema sense la presència dels bombers. Per tots és conegut que la cremà de les falles mobilitza a un gran nombre d’efectius tant humans com vehicles del cos de Bombers, però el que és menys conegut és la tasca que aquestos realitzen abans i durant la cremà d’una falla o els perills que pateixen segons la ubicació de la falla. Per a conèixer un poc més aquesta tasca hem entrevistat a Ricardo Pons, bomber del parc de bombers de la ciutat d’Alzira. Quin és el procés que realitzeu abans de cremar una falla?

Setmanes abans a la plantà de les falles visitem els carrers i encreuaments on estaran els monuments per avaluar punts conflictius i assegurar que queden lliures eixides d’emergència i circulació.

Com l'organitzeu? Qui determina quants camions cisterna van a cada falla?

La nit de la cremà treballen tots els torns del parc de bombers i també bombers convocats d’altres parcs. El nombre de camions cisterna està en funció de la quantitat i de la grandària de falles a cremar en el municipi.

Al vell, foc amb ell

En un municipi com Carcaixent, la nit de la cremà l’equip sol estar format per un camió cisterna, cinc bombers i personal de protecció civil i brigada municipal.

Depenent del tamany, comptem amb els camions cisterna propis dels bombers i amb les de les brigades forestals i brigades municipals. En cas de necessitat, es sol·liciten camions cisterna d’altres municipis als que no hi ha tanta tradició fallera.

A les falles més menudes no acudim, s’encarreguen els propis fallers, que prèviament poden passar pel parc de bombers per a que els facilitem el material necessari (mànegues, llança, etc.)

Com s’estableix l'ordre de cremar-les?

L’ordre de cremar s’estableix la setmana fallera amb la Junta Local Fallera. En la majoria dels municipis, tal i com es fa a Carcaixent, l’última falla en cremar és aquella que ha guanyat el primer premi i a partir d’aquesta, s’organitza la resta de cremades en dos grups que s’estableixen en funció de direccions i zones hídriques.

Com es prepareu abans del dia de sant Josep?

Dies abans visitem els carrers i zones on es plantaran les falles per avaluar els possibles problemes que es puguen valorar, fem fotos de la zona que ens ajuden a diagnosticar i avaluar riscos i solucions. Comprovem que funcionen els hidrants i portem un comprovador de pressió per assegurar-nos que és la correcta.

Quin equipament necessiteu?

Anem amb l’equipament complet de botes, pantaló, jaqueta, sotacasc, casc, i part interior que absorbeix el calor. Eixa nit portem obligatòriament equip d’aire, consistent en màscara amb aire comprimit per no respirar l’aire nociu del poliespan.

Quanta aigua necessiteu per a cada falla? Cal reomplir el camió entre falla i falla?

Un camió cisterna té una cabuda mitjana de 3.500 litres d’aigua. El camió nodrissa té una capacitat de 10.000 litres d’aigua. La durada del dipòsit d’un camió cisterna pot ser d’entre 7 i 8 minuts tirant de mànega a tota pressió. Per aquest motiu, i sobretot el camió nodrissa, es connecta a un hidrant de la xarxa municipal d’aigües per tal d’abastir el dipòsit al mateix temps que s’està buidant.

Necessiteu reforç d'altres bombers d'altres poblacions?

D’entrada no, el que sí que fem és treballar tots els torns que hi ha al Parc, excepte un torn que resta de guàrdia per a qualsevol emergència.

Molts anys venen bombers d’altres províncies d’Espanya i d’altres països com França, Itàlia i Portugal que volen viure eixa experiència. Resulta molt curiós perquè no poden creure que realment vagen a cremar eixos monuments que ells veuen com a obres d’art i consideren que deurien romandre a les places al menys durant uns mesos. Cremar les falles és una tasca més o menys complicada que apagar altres focs com un incendi?

És una tasca molt menys complicada per tractar-se d’un incendi controlat en un punt, sense possibilitat d’expansió, que es produeix de forma voluntària i controlada, que has preparat prèviament. No comporta el gran perill dels incendis incontrolats que suposen els forestals.

Malgrat tot, hi ha un component de perill constant previ a la cremà derivat de la quantitat de gasolina abocada a la falla i els coets o castells que es tiren al seu voltant. En aquesta qüestió demanem sempre molta cura i aconsellem utilitzar una mescla de gasoil amb gasolina en lloc de gasolina solament.

Per a vosaltres és un acte més del vostre treball o té un component emotiu o sentimental?

Per a nosaltres és una nit molt especial, molt bonica i divertida. Viure de primera mà l’ambient de festa no és una cosa habitual en la nostra feina. Al tractar-se d’incendis controlats, no hi ha el component de problema o desgràcia que hi ha a altres incendis. Formar part d’eixa nit ens dona la possibilitat de gaudir el nostre treball des d’un ambient festiu.

Tens alguna anècdota en algún faller, o FM d’alguna cremà?

Anècdotes vos en podria contar moltes. Des de falles que no s’encenen i hem hagut d’entrar amb bufadors per a pegar-li foc a trobar-nos impediment per a accedir al lloc de la cremà perquè la gent assistent ens impedeix el pas. Una falla, per exemple, es va quedar el nostre material pensant que era propi i, en altre cas, després de pegarli foc, com que l’estructura no queia i nosaltres ens quedem fins que cau i comprovem que no queda cap perill, tots els fallers i assistents se n’anaren i ens quedarem sols els bombers.

Arbre que no dóna, al foc para

L’art de la pirotècnia Jorge Perpiñá Vicent Argent. Pirotècnia Tamarit

La pirotècnia va més enllà de ser una indústria, forma part de qualsevol festa, la pirotècnia és un art en si mateix. Aquesta tasca, tradicionalment artesana, no es limita a la barreja dels diferents elements químics per aconseguir els diferents efectes de so i llum que fan gaudir al públic de qualsevol edat sinó que l'art de la pirotècnia i més concretament cada mestre pirotècnic transforma la pólvora en un espectacle.

Òbviament, amb el desenvolupament de la societat s'ha convertit aquesta artesania en una industria molt important. Industria reglada per diverses normatives que, centrant-nos en el món de les falles, impulsades per Delegació de Govern i Ajuntaments ens posen límits per la utilització dels productes, distàncies de seguretat, etc…. Actualment existeix l'obligatorietat de disposar de diverses llicències com CREG, Crec, entre altres, per a poder participar en els diferents actes com els passacarrers o les despertades, així com el control de l’ús del producte en funció de l’edat.

Els productes pirotècnics es classifiquen en funció de la quantitat de pólvora que tenen i de l'edat a la qual es poden llançar. Tipus I i tipus II són productes per a menors de 16 anys i són productes com bombetes, xinos, abelletes, fontetes xicotetes, etc. Masclets, traques o bateries serien els de tipus III i sols es poden manipular si eres major de edat. En canvi els del tipus IV, exclusivament poden llançar-los els professionals i serien castells, mascletades, tro d'avís, carcasses, etc.

Fins i tot el trasllat del material requereix de vehicles i carnets específics. Tot, per suposat, pel bé de l'usuari i públic, vetllant per la seguretat de tots i amb la intenció d’evitar accidents que puguen desbaratar la festa.

Però de fons no deguem oblidar que res seria possible sense el pirotècnic, mestre artesà que aplicant cadascú la seua fórmula, el seu “secretet” professional i que amb entrega i dedicació, van creant la seua obra en cada castell, en cada mascletà, en cada acte en definitiva, amb el seu toc personal. Com si d’un fill es tractara, amb l’ amor necessari que sols un artista sap aplicar a la seua creació. Obres d’art indispensables i sense les quals les falles no serien la millor festa de món!! Senyor Pirotècnic…gràcies per tant!!!

Avivem la il·lusió de la xicalla

Recuperem les històries antigues i cançons tradicionals que ens cantaven els nostres iaios a vora foc per tal de continuar mantenint la il·lusió dels més menuts.

Joan

MONTAGUD MURILLO PRESIDENT INFANTIL

Contra tot pronòstic, el dia 11 de març de 2020 va ser un dels més tristos que recorde.

Venia de passar 11 mesos increïbles. El grup de càrrecs estàvem gaudint moltíssim, la nostra Comissió estava donant-ho tot, tots molt implicats i participatius en tots els aspectes de la festa, no ens quedava res al que no participàrem, inclòs amb nous actes com el teatre de nadal, tot eixia perfecte i de repent, frenar en sec quant ja estàvem a punt de gaudir la gran setmana fallera, amb el monument a punt, la festa infantil preparada, eixe dia anàvem a repartir Neus i jo les invitacions, i de sobte, ens quedem sense res.

Els següents 12 mesos els vaig passar esperant poder celebrar eixa gran setmana de festa que són les nostres falles, encara que, tenint la Comissió tan increïble que tenim, no deixaren de fer actes fallers virtuals i al menys, ens sentírem sempre acompanyats.

Mentre tant, em quedava recordar el moment del meu nomenament i la diversió ja sense parar al juntar-nos per a tots els preparatius, gaudir cada acte va ser súper emocionant.

Esperàvem amb molta il·lusió el mes de març de 2021 però de nou la maleïda pandèmia ens va impedir celebrar l’esperada setmana fallera. Malgrat tot, la falla va torna a estar a la seua altura habitual, i disfrutàrem una setmana fallera virtual que, tot i que no es pot comparar amb la nostra festa real, ens va servir per a mantindre la il·lusió.

Vullc dir-vos que em senc molt orgullós de pertànyer a esta Comissió, formada per gent lluitadora incansable i sempre il·lusionada, disposada a reinventar-se i a fer tot el necessari per a mantindre la nostra benvolguda festa. També vullc donar-vos les gràcies per estar sempre intentant que no hagen deixat de ser uns anys especials per a mi, això em transmiteix molta força per a continuar i per a vore que, quan ens deixen celebrar-les, seran les falles més especials que viurem, ja que tots les esperem amb més ganes que mai. Un orgull representar a la millor falla del poble, La Major!

Neus

CUMPLIDO FERRAGUD FALLERA MAJOR INFANTIL

Feia ja uns dies que escoltava pels mitjans de comunicació, la possibilitat que les Falles de 2020 no es pogueren celebrar pel perill de contagi d’una estranya malaltia. Malauradament, eixos pronòstics es compliren, i l’11 de març encara al llit, i amb 38,5 C de febra, els meus pares em comunicaven la desfeta de les mateixes.

Després d’assabentar-me de tot i de plorar com una magdalena, arribà l’hora de lligar-se bé les espardenyes i, d’acarar la nova realitat amb positivitat. I crec que hi fou la clau, tot i això, cal dir-ho també, ajudada pel suport incondicional que rebí per part de la Comissió, a la qual, des d’aquestes línies vull agrair-li.

D’eixa estranya setmana fallera, allò que recorde amb més intensitat, és el fet de no parar en torreta a les xarxes socials: gravant vídeos i parlaments, vídeo-conferències, realitzant muntatges de fotos, etc. En definitiva, fent tots els possibles perquè el temps tancada a la llar passara al més aviat.

Per llavors, tots pensàvem que les pròximes Falles de 2021 serien ja com sempre, però a mesura que avançava l’any i, veiem una onada rere l’altra de contagis, assumirem ras i curt, que l’escenari de març de 2021 no era el més apropiat per celebrar una setmana fallera com cal. Així i tot, fórem capaços d’organitzar-ne d’una virtual, que resultà genial i gaudirem d’una manera diferent.

Per descomptat, el dia que mai oblidaré serà el 19 de març de 2021, quan tots els càrrecs férem cap a la Plaça Major per presenciar l’espectacle pirotècnic que la Junta Local Fallera amb la col·laboració del l’Ajuntament de Carcaixent havien preparat. La intenció era assistir vestits de falleres i fallers, però l’oratge ho impedí (almenys el monyo de fallera el portàvem). Allò fou el de menys, el que certament m’entrà al cor, esdevingué quan tots els càrrecs ens enfilarem, alçant els nostres braços i empunyant les mascaretes que hi portàvem en senyal d’homenatge, per tota aquella gent que havia perdut la seua vida per culpa de la malaltia del COVID-19. Al remat de tot, sols desitge per aquest any 2022, salut per tothom, a més a més, de compartir amb tots vosaltres, la resta de festa que queda pendent de l’any 2020. Ens veiem prompte.

LA XICALLA LA XICALLA

LUCIA ALBELDA ALCARAZ, VEGA ALBELDA TORRES, ADRIANA

BELDA FERRER, CANDELA BIFANTE MORANT, ELENA CASASUS PEREZ, DAVID CASTELLÓ ESTRADA, FERRAN CASTELLO

ESTRADA, CARLES CLAVIER GINER, MARC CLAVIER GINER,

BRUNO COLOMINA DAROCA, QUIQUE COLOMINA DAROCA, NEUS CUMPLIDO FERRAGUD, CLARA CUMPLIDO FERRAGUD, JORDI

CUMPLIDO FERRAGUD, LEYRE DAROCA ALBEROLA, NOA DAROCA ALBEROLA, ANDREU GIMENO PONS, CARLES GIMENO PONS, HUGO GINER REVERT, OSCAR GOMEZ ROSELL, CARLOTA

GUARNER SOLA, LUCIA LLEDÓ ANDRÉS, LEO LLINARES BORRÁS, MAX LLINARES BORRÁS, PAULA LLORENS RAMÍREZ, MATEO

MARTINEZ COGOLLOS, TOMAS MARTINEZ COGOLLOS, JOAN MONTAGUD MURILLO, JEROME PEÑALVA VARGAS, GUILLEM PEREZ SASTRE, GRETA PERPIÑA SALOM, ALEJANDRA PLA

LLOPIS, VALERIA PLA LLOPIS, ARANTXA RAMOS CATALÁN,

VALERIA ROCH PAU, ANDREU ROIG FERRI, ADRIANA SANROQUE VIDAL, NOA SANZ ALBEROLA, VEGA SANZ ALBEROLA, MARTINA TORTOSA CABANES, EMMA TORTOSA PENADÉS, RAFAEL VALLÉS PUERTOS, ELISABETH VILLAR PAYÁ, JOEL YUSTE TORMOS, OSCAR YUSTE TORMOS, PAULA ZABALA CABALLERO

La màgia d’un poble esdevé quan coneix les seues tradicions i enguany mostrem a la falleta que el nostre en té a muntons.

Continueu rodejant la falla plena de personatges fantàstics: el butoni, fades i bruixes, i gambosins molt simpàtics.

Molts d’aquestos apareixen a les rondalles d’Enric Valor; si teniu ocasió llegiu-lo, perquè és molt bon escriptor.

Però no cregueu tot el que es diu que no volen fer maldats, sols volen eixir al carrer i sentir-se útils i estimats.

Si pregunteu als vostres iaios segur que han sentit parlar dels personatges de la Nit d’Ànimes que ara anem a explicar.

I a més a més d’escriure va fer una cosa molt important: recuperar i crear normes per a la llengua que estem parlant.

Artista: Juanjo Salom

Si ens centrem al nostre poble en la falleta podem observar la Cova de les Meravelles… l’heu de visitar!!!.

Dimoniets, bufanúvols i el moro Mussa que també és molt popular i sempre ha tingut fama que li agrada espantar!.

I en novembre, en la Nit d’Ànimes, cadascú es disfressarà de la criatura que més li agrade i parlarem…en valencià!!! I el dia 19 de març en la nit de la cremà si no passa res estrany el foc tot ho purificarà.

Joc de foc és joc de boig

Vora foc

Cada vegada menys persones experimenten el que suposa viure amb foc a casa. Poques cases queden amb una llar oberta a casa que servia tant per a calfar-se com per a cuinar. Hores i hores davant del foc de la llar, en les que l'única distracció era parlar, contar històries o simplement mirar el foc embadalit.

El fet de contar històries i contes, existeix des de molt abans de la popularització dels monòlegs a la televisió i als teatres. Però entre escoltar una bona història davant la llar que davant la televisió, davant el foc és u mateix qui pensa, qui raona, qui sent, qui imagina, mentre que davant la pantalla és algú altre qui ens envia la informació per a què u la processe, doncs no hi ha color. Des de sempre, al voltant de la llar, els majors han contat històries i contes tradicionals als més menuts i també entre adults. Eren històries menudes, fantàstiques o quotidianes, relats humorístics i crítics, quasi sempre pegats a la vida quotidiana que congregaven a familiars, amics o veïns davant de la llar. Ací trobareu algunes històries tradicionals que de segur foren contades davant d'una llar.

El Capellà de Catarroja

Açò era un capellà del poble de Catarroja que anava a fer missa al poble del costat, Sollana. Un dia anant de Sollana a Catarroja, portava l'almoina arreplegada a missa, quan se li aparegueren tres lladres, que li furtaren tots els diners i l'amenaçaren:

- No pots dir a cap home ni dona que t'hem furtat sinó nosaltres et matarem. El retor tot espantat i tremolós va continuar el seu camí fins a Catarroja i es va preparar per a dir missa. Mentre predicava va vore als tres lladres seguts al primer banc de l'església vigilant per si ho deia a algú. El retor va pensar no puc dir-ho perquè sinó me mataran però sí ho puc cantar. Aleshores el capellà va començar a cantar mentre predicava: A vos Jesucrist vos ho dic, que no sou home ni dona, que venint de Sollana a Catarroja, m'han furtat molts gallets i una “haqueta” roja i els lladres que me l'han furtat baix la trona sentats estan.

De seguida tots els fidels que estaven escoltant missa s'alçaren, es tiraren damunt dels lladres i els agafaren. I conte contat, ja s'ha acabat.

L'aigua i el foc no juguen més que a un joc

L’home del sac Una vegada hi havia tres xiquetes molt desobedients, malgrat dels continus advertiments dels seus pares, però un dia marxaren, sense permís, a una font. Quan estigueren allí, aparegué un home sinistre amb un sac. Les tres començaren a córrer però la més xicoteta es quedà darrere i l’home l’atrapà, la posà dins el sac i li digué: - Quan jo done un colp al sac, tu cantaràs.

Aleshores, anaren a un poble i l’home digué: - Canta, sac! ...

En aquell moment la dolça veu de la xiqueta deixà a tot el món meravellat i el malvat home arreplegà moltes monedes.

Al dia següent anaren a casa de la xiqueta, però l’home no ho sabia. I quan el sac començà a cantar, els pares i les germanes reconegueren la veu de la xiqueta, però no digueren res. Quan acabà l’actuació, els pares de la xiqueta oferiren sopar i allotjament al malvat. I quan estava dormit, rescataren a la xiqueta i dins del sac posaren un gos i un gat.

Un dia després, el malvat se n’anà a un altre poble a realitzar la seua actuació però per més que digués: -Sac, canta!.

D’allí només eixiren lladrucs i miols. La gent del poble es sentí tan estafada que les emprengueren a cops de bastó amb l’home del sac. I les xiquetes mai més desobeïren als pares i sempre foren obedients i felices.

Horitzontal

2. Monstre que va pel carrer amb un gran sac per a endur-se als xiquets. 5. Criatura que fa por als xiquets que no fan cas i es porten malament. 7. Monstre amb unes dents enormes en forma de teula. 9. Monstre que té tants nassos com dies té l’any.

Vertical

1. Figura d’una dona molt bonica amb una vareta que té poders màgics. 3. Personatge de les rondalles d’Enric Valor. 4. Ésser que viu a l’albufera i va ser vençut per un rodamon vestit amb una armadura d’espills. 6. Nom de la cova amb una torre quadrangular a l’entrada que està a Carcaixent. 8. Personatge imaginari que es dedica a fer malifetes per a espantar als xiquets.

El que diuen els pares al foc ho xarren els xiquets al joc

I aparegué un que feia més por que nosaltres

El Saragüell Enmascarat i la seua

colla

«Els cicles es deuen tancar, si no és així les coses van alterant-se i es trenquen els equilibris» Però no ens adelantem, començaré pel principi, resulta que soc un ninot d’una falla infantil. D’açò em vaig adonar quant allà pel mes de novembre de 2019 em van modelar al taller de Juanjo, el meu creador. Estava allí a un costat i vaig sentir una veu que em deia:

– Hola tu deus ser el Butoni, per eixes formes i eixes banyes, si no pots ser altre!

– Qui parla? -Vaig preguntar-.

– Soc jo, em diuen Quarantamaula, jo ja porte uns 90 dies per ací i pel que veig a l’esbós eres tu, eres l’últim que faltava al grup.

– Al grup, però de què em parles?-li vaig preguntar molt intrigat-.

Hola amics i am igues, em diuen el Butoni i soc un apareixen La N monstre valencià it d’Ànimes. Vo , dels que s vaig a contar vivències que en el relat de les incr s van ocórrer al eïbles s m eu destí final de la s companys i a m i, que van fer qu nostra existènc ia e el es quedara en su temps (moltes co spens durant m ses que teníem olt de previstes s’aplaç dia fatídic, tot er aren). Tot comen en preguntes, to çà aquell t era incertesa de vore com la no i passàrem, en un stra llum, els no moment, stres colors i la sense saber que nostra alegria s’a anava a ser de no pagaven saltres.

– Mira, et presente a la resta de companys, aquells del racó són els Gambosins, este és l’home dels nassos, aquell d’allà darrere és l’home del sac, la fada verda, el drac del patriarca...

– I aquells d’eixe grup, aquells que estan ja en colors bàsics? Per què vosaltres esteu empaperats? Perquè jo estic encara en suro? – Aquells són els favorits, els donyets. Ells van a l’exposició del ninot, per això estan més avançats. Tu tranquil, tots acabarem com ells. Mira allí està el nostre esbós!. Així pareix que ens hem de quedar!- em va explicar-. – Quedar? Per a què i on? I tu, com saps tot això?.

Pasqua al sol, Nadal al foc

– Jo porte ací ja uns quants mesos i escolte les converses. Mira! Aquell és Juanjo l’artista, ell és el responsable de tot el que veus per ací. De vegades venen algunes persones que s’anomenen fallers. Ves amb compte! Hi han que et miraran molt de prop, però no t’angoixes, no fan res sols que demanar i demanar... I parlar, parlar i parlar… – I aquells de més enllà que no es pareixen a nosaltres?.

– En aquells no t’ajuntes! Aquells són d’una altra falla, són molt estirats, són de la capi..., el que no saben és que nosaltres disposem de més pressupost que ells, jajaja!. Nosaltres som de poble, anem ací prop, a una falla a Carcaixent.

– Ah, val! Ho tindré en compte. Açò mola molt, a mi m’agrada l’esbós eixe, si quedem així estarà molt xula la falleta, i dius que anem a Carcaixent?

– Sí, a la Plaça Major del poble, de segur que és un espai ample i bonic. Vindrà molta gent a vore’ns. Ens ho passarem d'allò més bé i lluirem un muntó, ja voràs! – em contestà La Quarantamaula molt entusiasmada-. – I quan hem d'anar?.

– El 14 de març eixim del taller, el 15 ens planten en la falleta, és un dia trepidant! Per la nit ja comença gent a vindre a vore’ns i l’endemà dia 16 passa el jurat, hem de posar la nostra millor cara. I comença la festa grossa!. Estarem fins al 19 i ja cap a les 21:00 hores venen tots a la cremà. – La cremà?...que vols dir amb això?-vaig dir jo tot poregós-.

– Clar home! La nit de Sant Josep ens cremen. És la nostra raó de ser.

– Tu estàs boig!!! A tu això t’apanya? Però tu com saps tot això?. -Una suor gelada va recórrer el meu front en aquell moment-.

– Traaanquil! Ja t’he dit que porte ací prou de temps, escolte les converses i vaig assabentant-me de com va tot. També he parlat en aquell ninot del racó i resulta ser que és de l’any passat i ja sap com funciona tot. Ell va ser el ninot indultat i com a Carcaixent no hi ha un lloc per guardar-los, ha tornat al taller.

I així passaven els dies, cada vegada hi havia més alegria, l’artista treballava de valent, començaven les proves de muntatge i composició. Estàvem tots junts posats de la manera que Juanjo concebia la falleta. Vingueren els fallers i els càrrecs honorífics a vore’ns, va ser una vesprada memorable, era un goig vore les cares de la gent, però em vaig enfadar perquè no ens donaren a provar aquell berenar tant bo que portaren. Per una vegada que

els fallers porten alguna cosa! Quedàrem entusiasmats i teníem moltes ganes d’arribar a la plantà. Si ara ja teníem estes sensacions, com serien els dies de la festa grossa? Estàvem molt il·lusionats.

Entràrem ja en el mes de febrer, els dies allargaven més, la llum entrava pels grans finestrals del taller, i lluíem espectaculars perquè començàvem a vore’ns quasi acabats. De sobte, Juanjo ja no estava tantes hores amb nosaltres, resulta que eixa setmana anava a ser l'exposició del ninot i es va concentrar per rematar el grupet que formaven els donyets. Estava allí i nosaltres la veritat estàvem un poc mosquejats i recelosos. El va muntar i lluïa espectacular, era el ninot que anava a representar-nos i començàrem a donar-li el nostre suport i molts ànims per vore si guanyàvem.

Aquell divendres, Juanjo estava nervioset. Al taller, tot era vindre gent a vore’ns, però sobretot venien a vore el grupet dels donyets. De sobte, vingueren uns fallers i el clavaren dins d’una furgoneta, amb molta delicadesa. Ens acomiadàrem d’ell i li desitjàrem molta sort, teníem moltes ganes d’eixir però, per altra banda, també volíem que Juanjo ens acabara com a ell i lluir el millor possible davant del nostre poble. Jo cada vegada estava més nerviós:

– Home dels nassos, desperta! Com creus que hauran quedat els nostres companys?- li vaig preguntar. Aquella nit de diumenge no vaig dormir pensant en el veredicte-.

Qui juga amb foc pixa dins el llit

– Xeee, Butoni, deixa’m dormir!!! Què fas despert tan prompte?.- Va contestar de molt males maneres-. – Estic nerviós, tinc ganes de vore entrar a l'artista per la porta del taller i saber si els nostres companys han segut agraciats amb l’indult.

– I a tu, què més et dona?.

– Sempre estàs amb el nas unflat! Si Juanjo està content voldrà dir que hem guanyat i voràs com encara es motivarà més si cap i ens deixarà millor encara del que estava previst. I esta setmana crec que va dir que ens toca a tu i a mi passar per la fase de pintura i acabat. – Pues si està content que et pinte a tu, i si està enfadat que m’agafe a mi, que jo vull fer-los molta por als xiquets de la plaça, soc l'home dels nassos, buuuhhhh!!!!. – Mira, acaba d’entrar i pel somriure de la seua cara, crec que va a agafar-me a mi primer.- mai havia tingut una sensació tan agradable, pareixia que el meu cos cobrava vida-.

I efectivament amics i amiguetes, havia aconseguit que els nostres companys els donyets foren mereixedors del màxim indult. Els dies següents tot era alegria i molt d’entusiasme. Venien els fallers i els companys de feina a felicitar-lo. La motivació al taller era màxima i això que les jornades de treball començaven a allargar-se més del compte. Tots estàvem esperant a vore el resultat final de la feina i amb ansietat d’eixir al carrer, el calendari ja marcava el mes de març. – Estàs preciosa Fada Verda, segur que tots es fixen amb tu, i damunt estàs en un lloc privilegiat en la falleta, vas a ser l'admiració de la xicalla, tota la menudalla posarà els ulls en tu. –li vaig dir a la Fada Verda molt nerviós-.

– Tu que em veus en molts bons ulls Butoni!. La veritat estic un poc nerviosa, tinc por a no complir les expectatives, ja saps que hui en dia els xiquets són molt exigents. –respongué amb veu tremolosa-.

– Tranquil·la, dona! Ja voràs com eres l’ànima de la falleta i agrades molt. Estic molt nerviós! Saps que esta pròxima setmana ja venen a per nosaltres i eixim al carrer??

– Tu i tots, mira els Gambosins i les Bubotes no paren de xiuxiuejar i fer trastades, són molt inquiets, no paren un segon. Tu creus que estaran quiets en la plantà de la falleta o Juanjo tindrà que nugarlos ben nugats per tal que no es menegen i facen una trastada? – em preguntà preocupada, la veritat és que en la falla tenien una posició molt pròxima a ella i es veu que patia per si la despentinaven-.

– Aiiii xicaaaa! No només la paraula un segon, jo vull un primer com l’any passat.

– Home això va a ser molt difícil. Diuen que els veïns van molt carregats! – exclamà amb veu poregosa-.

– No dona, no...! Tu, el que has de fer, és posar eixa careta quan vinga el jurat. I tenim el premi en el sac. – vaig afirmar amb molta seguretat – En quin sac? En el de l’Home del Sac?.

– Ei!!! A mi no em claveu en açò – va dir l’Home del Sac amb una veu fosca -.

– Mira que eres bròfec! A tu i a l'Home dels Nassos vos amagarem quan passe el jurat perquè feu sempre una cara més agra...

– Nosaltres dos som capaços d’espantar fins i tot el jurat! Som els més monstruosos de la falla, els que li donem sentit. Tots acabareu donant-nos les gràcies i fent-nos les mil reverències. Perquè ja voreu, guanyarem gràcies a nosaltres!. Vosaltres no paregueu ni monstres, ni res de res...massa bonicària veig jo ahí.

– Bo, això ho vorem prompte a la Plaça. Et repte a vore qui rep més «likes».- respongué la Fada Verda mostrant la seua tendresa i posant ullets i morrets-.

Tot estava a punt, la nostra mirada ho deia tot. Amb molta delicadesa començaven a arrimar-nos cap a la zona de la porta. Estàvem envoltats amb plàstics de protecció i alguna que altra peça de suro per tal de facilitar el transport. Tots esperàvem a un tal “Retoret”, que vindria amb un gran camió a per nosaltres i ens portaria a la Plaça. Que no acabàvem d’entendre perquè devia ser el capellà de l'església de la plaça el que devia portar-nos, deuríem confessar abans els nostres pecats?. Era dimarts 10 de març pel matí, s’obria la porta del taller i començaven a emportar-se els ninots de la falleta de València. Tots estàvem apretats amb por de què ningú s'enganyara i ens portaren amb ells.

A prop del foc, no hi facis cap joc

Nosaltres volíem estar tots junts a la nostra plaça en Carcaixent. M’adoní que les sensacions no eren de massa alegria, cosa un poc estranya segons contava Quarantamaula que es vivien eixos dies. Sentíem converses rares entre els fallers i Juanjo, l’ambient estava un poc gelat i tots eren molt cautelosos. No acabàrem de donar-li importància al succés i ens acomiadàrem dels nostres companys de València desitjant-los el millor i unes magnífiques falles. No sabíem el que ens esperava l’endemà....

Sempre recordaré la cara de Juanjo a l’entrar al taller aquell fatídic dimecres 11 de març. Tenia la mirada perduda i a les mans portava un diari que portava per titular «El Coronavirus tumba Las Fallas». Tot eren cridades de telèfon, estava abatut, assegut en un caixó, hieràtic, pareixia que no li corria la sang per les venes. – Esclafamuntanyes, pareix que t’hages deixat caure damunt l’artista! - li vaig dir-.

– No Butoni, molt lluny de tot això, jo no l’he tocat!.- amb una veu tremolosa que no corresponia al seu tamany va dir el gegant-. – Qui és el Coronavirus? Què va a passar en les Falles?. - vaig preguntar molt nerviós-.

– No tinc ni idea, no sé de què parlen, però pareix ser que no és res de bo. Pareu de xiuxiuejar Gambosins i deixeu-nos escoltar el que diuen! - els va cridar als Gambosins molt enfadat alçant els seus punys de pedra-.

De sobte cridaren a Juanjo al telèfon i les nostres majors pors es feren realitat.

– Molt fort, tot l’any treballant i ara no podem eixir al carrer. – li digué Juanjo al faller que estava a l’altre costat del telèfon-. – Tinc als xiquets desfets, sols fan que plorar i jo no sé ni on estic, el cel em cau damunt, ja teníem l'arena a la plaça, demà tréiem la falla gran. Mare meua quin desastre!- li va contestar el faller amb to de decepció-.

– Ja, però pareix ser que hi ha molta gent que cau malalta i diuen que això s’escampa com la pólvora. A Xina i a Itàlia van per davant i ja ha infectat a molta gent, fa molta por!. – tractava de justificar Juanjo-.

– Bo, hi ha que resignar-se, açò passarà prompte, ara el més important es cuidar-se i vore vindre com van les coses. Ja voràs com abans de l’estiu estem plantant les falles. Estem per al que necessites, estem en contacte. Cuida’t!. - el faller s’acomiadà de Juanjo intentant llevar-li importància al que estava passant-.

Baralles de canalla, foc de palla

Ara sí que estàvem nerviosos, no enteníem el que estava passant.

– Aleshores no anem a eixir perquè hi ha algú ahí fora que fa més por que nosaltres?.vaig preguntar-.

– No m’ho crec això! Nosaltres som els monstres valencians i per història i tradició som els que més por fem als xiquets!.- repicà el Dimoni Vataroni

– Com el Coronavirus eixe s’atrevisca a vindre per ací sabrà amb qui se l’està jugant!li va dir a l’Home del Sac el Moro Musa-.

– Si l’agafe li clave el braç dins la mànega i el tire dins del sac! Amb un bon grapat de pedres i el tirem al riu. Eixe no em deixa a mi sense falles!. –li contestà l’Home del Sac-.

Tots estàvem molt enfadats, sobretot l’Home del Sac, mai l’havia vist així, feia molta por. Eixa ràbia que teníem va anar transformant-se en por. Por davant de la solitud del taller. Els dies de lluminositat i alegria s’havien de sobte convertit en foscor i silenci. Damunt estàvem sols al taller, els ninots de València ja se n´havien anat el dia d'abans. Tot fosc, no venia ningú per allí, no sentíem ningun crit ni ninguna rialla pel carrer. Damunt començaren els dies de falles i nomes sentíem que plovia molt. L’ambient era tètric, sols sentir el soroll estrident de la pluja sobre el sostre de xapa metàl·lica de la coberta del taller, una suor gelada em recorria el front...si en aquell moment arriba a obrir-se la porta i ens vegem entrar al Coronavirus eixe, ens caguem damunt!.

Passaven els mesos i pareixia que s’hagueren oblidat de nosaltres, estàvem desconeguts, les rialles i els colors vius havien desaparegut dels nostres rostres. Pels finestrals del taller ja es veia la llum forta del sol i les primeres calors apareixien pel taller, però res més, per allí no apareixia ningú i nosaltres continuàvem cagadets de por, esperant enfrontar-nos al misteriós Coronavirus sense saber ni quina aparença tenia ni com ens atacaria. De sobte s’obrí la porta del taller, tots ens arreplegàrem uns a altres, ens preparàvem per córrer la pitjor de les sorts i quant estàvem acomiadant-nos uns dels altres pensant que el Coronavirus anava a entrar i acabar amb les nostres vides, aparegué Juanjo i parlava amb un faller per tal de programar el transport de nostra falleta, les nostres cares canviaren de repent:

– Has sentit, Butoni?, venen a per nosaltres!. – em digué l’Home del Sac molt emocionat-.

– Ja anem a eixir a la Plaça, ja ha passat tot, per fi anem a fer el que ens toca i gaudir amb tots els xiquets, aneu llevant-se la pols companys i alegreu eixes cares. - els vaig cridar a tots ben fort-.

– Mira, estan entrant fallers, això que porten en la boca que és?.- em va dir la Fada Verda molt estranyada-.

– Pareix una mascareta, però no crec que siga eixa la disfressa de la cavalcada del ninot d’enguany, no? – digué la Bruixa Curruixa – Mira aquell que baixa del camió deu ser el senyor Retor, o el Retoret eixe! Jo pensava que vindria vestit amb la sotana i va i porta un pantaló curt, Senyor!! Què ha fet el Coronavirus este que ha canviat l’hàbit al senyor Retor?. – Comentà tot estranyat Queixalets que estava impacient al vore aquells moviments.

– Per favor a mi pugeu-me la primera dalt del camió, que vull anar davant que em marege. – va cridar la Delicà de Gandia-. – Agafeu-se fort que açò va a moure! - vaig dir a tots-.

– Mira eixe és el riu Xúquer! Ja estem arribant a Carcaixent, quins nervis! – ens va dir el gegant Passaponts que havia estat estudiant geografia tot el confinament-.

– Mireu posa Carcaixent en Festes!. – amb molta emoció xillaven les Bubotes i els Gambosins que anaven davant pegats al vidre de la cabina del conductor (després ens digueren que eixe lletrero sempre esta ahí tot l’any i no el lleven). – Mira eixe és el Parc del Bicentenari de la Taronja! – exclamà el gegant Tombatosals que portava a les mans el plànol turístic del municipi-.

– Segons açò ahí a la dreta en 50 metres vorem la Plaça Major – digué el gegant Arrancapins que mirava també el plànol amb expectació. – Siiii, i pareix ser que hi ha molts edificis importants al voltant, el Palau de la Marquesa, l´Església Parroquial.... – llegia la Bruixeta que s’obria camí entremig dels gegants per tal d’assabentar-se on anaven-.

Com la Ventafocs, que era princesa i anava vestida de pellingots

– Mira ahí et podies quedar tu Gegant Bufanúvols, a l'edifici de l'Ajuntament, et va que ni de perles! – assenyalava l'Home Roig mentre el camió estava parat al semàfor i tots començaven a preparar-se per baixar amb grans cares de felicitat

– Ei, per què passem de llarg? Dis-li que pare, ràpid! – vaig cridar als Gambosins i les Bubotes en vore que el semàfor es posava en verd i el camió continuava endavant i ens deixàvem enrere la Plaça del poble-.

– Aaaaah, auxiliiii, socorroooo! Volem baixar Tots al mateix temps reaccionàrem davant d’aquella inesperada situació.

I així fou, efectivament, passàrem de llarg la plaça i començàrem a canviar de cara. No sabíem que estava passant. Per què no anàvem a parar en la Plaça?. Recorde la data d’aquell dissabte 8 d’agost de 2020 i encara em fluixegen les cames. Resulta ser que arribàrem a un lloc nou, fosc i amb molta pols, tenia un nom estrany, els faller li deien Cogullada. Obriren una porta gran d’una nau, estava tot brut, no estava Juanjo, ni els amics de València que tant estranyàvem, tampoc hi havia gent, ni fallers i de sobte sense quasi ni donar-nos temps de preguntar, ens entraren a tots allí dins, ens col·locaren al costat de molts trastos, decorats antics, plataformes i ens tancaren allí dins. Sols férem que canviar de lloc, però el nostre malson continuaria per molt de temps, molt més de l’esperat. Sols férem que alliberar l’espai del taller de l’artista per a que poguera continuar treballant.

Però resulta ser que la incertesa continuava, l’amenaça del Coronavirus encara es respirava a l’ambient i no hi havia una data prevista per a la celebració de les falles. Els fallers tancaren la porta d’aquella nau i començaren altra volta les nostres pors.

– Mare meua! Açò no s’acaba mai?. – ens va preguntar la Fada Verda-. – Ja veus, ara què fem ací? – espantat i mirant l’entorn digué el Moro Musa-.

– Eixa finestra esta trencada per ahí pot entrar fàcilment el Coronavirus eixe. Per això ja estàvem bé al taller de l’artista. –digué la Delicà de Gandia-.

– Ei! Heu vist quin lloc més bonic era la plaça eixa on ens han de plantar?. – vaig dir per canviar de tema i animar un poc la situació-. – Què optimista eres Butoni, jo crec que d’ací ja no eixim, jo ja no pense en què em planten, sols pense en què no em mosseguen aquells ratolins. Xe!, on ens han portat estos fallers?, açò pareix l’infern! – manifesta la Quarantamaula-.

– Què serà dels nostres companys de València? Ells també estaran tancats en algun lloc com nosaltres? – es va qüestionar l’Home dels Nassos

– A ells ja els haurà tallat el coll el Coronavirus, eixes coses passen abans en les grans ciutats que en els pobles menuts, el que hem de fer és donar gràcies d’estar ací tots junts.- va afirmar amb contundència l’Home del Sac-.

Diuen la xicalla al joc el que parlen els pares al foc

I tornà a vindre un llarg període de solitud on tot era qüestionar-nos quin futur tindríem. Vingué el fred i la foscor i allí estàvem sentint sorolls que ens aterraven perquè no sabíem quina procedència tenien. Hi havia moments que sols pensàvem que si al final no podíem eixir i plantar-nos en aquella plaça i anàvem a desbatar-nos en aquella nau, que quasi preferíem que entrés una nit el Coronavirus eixe i acabés amb nosaltres. I va aplegar de nou el mes de març i els monstres continuàvem sense saber que anava a ser de nosaltres:

– Tornem a estar en març i ací no ve ningú a per nosaltres, quedaran fallers?. – digué de sobte Queixalets trencant el silenci-. – Clar home, el ser faller és una manera de viure, el que és faller de veritat és faller per a tota la vida. – li respongué la Quarantamaula amb contundència-.

– Sí pot ser, però de vegades no sempre en la mateixa falla. – digué la Bruixa Curruixa-. – Això, això. Com estaran els ninots dels veïns?.- Preguntaren els Gambosins-. – Els de la falla de la competència? – digué el Moro Musa-.

– Igual en un poquet de sort, estan pitjor que nosaltres i a l’hora de passar el jurat...especulà l´Home del Sac fregant-se les mans i amb un somriure maliciós-.

– A estes hores les comissions estarien al Passeig, igual ja sabríem quin premi ens hagués pertocat. – afirmava l’Home dels Nassos -.

– Esteu bojos! En la que està caiguent i vosaltres encara esteu pensant en els premis?. – els vaig dir malhumorat al vore els pensaments que estaven tenint-.

– Home és que això és molt important! Si guanyem serem els més fotografiats i eixirem al quadre d’honor del llibret de junta del pròxim any. Passarem a la posteritat!. – digué tota emocionada la Fada Verda fent posat per a la foto-.

– M’avergonyisc de vosaltres. Oblideu els premis! En aquests moments és quan te n´adones de quines són veritablement les coses que ens han d´importar. De tot açò que està passant deuríem aprendre i buscar els verdaders valors de la nostra festa. Em negue a continuar amb vosaltres si penseu així.-vaig recriminar als meus companys-.

– No t’enfades Butoni, tens tota la raó, crec que ara ens hem adonat d’allò que és important i farem tot el possible per no tornar a caure en les temptacions.- digué avergonyit Queixalets baixant la mirada a terra-.

– Vaaa, canvieu el xip! Animeu-se i penseu en positiu. Ja voreu com queda molt poc i prompte estarem gaudint a la nostra Plaça! – vaig afirmar amb convicció per tal de canviar la dinàmica del grup-.

I continuà passant el temps, alguna vegada es passaren per la nau alguns fallers per tal de comprovar que estàvem allí. Els sentirem dir que igual es feien Falles al mes de juny si les vacunes avançaven, que la cosa no estava clara. Uns opinaven que sí, altres deien que no era viable , que les falles es devien fer en març. Sempre estaven discutint el tema, no es treia res en clar i desapareixien d’allí.

– Butoni, a mi em pareix que estos fallers no se’n van molt lluny, jo senc molt de soroll ahí fora –digué estranyada la Quarantamaula -.

– Fada Verda, arribes a vore per la finestra? Asoma´t i mira què fan? – li vaig demanar-.

– Xee, miraaa! Estan tots ahí fora esmorzant als bars, cacaus, cerveseta, mals entrepans estan arreant-se, xe mira xe, cremaets i cassalletes per damunt la taula- contestà impressionada la Fada. – Ja està bé home! I nosaltres ací confinats! Tombem la porta i escapem-nos i ens n´anem a la Plaça- afirmaven els gegants en posició de desfer la porta i traure’ns d’allí-.

– Calmeu-se! I què fem una vegada allí, si no està Juanjo no sabrem com ficar-nos en la Plaça. Confiem en ells. Tinc la premonició que açò acabarà prompte- els vaig calmar un poc perquè no sabia com resoldre la situació, però veritablement estàvem ja molt farts de la situació-.

Al final pareix ser que en el Cap i Casal i en alguns pobles sí que es feren unes falles als mesos de Setembre i Octubre. Però a nosaltres no ens tocà i continuàrem allí. I tornaren a aparèixer les pluges, el fred, la foscor, tornà a aparèixer la por i la incertesa, veiem ombres, moviments, ens pensàvem que era el Coronavirus que definitivament havia trobat en el mapa Cogullada i venia a per nosaltres, però eren

Foc de borumballes, foc de rialles

les nostres companyes, les rates i els ratolins, ja ens havíem fet amics i tot. Ens respectaven, s’arrimaven, ens miraven, ens oloraven, mentrestant nosaltres resàvem i mai ens posaren una dent damunt. La veritat és que estaven ben fartetes amb tot el que tenien als camps dels voltants. De vegades venien els fallers per tractar de preparar alguna cosa però pareixia ser que les coses no anaven del tot bé i acabaven desestimant la iniciativa:

– Estic desesperat quan no és una variant és un altra, açò és un no parar (li deia un faller a l’altre)

– Ànims Jaume, ja queda menys! El que hem de fer és moure un dia i que vinguen els xiquets i els fem fotos als càrrecs infantils ací i en el casal.

– Infantils? Jajaja, Però tu els has vist, però si ja són mes alts que jo! Damunt tornem a tindre el Casal a disposició de Sanitat. Ja que no el gastem almenys que servisca per donar suport al sistema sanitari. –va explicar amb resignació Jaume-.

– Sí, la veritat siga dita, entrar al Casal hui en dia no és senyal d’alegria.- li respongué el seu company-.

– La gent ja comença a impacientar-se, necessitem que la situació millore i poder tindre falles de la manera que siga.- afirmà Jaume

I així arribàrem a l'any nou, les festes no foren fàcils. Els contagis no baixaven i provocaven incertesa davant del món faller. Al final la cosa millorà un poc. Es plantejà eixir al carrer respectant totes les mesures sanitàries i fer les falles de la millor manera possible. I així amb la nova normalitat vingueren a per nosaltres i férem el viatge a la Plaça, amb dos anys de retard però amb la màxima il·lusió i expectació. Tot aquest temps ens va servir per valorar les coses que veritablement són importants i pel que veia a les cares de la gent crec que també els va fer canviar les seues prioritats. Quan ens descarregaren a la Plaça i vérem a tota la comissió infantil esperant-nos amb els braços oberts, ens enorgullírem perquè comprenguérem que nosaltres érem els grans protagonistes. La festa es podia celebrar de moltes maneres, però l’essència i el significat de Les Falles mai canviaria, per molt que es donaren temps fatídics i circumstàncies adverses. I ara disculpeu-me, m'acomiade de tots vosaltres, ve cap ací Juanjo i va a disposar-me al meu lloc en la Falla... Molt bones festes, esperem gaudir de la vostra assistència, vos rebrem amb els braços oberts.

Traure foc per la boca

Run run

Run, run de la violeta, es menja una rosquilleta, i busca qui t’ha pegat, cara de gat, gat, gat, amagat en un forat.

La barqueta

Si la barqueta es tomba, Xica no tingues por, alça la corda i bota i canta’m un cançó.

i Queixalets també!

Rondalla valenciana Enric Valor

Cançons infantils

Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert.

Cal dir-vos de bestreta, que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d'intricades, ombrienques i encinglerades muntanyes. De vora el poble, davalla una costera vorejada d'oms gegantins i frondosos, i al capdavall hi ha una font abundantíssima, que trona pels seus vint-i-tants canonets de bronze. I el llavador, on fan les dones la bugada. De dia, hi ha grans rastres de dones llavant; però les nits, d'ençà que ve la tardor, soledat i misteri; sols la remor de l'aigua i l'udol del vent en els oms de la baixada.

el vent en les branques despullades, sentia gemegar un infant. — Això és un xiquet que plora per ací! —va dir-se tota estranyada. — Eeeeeh, Eeeeeh! —s'oïa en la fosca.

Sí que plorava un criançó, i ben prop.

Davall a pleret entre els oms. Se'l va sentir a la vora. — Eeeeh, eeeeh!

— No aneu de nit a llavar a la font! — aconsellen les mares a les filles.

A l'esmortida claredat d'un fanal d'oli penjat a mitjan costera, va entreveure, a la soca d'un dels oms, una coseta blanca. Toneta deixà la bugada en terra i agafà l'abandonat.

Eren les deu de la nit; tot era fosc com la gola de llop, i, quan va eixir del poble, encara queia alguna volveta de neu. A l'arribar al primer om de la baixada, li semblà que, entremig de la fressa que feia

Ella es compadia de tot car de l'infant , i ja pensava d'endur-se'l a sa casa. En això, seguint avall cap a la font amb el xiquet en braç i la bugada en l'altre, va arribar davall del fanal d'oli penjat a mitja costera, i, com que el petit plorava, li va veure blanquejar dins la boqueta.

Perquè una volta, quan era joveneta, una nit de desembre que hi havia més d'un pam de neu gelada i relliscosa, Toneta la de les Alcoies no va creure sa mare i va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol.

— Pobret, pobret! Quina mala ànima et deu haver deixat per ací? Si açò encara no té un any, i tot solet damunt la neu!

Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs

El peixet se’n va a la mar

El peixet se’n va a la mar I no troba que menjar, Es rebolca per l’arena, Jugant, jugant. Les barques se’n van, Deixeu-les anar que elles tornaran, a la Font de pico, pico, matarem un “pardalico”, un de or, un de plata que caga la gata, un pollet que pica l’horta, la darrera ben reforta

— Oh, si té dentetes! —exclama admirada la fadrina.

Cançons infantils

— I queixalets també!! —retrucà el xiquet amb una veuarra d'home granat, ronca i formidable. I obrint una gran bocassa, li mostrà dos queixals llargs i grandots, mig corcats, corbats com els de un porc senglar. Així quedà, amb la boca oberta i mirant la Toneta amb uns ulls diabòlics plens d'impudícia i de maldat. — Aiii!

La xica, esborronada i mig morta de por i de fàstic, el deixà caure en terra, i es sentí una gran tamborinada. El xiquet havia desaparegut, i en l'aire quedà una forta sentor de socarrim. Però Toneta era coratjosa —i desobedient també!—. Ressonaven encara en les seues orelles com qui diu les paraules de sa mare: "No vages de nit a la font!" Però ca!...

Això que, malgrat l'encontre amb el diabòlic criaçó, va seguir la costera avall i arribà a la vora de la font. Un altre esmortit fanal d'oli enllumenava el safareig. Ella s'hi va posar a llavar de pressa de pressa, tota temerosa, però dominantse la por.

I de sobte, sense haver-la sentida arribar abans, va veure al seu costat una dona endolada, alta, flaca, molt flaca, que es va posar a plorar furiosament. Duia al cap un negre mocador, molt caigut a la cara; els seus vestits eren vells i espentolats i llavava en silenci, vinga, vinga, sense girar-se.

Plor de canalla, foc de palla i correguda de ruc no duren un minut

Mareta

r, Mareta, mareta, anit vaig somnia r, Que una nineta em vares compra La nina tenia “bonicos” els ulls, lt rulls. La cara molt fina i els cabells mo La nina plorava quan jo l’adormia, I si li cantava la son li venia.

A poc a poc, Toneta, que la guaitava de reüll, anava perdent serenitat. Minuts després, tremolava ja tota.

Cançons infantils

Qui era aquella dona? No la coneixia per la figura; semblava forastera. —Escolte, bona dona— digué Toneta sense poder estar-se'n.

La vellarda no va respondre, com si no l'hages oïda.

—Quin fred que fa aquesta nit!— que va prosseguir Toneta.

Res, la dona alta acotava el cap i llavava tota furient. —Escolte, escolte, bona dona! Sap que m'ha passat venint?

La dona alta tampoc no responia a açò, vinga de fer sabonera amb unes mans llargues i sarmentoses! Toneta tremolava cada volta més; els seus peus, damunt la neu, se li gelaven, i alhora sentia una estranya suor que li corria per tot el cos. —Escolte, escolte— cridava ja anguniosa —He trobat un xiquet, un xiquet lletgíssim. No tenia encara un any i ja parlava... i m'ha mostrat uns queixalots!... La dona alta, per fi, es va girar, i en la seua cara, tota d'ossos, la fadrina va veure uns ulls horribles, com a brases. Aleshores, li parlà l'endolada amb una veu que gelava la sang: —Són com aquestos?— preguntà.

I es quedà mirant-la amb la boca esbarrallada, i li mostrava dos queixalots llargs, horrorosos, com els del xiquet!

Així com si tota la neu de la serra se li n'entràs en el pit, Toneta va sentir una terrible gelor que la corglaçava; el vell fanal començà a enfosquirse-li, i una tela negra ho va tapar tot. Quan retornà, era a casa seua gitada al seu llit i voltada de tota la família. Encara tenia febre. Unes dones matineres l'havien trobada feta un gel, mig colgada en la neu, a la vora dels safareig de la font.

Per Nadal al joc, per sant Joan al foc

Tres pardalets

Tres pardalets una aguileta, D’eixos que van en bicicleta, dreu. Xiquets ploreu que pardalets tin

Ametleta torradeta

Ametleta torradeta corfa d’ou, pinyol d’oliva de la xica del vicari s’ha trobat un relicari. De Vicent el violí, Que s’amague este coixí.

Juga amb els teus amics Cançons infantils

Si Nadal cau en divendres, crema foc i cendres

L’ocell daurat

Mercé Palací Espí

Va passar que una vegada un ocell de color daurat es va trobar un borralló de llana i tot content amb el seu borralló de llana, va decidir fer-se’l filar pel filador més fi de la comarca. I vinga buscar fins que el va trobar. Amb el borralló al bec li va dir:

– Filador bon filador, vostè em filaria aquest borralló de llana? Jo li pagaria la feina molt ben pagada amb aquesta bosseta plena de monedes d’or.

I el filador li va dir que clar que sí, que passats huit dies ja podia anar a buscar el seu fil. L’ocell se’n va anar vola que vola i canta que canta fins que van passar els huit dies. En arribar a casa del filador l’ocellet va agafar el fil amb el bec, va eixir al peu de la porta de la casa del filador per tal de poder-lo veure bé, se’l va mirar i remirar i digué:

– Quina feina més fina i perfecta, no hi ha cap altre filador que treballe tan bé com tu, estic meravellat. I saps que t’he de dir, que feina lloada, feina pagada!

L’ocell alçà el vol i se’n va anar volant cap al cel, i va deixar al pobre filador amb un pam de nas i sense cobrar la feina, i volant volant pensava: mira que d’aquest fil me’n podria fer un teixit i se’n va anar volant per ací i per allà buscant la millor teixidora i quan va arribar a casa de la teixidora li va parlar així:

– Teixidora bona teixidora, vostè em teixiria aquest fil? Jo li pagaria la feina molt ben pagada amb aquesta bosseta plena de monedes d’or.

I la teixidora li va dir que al cap de huit dies ja podia anar a buscar el seu teixit. L’ocell daurat se’n va anar vola que vola i canta que canta i al cap de huit dies va fer cap a casa dela teixidora i li va dir:

– Teixidora, ja estic ací. Has pogut fer el meu teixit? La teixidora li mostrà la feina feta i l’ocell va agafar el teixit amb el bequet per eixir a la claror i mirarse´l ben bé, el va girar de tots els cantons i va dir:

– Quina feina més fina i perfecta, no hi ha cap altra teixidora que treballe tan bé com tu, estic meravellat. I saps que t’he de dir, que feina lloada, feina pagada! I tot content amb el seu teixit, l’ocell daurat se’n va anar cel amunt vola que vola i canta que canta i va deixar la pobra teixidora amb un pam de nas i sense cobrar la feina i tot orgullós amb la seua robeta va pensar: per semblar ser tot un senyor, d’aquest teixit em faré un caputxó que siga ben bo. Hauré de buscar un bon sastre que me’l puga cosir. I busca que busca no va parar fins que el va trobar i li parlà així:

– Senyor sastre, vostè em faria un caputxó d’aquest teixit? Jo li pagaria la feina molt ben pagada amb aquesta bosseta plena de monedes d’or. El sastre va prendre el teixit, va prometre a l’ocell que seria ben servit i que al cap de huit dies ja hi podria tornar a buscar l’obra llesta.

I l’ocell daurat canta que canta i vola que vola, tot la setmana que el sastre va necessitar per a fer el caputxó.Al cap de huit dies el va anar a buscar i el sastre li mostrà el caputxó. L’ocell va eixir al peu de la porta de la casa del sastre per poder-lo mirar més bé. Mira que mira amb gran atenció i tot parat diu:

– Quina feina més fina i perfecta, no hi ha cap altre sastre que treballe tan bé com tu, estic meravellat. I saps que t’he de dir, que feina lloada, feina pagada!

L’ocell daurat tot content i satisfet se’n va anar vola que vola i canta que canta amb el seu caputxó i va deixar el pobre sastre amb un pam de nas i sense cobrar la feina.

Aleshores, l’ocell se’n va anar a l’arbre més alt que va trobar i amb tot el goig es va posar el caputxó i va trobar-se tant bufó que va decidir anar-se´n a cantar al jardí del rei.

Qui al foc ha de bufar, els ulls ha de tancar

79 i .....que al cap d’un moment, quan ja tots els criats havien tornat al palau, l’ocellet tornava a fartar-se de cireres i cantava amb tota la seua força: