DICCIONARI DE CARCAIXENT INFANTIL FALLA PLAÇA MAJOR 2020

DICCIONARI INFANTIL

CARCAIXENT 2020

FALLA PLAร A MAJOR

DICCIONARI

INFANTIL

Les nostres paraules Primera ediciรณ 2020

FALLA PLAร A MAJOR

DICCIONARI

INFANTIL

Les nostres paraules Primera ediciรณ 2020

Edita: Associació Cultural Falla Plaça Major de Carcaixent

Coordinadors: Marian Murillo Elena Penadés Laura Penadés Roberto Roig

Maquetació: Cristina Ferrer

Col·laboradors Laura Albero (13 anys) Cristina Alves (13 anys) Lola Casasús (16 anys) Maria Casasús (15 anys) Lucas Giner (13 anys) Fabian Guarner (12 anys) Isabel Oliver (12 anys) Àlvaro Orts ( 13 anys) Claudia Peñalva (13 anys) Isabel Pla (14 anys) Guillem Pons (12 anys) Vives Pons (12 anys) Andreu Roig (10 anys) Paula Roig (13 anys)

Imatges: Manuel Camacho Elena Penadés Roberto Roig Comissió Falla Plaça Major

Correcció lingüística Silvia Pérez Josep Policarpo

Impressió: Set i set. Tel: 962970201

Dipòsit legal: V-647-2017

Nombre d’exemplars: 450

Difusió electrònica: ISSUU

Queda totalment prohibida la utilització de cap part d'aquesta publicació, sense l'autorització prèvia i escrita del editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s'esmenta la procedència.

Concursos: El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l'ús del valencià.

Aquest llibret ha participat en els Premis de les Lletres Falleres

Falla Plaça Major C/ Santissim nº7 - 46740 Carcaixent (La Ribera Alta) Secretaria@lamajor.com facebook: falla plaça major de Carcaixent.

Pròleg El llenguatge i els costums estan en canvi constant. Tant és així que si diguem als nostres xiquets que juguen a xurro va, a pam i mig , al sambori, i que es porten bé o vindrà l’home del sac, la majoria d’ells no sabran a que ens referim. El llenguatge col·loquial que durant generacions ha permès identificar fets i costums, actualment és desconegut per a la gent.

En la recerca de recuperar i transmetre part de la nostra cultura, llengua i tradicions populars hem elaborat aquest diccionari-glossari amb paraules tant dels adults com dels infants. Basant-nos en la temàtica de la falla infantil d'enguany, hem volgut recuperar i donar a conèixer a la nostra xicalla jocs tradicionals, cançons i personatges populars de l'imaginari tradicional valencià, com el drac del patriarca, la delicà de Gandia o la bruixa curruixa; personatges que als adults ens evoquen a nostra tendra infantessa però completament desconeguts per a una gran part dels xiquets. Jocs tradicionals, personatges populars, així com vocabulari nou encara no estandarditzat ni normalitzat, tenen cabuda en aquest llibret infantil. Paraules per a gent de totes les edats, tant majors com menuts.

En la creació d'aquest llibret, hem implicat a gran part de la comissió infantil; els més fadrins han sigut els encarregats de definir amb les seues pròpies paraules els vocables que apareixen al diccionari, els més menuts han sigut els models de les fotos dels espantacriatures, i tots ells de manera conjunta han gaudit jugant a jocs tradicionals molt arrelats a la nostra cultura però a hores d´ara desconeguts per a la majoria d'ells.

Aquest llibret ha sigut elaborat per i per a la xicalla i estem molt contents d'haver involucrat a les noves generacions en la seua elaboració perquè hui en dia és difícil que tinguen interés en coses que no siguen tecnologia i xarxes socials. Esperem que gaudisquen al llegir-lo tant com tots nosaltres de fer-lo.

Abreviatures

Agric. Agricultura Art. Artista faller Can. Cançó Cult. Cultura i tradicions Esc. Escola Etn. Etnología Expr. Expressió Fall. Falla Fes. Festes Gastr. Gastronomía Geo. Geografía Hist. Història Indum. Indumentària Joc. Jocs infantils Mon. Monuments i edificis Mus. Música Nat. Natura Nom. Nom propi i mal noms Of. Ofici Per: Personatges ficticis Tar. Taronges Tec. Noves tecnologies i xarxes socials

Abella: Fall. És de la família dels petards, però mola molt, vola i fa unes xispes. En falles tirem milers d’abelles.

Acomodador. Cult. Persona que antigament et portava a la teua cadira en els espectacles com el cinema o el teatre. Portava una llanterna i mirava la teva entrada per a portar-te fins el teu seient. Hui en dia aquesta figura ha estat substituïda i no sol acompanyar-te ningú a la teva localitat donant-se situacions molt comunes com que algú sempre està assegut al teu seient del cinema i s’han de moure tots per asseure't.

Agenda. Esc. Llibreta que s’utilitza per apuntar el deure i quan se'ns oblida els pares ens reneguen. Cada any és un disseny diferent.

Amics. Cult. Xiquets/es amb els que et juntes per a jugar.

Quants més, millor

huit

Apuntà: Fall. Acte per a que els amics que volen ser fallers vinguen al nostre casal i s’apunten a la Falla.

Arnadí: Gastr. Postre típic de Setmana Santa, fet amb moniato o carabassa mesclat amb fruits secs. Abans els feien les iaies, cada vegada es fan menys en les cases.

Arreplegà: Fall. La meua mare diu que quan ella era jove a la falla es feien moltes arreplegades de diners, eixien al carrer i els deien a la gent “la voluntat per a la falla” i el veïns del barri sempre donaven algun duret.

Artista faller. Fall. Persona encarregada de fer la nostra falleta infantil. Al nostre artista d'enguany li diuen Juanjo i ens està preparant una falleta molt bonica.

Assignatures. Esc. Matèries que donem en classe. Algunes ens agraden molt i altres no tant.

Programa la teua setmana fallera en aquesta agenda:

nou

Bruixa

Bamba. Gastr. Dolç tradicional elaborat amb farina, ous, sucre i oli amb forma de pa xicotet.

Està deliciosa amb xocolate.

Banderí. Fall. Bandera menuda, el que totes les falles volen el dia 16 si porta el número 1.

Banquet. Cult. On assisteixen moltes persones per a fer alguna celebració. Banc menut.

Per a nosaltres el nostre lloc preferit de la plaça major, on passem moltes hores amb els amics de la falla.

Baqueta. Cult. Pal de fusta que utilitza la xaranga per a tocar instruments de percussió. Vaca menuda mentre no ho veja la mestra.

Berenar. Gastr. Menjada lleugera que es fa a mitja vesprada i que no perdonem els xiquets.

Birles. Joc. Plural de birla. Joc tradicional amb 6 birles de fusta per a jugar en equip, que consisteix en llançar una bola i

dotze

tirar el màxim de birles possibles. Es juga llançant el motxo o birlot (peça de fusta amb forma de pilota de rugbi menuda de fusta) per tal d’enderrocar totes les birles excepte una.

La distancia de tir varia segons l’edat dels tiradors. Les birles es posen en dos files de tres separades per la distància d’un motxo i disposem fins a tres llançaments per aconseguir l'objectiu.

Bolcada. Cult. Conjunt de roba per a recents nascuts. Acció de bolcar algun objecte.

Boletes. Cult. Joc tradicional amb boletes d'argila cuita, pedra o vidre que agafem amb els dits polze i índex. Es fa un clot a terra, en el qual cal que entre la boleta pròpia per després intentar matar les dels companys de joc. Van tirant tots els participants les seues

boletes fins que no queden boletes en joc. Guanya el que haja matat més boletes. Amb les boletes podem jugar al clotet (gua) o al triangle. Siga en un o un altre joc ens farà falta molt bona coordinació de dits i bona punteria. La boleta cal agafar-la entre el dits polze i índex i es pot llançar amb qualsevol dels dos. El millor lloc per jugar és en zona de terra, encara que el del triangle es pot jugar sense problemes en zona dura d’obra.

Bombeta. Fall. Article pirotècnic infantil consistent en una quantitat reduïda de pólvora embolicada en paper que esclata al tirar-lo a terra.

Bruixa. Per. Viu al mig del bosc, allunyada de pobles i ciutats.

Entre les plantes i arbusts obté la matèria primera per a fer les seues pocions per fer ritus, conjurs i accions màgiques amb intencions malèfiques o benèvoles, sempre de nit i en secret.

tretze

Bunyols. Gastr. Menjar típic de les falles, es una massa fregida preparada amb farina i aigua, també s’utilitza com a símbol de la medalleta que et donen quan portes certs anys en la falla.

Bruixa Curruixa. Per. Personatge fictici per a espantar la por dels xiquets amb l'amenaça de ser el dinar o el sopar de la bruixa. És una dona vella, lletja, berrugosa i malcarada, que practica la màgia negra; el que pareix la meua mestra quan s’enfada.

Brussò. Indum. Peça de roba pròpia de les falles originalment negra i gris, un poc diferent en el cas de la Plaça Major.

Bubotes. Per. Fantasmes que habitaven als cementiris espantant als humans vius. Amb aparença de persones incorpòries i semitransparents, cobertes amb grans teles de cap a peus. Es mouen levitant per l’aire, deixant un rastre que produeix calfreds als vius.

catorze

Butoni, el. Per. Fantasma, monstre, dimoni o personatge imaginari que es dedica a fer malifetes per a espantar als xiquets més menuts quan no es porten bé; sempre apareix a la nit per a mirar pel pany i emportar-se als xiquets que no estan adormits. Això és el mateix que fa el monstre Banyeta, amb la diferència que, segons conten, té una banya que s’il·lumina a les nits.

C

umplido Ferragud, Neus FALLERA MAJOR INFANTIL 2020

Ser fallera, per a mi, és un sentiment, i en aquest cas, ser Fallera Major Infantil de la Falla Plaça Major és a més d’un somni fet realitat, un orgull.

Però per a mi també és un repte que enfronte amb molta responsabilitat, perquè haig de representar a la comissió infantil davant la resta de la comunitat fallera, la qual cosa no dubteu que ho faré amb la màxima il·lusió i respecte.

Cabuts. Per. Figures típiques de les festes populars, en forma de cap, generalment humà, que es col·loca damunt les espatlles del portador i fa l’efecte d’un personatge estrafet, amb el cap desmesurat, donant un efecte més còmic. N'hi ha que obrin pas i mantenen l’orde a les processons i cercaviles.

Cadires, les. Joc. Joc tradicional a on es fiquen tantes cadires menys una del nombre de participants en cercle. Quan comença la música tots els participants roden al voltant de les cadires i quan la música para tots deuen seure's en una cadira. El participant que no té cadira queda eliminat del joc.

Caniques. Joc. Esferes xicotetes de cristall utilitzades per a jugar a un joc tradicional. Les bales o caniques són peces esfèriques de petites dimensions, generalment de pedra o de vidre, d'un a tres centímetres de diàmetre que els xiquets empren per a jugar, donant força amb els dits a una bola i procurant fer-la trucar amb les altres. El joc de caniques és un joc tradicional practicat pels infants de moltes èpoques i de països diversos. Les maneres de jugar a caniques o a boles són variades, amb normes particulars transmeses oralment. Hi ha diverses maneres de jugar i

dihuit

es designen amb diversos noms: toc, toc i pam, ungla, parada, a peça, etc. Quan diuen simplement jugar a caniques, se sol entendre ‘jugar a toc i pam’. Expressió: fa tan de fred que tinc els ous com caniques.

Canut, El. Joc. Joc tradicional en què necessitem un tros de canya d’uns 10 o 12 cm de llarg, que és el canut, i dos trossos de teula “telles” el més arrodonides possible. Cal enderrocar el canut traient-lo d’un cercle que hem dibuixat abans i tenim dues oportunitats. Es planta el canut al centre d’un rogle d’uns 25-30 cm de diàmetre. A uns 4-5 m d’este, es marca la ratlla de llançament.

Damunt el canut es posen 3 xapes. Per ordenar el llançament de cada persona, cal llançar des de darrere del rogle a la ratlla. Una vegada establert l’ordre cada persona llançarà contra el canut, tot intentant tombar-lo al terra i procurant que al caure este es quede fora del rogle i les xapes es queden dins. Per cada xapa que es quede dins el rogle s'aconsegueix 1 punt. Per aconseguir-ho cada persona disposa de 2 telles o tacons. Una vegada cada persona acaba la seua tirada s’anota el resultat i passa el torn a la següent.

Carabassa. Gastr. Aliment de color ataronjat que es cultiva a l’horta, és com un baló. Dit que et donen quan algú no et correspon els sentiments (t’han donat carabasses).

Carcaix. Etn. Antigament el carcaix era la funda o caixa dura on es guardaven les fletxes.

Aquesta funda solia portar-se penjada a l’esquena de la gent.

A l’escut de la ciutat de Carcaixent apareix a un dels costats un carcaix, que dóna nom tant al poble com al gentilici del habitants de Carcaixent.

Caro. Per. Es tracta d’un monstre valencià amb cap d’home barbut i cos d’au, amb unes enormes ales i a les extremitats unes urpes esmolades. Amb una mirada que fa molta por si te’l trobes per la nit.

avancen a salts cap a la meta, tombant i rodolant, per arribarhi el primer i endur-se el premi.

Carrossa. Fall. Vehicle decorat que s’utilitza a les cavalcades per a què puge un dels protagonistes de la desfilada. Premi que de vegades ens lleva la falla de Cànovas a la Major injustament.

Casset. Etn. Caixeta de plàstic que contenia una cinta molt menuda que era magnètica i en la qual estaven gravades caçons o música en general i en posar-se a un radio-casset podies escoltar música. També existien cassets verges que no contenien cap so i on tu podies gravar els sons que volgueres.

Carreres de sacs. Cult. Joc tradicional en què els participants s'ensaquen fins a la cintura. Així,

dènou

Cavalcada del ninot. Fall. Desfilada de gent disfressada pels carrers de Carcaixent que acostuma a organitzar-se en distints grups. Els acompanya una carrossa on van les falleres majors i molta música els ajuda a animar el carrer. Tracten temes actuals en forma de crítica.

Cavallets. Etn. Utensili que es posa davall dels taulers per a fer una taula. La seva funció és de potes de taula. A la falla sempre utilitzen els cavallets per muntar taules per als dinars de falles i molt sovint hi ha espavilats que utilitzen més de dos cavallets per a la seva taula i algú es queda sense poder muntar la seva.

vint

Cementeri, el. Joc. Joc tradicional amb dos equips, que estan separats entre ells per una línia que delimita els 2 camps. Cada equip es troba a una part excepte un jugador que es col·locarà darrere de l'equip contrari. El joc consisteix en llançar el baló als adversaris i intentar tocar-los. Si toca al contrari abans que bote, aquest "ha mort" i ha d'anar al cementeri. Si toca a terra o el contrari l'agafa, el llancen de nou al camp contrari. Guanya l'equip que aconsegueix “matar” tots els jugadors contraris.

Centre comercial. Geo. Edifici ple de botigues on anem a passar el dia quan fa fred. També en estiu si estem al poble.

Cine. Cult. Sala amb pantalla molt gran on es projecten pel·lícules, hi ha un pati de butaques on la gent s'asseu per veure la pel·lícula, els assistents solen comprar roses i beguda. A Carcaixent actualment no comptem amb cap edifici per veure cinema. Antigament hem pogut veure pel·lícules a la gran pantalla en la Piscina, El Teatre Don Enrique, Cine d’estiu del camp de futbol vell, a les sales que hi havien al centre comercial Ribera del Xúquer. Hui en dia el lloc més prop on poder gaudir del cinema es troba a la localitat veïna d’Alzira.

Circ. Mon. Lloc on els artistes actuen per a donar espectacle als més menuts i grans. Normalment està fet d’una carpa gegant i té una pista redona central. En aquesta pista actuen personatges com els pallassos, trapezistes, malabaristes, domadors de feres etc.

Cada vegada es veuen menys circs. A la ciutat de Carcaixent tots els anys venien almenys dos circs itinerants, hui en dia sols en dates senyalades i si et desplaces a la capital pots veure un circ. Un dels més famosos en la actualitat que no conta amb animals és El Circ Del Sol.

Colomer. Etn. També anomenat colomar. Caseta de fusta o feta d’obra que serveix per a que les aus com els coloms es refugien per la nit i puguen fer cria. A Carcaixent al parc Navarro Daràs des de fa molts anys tenim un colomer on es refugien els coloms que viuen en llibertat pels aires del nostre poble. En mig del parc els empleats municipals feien una roda amb dacsa per alimentar els coloms que vivien en aquest colomer.

Comissió. Fall. Conjunt de fallers agrupats a mode de família que conviuen al casal durant molts dies de l’any on es realitzen tota mena d’actes. No poden faltar els esmorzars, dinars, sopars i cassalletes (per als majors).

Conillets a amagar. Joc. Joc tradicional que consisteix a amagar-se els jugadors (conillets) excepte un que ha de trobarlos (la mare o lloca). La mare ha de contar fins a 10 amb la cara tapada per a no veure on s'amaguen els companys, després de contar pregunta "Conillets, esteu ben amagadets"? i comença a buscar als altres jugadors. Quan troba un ha d'intentar tocar-lo dins de l'amagatall o bé encalçant-lo si

vint-i-u

ha fugit. Si arriba al lloc de la mare sense que aquesta el toque està salvat. El joc continua fins que la mare toca a algú.

Consola. Tec. Maquineta a la que ens deixen jugar els nostres pares quan volen estar tranquils.

Corda, la. Joc. Element que s’utilitza com entreteniment per fer saltar els més menuts. Joc tradicional en el que hi ha dues modalitats: la primera dos participants mouen la corda dels dos extrems formant un cercle, un tercer participant bota la corda sense tocar-la. La segona modalitat, a una senyal cada equip ha d'estirar la corda cap al seu costat i intentar arrossegar a l'equip contrari fins que sobrepasse la línia que divideix els dos camps. Abans d’aparèixer els mòbils i maquinetes se’n veien moltes més, ara semblem en perill d’extinció.

vint-i-dos

Coreografia. Cult. Passos de ball que es fan per a què un grup de gent balle al mateix temps.

Deuen ser fàcils i bàsics si els ballarins no són professional o no tenen el sentit del ritme massa desenvolupat.

Cova de les Meravelles. Mon. Cova que té la peculiaritat de tindre una torre quadrangular dissenyada per l’Arabista Ribera i erigida l’any 1912, per a poder tancar i controlar l’accés a la cova. Aquesta torre crida l’atenció per les seues proporcions i per haver tingut decorats els murs amb mosaics, un dels quals, el situat al mur de ponent, amb una mitja lluna blava, es conserva quasi intacte.

Conta la llegenda, que els indrets d’aquesta cova arriben fins a Xàtiva, amb la dita de que un gosset entrà a la cova i va eixir a la ciutat dels socarrats.

Cremà. Fall. Últim acte de les falles on es crema el monument faller plantat al carrer per acomiadar un exercici faller i donar pas a un altre. Es veuen focs artificials i llàgrimes de tristesa dels càrrecs que acaben el seu regnat. Els veïns antifallers també ploren però d’alegria.

Crida. Fall. Acte faller que sol fer-se dues setmanes abans de començar la major festa valenciana. Les màximes representants de cada poble o ciutat surten als balcons dels ajuntaments per donar la benvinguda a les falles.

Cucanyes. Joc. Jocs tradicionals que es feien en les festes dels barris de tota Carcaixent.

Aquests jocs consistien en agafar una moneda del fons d’una safa amb aigua amb les mans lligades, donar de menjar mona al teu company però amb els ulls embenats, afaitar un globus sense que explotara, menjarse una mona (dolç típic de Carcaixent) penjada d’una corda amb les mans lligades, etc.

Cremà

Crida

vint-i-tres

Dimoni

Delicà de gandia. Cult. Conta la llegenda que fa uns segles a Gandia vivia una xica jove i guapa. Un dia passejant per la Col·legiata del poble, al passar prop de l’entrada li va caure un pètal de gesmil sobre el cap i la va matar. Tota la comarca es va assabentar d’aquest fet, el que ningú va pensar va ser que li havia caigut un tros de la façana on hi havia una flor però de molts kilos. Hui en dia aquesta expressió es diu de la persona que acostuma a fer queixes sense sentit i a la que res li encerten. S’ha de tenir molta paciència per aguantarne una així. Com cal ser inclusiu, dir-vos que també existeix el Delicat de Gandia. En totes les falles hi ha alguns...

vint-i-sis

Despertà. Fall. Com el seu nom indica és un acte faller que aprofiten els coeters de la falla per a despertar al càrrec que correspon (cada dia un).

Fan un recorregut de la porta del casal fins sa casa tirant masclets sense parar. Els rebrà amb un gran esmorzar que banyaran amb una misteleta o amb una bona xocolatà.

Despertador. Etn. Aparell demoníac que fa que els pares es desperten de matí i alcen als menuts per anar al cole. Propaga un so molt característic que tots els xiquets i els més grandets avorreixen. Sol funcionar de dilluns a divendres i mai en festius.

Diana. Cult. Joc de llançament de fletxes que consisteix en enviar la fletxa el més prop del cercle central d’una circumferència plena de cercles concèntrics cadascun més prop del centre i amb una puntuació de menor a major des del més allunyat al centre fins el del mig. Es llança la fletxa i qui més punts traga guanya la partida. Hi ha parades de fira on hem de tirar a la diana i si encertem ens donen un peluix.

Dimoni Vataroni. Per. De forma variable i canviant, aquest monstre valencià domina l’art de l’aparició, que pot ser de dues maneres molt oposades, amb aspecte humà o amb aparences molt diverses i imaginatives.

Discomòbil. Fes. Equip de gran potència muntat en automòbil, que s'utilitza per amenitzar alguna festa.

Disfressa. Fall. Indumentària escollida per cada comissió per fer-la lluir a la cavalcada del Ninot i que amaga una temàtica i crítica que també es jutja amb el premi corresponent.

Cada vegada es treballa més amb ella animats per les delegades de cavalcada que lluiten perquè anem fets uns pinzells.

Drac del patriarca, el. Per. Aquest ésser vivia a l’albufera, un immens llac que arribava fins les muralles de València, no tenia pietat i devorava als qui intentaven entrar a la ciutat. Conta la llegenda que va ser vençut per un misteriós rodamon que portava una vestimenta de cristalls, amb una armadura d’espills en la que refractava el sol. El drac, cegat i confós, va obrir la boca per rugir i el rodamon va clavar la seua llança en la gola del drac.

Donyets. Cult. També s’anomenen follets. Són personatges que solen aparèixer a les rondalles populars i en alguns contes.

Tenen sempre un aspecte molt menut, i es caracteritzen per estar fent malifetes a tots els personatges dels contes. Viuen als boscos i no solen deixar-se veure pels humans.

vint-i-set

Esbรณs

Embarbussament. Expr. Joc de paraules on aquestes presenten dificultats per a ser pronunciades i més amb un ritme ràpid en la parla. Les paraules que el formen solen tindre sons molt pareguts. L’embarbussament s’ha de recitar molt de pressa i sense cap falta en la pronunciació. També se’l coneix com a travallengües.

plou,

Plo

per al p pro

poc, però u plou

Enric Valor. Nom. Periodista, escriptor i gramàtic valencià nascut a Castalla en 1911. Va fer un dels més importants treballs de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana i va ser un dels principals promotors de l’estandardització i normativització del valencià.

Destacable la seua obra rondallística, que donaria com a resultat les “Rondalles Valencianes” (1950-1958). Doctor Honoris Causa per la Universitat de València en 1993.

que oc u

setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat

Emparellament. Fall. Festa que realitzem en la falla per tal de emparellar els xiquets i xiquetes per a eixir en la presentació.

Després el president infantil ens convida a tots els xiquets, i a les mares que s'apunten, a un xocolate amb bambes.

trenta

Entrepà. Gast. Normalment sol estar compost de pa i mescla.

La mescla sol ser companatge, crema de xocolate i avellanes, etc. Es menja a l'hora del pati, a l’escola i per la vesprada per a berenar. Sempre es menja de peu i sovint mentre jugues a córrer o a altres jocs. Quan no els agrada als menuts o no tenen fam l’amaguen i diuen als pares que se l’han menjat tot.

Sempre et sol agradar més el que porta el teu amic o amiga.

Esbós. Fall. Dibuix inicial que realitza l’artista faller del monument que plantarà.

Escola. Mon. Lloc a on anem des de ben menuts per a ensenyarnos moltes coses. Encara que solem dir que no ens agrada massa anar, allí ens ho passem molt bé jugant amb els companys i els amics.

Estrenes. Cult. Tots els anys el dia de Nadal, els més menuts feliciten els nadals als seus familiars i aquests a canvi els donen uns dinerets que s’anomenen les estrenes. Amb aquests diners els més menuts poden fer el que creguen i poden utilitzar-los per comprarse joguines, roba o llepolies.

Una vegada et fas major ja perds el dret a les estrenes i passes de ser estrenat a estrenar tu als més menuts.

Aquesta tradició es ve fent des de fa moltíssims anys.

Excursió. Cult. Viatge curt o visita a un lloc o museu a on ens porten els mestres o els pares per a que coneguem alguna ciutat, fàbrica o lloc i que als xiquets ens encanta perquè així perdem un dia de classe.

Explicació de la falla. Fall. Enguany el lema de la nostra falla és “La màgia d’un poble”. Xiquets i xiquetes, obriu els ulls i les orelles!

La força d’un poble esdevé quan coneix les seues arrels i les seues tradicions. A vore, tant que vos agrada la nit de Halloween… sabíeu que als pobles del litoral mediterrani tenim una tradició molt més antiga i ancestral on els personatges són molt més interessants i reals? Segur que si pregunteu als vostres iaios els coneixen a tots i igual algú d’ells s´ha topetat amb algun personatge dels que anem a nomenar.

Són els personatges de la Nit d’Ànimes. Molts d’ells apareixen a les rondalles d’Enric Valor.

Què no sabeu qui és Enric Valor?

Què és això d’una rondalla?

Prengau nota…Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i reals. La trama sol ser molt senzilla, amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures;

trenta-u

els personatges, plans, i el temps i l'espai indeterminats.

Destinada especialment a l'entreteniment dels infants alhora que té intenció moralitzadora.

La rondalla té un caràcter anònim, a més, les rondalles pertanyen al patrimoni col·lectiu de la cultura d’un poble.

I qui millor que el nostre Enric Valor per tal de crear històries fantàstiques, ell, el del barret i les ulleres fosques que apareix ahí a la falleta fou un narrador i gramàtic valencià. Va fer un dels més importants treballs de recol·lecció i recuperació del lèxic valencià i fou un dels principals promotors de l'estandardització i normativització de la nostra llengua.

Ara que ja hem entrat en materia vos diré que ací a la Ribera i més concretament a Carcaixent tenim una magnifica història autòctona. Tenim una torre amb decoracions islàmiques que s’anomena "La Cova de les Meravelles” i es diu que baix d'ella hi ha un riu d'aigues subterrànies que et porta fins la ciutat de Xàtiva.

I si continuem pegant-li la volta a la falla vorem com gràcies als llibres i als trovadors d’històries que ronden els pobles podreu

trenta-dos

conèixer a personatges fantàstics de la nostra cultura poular: el butoni, la fada verda, el drac del patriarca, l´home del sac, la quarantamaula, tenim un grapat de bruixes de bones i de roïnes, la fada encantada, la delicà de Gandia, també un grapat de dimoniets, donyets, un equip de gegants (tombatossals, arrancapins, passaponts, bufanuvols, esclafamuntanyes...), el moro Mussa, les bubotes, els simpàtics gambosins, l’home dels nassos, queixalets...

Però no vos cregau tot el que vos diuen, estes criatures no volen espantar-vos. Sols necessiten una mirada de complicitat, que els escolteu, eixir de la foscor i sentir-se útils i estimats per tots els menuts.

Segur que agafant-ho així veiem el món d'altra manera.

I ja ho sabeu, després de llegir-nos totes les rondalles i llegendes el proper novembre posarem en valor la nostra història i les nostres tradicions i farem una gran Nit d’Ànimes on cadascú de vosaltres es disfressarà de la seua criatura preferida i anirà pel terme ballant i cantant amb la colla, espantant totes les pors.

Exposició del ninot. Fall. Lloc a on totes les comissions d'un poble exposen un ninot de la falla que plantaran eixe any.

Les falles presenten un ninot de la falla gran i un altre de la infantil. A Carcaixent un jurat decideix quin ninot guanya, però a València els visitants de l'exposició poden votar el ninot que més els ha agradat.

Extraescolars. Esc. Activitats sobretot físiques que s’han inventat els pares per a tindre els fills i els iaios ocupats totes les vesprades de la setmana.

Poden ser de molts tipus, des de repàs del cole fins activitats esportives. Solen ser quasi sempre en horari de vesprada encara que també poden donar-se a la migdiada.

trenta-tres

Falla

Fada. Cult. Sol ser un ésser fantàstic que apareix en molts dels contes de la nostra infància i que està representat per la figura d’una dona molt bonica. Té poders màgics els quals li venen donats a traves de la seva vareta màgica. Amb la vareta fa les seves transformacions i encisos. Les fades sempre han estat relacionades amb fer el be.

Falla. Fall. Representació artística a València que es planta al carrer amb la finalitat de ser cremada

Faller/a. Fall. Membre d'una comissió que organitza la festa de les falles i s'ho passa d'allò més bé.

Fallera Major infantil. Fall. És la xiqueta elegida anualment per representar a totes les xiquetes infantils de cada comissió. Va acompanyada del president infantil, qualsevol fallereta desitja ser-hi i qualsevol pare tremola quan sent a la seva filla que vol ser. Porta vestits molt bonics i acudeix a tots els actes protocol·laris on la seva comissió ha de ser representada. I enguany la representant infantil és la nostra amiga Neus Fartons. Gastr. Típic dolç valencià, dolç i absorbent amb forma allargada, es mulla en orxata o en granissat i a tots els xiquets els encanta.

Fada Bona. Per. I com en tots els contes, sempre han d’existir personatges bons. Aquest és el cas de, que, amb l’ajuda de la seua vareta màgica, converteix els xiquets en l’animal que volen quan passen necessitat.

trenta-sis

Fira. Cult. Al mes d’Octubre a Carcaixent es celebren les festes patronals i es munta la Fira. Es compon de moltes atraccions per a pujar els xiquets i els grandets, paradetes on venen de tot i llocs on poden comprar roses de sucre, creïlles fregides, cotó de sucre

de molts colors, etc. La ubicació de la fira ha anat variant al llarg dels anys i actualment l’ajuntament ha habilitat una esplanada com a recinte firal.

Foc. Fall. Element purificador que a València marca l’inici de la primavera.

Foguera. Fes. Representació artística a Alacant que es planta al carrer amb la finalitat de ser cremada.

Fortnite. Tec. Joc que ara està de moda que consisteix en matar a tots i que ens altera molt.

Fútbol. Cult. Esport famós en tot el món i que ens agrada jugar també en carrers i places.

trenta-set

Gegant

Gallineta cega. Joc. El joc de gallineta cega era un joc molt practicat al temps de Pasqua.

Després d’acordar qui paga, a esta persona se li embenen els ulls per tal que no puga veure.

A continuació, la resta de participants s’agafen de les mans tots fent un rogle. Qui paga es col·loca al mig i després de comptar fins al número acordat o donar diverses voltes de rotació es desplaça intentant agafar qualsevol persona i endevinar qui és. Si ho aconsegueix, la qui ha sigut agafada passa a pagar, cas contrari segueix pagant la mateixa.

quaranta

Gambosins. Cult. Animals imaginaris que solen gastar bromes als caçadors i pescadors , són molt lletjos!

Gronxador. Joc. Corda a la que se li fixen els dos extrems i es posa un seient per a que els xiquets pugen i a l’empentarlos s'engronsen. A tots els parcs hi ha i és un dels jocs preferits pels més menuts. Per als pares que tenen que empentar els xiquets ja no sol ser tan entretingut.

Gegants, els. Per. Figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional. Tot i ser uns elements populars, es pot determinar que l'estructura actual va sorgir del Seguici Popular del Corpus Christi. Al costat dels cabuts, són un element molt destacat de les festes populars als nostres pobles, en les quals sovint representen els antics benefactors de la localitat. Els "gegants" tenen una alçada desproporcionada, creant un efecte de noblesa.

Gegant, el. Per. Monstre de físic altíssim, molt gros i forçut.

Llevat de la grandària és del tot humà, tant en forma com en proporcions i detalls del cos. Els mascles tenen un parar feréstec, en canvi, les gegantes tenen un aspecte més amable fins i tot maternal. Es diu que mengen carn humana i que prefereixen la dels menuts.

quaranta-u

Halloween

Halloween. Cult. Festa americana per a celebrar la Nit de Tots Sants. En tal de fer festa, els valencians ho importem tot!

Hamburguesa. Gastr. Menjar de déus entre els més joves.

Consta de dos trossos de pa i en mig un tros de carn preparada amb lletuga, tomaca, ceba, formatge, etc, tot té cabuda.

Va acompanyat de salses i sempre amb creïlles fregides i una beguda. Hi han cadenes de restaurants o franquícies que es dediquen sols a fer aquest tipus de menjar. Les fetes a casa mai estan tan bones com les fetes en aquests establiments.

Home del sac. Per. Monstre valencià que sempre va pel carrer amb un gran sac per a endur-se als xiquets que es porten malament o se’n van de casa sense permís dels adults, els fica dins del sac i ja no aconsegueix vore mai més als seus pares.

Mon pare sempre em diu que ell vindrà a per mi i a pel meu germà, però jo crec que sols s’emportaria al meu germà perquè jo sóc un angelet.

Home dels nassos. Per. Monstre valencià que té tants nassos com dies té l’any. Cada dia, se li’n va caient un, i només se’l pot veure el 31 de desembre, quan només li queda un nas.

Segur que té tants nassos perquè està constipat.

Home Roig. Per. Persona que té molt de geni i mal caràcter. Es coneguda la frase “home roig i gos pelut, abans mort que conegut”.

quaranta-quatre

Home del sac

Home dels nassos

quaranta-cinc

IndumentĂ ria

Idea. Fall. Pensament original que et motiva a realitzar una acció.

Per a fer qualsevol activitat en una falla fan falta moltes idees.

Aneu amb compte quan tireu coets, no tindre males idees!!

Impacient. Cult. Es diu d’aquell que no aguanta que arribe el seu torn, no te paciència per esperar.

Indumentària. Fall. Conjunt de peces que utilitzem les persones per a vestir-nos de manera tradicional.

Infantils. Fall. Grup de xiquets de la falla, que s’ho passen d’allò més bé.

Instagram. Tec. Xarxa social on fiquem vídeos i fotos per a que tots vegen com de bé ens ho passem.

Igualtat. Cult. No crear distinció entre un grup. Base de la bona convivència fallera entre els membres d’una comissió

Imaginar. Fall. Formar la imatge d’alguna cosa en la ment. Qui no ha imaginat ser càrrec infantil?

quaranta-huit

Institut. Esc. El col·legi dels majors. La part de l’educació on els nostres xiquets tenen més llibertat, coneixen a més companys i companyes i es relacionen més amb els professors.

També comporta més exigència en el estudi i un major aprenentatge de conceptes. Una de les millors etapes escolars de tots els temps. A Carcaixent contem amb L'institut Arabista Ribera, gran referent a moltes localitats veïnes.

Institut

Internet. Tec. Xarxa informativa on pots trobar tot el que vulgues.

Infantils

quaranta-nou

Jaume I

Jaume I. Cult. Personatge històric que reconquesta València gràcies a les indicacions d’una oroneta.

Jerogrífic. Cult. Joc on s’ha d’endevinar una paraula, frase o acció a partir d’unes imatges que ens donen. Un dels passatemps més utilitzats per tot arreu. Els jeroglífics venen des de l'antiguitat, ja a la civilització egípcia, en la seva escriptura apareixien aquests jeroglífics. Als diaris i la premsa escrita d’avui en dia en podem trobar tots els dies.

Joc de taula. Joc. Aquest tipus de jocs es desenvolupen al voltant d’una taula amb tots els participants asseguts. Dintre d’aquests jocs trobem els jocs de cartes, de tauler, de estratègia, escacs, dominó, etc. Un dels més populars entre els menuts és el parxís. Els majors solen agafar algunes de les seves regles i les apliquen a la vida quotidiana, «en mate una i en conte vint».

Joc tradicional. Cult. Els jocs tradicionals són tots aquells que es transmeten de forma oral normalment de pares a fills o de iaios a nets. Es juguen al carrer com a lloc principal i la majoria són per a grups de xiquets.

cinquanta-dos

Joguina. Joc. Qualsevol cosa amb la que un xiquet o xiqueta està entretingut durant tot el dia.

El concepte varia depenent de l’edat del menut, pot anar des d’una manteta fins la play station més avançada. També tenim la seva semblant adulta on els adults poden fer volar la seva imaginació amb moltes joguines fetes per a ells.

Endevina, endevinalla qui és el president infantil de la nostra falla?

Unes pistes vos donaré i si després d’elles no encerteu a la fi, el seu nom vos diré.

Rosos té els cabells com son pare, amb una cara fina i molt bonica, sense cap dubte ha eixit a la mare.

A la família ja ha tingut càrrecs, el germà fou president segur que algun consell li dona de valent.

De la mare que dir, porta la festa a les venes, vestir-se per a ella és gaudir i segur que d'ací poc ja s'atreveix a cosir.

De faller està guapíssim, no li falta detall el millor vestit en diferència de tots els presidents d’enguany.

Si no ho haveu endevinat, una última pista vos puc donar ulls blaus com un cel clar tímid i callat, sempre dispost a jugar.

Als coets guanyà la batalla més gran que mai s’ha lliurat, ara son pare s’alça per portar-lo a la despertà.

Ja les pistes vos he donat, O encerteu o podeu errar, Ara, encara que supliqueu No vos el vaig a donar.

Katiuska

Karaoke. Fes. Joc de cantar per als pares que sovint serveix per avergonyir als seus fills per com canten. A quasi totes les festes es disposa un aparell on podem vore la lletra de les cançons i cantar-les amb el micro nosaltres, el resultat sol ser prou catastròfic i quasi sempre qui més mal canta es pensa que ho fa com els àngels.

Karate. Cult. Art marcial oriental que està molt de moda entre les extraescolars dels xiquets, es practica als gimnasos de moltes localitats, a Carcaixent tenim diversos gimnasos on es pot practicar aquest esport d’origen japonès.

Cinquanta-sis

Katiuska. Etn. Calcer de goma impermeable que s’utilitza els dies de pluja per a mantindre secs els peus i que tots els menuts esperen amb ànsia el moment de portar-les per a botar dins els bassals.

Ketchup. Gastr. Beuratge fet a base de tomaca que sempre sol anar acompanyant les creïlles fregides dels xiquets, en ocasions també les llonganisses.

Als restaurants ens la solen presentar en sobre i les mares s’amaguen les que sobren per emportar-se-les a casa.

Cinquanta-set

Llepolies

Laberint. Cult. Normalment és una construcció feta amb pedres o arbres, molt encreuada amb un punt d’eixida i l’altre d’aplegada.

El jugador ha de trobar l’eixida passant per l’entramat de carrers que té. El podem trobar en format de joc de taula, a l’aire lliure com a construcció i també com a joc d’ordinador.

Lectura. Esc. Normalment associat al deure. Als períodes de vacances els mestres sempre solen posar-ne almenys una, consisteix en comprar els pares un llibre, que sovint sol estar esgotat a les llibreries, i que els xiquets han de llegir i fer un resum per al primer dia quan tornen de les vacances. Sempre és molt positiva i estimula la imaginació dels xiquets.

Llàgrima. Fall. Secreció líquida dels ulls, fàcilment produïda al llarg de tota la setmana fallera per les emocions viscudes, especialment la nit de la Cremà.

Seixanta

Llapis. Esc. Ferramenta més utilitzada pels menuts per fer els deures que els posen al cole, també sol servir molt sovint per pintar les cadires i parets de les cases fent que desenvolupen la seva imaginació, açò últim sol enfadar prou els progenitors.

Lleganya. Fall. Matèria produïda per una secreció de les glàndules de les parpelles que s’adhereix al llagrimall. Molt comuna en els ulls dels qui acudeixen a les despertades.

Llepolies. Gastr. Menjar dolç i de colors amb varietat de formes i sabors que estan que et mors.

Llibreria. Cult. Lloc on viuen la majoria dels llibres. Solen ser comerços plens de màgia on podem inclús jugar amb els llibres que hi ha. En moltes es desenvolupen activitats de lectura en grup i molts dels escriptors signen els seus llibres com a record per als xiquets que els compren.

Llibret Fall. Llibre que escriuen les falles amb informació de nosaltres “els valencians”. En la nostra falla fan llibrets molt bonics des de fa molt de temps.

Llimonada. Gastr. Beguda refrescant elaborada amb aigua, suc de llima i sucre. Ben fresqueta, és molt recomanable per a les vesprades d’estiu.

El Drac v ol arriba r a la Cova del Drac, ajuda-lo

M

ontagud Murillo, Joan PRESIDENT INFANTIL 2020

Ser President Infantil és una de les millors experiències que pots viure com a falleret.

Representar a la Falla Plaça Major és tot un orgull i poder gaudir-ho amb la resta de càrrecs i tots els meus amics, es converteix en una experiència inoblidable.

Masclet. Fall. Petardo amb molt de soroll que sols poden tirar-lo els majors, i ú quan ja no és infantil.

Masterchef. Fes. Concurs televisiu de cuina que també fan les falles al mig any faller.

Molt millor els menuts que els majors, on va a parar!

Mercromina. Cult. Substància de color roig que ens posaven a les ferides cada vegada que quèiem un bac per a ajudar a cicatritzar la ferida. Tenia un color roig molt intens i les mares de seguida et posaven la mercromina i a jugar altra vegada. Aquest color era tan intens que encara que et llavares la ferida el roig continuava a la pell.

Metxa. Fall. Corda especial que va cremant-se poc a poc per a encendre els petards. Hi ha qui té molta metxa...

Milotxa. Cult. Tros de paper o plàstic aguantat amb canyes i lligat a una corda per fer-lo volar, cosa complicada sense trencar-la abans.

Mòbil. Tec. Telèfon portàtil que, hui per hui, és quasi imprescindible per relacionar-nos i que els pares ens lleven quan ens portem malament.

Mocador. 1. Indum. Peça de tela que serveix per a moltes coses, com tapar-te el cap, secar-te

seixanta-quatre

les llàgrimes, i torcar-te els mocs.

2. Joc. També és un joc tradicional amb dos equips d'igual nombre de jugadors. S'assigna un número a cada parella de contraris. Els equips queden enfrontats, després de col·locar-se darrere les ratlles del camp de jocs.

Un xiquet en mig del camp aguanta un mocador i diu un número.

Els participants que tenen eixe número corren cap al mocador.

El primer que l'agafa torna al seu camp acaçat pel contrari.

Mocadorà. Cult. El 9 d’octubre els valencians i valencianes celebrem el dia dels enamorats, el dia de Sant Dionís. Este dia, els enamorats es regalen un mocador amb dolços de massapà amb forma de fruita al dintre. Conta la llegenda que aquest típic regal ve des dels temps de Jaume I, qui li va regalar una mocadorà a la seua estimada Na Violant.

Mona. Gastr. Dolç típic valencià fet amb farina, oli, sucre i rent cuit al forn, té forma de muntanya, i que per als xiquets l’adornen amb un ou bollit o de xocolate en Pasqua. Algun major també la dorm bé en falles!

Expressió: "pensar en la mona de Pasqua", que ens diuen els pares i mestres quan estem distrets o poc concentrats.

Moro Mussa. Per. És un monstre que fa molta por, era el capità dels àrabs. Va recorrent els camins muntat al seu cavall.

Els pares i les mares diuen que si t’allunyes molt de ta casa per jugar se t’emportarà el moro mussa.

Mort i pam. Joc. Joc tradicional amb tacons de sabates, que consisteix en llançar el tacó i marcar el tacó del contrari.

Marcar significa que aquest ha de quedar-se a una distància o tocar-lo. La marca pot ser de pam si ambdós tacons estan separats per un pam de la mà o de mort ambdós tacons estan tocant-se.

Joc del mocador

seixanta-sis

Mots encreuats. Joc. Joc que consisteix en, seguint unes definicions, emplenar amb lletres les caselles en blanc d’un dibuix rectangular o quadrat per a que llegides de forma vertical o horitzontal, formen paraules.

Motxilla. Esc. Bossa en la que fiquem el pijama quan els pares ens envien a dormir a casa els iaios.

leta p m o C ots m s t aques ts ua encre

Ninot Indultat

Ninot Indultat. Fall. A la falla hi ha un ninot que és el que representa a tots els ninots d’eixe any i és l’elegit per salvar-se del foc la nit de la cremà, és el ninot més bonic de tot el monument tant infantil com gran i es presenta al concurs de ninots indultats junt als de les altres falles de cada ciutat, el ninot guanyador és qui representa a tot el poble i també és salvat del foc.

Nit del foc. Fal. Acte faller on es tiren molts coets i castells de foc molt xulos per a donar pas a l’últim dia de falles

Anota les teues coses més importants

setanta

Noria. Cult. Atracció de fira. A totes les fires del pobles sempre es munta l’atracció de la sènia, aquesta pot ser més gran o més menuda, però sempre és una de les més importants. En aquesta atracció els xiquets poden pegar voltes sense parar i veure tota la fira i el poble des de les altures de la sènia.

Quan estàs baixant sents un nus a la panxa que agrada molt als xiquets.

Notes. Esc. Butlletí que et donen en el cole per a què els pares sàpiguen si has estudiat o no.

Full on escrivim anotacions.

Endevina, endevinalla, qui és la fallera major infantil de la nostra falla?

Unes pistes vos donaré i si després d’elles no encerteu a la fi, el seu nom vos donaré.

Llarga melena al vent cara de nineta, guapa i somrient amb un caràcter sempre content.

Amb dos feretes te que lidiar, germana major no trobaràs igual sempre disposta amb els bessons a ajudar.

De llarga estirp fallera, la sang de les festes té a les venes mare i pare fallers, no podia ser d’altra manera.

Gran estudiant i aplicada sempre disposta a ballar i a representar a la seva falla amb el cap ben alt.

Els seus pares se la miren amb orgull i felicitat no podríem trobar millor regina en tota la ciutat.

De fallereta està guapíssima, espectacular i radiant, no hi ha fallereta infantil més bonica en tots els càrrecs d’enguany.

No us donaré més pistes Espere que el tingau ja.

Un nom blanc i immaculat Sabeu de qui estic parlant?

Ofrena

Oca, joc de l’. Joc. Joc de taula per a jugar entre dues i quatre persones. Has d’avançar per les caselles segons el numero del dau. Hi han caselles en especials, que et poden fer retrocedir o avançar.

Ofrena. Fall. És un acte dels dies de falles on tots els fallers han d’anar amb els vestits oficials, les xiques amb mànega llarga i mantellina i els xics amb el jupetí i la jaqueta. En aquest acte es porten flors a la Mare de Déu de cada poble, a Carcaixent l’ofrena és a la Mare de Déu d’Aigües Vives, patrona del nostre poble. Sempre fa

setanta-quatre

molt de fred i acabes molt tard de passar per davant de la verge. A l’ofrena sols passen les falleres i els fallers hem de quedar-nos baix sense poder pujar a fer-nos una foto amb la Verge com elles.

Orquestra. Fest. Conjunt de músics i cantants que toquen en la plaça el dia 18 de març, i que encara que és per als majors, nosaltres ens ho passem d'allò més bé.

Orxata. Gast. Beguda molt bona que es fa en estiu i que mulles fartons o rosquilletes. Es fa de la xufa i té un color marronet i un gust molt dolç.

teus Retalla el joc de l’oca per a jugar amb els

amics

PlayBack

Paella. Gastr. Dinar que fa la meua iaia tots els diumenges quan anem al xalet. Es fa amb llenya i en un caldero molt gran, li posen molta verdura i pimentó roig, també porta trossos de carn i l’arròs socarrat que està molt bo.

Paraeta. Gastr. Botiga, generalment de llepolies i cromos, que ens agrada molt visitar.

Pastissets de Moniato. Gastr.

Dolços que estan farcits de moniato torrat o bollit, la meua iaia els fa molt bons però mon tio diu que ell en la thermomix els fa millor.

Passatemps. Joc. Jocs mentals d’entreteniment que es practiquen de forma individual i en els que s’ha de resoldre un determinat exercici o activitat.

Actualment, el mòbil sol ser el més utilitzat!

Pati. Mon. Lloc favorit dels xiquets al col·legi. Allí voldríem estar a tota hora xarrant i jugant amb els companys.

setanta-huit

Patinet. Joc. Vehicle a motor que ens agradaria que ens deixaren portar a l'ofrena quan estem cansats.

Pedra, paper o tisores. Joc. Joc de mans amb tres elements. La pedra que guanya a les tisores, trencant-les, les tisores que guanya al paper, tallant-lo i el paper que guanya a la pedra, tapant-lo. Aquest joc s’utilitza per decidir qui paga primer i sempre és al millor de tres intents. La mà que representa l’element es té amagada darrere i cada jugador trau la mà al mateix temps amb l’element que ha decidit.

Pedretes. Joc. Joc tradicional amb 5 pedretes, on es llancen pedres a l’aire i cal mantenir el màxim possible d’elles al dors de la mà. Les persones estan assegudes en rogle. Per orde, cada jugador realitzarà les següents fases de joc: 1. amb les 5 pedres al palmell, cal llançarles a l’aire tot intentant que caiguen al revés de la mateixa mà. Si totes les pedres cauen damunt el revés es passa directament a la tercera fase de joc. 2. amb les pedres que s’han quedat al revés, i procurant que no caiguen al terra, cal intentar agafar, amb els dits i d’una en una, les que estan al terra i deixar-les al palmell de

l’altra mà (mà receptora). 3. quan tinguem totes les pedres a les mans; unes al revés de la mà que fa les accions i les altres al palmell de la mà receptora, llançarem aquelles a l’aire tot intentant tornar-les a agafar al palmell. Totes les pedres que en esta acció agafem al palmell estan salvades. Les que caiguen al terra restaran per a la següent jugada. Amb les pedres que tenim al palmell de la mà receptora i les que han caigut al terra, en la tercera fase continuem el joc fins que no queda cap pedra per salvar. Si en una acció no s’aconsegueix salvar cap pedra es perd el torn. Així continua el joc fins que una persona té totes les pedres salvades.

Peladilla. Gastr. Galló d’ametla cobert amb una capa endurida de sucre. Es diu de les persones molt bones, encara que també de les no tan bones “menuda peladilla”.

Perrear. Fest. Estil de ball que consisteix en menejar el cul molt ràpid i que no agrada als pares.

Pet. Cult. Soroll i mala olor que ix del cos quan menges el que no toca. També quan els majors s'emborratxen.

Peus quiets. Joc. Joc tradicional en que els participants fan un rogle i al mig es col·loca una pilota. Una persona dirigeix el joc i es col·loca fora del rogle anunciant: "pilota al mig, preparats" i tot seguit diu el nom d'una persona, la qual ràpidament intentarà agafar la pilota al temps que diu "peus quiets".

Quan s'escolta esta consigna tots ens quedem quiets al lloc.

Qui té la pilota decidirà cap on realitzarà el desplaçament, tot pensant que haurà de llançar la pilota contra una persona, i que després de colpejar-la caiga a terra. Si ho aconseguix la persona colpejada tindrà una falta i en cas contrari la falta serà per a qui ha llançat. Amb tot decidit donarà 3 passos i efectuarà l’acció contra la persona triada.

Quan una persona suma les faltes acordades per a eliminar deixa el joc. En aquest joc de vegades aprofitem per pegar-li una bona balonada a aquells companys que els tenim un poc de tírria.

Pic i pala. Joc. Joc infantil consistent en fer botar un bastonet acabat en punta en els dos extrems, pegant-li un colp amb la pala de dalt a baix en una de les puntes, per llançar-lo amb força una vegada està en l’aire.

setanta-nou

El pic serà un tros de rama d’uns 15cm. Amb els dos extrems afilats. La pala serà un altre pal d’uns 70/80cm. Dos equips, el que juga primer posa el pic a terra per pagar-li amb la pala. Quan el pic bota per l’aire amb la pala se li pega un segon colp i es deixa la pala al sol. L’altre equip ha d’intentar agafar el pic abans que caiga a terra, si ho aconsegueixen el llançador queda eliminat i passa a tirar l’altre equip.

Pilla pilla. Joc. Joc popular al que tots hem jugat de menuts.

Un és el que ha de pillar als altres. Quan aquest atrapa a l’altre i el toca, l’atrapat passa directament a ser el que ha d’atrapar als altres. No pararan quiets i no importa si només són dos, tres o deu, és un joc que sempre agrada.

Pilota. Joc. Bola realitzada amb un material elàstic i poc dur que s'utilitza per a jugar pegant-li amb la mà, el peu o amb un instrument convenient, fent-la botar, o llançant-la a terra o a una paret.

Pilota de badana. Joc. Pilota amb coberta de pell de vedella i farcida de borra (llana de poc valor). S’utilitza en partides de pilota valenciana per a aficionats.

huitanta

Pilota de drap. Joc. Pilota valenciana amb el centre fet de borra i recoberta amb draps.

Pilota de tec. Joc. Pilota valenciana feta amb un centre de fusta recobert de borra i folrada amb pell de cabra. S’utilitza per al frontó valencià.

Pilota valenciana. Joc. La pilota valenciana és un esport tradicional, variant del joc de la pilota, que pot practicar-se en diverses modalitats, en el que dos o més contrincants formen dos equips que competeixen llançant una pilota, pegant-li amb la mà nua o amb lleugeres proteccions. El nom de pilota valenciana s’utilitza per diferenciar-lo d’altres variants com la basca, on es juga normalment contra un mur o frontó.

Pintar. Joc. Donar color a un dibuix, amb colorins, ceres o retoladors. Resulta una activitat molt entretinguda per als més menuts, però molt perillosa per a les parets i sofàs de la casa.

Plaça Major. Mon. Lloc ample i espaiós, en l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers. Nom de la meua falla i lloc on passem els xiquets moltes hores jugant els dies de falles i molts altres dies que anem a la falla.

Plantà

Plantà. Fall. Acte de plantar les falles de San Josep la nit del 15 de març. Eixa nit sopem un entrepà amb llonganisses i botifarres que paga el president i fem cercaviles per tot el poble per vore la resta de monuments fallers.

Playback. Fall. Actuació en què se simula cantar i ballar una peça prèviament gravada. Al concurs de playbacks del mig any faller la nostra comissió infantil sempre arrasa.

Polis i cacos. Joc. Joc tradicional. Per a jugar es formen dos grups i es decideix per sorteig qui fa de gats (lladres) i qui fa de gossos (policies). Quan es dona la sortida, els gossos han d’intentar atrapar els gats i tancar-los a la garjola, on els deixen agafats de les mans amb un jugador que fa de vigilant perquè no vingui cap jugador de l’equip dels gats a salvar-los, cosa que ho pot fer tan sols tocant-los. El joc s’acaba quan tots els gats estan atrapats.

huitanta-u

Pollet anglés. Joc. Joc tradicional a on poden jugar totes les persones que vulguen. Els jugadors es disposen enfront d’una paret tots en fila paral·lela i el que paga ha d’estar d’esquenes als altres. La persona que paga mirant cap a la paret diu "un, dos, tres, pollet anglés a la paret", i la resta ha d'avançar mentre parla i quan es gira estar-se quiets. Si quan es gira encara algú està movent-se el fa tornar arrere per començar de nou.

Guanya qui aplega a la paret i la toca sense que el que paga el puga vore. Alguns xiquets nerviosets sempre paguem perquè no podem estar quiets.

Postals de Nadal. Cult. Antigament la gent per poder felicitar-se els Nadals i l’any nou i per poder comunicar-se amb

huitanta-dos

familiars que estaven lluny del poble, s'escrivien unes cartes que sols tenien una cara per on escriure i a l’altra, alguna imatge bonica. Aquestes postals s’enviaven per correus i aplegaven a totes les parts del món. Malauradament en els últims temps han estat substituïdes pel whatsapp.

Postureo. Expres. Eixir amb bona cara en les fotos encara que no tingues ganes o estigues enfadat.

Premis. Fall. Recompenses o guardons que es donen el dia 16 de març al passeig de Carcaixent pel monument faller plantat o per la presentació de les falleres majors realitzada, en la que unes falles ixen del passeig molt contentes i altres no tant.

Presentació infantil. Fall. Acte per a presentar a la nostra fallera major infantil en la que la majoria de xiquets de la comissió actuem o anem vestits de fallers i en la que ens ho passem d'allò més bé. Si vols vore més fotos escanetja el codi QR. President infantil. Fall. Xiquet que representa a tots els xiquets de la comissió infantil i al que sa mare li fa diversos vestits per a que siga el més guapo i ben vestit de tots els xiquets. Enguany és el nostre amic Joan.

Punyet, el. Joc. Joc tradicional.

Els jugadors agafaven pedretes. Posaven les mans darrere l'esquena per a posar-se en una mà les pedres que volgueren, o no posar-se'n cap. Tot seguit, cadascú mostrava la mà tancada i deia un número diferent, per tal d'endevinar el nombre total de pedretes que havien tret entre tots. Després, amb les mans obertes, comptaven les pedretes. Repetien bastants voltes la jugada, alternant l'ordre en que deien el número de pedres. A la fi guanyava qui més vegades ho encertava.

huitanta-tres

Quarantamaula

Quarantamaula, la. Cult. Criatura valenciana fantàstica que els adults utilitzen per a fer por als xiquets que no fem cas i ens portem malament. És una criatura d’aspecte singular, pot semblar una gata malèvola, un animal o una bèstia de mida brutal amb grans urpes meitat gallina i meitat home, filla del dimoni. Se li atribueix la facultat de provocar el pànic sols amb anomenar-la així com de fer esmussar els ossos. Una demostració del terror que desperta la Quarantamaula és la cançó popular cantada pels xiquets i que diu “La Quarantamaula va per les teulades, agarrant xiquets i tirant cudolades”, o l’expressió: “Xiquets, a dormir, tanque el forrellat no siga cosa que vinga la quarantamaula"

Quatre cantons. Cult. Joc tradicional en què per a jugar necessitem els quatre cantons que formen la intersecció de dos carrers i comptar amb quatre o cinc amics. Una persona ocupa el centre de l’espai que formen els quatre cantons.

Les altres 4 persones ocupen cadascuna el seu cantó. Quan la persona del mig està despistada, la resta, canvien el seu cantó. La del mig intentarà ocupar un cantó i deixar una

huitanta-sis

de les persones al mig pagant.

Si es veu que les persones no es canvien de cantó o no funciona l’estratègia, la del centre comptarà fins a 3 i les que ocupen els cantons estaran obligades a canviar-se.

Queixalets. Per. Monstre valencià amb unes dents enormes, en forma de teula o claus com els d’una bèstia. És alta i prima, sempre de dol amb un mocador al cap li tapa mitja cara. Té mans de dits llargueruts i sarmentosos, va descalça i té peus de gallina.

qui és?

Uneix els punts per descobrir-lo

PERSONATGE:

Retallable

Radio-casset. Etn. Aparell que s’utilitzava per escoltar música.

Podies sintonitzar tant les freqüències de la ràdio com posar unes «pastilles» (que deien les iaies) que s’anomenaven cassets on els cantants de l'època gravaven les seves cançons. Avantpassat dels MP3. En aquests aparells també podies gravar sons, veus i cançons pròpies.

Raspall. Joc. Joc tradicional valencià. Es juga tant en trinquet com al carrer, modalitat de pilota valenciana i consisteix en que el pilotari ha de raspar amb la mà el sol per pegar-li a la pilota, la pilota va rodant per terra, per aconseguir un punt s’ha d’aconseguir que la pilota passe la zona de «tanto» que té el rival darrere o tocar el fons del trinquet.

ll spa a R

noranta

Rata Penada. Cult. Conta la llegenda que, en l’època de Jaume I, un profeta àrab augurà que mentre la rata penada de l’amo de la ciutat volara totes les nits, la ciutat es mantindria en poder musulmà. Una nit una rata penada va fer niu a la part alta de la tenda del rei com si volguera coronar-la i augurar la victòria de Jaume I. Una nit, i davant la imminent amenaça enemiga, la rata penada es deixà caure sobre un tambor i va aconseguir avisar al Rei i als seus soldats. Com a reconeixement, Jaume I va fer posar la rata penada en la part més alta de l’escut reial de la ciutat de València.

Recompenses. Fall. Medalleta que ens dona la junta local fallera als qui hem sigut molts anys fallers, si ets 5 anys tens la d'argent i si ets 10 anys la d'or.

Recreatius. Cult. Locals on anaven els joves per a jugar a les maquinetes o videojocs. Aquests locals albergaven les primeres màquines de videojocs conegudes. Aquestes eren el ComeCocos, El Tetris, Straitfighter, entre d’altres. Per una moneda podies jugar una partida. En Carcaixent hi havia dos llocs molt coneguts on els joves d’abans anaven a jugar als video-

Canta

rasarum Allà a l'Etiòpia hi havia un Rasarum Tenia una gran barba li deien barbarum Un dia anà a la guerra jugava al pim pam pum .

Una bala enemiga li feu un patatús I ací acaba la història del pobre Rasarum .

Paco Muñoz

noranta-u

jocs o a les màquines on podien posar cançons per escoltar música, El Jai-Alai i L’Eleval. Actualment ningun d’aquests dos locals està en funcionament i els joves juguen als videojocs cadascun des de sa casa.

Reggaeton. Cult. Estil de música, generalment repetitiu i masclista, de moda en l'actualitat.

Rei en Jaume I. Nom. El conqueridor, va entrar a la ciutat de València el 9 d’octubre de 1238, conquerint les terres als àrabs i atorgant els Furs i les Corts.

Renegó. Cult. Crit que pega un adult quan algun xiquet ha fet alguna cosa mal.

Retallable. Joc Entreteniment infantil consistent en retallar figures de paper amb unes tisores, normalment nines acompanyades de peces de roba que permeten vestir-les i desvestir-les doblant les llengüetes del paper.

noranta-dos

Retor. Nom. Membre de l'església que fa la missa i renega quan juguem a la plaça major

Roda de Sant Miquel. Joc. Joc tradicional de Pasqua en que juguen pares i fills. Tots formem un cercle agafats de la mà, formant un rogle i comencem a girar en la mateixa direcció tots a la vegada que cantem: “Roda de Sant Miquel, tots els àngels van al cel, carregats amb un bagul, que es gire que es gire... (nom d'un dels participants) de cul”. La persona anomenada es gira mirant cap a fora i continua el toc tornant a recitar i dient el nom d'una altra persona que farà el mateix fins que totes miren cap a fora. En eixe moment es recita: "Roda, roda Sant Miquel, tots els àngels van al cel, carregats amb un bagul, que caiguen tots de cul" i totes les persones es deixen caure de cul.

Rondalla. Can. Narració o conte popular breu que ens conten els majors de manera oral per a entretindre'ns.

Rosquetes en ou. Gastr. Dolç tradicional realitzat amb una rosqueta de pa dur banyada amb llet, arrebossada amb ou batut i després fregida. Després li fiquem sucre per damunt. Xe què bones estan!!

Sambori

Sabateta per darrere. Joc. Joc tradicional. Els xiquets/es seuran a terra formant un cercle amb els ulls tapats, i el xiquet/a que està fora amb la sabata, va donant voltes, mentre els altres van cantant una cançó. El xiquet/a en un moment donat, deixarà la sabata darrere d'algú, quan els companys/es acabaran la cançó, obriran els ulls i miraran a veure qui té la sabata darrere.

Aleshores, el xiquet/a que té ara la sabata eixirà corrent per enxampar qui estava per fora del cercle. Si l'agarra, torna a donar voltes per tornar a deixar la sabata, i si no l'agafa i arriba a seure al lloc on havia deixat la sabata, passarà a pagar el xiquet/a a qui li havien deixat la sabata darrere.

Safareig. Etn. Antigament quan les dones anaven a llavar als llavadors del poble, a Carcaixent en teníem uns quants, el lloc de pedra sota el que es llavava la roba s’anomenava safareig. A Carcaixent teníem més d’un llavador, al Barri de La muntanyeta, al barri de Santa Bàrbera, etc. Hui en dia han desaparegut.

Saginer, el. Cult. Personatge imaginari de la cultura tradicional valenciana amb què es feia por als xiquets fent-los creure que

noranta-sis

aquest personatge raptava als xiquets per fer sagí amb el greix que els treia. També conegut com a Tio Cuiro.

Sambori, El. Joc. Joc tradicional a on s'ha de pintar a terra 7 quadres amb números dins, en les que hem de botar dins d'unes caselles numerades i dibuixades a terra. En les caselles simples cal anar a peu coix, en les dobles es deixen els dos peus a terra. Cal llançar la tella al número que corresponga i fer el recorregut sense xafar cap ratlla ni amb el peu ni amb la tella. Llança la primera persona al número 1, fa el recorregut conforme ha sigut pactat; si no fa cap falta, passa al número 2, i així fins que falla.

Ara és la segona persona qui intenta fer el màxim recorregut en el quadre (casella 1,2,3,...).

Així totes les persones fins que de nou li toca a la primera, la qual continuarà des de la casella on havia fallat. Continuen llançant i fent el recorregut tal com ha sigut pactat fins que totes les persones aconsegueixen acabar el quadre.

Santa Marta. Per. La història Santa Marta i la Tarasca, conta com una xiqueta anomenada Marta, en lloc d’espantar-se, parla amb la Tarasca, una mons-

tre que espantava els xiquets, i es fan amigues.

Sopa de lletres. Joc Passatemps en el que s’ha de descobrir un número determinat de paraules unint les lletres que el composen de forma vertical, horitzontal o diagonal, tant en sentit de dreta a esquerra com d’esquerra a dreta i tant de dalt a baix com de baix a dalt.

Suc de taronja. Gastr. Substància que es trau quan escorreguem una taronja. Fruita típica en la Comunitat Valenciana i que es cultiva en gran quantitat al nostre poble.

Suspens. Cult. Qualificació que ens fiquen els/les mestres quan no hem estudiat o treballat prou, i també quan ens té mania.

Busca les paraules amagades a l’estrella

Teatre infantil

Taba. Joc. Consisteix en el llançament d’uns ossos xicotets o tabes com si foren daus. El joc consisteix en endevinar quina cara de la taba quedarà cap a dalt quan es llança damunt de la taula. Els jugadors fan apostes abans de fer el llançament i guanyen el nombre de tabes que han apostat si encerten o el poden perdre.

Tabalet. Cult. Instrument xicotet, que fa molt de soroll i pot provocar mal de cap si estan molt seguit tocant-lo.

Tallers. Fall. Activitats per als xiquets que fan les falles en el mig any faller.

Teatre Infantil. Cult. Representació teatral realitzada per i per a xiquets.

Timbre. Etn. So associat tant a l’entrada com a l’eixida dels centres educatius. Des de fa uns anys es ve substituint a les escoles de Carcaixent per una cançó i no un so repetitiu i estrident similar al d’una campana. Depenent de l'època de l’any en la qual ens trobem la cançó va referenciada en alguna festa que està a prop. Ex. Falles – «Paquito el Xocolatero».

Tobogan. Joc. Als parcs infantils que tenim al poble sempre hi ha una tobogan, consisteix en una rampa de metall molt inclinada per la que llisquem asseguts o gitats, els més atrevits, fins aplegar al final. Per accedir a la part de dalt del tobogan tenim una escala amb molta pendent que cal pujar amb molta cura. Els dies de molta calor si està al sol s’ha d’anar espai perquè ens podem cremar al lliscar per ell.

Tómbola. Cult. Atracció de fira on els jugadors havien de comprar uns papers amb cartes,

cent

nombres, etc i on se sortejaven regals sense parar. A Carcaixent mai falta la tómbola en la fira que ve el mes d’octubre de cada any. El firer anava cantant els nombres guanyadors i la gent que tenia el paper amb eixe nombre reclamava el premi i s’emportava des de peluix fins xicotets electrodomèstics. Els regals de la Tómbola han anat evolucionant amb el pas del temps i les noves tecnologies acaparen la majoria dels regals encara que sempre hi han peluix per als més menuts.

del mateix i de l’edat del xiquet que vaja a resoldre’l.

Trenet. Cult. El tren de Carcaixent anava fins a Dénia, començà a funcionar l’any 1864, però encara no duia màquina de vapor, l’arrossegaven els rossins i les egües riberenques.

Després ja li posaren màquina de vapor i anava cap a la Barraca d’Aigües Vives, costera amunt i el Portitxol que per a pujar la vall li costava molt, d’allí dalt ja es veia la mar.

Torró. Gastr. Dolç típic de Nadal que pot ser dur, amb perill de trencar-se un queixal, o blanet i molt dolcet.

Traca. Fall. Sèrie de trons o petards col·locats al llarg d'una corda que esclaten successivament i en València es disparen per qualsevol esdeveniment que es pree.

Trencaclosques. Cult. Joc que està compost de moltes peces menudes que van encaixant degudament les unes amb les altres per formar una imatge que prèviament ens han donat per poder ajuntar les peces de forma correcta. La mida de les peces i la quantitat va variant depenent de la dificultat

Tres en ratlla. Cult. Joc tradicional en el que necessitem un quadrat amb línees que uneixen els vèrtex entre ells i també els centres de cada costat, formant una figura amb nou punts, tres per cada costat i un al centre. Cada participant disposa de tres pedretes, o telles i cal que alinee fent tres

cent u

en ratlla. La persona que comença fica la primera pedreta en el centre i no podrà mourela, a continuació el segon participant posa la seua pedreta i van alternant-se els dos participants fins a que un d'ells aconseguisca formar tres en ratlla amb les tres seues pedretes.

Juga al tres en ratlla

Trinquet. Joc. És el lloc més utilitzat per jugar a pilota. Es tracta d’un recinte tancat en forma rectangular que te entre 40 i 60 metres de llarg i entre 9 i 11 metres d’ample. Les dos parets més llargues s’anomenen muralles, tenen una altura pareguda a l’ample del recinte.

Una de les dos muralles, conta amb un element anomenat l’escala. Aquesta escala consta de 4 escalons, el primer és més alt que els altres, mesurant un metre aproximadament i un ample entre 2 metres i mig i tres metres. Aquests escalons són utilitzats pel públic per vore la partida.

Tro de bac. Fall. Petard que explota quant el tirem a terra amb força.

Tricicle. Cult. Bicicleta menuda que en lloc de portar una roda davant i una darrera, a la part de darrere en porta dues separades per donar més estabilitat al xiquet mentre aprèn a muntar en la bicicleta convencional de dues rodes. Els tricicles dels menuts no solen portar cadena de dents. Els pedals va units a la roda de davant que és la que fa que es moga el tricicle.

cent dos

Trobades. Esc. Les més conegudes de la zona són les trobades de les escoles en valencià. Es celebren tots els anys al llarg del nostre territori, en cada comarca a un poble diferent. És un lloc d’encontre de les escoles amb línies en valencià on trobem molts tallers didàctics i activitats culturals per a tota la família. A Carcaixent es va fer fa molts anys al parc Navarro Daràs.

Trompa

Trompa, la. Joc. Joguet tradicional que llancem amb una corda i que sols alguns el saben fer rodar. És tracta de fer ballar un tros de fusta cilíndric amb una corda. Es pot fer ballar la trompa a terra o damunt de la mà del jugador.

També es pot jugar a pegar amb la trompa a un altra que estiga ballant al sòl i que rebote damunt per quedar-se-la el jugador que l’ha feta ballar sota l’altra trompa.

Tulicrem, tres colors. Gastr. Berenar típic que menjaven els xiquets de fa més de 40 anys.

Quan els xiquets eixien de l’escola la mare ja tenia preparat l’entrepà amb la tulicrem de 3 colors, el crema, el rosa i el xocolate. La base principal d’aquest menjar era la margarina vegetal i es mesclava amb els tres gustos diferents. La seva comercialització es feia en recipients menuts on estaven els tres colors diferenciats. Els tres gusts eren vainilla, fresa i xocolate.

cent tres

Ulleres

Ulleres. Etn. Instrument òptic per a protegir els ulls del sol.

Imprescindibles els matins de la setmana fallera i sobretot si t'has allargat per la nit.

Ullada. Cult. Moment en que els pares normalment han de vigilar el que fan els fills i els fills aprofiten per fer alguna maldat.

La mare quan torna sempre ha ocorregut alguna cosa i ha d’intervindre per resoldre l’embolic.

Un sol descuit dels pares es suficient per armar un embolic.

cent sis

Uniforme. Esc. A algunes escoles, els xiquets han d’anar vestits amb la mateixa roba tots.

Aquesta vestimenta rep el nom d’uniforme. Antigament quasi tots els col·legis tenien el seu uniforme, avui en dia sols alguns col·legis concertats encara el gasten. Les modes han portat que cada xiquet puga vestir amb la roba que gasta normalment. Molts d’aquests xiquets sols volen aplegar a l’E.S.O. per poder dur vaquers.

la falla Uneix els punts i troba el personatge de

PERSONATGE:

Visita al taller

Vaqueta, pilota de. Joc. Pilota valenciana, formada per 8 triangles de pell de bou cosits entre ells i plena de borra per aconseguir el pes oficial de la modalitat d'adults ( 40/42 gr.

I 42mm.). Es fabriquen de forma artesanal i són molt apreciades. A Carcaixent una família té el secret de com es fan aquestes pilotes.

poder ser reproduïdes als Vídeos (aparell on posaven els videocassets per a reproduir el seu contingut i veure’l al televisor). Aquests anaren evolucionant al llarg del temps segons el sistema que utilitzaven podíem trobar-ne en VHS, BETA, SUPER8, etc.

Vespa solidària o xicotets herois. Vespa personalitzada amb dibuixos elaborats per xiquets i xiquetes per a rifar-la i recaptar fons per a la investigació del projecte “xicotetes herois” contra el càncer infantil, unint a totes les falles de Carcaixent per a col·laborar en esta iniciativa solidària.

Vidriola. Cult. Aparell on els xiquets i les xiquetes guardaven els diners per estalviar-los i poder comprar-se alguna cosa que desitjaven molt. La vidriola podia tindre moltes formes com d’animals, nines, personatges, etc i estava formada per diferents materials, podia ser de fang, de vidre o de metall. Sempre contava amb una obertura dalt que era per on tiraven els diners i sols trencant-la podrien traure’ls.

Video-casset. Etn. Caixa de plàstic que contenia una cinta magnètica on estaven gravades imatges o pel·lícules per a

cent deu

Virus. Tec. Malaltia que et deixa fet pols. També hi ha per a l'ordinador i el mòbil.

Voladors, reis. Cult. A totes les cases on els Reis Mags d’Orient no podien entrar per les portes, els Reis Voladors deixaven els joguets dels xiquets als balcons o als terrats i els xiquets en sentir un fort soroll pujaven a les parts més altes de la casa per veure que els havien dut els reis Voladors. A Carcaixent sempre venien els Reis Voladors.

Volantí. Cult. Volta que es fa amb el cos, ficant les mans o el cap en terra.

Visita al taller de l'artista. Cult.

Tots els anys els càrrecs de la comissió visiten el taller de l'artista faller per tal de vore com va l'evolució de la creació de la falla. Podeu vore fotos d'aquesta visita en el següent QR.

cent onze

Wifi

Walkie-talkie. Etn. Aparell de ràdio portàtil que permet parlar a dues persones a una determinada distància i que ha servit a molts germans per a acordar malifetes en casa sense que s’assabentaren els pares.

Walkman. Joc. Casset o radiocasset xicotet que sols es pot sentir amb auriculars i que portaven tots els joves els anys 80. Quant tenies un ratet per a poder-lo sentir, normalment s’acabaven les piles. No ho reconeixeràs si eres mil·lennista.

Waterpolo. Joc. Esport col·lectiu aquàtic de pilota que tindran que ensenyar-se els menuts si continua així el canvi climàtic per tal de jugar al camp dels Quatre Camins.

Whatsapps Tec. Aplicació de missatges gratuïta amb la que ens escrivim tots. Segons els pares i professors cada dia escrivim pitjor per culpa d'ella.

cent catorze

Wifi. Cult. Senyal d'internet que tots els xiquets busquem per a no gastar dades del mòbil i com no hi ha al casal anem buscant pel barri.

Windsurf. Joc. Esport aquàtic que consisteix en desplaçar-se damunt d’una planxa de vela.

Apropiat per moure's pel poble cada vegada que el Barranc de Barxeta es desborda.

la falla Uneix els punts i troba el personatge de

PERSONATGE:

Xocolatada

Xapes. Cult. Joc tradicional. Consisteix en llançar des d'una ratlla una xapa o tella cap a la paret o una ratlla per vore qui apropa més la seua xapa a la paret. Qui ho aconsegueix guanya la mà. També es pot dibuixar amb guix un circuit per tal de portar la xapa des de la línia d'eixida fins a la d'arribada abans que els companys.

Xaranga. Fall. Conjunt de músics que animen els passacarrers i que els xiquets no aconseguim sentir mai perquè sempre va al final de la comissió i nosaltres anem els primers.

Xeroqui. Fall. Comunitat indígena nord-americana. Classe de masclet que gastem els infantils per embrutar la plaça.

cent dihut

Xicalla. Cult. Molts xiquets. Nosaltres.

Xino. Fall. Petard xicotet que no fa quasi soroll.

Xiuladors. Fall. Persones que xiulen. Coets que fan un soroll paregut a un xiulit. “En la meua classe més d’una vegada ens hem quedat sense pati per culpa dels graciosos xiuladorets”

Xocolatada. Gastr. Festa a on es pren un xocolate calent que es pot prendre sol, o bé mullat amb xurros, ensaïmades o bambes i està molt bo. Una bona tradició valenciana és la “xocolatà” després de la despertà, en la nostra falla es tradicional que el president infantil ens convide a una xocolatada el dia de l’emparellament.

la xata merenguera

La xata merenguera, huit, nou, deu, Com és tan fina, trico, trico, trac, Com és tan fina lairó, lairó, lairó, lairó, lairó.

Es pinta els colorets, huit, nou deu, Amb plastilina, trico, trico, trac, Amb plastilina, lairó, lairó, lairó, lairó, lairó.

Sa mare li cridava, huit, nou, deu, Renta't la cara, trico, trico, trac, Renta't la cara lairó, lairó, lairó, lairó, lairó.

Que ara vindrà Joanet, huit, nou, deu, A festejar-te, trico, trico, trac A festejar-te lairó, lairó, lairó, lairó, lairó.

Joanet ja ha vingut, huit, nou, deu I m'ha fet un bes, trico, trico, trac M'ha fet un bes, lairó, lairó, lairó, lairó, lairó

I m'ha deixat la cara, huit, nou, deu Com una ensaïmada, trico, trico, trac Com una ensaïmada, lairó, lairó, lairó, lairó, lairó.

L'Alcalde d'este poble, huit, nou, deu, Té un burra, trico, trico, trac Té una burra, lairó, lairó, lairó, lairó, lairó

Que menja les garrofes, huit, nou, deu Amb coca fina, trico, trico, trac Amb coca fina, lairó, lairó, tomaca i pimentó.

Cançó pupular

cent dènou

Xocolate. Gastr. Beguda espessa de color marró, feta amb cacau i sucre, cuita amb aigua o llet, que fa les delícies de menuts i majors. Discoteca: Un dels llocs d’oci nocturn més conegut en la “Ruta del bacalao” als anys 80-90’

Xurro va!. Joc. Xurro va…!!!, Joc tradicional que es jugava al carrer o al pati de l'escola. Per a jugar es formaven dos equips.

L'equip que pagava es col·locava es col·locaven baix, i les seues esquenes tenien que suportar el pes dels participants de l’altre equip. Una persona de l'equip que pagava es ficava d’esquena

cent vint

a la paret i amb el cos farà de coixí dels companys. Agafats cap al coixí es disposen els jugadors amb el cap entre les cames del jugador de davant, aquestes formen el «burro».

L’altre grup ha de botar per pegar un bot i pujar al «burro» el més lluny possible i el més prop del coixí per a que tot l’equip puga pujar sense caure. Una vegada dalt un de l’equip recita: «xurro, mitja mànega o mangotero», i l’equip que està davall ha d’esbrinar qui dels de dalt està recitant-ho. Si ho endevinen els papers s'intercanvien i cada equip li toca la feina de l’altre.

Zzzzzz...

Zapping. Cult. Esport sedentari que consisteix en no tindre necessitat d’alçar-se del sofà per tal de canviar el canal de la televisió. Aneu amb compte que hi ha algun membre de la xicalla al que li s'apega el comandament a distància a la mà. Hi ha gent que és capaç d’estar mirant diversos programes simultàniament i assabentar-se de tot!

Zero. Cult Nombre que no té valor si es troba a l’esquerra, en canvi si es troba a la dreta serveix com a posició. Aquest terme també el podem trobar en el butlletí de notes d’alguns del meus companys. Actualment de moda en molts refrescs, com en els de cola.

Zig-zag. Fall. Forma molt estranya de caminar seguint una línea sinuosa i no massa convenient quan es desfila a l’ofrena.

cent vint-i-quatre

Zodíac. Cult. Banda de l’esfera celeste que es divideix en dotze parts i conforma els signes. I tu, quin signe eres?

Zombi. Cult. Persona que ha tornat a la vida després de mort per un acte de bruixeria. Personatges principals d’un dels videoclips més famosos de la història de la música “Thriller” de Michael Jackson. Qui no ha ballat fent el zombi en més d’una ocasió?. Disfressa molt típica de festes com Halloween: Fallera zombi, animadora zombi, infermera zombi, etc… Després d’una nit mogudeta, hi ha més d’algun falleret/fallereta que venen “Zombis” a les despertades.

Zoo: Nat. Espai ajardinat on viuen animals salvatges o exòtics en captivitat. Destí obligatori en alguna de les excursions escolars.

Zzzzz: Cult. Expressió involuntària quan et gites a dormir el dia 20 de març després de la Cremà o en qualsevol acte nocturn.

ConĂŠixes a aquestes criatures?

Encercla el teu signe del zodĂ­ac

cent vint-i-cinc

cent vint-i-sis

COMISSIรณ INFANTIL

ACOSTA SABATER, NACHO - ALBELDA ALCARAZ, DIEGO - ALBELDA ALCARAZ, LUCIA - ALBELDA TORRES, VEGA - ALBERO PERPIÑA, LAURA ALVES PENADES, CRISTINA - BELDA FERRER, ADRIANA - BIFANTE MORANT, CANDELA - CALATAYUD CANET, JOANA - CASASUS PEREZ, ELENA - CASASUS PEREZ, ENRIC - CASTELLO AGULLó, MAXIM CASTELLO AGULLó, VEGA - CASTELLO ESTRADA, DAVID - CASTELLO ESTRADA, FERRAN - CEREZUELA BARQUE, ELENA - CLAVIER GINER, CARLES - CLAVIER GINER, MARC - COLOMINA DAROCA, BRUNO COLOMINA DAROCA, QUIQUE - CUMPLIDO FERRAGUD, CLARA CUMPLIDO FERRAGUD, JORDI - DAROCA ALBEROLA, LEYRE - DAROCA ALBEROLA, NOA - DOMINGUEZ OROVAL, ANGELA - FERRANDO MARIN, GABRIEL - GIMENO PONS, ANDREU - GIMENO PONS, CARLES - GINER REVERT, HUGO - GINER REVERT, LUCAS - GOMEZ ROSELL, OSCAR GRANDE CATALÁN, ANDREA - GUARNER SOLA, CARLOTA - GUARNER SOLA, FABIAN - HERNANDEZ, SARAYMA - LLEDó ANDRÉS, LUCIA LLINARES BORRÁS, LEO - LLORENS RAMÍREZ, OSCAR - LLORENS RAMÍREZ, PAULA - LOZANO POQUET, JORDI - MARTÍNEZ ANDRÉS, ALEX - MARTINEZ COGOLLOS, MATEO - MARTINEZ COGOLLOS, TOMAS OLIVER PENADES, CLARA - OLIVER PENADES, ISABEL - PEÑALVA MARIN, JOAQUINA - PEÑALVA VARGAS, CLAUDIA - PEÑALVA VARGAS, JEROME - PEREZ SASTRE, GUILLEM - PERPIÑA BRINES, VICTORIA PERPIÑA SALOM, GRETA - PLA LLOPIS, ALEJANDRA - PLA LLOPIS, VALERIA - PLA RUBIO, ISABEL - PONS ALBELDA, AIGÜES VIVES - PONS ALBELDA, GUILLEM - RAMOS CATALÁN, ARANTXA - ROIG FERRI, ANDREU - ROIG FERRI, PAULA - SANTAMARIA MARIN, ERICA - SANZ ALBEROLA, NOA - SANZ ALBEROLA, VEGA - SOLER SANCHIS, ANDREA SUÑER GóMEZ, ANA - TORTOSA CABANES, MARTINA - TORTOSA PENADÉS, EMMA - VALERO MOMPARLER, NEREA - VALLÉS PUERTOS, RAFAEL - VAYA GINER, PAU - YUSTE TORMOS, JOEL - YUSTE TORMOS, OSCAR - ZABALA CABALLERO, PAULA RECOMPENSES:

Distintiu d’Or: ROIG FERRI, ANDREU - YUSTE TORMO, OSCAR

Distintiu d’Argent: ALBELDA ALCARAZ, DIEGO - ALBELDA ALCARAZ, LUCIA - CALATAYUD CANET, JOANA - CASTELLO ESTRADA, DAVID CLAVIER GINER, MARC - COLOMINA DAROCA, QUIQUE - DAROCA ALBEROLA, NOA - LLINARES BORRAS, LEO - LLORENS RAMIREZ, OSCAR LLORENS RAMIREZ, PAULA - LOZANO POQUET, JORDI - PEÑALVA VARGAS, CLAUDIA - PEÑALVA VARGAS, JEROME - SOLER SANCHIS, ANDREA - SANZ ALBEROLA, VEGA