50 anys de falla, 50 anys de plaça

Edita:

Associació Cultural Falla Plaça Major de Carcaixent

Equip coordinació:

Marian Murillo Hernandez

Elena Penadés Giner

Laura Penadés Giner

Roberto Roig Pelufo

Correcció lingüística:

Silvia Pérez Sanjuan

Maquetació:

Cristina Ferrer Fogués

Maquetació publicitats:

Vicent Peralt Sampedro

Imatges: Comissió Falla Plaça Major, Arxiu Municipal Ajuntament de Carcaixent, Turisme Ajuntament de Carcaixent, Carcaixent antiga, Manuel Camacho, Jordi Carrillo, Ricardo Carrillo, José Juan Olaso, Rafa Canet, Bernardo Darás, José Vte Sanjuán, Vicente Benavent Mompó, Vicente Pla Pla, Paisajes españoles, aportacions varies.

Portada:

Roberto Roig

Cristina Ferrer

Impressió: setisetimpressors la Pobla Llarga

Dipòsit legal: V-647-2017

Tirada impresa: 400 exemplars

Col laboradors: Angeles Albelda, Guillermo Albero, Angeles Alberola, Jaume Bifante, Dani Cumplido, Juan Fernández, Eva Ferri, Mª José Martí, Daniel Perpiña, Jorge Perpiñá, Maite Perpiñá, Natxo Orts, Presidents falla Plaça Major.

Difusió electronica:

Concursos:

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per la promoció de l'ús del valencià de l'any 2023

Este llibre ha participat en diferents convocatòries que s'inclouen en els premis de les lletres falleres.

www.lletresfalleres.com

La Falla Plaça Major no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els articles publicats, ni les comparteix necessàriament

Queda totalment prohibida l’utilització de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita del editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència

@falla la major de carcaixent Falla Plaça major de carcaixent

PRIMERA DÈCADA

HISTORIA DE LA PLAÇA MAJOR

Memòria prèvia de la falla

1972 Inici de la falla

1973 La plantà d'abans i d'ara

1974 Quota o loteria?

1975 L’arreplegà: la voluntat per a la falla

1976 El trage de fallera

SEGONA DÈCADA

CARRERS ALS VOLTANT DE LA PLAÇA

1982 Jupetí

1983 Faller amb fallera

1984 Fallers d’honor

1985 La femenina

1986 Canvi d’emplaçament de la falla

TERCERA DÈCADA

PALAU DEL MARQUÉS DE MONTORTAL

1992 La banda fantasma

1993 Grups de la falla

1994 Gastronomia fallera

1995 Himne de la falla

1996 25 Aniversari

QUARTA DÈCADA

L’ESGLÉSIA

2002 Menudes falles

2003 Dia de la Dona de la Major

2004 Criticar per criticar

2005 Evolució de les presentacions falleres

2006 Ninots indultats

QUINTA DÈCADA

VIDA SOCIAL A LA PLAÇA

2012 Despertà

2013 Excursions

2014 Presentacions infantils

2015 La comissió infantil

2016 La demanà

2017 Escenografia a les presentacions

2018 Llibrets de falla

1977 Germanor fins el més enllà: Na Jordana

1978 Canvi de casal

1979 Banderí presentació 79

1980 Canvi de nom de la falla

1981 10 Aniversari

1987 Les carrosses i la cavalcada del ninot

1988 Ball de la femenina

1989 Insignia d’or de la comissió

1990 Espais de presentacions falleres

1991 Grup de danses

1997 Indumentària fallera

1998 Reunions separades

1999 Triplets

2000 Passacarrers

2001 Grans falles de grans artistes

2007 Mantenidors

2008 Dolçaines i tabals a la major

2009 Campionats de futbol

2010 Fira Modernista

2011 La música a les presentacions

2019 Les paelles

2020/22 Per unes falles endèmiques

2023 Càrrecs, esboços i explicació de les falles, recompenses, comissió, presentacions

50 aniversari

ANNEXES

SALUDA DEL PRESIDENT

Enguany estem de celebració, cinquanta anys de tradicions, de cultura, de treball en equip, de festa, de presentacions, de sentiments, és a dir, 50 anys de falla

Han passat cinquanta anys d'ençà que un grup d'il lusionats veïns de Carcaixent, plantaren a la plaça on pren el nom la nostra estimada comissió, aquell picamà de l'artista Calabuig l'any 1972. Uns fallers que la seua intenció era ser un referent per al poble i per a les falles de Carcaixent

Per a nosaltres, les dones, els homes, xiquets i xiquetes que integrem "La Major" és tot un orgull que l'objectiu s'haja fet realitat. Una comissió que dona el màxim amb tot allò que fa, orgullós de les seues presentacions, llibrets, teatre i les seues falles.

Tots hem gaudit de bons moments junts, ens hem il lusionat, ballat, abraçat, plorat ... Però el més important, hem passat la tradició de pares a fills. Els hem vist créixer i gaudir de veure'ls fer-se majors.

Antics fallers, amics i amigues, col·laboradors, artistes, és un orgull per a nosaltres que formareu i que continueu formant part de la nostra història.

Tanmateix, voldria aprofitar per a agrair a totes les comissions que han acompanyat a la Falla Plaça Major al llarg d'aquests cinquanta anys. Gràcies a elles mai hem baixat els braços, continuant treballant amb germanor, rivalitat, il·lusió Però sempre buscant el mateix objectiu: gaudir de la nostra festa, la festa de les falles.

Cinquanta anys per a certes coses pot ser poc de temps Per a una falla és tota una vida En tot aquest temps hem travessat moments complicats, durant els quals a les dificultats del dia a dia, s'han sumat èpoques de crisi generalitzades que han afectat a tot el col·lectiu faller. En el nostre cas malgrat els obstacles, sempre hem aconseguit tirar endavant tots junts.

Destacar el caràcter familiar d'aquesta comissió, on cada any naixen i creixen generacions de fallers i falleres que en un futur donaran pas a moltes més. Aquest fet té la seua part trista, ja que significa deixar persones molt volgudes que hi formaren part fins al final dels seus dies i que han deixat un record inesborrable

I si parlem d'història d'una falla, hem de mencionar allò que li dona sentit, les seues falles. On la nostra comissió sap treballar la sàtira i crítica de la societat en què vivim, al voltant de la qual gira la festa fallera i que són el resultat de l'esforç dut a terme durant tot l'any. És per això que la nostra comissió sempre ha tractat d'escollir bons artistes i de plantar falles de qualitat com queda reflectit en els premis aconseguits.

Tenim al davant un futur ple de reptes que tractarem de superar amb la mateixa energia del primer dia, però amb l'experiència que dona mig segle d'existència. Eixe esperit és el que ens permetrà continuar creixent amb la il·lusió intacta i ens farà encara més grans.

Per concloure, mostrar el meu agraïment a l'esforç i dedicació de totes les persones que han format part de la nostra falla, tant les que hui estan en actiu, com les que per diferents motius, ja no pertanyen a la comissió. Sense ser conscients, el seu treball ha contribuït en major mesura a què aquesta siga una comissió amb: 50 anys de falla i 50 anys de Plaça.

Jaume Bifante Marcos President

Tot començà a finals de març de 1971, una nit al Bar Vicente, on anava a fer-se una reunió per fundar una nova falla. Arribada la següent setmana fallera gaudirem com mai del comboi al casal del carrer Sant Cristòfol amb la gent de la comissió i de tots els actes que es programaren aquell any. En cremar la falla, un alé ens espentava a iniciar un nou exercici i es renovava la il·lusió per fer més i millor totes les coses que envoltaven l’activitat fallera.

I així, passaren els anys Vingué la transició, el canvi de casal, la democràcia, “la pantanada”, l’exili a plantar al carrer del nou ambulatori, l’alegria de tornar a la plaça, el nou mil·lenni, haver de tornar a deixar el nostre emplaçament i conviure durant la setmana fallera en una carpa a la vora del centre comercial, tornar a omplir de festa la plaça, les citacions i els grups de whatsapp, la pandèmia, que no va aconseguir silenciar-nos totalment, ... i ací estem.

Cada època ens ha portat coses que omplien les nostres vides. Recorde quan el faller havia de passar per casa de la fallera per acompanyar-la fins al casal, les arreplegades amb els cabassos per tot el poble, anar a Santa Bàrbara a pels bunyols per portar-los a l'asil, arribar al santuari del rajolar per veure que ens plantava eixe any Calleja, aquelles vesprades al casal cosint teles per a la presentació, les llargues nits d’assajos, que risses!, el dia que entraves al lloc per començar a fer la presentació, les partides de futbolí al costat del piano-bar de la plaça, les mascletades de la falla el migdia de Sant Josep, les reunions a les quatre del matí el divendres nit abans de la presentació, eixes caretes de fascinació dels infantils quan arriben les primeres peces de la falleta a la plaça, els partits de futbol i les diades de germanor fallera, les eternes nits de plantà amb eixe putxero que ressuscita a un mort, el guarda a la porta del casal controlant l'aforament, els viatges a València per veure falles, eixes interminables sessions per fer el llibret, els passacarrers dels matins, la noteta a la butxaca del president que nomena als càrrecs del pròxim exercici al dinar del dia 19, el jupetí que es feren els hòmens de la comissió, la unificació de les reunions on ja podien vindre i opinar les dones, eixos fallers d’honor preparant truites de creïlla, el goig de la gent en la nit del ball de fi d’exercici ... tantes i tantes coses, que no pararíem d’enumerar

Durant tot eixe temps, malauradament, hem deixat algunes persones al camí. Persones que sempre estaran al nostre record i que hui estan més presents que mai, guiant-nos per continuar fent falla. Hem tingut l’alegria d’omplir el casal amb el somriure i la vitalitat de les noves generacions de falleres i fallers que ens empenten a continuar. Hem arreplegat a algun nouvingut que abans no ens tenia afinitat, i que ara, s’ha sentit identificat amb la nostra manera de ser i ha volgut compartir el camí amb nosaltres.

Alegries, plors, cabassos, somriures, mirades creuades de goig i orgull. Tot açò, en 50 anys, han viscut els membres d’aquesta falla des d’aquell dia de 1971 que, amb por i incertesa, es va decidir crear una nova comissió; fallers i falleres, cadascú amb la seua personalitat, la seua forma de ser... però que han decidit que un trosset de cadascú confluïsca i s’involucre en la festa fallera, a la manera de fer falla, com ho fa la Falla Plaça Major.

En aquest llibret conjuguem la història de la nostra comissió amb la història de la plaça que ens acull cada mes de març Una plaça que ens ha vist nàixer, créixer, allunyar-nos per raons alienes a nosaltres, i ens ha tornat a acollir Una plaça, que engalanem i gaudim d'ella cada any quan la primavera s ' apropa. Una plaça que té història pròpia però, de la què nosaltres, hi formem part.

Enguany hem recopilat tota la història d'aquesta comissió, monuments que hem plantat, falleres majors que ens han representant, presentacions, els diferents actes, així com anècdotes, curiositats passades de moda o esdeveniments que han transcorregut al llarg d'aquests anys En total, un article per any contant tota la nostra història.

Història, cultura i idiosincràsia d'una comissió que quedaran plasmats en els nostres monuments al mes de març La falla infantil ens il·lustra amb totes les activitats que realitzem com a associació al llarg de tot l'any: la presentació, el concurs de play-back, dibuixar per al llibret, fer excursions, la visita al taller de l'artista, excursions, l'ofrena o la despertà, són algunes de les escenes que podrem gaudir enguany.

La falla gran narra la nostra història des del naixement fins a l'actualitat. Representada per un xiquet a qui porten a batejar, els pares el miren amb ten-

dresa, els padrins l'han d'ensenyar i els escolanets l'ajudaran. El xiquet es fa major enguany, compleix cinquanta anys, i la seua història veurà plasmar en cadascuna de les escenes inferiors, una escena per dècada de les cinc viscudes com a falla

La nostra plaça ha sigut testimoni de la nostra història i, per tant, és molt important per a nosaltres, així doncs, hem volgut contar la seua història a través de cinc articles que descriuen la seua evolució, els carrers que l’envolten, els edificis més importants i el seu ús social.

50 anys després, continuem amb la mateixa il·lusió renovada. Festes hi ha moltes, però com les falles cap Les falles conjuguen uns valors de tradició i cultura arrelada a la festa, que ens han servit per a ser reconeguts com a patrimoni immaterial de la humanitat. Que no siga açò una càrrega afegida, però sí que ens faça no perdre el punt de mira d’on venim, per a garantir-nos on anem.

Fent-nos ressò de les paraules d’un amic faller, menut d’estatura i gran d’ànima, vos dic:

• quan ningú crega amb vosaltres..., continueu

• quan estigueu curts d’esperança , continueu

• quan no trobeu raons per a continuar..., recordeu perquè va començar tot

Com va dir Joan Fuster en un dels seus aforismes:

“Res no uneix tant com una bestiesa compartida”

Vos animem a que continueu molts anys estimant i fent que eixa particular bestiesa que és la nostra falla, forme part del vostre cor i de la vostra manera d e v i u re , a i x ò g a r a n t i r à e l f u t u r i l a i d e n t i t a t d’aquesta comissió per molts anys.

PRIMERADÈCADA

HISTÒRIA DE LA PLAÇA MAJOR

La Plaça Major, nomenada al llarg dels anys com Plaza Mayor, de la Constitución, de la Iglesia, de la República, del Caudillo... per tornar als seus orígens i tornar-se a anomenar Plaça Major, tal com està documentat des del segle XVI, encara que... cal dir, que aquest nom encara ve de temps anteriors.

Però més enllà del nom, el que dona caràcter a aquest emplaçament emblemàtic del nostre poble, és el seu paper com a testimoni, un testimoni de primera mà dels esdeveniments més importants que han fet de Carcaixent el poble que és avui.

Tor nant al tema del nom, és curiós com, en funció de les circumstàncies socials i polítiques, siga tan fàcil desposseir del seu nom, de la seua identitat, a un lloc tan important

Després del seu nom original, o almenys al que es coneix com a primer nom, Plaza Mayor, el nom de Plaza de la Constitución li és definit per la constitució coneguda popular ment per "La Pepa", aprovada el 19 de març de 1812 per les Corts de Cadis i, encara que aquesta constitució va regir Espanya durant pocs anys, aquest nom va estar vigent fins a l’any 1931 quan va ser substituït pel de Plaza de la República Caldria afegir que en aquesta etapa i durant un curt període de temps, també va ser anomenada Plaza de la Iglesia (1867)

Però el seu valor afegit és el seu paper com a testimoni d’excepció que ha tingut al llarg de la història l’emblemàtic emplaçament on conflueixen els carrers de Sant Roc, Julià Ribera, l’Obra, Marquesa de Montortal, Comandant Her nàndez i del Santíssim

Va ser testimoni l’any 1434 de la concessió de la llicanda per part del Vicari General Francesc Sabater als prohoms i habitadors del lloc de Carcaixent, perquè pogueren bastir una església al poble, amb la seua campana i un altar, per a poder celebrar misses església que des de llavors es trobaria sota l’advocació de l’Assumpció de la Mare de Déu

Molts anys després, en desencadenar-se els tràgics esdeveniments de l’any 1936, els dies 13 i 14 de maig, també serà testimoni mut i aterrit, la per aquell moment Plaza de la República, de com li pegaren foc a la mateixa església que amb tanta il lusió es va construir segles enrere així també com de la seua posterior restauració passat l’any 1939.

Però fou uns anys abans, en la crònica del setmanari de La Ribera del 18 d’abril de 1931 on es descriu com des del balcó central de l’Ajuntament es desplegà la bandera de la República, proclamant així el nou règim i com fou una de les primeres mesures de la constituïda

"Junta Municipal Republicana", canviar el nom de Plaza de la Constitución, pel de Plaza de la República.

Així i tot, 5 anys després i sota el colp d’estat encapçalat pel general Franco la constitució republicana desapareix i fou substituïda per les anomenades "Leyes Fundamentales del Estado" i és l’11 d’octubre de 1939, després de 3 anys de cruel guerra civil, quan fou inaugurat a la plaça, el panell ceràmic amb el rètol "Plaza del Caudillo", nom vigent fins a l’any 1979 en què tornaria a anomenar-se fins a l’actualitat, Plaça Major.

Així i tot, la nostra plaça no sols ha sigut testimoni d’actes polítics, sinó que també ha sigut punt d’encontre d’actes socials: mercats, mercadets de Nadal, bodes, batejos i soterrars, uns actes més alegres que altres però tots importants.

Fins i tot en més d’una ocasió s’ha vist arrossegada per la força implacable de l’aigua a causa de riuades i de la nefasta pantanada de Tous, que tant de mal va causar al nostre poble

I sense abandonar el tema de l’aigua, però aquesta vegada des d’un punt de vista més que positiu, també ha gaudit la nostra plaça de l’arribada de l’aigua potable des de la Font de la parra al poble Primer, de la Font de la Parra al dipòsit del Carrer Sant Antoni i més tard des d’allí fins a l’emblemàtica Font de la Plaça; sí, eixa font que ha sigut més nòmada que altra cosa, va ser la primera a rebre l’aigua potable al centre del poble i ser punt d’encontre dels carcaixentins; eixa font que ha anat i tor nat d’un lloc a un altre, de la Plaça Major a la del Mercat i tor nada a la Plaça Major fins que ara descansa tranquil la a l’Hort de Carreres

També ha vist enarborar i enderrocar el monument als "Caiguts per la Patria" i, sobretot, ha patit multitud de remodelacions estructurals, unes més encertades que altres, fins a lluir com la vegem hui en dia.

D’això i d’algunes anècdotes en farem referència a continuació per veure com han esdevingut eixos canvis i com han afectat la for ma de conviure amb la falla i amb el poble.

La plaça naix arran del canvi d’ubicació de l’accés principal de l’església allà pel segle XVI quan es fan les obres d’ampliació del temple amb el creuer. Se situa la nova portada en el mur lateral est per accedir a la parròquia i es genera un espai entre eixe mur i el pas del Camí Reial que dona lloc a l’espai urbà de la Plaça Major.

Les imatges més antigues de la Plaça ens mostren un espai pavimentat en tota la superfície Presenta un encintat paral·lel a les façanes pels quatre costats, que delimita un paviment típic de la zona fet amb morter i grava de riu llavada que es queda enmig de quadrícules de rajola de fang La resta de l’espai, disposa d’un paviment més homogeni, semblant a les llambordes, que portaria l’espai de vianants fins a les façanes que envolten la plaça, d’una manera que servira també per a pas de carretes, deixant més exempt i d’ús vianant l’espai central. Cal recalcar que l’alineació d’edificis situada en la seua façana nord, presenta una vorera vianant encintada de distint material. Apareix un rebaix de l’encintat a la zona del Camí Reial, per tal de marcar com a zona prioritària del pas de carretes fins a l’espai de l’accés nord de l’església, i servir de pas i comunicació cap al carrer Pintor Sorolla i Carrer Santíssim. Enmig se situa la font que distribueix l’aigua potable al municipi En eixe moment els edificis que envolten la placa tenen tipologies tradicionals i no li representen cap condicionant urbanístic.

Posterior ment, aquesta quadrícula central es veurà modificada mitjançant la plantació d’una alineació d ’ a r b r a t a l s e u p e r í m e t re q u e m a rc a r i a u n e s p a i d’ombra per a l’ús de la plaça, sobretot quan s ’ empra com mercat Sembla que no va ser rebut de bon gust i posterior ment en imatges de processons dels anys cinquanta es veu com es va tallant l’arbrat i es deixa sols l’alineació més pròxima a la façana de l’església, talant les altres tres alineacions que encintaven el perímetre En eixos moments ja no es feia allí el mercat i pot ser les per manències a l’espai urbà eren de més curta durada

En eixos moments la plaça sofreix un gran canvi i el règim polític de l’època, davant l’urbanisme que es

dedica a no preservar el patrimoni existent i a enderrocar edificis per crear edificis nous de gran volumetria davant del boom demogràfic i econòmic tot seguint les línies de progrés de la indústria i dels mitjans de transport, promou una plaça encintada perimetralment per una via de circulació que diferencia l’espai d’ús del ciutadà de l’espai del vehicle Trasllada la font a la plaça del Mercat, situa el monument de tipus monolític en honor als Caiguts per la Pàtria, modifica el paviment per un altre més actual i disposa quatre grans fanals en els quatre cantons de la zona de vianants Tot un desficaci que la bateja amb el mal nom de «l’anda» per part dels ciutadans de Carcaixent

per a eliminar el monument als caiguts. Es torna al concepte de zona de vianants amb un tractament de paviment més rústic i natural i un encintat amb mabre del perímetre que recorda a la plaça originària Però són èpoques distintes i amb necessitats diferents. Els projectistes plantegen l’encintat perimetral amb l’arbrat i una zona central més a l’interior de la plaça, per tal de disposar d’un espai segur per a l’activitat social. Uns murs de formigó i un espai a cota més baixa, on es disposaria la font que recuperaria el seu emplaçament inicial, serviria de barrera visual i acústica de la zona vianant amb l’espai de trànsit rodat, que cada vegada anava més en augment en la via principal de comunicació del poble que se situa als peus de la plaça Per disposar d’un espai d’esbarjo s ’edifica un bar-quiosc amb una forma peculiar seguint les directrius de les arquitectures contemporànies de l’època Prompte agafaria el malnom de «el piano» per la seua similitud amb aquest instrument.

Arriba posteriorment el període del primer govern demòcrata, i per tal de trencar en l’època anterior, la plaça torna a transformar-se Al mateix temps que es planteja la reforma de la plaça, també es planteja la reforma de l’aspecte exterior de la façana de la parròquia. S’elimina el revestiment del mur lateral i els coronaments postissos dels murs que amagaven les cobertes de les seues capelles laterals per traure a la llum els contraforts que conformen la seua volta gòtica original. Es tracta de donar una imatge de la realitat constructiva de l’edifici i d’eliminar les reformes posteriors que provoquen una imatge de fals procediment constructiu. S’aprofita

Quatre anys després pareix que algú pensava que la falla podria danyar el paviment i ens envia a l’exili durant sis anys.

Per sort les falles de 1992 ja les gaudírem al nostre lloc. Canvi de legislatura i nova refor ma de la plaça. L’any 1993 es decideix fer una intervenció puntual per tal de vitalitzar l’espai «El piano» era un element sense ús i els murs de formigó centrals que delimitaven l’espai s’havien convertit en un element insalubre que es feia servir per coses poc higièniques Es decideix enderrocar els murs a una cota inferior, per tal que ningú ho fera servir d’amagatall, s ’enderroca el bar i es planteja una jardinera amb plantació d’arbre significatiu i monumental al lloc reproduint el perímetre de l’element arquitectònic. Se substitueix l’arbrat situat als peus de la plaça per palmeres per tal de dotar a la plaça d’una massa verda de major rellevància Aquesta intervenció no va ser impediment perquè es continuara portant a ter me nostra activitat fallera. Sols comentar que per tal de poder estacionar vehicles oficials prop de l’ajuntament es retallà una part del paviment que al mateix temps dificultava l’emplaçament de la falleta infantil

Estiguérem tranquils fins a l’any 2006, però com ve sent costum al canvi de seient municipal, tor na volerse imposar la seua marca a la plaça i l’exercici 2007 haguérem de tor nar a canviar d’emplaçament. Eren èpoques de grans projectes urbanístics i es va voler fer una intervenció en la plaça i els seus voltants que va durar més del que teníem previst. No tor nàrem fins a l’any 2010. Aquella intervenció va dotar la plaça d’un espai més alliberat, on tot es plantejava al mateix nivell La demanda judicial interposada per la comunitat de propietaris del garatge subterrani de l’edifici situat

a l’interior de la plaça, va fer que els projectistes tingueren un gran condicionant a l’hora de dissenyar els espais i es va plantejar una alineació de mobiliari urbà i d’arbrat com a barrera de separació de l’accés a l’esmentat garatge i la resta de la plaça. No es va voler fer cap distinció de paviment per tal de garantir un millor manteniment amb els usos als quals es destinava cada zona (pas de vehicles, espai per plantar la falla...). Durant les obres es va substituir la plantació projectada de palmeres per un arbrat de menors dimensions davant les queixes veïnals rebudes S’argumentava que es perdia visibilitat en l’acte de la descoberta i es van substituir les palmeres per arbrat de menut tall plantat en jardineres de mobiliari urbà Es va dotar d’il luminació en el paviment de la zona pròxima al mur de la façana de l’església per tal de potenciar la seua monumentalitat Es van urbanitzar també els voltants amb zones de vianants i dotant de major projecció l’espai que ocuparia l’antiga plaça del poble (espai que recau a l’arxiu parroquial i a la sagristia) abans d’originar-se la nostra Plaça Major

I eixa és la que tenim a hores d’ara, esperem que els futurs canvis siguen per a millor i que no capgiren massa els nostres plans de plantar allí la falla.

Memòria prèvia de la falla

No ens ha estat possible recollir dades per a fer-ne una memòria completa, però sí que e en la hui nomenada plaça major, és va plantar una falla a Carcaixent història ha tingut molts començ comissions falleres. Començarem posseïm a la memòria que són les s

1946

La documentació diu que no hi existien comissions falleres en aquell moment. Però sí que es plantaren falles aquells anys a la plaça per part del gremi de fusters del municipi que volgueren preparar els festejos per a fer-li honor al seu patró Dos anys després, per part de l'agrupació “La Falla”, un grup d’amics i veïns entusiastes s’iniciaren en l’aventura i a l’any següent ja formaren una directiva

Aquest any fou president de la comissió N'Enric Jordà i Ballester, la falla fou construïda pel degà dels artistes fallers carcaixentins, N'Antoni Lacasa, i es proclamà Bellesa fallera a la senyoreta Irene Oliver La falla representava l’antiga font del xiquet que hi havia a la plaça i davant uns ninots de músics i futbolistes representaven «l’enterro de la breva»

Segueix la mateixa comissió presidida pel mateix N'Enric Jordà i construïda la falla per l’artista N'Antoni Lacasa Fou Bellesa fallera la senyoreta Amèlia Peiró i Martí Aquest any la falla parlava dels abusos dels negociants en els articles alimentaris amb el lema «Las cuarenta y perder o Aros son triunfos» Per coses que no venen al cas es va dissoldre la comissió i la plaça del Cabdill va restar una bona estona d'anys sense falla.

1967

La plaça del Cabdill torna a tindre falla. Naix una jove comissió presidida per N'Alfred Ribes i Revert. El monument el va realitzar la comissió sent fallera major la senyoreta María Benavent i Calatayud.

1968

Segueix la comissió sota la presidència de N'Alfred Ribes, sent l’artista faller N'Antoni Lacasa i fallera major la senyoreta Enriqueta Cortell i Torres El lema de la falla d'aquest any fou "Desarrollo y desbarajuste"

1969

Continua endavant la comissió, però canvia el president que és, en aquest any, En Vicent Oliver i Candel. Realitzà la falla En Vicent Pastor i fou fallera major la senyoreta Emilieta Ortís Castillo Novament, la plaça del Cabdill, queda sense falla Passen dos anys.

Es for ma altra comissió i...

1972

L'any 1972 va ser el primer exercici faller d'aquesta nova etapa de la nostra falla, després de dos anys que no es plantava falla a la plaça De la primera reunió celebrada al Bar Vicente naixeria una junta directiva presidida per En Pasqual Noguera i Talens

La falla d'aquest any titulada "PAS A LA INDÚSTRIA" representava l'antiga font que hi havia a la Plaça Major damunt de la qual, en el lloc que ocupa el "fugitiu" xiquet, un gran morter i un picamà que està picant els tarongers arrancats d'aquells camps que no rendien. Del suc que s ' escorre estaven forjant-se novelles indústries que el poble rebrà amb safata d'argent

Aquell primer any no es plantà falla infantil

La presentació de 1971 es va realitzar al Parador "El tro" per la Comissió, construint un grandiós palmito o ventall fet d'encaixos i sedes que en situació d'obert tancava tot l'escenari. Al moment oportú el ventall es va tancar, deixant veure en el meravellós quadre de lluminositat i color a les falleres majors i llurs corts d'honor Finalitzat l'acte el ventall va tornar a obrir-se per tancar l'escenari. Actuaren de presentadors Amàlia Mollar de Borràs i Joan Armengol i va estar de mantenidor de l'acte el llorejat poeta local En Josep Arminyana.

Joan-Josep Noguera Tudela

PRESIDENT Pasqual Noguera Talens

FALLERA MAJOR

Mª Antonia Monrós Sotorres

PRESIDENT INFANTIL

FALLERA MAJOR INFANTIL

Julia Noguera Escandell

PRESIDENT D’HONOR Julià

Lucas Lorente

PADRINA

Mª Teresa Ahulló Calatayud

LEMA: Pas a la indústria

ARTISTA: Ramón Calabuig i Soler

ALTR ES CÀRR ECS

Regina del foc

Rosa Llorens Reig

Regina del casal

Mª Car men Alós Salom

Regina de la simpatia

Matilde Vayá Vila

TÍTOL: “El Palmito”

PR EMIS

Falla gran

Tercer premi

Falla infantil

No es va plantar

Presentació

Primer accesit

La primera reunió es va ce lebrar al Bar Vicente i al lí va nàixer una Junta D irecti va presidida per En Pasqual Noguera i Talens.

inici de la falla

Tot començà la nit de Sant Josep del 1971 mirant la cremà de les falles de la nostra ciutat Un grup d'amics estava assistint a eixe culminant acte de les nostres festes falleres. Pot ser que fora l'eufòria del moment, eixa espècie de nostàlgia que ens embarga a tot faller en veure enfonsar-se la falla tota ella en flames, el que ens va il·lusionar per a plantar i cremar una falla sense tindre més aspiracions que el fet de reunir-nos i divertir-nos plenament. Eixa va ser la idea inicial i la posàrem en pràctica tot seguit. Érem 10 o 12 fallers, quasi tots amb experiència, per haver pertangut a distintes comissions falleres de la ciutat Sorgí un grup de joves que va voler unir-se a nosaltres, formant d'aquesta manera la Comissió de la Falla plaça del Cabdill, i comptant amb la pertinent autorització municipal, decidirem plantar la falla a aquesta plaça, la nostra actual Plaça Major

Molts d'aquells homes ja no estan entre nosaltres, alguns perquè voluntàriament s 'apartaren de les activitats falleres, altres menys afortunats perquè els perdérem per a sempre.

Aquest és l’inici de la falla Plaça del Cabdill - Plaça Major

En aquest segon any d'existència de la comissió es va crear la màxima recompensa que un faller pot alcançar militant en les seues files: la Insígnia d'Or de la Comissió. Redactat, exposat i aprovat per unanimitat el reglament per a atorgar dita insígnia, va estar concedida la primera d'elles al faller Joan Armengol i Torres.

La falla d'aquest any titulada "zoo-loco", va estar realitzada per l'artista local Enrique Picot i explicada per Josep Arminyana. Estava curullada per un voltor que s ' emportava amb les sarpes la millor tallada, que havia estat col locada damunt l'Arc de Triomf Al seu voltant encara que vestits de persona, diversos animals que intenten viure a costa dels altres, emportant-se sempre la millor tallada.

La falla infantil va estar realitzada pel mateix artista i on veiem un dragó que ha raptat a una princesa i que és rescatada per un príncep que se l'emporta al seu palau per a casar-se amb ella.

La presentació fou un homenatge a la taronja. El guió va ser escrit per Josep Arminyana i Canut i realitzada al parador "El Tro" L'escenari estava replet de caricaturesques taronges En nomenar cadascuna de les falleres, una de les taronges s'hi posava en moviment i pegant mitja volta apareixia la fallera nomenada fins a estar totes presentades aixecant-se totes les falleres per a rebre a les falleres majors.

PRESIDENT Pasqual Noguera Talens

FALLERA MAJOR Consol dels Dolors Santacreu Sanz

PRESIDENT INFANTIL Joan-Josep Noguera Tudela

FALLERA MAJOR INFANTIL Anna Mª Navarro Albelda

PRESIDENT D’HONOR Josep Benavent Tarrasó

PADRINA Encarna Mollar Salom

LEMA: Zoo-loco

ARTISTA: Enric Picot Ferrús

ALTR ES CÀRR ECS

Faller major d’honor

Josep Cogollos Carañana

Regina del foc

Matilde Vayá Vila

Regina del casal

Gloria Mercés Calabuig Olivares

Regina de la simpatia

Mª Antònia Sáez Arbona

TÍTOL: “La Taronja”

PR EMIS

Falla gran

2n premi

Falla infantil

1r premi

Presentació

1r premi

LEMA: Sense documentació

ARTISTA: Enric Picot Ferrús

Ingeni i gràcia

Millor faller: Joan Armengol i Torres

La plantà d'abans i d'ara

El món de les fal les té com a part fonamental la plantà de l m onument, i com tot en les fal les, la manera de plantar una fal la també ha evolucionat prou.

Durant els anys 70, per tal de poder arribar al remat i a les altres parts més altes de la falla, els fallers acudien al parc de bombers, situat aleshores al carrer Pes de la Fulla, per tal de demanar una escala amb rodes prou alta i que es passava de falla en falla

Les falles de les dècades dels 80 i 90 es construïen amb les bases formant part del cos central i tot havia d'estar quadrat perquè, en eixir al carrer, tot encaixara de forma perfecta. El dia previ a la plantà, començava la preparació de tot el material escaient, cartró de les tres classes, cola, grapadores, martells, pintures, pinzells, llistons i fusta de moltes mides, falques i plàstics perquè era d’esperar que caiguera algun ruixat

En arribar a la plaça l'artista faller ja tenia normalment el centre en l’arena ficada i les bases escampades a prop; el remat se solia quedar més allunyat. Donada la construcció que tenia la plaça major en aquells temps, la plantà començava pujant la peça del remat amb l’ajuda de la grua que portava una cistella i que servia perquè una vegada encaixada la part central poder soltar-la de la grua i encarar la peça. L'artista faller o qualsevol membre del seu equip entrava per dins de la falla, que solia tindre una torre prou ampla per a poder pujar per ella i amb cordes nugades a la peça ajudaven a guiar un poc les peces per a facilitar la feina de la grua De vegades no era així i es muntava una bastida per poder arribar al lloc exacte una vegada estava el centre ja muntat i així poder muntar els contra remats.

Després venia la feina més complicada perquè les bases estaven construïdes sobre un sòl pla i a la plaça el sòl era irregular A part de tindre l’arena i la fibra que portava de protecció, anaven arrimant les bases i amb ajuda de tacs de fusta i falques anaven fent quadrar les bases al cos central. Una vegada ajustades es començava a rejuntar totes les bases amb cartró i diari i quan se secava es massillava i pintava. Seguidament, venia l’hora de ficar els ninots; tots tenien el seu lloc i encaixaven a uns sacabutxos. A continuació es rejuntaven amb plastilina si la junta era xicoteta i amb cartró si l'espai que quedava era més gran; de vegades totes aquestes feines s´havien de fer baix d’un plàstic degut a la pluja que retardava (i molt) la plantà perquè el cartró no s ’eixugava. Es dedicaven diversos dies a plantar la falla i de vegades s ’acabava quan quedava poc perquè passara el jurat.

La forma de plantar e l m onument va anar evolucionant. Es deixava de cons tru ir les bases unides al cos central, es feien bases soltes que de vegades ja portaven fins als ninots ficats. A poc a poc tot ha anat canv iant m ol t. Hu i en dia desapareixen les bases com a tal i les escenes es col·loquen en e l m oment de la plantà intentant que quede una composició tan harm oniosa com siga possible. Els remats no han patit tant de canv i, uns més complicats de muntar i al tres més senz il ls d’una sola peça, encara que hu i en dia per a encaixar les peces de l remat es compta amb la gran ajuda d’un camió cis te l la que ens ajuda a arribar a qualsevol l loc de l remat. Respecte a la pintura, abans l'acabat era un trebal l de pinze l l i mesc les de colors, que hu i en dia s’ha subs tituït per l’ús de la pis tola.

Actualment, tot el procés de plantà, resulta més senzill i ràpid Malgrat que les plantades d’abans tenien un procés més creatiu i més elaborat, també resultava molt més sofrit, però, al cap i a la fi, el que més importa és que es continuen plantant els nostres monuments i es done continuïtat a la nostra festa fallera…

Al gener d'aquest any, el que havia sigut fins a eixe moment el nostre casal al carrer Sant Cristòfol va ser reemplaçat per una nova seu al carrer Comandante Hernández 14, amb la finalitat d'estar més prop del lloc d'emplaçament de la falla. Aquest any seria un dels de més activitat fallera per a la confecció de la falla, així doncs, després de molts contactes amb diferents artistes fallers de la localitat, s 'aconseguí fitxar En Ramón Calabuig i En Joan Armengol per a construir la falla I diguem de molta tasca per als fallers perquè moltes hores de dormir es perderen en el local on es realitzava la falla per tal d'engrandir amb l'esforç i treball allò que no es podia gastar la comissió en diners. D'aquesta manera es va plantar el 16 de març de 1974 una monumental falla a la plaça del Cabdill

Per tal motiu la votació per a la insígnia d'Or d'aquest any va estar molt renyida, atorgant-se per xicoteta diferència al faller N'Agustí Lorente Sotorres

El lema d'aquest any va ser "JA ÉS L'HORA", referint-se a diversos motius generals i locals, com per exemple el gran llac artificial que es forma entre Carcaixent i Cogullada quan plou un poquet més del degut. Tot era un conjunt d'escenes criticant les coses que devien haver desaparegut i que encara restaven vives. Els versos i la crítica va estar escrita per Josep Arminyana, que en tocar temes locals, la gent disfrutava llegint-los

La presentació fou un magnífic jardí guarnit de lluminositat i de xiques i flors amb el seu decorat reproduint els jardins de Monforte, amb el seu estanc i xorro d'aigua Va actuar de mantenidor de l'acte el poeta Josep Arminyana, portant la presentació de les falleres Vicent Forquet.

PADRINA Consol

PRESIDENT Pasqual Noguera Talens

FALLERA MAJOR Pepeta Albiñana Colomer

PRESIDENT INFANTIL Joan-Josep Noguera Tudela

FALLERA MAJOR INFANTIL Iolanda Lladosa Sisternes

PRESIDENT D’HONOR Manolo Lladosa Vidal

Cogollos Sotorres

LEMA: Ja és l’hora

ARTISTES: Ramón Calabuig i Joan Armengol

LEMA: Sense documentació

ARTISTES: Ramón Calabuig i Joan Armengol

ALTR ES CÀRR ECS

Regina del foc

Mª Encar nación Fayos Picot

Regina del casal

Mª Antonia Sáez Arbona

Millor faller: Agustí Lorente i Sotorres

TÍTOL: “Jardins de Monforte”

PR EMIS

Falla gran

2n premi

Falla infantil Sense documentació

Presentació

2n premi

uota o oteria?

De tots és conegut que per a pertànyer a una comissió cal pagar una quota. Durant molts dels 50 anys que celebrem com a falla, els membres de la comissió podien triar dues opcions per a fer front al pagament de la seua part de quota, o bé pagar la quantia total mensual o bé vendre cada mes la quantitat de loteria que donara el mateix benefici a la comissió que la quota a pagar. Cadascú pagava com podia, hi havia qui pagava cada mes, altres en tres o quatre pagaments a l’any o inclús qui ho feia tot l'any de colp.

Durant

molts anys la comissió tenia un membre per tots conegut, el senyor Belda, que anava amb bicicleta a dur citacions, al·legories, loteria i inclús feia la feina més desagradable, anar de casa en casa dels qui en algun moment se'ls oblidava anar a les reunions a pagar. D'aquesta manera, la comissió rebia els ingressos i feia front als pagaments que comporta una associació com la falla, que no en són pocs!

Actualment, els fallers aportem la nostra part corresponent amb el pagament de la quota, però es manté la tradició de la loteria i hi ha fallers que juguen el mateix número cada setmana, alguns als sorteigs extraordinaris i una vegada a l’any tots participem i venem dècims i paperetes del sorteig de Nadal, esperant que alguna vegada tinguem sort i ens toque la grossa.

El simple fet de no haver aconseguit per a l a f a l l a e n l ' e x e rc i c i a n t e r i o r u n p r i m e r premi, no va gelar ni molt menys els ànims d'aquesta esforçada Comissió. Al contrari, es va contractar als artistes fallers germans Cortell, esperant que ens tragueren l'espina clavada amb el segon premi anterior. El contracte es va firmar per la quantitat de 300 000 pessetes

Aquest any la nostra fallera major de l'exercici 1973/74, la senyoreta Pepeta Albiñana Colomer va ser nomenada Fallera Major de Carcaixent per aquest exercici 1975 Molt renyida va estar l'elecció de les aspirants al càrrec, sent la nostra F.M. la que eixiria elegida.

La falla sota el títol de "TOT ÉS CONTE" fou escrita l'explicació i el motiu per Josep Arminyana. Dalt d'un cos central que estava replet de diversos animals, quatre flors com margarides grandioses elevaven una carrossa reial. La carabassa de la Cendrosa tirada per dos cavalls blancs. Tot al voltant de la falla estava barrejat d'escenes diverses destacant l'esfinx de Tutankamon Pel que fa a la falleta infantil, simbolitzava el conte de Peter Pan la qual relació i explicació va estar realitzada pel faller Josep Pastor i Ferrer.

La presentació va suposar molta tasca per a la Comissió per a poder presentar a les seues falleres majors amb un decorat diferent per a elles i les seues corts d'honor. Per a presentar aquestes últimes es va construir un pati valencià amb el seu pou i l'escala per a pujar a la part alta. Finida aquesta presentació es canviaria el decorat transformant-se en un meravellós jardí amb dos capolls emmarcats i a punt de fer esclat, els quals obriren a poquet a poquet els pètals sortint-ne de l'interior les falleres majors. Actuaria de presentadora Carmina Carrillo i el rapsode Josep Pastor. El guió d'aquesta presentació va ser escrit per Josep Arminaya i Canut.

PRESIDENT Joan Borràs Castelló

FALLERA MAJOR Teresa Calafell Pueyo

PRESIDENT INFANTIL César Alonso Mollar

FALLERA MAJOR INFANTIL Empar Sanjuan Albelda

PRESIDENT D’HONOR Manuel Núñez Ferradal

PADRINA Leonor Tudela Gomis

LEMA: Tot és conte

ARTISTES: Ferran i Joan Cortell

ALTR ES CÀRR ECS

Faller Major d’Honor

Josep Noguera Talens

Fallera Major d’Honor

Desamparats Sister nes

Regina del Foc

Mª Car men Alós Salom

Regina del casal

Adoración Fabuel Peña

Regina de la simpatia

Mª Car men Fabuel Peña

Musa de l’art

Mª Teresa Vallano Martínez

TÍTOL: “Patí valencià”

PR EMIS

Falla gran 1r premi

Falla infantil 2n premi

LEMA: Peter Pan

ARTISTES: Ferran i Joan Cortell

Millor faller: Josep Cuenca i Palop

Els fal lers acompanyaven, però era la femenina la qu i es descarava per demanar la voluntat.

l’arreplegà: la voluntat per a la falla

Cada any, la Junta Local Fallera, assignava a cada comissió fallera, un o dos dies (generalment diumenge) perquè poguera eixir a arreplegar diners per a ajudar en les despeses de la falla.

Eren dues les comissions que eixien cada dia i es procurava no coincidir amb l’altra falla.

S’eixia del casal amb un cabàs (normalment dues xiques i dos xics) i s ’ anava a bars, camp de futbol, passeig, parc, eixida de l’església, San Blas, Cogullada i a totes les persones que es trobava pel carrer es demanava la voluntat per a la falla. Fins i tot als cotxes que estaven parats en el pas a nivell de Cogullada.

L’eixida era tot un repte, les parelles procuraven portar com més diners millor i quan anaven arribant al casal s ’ esperaven per a veure quin cabàs era el que portava més diners Tant era el nivell de competitivitat, que els fallers arribaven a complementar amb diners propis la quantia necessària per a superar al cabàs rival. Generalment, era el cabàs del Sr. Belda i els seus acompanyants els que guanyaven cada any

Com l'esforç realitzat econòmicament l'any anterior havia deixat alguns forats per a tapar, es va acordar en rebaixar el pressupost per a la falla d'aquest any Eixe fou el motiu de què no es contractara als mateixos artistes fallers havent de recórrer a un signament més modest amb l'artista Francesc Baldoví, estipulant la quantitat de 275.000 pessetes per a la construcció de la falla de l'any 1976.

El lema va ser "L'ANY INTERNACIONAL DE LA DONA". Sobre un descomunal crani de cérvol, d'abundoses i llargues banyes els dos personatges tan recordats en la història dels enamorats: Romeu i Julieta, els quals s'hi presentaren en grotesca caricatura Diversos motius més, tots ells referint-se a l'any internacional de la dona. L'explicació de la falla estigué a càrrec de Josep Arminyana La falla infantil va estar construïda per l'artista local i faller Joan Armengol i a qui se li estipulà la quantitat de 30.000 pessetes per a la realització i acabament d'aquesta.

La presentació es va realitzar al parador "El Tro" sent una apoteosi des del començament fins al final d'aquesta. Sobre un guió tot en vers de Josep Arminyana, el faller Josep Lluís Olmos començà en un pregó d'allò que anava a fer-se: un diàleg escoltat per la Comissió, entre dos símbols de Carcaixent: el Campanar i la Mitja-Taronja

L'escena meravellosament il·luminada, representava com ja hem dit, al Campanar i a la Cúpula de Carcaixent; construït a escala i adornat tal com es feia en les festes majors del poble. Al moment de presentar les FFMM sortiren d'entre els núvols, baixant a escena fins a col·locar-se al centre, segudes en una plataforma de flors. Finalitzat el protocol i la presentació, tornaven a elevar-se en la mateixa plataforma fins a desaparéixer entre els núvols.

PRESIDENT Joan Borràs Castelló

FALLERA MAJOR Mª Eugenia Muñoz Garrigues

PRESIDENT INFANTIL César Alonso Mollar

FALLERA MAJOR INFANTIL Ana Isabel Albelda Vallés

PRESIDENT D’HONOR Josep María Martínez Pérez

PADRINA Pepita Cortell Torres

LEMA: L’any internacional de la dona

ARTISTA: Francesc Baldoví i Ribero

ALTR ES CÀRR ECS

Regina del foc

Pepa Santacreu Sanz

Regina del casal

Mª Car men Fabuel Peña

Millor faller: Pasqual Noguera i Talens

TÍTOL: “El tro”

PR EMIS

Falla gran

3r premi

Falla infantil

1r premi

Presentació

1r premi

LEMA: Sense documentació

ARTISTA: Joan Armengol i Torres

• Ninot Indultat

• Ingeni i gràcia

el trage de fallera

Per tal de confeccionar els trages de valenciana, durant els primers anys de la comissió, les falleres adultes rebien un tall de tela de fallera quan s 'apuntaven a la falla, per tal d'alliberar-les d'aquesta despesa i incentivar a les dones a vestir-se de fallera. La tela que era un brocat teixit amb fil daurat, es comprava a Almacenes España a València per part de la falla i s 'oferia a totes les falleres noves.

Totes les xiques portaven el mateix dibuix encara que hi havia diferents colors, marró, blau i verd Amb la tela facilitada per la comissió, cada fallera es cosia el seu vestit i es ficava les manteletes que volia. Als 4 o 5 anys d’haver-los donat el tall de tela els feien entrega d’un altre Aquest costum va durar fins a l'any 1983 on a la reunió del dia 2 de maig, es va plantejar com a punt de l’ordre del dia aprovar la supressió d'aquest obsequi a les noves falleres. A partir d'eixe moment cada fallera tria i paga la tela que vol. Aquest trage ha eixit alguns anys després en diverses demanades i presentacions com a disfressa dels homes.

Però les falleres de la cort no eren les úniques que rebien un regal per part de la comissió. La primera fallera major l'any 1972 va rebre també la tela de fallera, concretament una seda model Assumpta de color gris així com un conjunt de pintes, que lluiria al seu regnat. Els anys posteriors, els obsequis de la falla a la seua màxima representant es concretaven en les pintes o l’adreç a les falleres majors i infantils, regal que rebien el dia de

Un nou exercici esdevé i prompte es produeix la primera novetat d'importància. Per acord del congrés faller celebrat a València desapareixen els títols de regines i padrina per a les falles

A partir d'aquest moment la comissió falla Plaça Cabdill (igual que altres) canviaria el nom de Padrina pel de Fallera Major d'Honor, atribuint-li a més dels propis, tots els drets i honors de la primera.

La falla d'aquest exercici repeteix amb l'artista Francesc Baldoví, qui havia promés que faria tot el possible per aconseguir un primer premi aquesta vegada, cosa que ho aconseguiria, llevant-se de damunt el dubte que deixara l'any anterior. La comissió confiant en l'artista, li doblà quasi la quantitat del pressupost de l'exercici anterior, signant aquest any per 500 000 pessetes Quan la falla es plantà al mes de març tota la Comissió (inclús fallers d'altres falles) comentaren i exclamaren admirats per la grandiositat i acabament artístic d'aquesta. Dos enormes esclata-sangs damunt els quals un voltor disposat a clavar les sarpes sobre la humanitat dolenta era el cos central i remat de la falla, que estava completada sobre motius internacionals

La presentació amb el títol "L'HIMNE REGIONAL" presentà un grandiós jardí que comprenia tot el pati del parador "El Tro" amb una gran piscina rodejada de fonts d'on eixien xorros d'aigua, era el complement del decorat de l'escenari. Dotat el decorat de l'escenari de moviment mecànic, quan aplegà el moment de presentar a les FF.MM. va ocórrer l’inesperat: fallà el mecanisme. Però no va estar gran problema doncs els encarregats de la tramoia i alguns del manteniment que allí es trobaven varen traure forces i remei perquè el moviment es realitzara

L'acció d'aquest acte de la presentació tingué una primera part dedicada a l'any 1909 quan nasqué l'Himne de l'Exposició i una segona part al 1926 quan sonà per primera vegada l'Himne de l'Exposició donant-li vida a l'Himne Regional Valencià, amb l'acord de les tres províncies germanes.

PRESIDENT Joan Borras Castelló

FALLERA MAJOR

Mª Carmen García Mingo

PRESIDENT INFANTIL Cèsar Alonso Mollar

FALLERA MAJOR INFANTIL Inmaculada Soler Miquel

PRESIDENT D’HONOR Vicent Rubió de la Concepción

PADRINA Emilia Peña Vercher

LEMA: Pardalots

ARTISTA: Francesc Baldoví i Ribero

LEMA: El circ

ARTISTA: Francesc Baldoví i Ribero

PR EMIS

Falla gran

1r premi

Falla infantil

1r premi

Presentació

2n premi

• Ingeni i gràcia

• Ninot indultat

• Ingeni i gràcia infantil

TÍTOL: “L’hime regional”

Millor faller: Joaquim Chelvi i Ferrer

Com les f il les d'Elena, eren tres, però x iquets. Sempre anaven junts perquè eren m ol t amiguets. Al carrer, a l'equ ipet de futbol i a la Fal la. Sí, e ls tres eren de la Comissió Infantil de Na Jordana.

Els seus noms? Pepe, Pere i Paco; encara que e l ls cridaven "Pas ta", "Rata" i "Huevo".

I a què ve tot aques t preàmbu l? D oncs, per comprendre l'origen de la germanor entre la fal la P laça Major i Na Jordana.

e r m a n o r fins al més enllà Na Jordana

Un bon dia, Pepe, al que ja li podem afegir el cognom de Pastor, es va haver de traslladar a viure a Carcaixent per motius professionals i començà a trencar-se un poc eixa trinca. A la llarga, Pepe es va fer més del poble de la Ribera que les taronges valencianes Però el seu origen al barri del Carme, els amiguets i la Falla Na Jordana no les va oblidar mai. Per això, quan pocs anys després de viure a Carcaixent, es va fer faller de la Falla plaça del Cabdill (si venia de la millor falla de València, no podia fer-se de qualsevol altra que no fora la millor), i començà a veure de quin mode es podien relacionar les dues comissions Ell venia col·laborant amb Na Jordana sempre que podia, però trobava que això no era suficient, desitjava més relació entre les dues falles i va pensar que el millor era organitzar alguna cosa en comú I allà tens als tres amics, estudiant com muntar un partit de futbol per a les dues comissions, amb un dinar després i altres activitats que pogueren ser interessants.

GEn falles qualsevol cosa que vulgues fer genera despeses, i Pere i Paco havien de convéncer al pare d'aquell, Pere Borrego Galindo, president de Na Jordana i a Joan Borrás Castelló, president de la plaça del Cabdill, que eixa relació podia ser profitosa i il·lusionant per a les dues parts, encara que ens costaria rascar-nos un poc la butxaca. I per fi, el 18 de juny de 1978, es jugà el primer partit. Fou a Carcaixent, al Camp Vell, que com sabeu avui ja no existeix. Hui en dia s'ha convertit en la plaça d'Espanya i la Biblioteca Municipal.

Guanyà la plaça del Cabdill per 2 a 1 Però com podeu entendre, el fet important no era el resultat, sinó que havia començat una relació que en 2022 (i han passat quaranta-quatre anys amb el part com a justificació), es manté. D'uns anys ací, el partit de futbol s'ha substituït per una visita cultural d'algun lloc emblemàtic de València i Carcaixent, enriquint la jornada festiva.

Però clar, quina importància té que els anys següents als inicis sempre eixia victoriosa Na Jordana i que els anys posteriors estigué sempre la Major la dominadora? Quina importància té que els primers anys es jugaren dos partits per exercici, un en cada lloc, fins a trobar l'alternança posterior d'un any en cada lloc? Quina importància té que en lloc de jugar un partit de futbol es faça una visita cultural? Quina importància té que algun any existiren motius més o menys justificats que impediren la celebració del partit?

L'important és que quaranta-quatre anys després, existeix una forta germanor a les dues Comissions, més enllà d'un partit de futbol. Aquell que va promoure el primer partit i la relació fa uns anys que, com sabeu, ens va deixar. Però com els que quedem no l'oblidem, acordàrem posar-li a la trobada anual de les dues Comissions el seu nom: Memorial Pepe Pastor, fill de València i de la Falla Na Jordana per naixement, i adoptiu de Carcaixent i de la Falla Plaça Major per elecció pròpia.

I els que quedem... doncs ger mans per sempre! Per tot això i per molt més, desitjar a aquesta volguda comissió tot el millor en aquest 50 Aniversari. I que puguem celebrar tots junts molts aniversaris més.

Contenta la comissió pels triomfs aconseguits a l'any anterior i sempre a la recerca de nous llorers, signàrem amb el mateix artista, sumant 100.000 pessetes més a les que es pagaren en l'exercici passat, per a la construcció de la nova falla Però en finalitzar l'exercici i en vista dels nous premis obtinguts, la comissió li regalà a l'artista faller la quantitat de 50.000 pessetes, més dos donatius de 30 000 pessetes en total, de dos fallers d'aquesta Comissió.

La falla portava per lema "TOT HO CRIA LA FARINA". Curullada per una artística lluna i dos ànecs sobre tres molins de vent feia relaix del bo i el dolent que hi ha i que l a f a r i n a s e n s e c a p d i s c r i m i n a c i ó , t o t v a criant-ho, com podia comprovar-se en tots els motius al voltant La falleta infantil va estar construïda pel mateix artista que la gran, estant explicada pel mateix poeta.

La presentació duia per títol: "EL LLAURADOR DESCONEGUT". Aquest exercici haguérem de fer més càlculs i proves que en anys anteriors, a causa del canvi de local per a poder realitzar la presentació. Aquell parador "El tro" que ens coneixíem a la perfecció, quant a d imensions, possibil itats d'il·luminació, manera d'efectuar els moviments, distribucions de taules i altres detalls, s'havia acabat. La força del progrés imposava la demolició del teatre per a construir una finca nova. No tinguérem més remei que buscar un local nou per a les presentacions de Carcaixent; d'aquesta manera la Junta Local Fallera ens proporcionava el saló de la Piscina d'Aigües Vives.

En aquesta presentació, escrita per Josep Arminyana, es feu un recorregut per la ciutat per tal de mostrar tots els carrers dedicats als carcaixentins il·lustres dels quals sí que hi ha una bona biografia escrita, per a demostrar que encara no se l'ha honrat com cal al Llaurador Desconegut Un magnífic monument al Llaurador tenia per fons a la gloriosa Senyera valenciana, servint de motiu per a presentar a les FF MM i respectives corts d'honor

PRESIDENT Joan Armengol Torres

FALLERA MAJOR Pepa Santacreu Sanz

PRESIDENT INFANTIL Carlos Rubió Sanvalero

FALLERA MAJOR INFANTIL Mª José Ripoll Ahulló

PRESIDENT D’HONOR Francesc García Vila

PADRINA Empar Albelda Giménez

LEMA: Tot ho cria la farina

ARTISTA: Francesc Baldoví i Ribero

LEMA: Benvinguts al cel

ARTISTA: Francesc Baldoví i Ribero

PR EMIS

Falla gran

1r premi

Falla infantil

1r premi Presentació

2n premi

• Ingeni i gràcia

TÍTOL: “El llaurador desconegut”

Millors fallers: Agustí Oliver i Calatayud, Eduard Alonso i Pérez (a títol pòstum)

c a n v i d e c a s a l

La seu social de la comissió ha passat per tres llocs diferents al llarg dels seus 50 exercicis fallers.

El primer domicili social va ser al carrer Sant Cristòfol junt amb la Baixada de Balaguer en la que estiguérem des de l’inici fins a l'any 1974 Un inici auster i humil on cada faller va haver de dur la seua cadira perquè no hi havia pressupost per comprar-les.

Al gener de l'any 1974, el que havia sigut fins aquell moment el nostre casal al carrer Sant Cristòfol va ser reemplaçat per una nova seu social al carrer Comandante Hernández 14 (el que fou la Fonda España o el Bar La Perdiz), amb la finalitat d'estar més prop del lloc d'emplaçament de la falla Allí es fortificaria la família fallera de la Falla Plaça Cabdill. El nou casal de dimensions molt més grans i reunint condicions millors per a recollir als de casa i als forasters, va ser motiu perquè els components de la Comissió foren batejats pel poble faller sota el nom de "els bufons". No, no érem així, però no estaven molt equivocats en dir-ho, doncs sí que érem "bufons" en il·lusions, sacrificis i esperit d’esforç i treball. En aquest local estiguérem fins a l'any 1979.

Els propietaris del local ocupat per la Comissió al carrer Comandante Hernández, havien estat intentant desallotjar-nos durant dos anys per a poder edificar noves vivendes. Durant tot aquest temps els components de la Falla Plaça Cabdill buscaren un nou local prop de la plaça per a poder traslladar-se, però els resultats havien sigut tots negatius.

Arribats els inicis de l'any 1978 es trobà una casa en venda i ben prompte eixiren uns fallers que la compraren per a poder emplaçar el seu casal. La transacció es feu al mes de juny i les obres d'adaptació i renovació de la casa començaren immediatament. Treballant tots els fallers en la tasca comuna, uns més que altres, es posà com a data per a la inauguració d'aquest, el dia 25 de novembre del 1978.

Arribat aques t dia, la comissió en ple assitiada de la padrina de l casal Na Consols Ferrer i Martínez, la Fal lera Major Pepeta Santacreu Sanz, e l president En Joan Armengol i un gran nombre de simpatit zants i veïns es va procedir a l'acte de la inauguració, ser v int tot segu it un v i espanyol als assis tents i quedant obert per a tots e l nou domicili social d'aques ta rer Santíssim, 7 i hu i en dia encara continua sent la seu de

Els inicis d'aquesta campanya fallera varen ser molt semblants als esdevinguts a l'anterior Es repeteix amb Francesc Baldoví el signament de la falla que com els dos anys anteriors seria l'encarregat de confeccionar-la

Aquest exercici faller canviàrem de casal, estrenant el nou local al carrer Santíssim En aquest any s 'augmentaria la quantitat per a la construcció de la falla, xifrant-se en 800.000 pessetes. Realitzada per Francesc Baldoví portava per lema "LES MIL I UNA MENTIDA", tenint com a remat "el Geni" que sortia de la llàntia d'Aladí. Els motius restants parlaven sobre temes polítics i d'actualitat laboral

La falla infantil que en aquest any l'havien agafat amb molta il·lusió, tant els fallers de la Comissió com els xiquets i xiquetes de la infantil no pogueren aconseguir el primer premi que s'havien proposat, però malgrat l'ocorregut no defalliren en alegria i entusiasme durant els dies de festes d'aquell any Fou construïda per l'artista local Francesc Baldoví i explicada pel poeta de la Comissió En Josep Arminyana.

L'acte de la presentació es desenvolupà en la Piscina d'Aigües Vives, versant sobre un guió escrit per l'acostumat poeta-esc r i p t o r d ' a q u e s t a C o m i s s i ó , e l q u a l e s realitzà sobre un teló de fons de la Llotja de València amb els seus històrics escalons. Es representaren diversos motius històricament valencians com fou la batalla d'Almansa, de tan desagradosa memòria; la imposició de les dues "L" lleials a l'escut de València; la imposició del blau a la Senyera Valenciana i el crit del Palleter, entre altres Finalment, desapareix la Llotja i apareix l'escut de València magnífic i ple de lluminositat, el qual curullà la figura de "Lo Rat Penat" que obrint a poc a poc les seues ales, deixà veure a les dues FF MM

PRESIDENT Joan Armengol Torres

FALLERA MAJOR Consol Soler Miquel

PRESIDENT INFANTIL Juan José Armengol Armiñana

FALLERA MAJOR INFANTIL Sonia Gimeno Cortell

PRESIDENT D’HONOR Ernest Fontana Corts

PADRINA Amalia Mollar Salom

LEMA: Les mil i una mentida

ARTISTA: Francesc Baldoví i Ribero

LEMA: El fons del mar

ARTISTA: Francesc Baldoví i Ribero

ALTR ES CÀRR ECS

Padrina del casal

Consol Ferrer i Martínez

Millors fallers: Joan Borrás Castelló, José Manuel Estrada, Insignia d’or: Salvador Monrós i Picot (a títol pòstum)

TÍTOL: “El companatge”

PR EMIS

Falla gran

2n premi

Falla infantil

2n premi

Presentació

2n premi

• Ingeni i gràcia

• Ninot indultat

En la ciudad de Carcagente, siendo las trece horas y quince minutos, de día trece de Marzo de mil novecientos setenta y nueve, se reúnen en el salón de sesiones del M.I. Ayuntamiento, los componentes del Jurado Calificador de las presentaciones falleras de la población, Dª Matilde Ferrando de Gomis, D. Ramón Calabuig Soler y S. Salvador Solanes Blasco, al solo objeto de abrir los sobres que contienen las puntuaciones alcanzadas por cada una de las once presentaciones falleras celebradas en esta ciudad, y según las mismas determinar cuáles son las que han merecido los tres premios anunciados.Realizado lo anteriormente dicho, han resultado premiadas las presentaciones efectuadas por las fallas siguientes:

TERCER PREMIO: PRESENTACION DE LA FALLA CRUZ-JULIAN RIBERA

SEGUNDO PREMIO: PRESENTACION DE LA FALLA DE LES DIES

PRIMER PREMIO: PRESENTACION DE LA FALLA PLAZA DEL CAUDILLO. Y no habiendo otro asunto que tratar, se levanta la sesión a las catorce horas, y de ella la presente acta de la que como miembros del mencionado jurado, certificamos.

Firmado: Matilde Ferrando de Gomis Ramón Calabuig Soler Salvador Solanes Blasco.

Banderí presentació 79

L'any 1979 va passar un fet curiós amb els premis de presentació. El jurat, format per tres membres, després de valorar i deliberar sobre el contingut de les presentacions, va assignar el primer premi a la nostra comissió i el segon premi a la Falla plaça de les Dies. Després de signar l'acta, els tres membres entregaren una còpia a la Junta Local Fallera i l’altra acta la va custodiar un dels membres del jurat. Uns dies després de signar l'acta, un membre del jurat va reunir als altres dos perquè no estava d'acord amb la decisió presa i signada dies abans. Després de parlar-ho entre els membres del jurat, tot i no estar un d'ells d'acord amb aquesta última decisió, canviaren l'acta, anul·lant la primera i donant, per tant, el primer premi a la falla Plaça les Dies i el segon premi a la Plaça Major.

Una vegada fet públics i donats els premis, evidentment va haver-hi polèmica i en eixe moment el membre del jurat que no havia estat d'acord amb el canvi de l'acta ho va contar a membres de la nostra comissió, entregantlos la primera acta signada per tots els membres.

Durant molts anys el banderí d'aquesta presentació va estar penjat enrullat a la paret del nostre casal i baix d'aquest l'acta emmarcada, quedant així aquesta anècdota per a la història de la nostra comissió.

Començat el nou exercici esdevé la primera novetat rellevant, pot ser que la més important en la història d'aquesta Comissió, el canvi de nom de la falla. Aquest any la falla va deixar d'anomenar-se plaça del Cabdill per a dir-se Plaça Major.

Una altra novetat digna d'anomenar és la construcció de la falla d'aquest exercici, que fou presentat l'esbós per quatre fallers de la comissió i que va estar molt ben acceptat per la resta dels companys Després de fer els càlculs pertinents s 'aplegà a l'acord de destinar 600 000 pessetes per a la construcció del monument faller de l'exercici 1980. No seria honrat passar per alt la laboriositat, l'entusiasme i gran amor que ficaren aquests quatre artistes fallers perquè la falla, que s'havia acordat en un principi fora modesta, eixira al carrer el dia de la plantà amb un acabat tant monumental com artístic, de primera qualitat

Sota el títol de "ELS SET PECATS CAPITALS", els quals existeixen des que el món és món, han estat i estan a l'ordre del dia No importa quin siga el règim que tinga el país o nació, s'hi veu que, per herència, ho portem tots els mortals dintre de nosaltres i tots pequem en alguns d'ells.

La falla infantil, construïda pels mateixos artistes tractava sobre contes i relats infantils. L'acabament artístic era difícilment superable malgrat el premi obtingut, el mateix que l'originalitat d'alguna de les seues escenes o motius.

La presentació de les FF.MM. se celebrà al teatre Patronato, desenvolupant un guió original en vers d'En Josep Arminyana i que portava per títol "L'ALBUFERA" La primera part representava una Albufera feta totalment un femer, per a criticar l'abandó en què havia estat deixada pels mateixos valencians, donava pas a la segona part en què apareix un paisatge meravellós, net, d'aigües transparents amb vores netes i enjardinades. Al quadre final hi havia una monumental font transparent i a l'interior es deixarà veure, en un moment assenyalat, les siluetes de les dues FF MM que com per art de màgia van pujant amunt fins a restar sobre l'artística font

PRESIDENT Josep Pastor Ferrer

FALLERA MAJOR

Mª Carmen Fabuel Peña

PRESIDENT INFANTIL Lluís Sanjuan Albelda

FALLERA MAJOR INFANTIL Elena Penadés Giner

PRESIDENT D’HONOR Vicente Gimeno Camps

PADRINA

Mª Antonia Monrós Sotorres

LEMA: Els set pecats capitals

ARTISTES: Armengol, Mengual, Murillo, Pastor (Fallers de la comissió)

LEMA: La lluna de València

ARTISTES: Armengol, Mengual, Murillo, Pastor (Fallers de la comissió)

PR EMIS

Falla gran

2n premi

Falla infantil

3r premi

Presentació

3r premi

• Ingeni i gràcia

• Ninot indultat infantil

TÍTOL: “L’albufera”

Millor faller: Vicent Martí i López

CANVI DE NOM DE LA FALLA

L'any 1980, a causa del canvi de nom de la plaça on es planta la falla cada any, la plaça del Cabdill, ràpidament es posà sobre el tapet a consideració el fet de canviar el nom de la comissió. En primer lloc, s 'acordà per una majoria molt important presentar, per a tots aquells component que ho volgueren, el títol que a consideració dels mateixos devia ostentar la comissió Deixàrem passar una setmana i es presentaren els següents noms pels diferents fallers:

• Falla Placa del Cabdill,

• Falla Plaça Major,

• Falla del Campanar,

• Falla de l'Assumpció.

Es va procedir a la votació dels diferents noms i l'escrutini quedà com segueix:

• Falla del Cabdill 12 vots

• Falla Plaça Major 23 vots

• Falla Campanar 16 vots

• Falla Assumpció 2 vots

Amb aquest resultat la falla va passar a anomenar-se des d'aquest moment Falla Plaça Major.

Hem volgut comentar açò i ací per ficar de manifest que en les comissions falleres, i en particular la nostra, afortunadament totes les actuacions a seguir no reben aclamació total, i per aquesta motivació s 'acudeix sovint al sufragi dels seus membres.

Ara bé, el resultat d'aquest acte és acceptat i respectat per tots, i en aquest fet, que pot semblar sense importància, és on radica el veritable esperit de germanor, d'amistat i d'honestedat, i en definitiva tota la grandesa de les falles Desgraciades d'aquelles comissions falleres que no admeten l'esperit de crítica i en les que la facultat de decisió està en mans d'una minoria, perquè estan traint l'essència mateixa de les falles, d'un poble, el valencià, que en l'edat mitjana es regia per un sistema parlamentari.

Aquest any celebràrem el desé aniversari i per a tan important data es realitzà un llibret que recollia la història dels primers deu anys, els càrrecs que ens havien representat fins al moment, així com diverses anècdotes que ja formen part de la nostra història com a comissió fallera.

La presentació portava per lema "EL TABALET I LA DOLÇAINA" i va ser un homenatge a aquests instruments típicament valencians i que ja en temps del Rei En Jaume I alegraven les nostres festes, contant la seua història Aquesta presentació se celebrà al teatre Patronato i per celebrar el desé aniversari, totes les falleres majors i infantils d’eixos deu anys pujaren a l’escenari quedant-se al quadre final i acompanyant a les falleres majors d'eixe any. El guió de la presentació va estar escrit per Josep Arminyana i Canut, el qual no la va poder veure representar, ja que va faltar al mes de juliol de l'any anterior, però que ens va deixar escrit el guió i l’apropòsit per a l'exaltació i proclamació de les falleres majors Durant la presentació s'homenejà al que havia sigut el nostre primer president Pasqual Noguera i Talens, nomenant-lo president perpetu a títol pòstum així com al poeta Josep Arminyana i Canut tan vinculat sempre a la festa de les falles i d'una manera molt especial a la falla Plaça Major

La falla construïda per Manolo Blanco i que tenia per lema "EL PAS DEL TEMPS" realitzava un repàs a la línia històrica, comparant per exemple com viatjava la gent abans, representat per un carruatge, i com viatgen en l'actualitat, representat amb un cotxe. Sobre aquest carruatge hi havia un cavall muntat pel rei Jaume I com a símbol de canvi des de la conquesta del Regne de València fins als nostres dies.

Al monument infantil, amb el lema "LA MÚSICA", una gran campana ens anunciava amb el seu ding-dong festiu la gran festa que és la música des de temps primitius Acompanyaven a la figura central diverses escenes d'animalets tocant diversos instruments així com Beethoven enfadat perquè de l'orquestra no podia traure trellat.

PRESIDENT Josep Pastor Ferrer

FALLERA MAJOR

Mª Teresa Martínez Aramburu

PRESIDENT INFANTIL Vicente Gimeno Cortell

FALLERA MAJOR INFANTIL

Mª Isabel Magalló Albert

PRESIDENT D’HONOR Àngel Soler i Pastor

PADRINA Mª Carmen Durá Sanmiguel

PR EMIS

Falla gran

2n premi

Falla infantil

1r premi

Presentació

1r premi

LEMA: El pas del temps

ARTISTA: Manolo Blanco i Sancho

TÍTOL: “Dolçaina i tabalet”

LEMA: La música

ARTISTA: Josep Castells i Pérez

Millor faller: Lisardo Peris Martí

Per tal de deixa important data insígnia comme plata formada bordejada d'una orla de f iligrana.

i his tòric de la primera dècada de la nos tra comissió fal lera.

L’any 1981 la falla va celebrar el seu desé aniversari. Per a tal esdeveniment, la comissió va preparar un homenatge, durant la presentació, a les falleres majors que havien representat a la comissió els 9 anys anteriors, fent referència als moments més gloriosos viscuts per la falla i també alguns dels més tristos, que tots sumats, formaven ja la nostra xicoteta història com a comissió.

A la presentació de les FF.MM desfilaren totes les anteriors representants quedant-se en el quadre final en la part alta de l'escenari en un lloc preferent. En la mateixa presentació també es va realitzar un sentit homenatge al record de dos homes que tant havien fet per la nostra falla, un des de dins de la Comissió, sent el primer president i el que va canalitzar els primers passos donant-nos gran part de la personalitat que hui tenim, com va ser en Pasqual Noguera i Talens. L'altre, des de fora, però com si formara part d'aquesta, doncs era tota una institució dintre de la comissió, i al que tots li teníem un gran respecte, En Josep Arminyana i Canut, el qual, com últim record, ens havia deixat el guió original i apropòsit per a l'exaltació i proclamació de les FF. MM d'eixe any d’aniversari.

Finalment, i com a element distintiu d’aniversari, en l'ofrena de flors del dia 18 de març, totes les falleres majors i padrines desfilaren amb la banda del seu regnat.

MOMENTS PER

AL RECORD

SEGONADÈCADA

ELS CARRERS AL VOLTANT DE LA PLAÇA

Plaça Major, lloc on conflueixen el carrer de Sant Roc, Julià Ribera, l'Obra, Marquesa de Montortal, Comandant Her nández i del Santíssim.

Aquesta plaça ha rebut al llarg del temps diverses denominacions en funció de les circumstàncies socials i polítques. Mayor, De la Constitució (1820), De l'Església (1867), De la República (1931 - 1939), Del Caudillo (1939-1979) i Major (1979-fins a l'actualitat).

Aquesta plaça ha sigut testimoni d'actes polítics i punt d'encontre d'actes socials, uns actes més ale-

gres que altres però tots importants Tanmateix, aquesta plaça va gaudir de l'arribada de l'aigua potable des de la Font de la parra al poble.

La Plaça Major està envoltada de carrers que l'envolten i que al costat d'ella formen el barri de la nostra falla. Des d'ací volem recordar-nos dels nostres carrers que ens veuen gaudir de la nostra festa fallera.

CARRER SANT ROC

Des de la Plaça Major fins al carrer de Pare Marchena. Antigament també denominat Carrer del la Plaça (1601), D'enfront de l'Església, San Roque, Del Miliciano Navarro.

Sant Roc va nàixer a Montpeller (França) el 1295 Orfe a una edat primerenca, va pelegrinar a Roma, després de vendre els seus béns a favor dels pobres. A la Ciutat Eterna, es va consagrar a la curació dels malalts atacats per la pesta on va realitzar curacions miraculoses Ell mateix va emmalaltir, però va aconseguir recuperar-se i va continuar la seua peregrinació per terres italianes, acompanyat sempre del gos típic de la seua iconografia. Després tornà a França i morí a la seua ciutat nativa el 1327

El seu culte va gaudir d’una difusió extraordinària per França, Itàlia, Espanya i Alemanya. Les seues relíquies, conservades a Arles, van ser traslladades a Venècia el 1485, a l’església de San Rocco, que es va construir per a elles Pius IX el va declarar patró de Montpeller i dels camps del Llenguadoc. La festa se celebra el 16 d’agost

Segons Soleriestruch, la “ devoció a Sant Roc, amb el temps, va anar escampant-se com una taca d’oli damunt l’aigua A tot arreu dels pobles del nostre Regne s’hi troben carrers dedicats al Sant de la cama llagada Ací a Carcaixent tenim, a més a més, la tan famosa com dissortada Er mita de Sant Roc”

El carrer San Roc té una imatge del Sant en una capelleta, més amunt de les teulades, a la que sempre s'ha dit "La casa del Sant"

CARRER DEL COMANDANT HERNÁNDEZ

Carrer localitzat des de la Plaça Major fins al carrer de Santa Anna. Antigament denominat Camí Reial, Santa Anna i des del 3 de juliol de 1915 Comandante Hernández.

Josep Hernández i Cogollos nasqué a Carcaixent, el 21 de desembre de 1857 Després de realitzar els primers estudis al col·legi del mestre Rossend Pastor i Julià, ingressà a l’Escola de l’Estat Major de l’Exèrcit a Madrid, per a passar poc després, amb motiu d’un incident, a l’Acadèmia d’Enginyers a Guadalajara a on s ’especialitzà en arquitectura. Finalitzada la carrera va realitzar els plànols, entre altres, del Palau del duc de San Mauro al carrer de la Flora i el del general Weyler al passeig de Rosales (Madrid). Col laborà en el projecte del nou Hospital Militar de Carabanchel i, ascendit a capità, fou designat pel govern de la nació per a fer la planimetria i topografia de les possessions espanyoles de “Río de Oro”, on també dirigí la construcció de la fortalesa de “Villa-Cisneros”

A Las Palmas, va sofrir un vessament cerebral que el deixà bastant malament de salut. Així i tot, es va encarregar del negociat del personal del Ministeri de la Guerra. Entre altres càrrecs, exercí el comandament de l'aeròdrom de “Cuatro Vientos”, en el qual va realitzar importants millores. Com a premi a tot el seu treball, va ser condecorat amb la creu-placa de “Sant Hermenegild”, la de Beneficència de 1a classe i la Medalla Militar amb distintiu blanc i roig, i l’as-

cens a comandant Repetits vessaments cerebrals el dugueren al sepulcre el 19 d’abril de 1914. El significat que tingué per al Cos d’Enginyers el comandant Hernández queda de manifest en les paraules que dirigí als seus companys del Cos el general Marvá, vora el seu cadàver: “Para que comprendáis quién fué Pepe Hernández, sólo os diré, que hemos perdido el mejor calculista que tenía el Cuerpo”

Les seues despulles foren traslladades a Carcaixent i hui descansen al cementeri juntament amb les del seu germà Sebastià Càndid Hernández i Cogollos.

A Carcaixent, elaborà el plànol de la Séquia Reial, que va regalar a l’Ajuntament; el projecte del desviament de la sèquia per tal d’ampliar el seu reg a les partides de la Serratella, de la Pedrera i del Barranquet, i el plànol del mercat que es projectava alçar als terrenys del Moreral de Bru (destruït en els successos de 1911)

En aquest carrer fou alçat el Salón Español, inaugurat l’any 1908, sobre el solar que havia estat el Teatro Variedades Més tard, l’any 1924, en aquest mateix lloc es va inaugurar el Teatro Apolo, que es va tancar el 1959 i, el Casino Carcagentino, conegut pel Casino Gallero –l’actual Peña Deportiva Carcagentina–, alçat l’any 1877; en els seus bons temps el casino més luxós de la població. En les seues parets lluïen unes pintures de Vicent Alandí que representaven diversos episodis històrics nacionals, còpies del Museu d’Art Modern a Madrid.

Entre els diversos establiments que en aquest carrer obrien les portes al públic, es trobava Casa Capa; la perruqueria d’homes d’Alís, el bar “La Tralla” (Casa Lunares), la fonda La Económica, de Baptista Carbó –hui estanc–; l’Hotel España hui Bar ; el Bar Imperial, de Vicent Santandreu; la farmàcia de Manuel Costa; l’espardenyeria de Vicent Andrés després dels germans Espí—; la pastisseria La Valenciana, de Germà Palmer; la cortilleria “El Bebé” de Vicenta Escandell; l’estudi fotogràfic Foto-Art, de Juli Gil; l’espardenyeria de Maria Gil; la perruqueria de senyores La Parisien; la Societat de Caçadors; les impremtes de Baldomer Cuenca (1924) i d’Antoni Fàbregues (1925); la fàbrica de gel de Rafel Sanchis i Cogollos (1934) després d’Antoni Morales i, finalment, de Manuel Learreta i Aznar, des de 1956 ; les tendes de teixits de Josep Cabanes i Bernat Torres i Albelda antiga de Canut ; la sastreria de Claudi Alba...

CARRER DE LA MARQUESA DE MONTORTAL

Des de la Plaça Major fins al carrer de Santa Bàrbara Antigament anomenat Camí Reial Carrer Major, de la Virgen de los Ángeles, carrer de les Monges, Marquesa de Montortal, De las Milicias

Antifascisats (de 1931 a 1939) i des del 16 de juny de 1939 altra vegada Marquesa de Montortal.

A la mort de Maria Antònia Talens i Mezquita, propietària del casalot conegut com el Palau de la Marqueseta, el deixà en herència, mitjançant escriptura, a la seua neboda Maria del Carme Talens i Ulloa, filla del segon marqués de la Calçada, formant part del patrimoni del Marqués de Montortal i la Calçada, des de 1912 fins a 1988 en què fou comprat per l’Ajuntament de Carcaixent a l’actual marqués Ferran Lluís Núñez-Robres i Escrivà de Romaní (Madrid, 1963).

Com a data anecdòtica cal assenyalar que per allí, el 13 de juny de 1813, féu l’entrada en la Vila l’exèrcit francés comandat pel cèlebre general Jean Isidore Harispe

Amb motiu de la Guerra Civil espanyola (1936-39), i per a fer front a l’Alçament Nacional, els obrers d’esquerres s ’organitzaren voluntàriament en milícies populars. Així van nàixer, entre d’altres, les Milícies d’Esquerres i la Unió Republicana amb la denominació de “Balas Rojas”, les Milícies Sanitàries i les Milícies de Vigilància de Rereguarda, que s ’unificaren davall el títol de “Milicias Populares Antifacistas” D'ací el nom del carrer durant aquestos anys

CARRER DE L'OBRA

Des de la plaça Major fins a la plaça de Miguel Hernández. Segons V. Guerola diu “ ... que pren el nom del llarg temps que va ocupar l’ampliació del temple al segle XVII. Potser el nom deriva del concepte «obra» com a arquitectura o obra nova, com s ’utilitza en altres temples, fins i tot a la Seu de València. També podria ser per l’ús popular que es referiria al lloc on imaginem que es dipositarien els materials per a «obrar», els bastiments i trànsit de pedrapiquers, obrers de vila i peons... ” .

Una altra versió conta que és per haver estat emplaçades en aquest carreró les parades dedicades a la venda de peces de terrissa (cassoles, botiges, plats, gerres, perols...), del mercat que per privilegi del rei Felip V tenia lloc tots els dimarts de l’any a la plaça Major i carrers dels voltants.

Aquest carrer va reunir en els seus bons temps una gran part de l'estament ciutadà. Il·lustres famílies, hi alçaren les seues cases entre ells Josep Ribera. D'entre els diversos establiments que obriren les portes al públic, cal destacar la farmàcia de Boquera (1878), el Casino Carcaixentí, El Gallero, la confiteria de Justo Artés, la Sèquia Reial, El Musical, la seu del Casino de la Democràcia, inaugurat al 1918, l'antiga tenda de bicicletes de Vicent Albert o algunes entitat bancàries.

Julià Lleó Ribera i Tarragó, nasqué a Carcaixent el 19 de febrer de 1858. Arabista, historiador, investigador i professor universitari. Es va llicenciar en dret per la Universitat de València i en filosofia i lletres per la de Madrid, a on es doctorà en les dues carreres. El 1887 va accedir a la càtedra de llengua àrab de Saragossa i en 1905 es traslladà a Madrid per fer-se càrrec de la civilització de moros i jueus i el 1913, la càtedra de literatura arabigoespanyola. Fou acadèmic numerari de les Acadèmies de la Llengua (1910) i de la Història (1915) de Madrid i director Honoris causa del Centre de Cultura Valenciana (1925)

Morí al seu hort d ela Pobla Llarga el 2 de maig de 1934 L'ajuntament a més de dedicar-ll aquest carrer, posà el seu nom a la Biblioteca Pública Municipal (1958) i a l'Institut de Batxillerat (1969)

CARRER DE JULIÀ RIBERA

Carrer que va des de la confluència de la Plça Major i Comandant Hernández fins al carrer de Sant Francesc d'Assís. Antigament anomenat Carrer de la Muntanya, Del Forn Nou, De la Santíssima Sang, De la Confraria de la Sang de Jesuchrist, De la Sangre, i Julián Ribera.

Al mateix lloc on hui s 'alça l'edifici de la Séquia Reial, es trobava l'ermita de la Santíssima Sang edificada l'any 1604. Al segle XVII fou dedicada a escola de xiquets. Al segle XIX comença a ser destinada a tota mena d'actes profans. i en 1842, L'Ajuntament va arrendar el seu local a la societat "La Tertúlia" i degut a les representacions dramàtiques va retirar el retaule que fou traslladat a la Parròquia. L'Ajuntament va cedir aquest edifici ala Sèquia Reial el 16 d'agost de 1925.

CARRER SANTÍSSIM

Des de la Plaça Major fins a la confluència del carrer del Rector Monzó i Bagnols-sur-Cèze. Antigament aquest carrer ha tingut els noms de Mossén Vicent (1601), cel Sagrari o de la Sagristia (1609), carrer del jurat Albelda (1609) , carrer de darrere l'Esglèsia (1629), Dels Pablo (1631) , Carrer de les espatlles de la Capella del Comunió (1660), Carrer de l'Església (1683), Carrer de Sebastíà (1703) i des de 1731 carrer Santíssim. En un principi, davant l'absència als temples parroquials de la capella del Combregar, era costum tindre el sagrari a l'altar major A Carcaixent, fins a l'any 1645 l'altar major ocupava el lloc de l'actual porta dels Peus; per això el carrer més immediat a l'absis de temple va rebre el nom del "Sagrari",

PLAÇA MIGUEL HERNÁNDEZ

On conflueixen el carrr de Sant Llorenç, Boscà, Torner, Obra i Caporal Lloret. Antigament anomenat De Guerau, De Mossén Guerau, De Bonastre, Del Marqués de la Calzada, Plaza Roja. I denominada popularment Plaça de la Verdura, De Vernich, Dels Melons Quasi tots els carrers que porten a aquesta plaça tenien abans uns pilons de pedra que impedien l'entrada a la plaça dels carros i tartanes. Al carrer de l'Obra encara podem veure el piló.

Segons Soleriestruch: "És - o era fins fa ben poc - la més carcaixenina de totes les places... El sol d'aquesta plaça, baixa en pendent accentuada, des de Casa Vernich fins al carrer dedicat a Lloret.

Era una plaça que feia goig. Parlem, és clar, de quan era de veritat la plaça de «la Verdura», i era empedrada a la bona de Déu..., i també a la bona de Déu era ben plena de clots

Parlem de quan a la plaça s’hi feia «plaça», i l’ omplien aquelles taules de peix del Malalt, de Vicent, de Català... I les taules de la carn del Bambau, del Bataner, del Matriculat, del Pontasguero, de Palomares, de Severiano... I aquelles famoses «parades de la verdura» de la Rosca, la «tia Curra, Olaso, la Fusa i Salvadoret «el de la papà» ...

Parlem de quan la plaça tenia aquella forta olor característica Encara avui, de vegades, tot i haver passat el temps que ha passat, creiem sentir en creuarla, que ens torna a vindre al nas aquella olor a peix, a oli dels «xurros», a xocolate acabat de fer, a colonia i a «polvos» de la botigueta del «Sego» , barrejats tots ells amb una brafada d’encens que solia escapar-se de quan en quan per un badallet de la porta falsa de la sagristia...

Parlem de quan encara s ’ assomava a la plaça, la casa del Marqués de la Calçada...

Era un ample palau de traça dihuitesca, bastit amb els guanys de les collites de la seda Tenia una entrada espaiosa pavimentada de pedres menudes, amb un pati a l’esquerra i una magnífica escala a mà dreta per pujar-hi a les folgades estances enrajolades amb els rajols que de la fàbrica de l’Alcora obtenia el comte d’Aranda...

Pocs edificis com aquest podien donar una tan clara idea del que fou el Carcaixén d’ahir Tenia els buits ben proporcionats; balcons d’un aire barroc discretament mogut, amb els ferros de dibuix senzill. Tenia també el blasó del senyor marqués lluïnt al dalt de l’ampla portalada... El marquesat de la Calçada va ésser incorporat al de Montortal, i de l’edifici aquell no resten ni els fonaments"

PINTOR SOROLLA

Des del carrer del Santíssim fins al carrer de Sant Cristòfol. Antigament anomenat De Pare Dalmau, De Roc Gomis, De Sebastià, De Noguera, De les Raboses, DE la Rabosa, De la Raposa, Mendizábal i Victor Pradera i actualment Pintor Sorolla

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 1863-Cercedilla-Madrid, 1923). Pintor. Va canalitzar la seua activitat pel camí de la lluminositat, especialitzant-se en escenes de pescadors valencians i de platges mediterrànies

CARRER DE QUEVEDO

Carrer que va des del carrer Santíssim fins al carrer de Sant Vicent. Antigamente anomenat Carrer i plaça del Fossar, Del Cementerio, Calle frente Capilla de San Vicente, Calle y plaza de Quevedo, Bajada de San Vicente

Coincidint amb aquesta plaça, al costat de la Parròquia de l’Assumpció, hi havia el fossar parroquial, entre l’actual carrer del Torner i la plaça de Quevedo, que va ser vigent fins al segle XIX, en què per raons sanitàries les autoritats civils i eclesiàstiques de la població ordenaren la construcció d’un cementeri al paratge de la Muntanyeta, allunyat del

centre urbà; fent-se càrrec de la seua construcció i custòdia el municipi, que va establir normes concretes d’ús.

Francesc de Quevedo i Villegas (Madrid, 1580-Villanueva de los Infantes, 1645). Escriptor i poeta. L’assumpte de les seues poesies és molt ampli: morals, polítics, de circumstàncies i burlesc. Dels seus treballs en prosa, una de les més originals i atractives del castellà, cal fer menció de la Vida del Buscón, llamado don Pablos (1626), Sueños (1627), El Caballero de la Terraza (1627), Política de Dios, gobierno de Cristo (1617 i 1635), La Cuna y la sepultura (1634)

CARRER BAGNOLS-SUR-CÈZE

Carrer dedicat al poble francés del mateix nom i agermanada amb Carcaixent el 24 d'abril de 1982, sent alcalde de Carcaixent Vicent Pla i de Bagnols Georges Benedetti Aquest carrer està ubicat des del carrer del rector Monzó fins al carrer Poeta Quintana.

Bagnols-sur-Cèze es una ciutat situada en la regió Occitanie. Es troba al nord-est del departament del Gard, prop de la ciutat d'Avignon i de Nîmes Compta en 18775 habitants i el seu clima és mediterrani.

En aquest carrer està situat el centre de salut de la ciutat i el parc del centenari de la taronja. El centre de salut fou inaugurat pel ministre de sanitat i consum, Ernest Lluch el 22 de maig de 1986. El Jardí del Bicentenari de la Taronja, més conegut com P a n t e r a R o s a p e l c o l o r d e l e s s e u e s c o l u m n e s , ocupa els terrenys de l'hort de l'antic Convent de les Dominiques i que va ser adquirit per l'Ajuntament i inaugurat l'any 1981, amb motiu de la commemoració del Bicentenari de la Taronja (17811981).

Aquest any el monument infantil va ser confeccionat pel faller Joan Armengol Una al legoria als temes de la primavera va fer les delícies dels menuts de la comissió i fou guardonada amb el segon premi.

La falla gran fou obra del faller Joan Armengol, escaiolista de professió i amant incondicional de la professió d’artista faller, va pegar un pas endavant i va agafar la tasca de fer la falla. Aconseguí el primer premi amb la confecció d’una falla que estava composada al remat per dos figures completant el monument amb uns baixos que feren a aquest monument mereixedor del màxim guardó

La presentació de l'any 1982 arribava al final de la temporada de presentacions, i hi havia gran expectació entorn a la mateixa, que tenia esgotades totes les localitats de seient dues setmanes abans. El guió original de José Meliá Castelló, "SOM LA LLUM DE LES FALLES” va ser la primera presentació que realitzarem al magatzem de Canelles, anomenat el “Lloc Faller”. El guió de la presentació, escrit en vers, transcorria en un escenari que representava el saló columnari de la Llotja de València, amb l’exposició dels ninots El rat penat donava vida a aquells ninots, els quals escapaven per poder conèixer la vida que ocorria pels carrers mentre ells restaven quiets a l’exposició. Al final de l'apropòsit s 'obrí l'escenari i aparegué de nou la Llotja, però sense els ninots, totalment buit Començà el moviment eixint de cada costat dues enormes plataformes amb totes les falleres de les corts d'honor, més de 60 falleres assegudes Com a apoteosi, s'imposà una potent llum blanca que baixà des de la part alta de l'escenari i es tractava d’una enorme làmpara de dos metres de diàmetre i tres d’altura, construïda amb deu mil peces de plàstic.

A les 2'30 de la matinada començava el ball amb una simpàtica anècdota, la cort d'honor entrava a la sala amb un pastís per a felicitar la seua fallera major, coincidia el dia de la presentació amb el seu aniversari, complia quinze anys

PRESIDENT Vicent Martí López

FALLERA MAJOR Sari Seguí Picot

PRESIDENT INFANTIL Jesús Belda Pla

FALLERA MAJOR INFANTIL Mª Teresa Gómez Moscardó

PRESIDENT D’HONOR Vicente Penadés Vayà

PADRINA Mª Carmen Ramos Rubio

PR EMIS

Falla gran

1r premi

Falla infantil

2n premi

Presentació

1r premi

LEMA: Valenciania

ARTISTA: Joan Armengol

LEMA: La primavera

ARTISTA: Joan Armengol

TÍTOL: “Som la llum de les falles”

Millor faller: Antonio Murillo Salom

Jupetí

El dia 16 de març de 1980 tots els fallers de la comissió van estrenar l’anomenat, en aquell moment, "vestit de gala" En aquells anys els fallers anaven tots vestits amb el que es coneixia com a "trage regional", format per jupa i pantaló negre, camisa blanca i faixí de color morat. Aleshores, per poder diferenciar-se un poc dels fallers de les altres comissions i tindre una senya d’identitat pròpia, decidiren fer un jupetí per a tots iguals. Amb tal finalitat, anaren a Almacenes España, una botiga d’indumentària molt coneguda a València i compraren una peça de teixit de dibuix xicotet A cada faller se li va donar la tela necessària per cosir-se el jupetí i així amb el mateix pantaló negre i l i d faller podien tindre dos trages diferents, canviant el faix l'escut de la falla per una faixa verda per als fallers i roja p dent i per al president d'honor (hui en dia anomenat pad

Per a l’es trena d’aques t jupetí es va triar una data assenyalad se'l f icaren tots e ls fal lers per primera vegada e l dia 16 de mar de 1980 per assis tir al bateig de l segon f il l de Josep Pas tor, que en eixe m oment era e l president de la fal la. D'aques ta manera realit zaren e l bateig de l x iquet i e l bateig de l jupetí.

A part ir d'eixe any e l jupetí era e l trage que s 'ut ilit zava als passacarrers sense actes of icials, es a dir, cercav iles al matí de l dia 18 i 19 de març on no hi hav ia convocat cap acte of icial per part de Junta Local.

Aquesta indumentària va ser part de la nostra identitat com a falla fins a finals dels anys 90. Va arribar un moment en què ja no es fabricava la tela amb eixe dibuix i era difícil fer nous jupetins per als xiquets que es convertien en adults o els nous fallers que s ' apuntaven a la falla. A més la indumentària fallera masculina començava a evolucionar deixant de costat el trage negre i recuperant-se altres més tradicionals com el de torrentí i posteriorment els saragüells. D'aquesta manera cadascú tenia lliure elecció per a triar quin tipus d'indu mentària volia portar i oblidant una peça d'indumentà que era un tret d'identitat de la nostra comissió masculina rant el segle XX.

L'exercici faller començà amb nor- malitat com qualsevol altre any, amb uns càrrecs anomenats el dia de Sant Josep, i la resta d’activitats generals anuals, com la signatura amb els artistes fallers, la realització de festes i balls al casal, o inclús canvi de dia de les reunions al di- lluns Tot transcorria amb total nor- malitat fins al fatídic dia 20 d'octu- bre de 1982, quan per desgràcia el nostre poble va patir una gran inundació en trencar-se el pantà de Tous. L'última acta que consta als nostres arxius és del 18 d'octu- bre, dos dies abans de la catàstrofe i no es tornaria a dur a terme una altra reunió fins dos mesos després, el 20 de desembre, quan ja es parla de no realitzar falles l’exercici 1982-1983 a Carcaixent donada la

magnitud de danys provocats tant en l'àmbit material i personal com als monuments fallers previstos per al mes de març.

Davant aquesta situació, a Carcai- xent, es decidí plantar una única falla a escala local, monument que va ser dut a terme pels artistes lo- cals de Carcaixent sense acceptar cap donatiu oficial. L’emplaçament per a plantar dita falla que es va barallar va ser entre les ubicacions Musical - Moderno - Société, plan- tant-se finalment davant del Musi- cal. Les falleres majors que repre- sentarien a les diverses comissions foren les mateixes que havien sigut l'any anterior, deixant les nomena- des per aquest any per al següent, el 1984

Després de la pantanada, la falla estimà que els danys produïts en el nostre monument faller eren de 100.000 pessetes i la resta de di- ners entregats a compte a l'artista faller (300.000 pessetes) passarien a formar part del pressupost de la falla de l'any 1984

La programació del calendari d'ac- tes va ser més reduït que altres anys, realitzant-se únicament la ca- valcada del ninot el dia 13 de març, un ball de germanor i entrega de recompenses el dia 17, l'ofrena el dia 18 de març i cremant-se l'única falla del poble el dia de Sant Josep a les dotze de la nit

amb

fallera faller

Una cosa curiosa dels anys 70 i 80 era que les falleres no podien acudir soles a cap acte organitzat per la comissió.

El faller assignat a cada dona (que no triava ella, clar) havia d’anar a arreplegar-la a la seua casa cada vegada que aquesta havia d’acudir a l’acte organitzat (presentació, passacarrer, ofrena...,).

En la casa de la fallera, nor malment, hi havia preparada una “picaeta” que solien oferir al faller que venia a per ella (pastes, coques, licors...,)

Generalment, els fallers anaven en grups de 4 o 5 fallers i, tots junts, anaven a per totes les femenines.

Quan arribaven al casal ja estaven ben “arregladets”.

També es tenia el bon costum d’acompanyar-la quan la xica decidia tor nar a casa.

Fins a l’any 1988 totes les falleres eixien en la presentació acompanyades d'un faller, però l'any 1989 es va decidir innovar un poc i fórem la primera comissió fallera que va plantejar que les falleres isqueren soles. Així ha sigut fins a l'any 2023 que a petició de les pròpies falleres han tornat a eixir acompanyades d’un faller.

Després de la recuperació de tots els danys patits durant la pantanada de 1982 i deixar passar un exercici faller (1983) molt diferent dels habituals, la falla va tornar a poc a poc a la seua rutina. Del consorci d'assegurances es van cobrar 1.236.818 pessetes pels danys patits en la pantanada així com una subvenció de 100.000 pessetes que va adjudicar l'Ajuntament a cada casal afectat Amb aquests diners començàrem un nou exercici faller amb canvi de president

La presentació va estar marcada per la mort sobtada del nostre faller J J Mata dos dies abans, el que va provocar una gran consternació a tots els fallers La presentació portava per lema "ÀLBUM DE FOTOGRAFIES", l'escenari es dividia en dues parts, obrint-se de manera intercalada cadascuna d'aquestes. En la part esquerra de l'escenari transcorria la història on es contaven records mirant un àlbum de fotografies, a continuació en la part dreta de l'escenari cobrava vida aquesta fotografia Una d'aquestes fotografies, molt recordada per la comissió, va ser el ball que realitzaren els fallers, tots ells vestits de majorets. El quadre final estava compost per una balconada de banda a banda de l'escenari i en mig d'aquesta, un gran centre de flors naturals va pujar des del fons de l'escenari i en arribar dalt es va obrir, apareixent dins les falleres majors

La falla gran, amb el lema "LES CONQUESTES", tenia com a remat un bou que representava Espanya i baix el rei Jaume representant les batalles i conquestes hagudes a Espanya en èpoques passades, comparant aquestes conquestes amb les pròpies de l'època com l'avortament, el divorci, l’homosexualitat, etc.

La falla infantil va estar feta per tres fallers de la comissió i tenia per lema "CONTES DE SEMPRE"; en el monument estaven representades diverses escenes de contes tradicionals com Blancaneus i els set nanets Com a particularitat, en aquella falleta hi havia un globus aerostàtic al qual li donaren moviment girant sobre si mateix

Laura

Penadés

Rafael

Ripoll

PRESIDENT Agustí Oliver Calatayud

FALLERA MAJOR Empar Salom Vila

PRESIDENT INFANTIL

Ahulló

FALLERA MAJOR INFANTIL

Giner

PRESIDENT D’HONOR

Rafael Ripoll Armiñana

PADRINA

Mª Carmen Armiñana Corts

PR EMIS

Falla gran

2n premi

Falla infantil

4t premi Presentació

2n premi

LEMA: Les conquestes

ARTISTA: Josep Bellaescusa

LEMA: Contes de sempre

ARTISTES: Bifante, Pastor i Salom

TÍTOL: “Àlbum de fotografies”

Millor faller: José Belda Marco

d’honor fallers

En la nostra falla els mesos previs a falles era tradició anar a casa de coneguts, amics o antics fallers a fer-los fallers d’honor. Però l’any 1984 anàrem un poc més enllà. En el poble veí, Alzira, en aquella època era ja tradició oferir als fallers d’honor, a banda de l’al·legoria, un sopar. Concretament, hi havia una falla que organitzava la tradicional «Botifarrà», aleshores un faller que vivia a Alzira va aconseguir entrades d’aquesta festa per alguns fallers i anaren a veure què s ’oferia i si podíem nosaltres fer alguna cosa semblant. I així va ser l’any 1984 quan per primera vegada es va proposar en la reunió del 27 de febrer la possibilitat de fer un sopar als fallers d’honor dins de la setmana fallera Dit sopar estaria compost per embotit, de manera que resultara econòmic i amb la intenció de crear un bon ambient per a poder captar nous fallers d’honor Dit i fet, el 16 de març de 1984 a les 10 de la nit es va celebrar el primer sopar de faller d’honor al nostre casal

Al llarg dels anys aquest sopar ha anat canviat el seu format; els primers anys estava compost per embotit i truites que preparaven de manera obligatòria totes les falleres El sopar era servit pels fallers vestits amb el trage tradicional, primer tots igual amb el jupetí de la falla i després cadascú amb el seu jupetí. Va passar de fer-se al casal els dos primers anys, al Lloc faller l’any 1986, passant uns anys després a la sala San Francisco i realitzant-se també alguns anys al magatzem de Ribera.

Una fal la, per a poder subsis tir, a més de les quotes de ls fal lers, es busca al tres v ies d’ingressos al ternati ves com són e ls fal lers d’honor. El Fal ler d’honor és una persona particu lar que col·labora amb la fal la amb una aportació econòmica i, en contrapres tació, aques t pot anar les nits de fal les a gaudir de la fes ta i també se l’obsequ ia amb un x icotet regal anomenat al·legoria.

El menú ha deixat d’estar compost per embotit i les falleres ja fa molts anys que no fem truites, però els fallers, en canvi, encara continuen anant vestits de fallers malgrat que ja no són ells els que serveixen el sopar Des de l’any 1986 tenim una orquestra que, en acabar el sopar, ens anima la nit Començàrem amb la mítica orquestra "Los serenade" que gaudírem durant uns exercicis fallers i els últims anys al ritme del duo "Jam" no hem parat de ballar, cantar i gaudir d’aquesta nit Des de fa uns anys, s’ha inclòs la part d’espectacle amb les actuacions de diversos grups de fallers que, en clau d’humor, representen cançons i balls i amenitzen, un poc més si cal, la vetlada. El sopar dels fallers d’honor sempre ha sigut una de les nits de convivència entre fallers i fallers d’honor de les més esperades i disfrutades per tots.

Aquest any començà amb la firma de Pascual Calleja com artista de la falla gran, formant-se la unió Calleja-Major que va durar fins a l'any 2003.

La Presentació amb el Títol "A FOC", començà amb una posada en escena poc vista a l'època. Havent reproduït la font que teníem a la Plaça Major, un grup de fallers representaven al foc i la flama fent una coreografia en la que ballaven amb torxes enceses. Durant la presentació, La Història, representada com un personatge, li contava a Tòfol, un humil bomber, que no entenia el perquè de la seua feina, el motiu del seu ofici i la relació de la seua família amb el foc Li demostrà com tots els seus avantpassats havien tingut alguna cosa a veure amb el foc, des de la Prehistòria, amb el descobriment del foc, seguint per l'incendi de Roma. Destaquem la gran desfilada de romans que realitzaren un gran número de membres de la comissió La presentació va finalitzar amb l’escena de l’amistat que es va formar entre el bomber i la flama donant continuïtat a el clamor i impedint que el foc s ' apague. El quadre final aparegué buit, i el personatge de la flama, mentre ballava, va anar donant-li forma, fins que una flama baixà del sostre i en obrir-se aparegueren les falleres majors.

Arribat el mes de març, el monument Infantil amb el Lema “L’ESPECTACLE” ens mostrava diferents imatges de coneguts personatges del cine El remat estava format per dos barrets que portaven les dues figures que representaven a Fred Astaire i Ginger Roger ballant, i la rodejaven personatges com "El gordo y el flaco", Cantinflas, un vaquer de l'oest, un elefant típic del circ i d’altres molt coneguts. Caldria destacar la figura del banquet amb dos enamorats, que va ser guanyadora del premi Ninot Indultat Infantil d'eixe any

La falla gran, amb el Lema "CONTES” representava eixe paisatge idíl·lic propi de les històries que ens han contat des de men u t s A u s , f o n g s i p l a n t e s q u e e n v o l t e n aquesta falla, dotant-la d’un caire màgic

Aquest any aconseguírem tots els màxims guardons, tant en monuments fallers com en presentació, sent un dels anys més recordats per obtindre els tres primers premis tan desitjats.

Durant aquest exercici la fallera major de Carcaixent fou la nostra fallera Sari Seguí Picot

FALLERA MAJOR

Mª Isabel Armengol Armiñana

PRESIDENT Agustí

Oliver Calatayud

FALLERA MAJOR INFANTIL

Maite

Perpiñà Úbeda

PRESIDENT INFANTIL Israel

Oliver Ramos

PADRINA

Rosa Mª

Hernández Oliver

PRESIDENT D’HONOR

Emilio

Revert Sanjuan

LEMA: Contes

ARTISTA: Pascual Calleja

PR

EMIS

Falla gran

1r premi

Falla infantil

1r premi

Presentació

1r premi

• Ninot indultat

• Ninot indultat infantil

TÍTOL: “A foc”

LEMA: L’espectacle

ARTISTA: Kuriaki

Millor faller: Pepe Pastor i Ferrer

Insignia d’or: Juan José Mata López (a títol pòstum)

Afortunadament, aquesta comissió de hui en dia és el resultat de tots els canv i s q u e h a n a n a t o c o r r e n t a l l l a r g d e l temps i esperem que hi ha ja molts més perquè continue sent una comissió viva.

La femenina

Ai!!!, quin temps aquell on la femenina el que era PINTAR, no pintava res.

Qui era la femenina?

FEMENINA: grup de persones de gènere femení de la comissió Plaça Major

La femenina el que era PINTAR no pintava res, però sí que tenia unes funcions assignades exclusivament a ella.

Una de les tasques que tenia era posar i llevar les taules per als dinars de la comissió i després escurar

També netejar el parador per a les demanades i actes oficials i el local on s'havien de canviar els actors que eixien a la presentació. (Moltes vegades era quasi tota la comissió la que s'havia de canviar).

La comissió era la que feia la presentació encara que la femenina participava activament en ella, confeccionant vestits, cortines, complements...

En una presentació, una enorme manta morellana omplia tot l’escenari i va ser la femenina la que va fer les moltíssimes “BORLES” que completaven la manta.

Però el que és PINTAR, la femenina no pintava res.

Però la femenina volia PINTAR i sempre feia el possible perquè la seua veu s ’escoltara per tot arreu

En la demanà de 1986 una fallera va fer públic l’interés que tenia la femenina en poder participar en totes les votacions que se celebraven a la comissió

La resposta de la comissió va ser també pública (en la mateixa demanà):

“ S i vo l s vota r, p r e n b ota ” i li tragueren una corda perquè botara

La femenina el que es deia PINTAR seguia sense pintar res.

La femenina volia demostrar que era capaç de fer moltes coses i bones!!!

El dia de la presentació s ’elegia a un home al qual se li atorgava la insígnia d’or de la comissió per les tasques fetes. Cap femenina podia optar a aquest reconeixement.

Al final, després de moltes reivindicacions en l’any 1989 es va atorgar la primera “medalleta” a una femenina.

Aquesta es va anomenar “PINTA” i era un poc diferent de la insígnia de la comissió.

Des d’aquell any i fins fa poc s ’atorgava una insígnia d’or a un home i una pinta d’or a una dona.

El que era PINTAR, pareixia que la femenina ja pintava un poc Almenys ja tenia “LA PINTA”

La femenina tenia la seua pròpia reunió els divendres i la comissió la realitzava els dilluns. El delegat de la femenina (que era un home) informava la femenina dels punts que es tractaven a la reunió de la comissió

Per aquells anys la femenina ja començà a tindre algun càrrec. El primer i un dels més lògics era que la delegada de la femenina podia ser una dona, dona que ja podia assistir a les reunions de la comissió

I així, a poc a poc, la femenina va anar introduintse cada vegada més dins de la comissió.

Amb aquest escrit no es pretén deixar en mal lloc a la comissió, sinó el fet de mostrar el que es vivia en aquella època: una femenina cada vegada més reivindicativa i constant en una societat molt masclista.

Al davanter any la comissió havia aconseguit guanyar tots els primers premis, cosa extraordinària al món de les falles. No hi havia dubte, tocava deixar-se la pell i esforçar-se fins a l'extenuació en mantenir el nivell obtingut No anava a ser fàcil !!

El primer revés ens arribà de part de l'Ajuntament La falla Plaça Major havia de canviar d'ubicació, no ens deixaven plantar la falla a la Plaça que ens donava nom Escrits, sol licituds i al final una reunió al Saló de Plens on els representants de la comissió comptàrem amb el suport dels presidents de la resta de comissions i baix a la Plaça un gran nombre de fallers i falleres cridaven: "Volem La Plaça, La Plaça volem"

Enfront de totes les argumentacions possibles a favor de mantenir el lloc, la resposta del senyor alcalde era molt aclaratoria: "Vostés representen a 1000 i jo represente a 10 000 persones No es plantarà falla en la Plaça" Ahí quedà

Teníem el millor artista i ens plantejà un repte que no tardàrem en fer propi: la falla del Cavall No es tractava sols de tornar a guanyar, el repte era deixar clara, malgrat el revés rebut, la idiosincràsia d'aquesta comissió. El pressupost doblava a la resta dels pressupostos que barallava la resta de comissions i per a la nostra era un pas econòmic molt important

Més d'un milió de pessetes més que la resta de falles. El treball, l'esforç i les aportacions voluntàries de tots ho feren possible

La presentació portava el títol "VALÈNCIA

TÉ NOM DE DONA". En entrar a la sala, les cortines obertes deixaven ja veure sense il·luminar l'escenografia Volia ser un testimoni de la importància de les dones a les falles, posat en escena per les dones

L'escenografia representava una plaça major de qualsevol poble on es podien veure a les veïnes parlant entre elles dels seus problemes des dels balcons i en les plantes baixes es valorava aquelles botigues d'ultramarins i oficis com les brodadores que estaven desapareguent

Moltíssim treball preparant un muntatge ideat i creat per la comissió que en la part escènica va comptar amb la inestimable col·laboració del grup de teatre Àgora, no sols va rebre el primer premi, sinó que va ser reconegut i apreciat per propis i estranys, dins i fora del nostre poble.

Rita

Borrás Mollar

Silvia

Marco León

Jorge

Seguí Picot

PADRINA

Enriqueta

Giner Albert

PRESIDENT D’HONOR

Enrique Seguí Martinez

PRESIDENT José Luís Olmos López

FALLERA MAJOR

PRESIDENT INFANTIL

FALLERA MAJOR INFANTIL

PR EMIS

Falla gran

1r premi

Falla infantil

4t premi

Presentació

1r premi

LEMA: El circ

ARTISTA: Pasqual Calleja

LEMA: Rateries

ARTISTA: Kuriaki

• Ninot indultat

• Ninot indultat infantil

• Ingeni i gràcia

TÍTOL: “València té nom de dona”

Millor faller: Jaume Bifante Ferri

c a n v i d ’ e m p l a ç a m e n t d e l a F a l l a

La comissió al l larg de ls úl tims 50 anys, per di ferents m otius, ha plantat la fal la a di versos emplaçaments. Començàrem l’any 1971 plantant la fal la a la plaça de l Cabdil l d’aque l la època, hu i anomenada P laça Major. En aques t l loc plantàrem la fal la de manera ininterrompuda f ins a l’any 1985 inc lòs.

Al mes de juny d’aquell any, l’alcalde del m oment Vicent Pla i Noguera, ens va enviar una carta demanant entrevistar-se amb el nostre president, i ens comunicaren que la falla devia canviar d’ubicació, argumentant, que pel creixement dels arbres de la Plaça, resultava difícil protegirlos per a la cremà de la falla, a més de desbaratar el marbre del pis de la plaça. Amb aquests arguments ens obligaren a buscar un nou emplaçament per a poder plantar la falla deixant-nos l’elecció del nou lloc.

La comissió va haver de barallar diverses opcions d’emplaçament on plantar el monument i pensaren en dues possibilitats. En la reunió celebrada el 16 de setembre de 1985 voten (sols els homes de la comissió, com era costum en aquella època) entre els emplaçaments possibles d’ubicació de la nostra falla quedant com a resultat el següent escrutini:

El departament d’Interior de l’Ajuntament va redactar un informe valorant de forma favorable la nova ubicació escollida i la falla va comunicar a la Junta Local per carta el nou emplaçament de la falla. Malgrat tota la discussió, el nou emplaçament tampoc agradava massa per estar a prop del nou ambulatori motiu que podia ocasionar problemes per a l’entrada i eixida de les ambulàncies. Però malgrat totes les controvèrsies i dificultats, la falla fou plantada en aquest carrer des de l’any 1986 fins al 1991 El 1992 i després d’insistir de forma continuada, ens deixaren tornar al nostre lloc i poder plantar els monuments a la nostra plaça encara que amb moltes condicions Ens obligaren a protegir el mabre que havien ficat en forma de creu al centre de la plaça amb una tela, a ficar rajoles baix de la falla i afegir una enorme quantitat d’arena, tot per tal de protegir el nou marbre, a més de tapar els arbres abans de la cremà

Però aquest no va ser l’únic període que des de l’ajuntament ens impediren plantar la falla en la plaça.

L’any 2007 l’equip de govern de l’Ajuntament es va plantejar reformar el nostre emplaçament habitual i no ens garantien la finalització de les obres i la disponibilitat de la plaça per al mes de març Haguérem de buscar de nou un altre lloc, les possibilitats eren escasses i plenes d’impediments per les característiques urbanístiques i de recursos sanitaris que envolten el nostre casal L’antic emplaçament al carrer Bagnols sur Cèze d’èpoques passades ja no era una opció viable perquè es volia garantir la doble possibilitat d’accés al centre de salut en cas d’emergències

La falla preferia plantar els seus monuments a l’inici del carrer Julià Ribera per ser una ubicació més cèntrica, i més propera a la plaça, però la comissió de la falla Creu Julià Ribera es va negar, no volia que plantàrem allí per estar massa prop de la seua falla. La falla va comunicar a la Junta Local tot el que passava i al mes d’octubre, en reunió de Junta Local, els presidents de les altres falles es ficaren a favor de la falla Creu Julià Ribera En aquesta reunió, el nostre president va demanar l’abstenció en la votació, però 7 dels 8 presidents de les altres falles votaren en contra de plantar la nostra falla al carrer Julià Ribera, sols un president es va abstenir i els 8 membres de Junta Local no votaren. Seguidament, el president de festejos i el president de Junta Local dimitiren Després d’aquesta votació, la comissió envià una carta a la Junta Local demanant que fora l’Ajuntament qui decidirà el lloc d’ubicació de la falla. Es tornà a votar en Junta Local, tornant a eixir el resultat anterior i mantenint-se contraris al fet que plantàrem al carrer Julià Ribera. L’Ajuntament acceptant la votació de Junta Local, ens contestà que triàrem un nou lloc, i la comissió va tornar a votar En aquesta segona votació hi hagué 13 vots a favor i 9 en contra, i es va decidir plantar la falla al carrer Bagnols sur cèze.

En eixa època havia obert un centre comercial al sector n o rd q u e s ’ e s t a v a u r b a n i t z a n t , e r a p l e n a è p o c a d e bombolla immobiliària i la gerència del centre volia alguna entitat local que li servira de reclam per a atraure visitants a la zona. Davant aquesta circumstància, ens oferiren plantar les nostres falles al costat del Centre comercial Ribera del Xúquer La comissió, després de valorar les distintes opcions, va decidir en una reunió extraordinària, acceptar aquesta proposta i tinguérem un gran suport per part de la direcció del centre esmentat per a poder gaudir de les falles al nou emplaçament a l’avinguda de l’apotecari Bodí.

Aques t trasl lat signi f icà deixar e l casal e ls dies de fal les i ins tal·lar una gran carpa que arreplegara les acti v itats de la comissió. Els dinars i sopars es van fer amb un conveni amb un de ls ser veis de restauració de l centre comercial i duent a terme les actuacions musicals de les nits de fal les a l’av inguda apotecari Bodí. D’aques ta manera passàrem tres exercicis fallers, tornant per fi a la nostra benvolguda plaça l’any 2010 f ins a l’actualitat, desitjant que no ens facen m oure mai més i puguem plantar sempre e ls m onuments a la nos tra benvolguda P laça Major.

Començàvem el segon any que havien de plantar la falla al carrer de l'ambulatori. Però les sensacions eren ben diferents de l'any davanter. Els premis aconseguits, l'ambient viscut a la mascletà disparada al parc de la "pantera rosa " el dia de Sant Josep, el fet de tindre tan prop les falles del parador, poder estar segut a les taules del bar JR fent-se una cervesa i al teu costat els dos monuments envoltats de moltíssim personal, propis i estranys, feren que començàrem a gaudir del que teníem i deixant de costat el que ens havien llevat.

La falla gran estava composta per un gran llibre al centre dalt d'unes grans escales, d'on sortien les cavalcades del famós quadre de Sorolla, crec que almenys fins eixe any va ser la falla més monumental que s'havia plantat mai a Carcaixent, va ser un monument que va donar molt de què parlar i va ser recordat molts anys després

Una volta més el jurat va coincidir amb la nostra opinió i aconseguírem tots el premis que un monument com eixe podia rebre La veritat és que li ho posàvem fàcil, perquè teníem el millor artista i el pressupost més elevat amb molta diferència respecte a la resta de falles.

L'objectiu de la comissió es consolidava, no sols era guanyar un premi, també era oferir als de dins i als de fora el millor que sabíem i podíem fer. Una idea que volíem deixar com marca a les noves generacions que començaven a moure ' s i tindre inquietuds Un estil característic d'entendre les falles, que ha continuat i dura fins hui en dia

La falla infantil, després dels enganys patits per artistes de la capital, miràrem cap a dins i trobàrem un equip molt entusiasta de gent de la comissió sobradament capaç de millorar els anys passats. Però el premi d'infantil hauria de tornar a esperar.

A la Presentació titulada "EL CIRC" comptàrem amb la col laboració extraordinària d'artistes del Circ Price i fins i tot, desfilàrem "els majorets de la Major". La gent que omplia el local com mai (posàrem una setmana abans el cartell "No hi ha localitats"), ho va gaudir moltíssim i dies després encara es parlava d'aquesta presentació pel poble El premi sols havia de corroborar que la Plaça Major havia fet història, i així va ser

PRESIDENT José Luís Olmos López

FALLERA MAJOR Inmaculada Olcina Oliver

PRESIDENT INFANTIL César Revert Gomar

FALLERA MAJOR INFANTIL Marta Revert Gomar

PRESIDENT D’HONOR Pasqual Mahiques Albelda

PADRINA Dolors Ferrer Juan

PR EMIS

Falla gran

1r premi

Falla infantil

2n premi

Presentació

1r premi

LEMA: El bé i el mal

ARTISTA: Pasqual Calleja

LEMA: Contes xinos

ARTISTES: Bifante, Pastor i Salom

• Ninot indultat

• Ingeni i gràcia

• Millor carrossa

TÍTOL: “El circ”

Millor faller: Vicent Martí i Durá, Insignia d’or: José Sanjuan Pachés (a títol pòstum)

La cavalcada del ninot ha sigut un acte faller que ha evolucionat molt al llarg d'aquests 50 anys.

Les carrosses i la cavalcada del ninot

Existeixen fotos de carrossa des del primer any, el 1972, però aquell any la fallera major anava dalt de la carrossa disfressada i no vestida de fallera com es tradició hui en dia. Durant els anys 70 i 80 la comissió era l'encarregada de crear la carossa perquè pogueren eixir les seues falleres majors. Durant aquests primers anys es reutilitzava alguna part del decorat de l'esquet o del quadre final de la presentació Aquest podia ser ampliat amb altres elements com papers de colors, flors o simplement un retall del qual s'havia fet per a la presentació. L'any 1983 la cavalcada va ser diferent per les circumstàncies patides l'octubre de 1982, aquell any les falleres majors de totes les falles de Carcaixent anaven vestides de fallera dalt d'una mateixa carrossa i no de forma individual per falla, com ha sigut sempre.

L'any 1987 va ser el primer que, per mitjà d'un faller, ens deixaren i portàrem una carrossa des de Carlet, però va vindre en tal mal estat que la comissió es va fartar de pegar paperets de colors per tal de reparar-la. I l’any 1989 per primera vegada la comissió va llogar una carrossa i aconseguírem guanyar eixe any el primer premi. Des d’eixe moment, la falla ha buscat i llogat carrosses per diferents punts de la geografia de la comunitat, algun any s'han llogat a la ciutat de l'artista faller i, d’altres, a Dénia.

La nostra comissió sempre ha tingut fama de no ser comissió de Cavalcada Açò venia per què érem una comissió que solia disfressar-se per grups i no tots amb la mateixa disfressa formant comparsa, s'invertia molt per tal de lluir una bona carrossa (obtinguent nombrosos premis) i molt poc a la disfressa. Açò va canviar l'any 2017, quan la falla va apostar per canviar un poc la manera d'enfocar la cavalcada i va començar a dissenyar una disfressa per a tots igual, organitzant dinars, durant els caps de setmana anteriors a la cavalcada, per tal de confeccionar i cosir al casal la disfressa, d'aquesta manera també fem falla i es crea un ambient festiu previ al dia de la cavalcada arrivant a guanyar l’any 2020 el premi a millor comparsa gran i infantil

El que sí que ha fet sempre la falla és realitzar una bona crítica local o inclús crítica pròpia, com l'any 1978 que anàvem tota la comissió disfressats de negres i el president Juan Armengol "El Blanco" de blanc

Circumstàncies d'última hora portaren a acceptar la proposició d'un nodrit grup de fallers de la comissió per continuar amb el mateix president un any més El canvi de generació era imminent, necessari i s'havia de fer sense precipitacions. Uns volien fer un pas al costat i altres volien prendre més responsabilitats, era cosa fàcil.

En aquells temps el problema per a aquesta comissió no era trobar càrrecs per al següent any, més bé el contrari. Decidir a qui de tots els que es postulaven, volien i tenien sobrats motius per a ser anomenats, s’havia d’elegir, això era el més difícil

L'artista de la falla gran, ens proposava un monument que ja sobre el paper de l'esbós era impressionant, veníem d'anys extraordinaris on havíem aconseguit el primer premi, però la il·lusió i les ganes de tornar a guanyar eren més grans si cap Era el temps de La Major i havia que mostrar-ho al carrer. El monument format per un gran perol d'on eixia un enorme sàtir, replet de figures, cuidat fins a l'últim detall, com era propi de l'estil Calleja, tornà a obtenir l'anhelat guardó del primer premi

En la falla infantil ja no sabíem que fer ni a qui buscar, però pareixia missió impossible guanyar el primer premi El segon premi ens dolia, però de veres que per més que aconseguíem la resta de primers premis, el de la infantil quedava per un motiu o un altre com l'assignatura pendent, que anem a fer!

On no quedava dubte un any més era a la presentació L’escenari fou transformat en un gran escut de Carcaixent, il luminat per un gran nombre de bombetes, i ampliat als dos costats per uns grans marcs daurats, on Paulino Peris Guerola i Ramón Calabuig havien pintat dues escenes típiques del nostre poble A més a més, en el moment culminant de la presentació, baixaven acompanyades d’una música apoteosi, dues figures il luminades per completar el quadre final

Un any més el gran treball de tota la comissió unida, l'entrega i l'esforç de tots junts, tenia la recompensa que desitjàvem, els primers premis i ens demostràvem a nosaltres mateix que junts érem forts, molt forts.

PRESIDENT José Luís Olmos López

FALLERA MAJOR Sonia Gimeno Cortell

PRESIDENT INFANTIL Pepe Pastor Hernández

FALLERA MAJOR INFANTIL Maribel Calabuig Garcerà

PRESIDENT D’HONOR Pasqual Ramos Puig

PADRINA Vicenta Picot Albelda

LEMA: Omplir el perol

ARTISTA: Pascual Calleja

PR EMIS

Falla gran

1r premi

Falla infantil

2n premi

Presentació

1r premi

• Ninot indultat

• Ninot indultat infantil

TÍTOL: “Amargonia”

LEMA: L’amor

ARTISTA: Sense documentació

Millor faller: Enrique García Sanchis

DE LA ENINA

nien m oltes iniciatives i ganes ts per a la Comissió.

Una d’aquestes activitats, realitzada durant les dècades dels anys 70 i 80, era l’esperat "ball de la femenina", que tan acuradament preparaven cada any. Aquesta festa al casal estava pensada i duta a terme exclusivament per la femenina i en el mateix, les dones de la falla preparaven tant el sopar que servien a tota la comissió com una sèrie d’actuacions que interpretaven després de sopar, sempre en clau d’humor.

Un dels sopars més sonats va ser el primer ball, per al qual decoraren tot el casal amb l’estètica necessària per a convertir-lo en un cabaret. Els assistents, mentre degustaven una “picadeta” en les taules preparades per a tal fi, gaudien de diverses actuacions, entre elles, una especialment atrevida on, un grup de la femenina, es convertien en cabareteres També molt recordada va ser la interpretació per part d’una fallera de la cançó d’Isabel Pantoja “ se me enamora el alma”

En alguna ocasió, els homes prepararen alguna actuació sorpresa, arrodonint la diversió de la nit, com aquell en el que eixiren, entre d’altres, Oliver i Olmos vestits de falleres

Tota la decoració i els vestits que eixien en les actuacions estaven confeccionats per les falleres, que dedicaven des d’uns mesos abans molt de temps a pensar la temàtica del sopar i a deixar preparada tota l’ambientació perquè quedara el millor possible, convertint-se en una de les activitats més esperades pels fallers.

La presentació amb el lema "MEDITERRÀNIA" va ser l’última que celebràrem al Lloc Faller. Com bé diu el títol tractava del mar Mediterrani. Eixe mar nostre, eixe Mare Nostrum que tant ha influït a aplegar a què siguem el que som hui en dia Muntàrem una grandíssima silueta de la proa d'un vaixell varat en la façana del Lloc faller Un vaixell que ens portà de viatge pel Mediterrani coneixent diferents ciutats banyades pel Mediterrani com Venècia, que va ser representada per una impressionant desfilada del Carnestoltes. El decorat final era un gran marc que baixà del sostre i emmarcava un quadre tradicional valencià

Aquest any el recordem per la quantitat d’aigua que va ploure durant els dies de falles Sols el dia 16 es va lliurar i s 'efectuà l’entrega de premis amb normalitat, ja no ens tornarem a vestir amb el vestit de valencians fins al dia 19 encara que sí que anàrem de passacarrer baix d'un plàstic en forma de pal li, al qual sobrenomenàrem “papamòbil”. El dia de Sant Josep, després del dinar de la fallera Major, el temps ens va donar una treva i es pogué celebrar l’ofrena, en acabar, tots anàrem directes a cremar la falleta infantil

La falla gran que portava per lema “RATES, RATERS, RATERIES I ALTRES BITXOS D’AQUESTS DIES” no va aconseguir guanyar el primer premi, però va ser de les poques que es va mantenir en peu, malgrat la intensa pluja que va ploure els dies de falles i això que tenia molt de risc per l’equilibri amb el qual se sustentaven les dues figures que conformaven el remat. Pascual Calleja va tornar a demostrar que dominava amb mestria la composició de la falla i que era el seu gran punt fort, fent un monument que tots tenim gravat a la memòria

A la falleta infantil Juanjo Armengol, faller de la comissió, que s’iniciava en açò de fer falles de la mà de son pare Juan ens va delectar amb una falleta que portava per lema "VALÈNCIA ÉS DIFERENT". En ella hi havia uns ciris damunt d'una palmatòria, que amb molta veu i gana entonaven unes albades ressaltant les bones i moltes qualitats d'aquesta terra També es va reproduir el famós quadre de Pinazo "El floreal" satiritzat per l'artista en cares més infantils i gracioses i a on posava en relleu la bellesa de les valencianes, el seu vestuari i la riquesa de productes d'aquesta regió.

PRESIDENT Vicente Martí Durà

FALLERA MAJOR Ana Alberola Escandell

PRESIDENT INFANTIL Gustavo Peris Aparicio

FALLERA MAJOR INFANTIL Maria García Bas

PRESIDENT D’HONOR Joan Armengol Torres

PADRINA Mª Luisa Català Serrano

LEMA: Rates, raters, rateries i altres bitxos d'estos dies

ARTISTA: Pascual Calleja

PR EMIS

Falla gran

2n premi

Falla infantil

1r premi

Presentació

2n premi

• Millor carrossa

TÍTOL: “Mediterrània”

LEMA: València és diferent

ARTISTA: Juanjo Armengol

Millor faller: José Luis Olmos López

Millor fallera: Conxa Gironés Molines

insígnia d’or de la comissió

El segon any d'existència de la Comissió (1973) es va crear la màxima recompensa que un faller pot obtenir militant en les seues files: La Insígnia d'Or de la Comissió Redactat, exposat i aprovat per unanimitat el reglament per a l'atorgament d'aquesta Insígnia d'Or, va estar concedida, la primera d'elles, al faller Joan Armengol i Torres. Des del primer moment aquest guardó és va otorgar durant la part protocol·lària de la presentació de les falleres major i així continua sent encara.

Els setze primers anys únicament un únic faller podia rebre tal honorífica menció per exercici faller, encara que alguns anys per circumstàncies especials s'han adjudicat varies insignies. L'any 1979 gràcies a l'esforç realitzat en l'adequació del nou casal per part dels fallers, es va fer una excepció: la concessió de dues Insígnies d'Or; una d'elles seria per atorgar-la a un faller jove, Josep M Estrada i Hernández i l'altra per a un faller veterà, que en aquell any va recaure en el faller Joan Borràs i Castellò

Altres anys s'han donat més insígnies de la de l'any en curs com són les insígnies atorgades a títol pòstum L'any 1978 es faria entrega de la Insígnia d'Or de la Comissió, a títol pòstum al benvolgut i recordat faller Salvador Monrós i Picot que va ser arreplegada per la seua filla. L'any 1985 també a títol pòstum es va atorgar a Juan José Mata López i l'any 1987 a José Sanjuán Pachés.

Una altra curiositat va ser l'any 1991 on segons l'article 32 dels estatuts de la Comissió d'aquella època, per ser vint anys consecutius faller sense tindre dita menció s 'atorgava la Insígnia, així eixe any la va rebre per aquest motiu Juan Chelvi Ferrer.

Després de moltes reivindicacions per part de les dones per poder rebre el mateix reconeixement que els homes, per fi, l'any 1989 es va crear un reconeixement igual per a les dones: la Pinta d'Or Aquesta era un poc diferent de la insígnia de la Comissió, i va ser la fallera Conxa Gironés Molines la primera a rebre dita menció honorífica. A partir d'eixe moment cada any un home rebia la Insígnia d'Or i una dona la Pinta d'Or, que eixia per votació durant una reunió extraordinària. Alguns anys aquestes votacions resultaren ser un poc sospitoses, segons la campanya que havien fet alguns fallers perquè es votara a determinat faller/a així per aquest motiu va deixar de ser per votació democràtica i passà a ser per decisió del president i de la junta directiva

L'any 2001 es decidí de nou que donada la igualtat entre homes i dones sols s 'atorgaria una condecoració per any a un home o una dona Així que durant els següents set anys i fins al 2007 sols es va donar una insígnia anual i va resultar que aquests set anys sols la varen rebre homes, així doncs, les dones tornaren a manifestar les injustícies en aquest reconeixement i a partir de l'any 2008 tornaren a donar-se dues Insígnies, una per a un home i una altra per a una dona, encara que en aquest moment va deixar de tindre noms i morfologia diferents passant a denominar-se Insignia d'Or de la comissió i els dos guardons tenien ja la mateixa forma. Uns altres anys no es va atorgar aquesta menció a cap faller, com són els anys 1983 que no va haver-hi ni presentació, ni falles a Carcaixent a causa de la pantanada de Tous, l'any 2013 cap faller va rebre dita menció per decisió del president d'eixe moment i els anys 2021 i 2022 a causa de la pandèmia de Covid en els quals tampoc va haver-hi ni presentacions ni falles

Aquest 2023 hem tornat a concedir aquest reconeixement a la tasca i implicació amb la

lla a dues persones molt falleres, Elena Penadés i Jaume Bifante. Encara que enguany també ha sigut un poc diferent del que estàvem acostumats. Aquest guardó ha sigut atorgat pels vicepresidents i la secretària de la comissió per primera vegada i de manera totalment inesperada a l' actual president Jaume Bifante Marcos, mai en la història de la comissió s'havia concedit a un president en funcions.

fa

Aquest any canviàrem de lloc per a representar les presentacions. Ens traslladàrem al Magatzem de Ribera i fórem els primers en començar a realitzar presentacions en aquest nou espai. Com no sabíem molt bé el que podríem fer, donat que desconeixíem el nou emplaçament, decidirem portar a cap dues presentacions Una per als infantils i una altra per als majors Les férem en dies separats, aprofitant que era festiu, el divendres 8 de desembre férem la presentació infantil i l’endemà dissabte, férem després de servir un fabulós sopar, la presentació adulta. En un principi no anàvem a participar en el concurs de presentacions i al final quedarem en el pòdium

També tinguérem com a novetat aquell any un acte nou a Carcaixent, la Cridà, però que no va tindre continuïtat els anys posteriors, reprenent-se anys després

Pascual Calleja continuà amb nosaltres amb moltes ganes que el màxim guardó tornara a casa després de l’ocorregut l’exercici anterior La falla escollida per l'ocasió va ser la de «VALÈNCIA». La figura d’un gran llaurador valencià reclamava els nostres drets com a poble i defensava els nostres productes. Pascual va realitzar un cos central de fruites damunt d'una corona i va completar la falla amb uns grans baixos La part de darrere fou fabulosa amb la reproducció en tres dimensions del quadre de Fortuny de «la Vicaria» També va triar una figura per a l'exposició del ninot que a València li va valdre el reconeixement del Gremi d’Artistes Fallers que la va indultar i la manté a les instal·lacions del seu museu a la Ciutat Fallera, el famós Quixot.

A la falleta infantil, debutà un mític artista local, amic i faller, Roberto Andrés. Ell havia sigut fins ara rival nostre i ens havia guanyat tant en falla gran, com en infantil i en ninot indultat Roberto Andrés tenia molta família a la falla i al final es va canviar Damunt aquell any la seua filla Raquel era la fallera major infantil i tenia moralment l'obligació de guanyar. Amb «CARNAVAL VENECIÀ» va demostrar que dominava totes les tasques i ens enduguérem el palet de millor falla infantil i el ninot indultat.

PRESIDENT Vicente Martí Durà

FALLERA MAJOR

Mª José Martí Durà

PRESIDENT INFANTIL Carlos Pastor Hernández

FALLERA MAJOR INFANTIL Raquel Andrés Palomares

PRESIDENT D’HONOR José Calabuig Alcocer

PADRINA Inés Flores Serrano

LEMA: València

ARTISTA: Pascual Calleja

PR EMIS

Falla gran

1r premi

Falla infantil

1r premi

Presentació

3r premi

• Ninot indultat infantil

• Millor carrossa

TÍTOL: “De la taronja”

LEMA: Carnaval Venecià

ARTISTA: Roberto Andrés

Millor faller: Jose V. Sanjuan Albelda

Millor fallera: M. Dolores Alejo Cortes

Espais de presentacions falleres

Al llarg d'aquests cinquanta anys d'existència de la Comissió actual s'ha realitzat la presentació de les falleres majors en diferents espais del nostre poble. La primera presentació es va dur a terme al parador "El Tro" (cine Moderno) hui en dia una finca d'habitatges. L'escenari tenia un desnivell de 50-70 cm d'altura respecte del pis del local i amb pocs mitjans escènics, cosa que no va impedir crear per al quadre final un grandiós ventall fet amb encaixos i sedes que ocupava tot l'escenari i que en tancar-se deixava vore el quadre de llum i color a les falleres majors.

En aquest local continuàrem fent les presentacions fins a l'any 1977 Al següent any, 1978, aquell parador "El tro" que ens coneixíem a la perfecció, quant a dimensions, possibilitats d'il·luminació, manera d'efectuar els moviments, distribucions de taules i altres detalls s'havia acabat La força del progrés imposava la demolició del teatre per a construir una finca nova. No tinguérem més remei que buscar un local nou per a les presentacions de Carcaixent; d'aquesta manera la Junta Local Fallera ens proporcionava el saló de la Piscina d'Aigües Vives.

Aquest nou local ens va obligar a fer més càlculs i proves que en anys anteriors, per tal d'adaptar-nos al nou espai. A fi de poder utilitzar aquest nou espai "El cine La Piscina", s'hagué de construir un escenari complet, ja que no existia res, tan sols una pantalla de cinema.

D’aquest espai sols faríem ús dos anys, així l'any 1980 tornàrem a canviar d'ubicació, aquesta vegada al "Teatre Patronato", on per fi tindríem un teatre

amb els mitjans necessaris per a poder representar com calia una presentació fallera Però aquest lloc era xicotet per als quadres finals que representaven les comissions i també estiguérem ací dos exercicis fallers.

L'any 1982 estrenàrem l'anomenat "Lloc faller" al magatzem de Canelles Aquest magatzem es va condicionar per part d'algunes comissions falleres ficant cortinatges i mobiliari donat que aquest magatzem era un espai diàfan, i on va caldre construir un escenari encara que de poca altura

I l'últim espai és "El magatzem de Ribera", lloc que va ser adquirit per l'Ajuntament de Carcaixent i on la primera presentació que es va realitzar va ser la de l'exercici 89-90. Nosaltres fórem la primera comissió a fer una presentació fallera en aquest emplaçament amb totes les complicacions que això implica. Per aquesta primera presentació es feren dos espectacles, un de vesprada per als infantils el divendres dia 8 de desembre i un altre de nit el dissabte dia 9 de desembre per als adults, vestint-se tota la comissió els dos dies. Donat que la nostra comissió estrenava aquest nou espai, rebérem la visita de la fallera major de València de 1989, Covadonga Balaguer. La falla va decorar el magatzem amb un gran mural pintat per Paulino Peris i el va situar dalt de l'escenari. En finalitzar la presentació aquest es va desmuntar com tot el decorat, però l'any següent es va modificar un poc i va quedar situat al mateix lloc per on s'havia creat, quedant-se al magatzem de Ribera molts anys fins l'última reforma d'aquest on es va eliminar i segurament destruir.

La presentació de les Falleres Majors, amb el títol "DE CARCAIXENT I DOLCES" i guió original de Soler i Estruch, parlava del gran tresor del nostre municipi, la taronja. Es feia un recorregut històric on la gran protagonista era la dolça fruita, representada per una vedet, personatge principal de l’espectacle Al guió es relatava que Adam i Eva caigueren en la temptació amb aquest fruit i que Marco Polo ens les va portar des de la Xina La presentació recreava com a fil conductor tota la problemàtica que ja evidenciava el sector i que a hores d’ara ha anat agreujant-se. Acabava amb l’homenatge a les dones de la cort d'honor fent un símil del seu caràcter i bel l e s a a m b l a d e l f r u i t c a rc a i x e n t í p e r excel·lència Al quadre final una gran escalinata decorada amb taronges i unes magnífiques vidrieres amb motius que elogiaven al camp carcaixentí i el cultiu de la taronja feien valdre la riquesa i bellesa del nostre terme.

La falleta infantil amb el lema «LA PINTURA VALENCIANA» tornà a estar realitzada per Roberto Andrés que ja l’any anterior ens havia demostrat la seua valia i destresa artística. Enguany ens mostrà un treball preciosista i molt ben acabat, malauradament no va aconseguir revalidar els premis anter i o r s i e n s c o n f o r m a re m a m b u n s e g o n premi Ens guanyà la falleta de Jaume I amb una temàtica i peces molt semblants a la nostra. Tanmateix, enguany també va obtenir el ninot indultat infantil.

La Falla Gran, amb el lema «LA CAMPANÀ» va ser l'última que va tindre el goig de contemplar l’emplaçament del carrer Bagnols sur Cèze, ja que a l’any següent tornaríem a la plaça. Gran falla de Pasqual Calleja. Risc i composició al remat i uns baixos molt complets que enriquien cada racó de la falla, van fer d’aquesta mereixedora del primer premi, el premi d’enginy i gràcia, el de crítica local i de l'indult del ninot aportat a l'exposició. La falla parlava dels enganys produïts per la societat de consum, dels problemes del comerç local davant de les grans superfícies i del bombardeig publicitari de les grans marques comercials perquè compres els seus productes Com podeu veure, no ha canviat massa el conte!

PRESIDENT Joan Armengol Torres

FALLERA MAJOR Noelia Vila Rubio

PRESIDENT INFANTIL Pablo Cogollos Mira

FALLERA MAJOR INFANTIL Silvia Alberola Escandell

PRESIDENT D’HONOR Joan Iranzo Pons

PADRINA Encarna Zornoza Ortega

PR EMIS

Falla gran

1r premi

Falla infantil

2n premi

Presentació

1r premi

LEMA: La campanà

ARTISTA: Pascual Calleja

LEMA: La pintura valenciana

ARTISTA: Roberto Andrés

TÍTOL: “De Carcaixent i dolces”

• Ninot indultat

• Ninot indultat infantil

• Ingeni i gràcia

• Millor carrossa

Millor faller: Emilio Revert Sanjuan

Millor fallera: M. Angeles Alberola Timor

Insignia d’or: Juan Chelvi Ferrer

grup de danses

Corria l’any 1989 quan un grup de la femenina va tindre la inquietud de formar un grup de danses, promovent així una nova activitat cultural al si de la falla que permetia l’aprenentatge i entreteniment i omplir de color i música els esdeveniments fallers.

Buscaren a un mestre de danses, Enric Tudela, qui ensenyava i assajava de forma voluntària sense cobrar cap retribució econòmica. El grup es reunia per assajar tots els dissabtes de vesprada al casal de la falla.

El que va començar com un aprenentatge que possibilitara la difusió d’aquesta activitat folklòrica i cultural, es va convertir també en una distracció, s’ho passaven d’allò més bé, organitzant fins i tot berenars a cada assaig i aprofitant cada esdeveniment per a muntar una festa.

Tal va ser el nivell de preparació que participaren en una presentació de la Plaça Major, amb un ball amb panderetes adornades amb cintes i també en una presentació de la Junta Local Fallera i eixiren en diferents ofrenes, delectant a tots els espectadors que acudiren a aquests actes.

Fins i tot es feren un vestit identificatiu per a tot el grup i que constava d’una falda ratllada, davantal, una brusa blanca de mànega curta, un jupetí negre i sabates negres.

Acompanyava al ball el picar de les castanyoles que també assajaven setmanalment per fer-les sonar de manera harmoniosa.

I si tot transcorria tan bé, ens preguntareu, per què es va acabar el grup de danses? Doncs molt senzill, perquè el grup de la femenina es va cansar d'haver de salvar les dificultats que li posava la comissió sobretot en la necessitat d’ocupar el casal per als assajos, tenint sempre la prioritat qualsevol altra activitat abans que la dansa.

Com que els temps canvien i les circumstàncies també, reprendre de nou aquesta activitat podria ser tot un encert. Vos-ho recomane.

MOMENTS PER

AL RECORD

TERCERADÈCADA

PLAÇA MAJOR

PALAU DEL MARQUÉS DE MONTORTAL

Més conegut com a Palau de la Marqueseta.

La seua construcció està vinculada a la riquesa que va proporcionar la seda en la ciutat a determinades famílies burgeses. Pel que fa a la datació, encara que no se n’ha conservat la documentació original, degué construir-se cap a l’any 1780, i que s’identifica amb la construcció esmentada pel català Bernat Espinalt i Garcia en l’obra Atlante Español, publicada a Madrid durant els anys 178486; fou objecte d’una gran reforma estructural i decorativa al voltant de l’any 1850 que li donà l’empremta actual. Ja en època contemporània, l’edifici pertanyia a la família Núñez-Robres i Escrivà, descendents i titulars dels marquesats de Montortal i de la Calçada.

La referència nobiliària ens remet a na Maria Antonia Talens i Mezquita qui si bé residí a la casa, no gaudí mai de tal títol sinó que el sobrenom li fou atribuït perquè era filla del primer marqués de la Calçada. És la nostra heroïna local, ben coneguda pel succés que apareix reflectit en la làpida de la frontera: “Carcagente, a Dña. Antonia Talens Mezquita agradecido por su heroismo ante el invasor en el 13 de junio de 1813”

Maria Antònia Màxima Bernarda Talens i Mezquita nasqué a Carcaixent el 9 de gener de 1783, filla del primer marqués de la Calçada. El 13 de juny de 1813 la Vila era presa i ocupada pels francesos dirigits pel general Jean Isidore Harispe (1768-1855), que va manar el degollament de tota la població. És en aquest moment quan ocorregué el fet protagonitzat per l’heroïna Maria Antònia Talens i Mezquita, que ablaní el cor del general i la degolla restà en saqueig.

El palau és un vast edifici palatí integrat en la trama urbana i, en el seu cos principal, de planta sensiblement rectangular. La construcció es desenvolupa en tres nivells típics: planta baixa, amb doble portalada, vestíbul i zones de servei; el primer pis o «principal», destinat a les habitacions «nobles», i, finalment, la cambra o les golfes. La seua arquitectura és un transsumpte de casa pairal amb detalls de composició culta.

La planta noble és la més interessant. Hi destaca el conjunt decoratiu pictòric de parets i sostres, en especial

les alcoves i el “fumoir”. La decoració es realitzà al segle XVIII i, fonamentalment, durant la remodelació del segle XIX feta per alumnes de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, concretament de l’assignatura de “Flors i Ornaments”.

També n’és admirable la decoració ceràmica. Quasi totes les habitacions tenen un paviment ceràmic a manera de catifa amb sèries de motius florals procedents en la seua majoria de les Reials Fàbriques de València.

Però, la peça estrella de la casa és, sens dubte, la cuina. És l’últim exponent de cuina neoclàssica valenciana, de principis del segle XIX, que es conserva in situ

El 1988 fou adquirit per l’Ajuntament i rehabilitat en la seua estructura original i en la decoració amb la finalitat de tornar a convertir-lo en un «monument viu» en la seua doble accepció: com edifici suport d’una funció, pública i representativa, y com a monument integrat en el patrimoni cultural col·lectiu de la comunitat.

En el moment d’aquesta adquisició, l’estat general del palau, malgrat els problemes constructius previsibles, era bo. No es disposa de documents que permeten reconstruir fefaentment la seua història, i per això la informació que es relata es basa, quasi exclusivament, en les característiques materials i estilístiques de l’edifici i en les deduccions derivades dels treballs de neteja i desenrunament. La falta de documentació s’arrastra des de Madoz, que, en el seu «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus Posesiones de Ultramar», de 1845, confon el Palau de Montortal amb el de la Calzada, provocant el seu «desconeixement» documental en posteriors autores.

Per tal de seguir un ordre, descriurem primer el Palau a grans trets, comentant posteriorment la seua evolució i donant finalment referència a la ceràmica que conté.

dues estableixen clarament la divisió horitzontal en plantes de diferent funció i importància: mentre que la baixa és quasi un mer basament, la primera, la «principal», està realçada per balconades i motlures. La cambra serveix de rematada a l'edifici. Així mateix, s'estableixen diferències entre la façana que dona a la plaça Major, espai cívic rellevant, i la que ho fa a l'estret carrer de Sant Roc. La primera resol la seua asimetria d'obertures pareixes amb el recurs a una doble porta gran (de complicada gènesi com veurem més endavant) i amb un balcó corregut. La lateral individualitza els balcons i simplifica el confús motlluratge de la principal. Són, doncs, dues façanes de diferent composició, encara que la pàtina dels anys haja unificat el seu aspecte.

1.3. Estructura

La fàbrica és la tradicional de l'època: forjats de bigues de fusta amb revoltons de rajola presa amb algeps i murs de maçoneria assegurada amb peces de pedra escairada i rajoles massisses. En el vestíbul de la planta baixa hi ha profusió d'arcs, rebaixats i de mig punt, però el més espectacular, d'una llum de 8 metres i pràcticament pla, no ho és tal, com indicarem més endavant.

1. L’EDIFICI 1.1. Composició

De manera sintètica el Palau de Montortal es compon de dos conjunts arquitectònics: Un compacte i rectangular, que forma el cos del palau i un altre en forma de «L» al voltant d'un pati, que eren les antigues quadres. El primer es divideix en dues parts funcionalment diferents: Una part «noble» formada per una altra gran «L», el costat menor del qual ocupa la façana principal i que agrupa, en el seu segon pis, la totalitat de les habitacions «de respecte» i una part interior a aquesta «L» fins a completar el rectangle, formada per les estades de servei.

1.2. Façanes

Les façanes reflecteixen els diferents graus d'importància dels pisos i dels espais als quals aquelles recauen. Amb-

2. LA SEUA HISTÒRIA

La possible evolució constructiva de l'edifici ha sigut jalonada per dues reformes importants que divideixen la vida del palau en tres etapes:

Primera: Des de la seua construcció a la fi del XVIII fins a la primera reforma de mitjan XIX.

Segona: De mitjan XIX fins a la segona reforma de 1929.

Tercera: De 1929 fins als nostres dies, en la qual s'ha realitzat un sanejament integral de cobertes.

L'aspecte del palau en la primera etapa seria més rural de com ara el coneixem. No existia la doble porta gran ni la planta baixa estava tan compartimentada. En part noble, la cuina era més espaiosa i la decoració de les habitacions de respecte menys colorista i més continguda. La reforma del XIX conferiria al palau un aire més ciutadà, adequant la seua excel·lència al veí Ajuntament i refent la decoració més al gust de l'època. Les obres del 29 van ser de molta menys entitat i vols estètics, limitant-se a la rehabilitació de part de la planta baixa. La materialització d'aquesta evolució en els diferents elements del palau ha sigut la següent:

2.1. Façanes

La façana principal ha patit pocs, però rellevants canvis: la porta gran de la dreta és original, però el de l'esquerra no. En aquest lloc s'obria una porta molt més xicoteta, probablement de semblants dimensions a la balconera que el sobremunta, per la qual s'accedia a l'espaiós vestíbul «a peu», reservant-se la portada gran per a l'entrada de carruatges. De la façana lateral tan sols són originals, en la planta baixa, les dues finestres que donen al vestíbul i la reixa contigua; les altres tres obertures provenen de la reforma de 1929, que també va tapiar una porta que en l’actualitat ha sigut descoberta. Probablement, els pinacles provenen de la reforma del XIX, tant pel seu material (són metàl·lics) com pel seu disseny neoclàssic: fàscies amb una llança en l'eix.

2.2. Planta Baixa

És la planta menys reconeixible per la gran quantitat de canvis que en ella s'han introduït. Ja hem citat el canvi de dimensions de la porta gran, realitzat en la reforma del XIX, però cabria ací destacar l'artificiositat: exteriorment les dues portes són idèntiques, però en realitat la fulla dreta de la porta esquerra no es pot obrir íntegrament. Aquesta fulla està dividida en dues: una part és abatible i usable com a porta, però l'altra està literalment encastada en el mur. Aquest complicat artifici naix de la impossibilitat de fer la porta «real» sense afectar l'estabilitat de l'edifici, perquè aquesta obertura manca del potent dintellígneo amb què compta la porta gran original. El vestíbul primitiu era més ampli, no existint l'habitació lateral ni el recinte quadrat, delimitat amb barandats perforats amb òculs el·líptics; ni l'escala d'accés a l'ala dreta. Aquestes modificacions responen a diferents èpoques, però les més rellevants són les del XIX. L'habitació lateral, que redueix dràsticament el vestíbul en quasi un terç, va suposar el tapiat d'una porta existent en la caixa d'escala i que comunicava directament l'accés per als vianants amb aquesta, porta que va aparéixer amb tan sols picar l'arrebossat que la cobria. El sòl d'aquesta habitació provenia de la remodelació de 1929: sobre una base de formigó es va fer el farciment amb terra i bitlles i, sobre aquest, un solat a base de rajola hidràulica corrent i tacs de ceràmica original del XVIII. Aquesta acció de tornar a emprar materials originals provoca una certa confusió: així, l'escala d'accés a l'ala lateral, sobre elevada un metre i mig, és de materials antics, però realitzada en 1929. Això s'evidencia per haver trobat sòl original de fang a la mateixa altura del vestíbul i en comprovar, una vegada desmuntats, que les peces ceràmiques no corresponien a les d'una escala, sinó queeren rajoles de sòl bastament retallades i encaixades per a formar les parets d'aquesta.

Seguint amb el vestíbul, després de l'escala hi ha un espai actualment quadrat que és obra del XIX. Per a realitzar-ho es va tapiar un arc i es va retraure a la vista un altre arc lateral que dona al celobert. L'atzagaiada es va dissimular amb la disposició d'uns òculs el·líptics que són paradigma de la dissimulació arquitectònica: el frontal s'ha obtingut per farciment parcial de l'arc; l'esquerre és una simple claraboia oberta en un prim barandat, i el dret està pintat en la paret. Aquesta actuació no sols és poc afortunada des d'un punt de vista estètic, en furtar els arcs a la vista, sinó també funcionalment: l'estada contigua queda pràcticament a les fosques i es perd un dels elements més destacats de la «planta».

Existeix un eix ininterromput que uneix l'accés principal de carruatges amb les quadres. D'ací l'enginyosa disposició en diagonal dels arcsdel pati central. Aquesta perspectiva, apreciable en el pla, va ser retallada amb la construcció de la citada habitació, perdent-se la sensació de profunditat i segregant rígidament el vestíbul, com a zona de rebuda, de la resta de l'edifici.

També en la planta baixa, i tota ella producte de la reforma de 1929, es troba una altra modificació important, encara que d'escàs interés: tot l'ala dreta estava ocupada per un habitatge «modern» amb cinc peces i bany. La mateixa es va realitzar sobre un immens farciment d'un metre i mig de terra i rebles que, amb les últimes riuades, va rebentar els sòls i va danyar els murs perimetrals. I què quedava del XVIII? A la vista, poc, però quedava el principal: l'estructura, el joc d'arcades del vestíbul, el recol·lecte pati central, l'empedrat dels accessos i els potents enreixats dels patis. Aquest cridaner element clausura completament el palau: tots els patis degueren estar enreixats horitzontalment. Actualment, queden dos: el central i el de les quadres. Cal destacar l'observació sobre els arcs: pot ser que tots siguen arcs «de veritat», això és, construïts i funcionant mecànicament com a tals ... menys el gran arc del vestíbul. Aquesta oculta, després d'una forma reeixida a base de canyís arrebossat d'algeps, una impressionant biga

de mobila d'una llum de quasi huit metres i que, sorprenentment, sosté un mur de càrrega. Afortunadament, aquest tan sols ocupa la planta primera i no té continuació en la segona.

2.3. Escala

La caixa d'escala és de planta quadrada i de cuidada proporció, una miqueta emmascarada per l'excés pictòric que cobreix les seues parets d'imitació de marbres. Originalment, l'espai era el mateix, però la percepció de la seua sobrietat seria major. Els seus murs estan articulats en un ordre de faixes planes que desenvolupa en la seua última secció una teoria de requadres que, en la seua cara que dona al pati, es converteixen en finestres que projecten llum zenital sobre l'escala. Aquesta és de fàbrica tradicional de voltes paredades, barana de complexa traceria de ferro i passamans de fusta. L'escalonament és de peces de fang les petjades i de ceràmica decorada les parets. En els seus dos altiplans destaquen els retaules ceràmics de bona factura, que comentarem més endavant.

2.4.

Planta noble

L'escala, de tres trams, desemboca en un replà corregut pel qual s'accedeix a les estades nobles de la casa. Aquesta planta també va patir canvis en la remodelació del XIX, encara que les parts respectades conserven tot el seu caràcter divuitens. Accedint, com déiem, per l'escala passem a un ampli rebedor pel qual, sense corredor i d'una habitació a una altra, es pot recórrer la totalitat de la planta. Dos són els aspectes que criden poderosament l'atenció són els exquisits sòls de rajola vidriada i la

desconcertant decoració de parets i sostres. Efectivament, aquestes es troben completament cobertes de pintura decorativa d'una factura sorprenentment acadèmica.

A més, com ja havíem apuntat, la remodelació vuitcentista no va tindre més remei que fer-se notar, la primitiva cuina va ser reduïda a la meitat de la seua antiga superfície construint-se una nova estada, el «fumoir».

Aquest fet és fàcilment deduïble de la planta de l'edifici: observem com una cuina «gran» tindria una perfecta il·luminació i ventilació creuada, un accés independent i quedaria eliminat el contrasentit de portes, portelles i corredors, més propi d'un decorat de vodevil que d'una casona pairal. Hi ha un altre motiu que abunda en la hipòtesi: els magnífics taulells de la cuina, als quals més endavant farem referència, estan completament remoguts i canviats de lloc: dos dels retaules més bells estan davall de la campana de la xemeneia!!, i la totalitat dels sòcols estan «reciclats», no guardant les relacions geomètriques que les regles de la composició prescriuen. També es va construir un «excusat modern» amb tassa de ceràmica encastada en un sobri banc amb tapadora de fusta i es va eliminar una comunicació amb la casa veïna.

Com ja indicàvem, aquesta remodelació va incloure a la decoració i molt en particular a les tres habitacions afectades: el rebedor, que perd el seu mur frontal per a permetre la construcció d'un estretíssim corredor de comunicació; l'habitació, que comunicava amb la casa adjacent i, és clar, el «fumoir» que no existia. El «fumoir» és més interessant: com era tradicional per a aquesta mena d'habitacions, la seua decoració és «moruna»: quatre fingits arcs de ferradura emmarquen altres tants paisatges més o menys arabitzants.

La resta de les habitacions conserva la seua decoració divuitesca, destacada en la saleta i el menjador i més anodina en la resta. La valoració d'aquest conjunt pictòric, com a conjunt, té un interés rellevant. Tant les pintures del XVIII com les del XIX, són obres de professionals, probablement membres de l'Acadèmia: és una decoració culta, allunyada del ingenuisme que es trasllueix en la ceràmica.

La planta es completa amb una cuina «de veritat» i habitacions per a servitud.

2.5. Cambra

S'accedeix a ella per l'estreta escaleta que dona al pati central. És àmplia i espaiosa i l'únic canvi destacable ha sigut la total renovació de cobertes, obra útil que cal agrair als seus primitius amos i que ha salvat a l'edifici d'una ruïna segura.

3. PECES CERÀMIQUES

El contingut ceràmic del palau és molt important. Caldria fer referent a això una distinció prèvia: les peces ceràmiques seriades, com a sòcols i paviments, i les components de retaules.

3.1. Paviments

La totalitat de les habitacions nobles estan enllosades amb peces ceràmiques vidriades d'exquisit disseny: motius florals independents i seriats formen una espècie de brillant encatifat. Atés que l'habitació nova (el «fumoir») manca d'aquesta mena d'enllosat, cal deduir que el mateix es va instal·lar amb la construcció de l'edifici. També ens inclina a això el seu delicat disseny «a la xinesa», introduïda a mitjan XVIII pel segon comte d'Aranda a la seua fàbrica del Senyoriu de l'Alcora. L'estat del paviment és excel·lent allí on hi havia catifes; en el rebedor havia desaparegut quasi íntegrament pel seu

desconsiderat ús. Cal suposar que existien més solats ceràmics, donades les restes reciclades que es van anar apreciant, alternats amb rajoles hidràuliques de vulgar factura, en habitacions i escala de la planta baixa.

3.2. Retaules ceràmics

Són composicions pictòriques a base de peces ceràmiques regulars decorades i vidriades per separat i que, degudament compostes, formen imatges i escenes. En el palau existeixen actualment els següents:

a) En la planta baixa, en la paret de la caixa d'escala i amb tota seguretat portat d'un altre lloc, un retaule de Sant Lorenzo i signat per «Juan Bru».

b) També en la planta baixa, i enfront de l'escala de pujada a les habitacions d'aquesta, un retaule de la Verge del Carmen, que per inscripció ens indica la que la data aproximada en què va ser realitzat, seria entre 1800 i 1813. Aquest retaule és de diferent factura que tots els altres i de menor qualitat.

c) En el primer altiplà de l'escala principal, i en composició «a cartabó», una escena campestre.

d) En el segon altiplà una espècie d'al·legoria del comerç.

e) En la cuina, encara que traslladats i remoguts, es troben els retaules més grans i valuosos. L'assumpte és l'habitual en aquests casos, representant-se, amb luxe de detalls, objectes, estris, comestibles, etc., propi d'una cuina de l'època. Les composicions més grans tenen figures humanes de molt bona qualitat, tant materialment com pel disseny detallista i, alhora, expressiu. Entre els diferents panells, destaca el de l’escena del Proveïdor galant, on el vestuari dels personatges ens remet a la tipologia i indumentàries pròpies de l’etiqueta valenciana de l’època.

f) En l'arrancada de l'escala hi ha una espècie de trencaclosques provinent, almenys, de dos retaules que, en la remodelació, degueren trencar-se.

La remodelació duta a terme per l’ajuntament va ser inaugurada el 21 de gener de 1993 i hui en dia, a la planta baixa podem veure el pedestal romà de Ternils, i plafons ceràmics com ara el d’El Martiri de Sant Llorenç, provinent de l’Hort de Carreres, signat per Josep Sanchis, i que n’és l’únic plafó d’aquestes característiques documentat en la taulelleria valenciana realitzat a les Reials Fàbriques de València, igual que el de l’Apoteosi de Sant Llorenç, signat per Joan Bru.

Bibliografia: Llibre els Carrers de Carcaixent, -Article llibre de Festes José Simó Cantos. Arquitecte Municipal.

Carcaixent travessava un bon moment faller, les comissions estaven molt assolides i la rivalitat era màxima en totes les categories que es participava.

Enguany la comissió es va bolcar en la presentació amb un gran muntatge dedicat al seté art. A «UN MÓN MERAVELLÓS» el plantejament va ser crear un gran ambient cinematogràfic des d'abans que l’espectador entrara al pati de butaques del Magatzem, catifa roja, premsa, fotògrafs i tot disposat per rebre a les estreles més importants. Les similituds del món del cinema i de les falles es veien reflectides a la lluita dels premis i als esforços que fan els implicats per dur endavant cada projecte que tenen per davant. Un gran desplegament i una gran posada en escena amb un magnífic quadre final, no va ser prou per a guanyar el màxim guardó i ens haguérem de conformar amb un meritori segon premi. La falleta Infantil amb el lema «CANÇÓ DE BRESSOL» estigué realitzada pel faller i president de l'exercici Joan Armengol que tenia gran afició i destresa artística. «El Blanco» torna a mostrar un treball preciosista i molt ben acabat, malauradament no aconseguírem guanyar contra tot pronòstic i ens haguérem de conformar amb un segon premi. Per altra banda, sí que va obtenir el premi d’enginy i gràcia i el del ninot indultat infantil amb l'escena de la clàssica parelleta d’enamorats asseguda a un banquet del parc. L'endemà de l’entrega de premis la comissió mostra el seu desacord amb els premis desfilant a la cercavila amb un motxo verd al cap en al·lusió a la falla infantil guanyadora.

La Falla, amb el lema «UNA DE PIRATES» tornà a mostrar les grans virtuts de Pasqual Calleja. Aquesta vegada va vestir un remat que ja els l’havia tret d’altra manera per tal de crear un altre personatge. La falla era una crítica i advertència als valencians perquè espavilaren si no volien quedar-se enrere. Davant de tots els esdeveniments que anaven a ocórrer en altres punts de la geografia espanyola on es bolcarien les inversions, nosaltres com sempre, ens quedaríem amb una mà davant i l’altra darrere. El resultat fou excel·lent, primer premi de falla, enginy i gràcia i critica local vingueren al nostre casal.

PRESIDENT Joan Armengol Torres

FALLERA MAJOR Emma Hernández Cucarella

PRESIDENT INFANTIL Jaume Bifante Marco

FALLERA MAJOR INFANTIL Ana Inés Nicasio Vidal

PRESIDENTD’HONOR Paco Candel Tudela

PADRINA Salvadora Garcerà Pastor

PREMIS

Falla gran

1r. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació

2n. premi

LEMA: Una de pirates

ARTISTA: Pascual Calleja

LEMA: Cançó de bressol

ARTISTA: Joan Armengol

TÍTOL: “Un món meravellós”

• Ninot indultat infantil

• Ingeni i gràcia

• Ingeni i gràcia infantil

• Millor carrossa

Millor faller: Guillermo Albero Fresquet

Millor fallera: Luisa Pérez Puig

Aquella aventura nocturna va anar consolidant-se i li ficàrem el nom de “La Banda Fantasma”. Malgrat que es passava molta son, no hi havia nit de falles que no eixírem i que continuàrem amb la despertà de les 8 del matí i amb l’esmorzar. Aquells eren tres dies de falles de 24 hores i de gent més permissiva amb la festa.

La banda fantasma

L’any 1989 serà recordat per ser un any de molta pluja, això va fer que començàrem a fer els passacarrers sota un gran plàstic que anomenàrem “papamòbil”. Amb un tabal i l'ajuda de les veus dels que anaven baix d'aquest plàstic, omplíem els dies grisos i plujosos d’alegria i festa.

Gaudíem tant durant el dia que a un grapat de fallers no se'ns va ocórrer res més per a eixir de passacarrer quan la festa s'acabava al casal a la nit. Fèiem la volteta visitant als càrrecs de la comissió a altes hores de la nit, als que insistíem fins que ens obrien i ens convidaven a algun aperitiu.

En un d’aquests passacarrers i coincidint que la presentació d’aquest any anava de vaixells, alguns fallers es penjaren uns vaixells de fusta a manera de tirants i ens acompanyaren al passacarrer. En un moment donat, algú (del que no direm el nom) es va despistar del grup i es va perdre, donant la casualitat de què passava per allí la policia local que li va preguntar on anava a aquestes hores amb aquesta indumentària, fet que li va costar passar unes hores a dependències policials.

L’any 93 començàrem forts amb la presentació “CAFÉ, COPA, PURO I UNA XICA GUAPA”, una presentació completíssima pels decorats i guió que transcorria a la Plaça Major i representava diferents escenes de la vida quotidiana amb divertits personatges i rematant amb un espectacular quadre final que encara recordem per la impressionant corona que exalçava a les nostres falleres majors. Aquella presentació serví per a recuperar l’hegemonia al concurs de presentacions de Carcaixent.

La plantà va transcórrer entre dies plujosos encara que al final no van afectar els nostres monuments. La falla gran amb el lema «A LA CAÇA», reproduïa un gran cap de cérvol i que va ser mereixedora del primer premi. Pasqual Calleja, el nostre artista tenia especial predilecció per aquest tipus de falla i plantejà una gran part de darrere que posava molt en valor el conjunt de la falla. La reproducció de la porta dels apòstols de la catedral de València i del seu tribunal de les aigües quedà gravada en la retina dels carcaixentins. La temàtica de la cornamenta i els embolics de banyes va servir perquè alguns aprofitaren i feren broma…

En la falla infantil no va haver-hi tanta sort malgrat la qualitat del monument que ens va fer l’equip encapçalat per Joan Armengol en el que els seus fills Isabel i Juanjo apuntaren maneres. Per segon any consecutiu també ens hagueren de conformar amb el segon premi, ja que el jurat decidí que la falleta de La Creu era la guanyadora. Aconseguirem el guardó al millor ninot infantil i s’indultà el famós espantaocells que també formava part de la falleta, però no va ser consol per al nostre faller i artista Juan que decidí deixar de plantar falles. Així «VIATGE CAMPESTRE» seria l’última falleta que signaria i a partir d’eixe moment el seu fill agafaria el relleu a l’ofici.

PRESIDENT Salvador Salom Vila

FALLERA MAJOR M. Júlia Peral Emper

PRESIDENT INFANTIL Javier Sanchis Català

FALLERA MAJOR INFANTIL Elena Sanchis Català

PRESIDENTD’HONOR Pascual Calleja Albelda

PADRINA Maribel Sanchis Richart

PREMIS

Falla gran

1r. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació

1r. premi

LEMA: A la caça

ARTISTA: Pascual Calleja

LEMA: Viatge campestre

ARTISTA: Joan Armengol

• Ninot indultat infantil

• Ingeni i gràcia

• Millor carrossa

• Millor comparsa

TÍTOL: “Café, copa, puro”

Millor faller: Francisco Biosca Boluda

Millor fallera: M. José Borrás Ramirez

grups de la falla

Hi ha grups a la falla?

Aquells que pertanyeu a la comissió, ens apropem a la falla la setmana de la presentació, als fallers d'honor o la pròpia setmana fallera, no necessitareu presentació, però per aquells que no estiguen familiaritzats, a la Plaça Major contem des de fa molts anys amb diversos grups d'amics amb nom propi. Grups hi ha molts i cada vegada més, però hi han alguns amb més trajectòria fallera que d’altres i que formen part de la història d'aquesta comissió, per ser els primers grups de gent en ficar-se un nom. No podem contar la història de tots i cadascú dels grups que conformen aquesta comissió hui en dia, però sí la de tres dels grups amb nom propi més antics.

ELS MOROS

Allà per la meitat dels anys noranta, un grup d'amics dins de la falla, vergonyosos d'eixir a la cavalcada del ninot amb la resta de fallers, se'ls va ocórrer donar el seu punt còmic a la pròpia. Ajuntaren entre 7 o 8 els seus estalvis i compraren una plataforma que eixiria davant de les falleres majors. Sobre ella, soparien i beurien pels carrers del poble al llarg del recorregut de la cavalcada. I de què ens disfressem? Digueu-los atrevits, radicals o inconformistes o inclús avançats a la seua època. Cada any tocava disfressar-se d'un tema d'actualitat. I perquè Moros? Perquè la seua primera disfressa aquell any va ser de “moros” collidors que treballaven per primera vegada al terme de Carcaixent davant la gran demanda de personal. I fins hui perduren. El que va començar com una broma, es va convertir prompte en una realitat. Potser la majoria d'ells ja no eixiria a la cavalcada, però és ja un distintiu de les falles de Carcaixent, veure desfilar la carrossa dels Moros amb tots ells de soparot entre copa de vi i “xupito” de cassalla.

Han participat en nombrosos actes de la falla, s'han disfressat, treballat per la comissió, inclús es feien càrrec del padrí consort, persona poc integrada en la festa i en la comissió, que eixe any o s’enamorava de la festa o l’acabava odiant (imagineu que guanyava sempre).

Moros que encara ho són, moros que ho han sigut, moros que ens han deixat, però tots ells grans amics, un grup de gent sempre disposada a ajudar a la falla i sobretot a passar-ho bé. Amics amb una visió diferent de tot el que envolta el món faller. Benito, Fermín, Javi, Bartolo, Emilio, Martí, l'Amiguet, Juan, Marcos, Rogeli, Balvino, Paco, Miguel, Sergi, Lluís, Jose, Pastor, Peris, Toni, Papero, Salva, Segui... alguns dels que eren, però pocs dels que vindran.

LA JET

La Jet és un grup de xiques que són falleres des de ben menudes la majoria d'elles. Fins a finals dels anys 90 al quadre final de la presentació era tradicional que junt amb la fallera major eixiren totes les falleres de la cort d'honor. Els primers anys com la comissió no era molt gran no hi havia cap problema, però a poc a poc la comissió va anar creixent i ja no podien eixir totes les falleres, per tant, calia triar qui eixiria al quadre final i qui no. L'any 1993 durant la setmana de la presentació féiem apostes de quines xiques anaven a ser les falleres triades per a eixir al quadre final i algú va dir: eixirà la jet set. Evidentment, les xiques més joves, i amb una edat semblant a la que tenia la fallera major d'eixe any, varen ser les escollides per a eixir en aquest quadre final i elles mateixes burlant-se d'aquell comentari que havien sentit digueren: Si eixim nosaltres, vol dir que som la jet de la falla. I d'aquesta manera va ser com un grup de falleres amb un gran recorregut faller es ficaren el nom de "La jet". Xiques, que a més de ser falleres des de finals dels anys 70, són grans amigues que han crescut juntes a la falla i fora d'aquesta, que s'han fet

LES XIQUES D’OR

dones, han creat una família i han afegit al grup als homes i als fills (la mini-jet). Xiques que col·laboren amb la falla en tot el que siga menester, han sigut delegades d'infantils, de llibret, han eixit en presentacions, demanades, balls, i un llarg etcètera al llarg d'aquests anys.

Quan va nàixer el grup de "la Jet", Maribel i Conxa la papera no paraven de dir que volien ser de la Jet i elles sempre responien que això no podia ser. Després de molt insistir i per acontentar-les una miqueta, en un acte improvisat, els ficaren unes bandes fetes amb paper del vàter i les anomenaren "jetoses d'honor". Això era el que deien que seria el més prop que estarien d'elles, que mai podrien pertànyer al grup perquè eren molt més majors que elles, eren més "Xiques d'or", fent referència a la sèrie amb eixe nom que passava a la televisió sobre unes senyores entrades en edat. I d'ací ve el nom de xiques d'or. Des de sempre han estat enfrontades les xiques d'or i la Jet, però amb molt de respecte i estima i aquesta rivalitat forma part de la festa.

L'any 1994, la Comissió tenia les màximes aspiracions i amb aquest interés es va treballar en la realització d’una presentació espectacular, mai millor dit, ja que l'espectacle era la temàtica d'UNA NIT DE REVISTA, en la que transcorrien diverses històries d’una companyia de teatre molt peculiar. Obria el quadre final un impressionant ball de cabaret que donava pas a una escenografia plantejada d'una manera menys clàssica i amb menys ornamentació barroca. No va rebre el màxim guardó, però no va deixar indiferent a ningú.

Amb l'artista Pasqual Calleja continuàrem guanyant en falla gran. I és que Pascual va ser capaç de compondre un gran monument coronat per uns caps molt familiars per a tothom. Pascual tenia eixa gràcia de tornar a gastar peces que ja havia tret a la falla tant pel que fa a remat com en escenes dels baixos i lligar-ho de tal manera que treia un plantejament nou. Amb «MEDITERRANI» parlà dels valors de la nostra mescla de cultures, civilitzacions i tradicions més arrelades. La reproducció de l’escultura de la Victòria de Samotràcia coronava el nostre cadafal.

En la falla infantil debutà en la Major un jove d’Alzira anomenat Bernardo Estela. Venia de treballar al taller de Julio Monterrubio i ja començava a despuntar signant falletes infantils, realitzant la seua falla en hores lliures mentre treballava i aprenia l’ofici al taller de Monterrubio. Aquell any havia decidit posar-se pel seu compte i agafà el repte de plantar la nostra falla. Per a l'ocasió ens treballà una falleta innovadora en composició i modelatge per a l'època que presentava dues figures prou grans que omplien l'espai. D'aquesta manera demostrà que dominava l’ofici guanyant el primer premi de falla i el del ninot indultat. La seua trajectòria amb nosaltres serà destacadíssima, ja ho veureu… l'idil·li Estela - Falla Plaça Major sols havia fet que començar.

PRESIDENT Salvador Salom Vila

FALLERA MAJOR María Agulló Oroval

PRESIDENT INFANTIL Javier Oliver Ramos

FALLERA MAJOR INFANTIL Mª Antonia Candel Monrós

PRESIDENTD’HONOR Toni Salom Ferrer

PADRINA Mª José Borrás Ramirez

LEMA: Mediterrani

ARTISTA: Pascual Calleja

PREMIS

Falla gran

1r. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació

2n. premi

• Ninot indultat

• Ninot indultat infantil

TÍTOL: “Una nit de revista”

ARTISTA: Bernardo Estela

Millor faller: Juan Fernández Casas

Millor fallera: M. Isabel Armengol Arminyana

LEMA: La més mona

gastronomia fallera

Els bunyols

La història d'aquesta falla, com la de moltes altres, ha estat lligada des del principi a un menjar tan tradicional i típic de falles com són els bunyols.

Als anys 70 i 80 era tradicional anar de passacarrers pel barri de Santa Bàrbera, exactament a casa de la senyora Maria, qui era l'encarregada de fer els bunyols de la Comissió. La senyora Maria era mare de dos fallers, els germans Xelvi, fundadors de la falla i feia els millors bunyols del poble, al menys per a qui els tastàvem. Desprès de degustar aquesta delicadesa arreplegàvem els bunyols que ens havia preparat en unes cistelles per portar-los a l'Asil dels Desemparats i oferir-los a les monges, que ens esperaven amb els braços oberts no sols pels bunyols, també per què a l'arribar amb la música gaudien d'un ratet de festeta.

Malgrat que hui en dia encara podem degustar un bon plat de bunyols els dies de falles, ja no estan fets per falleres ni tant sols al casal de la falla però, servits per algun dels forns del poble, podem continuar gaudint d'aquest dolç tan tradicional i tan faller.

El putxero d’Emilio

El putxero d'Emilio porta tants anys entre nosaltres que ja no necessita massa presentació. De tots és sabut que el dia 15 de març per la nit en acabar la plantà ens espera un bon putxero preparat amb molta cura per Emilio Revert i cuit durant hores a foc lent. Molts anys l'ha pagat Emilio, altres els càrrecs de l'any corresponent però tots ha estat comprat i preparat per Emilio amb ajuda de Xelo o d'altres fallers de la comissió.

Però la Sra. María es va fer major i ja no podia fer eixa quantitat tan gran de bunyols, i calia buscar algú que ens preparara aquest dolç tan gustós. Així que la Sra. Angelita, fallera també de la comissió, proposà que tastàrem els seus bunyols i tant agradaren que a partir d'eixe moment va ser ella qui va prendre el relleu d'aquesta tasca amb ajuda d'altres falleres com Xelo i Mari. D’aquesta manera, la falla podia continuar portant bunyols a l'Asil el dia de Sant Josep. Aquesta tradició va continuar uns anys més però com moltes altres tradicions va arribar un moment que per circumstàncies diverses es va acabar.

Tot començà l'any 1985, quan Emilio Revert fou el president d'honor; el 15 de març d'eixe any mentre plantaven la falla passaren molt de fred i de tant en tant els fallers entraven al casal per a escalfar-se amb les estufes i fer-se alguna copeta per entrar en calor. L'any següent Emilio va pensar en el fred que havien passat els fallers i se li va ocórrer la idea de preparar un caldo de putxero amb pilotes per a que, els fallers que estaven en les tasques de plantà, pogueren entrar en calor. La fita va tindre tant d'èxit que des d'eixe any s'ha fet com a tradició tots els anys excepte un. Uns anys s'han fet desprès de les albades, altres desprès de fer el passacarrer per visitar la plantà de les altres falles del poble però sempre el dia 15 de març per la nit.

Xocolate

El xocolate calent és una beguda amb molta tradició a la nostra comissió. Hi han dos dies establerts al calendari faller on es prepara i beu aquesta beguda tan dolça i tradicional. El primer és el dia de l’emparellament dels fallers infantils per eixir a la presentació i era obsequiat pel president infantil els primers anys i actualment pel president infantil i la fallera major infantil. El segon dia és el dia 15 de març; quan va començar a fer-se el caldo de putxero la nit de la plantà, van haver varies persones que es queixaren que el caldo de putxero no els agradava i per açò Xelo, la dona d'Emilio, va decidir preparar també un bon xocolate calent per a totes aquelles persones que no volien caldo però sí necessitaven entrar en calor desprès de tantes hores a la plaça plantant la falla. Xelo, junt a Angelita i Mari, han sigut les encarregades de preparar aquesta beguda durant molts anys per a poder calfar els cossos i els ànims dels fallers la nit de la plantà.

Torra del president

Des del dia 15 de març de 2012, es celebra tots els anys a la nostra plaça l'anomenada "torrà del president". Com el seu nom indica, el president de l'exercici en curs paga una torrà a peu de falla per a tota la comissió i els seus col·laboradors.

L’origen d'aquesta tradició es remunta a principi de 2012 quan la junta directiva i el delegat de monument tenien seriosos dubtes que el monument estigués acabat en març i demanaren ajuda a la comissió. Els membres de la falla es bolcaren anant a treballar al taller de l'artista per tal de tindre a temps la falla que tots volíem!

Després de 2 mesos molts llargs aconseguírem el nostre objectiu i com el president d'aquell any, Óscar Giner, estava molt agraït amb els fallers, va decidir convidar-los a tots a una torrà a peu de falla. I clar, com en la falla hi ha molta facilitat per a fer una tradició de tot allò que ens interessa i signifique festa i comboi, des d'eixe dia el president de l'exercici en curs paga una torrà per a tots la nit de la plantà.

Dinars fallers

En aquesta comissió és costum esmorzar, dinar i sopar al casal els dies de falles però no sempre ha sigut de la mateixa manera.

Els primers anys eren els mateixos fallers els qui preparaven aquestos dinars; era típic l’esmorzar de saladura a meitat matí tant els dies de la plantà com els dies de falles i per a dinar es preparaven plats típics com la paella, el suc d'anguiles o gaspatxos.

Cada vegada era més la gent que dinava al casal els dies de falles i els fallers que eren els encarregats de cuinar es cansaren de ser sempre els mateixos fent tan dur treball, motiu pel qual es va decidir encomanar els dinars a la Sala San Francisco; aquest portava els “calderos” al casal i se'ls enduia buits en acabar. El sopar era de baix braç, cadascú portava el seu entrepà per la nit i sopàvem tots junts al casal.

Actualment la falla contracta a unes persones per a preparar, cuinar, i recollir les taules cada dia de falles, la varietat de menús ha canviat i dinars tan típics i tradicionals com suc d'anguiles o arròs al forn han donat pas a macarrons, carrillada i altres menjars menys tradicionals però que agraden més als fallers. El nombre de fallers que esmorza, dina i sopa a la falla ha augmentant de manera considerable cada any, participant a dia de hui tota la comissió. Com a conseqüència, el casal ha quedat menut i el passat 2022 ha sigut el primer any que la falla ha hagut de llogar una carpa per a poder menjar tots junts.

En la presentació que portava per títol «PARLEM DE VALÈNCIA» contàrem a la nostra manera part de la història de València i Carcaixent des de la prehistòria fins als nostres dies.

La cavalcada portava per lema «MÈXIC» i obtinguérem el premi de carrossa la qual era un gran barret mexicà sobre el qual anaven les nostres falleres majors.

Per a la falla infantil continuàrem amb l'artista Bernat Estela, la falleta portava per lema "ELS SOMNIS DELS XIQUETS” i el cos central era un bressol al qual rodejaven les escenes que representaven els somnis que tenien. Cal ressenyar que Bernardo va treballar al taller de Julio Monterrubio i en aquells temps aprofitava per a comprar-li a Julio el cartó de les falletes que Julio plantava i competia pel primer premi de la secció especial de València, no cal dir res més, teníem la gran sort de portar una molt bona falla i arreplegàrem el primer premi, l’escena dels xinesos que portàrem a l'exposició del ninot era de gran qualitat i d’un modelatge innovador.

Aquest fou l'11é any consecutiu de Pasqual Calleja com a artista faller de la nostra falla. Portà com a lema "ESCACS" en ella estaven representades les peces del tauler d'una forma més propera a la nostra cultura, la torre es representava pel Micalet sobre unes taronges i junt amb aquest, un cavall. La torre estava rodejada de pallassos que representaven les malifetes polítiques que patia la nostra Comunitat.

Va ser una plantada accidentada aquella, en les tasques de la pujada de les peces el cap d’un dels pallassos va caure i va danyar a l'altre cap que estava en una posició més baixa. Va regnar un poc el nerviosisme en aquell moment perquè damunt Pascual no estava en aquell moment, ja que tenia aquell any el repte de plantar a la falla del Convent de Jerusalem que militava en la Secció Especial al Cap i Casal. Ràpidament, els seus operaris i els fallers es posaren a reparar el problema i la falla va lluir els dies de la festa gran com si res hagués passat.

PRESIDENT Juan Fernández Casas

FALLERA MAJOR Ángeles Albelda Roselló

PRESIDENT INFANTIL Jorge Sanjuán Albelda

FALLERA MAJOR INFANTIL Sara Mata Gomis

PRESIDENTD’HONOR Salvador Albert Palop

PADRINA Pepa Soler Oltra

LEMA: Escacs

ARTISTA: Pascual Calleja

PREMIS

Falla gran

2n. premi

Falla infantil

1r. premi

Presentació

3er. premi

• Millor carrossa

TÍTOL: “Ser major”

ARTISTA: Bernardo Estela

Millor faller: Balbino Biosca Boluda

Millor fallera: Rosa Andrés Palomares

LEMA: Els somnis dels xiquets

Himne de la falla

El 18 de juny de 2022, tingué lloc l'acte de presentació del 50 aniversari de la falla Plaça Major. Aprofitant aquesta data tan especial, va tindre lloc la reestrena de l'Himne de la falla Plaça Major. Aquesta peça va ser composta a l'exercici faller 1993 per Salvador Albert Palop i lletra de Josep Pastor.

L'estrena tingué lloc al Magatzem de Ribera i la interpretació va anar a càrrec de la Lira Carcaixentina.

Per uns o altres motius, ha estat oblidat durant un temps prolongat i des de la comissió es va pensar que en els actes de celebració del 50 aniversari de la falla seria un bon moment per recuperar-lo i tornar a interpretar-lo amb l'assiduïtat que correspon.

Per aquest motiu i donada la circumstància que la nostra falla fa un temps és promotora de l'ús de la dolçaina i tabal dins dels festejos fallers a Carcaixent, de fet som l’única comissió que compta amb una colleta pròpia, es va decidir que la interpretació podia ser amb aquests instruments tradicionals.

En aquesta segona estrena, la interpretació va ser a càrrec de la Murga de les Barraques, agrupació a la qual pertanyen diversos membres de la nostra falla. Per aquest motiu i donada l’estreta unió i col·laboració entre ambdues entitats, els integrants de la Murga es brindaren a participar en aquest acte, detall que agraïm. També comptàrem amb diversos membres de la Colla Les Raboses d’Alzira.

L'arranjament per dolçaina va ser a càrrec de Raúl Castelló i Raimon Delgado, sent aquest mateix també qui ha fet els arranjaments de percussió a més de la direcció d'aquesta.

Volem ressaltar que contàrem, per a l'ocasió, amb la presència de l'autor de la partitura original, Salvador Albert, que ens manifestà la seua satisfacció amb el projecte.

Arribà el 25 aniversari com a comissió i com a tal ho celebràrem. Férem diversos actes fallers durant aquest exercici. Es realitzà una insígnia commemorativa d'aquests vinti-cinc anys que es va entregar a tota la comissió, les falleres majors dels anys anteriors eixiren a l'ofrena de flors amb la seua banda acreditativa. També es va fer un acte commemoratiu per celebrar aquest aniversari. La presentació portava per títol LA NATURA i ens parlava de la relació entre les plantes i els insectes. El quadre final representat per dibuixos de flors s'obria a poc a poc descobrint primer a les falleres de la cort d'honor i de la flor central, la qual se separava per la meitat, aparegueren les falleres majors.

Com no podia ser d’altra forma, l'artista Pascual Calleja ens va fer una gran falla amb el lema VANITATS, coronava aquest monument un majestuós ànec que va suposar un rècord de participació per part dels fallers al taller de l’artista. L’any anterior havia plantat eixe remat a la secció especial de València. La comissió va fer una aposta decidida per anar pel primer premi i a més a més, fer una falla que quedara grandiosa a la plaça i ho van aconseguir. Es va obtenir també el premi a la millor crítica local i al ninot indultat.

Igualment, el monument infantil obra de Bernardo Estela amb el lema CARNAVAL també va estar a l’altura d’un any tan important com aquest. L'artista no es va parar en mitges tintes i va anar directament a realitzar una falleta que era una delícia. Reproduí la falla guanyadora de la secció especial de València l'any 1991, obra de Julio Monterrubio on, al costat del seu fill, va revolucionar l'estètica de les falles i va crear un estil propi amb el qual Bernardo s’encontrava molt còmode. El resultat va ser espectacular i encara es recorda aquell carruatge al qual no li cabia més detall. També es va obtenir el premi al ninot indultat.

Eixe any ens estrenàrem amb la pirotècnia Torís que hui en dia encara està amb nosaltres com a pirotècnia Tamarit. Aquesta empresa va ser l’encarregada de fer l’espectacular mascletà que es va muntar al carrer Bagnols Sur Cèze el dia de Sant Josep perquè, a causa dels metres de pólvora contractats, no cabia a la plaça.

PRESIDENT Juan Fernández Casas

FALLERA MAJOR Silvia Alberola Escandell

PRESIDENT INFANTIL Samuel Tortosa Estrada

FALLERA MAJOR INFANTIL Luisa Nicasio Vidal

PRESIDENTD’HONOR Josep Peral Català

PADRINA Conxa Gomis Sultán

ARTISTA: Pascual Calleja

ARTISTA:

PREMIS

Falla gran

1r. premi

Falla infantil

1r. premi

Presentació

5é. premi

• Ninot indultat

• Ninot indultat infantil

• Millor carrossa

Millor faller: Enrique Seguí Martínez

Millor fallera: Angeles Albelda Roselló

LEMA: Vanitats

LEMA: Carnaval

Bernardo Estela

TÍTOL: “La natura”

Un aniversari, sempre és motiu d'alegria i celebració, i com tots els aniversaris, el nostre 25é aniversari va ser molt esperat per molts fallers durant els anys precedents. L'any 1996 la comissió complia 25 anys d'existència i com a tal s'havia de festejar les noces d'argent.

Se celebraren diverses reunions per tal de saber com anàvem a celebrar aquesta efemèride i es va realitzar tot allò que la comissió es va poder permetre sense hipotecar-nos. Va ser un aniversari sense ostentació però molt digne.

D'altra banda, el dia 15 de març de 1996 portàrem a cap un acte de celebració de les noces d'argent de la comissió. Aquest acte es desenvolupà al casal que estava ple de gom a gom i que va resultar entranyable, divertit i especial. Va ser un acte on rememoràrem moments viscuts durant aquests anys, en ell parlaren en diferents moments de l'acte, diverses persones que havien format part d'aquesta comissió. Començà Mª Antonia Monrós, que fou la primera fallera major que va tindre la falla, desprès Elena Penadés com la fallera major infantil més antiga que quedava en eixe moment a la falla, Mª Teresa Ahulló que fou la primera padrina, Jorge Seguí com a representant dels presidents infantils, Juan Iranzo com a representant dels padrins i Juan Fernández com a president d'aquell any. L'acte va finalitzar amb algunes actuacions còmiques per part de fallers de la comissió. Posteriorment a l'acte sopàrem tots junts al casal per tal de commemorar aquest esdeveniment.

Eixe any, i com a commemoració del 25 aniversari, es va realitzar també una insígnia commemorativa. Però com no es va poder fer un llibret com hi hagués sigut desitjable per a una ocasió especial com aquesta, es va fer una pel·lícula que recollia tota la història de la comissió fins a eixe moment on recordàvem a les falleres majors, padrins i presidents que havien representat a la comissió, els monuments fallers plantats aquests anys i inclús es narrava alguna anècdota dels exercicis passats. Aquesta pel·lícula es va donar com a al·legoria aquell exercici faller.

La comissió va apostar per fer una gran falla amb el majestuós ànec fet pel nostre artista faller d'eixe moment, Pasqual Calleja, i un monument infantil de Bernardo Estela també a l'altura d'un any tan important com aquest.

I així va transcórrer el nostre 25 aniversari, senzill però intens, emotiu i molt gratificant.

L’exercici faller de 1997 va ser un any amb importants canvis per a la comissió. Treballant-se des de la presidència les accions oportunes per a donar veu i vot a les dones falleres, aconseguint que homes i dones decidiren per igual en les propostes de la comissió, fins al punt de ser una ferma condició per acceptar el càrrec de president. El fet de celebrar les reunions conjuntes i passar a tindre una única reunió on prendre totes les decisions de la falla amb igualtat. A més a més, es proposà eliminar la uniformitat en el vestit dels homes, obtenint que començaren a vestir amb la nostra indumentària tradicional, deixant de costat el trage negre que havien utilitzat fins al moment. Aquest any les dues falleres majors de Carcaixent foren les nostres falleres Maria Agulló Oroval i la xiqueta Sandra Salom Ribera

La presentació de les falleres majors, que portava per títol: EN UN TALLER DEL RAJOLAR, girava al voltant dels ninots de falles, els quals són tan reals, que de vegades pareix que vagen a prendre vida i que desapareixen baix les flames la nit de Sant Josep, modelats pels artistes fallers representant de forma satírica la vida quotidiana. A l’apropòsit, una vegada finalitzada la jornada laboral de l’artista faller i tancat el seu taller, quan la nit envolta amb la seua foscor tot allò que és visible, succeïen tota una sèrie de divertits esdeveniments, culminant amb l’apoteosi del quadre final.

A la setmana fallera, el monument Infantil amb el lema «AL FONS DEL MAR», Bernardo Estela va recrear un paisatge marí on els menuts de la falla podien observar totes les fantàstiques escenes i espècies marines. S'aconseguí el primer premi per tercer any consecutiu.

La Falla Gran, amb el lema «NAUFRAGIS»

pareixia aventurar el que anava a passar el dia de l’entrega de premis. La falla obtingué entrar al podi, però un escaló per davall del qual estàvem acostumats. Després d'estar vint anys aconseguint el primer o el segon premi en falla gran, la comissió va haver de conformar-se amb un tercer premi que no rebia des de l’any 1976. Pasqual Calleja va plantejar un voluminós cadafal amb una gran àmfora rematat per tres sirenes que recreaven un tema marí, igual que amb la falleta infantil. A recordar el ninot presentat a l'exposició que representava una típica escena marítima valenciana, homenatge als homes i dones amb oficis relacionats amb la pesca, treta d’un quadre de l'il·lustre Joaquim Sorolla on es reproduïen les seues característiques pinzellades.

PRESIDENT Manuel Camacho Cogollos

FALLERA MAJOR Montse Pérez Hill

PRESIDENT INFANTIL Natxo Martí Arbona

FALLERA MAJOR INFANTIL Patricia Olmos Pla

PADRÍ

Vicente Martí López

PADRINA María Pla Navarro

PREMIS

Falla gran

3r. premi

Falla infantil

1r. premi

Presentació

5é. premi

LEMA: Naufragis

ARTISTA: Pascual Calleja

LEMA: En el fons del mar

ARTISTA: Bernardo Estela

• Millor carrossa

TÍTOL: “En un taller del rajolar”

Millor faller: Benito Sanchis Richart

Millor fallera: Maite Perpiñá Úbeda

indumentària fallera

L'any 1971, any de naixement de la nostra comissió, a les falleres se'ls regalava la tela per confeccionar el seu vestit, i a les falleres majors se’ls regalava tant la tela com les pintes. Al llarg dels anys, la falla va deixar de regalar la tela a les falleres perquè cadascuna poguera lluir el vestit que volguera.

L’únic trage que existia i que portaven les falleres era el conegut com a segle XIX, amb mànegues de “farol” rematades per grans randes d’encaix. L'exercici 1986-87 les falleres majors començaren a anar a les presentacions de les altres comissions falleres i a causa d'aquest canvi tingueren l’oportunitat de poder lluir més vestits per a tots els actes i aleshores començaren a fer-se'n dos, un del segle XIX i un altre del segle XVIII, amb gipó envarat i mànega al colze.

Però al llarg del temps el trage de fallera va sofrir molts canvis. La llargària de la falda va passar de ser pel genoll dels anys setanta, després per mitja cama als huitanta i inclús per davall del turmell o quasi fregant el sol, segons l'època. Actualment, l’estil que predomina és una llargària que deixe veure les sabates.

L'amplària de la falda també ha patit diversos canvis, abans no en tenia quasi i per fer-la un poc més ampla s'emmidonaven les sinagües amb midó, fins que aparegueren els actuals cancans amb uns cércols metàl·lics per tal de mantenir el volum de la falda més ample.

Durant els primers anys, totes les falleres portaven les sabates folrades en blanc i amb una borla o pompó de color a la punta, però, al voltant dels anys huitanta, algunes falleres van començar a folrar-les de la tela dels seus trages.

Les manteletes i davantals també han tingut una evolució molt gran al llarg d'aquests cinquanta anys. Al principi els davantals eren curts i de tul gros, el mocador de pit millor era que no tocaren la pell perquè podien arribar a rascar i fer mal a les falleres. Actualment, els davantals són més grans i de tul fi, encara que els vestits d’estil més tradicional utilitzen mocadors i davantals de batista fina, generalment brodats en punt de cadeneta. Per a l’ofrena, totes les falleres portaven un cos de mànega llarga de vellut negre amb randes al final de les mànegues i rematant el coll, ja que

aquest cos no tenia cap mena d’escot. Aquesta moda va quedar en desús i els gipons de mànega llarga començaven a ser normalment del color del trage. Els últims anys, amb la moda de la indumentària més tradicional, el gipó envarat de mànega llarga negre, per dins o per fora de la falda, torna a estar d’actualitat.

Pel que fa al pentinat de valenciana, els canvis també són dignes de comentar. Anys enrere les pintes eren altes i grans amb pues de plàstic. A poc a poc el monyo de darrere va començar a ser més gran i més i més gent el portava fet amb malles sintètiques. A la meitat dels anys 2000 començaren a cosir els monyos laterals, facilitant molt la tasca de pentinar a les falleres i anys després també començaren a cosir el monyo de darrere, enganxat sols per les dues agulles i necessitant molt pocs ganxos. Així i tot, encara hi ha moltes falleres que continuen portant el monyo pentinat sense cosir.

D’altra banda, la indumentària masculina també ha patit notables canvis. Quan la falla es va formar,

el trage oficial era el negre, implementat per “Lo rat penat”. Tots els fallers portaven un faixí de color morat amb l’escut de la falla brodat en mig, excepte el president i el padrí que portaven el faixí de color roig.

L'any 1980, la falla va voler diferenciar-se de la resta amb una senya d’identitat pròpia i es va fer un jupetí que portaven igual tots els fallers de la nostra comissió. Ja l'any 1997, el nostre president va ser el primer president vestit de torrentí i des d'aleshores els fallers anaren canviant la seua indumentària fins que hui en dia el trage negre amb pantaló llarg, camisa blanca, xorrera plena de randes i faixa ja no existeix, ni tampoc aquell jupetí que ens diferenciava de les altres comissions. Actualment, els homes van abillats amb trage de torrentí, format per pantaló fins al genoll, jupetí, xupa, faixa i espardenyes, o amb el trage de saragüells, que canvia el pantaló per la negrilla (pantaló ample) o calçó blanc, rematant al cap el mocador i, els més atrevits, algun dels barrets tradicionals

Carcaixent ha sigut un referent de la indumentària valenciana al llarg dels anys. I aquesta ha anat evolucionat per tal d’adequar-se a les modes falleres.

La presentació de les Falleres Majors, amb el títol I SI TORNEM?, representava que el Rei Jaume I el Conqueridor i el Rei Musulmà Zayyan apareixen a la València del present i es troben amb situacions quotidianes del dia a dia que per a ells resulten del tot inversemblants, com per exemple, trobar-se amb un punki, un transsexual, (pensant que eren personatges disfressats), un hipocondríac, dones soles pel carrer, i amb un faller que es va oferir a ensenyar-los la ciutat actualment, els seus costums i les seues festes grans, com són la festa de moros i cristians i les falles. Per tal d’il·lustrar-los de forma més pràctica, els portà a gaudir de l’espectacle d’una presentació, conformant l’apoteosi del quadre final una desfilada de moros i cristians acompanyant la Fallera Major.

Estranya ens va paréixer la decisió del jurat de donar-nos un 7é premi, segons paraules pròpies per justificar-se, ens van comentar que ens podrien haver desqualificat per no nomenar a la cort a la seua presentació, al final decidiren valorar l’esforç de tota l'execució de la presentació amb el premi mencionat, doncs moltes gràcies!

La Falleta Infantil amb el lema «UN PASSEIG PER LA ÍNDIA» tornà a estar realitzada per Bernardo Estela que els anys anteriors ens havia demostrat la seua vàlua i destresa artística. Bernardo tornà a mostrar un treball preciosista i molt ben acabat amb l'exquisida decoració d’algunes peces que ens recreen la riquesa de la decoració hindú, malauradament no va aconseguir revalidar els premis anteriors i ens conformàrem amb un segon premi. Per altra banda, enguany sí que va obtenir el premi al millor ninot indultat infantil.

La Falla Gran, amb el lema «CACERIES» va mostrar les grans virtuts de Pasqual Calleja. Risc, composició i un domini de la gamma cromàtica que enriquia cada peça de la falla, van fer d’aquesta mereixedora del primer premi i de l'indult del ninot aportat a l'exposició. Pasqual, com sempre, ens va sorprendre amb una magnífica escena posterior que havia preparat, per tal d'eliminar els possibles dubtes que poguera tindre el jurat de cara a donar el seu veredicte.

PRESIDENT Manuel Camacho Cogollos

FALLERA MAJOR Núria Pérez Hill

PRESIDENT INFANTIL Francisco Calleja Fayos

FALLERA MAJOR INFANTIL Paula Talens Ferrer

PADRÍ Javier Vidal Carañana

PADRINA Ino Borrás Ramirez

LEMA: Caceries

ARTISTA: Pascual Calleja

PREMIS

Falla gran

1r. premi

Falla infantil

3r. premi

Presentació

7é. premi

• Ninot indultat

• Ninot indultat infantil

• Millor carrossa

TÍTOL: “i si tornem?”

LEMA: Un passeig per l’India

ARTISTA: Bernardo Estela

Millor faller: Antonio Salom Ferrer

Millor fallera: Marta Revert Gomar

Als anys 70-80 i bona part dels 90, la comissió estava dividida en comissió masculina i comissió femenina.

REUNIONS se pa ra des

Les dones no tenien ni vot ni veu en les decisions de la comissió. És més, no podien ni assistir a les reunions, sols els homes tenien dret de prendre qualsevol decisió. En diverses actes de les reunions queda reflectida la insistència de les dones de poder assistir a les reunions i en totes elles la decisió pressa sempre era la mateixa: "No poden assistir" en alguna acta apareix inclús el text "quan una dona pague igual que un home podrà vindre".

A l'acta del 4 de juliol de 1983, la femenina reclama als homes que se’ls informe de manera setmanal de les reunions de la masculina, però aquests la denegaren accedint únicament a informar-les de manera mensual i remarcant que no podien assistir a les reunions ordinàries de la comissió. De manera reiterada i inclús pública en diversos actes fallers, les dones reclamaven igualtat i poder participar en la presa de decisions de la falla, però tantes vegades es va demanar com es va denegar. Sols tenien dret a ser informades primer de manera mensual i uns anys després aconseguiren que se'ls informara de manera setmanal a través del delegat de la femenina. Aquest era un faller que assitia a les reunions dels homes els dilluns i després anava a les reunions de les dones els divendres a contar tot el que a la reunió masculina es decidia, però sense cap poder de decisió. A la fi, l'any 1989 i després de molt insistir, les dones aconseguien que se'ls donara un reconeixement públic a la seua tasca dins de la falla i poden optar des d'eixe any a la pinta d'or, insígnia d'or de la comissió però versió femenina. Però les dones continuaven sense poder assistir a les reunions. No va ser fins a quasi l'entrada del nou segle, l'any 1997, quan les reunions s'unificaren, evidentment es farien el dilluns que era el dia de la reunió masculina i d'aquesta manera, alguna que altra no podria anar per haver de quedar-se en casa amb els fills. I així va continuar sent fins fa molt poc que les reunions per fi es fan generalment el divendres, dia de la setmana en què poden assistir més membres de la falla.

L'any 1999 canviàrem de president, agafant aquest càrrec Guillermo Albero, per una promesa que li va fer a l'anterior president, Manolo Camacho, en la que quedaren que si ell era president, Guillermo seria el següent. I així va ser. Tot va començar molt bé, però als mesos, tinguérem la sorpresa que, per problemes personals la fallera major va renunciar al seu càrrec. Aleshores, començàrem a buscar una solució. Però prompte, una xica de la falla, que ja havia sigut FMI, se'ns va oferir.

En la Presentació intentàrem innovar amb un quadre final, sense decorat, muntant-lo a vista de públic. Tenint una posada en escena per part d’un gran nombre de membres de la Comissió amb una original i sorprenent eixida de FFMM, ja que les nostres FFMM, entraren des del carrer i això va impressionar molt a la gent.

Per a la Cavalcada del ninot, teníem una Carrossa espectacular, però a l’hora de traslladar-la, es va trencar abans d’eixir de Dènia, aleshores haguérem de buscar una carrossa d'emergència, i intentar que fora el millor possible.

La falla gran la va realitzar el nostre artista des de feia un grapat d'anys, el gran Pascual Calleja. Amb el lema “Banya de l'abundància” i un ninot d’exposició que obtingué el premi al ninot indultat, i que era la lluita en un ring de boxa entre els Reis Mags i el Pare Noel.

La falla infantil la dugué a terme un jove Bernat Estela, destacant el seu acabat i tenint una falla digna de la Comissió Infantil.

El dia 16 de març a l’entrega de premis, ens vérem recompensats amb els Primers Premis de Falla Gran, Infantil i Presentació, cosa que només ha passat dues vegades en aquesta Comissió.

PRESIDENT Guillermo Albero Fresquet

FALLERA MAJOR Maite Perpiñà Úbeda

PRESIDENT INFANTIL Lluís Pérez Hill

FALLERA MAJOR INFANTIL Marta Pérez Sanjuán

PADRÍ Jorge Seguí Picot

PADRINA Mª José Brines Garrigues

LEMA: Banya de l'abundància

ARTISTA: Pascual Calleja

PREMIS

Falla gran

1r. premi

Falla infantil

1r. premi

Presentació

1r. premi

• Ninot indultat

• Ingeni i gràcia infantil

TÍTOL: “...?”

LEMA: Sentir la música

ARTISTA: Bernardo Estela

Millor faller: Salvador Martínez Pérez

Millor fallera: Carol Almiñana Lledó

Anomenem triplet faller al fet d’aconseguir tots els màxims guardons, presentació, falla infantil, falla gran, i com no els ninots indultats. A aquesta comissió ho hem obtingut al llarg de la nostra història dues vegades, els anys 1985 i 1999. Dos anys molt especials a la nostra comissió pel que fa a premis.

La plantà, no cal dir-ho, va ser ben passada per aigua. Tant va ploure que les falles no poguérem aconseguir la gespa per rodar els monuments. Però aquella banya de l'abundància que teníem a la Plaça tenia molt que dir-nos. L'artista Estela tampoc defraudà, amb el seu estil característic i eixes cares dels ninots que pareixien tindre vida pròpia.

Triplets

L'exercici 1985 començà amb el mal cos que deixà un injust quart premi de falles infantils de l'any anterior (fou la primera vegada que ens donaven un premi tan baixet) i un injust segon premi de falla gran i de presentació que no acabaven de convéncer a ningú. L'any 1985, per a realitzar la falla gran, s'apostà per un ja reconegut Pascual Calleja, que pareixia una aposta segura. Però la cosa es complicava en falla infantil, al no trobar artista fins ben avançat l'exercici faller. Fou ja al mes de novembre quan es pogué contractar a un desconegut artista de València, José Vicente Vidal, alies Kuriaki. L'aposta en presentació va ser forta, es buscaven posades en escena que no s'havien fet mai, com va ser el ball de l'inici o una desfilada de romans, i com no, un espectacular quadre final, que començà amb un escenari buit i en el que a poc a poc anaven apareixent decorats per tots els costats de l'escenari, fins que una flama, baixà del sostre i en obrir-se aparegueren al seu bell mig, les falleres majors.

Arribà el mes de març i les apostes pels artistes començaven a donar el seu fruit. S'inaugurà l'exposició del ninot i els nostres dos ninots foren els guanyadors del Premi Ninot indultat. La cosa pintava molt bé!!!!!

La plantà començà i l'orgull de veure el primer monument de Calleja a la nostra Plaça es notava a l’ambient. Pel que fa a la falla infantil, sense ser una falla de grans dimensions, destacava pel seu bon acabat i la seua pintura. I per fi arribà el 16 de març. La il·lusió era gran i com havia de ser, l’alegria va ser completa. Aquest any sí vam ser recompensats i per primera vegada en la història de la comissió aconseguírem el valorat "Triplet".

Molts anys es va lluitar i treballar per repetir aquest triplet, però sempre hi havia algun o alguns premis, segons l'any, que s'escapaven.

Arribàrem a l'exercici 1999. Escarmentats altra vegada, per un incomprensible sèptim premi de presentació, l'únic a la nostra història, i un segon de falles infantils al que no li trobàvem cap explicació.

Continuàrem amb l'artista Pascual Calleja i un jove però ja reconegut Bernat Estela per al monument infantil. La Presentació és recordada per vàries escenes, en les que gran part de la comissió actuava, com la de "calle vosté que parle jo", o la de la "gran família". Era eixe típic apropòsit que no tens res preparat, però entre tots s'acaba fent una cosa molt gran. Acabant amb un espectacular ball, com pocs s'havien fet per aquells anys. Però sobretot, el que més es rememora és l'eixida de les falleres majors. S'obria la porta de darrere del Magatzem, i d'un núvol de fums i llum es veia avançar la silueta de la Fallera Major Infantil i, uns metres darrere, la de la Fallera Major.

I tornà a arribar el 16 de març, el dia va despertar amb un sol espectacular i a la vesprada la bogeria esclatà al Passeig. Havien passat 14 anys i tornàvem a repetir aquell desitjat triplet encara que sense premi al ninot indultat infantil. Catorze anys de treball, esforç i il·lusió es tornaren a veure recompensats per a aquesta Comissió.

Casualitats i coincidències de la vida, aquella fallera major infantil del primer triplet, va ser la mateixa fallera major del segon. Hui ja han passat 24 anys d'aquell últim triplet, serà el 50 Aniversari un bon any per aconseguir-ho de nou?

Aquest any es presentava amb les expectatives altes, pels premis obtinguts l’any anterior. Així i tot, vam estar a l’altura i nivell que esta falla mereix.

Els càrrecs eren tots ”de casa”, però destaquem a la FM, Conxa, La Papera, que ha segut fundadora de la falla i que a dia de hui, continua sent part important de la nostra Comissió.

La falla continuà en mans del nostre artista Pascual Calleja, aconseguint el primer premi de falla gran.

La falla infantil va ser, un any més, obra de Bernat Estela, monument que havia muntat l’any anterior, a la Plaça de l’Ajuntament de Valencia, i que obtingué un segon premi.

L'any 2000 la comissió va decidir no entrar en el concurs de presentació, per no estar conforme amb la forma que s’anava a jutjar les presentacions. Així i tot es va fer una gran presentació. La posada en escena contava la història de les ànimes de cada comissió treballant per a aconseguir que les presentacions de Carcaixent no s’acabaren i continuaren tenint eixa essència que les caracteritza. Varem poder aconseguir la música de cada FM de les distintes comissions i la ficàrem a cadascuna en el moment de pujar a fer la pleitesia a les nostres falleres majors.

Aquest any si que poguérem tindre la Carrossa triada, obtenint el Premi a la Millor Carrossa.

PRESIDENT Guillermo Albero Fresquet

FALLERA MAJOR Conxa Gironés Molines

PRESIDENT INFANTIL Edgar Tortosa Estrada

FALLERA MAJOR INFANTIL Carla Martí Borrás

PADRÍ Jesús Albelda Roselló

PADRINA Sabina Mata Roselló

LEMA: Segle XXI

ARTISTA: Pascual Calleja

LEMA: Passeig per Àfrica

ARTISTA: Bernat Estela

PREMIS

Falla gran

1r. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació

No entrarem en concurs

• Ingeni i gràcia infantil

• Millor carrossa

TÍTOL: “Si vols saber per què...? Vine

Millor faller: Marcos Clavier Hermano

Millor fallera: Elena Llopis Hermano

PASSACARRERo CERCAVILA: acte de recórrer els carrers d’una població amb música per anunciar el començament d’una festa popular. I com no podia ser d’altra manera, la festa de les falles també té programades cercaviles diversos dies a l’any.

L’últim passacarrer que la comissió va fer el matí del dia 18 de març va ser l’any 1991 on sols anaren 5 falleres adultes, des d’eixe moment es va decidir deixar el passacarrer de matí sols el dia de Sant Josep i eliminar totes les altres cercaviles de matí.

passacarrers

El primer acte de falles on tota comissió fa una cercavila és el dia de la presentació de les seues falleres majors. Hui en dia aquesta cercavila no té res a veure en el que es feia als anys 70 i 80. En aquella època, el faller, abans d’anar al casal anava a casa de la seua fallera a arreplegar-la i aquesta el convidava a alguna copeta com agraïment. Hi havia grups d’amics que s’ajuntaven i anaven junts tots els fallers fent recorregut pel poble a arreplegar a totes les falleres que els corresponia. Evidentment en cada casa els convidava la fallera, així que ja podeu imaginar com acabaven al final del recorregut. Un any en arreplegar a l’última fallera del grup, la primera estava ja tan contenta que es va llevar la pinta i hagueren d’anar tot el grup a la perruqueria perquè tornaren a col·locar-li-la. Ara bé quan arribaven al casal estaven tots contents, però dissimulaven i desfilaven ben formats com si res haguera passat.

Les cercaviles d’abans eren prou diferents dels d’ara. L’ordre no ha canviat, encara que de vegades pareix que sí. Primer desfila l’estendard infantil i per a dur-lo els xiquets fan torns o inclús es barallen per portar-lo, això per sort no ha canviat massa amb el temps. Per darrere de l’estendard desfilen les falleretes més o menys per ordre d’edat en dues files per poder col·locar en mig al final a la fallera major infantil i després els fallerets. Pel mig dels infantils sempre desfilava el delegat d’infantils intentant ficar ordre. Darrere la comissió adulta encapçalada pel seu estendard, que a diferència dels xiquets, els adults cap vol portar-lo. Algun any s’ha degut llogar a algú per a dur-lo. Seguint l’ordre de les falleres, en un temps era com el de les xiquetes, les més joves davant i les menys joves darrere i pel mig el delegat de la femenina vigilant perquè mantinguérem les dues files i no xarràrem tant com voldríem. La fallera major anava al final i darrere d’ella els fallers. Al mig dels fallers es col·loca la padrina i per últim tancant la desfilada va el president i el padrí seguits de la xaranga.

Com no recordar eixe passet.

“1-2-3, botet i palmada cap a la dreta i cap a l’esquerra”, totes al mateix temps. I de tant en tant senties un: “MAJOOOOR.”

I tots contestàvem: “bien, bien, bien…”

Hui en dia, encara que s’intenta de vegades mantenir eixe ordre, els passacarrers són prou diferents. Comencem formats per anar a casa dels càrrecs, però prompte van formant-se grupets, xarrant, ballant o inclús pegant algun traguet d’alguna botelleta que solen dur. Els infantils són prou fàcils de controlar, però quan arribem als majors… clar, ninguna vol anar davant, totes volen darrere per anar amb la xaranga, i s’inventen les mil i una històries per haver de fer paró, que si la sabata em fa mal, que si fica’m bé la cinta, que si enganxa’m la banda... i així fins que la gent va avançant i poden quedar-se les últimes. Tot açò fa que els passacarrers no avancen com cal i més d’una vegada hem arreplegat a alguna FM en el temps més que justet per arribar al lloc que siga. Hui en dia no es realitza cap passacarrer al matí, però abans els dies de falles es feien cercaviles de matí i de vesprada. De matí era tradició anar a visitar altres monuments fallers, recórrer el poble omplint-lo de música fallera i d’olor a pólvora. El dia de Sant Josep al matí anàvem a arreplegar els bunyols per portar-los a l’Asil on estàvem una estoneta ballant i jugant per tal d’alegrar-los el matí. En els anys continuàrem fent la visita, però els bunyols es van substituir per un sobre amb diners, per tal de poder ajudar a aquest col·lectiu.

El president d'aquest any per motius personals va estar a punt d’abandonar el vaixell, la qual cosa al final no va ocórrer. Tinguérem problemes amb junta local al voler obligar-nos a entrar en el concurs de presentacions sota l’amenaça de no entrar en cap concurs més ni de falles, ni ninot indultat, ni cavalcada, etc.

Aquell any l'artista local Pasqual Calleja va deixar de fer-nos la falla i buscàrem a Palacio i Serra per a que ens fera la falla amb el lema "L'OEST" guanyant el primer premi. En aquest monument es plasmaven les eternes lluites de vaquers i indis, criticant tal com passava a l'oest, al voltant de què els vaquers sempre guanyen, és a dir, el poder del més fort contra el més dèbil. La falla estava rematada amb dos caps, el del vaquer està per damunt del de l'indi, plasmant així la seua supremacia. Els dos caps eixien del fum que fa un perol al foc. El perol és l'Ajuntament de Carcaixent on es couen els problemes que estava tenint per dur endavant nostra ciutat.

La falla infantil amb el lema "LA CORT DEL FARAÓ"tractava el tema d’Egipte amb diferents escenes de la vida quotidiana a l´antic Egipte. L'artista faller va ser Bernat Estela qui no va defraudar i aconseguírem el primer premi.

La presentació amb el títol "6 VOLTES 5, HO ENTENS?" la dedicàrem a recordar 30 anys d’anècdotes i succeïts des que es fundà la falla.

PRESIDENT José Sanjuán Albelda

FALLERA MAJOR Marta Revert Gomar

PRESIDENT INFANTIL Luís Vidal Soler

FALLERA MAJOR INFANTIL Laura Talens Pons

PADRÍ César Revert Gomar

PADRINA Elena Penadés Giner

LEMA: L’oest

ARTISTA: Palacio i Serra

PREMIS

Falla gran

1r. premi

Falla infantil

1r. premi

Presentació

No entrarem en concurs

LEMA: La cort del Faraó

ARTISTA: Bernat Estela

TÍTOL: “Sis voltes 5, ho entens?”

Millor faller: Daniel Pascual Perpiñá Úbeda

grans falles de grans artistes

La Falla Plaça Major sempre ha buscat donar el millor de si, apostant pel monument com a màxim símbol de representació de la festa des del primer moment. Potser hi ha hagut èpoques més esplendoroses, però quan no s’ha disposat de tan alta dotació econòmica, els fallers han aguditzat l’enginy i han doblegat esforços per completar i arrodonir el cadafal amb la intenció de mostrar al poble una falla atractiva en tots els aspectes. Per aconseguir aquest propòsit sempre ha buscat una estabilitat i una llarga relació amb els seus artistes, igual que sempre ha intentat que foren de casa, al faller de la Plaça Major li agrada xafar el taller i tindre un artista local sempre li ha permés mantenir una estreta relació i un gran vincle entre l’artista i la comissió.

Els dos primers anys poguérem veure un plantejament de falla més estàtic amb una composició vertical i més semblants a les falles més antigues on hi havia un gran basament que elevava la falla, es plantejava un element arquitectònic al cos central sobre el qual plantejava un remat que no eixia de la verticalitat del monument. Tal vegada açò era una qüestió implícita a què els artistes d'eixe moment eren homes versats en diferents arts que s’endinsaven dins del món de l'artista faller (Calabuig l'any 1972 i Picot el 1973).

Comença a professionalitzar-se l’ofici, i entrem en el període d’esplendor del cartó pedra en l'execució de les falles. Carcaixent és un poble molt inquiet artísticament i apareixen nous artistes emergents que prompte tindrien grans rivalitats i oferirien uns magnífics cadafals amb peces pròpies o comprades de les falles del cap i casal. Ja comencen a agafar aire i les composicions s’alliberen. Gaudim de tindre als germans Cortell el 1975, que després passarien a ser un dur rival a batre. I l’any següent va vindre Paco Baldoví a marcar la primera etapa llarga de comunió entre l'artista i la comissió. Baldoví estigué quatre exercicis ininterromputs amb nosaltres. Encara es recorda la gran quantitat de baixos, peces i ninots que ompliren la plaça en aquella memorable falla de «Tot ho cria la farina» (any 1978) i ens preguntem com s’aguantava aquell gran geni que eixia de la lampareta desafiant descaradament les lleis de la gravetat l'any 1979 amb «Les mil i una mentides».

L’any següent a causa de la despesa realitzada l'any anterior per a reformar el casal, la comissió no tenia molts diners així que un grup de fallers (Armengol, Mengual, Murillo i Pastor) es tiraren avant per a realitzar la falla. Encara recordem com pesava aquella gran poma que conformava el cos central i que sustentava la diablessa d’Agulleiro de la falla de Na Jordana que aconseguirien portar al poble, fruit de l’estreta

relació entre les dues comissions. Aquests fallers començaren a marcar el camí de mostrar al faller la implicació i la devoció que es tenia per la falla.

Per al dècim aniversari es busca per primera vegada un artista de fora del poble i l’elegit és el xativí Manolo Blanco. El risc i la composició serien elements claus a la falla de Bellaescusa l'any 1984 amb una peça de gran qualitat al modelat com era el cap del rei Jaume originària del gran «Regino» de Borriana.

L’any 1985 comença l'idil·li més gran que han donat les falles de Carcaixent. Pasqual Calleja seria l’artista encarregat de fer-nos la falla en 18 exercicis. Per a nosaltres el taller del Rajolar és com la catedral del faller, per aquella porta hem tret les grans alegries que han omplit de color, composició i bon saber fer tots els racons de la nostra plaça. Pasqual pertanyia al grup artístic de «Caballo de Troya» i tenia una relació molt estreta amb la majoria dels millors artistes fallers de l'època que va fer que portara cap a Carcaixent remats, peces i ninots memorables que va saber tractar d’una manera exquisida. Estem en una època on comença l’ús del polièster i les peces dels remats agafen grans dimensions. Pasqual disposava d’un gran equip de col·laboradors dels quals cal destacar a Paulino Peris que sempre s’encarregava de donar color a alguna escena o remat que augmentava la qualitat pictòrica de la falla. L’any del 25é aniversari vam gaudir a la plaça del gran ànec que Andres Martorell li va modelar per a la seua falla de secció especial al Convent de Jerusalem del Cap i Casal. No sabria dir-vos quina ha sigut la millor falla de Pasqual, enumerem algunes peces que tenim guardades en la retina: el cap del cavall de Puche en 1986, el cap del I.V.A en 1987, l’equilibri i composició dels gats del remat de la falla de 1989, el ninot del Quixot de 1990, el ninot del xiquet i l’avi amb els cucs de seda de 1991, el cap del cérvol de 1993, l’equilibri de la falla de 1998, i aquell ninot de la llengua fora en difícil postura que sempre eixia per algun racó de la falla i que pareix que teníem abonat any rere any ... mai podrem agrair tot el que ens va aportar Pasqual.

Després de la jubilació de Pasqual, decidírem continuar amb Jesús Bellaescusa Jr., faller i deixeble de Pasqual ens va oferir una magnífica falla amb una magnífica i grandiosa peça que omplia la nostra plaça. Continuàrem amb Jordi Fresquet que sempre oferia una falla que aportava alguna cosa nova que captava l’atenció de l'espectador i que ens obria també les portes del taller per tal de col·laborar i aportar les nostres idees al monument. Va ser una època on lluitàvem contra comissions que disposaven de més pressupost que nosaltres i recorrerem a l’enginy.

Armengol i Cimas ens oferiren l’últim primer premi que pengem al casal amb la falla de 2009 i va ser una etapa molt fructífera en la col·laboració per dotar als cadafals d'ingeni i gràcia i critica. Tots recordem aquella bruixa i caragols que anaven tapats i quan mostraren els seus colors meravellaren al jurat.

Aquest plantejament de falla que tenia la comissió va culminar amb la contractació de Juane Cortell «Tamanyicolor» al que també li agradava implicar-se fins a més amunt del cap i ens delectà amb dues grans falles reproducció de mítiques obres de Lafarga i Paco Giner on primava el sarcasme per damunt de tot i on li tréiem un somriure a l’espectador en cada raconet de la falla.

Continuant amb aquest plantejament Toni Pérez agafa la tasca de plantar-nos la falla i ens realitza unes falles d’un acabat exquisit amb les que, ajuntant la crítica i l’ingeni i gràcia com a element principal, ens clavàrem en els cànons de bellesa, en el món faller, en la banalitat dels deïficats, les relacions de parella o la realitat del camp carcaixentí.

Per últim Paco Giner amb un remat en equilibri que buscava omplir l’espai ens va mostrar que no s'ha de tindre-li por a res.

Continuarem lluitant per plantar falles que agraden a la gent, que ens agraden a nosaltres i a ser possible amb artistes que siguen de casa. El futur està a la vista...

MOMENTS PER

AL RECORD

QUARTADÈCADA

PLAÇA MAJOR

LA PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU DE CARCAIXENT.

Gràcies a la memòria històrica (Sanchis Sivera, Fogués Cogollos, Fogués Juan, Soleriestruch...), sabem que ja l’any 1434 es donà autorització per a “...bastir una església a Carcaixent, amb la seua campana i un altar que podran ficar sota l’advocació d’aquell sant que els dicte la seua devoció...”, i que en 1523 la cúria diocesana ja destinà un vicari per a atendre les necessitats espirituals del llogaret de Carcaixent, motiu que ens fa conjecturar l’existència d’una capelleta local.

Carcaixent, rahal d’Alzira, obté el títol d’Universitat (1574) i el de Vila Reial (1589) per privilegi atorgat pel rei Felip II. El conreu de la morera i la collita de la seda fan de la

naixent vila un poble cada vegada més ric i important, que fa possible la mampresa de la construcció d’un nou temple. Per ací passaren pedrapiquers, fusters i artesans de gran renom, i s’encarregaren de la direcció de les obres el mestre d’Alzira Guillem Torres i Doménec Gamieta.

L’església primitiva de Carcaixent és d’una nau única amb altars laterals amb arcades de creueria renaixentista, coberta per una teulada de dos aiguavessos de teula mora; ocupà la nau actual, des de la porta dels Peus fins a l’antic púlpit, tot vora l’altar de la Miraculosa. La capçalera, és a dir, l’altar Major, estava situat en mig de la porta nova o dels Peus. Té quatre crugies més la de l’absis. Les nervadures se sostenen

sobre pilastres amb capitells. En la crugia de l’absis hom ha pogut comptar onze nervis, i tal vegada se n’hi trobe algun altre que enllace amb l’arc toral immediat. De les claus de volta, tan sols hem pogut admirar les que envolten la clau central, que no es pot veure per restar coberta per la volta. A les claus menors es representa el cap dels apòstols amb els característics atributs iconogràfics, emmarcades per una sanefa circular decorada amb motius florals amb espais intermedis amb anelles. La clau central de la primera crugia (Capelles de la Mare de Déu d’Aigües Vives i Sant Francesc Xavier) està presidida per la Mare de Déu amb el Xiquet Jesús al braç, rodejada per sis claus menors amb la resta d’apòstols. La clau central de la segona crugia està presidida per una creu grega amb adornaments, rodejada per sis claus menors amb les armes de Regne, en un escut caironat. La clau central de la tercera crugia (portes del Fossar i Plaça Major), completament erosionada i irrecognoscible, està rodejada per sis claus menors amb una creu. I, finalment, la clau central de la crugia quarta (Altars de la Miraculosa i Sant Lluís Gonzaga), també erosionada, rodejada per altres sis claus menors, amb escuts heràldics, en els quals no distingeix el seu contingut. Aprofitant els espais dels contraforts foren alçades capelles amb volta de creu senzilla amb clau central.

Menció a part mereix la torre-campanar, símbol de Carcaixent, excepcional obra arquitectònica, la construcció de la qual apareix documentada al segle XVI; obra que fou rematada l’any 1604 pels pedrapiquers germans Tocornal o Cotornal. La planta és quadrada adaptada a les mesures

dels contraforts i capelles. És de pedra llaurada. La seua alçada era fins on hui es troba el rellotge. En aquest cos s’obrien els sis arcs que allotjaven les campanes. La terrassa superior, protegida per un balustre de pedra, era rematada per un templet. El terratrèmol de l’any 1748 produí grans desperfectes en el remat que fou enderrocat, i se n’alçà un altre que va perdurar fins a principis del segle xx. El temple necessita ampliar-se a les darreries del segle xvII L’austeritat de l’estil renaixentista no agradava, i donà peu al revestiment neoclàssic. La intervenció en la nau primitiva del temple i capelles laterals va suposar una superposició d’una decoració barroca realitzada damunt la mateixa estructura de l’edifici.

Encara que tota la decoració hi fou eliminada en la reforma de l’any 1939, podem conéixer-la per mitjà d’alguns registres fotogràfics de principis del segle XX. Els paraments laterals del temple es troben compartimentats en sis trams amb pilastres alçades damunt d’un podi de marbre i culminades amb capitells; la sèrie de pilastres sostenen un entaulament, entre les quals s’obrin arcs de mig punt que donen accés a les capelles laterals. Damunt l’arquitrau s’aprecia l’ampli fris que apareix compartimentat per l’alternança de modillons en l’intercolumni i de caps d’angelots disposats tot damunt dels capitells de les pilastres. En la clau de cada tram de la volta hi ha suspés un penjant daurat.

El revestiment també afectà les capelles laterals, que també es cobriren amb una volta de rajola; mitjançant aquesta solució arquitectònica s’ocultà l’antiga volta de creueria. La ruïna de la falsa volta que cobria la capella de Sant Bonifaci Màrtir, antigament dedicada a la Mare de Déu del Roser, motivada per l’incendi del 13 i 14 de maig de 1936, va deixar al descobert la creuria original. El temps transcorregut entre la construcció de la porta de la Plaça i la porta nova o dels Peus queda manifest amb el canvi estilístic.

A més de l’incendi del temple parroquial de l’any 1736, en la revolta de l’any 1936 desaparegueren moltes de les peces artístiques. Foren destrossats tots els retaules, talles, relíquies i pintures. Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) foren recuperades diverses peces d’orfebreria, terns i casulles, degut en part a les gestions fetes per membres del clergat i carcaixentins anònims.

Després dels incendis, robatoris dels francesos i de les contribucions a l’Estat, desamortització, guerres..., dins de l’església podem contemplar la magnífica Creu Parroquial major de l’orfebre Simó Toledo i el Portapau (s.XVII); l’artístic dosser del Monument del Dijous Sant (fragment), brodat amb fil de seda i or per les monges dominiques (s. XVII); la custòdia i copó de l’orfebre sevillà Juan Ruíz (s. XVIII); els brodats de capes, casulles i dalmàtiques (s. XVI-XVII); les pintures de Josep Segrelles i Paulí Peris i Guerola (s. XX), i el valuós Arxiu Històric Parroquial, amb la sèrie completa dels Quinque Libri, iniciats en 1547, els Llibres Racionals (1602), les Visites pastorals (1600)..., que recullen dades molt interessants.

En la visita pastoral realitzada el 10 de març de 1547, l’església de Carcaixent es trobà sota l’advocació de l’Assumpció de la Mare de Déu,a més a més van manar als carcaixentins que ampliaren l’església, a la qual es destinaria un vicari.Per aquest temps, Carcaixent comptava amb dues-centes cases i uns mil habitants. Per tal d’acomplir aquest manament, l’any 1551, allarguen el temple fins al mateix creuer, i a aquest efecte s’adquireix el solar d’una casa d’Andreu Talens. S’encarrega de la direcció el pedrapiquer d’origen francés Guillem Torres.

Entre els 1553-1576 continuen les obres d’ampliació del temple sota la direcció del genial arquitecte Doménec Gamieta, mestre de l'obra de l'Església, que va dirigir les obres de la Parròquia des de 1556fins a l’any 1570.

El 1585 fan el terrat i un nou cadafal al campanar. Entre 1592-1615 es va ampliar l’església bastint-se una nova sagristia i l’arxiu, acabant-se la cobertada de l’església el 2 d’agost de 1597.

En 1602 es construeix la caixonera de la sagristia. Baltasar Merino, mestre orguener de València, construeix el 1603 un orgue per al culte, instal·lat al mateix cos del campanar i es construeix el faristol.

Aprofitant l’estructura de l’anterior, en l’any 1604 els pedrapiquers germans Tocornal o Cotornalacaben el remat del campanar. El 14 de febrer de 1607, es va ordenar construir un retaule per a la capella major. S’adquireixen nombroses peces d’orfebreria i valuosos terns i l’empal·liada, col·lecció de cortinatges que cobrien els murs de l’església a l’estil de les grans basíliques i el 1622 es fabrica la custòdia gran per al Santíssim Sagrament.

El 1625 començà una gran remodelació al temple parroquial, que adquirí la forma actual de creuer es construí el cimbori o mitja taronja, la sagristia i la capella de la Mare de Déu del Roser (hui de la Comunió).

Amb motiu de les obres d’ampliació del temple, són enderrocades les cases del doctor Francesc Albeldai d’Úrsula Vidal de Selma,que eren a la vora de la que deien de “Mossén Vicent”, propietat de la Vila, en la qual, segons la tradició, es va allotjar Sant Vicent Ferrer quan passà per Carcaixent.

A principis de l’any 1645 foren pavimentats el creuer i el presbiteri, i en 26 de febrer del mateix any té lloc la benedicció de l’església.

En l’any 1678 trobem una sèrie de despeses relacionades amb la construcció de l’arxiu nou.

El 6 de setembre de 1736 es va produir un incendi a l’església.

A més del retaule de l’altar Major, el foc va fer malbé diversos retaules més,i la imatge de la Mare de Déu d’Aigües Vives.

El 1737 es construeixen les portes de la capella de la Mare de Déu del Roser i s’inaugurà el púlpit

L’any 1748 es produïren diversos sismes, el 23 de març i 2 d’abril, que tingueren com a centre Montesa, Xàtiva i València, i que es van estendre a les rodalies.A Carcaixent, els danys principals es causaren al remat del campanar, a la teulada de l’església i a la volta de la capella de la Mare de Déu de l’Encarnació (hui de la Mare de Déu del Carme).

Aquest any s’inaugurà el nou retaule de l’altar Major i la capella del Fossar.

El 1787, el mestre pedrapiquer Joan Català realitzà l’aiguamans de la sagristia i l’any 1804, es va col·locar la pila baptismal en la capella de Sant Bonifaci

El 1850, té lloc la commemoració del VI centenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu d’Aigües Vives, en la qual hi va haver nova campanai noves andes que les dugueren a muscles des de València. El 1866 hi són renovades les teules de la cúpula.

L’ecònom carcaixentí mossén Enric Gomis Garrigues (18781879) va promoure les obres d’alineació de l’edifici de l’església per la banda de l’antic cementeri (plaça de Quevedo) i féu restaurar la capella de la Mare de Déu d’Aigües. Fou ell també qui manà fer la balconada de ferro que corre al llarg de la cornisa de la nau i de la mitja taronja.

L’any 1889, es va realitzar l’alçament de l’antic paviment fet de pedra per substituir-lo per un altre fet de pòrtland i el 1905 el carcaixentí doctor Vicent Ribera i Tarragó, prevere, i el seu germà Josep sufragaren les despeses perquè deixaren la capella de la Mare de Déu d’Aigües Vives totalment acabada.

L’any 1911 comencen les obres de la mitja taronja i el campanar,aprofitant l’estructura de l’anterior, allotjant en el cos superior les campanes del carilló del rellotge.

En desencadenar-se els tràgics esdeveniments de 1936, els dies 13 i 14 de maig li pegaren foc a l’església. Entre els anys1939-1942 es dugueren a terme les obres de restauració de l’interior del temple, deixant restaurats el creuer i la cúpula.

Encarregades a la foneria Roses, en 3 d’octubre de 1943, foren beneïdes les campanes María de Aguas Vivas, coneguda popularment per la campana grossa.

En 1960 finalitzaren les obres de col·locació del paviment de marbre de la Parròquia i s’hi col·locaren unes reixes de ferro forjat.

L’any 1965 són electrificades les campanes i també és inaugurat el saló de la casa rectoral. El 1966 és reformat el presbiteri per a adaptar-lo a les noves normes litúrgiques emanades pel Concili Vaticà II.

El 1981, sufragades per l’Ajuntament, tenen lloc les obres de restauració de la façana de la Parròquia.

El 1987, el pintor carcaixentí Paulí Peris i Guerola instal·là en la capella del Patró el primer llenç de la sèrie pictòrica inspirada en la vida i martiri de Sant Bonifaci. Aquest mateix any és instal·lat damunt la porta del Fossar el magnífic dosser del monument del Dijous Sant, brodat per les monges dominiques del Monestir de Corpus Christi, a la darreria del segle XVII.

La campana Fossara, feta malbé per un llamp és refosa i beneïda en la Vigília de Pasqua de 1990.

Els anys 2002 i 2008 van ser restaurades les cúpules de la Capella de la Mare de Déu d’Aigües Vives i de la Parròquia respectivament i el 2006 es van fer noves les portes de la Plaça Major, iniciant-se posteriorment les obres de restauració de la capella de la Comunió.

Bernardo Daràs. Síntesi Historicoartística

E. Soleriestruch i M. Mosquera

Guillem Torres, Doménec Gamieta i Joaquim Bernabeu Planta de l’Església Parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu (s. XVI-XVII)

Tornarem a competir al concurs de presentacions i per aquell any es decidí confiar en la direcció i guió del jove Xavi Lauder que plantejà «SET PECATS CAPITALS». La festa de les falles es va veure jutjada i es jugà el seu futur més immediat. Dues deïtats representant al bé i al mal, havien de demostrar cap on anaven els fallers i la festa. Una posada en escena arriscada, que introduïa moviments escènics, coreografies i canvis d’escenari a vista del públic realitzades pels mateixos actors que representaven l’acte i que va ser valorada amb el primer premi. Innovador també el quadre final amb una composició floral i cítrica que omplia tot l’escenari

La falleta infantil amb el lema «RENAIXEMENT» tornà a estar feta per Bernardo Estela. Aquest any apostà per reproduir plantar a la nostra plaça part de la falleta que havia plantat a la plaça de l’Ajuntament de València l'any anterior. Bernardo tornà a mostrar un treball preciosista i molt ben acabat que mostra amb fidelitat l'època històrica reflectida. Molt destacable la recreació al remat dels personatges principals de la Capella Sixtina i dels distints gremis i oficis de l'època que molt didàcticament mostraven l’esplendor de l'època als menuts de la comissió. No va aconseguir revalidar premis anteriors i ens conformarem amb un segon premi en aquest exercici

La falla gran, amb el lema «BOSC ENCANTAT» va mostrar les grans virtuts de Pasqual Calleja. Risc, composició i un domini d’una gamma cromàtica que enriquia cada peça de la falla van fer d’aquesta mereixedora del primer premi i de l'indult del ninot aportat a l'exposició, una gran figura original de la falla dels descobriments del segle XVIII. Pasqual com sempre ens va sorprendre amb una magnífica escena de darrere que preparava per a aclarir els possibles dubtes que poguera tindre el jurat de cara a donar el seu veredicte.

PRESIDENT Pepe Pastor Ferrer

FALLERA MAJOR Mª Antonia Candel Monrós

PRESIDENT INFANTIL Pepe Fogués Zornoza

FALLERA MAJOR INFANTIL Neus Estrada Monrós

PADRÍ Jorge Piera Gil-Tárrega

PADRINA Veronica Capella Puig

LEMA: El bosc encantat

ARTISTA: Pascual Calleja

PREMIS

Falla gran

1r. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació

1r. premi

• Ninot indultat

TÍTOL: “7 pecats capitals”

LEMA: El renaixement

ARTISTA: Bernardo Estela

Millor faller: Luis Javier Vidal Carañana

MENUDES FALLES

L’any següent, una vegada consolidada l'arrancada de la comissió ja tinguérem dues falles a la plaça. Per desgràcia, no tenim documentació gràfica de les primeres falles infantils, ni als exercicis 73 i 74, ni al 76, però pel plantat al 1975 i pel vist en documents gràfics d’altres falles infantils de la mateixa època al poble, podríem pensar que aquelles falles infantils tenien un modelatge i una composició molt costumista, amb temàtiques encarades als contes clàssics i amb escenografies realistes prou allunyades de la creació de la falla d’autor on l’artista fa una abstracció de la realitat i planteja un modelatge i un traç de dibuix amb més fantasia.

Aquest tipus de falles comença a veure’s cap al final de la dècada dels 70, on ja canvien les proporcions dels ninots i es busquen composicions dinàmiques amb temàtiques naturistes com poden ser «La música» (Pepe Castells, 1981) o «La primavera» (Joan Armengol). Posteriorment, s’introdueixen moviments en alguna escena i es fan girar peces com un globus el 1984, continuant recorrent-se molt als personatges dels contes clàssics i a representant arts escèniques amb ballarins, músics, etc., que es torna de vegades a una figuració més humanitzada i amb proporcions del cos humà més realistes notant-se una evolució en el modelatge i la caracterització dels ninots, com es pot veure a la falleta de 1985 dedicada al món de l'espectacle.

Sembla que en aquell moment va ser complicat trobar un artista de proximitat i es va recórrer a buscar a la ciutat fallera. Després d’una plantada prou complicada es va decidir no canviar sendes velles per novelles i es tornà a buscar a una persona de la casa.

Els fallers Bifante, Pastor i Salom s’encarregaven de comprar cartó i fer les seues pròpies composicions. L'any 1989 un jove Juanjo Armengol s’atreviria a reproduir una falla del gran Joan Canet que amb el seu estil tan particular va revolucionar l'estètica de les falles infantils i va marcar una poc definida nova línia a seguir.

Després vindria Roberto Andrés que plantejaria els dos pròxims anys dos conceptes diferents, el primer amb un estil realista i molt barroc per representar la cultura del carnaval de Venècia i el segon amb un estil de figures més arrodonides i amb més caricatura per apropar als menuts la riquesa de la pintura costumista valenciana amb la representació d’escenes de quadres de Sorolla. Cal destacar que totes aquestes falles tenien el toc personal de l’artista que les reproduïa, però en elles s’identificava l’estil de la concebuda originalment. Igual que passaria a primers dels 90 on Joan Armengol reproduiria dues falles de Juan Carlos Moles amb eixe estil que endolçava els rostres dels ninots i creava composicions molt enlairades no exemptes de risc que feia veure que la falleta flotava a l’aire.

L’any 1994 contractem a un jove Bernardo Estela, arrancava l’inici de la seua professió en solitari després de formar-se al taller d’un dels grans genis que ha donat aquest ofici, Julio Monterrubio. L'idil·li va durar quinze anys. Bernardo va demostrar la seua gran solvència i vam gaudir de les diferents etapes de la seua trajectòria professional en eixa poca. Als inicis opta per reproduir falles del seu mestre tan magnífiques i fresques com la de 1996 amb eixe carnaval de figures excepcionals que marcaren una fita dins de les falles infantils amb eixe modelatge tan nou i característic de Monterrubio. Després quan va crear el seu estil més personal de la mà de Dora Piles que col·laborà

Al nostre primer exercici faller, es té constància que no es va plantar falla infantil.

amb ell amb el modelatge de les seues falles municipals i de secció especial de València. En la seua última etapa amb la incorporació de Manolo Rubio crea un estil de falla amb unes formes més caricaturitzades. Un bon grapat de primers premis, de ninots indultats i d’humanitat envoltaren la relació que un dia decidirem tancar d’acord comú i deixant la porta oberta al futur.

Carlos Orts s’encarrega d’agafar el testimoni en 2009 amb falles d’estil propi com Noctàmbuls o Menuts Fallers, posteriorment s’adapta a la falla de la creativitat original de Javi Igualada i l’any següent a la d'Abracadabra d’un jove anomenat José Gallego que vindria a revolucionar l'estètica de les falles infantils actuals amb el seu estil tan personal.

Carlos va posar tota la seua ànima en cada treball, però eren anys de dura competència.

Decidírem arriscar i contractar a una jove artista. El 2013 i seguint l'evolució dels temps contactàrem a una dona, la primera i única fins ara que signaria una falla a la nostra plaça. Carmen Camacho venia al món de les falles per afició i prompte va destacar amb la seua destresa al pinzell. Les seues falles venien amb la garantia d’un modelatge i una composició nova i molt fresca, molt diferent del que estaven acostumats a l’estil de les falles de poble de l'època. Les falles de Carmen no perdien el mínim detall i tenien una concepció global molt treballada que feia que les escenes es llegiren i s’entengueren d’una manera molt visual. Modelades per grans artistes

com David Sánchez Igualada, Gonzalo Rojas o Salva Banyuls i amb l’acabat exquisit marca de la casa que imposava Raul Tazo, el resultat feia que la pintura de Carmen servira per a omplir de goig a tota la comissió mirant-se la falla. Aquells quatre anys foren genials perquè la comissió veia cada any la possibilitat d’arreplegar el màxim guardó tant a la falleta com al ninot, però el premi gros es resistia i els artistes decebuts decidiren parar.

Ràpidament, ens il·lusionàrem amb un altre jove promesa que ràpidament va captar el sentiment de la comissió i amb uns cuidats treballs molts personalitzats va imposar el seu estil propi a la plaça. Juanjo Salom amb temàtiques sensibles i molt didàctiques concebí falles molt cuidades en el joc de volums i la recerca del conjunt redó on tot es veia i tot tenia la seua importància. Juanjo s’ho fa tot al taller, dissenya, modela i pinta i això es nota a les seues falles.

A més a més, es buida en els ninots que porta a l'exposició i amb ell d’una forma un poc inesperada hem aconseguit dos ninots indultats en les seues últimes falles i un primer premi de falla el 2019 que ja feia molts anys que es resistia. Artista i comissió hem sabut traure-li rendiment al treball i hem cuidat molt la posada en escena de la falleta buscant una cartellera adequada a la temàtica. Esperem que els menuts continuen il·lusionant-se en els pròxims anys amb les propostes infantils que com a comissió mai deixarem de banda perquè pensem que d’eixa il·lusió naixen els futurs fallers que han de garantir la continuïtat de la comissió per molts anys.

Aquest va ser un exercici faller un poc especial en la presidència. El nostre president Josep Pastor, es va ficar malalt i va tindre que delegar el seu càrrec la major part de l'any en dos veterans de la nostra comissió, Juán Fernández qui va exercir de president durant la major part de l'exercici faller i Guillermo Albero, qui també va exercir alguns dies, presidint el dia de la presentació, entre d’altres.

Aquell any cal recordar una fita històrica per al món faller de Carcaixent que va promoure la nostra falla junt amb la falla del Pes de la Fulla que també va voler participar de l’acte. El 30 de novembre de 2002 es va fer al Magatzem de Ribera un sopar i gal·la d’homenatge a tots els artistes fallers de Carcaixent. Cal indicar que en alguna època, Carcaixent ha sigut el lloc on més tallers oberts hi ha hagut després del Cap i Casal.

La presentació de les falleres majors, portava per títol «TRO DE BAC». En ella es parlava sobre les relacions d’amistat entre els fallers i s’arribava a la conclusió que no es devia trencar mai una amistat per culpa del món de les falles. A un programa "reality" es contractava un mag d'hipnotisme per tractar d’esbrinar quin problema havia causat la bogeria i l’enemistat entre el president i el delegat de festejos d’una comissió i es tractava de resoldre'l. No obtinguérem premi. Casualitats de la vida, aquell any coincidirem amb la falla guanyadora dissenyant la mateixa proposta de decorat per al quadre final inspirat en l'escena final de la pel·lícula de Moulin Rouge.

La falleta infantil amb el lema «TIC-TAC» realitzada per Bernardo Estela ens parlava sobre el pas del temps i representava les estacions meteorològiques que formen un cicle anual. Un gran mag s’encarregava d’intentar que el temps passara d’una manera agradable per a la infància dels xiquets.

La Falla Gran, amb el lema «EL DIA I LA NIT» va ser l'última falla que va plantar Pasqual Calleja a la nostra plaça i ens va sorprendre amb el domini d’una gamma cromàtica que enriquia cada peça de la falla, una composició equilibrada i una magnifica i última escena darrera.

PRESIDENT Juan Fernández Casas

FALLERA MAJOR Julia Pons Vidal

PRESIDENT INFANTIL Javier Olcina Expósito

FALLERA MAJOR INFANTIL Vivian Peñalver Martí

PADRÍ Emilio Pérez Soler

PADRINA Rosario Climent Martos

LEMA: El dia i la nit

ARTISTA: Pascual Calleja

PREMIS

Falla gran

2n. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació No obtinguérem premi

TÍTOL: “Tro de bac”

LEMA: Tic-tac

ARTISTA: Bernardo Estela

Millor faller: Jorge Perpiñá Úbeda

Des del 2018, la nostra comissió celebra un diumenge al voltant del 8 de març el "dia de la dona de la Major". Per a la comissió es tracta d'un dia molt especial on demostrem que no hi ha distincions ni tractes diferents: tots junts, amb un objectiu comú, respectant-nos i tractant-nos per igual.

Comencem la celebració d'aquest dia amb un bon esmorzar de totes les dones de la comissió en un bar del nostre poble que omplim de gom a gom. Allí a més de gaudir d'un bon entrepà, xarrem, festegem, cantem i tot el que es presente en eixe moment. Després, acompanyades per la xaranga, anem de pasacarrer ballant al so de la música festiva fins arribar al casal. Per continuar amb la celebració, en arribar al casal tenim un bon dinar que ens han preparat amb molta estima els homes de la comissió. Aquest dia els homes ens serveixen el dinar i preparen les postres, que venen sempre acompanyades d’alguna sorpresa, com algun sorteig, actuació, repartiment d'algun premi o inclús d'alguna lloança a les dones com la que mostrem a continuació.

Dones de la major

Dones de la Major, tan senzilles i complicades al mateix temps. Dones buscant el seu espai en una festa, la nostra, masclista en molts aspectes, tal vegada massa.

Dones actives, coherents, implicades, il·lusionades, divertides...

Dones treballadores que fan tot allò que es proposen, que d'això es tracta!

Dones de la Major que alcen la veu quan toca i s'imposen quan saben que tenen la raó. Dones imprescindibles perquè la nostra falla continue sent un referent de faena ben feta i gust per la festa.

Dones valentes, decidides, fortes, que et fan sentir orgullós de pertànyer a aquesta comissió.

Dones boniques, les que més, de les que et gires a mirar quan passen pel teu costat.

Dones falleres de la Plaça Major que, quan estan amb tu, saps que no podries tindre una companyia millor.

Dones sensibles que valoren el nostre esforç quan la sort no ens acompanya, però lluitadores incansables davant la injustícia.

Dones intel·ligents, actuals, amb idees noves, que ens fan veure la llum quan les coses no van bé.

Dones admirables, amb integritat, precioses... sense les quals de segur que hui no estaríem ací.

Dones de la Falla Plaça Major a les quals vos volem dir, de tot cor, gràcies:

GRÀCIES PER SER COM SOU!!!

Aquest any, després de divuit exercicis plantant-nos la falla, Pascual Calleja, el nostre artista, es jubilava i ens deixava un gran buit i un futur incert. No deixaríem el mausoleu del taller del rajolar, ja que Jesús Bellaescusa, operari del taller de Pascual i membre de la comissió, agafaria el repte de fer-nos la falla eixe any.

Amb Jesús estiguérem veient què fer, on trobar peces que ens serviren per a la falla perquè el material del qual disposava Pascual ja estava esgotat i a l'estar pensant en la jubilació, ja no havia fet cap projecte nou als últims anys que el poguérem fer servir.

Il·lusionat després d’un temps de cerca improductiva, Jesús va tirar la resta i va aconseguir una fabulosa peça per a la falla. Un gran bust de pirata que ompliria la nostra plaça que va ser modelat per Paco López. Recordem que tot aquell cúmul de circumstàncies va fer que s’obrira una nova etapa i una nova manera de concebre el plantejament de la falla. Eixe any teníem la possibilitat d’ajudar al nostre company faller i les inquietuds d’alguns fallers per completar els baixos i millorar el guió i la crítica de la falla, feren que un bon grapat de fallers col·laboraren en la construcció del monument. Va ser un èxit, ja que «UNA DE PIRATES» va obtenir el primer premi i el ninot indultat per a goig de tota la comissió.

El monument infantil continuà a càrrec de Bernardo Estela, artista de gran trajectòria i solvència i que també era l'artista resident en la nostra plaça durant molts anys. «CARAVANA A PÈRSIA» va seguir la línia de mostrar mons desconeguts als menuts i aconsegueix un meritori segon premi i el premi al ninot indultat infantil.

La presentació va ser dirigida per Jordi Fresquet, «ESPERA'T UN SEGON» es basava en un esquetx en el qual es representava un conflicte laboral/festiu/amorós, entre l'artista i la fallera major d'eixa suposada comissió que ocorria al taller. Després el taller es transformaria en un quadre plàstic que formava el quadre final, on presentaríem a les nostres falleres majors.

Cal ressenyar que aquell any la màxima representant de la festa fallera carcaixentina va ser la nostra fallera Sílvia Ahullana Talens.

PRESIDENT Pascual Daniel Perpiñà Úbeda

FALLERA MAJOR Laura Martina Castells

PRESIDENT INFANTIL Juan Carlos Alonso Cliement

FALLERA MAJOR INFANTIL Andrea Lluesma Requena

PADRÍ José Olcina Rodas

PADRINA Mª Carmen Puig Benítez

ARTISTA: Jesús Bellascusa

PREMIS

Falla gran

1r. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació

No obtinguérem premi

• Premi ninot indultat

• Premi ninot indultat infantil

TÍTOL: “Espera’t un segon”

ARTISTA: Bernardo Estela

Millor faller: Antonio Mejias Melero

LEMA: Una de pirates

LEMA: Caravana a Pèrsia

criticar per criticar

Potser alguns associen, com van dient per ahí ... Mira! Com ja no guanyen en falla ara van desesperats al premi d’enginy i gràcia i el de crítica local!. Molt lluny d'això o igual no tant, però fem un poc d'història.

La veritat és que en una primera època igual potser li restava importància al tema i es buscara una falla més monumental. Pareix que va haver-hi una època després del període de la transició i en entrar en democràcia que es va perdre un poc la idea de fer crítica a les falles, per desgràcia açò va passar arreu de tot el territori faller. I, per altra banda, va estar l'època daurada amb Pasqual Calleja, on primava el premi per davant de tot i el pressupost també obligava. Així i tot, les falles de Calleja, han obtingut premis de crítica tractant temes que hui en dia estan de plena actualitat com són els problemes del xicotet comerç local (any 91), el menyspreu del govern central a la regió valenciana (any 92) o les vanitats de la gent (any 96). Eren temes de crítica més generalitzada que no es basava tant en l’actualitat local, però el seu mèrit tenia guionitzar una falla on primava l'estètica preciosista i el barroquisme de l'època. Tot açò baix l’acompanyament i el beneplàcit de la comissió que es trobava molt còmoda amb aquest plantejament.

Però tot canvià quan canviàrem d’artista, per obligació, després de tants anys. Pasqual ens anuncià que ja mereixia un descans i que la seua jubilació estava propera. La comissió es plantejà que eixa transició es fera amb gent propera i de la casa, i a més a més que Pasqual estiguera al costat supervisant. Que Jesús Bellasescusa, jove faller de la comissió, agafara el compromís de fer-nos la falla i damunt al taller de Pasqual, la qual cosa va fer que un grup de fallers prou nombrós s’apropara al taller per tal de col·laborar i millorar el cadafal i és així com es retornà a plantejar que una de les parts importants de la falla fora el guió i la crítica. Aquell any no guanyàrem el premi de crítica i sí que obtinguérem el de falla, però va nàixer una comunió i un plantejament en la comissió que perdura a hores d’ara. Intentem aportar el nostre gra de sorra per millorar la falla i fer que la gent s’interesse a pegar-li la volta i llegir la cartellera. Si ho aconseguim i veiem que els traguem un somriure ens donem per satisfets.

No, per més que ens agrade molt la cançó, no es tracta d'això ... Segons la definició, la paraula FALLA tracta de l’obra artística i satírica amb figures o ninots, al voltant d’una o més figures centrals, que es planten als carrers durant les festes de les falles. Eixa és la raó, la sàtira.

L’any següent (any 2005) amb Jordi Fresquet com artista faller, es plantejà una escena posterior que parlava de les presentacions falleres i allà que anàrem a fer una escena de tipologia de còmic en 2D que representava el fons del Magatzem on trobàvem espècimens del més variat opinant de les presentacions. Aquell any sí que aconseguiríem el premi. Repetiríem amb Jordi amb la falla que parlava dels jocs i l’especulació immobiliària del moment (any 2007).

L'època amb els artistes Armengol i Cimas va ser també molt fructífera, ja que durant tres anys consecutius obtinguérem el guardó. L'any 2008 representàrem una gran fauna política on tots els regidors eixiren retractats. El 2009 el govern del Partit Popular conformava una família cinematogràfica que feia molta por «Els PPAdams». Ja tornant a la plaça vivíem una ofrena molt particular l'any 2010 on el govern apareixia vestit de fallera, aquell any eixos ninots en 2D s’indultaren i acabaren presidint la crema al balcó del Palau de la Marquesa. El 2012 amb Armengol en solitari, plantàrem la recordada falla del turisme on exposàrem totes les virtuts del nostre terme i totes les iniciatives municipals per tal de convertir-nos en una potència mundial del turisme. Molt ressenyable el ninot d'El Barista de la Ribera on el nostre entranyable Juanito Alcalde prenia possessió del seient de l'estàtua del Passeig.

Seguírem amb Juane Cortell amb la mateixa concepció de col·laborar estretament en la realització d'un guió de la falla i amb «Ens hem fet majors» en 2013 férem un repàs a molts aspectes locals des de la perspectiva de la tercera edat que feren que obtinguérem el guardó.

L'època de Toni Pérez també ha sigut una etapa molt fructífera on ha fruit la comunicació i la col·laboració produint guions molt redons, com l'autocrítica al món faller carcaixentí en 2016, les parelles de conveniència política en 2018 o la problemàtica de l’agricultura carcaixentina el 2019 foren mereixedors del guardó. Altres falles igual de treballades com la de les deïtats polítiques de 2017 no ho van aconseguir perquè el jurat no va creure oportú valorar la crítica al govern local.

Cal recalcar que sempre ens posem a l'altre costat, valorem i decidim fer la crítica sense ànims d’ofendre a ningú. I sense tindre cap inclinació política que afavorisca uns ideals o altres, està clar que els que tinguen més pes polític eixe any seran els qui tindran un major protagonisme, però a la falla som plurals i ni ens casem ni anem per ningú. D’altra banda, demanar disculpes si algú s’ha sentit molest, no ha sigut nostra intenció en cap moment.

Inclús ja sent l’artista de més lluny com aquest exercici passat amb Paco Giner amb el monument «Xe, quina por!» i amb totes les penúries viscudes durant la pandèmia, férem l’esforç d'ajuntar-nos, treballar per complementar, realitzar un guió per la falla i traure-li tot el suc a les distintes escenes i hem aconseguit revalidar el premi.

Espere’m que continue per molts anys esta línia traçada i gaudim de fer falla d’aquesta manera, les reunions de treball, la nit de la plantà i veure el resultat final. Contemplar els dies de falles la plaça plena de gent que s’apropa a veure el nostre treball i li traguem un somriure mentre li pega la volta a la falla. Ací tenim el nostre premi i la raó de ser de la sàtira a falla.

L'artista que ens plantà l'any anterior la falla decidí no continuar l'activitat i dins de la nostra preferència de treballar amb artistes locals, debutà amb nosaltres Jordi Fresquet, jove i prometedor artista que ja havia aconseguit fer-se un nom a tota la comunitat i acceptà el repte de plantar en una plaça com La Major.

Jordi també complia el perfil de deixar que els fallers s’aproparen al taller i feren les seues xicotetes aportacions per tal de millorar la falla. Amb «QUÈ BONIC... O NO?» es plantejava quina era l’estètica vàlida. La part posterior de la falla representava l’escenari del Magatzem de Ribera on es feien les presentacions i es parlava sobre la idoneïtat d’unes o altres idees per a fer una presentació. Com a cosa innovadora es va exposar una escena en dues dimensions fora de la falla que representava eixe fons de gent de les comissions que va al Magatzem a criticar tots els plantejaments que feien les falles contràries a ells. La falla obtingué un meritori segon premi i els premi d’ingeni i gràcia i critica local.

A la falleta infantil continuàrem donant la confiança del projecte a l'alzireny Bernardo Estela. El món medieval es representava per als menuts amb «CAVALLERS, PRINCESES I DRACS» que era una part de la falla que va crear per a la comissió de Convent de Jerusalem on competia pel primer premi de la secció especial infantil. Una de tantes de la sèrie de falletes del seu estil propi i inconfusible d’eixa època amb la qual col·laborava Dora Piles al modelatge. Respecte a la presentació, encetàrem una època d'innovació de la mà de Xavi Lauder, que ens presentà un arriscat projecte en el qual no hi havia text ni guió específic. Donada la nostra idiosincràsia, no podíem fer res més que acceptar. En «A TUTTI PLEN», férem participar al públic en directe i sense previ avís, sorprenent tant al públic com als propis membres de la comissió. Llàstima que sols una circumstància tècnica ens va privar del colofó del decorat final.

PRESIDENT Pascual Daniel Perpiñà Úbeda

FALLERA MAJOR Maribel Sanchis Richart

PRESIDENT INFANTIL Alberto Fernández Gironés

FALLERA MAJOR INFANTIL Gema Fogués Zornoza

PADRÍ Jorge Perpiñà Úbeda

PADRINA Juani Estrada Chico

LEMA: Què bonic,... o no?

ARTISTA: Jordi Fresquet

LEMA: Això era i no era, cavallers, princeses i dracs

ARTISTA: Bernardo Estela

PREMIS

Falla gran

2n. premi

Falla infantil

3r. premi

Presentació

No obtinguérem premi

• Ingeni i gràcia

TÍTOL: “A tutti plen”

Millor faller: José Fco. Olcina Rodas

evolució de les presentacions falleres

Parlar de presentacions a Carcaixent és parlar de tradició, d'orgull com a poble, però per a un faller o fallera de la falla Plaça Major va molt més enllà. Amb una gran trajectòria de presentacions per al record, de molts premis i moments que quedaran per sempre a les nostres vides, les presentacions a Carcaixent han evolucionat a un ritme exponencial.

Aquests canvis fan referència tant a les diferents ubicacions per a representar-les, com als materials per a treballar els decorats, les formes d'actuar als diversos teatres, les eixides de la cort d'honor i les seues falleres majors o inclús en la pleitesia de les comissions del poble.

Les presentacions començaren a realitzar-se en El Tro, passant posteriorment a La Piscina, després al Patronato, seguidament al Lloc Faller i, fins al moment actual, al Magatzem de Ribera.

En la dècada dels vuitanta a l'esquetx participava gran nombre de fallers i falleres. S’apostava pel màxim realisme possible i el vestuari era el més adequat a l'època que en eixe moment s'estava representant. El plantejament dels decorats s’elaborava de forma artística amb un esbós realitzat per un pintor que plasmaria la idea dels fallers.

Els materials per acomplir els decorats eren molt diversos, passant des d’escaiola, polièster i fusta fins a teles, flors i aigua. Tot tractat amb molta cura, com si eixos decorats anaren a quedar exposats per a sempre i no sols utilitzats per a una nit, que era el seu destí real. Actualment, la utilització de materials s’ha simplificat, i elements com l'escaiola i el polièster han deixat pas al suro i cartó, materials utilitzats hui en dia al món de les falles de forma habitual.

I l’apoteosi arribava amb els quadres finals, els quals tenien moviment per a traure a les màximes representants del lloc més impactant, acompanyant aquest acte d’una música la més emotiva possible. Quadres finals sempre completats per les corts d’honor i fallers que acompanyaven a les falleres majors durant tota la part protocol·lària.

Les condicions dels llocs on es realitzaven les presentacions tampoc tenen res a veure amb les que afortunadament comptem hui en dia. Eren llocs que no estaven condicionats i els fallers desenvolupaven la imaginació per poder realitzar verdaders espectacles aconseguint que les falles de Carcaixent començaren a ser conegudes per tota València. Si calia construir un escenari, penjar un teló del sostre o portar personatges d'un circ, es feia per molt inversemblant que poguera paréixer. Actualment, la gran diferència entre les presentacions d’anys passats i les actuals radica en la utilització de la tecnologia. Gràcies als ordinadors, pantalles de gran format i la bona resolució d'aquestes, han permés estalviar molta feina en la realització dels decorats. Les idees que abans es representaven en esbossos pintats, ara es plasmen

en un ordinador, sense haver de buscar un dibuixant, pintor, o fuster i d'aquesta manera podem veure gràficament el resultat de l'escena i conéixer els moviments dels decorats sense tindre'ls fets. Gràcies a les pantalles led podem elaborar decorats sense haver de pintar telons sobre xapa. El que està clar és que tot ha anat modernitzant-se i els fallers ens hem adaptat als avantatges i els hem incorporat buscant el màxim benefici al resultat del nostre treball.

Tanmateix, no sols s’han produït canvis pel que fa a decorats, espais o estil d’esquetx. Una de les variables que ha condicionat el format de presentacions actuals ha estat causat pel canvi de normativa en relació amb l'aforament de l'espai de les presentacions, que s’ha reduït de forma dràstica, passant de vendre 1.200 entrades als anys 80 en el Lloc faller i penjant el cartell de "tot venut" a les 450 entrades que podem oferir hui en dia al magatzem de Ribera. Aquesta reducció de l'aforament ha provocat que algunes comissions com la nostra haja de realitzar dues presentacions, una infantil i una altra adulta, per tal de poder donar cabuda a més espectadors.

Aquests canvis relatats han afectat a tot l’acte de presentació en conjunt, des del minut zero de la presentació fins a l'últim. Fins a l'any 1985 sols els presidents de la resta de comissions pujaven a fer la pleitesia a les falleres majors i a entregar-li el regal corresponent de la seua falla. A partir del 1986 les dues falleres majors de cada comissió acompanyades pels seus respectius presidents poden anar a les presentacions de les altres falles i retre pleitesia a les seues homòlogues.

Les presentacions a Carcaixent són una manera de tindre tot l'any a les Comissions falleres treballant per a l'exaltació de les seues Falleres Majors i respirar ambient faller des de setembre fins a febrer quan deixem aquest concurs per arrancar de ple en la tan esperada setmana fallera.

Malgrat tots aquests canvis, els fallers treballaven de valent des dels inicis de les presentacions i ho continuem fent hui en dia, i gràcies a tots els fallers, les presentacions de Carcaixent són declarades d'interés turístic local i podem continuar gaudint d’aquestes meravelloses representacions al nostre poble.

La presentació aquest any portava per lema «FETA D'ENCÀRREC», amb una posada en escena que va sorprendre el públic assistent, començant amb l’obertura d’un quadre final i el president ix a parar la presentació, però tot havia sigut un malentés. Resultà ser que aquell any els responsables de la presentació no tenien cap idea per fer el guió i li feien l'encàrrec a un «escriptor expert», es barrejaven els papers del guió i tot portava una seqüència incorrecta. Per tal de solucionar-ho, els actors a petició del president, decidien reconduir l’acte plantejant un esquetx que barrejava tots els estils de les distintes falles de Carcaixent, sainet, teatre de rialla fàcil, musical, a veure quin estil agradava més. Al final, es mostrà un altre quadre final diferent del que inicia la presentació i que ja va ser el que en realitat proposàvem per a exaltar les nostres falleres majors d'eixe exercici. Després d’alguns anys on no havíem obtingut premi, tornem amb força a ocupar el pòdium amb un meritori segon premi.

La falleta infantil amb el lema «DIBUIXOS ANIMATS» estava realitzada per Bernardo Estela. Enguany proposà una temàtica molt captivadora per als menuts, ja que la falleta era una recreació dels personatges dels dibuixos animats més clàssics i reconeguts que veien a la televisió, a les sèries i a les pel·lícules oferides en la programació infantil. Aquest any Bernardo va guanyar a l'exposició del ninot amb un grup espectacular, on mostrà a uns germanets jugant al saló de casa amb els xicotets dàlmates de la famosa pel·lícula de Disney, mentre Mickey i Minnie contemplaven la tendresa de l’escena.

La falla gran, amb el lema «FAUNA FALLERA» va buscar la volumetria per omplir la plaça, eren anys de bons pressupostos, havíem passat de ser la falla a batre a intentar ficar-nos al pòdium, ja que altres comissions disposaven de més recursos econòmics que nosaltres. L'artista Jordi Fresquet aprofità peces que havia emprat per a fer les falles en les seccions altes del cap i casal per tal de compondre una falla molt innovadora on es podia passar per davall del cos central i el remat. La col·laboració artista faller-comissió era molt estreta i jugàvem a intentar captar l'atenció de la gent perquè vinguera a gaudir del plantejament de la falla.

PRESIDENT Juan Fernández Casas

FALLERA MAJOR Rosario Climent Martos

PRESIDENT INFANTIL Juan Carlos Alonso Climent

FALLERA MAJOR INFANTIL Gema Fogués Zornoza

PADRÍ Juan Albert Tormo

PADRINA Mª Paz Albert Lila

LEMA: Fauna fallera

ARTISTA: Jordi Fresquet

PREMIS

Falla gran

3r. premi

Falla infantil

4t. premi

Presentació

2n. premi

• Ninot indultat infantil

• Millor carrossa

TÍTOL: “Feta d’encàrrec”

LEMA: Dibuixos animats

ARTISTA: Bernardo Estela

Millor faller: Daniel Cumplido Mira

LLIURATS DEL FOC PER CAURE EN L’OBLIT

Carcaixent agafa el bon costum que va idear D. Regino Mas d’indultar un ninot del foc. Però, malauradament, no va valorar disposar d’un espai on guardar als agraciats per tal que formaren part del patrimoni cultural municipal i que les noves generacions gaudiren d’observar la seua evolució plàstica, de materials, de temàtiques, etc. Hui en dia a Carcaixent està difícil contemplar algun ninot indultat, les comissions normalment el tornen a l’artista o acaba en la casa d’algun càrrec i sols passa a la història pels reculls gràfics que hi puguen haver. Igual més d’un hauria preferit no ser indultat i que la flama del foc l’abraçara la nit de Sant Josep perquè la seua ànima quedara ben purificada i es tingués un bon record d’ell.

tant d’indultats com alguns que no ho van ser i mereixen la nostra estima per la seua qualitat i els bons moments que vam passar gaudint de la seua contemplació a la falla, tant a la gran com a l’infantil.

Fent un repàs estadístic hem aconseguit 16 vegades l’indult al ninot i 16 vegades també l’indult al ninot infantil. Per artistes cal destacar els 10 guardons aconseguits per Pasqual Calleja en la modalitat adulta i els 5 guardons de Bernardo Estela en la modalitat infantil. Molt interessant també la següent dada, Paco Baldoví plantà quatre falles a la dècada dels 70 i aconseguí 3 ninots indultats.

Com en tots els concursos el resultat final varia en funció del nivell d'exigència de les propostes aportades en eixe any concret, i pot ser que s’haja aconseguit el premi un any amb un ninot de menor qualitat que altre algun any on s’ha pujat el nivell i fent un esforç màxim no s’haja pogut arreplegar el palet i portar-lo al casal. Per això farem un repàs de grans ninots que hem tingut a la falla.

Nosaltres malgrat això, seguint la línia d’intencions de la comissió, sempre hem decidit apostar pels ninots. Hem recordat i guardem al cor un bon grapat

Com hem dit Pascual Calleja ha sigut l’artista a batre i als inicis d’estar a la comissió era invencible aportant a l'exposició figures clàssiques que han sigut indultades també al cap i casal. Cal destacar l’escena dels iaios equilibristes de la falla del Circ (any 1986) del gran Julian Puche, la dama de l'engronsadora a la falla del Bé i el mal (any 1987) de Vicent Agulleiro o l’escena del iaio i el net amb els cucs de seda (any 1991) original d’Agustin Villanueva. Altres com l’escena de València, mora i cristiana original de Miguel Santaeulalia van tindre una dura competidora i en aquest cas Pasqual no va aconseguir el guardó. Però Pasqual també va tindre la valentia de fer l’esforç de crear escenes pròpies i originals que després exportaria al Cap i Casal i allí també obtindria reconeixement. Així el seu Quixot l'any 1990 va marcar una fita històrica i va ser indultat pel gremi d’artistes fallers.

Cal destacar que les obres mestres creades per la família Puche, en aquest cas el seu fill Pepe, també

Esperem que el dia de la crida des de dalt del balcó del Palau de la Marquesa prompte tornem a sentir el nom de la nostra comissió i la nostra gent ho celebre a la nostra plaça... I ja per demanar, que els ninots tinguen un lloc digne o exposar-se perquè puguen ser admirats per futures generacions.

van vindre a la plaça posteriorment de la mà de Jesús Bellaescusa l’any 2004 i de Juane Cortell l'any 2013 i aconseguiren el màxim guardó amb les escenes de la protecció de la girafa per part dels fallerets i la de les noces de la tercera edat respectivament.

Bernardo Estela també demostrà que tenia una destresa important per concebre ninots d'exposició i en va aportar molts a la comissió dels que anteriorment havia creat per a les seues falles d’especial o la municipal al Cap i Casal. Ell sempre va competir pel guardó i potser va meréixer algun més. Cal destacar la perfecció escultòrica de les figures presentades i l’escenografia que envoltava al ninot, plena de detalls.

Altres exponents del ninot infantil foren Roberto Andrés que va fer ple, guanyant aquest guardó els dos anys que ens va plantar la falleta. Joan Armengol, qui també va realitzar dues figures mítiques que foren indultades al cap i casal, va reproduir els anys 92 i 93 les figures originals de Juan Carlos Moles del romanços d'època i de l'espantaocells, respectivament. Amb Carme Camacho vam gaudir de quatre magnífiques figures que marcaren una plàstica nova, innovadora, original i arriscada i que sols aconseguirem l’indult en l’última, pot ser la més fluixa de les quatre, són les coses del concurs, per això hem dit que a totes les figures les tindrem en nostra estima.

Actualment disposem, amb Juanjo Salom, d’un artista que ha sorprés per la seua capacitat de crear escenes molt completes per lluitar per l'indult i porta guanyant les dues últimes edicions amb l’escena de la fallereta i la dels donyets que resguarden la natura.

Aquest any l’equip de govern de l’Ajuntament, es va plantejar reformar la Plaça i no podíem plantar la falla al mes de març. Buscàrem un nou lloc, i poques les possibilitats al voltant del nostre casal. El centre comercial estava construït des de feia poc de temps i volien una entitat local com a reclam per a atraure visitants i ens va proposar plantar la falla allí. Així doncs, la comissió decidí acceptar la proposta i ens traslladàrem durant els dies de falles al costat del centre comercial.

La presentació d’aquell any fou guardonada amb el tercer premi i tractava dels diferents punts de vista de tres matrimonis amb relació al món de les falles. Un matrimoni entregat a la festa per complet, un altre on un dels membres de la parella no era faller i per últim el matrimoni antifaller. Els tres matrimonis eren amics de tota la vida i decidiren anar junts a veure una presentació fallera.

La falla infantil de Bernardo Estela amb el lema " QUE T'HA PAREGUT EL QUE LA CIGONYA HA DUT" tractava de l’alegria de la família en el naixement d’un nou membre. En ella l'artista plantejava un gir estètic amb els seus plantejaments anteriors. Modelatge amb suro de Manolo Rubio més concorde als nous temps i les noves estètiques falleres. El ninot de l'exposició sí que tenia una tendència més clàssica encara que malauradament no va ser indultat

La falla gran fou obra de l’artista local Jordi Fresquet Mas, portava per lema" ELS JOCS" i com la urbanització del lloc era de recent construcció i l'arborat era menut, decidírem plantar-la a la zona enjardinada, damunt de la terra morterenca que conformava l’espai central de vianants del boulevard. Malgrat una plantada complicada que es va allargar un poc més del compte, l'endemà a l’entrega de premis s'obtingué el premi a la crítica local.

Els dies falleres foren prou ventosos i les autoritats competents no ens deixaren cremar la falla el dia de sant Josep com és tradició i ajornarem la cremà de les nostres falles diversos dies, finalment el dia 22 de març poguérem pegar foc a les nostres falles.

PRESIDENT Juan Lluesma de La Concepción

FALLERA MAJOR Iris Robles Climent

PRESIDENT INFANTIL Javier Peñalver Martí

FALLERA MAJOR INFANTIL Helena Camacho Borràs

PADRINA Antonia Requena Zornoza

PREMIS

Falla gran

2n. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació

3r. premi

LEMA: Els jocs (i tu, a que jugues?)

ARTISTA: Jordi Fresquet

LEMA: Que t’ha paregut el que la cigonya ha dut

ARTISTA: Bernardo Estela

• Ingeni i gràcia infantil

TÍTOL: “Punts de vista”

Millor faller: Oscar Giner Oliver

Mantenidor és aquella persona encarregada de presentar un acte, un certamen o d'exaltar les bondats d'alguna persona homenatjada. És conegut per tots els que formem part de la festa fallera que una fallera major sempre és exaltada per un mantenidor que ens contarà anècdotes i floretes d'una persona...

mantenidors

Al llarg de la història d'aquesta comissió hi han hagut molt variats mantenidors i cadascun d’ells en la seua forma particular de recitar i fer l'exaltació la més emotiva i bonica per a les falleres majors que ha pogut. Als inicis de la nostra comissió, tinguérem la sort de tindre a Josep Armiñana i Canut com a mantenidor de les nostres falleres majors tant a les presentacions com a les diferents demanades que es realitzaven a la falla, així com a escriptor de guions de presentacions. Josep Armiñana obtingué el títol de professor de llengua valenciana l'any 1954. Al llarg de la seua vida cultivà especialment el teatre i la poesia, aconseguint guardons tan importants com la Rosa d’Or a Vila-Real, l'Englantina d'or de Castelló, Xàtiva i L'Alcúdia entre altres. Fou col·laborador als llibrets de falles, tant de Carcaixent com de Sueca, Alzira i València. Quan Josep Armiñana va faltar l'any 1980, el va succeir en el càrrec el faller Pepe Pastor. No tan guardonat però no per això menys important en el món de les falles. Sempre disposat a ajudar i participar en exaltacions, actuant en presentacions i tirant una mà allà on feia falta la seua meravellosa veu i l'esplèndida dicció que tenia per a recitar o llegir textos, emocionant al públic nombroses vegades. Pepe Pastor va fer l'exaltació de les falleres majors de la nostra comissió durant molts anys tant en les demanades com a la presentació, inclús escrivia les paraules que les falleres majors dirien en la presentació, moltes vegades en forma de vers. Durant els anys 70 i 80, també vingueren en algunes ocasions membres de la nostra comissió germana, Na Jordana de València, fent algunes exaltacions els fallers Julian Pastor i Ferrer i Pere Borrego i Pitarcos.

Quan el nostre recordat Pepe Pastor per desgràcia va perdre la seua meravellosa i inconfusible veu, va continuar escrivint els textos i va ensenyar a Juan Fernández "el papero" que era qui els llegia als diferents actes. Aprenent d'un bon mestre i professional de la declamació, i com no podia ser d'altra manera, Juan també va haver de fer algunes exaltacions en altres comissions de Carcaixent i d'alguns pobles del voltant.

En el transcórrer dels anys a la falla va deixar d'haver un rapsode oficial encarregat de fer les exaltacions i va passar a ser un germà, marit, pare o persona més afí a les falleres majors qui agafava el paper de mantenidor amb més o menys gràcia i d'aquesta manera continua sent hui en dia.

enatge de la plaça Major a iñana i Canut.

Aquest any continuàrem plantant les nostres falles a l’entorn del centre comercial Ribera del Xúquer; malgrat no haver-nos permés plantar a la nostra plaça, les obres de remodelació ni tan sols s’havien iniciat.

Així que la comissió va muntar de nou la carpa a l’avinguda Apotecari Bodí i engalanà l’emplaçament amb els monuments. El lema de la falla gran va ser "ANIMALADES", obra dels artistes Armengol i Cimas, el remat de la falla era un lleó damunt d'una pedra agafant un pollastre amb la mà. El lleó és el rei de la jungla encara que en aquest cas, representa el rei de la construcció i ens té a tots agafats del coll. Les escenes giraven al voltant del món de la construcció i els seus problemes derivats de la bombolla immobiliària. En una de les escenes podíem trobar un casament en el qual els nuvis encara no sabien si els acabarien el pis, o encara pitjor, si el podrien pagar. Aquell any la part posterior de la falla va tindre una sonada escena de crítica política que no va deixar cap regidor per nomenar, tots ells es van veure reflectits en algun animalet.

La falla infantil, un any més, ens la va fer l’artista alzireny Bernat Estela. El lema de la falla era "OLIMPUS” i representava la civilització de l'antiga Grècia. En diverses escenes es mostraven com a precursors de la cultura, els esports i formes de regir la societat. Malgrat viure segles abans que nosaltres, quasi tots els seus valors poden ser aplicats tant al món faller com a la societat en general. També ens referíem als seus Déus, habitants de l'Olimp, i bressol de la seua identitat.

En quant a la presentació, amb el títol "VOSTÉ QUÈ OPINA" tractà de donar solucions a dos problemes que la nostra falla estava patint de forma recurrent. El primer d’ells era que cada any la presentació començava abans i la comissió tenia poc de temps per preparar- la. La solució que proposaren alguns fanàtics era furtar les idees de decorat, quadre final, cort d'honor i guió a alguna de les falles que guanyava premis, cosa que, lògicament, quedà totalment descartada pels nostres fallers. El segon problema era que no sabíem què fer per guanyar i que a la gent li agradara la presentació, així que decídirem preguntar a tots els que vingueren al magatzem sobre què els agradaria veure, i què deuria contindre el seu guió ideal per assegurar que agradés al major nombre de gent possible. Al remat, arribàrem a dues conclusions: una, que al món faller cadascú mira per ell i a tothom li resulta molt complicat assumir una crítica i dos, que generalment, això de la germanor fallera és més bé una utopia.

FALLERA MAJOR Laura Talens Pons

PRESIDENT INFANTIL Sergio Mejías Puig

FALLERA MAJOR INFANTIL Inés Talens Pons

PADRÍ Salvador Martínez Pérez

PADRINA Carmen Tarragó Perales

PRESIDENT Juan Lluesma de La Concepción

LEMA: Animalades

ARTISTES: Juanjo Armengol i Venancio Cimas

LEMA: De l’Olimp a les olimpiades

ARTISTA: Bernardo Estela

PREMIS

Falla gran

3r. premi

Falla infantil

3r. premi

Presentació

No obtinguérem premi

TÍTOL: “I vosté que opina?”

Millor faller: José Fogués Valdemoro

Millor fallera: Juani Estrada Chico

Dolçaines i tabals a la major

Com tots sabem La Major sol ser pionera en moltes activitats, o almenys es distingeix per emprendre projectes diferents.

Un d’aquests és la difusió de la música de dolçaina i tabal al carrer i en els actes de la comissió. Com tantes coses les idees solen ser espontànies o provocades per moments d’eufòria o comboi.

Un dia, en el dinar de Sant Josep de 2008, el faller Pablo Peñacoba, com no, va tindre l’ocurrència de portar una dolçaina i fer-nos un recital indescriptible. Al poc de temps, Dani Perpiñá que tampoc té l'ànima quieta, es va sumar i la situació sols podia anar a pitjor.

A partir d'ací, decidírem que podia ser bona idea que la comissió tinguera la seua pròpia colleta i que participara en els actes. Durant els següents anys ens preocupàrem en aprendre, ja teníem dos dolçainers. Els inicis van ser durs tant per als fallers i falleres com per al veïnat. Poc temps després es va incorporar Xano Cas-

telló, qui era músic i amb ell el nivell començava a canviar. Després Quique Colomina que també tenia nocions musicals, va començar amb la percussió, i a poc a poc anaren sumantse Jorge Perpiñá, Fermín Tortosa …, la cosa ja era més suportable. L'any 2011 la colla de dolçaines i tabals de la falla va començar a ambientar les despertades, a migdia a la plaça i els dinars de Sant Josep, eren inclús agraïts per la comissió. Amb el temps i amb les incorporacions de Marc Clavier i Juan Fernández, ens donaren una espenta, el grup ja era nombrós, i ens ho passàvem d'allò més bé, entre sopars i assajos, ens embravírem a tocar altres peces. Tot anava millorant.

Alguns ens integràrem en la també emergent colla de "La Murga de Les Barraques" i col·laborem en moltes activitats. Ja érem l'única falla de Carcaixent amb la seua pròpia colla, i la nostra participació en l'ofrena, és com en tantes altres coses, un referent al món faller del poble.

Un any, per la pluja, es va ajornar l'ofrena i ja no era possible per a les comissions falleres comptar amb la banda de música habitual. En canvi, La Major disposava de la seua pròpia colla, els nostres càrrecs portaren l’acompanyament musical i si afegim que l’acte es va traslladar a La Plaça Major, la situació va esdevenir perfecta.

Inclús els passa-carrers del matí del 19 de març, donen un aire diferent a la comissió, que és l'única que en arribar al passeig porta dues bandes de música, nosaltres obrint la comitiva i la xaranga tancant.

En tots els actes de la comissió hi estem: concurs de paelles, fallers d’honor, fira modernista, presentació de llibret,... tot allò que ens demanen, i sem-

pre hi ha algun acte en aquesta falla!, fins i tot, a terres del sud la nostra música ha acompanyat a la comissió, pels carrers i els patis de Còrdova. Com sol passar, els compromisos personals dels membres i per suposat la pandèmia, ha reduït un poc la intensitat, però com sol ser costum en l'esperit faller, a primers de març tornarem a buscar quatre ratets per traure els instruments, preparar i repassar repertori. Eixirem al carrer i les dolçaines i tabals de la Major sonaran en el 50 Aniversari. De moment, amb la col·laboració d'altres amics dolçainers podem presumir d'haver fet la reestrena de l'himne de la falla el dia 18 de juny en l’acte de presentació del 50 aniversari, a la nostra benvolguda plaça, sorprenent a tot el món.

Aquestes falles les dolçaines i tabals de la Major vos esperen pels carrers de Carcaixent. Falles, Salut i Música.

Aquest any continuem als voltants del Centre Comercial, les obres de la plaça no estaven finalitzades i la comissió estava un poc decebuda perquè ja pensava que tornaria a estar al seu emplaçament. Així i tot, s’agafà l’any amb ànims i l’exercici va oferir sorpreses molt agradables i inesperades que van fer que tothom esclatara d’alegria a l’entrega de premis. Aquell any la presentació fou guardonada amb un meritori primer premi que significà un abans i un després en la comissió i marcà l’inici d’una etapa històrica amb les presentacions dels anys següents. La realització de la presentació amb el lema “TENS FOC?” va ser possible, tot i ser de les primeres al calendari, gràcies a disposar d'un espai per crear decorats i a la gent que es va bolcar en el projecte. Per a la falleta infantil buscàrem nous artistes quan Bernardo Estela ens comunicà la seua intenció de no continuar després d’haver-nos plantat 15 falletes. Es partia amb el pressupost més alt que mai ha tingut la comissió fins al dia d’avui i després de barallar diverses opcions i certes discrepàncies d’opinions entre la directiva, es va triar l’opció de Carlos Orts i Josep Almiñana. La proposta amb el lema NOCTÀMBULS no va ser del gust del jurat i rebérem un quart premi.

A la falla gran manteníem artistes i les opcions eren accedir al pòdium perquè els primers llocs estaven fora del nostre abast. Amb la resignació de saber que no arribaríem als guardons d’èpoques passades, acceptàrem l’esbós i després hi hagué cert malestar perquè la falla ens semblava molt baixeta. Però complementàrem el monument amb escenes de crítica local i de la temàtica del monument. Rebérem els guardons de crítica local, ingeni i gràcia i primer premi de falla, sent l’últim primer premi rebut en la nostra comissió per la modalitat de falla gran. Molts fallers ploraren d’alegria aquella vesprada al Passeig, essent aquesta l’última nit que hem rebut l’apreciat guardó fins a hores d'ara.

FALLERA MAJOR Marta Pérez Sanjuán

PRESIDENT INFANTIL Borja Fresquet Estrada

FALLERA MAJOR INFANTIL Inés

Navarro Capella

PADRÍ Lluís Pérez Soler

PADRINA Isabel Suñer Andreu

PRESIDENT Juan Lluesma de La Concepción

LEMA: Crisis? No...açò fa por ARTISTES: Juanjo Armengol i Venancio Cimas

LEMA: Noctàmbuls

ARTISTES: Josep Almiñana i Carlos Orts

TÍTOL: “Tens foc?

PREMIS

Falla gran

1r. premi

Falla infantil

4t. premi

Presentació

1r. premi

• Ingeni i gràcia

Millor faller: Jesús Albelda Roselló

Millor fallera: Mª José Brines Garrigues

campionats de futb l

A la dècada dels anys 70 i 80 les diferents falles de Carcaixent organitzaven un campionat de lliga de futbol i competien entre elles. Al principi es jugava a l’antic camp de futbol situat a l’actual plaça d'Espanya. El resultat de cada partit es traslladava a la comissió a través del delegat d’esports, quedant reflectits a les actes de les reunions setmanals. Moltes vegades la rivalitat entre falles es traslladava al camp de futbol i havien partits on els jugadors tenien un interés especial per guanyar.

Els primers anys quan la comissió no comptava amb suficients fallers per a poder jugar, es buscaven amics o familiars per poder completar l'equip, però temps després la Junta Local va reglamentar que únicament podien jugar els fallers censats en una comissió fallera.

A banda de participar en aquest campionat, la comissió organitzava altres partits de futbol entre fallers de la comissió; era especialment aclamat el partit dels fadrins contra els cassats, i que solien guanyar els cassats. I una vegada a l’any es jugava el partit entre la nostra comissió i la benvolguda Na Jordana, com a activitat dins del dia de celebració anual de l’agermanament de les dues comissions.

Aquests campionats de lliga entre falles, amb el pas del temps, ha desaparegut. Actualment, les falles s’enfronten en les competicions organitzades per a celebrar el mig any faller al mes de setembre.

Aquests partits s'han fet extensius a altres esports com el bàsquet i s’han inclòs les modalitats de participació de dones i d’infantils, participant un cap de setmana a l'any en els seus encontres esportius entre les diferents comissions.

L’any 2010 serà sempre recordat per ser l’any del retorn a la nostra benvolguda Plaça.

Després d’uns anys plantant la falla junt al Centre Comercial i passar els dies de falles en una carpa sense el recolzament del nostre parador, necessitàvem tornar al nostre “hàbitat natural”. I ho lluitàrem fins obtindre el vist i plau de l’ Ajuntament.

Les obres de remodelació de la plaça havien finalitzat però semblava que, el fet de plantar el nostre monument, poguera fer malbé el nou paviment de la plaça, que els fallers i falleres de la Major mai deixàrem d’insistir per poder recuperar el que és el nostre lloc. Omplir el centre del poble amb els nostres monuments fallers la setmana gran de març, és un valor afegit a la plaça per al goig de tots els veïns de Carcaixent.

L’exercici començà exigent, la nostra era la primera presentació de l'exercici faller i això implicava començar a treballar el més prompte possible. Així que estiguérem tot l’estiu treballant i fent falla al magatzem de la Kas.

La presentació portava el títol Però …"Tot s’arreglarà”! I així va ser, gran presentació, amb Falleròpolis como a parc temàtic faller, que va merèixer el 1er Premi.

El mes de març plantàrem dos grans monuments que ens van deixar satisfets per la seua qualitat malgrat obtindre un segon premi.

Les eixides dels passacarrers, les festes de la nit, els dinars de falles...tot de nou al nostre parador, d’on eixir sempre a toc de pasdoble és un gran plaer.

PRESIDENT Jorge Perpiñà Úbeda

FALLERA MAJOR Laura Martínez Gómez

PRESIDENT INFANTIL Pascual Talens Alberola

FALLERA MAJOR INFANTIL María Vidal Soler

PADRÍ Benito Sanchis Picot

PADRINA Marilina Guzmán Moscardó

LEMA: Crisis? La festa torna a la plaça

ARTISTES: Juanjo Armengol i Venancio Cimas

TÍTOL: “Això ho arregle jo”

LEMA: Menuts fallers

ARTISTA: Carlos Orts

Falla gran

1r. premi

2n. premi

Falla infantil

PREMIS ??

1r. premi

2n. premi

Presentació

1r. premi

Millor faller: Fermín Tortosa Belda

Millor fallera: Maribel Sanchis Richart

fira modernista

EXPOSICIONS AL CASAL

Dins de les nombroses activitats culturals que durant els cinquanta anys de vida de la nostra comissió hem anat portant a terme, tenen una destacada rellevància les exposicions culturals que hem fet al nostre casal aquests darrers anys.

Com a associació cultural fallera, entenguérem que era un bon moment per donar a conéixer una part de tot el que les falles han fet per la nostra cultura com a poble i les nostres tradicions. Quan es va plantejar la nostra proposta, fou molt ben rebuda pels organitzadors de la I Fira Modernista de Carcaixent.

La nostra primera exposició era un recull de materials utilitzats al nostre llibret de falla, una estoreta velleta (falleta muntada amb trastos vells i pintada de blanc) utilitzada en una presentació fallera de la nostra falla i de la qual férem una nova reproducció per a l’esmentat event i tot el material de la nostra falleta infantil de l’exercici anterior, que parlava i contava la història de la ciutat de Carcaixent.

La nostra comissió va demanar col.laboració al grup de Balls Populars Les Folies, que ràpidament s’involucraren en la proposta per a l’exposició, aportant indumentària valenciana antiga, complements originals, música i documentació històrica.

La primera d’aquestes exposicions naix motivada per la commemoració del centenari del títol de ciutat atorgat a Carcaixent l'any 1916. Des de l'ajuntament es va demanar als diferents col·lectius de tota la localitat, la seua participació per donar a conéixer la nostra història, el nostre patrimoni i la nostra cultura com a ciutat.

A l’exposició es plasmaren en panells els primers llibrets de falla de la ciutat, així com documents gràfics dels inicis i història de les falles a la nostra localitat i documents gràfics de la línia del trenet de Carcaixent – Dénia. També un document en vídeo de la commemoració del nostre 25 aniversari com a falla, projectat a una de les parets del casal.

L’any següent se’ns va tornar a convidar a participar en la II Fira Modernista, fent de nou una exposició al nostre casal, en eixa ocasió la temàtica fou «l’Aigua» i utilitzarem part dels treballs fets per al nostre llibret de falla «Fent Aigua» per als panells de l'exposi-

ció. Es va exposar un mapa antic de tota la xarxa de la Reial Séquia del Xúquer. També es presentà un treball sobre els fumerals del terme de Carcaixent que es feien servir per als motors de reg que treien l’aigua de pous.

En mig del casal es va posar una aixeta de font amb un grandíssim safareig des d’on circulava l’aigua i feia la sensació d'estar omplint contínuament el bidó de fusta. Es va exposar l’última taona que es té original, instrument de fusta que es feia utilitzar per conduir l’aigua per al reg.

L’última de les exposicions fetes al nostre casal fou amb motiu de la IV Fira Modernista, sota l’ombra encara incessant de la pandèmia i amb moltíssimes mesures de seguretat. No obstant es volgué participar per demostrar que tornàvem a tindre vida de nou i que la pandèmia no havia pogut tampoc amb el món de les falles. La nostra exposició versà al voltant de l’escola en els seus inicis a l’etapa modernista. El nostre llibret aquell any, foren dos fascicles del que anomenàrem “Diccionari de Carcaixent”, un per als xiquets i l’altre per als adults.

Al cassal es va recrear amb mobiliari original com seria una aula escolar amb els seus pupitres, taula del mestre i altres aparells utilitzats en els inicis de segle a les escoles del nostre poble. Es va crear un recull amb totes les connotacions que moltes paraules tenen per al poble i la gent de Carcaixent. També es va fer un estudi i recull dels monstres valencians per al diccionari infantil.

Fins ací les nostres aportacions tant a la Fira Modernista com al patrimoni cultural i social de Carcaixent, esperem continuar amb aquesta llavor molts anys i poder transmetre als nostres menuts l’estima i respecte que hem de tindre pel nostre poble i les nostres tradicions.

A la III Fira Modernista la temàtica fou els mitjans de transport. Donat que el nostre llibret versava al voltant de la terra «Xafant Terra» férem una exposició que recollia informació sota les partides del terme de Carcaixent i de tot el patrimoni urbanístic i agrícola que ha tingut i té el nostre poble. Per a l’exposició es va recrear a tamany natural una figura d’un cavall tirant una carreta amb cartó. En mig del casal es va posar una botija gegant feta en vareta, en representació de com els collidors i gent que treballava la terra utilitzaven aquest instrument per mantenir l’aigua fresca i poder beure els dies de feina. També recreàrem el racó de tertúlia d’una típica casa modernista amb mobiliari de l'època.

L’any del 40 aniversari. Un altre any destacat de la nostra història. D’entrada, posàrem en marxa jaquetes polars, triant com a color el verd que ha quedat ja com a color corporatiu de la nostra Comissió.

En presentació tornàrem a deixar empremta. Primer, pel lema “FALLERS PEL MÓN”, que segons sembla, va iniciar un moviment faller que ahí continua, portant falles per la geografia nacional. I també, perquè amb el vídeo gravat amb el tema musical "anem a liar-la" es va crear un himne particular de la nostra falla que encara ens acompanya a cada festa.

Quant als monuments… Bé, encara ens pregunten: quan traguem la gran? Però la realitat és que plantàrem dos bons monuments on la falta de grandària estava ben compensada amb la qualitat en acabats i pintura. La falla gran amb el lema "POSALI UNA FLOR A LA TEUA VIDA" era un projecte de falla nou que va ser imitat després per grans artistes. En ella es feia un repàs per diverses situacions de la vida quotidiana on es feia referència a les flors o als seus complements (fragàncies, essències, llavors ...) La infantil portava per lema "LA CREATIVITAT"i ens parlava de la creativitat de l'artista faller, de l'arquitecte o del cuiner.

Aquest any el millor faller de Carcaixent va ser la nostra fallera Maribel Arbona Vicente.

En definitiva, el 40 aniversari va deixar a la nostra història diversos símbols fallers dels quals sentir-se orgullós!

PRESIDENT Jorge Perpiñà Úbeda

FALLERA MAJOR Sandra Salon Ribera

PRESIDENT INFANTIL Julio Carbonell Barber

FALLERA MAJOR INFANTIL Eugenia Perpiñà Caballer

PADRÍ Antonio Mejías Melero

PADRINA Inmaculada Cortell Orts

LEMA: Posa-li una flor a la teua vida

ARTISTES: Juanjo Armengol i Venancio Cimas

TÍTOL: “Fallers pel món”

LEMA: La creativitat

ARTISTA: Carlos Orts

Falla gran

• Millor carrossa

1r. premi

2n. premi

Falla infantil

PREMIS ??

• Ninot indultat

• 2n. premi llibret

1r. premi

2n. premi

Presentació

1r. premi

Millor faller: Juan Lluesma de la Concepción

Millor fallera: Lorena Estrada Flores

la música a les presentacions

La part musical és un dels apartats més importants de les presentacions. De la mateixa manera que en les pel·lícules, la banda sonora, pren una gran importància per donar a cada escena l’impacte, l'harmonia o la sensibilitat necessària, en les presentacions falleresocorre exactament el mateix. És de suma importància l'acompanyament a l'esquetx de teatre per tal de donar sentit a l'escena amb un efecte de so o una música ambiental. Però si hi ha moments on pren la major rellevància, inclús protagonisme, és a les parts culminants dels actes, eixida de corts d’honor, balls, apoteosi i com no, eixida de les falleres majors.

Al llarg dels anys les presentacions han evolucionat i la part musical ha anat de la mà, els gustos i les exigències són distintes. Passàrem d'uns temps on els pasdobles eren els fons d’acompanyament a les eixides d’aquelles corts d'honor que pujaven de la mà del faller, se'ls imposava la banda i tornaven a baixar. Inclús en els infantils teníem les mateixes sintonies. En el pas del temps anàvem fent canvis, en la nostra comissió començava a sonar música de Paco Muñoz i els seus temes infantils en valencià, recuperant aquelles cançonetes que per un motiu o altre havien quedat oblidades. Després les tendències ens portaren a canviar cap a músiques més modernes per fer més atractiva la desfilada als xiquets i xiquetes. De tota manera, i ara que la dinàmica és separar la presentació infantil de la major per tal de donar-

los protagonisme complet als xiquets i les xiquetes, busquem que la música forme part de l'espectacle. Com no, qualsevol de les noves sintonies deDisney fan que el pas dels fallerets i falleretes tinga l'animació i alegria requerida per al moment.

En el cas de la cort d'honor adulta algunes comissions feren seues algunes melodies, no ens podem deixar de referir al clàssic Bolero de L’Alcúdia de la falla Placeta de les Dies. En La Major adoptàrem, de la nostra falla agermanada Na Jordana, un tema del grup Carraixet titulat El Meu Carme dedicat a aquest barri de València, nosaltres li canviàrem el títol pel de “La Colla Miserable”. Des d’aquella època i pràcticament fins fa ben poc de temps, les desfilades tenien una altra dinàmica, les falleres pujaven soles, en moltes ocasions formant part d'unes composicions escèniques en les quals formaven quadros plàstics amb canvis de decorats. Pràcticament, havíem de, fins i tot, coreografiar en moltes ocasions, el que ens obligava a innovar musicalment cada any, buscant melodies adients al que es representava. Des de versions actualitzades de clàssics com el Cannon de Pachelbel al Entre Dos Aguas de Paco de Lucia, fins grups heavys com Sonata Ártica, o sintonies populars televisives com la BSO de Juego de Tronos, per exemple, sempre buscant versions que harmonitzen un ritme alegre i elegant per què el fet de caminar al compàs siga còmode per a la fallera com agradable als oïts dels espectadors. Ara estem bar-

rejant tendències, en aquest any del nostre aniversari, per exemple, hem volgut mostrar un quadro plàstic al fons de la sala al mateix temps que tornàvem a desfilar fallers i falleres. Per aquest motiu la composició havia de tindre arrels de música popular, però amb tocs actuals i que la mostra dels decorats combinara amb la desfilada.

L'apoteosi final, és el moment més esperat de l'acte. Els sempre treballats moviments de decorat que envoltaven l'aparició de les falleres majors tan típiques de les presentacions de Carcaixent, han d’estar acompanyats d'una música que augmente l'espectacularitat del moment. Als inicis es recorria a temes orquestrals famosos, Marcha Pompa y Circunstancia d’Edward Elgar, o versions corals operístiques com Karmina Burana serien bons exemples de sintonies on representar l’espectacularitat i solemnitat segons els cànons de l'època. Les bandes sonores de pel·lícules sempre són un filó on buscar un tema que recolze l'escenografia i les eixides de les falleres majors, la llista és tan llarga que sense cap dubte podem considerar a Ennio Morricone, Hans Zimmer o John Williams com a col·laboradors habituals de les persones encarregades de buscar la música que done per finalitzada la representació. Amb el temps apareixen noves tendències, les sintonies compostes per videojocs obrin un ventall de temes menys coneguts pel públic, això ajuda a sorpendre, per què no associen la música a una pel·lícula concreta. També el

metall ha donat agradables sorpreses, molts grups d´esta vessant musical tenen temes conjunts amb orquestres simfòniques que resulten perfectes per a l´ocasió.

Però el canvi més gran no és definit per les tendències i les modes. La tecnologia permet unes possibilitats que somniarien aquells que un dia començaren aquestes aventures al Tro o al Magatzem de Canelles. S'ha passat d’haver de comprar un disc per cada tema que volíem, passar vesprades a les botigues de música per triar, i haver de gravar-ho per separat a un casset, a escoltar sense límit, descarregar i poder editar sense eixir de casa. El que abans suposava portar un maletí ple de cintes, una per tema, ara ocupa menys que un caramel. Del reproductor al minidisc, del CD a l'ordinador, amb controladors i taula de mescla. Això augmenta les possibilitats i l´exigència, fent que es busque millorar el resultat i que no baixe el llistó.

Possiblement, vindrà el dia en què les composicions seran pròpies, perquè algun faller DJ ho tindrà en un aparatet minúscul i els mitjans necessaris per a fer-ho, tot siga per l'espectacle.

Enguany en La Major ens hem atrevit a fer un pas endarrere, tocar en directe amb instruments tradicionals per l’eixida de la nostra Fallera Major, el directe també és una opció. La qüestió és que mai pare la música.

MOMENTS PER

AL RECORD

QUINTADÈCADA

PLAÇA MAJOR

LA PLAÇA DEL NOSTRE POBLE

Eduard Soleriestruch al seu llibre Carcaixén. Biografia d’un poble de la Ribera Alta escrit el 1977 ens dedica un capítol dedicat a la Plaça Major on ens dona a conéixer la història, els fets i l'evolució del nostre poble i al mateix temps entendre'ns com a poble i com a societat. A continuació reproduïm uns fragments.

«Entre la Casa del Poble i la plaça hi havia abans el que deien «l’ataüt». Era una vorera issolada en forma de taüt, tota empedrada el mateix que el sol de la plaça..., quan la plaça era el que era. Quan tenia encara aquell regustet a segle XIX; i aquella font al centre, amb una taça apolissonada feta de pedra «buxcarró» i un remat de ferro colat que tenia al més alt un xiquet tot nu, portant al cap una cistella de fruita»

«Ha estat el lloc que millor ha enmarcat tots aquells esdeveniments que li han donat personalitat a Carcaixén, en el pretèrit...

Plaça de missa darrera en diumenges i festes «de guardar»...!

Plaça on acodíem, allà a la nostra infantesa, per anar-hi «a la doctrina», que ens permeteria combregar després, per la primera vegada...!

Marc què ni triat a pols per acollir de la manera mes escaient, el fet històric aquell de «la Marqueseta...!»»

«Ampla mà acollidora que s’obri generosa perquè a ella hi càpia tot el goig del poble en arribar les festes i, sota la llum esplendent d’un clar matí del mes d’octubre, la plaça es fica a tremolar com un tambor de pedra, colpejat pels esclafits de la polvora...

Immensa caixa ressonadora on s’amplifica el volteig de les campanes...!

Lloc per els «mercats» plens de llum i color, de cada setmana de l’any..., quan era plena de vida la Plaça de «la verdura»...

Pas obligat de regidors, batlles i alcaldes què amb la corporació municipal s'han de anar-hi cap a l’Es-

glésia en la festivitat del Diumenge de Rams, del Dijous Sant, del Día de la Mare de Déu i altres dies en que es repica fort...!

Pas obligat també, fins no fa molt encara, de tots aquells que des de Carcaixén, agafen el caminet pel que mai ningú no torna...!»

«Pobra Plaça Major! Tot i haver estat al lloc on els esdeveniments han anat deixant un solc més intens, res ni ningú no ha pogut evitar-li aquest desllavassament actual que l’ompli tota. I és què, mentre la conservació dels vestigis tradicionals siga un desig popular naixcut d’un moviment de sístole i diàstole, serà inútil pretensió voler que ho facen els qui afectats potser de meningitis urbanística, no tenen cap inconvenient en agranar tot el que agafen per davant, per molt tradicional que siga...! Que es precisament allò que li està passant a la pobra Plaça Major, avui esdevinguda una mena de sequer on va deshidratant-se aquell Carcaixén tot ple de records emotius, que ha esdevingut a la fi un ample buit sense gràcia, d’una molesta fredor assèptica...!Una mena d'àrid cadafalc on el botxí del «i a mi què» ha anat esborrant a poc a poc, coses i més coses que veritablement valien la pena...!

Pobra Plaça Major...! Lloc que molts calciguen i ben pocs estimen! «Solarium» de jubilats en bona edat per passejar-la els matins de l’hivern, a les hores en que el sol ja calfa els ossos. Un poc terrassa de cassino abans allà a l’estiu...!

La pobra Plaça Major...! «L’anda» hi ha qui li diu...! I això sembla en veritat amb aquelles faroles totes ben porporinades que li han plantat als cantons... per allumenar aquells respons que els estels diuen cada nit, a tot allò que enyoren...!»

Potser és una mescla de tot, per una part l’urbanisme i les característiques de l’entorn i per l’altra el caràcter i l'ús que els ciutadans de Carcaixent volen donar-li a aquest espai tan emblemàtic i que normalment forma part important de les seues vivències d’una manera o d’altra al llarg de les distintes etapes de les seues vides.

En l’actualitat no la concebem com una plaça de poble per al seu gaudiment del dia a dia, no hem sabut llegir el que ja advertia Soleriestruch fa quasi cinquanta anys i si analitzem les seues paraules ens porta a veure que efectivament no és hui en dia una plaça acollidora.

La plaça puntualment està plena de vida, perquè es dedica a recollir esdeveniments socials extraordinaris tant del conjunt de la societat carcaixentina com d’altres més privats de ciutadans individuals, però no gaudim d’ella en l'ús diari. Potser destinem altres espais per a tal menester com el Passeig, trobant-nos moltes vegades una visió trista en passar per ella, sentint com el silenci i la solitud l’envaeixen i encoratja recordar imatges de rebombori i de grups de ciutadans relacionant-se i compartint les vivències diàries en places similars a pobles molt pròxims. Ens ompliria de goig que així fora també a Carcaixent.

Si recordem els usos i activitats que al llarg del temps ha tingut la plaça i contemplem la seua documentació fotogràfica històrica podrem fer-nos l’idea que no sempre ha segut així i podrem arribar a entendre perquè pensem que alguna cosa hem perdut o ens hem deixat pel camí.

Si recopilem, la plaça es concep allà pel segle XVI després de produir-se les obres d'ampliació de l'església originària. En crear el creuer s’elimina l'accés que disposava l’edifici als peus de la nau de la que era fins

eixe moment la seua façana principal i es substitueix la plaça que en l’actualitat nomenem com a plaça de Miguel Hernandez, que era en eixos moments la plaça principal del poble, per l’actual plaça Major a l'obrir un accés lateral i provocar que la gent entrara al temple per eixe nou accés des d'eixe moment.

Aquest fet ocasiona que posteriorment es programe la construcció dels edificis principals al voltant del seu entorn i que es trasllade la circulació principal a un carrer de tall més ample. Recordem que abans el que hui coneguem com a carrer Sant Cristòfol era l’eix vertebrador del pas pel municipi i posteriorment ja es traslladaria a l'actual carrer que delimita la vora de la plaça per la seua part oberta.

Cal destacar que abans a la Plaça es feia mercat i es vivia el típic bullici del dia de venda al seu entorn. Era un mercat annex al mercat principal que es disposava a la nomenada col·loquialment com a plaça de la Verdura (actual plaça de Miguel Hernández) i es feia el dimarts per vendre tota mena d'utensilis per a la cuina, nomenant-se Mercat dels dimarts (o el dels Perols).

També l'ús religiós i cerimoniós era molt important a la plaça, que moltes vegades s’engalanava amb solemnitat commemorant alguna fita o festivitat religiosa amb grans teles de seda «empal·lià» o tapissos florals. La més important manifestació religiosa i que continua hui en dia és la tradicional descoberta de la patrona de Carcaixent. El 14 d’octubre del primer any del segle XX es va bastir per primera vegada un templet de flor natural per al que després ha esdevingut en l’acte de "La descoberta". Potser l’acte litúrgic que congrega més gent a la Plaça, ja que se celebra a les festes locals i participen gran quantitat d’associacions i particulars per venerar a la Mare de Déu d’Aigües Vives.

Altre dels usos i costums a la Plaça i els seus voltants era acudir per les vesprades a fer tractes de treball i negocis. Tots hem sentit als nostres majors allò d’anar a què «els llogaren a la plaça». Era costum en l'època de l’esplendor de la taronja on tot el treball es feia d’una forma manufacturada i es necessitava molta mà d’obra per fer totes les tasques agrícoles, anar a aparaular la feina per l'endemà i cobrar el jornal, i això feia que la zona es veiés molt concorreguda.

El fet d’allotjar al seu si l’església de l’Assumpció, la converteix en punt d’encontre per a celebrar o acomiadar-nos dels nostres familiars, amics, coneguts i veïns i acompanyar-los en la celebració d’actes religiosos (batejos, comunions, confirmacions, casaments i soterrars), motiu pel qual tots els carcaixentins s’arrimen de forma habitual per la plaça.

Com a punt neuràlgic del municipi, molt dels moviments de manifestació social han tingut lloc a la Plaça. El dret de manifestació i la proximitat dels edificis consistorials fan que siga el lloc ideal per fer-se sentir com a societat i com a poble, tant per celebrar motius d’alegria com manifestar descontent per situacions dolentes, que per desgràcia van en augment i són majoritàries hui en dia.

Tanmateix hi ha dies que s’ompli de somriures i goig com quan ens visiten els reis mags, ens ofereix algun concert la Societat musical de la Lira Carcaixentina, es planta un monument faller o es crida des del balcó amb la plaça plena de fallers que estem a punt de donar pas a la primavera.

Però malgrat tot continuem veient-la buida de vida diària i això que després de molt de temps es pot gaudir d’un establiment hostaler per tal de romandre a ella i gaudir de la climatologia que tenim el privilegi de tenir per aquestes latituds. Potser per la concepció urbana de gran espai buit que puga permetre la versatilitat d’usos, conjugat amb la necessitat imperiosa de donar pas a un sacrilegi urbanístic com va ser permetre la construcció d’un edifici amb garatge i estar hui en dia obligat a donar pas a l'accés dels vehicles al seu interior. Potser el no portar la plaça fins als peus dels edificis consistorials i tindre una xarxa viària que fa que el tràfic majoritàriament haja de passar per da-

vant de la placa per creuar o entrar dins del nucli del poble. Potser per no tindre un espai perquè els més menuts juguen amb tranquil·litat i sense molestar a la resta d’usuaris. Potser per no tindre uns elements d’ombra instal·lats d’ús temporal i periòdic que conviden a conviure a la placa quan el sol calfa de valent i que permetrien disposar d’elements mòbils de mobiliari urbà que convidaren a la reunió i a continuar quedant a la plaça a grups de totes les condicions i edats.

Malgrat tot, i sent aquest espai urbà tan representatiu per al poble, hauríem de fer l’esforç per tornar a viure i obrir els espais urbans a la relació dels ciutadans. Carcaixent gaudiria d’una plaça on brollaria la vida en el dia a dia. Els espais on es dona la convivència produeixen espais de reflexió i pot ser la millora com a ser individuals i com a societat col·lectiva. Soleriestruch era home savi i ja fa temps que s’hi va adonar que alguna cosa no hi anava bé, no li férem cas, però potser encara hi som a temps de remeiar-ho.

L'any anterior havíem fet una presentació espectacular i clar, ni podíem ni volíem baixar el nivell! CARCAIXENT 2012 va ser el títol de la presentació d'aquell any, creant unes olimpíades falleres al nostre poble i atorgant a Paquito l'estrela "Miguelin" de la restauració fallera. Amb totes les columnes del magatzem il·luminades amb peveters olímpics va donar la millor decoració de sala que mai s'ha fet a Carcaixent, i el primer premi va ser la recompensa a un any de treball molt intens.

El cadafal infantil va estar confeccionat amb material del gran José Gallego (artista que competia en la secció especial infantil al Cap i Casal i havia revolucionat l'estètica de les falletes amb un modelatge molt personal). Carlos Orts amb la implicació d’alguns fallers que tiraren els motles de cartó realitzaren un voluminós monument amb el lema ABRACADABRA, estava dedicat a la màgia, un tema que encisa als més menuts: mags, bruixes, il·lusionistes i barrets màgics feren les delícies de tots els xiquets que visitaren la nostra plaça.

La falla gran, FENT TURISME, tractava el tema de la crisi a Carcaixent amb sàtira i humor. Com que l'ajuntament no donava facilitats perquè vingueren noves empreses al nostre poble, la gent va pensar que podríem ser una potència en turisme i ens decidirem a explotar el nostre vertader potencial! Ni Centre Comercial, ni Universitat, ni històries: les rutes turístiques i la gastronomia. Els membres del consistori eixiren ben retratats i ens ajudaren a mostrar tota la riquesa que oferia en el nostre terme. Aconseguirem el premi a la millor crítica local. El nostre artista va tindre algun problema en la construcció del monument, però gràcies al seu esforç, als dels treballadors i col·laboradors del taller i als fallers a la nostra plaça va lluir el monument que tots esperàvem.

Aquest any el millor faller de Carcaixent va recaure en la nostra fallera Mª José Martí Durà. En resum, va resultar ser un any dur i complicat, de molta feina (encara que no més que altres anys, per descomptat), per tal de recompensar tota la feia i suport realitzat pels fallers el president va convidar a tota la comissió el dia 15 a una torrà en la plaça a peu de falla perquè s'ho havien guanyat, quedant com a tradició des d'eixe moment. Qualsevol excusa és bona per a fer falla.

PRESIDENT Óscar Giner Oliver

FALLERA MAJOR Mª Carmen Morant Méndez

PRESIDENT INFANTIL Ferran Suarez Sayago

FALLERA MAJOR INFANTIL Mar

Belda Ferrer

PADRÍ Juan Lluesma de La Concepción

PADRINA Cristina Morant Méndez

LEMA: Fent turisme

ARTISTE: Juanjo Armengol

PREMIS

Falla gran

2n. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació

1r. premi

• Millor carrossa

• 1r. premi llibret

TÍTOL: “Carcaixent 2012”

LEMA: Abracadabra!

ARTISTE: Carlos Orts

Millor faller: Fernando Suarez Torres Millor fallera: Amparo Expósito Moya

despertà

Ja són anys matinejant, o simplement no dormint, per eixir a “donar el coscoll” als veïns amb els “petardets”. I és que ben prompte ens podem adonar que anar de despertà és d’allò que més ens pot divertir de la setmana fallera.

Quan ens iniciem al món de les falles, descobrim els passacarrers, els dinars de falla, les nits al Casal i, en el nostre cas concret, ens enganxem (en un primer moment no som conscients fins a quin punt) com a fallers de La Major. Però no és fins que anem a la primera despertà quan sents al teu dintre una força inexplicable per la qual, sense cap dubte, fa que molts fallers, dècades després, continuen ací…

L’adrenalina que es desprén amb cada masclet, les rialles de bon matí recordant la nit anterior, el desdejuni regenerador que t’ofereixen els càrrecs, són difícils de superar. I n’és dur, eh?? Alçar-nos, o mantenir-nos desperts, per a estar cada matí abans de les 8 al casal, no és qualsevol cosa. Que la nit va ser intensa! Cada nit ho és en la setmana fallera, vos ho assegurem! Fins i tot, dormir en cadires o taules al Casal i al cotxe aparcat al voltant de la Plaça. Però l'esforç mereix molt la pena. De fet, els més fidels custodien la clau del Casal i del polvorí, perquè és ben sabut que no faltaran, ja que any rere any acudeixen a totes les despertades, sense excepció!!

Al llarg d’aquests anys hi ha hagut canvis, com és natural… Canvis positius, per la seguretat de tots els que hi participem, sobretot. Abans era molt comú creuar-te amb altres comissions, i “intercanviar” masclets encesos així com fer altres malifetes que no cal recordar i que per a bé del poble, ja ha passat a la història. De fet, hui en dia, s’extrema l'atenció amb vianants, mobiliari públic… i privat. I com no, es controla a qui se li donen coets, perquè cal estar acreditat com a usuari fent els cursos corresponents i obtenint així el permís en funció de la formació realitzada i l’edat. Els permisos municipals són imprescindibles i el control i responsabilitat parental també, sent obligat que cada menor d’edat porte per escrit la corresponent autorització paterna tant per a la compra com per a la disparà dels coets.

Igualment, anem controlant distàncies i posició dels participants. Dels actius i dels passius, perquè a diferència del “segle passat”, ara ens acompanyen fallers de qualsevol edat que simplement volen acompanyar als càrrecs, que també fan el seu esforç. I anem acompanyats de músics, que en el nostre cas solen ser els nostres dolçainers i tabaleters. Vaja, un equip ben completet!!!

Però, malgrat aquesta evolució, el que no canvia és el que sents quan encens un coet, el terratrémol a la porta del càrrec en qüestió, eixa primera celebració del dia, les bromes i rialles per a iniciar la jornada…

Per això i mentre les forces ens acompanyen, allí seguirem. I vos animem a participar de la despertà. Fem un homenatge a una fallera major o padrina, passem-ho genial, però sobretot, mantinguem una tradició molt nostra, “valenciana, mooolt valenciana”, que cal valorar convenientment.

Vos esperem, cada matí, abans de les 8 al casal, que eixim puntuals!!!

L'exercici arrancà amb una situació econòmica difícil a la falla, però això no va impedir un any ple d'alegries, treball i ganes de festa. La presentació, MOMENTS DE FALLA I, va suposar un canvi d'estil en tot allò que estàvem fent en els últims anys: sols 3 personatges a l'escenari amb un guió escrit en vers amb cançons cantades en directe! Probablement, siga una de les presentacions de les més complicades donades les circumstàncies: dificultats amb els tècnics de l'ajuntament, que al final decidiren deixar-nos fer, baix la nostra responsabilitat per descomptat, i aconseguirem un efecte espectacular elevant l'escenari del magatzem en el decorat final amb un resultat que va deixar a tots bocabadats.

A la falla infantil decidim canviar d’artista i agafem a Carmen Camacho, jove artista de Carcaixent que començava a mostrar un gran potencial, “CANÇONS POPULARS”, eren escenes que representaven les cançons que cantàvem de menudets com "el cocherito leré" o "cucú cantaba la rana", cançons que als majors ens portaven records de la nostra infància i que ens agradaria que no caigueren en l'oblit dels xiquets de hui en dia, encara que molt complicat ho tenim! . Molt contents quedarem de la qualitat de la falleta i del ninot portat a l'exposició.

A la falla gran també decidim canviar d’artista i davant de la nostra política d'emprar producte de proximitat contractem a Juane Cortell «Tamanyicolor» que des del primer minut es bolcà en el projecte. Amb el títol “ENSHEM FET MAJORS”, tractava d'explicar en to sarcàstic el que vol dir això de fer-se vell: mals de cap, problemes socials, econòmics i físics, per descomptat! Una falla que va omplir la plaça i va arreplegar un meritori segon premi, el premi d’ingeni i gràcia, la critica local, el ninot indultat i el més importat, ser visita obligada per a tots els carcaixentins als quals els veies amb un gran somriure mentre li pegaven la volta a la falla.

Aquest any tinguérem doble recompensa com a millors fallers de Carcaixent, Guillermo Albero Fresquet i Sabina Mata Roselló reberen aquest reconeixement per part de la junta local. Va ser un any on gaudirem tot l'exercici d'un ambient immillorable al taller on les rialles, el bon humor i la feina estaven presents cada dia: gent treballant per la falla, per tal de tindre més ... falla!!!

FALLERA MAJOR Lorena Estrada Flores

PRESIDENT INFANTIL Pau Peñacoba Alberola

FALLERA MAJOR INFANTIL Cristina Olcina Expósito

PADRINA Marta Barqué Juni

PRESIDENT Óscar Giner Oliver

LEMA: Ens hem fet majors

ARTISTE: Juane Cortell

PREMIS

Falla gran

2n. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació

1r. premi

• Ingeni i gràcia

• Ninot indultat

TÍTOL: “Moments de falla”

LEMA: Cançons populars

ARTISTA: Mª Carmen Camacho

excursions

La s etma na fal l er a és s e n s dub t e , el mome n t d e m ajor efervescència i activitat de la comissió, però no són les úniques dates amb activitats programades. Des dels primers anys de la comissió s'han organitzat diversos actes festius per als fallers durant l'exercici amb la nalitat d'ajuntar-nos, cohesionar el grup, divertir-nos i, al mateix temps, traure alguns dinerets per sufragar les despeses de la falla. Entre aquestes activitats, a la nostra comissió al llarg dels anys s'han organitzat diverses excursions a diversos llocs de la geogra a.

A les actes dels anys huitanta figuren diverses excursions com a la Manga del Mar Menor el 1982, a Benidorm el 1983, o a Conca i al naixement del riu Cuervo el 1985.

Posteriorment en la dècada dels anys noranta i dos mil es realitzaren altre tipus d'excursions més lúdiques, estaven de moda els parcs temàtics arreu de tot el territori nacional i férem el ple. Anàrem fins a Salou per gaudir de Port Aventura, a Benidorm per veure que ens oferia Terra Mítica i a Madrid per passar un gran dia al Parc Warner. No cal dir que tant grans com menuts fruïren de grans dies.

Algunes d’aquestes excursions han sigut programades pensant exclusivament amb la comissió infantil, com ara la visita al parc Gulliver de València.

Aprofitant el bon temps de l’entrada a l’estiu, i per tal de fer més curt l’any i sentir goig del qual veritablement ens encisa que és veure cadafals al carrer,

hem agafat el costum de fer una excursió per tal d'aprofitar de la festa germana. Hem visitat les fogueres de Sant Joan a la ciutat d’Alacant. Eixe dia l’agafem al davant com si fos un dia més de falles i acompanyats dels nostres dolçainers i tabaleters omplint els carrers, al nostre pas, de música i tradició. Ho tenim tot programat per endavant; on esmorzar, la ruta per tal de veure totes les fogueres interessants, ens reservem un temps per gaudir de l’ambient festiu dels carrers que envolten la plaça, on es tira la mascletada i gaudim d'ella, fem la paradeta per refrescar amb un bon granissat de llima o una bona orxata i ens en tornem maleint al guia que ens ha fet recórrer tota la ciutat d'Alacant i ens ha deixat els peus unflats.

Últimament, també ens hem dedicat per iniciativa de la comissió del llibret a gaudir del nostre entorn més pròxim. Amb la col·laboració del departament de turisme de l’ajuntament de Carcaixent hem orga-

nitzat diverses eixides per conéixer el nostre entorn i el nostre patrimoni. Férem una eixida per l’horta de Carcaixent amb parada inclosa per esmorzar i coneguérem de primera mà la infraestructura de la Reial Séquia de Carcaixent i la seua importància tant en l'àmbit agrícola com per a la defensa de la població de les possibles riuades en fer de mur de contenció. Un altre any també anàrem a conéixer el patrimoni rural tan important que tenim al terme lligat al cultiu dels nostres cítrics i visitàrem alguns horts monumentals, on coneguérem de primera mà la problemàtica actual del sector per tirar endavant i quines mesures estan adoptant per tal de millorar i fer que la collita siga productiva.

Per desgràcia la vinguda de la pandèmia va frenar en sec aquestes eixides per motius de responsabilitat sanitària, però prompte tenim pensat reprendre les que teníem previstes i vam haver d'ajornar, com l'excursió al Molló de Miramar per tal de conéixer les muntanyes de Carcaixent i una visita a un celler per tal de conéixer la qualitat dels vins valencians i donar suport als productes de proximitat.

El primer cap de setmana de març és ja una tradició a la nostra falla traslladar-nos a València per viure la intensitat d’una mascletada a la plaça de l’Ajuntament, visitar l'exposició del ninot, delectar-nos amb la "plantà" d'alguns monuments grans del cap i casal i per descomptat aprofitar per a dinar en algun restaurant de la capital. Tastar uns bunyols?, millor ho deixem per al poble que són més casolans i amb més carabassa.

Enguany la realització de la presentació dels nostres càrrecs va suposar tot un repte. Per qüestions legals d’aforament, les falles començàvem a tindre problemes per realitzar la presentació al Magatzem de Ribera i assegurar la possibilitat d’entrada a tots els fallers, familiars i amics de les comissions. Moltes falles del poble triaren com a solució dur a terme les seues presentacions en la localitat veïna d’Alzira a alguna sala de festes, assegurant-se així l’aforament necessari. Però per a la nostra falla eixa sortida no era una opció. Fer una presentació d’una falla de Carcaixent fora del poble no ens agradava i es va optar pel camí més ardu, fer dues presentacions.

A la vesprada una presentació infantil, un musical per als més menuts on gaudiren de la Sirenita, Peter Pan i les princeses Disney entre altres actuacions en directe en un Magatzem ple de xiquets fent palmes al ritme de Violetta, amb un guió i decorat preparats per als més menuts. Destacar la interpretació dels joves actors de la falla: ja de ben menuts demostraren que hi ha futur!

I a la nit continuem cantant: una crítica musical, entre d’altres, a la situació del Magatzem, a com ens agarrem els fallers el tema dels premis i un recordatori del viatge a Granada amb tres tenors que ens van visitar. Tot açò amb cançons de sobra conegudes per tots adaptades a l'actualitat fallera del nostre poble. Així que, finalment, dues grans presentacions. Simplement perquè som una falla de Carcaixent i ens agrada fer les presentacions al nostre poble, i si perquè això siga possible cal treballar el doble ... Treballem!

L'artista de la falla infantil, Carmen Camacho, enguany canvia de plantejament i inclou en l'equip a Gonzalo Rojas que aporta més guió si cap al plantejament de la falleta i un modelatge de formes més planes i innovadores. Amb «MON AL REVÉS» plantegen una falleta de creació pròpia molt divertida que va ser reconeguda amb el premi d’ingeni i gràcia. La composició, les formes i el colorit de la falleta convidaven a estar hores i hores contemplant-la, no li faltava detall. Espectacular el ninot portat a l'exposició on es canviaven els papers al conte de la Caputxeta Roja.

Amb Juane Cortell a càrrec de la falla gran, la comissió va treballar de valent durant tot l’any al taller de l’artista per alçar una falla de grans volums i amb moltes peces que ompliria la plaça. A més li donàrem un enfocament més local amb la crítica, premi que aconseguiríem.

«ACOLLIR-SE A SAGRAT» va ser un gran repte per a tots nosaltres.

PRESIDENT Juan Lluesma de La Concepción

FALLERA MAJOR María Tormos Salom

PRESIDENT INFANTIL Raúl Giménez Gallego

FALLERA MAJOR INFANTIL Malena Giménez Gallego

PADRÍ José Gallego Antón

PADRINA Mª Antonia Requena Zornoza

LEMA: Acollir-se a sagrat

ARTISTE: Juane Cortell

LEMA: Món al revés

ARTISTA: Mª Carmen Camacho

TÍTOL: “Moments de falla II”

PREMIS

Falla gran

2n. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació

1r. premi

• Millor carrossa

• 1r. premi llibret

TÍTOL: “Moments de falla II”

Millor faller: Fernando Castelló Vayá

Millor fallera: Sabina Daroca Martínez

Presentacionsinfantils

Al món faller, no es té massa en compte el que pensen, el que els agrada o de quina manera volen participar en la festa els membres més menuts de la comissió. Aquesta era la tònica habitual a l’hora de plantejar una presentació fallera en els inicis de la festa al nostre poble.

D’entrada, els horaris eren intempestius i això ja feia que el més normal fora fer plantejaments on prompte se’ls llevaren de damunt. Quantes vegades hem sentit en acabar de presentar a la comissió infantil dir a molts fallers, tant els propis de la presentació que estava fentse com aquells que anaven a veure el que oferia la competència "bo, ara va de bo, ara comença la presentació". Inclús es deia que el jurat no tenia ni que tindre en compte aquesta part, perquè en els xiquets ja se sap, qualsevol cosa pot passar. Per tot açò, el més usual era començar la presentació amb una breu posada en escena, presentar a la comissió infantil, alguns ja amb cara de son, altres desficiosos i "llevar-se'ls de damunt". Després hi havia anys que se’ls escampava per la sala intentant que no molestaren al públic, altres vegades els hem tret fora del recinte, a una sala pròxima o fins i tot els hem pujat a un autobús i han estat pegant voltetes pel poble o inclús per la comarca, mentre gaudien de pel·lícules de dibuixos al vídeo del vehicle, aliens al que passava al lloc on estava celebrant-se la part important, la substanciosa, la part adulta de la presentació. Millor no pensar en l'estat en el qual arribaven els ramells de flors de les xiquetes, els vestits de fallera o la faixa d'alguns xiquets després de fer algunes batalles de clavells i d'una excursió en autobús.

Calia mantenir a algunes xiquetes més majors despertes perquè a l'època dels anys huitanta l’habitual era que els quadres finals de les presentacions estigueren plens de membres de les corts d’honor de les falleres majors. I clar en eixe moment ja estaríem rondant la mitjanit o inclús més tard i després calia aguantar tota la part protocol·lària de les comissions falleres convidades fins al final i escoltar l’himne. Alguns valents encara es quedarien a la part de la celebració posterior i els veiem com anaven acomodant-se amb el vestit de faller per taules i cadires, esgotats i quedant-se adormits en postures impensables. Tot açò no vol dir que els xiquets no gaudeixen de la nit de la presentació, perquè normalment els fallerets són entusiastes de la festa fallera i per a ells és una nit inoblidable durant l’exercici faller, però com heu pogut comprovar poc se’ls ha tingut en compte. Eixe plantejament perdurà fins a la dècada dels noranta, algun decorat i alguna posada en escena donaria un poc més de protagonisme a la part infantil, però encara no hi ha res transcendent que marque el canvi. Ara bé, la tendència als quadres finals era anar buidant-los de components de les corts i les que primer cauen són les infantils, cosa que fa que no hagueren de suportar tota eixa part fins a altes hores de la nit. Cal mencionar l'any 1990 quan la nostra comissió es va veure obligada a

canviar un poc l'estructura de la presentació sent la primera falla en realitzar una presentació al Magatzem de Ribera, un nou emplaçament que no coneguérem fins poques setmanes abans de la presentació. Així doncs, decidírem dur a terme dues presentacions en dos dies consecutius, el divendres de vesprada portàrem a cap la presentació infantil, sent la primera presentació exclusiva dels més menuts.

Ja ben entrat el segle XXI, en els últims anys de la primera dècada, comencem a veure plantejaments que conjunten més la part infantil amb la part adulta de la presentació. La inclusió de clàssics musicals del cine al guió de la presentació fan que la part infantil tinga més participació.

En aquesta última dècada tenim dues parts ben diferenciades i que marquen la reivindicació de la part infantil de les presentacions. La primera part és la millora de la posada en escena dels infantils, donant-los més protagonisme i creant un decorat més sofisticat per tal de millorar aquest apartat de la puntuació. Cal dir que és un moment de màxima competitivitat en les comissions i totes lluiten en tots els apartats per arrapar punts del jurat i aspirar al màxim guardó. Decorats com els de la casa de nines de 2012 o l’estoreta velleta de 2013 afegien importància a la part infantil de la presentació dins del conjunt proposat.

L’any 2014 és clau per entendre el canvi de plantejament a les presentacions que fa que la part infantil visca els seus millors moments al concurs de presentacions. Des de la Corporació Municipal es busca millorar la seguretat d'evacuació del recinte on se celebren les presentacions,

el Magatzem de Ribera i es limita l’aforament de la sala amb unes xifres que fan que algunes comissions decideixen realitzar la presentació fora d’eixe recinte. Potser, per una banda, va ser, siga i serà un greu problema per a les comissions i per a la salut de les presentacions, però aquest canvi de plantejament va fer que algunes comissions plantejàrem una opció novadora mai vista, fou la partició de la presentació. Per una part es faria una presentació infantil i per altra la presentació adulta. Tot açò per l’obligació de complir els paràmetres normatius establerts. Així l’any 2014 es planteja una presentació infantil estructurant totes les parts d’una presentació i en horari de vesprada. Aquella primera presentació no tingué un apropòsit infantil com a tal, fou més aviat una recopilació d'actuacions musicals de temàtica infantil. Però sí que va tindre un acte encarat al públic infantil on la comissió infantil i la fallera major infantil tenien el màxim protagonisme, amb quadre final i protocol propi per a l'ocasió.

La competitivitat feia que inclús no fora prou amb unes actuacions infantils i començarem a crear els apropòsits infantils. Començarem a establir una història i un guió infantil que conduïa l’apropòsit i majoritàriament estava interpretat pels menuts de la comissió.

Estem en un moment de salut plena a les presentacions infantils i tot gràcies a l’accident de l’aforament. Els menuts són el futur i hem de fer-los partícips en la presentació però també en totes les activitats de la festa fallera. Ara que els hem baixat de l'autobús i caminen sols, no els tornem a pujar i acomodar a l'autobús, deixem-los que desenvolupen tot el seu potencial com a actors principals en la seua presentació.

Finalitzant el magnífic dinar oferit per la Fallera Major de l’any 2014, i com és tradició a la nostra falla, tota la comissió esperava, de forma expectant, la lectura per part del president dels càrrecs per a l’exercici que començava l’endemà, però la sorpresa va ser màxima en sentir únicament nomenar els càrrecs infantils i no comptar eixe any d’una fallera major. Per tal de no deixar a la falla sense màxima representant, la fallera major de l’any que finalitzava va repetir en el càrrec per a l’exercici nou.

Malgrat haver realitzat dues presentacions

l’any anterior, aquest any es va tornar a representar una única presentació, que amb el títol ON FAÇA FALTA!, contava com un grup de fallers d’una comissió viatja a diferents llocs d’Espanya intentant buscar una fallera major per a la seua comissió.

La resta de l’any la comissió va participar de forma implicada en totes les activitats, tot anava sobre rodes, però l’oratge no va permetre que rematàrem la nostra setmana gran de forma esplèndida i el dia 17 de març ja començaren les pluges, provocant, per primera vegada, la suspensió de l’Ofrena de flors a la Mare de Déu d’Aigües Vives. La tristor va omplir els cors de tots els fallers que veien impedida la realització d’un dels seus actes més emotius. La pluja i vent també van enfosquir la cremà dels nostres monuments.

Carmen Camacho continua un any més oferint-nos una preciosa falla infantil amb els musicals de més èxit com Cats, Grease, El Fantasma de l’Òpera, Moulin Rouge ... El ninot indultat, representant al Rei Lleó, hauria estat digne mereixedor del premi.

La falla gran ens plantejava on veritablement residia la bellesa, si dins del nostre interior o fora amb la societat actual que venera la imatge exterior de la persona per damunt de tot. Amb un pressupost molt baixet per tal d’afrontar un exercici complicat Toni Pérez va debutar a la nostra plaça oferintnos un monument amb molta qualitat pictòrica i d’acabats.

Finalitzada la setmana fallera, el 28 de març es va realitzar l’Ofrena pendent amb un itinerari ben distint i que va tindre com escenari de l’ofrena la nostra benvolguda Plaça Major. Ofrenar pel carrer Sant Roc veient a la nostra patrona esperant-nos a la plaça va resultar tan emotiu o més que les ofrenes tradicionals.

Mireia

PRESIDENT Juan Lluesma de La Concepción

FALLERA MAJOR María Tormos Salom

PRESIDENT INFANTIL Pepe

Montagud Murillo

FALLERA MAJOR INFANTIL

Rubio Pla

LEMA: La bellesa

ARTISTE: Toni Pérez

PREMIS

Falla gran

4t. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació

2n. premi

• Ingeni i gràcia

• Millor carrossa

• 3r. premi llibret

TÍTOL: “On faça falta”

LEMA: Musical...íssim

ARTISTA: Mª Carmen Camacho

Millor faller: Carlos Rubio Sanvalero

Millor fallera: Patricia Estrada Flores

La nostra comissió, al llarg d'aquests cinquanta anys, ha passat de ser una comissió més familiar a una comissió prou nombrosa i, per tant, el nombre d'infantils també ha anat variant. Els xiquets sempre han format part indispensable de la comissió encara que moltes vegades han sigut els grans oblidats. Hem de tornar la memòria als anys vuitanta quan, a les presentacions, per tal que els menuts no molestaren, els pujaven dalt d’un autobús i els tenien pegant voltes al poble mentre durava la mateixa.

LACOMISSIÓinfantil

Malgrat que els infantils no sempre han pogut participar en tots els actes que s'han organitzat a la falla, cada vegada han anat podent participar més en tasques senzilles i han sigut partícips de més festes i esdeveniments. Des dels primers anys han gaudit de diversos berenars, els primers anys el tradicional berenar de xocolate i bamba que pagava el president infantil el dia de l'emparellament per a la presentació i del berenar de la fallera major infantil el dia 16 o 17 de març segons l'any. Hui en dia gaudeixen d'un dia dedicat exclusivament per ells, el 17 de març, dia en què se'ls organitza una festa al matí a la plaça, amb castells inflables, bous mecànics o inclús un any amb preparació de còctels sense alcohol, mascletades de bombetes i “globotades”. El dia s’arrodoneix amb el berenar que ofereixen a la vesprada els càrrecs infantils i que sol anar acompanyat d’alguna actuació de màgia o d’animació infantil.

Al llarg de l’exercici, les delegades d’infantils preparen un programa d’activitats per a garantir la participació dels xiquets durant tot l'exercici. Aquestes activitats són variades, i s’han realitzat excursions i eixides (al parc Gulliver a València, als horts de Carcaixent, a conéixer patrimoni local...), s’han dut a terme diversos tallers; de jocs tradicionals, de producció de seda, de galetes, de dibuix, treballs manuals, postals nadalenques... Algunes d’aquestes activitats han servit per a documentar la part infantil del llibre de la falla, part en la qual els xiquets han participat de forma molt activa, encarregant-se de les il·lustracions, escrivint contes o vivències personals dins la comissió. I de tanta qualitat, que hem estat nominats en diverses ocasions per Lletres Falleres a millor contingut infantil en un llibre de falles, guanyant aquest guardó amb el llibre Diccionari Infantil.

Algunes de les activitats més divertides i recordades pels menuts foren les nits de pijama al casal, en el que sopaven i es quedaven a dormir amb estoretes i sacs. Per a ells eren nits divertidíssimes! Per als majors que els tenien cura, no tant...

Afortunadament, els costums han canviat i els menuts han passat de passejar en autobús per tal de no molestar a les presentacions, a participar i dur endavant unes magnífiques presentacions infantils interpretades íntegrament pels infantils de la comissió.

I no sols a les presentacions, la comissió es veu sempre fabulosament representada a totes les activitats organitzades per Junta Local com els concursos de MasterChef, playbacks espectaculars, cavalcada del ninot...

Hem d'il·lusionar als menuts, enganxar-los al verí de la festa fallera, són el futur i la raó de ser de les generacions més veteranes que igual ja estan un poc esgotades. Fem-los partícips per garantir el futur de la festa. Plantegem més iniciatives per als menuts, involucrem-los en la comissió, preguntem-los quin monument infantil volen, quines activitats els agraden... Si us n'adoneu, veureu que qualsevol iniciativa que els plantegeu, l’agafen amb entusiasme i participen d’ella. Després d’aquest període d’inactivitat i d’un futur incert a causa dels problemes que ha creat la pandèmia, són el millor motor d'arrancada per tal de continuar la festa de les falles, els xiquets són el futur.

L’exercici va començar amb la dificultat principal de no poder nomenar el 19 de març ni a la fallera major ni als padrins de la nostra comissió per al 2016, repetint-se la situació de l’any anterior. Comptaven amb uns magnífics càrrecs infantils, però la falta de màxima representant i de padrins va centrar els primers mesos de l’exercici faller. Finalment, la nostra benvolguda fallera Lidia Pérez acceptà el càrrec de faller major i Marian i Ángel el de padrins. Aquest any la recompensa al millor faller de Carcaixent va recaure en el nostre faller Juan Fernández Casas.

De nou aquest any es realitzaren dues presentacions. Enguany el plantejament era lligar les dues presentacions al guió i així es va poder contemplar la vida emocional d’un faller de menut en la presentació infantil i com lluitava al seu cervell de major per fer que les bones emocions el feren seguir al món de les falles. «APROPÒSIT DE PERE» va trencar motles i va ser una proposta molt redona que el jurat va castigar per causes externes a ella.

L’any va transcórrer d’allò més bé, participant de tots els actes i amb la implicació habitual de tota la comissió, que va gaudir de cadascuna de les activitats.

A la setmana fallera plantàrem a la nostra plaça un preciós monument infantil "CARCAIXENT TÉ PASSAT I PRESENT", que representava les diferents èpoques històriques de Carcaixent amb el comerç de la seda i l'inici del cultiu de la taronja com a eixos principals, dues figures centrals de la marqueseta i el general francés mostraven el que seria un esdeveniment fonamental en el futur de la població. La proposta estava plena d’ingeni i de didàctica encarada a què els menuts reconegueren els seus orígens. La Comissió va esclatar d’alegria el dia de la Crida en nomenar-nos com a guanyadors del ninot indultat infantil. La falleta va ser recompensada amb el premi d’ingeny i gràcia i va ser molt gaudida pels menuts que van recrear els personatges tant per a la cartelleria del monument com per al llibret de la comissió.

La falla gran va ser un espill on mostrar tot el que ocorria al món faller. Amb el lema «EIXOS BOJOS FALLERS» relatava tot el que ocorria normalment durant l’exercici i premonitòriament nomenava el que anava a passar al veredicte del concurs de presentacions d’aquell any. La germanor fallera i la Junta Local també quedaren en evidència. La falla guanya el premi de crítica local.

PRESIDENT José Olcina Rodas

FALLERA MAJOR Lidia Pérez Sanjuán

PRESIDENT INFANTIL Héctor Lledó Andrés

FALLERA MAJOR INFANTIL Clara Oliver Penadés

PADRÍ Ángel Gimeno Valle

PADRINA Marian Murillo Hernández

LEMA: Eixos bojos fallers

ARTISTE: Toni Pérez

LEMA: Carcaixent té passat i present

ARTISTA: Mª Carmen Camacho

TÍTOL: “A propòsit de Pere”

PREMIS

Falla gran

2n. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació

3r. premi

• Ingeni i gràcia

• Ninot indultat infantil

• 2n. premi llibret

TÍTOL: “A propòsit de Pere”

Millor faller: Jorge Seguí Picot

Millor fallera: Mª José Martí Durá

La “demanà”

Els primers anys es feia a la casa dels càrrecs honorífics de cada any. Allí acudien representants de la directiva de la Comissió i s'encarregaven de fer oficial el càrrec en qüestió, fent entrega del quadre que l'acreditava com a tal.

Passats aquests dos anys, per tal que tots els membres de la comissió pogueren estar presents i ser partícips d'aquest esdeveniment, es decidí que l'acte es fera al casal. Continuava sent únicament un acte protocol·lari, on nomenaven oficialment al càrrec i es feia entrega del quadre i del regal de la Comissió. Aquest càrrec, en acabar el protocol, convidava a una picadeta a tots els assistents per agrair a la seua assistència.

Amb el temps, l'acte de la demanà, va passar a ser més personalitzat per a cadascun dels càrrecs i es realitzaven tres demanes durant tres dissabtes consecutius. El primer dissabte sempre era per a la fallera major, el segon per a la fallera major infantil i l'últim per a la padrina. Cada demanà es preparava tenint en consideració diverses característiques de la persona que ostentava el càrrec (aficions, estudis, feina …). Durant cada dia d’eixa setmana la gent es reunia al casal per tal de preparar l'acte. Al llarg dels anys s'han realitzat gran varietat d'estils diferents com sarsueles, concurs de televisió com el mític "Sorpresa Sorpresa" o "Quien sabe ande", contes, musicals … Es preparaven vídeos que es gravaven preguntant l’opinió a la gent del poble, inclús un any aconseguiren que tota la plantilla del València

Es tracta d’un dels actes més esperat per la Comissió, per ser la data que marca l’inici de l’exercici que comença de forma oficial i la primera festa de la qual gaudim en el nou any faller. La celebració d’aquest acte, com la resta d’esdeveniments fallers, també ha tingut la seua evolució i corresponents canvis.

C.F. felicitara la fallera major. Es preparaven coreografies, esquetx, entrevistes… Quan acabava la part artística es passava a la part protocol·lària, pujava el càrrec en qüestió per fer el corresponent nomenament i els pares de les falleres majors o l'home en el cas de la padrina. El president de l'any feia el nomenament del càrrec de fallera major i padrina, però en la demanà dels infantils era el president infantil l’encarregat de fer el nomenament oficial. A continuació es cridava als càrrecs de l'any anterior per a acomiadar-los i, després de cantar l'himne teníem preparada una picadeta, a la que li seguia la festa amenitzada per Jose Sanjuán. Cal ressaltar que hi havia cançons que per molt que passaren els anys, no deixaven de sonar, com les clàssiques "Cara de Gitana", i "l' Al·leluia" per finalitzar la nit.

En els anys la demanà infantil va passar a ser tant de la fallera major infantil com del president infantil i participaven tots els xiquets de la falla. Tanmateix, la demanà de la padrina també va passar a ser la dels padrins.

Un nou canvi destacat es va produir l’any 2010 quan la comissió va decidir realitzar un únic acte de demanà per a tots els càrrecs en conjunt. Malgrat ser conjunt, cada càrrec té el seu moment exclusiu i personalitzat, amb algun joc, broma o ball significatiu. Per descomptat continuem amb la part protocol·lària i la picadeta s’ha convertit en un sopar. I per descomptat, aquest sopar ve seguit d’una festa amb DJ (cal adequar-se als nous temps!).

Començàrem l'exercici faller amb una exposició per a la fira modernista de Carcaixent en l'any que celebràrem el centenari del títol de ciutat. Exposàrem alguns dels primers llibrets de falles a Carcaixent, documents fotogràfics de la història de la festa fallera, fotos antigues, història del trenet Carcaixent-Dénia, indumentària tradicional i una estoreta.

Aquest any també realitzarem dues presentacions, la presentació infantil la representarem a la vesprada i portava per títol "AL CEL FALLER". Aquest cel representava la utopia de les bones relacions entre les falles de Carcaixent i l'esperança en el principi d'una estima i cooperació conjunta entre tots els àngels fallers, deixant a banda les discussions, rancúnies, enveges i enemistats cronificades. A la nit amb l'apropòsit "ARA ET FOTS" continuarem amb el mateix protagonista de l'any precedent, Pere, que recuperava la il·lusió fallera i reflexionava que el secret de les falles és senzill: passar-ho bé sense renunciar a l'essència pròpia de cada falla.

En la falla gran continuàrem confiant en l'artista Toni Pérez i enguany ens va fer un monument amb el títol "PODRÍEM SER DÉUS ... SOLS PER UN DIA" que ens convidava a pujar al cel per mesclar-nos amb els déus de les mitologies clàssiques. També gaudírem als baixos d’escenes crítiques on es contemplava l'olimp polític, malauradament el jurat de crítica no va saber deixar de costat les seues inclinacions polítiques i no ens va voler donar el premi, perquè segons ell, si ho hagués fet l'haurien amonestat al partit Sempre hem tingut per a tots els colors i normalment els que més manen, més carregats eixien.

En la falleta infantil, estrenàrem artista. El jove Juanjo Salom que anava realitzant correctes treballs en pressupostos inferiors i apuntava maneres, afronta el repte de plantar a la plaça. Amb el lema "AULA SALVATGE", ens trobàvem una aula plena d'animalets que ens servien per a explicar als nostres menuts les diferents etapes que viuran com a estudiants, des dels inicis a l'escoleta fins als estudis universitaris així com els diferents tipus de companys i professorat que hauran d’esbrinar per tal de seguir. Juanjo prompte li agafa la mesura a la plaça i planteja un molt bon treball amb molta cura i ens sorprén amb el magnífic ninot que realitza per a l'exposició del ninot.

Aquest any la fallera major de Carcaixent va ser la nostra fallera Andrea Lluesma Requena.

PRESIDENT José Olcina Rodas

FALLERA MAJOR Laura Vargas Monteagudo

PRESIDENT INFANTIL Pablo Cerezuela Barqué

FALLERA MAJOR INFANTIL Cristina Alves Penadés

PADRÍ Pascual Buigues Bañuls

PADRINA Ana Alberola Escandell

LEMA: Podriem ser Déus... sols per un dia

ARTISTE: Toni Pérez

LEMA: L’aula salvatge

ARTISTA: Mª Carmen Camacho

TÍTOL: “Al cel faller. Ara et fots”

PREMIS

Falla gran

3r. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació

2n. premi

• Cavalcada 1r. premi crítica 2n. premi llibret

TÍTOL: “Ara et fots”

Millor faller: Pablo Peñacoba Policarpo

Millor fallera: Eva Ferri Climent

ESCENOGRAFIA A LES PRESENTACIONS

L’escenografia ha estat, des de l’inici, un element clau de les nostres presentacions. Els equips de treball que es formaven per preparar aquestes escenografies estaven integrats per tallistes, pintors, electricistes, lampistes, mecànics, fusters, aparelladors... El seu saber aportava un capital humà, intel·lectual i qualitatiu enorme per a la creació de complexos escenaris que replicaven belles vistes i llocs on acomodar la cort fallera i la seua Fallera Major, mostrant amb dinàmica de moviment i enginyoses idees per donar-li un ambient de dubte, d'expectació, i també de conjectures instantànies pel que fa a la competició pels premis, just en el moment culminant de la Presentació. Eren anys molt participatius i interessants.

Tanmateix, el canvi de locals disponibles per a aquests esdeveniments («El Tro», «La Piscina», «El Patronato”) dificultava cada cop més la possibilitat de majestuoses peces corpòries i rèpliques, ja que no se'n disposava al mateix temps a la instal·lació, de l’espai necessari i dels mitjans tècnics. Aquestes restriccions van impulsar un primer canvi per buscar millores i es va començar a enriquir els escenaris dels famosos esquetxos, així com a implementarse nous efectes en il·luminació i so, gràcies a les novetats tecnològiques que arribaven. El canvi al Magatzem de Canelles va permetre aquests canvis i, encara, algun intent més de gran escenari corpori.

Aleshores, les comissions van començar a veure que, amb la música, es podrien potenciar balls d'especialistes que obrien la porta a un decorat més simple, però que, juntament amb aquest complement, feien més vistosa l'espera dels preuats minuts de moviment i il·luminació del decorat. Eren temps on el més normal era plantejar un element que amagava a les falleres majors que ja estaven disposades al quadre final, però ocultes al públic.

Quan vam entrar al Magatzem de Ribera es va obrir un altre món de possibilitats. Teníem mobilitat per penjar elements, amagar objectes i artefactes, i fer aparéixer amb relativa velocitat diferents cossos, a més de disposar d'una profunditat d'escenari molt acceptable.

De mica en mica, les primeres generacions van anar passant a segona línia i els perfils qualificats van anar desapareixent. La comunitat fallera més jove va anar entrant en una globalitat de perfil que tenia menys especialització i, per tant, menys possibilitats de poder aportar aquesta capacitat necessària a aquesta branca de disseny i creativitat en presentació.

Algunes falles van incrementar el cost per la necessitat de pagar aquest esforç, contractant recursos externs especialitzats. És aleshores quan comença una revolució, amb l'arribada de noves generacions creatives que pensen en decorats que apareguen del no-res enmig d'un ball espectacular, que tenen en compte la lluminositat a l'escenari, però també a la sala. La sala va començar, fins i tot, a formar part de l'ambientació escenogràfica.

Els que dissenyen pensen en elements fàcils de construir per a la comissió, amb una mà d'obra simple i participativa. Prenen importància els caps de setmana de treball amb menjars planificats i el treball preparat i organitzat: tallar xapa, cartolina, fotocòpies, pintar superfícies, construir amb fusta, cartó, etc. Tot perquè l'espectador siga envaït per la presentació des de la seua entrada al vestíbul del Magatzem. Estem en una època on ja no és prioritari que les falleres apareguen al quadre final com per art de màgia, ja que moltes vegades es planteja la seua eixida des del principi de la passarel·la i això li dona més llibertat a la composició del quadre final, al mateix temps ja han desaparegut les corts d’honor com a element per omplir els espais adjacents i es busquen altres disposicions més plàstiques.

Una altra evolució destacable en el temps han sigut aquelles propostes on hem pretés que d’alguna manera l’apoteosi estiga a la vista del públic des de l’inici de la presentació, que forme part de tot el conjunt d’una forma que no siga reconeguda pel públic, sobre ella s’actua, desfila la cort, els menuts... van entrant i eixint diferents escenografies i al final hi ha un moment màgic on tot es gira, puja cap amunt i mostra al públic present el resultat final d’un element que han tingut a la vista durant tot l’acte.

Plantejar fer dues presentacions diferents també ha portat els seus mals de cap per mostrar dues escenografies diferents, cadascuna en referència a l'acte que li corresponia i intentar fer servir els màxims elements possibles per aprofitar i fer la mínima feina de desmuntar i muntar entre la presentació infantil i la presentació adulta, ja que estem parlant d’un marge escàs de dues hores de diferència entre una presentació i l’altra.

A més, aviat arriba un nou canvi tecnològic: les pantalles de leds gegants que ajuden a reduir la construcció física, mantenint la riquesa visual i integrant estructures corpòries amb imatges. El vídeo-mapping també va fer incursió al món faller de Carcaixent, prenent major pes el joc i desenvolupament dels audiovisuals, tant en les escenografies com en el mateix guió i protocol.

Hui en dia, una Presentació ja no es mesura per un decorat final sinó per una percepció global de coherència, la qual cosa atrape des del principi fins al final, d'innovació i genialitat. I sempre davant d'un públic acostumat i difícil de sorprendre cada any. Seguirem esforçant-nos mentre el cos i la ment ho permeten, contribuint a l'evolució de les presentacions a Carcaixent. Animeu-vos i participeu! És un bé que hauríem de cuidar!

Aquest any comencem l'exercici faller amb un nou repte, després d'estar tots els darrers anys apostant per competir en molts àmbits del món faller (falla gran, infantil, presentació, cavalcada del ninot, etc), pensàrem apostar per la cultura i decidírem canviar un poc la manera de realitzar el llibret de falla i poder participar en el concurs de llibrets de Falles de València.

Els primers actes d'aquest any van ser les presentacions, una infantil a la vesprada amb el títol “TU SÍ QUE FALLES” íntegrament posada a escena per la comissió infantil. A continuació a la nit era el torn per a la presentació de la fallera major on començàrem fent un decorat format per totes les falleres majors i presidents de totes les comissions de Carcaixent. Amb el títol de “TU SÍ QUE FALLES” aconseguírem fer una gran presentació per a nosaltres, però que el jurat no va compartir, doncs ens atorgaren el segon premi.

Més endavant continuàrem comptant a la falla amb la confecció de la disfressa de cavalcada al parador, on gaudírem de molt bons dinarets i vesprades de “tall i confecció”.

El llibret de falla “FENT AIGUA”, aconseguia quedar en una meritòria vint-i-dosena posició del concurs de millor llibret de falla de tota la província de València. A banda del premi per la quantitat econòmica que portava assignada, a nivell moral va ser molt important per a la comissió, havíem fet un esforç molt gran i aconseguírem un gran resultat, també obtinguérem el 1r premi de millor llibret de falles de Carcaixent i estiguérem nominats al concurs de les Lletres falleres en alguns dels seus apartats.

Per finalitzar l'any faller, plantàrem dos monuments molt originals i meravellosos a la nostra plaça. La falla infantil amb el lema “L'AIGUA ÉS

VIDA” mostrava als xiquets la importància de l'aigua a les nostres vides. La falla gran amb el lema “EN PARELLA” parlava de tot allò que comporta fer les coses en parella.

Aquest any, una volta més la comissió de la Major va demostrar que sempre s'involucra i va ser capaç de tirar tot endavant gràcies a tots els fallers i falleres que treballen molt, però el que més els agrada és, gaudir de la falla

PRESIDENT Fernando Castelló Vayá

FALLERA MAJOR Sabina Daroca Martínez

PRESIDENT INFANTIL Lucas Giner Revert

FALLERA MAJOR INFANTIL Isabel Oliver Penadés

PADRÍ Fermín Tortosa Belda

PADRINA Pepa Soler Oltra

LEMA: En parella

ARTISTE: Toni Pérez

TÍTOL: “Tu si que falles”

PREMIS

Falla gran

TÍTOL: “Tu si que falles”

LEMA: L’aigua és vida

ARTISTA: Mª Carmen Camacho

2n. premi

3r. premi

Falla infantil

3r. premi

Presentació

2n. premi

• Llibret: 34é. premi Generalitat

• Millor carrossa

• 1r. premi llibret

• 22é. premi GVA

Millor faller: Juan Vicente Lledó Talens

Millor fallera: Mª Carmen Puig

Llibrets de falla

Els primers anys el llibret era senzill, en blanc i negre amb una explicació de la falla en vers, el programa de festejos i els membres de la comissió. L'últim llibret que es va dur a terme d'aquella etapa va ser el llibret del desé aniversari (1981). Durant els anys huitanta i primers dels noranta deixàrem de fer llibret. I al voltant del 1996 Rogeli Sanchis, que era el delegat d'infantils, començà a preparar una revisteta dedicada a la comissió infantil, com a mitjà de comunicació, per tal que estigueren al corrent de tot allò que es feia a la falla i que els afectava. No tenia una periodicitat establerta, la publicàvem quan tenia alguna cosa important que comunicar: entrevista a la fallera major infantil i al president infantil, una excursioneta que férem al Gulliver i al Saler, una festeta de pallassos al casal, però la que sí que era puntual tots els exercicis era la revisteta amb tots els actes de la setmana fallera. Per a la seua publicació vam rebre del M.I. Ajuntament una xicoteta subvenció, i el 1999 la vam presentar als premis del llibret de falles de la Junta Local Fallera aconseguint el primer premi.

L'any 2000, es realitzà el llibre de la falla, però només un per a cadascun dels càrrecs, ja que era totalment manual i un per a l'arxiu de la falla. En 2001 es va repetir aquest format i després ja no es va fer cap altre fins al 2005.

Anys després les falleres Maite Perpiñà, Marta Revert i Laura Martínez agafaren el compromís de fer de nou el llibret de la falla durant diversos anys.

L'any 2018 canviàrem un poc la dinàmica del llibret per tal de poder presentar-lo al concurs de llibrets de falla convocat per la Generalitat, agafant la responsabilitat Roberto Roig, Laura Penadés, Marian Murillo i Elena Penadés. El nostre llibret ha guanyat diversos premis tant a València com a Carcaixent.

El llibret és una publicació anual amb la nalitat d'explicar la sàtira de la falla.

I com no, la nostra comissió ha realitzat molts anys aquest llibret.

Començàrem un any amb molta il·lusió i ganes de treballar molt, com venia sent costum en aquesta comissió i el nivell d'esforç i treball va ser molt gran.

Aquest any férem una presentació infantil, la qual va estar representada pels xiquets i xiquetes de la falla i fou titulada “ELS TEUS PARES HO SABEN?”. Després de divertirnos per la vesprada amb els membres i càrrecs infantils, a la nit poguérem gaudir de la presentació amb els càrrecs i membres adults de la comissió, titulada “FALLÀTICS”. Dues grans presentacions al nivell de la Plaça Major.

Després vindria el torn de presentar el nostre gran llibret, “XAFANT TERRA”, elaborat amb molta dedicació i amb el qual aconseguirem quedar dins del top ten del territori valencià, amb un nové premi als premis de llibret de Falles de la Generalitat Valenciana.

Aquest any a la cavalcada del ninot no tinguérem molta sort i sols recollirem millor critica, però continuàrem divertir-nos molt ajuntant-nos els diumenges per fer en comú la confecció de la disfressa.

Quan sí que tinguérem una gran alegria va ser el dia de la crida, guanyant el premi de ninot indultat infantil gràcies a l’espectacular treball de l'artista Juanjo Salom, que després també plantaria la falla infantil amb el lema “LO NOSTRE MOLA MÉS”. D’una manera molt didàctica la falleta mostrava escenes on es feien valdre les nostres tradicions, el nostre patrimoni, els nostres productes, les nostres festes i la nostra història, per tal que els més menuts s'adonaren de la grandesa i riquesa del nostre poble i ho valoraren.

La falla gran amb el lema “CARCAIXENT I DOLCES” va ser obra dels artistes Toni Perez i Juanjo Salóm. Gran homenatge a la taronja i a l'època on tota l'activitat econòmica girava al seu voltant. La crítica plantejava una reflexió sobre les terres i els principals problemes que se suportaven en l'actualitat i que provocaven que entràrem en una època de decadència en l'àmbit agrícola.

I aplegà un inoblidable dia 16 de març, quan de vesprada, tots al Passeig, començà la pluja de premis. Hi havia moments que no ens donava quasi temps a baixar i tornar a pujar arreplegar banderins. Premis i alegries que són el fruit al gran esforç i treball de tota la comissió

PRESIDENT Fernando Castelló Vayá

FALLERA MAJOR Patricia Estrada Flores

PRESIDENT INFANTIL Nacho

Acosta Sabater

FALLERA MAJOR INFANTIL Claudia Peñalva Vargas

PADRÍ Jaume

Bifante Marco

PADRINA Esther Puertos Ahuir

LEMA: Carcaixent i dolces

ARTISTES: Toni Pérez i Juanjo Salom

LEMA: Lo nostre mola més

ARTISTA: Juanjo Salom

TÍTOL: “Els teus pares ho saben?”

PREMIS

Falla gran

2n. premi

Falla infantil

1r. premi

Presentació

TÍTOL: “Falleratics”

• Llibret: 9é. premi Generalitat

Ingeni i gràcia

• Ninot indultat infantil

• 1r. premi llibret

• 9é. premi GVA

• Insignia d’or millor faller: Roberto Roig Pelufo

• Insignia d’or millor fallera: Pepa Soler Oltra

2n. premi

1r. premi

Millor faller: Roberto Roig Pelufo

Millor fallera: Pepa Soler Oltra

El concurs de Paelles de falles a Carcaixent va començar l'any 1989. El primer any el lloc triat per a realitzar aquest nou acte va ser enfront de l'antic Magatzem de Canelles, més conegut com a "Lloc Faller". La ubicació ha anat variant en els anys, i s'han realitzat a la Plaça Espanya (abans de construir-la), a l’avinguda Germanies (quan no hi havia nques construïdes), en l'esplanada i des de fa uns anys el concurs es realitza al parc Navarro Darás.

les paelles

Respecte a la manera de cuinar-les també ha variat amb el pas del temps. Els primers anys es cuinaven a llenya, però actualment es cuinen a gas, així que hem passat de portar ferros com a suport del calder a portar botelles de butà.

Acabant el mes de febrer, els fallers de la comissió s’organitzen per grups per fer cadascun la seua paella amb el seu cuiner de confiança. Es busca un encarregat que puga guisar la paella per als infantils i cadets (assegurant-nos que dinen a una hora adequada), així com per als despistats, que sempre hi ha, que no s'apunten a cap paella i arriben a l'hora de dinar i no saben d'on menjar. Cada comissió presenta una paella per al concurs i en el nostre cas és la paella realitzada pels càrrecs de la comissió. Aquesta és la paella que decorem de forma acurada per tal de presentar-la al concurs. El concurs ha estat subvencionat tradicionalment per alguna marca comercial que ha anat canviant al llarg dels anys, pagant els ingredients i esponsoritzant els banderins dels premis. Es donen tres premis al millor sabor i textura i tres premis a la decoració més original feta amb productes comestibles. La nostra comissió no acostuma a ser de les més destacades en obtenir aquests premis, però sempre gaudim molt d'aquest dia.

Realment, el concurs esdevé un dia de festa conjunta, una oportunitat per ajuntar-se amb els fallers d’altres comissions i compartir un dia d’esplai. La música i l’ambient relaxat, és l’oportunitat perfecta per promoure la convivència.

Les Falles del 2020 seran recordades per la pandèmia de la Covid-19 i per ser les més llargues en poder donar per finalitzat l’exercici faller. Per a la història quedarà el caràcter solidari de la nostra comissió, cedint el seu casal al Departament de Salut per poder realitzar proves PCR als ciutadans. Així com la gran ajuda solidària que férem com a suport a la situació de guerra patida per Ucraïna, on la gent va aportar aliments i productes de primera necessitat.

A causa de les mesures restrictives per la pandèmia, les falles del 2020 i 2021 es celebraren de forma presencial, amb una sèrie de propostes molt diverses a través de les xarxes socials i amb un programa radiofònic "La Major Ràdio" amb entrevistes molt emotives i música identificativa per poder sentir-nos tots més a prop.

El 2020 la comissió va preparar dues presentacions espectaculars. La infantil, amb el títol “AMB ART”, donava vida al mestre artista faller que al taller espera la inspiració desitjada. La creació prenia vida per una nit i després tot tornava a ser de cartó. La presentació gran es titulava “SANGUINEL·LI”; amb una rocambolesca situació, els actors partiren a Transilvània per poder cobrar l’herència d'uns camps de taronges de la varietat Sanguinel·li. Moments d'humor on poguérem gaudir d'una actuació de rock en directe. Donant pas a un quadre final on per primera vegada la fallera major desfilava d’entrada i es quedava davant de l’escenari per poder veure de primera mà el muntatge del seu quadre final.

La cavalcada del ninot també va resultar històrica, obtenint per primera vegada els premis de millor comparsa infantil i adulta i millor carrossa.

La falla gran portava per lema “XE QUINA POR!!” de l'artista Paco Giner. Una falla plena de sàtira on parlava de la por que vivim al nostre dia a dia. Una crítica al nostre poble i als nostres polítics per la gestió que fan. Després d'esperar dos anys per traure la falla al carrer, tinguérem complicacions i el monument fou plantat pels fallers ja que l’artista no es va presentar. La falleta infantil amb el lema "LA MÀGIA D'UN POBLE" i realitzada per Juanjo Salom parlava de les tradicions i personatges tradicionals.

Aconseguírem el premi a millor llibre de falla amb el llibret “DICCIONARI DE CARCAIXENT”, premiat com millor llibre infantil de Lletres Falleres i que obtingué el 34é premi de llibre de falles a València, premi que es va repetir al llibre “AVIVANT EL FOC” fet l’any 2022

PRESIDENT Jaume Bifante Marco

FALLERA MAJOR Noelia Alberola Pérez

PRESIDENT INFANTIL Joan Montagut Murillo

FALLERA MAJOR INFANTIL Neus Cumplido Ferragut

PADRÍ

Jérôme Peñalva Caprio

PADRINA Patricia Sabater Alabor

TÍTOL: “Amb art”

PREMIS

Falla gran

2n. premi

Falla infantil

2n. premi

Presentació 1r. premi

ARTISTA:

ARTISTA:

TÍTOL: “Sanguinel·li”

• Premi enginy i gràcia

Ingeni i gràcia

• Premi enginy i gràcia infantil

• Ingeni i gràcia infantil

• Premi crítica local

• Ninot indultat infantil

• Premi millor Carrossa

• Millor carrossa

• Llibret 2020: 1r. premi Carcaixent i 32é premi Generalitat

• Llibret 2020 1r. premi Carcaixent. 34é premi GVA

• Llibret 2022 34é premi GVA

• Llibret 2022: 32é. premi Generalitat

Millor faller: Antonio Durá Martínez

Millor fallera: Esther Puertos Ahuir

LEMA: Xe, quina por!

Paco Giner

LEMA: La màgia d’un poble

Juanjo Salom

per unes falles endèmiques

A la fi, el passat 19 de març de 2022, poguérem cremar els monuments fallers corresponents a l’exercici faller de 2020 i, amb eixe acte, aconseguírem omplir-nos d’eixa calor fallera que tant ens feia falta i que, per culpa de la pandèmia provocada per la malaltia de la COVID-19, havíem perdut.

Amb la calor fallera renovada, acabàrem enguany el primer exercici faller complet postpandèmic. Ja sense cap restricció social ni de mobilitat i, malgrat que la taxa de contagis per la COVID-19 probablement siga elevada, aquesta, ja no provoca els estralls del passat. Tot això, per l’efecte demostrat de la vacuna, diguen el que diguen.

Però el millor de tot açò i, amb això pense que estareu amb mi, és el fet de no haver de portar ja mascareta (llevat dels llocs sanitaris i el transport públic). Quin descans! Adeu a no veure els rostres de la gent, adeu a l’entelament continu de les ulleres i, adeu també, a eixa despesa econòmica extra. En fi, un alleujament mirem per on ho mirem.

D’altra banda, les falles, per la seua durada són pandèmiques, però, al món faller, hem de ser capaços de transmetre que són endèmiques i, que formen part de l’ADN de la societat valenciana. Que no es limiten només a una setmana de festa intensa, que tal vegada, emmascara tot allò que duem a terme al llarg de l’any. Que és més que tot això! I eixa, crec jo, és la nostra tasca. Que ho celebrem menjant, bevent, ballant i amb coets, clar que sí! I si diguérem el contrari seríem uns hipòcrites, perquè no conec altra manera de celebrar-les. Però això, al cap i a la fi, és el remat o la conseqüència de la faena ben feta.

En aquests quasi tres anys de pandèmia i, gairebé un any de la guerra d’Ucraïna que duem, hem sigut capaços (i em referisc a tota la comunitat fallera) d’estar a l’altura amb la societat i, de ser uns dels

col·lectius més altruistes amb ella i, mostra d’això, crec que és la nostra comissió.

No vull exposar tot allò que hem fet, ni de cap de les maneres dir: que bons som!, No! Em conforme, que eixa actitud amb què la Comissió s’ha fet més bona, no siga passatgera, és a dir, que es faça endèmica dins de nosaltres i, des d’aquestes lletres que em permeten escriure, exhortar a aquelles persones que encara ho dubten, a adherir-se a eixa nova vessant de fer falla.

I ja per concloure, com tots sabem, aquest exercici faller és especial, celebrem (encara que en diferit) el nostre cinquanta aniversari com a comissió fallera. Moltes són les il·lusions en ell depositades, i també, els projectes a desplegar, la qual cosa, i molt probablement, ens castigarà la butxaca, però, que de segur, valdrà la pena haver-ho fet.

MOMENTS PER

AL RECORD

2023

PLAÇA MAJOR

PRESIDENT

Jaume Bifante Marcos

FALLERA MAJOR

Cristina Morant Méndez

PRESIDENT INFANTIL

Ferran Castelló Estrada

FALLERA MAJOR INFANTIL

Elena Casasus Pérez

PADRÍ Juan Vicente Lledó Talens

PADRINA

Marta Revert Gomar

Pepe Benavent

COS CENTRAL I REMAT

Donem la benvinguda al nounat que al poble de Carcaixent ha aplegat porta un faldó fet d'il·lusions i mira cap a un futur ple d’emocions.

Sempre protegint i resguardant porta la plaça al seu costat, les campanes amb força repicant són el seu so d’identitat.

Els seus pares se’l miren amb tendresa, també amb pors i alguna incertesa però amb ganes de veure com escriu la seua història i com va deixant empremtes en la nostra memòria.

Porta als seus peus dos escolanets un, porta la col·lecta perquè no li falten diners l’altre, el ciri pasqual perquè la llum i els bons fets sempre guien el seu camí i els mantinguen drets.

Està rebent la benedicció del capellà que sap que de música i foc la plaça s’omplirà i a Sant Josep el seu fervor manté sent el sentit que de la festa Josefina esdevé

El padrí li ensenyarà que amb feina i esforç podrà aconseguir a la festa tot el que es propose, el camí no serà fàcil i obstacles en trobarà molts però de segur multiplicarà tot el que pose.

Li mostrarà la padrina els valors de la festa, germanor, respecte, tolerància, sentit de pertinença, tot el que necessita per conviure amb harmonia i fer cada dia que la nostra festa cresca.

Aquest nadó que teniu ací ja s’ha fet major hui complix cinquanta exercicis fallers, porta per nom Falla Plaça Major amb la mateixa il·lusió que quan era de bolquers.

NINOT EXPOSICIÓ (HOMENATGE A LA FAMÍLIA FALLERA)

Aquesta imatge tan fallera a tots ens pot representar la família al complet valenciana a la Verge d'Aigües Vives va a ofrenar.

Són l'essència de la festa de les falles les tradicions i arrels del nostre poble transmesa de les generacions primeres per mantindre sempre viva la flama noble.

El faller i la fallera amb el seu fill van a l’ofrena enaltint els valors de les falles i tradicions valencianes, per fer veure a la gent, li agrade o no la festa que les falles per història i devoció, no són com la resta.

ESCENA 1ª INICIS (ANYS 70)

Els dos bufons ens transporten a un món jovial, la falla corria com la pólvora el dia 19 de març el nostre meravellós emplaçament fou l’enveja de totes les falles de Carcaixent.

La falla tingué un gran reclam i la gent es donava d’alta sense parar prompte canviàrem de casal i ens situàrem a un molt més gran.

Ens guanyàrem la fama de «bufons» i no per estar sempre bufant, les altres falles no tenien més botons que veure com despuntàvem i anàvem endavant.

Els nostres monuments grans engalanaven la plaça i eren d’admirar, el veïnat ens mirava sense parar uns per respecte i altres per criticar.

ESCENA 2ª DESTERRO (ANYS 80)

Dura fou aquesta etapa on durant un temps, encara que no massa, ens tiraren de la nostra casa.

La política i la falla sempre fan bona baralla. Però en el que l'alcalde es propose fer, el faller no té veu, vot ni parer.

El faller carrega el carro i fuig encara que li coste un enuig. El campanar ens va vore fugir, la reforma de la plaça es veia urgir.

Al consistori li agradava la música però no de banda ni xaranga posaren un piano que mai es podria tocar i la falla al «Parc Rosa» se n'hagué d'anar.

Els fallers peregrinaren i lluitant per la falla continuaren, s’alçà de les cendres i avançà una falla amb més força i animà.

ESCENA 3ª ESPLENDOR (ANYS 90)

Un ànec esplendorós s’alçà en mig de la plaça engalanat amb indumentària de la noblesa reflectint tot el que la falla mostrava esplendor, hegemonia i riquesa.

Premis, reconeixements i distincions la falla vivia moments d’esplendor, celebràrem un 25 aniversari ple d’emocions no ens feia por el nou mil·lenni doncs érem els millors.

ESCENA 4ª POSTERIOR (HOMENATGE A NOSTRES SIGNES)

Aquesta és la primera falla que plantarem, a l’any mil nou-cents setanta-dos estem, hem de saber d’on venim per saber on anem.

Si tenim dues coses que agrair i de les que estem ben orgullosos és de la plaça on fem les nostres falles lluir i dels artistes que ens han fet monuments tan formosos.

ESCENA 5ª I SI NO GUANYEM, S’ALEGREN (ANYS 2000)

Estrenem segle i amb ell un nou joc, la ruleta de la fortuna sense regles on cada premi de falles, presentacions i demés mai està al seu lloc.

Els fallers intenten sense sort aconseguir un premi amb què estiguen d’acord la rivalitat fallera és molt entesa i tots volen el primer amb pressa.

Falleres i fallers no se n’eixiu de la roda la maledicció tindreu als darrers i es quedareu només amb la roba.

Aquesta dècada patírem les set plagues falleres: jurats fantasmes, caiguda de monuments, presidents de junta, polítics sense pietat, obres als emplaçaments, falsa germanor i falta d'esperit faller per moments.

ESCENA 6ª ENS IMPLIQUEM EN TOT (DÈCADA 2010)

Elles donen sentit a la festa amb la seua presència i implicació representen amb elegància i saber estar tots els valors que la falla vol inculcar.

A la Falla Plaça Major hem tingut la sort de tindre 49 regines a cadascuna millor.

A les nostres presentacions falleres hem cuidat tots els detalls de mil maneres per poder presentar amb molt d’honor el saber estar i validesa de les dones de la Major.

La figura de la dona fallera ha anat canviant el seu paper a la falla cada vegada és mes important fent feina i treballant per la falla han demostrat que no estan sols per lluir, que també tenen trellat.

ESCENA 7ª EL FUTUR (DÈCADA 2020...)

L’escena fallera es presenta amb incertesa i molt mal d’esbrinar les noves generacions no les hem sabut implicar i sembla que tot se’n pot anar a cagar.

Els fallers topem amb muralles que ja no podem escalar, les noves generacions són uns meninfot passen de tradicions i els dona igual tot.

L’administració cada vegada posa més impediments molesten la música, els petards i els xiquets corrent, les carpes, les festes al carrer i tot són nous procediments, per poder eixir del cassal necessitarem el carnet corresponent.

La festa de les falles és llum, color, música i so però res tindria sentit en elles si no hi haguera una fallera i un faller que amb il·lusió ho visqueren de veres.

Els dos fallerets van junts a l’ofrena representen a tots els xiquets i xiquetes que dins la nostra comissió participen en tots els actes amb implicació.

El vint de març comença l’exercici, la menudalla té ganes de falla ells estan a punt des del principi per participar en tot el que es programa.

Al mes de juny tenim la demanà la xicalla està molt nerviosa participen gustosament per presentar a la seua fallera major i president

L’estiu no sols és per descansar el mig any prompte aplegarà, els menuts es prepararan per al concurs de playback actuar.

Tostemps en tots els actes participen gaudeixen de la dolçaina i el tabal, de la xaranga, ja ni parlar i de moltes decisions opinen.

És temps de presentació, ells reclamen la seua amb fervor la treballen amb molta il·lusió, volen que la seua siga la millor.

Sempre seguint l’estel dels majors gaudeixen de la nostra festa els fallers més majors i tota la resta sabem que són de les falles les llavors.

Quan aplega l’hora de fer llibret de falla a escriure i dibuixar s’apunta la xicalla fan uns dibuixos molt colorits i decoren els seus escrits.

Aplega la desitjada setmana fallera i a la porta de la pirotècnia una cua sencera els xiquets omplin la plaça i el barri de soroll, llum i rebombori.

Tota festa sempre és bona i a la nostra falla s’ha establert que el 8 de març serà ben cert, celebrarem el dia de la dona.

Als menuts també els agrada viatjar quan la falla organitza una eixida ells s’apunten de seguida no volen que els ho hàgem de contar.

Veuen l'artista i el seu taller i de majors volen ser artista faller fan visites per veure com es fa el monument que a la plaça es plantarà.

Tota la falla està envoltà de les flames del foc purificador saben que després de la cremà la il·lusió renaixerà de les cendres amb molt més esplendor.

La lluna de València els vigila enlairada al cel de Carcaixent cuida que sàpiguen valorar a la vida les arrels, les tradicions i a la gent.

Encara que han de matinar també els agrada anar a la despertà tirar coets sense parar i menjar bunyols per esmorzar.

La nit de la cremà roden la falla canten i ballen al seu voltant se la miren per última vegada, mentre la nova falla ja van imaginant.

Segueixen totes les tradicions encara que tinguen altres devocions festa dels Folls, la postal de Nadal i es disfressen a Halloween de forma fantasmal.

Els nostres càrrecs honorífics sempre fan algun sacrifici el protocol i haver de vetlar però amb molt d’orgull ho saben portar.

Les falleres majors van molt engalanades, indumentària i pentinat cuidat fins la ratlla perquè totes les xiquetes de la falla se senten ben representades.

El president infantil també s’ho treballa està pendent sempre de la menudalla i cuida que tota la gent de la comissió estiga contenta i ho disfrute amb passió.

Tot a la falla es planteja perquè fins el més menut entenga que a la festa de les falles has d'apuntar-te, no ens falles!

NINOT EXPOSICIÓ

Els menuts fan visita al taller per veure com va la seua falleta l’artista els explica amb bona lletra tot el que per a ell representa.

S’entretenen amb restes de fusta i munten una estoreta velleta és bonic veure com des de ben xicotets la festa van coneixent.

Jugant i disfrutant s'assabenten dels inicis de les falles de com amb trastos que no es volien nostres avantpassats creaven monuments i gaudien.

La menudalla està més que preparada per continuar les nostres tradicions, valoren com cal el que els hem ensenyat i lluitaran mantindre la festa amb tota seguretat.

recompenses

OR, BRILLANTS iFULLES DE LLORER

infantils

OR I FULLES DE LLORER

Sabina Daroca Martínez

Juani Estrada Chico

ARGENT

Noelia Alberola Pérez

Cristina Alfonsea Esteve

Philippe Alves

Ana Arbona Picot

Balbino Biosca Boluda

Ana Cabanes Sotorres

DISTINTIU OR

Elena Casasus Pérez

Ferran Castelló Estrada

Clara Cumplido Ferragud

Jordi Cumplido Ferragud

Alejandra Pla Llopis

Valeria Pla Llopis

Joel Yuste Tormos

OR

Marta Acosta Sabater

Marta Cabanes Sotorre

Cristina Morant Mendez

Silvia Pérez Sanjuan

Miriam Salom Benito

Luis Vidal Soler

Mª Antonia Candel Monros

Ruben Daroca Martínez

Ruben Montero Sanchis

Jérôme Peñalva Caprio

Loles Poquet Tormos

Maria Torres Climent

Laura Vargas Monteagudo

DISTINTIU ARGENT

Vega Albelda Torres

Candela Bifante Morant

Carles Clavier Giner

Leyre Daroca Alberola

Leo Llinares Borrás

Pepa Gomez Pérez

Antonio Megías Melero

Col·lectiu falla Plaça Major

MILLORS FALLERS

Elena Penadés Giner / Jaume Bifante Marcos

COMISSIÓ

ACOSTA SABATER, Marta- ACOSTA SABATER, Nacho- ACOSTA TORTAJADA, JuanManuel - AHULLANA TALENS, Silvia- ALBELDA ALCARAZ, Diego- ALBELDA ANDRÉS, SilviaALBERO PERIÑÁ, Laura- ALBELDA ROSELLÓ, Angeles (secretaria) - ALBERO FRESQUET, Guillermo (vicepresident 2) - ALBEROLA ESCANDELL, Ana- ALBEROLA ESCANDELL, Carmina- ALFOSEA ESTEVE, Cristina- ALBEROLA PÉREZ, Noelia (Comptador) - ALVES PENADÉS, Alberto- ALVES PENADÉS, Cristina- ALVES, Philippe- ANDRÉS PALOMARES, Ana- ARBONA PICOT, Ana- ANDRÉS PALOMARES, Raquel (delegada cabalgata) - ARBONA VICENTE, Maribel- AVENDAÑO SEBASTIÁ, Esther- BAREA GONZALEZ DE EIRIS, José Manuel- BELDA FERRER, Adriana- BELDA FERRER, Mar- BELDA PLÁ, Jesús- BELTRÁN LLEDÓ, Rafael- BIOSCA BOLUDA, Balbino- BIFANTE MARCOS, Jaume (PRESIDENT)BLASCO PONS, Inmaculada- BLAZQUEZ DOMINGUEZ, Yolanda- BORRÁS BENEITO, Silvia - BOSCÁ JUAREZ, Lara- BOSCH PERUCHO, Vicent- CABALLER CLIMENT, Mª EugeniaCABALLERO MÁS, Inmaculada- CABANES SOTORRES, Ana- CABANES SOTORRES, Marta

- CALATAYUD CANET, Joana- CALATAYUD CANET, Noa- CAMACHO SOTORRES, Manuel (delegat momunent) - CANDEL MONROS, Mª Antonia- CANDEL TUDELA, Francisco- CANET ALBERT, Nieves- CASASÚS PÉREZ, Enric- CASASÚS PÉREZ, Lola- CASASÚS PÉREZ, Maria

- CASTELLÓ VAYA, Fernando- CATALÁN BENAVENT, Ana- CEREZUELA BARQUÉ, ElenaCEREZUELA BARQUÉ, Pablo- CERVERA FERRER, Arnau- CLAVIER SUÑER, JeremíasCLAVIER SUÑER, Marcos- COGOLLOS ÚBEDA, Eva- COLOMINA PERIS, EnriqueCUMPLIDO FERRAGUD, Neus- CUMPLIDO MIRA, Daniel- DAROCA MARTÍNEZ, RubénDURÁ BLASCO, Marcos- DAROCA MARTÍNEZ, Sabina (vicecomptador) - DURÁ MARTINEZ, Antonio (vicepresident4) - ESCANDELL LÓPEZ, Mª Carmen- ESTRADA CHICO, BernardoESTRADA CHICO, Juani- ESTRADA FLORES, Lorena- ESTRADA FLORES, Óscar- ESTRADA FLORES, Patricia- ESTRADA ROMERO, Mª José- EXPÓSITO MOYA, Mª AmparoFERNANDEZ CASAS, Juan (delegat al·legories) - FERNÁNDEZ CASAS, Mª Isabel- FERRAGUD FERRER, AnaIsabel- FERRANDO FERNÁNDEZ, JuanMiguel- FERRI CLIMENT, AlbertoFLORES SERRANO, Inés- FERRI CLIMENT, Eva (delegada cadets) - FOMBUENA ADSUARA, Hilario- GARCIA ARMENGOL, Silvia- GIMENEZ FOGUÉS, David- GIMENO PONS, CarlesGIMENO VALLE, Ángel- GINER OLIVER, Oscar- GINER REVERT, Lucas- GINER VAÑÓ, María - GIRONÉS MOLINES, Concha - GOMAR VAYÁ, Consuelo - GÓMEZ GÓMEZ, Óscar - GÓMEZ PÉREZ, Pepa- GOMIS TALÉNS, Ángela- GRANDE CATALÁN, Andrea- GUARNER TUDELA, Javier- HERMANO DE LA CONCEPCIÓN, Judith- JIMENEZ RODRIGUEZ, Vanessa- JORDÁN PELLICER, Caterina- JORDÁN SOLA, Susana- LAFUENTE VAYÁ, Aaron- LLEDÓ ANDRÉS, Héctor- LLORENS PASTOR, Óscar- LLORENS RAMIREZ, Óscar- LLEDÓ TALENS, Juan Vicente (PADRÍ) - LLUESMA DE LA CONCEPCIÓN, Juan- LLUESMA REQUENA, AndreaLOZANO POQUET, Jordi- LOZANO POQUET, Marc- MARTÍ ARBONA, Alejandro- MARTÍ DURÁ, Mª José- MARTÍ DURÁ, Vicente- MARTÍN VALLÉS, Elisa- MARTÍNEZ ANDRÉS, Álex - MARTÍNEZ BERNAL, Iballa- MARTÍNEZ COBO, JuanCarlos- MARTÍNEZ GÓMEZ, LauraMARTÍNEZ GÓMEZ-MORA, Pablo- MEGÍAS MELERO, Antonio - MONTAGUD MURILLO, Joan- MONTAGUD MURILLO, Pepe- MONTAGUD TALÉNS, Pepe- MONTERO SANCHIS, Rubén- MOSCARDÓ GOMAR, Julia- MORILLO DARÁS, Ariadna- MORILLO DARÁS, MaraMORANT MÉNDEZ, Carmen (delegada infantils) - MORANT MÉNDEZ, Cristina (FALLERA MAJOR) - MUELA MATA, Alba- MUÑOZ SAEZ, Maite- MURILLO HERNÁNDEZ, Marian (delegada llibret) - NAVARRO MARTINEZ, Antonio- NICOLÁS GARCIA, Silvia - OLASO CERVERÁ, Blanca- OLCINA EXPÓSITO, Cristina- OLCINA RODAS, Jose Francisco (delegat publicitats) - OLIVER BORRÁS, Asunción- OLIVER CALATAYUD, Agustín- OLIVER PENADÉS, Clara- OLIVER PENADÉS, Isabel- OLIVER RAMOS, Javier- OLIVER ROIG, Antonio OLTRA BORRÁS, Lucia- ORIA ALBELDA, Laura- OROVAL SANTAMARÍA, Carlos- ORQUÍN MOSCARDÓ, IreneORTS MORANT, Alvaro- ORTS DOMENECH, Natxo (vicepresident 3)PACHÉS PASCUAL, Sandra- PAU CAMARENA, Judith- PAU CAMARENA, Laura- PENADÉS FERRER, María- PENADES GINER, Elena (Delegada protocolo) - PENADÉS GINER, Laura (delegada llibret) - PEÑACOBA ALBEROLA, Pau- PEÑACOBA POLICARPO, Pablo (vicepresident 1) - PEÑALVA CAPRIO, Jérôme- PEÑALVA VARGAS, Claudia- PERALT SAMPREDO, Vicente (delegat momunent) - PERALT SOTORRES, ClaraMaría- PEREZ HILL,

Lluis- PEREZ SANJUAN, Lidia- PEREZ SANJUAN, Marta- PEREZ SAJUAN, Silvia- PEREZ SOLER, Emilio - PERIS FERRANDO, Aina- PERIS FONS, César- PERPIÑÁ BRINES, VictoriaPERPIÑÁ CABALLER, Eugenia- PERPIÑÁ CABALLER, Sandra - PERPIÑA ÚBEDA, Jorge (tesorer) - PERPIÑÁ ÚBEDA, Mª Teresa (delegada protocolo) - PERPIÑÁ ÚBEDA, PascuaL

DanielPICOT ARMENGOL, Diana- PLÁ ESPARZA, Mª Amparo- PLÁ LLOPIS, Alejandra- PLÁ

RUBIO, IsabeL - PLÁ SALOM, Adriá- POMARES PLÁ, Laura- POMARES PLÀ, Marina- PONS

ALBELDA, AigüesVives- PONS ALBELDA, Guillem- PONS GARRIGOS, David- PONS PONS, Amparo- PONS TUDELA, Nicolás- POQUET TORMOS, Loles- PUERTOS AHUIR, Esther (Delegada Red socials) - PUIG BENITEZ, Mª Carmen- PUIG OLCINA, Laura- RÁMIREZ

RODRIGUEZ, Alicia(Delegada cabalgata) - REQUENA ZORNOZA, Antonia- REVERT GOMAR, César- REVERT GOMAR, Marta(PADRINA) - REVERT SAMJUAN, Emilio- RIBERA CASTELLÓ, Alberto- RIBERA CASTELLÓ, Clara- RIBERO CALATAYUD, Carla- ROCH MART, IsmaelROCH MARTÍ, Tatiana -ROIG FERRI, Paula- ROIG PELUFO, Roberto (vicepresident 5) - ROCH

MATA, Miguel (delegat esports) - ROMAN COTINO, Candela- ROSELL CALATAYUD, Cristina

- RUBIÓ Plá, MireiaEmpar- RUBIÓ SANVALERO, Carlos- SALOM BENITO, Miriam- SALÓM

RIBERAM Sandra- SANCHIS PICOT, Benito- SABATER ALABOR, Patricia (vicesecretaria)SANCHÍS RICHART, Maribel- SANJUAN ALBELDA, JoséVicente- SANTOS COPOVÍ, Angela

- SANZ ZARAGOZA, Lydia- SOLER OLTRA, Mariano- SOLERT ORTEGA, Sergio- SOLA OLTRA, Raquel (delegada infantils) - SOLER SANCHIS, Andrea- SUAREZ TORRES, Fernando

- SUÑER GOMEZ, Ana- TALENS ALBEROLA, Pascual- TORMOS SALOM, María- TORRES

CLIMENT, María- TORTOSA BELDA, JuanFermín- TORTOSA ESTRADA, Edgar- TORTOSA ESTRADA, Samuel- VALERO ASTARLOA, JuanSalvador- VALIENTE BLAZQUEZ, BeverlyVALLÉS PUERTOS, Rafael- VARGAS MONTEAGUDO, Isabel- VARGAS MONTEAGUDO, Laura- VAYÁ GINER, Pau- VIDAL ALBELDA, JuanAntonio- VIDAL CARAÑANA, LuisJavierVIDAL CORTELL, Alba- VIDAL DE LA NATIVIDAD, Raquel- VIDAL SOLER, Luis- VIDAL SOLER, María- VILA SANMIGUEL, Patricia- VILLALBA OLTRA, MiguelÁngel- VIVES, RUBIO, Natalia- YUSTE TORMOS, Oscar- YUSTE VALERO, Emilio- ZURITA COPOVÍ, Lucia

COMISSIÓ INFANTIL

ALBELDA ALCARAZ, Lucía- ALBELDA TORRES, Vega- BAREA CANDEL, Claudia- BAREA CANDEL, MarinaBELTRÁN CABANES, Gal.la - BIFANTE MORANT, Candela- BOSCH VARGAS, Paula- BOSCH VARGAS, Valeria- CASASÚS PÉREZ, Elena(FALLERA MAJOR)CASTELLÓ ESTRADA, Ferran(PRESIDENT INFANTIL) - CASTELLÓ ESTRADA, DavidCLAVIER GINER, Carles - CLAVIER GINER, Marc- COLOMINA DAROCA, Bruno- COLOMINA

DAROCA, Quique- CUMPLIDO FERRAGUD, Clara- CUMPLIDO FERRAGUD, JordiDAROCA ALBEROLA, Leyre-DAROCA ALBEROLA, Noa- GARCIA PICOT, Nuria- GARCIA

MORANT, JuditGARCIA SANZ, Ana- GIMENO PONS, Andreu- GINER REVERT, HugoGÓMEZ ROSELL, Óscar- GUARNER SOLA, Carlota- JUAN CALABUIG, Daniela- LLEDÓ ANDRÉS, Lucia- LLINARES BORRÁS, Leo- LLINARES BORRÁS, Max- LLORENS RAMÍREZ, Paula- MARTÍNEZ COGOLLOS, Mateo- MARTÍNEZ COGOLLOS, Tomás-OROVAL VILA, Carlos-PEÑALVA VARGAS, Jérôme- PERPIÑÁ SALOM, Greta- PLÁ LLOPIS, Valeria- PREGO

LANDARTE, Agustín- RAMOS CATALÁN, Arantxa- ROCH PAU, VALERIA - ROIG FERRI, Andreu-SANROQUE VIDAL, Adriana- SANROQUE VIDAL, Pepe- SOLER PÉREZ, Anna

PRESENTACIÓ infantil

CONTE CONTAT

A qui no li agrada que li conten una bonica història?

Històries plenes de tendresa, amb aventures i desventures. Amb moments que ens fan patir però poc, perquè saps que sempre tindran final feliç.

Històries que ens han acompanyat i que hem llegit i rellegit. Plenes de música i plenes d'amor.

Però, i si eixes històries en les conta la nostra iaia?

D'aquesta manera comença Conte Contat una presentació plena de màgia on desfilaren clàssics de l'imaginari infantil.

Amb la veu en directe de la nostra Sirenita, passant per El ciclo de la vida o Pocahontas i Anastasia fins la tendresa del vals de la Bella y la Bestia.

Tot gràcies a la dedicació de gran part de la comissió infantil i l'estimada participació d'alguns cadets de la comissió. Una presentació de conte per a rebre a Elena, la princesa del nostre aniversari.

“Temps era temps”...

PRESENTACIÓ

star farts

50 aniversari ACTES DE CELEBRACIÓ DEL

Després de dos anys d'espera, per aquest 2023 podem celebrar el tan esperat 50 aniversari de la nostra comissió. Aquest hauria d'haver sigut l'any 2021, però va quedar ajornat a conseqüència de la pandèmia i l’anul•lació de les falles el 14 de març de 2020. Finalment, enguany estem de celebració i com a tal portem gaudint d’actes molt especials des de l'inici d'aquest exercici faller.

Per tal d'organitzar els actes commemoratius es va crear una comissió d'aniversari amb alguns fallers amb molta trajectòria fallera dins de la nostra comissió. Les tasques més importants que han dut a terme han sigut la recopilació de tota la informació i documents gràfics dels 50 anys de vida de la nostra comissió, anècdotes, fites importants, programació d'esdeveniments i tot el relacionat amb la celebració del nostre aniversari.

Començàrem la celebració el 18 de juny de 2022 amb l’acte de presentació dels actes programats per celebrar el 50 aniversari. L’acte es desenvolupava en dos escenaris diferents. La primera part fou al nostre emplaçament, la Plaça Major, amb el descobriment d'una placa commemorativa a una de les parets de la plaça. A continuació el grup de dolçaines i tabals de la falla

acompanyats per la Murga de les Barraques va tocar l'himne de la comissió i el grup Les Folies va ballar algunes danses tradicionals, omplint la plaça de música, color i moviment, i per finalitzar aquesta primera part de l’acte es va disparar un ramillet de focs d’artifici. Una vegada conclòs l’acte es va procedir a desfilar pels carrers de la localitat, en primer lloc, el grup Les Folies obrí el seguici amb els seus balls que continuaren pels carrers que envolten la plaça fins a arribar al Magatzem de Ribera, engalanat per a l’ocasió. Ací es va desenvolupar l’acte de presentació de la proposta d’activitats commemoratives i el re-

cord i agraïment a tots els càrrecs que han representat la comissió al llarg dels 50 anys, acompanyats de vídeos i fotografies que ompliren l’acte de sentiment.

Un dels moments més esperats de la nit fou la presentació de l'escut del 50 aniversari, creat per a aquest any i que representa els nostres valors i senyes d’identitat, la nostra plaça i el foc purificador que dona sentit a la festa de les falles. En acabar, es va servir un vi d'honor, passant una vetllada d'allò més emotiva recordant anècdotes i històries de la nostra comissió.

Els actes de commemoració del nostre cinquanta aniversari, continuaren amb un sopar de gala que va tindre lloc l’1 d’octubre a la sala Rex d'Alzira, on, decorat amb panells fotogràfics amb imatges de les nostres falles i amb una decoració digna de l’acte, es va servir un magnífic sopar que va finalitzar amb alguna intervenció rememorant la història de la comissió, les paraules del president i el brindis al costat dels nostres càrrecs desitjant continuar molts més anys junts. A l'entrada de la sala hi havia un “photocall” amb imatges de falles i el lema del nostre aniversari: 50 anys de falla, 50 anys de plaça. En finalitzar, començà la música amb el duo Jam, grans amics de la comissió que no volgueren perdre l’ocasió per acompanyar-nos en tan especial ocasió. Els nostres càrrecs obriren el ball i tots ballàrem fins ben entrada la matinada.

Per tal de comptar amb un distintiu que identifique als càrrecs honorífics de la comissió, s’ha realitzat una insígnia commemorativa d'aquest aniversari, que es donarà a tots aquells que han sigut càrrec honorífic en la nostra comissió i que quedarà com a distintiu a partir d'ara per als futurs càrrecs. A la presentació de les nostres falleres Majors del present exercici es va obrir un mural amb les fotografies de les 49 falleres majors que la falla ha tingut durant el seu temps de vida, homenatge a totes elles, que culminà amb la presentació de la fallera major que ens representarà aquest exercici.

També en l'àmbit esportiu s’han programat actes per commemorar l’aniversari, d’entre elles un campionat de pàdel on tant els fallers de la falla com la gent de fora competiren a la piscina de Carcaixent i passaren un cap de setmana d'esport i falles.

La següent activitat prevista és la realització d’una exposició on es podran veure, tant imatges de tots els nostres monuments, com peces d’indumentària fallera de la nostra comissió, llibrets de falles, premis, guions de presentacions, ninots indultats, fotos dels càrrecs i un munt de curiositats que formen part de la història de la nostra falla.

Aquesta exposició serà un dels actes culturals al que se sumaran la presentació del llibret, la realització d’una jornada de debat amb conferències sobre monuments fallers i història de la falla i que culminarà amb la representació del Sainet “Per la terra i la família” a càrrec de membres de la nostra comissió, publicat al llibre Xafant Terra i finalista al premi Ber-

nat i Baldoví de la Junta Local de Sueca, al millor sainet escrit en un llibret de falla, de Lletres Falleres de 2018.

Hem estat dos anys esperant poder celebrar el nostre 50 aniversari, però cada minut d’espera ha pagat la pena perquè les ganes i la il·lusió amb què hem gaudit preparant i vivint cadascun dels actes, ha resultat més intensa i emotiva. Cadascun dels membres de la comissió del més menut al més gran s’ha pogut sentir identificat en cada acte que s’han anat fent al llarg d’aquest any faller i que culminarà el dia 25 de març amb el sopar de final del 50 aniversari, on tota la comissió tancarà l’any i donarà principi al nou exercici.

MIRANT CAP

AL FUTUR

1972 Mª Antonia Monrós Sotorres

1973 Consol dels Dolors Santacreu Sanz

1974 Pepeta Albiñana Colomer

1975 Teresa Calafell Pueyo

1976 Mª Eugenia Muñoz Ramirez

1977 Mª Carmen García Mingo

1978 Pepita Santacreu Sanz

1979 Consol Soler Miquel

1980 Mª Carmen Fabuel Peña

1981 Mª Teresa Martínez Aramburu

1982 Sari Seguí Picot

1983 -

1984 Empar Salom Vila

1985 Mª Isabel Armengol Armiñana

1986 Rita Borrás Mollar

1987 Inma Olcina Oliver

1988 Sonia Gimeno Cortell

FALLERES MAJORS

1989 Ana Alberola Escandell

1990 Mª José Martí Durá

1991 Noelia Vila Rubio

1992 Emma Hernández Cucarella

1993 Julia Peral Emper

1994 Mireia Agulló Oroval

1995 Ángeles Albelda Roselló

1996 Silvia Alberola Escandell

1997 Montse Pérez Hill

1998 Nuria Pérez Hill

1999 Maite Perpiñá Úbeda

2000 Conxa Gironés Molinés

2001 Marta Revert Gomar

2002 Mª Antonia Candel Monrós

2003 Julia Pons Vidal

2004 Laura Martina Castells

2005 Maribel Sanchis Richart

2006 Rosario Climent Martos

2007 Iris Robles Climent

2008 Laura Talens Pons

2009 Marta Pérez Sanjuán

2010 Laura Martinez Gomez

2011 Sandra Salom Ribera

2012 Mª Carmen Morant Méndez

2013 Lorena Estrada Flores

2014 María Tormos Salom

2015 María Tormos Salom

2016 Lidia Pérez Sanjuán

2017 Laura Vargas Monteagudo

2018 Sabina Daroca Martínez

2019 Patricia Estrada Flores

2020-21-22 Noelia Alberola Pérez

2023 Cristina Morant Méndez

FALLERES MAJORS INFANTILS

1972 Julia Noguera Escandell

1973 Anna Mª Navarro Albelda

1974 Iolanda Lladosa Sisternes

1975 Empar Sanjuan Albelda

1976 Ana Isabel Albelda Valles

1977 Inmaculada Soler Miquel

1978 Mª Jose Ripoll Ahulló

1979 Sonia Gimeno Cortell

1980 Elena Penadés Giner

1981 Mª Isabel Magalló Albert

1982 Mª Teresa Gómez Moscardó

1983 -

1984 Laura Penadés Giner

1985 Mª Teresa Perpiñá Úbeda

1986 Silvia Marco León

1987 Marta Revert Gomar

1988 Maribel Calabuig Garcerá

1989 María García Bas

1990 Raquel Andrés Palomares

1991 Silvia Alberola Escandell

1992 Luisa Nicasio Vidal

1993 Elena Sanchis Catalá

1994 Mª Antonia Candel Monrós

1995 Sara Mata Gomis

1996 Luisa Nicasio Vidal

1997 Patricia Olmos Pla

1998 Paula Talens Ferrer

1999 Marta Pérez Sanjuán

2000 Carla Martí Borrás

2001 Laura Talens Pons

2002 Neus Estrada Monrós

2003 Vivian Peñalver Martí

2004 Andrea Lluesma Requena

2005 Gema Fogués Zornoza

2006 Gema Fogués Zornoza

2007 Helena Camacho Borrás

2008 Inés Talens Pons

2009 Inés Navarro Capella

2010 María Vidal Soler

2011 Eugenia Perpiñá Caballer

2012 Mar Belda Ferrer

2013 Cristina Olcina Expósito

2014 Malena Giménez Gallego

2015 Mireia Rubió Pla

2016 Clara Oliver Penadés

2017 Cristina Alves Penadés

2018 Isabel Oliver Penadés

2019 Claudia Peñalva Vargas

2020-21-22 Neus Cumplido Ferragut

2023 Elena Casasús Pérez

1972 Pasqual Noguera Talens

1973 Pasqual Noguera Talens

1974 Pasqual Noguera Talens

1975 Juan Borras Castelló

1976 Juan Borras Castelló

1977 Juan Borras Castelló

1978 Juan Armengol Torres

1979 Juan Armengol Torres

1980 Pepe Pastor Ferrer

1981 Pepe Pastor Ferrer

1982 Vicente Martí López

1983 Vicente Martí López

1984 Agustín Oliver Calatayud

1985 Agustín Oliver Calatayud

1986 Jose Luis Olmos López

1987 Jose Luis Olmos López

1988 Jose Luis Olmos López

PRESIDENTS

1989 Vicente Martí Durà

1990 Vicente Martí Durà

1991 Juan Armengol Torres

1992 Juan Armengol Torres

1993 Salva Salom Vila

1994 Salva Salom Vila

1995 Juan Fernandez Casas

1996 Juan Fernandez Casas

1997 Manuel Camacho Cogollos

1998 Manuel Camacho Cogollos

1999 Guillermo Albero Fresquet

2000 Guillermo Albero Fresquet

2001 José Sanjuán Albelda

2002 Pepe Pastor Ferrer

2003 Pepe Pastor Ferrer

Juan Fernandez Casas

2004 Dani Perpiña Úbeda

2005 Dani Perpiña Úbeda

2006 Juan Fernandez Casas

2007 Juan Lluesma De la Concepción

2008 Juan Lluesma De la Concepción

2009 Juan Lluesma De la Concepción

2010 Jorge Perpiña Úbeda

2011 Jorge Perpiña Úbeda

2012 Oscar Giner Oliver

2013 Oscar Giner Oliver

2014 Juan Lluesma De la Concepción

2015 Juan Lluesma De la Concepción

2016 Jose Olcina Roda

2017 Jose Olcina Roda

2018 Fernando Castelló Vayà

2019 Fernando Castelló Vayà

2020-21-22 Jaume Bifante Marcos

2023 Jaume Bifante Marcos

1972 Joan Josep Noguera Tudela

1973 Joan Josep Noguera Tudela

1974 Joan Josep Noguera Tudela

1975 César Alonso Mollar

1976 César Alonso Mollar

1977 César Alonso Mollar

1978 Carlos Rubió Sanvalero

1979 Juan José Armengol Armiñana

1980 Lluís Sanjuán Albelda

1981 Vicente Gimeno Cortell

1982 Jesús Belda Pla

1983 -

1984 Rafael Ripoll Ahulló

1985 Israel Oliver Ramos

1986 Jorge Seguí Picot

1987 César Revert Gomar

1988 Pepe Pastor Hernández

PRESIDENTS INFANTILS

1989 Gustavo Peris Aparicio

1990 Carlos Pastor Hernández

1991 Pablo Cogollos Mira

1992 Jaume Bifante Marcos

1993 Javier Sanchis Català

1994 Javier Oliver Ramos

1995 Jorge Sanjuán Albelda

1996 Samuel Tortosa Estrada

1997 Natxo Martí Arbona

1998 Francisco Calleja Fayos

1999 Lluís Pérez Hill

2000 Edgar Tortosa Estrada

2001 Luís Vidal Soler

2002 Pepe Fogués Zornoza

2003 Javier Olcina Expósito

2004 Juan Carlos Alonso Climent

2005 Alberto Fernández Gironés

2006 Juan Carlos Alonso Climent

2007 Javier Peñalver Martí

2008 Sergio Mejías Puig

2009 Borja Fresquet Estrada

2010 Pasqual Talens Alberola

2011 Julio Carbonell Barber

2012 Ferrán Suarez Sayago

2013 Pau Peñacoba Alberola

2014 Raúl Giménez Gallego

2015 Pepe Montagud Murillo

2016 Héctor Lledó Andrés

2017 Pablo Cerezuela Barqué

2018 Lucas Giner Revert

2019 Nacho Acosta Sabater

2020-21-22 Joan Montagud Murillo

2023 Ferran Castelló Estrada

1972 Julià Lucas Lorente

1973 Josep Benavent Tarrasó

1974 Manolo Lladosa Vidal

1975 Manuel Núñez Ferradar

1976 Josep Maria Martínez Pérez

1977 Vicent Rubió de la Concepción

1978 Francesc García Vila

1979 Ernest Fontana Corts

1980 Vicente Gimeno Camps

1981 Ángel Soler Pastor

1982 Vicente Penadés Vayá

1983 -

1984 Rafael Ripoll Armiñana

1985 Emilio Revert Sanjuán

1986 Enrique Seguí Martínez

1987 Pascual Mahiques Albelda

1988 Pascual Ramos Puig

PADRINS

1989 Joan Armengol Torres

1990 José Calabuig Alcocer

1991 Joan Iranzo Pons

1992 Paco Candel Tudela

1993 Pascual Calleja Albelda

1994 Toni Salom Ferrer

1995 Salvador Albert Palop

1996 Josep Peral Catalá

1997 Vicente Martí López

1998 Javier Vidal Carañana

1999 Jorge Seguí Picot

2000 Jesús Albelda Roselló

2001 César Revert Gomar

2002 Jorge Piera Gil-Tárrega

2003 Emilio Pérez Soler

2004 José Olcina Rodas

2005 Jorge Perpiñá Úbeda

2006 Juan Albert Tormo

2007 -

2008 Salvador Martínez Pérez

2009 Lluís Pérez Soler

2010 Benito Sanchis Picot

2011 Antonio Mejías Melero

2012 Juan Lluesma de la Concepción

2013 -

2014 José Gallego Antón

2015 -

2016 Ángel Gimeno Valle

2017 Pascual Buigues Bañuls

2018 Fermín Tortosa Bellda

2019 Jaume Bifante Marcos

2020-21-22 Jérôme Peñalva Caprio

2023 Juan Vicente Lledó Talens

1972 Mª Teresa Ahulló Calatayud

1973 Encarna Mollar Salom

1974 Consol Cogollos Sotorres

1975 Leonor Tudela Gomis

1976 Pepita Cortell Torres

1977 Emilia Peña

1978 Empar Albelda Giménez

1979 Amalia Mollar Salom

1980 Mª Antonia Monrós Sotorres

1981 Mª Carmen Durá Sanmiguel

1982 Mª Carmen Ramos Rubio

1983 -

1984 Mª Carmen Armiñana Corts

1985 Rosa Mari Hernández Oliver

1986 Enriqueta Giner Albert

1987 Dolors Ferrer Juan

1988 Vicenta Picot Albelda

PADRINES

1989 Mª Luisa Català Serrano

1990 Inés Flores Serrano

1991 Encarna Zornoza Ortega

1992 Salvadora Garcerà Pastor

1993 Maribel Sanchis Richart

1994 Mª José Borras Ramírez

1995 Pepa Soler Oltra

1996 Concha Gomis Sultán

1997 María Pla Navarro

1998 Ino Borrás Ramírez

1999 Mª José Brines Garrigues

2000 Sabina Mata Roselló

2001 Elena Penadés Giner

2002 Verónica Capella Puig

2003 Rosario Climent Martos

2004 Mª Carmen Puig Benítez

2005 Juani Estrada Chico

2006 Mª Paz Albert Lila

2007 Antonia Requena Zornoza

2008 Carmen Tarragó Perales

2009 Isabel Suñer Andreu

2010 Marilina Guzmán Moscardó

2011 Inmaculada Cortell Orts

2012 Cristina Morant Méndez

2013 Marta Barqué Juni

2014 Mª Antonia Requena Zornoza

2015 -

2016 Marian Murillo Hernández

2017 Ana Alberola Escandell

2018 Pepa Soler Oltra

2019 Esther Puertos Ahuir

2020-21-22 Patricia Sabater Alabor

2023 Marta Revert Gomar

Insígnia d'or de la Comissió millors fallers

lorfaller Millorfallera

1973 Joan Armengol i Torres.

1974 Agustí Lorente i Sotorres.

1975 Josep Cuenca i Palop

1976 Pasqual Noguera i Taléns

1977 Joaquim Chelvi i Ferrer

1978 Agustí Oliver i Calatayud

Eduard Alonso i Pérez (a títol pòstum)

1979 Joan Borrás Castelló

Jose Manuel Estrada Hernández

Salvador Monrós i Picot (a títol pòstum)

1980 Vicent Martí i López

1981 Lisardo Perís Martí

1982 Antonio Murillo Salom

1983 - -

1984 Jose Belda Marco

1985 Pepe Pastor i Ferrer

Juan José Mata Lopez (a títol pòstum)

1986 Jaume Bifante Ferri

1987 Vicent Martí i Durá

Jose Sanjuan Paches (a títol pòstum)

1988 Enrique Garcia Sanchis

1989 Jose Luis Olmos López Conxa Girones Molines

1990 Jose V. Sanjuan Albelda

1991 Emilio Revert Sanjuán, Juan Chelvi Ferrer (segons art. 32 estatuts

M. Dolores Alejo Cortés

M. Angeles Alberola Timor comissió per 20 anys consecutius)

1992 Guillermo Albero Fresquet

1993 Francisco Biosca Boluda

1994 Juan Fernandez Casas

1995 Balbino Biosca Boluda

Luisa Pérez Puig

M.Jose Borràs Ramirez

M. Isabel Armengol Arminyana

Rosa Andrés Palomares

1996 Enrique Seguí Martinez Angeles Albelda Rosello

1997 Benito Sanchis Richard

1998 Antonio Salom Ferrer

Maite Perpiña Ubeda

Marta Revert Gomar

Millorfaller

1999 Salvador Martinez Pérez

2000 Marcos Clavier Hermano

Millorfallera

Carolina Almiñana Lledó

Elena Llopis Hermano

2001 Daniel Pascual Perpiña Úbeda -

2002 Luis Javier Vidal Carañana -

2003 Jorge Perpiña Úbeda -

2004 Antonio Mejias Melero -

2005 Jose Fco. Olcina Rodas -

2006 Daniel Cumplido Mira -

2007 Oscar Giner Oliver -

2008 José Fogués Valdemoro Juani Estrada Chico

2009 Jesús Albelda Roselló

Mª Jose Brines Garrigues

2010 Fermin Tortosa Belda Maribel Sanchis Richart

2011 Juan Lluesma de la Concepción

Lorena Estrada Flores

2012 Fernando Suárez Torres Amparo Expósito Moya

2013 - -

2014 Fernando Castelló Vayá

2015 Carlos Rubió Sanvalero

2016 Jorge Segui Picot

2017 Pablo Peñacoba Policarpo

2018 Juan Vicente Lledó Talens

2019 Roberto Roig Pelufo

2020 Antonio Durá Martinez

2021/22 - -

2023 Jaume Bifante Marcos

Sabina Daroca Martínez

Patricia Estrada Flores

Mª José Martí Dura

Eva Ferri Climent

Mª Carmen Puig Benitez

Pepa Soler Oltra

Esther Puertos Ahuir

Elena Penadés Giner

50 anys de falla donen per a molta més informació i imatges. En aquest QR podreu visualitzar el recull de la nostra història.

Completa els noms dels edificis que envolten la plaça Major

CONEIXES LA PLAÇA?

HORITZONTALS

2 Edifici principal del poble

3. Espai de terreny en què es conreen plantes ornamentals

7 lloc on brolla aigua Actualment ha sigut desplaçada a l ’hort de Carreres

8. Edifici per a la celebració dels actes litúrgics

VERTICALS

1. Torre de l ’església

3 Lloc on es jutja

5 Aparell que mesura el temps i està situat al campanar

6. Edifici magestuós i luxós que hui en dia forma part de l ’ ajuntament

CERC A LES

DIFERÈNCIES

On estem?

Porta delfossar Jardíde la plaça Carrerl ' obra PintorSorolla

La corda Lesboletes Botar el piló Elfutbol

Cerca els noms dels carrers al voltant de la plaça Sant

Uneix les fotos amb el nom del carrer o el lloc on es troba la xicalla de la comissió i el nom del joc al que estan jugant.

PlaçaMajor Quevedo Façana darrera de l 'església

Santíssim

El mocador Gallineta cega El sambori Pollet anglés

Hola, amics i amigues…… Sí, sóc jo qui vos parla sí, el campanar de l'església, de la vostra plaça, de la plaça de La Major. Encara que la compartiu amb tot el poble, teniu el privilegi de plantar a la plaça del poble i fer-la vostra els dies de falles. A veure, per a ser sincers, jo ja estava ací abans que vosaltres, abans era més baixet, però decidiren fer-me més alt perquè poguera contemplar millor la bellesa del nostre terme, de fet estic des de …?, i he vist de tot. Governs nacionals i locals de tots els colors, mocions de censura, revoltes, manifestacions, incendis, guerres, mercats... Moltes riuades i la fatídica pantanada, celebracions, festejos, bodes, soterraments, processons, descobertes, castells, enderrocs d’edificis i alçament de nous, modificacions a l'església Reformes de la plaça, que si ara amb tràfic, que si ara per als vianants, fonteta amunt fonteta avall, sense fonteta, monument als caiguts, bars que pareixen pianos, arbres monumentals, inclús…, tantes coses que no pararia de contar.

Però anem al que ens ocupa, allà per l’any 1971 va canviar tot per a mi, abans ja havia tingut anys amb falles, però aquesta apuntava fort i m ’advertia que venia per a quedarse Es va instal·lar als meus peus La Falla Plaça Major (abans nomenada plaça del Cabdill) i tot va ser distint, que dic distint, millor. Durant una setmana a l’any em doneu molta vida, soroll, art, color... Vos he vist créixer, riure, ballar, plorar, celebrar premis i renegar de derrotes. Recorde plantades impossibles, paraula que no està al vostre vocabulari. Aquells "fallons", com soleu dir, i alguna... no tant, tot s'ha de dir. Els trons de les mascletades, els dinars de la banda el dia 18, les partides de truc al solet, eixir i tornar dels pasacarrers, els xiquets jugant, revetlles, recorde inclús un correfoc, per cert, la que vau embolicar , que bonic el dia Sant Josep al matí visitant-me a l’església, puc recordar les fotos de comissió donant color i la música de les xarangues. Després de dinar un grup venia a preparar els monuments per a l'acte final, la cremà. He de reconéixer que eixa vesprada em posava un poc trist perquè sabia que els dies vinents els viuria en solitud, però recordava que vosaltres ràpidament ressorgíeu de les vostres cendres i això em deixava més tranquil.

I així durant 50 anys, amb unes quantes interrupcions, com

quan per algun motiu que no vull recordar, passareu al carrer de l'ambulatori. Encara que vos tenia a la vista i vos mirava eixir del casal als pasacarrers creuant la plaça, però, no era igual Molt pitjor va ser durant la reforma, ací ni rastre, canviareu de barri, molt lluny, i encara que al balcó de l'ajuntament es proclamaven les festes i la missa de Sant Josep congregava a totes les comissions, no era el mateix, no gaudia de la vostra companyia en intimitat Afortunadament, gràcies a la vostra perseverança tornàreu al nostre lloc i tot va començar de nou. Ja estan a casa, vaig pensar dins meu

Altre impàs amb la pandèmia, però no em fallàreu. El dia de Sant Josep acudireu a visitar-me, un ninot va aparéixer al nostre espai i a migdia estàveu ací, guardant les mesures de seguretat establides pel protocol sanitari. Eixa nit els càrrecs de la comissió (i algú més) acudiren a fer acte de presència per a la disparada d’un ramellet de focs d’artifici que marcava al món que allí es plantava una falla.

Aquest any, amb retard per les circumstàncies abans indicades tindrem la nostra celebració. Quan a primers de març aparega el camió descarregant l'arena vos miraré com prepareu els cables, poseu els focus i pengeu les pancartes, ja va de bo, pensaré Omplireu la plaça de fustes, cartons, pintures i maquinària. El vostre treball i la il·lusió que poseu farà que en unes poques jornades el miracle es puga produir i tindre a la meua vista les vostres falles plantades. El soroll continu dels coets dels xiquets farà que algun veí renegue, però no li farem gaire cas. L'esperada torrà de la primera nit donarà per finalitzada la feina i passarem a la festa. En poques hores les dolçaines i tabals amenitzaran les prime-

res hores del matí, donant pas a les despertades. Vos veuré passar cap al Passeig al ritme d e T o m á s F e r r ú s , e s p e r a r é a m b a n s i e t a t veure com retorneu amb els guardons aconseguits, obriu el cava i tireu la traca, per cert, i sense ànim d’ofendre, ja portem anys que no tenim l'alegria completa, per dir-ho d'alguna manera. Així que alguna cosa haureu de fer, aquest seria un bon any, “ací ho deixe” que digueu ara?.

Com cada any, pot ser aquest molt més, vindran, jo sé que vindran Tot Carcaixent passarà per ací, a saludar, admirar i alguns a criticar. La resta ja ho sabem. Tot tornarà a començar, trons, música, color, festa. Cada dia serà especial fins que el foc done fi a l'exercici. Però és el nostre any, el de la Major i jo estaré, més que mai desvanit de veure el que feu.

De fet, ja hem vist una prova en l'acte de presentació del nostre 50 aniversari, les danses tradicionals, l'himne tocat amb els nostres instruments típics, i la placa commemorativa que quedarà per sempre a la façana de l'edifici dels jutjats. Són mostres del que sou capaços de fer els meus fallers i falleres de La Major. I açò no ha fet més que començar Si aquest ha segut el principi, no puc imaginar com seguirà. Vos espere impacient, no veig el moment de veure les falles de l'aniversari als meus peus I jo, com sempre, des de la meua posició de privilegi, vos miraré orgullós.

El vostre campanar.

ACTIVITATS DE COMPRENSIÓsobre el conte

A.

Abans de fer aquesta activitat, llig atentament el conte "El vostre amic el campanar"

B.

Contesta les següents preguntes:

1

Qui ens conta aquesta història?

2

On està situat el campanar a Carcaixent?

3

Qui va arribar abans, el campanar o la falla?

4

Què ha vist el campanar?

"EL VOSTRE AMIC EL CAMPANAR"

Quin any va canviar tot per al campanar? 5

Quantes vegades ha canviat la falla d'ubicació? 6

Quin menjar dona per finalitzada la plantà de la falla? 7

Què quedarà per sempre a la façana de l'edifici dels jutjats? 8

Com mirarà el campanar des de la seua posició de privilegi? 9

Què dona fi a l'exercici faller? 10

Reconeixes aquests edificis?

El Palau de Montortal està situat a la plaça Major, centre cívic on es troben els edificis més representatius. La construcció d’esta mansió està vinculada a la riquesa que va proporcionar la seda en la ciutat a determinades famílies burgeses. Carcaixent havia tingut un gran creixement a l’Edat Moderna a causa del conreu de la morera i del comerç de la seda. Al segle XVIII era un dels principals nuclis seders valencians Pel que fa a la seua datació, encara que no se n’ha conservat la documentació original, sabem que existí una construcció anterior; però la casa que hui contemplem degué bastirse a finals del XVIII, i fou objecte d’una gran reforma estructural i decorativa al segle XIX que li donà la seua empremta actual.

És conegut popularment com “Palau de la Marqueseta”. La referència nobiliària ens remet a Na MªAntonia Talens Mezquita (17831858) que si bé residí a la casa, no gaudí mai del títol sinó que el sobrenom li fou atribuït perquè era la filla del primer Marqués de la Calçada: Vicente Talens Garrigues. Esta família és amb certesa la que ordenà bastir la casa.

És la nostra heroïna local, ben coneguda pel succés que apareix reflectit en la làpida del la façana. Segons la tradició, el 13 de juny de 1813, en temps de la Guerra de la Independència contra els francesos, la intercessió de Mª Antonia davant el general Harispe evità que l’exèrcit gal prenguera represàlies contra la població.

Ja en època contemporània, l’edifici pertanyia a la família Núñez-Robres Escrivà, descendents i titulars actuals dels Marquesats de Montortal i de la Calçada. Fou adquirit per l’Ajuntament el 1988; després, fou restaurat en la seua estructura original i en la decoració. La inauguració d’esta nova etapa va ser pel gener de 1993.

Presenta una composició de casa pairal integrada dins la trama urbana. La construcció

consta dels tres nivells típics: planta baixa, amb doble portada, vestíbul i zones de servei; el pis principal destinat a les estances nobles; i la cambra o les golfes

Del Palau ressalta la seua decoració interior: les pintures murals i la col·lecció ceràmica, on es poden trobar peces ceràmiques seriades com són els paviments, plafons i panells decorats amb diferents escenes i, d’una manera especial, la magnífica cuina.

A la planta baixa podem veure el Pedestal romà de Ternils, i plafons ceràmics documentats com ara el d’El Martiri de Sant Llorenç, provinent de l’hort de Carreres. Es tracta d’un tondo (forma redona) i és l’únic plafó d’estes característiques documentat en la taulelleria valenciana. Està signat per Josep Sanchis. Un altre plafó originari del Palau és el de L’Apoteosi de Sant Llorenç, signat per Joan Bru. Els dos foren realitzats a les Reials Fàbriques de València.

La planta noble és la més interessant. Hi destaca el conjunt decoratiu pictòric de parets i sostres, en especial les alcoves i el “fumoir”. La decoració va ser portada a cap en el segle XVIII i, fonamentalment, durant la remodelació del segle XIX. També n’és admirable la decoració ceràmica. Quasi totes les habitacions tenen un paviment ceràmic a manera de catifa amb sèries de motius florals procedents en la seua majoria de les Reials Fàbriques de València.

Però la peça estrella de la casa és, sens dubte, la cuina. És l’últim exponent de cuina neoclàssica valenciana, de principis del segle XIX, que es conserva in situ. Té uns panells decoratius ceràmics molt gràfics amb escenes costumistes i on apareixen una sèrie d’utensilis domèstics. Entre els diferents panells, destaca el de l’escena del Proveïdor galant, on el vestuari dels personatges ens remet a tipologies i indumentàries pròpies de l’etiqueta valenciana de l’època.

INVESTIGA i OMPLI

FITXA DEL PALAU DE MONTORTAL

Quin és el nom i cognoms de la Marquesa? 1

Quin edifici de Carcaixent porta el seu nom? 2

Quina habitació és la més bonica del palau de la Marquesa? 3

Què volia fer el general francés als ciutadans de Carcaixent? 4

5

Què va evitar la marquesa?

Digues si són vertaderes (V) o falses (F) les frases següents segons la història del palau de la marquesa de Montortal.

1. El palau està situat a la plaça Major

2 El palau és originari de finals del segle XVIII

3. L’Ajuntament va comprar el palau l’any 1998

4. Hui en dia el palau és un museu

5 La peça estrella de la casa és la cuina

6. La cuina té panells ceràmics amb dibuixos de Disney

CONEIX LA NOSTRA FALLETA

1 2 3 4 5

Soc molt matinera tinc d’amigues la pólvora i la música coetera amb un soroll cridaner alce ns al menys matiner.

Són menuts en estatura però artistes de gran altura imiten els més famosos amb balls grandiosos

Tinc unes vistes envejables vos observe cada dia encara que no sé parlar sempre m’heu d’ escoltar.

D os amics sempre al costat un sense l’altre mai veuràs a la nostra falla no poden faltar omplint d’alegria tot al seu voltant

Blanca com el sol no té llum i no li dol sempre ens acompanya al cel porta per pinta un estel

ELS VESTITS DEL FALLER I LA FALLERA

REALITZEN ELS NOSTRES NINOTS DE LA FALLETA INFANTIL?

Uneix el dibuix del ninot amb l'activitat fallera OFRENA EXCURSIONS DESPERTÀ

DOLÇAINA I TABAL BANDA DE MÚSICA

A Nom de la primera fallera major?

B Dolç tradicional de la setmana fallera

C Element arquitectònic de forma semi esfèrica coneguda popularment com la mitja taronja

D Acte de proclamació de les falleres majors, abans es feien tres

E Edifici de cult situat a la Plaça Major

F Element on brolla aigua i que durant un temps estava en mig de la plaça

G Maquinària necessària per a muntar el remat de la falla

H Peça musical que va composar el Padrí del any 1995 per a la falla

I Medalla distintiva de la comissió

J Peça d 'indumentària masculina que portaven els fallers de la comissió igual

K Actuació què simula cantar o interpretar una cançó

L Llibre que recull l 'explicació de la falla

M Títol nobiliari d’Antonia Talens Mezquita

N Figura feta de cartró amb aspecte grotesc que hi ha en una falla.

O Acte on s'ofereixen flors a la Mare de Déu

P Insígnia d 'or que atorgava la femenina a la millor fallera de l 'any

Q Pagament que realizen els fallers cada mes per a pertànyer a la comissió

R: conté la R Acte que es celebra vespres de falles des del balcó de l ' ajuntament

S Carrer on està ubicat el casal

T Menjar que portava la femenina per al sopar dels faller d 'honor

U: conté la U pantaló ample i curt fins al genoll que porten els homes en la indumentària fallera

V Color corporatiu de la nostra comissió

W Sistema de connexió a internet sense fil que hem ficat enguany al nostre casal

X Instrument musical, tradicional i que sona molt en la nostra falla

z: conté la Z Primera menjada del matí

DE LA MAJOR

Edita: Associació Cultural Falla Plaça Major de Carcaixent

Maquetació: Cristina Ferrer Fogués

Documentació:

Turisme

Dibuixos: Andreu Roig Ferri i Roberto Roig Pelufo

Impressió: setisetimpressors la Pobla Llarga

Dipòsit legal: Tirada impresa: V-647-2017 400 exemplars

Difusió electronica:

@falla la major de carcaixent

Falla Plaça major de carcaixent

Solucionari

Concursos: El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per la promoció de l'ús del valencià de l'any 2023

Este llibre ha participat en diferents convocatòries que s'inclouen en els premis de les lletres falleres www lletresfalleres com

Obert

Obert, es pot llegir al cartell de l’entrada, agafes el pom de la porta i accedeixes, mentre escoltes la campaneta que assenyala la teua presència dintre de l’establiment. - Bon dia! Un gest habitual, quasi familiar.

És el comerç d’un poble, aquell que tens al teu carrer, el del teu veí, aquell on quan entres per la porta ja saben el que necessites. Imaginar el poble sense ells fa feredat.

L’esperit emprenedor d’aquell que lluita pel seu negoci es reinventa i aprofita la lliçó per a renàixer i evolucionar, esdevenint un exemple de lluita i convertint-se en fonamentals per a la vida del nostre poble.

No descobrirem que vivim temps complicats tant econòmics com socialment. Avui ens pensem molt on gastar, on invertir, i per descomptat on dedicar diners i temps altruistament. A més a més, tots tenim, paradoxalment a la c o n j u n t u r a , m i l e r s d ' o p c i o n s : v i a t g e s , hobbys, associacions... les tenim a grapats.

Per tot allò pren més valor la gent que continua col·laborant amb el món faller. Eixos grans oblidats des del 20 de març fins aproximadament Nadal.

Quan venen eixos dies, els fallers tornem a eixir de la cova buscant la publicitat al llibret, la tanca que envolta els monuments o qualsevol estratagema que surt de la nostra imaginació. És en eixe moment quan el comerç, que sap que no és una qüestió de publicitat efectiva, sinó de tirar una mà, inclos un poc també, tot s'ha de dir, no fer-se l'antipàtic, afluixa la butxaca després de l’art d’intentar tocar el sentiment d'alguns, animar a la participació a altres, o sols per compromís a molts, fent-los formar part d'eixe personal no censat al voltant de la festa. I del pressupost.

Aquest escrit va per vosaltres, cadascú sabeu qui sou. Nosaltres, encara que no sempre ho manifestem, també sabem qui sou. Sols podem dir-vos una cosa. GRÀCIES.

Ah, ens vegem quan s ' aprope la festa. Confiem que esteu ahí, perquè...

SENSE VOSALTRES SERIA IMPOSSIBLE