Dossier vii jornades ecologistes la mat ni aquí ni enlloc! by Francesc Alfambra

La MAT ni aquĂ ni enlloc! 100% renovables!

MemĂ˛ria

VII jornades ecologistes de patrimoni natural de la Serralada de Marina Badalona, 16, 24 ,25 i 28/4 , 24/10, 20 i 30/11 i 3/12 de 2013

ElsVerds Badalona AssociaciĂł per a la defensa del patrimoni natural

Memòria VII jornades ecologistes de patrimoni natural de la serralada de Marina Índex

________

______

1. Introducció 2. Presentació Francesc Alfambra, president de l‘Associació Els Verds de Badalona 3. Programació de les VII jornades ecologistes • Text de presentació

• Programa d’actes • Díptic i cartells de difusió 4. Crònica de les VII jornades ecologistes -Programa de primavera: •

Conferència inaugural Transició energètica del segle XXI Carles Riba i Ramón Sans del CMES Josep Soler: Benvinguda Francesc Alfambra: Presentació

•

2ª Conferència: Què son les energies renovables? José Jiménez, Professor d’energia Ana Ruiz: Benvinguda Francesc Alfambra: Presentació

•

Sortides de camp • Visita a la fàbrica de plaques solars Helios Energy Europe,S.L. • A peu pla per la riera de Pomar fins a la font de can Ruti

-Programa de tardor: •

Presentació del llibre: L’ESTAT ECOLÒGIC, una proposta per l’Estat Català del s. XXI Santiago Vilanova, periodista, consultor ambiental i ecologista Francesc Alfambra, presentació

•

Taula Rodona Perquè diem la MAT ni aquí ni enlloc! Pasqual Aguilar, Plataforma No a la MAT de Girona Aitor Blanc, Plataforma per a la defensa de la serra de Marina i Can Zam José Mármol, Associació Els Verds de Badalona 2

•

Conferència de Cloenda Fent via per a la sobirania energètica Pep Puig, Dr. Eng. Ind. President del Consell Assessor d’EUROSOLAR- Ass. Europea per les Energies Renovables

5. A tall de conclusions 6. Administració reactiva i cultura de la sostenibilitat 7. Agraïments 8. Annex

“El nivell de degradació del medi conserva una relació estreta amb la quantitat d’energia externa que hem injectat en el sistema. A més energia més pol·lució. L’augment de la disponibilitat d’energia i l’increment del transport lateral dins el sistema fa que aquest s’homogeneïtzi i perdi diversitat.” Jaume Terrades i Serra Un país maltractat Revista de Catalunya núm.1

1. Introducció

om qualsevol altre entitat ciutadana o grup ecologista defensor dels espais naturals de la serralada de Marina, Els Verds de Badalona assistim des de fa molts anys a una progressiva degradació del nostre entorn natural més immediat. Amb la posada en marxa del Consorci del Parc de la Serralada de Marina, aquest procés de deteriorament semblava tenir els dies comptats, però malauradament no ha estat així. Tot i valorar molt positivament la existència del Consorci, -per a la constitució del qual vam batallar durant deu anys- el seu escàs finançament, la manca de recursos i sobretot un Pla Especial de Protecció i Millora de la serralada de Marina de rang jurídic inferior al Pla General Metropolità, fa que es magnifiqui el creixement urbanístic, i es prioritzin els interessos immobiliaris per sobre de la protecció dels ecosistemes de la serralada, impedint d’aquesta manera una correcta gestió de l’ús sostenible d’aquest espai natural tan degradat, tant malmès i tant deixat per la gran pressió demogràfica i urbanística que històricament ha patit i que encara pateix. Al llarg de molts anys durant les nostres passejades habituals per la serralada continuem sent testimonis de la proliferació de les llaunes, de plàstics, d’abocadors incontrolats de runes i de residus de tota mena, d’urbanitzacions il·legals, de duplicitat de xarxes elèctriques, de conreus abandonats, d’incendis forestals, etcètera, que donen idea de la manca de respecte per l’entorn, amb paisatges suburbials lletjos i bruts aparentment impropis d’una societat i d’un país teòricament culte i avançat. Fonamentat en el “progrés” mal entès del creixement permanent, de la depredació dels recursos naturals i en la concepció del territori com un mer factor econòmic a explotar, el nostre sistema econòmic cerca desesperadament la maximització del benefici com a únic objectiu. Mentrestant, ni el govern central ni la Generalitat ni l’Ajuntament de Badalona s’han marcat cap prioritat en la seva agenda política per afrontar aquesta problemàtica. I a aquestes alçades el garbuix administratiu, el laberint de la distribució de competències i atribucions entre els diferents poders públics ja no justifiquen tanta deixadesa generalitzada de l’administració pública en ser coherents i portar a terme amb tot rigor les seves obligacions en matèria de protecció mediambiental. No oblidem que un dels bens públics que han de gestionar els governs i no el menys important és el patrimoni natural. I una de les eines mes importants de la gestió ambiental, sense cap mena de dubte és la de l’educació ambiental, primer predicant amb l’exemple i segon no fent d’això una coartada fàcil per deixar de banda altres responsabilitats.

Participants a la II Jornada de Neteja realitzada al torrent de la Fontsanta, la vall de Betlem i la serreta de can Mas, on es van recollir 2,5 tones de deixalles (nov. de 2003)

Il·lustració de la memòria de les I Jornades Ecologistes: “Les rieres: un patrimoni ecològic a protegir”, realitzades el 2005

Així doncs, fa anys que Els Verds de Badalona treballem per un medi ambient sa, endreçat i net en aquest espai natural de la serralada de Marina voltat per la conurbació metropolitana del Barcelonès nord, i del Vallès Oriental. Sense ànims de ser exhaustius esmentarem algunes actuacions d’Els Verds entorn aquesta problemàtica d’abandonament i deixadesa de la serralada de Marina. Des de l’any 1991 ençà, amb l’aparició del projecte camp de golf de Sant Jeroni de la Murtra, i juntament amb altres col·lectius de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet: Acampades, plantades i neteges populars als voltants d’aquest monestir. Campanyes en pro del Parc Forestal de la Serralada de Marina. Elaboració d’un manifest en pro del Parc de la Serralada de Marina signat per milers de ciutadans i nombroses personalitats. Assistència a plens municipals dels diversos ajuntaments envers la constitució del Consorci de la serralada de Marina. Participació activa en la creació del Fòrum del Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona. Presentació d’una bateria de propostes a la comissió de treball de la serralada de Marina del Fòrum del Medi Ambient de Badalona, on entre d’altres punts demanàvem: <<la preservació d’indrets de major valor ecològic i biodiversitat com són la riera de la Vallençana, el torrent de l’Amigó, la riera de Pomar, la riera de Canyet, etc. així com l’anulació de la vialitat desproporcionada prevista pel PGM a Canyet, Sant Jeroni de la Murtra, a Montigalà i la riera de Pomar, tot definint la B-20 com a límit del creixement urbanístic de la ciutat cap a la muntanya.>>

Riera de Pomar de Dalt, on es poden apreciar els murs de protecció dels conreus i el sòl impermeabilitzat (formigonat)

Participació en la plataforma pro ILP contra la incineració de residus a Catalunya, recollint junt amb d’altres col·lectius mes de cinc mil signatures a Badalona. Al setembre del 2001, presentació de més de cent al·legacions al Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la serralada de Marina defensant la inclusió de les parts baixes de les rieres de Montalegre, de Pomar, de Sant Jeroni, i vessants del turó d’en Seriol, turó d’en Mates, turó d’en Folch, serreta de les Mosques d’Ase (Badalona), La Bastida (Santa Coloma de Gramenet), de la riera d’en Font, del torrent de can Nolis, el turó de l’Arbret, els Vessants de Vista Alegre, de can Mogues i de Torre Barrau (Tiana) que la delimitació de l’àmbit del Pla, inexplicablement les havia exclòs. A partir de la tardor del 2002, passejades per la serralada i campanyes reivindicatives de neteja de torrents i rieres com la de la vall de Betlem i el torrent de la Font Santa de Dalt a la capçalera de la riera de Sant Jeroni de la Murtra, al camí de can Mas i al camí de la Carrerada-Can Trons de Canyet. Es van retirar prop de cinc tones de deixalles tot just desprès de l’incendi que l’agost del 2003 va afectar a aquesta vall, deixant al descobert un munt de ferralla de tota mena. Al març del 2003, presentació d’ un plec d’al·legacions al projecte de traçat i condicionament de la B-500 entre Badalona i Mollet del Vallès, entre les que hi consten les següents: <<Que el nou traçat determina la destrucció dels boscos de ribera, empobreix la biodiversitat i bloqueja la funció de passera ecològica de la riera de Sant Fost de Campsentelles. Que destrueix el paratge natural de la font i el torrent d’Alba a Tiana. Així mateix el túnel projectat destrueix l’aqüífer que subministra aigua a les mines de la cartoixa de Montalegre, als pous i mines de l’hort de les Monges i a la Font d’Alba.>> Nombroses passejades naturalistes per les rieres de Pomar i de Canyet. Visites al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Presentació de més de cent al·legacions al Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud del Parc de la Serralada de Marina. Al juny del 2005, posicionament públic contra la conversió de la pedrera de la Vallençana en dipòsit de residus sòlids urbans embalats, en primer lloc pel risc de contaminació de l’aqüífer de la riera de la Vallençana amb els lixiviats d’aquestes escombraries i en segon lloc per contradir la declaració de zona de tractament específic que el Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina fa de la pedrera, i on només es contempla el dipòsit de runa inert pel rebliment de la mateixa, excloent-hi cap altre tipus de residus. Amb la realització d’aquestes activitats de voluntariat ecologista perseguiem dos objectius: per una banda instar a l’Ajuntament de Badalona a assumir la seva responsabilitat més enllà de la propaganda ambientalista i de la celebració de festes, i per l’altra una planificació urbanística que marqués la B-20 com a límit del creixement de la ciutat per preservar precisament la serralada. La preservació dels ecosistemes de la serralada requereix inexcusablement limitar el creixement urbanístic establint una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori. 7

La reflexió immediata va ser que calia anar més enllà de les passejades lúdiques o les mobilitzacions reivindicatives de neteja i obrir debat per aprofundir en el coneixement i la importància d’aquest extraordinari patrimoni natural, històric, arquitectònic i cultural badaloní, amagat, ignorat o menystingut per donar-li el valor que realment té de cara a la seva protecció i preservació. Aquest és el motiu que va empènyer Els Verds de Badalona a organitzar el 2005 les I Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural: Les rieres, un patrimoni ecològic a protegir. I al 2006, Les II Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural es van centrar en el cicle de l’aigua a la serralada de Marina. Amb les III Jornades Ecologistes: Abocadors als espais naturals?, l’any 2009 vam voler reprendre el debat sobre els residus, centrant-nos en el sistemes de dipòsit que històricament hem conegut a l’entorn metropolità com són l’abocador de la Vall d’en Joan a Begues (Garraf), la pedrera Berta al Papiol (Collserola), l’abocador de Pomar a Badalona i sobretot en els resultats de la prova pilot de dipositar bales de residus sòlids urbans a la pedrera de la Vallençana, també a Badalona, per conèixer el resultat d’aquestes experiències i les seves repercussions socials, ambientals i ecològiques. Els Verds de Badalona ens vam oposar a la proba pilot de la pedrera de la Vallençana, on s’han dipositat 84.000 tones de residu urbà “compactat i inertitzat”, ja que aquesta es troba al cor del Parc de la serralada de Marina i la qualificació d’aquest espai natural un cop finalitzada l’activitat minera preexistent és de forestal. El Pla de Protecció i Millora del Parc només contempla el dipòsit de runa inert per a la restauració geomorfològica dels talussos i la seva posterior reforestació. D’altra banda els lixiviats procedents de la descomposició de la matèria orgànica, pensàvem que podien contaminar l’aqüífer de la riera de la Vallençana, encara que el baix contingut en matèria orgànica de les bales, la impermeabilització del terreny i el drenatge dels lixiviats a un dipòsit, -com vam poder veure in situ- van impedir la contaminació de l’aqüífer.

Esvoranc de la pedrera de la Vallençana indicant el lloc precís on es va fer la prova pilot

Detall del procés d’impermeabilització del terreny on es van dipositar les bales de RSU, que va il·lustrar el document final de conclusions i propostes de les III jornades ecologistes del 2009

Les IV Jornades de Patrimoni Ecològic de la Serralada de Marina van estar dedicades a l’agricultura ecològica, els horts urbans i les xarxes de consum ecològic. Cercàvem un triple objectiu: en primer lloc posar de relleu la importància dels antics camps de conreu abandonats i malbaratats ja que com a terres fèrtils, són un preciós recurs natural no renovable molt escàs, que cal recuperar. En segon lloc per promoure l’agricultura ecològica a la serralada de Marina, que al nostre entendre és l’activitat econòmica no solament sostenible i compatible amb la preservació dels ecosistemes del Parc sinó que a més a més d’afavorir la biodiversitat, millorar la qualitat del paisatge agrícola i forestal, no fer servir pesticides ni fertilitzants de la indústria agroquímica, i no contaminar, col·labora decididament en la lluita contra el canvi climàtic.

Participants de les IV jornades a la finca d’agricultura ecològica de la torre Dorda de Llavaneres

I en tercer lloc el recolzament i la promoció de les xarxes de consum ecològic responsable i solidari que faci possible el comerç de proximitat entre productors i consumidors, garantint un preu just en els productes agrícoles i una remuneració digna dels pagesos. Alhora, aquest comerç just i de proximitat estalvia les despeses, la sinistralitat viària i la contaminació del transport ens indica el camí cap a la sobirania alimentaria. Les V Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina van estar dedicades a l’evolució del paisatge agrícola i forestal. Volíem encetar el debat de la gestió i la planificació territorial, vist el territori com un recurs natural escàs que cal preservar. I res millor per fer-ho que amb la perspectiva històrica que dóna conèixer l’evolució del paisatge des dels boscos primigenis fins a l’actualitat passant per la irrupció dels primers pobladors neolítics, la introducció de l’agricultura pels ibers, l’extensió d’aquesta pels romans, la gestió dels monestirs, etcètera.

Diferents aspectes de la serralada de Marina que apareixien en el díptic de les VI jornades

Però això no és tot, també volíem posar en valor els retalls de paisatge agrícola i forestal que encara resten a la nostra ciutat com son Canyet, Pomar de Dalt i la Vallençana, com a patrimoni paisatgístic agroforestal d’alt valor ecològic típicament català que no solament no perjudica la biodiversitat, ans al contrari, la beneficia. I finalment, com dèiem en el díptic, el nostre objectiu no era la reivindicació romàntica de recuperar els boscs primigenis sinó la d’explorar quines son les activitats econòmiques compatibles amb la preservació d’aquest patrimoni natural tan proper al nostre entorn metropolità que garanteixin la seva continuïtat. Les VI Jornades ecologistes del 2.012 les vam dedicar als “Deu anys del Pla Especial del Parc de la Serralada de Marina i Vint de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic”. A finals dels 80, la Mancomunitat de Municipis de Barcelona va encarregar al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona un estudi sobre la capacitat ecològica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest estudi que mai es va fer públic proposava la creació d’un parc forestal a la serralada de Marina. Al febrer de 1991, Pasqual Maragall, President de la Mancomunitat de Municipis, Manuel Royes, President de la Diputació de Barcelona i Joan Blanch, Alcalde de Badalona van signar a Can Miravitges (Escola de Natura de

Badalona) l’acord de constitució d’un Consorci per tal de gestionar el futur Parc Forestal de la Serralada de Marina, als voltants de Sant Jeroni de la Murtra, que el Pla General Metropolità qualifica de zona forestal. Quan tot semblava que aquella aspiració de la nostra comarca d’aturar el creixement urbanístic i l’especulació immobiliària seria satisfeta, sorprenentment al juliol de 1992, l’Ajuntament de Badalona va aprovar un projecte de la multinacional japonesa Ryocuchi per a instal·lar un camp de golf de 60 Ha als voltants del monestir de Sant Jeroni de la Murtra i un hotel de cinc estrelles a la vall de Betlem.

Mural reivindicatiu que es va fer a la plaça Pep Ventura de Badalona que il·lustra el díptic

Aquest projecte que reqüalificava el sòl de la zona forestal més socialment aprofitable, era clarament especulatiu, contradeia les promeses electorals de tots els partits i topava frontalment contra l’acord de constitució del Consorci previst per a la protecció de la Serralada de Marina. Tot seguit es va constituir la Plataforma “ Sant Jeroni Parc Públic” que durant anys va organitzar acampades, reforestacions i neteges reivindicatives, redactant un manifest, recollint signatures, fent peticions de paraula al Ple Municipal. Entre els nombrosos actes públics que va realitzar destaquen la presentació del Manifest de Defensa del Parc Forestal de la Serralada de Marina al Cor de Marina i la presentació de la mateixa Plataforma al Museu Municipal de Badalona. Per parlar d’aquell procés, vam comptar a la taula rodona, amb quatre protagonistes de la campanya ”Sant Jeroni Parc Públic”, esdevinguda ara fa 20 anys amb Joan Talarn del grup ecologista Vadeverd i Joan Puche de la Comissió redactora del Manifest en Defensa de Parc Forestal de la Serralada de Marina, tots dos de Badalona, i d’en Pep Palacio de la Plataforma de Defensa de la Serralada de Marina i Albert Noguera del Centre Excursionista Puig Castellar, tots dos de Santa Coloma de Gramenet. D’altra banda, va ser una satisfacció poder encetar el debat d’aquestes VI Jornades de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina amb una conferència de Cinta Pérez, Directora del Parc de la Serralada de Marina, sobre el Pla Especial de Protecció i Millora de la Serralada de Marina amb motiu del seu desè aniversari de posada en marxa.

Taula Rodona sobre els 20 anys de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic”

Participants a l’excursió de les VI jornades a la masia La Torribera

Llavors, com ara, també volíem donar a aquelles jornades un caire reivindicatiu anant més enllà de la celebració festiva d’aquestes dues efemèrides, ja que tot i ser fites històriques del moviment ciutadà i ecologista de la nostra comarca envers la defensa i preservació de la serralada, l’estat d’aquesta i el nivell de protecció actual, al nostre entendre, resten lluny del que es mereix. Sobre la serralada de Marina planen amenaçadorament projectes faraònics com la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i el túnel de la B-500. També volíem saber què passa amb la promesa incomplerta de la incorporació de Sant Fost de Campsentelles al Parc, més tenint en compte que 900 Ha dels millors boscs de l’obaga de la serralada pertanyen a aquest municipi. Cal superar la política dels nyaps immobiliaris i del creixement urbanístic. Cal un pla territorial que tot satisfent les necessitats socials reordeni i reguli de manera sostenible l’ús del sòl, dels espais naturals i urbans tot establint una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori. 12

2. Presentació de les VII jornades

nguany, les VII jornades ecologistes de patrimoni natural de la serralada de Marina han estat dedicades a les afectacions ambientals i socials del projecte de REE de solcar la serralada de Marina amb una línia de 400KV, és a dir de Molt Alta Tensió (MAT). Amb el títol de les jornades: “La MAT ni aquí ni enlloc! 100% renovables!” ja declarem la nostra oposició a aquesta nova agressió al territori en general i al Parc de la Serralada de Marina en particular, tot difonen alhora el coneixement de les renovables com a única “alternativa verda” a l’actual model energètic, per ser social i ecològicament insostenible. Es una ironia que desprès de dues dècades de moviment ciutadà i ecologista de la nostra comarca en la defensa del parc, i que justament l’any passat a les VI jornades ecologistes celebràvem el desè aniversari del Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la serralada de Marina i el vintè aniversari de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic” contra el camp de golf de Sant Jeroni de la Murta i en favor del Consorci del Parc de la serralada de Marina, ara REE i el governs espanyol i català pretenguin executar un projecte tan agressiu com aquest, sense tenir en compte el parc, sense cap informe d’impacte ambiental, ni cap procés participatiu d’informació pública, etcètera. Ens pensàvem que aquestes imposicions antidemocràtiques en benefici exclusiu d’algunes empreses ja havíem passat a la història. Per això amb la realització d’aquestes VII jornades i dels grans reptes i amenaces, com la MAT, que encara avui dia planegen sobre el Parc, hem volgut recuperar aquell esperit reivindicatiu i unitari de col·laboració de moltes entitats i sectors socials del nostre municipi juntament amb el de Santa Coloma de Gramenet que justament va fer possible l’èxit d’aquella campanya ecologista, amb la posta en marxa del Consorci i del Parc de la Serralada de Marina. Volem posar el fil a l’agulla del debat territorial: cal superar la política dels nyaps immobiliaris i del creixement urbanístic forassenyat i d’infraestructures sobre dimensionades. Cal un pla territorial que tot satisfent les necessitats socials, reordeni i reguli de manera sostenible l’ús del sòl, dels espais naturals d’una banda i dels urbans de l’altra, tot establint una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori. La idea original, la redacció i difusió del material divulgatiu així com el contingut i el desenvolupament d’aquestes VII jornades de patrimoni natural de la serralada de Marina ha estat obra d’un equip de treball de l’Associació ecologista Els Verds de Badalona format per José Barrio, Verónica Pubill, Joan Puche, Miquel Mateu, José Mármol, Montse Ventura i Francesc Alfambra. Esperem que l’assistència a les diferents sessions d’aquestes VII Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la serralada de Marina, hagin estat profitoses i que el present dossier sigui del vostre interès. Si has arribat fins aquí, et felicito per la teva paciència, però no t’aturis aquí ja que el dossier d’aquest any comença justament ara! Ànims i endavant! Salut, pau i ecologia! Francesc Alfambra, Associació Els Verds de Badalona

3. Programació de les VII jornades ecologistes •

Text de presentació del díptic divulgatiu:

A la tardor de l’any 2012, l’Associació Els Verds de Badalona vam participar a la campanya de la Plataforma de Defensa de la Serra de Marina de Santa Coloma de Gramenet contra el projecte de Red Eléctrica Española (REE) d’equipar una línia de Molt Alta Tensió (MAT) a la serralada de Marina. Les raons del perquè diem La MAT ni aquí ni enlloc!, es van poder escoltar a la taula rodona de les VI jornades ecologistes . Tots els ponents van coincidir en que cal recuperar l’esperit unitari i reivindicatiu per aturar la MAT. I una de les conclusions d’aquelles jornades va ser precisament dedicar les d’enguany a la MAT i a les renovables. Efectivament, les infraestructures de transport elèctric d’alta tensió que solquen la serralada perjudiquen greument aquest medi natural de diferents maneres. La més evident és un impacte paisatgístic molt sever. Caldria eliminar-ho, o si més no reduir-ho dràsticament. No té cap sentit que hi hagi multiplicitat de línies, quan l’únic operador de la xarxa és la REE. Els incendis forestals i l’obligatorietat de fer estassades de brolles i boscos per reduir precisament el risc d’incendis, són perjudicis ecològics prou evidents. En tercer lloc trobem la mortalitat de la fauna en cas d’incendis i, molt especialment, la mortalitat de l’avifauna per col·lisió ó electrocució, en entrar en contacte amb els cables elèctrics. I l’afectació dels camps electromagnètics a la salut de les persones és especialment severa ja que poden induir malalties tan greus com el càncer o la leucèmia entre les poblacions veïnes a les línies d’alta tensió. D’entrada, a qui beneficia la MAT? Clarament, al oligopoli nuclear, és a dir, a la patronal de les cinc grans elèctriques espanyoles: Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola, E.On Espanyola i HC Energia. La mà negra de l’oligopoli nuclear està darrera de la supressió de les primes a les renovables i del bloqueig de la directiva europea per incentivar l’autoconsum. Tanmateix, des de l’octubre del 2012 fins al març del 2013, les energies renovables (eòlica, hidràulica i solar) han cobert més de la meitat de la demanda amb un 51,1%, assolint d’aquesta manera una fita històrica, situant-se com la primera font de generació per davant de les nuclears i les tèrmiques no renovables de combustibles fòssils (carbó, gas i fuel). Amb un 26,6%, la eòlica ha estat la primera font de generació front al 21,1% de la nuclear. Segons la Fundació Renovable: “L’eòlica abarateix la llum i gràcies al increment de la generació renovable, la propera factura de la llum baixarà una mitja del 6,6%, amb un estalvi previst de 29,35 € per a 22 milions de consumidors domèstics acollits a la Tarifa d’Últim Recurs (TUR). Mentrestant els combustibles fòssils incrementen sempre els costos regulats.” La MAT és un projecte antidemocràtic del lobby nuclear. Les implicacions polítiques, socials, ambientals i econòmiques d’aquest projecte són molt negatives, i van més enllà del marc estricte del seu traçat pel parc natural de la serralada de Marina. Volem esbrinar quines són

aquestes implicacions i treure’n l’aigua clara del garbuix empresarial i administratiu del model energètic espanyol. Un model dependent de les importacions de combustibles fòssils i fonamentat en tecnologies obsoletes, cares i contaminants. Som conscients de que no serà fàcil assolir aquest objectiu, però també pensem que avançar cap a un nou model energètic 100% renovable dependrà en gran mesura de l’educació de la ciutadania i de la voluntat de tots i totes en l’adopció d’un nou paradigma social de producció i consum energèticament sostenible. D’altra banda, és una doble satisfacció poder encetar el programa de primavera d’aquestes VII Jornades de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina amb la conferència, “Transició energètica del segle XXI”, a càrrec dels enginyers Carles Riba i Ramon Sans, del Col·lectiu per un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMESS), i de gaudir de la col·laboració del Casal d’Amistat amb Cuba de Badalona amb una segona conferència: Qué son les renovables? a càrrec d’en José Jiménez, professor d’energia. Valorem molt positivament aquesta col·laboració, més tenint en compte la seva experiència en la solidaritat internacional, promovent projectes d’energies renovables a Cuba. I tot això, a més de la col·laboració sistemàtica que sempre ens ha ofert l’Associació de Veïns del Centre des de les I jornades ecologistes. Amb una visita a la fàbrica de plaques solars, Helios Energy Europe, S.L. de Badalona, i l’excursió: A peu pla per la riera de Pomar fins a la font de Can Ruti, donarem per acabada aquesta primera part de les VII jornades d’enguany. I en el programa de tardor gaudirem de la presentació del llibre: L’ESTAT ECOLÒGIC, Una proposta per a l’Estat Català del segle XXI d’en Santiago Vilanova; de la taula rodona: Perquè diem No a la MAT, amb Pasqual Aguilar i Aitor Blanc, i d’una extraordinària conferència de cloenda: Fent via cap a la sobirania energètica a càrrec d’en Pep Puig, amb una copa de vi de Canyet.. Per acabar, primer de tot, donem les gràcies als ponents, al Consorci del Parc de la Serralada de Marina, al Centre Cívic de Can Pepus, al Casal d’Amistat amb Cuba, a l’Associació de Veïns del Centre de Badalona, i a l’empresa Helios Energy Europe, S.L. al’Espai Betúlia i a la Llibreria Saltamartí per fer possible la realització d’aquestes VII Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina. No t’ho perdis! Estàs convidat/da!

• Programa d’actes Programa de primavera: Conferència inaugural:

Transició energètica del segle XXI Carles Riba i Ramon Sans Col·lectiu per un nou Model Energètic i Social Sostenible Benvinguda: Josep Soler, President Associació de Veïns del Centre Presenta: Francesc Alfambra, Associació Els Verds de Badalona Associació de Veïns del Centre de Badalona C/ Magatzem 37 Dimarts 16 d’abril 19:30 h. Segona conferència:

Què són les energies renovables? José Jiménez, Professor d’energia del Casal d’Amistat amb Cuba Benvinguda:Ana Ruiz, Presidenta del Casal d’Amistat amb Cuba Presenta: Francesc Alfambra, Associació Els Verds de Badalona Centre Cívic Can Pepus, Av Francesc Macià 104 Dimecres 24 d’abril 19:30 h. Visita a la fàbrica de plaques solars de Badalona HELIOS ENERGY EUROPE, S.L. (HELIENE) Pça Xarol, 13-15 (polígon de les Guixeres) Dijous 25 d’abril 17h. Excursió:

A peu pla per la riera de Pomar fins a la font de can Ruti Diumenge 28 d’abril. 10h. Iglesia de Pomar (de 10 a 13h.)

Programa de tardor: Presentació del llibre:

L’ESTAT ECOLÒGIC, Una proposta per a l’Estat Català del segle XXI Santiago Vilanova, Periodista, consultor ambiental i ecologista Presenta: Francesc Alfambra, Associació Els Verds de Badalona Espai Betúlia (Biblioteca Can Casacuberta) C/ Enric Borràs, 43-47 Dijous 24 d’octubre 19:30 h. Taula Rodona:

Perquè diem la MAT ni aquí ni enlloc? Pasqual Aguilar, Plataforma No a la MAT de Girona Aitor Blanc, Plataforma de Dedefensa de la Serra de Marina de Sta Coloma de Gramenet Presenta: José Mármol, Associació Els Verds de Badalona Centre Cívic Can Pepus, Av Francesc Macià 104

Dimecres 20 de novembre 19:30 h.

Marxa contra la MAT en defensa del territori Subestació de transformació de Canyet, a la Riera de Canyet 28, cantonada C/ Afrodita Dissabte 30 de novembre 9h. Conferència-cloenda:

Fent via per la sobirania energètica Pep Puig, Dr. Eng. Ind. President del consell assessor d'EUROSOLAR - Associació Europea per les Energies Renovables Benvinguda: Josep Soler, President Associació de Veïns del Centre Presenta: Francesc Alfambra, Associació Els Verds de Badalona Associació de Veïns del Centre, C/ Magatzem 37 Dimarts 3 de desembre 19:30h.

• Díptics i cartells divulgatius dels actes:

4. Crònica de les VII jornades ecologistes • Conferència inaugural: La transició energètica del segle XXI Benvinguda: Josep Soler, President de l'Associació de Veïns del Centre Benvinguts a tots i totes. Estem seguint la dinàmica dels últims set anys fent unes jornades ecologistes bàsicament centrades en la Serra de Marina però també amb les fonts d'energia i tots els coneixements col·laterals a la gestió correcte del patrimoni que tenim. Aquest any, a l'Associació, hem fet diferents xerrades sobre aquest tema, per exemple, la de “Som Energia”. Veiem, tenint en compte el públic que hi assisteix, que aquests problemes que se'ns plantegen tenen interès. Malgrat això, sempre som massa pocs. El coneixement és molt important, però hem de treballar més perquè aquest coneixement arribi a més persones i es desenvolupi amb més potència entre la gent.

Josep Soler fent la benvinguda als assistents a la conferència

En aquest sentit tenim una avantatge que és que tenim gent ben preparada. Per exemple amb el tema de fracking, ara hi ha persones que ens poden explicar el que és i que saben quines alternatives són bones i quines no tant bones. Fa uns anys, ningú ens ho havia explicat i no sabíem si era bo o no era bo.

El coneixement és molt important i un dels elements més important d'aquestes Jornades és la formació de tots plegats de cara a poder defensar millor el nostre patrimoni, la nostra natura i el nostre dia de cada dia.

Benvinguda José Mármol, Els Verds de Badalona En nom d’Els Verds de Badalona us dono la benvinguda i agraeixo l'acollida de l'Associació de Veïns del Centre a les VII Jornades ecologistes de patrimoni natural de la Serralada de Marina. Us convido a assistir als diferents actes de les jornades que teniu al programa i a inscriure-us per poder rebre la memòria- resum de les mateixes .

Presentació Francesc Alfambra, Els Verds de Badalona Perquè encetem aquestes VII jornades ecologistes amb la conferència: LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA DEL SEGLE XXI? En primer lloc perquè una de les conclusions de les VI jornades de l’any passat va ser precisament dedicar aquestes VII a les afectacions socials i ambientals de la MAT al seu pas per la serralada de Marina i a la defensa de les energies renovables. Amb aquesta perspectiva a la tardor de l’any 2012, l’Associació Els Verds de Badalona vam participar a l’ocupació de les torres de la MAT dins la campanya d’oposició a aquest projecte encetada per la Plataforma de Defensa de la Serra de Marina i Can Zam de Santa Coloma de Gramenet. També vam tenir una entrevista amb la Direcció General d’Energia de la Generalitat amb un resultat absolutament decebedor. Com afecta la MAT a la serralada de Marina? Per començar, aquestes grans infraestructures de transport elèctric determinen un fort impacte paisatgístic. Les normatives obliguen a les estassades de brolles i boscos per minimitzar l’alt risc d’incendis de les que en gran mesures son responsables. La mortalitat de la fauna en cas d’incendis i de l’avifauna per col·lisió o electrocució amb els cables són també importants. Les radiacions electromagnètiques determinen greus malalties com càncer i leucemia, insomni, etc. D’altra banda no té cap sentit que n’hi hagi multiplicitat de xarxes trinxant la serralada, quan l’operador de la xarxa només és un: Red Elèctrica Espanyola (REE). Però la MAT té moltes altres implicacions socials, ecològiques, polítiques i econòmiques que transcendeixen l’àmbit estricte del seu traçat per la serralada de Marina. Què es la MAT? És un projecte de REE per connectar França amb el Magreb per mercadejar amb l’excedent d’energia nuclear francesa o espanyola. En el nostre cas volen reconvertir una línia de 220.000V. de Setmenat del Vallés a Santa Coloma de Gramenet a 400.000V passant per la zona forestal del parc del la Serralada de Marina de Badalona argumentant demagògicament que no afectarà per res a a quest espai natural.

A qui beneficia la MAT? Clarament a l’oligopoli nuclear d’UNESA, la patronal que aplega a les cinc grans companyies elèctriques espanyoles: ENDESA, Gas Natural-FENOSA, IBERDROLA, E.On Espanyola i HC Elèctrica. Les mentides de la MAT Primer van dir que per garantir el funcionament del TGV, mentida! El TGV funciona perfectament amb 220.000 V! Per solucionar els problemes de subministrament elèctric de l’àrea metropolitana: mentida Des del 2007 degut a la crisi hi ha una davallada contínua de la demanda. Hi ha un clar sobre dimensionament del parc elèctric espanyol amb 100.576 MW de potència instal·lada quan el màxim històric de consum ha estat de 44.107MW, sobre dimensionament motivat per l’equipament innecessari de les centrals de cicle combinat a l’ombra de la bombolla immobiliària. Però el pitjor de tot, es que la MAT respon a un model energètic espanyol, heretat del franquisme que es clarament brut, obsolet, antidemocràtic i molt contaminant, que dóna prioritat absoluta a l’energia nuclear. El lobby nuclear d’UNESA està darrera de la supressió de les primes a les renovables i del bloqueig del Real Decreto 1699/2011 d’autorització de l’autoconsum. El lobby nuclear impedeix avançar cap a l’objectiu de que el subministrament d’energia elèctrica sigui 100% d’origen renovable. Però tenim bones notícies! 1a: El passat semestre d’octubre del 2012 fins març del 2013, les energies renovables ha assolit un rècord històric, subministrant més de la meitat de la demanda elèctrica amb un 51,2%. 2a: Degut a les intenses pluges i vent i la caiguda de la demanda elèctrica , per primera vegada a la història, REE ha obligat a reduir un 20% l’energia nuclear, trencant el mite d’estatus intocable de les centrals nuclears. 3a: Gràcies a la irrupció de les renovables a partir de l’1 d’abril el rebut de la llum serà un 6,6% més barat, amb un total d’estalvi previst de 29,35 € de mitja per a 22 milions de consumidors domèstics! L’energia eòlica, amb un 26,6% ha superat la nuclear que té un 21,1%. I això sense tenir en compte el modest 2% de les fotovoltaiques, amb un gran potencial de creixement a un país tant ric en sol com és el nostre. Alemanya, al mig dia genera 32.000MW d’energia fotovoltaica i a Espanya només 4.500MW. Conclusions El nivell de degradació del medi està directament relacionat amb la quantitat d’energia que injectem en el sistema . A més energia és pol·lució, més pèrdua de diversitat , més deute ecològic, etc. La petjada ecològica es defineix com l’àrea ecològicament productiva que es requereix per satisfer el nostres estil de vida actual. S’ha calculat que la petjada ecològica a Catalunya és de

3,92HA/Habitant. És a dir necessitem una àrea 7,77 vegades la superfície del nostre país par mantenir el nostre estil de vida! Que fer? Hem d’avançar cap a un model social de producció i consum energèticament sostenible, fonamentat en l’autoconsum, l’estalvi i l’eficiència d’energies 100% renovables. Un primer pas important que podem fer és fent-nos socis de cooperatives de consum energètic com és Som Energia. I per parlar de tot això i més hem convidat a Carles Riba i Ramón Sans, President i Vicepresident del Col·lectiu per a un nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), Gràcies!

La Transició energètica del segle XXI (1a part) Carles Riba, Dr. Enginyer Industrial, President i soci fundador del Col·lectiu per un nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES): En Ramon Sans i jo, som membres d'una associació molt recent, l'associació CMES, col·lectiu per un nou model energètic i social sostenible. Arrel de l'encàrrec d'una conferència a Colòmbia, l'any 2006, sobre eco-disseny de màquines, vaig començar a baixar documentació sobre energia, impactes ambientals ... Vaig treballar principalment amb les dades del Gobern Americà de l'Energia, Energia Information Administration, i de la OCDE, Agència Internacional de l'Energia. Vaig adonar-me que les dades que trobava no coincidien amb les del discurs dominant que deia que hi havia energia fòssil per molt de temps. Ho vaig anar comentant amb companys i vaig anar-hi treballant. En Ramon Sans m'hi va ajudar molt perquè va comprovar moltes dades. Vam anar posant xifres a les coses. Finalment vaig decidir escriure un llibre “Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles”. Ara estic preparant-ne un altre: “La factura energètica” i encara en voldria escriure un altre: “Els consums innecessaris”. En Ramon està preparant “La Transició energètica del Segle XXI”. A partir d'aquí es va anar originant un grup de persones, entre les quals hi ha en Jordi Pujol Soler que érem companys de curs junt amb en Ramon Sans. Vam decidir el 3 de juliol de l'any passat, constituir-nos en una associació. És una associació que procedeix de gent que ha treballat sempre en el sistema productiu, hi ha empresaris grans com Girbau, o Xifra de Girona, però també ecologistes, com en Pep Puig; i hi ha gent d'altres temàtiques, no només enginyers. És un col·lectiu molt ric, de gent diversa. El llibre és un toc d'atenció sobre els recursos, ja que no hi ha els que diuen. Estem consumint a un ritme tan gran que si continuem així, en un temps relativament breu s'esgotaran, és a dir, l'any 2060 estarem a zero de tot, 0 de carbó, 0 d'urani, 0 de petroli i 0 de gas natural. La pregunta que ens fèiem era: Només podem anunciar que s'acaben els recursos fòssils i per tant que tota la nostra civilització quedarà afectada de manera tremenda o podem fer alguna

cosa més? En Ramon ha fet un treball molt interessant que es diu la “Transició energètica”, que és dir que passaria si projectéssim d'aquí al 2050 un canvi total en el consum d'energies fòssils i passessim a zero. El consum actual d'energies no renovables és del 85 % , a Espanya estem en un 90%. S'arriba a la conclusió de que la transició energètica és factible. I tant que és factible! El que passa, en aquests moments, és que la factura energètica que paguem està creixent d'una manera extraordinària any darrera any i això els va molt bé a les empreses i als països que reben els diners i per tant es busca de que no se'n parli. O sigui: no hi ha problema, si hi ha problema les renovables no valen, i si les renovables no valen ja tindrem els diners per tancar-ho. És una espècie de triple pas, bastant delicat, que hauríem de tancar abans de que es produeixi. L'energia és un bé social estratègic, és un dret que no pot quedar a l'albitri del mercat i actualment no en tenim cap control. Som més 7 mil milions d'habitants. Al 1.830 vam arribar als 1.000 milions per primera vegada i els combustibles fòssils ja permetien anar creixent. Però fixeu-vos, nosaltres que vam néixer en el 47, estàvem llavors a 2.500 milions d'habitants. Hem vist els 3.000, 4.000, 5.000, 6.000, 7.000 i probablement veurem els 8.000, si encara tenim salut. Estem creixent a raó de 75-80 milions d'habitants/any i cada 12 anys hi ha un miler de milions més de persones al món. Hi ha gent que diu que aquest discurs és delicat, i llavors jo sempre dic, si hem de fer desaparèixer algú podríem fer desaparèixer els 1.200 milions d'habitants dels països desenvolupats, així reduiríem més de la meitat el consum d'energia i el problema s'hauria acabat. El consum mundial al 2.008 és de 17,87 TW, consum mitjà anual repartit uniformement entre les 8.760 hores de l'any (1 TW= 1.000.000.000 KW). Del 1980 al 2008 hi ha un 72 % d'augment en el consum. Ara, en el 2012, utilitzant les dades del Gobern Americà, estem a 19,5 TW i només han passat 4 anys. Això seria el consum mitjà mundial, veiem com està repartit. En països com la Xina o l'Índia el consum d'energia està creixent enormement. La Xina ja emet un 50% més de CO2 que el que emet els Estats Units i està gastant més del 50% del carbó mundial i el carbó està apunt de superar el petroli, el superarà d'aquí uns 3-4 anys. Tenim, d'una banda aquests consums, i de l'altra, tenim unes reserves que són aquells recursos que són tècnicament i econòmicament viables d'extreure. La Tassa de Retorn Energètic és l'energia que costa extreure un determinat recurs. Per exemple, si portar el petroli fins aquí ens costa la mateixa energia que en aquests moments ens pot donar aquest petroli com a energia, llavors no paga la pena que l'anem a buscar. Quan la Tassa de Retorn Energètic és més baixa d'1, el recurs no és viable. Les reserves reconegudes en Terawatts tèrmics any, unitat d'energia acumulada que és aproximadament l'energia que fan les 430 i pico centrals nuclears del món en un any, són de l'ordre de 1.126 en tots els fòssils i no renovables. Estan repartides en: petroli, 258 Twa (23 %), carbó, 577 TWa (51%), gas , 215 TWa i urani, 75 TWa (7 %). El consum de carbó a Europa està baixant però a d'altres parts del món està pujant de veritat i amb uns costos molt grans d'emissions de CO2. D'aquest recurs en tenim més de la meitat. El

petroli està en el seu zenit, hem gastat el mateix que el que queda per gastar i comença a flaquejar. El gas encara puja, no ha arribat al zenit. I l'urani, la gran esperança de tothom, 75 sobre 1.126, és un 7%, i l'energia nuclear en el món és un 5%. Per tant, encara que l'urani no serà la primera matèria que s'acabarà amb el ritme actual, de cap de les maneres pot ser la substitució dels combustibles fòssils. Deixant de banda els impactes ambientals que aquest ocasiona, el que estic dient es que no tenim matèria primera. Ara faig un càlcul que no he vist fer a cap altre lloc, comptem increment de població i increment de consum percentual. Observem les gràfiques, a la banda esquerra he fet una estimació del que ja s'ha consumit, a la dreta, el queda per consumir, la franja vermella seria el que gastaríem en els propers 5 anys en el ritme actual. Fixem-nos en el 2012, 5 anys després sembla que no ha passat res. Al 2037, comencem a patir, 2042, pràcticament el petroli està fora, 2047, l'urani i el gas s'esgoten, 2052, només queda carbó i és molt contaminant i, 2060, s'acaben les reserves. Això no anirà ben bé així, Huber té una teoria, diu que les extraccions tenen forma de campana, i en aquesta campana la meitat de creixement es igual a la meitat de decreixement, quan s'arriba a la meitat comença a decréixer enlloc de continuar pujant fins que arribi a zero. Això es un sostre, el sostre és una crisi, aquesta crisi d'ara és el sostre del petroli. Això es traduirà en preus. Els preus traduiran la falta de recurs. Mirem en una gràfica com estem vivint al món en el 2012. La primera columna és la renda per càpita en euros per habitant i any; la segona són els watts tèrmics que gastem, el promig en el món és de 2.700 watts que és com si tinguéssim 2 Kwatts tèrmics treballant contínuament a favor nostre; i la tercera columna seria el tant per cent de producció respecte el consum de combustibles fòssils. Veiem que Orient mitjà i Euràsia tenen molts recursos i per tant tenen rendes que s'acosten relativament al promig mundial, Àfrica està per sota terra, Amèrica del Sud està mig mig, Amèrica del Nord, molt elevat, Estats Units també, i Europa està a 24.000, l'Europa del Nord està 10.000 per sobre i l'Europa del Sud està 3.000 per sota i Catalunya a 27.000, no som dels pitjors de l'Europa del Sud. En quant a consums, Europa 3.000 de promig, Estats Units, més de 8.000, Europa del Nord 4.700, Europa del Sud, 2.700, Espanya 3.000 i 3.400, Catalunya. El tant per cent de producció respecte al consum, és a dir, si gastem benzina quanta en produïm d'aquesta? A Orient Mitjà és 247 %, vol dir que n'exporta més del que consumeix; Nord Amèrica n'importa, en té menys del que produeix, Estats Units encara està per sota. Xina per damunt. Els altres, 75, i, a Europa fem un salt, 38%. Perquè us penseu que estem en aquesta crisi? Europa del Nord 58%, Europa del Sud (Portugal, França, Itàlia, Espanya, Grècia, Turquia, Malta i Xipre) 6,8%, Espanya 3 i Catalunya 0,7%.

http://cmescollective.org/wp-content/uploads/2012/11/CONFERENCIA-PART-1.pdf

Transició energètica del segle XXI. TE21 (2a Part) Ramon Sans, Dr. Enginyer Industrial, Vicepresident i soci fundador de CMES Ressenya de la conferència feta per en Jordi Pujol Soler, Secretari del CMES: En la ponència sobre la “TRANSICIÓ ENERGÈTICA AL SEGLE XXI. TE21”, Ramon Sans va demostrar de forma clara i metòdica, amb xifres i càlculs que ho avalen, que en el termini de l’any 2015 fins al 2050, és possible i viable dur a terme la substitució pràcticament total dels combustibles fòssils actuals (petroli, gas, carbó...) per energies renovables (eòlica, fotovoltaica, termosolar...), tot mantenint el nivell de benestar bàsic i assegurant el subministrament. Sovint es parla d’energies renovables de forma abstracta i genèrica, quasi com a cosa poètica. Per contra, la contundent exposició, amb números i càlculs, d’un enginyer que detalla el marc de com fer aquesta transició a les energies renovables, va impactar molt favorablement els assistents, per la novetat de l’enfocament i pel que representava com a projecte de país. En l’estudi sobre la “TRANSICIÓ ENERGÈTICA AL SEGLE XXI. TE21”, Ramon Sans parteix d’un percentatge d’encariment anual dels combustibles fòssils d’un 5% i d’una disminució anual del consum energètic per major eficiència i millora en hàbits de consum d’un 1%. Efectua una distribució detallada del consum energètic entre usos tèrmic, mobilitat i elèctric, fent l’equivalència en consums elèctrics directes. Estableix les superfícies necessàries de territori i els costos d’implantació per a les diverses tipologies d’instal·lacions renovables (termosolar, fotovoltaica, eòlica, etc.). Confecciona un calendari de substitució progressiva de fòssils a renovables, de forma que es pot comparar com va evolucionant anualment el cost per compra de combustibles fòssils exteriors, en el supòsit de continuar amb l’escenari actual i amb el de la transició a energies renovables. Amb les dades anteriors, el procés de transició progressiu a renovables TE21, del 2015 al 2050, suposaria per a Catalunya un estalvi acumulat per disminució en la compra de combustibles fòssils de 386.000,- milions €. Donat que el cost de les instal·lacions renovables seria de 70.000 milions €, resulta un estalvi total de 316.000,- milions € en aquest període, aconseguint una implantació amb 100% d’energies renovables. Quant a les superfícies de territori necessàries, Ramon Sans dedueix que són necessàries 40.000 Ha, l’equivalent al 1,25% del territori. En aquest sentit, Carles Riba esmenta que a Catalunya des de 1990 fins ara s’ha urbanitzat aproximadament un 3% del territori, cosa que confirma que, fins i tot des del punt de vista de superfícies a ocupar, el model TE21 és perfectament factible. També es va recalcar la conveniència d’interconnexió dels punts de generació distribuïts per tot el territori, per tal de minimitzar l’efecte d’intermitència i variabilitat d’aquest tipus d’energia. Aquest mateix estudi Ramon Sans l’ha realitzat per a l’Estat espanyol i per a Europa. Si es porta a terme aquest projecte de “TRANSICIÓ ENERGÈTICA AL SEGLE XXI. TE21”, s’aconseguirà recuperar el control de l’energia des del propi país, es revertirà el procés del canvi climàtic, es reduirà espectacularment la factura energètica externa, es generarà un important increment d’ocupació i es superarà la crisi actual, de la que el cost de l’energia n’és la causa principal. http://cmescollective.org/wp-content/uploads/2013/07/TE21.CAT-web9.pdf

Una intervenció durant el torn obert de paraules

• Segona Conferència: Què son les energies renovables? Presentació Francesc Alfambra, Els Verds de Badalona: En primer lloc vull agrair a José Jiménez i al Casal d’Amistat amb Cuba i al Centre Cívic Can Pepus per la seva col·laboració amb aquesta conferència sobre les renovables. Els Verds de Badalona ens identifiquem plenament amb el treball de solidaritat internacional del Casal de Cuba. Solidaritat i ecologisme anem de la ma. Perquè? Anem a parlar d’energia, de la MAT i sobretot de les renovables. Però abans de tot cal saber que “el nivell de degradació del medi, dels ecosistemes i de la biosfera en conjunt conserva una relació estreta amb la quantitat d’energia que injectem en el sistema. A més energia més pol·lució. L’augment de la disponibilitat d’energia i al increment del transport lateral dins el sistema fa que aquest s’homogeneitzi i perdi biodiversitat.” Però aquest increment del nostre consum energètic és possible a mercè d’un comerç internacional injust i desigual imposat sovint per l’explotació econòmica, el colonialisme, l’armamentisme i la guerra al tercer mon. Així doncs Els Verds de Badalona apostem pel compromís, la solidaritat i la cooperació internacional per la pau, el desarmament i el desenvolupament sostenible de tots els pobles del mon.

Anem a parlar d’energia elèctrica, però pensem que aquests només representa el 20% de l’energia total que consumim. El 80% restant d’energia la consumim amb la benzina del transport i els vehicles privats a motor, en gas natural per les llars i el fuel de les indústries i calefaccions. A Catalunya, cada any paguem una factura energètica de 8.000 milions d’€ per la importació de combustibles fòssils. Som el país europeu que pateix la situació més crítica en el context internacional degut a la nostra gaire bé absoluta dependència energètica externa. Mentre algunes empreses i polítics corruptes s’enriqueixen el nostre país s’empobreix. Hem d’avançar cap a un nou model energètic fonamentat en l’autoconsum, l’estalvi, l’eficiència i sobretot en les energies 100% renovables, i per parlar d’això us deixo amb José Jiménez, professor d’energia. Gràcies!

Què son las energies renovables? José Jiménez, Professor d’energia, membre del Casal d’Amistat amb Cuba Quines energies coneixem que estiguin disponibles a la terra? Tenim la solar, l’eòlica, la hidràulica, la geotèrmica, la gravitatòria, la maremotriu i la biomassa. Com podem aprofitar aquesta energia? S’han de convertir en un altre tipus d’energia que sigui aprofitable. Per fer això disposem de tecnologies diverses, com son els molins de vent que converteixen l’energia mecànica del vent en energia elèctrica mitjançant un generador elèctric que aprofita els camps electromagnètics d’una bobina i un rotor per produir un corrent elèctric. En la hidràulica, aprofitem l’energia mecànica de d’un salt d’aigua, que mitjançant una turbina connectada a un generador elèctric genera corrent elèctrica (és una variant de l’energia gravitatòria). La maremotriu aprofita les marees per generar corrent elèctric per la força gravitatòria de la lluna. Les onades del mar també generen una força motriu d’origen eòlic que també permet generar electricitat. Els corrents marins produïts per les diferències de temperatura i de nivell dels diferents oceans i mars també es poden aprofitar per generar electricitat. La geotèrmica, és basa en l’aprofitament del calor de la terra mitjançant vapor o aigua calenta procedent de les profunditats de la terra en llocs de falles i xocs entre les diferents plaques tectòniques. La solar fotovoltaica converteix els fotons d’origen solar , que al xocar amb electrons d’una placa de silici genera un corrent elèctric aprofitable. Els concentradors termosolars, son col·lectors solars capaços de concentrar energia solar en un àrea reduïda augmentant molt la temperatura. Similar a una lupa enfocant el seu llum en un punt. I es fa mitjançant els concentradors de llum solar fet amb miralls orientats a un objectiu capaç de captar l’energia lumínica pel seu aprofitament. Hi ha de varis tipus:

1.-Cilindric-Parabólic: el concentrador parabòlic compta amb un joc de miralls en disposició cilíndric-parabòlic. En el focus es col·loca un conducte per on passa un fluid com oli o salmorra. Aquest fluid pot escalfar-se per sobre del punt d’ebullició de l’aigua al voltant dels 300ºC. Un cop calent, el fluid passa per la caldera on escalfa l’aigua i la converteix en vapor. L’energia continguda en el vapor pot ser utilitzada per generar electricitat si es passa per una turbina que faci rotar un generador. 2. Parabòlic: El con parabòlic concentra els raigs solars en un sol punten compte d’un conducte lineal. Aquesta disposició permet generar temperatures al voltant dels 650ºC 3.-De torre, que al seu torn poden ser de sal fosa, concentradors d’aire o d’altres tipus.

Gemasolar: central solar tèrmica de Fuentes de Andalusia (Sevilla)

Gemasolar es la primera planta comercial d’energia solar tèrmica amb tecnologia de receptor central de torre i sistema d’emmagatzemament en sal fosa. Es tracta d’un camp solar de 185 Ha que inclou el receptor en una torre de 140 m d’alçada i 2.650 heliostats –cada un dels quals de 120 m2- distribuïts en anells concèntrics al voltant de la torre. L’aspecte mes innovador d’aquesta planta,amb receptor de sals foses es que el sistema d’emmagatzemament permet produir electricitat durant 15 hores sense sol. Gràcies a aquesta capacitat d’emmagatzemament, l’energia solar passa a ser gestionable i pot ser subministrada en funció de la demanda. Gemasolar, de 19.9 MW de potencia, genera anualment 110 GW/h, podent abastir d’energia a 27.500 llars. Aquesta planta està operativa des del maig del 2011. El motor Stirling, pot aprofitar pot convertir la diferència de temperatura entre dos pols en un moviment mecànic que mitjançant un generador també ens permet obtenir un corrent elèctric.

• Sortides de Camp Visita a la fàbrica de plaques solars HeliosEnergy Europe, S.L.

Dos instantànies dels participants a la visita

Excursió: A peu pla per la riera de Pomar fins a la font de Can Ruti Dades d’interès: La riera de Pomar i la riera de Montalegre son tributàries de la riera de Canyadó. Comptant aquesta darrera, la riera de Pomar, com la de Sant Joan, té un recorregut de 4, 5 Km. La riera de Canyet-Martí Pujol, amb 5 Km es la més llarga. Des de la capçalera fins al mar salven un desnivell d’uns 300 metres, amb uns pendents mitjans entre 4,6% i 16%. S’ha de tenir en compte que a la capçalera de les rieres trobem els torrents, que augmenten sobtadament aquests pendents. Però l’excursió només arribarà a la mina- font de Cant Ruti, justament on comença aquest fort pendent. Els cims de la Coscollada de l’Amigó, que coronen aquest sector de la serralada de Marina, son el turó del Pi Candeler, 461 m, el Mineral, 446 i el turó del Fra Rafel de 413 m. Dins el terme de Badalona, però al vessant vallesà, trobem el torrent d’en Pujol que és la capçalera de la riera de la Vallençana. Les rieres, un patrimoni ecològic a protegir Les rieres i els torrents son passeres i corredors biològics per on s’estableix la connectivitat ecològica necessària per al trànsit de la fauna entre els diferents espais naturals de la serralada i del litoral que li son mes propers. Des d’aquest punt de vista cal considerar aquests espais naturals com una part molt important del funcionament dels ecosistemes de la serralada de Marina. Recorregut de la excursió:

1: Can Colomer; 2: Castell de Gotmar o cal Comte.; 3: Mas Boscà; 4: Can Cabra; 5: Ca l’Arquer; 6: Can Miravitges; 7: Poblat íber del turó d’en Boscà; 8: Font del Pop; 9: Can Ruti.

Una mica d’història del recorregut per la riera de Pomar: És prou conegut que el Baró de Maldà sortia del seu palau del carrer del Pi, a Barcelona, per venir a la seva casa de Badalona. Com ell, a mitjans del segle XIX, altres nobles barcelonins també tenien finques a Badalona, com les de la riera de Pomar: 1. Can Colomer: Antiga masia del segle XVI ampliada i reformada per convertir-la en la mansió senyorial del baró de Terrades. L'edifici té planta baixa i dos pisos, coberts amb teulat a dos vessants i una torre quadrada coberta a quatre aigües. Té també adossada una capella. L'acabat de les façanes és d'estuc imitant carreus. Les finestres estan emmarcades amb pedra. 2. Castell de Gotmar: És una masia fortificada, també coneguda per Cal Comte, el pas del temps va esdevenir residència senyorial. L'alou original està documentat des de 1030 i pot relacionar-se amb el que va ser adquirit pel bisbe e Girona Gotmar) el 989. Posteriorment va ser propietat de la nissaga dels Blanes-Centelles. L'edifici conserva elements d'època romànica, dels segles XII i XIII, i sobretot d'època gòtica, del segle XV. La finca es propietat dels ducs de Solferino. 3. Mas Boscà: És una masia de planta baixa, pis i golfes, de tipus basilical, amb alguns elements afegits. L'escala sobresurt a l'exterior en forma de torre quadrada. A la façana hi destaquen les finestres gòtiques i un porxo, a nivell de la planta baixa. Té annexa una capella de planta circular, de mitjans de segle XIX, dedicada a Sant Isidre. Al subsòl hi ha restes d'un assentament romà. Conserva interessants elements dedicats a l'elaboració del vi. Aquest nucli, un dels més antics del terme, es va establir sobre una vila romana. El 1317 consta com a propietat de la família Montcerdà, de qui va passar a Antoni Boscà al segle XV. 4. Can Cabra: La masia de can Cabra, també coneguda com Can Bosch, al s.XIX es va conèixer pel nom dels seus propietaris en aquell moment, els ducs de Solferino. Vicenç Bosch, el de l'anís del Mono, la va comprar a finals del segle XIX. 5. Ca l’Arquer: És un conjunt format per una masia basilical, de tres cossos. El de la dreta està rematat en forma de torre. Té planta baixa, un pis, amb finestres gòtiques, i golfes amb galeria d'arcs semicirculars. El conjunt, amb les construccions auxiliars, està encerclat per un barri. Havia pertangut a les propietats del duc de Solferino, com el castell de Gotmar, adjacent. Actualment la divisió de les finques les ha concedit a diferents hereus. Està protegida com a bé cultural d’interès local 6. Can Miravitges: D'origen medieval, va ser molt reformada a final del segle XVII i al segle XVIII, en què es transformà en la masia senyorial que es pot veure avui dia. El nom de la casa deriva del cognom Bellvitges, corresponent un propietari del mas de mitjan segle XVIII. Durant el segle XIX va viure una època de gran prosperitat gràcies a la producció d'aiguardent, que s'exportava a Amèrica del Sud. Cal destacar la vinculació de la masia amb el pintor i escenògraf Antoni Ros i Güell, que en fou un dels darrers propietaris. A mitjan dècada del 1970, els fills i hereus del pintor, Jaume i Àgueda Ros Sarsal, es van vendre la casa, que després va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Badalona.[4]Actualment una part de

la masia, que està declarada Bé Cultural d'Interès Local, està ocupada per l'Escola de Natura, mentre que una altra part està museïtzada i depèn delMuseu de Badalona. La cuina conserva l'enrajolat del segle XVIII; una completíssima col.lecció de pintures d'Antoni Ros i Güell, així com la sala de cups i el celler. 7. Poblat iber del turó d’en Boscà: Sobre el cim del turó d'en Boscà. La seva fundació està datada del segle IV aC i va ser habitat per la tribu dels laietans. Constava d'una estructura d'habitatges dintre d'un recinte murallat amb dues torres de defensa, una quadrada i una altra circular visibles encara per les seves bases. tot ésser el nucli de poblament preromà més important prop de la Baetulo romana, el jaciment del Turó d'en Boscà ha estat, fins la dècada del 1970, un jaciment poc treballat arqueològicament. Els primers treballs d'excavació no tingueren lloc fins el 1933, sota la direcció de J. Font i Cussó, any en què es van posar al descobert restes significatives de la fortificació del poblat que van evidenciar la importància del jaciment. A principis dels anys 60 es va produir la troballa fortuïta dels Vas de les Naus. 8. Font del Pop: En realitat es tracta d’un sobreixidor de la mina d’aigua de can Miravitges 9. Can Ruti: És el nom del mas que allotja l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona situat dalt del turó que separa les valls de Canyet i de Pomar de Badalona. El nom deriva de "Ca n'Urrutia" que és el nom de la família que s'hi va establir un temps després de la guerra de 1714. Anteriorment es deia Mas Viver. De Ca n'Urrutia, la gent va començar a dir-ne Ca n'Urruti i posteriorment Can Ruti per abreujar. La construcció, el 1973 de l'hospital va ser polèmica per què va comportar la destrucció de la masia del segle XV que hi havia.

Participants de l’excursió per la riera de Pomar a la font de Can Ruti

• Programa de Tardor Presentació del llibre: L’ESTAT ECOLÒGIC, una proposta per a l’Estat Català del segle XXI” Presentació Francesc Alfambra, Els Verds de Badalona En nom de l’Associació Els Verds de Badalona us donem la benvinguda i agraïm la vostra assistència a la presentació de L’ESTAT ECOLÒGIC, una proposta per a l’Estat Català del segle XXI, darrer llibre d’en Santiago Vilanova. També donem les gràcies a Gerard Remendo de la llibreria Saltamartí, co-organitzador de l’acte, a Isabel Graña directora de l’Espai Betulia, i com no també a Santiago Vilanova que es el ponent, presentant-nos el seu llibre Estat Ecològic, una proposta per l’estat català del segle XXI. Avui encetem les VII jornades ecologistes de patrimoni natural de la serralada de Marina de tardor LA MAT NI AQUÍ NI ENLLOC! 100% Renovables! Mes d’un us preguntareu que té a veure unes jornades ecologistes de paimoni ecològic de la serralada de Marina amb la MAT i amb l’Estat Ecològic? Red Elèctrica Española té previst solcar la serralada de Marina amb un línia MAT (400.000V.) procedent de Sentmenat del Vallès fins a Santa Coloma de Gramenet. Òbviament això afecta i molt al medi ambient de la serralada de Marina . Aquesta gran infraestructura de transport – que no necessitem- afecta molt severament els ecosistemes del Parc de la Serralada de Marina, ja que comporta estassades de boscs i brolles per prevenir del perill d’incendis forestals. També motiva una gran mortalitat de l’avifauna per impactes amb els cables i els mateixos incendis. Aquesta infraestructura també és molt lesiva per a la salut de les persones. Però diem No a la MAT sobretot perquè respon a un model energètic obsolet, brut, molt contaminant, perillós i antidemocràtic, i que ens condemna a la dependència gairebé absoluta de les importacions de combustibles fòssils (fuel, gas, petroli) i radioactius (urani). I és antidemocràtic perquè el sistema elèctric espanyol atorga prioritat absoluta a l’energia nuclear, prioritat decretada pel règim franquista a través dels sues Planes Energéticos Nacionales encara vigents. Mentre Catalunya s’empobreix pagant una factura de 8.000 milions d’€/any per aquestes importacions, algunes empreses i polítics corruptes s’enriqueixen. Estem davant el sector financer on mes funcionen les portes giratòries. Per entendre del perquè de la gravetat de la crisi energètica que pateix Catalunya, de la dependència externa i dels privilegis de l’oligopoli nuclear, la lectura d’aquest llibre que està molt ben documentat, es absolutament imprescindible. Es imprescindible per entendre quin ha estat el procés històric que ens ha portat fins aquí. Per acabar voldria ressaltar tres virtuts d’aquest llibre, al nostre entendre fonamentals: 1a.- Obre el debat sobre el model energètic actual i del que necessitem, debat segrestat políticament i mediàticament absent.

2a.-Es un crit d’alarma i de denúncia del pactisme de la burgesia catalanista conservadora amb l’oligarquia financera i energètica del règim franquista i dels seus hereus, responsables de la crisi que patim,i mantenint sotmesa l’economia catalana. 3a.- I fonamental, es la tesi que articula tot el discurs del llibre, es la de que la sobirania política de Catalunya passa per la sobirania energètica, sobirania que tindrem a l’abast si abandonem l’economia fòssil i radioactiva i adoptem l’economia solar amb un model energètic d’estalvi, d’eficiència i d’autoconsum fonamentat en energies 100% renovables.

Francesc Alfambra presentant el llibre d’en Santiago Vilanova

Santiago Vilanova, es periodista i consultor ambiental pioner de l’ecologisme polític cofundador d’alternativa Verda, primer partit verd de l’estat espanyol. Resumint, Santi Vilanova es un periodista forjat al llarg de tres dècades de combat ecologista en defensa del territori. Santi tens la paraula.

L’ESTAT ECOLÒGIC, una proposta per a l’Estat Català del segle XXI Santiago Vilanova, periodista, consultor ambiental i ecologista Bona nit a tothom, per mi es sempre un plaer venir a Badalona. Recordo que a l’època franquista vaig dirigir una revista que es deia La Veu de Badalona, i les trifulgues que tenia amb l’alcalde franquista Antoja, pels problemes urbanístics de contaminació del Besòs, del litoral, dels problemes que n’hi havia als barris. Vaig intentar introduir la informació mediambiental ambiental aquí a Badalona amb no pocs problemes, per que l’Antoja ens segrestava la revista i contínuament el teníem a sobre. Faig aquest esment per que venint per

qui em recorda aquests anys de militància periodística. Uns anys en els que en els consells de redacció del diaris de Barcelona, jo vaig ser director del Diari de Barcelona, una època difícil, una època autogestionària. Teníem tota l’esperança de que desprès de la mort d’en Franco els mitjans serien lliures, que els periodistes podrien escollir els seus propis directors. Que n’hi havia assemblees de redactors. Però tot això ha sigut una il·lusió. Per als periodistes de democràtics que vam exercir durant el franquisme ens va decebre la transició. Ens ha decebut una transició que ha estat només un pacte de la majoria de partits polítics amb l’”establishment” del règim franquista i sobretot amb les grans companyies financeres i energètiques. Totes les empreses energètiques que es van nuclearitzar al país com FECSA, Forces Hidroelèctriques del Segre, etc. Totes aquestes empreses estaven vinculades als seus consells d’administració per franquistes, molts d’ells militars. La Junta d’Energia Nuclear estava controlada totalment per militars, que era qui gestionava les centrals nuclears. Llavors els Pactes de la Moncloa no van ser res mes que la continuïtat del franquisme. Varen deixar el sector de l’energia tot en mans de l’estat i d’aquestes forces oligàrquiques que encara estan dominant. Pensaven que hi hauria una reacció sobretot per part de l’esquerra per fer front davant aquests oligopolis per que son aquest els qui han marcat el model de creixement i de desenvolupament que ens ha portat a la situació actual de fallida, d’especulació financera, immobiliària i de domini absolut d’aquest sectors financers i energètics sobre els partits polítics. En part pels crèdits que han rebut d’aquestes caixes i bancs per finançar els partits, no han tingut una llei electoral clara i honesta pel finançament dels partits. Hem tingut un procés polític de transició de llistes tancades que han creat una partitocràcia, pel que ara patim la conseqüència de que no tenim sortida. Per que difícilment podem tenir sortida amb un estat català amb els partits que ens han governat. Es la meva opinió. Difícilment si no trenquem i creem noves estructures polítiques podrem tenir un estat de qualitat democràtica nou. Un estat català amb una democràcia saludable totalment innovadora. Per tot això vaig creure que era convenient reescriure el llibre que vaig escriure l’any 1982, amb pròleg de Joan Oliver (Pere Quart) que he mantingut en el llibre per que Pere Quart, per mi es un gran poeta, un gran intel·lectual i un gran patriota, i un home que sabia escoltar i que tenia un gran sentit molt important de flaire política. Ja va intuir que la transició política seria un frau, la corrupció i la submissió que per nosaltres eren impensables a la última etapa del franquisme. L’he recuperat per que crec que realment es un pròleg extraordinari desconegut completament per que a les obres complertes de Joan Oliver aquest pròleg no consta, com tampoc no consten els articles de premsa que va fer a l’època autogestionària quan jo vaig dirigir el Diari de Barcelona. O sigui que tot el que era la posició crítica de Joan Oliver en temes ecològics, com el seu compromís en la lluita contra les mines d’urani, un combat ecologista que vam guanyar quan la Chevron, com ara amb volgut fer amb el fracking i les mines d’urani de Manresa, doncs la Chevron volia fer mines d’urani a moltes comarques de Catalunya. Gairebé un terç del territori català estava previst per fer explotació de mines d’urani. Va fer una poesia molt radical contra els americans, contra la Chevron i en defensa del moviment de base anti urani de Catalunya, i un home compromès pel que jo li vaig agrair molt que fes el pròleg de l’Econacionalisme, que era una visió del nacionalisme català des de l’òptica de l’economia ecològica, i ara l’he recuperat. Hi he redefinit aquest treball posant-lo al dia, per que ens ho ha demanat una mica el moviment de l’Assemblea Nacional Catalana. En aquest moment estic coordinant la sectorial d’ecologia, energia i entorn de l’Assemblea

Nacional Catalana. Les sectorials de l’ANC discuteixen tots els sectors estratègics, ecologia, energia i entorn, però també economia, agricultura, defensa. En cada sectorial de sectors estratègics hi ha gent experta estan analitzant i discutint en aquest futur estat català que desitgem quin model hauria de ser per que fos viable, creïble i democràticament sòlid. En el si d’aquest debat s’han produït una sèrie de discussions sobre temes energètics i ambientals. Hi vaig dir, doncs mira saps que? totes les aportacions que he fet en aquest debat a l’ANC i la que vaig fer també en aquesta sectorial, redefiniré el llibre i el titularé l’estat ecològic. Però no deixa de ser un oxímoron, una contradicció per que difícilment un estat-nació tradicional com l’espanyol, el francès, l’italià o el danès poden ser ecològics per que la seva primera funció es el creixement il·limitat, a la seva constitució s’accepta que el progrés està vinculat al creixement del Producte Interior Brut (PIB). Que sense el creixement del PIB no pot haver qualitat de vida, la qual cosa es totalment errònia. Això ho diran els economistes, ho dirà el senyor Sala Martín, però no ho diran els ecòlegs o els bioeconomistes. La salut democràtica i la salut d’un país i d’un territori no ve donat pel creixement del PIB de cap manera. Pot haver països que tinguin creixement del PIB i que siguin degradats, amb una salut pèssima, degradats, contaminats, o el seu territoris, els seus rius contaminats. Com mes contaminats mes puja el PIB. Però quan mes contaminació hi ha mes costos socials, mes gent enverinada, mes costos de la sanitat, mes descontaminació per tant creix el PIB. Imagineu-se quina contradicció es que els estats-nació fomentin la contaminació per que això augmenta el PIB. Uns estats-nació amb debilitat econòmica que no internalitza els costos ambientals hi ha un degradació que comporta la degradació de la naturalesa, que a les altures que estem de canvi climàtic, de clara opinió dels sectors científics independents de que caminem cap al desastre ecològic amb totes les conseqüències. Cosa que quan nosaltres parlàvem als anys setanta deien que els ecologistes estàvem sonats i que volíem tornar a l’època de les cavernes. Ara no hi ha cap partit polític que no admeti que no hi ha crisi ecològica, encara que ara la tenen aparcada pensant que no té cap relació la crisis ecològica amb la crisi econòmica. És una interrelació claríssima, sobretot pel preu de l’energia, pel preu del petroli, pel preu del gas i tot el que ens vindrà a sobre. Així doncs vaig considerar que havia de posar al dia aquest llibre, refent el que va ser el trànsit de la transició democràtica, explicant com l’estat espanyol ha sigut una colònia americana. Com l’estat espanyol des del Pla Marshall ha estat al servei de les bases americanes, des d’un principi sempre han considerat la península ibèrica com un portaavions nord americà, i ja veurem l’any que ve quan s’hagin de renovar tots els acords amb els Estats Units per la base de Rota, com trencaran segurament els acords del referèndum sobre l’OTAN. Estan disposats a introduir armament nuclear a Rota. El Pla Marshall va comportar el finançament per part de la banca nord americana, el Chase Manhatan Banc de les centrals nuclears. Com es possible que llavors en Franco, un home tan poc modern, un dictador tan brutal introduís l’energia nuclear a l’estat espanyol?. Una de les tecnologies mes sofisticades del capitalisme global. Com es possible que l’estat espanyol sigui un dels països atòmics més importants del planeta, d’Europa. Això va ser amb el suport de l’estratègia americana, primer amb les bases, després amb el finançament de les nuclears i amb una tecnologia Westinhause i General Elèctric amb crèdits que encara estem pagant. Lògicament tot això va anar creant una estructura de colonització energètica, mitjançant les companyies elèctriques totalment controlades pels crèdits nord americans i posteriorment el model agrícola i el model tecnològic, que Catalunya ha quedat supeditada per la transició, i una certa covardia dels

partits que varen signar els pactes de la Moncloa. Catalunya va ser una colònia d’Espanya i Espanya una colònia de Nord Amèrica. Es aquesta la realitat, que no vol dir que Amèrica no tingui els seus valors i que els ecologistes no tinguem també els nostres referents de grans ideòlegs nord americans com Murray Boocking o Burray Comoner, o grans lluitadors ecologistes per que una part del moviment ecologista va néixer als Estats Units, per tant no es una crítica al poble americà, però si crítica al que significa el capitalisme deshumanitzat que ens ha comportat aquestes dependències. Llavors a la primera part analitzo la transició i després explico les raons “inexplicables”. Explico el que la gent no pot entendre que n’hi hagi polítics que han fomentat aquest model i que aquests mateixos polítics de la transició que han fracassat i que ens han portat aquesta crisi, que ara defensin l’estat català. Aquests mateixos polítics que ens han creat aquesta supeditació ara volen alliberant-se i diuen que Catalunya lliure i un estat català! Quin estat català? I quines conseqüències? Podem realment assumir el cost del que suposa a Catalunya un estat català? Això millorarà la nostra democràcia? Nomes per que els impostos quedin a Catalunya si mantenim la nuclearització, si mantenir un model agrícola fonamentat en el transgènics? Som el país d’Europa amb mes percentatge de blat i de productes transgènics a l’agricultura! S’ha fet sense debat al Parlament de Catalunya, s’ha imposat amb pactes amb Novartis i Montsanto. I tot això ho han fet aquests partits majoritaris quan ha governat, sobretot PSC, CiU i PP, sobretot els majoritaris que son els responsables d’aquesta situació. En L’Estat Ecològic defineixo que ha de ser un estat totalment innovador si volem que aquest estat català sigui creïble basat en un democràcia sòlida i de base. Es impossible que es pugui entendre, mes encara després dels debats que hem tingut amb científics, ecòlegs i biòlegs que formen part de la nostra sectorial. Es inviable tenir un estat català militaritzat dins l’OTAN, que suposaria pagar una contribució com paga l’estat espanyol, que paga un 4% del pressupost de l’OTAN i de la nostra part també. Tenir un exèrcit amb les conseqüències que això implicaria per finança’l. Un model energètic basat com es ara amb un 90% amb energies fòssils com gas natural, urani i petroli, suposaria com ha dit el company, si a l’estat espanyol es de 60.000 milions d’€ anuals de dependència energètica d’importar aquest recursos fòssils de l’exterior, a Catalunya ens tocaria pagar de 8 a 10.000 milions d’€ l’any. Com pagaríem aquesta factura energètica. Com pagaríem la nuclearització i els efectes d’aquesta nuclearització. Llavors evidentment un estat català basat en la nuclearització, amb el mateix model energètic, a finançar un exèrcit, aquest model agrícola que ens han imposat des de la època del franquisme, d’una agricultura cada vegada mes colonitzada i agressiva dominada per l’agroquímica, difícilment jo com ecologista veig molt difícil que es pugui defensar un estat català clarament inviable i que les estructures d’aquest model no serien democràtiques per que qui gestionaria l’energia? Els mateixos oligopolis? Que ens estan portant a una situació d’atzucac terrible! Ara a Catalunya hi ha casi un milió de persones que no podran pagar aquest hivern la llum i la calefacció per un preu d ela llum encarit contínuament, els monopolis del gas. El dia que n’hi hagi una crisi les empreses importadores de gas com Gas Natural de Líbia o Algèria, monopoli al que estem supeditats, que dominen el sector energètic no tindrem gas. No veig de cap manera un estat català definit amb aquest model. La nostra proposta es que hi hagi un debat en el si de l’ANC i al si de la societat civil, per que alhora que reivindiquen també el dret a decidir que volem un estat per Catalunya, hem de decidir també quin futur volem per Catalunya, també hem de decidir i que també hi hagi un debat de quin model estem votant, no sigui que estem votant un model català que

torni a ser una argolla i una continuïtat d’aquell model de ruptura o reforma, o sigui que tornem a repetir a Catalunya el model de la transició espanyola. Aquí volem una ruptura democràtica, a base d’una reforma profunda del que es el concepte de partit polític a base de votacions i de referèndums que siguin necessaris. La gent ha de decidir si volem o no nuclears per referèndum, si volem unes línies d’Alta Tensió. Les comarques tenen dret a decidir per referèndum per principi quan hi ha un projecte que els afecta com fan a Suiza, país que es un model pel futur esta català. Referèndums per les coses que afecta a la ciutadania. I una constitució basada en els principis de la carta de la terra. O sigui una constitució on els drets de la natura i els drets de les persones vagin perfectament lligats i on el creixement, el concepte de creixement no estigui involucrat com en el Tractat de Roma estava, on al seu segon article de la Unió Europea es que el seu objectiu es el creixement, el creixement il·limitat, sense cap mena de reflexió posterior sobre com ha de ser aquest creixement, el creixement del PIB com un element fonamental. Sabem que no podem seguir creixent quan tenim uns recursos limitats. Catalunya no pot seguir fomentant el model agroindustrial per que ha sobrepassat els límits pel seu nivell de sobrecàrrega. El president Mas ha creat un Consell de Transició Nacional format per juristes rellevants, gent de la Universitat però alguna periodista molt mediàtica com la Pilar Rahola col·locada allà, que no sé amb quin currículum està ni que aportarà? En canvi no n’hi ha cap ecòleg ni cap persona que conegui el territori. Com ha de ser aquest estat català per que el model turístic, el model energètic i el model agrícola sigui el que ara esta de moda: “sostenible”, quan hem sobrepassat la capacitat de càrrega. A Barcelona el model turístic ens esta degradant la vida ha sobrepassat la seva capacitat i ningú no diu res! I l’Ajuntament diu quan mes turistes vinguin millor. Però quins turistes? Que aporta això? Molt bé uns diners però als hotelers i als tour operators, però i a la societat? S’han analitzat els costos que comporta de residus, energètics? I aquesta mateixa reflexió s’ha de fer amb l’agricultura i amb l’energia. Crec que un consell de transició nacional sense ecòlegs i sense gent que conegui a fons el territori per mi no es vàlid, no és creïble, per que si no ens estan venent un model de continuïtat del model que ens ha portat fins a la crisi, simplement que l’estat serà gestionat per uns altres però encara ho tindrem mes fotut, perquè haurem de gestionar el petroli, els gas i al urani de fora, haurem de veure que cap nuclear peti per que les companyies el que volen es continuar la nuclearització 60 anys més, ara que les tenen amortitzades i que les haurien de tancar, pacten secretament amb CiU de que si el dia de demà hi ha un estat català aquestes companyies podran continuar explotant Ascó i Vandellós 60 anys més. Cada dia que funciona Ascó i Vandellós les companyies guanyen un milió d’€ diaris. Imagineu el que significa que continuïn 60 anys mes amb el risc que suposa per que son centrals que han tingut molts incidents. Podem tenir una desgràcia o un incident com el que ha passat a Fukushima, perquè no? Cada 20 anys està havent un incident com aquest. Ens pot tocar! I si ens toca aquesta loteria? S’ha acabat l’estat català, s’ha acabat el concepte d’estat català i de qualitat de la democràcia de l’estat català! No tenim diners! Arruïnem l’agricultura, arruïnem la pesca. Ara ja només heu de veure el projecte Castor, que no estem parlant d’energia nuclear, però el risc que comporta això per la nuclearització en una zona sísmica. No es per exagerar per mireu el merder que ha fotut el Castor, per cert descontrolada totalment. A quines aigües territorials? No n’hi ha cap control per la Generalitat. Aquestes companyies petrolíferes han fotut el que han volgut a Tarragona. La Generalitat no té cap control sobre el

sector energètic. El control de les 200 milles ha de ser públic per l’estat català. La gestió dels nostres recursos fòssils, si els volem explotar o si els volem deixar explotar. Mireu Escòcia! Serà independent i té gas i petroli per ser súper independents! Però han dit que l’any 2.030 ho tindran tot amb energies renovables, eòlica i maremotriu, i solar també però la solar es pel Mediterrani. Ho resoldran amb eòlica per que saben perfectament que fer servir les fòssils va contra la idea de lluitar contra el canvi climàtic, i suposa unes dependències tecnològiques. En deuen haver fet càlculs i saben que és mes barato un model energètic basat en les renovables, i que l’estat ajudi a fer aquest model. Així com s’han donat ajuts financers a les nuclears, en canvi ara aquí estan retallant les ajudes a la solar. I el que està fent el govern a sobre, que si instal·les unes plaques solars a casa has de pagar un impost.

Conferència d’en Santiago Vilanova

Ens volen fer pagar un impost per la electricitat que és lliure, d’accés, es increïble que ens vulguin fer pagar un impost pel sol. I a sobre els catalans amb els nostres impostos que en els darrers 10 anys hem pagat mes 2.000 milions d’€ per que es puguin fer centrals solars i eòliques fora de Catalunya. Així que amb els nostres diners que paguem amb la factura elèctrica, la part de renovables, aquí no hem deixat fer parcs eòlics ni grans centrals solars com a Andalusia. Potser no tenim la mateixa radiació solar que té Andalusia, però deu n’hi do el sol que tenim aquí tot l’any! Ja veieu com esta canviant el clima i que no tinguem cap central solar! Ni cap gran parc eòlic. Tots aquests diners que nosaltres hem pagat amb la tarifa elèctrica que anaven destinats a projectes, se’ls han portat a unes altres autonomies que podran ser autosuficients. I escolti’m el País Basc, el dia que sigui lliure i tingui un estat, amb el parcs eòlics de Navarra podran ser autosuficients! Es una realitat! I Andalusia no en parlem amb les centrals solars que tenen allà! No si sí les heu vist fotografiades, però el dia que hi hagi un reportatge de com amb diner català destinat a les centrals solars mes impactants i importants d’Europa i del mon i gestionades per empreses privades! No t’ho perdis! L’estat ajudant a finançar empreses privades!

De cop i volta com la pressió de Gas Natural i d’ENDESA es molt forta, han baixat les primes a les renovables. Nosaltres no podem estar supeditats a un estat que ens està portant a aquest atzucac energètic. Hem de demanar un estat català quan el tinguem basat en les energies renovables i amb un trànsit, per que evidentment no podem prescindir de cop i volta del gas natural ni de les nuclears, amb un pla de trànsit claríssim per tancar les nuclears i per que tot el model energètic sigui autosuficient o el mes autosuficient possible basat en les energies solars (tèrmica i fotovoltaica), eòliques, geotèrmica i biomassa. Totes les centrals de biomassa que podia haver-hi per totes les comarques. Les Gavarres està totalment abandonada, el dia que cremi serà un drama per la Costa Brava! Tota aquella biomassa es podria aprofitar per fer centrals de biomassa pels petits pobles de l’Empordà. La geotèrmia esta també marginada i no serà per que no en tenim al Vallès i a la Garrotxa. La nostra proposta es que o hi ha un debat sobre aquest model d’estat o hem d’anar amb cura que no ens encolomin un estat català basat en totes aquestes dependències. A part d’això aquest estat el tindrem en fallida al cap de poc temps! Un dia o altre tot això s’ha d’explicar! I si hem de tenir un exèrcit, ja m’explicareu quin exèrcit podem tenir, amb quines condicions. Això no vol dir que tinguem una defensa, unes dotacions per lluitar contra el crim organitzat, contra el narcotràfic i amb unes certes connexions amb les agències que lluiten contra el terrorisme i amb unes certes inversions amb això. Però un exèrcit tradicional ja ens podem oblidar! I hem de saber si hem d’estar a l’OTAN o no, si som un estat independent i estem a l‘OTAN haurem de contribuir i tenir un exèrcit i això vol dir fer una contribució important! Però això ho haurà de decidir la gent en referèndum. O sigui que no n’hi ha prou de dir si volem o no un estat català, al nostre entendre haurem de dir com volem aquest estat, per que potser molts que volem un estat català, si ha de ser aquest model no ens interessa! Hem de mirar que tinguem aquest estat en unes condicions totalment diferents. Això es perfectament possible! Perquè? Doncs per que podem innovar! Tindrem la possibilitat des de la base assembleària com la que s’està organitzant ara en el país de definir una constitució i un estat català totalment innovador. Amb uns conceptes de PIB diferents com el que tenen alguns països. Perquè no podem ser innovadors? Es que no tindrem cap mes altra solució que fer-ho, per que si no som innovadors tindrem boicot de Madrid i de Brussel·les. I si trenquem els esquemes jurídics del que es un estat-nació tradicional industrial dels segles XIX i XX, si som capaços de reinventar aquest model serà mes difícil que ens facin aquest boicot. Al contrari molts països ens poden admirar i dir escolta aquest gent ha fet una cosa nova adequada al segle XXI. El segle de les noves tecnologies, de la consciència ecològica, de la responsabilitat solidària amb tot el planeta, per que si hem de lluitar per salvar el planeta i de cara a les futures generacions hem de començar ja ara definint el model. El que no podem fer es ser tan insolidaris i dir escolta això del canvi climàtic son collonades que s’han inventat aquest ecologistes. No! Això es una realitat! Em sembla que ja seria realment alarmant que amb el clima que estem tenint aquesta tardor pugui tenir alguna relació amb el canvi climàtic per que llavors la cosa ja es molt greu. Si a nivell geològic amb tants poc anys hem fet un canvi tant brutal, la temperatura no pujarà dos graus a final de segle, pujarà quatre!. I el mar no pujarà 30 centímetres, pujarà un metre! Tot això son símptomes alarmants! Davant d’aquesta situació alarmant ecològica que hi hagi aquest silenci per que hi ha crisi econòmica i no es pot parlar d’ecologia, per que es clar! l’ecologia no

importa! Importa els llocs de treball. Vostès saben que l’economia ecològica pot donar molts llocs de treball! Que la Organització Internacional del Treball està parlant de que en els propers deu anys l’economia ecològica pot crear 20 milions de llocs de treball? Ara a Europa esta donant 8 milions. Que a Alemanya hi ha 8milions d’alemanys que tenen electricitat d’autoconsum propi mitjançant panells solars fotovoltaics? cada adia neix pràcticament un land independent energèticament, que la majoria d’agricultors tenen les granges totalment autosuficients a Alemanya? I que la senyora Merkel diu que el 2.030-2.050 el 90% del consum energètic serà mitjançant renovables! Alemanya el país que en aquest moment té mes instal·lacions solars d’Europa! I de que aquí al Mediterrani estem com estem! Supeditats al gas natural! I que a tota la Costa Brava no tinguem cap hotel amb un panell solar! Ni tant sols tèrmica! Que fins i tot a l’estiu la gent s’hagi d’endollar al gas natural! que s’hagi fet la vila olímpica durant el jocs olímpics nomes amb gas natural! Que no hi hagi cap edifici autosuficient en la vila olímpica! Hi ha una connivència claríssima, amics i amigues entre classe política i aquest lobbys , i si no no s’explicaria com Felipe González esta treballant per Gas Natural! Ni s’explicaria com aquell d’ICV que estava de Conseller ara treballi com assessor d’Agbar, i el senyor Roca Junyent d’assessor d’ENDESA, que esta fent Roca Junyent a ENDESA? i el senyor David Madí, que era cap de publicitat de les campanyes electorals d’Artur Mas a ENDESA? Doncs pactant que si algun dia no hi cap mes altra solució que tenir un estat català, els seus interessos es mantindran a costa de degradar la situació democràtica i la qualitat de vida dels catalans. Com s’explica, com es possible que es deixi que aquest hivern hi hagi gent d’edat pugi morí aquest hivern per no tenir calefacció. Com es pot tolerar que un govern no convoqui ENDESA i el digui que la gent que no pot pagar la llum, que demostri que no pot pagar la llum, vostès li posarà la llum! Sobretot al hivern. Hi ha països que això no deixen fer-ho! Els països nòrdics, amb el fred que fot, no hi ha cap país nòrdic que no els hi donin la llum! Això es insostenible i d’una immoralitat acollonant! Ahir ens varem mobilitzar a la plaça de Sant Jaume 100 persones o mes pensant que serien molts mes denunciant que aquest hivern gairebé un milió de catalans no podran pagar la calefacció! No es broma es un 13% de la població de Catalunya! I el govern que està foten? No pot convocar aquestes companyies que estan guanyant milions, que estan invertint no solament a Catalunya! Aquests guanys en comptes d’invertir-los en Brasil o Califòrnia els han d’invertir aquí! Els ha d’obligar a que els costos es quedin a Catalunya. Això es inconcebible! Com es possible que Abertis estigui foten autopistes a Califòrnia amb els costos de les autopistes que paguem aquí. Això es increïble. Aquesta es la meva reflexió i la nostra indignació, la meva no! La de molta gent de l’ANC. Volen que en aquest debat de l’estat català se’ns escolti i que parli també gent que te moltes coses a dir, no bocamolls portats pels partits polítics tots els dies a TV3, sortim sempre els mateixos i que no saben que dir! A les tertúlies els veus de pertot, fent-se propaganda ells mateixos! Estan allà degotellant-se perquè no poden dir la veritat, tots ells “intel·lectuals” portats pels partits polítics. Aquesta gent no son lliures per dir el que ens convé en aquests moments. Aquest es una altre problema, el problema del control dels mitjans de comunicació. Una Catalunya independent, un estat català independent no pot tirar endavant amb uns mitjans de comunicació intervinguts que te. Ho sento molt dir-ho! Començant per TV3! Que mes voldria, per que es la nostra! Passen tot el dia degotellant-se i dient tonteries! I no

parlant dels problemes importants. Com la informació que han donat de la plataforma Castor, totalment intervinguda! El tema nuclear, totalment intervingut! I a sobre finançant programes de medi ambient, com el que fa Gas Natural cada dematí abans del telenotícies! Ocultant la realitat del que esta passant al país. I nomes veient de la part de l’ecologia el negoci, per que també es cert que les coses han canviat pel capital, com que veuen que això de l’ecologia dóna i els parcs eòlics i les plantes solars poden donar diners doncs també s’han pintat de verd! L’ocasió del green-whasing, l’emmascarament, l’eco-blanquejament, la utilització de l’ecologia com a màrqueting. Però al darrera no hi ha res! Per a ells simplement guanys i enganyar a la gent. Per que la millor forma de fer-se propaganda d’aquestes companyies en comptes de dir-se verdes i sostenibles es donar llum a aquesta gent que es quedarà sense! Això es el millor que poden fer enlloc d’invertir en propaganda “verda” i que son “sostenibles”! ara que s’ha posat de moda això, tot es sostenible! Estan enganyant i fotent publicitat encoberta i fraudulenta! No hi ha cap comitè ètic que denunciï això als diaris. Jo soc el director d’un diari i em porten una pàgina d’ENDESA que menteix, no li publico! Ja sabem les conseqüències que tindrà això pel director de La Vanguardia si no accepta la pàgina d’ENDESA! Ah! Es que els periodistes hem de menjar! Nosaltres a l’època franquista també havíem de menjar i també arriscàvem el nostre lloc de treball i fèiem vagues quan una editorial que la volien manipular l’empresari, fèiem vaga de periodistes i el diari no sortia! El Diari de Barcelona i La Vanguardia, moltes vegades no van sortir per l’acció dels periodistes. No s’entén que l’empresa vulgui imposar un tipus d’editorial! I La Vanguardia, això ho fa cada dos per tres. Ara el lobby nuclear ha decidit invertir en dos centrals nuclears a Anglaterra amb una connivència i corrupció que hi ha allà brutal! El País a la seva editorial totalment a favor! Perquè? Per que el lobby d’ENDESA està dins el fòrum atòmic espanyol i dins el consell d’administració d’El País, i La Vanguardia Igual! I no han denunciat per exemple el Castor i tota la connivència que hi ha amb les empreses que han fotut aquesta aberració! Que han posat en perill a dos o tres comarques, comarques a més nuclearitzades on nomes que hi hagi un petit moviment de terra a les centrals nuclears d’Ascó o Vandellós, que estan sobre la falla de l’Ebre! Això no es per alarmar a la gent, però el que no podem es deixar que aquesta gent i aquestes companyies manin i marquin el model de creixement pel seu compte sense cap mena de control democràtic. Hem de començar a exercir democràcia a la gestió energètica, es el que estic intentant explicar aquí. Hem d’exigir una constitució catalana totalment diferent a les constitucions dels estats industrials tradicionals. Nosaltres diem que això es possible! Si el poble català esta ben informat, si no té por, si està ben assessorat per gent, que la tenim i bona en tots els sectors! A totes les sectorials de l’ANC hi ha gent molt responsable. En tots els sectors estem discutint. Hi ha economistes que encara defensen aquest model i altres que diuen que s’ha de tenir un exèrcit català i altres que diuen que no! Lògicament hi ha debat i aquest debat hauria de fluir a l’opinió pública, però els mitjans de comunicació, la televisió enlloc de perdre el temps en programes d’humor, de conya marinera i polònies i aquestes collonades. Home! Dedica’l en un moment greu com el que estem al país, tot aquest espai, dedica’l al debat profund de les coses. Portant la gent mes independent del país, la gent mes preparada! No alienar a la gent amb collonades! Estem a una situació d’una gravetat extraordinària, i els mitjans de comunicació no poden fe veure que no passa res! Que l’estat català arribarà agermanats tots,

donant-se les mans? Molt bé! Un èxit de tots els que vam participar a la via catalana. Vàrem sortir meravellats de la capacitat del poble català de mobilitzar-se, però la propera sortida no serà de festa! eh? La gent ha de saber que un dia o altre haurem de sortir deixant els nens i els iaios a casa, però haurem de sortir d’una altra manera! Per que intervindran l’autonomia i si es fa la cosa en serio ens han d’intervenir l’autonomia, i si va la cosa en serio com que no ens deixaran fer el referèndum, haurem de fer una declaració unilateral d’independència al Parlament de Catalunya segurament, el govern espanyol actuarà, i llavors ja tindrem el merder fotut. Que es collonut per que tota Europa s’enterarà i tot el mon s’enterarà! i no tindran nassos de portar els tancs a la plaça de Catalunya, però no tindrem altra solució que declarar la independència unilateralment per que no ens deixaran fer res. Ja es veu, senyor Mas, no faci patir mes a la gent!

Instantània de la conferència d’en Santiago Vilanova

Si hem de prendre una decisió prenem-la ja! Molt aviat! Poden ser la data i la pregunta molt clara ja! I si no el feu molt aviat, aquí passarà alguna cosa grossa! Per que els que anem pe comarques, la gent està indignada, la gent reclama solucions. I si els polítics no la poden donar per que estan lligat de mans i peus amb tots aquest complexos que us he explicat, estan lligats amb els interessos de les companyies energètiques, les companyies financeres, amb els bancs que els han donat els crèdits electorals, es aquest el problema que tenim en aquest moment, una classe política totalment supeditada! Que això ja ve de la transició, si, sí de la transició, d’haver no acceptat fer llistes tancades, que ha sigut un dels temes mes greus de la corrupció. Llistes tancades que permeten que tingueu un alcalde de Badalona com el que teniu i d’altres pobles. Això es una aberració. Hem de caminar amb un estat català amb aquesta situació? Amb aquests mateixos partits? Aquests mateixos partits seran els que governaran el futur estat català? O es que hem de crear noves estructures? No hem detenir por a crear noves estructures! Per que vull dir, dretes i esquerres ja ho veieu! Quins comportaments de dretes i esquerres que han tingut. El que reclama la gent del carrer no es dretes i esquerres! El que reclama es un canvi total de paradigma polític i de model econòmic.

Es una revolució social, pacífica, però es una revolució! No hem de tenir por, jo no tinc por a aquesta revolució per que es clar jo no veig altra alternativa. No se si vosaltres ara en el debat que podem tenir ara ho veieu d’una altra manera vull que m’ho expliqueu. Però jo amb el contacte que tinc amb la gent, amb les comarques, amb les sectorials, territorials de l’ANC amb la que estic involucrat, la gent demana una cosa molt diferent als partits que cada dia surten per la televisió dient que si el protocol, que si Pedralbes! Però si els problemes son molt greus per estar pensant en el protocol. Escolta Mas, una mica de feina que aquí hi ha molta gent que no menja! Que això no pot ser, això no pot continuar! I que ja n’hi ha prou de tanta humiliació, hem de prendre una decisió arriscada, que potser la gent dirà carai! Ai, ai, ai! Be nois, però es que un estat no s’aconsegueix així com així! Jo no dic pas que n’hi hagi d’haver-hi sang, però vull dir un estat no s’aconsegueix així fàcilment sortint al carrer de festa! Que això es molt important de cara a la humanitat i de cara a la imatge que hem donat, però mes festes d’aquestes em sembla que no les acceptarem per que ja es hora de que els partits prenguin posicions. Llavors que alguns prenguem la decisió de dir com volem que sigui i com visionem aquest estat es francament convenient. Estan sortint molt llibres dient que ens estan espoliant, la gent ja te consciència clara de l’espoli, del dèficit fiscal i de reclamar aquesta independència. Per això es interessant que surtin llibres, modestament com el meu que aportin idees de com ha de ser aquest futur estat, visions de com ha de ser aquest estat, no sigui que ja ens l’estiguin fent abans de que nosaltres el votem. L’ecologia no es el problema sinó la solució! Moltes gràcies!

• Taula Rodona Perquè diem la MAT ni aquí ni enlloc? Presentació José Mármol, Els Verds de Badalona Bé! donar-vos la benvinguda a tots a aquestes jornades. Sóc l'encarregat de fer la presentació d'aquesta taula rodona, en la qual tractarem el tema de la MAT. Com el títol indica no volem la MAT ni aquí, ni enlloc. Quan vam preparar aquesta jornada tractàvem de defugir dels plantejaments negatius, dels “no”, i els “ni”, però ens ho posen molt difícil. Nosaltres no tenim una actitud negativa vers les coses, sempre tractem de fer les nostres propostes en positiu. Tanmateix no podem considerar positiva una infraestructura a totes llums sobre dimensionada, que solcarà la serralada, i sense cap finalitat social. Llevat és clar, del control i sotmetiment social, que permet aquesta “megasuperestrutura” de transport

elèctric. Amb aquestes estructures tenen el control total i absolut d'un bé tan preuat com l'energia tan necessària per viure.

José Mármol fent la presentació de la taula rodona

No hem d'oblidar que en un país com el nostre, on hi ha sis milions d'aturats, on la resta de treballadors estan sotmesos a ERE’s o a baixades de sous, on un milió de famílies no té cap tipus d'ingrés regular, etc...; els rebuts dels consums domèstics han pujat més d'un 30% en els últims mesos. Hi ha persones, que no han perdut casa seva per no poder fer front a la hipoteca o el lloguer, però que no es poden permetre encendre la calefacció, cuinar el seu menjar o pagar la llum. Una gran part de l'anomenada classe baixa o mitjana-baixa es veu abocada a tornar un altre cop a la caverna. Després som els verds i els ecologistes els que estem en contra del progrés; ja ens disculparan, però no podem considerar progrés aquest acaparament de bens i serveis amb finalitats comercials. Si les infraestructures no es fan per posar en primer lloc de la nostra taula de valors a les persones, i per ajudar-les a viure millor, evidentment som conservadors. Aquestes grans obres no poden, ni deuen ser una eina, en mans d'uns pocs, per controlar o per sotmetre socialment a la majoria de la població. Els poderosos pretenen convertir el nostre país en el seu pati traster per fer diners. La MAT ha de ser una gran autopista per poder passar grans quantitats d'energia d'una banda a l'altra. Potser ara passarà energia d'Europa al nord d'Àfrica; però demà volen convertir el Sàhara en un gran hort solar, que els permeti aconseguir energia més barata. No per fer-la més accessible a tothom, no per millorar el nivell de vida de les persones, sinó per ampliar els seus marges de beneficis i tenir sotmesa a la majoria de la societat als seus designis comercials.

Aquestes són les raons fonamentals per les que ens oposem, i ens oposarem a la MAT aquí i en qualsevol lloc. Aitor, Pasqual teniu la paraula.

Perquè diem la MAT ni aquí ni enlloc? Aitor Blanc, Plataforma de Defensa de la Serra de Marina i Can Zam

Aitor Blanc durant la seva exposició

Cronologia del Projecte de Red Elèctrica Española (REE) • Novembre 2005: Es presenta el projecte d’execució • 24 de maig de 2006: Anunci d’informació pública • 30 de maig de 2008: El Consell de Ministres acorda l’ampliació de la instal·lació al document “Planificació dels sectors d’Electricitat i Gas 2.008-2.016” • 27 de juliol de 2011: S’autoritza a Red Elèctrica Española modificar les línies. • 18 de novembre de 2.011: Acord del Consell de Ministres de declaració d’utilitat pública. • 15 de febrer de 2.012:Publicació al BOE de l’acord del Consell de Ministres. • 4 d’abril de 2.012: Notificació de declaració d’utilitat pública de la MAT a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

• 5 d’abril de 20.012: Notificació de declaració d’utilitat pública de la nova subestació de transformació a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. •

1 de juny de 2.012: Decret d’Alcaldia per interposar recurs.

• 4 de juny de 2.012: Presentació de recurs al tribunal suprem. • 6 de juny de 2.012: L’equip de govern de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet fa una roda de premsa anunciant el recurs, i a la vegada l’existència del projecte de construcció d’una subestació de transformació d’una línia elèctrica de Molt Alta Tensió (440KV). • 6 de juny de 2.012: L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet convoca una assemblea d’entitats del districte III. • 7 de juny de 2.012: L’Ajuntament engega una campanya pel soterrament de la MAT.

Traçat previst de la línia Molt Alta Tensió de REE al seu pas pel sector forestal del parc de la serralada de Marina dins els municipis de Sant Fost de Campsentelles, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.

Projecte d’execució de modificació de línies de 220KV de Sentmenat-Sant Fost de CampsentellesBadalona (Canyet)-Barcelona (Sant Andreu)-Can Jardí, per a la connexió a 400KV. Pierola-Santa Coloma de Gramenet i construcció d’un nou pòritc de 400KV.

El projecte de Red Elèctrica Española inclou una subestació de transformació elèctrica i una línia de 440KV. (Molt Alta Tensió) a Santa Coloma de Gramenet, situada junt al cementiri municipal

Les claus de projecte: • La línia Sentmenat-Santa Coloma de Gramenet, afecta a poblacions de Sentmenat, Castellar del Vallès, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. • En entrar al Parc de la Serralada de Marina, afecta a Sant Fost de Campsentelles, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. • La subestació es construiria en una parcel·la catalogada com a zona verda entre els habitatges del barri de les Oliveres i el cementiri.

• La línia passaria 75 metres dels d’habitatges d’aquest barri i a 150 m del nucli habitat del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona.

Què implicaria? • Si la MAT arriba a Santa Coloma, té les portes obertes a seguir avançant per Collserola per a la seva interconnexió amb la subestació de Sant Just Desvern. • Un fort impacte ambiental i paisatgístic, amb la consegüent afectació a la fauna i la vegetació. • Impacte del increment de la potència acústica del soroll de les línies. • Impacte sobre la salut de les persones per exposició a les radiacions i els camps electromagnètics.

Mancances del Projecte 1. Procediments ambientals que pot haver vulnerat • Manca d’un Estudi d’Impacte Ambiental (Art. 1 llei 6/2.001) 2. Procediments Urbanístics que pot haver vulnerat o bé generen dubtes, en realitzar-se en sòl no urbanitzable, hi hauria d’haver: •

Justificació de la finalitat del projecte i compatibilitat amb el planejament

• Avantprojecte de l’actuació • Estudi d’impacte i integració paisatgística • Estudi Arqueològic • Informe del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca • Informe de l’Agència Catalana de l’Aigua • Informe del Servei Geològic de Catalunya • Informe del Departament de Medi Ambient • Obligació de redactar un Pla Especial Urbanístic • S’hauria d’haver sotmès a una Avaluació Ambiental de Plans i Programes haver presentat un Informe Ambiental • Compliment de l’exposició pública del projecte

És necessària la MAT? És progrés? El principal argument esgrimit l’any 2.008 per la MAT era el futur augment del consum elèctric, però els darrers anys, amb el tancament d’indústries i empreses, el consum s’ha reduït, pel que es posa en dubte la seva utilitat. La MAT són més beneficis per a les grans empreses elèctriques.

Possibles alternatives Transport d’energia: • La millora de la infraestructura existent amb l’automatització de la distribució , de les comunicacions, dels equips de protecció, de control i de mesura i amb transformadors i aparells avançats. • Desenvolupament amb conductors de baix cost altres prestacions tèrmiques. • Desenvolupament i validació de dispositius superconductors Generació distribuïda: • Integració a gran escala de mini sistemes de generació elèctrica distribuïda • Components, sistemes i serveis per a la xarxa de distribució activa d’electricitat • Sistemes d’emmagatzematge d’energia que facilitin la integració massiva de fonts d’energia connectada a la xarxa • Serveis orientats al mercat elèctric

Reflexió El que no podem fer és canviar el model de producció d’energia i no aturar la nostra forma de consumir. No es tracta doncs de canviar el model energètic i continuar consumint de la mateixa manera. Es tracta d’adoptar, junt amb aquest nou model energètic, una nova cultura del consum i de l’energia que no destrueixi l’ecosistema

Què podem fer? • Oposar-nos a la MAT, en totes les seves formes • Elaborar un manifest • Emprendre accions • Coordinar-nos amb altres poblacions afectades (Sentmenat, Castellar del Vallès, la Llagosta, Sant Fost de Campsentelles, Badalona, Barcelona,...) Mes informació sobre la MAT http://www.nomat.org/ http://www.no.mat.org/nuke/ Plataforma per a la defensa de la Serra de Marina i Can Zam www.ara-santacoloma.com

Perquè diem la MAT ni aquí ni enlloc? Pasqual Aguilar, portantveu de la Plataforma NO a la MAT de Girona Jo vinc de les comarques gironines. Aleshores aquí hi ha la MAT, que és una interconnexió elèctrica que és el nus que comunica el sistema elèctric espanyol amb el sistema elèctric francès. I clar, la zona dels Pirineus que queda més fàcil per travessar-la, doncs és la banda més plana, la banda oriental, la banda de la Jonquera, i tot allò. Nosaltres quan van començar amb el tema de la MAT, vam entrar en contacte amb la banda francesa, ja estaven molt organitzats i amb una sensibilitat molt diferent a la de Catalunya, i en general a la sensibilitat que pot haver-hi en qüestions mediambientals i de defensa del territori a tot l'Estat. El sud de França és una zona poc industrialitzada, i d'això han sabut crear una riquesa: tenen una agricultura ecològica molt desenvolupada, tenen turisme, aleshores l'oposició a França us parlaré primer a un nivell abstracte i després anar baixant, sortiran estats, sortiran projectes i després en tot cas concretaré en el territori. Bé deia, a França es van agrupar en una plataforma unitària, però que abastava no només alcaldes. Alcaldes vinculats a un jurament, que si el trencaven, de no negociació, eren destituïts. Les plataformes ciutadanes estaven formades per empresaris de la construcció, empresaris del turisme, ecologistes, és a dir realment va ser un moviment transversal a la Catalunya Nord. I allà van arribar a un acord, i l'acord era: cap nou corredor elèctric aeri. I això l'estat francès té un punt democràtic que aquí encara ens manca, i això és respectat per l'estat francès; perquè l'estat francès el 53

respecta, perquè ha d'aplicar lleis emanades de la Unió Europea. Aquí aquestes mateixes lleis no s'apliquen i no passa res!. Me n'alegro molt de la plataforma d'afectats per la hipoteca, perquè realment vivim en un estat que vulnera totalment les lleis quan no l'interessen, i sobre tot, les lleis europees que puguin ser més avançades.

Pasqual Aguilar pronunciant la seva conferència

En aquest cas, els ciutadans francesos afectats per la MAT van poder gaudir del conveni d'Aarhus, aplicació del conveni d'Aarhus, una ciutat danesa, on es van reunir tots els ministres de medi ambient de la Unió Europea, i van decidir una sèrie de normatives per llei a aplicar segons les infraestructures. Per infraestructures elèctriques transfrontereres a partir de 220 kV , o sigui que la MAT supera és obligatori una consulta pública, l'accés a la informació, l'accés a la justícia gratuïta, i una participació vinculant del territori; això diuen les lleis de la Unió Europea. Això es va poder fer a l'Estat francès. Van poder discutir tot el que van voler, i van tenir tota la informació. I en canvi aquí, doncs teníem la sort de poder contar amb els companys francesos, perquè ens passessin la informació que s'ens negava. Simplement vam poder tenir informació sobre el caràcter real de la MAT a partir de vincularnos amb ciutadans d'un altre Estat. Ha parlat el company (José Mármol) en la presentació del tema d'un projecte més ampli, que és el de l'anella elèctrica del mediterrani. Això existeix, això és un projecte de la Unió Europea, és un projecte molt ambiciós, que ja s'està portant a terme i la MAT de fet és una part d'aquest projecte. L'anella elèctrica del mediterrani vol connectar, ja hi ha alguna connexió a Tarifa, Espanya-Marroc, ja n'hi ha una, i se n'està fent un altra submarina. Aquesta interconnexió ha significat, o aquesta primera interconnexió ha significat que els pescadors d'aquella zona ara ja no pesquen, ara són subvencionats. Perquè tot i estar soterrada, els camps electromagnètics sota l'aigua, doncs resulta que tenen uns impactes que es comencen a descobrir quan està funcionant aquesta infraestructura. Aquesta anella elèctrica del Mediterrani pretén connectar tota la riba nord del mediterrani amb la riba sud. La riba sud

com a productora neta d'energia, ha parlat el company (José Mármol) d'immenses plantacions de plaques solars al desert del Sàhara, també s'està parlant de que França vol exportar tecnologia nuclear al Marroc. S'està trencat la reticència a exportar aquesta tecnologia a països àrabs, compte amb el gas d'Algèria, amb el petroli de Líbia, tot això és una centralització de generació d'energia, que necessita grans línies de transport i evacuació i això són les MAT. Són les grans línies de transport, que en el fons el que estan fent és perpetuar aquest sistema centralitzat energètic. Veiem aquestes línies i només hi ha una justificació per elles, i és els consums punta. Això realment, tècnicament, hem investigat molt, malgrat que pràcticament no tenim enginyers a la plataforma, perquè és un compromís professional per molta gent. Però hem pogut investigar, hem tingut ajudes, i el que sí que veiem, és que l'única raó de tenir unes infraestructures tan sobre dimensionades en el sistema elèctric únicament obeeixen, a part evidentment de totes les raons comercials, jo ara dic l'única, la real que ens afecta com a ciutadans, és el consum en hores puntes. Perquè es pot concentrar consum, ara també a l'estiu pels aires condicionats o consum de calefaccions al hivern, d'una manera que exigeix unes grans línies de transport. Això és fàcil de solucionar també si es vol, perquè és la gestió de la demanda, es concentrar doncs les ofertes perquè hi hagi consum nocturn en càrrega de calderes, hi havia tarifes nocturnes antigament, és diversificar el moments de consum, perquè no es produeixi en el mateix moment un consum de milers de persones connectades a la xarxa amb un gran consum. Aquesta seria l'única raó que podem explicar de perquè tenim a nivell real necessitat de la ciutadania, tot el demés que ens estant venen és simplement una fal·làcia, una mentida. Després comentaré per què, quan explicava Aitor les justificacions que donaven per fer aquesta MAT a Santa Coloma de Gramenet, és que és el mateix que ens estan dient a nosaltres, i és que no quadre per cap lloc. Quan fas uns estudis reals, i t'estan dient que la necessites no quadre. Però bé!, aquest és el projecte de l'anella elèctrica del Mediterrani. Per què? Diuen que volen crear un mercat únic de l'energia europeu, i això què significa, doncs posar en el mercat grans masses d'energia elèctrica, perquè els estats la puguin comprar segons necessitats, molt bé!, Què estats la poden comprar?, la majoria d'estats europeus han procurat el seu auto abastiment. L'Estat espanyol és excedentari, i en moments puntuals arriba a vendre energia a França. Perquè França a l'estiu té problemes amb las nuclears per la refrigeració, i malgrat tenir nuclears a l'estiu potser ha de comprar energia elèctrica a l'estat espanyol. Quin país pot tenir necessitat d'electricitat? Itàlia, que no té nuclears i és deficitària; i Portugal són els dos països que realment no tenen solucionat el seu abastiment per la seva pròpia generació. Però la resta de països tenen aquest tema solucionat, en tot cas, han de reconvertir o modernitzar el seu sistema energètic; però no estan amb la necessitat de comprar energia. És a dir, estan creant un mercat únic, quan a més l'únic país que pot col·locar grans quantitats d'energia al mercat és França amb els excedents nuclears. Però després la resta pot tenir més o menys quantitat d'energia. Clar! la MAT és perversa perquè entrem en el tema de col·locar energia per vendre en els mercats, aleshores pensem que la MAT tindrà torres d'alta tensió de 70 o 80 m. Amb cablejat i una potència enorme, camps electromagnètics; però es que no només és això, quan

comencen un corredor elèctric, ja podem pensar que venen les subestacions transformadores inevitables; però es que va associat a d'altres projectes. Per exemple, la MAT a les comarques gironines, al final s'ha parat bastant perquè la crisi ho està parant; però quan es va planificar la MAT a les comarques gironines, ja s'estaven fregant les mans, perquè a Bescanó que va una subestació transformadora. Ja estan planificant una central de cicle combinat, que està parada ara perquè no! Perquè les centrals de cicle combinat avui dia estan parades, que és molt fort això! tota la inversió feta, i està parat!. Perquè no hi ha necessitat d'ella, perquè hi ha altres tipus de generacions, i avui dia amb l'eòlica pràcticament no calen les de cicles combinats, no caldrien d'altres generacions. Però perquè veieu també com s'està planificant, no hi ha planificació, aquesta és una de les coses que hem descobert investigant el tema. Bé! hi ha de projectes associats, les centrals de cicle combinat de Bescanó, els grans parcs eòlics, que es volien muntar a l'Empordà. Que com deia Aitor, falta un estudi d'impacte ambiental, això anul·la qualsevol infraestructura, si es vol atendre judicialment la part que demanda, això s'hauria d'anul·lar. Perquè projectes de grans parcs eòlics a l'Empordà i a tota Catalunya, que es van redactar fa quatre anys, van ser anul·lats, quan a més el govern, en aquest cas el tripartit, havia ja adjudicat a les empreses, grans empreses privades el pastís. Tot això va quedar a norris perquè no hi havia la declaració d'impacte ambiental, entre d'altres coses eh!. Ara tornen a redactar, és a dir tenim els grans parcs eòlics, les centrals de cicle combinat o solars perquè ja tot va eh! Veieu que potser podem defensar les energies renovables; però s'ha de matissar sempre. Nosaltres, com a gent que viu al territori i majoritàriament a zones rurals, el que plantegem, com altres grups ecologistes del territori, és que no existeixin les grans concentracions de generació. Aquí hi ha una polèmica amb d'altres grups ecologistes que no estan arrelats al territori, que tenen altres estructures i defensen la implantació massiva d'energies renovables per poder tancar les nuclears. S'està implantant de forma massiva les renovables i continuen les nuclears, o sigui que no!, hem de defensar un altre model!. El nostre model és el de petit parcs eòlics, sobre tot amb un caire social, que puguin ser gestionats per cooperatives, per municipis per associacions sense ànim de lucre, que estiguin ubicats en zones ja antropomorfitzades, degradades, en molts casos avui dia abandonades, com molts polígons hi ha per molts pobles de per allà, i aquest seria un model sostenible que estaria en mans de la gent, i no en mans dels de sempre. Bé!, el que deia Aitor acaben una subestació, li deia ostres! és que si acaben una subestació, això penseu que són 400 kV, i que quan arriben a una subestació això es transforma en 220, en 132, en 110 v. Aleshores quedaria ja en forma de estrella, estem veiem les subestacions, que estan ja acabades a Girona on hi ha el projecte per escampar línies a tot arreu. És a dir que, no s'acaben aquí, sinó que l'excusa d'aquesta línia, aquest corredor serveix per continuar electrificant; però a un punt que dius: bé, si és necessari, si no està sobre dimensionat, correcte, ho entenc!. Però clar! la nostra premissa a l'hora d'enfrontar-nos a la MAT va ser dir: a veure qualsevol tipus d'infraestructura d'aquest tipus s'ha de consultar a la gent, s'ha d'informar i la gent ha de tenir un poder vinculant, i sobre tot, sobre tot, s'ha de demostrar la seva necessitat.

Aquí vam entrar en un debat, perquè sembla que no; però Red Eléctrica i els governs, els hi fa molta molèstia, que hi hagi veus crítiques que qüestionin tots els projectes, voldrien que la gent ho entengués. Que ho entengués de la manera que ells ho plantegen i a més, estigués contenta, o sigui, és aquest el plantejament tan bàsic. Però clar! els argumentaris que poden fer són realment, de tan baix calat, o sigui quan els enginyers ho defensen. Jo sóc portaveu, jo no sóc enginyer, l'altre portaveu tampoc és enginyer, l'altre, som tres, tampoc és enginyer!. Hem hagut de estudiar per fer de portaveus i saber una mica de què parlem; però hem estat davant d'enginyers -al principi amb por, perquè ells són especialistes-, són uns venuts!, podem discutir amb ells de tu a tu!, perquè no hi ha més, els arguments que donen són realment, que cauen pel seu propi pes. Aitor mencionava, el primer que també ens van vendre, a nosaltres ens van vendre un altre que era que realment hi havia un dèficit a les comarques gironines, que no són generadores, que tenen turisme, i podia haver-hi un col·lapse elèctric perquè només hi ha dos grans línies que subministren la demarcació, i si una queia l'altra no tenia suficient potència per suportar el consum. Nosaltres vam dir cap problema que modernitzin corredors ja existents, que ampliïn potència de corredors ja existents. Vam fer un estudi, una alternativa, perquè deia el company (José Mármol) de no sempre negar-nos, i vam demostrar que només ampliant i reforçant corredors teníem ja excedents, ja sobrava. Per què ens volen col·locar la MAT? No, és que pel tren d'alta velocitat, com aquí (Sta. Coloma de Gramanet), val, però el tren d'alta velocitat no funciona a cap lloc del món a 400 kV, funciona a 132 kV o a 220 kV. No però es que provocarà pertorbacions en els consumidors perquè crea unes ones electromagnètiques. Bé , avui dia, com ja sabeu, el tren d'alta velocitat arriba fins Barcelona des de Perpinyà, va des de Figueres fins la connexió tan clara amb una subestació mòbil, que es troba a Sant Celoni de 132 kV, ningú nota cap pertorbació, tot funciona. Aleshores ens diuen: no, però es que ha de passar amb més cadència. Però dius ostia! si ja hi ha set o vuit viatges al dia i us costa omplir-los. Aleshores vam fer números, vam dir bé necessiten més cadència de pas, si és aquest l'argument anem a fer càlculs: 400kV quina cadència pot ser? Ens sortia cada tres minuts un tren, dius clar! aquí què estan venent, tot està caient pel seu propi pes. L'altre argument que també coincideix, i és que està coincidint a tot arreu, l'augment del consum, dius: a veure l'augment del consum ara ja no!, fa uns cinc anys es podria dir, però avui dia està fora de lloc, quan la caiguda del consum a nivell industrial, a nivell de consumidor és la que és. El gas ja és del 30%, aleshores el del Castor allà s'ho mengen, perquè ja no és necessari, hauran de pagar als propietaris de l'empresa; però allò ja no es farà més. Però a més, lo del Castor estava pensat per la industria rajolera de Castelló; però resulta que això també està a pic. Que hi ha infraestructures que construeixen, i la planificació ... no existeix, perquè els governs estan al dictat d'aquestes grans companyies, que el que volen és ampliació, inversió per poder circular més energia generar tot el negoci del transport, la generació i la distribució. Bé , eh!... cóm es va concretant això?, bé, algun argument més clar per assegurar ... es que et diuen moltes coses tècniques, per assegurar el subministrament i quan comences a rascar una mica és que no, és que no, és que no hi ha ... La raó de ser de la MAT , i el interès que tenen per construir-la és el negoci, l'energia entesa com un negoci, és la connexió amb Europa,

l'estat espanyol la vol, com bojos la volen. A l'alt Empordà tornaran a caurà tard o d'hora els parcs eòlics Zapatero tenia un projecte que era fer de l'estat espanyol la primera potència eòlica del món, perquè en aquell moment era la segona, és a dir que no anava, va haver-hi un gran desenvolupament de la energia eòlica a l'estat espanyol. França, cóm ho veu tot això?, França, les seves connexions energètiques de transport de tot tipus estan al nord, que és on està la riquesa, on està Luxemburg, on està Alemanya, és on estan els Països Baixos. La connexió amb el sud, és com el tren d'alta velocitat, per què no la fan, per què ha costat tant fer la connexió amb l'estat espanyol?, apart de l'oposició ciutadana frontal i unívoca de la ciutadania francesa a la MAT, el que també queda clar és que l'estat francès no té una prioritat per connectar el sud. El sud en un moment donat es un competidor de les seves ciutats del sud, Barcelona és la gran ciutat del sud del Mediterrani en competència amb Marsella o amb Tulouse. França no, si no hi ha contrapartides, França no té presa en les connexions amb Espanya. Sí que la tenien les empreses Red elèctrica i Électricité de France evidentment. Cóm es concreta això en el territori? Fragmentant el projecte, nosaltres veiem el projecte de la Unió Europea i diu línia d'interconnexió projecte prioritari EL3 de la Unió Europea Sentmenat-Baixàs, que és al Rosselló, i a nosaltres ens el presenten fragmentat: SentmenatBescanó un tram, definit i es comença a construir. Apareix un altre, tram tot a destemps, també per a evitar que hi hagi unificació de la lluita, són estratègies que saben com utilitzar molt bé, perquè tenen experiència i volen minimitzar al màxim aquestes queixes. Segon tram Bescanó-Santa Llogaia, que és al costat de Figueres, tercer tram, interconnexió transfronterera, quart tram, un ramal Santa Coloma de Farners-Riudarenes, i així van, i després cada subestació és un projecte diferent. Què passa aleshores? Que si nosaltres ens volem oposar judicialment hem de presentar més de set o vuit demandes i ells ho saben, i juguen amb això també. Aquí hi ha una lluita clara entre els interessos de les elèctriques i els moviments opositors, que no ens deixem convèncer. En això, ja sabem el poder municipal que tenim, veus els alcaldes de la Catalunya nord i veus els nostres alcaldes, que els vam forçar a que creessin una associació d'alcaldes com la de la Catalunya nord. I mentre estava el tripartit van cridar, van fer soroll, quan van arribar majoritàriament els seus al govern de la Generalitat, tot ha quedat dissipat, no hi ha una consciencia, ni una cultura de defensar el territori. La fragmentació d'un projecte d'aquest tipus és ja raó per anul·lar-lo legalment. Aleshores nosaltres vam fer la primera demanda pel tram que era Sentmenat-Bescanó, vam arribar a judici inclús teníem un bon gabinet el Col·lectiu Ronda, expert en temes mediambientals i d'Unió Europea, o sigui que en això sabíem que les tramitacions com a mínim es farien bé. La nostra gran sorpresa, perquè veieu com està de lligat poder econòmic, poder polític i poder judicial, és que quan s'ha de celebrar el judici ens ve una notificació, que per defecte de forma no es celebrarà el judici, perquè hem tingut una errada en la tramitació de tota la documentació. Clar el Col·lectiu Ronda s'estirava dels cabells; però si no ens ha passat mai això. Què hem fet malament? Un rotlle jurídic que no hi havia per on agafar-lo, de que si no s'havien presentat unes entitats, amb unes actes, és gent que ja ho ha fet altres vegades això. Bé! l'explicació ve tres dies després. Tres dies després de que el govern espanyol ha filtrat a la premsa ràpidament de que hi ha hagut aquesta sentència judicial, abans de que els advocats

ja ho sàpiguen, ho filtra l'estat espanyol. Tres dies després, la Unió Europea subvenciona la MAT amb més de 150 milions d'euros. Està clar! la Unió Europea no pot subvencionar projectes que estan en un tema judicial, perquè i si després han de tornar els diners perquè s'anul·la el projecte, i el desprestigi, i és que no. Lectura clara, hem d'acabar aquest tema ràpid perquè és un interès d'estat, i per tant anul·la. A veure el jutjat anul·la al tribunal Suprem, vull dir a Madrid i tal, anul·la aquesta possibilitat de judici, al qual tenien molta por, perquè a més entràvem amb temes d'informes molts sòlids sobre salut..., i no vam poder ferho. Ara estem amb altres judicis, que han d'arribar. D'altres trams i esperem que en algú puguem entrar a judici, pugem doncs denunciar la fragmentació del projecte, el incompliment del conveni d'Aarhus, i alguns detalls més eh!. Perquè hem arribat a parar obres per no tenir la declaració d'impacte ambiental, vull dir que aquí van. Si no planifiquen tampoc, van amb una gran prepotència, saben fer les coses, les saben fer, lo que passa és que si poden alleugerir termes, terminis i anar més ràpids, ho fan. Inclús arriscant-se de vegades a que puguin tenir paralitzacions d'obres. Bé!, a nivell de salut. Suposo que estic amb un públic que no tindrem discussió; però em trobo moltes vegades en xerrades que la gent et diu: Oh! però es que hi ha informes de l'associació mèdica, quina?... El que està clar i ja s'ha demostrat epidemiològicament amb estudis que porten més de 30 anys estudiant la salut de poblacions que viuen prop d'instal·lacions elèctriques d'aquest tipus, fets a Anglaterra, publicats per revistes científiques de prestigi, o sigui ja no estem parlant d'embolats eh!. Estan demostrant que hi ha una relació directe entre l'exposició a camps electromagnètics i la salut de les persones. Ja us dic, això és una batalla; perquè tot el poder del lobby elèctric esta dedicat a contrarestar aquesta realitat. Nosaltres estem invitats, perquè veieu que no som, estem invitats a les sessions d'epidemiologia científica que fa la Universitat de Barcelona, i que ha publicat temes sobre salut. Tenim metges a la plataforma i han aprofundit i han contactat amb especialistes de l'estat espanyol, que hi ha algú com el doctor Baltasar de la Universitat de València que són eminències mundials en aquest tema, de mòbils i de camps electromagnètics per temes d'electricitat, i la relació és directa. Per molt que diguin altres informes, penseu que això està pagat pel lobby, no hi ha més. Les cefalees, els insomnis, problemes auditius això serien els primers símptomes i que jo he pogut comprovar amb persones que han viscut a prop; què se'ns han apropat i diuen ostres des de que funciona això no dormo o no dormo bé, per tant no hi ha altra explicació. Aleshores el que deia també l'Aitor passen a 75 metres, és que el reglament, que no les lleis. Però els reglaments de la mateixa Endesa, de la mateixa Red Eléctrica de España aconsella, si l'aconsella per alguna cosa serà, que hi hagi una distancia proporcional de 1 kV, 1 metre de qualsevol casa o nucli habitat, per tant hauríem de parlar de que una línia d'aquestes característiques s'hauria de respectar, pel principi de precaució, 400 metres com a mínim al nucli afectat; però ens estem trobant, com diu l'Aitor, a Santa Coloma que poden passar a 75 metres. O com ens passa a nosaltres, que encara és més dramàtic, encara que no té el impacte que té en una ciutat, és que com treballen amb plànols, que no saben quins plànols són, doncs igual hi ha un mas que no està posat en el plànol i passa just per davant. Coses així passen, potser passen a 11 metres d'algun mas, vull dir, com ja procuren allunyar-lo dels nuclis habitats perquè la protesta sigui menor, aleshores qui rep són els nuclis més aïllats.

Però clar, en el cas de Girona també parlem de dir “be” l'equilibri territorial seria una demarcació molt bolcada al turisme de costa , molta gent de l'interior intenta viure del turisme verd, clar tot això se'n va en orris, no?. Com diria Aitor també doncs, zones PEIN, xarxa natura 2000. Han intentat i ho han aconseguit no passar pel Montseny, que és el parc Natural. Però tot aquell que ja no és parc natural amb tot el reconeixement legal, a qualsevol al·legació que es fa a Red Eléctrica, respon Red Eléctrica, no respon l'Administració a les al·legacions. La resposta és sempre la mateixa procurem minimitzar al màxim el impacte, està tot dintre de la llei, i nosaltres tenim la consciència de que ho fem tot bé. Explicat així és el que diuen tècnicament, no diuen altra cosa, per tant qualsevol al·legació és desestimada, i només es pot parlar amb aquesta gent de, ... a veure si em pots moure una mica... Clar! que va passar amb l'oposició francesa a aquesta interconnexió, que estava tot bloquejat. Cóm ho desbloquegem? Si l'estat francès es nega en rodó a que hi hagi un nou corredor aeri. Red Eléctrica juga a l'aeri perquè surt econòmic, és lo econòmic, i és per lo que aposta. Aleshores apareix Mario Monti, el que després va ser president d'Itàlia imposat per la troica, personatge vinculat a Goldman Sachs, personatge vinculat al grup Bildelberg aquest, o sigui als poderosos, doncs aquest senyor és anomenat per la Comissió Europea per fer de mediador entre tots dos estats. Ell sap que la interconnexió va de Sentmenat fins a Baixàs; però per pressions de l'estat espanyol i per no complicar-se la vida, només parla del que és el tram transfronterer. Però clar, és que la Unió Europea està dient que és fins a Sentmenat el tram internacional. Manera de desactivar, parlem només de tram transfronterer i em trec de la màniga el soterrament, i aquí es pres aquest exemple, com acudit, com per exemple Sta. Coloma, i ara ja se sent a parlar molt de soterrar línies elèctriques. Una mica l'origen ve aquí, de que hi ha una oposició frontal a França, i que el comissari europeu es treu de la màniga dir: “senyors, doncs aquí l'única manera és soterrar”. Ostia! tot el moviment opositor francès queda bocabadat, perquè ha vinculat la seva lluita a que no hi hagi un corredor aeri. Per tant tindran tota la informació, podran participar en totes les decisions, totes eh!. I els hi presenten informes hidrològics de quan s'ha de creuar un riu, tot a la ciutadania, i ells donen la seva opinió i es té en compte, és l'estat francès. I el ministre els rep i els hi paga el viatge, perquè veieu com estem aquí, que aquí ni ens reben, no, és un altre món. En aquest sentit és realment el concepte de ciutadania, que els francesos hereus de la Revolució francesa encara en tenen, i l'estat encara els respecta mínimament. Cosa que aquí no hem passat de súbdits. El soterrament és una gran obra, i és una obra que fins i tot és pionera, és única en el món perquè han hagut d'investigar amb materials, que no es coneixien, per què? Perquè té molts kilòmetres, i quan té molts kilòmetres de soterrament s'han de fer conversions elèctriques. Si tenim electricitat de corrent alterna s'ha de canviar a continu i ha d'haver una altra subestació a la sortida, és molt complex. Aleshores, qui té la clau d'aquest embut? L'estat francès. O sigui l'obra més, en el tram transfronterer es fa pagada pels dos estats, es paga amb els nostres impostos el soterrament també d'acord; però és que resulta que a l'estat francès és on hi ha més kilòmetres soterrats, o sigui amb els nostres impostos per desbloquejar un tema hem pagat una gran part del soterrament que hi ha a la Catalunya nord. Bé podria seguir, però en fi no em voldria enrotllar molt, jo prefereixo deixar-ho aquí i en tot cas si hi ha dubtes doncs...., comentaris o aportacions.

P - Tinc un dubte en relació als efectes sobre la salut de les línies soterrades, perquè tinc entès que no és innocu. El soterrament pot minimitzar determinats impactes; però no sé si tens constància d'algun estudi, perquè a mi em sona d'haver llegir casos d'afectació en línies soterrades a la salut humana, no sé si hi ha? (preguntes dels assistents) R - Sí...., Sí.... Sí que hi ha estudis també, nosaltres com a plataforma hem dit el que es presenta en aquestes jornades: no a la MAT, ni aquí ni enlloc. I com no se'ns ha demostrat la necessitat, doncs no parlem ni de que sigui soterrada o no, simplement el que volem és que se'ns demostri la necessitat. Fins que no es compleixi aquesta premissa no canviem, estem enrocats, superats per la realitat perquè ja s'ha construït en algun tram; però amb una coherència de discurs el que no podem és plantejar-nos coses, que en tot cas les plantegen el poder. I sí que hi ha, en el tema del soterrament estudis fets que també plantegen que té impacte per a la salut, a més és una rasa que necessita una manteniment, que com a mínim ha de ser de dos metres de diàmetre. Vull dir, que no estem parlant també de fer un petit forat i ficar allà cables, hi ha d'haver-hi sistemes de ventilació perquè els cables s'escalfen. Vull dir que és una cosa molt complexa; però sí que hi ha estudis. Nosaltres enfrontant-nos als empresaris i enginyers defensors d'aquesta línia vam buscar i vam trobar també afectacions a la salut humana en el soterrament, encara que sí, que sembla que són menors, que l'aeri. P- Això no és suficient per continuar movent a l'oposició francesa davant del projecte? R - El que passa és que s'han vinculat a un pacte. Aleshores, i aquest pacte i us ho dic ara en petit comitè, perquè ja ha passat temps, estava vinculat a que no hi hagués corredor aeri ho signa el Prefecte inclús, i a que no es parlés de les nuclears, això ens ho deien en veu baixa els mateixos companys francesos. Havien aconseguit amb molta habilitat unir a tota la classe política. Cosa que aquí no vam tenir a ningú, dels partits parlamentaris. A tota la classe política i a tot el que era representació de la societat, o sigui que era un moviment molt transversal. I perquè no se'ls desfés tot aquest pacte ben tramat, no es podia parlar de les nuclears. Nosaltres vam poder fer manifestos i treure tema de la França nuclear, i en canvi ells no podien. Nosaltres no teníem suports i érem més lliures, ells tenien més suports, estaven més lligats; però tenien més poder. I aleshores van poder arribar, fins on van poder arribar; ells ara mateix ja no tenen activitats. I nosaltres conforme van sortint els últims projectes d'aquesta infraestructura, doncs la gent del territori torna a saltar. Evidentment, com a mínim és una alegria veure que la gent, malgrat estar tot bastant decidit, es queixa, protesta. I és clar, en el fons podem perdre la lluita en el sentit de que es fa; però pel camí hem descobert que hi ha altres lluites, que podem guanyar, i que són més possibles, que no pas enfrontar-te a dos Estats i tots els seus interessos. I és sobre tot, el de la legitimació, jo això sí que també us ho voldria dir. Perquè el que vam descobrir quan començàvem a fer articles, començàvem a assistir a debats, a xerrades i tal, van començar a pagar a gent, perquè els hi fes la feina de defensar la MAT, ho vam veure clarament. Ramón Folch, el gran ecòleg que no ecologista, pagat per tot el lobby elèctric, que

surt a la radio, que és un personatge públic defensant la MAT. Empresaris de Girona vinculats al sector elèctric defensant, és a dir, tota la gent que tenia interessos o estava pagada va començar a respondre'ns. Ei que estem tocant!. Si estan saltant per tot arreu és que estem tocant!, és que els hi molesta!. És que no volem perdre aquesta batalla de la legitimació, perquè a més, és legítim, és que s'ha de fer perquè és necessària, bé, encara no hem arribat a aquest punt. Jo sí que m'agradaria també dir-ho perquè moltes vegades, davant d'enfrontar-te a una cosa que dius que, ostia!, molt complicat, també ens trobem que pel camí surten detalls, que molesten i posen en qüestió, per ells és realment una cosa inacceptable, és així. P - Creu vostè que la informació que ha obtingut dels companys francesos és suficient per conèixer tots els detalls del projecte? R - És que se'ns han negat les dades d'aquí, perquè nosaltres el que dèiem, si nosaltres volem fer una bona alternativa a part de... vam fer aquesta dels corredors modernitzats i ampliats per no obrir un altre. El que demanàvem eren les dades de consum. A veure si hem de fer un bon informe de perquè no és necessària la MAT, i proposar alternatives, si us plau, doni'm les dades de consum. Perquè aleshores a partir d'aquí tindrem efectivament la realitat del consum i de les necessitats. Això, ni els alcaldes demanant-ho els hi van voler donar, deien que per raons comercials; però en realitat, és que si et donen informació es desmunten el seus arguments, aquesta és la realitat. P- On estaria la informació a Espanya, al ministeri de l'Interior, a Industria? R - Ufff, és que de vegades no sabem ja ni si la poden tenir Industria o Energia. És que, normalment qui les té són les empreses. És que, realment aquí, el que es tracta és això,... , com.. No és que mediatitzin les polítiques dels governs, és que dicten les polítiques dels governs: Red Eléctrica, Endesa. Aleshores, hi ha dades, informació, que no els interessa donar, que és el seu poder. I que de vegades tenim dubtes de que els mateixos governs la tinguin, perquè vam insistir molt a la Generalitat. Quan el tripartit hi havia contactes amb Esquerra, que en aquell moment estava vinculada al departament d'Energia, i ens deien que no sabien que tenien, que no.. Vull dir que de vegades realment, el fenomen, aquest que es diu de les portes giratòries, és súper evident no?. Quan estava el Zapatero, a Red Eléctrica estava el Atienza, aquell ministre d'agricultura. I ara que està el PP, ràpidament van canviar al Atienza i van posar a l'alcalde de Pinto, que també havia estat càrrec de responsabilitat importants dels governs del PP. Va així la cosa!. I en la Generalitat el mateix, l'assessor d'Endesa, David Madí, que està cremat de les campanyes publicitàries, que fa i el col·loquen cap allà. Bé! és un continu, tècnics de,... va els tècnics no,...però els polítics que van saltant quan els jubilen, psss és això: el Felipe González, el Aznar tots estan col·locats en les empreses energètiques, tots, d'una manera o una altra. Aleshores aquí hi ha un entramat, que com bé diu el cartell aquest, és un oligopoli, que imposa unes condicions, que són totalment aberrants. I que, en el fons, el que fan és perpetuar totalment el sistema antidemocràtic centralitzat, que tenim. I és aquí on és preocupant la situació actual, quan s'està negant la possibilitat de l'autoconsum, de l'evacuació de l'energia generada per les renovables a la xarxa si no és amb peatges. Vull dir,

... estem retrocedint, estem fent passos de cranc del que teníem amb la situació del govern Zapatero en energies renovables al que tenim ara,... bé és un retrocés brutal. I el més preocupant amb uns arguments que ja es deien fa més de deu anys, avui dia estan dient el mateix, és desesperant!. És que les energies renovables encara són immadures, ostia! Que ho estàveu dient fa deu anys!. I que hi ha estudis, fets fa més de vint-i-cinc anys a Estats Units, seriosos, que diuen que si el barril de petroli es posa a més de cinquanta euros, ai! a més de cent cinquanta dòlars el barril, la implantació de les energies renovables ja és rendible. Clar! Estem amb el preu del barril de cent cap amunt, des de fa temps, eh!. Vull dir que la rendibilitat de les energies renovables és claríssima. I quan estan dient que és immadura, bé, és que tots els avanços tecnològics d'una dècada per continuar dient el mateix, és que realment és una mentida. És perpetuar doncs aquestes grans empreses, que controlen les nuclears, controlen les grans centrals hidroelèctriques, les tèrmiques de carbó, eh. I estan decidint, i ens estan imposant, el que deia el company, una tarifa elèctrica, que després de dos illes, que les illes per la seva naturalesa ja són més difícils que siguin autosuficients energèticament. Després d'Irlanda i de Xipre, el país que té més cara l'energia elèctrica pels consumidors és Espanya. Estem com estem. I curiosament, el país més avançat en energia solar fotovoltaica és Alemanya, un país que té la meitat de sol que nosaltres, i ho té molt clar!. I d'aquí ha fet tot una font, un jaciment de noves ocupacions, I aquí una cosa que es comença a expandir, de moment la bloquegen i la congelen. Per què? Perquè continuen funcionant el carbó, el petroli, les nuclears. Són aquestes les situacions que avui dia, ... estem en una situació molt, molt crítica amb el tema energètic, per aquestes resistències a un mínim canvi, que ja s'havia començat a donar. El tema és que ja havien començat a donar un petit canvi, i ràpidament s'ha tornat enrere i s'ha anul·lat qualsevol cosa. Penseu que quan parlem també de les massificacions de les generacions renovables, pues descobrim que en algunes zones on vivim, ostia! Aquesta horta solar de qui és? D'un fons d'inversió suïs. En un poble de Girona perdut, i aquesta altra, no aquesta és,... la majoria són de fons d'inversions suïssos, d’Estats Units, que amb les primes que va prometre i que va practicar durant la segona legislatura en Zapatero, es va veure que era un bon negoci. Vull dir que mireu, tot el tema de l'energia és que com no li traíem el prisma del negoci no ens en sortirem mai. Es té que considerar l'energia com un bé social, mentre no sigui així estarem sempre en mans..., mentre no imposem aquesta perspectiva estarem sempre en mans de les grans empreses de generació, de distribució i de transport. I a més amb un agreujat terrible a l'estat espanyol, i és que només hi ha una empresa de transport, que és Red Eléctrica d'Espanya, que curiosament està controlada per fons d'inversions anglesos i nord-americans, perquè la van obligar a privatitzar, i s'havia de quedar, crec que era amb un vint per cent de capital espanyol; però tot això s'ha anat fraccionant, i ara el capital espanyol pot ser d'un tres per cent. I tot és principalment fons d'inversions suïssos i nord-americans, que estan darrera de Red Eléctrica d'Espanya.

• Conferència-cloenda de les VII jornades Fent via per la sobirania energètica Pep Puig, Dr. Eng. Ind. President del Consell Assessor d’Eurosolar-Associació Europea per les Energies Renovables

Josep Soler, Francesc Alfambra i Pep Puig a la presentació de la conferència de cloenda de les VII jornades ecologistes

Pep Puig al començament de la seva conferència

Al torn obert de paraules, n’hi va haver força participació

Finalment, com es habitual les jornades van acabar amb un pica-pica amb vi de Canyet

Fent via per la sobirania energètica Josep Puig, Dr.eng.ind. Eurosolar

Badalona, 3 desembre 2013

El dilema energètic

Sumari Energia: el dilema i mites Situació actual: evolució històrica Les preguntes clau: quanta, quines, qui Les respostes Exemples a seguir Conclusions: tecnologia, democràcia, drets i responsabilitats

El dilema energètic Els perills moderns de l’ús de l’energia: Chernobyl i Fukushima ens mostren com un únic accident pot afectar, per molt temps grans àrees geogràfiques, lluny i/o aprop

Els perills moderns de l’ús de l’energia: L’Smog dels cotxes i de les centrals tèrmiques fa irrespirable l’aire urbà: picantor dels ulls, inflamació dels pulmons, ..

El dilema energètic Humans: cap altre ésser viu pot iniciar el foc quan vol Quan els nostres ancestres aprengueren a controlar el foc, feren el primer pas per esdevenir la forma de vida dominant a la Terra

Controlar el foc va ser la clau per fer servir el que avui anomenem energia

El dilema energètic Els perills moderns de l’ús de l’energia: L’Smog dels cotxes i de les centrals tèrmiques fa irrespirable l’aire urbà: picantor dels ulls, inflamació dels pulmons, ..

Hi ha crisis de combustibles fòssils

… i de combustible nuclear

La situació actual: trets principals Un sistema energètic: basat en fonts d’energia brutes i no renovables poc eficient centralitzat vulnerable dominat per un molt reduït nombre de corporacions

Una societat on l’analfabetisme energètic és la regla que depèn de l’energia per funcionar

Visió dominant, 1939-1997

Com hem arribat a aquesta situació?

El franquisme i els governs de la transició afavoreixen als monopolis Monopolització dels mercats energètics (electricitat, gas, benzina), per part d’empreses que extreuen/generen, transporten, distribueixen materials energètics fòssils (i nuclears) i construeixen embassaments Les persones (físiques/jurídiques) només tenen una opció: estar abonades als monopolis

Les primeres fonts d’energia que la humanitat va aprofitar foren les energies lliures i que eren a l’abast de tothom L’industrialisme ha generalitzat les fonts d’energia fòssils i la nuclear, que ni són lliures ni estan a l’abast de la gent

Visió dominant, 1939-1997

Liberalització de l’energia

Resultat:

1997: un seguit de leyes transposen les Directives Europees de liberalització dels mercats de l’energia

La societat no te cap preocupació per l’energia, doncs es creu que ‘ja hi ha empreses que se’n cuiden’ Primers conflictes socials:

S’obliga a trencar l’estructura vertical dels monopolis

Central tèrmica de Cubelles Centrals nuclears de Vandellòs i Ascó Projectes de mineria d’Urani a Osona, La Selva, etc. 1ª condemna per delicte ecològic: contaminació per ‘pluja àcida’ a la C.T. de Cercs

Es liberalitza generació i comercialització Continua regulat el transport i la distribució Es creen empreses jurídicament diferents, però s’integren dins d’un mateix grup

Liberalització de l’energia La Ley 54/1997 del sector eléctrico, a banda del Règim Ordinari, reconeix l’anomenat Règim Especial de generació d’electricitat, per donar cobertura a les fonts d’energia renovables Es garanteix un rendibilitat raonable per a les inversions en tecnologies per a l’aprofitament de les fonts d’energia renovable Sorgeixen operadors independents

L’energia avui Gran desenvolupament de les tecnologies per a l’aprofitament de les EnRen (inversions privades) Eòlica: Solar FV: Solar ThEl:

22.573 MW, 48.103 GWh 4.298 MW, 7.803 GWh 2.000 MW, 3.443 GWh

Les empreses elèctriques que actuen en el mercat de generació (liberalitzat) es posen a instal·lar molta potència en CTCC (25.340 MW, fins 12/2012), molta més de la necessària

L’energia avui

L’energia avui Les administracions públiques ‘intervenen’ de forma abusiva en el mercat, regulant fins a cotes inversemblants Alguns grups ‘conservacionistes’ fan oposició a l’eòlica i la solar Les empreses promotores no ‘sintonitzen’ amb la societat Resultat:

El mercat de les renovables és desenvolupat per operadors independents dels hereus dels monopolis, que van ocupant posicions en el mercat de l’electricitat Els hereus dels monopolis, quan se’n donen compte, intenten recuperar posicions i alguns comencen a invertir en renovables (i comprar empreses)

Molts operadors independents es veuen forçats a vendre els seus projectes als oligopolis elèctrics, que van recuperant terreny

L’energia avui

Serveis Energètics Mínims Domèstics SEMD Serveis energètics (elèctrics) i tecnologies d’ús final:

Els oligopolis declaren la guerra a les energies renovables Els governs es treuen la carota i avalen les posicions dels oligopolis Oberta corrupció: polítics en CA d’empreses elèctriques Resistència social i creació d’estructures innovadores

il·luminació: 1000 lúmens (6 b.i., 60 W., 6 h/dia) refrigeració aliments: nevera 200 li. (+5oC)+congelador 100 li. (-18oC) neteja roba: rentadora automàtica i escalfament no elèctric 200 rentades/any, 4 kg roba/rentada electrònica: TV, radio, ordinador personal ventilació: aire fresc als edificis

Serveis energètics (no elèctrics) i tecnologies d’ús final: cocció aliments: cuina per a cuinar 3 àpats cada dia escalfament d’aigua: per rentar i per a higiene personal

Serveis Energètics Mínims Domèstics SEMD - Electricitat

SEMD-elèctrics a Catalunya

Serveis energètics (elèctrics) i tecnologies d’ús final: convencional kWh/a Wats Wats/cap

il·luminació 788 refrigeració 850 neteja roba 400 electrònica 2.483 ventilació 500 altres 1.986 total 7.008

90 22 97 24 46 12 283 71 57 14 227 57 800 200

Catalunya: 7.197.000 habitants (2007)

eficient kWh/a Wats Wats/cap

280 140 70 350 105 280 1.226

32 16 8 40 12 32 140

8 4 2 10 3 8 35

Tecnologia convencional ús final eficient real

(solament sector domèstic, no inclou serveis ni indústria)

Catalunya: produir amb el Sol i el Vent tota l’energia elèctrica avui generada amb combustibles fòssils i nuclears

Fluxes biosfèrics Les energies lliures, netes i renovables

Electricitat generada (2007) combustibles fòssils+nuks: 33.355 GWh eòlica (SCEE):

12.691 MW

127 km2

solar (SGETS):

10.878 MW

210 km2

W/cap TWh/any 200 12,61 35 2,21 172 10,84

Es basen en l’energia solar i les seves derivades El Sol: un gran reactor nuclear de fusió que ‘crema’ 600.000.000 tn d’H2/seg. a 20.000.000 graus K, irradiant una energia equivalent a 3,7*1023 kW (64.070 kW/m2): és un reactor de fusió segur i barat (d’inversió manteniment)

SCEE (FC: 0,30; OS: 1 Ha/MW) SGETS (FC: 0,35; OS: 1,93 Ha/MW)

Fluxos energètics de la Terra

Fluxes biosfèrics Tres fonts d’energia primària: El flux d’energia Solar: energia radiant (174 x 1015 Watts = 174 PW) El flux d’energia de l’interior de la Terra: energia geotèrmica (32,3 x 1012 Watts = 32,3 TW) El flux d’energia planetària: l’energia de la força d’atracció de la gravetat, marees (2,7 x 1012 Watts = 2,7 TW) Necessitats d’energia al món: 16 TW (2009)

El flux de radiació solar La Terra intercepta 171*1015 W (1.367 W/m2) La Terra absorbeix 142*1015 W (la potencia equivalent a 120 milions de reactors nuclears de 1.000 MW). En un any: 14.000 vegades el consum actual, 28.000 vegades la producció de petroli

Els fluxos biosfèrics d’energia

Fluxes biosfèrics Energia solar Radiació solar directa Radiació solar indirecta escalfament de les masses d’aire: vent escalfament de las masses d’aigua: cicle hidrològic biomassa: fotosíntesi (Sol+CO2+aigua+nutrients)

Energia de l’entorn (ambiental) Energia gravitacional (gravetat) Energia geotèrmica (calor de la terra)

Tecnologia solar tèrmica

Fonts d’energia renovable

Generació in-situ

Sistemes de captació de FER: Generació de calor Solar, biomassa,

Generació d’electricitat Solar FV i solar tèrmica Biomassa (sòlida, líquida, gasosa) Eòlica Hidràulica

Tecnologies energètiques

Cogeneració

Produir biogas i generar electicitat amb restes orgàniques

Cogeneració de calor i electricitat amb elevada eficiència i diversitat de combustibles (fòssils i biològics) Sistemes d’energia renovable insitu i tecnologies de recuperació d’energia que capturen energia que d’altra forma no s’aprofitaria

Un exemple: casa familiar Bcn

Generació distribuida

Necessitats d’energia

Potencies entre 1 kW fins 400 MW

Tèrmica: 4.000 kWh/any (456 W/m2) Elèctrica: 1.500 kWh/any (85 W/m2)

Motors de combustió interna Turbines de gas Turbines de vapor Motors Stirling Piles de combustible Microturbines

Radiació solar: 1.470 kWh/m2.any Energia solar Tèrmica: 4,54 m2 (3,4 kW) FV: 6,80 m2 (0,7 kW)

L’energia a l’habitatge

L’habitatge: 100% amb EnRen la UE adopta la Directiva 2010/31/CE o

EPBD – Energy Performance Building Directive o Directiva d’Eficiència Energètica en l’Edificació Objectiu: Edificis nous amb necessitats d’energia gairebé nul·les, a partir del 31/12/2020 Edificis públics abans del 31/12/2018 Entra en vigor el 8/7/2012 Transposició abans del 9/7/2012

L’energia a l’habitatge L’energia a l’habitatge

Per què no considerar els edificis com infraestructures energètiques?

Edifici ‘passiu’

Qui controla? Fer néixer sistemes energètics descentralitzats: Que emprin fonts d’energia renovables Que sigui propietat de la comunitat que els maneja i els fa servir Per fer possible el control democràtic a nivell local

Bon aïllament de la pell de l’edifici Sistema eficient d’escalfament i ventilació Ús de l’energia solar Ús eficient de l’energia elèctrica Ús de fonts d’energia renovable per cobrir la resta de necessitats

www.smud.org www.ews-schonau.de

Tancar les nuclears

Un escenari possible . . . L’escenari es basa en dos punts principals: Substituir un 50% de l’electricitat generada per les nuclears amb energies renovables Substituir l’altre 50% amb cogeneració Cumplir la Directiva Europea 20-20-20

Generació nuclear

2009

GWh

Generació renovable

GWh

Cogeneració

GWh

2020

Cogen + renovables

Aquí i ara!: som energia

Renovables: creixement 17% anual Cogeneració: creixement 12% anual

GWh

Tasa de crecimiento 20.000 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

12% anual

17% anual

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 Año R.E. EERR

R.E. Cogeneración

Conclusió primera

aquí i ara!

L’energia no és només qüestió de Tecnologia

Conclusió segona

Conclusió tercera I també l’energia és una qüestió de DRETS HUMANS . . . . El dret Humà a l’energia Fer realitat el Dret humà a una vida digna en un indret, requereix una certa quantitat d’energia exosomàtica D’on s’obté aquesta quantitat d’energia addicional, que suplementa l’energia endosomàtica necessària per viure be o viure dignament?

L’energia és també una qüestió de DEMOCRÀCIA

Del present . . . .

. . . cap al futur

La humanitat ha d’abandonar la seva dependència d’una economia basada en el consum de matèries primeres energètiques . . . . .

La humanitat ha d’esdevenir membre comunitat biosfèrica Integrant-se en els cicles naturals Aprofitant els fluxos biosfèrics Vivint al ritme del Sol

“Man is part of nature and his war against nature is inevitably a war against himself."

“The best way to predict the future is to invent it”

Rachel L. Carson (1907-1964), escriptora, científica y ecologista

Allan Kay (1940-) matemático, biólogo, ingeniero

. . . cap al futur

El repte real per a la humanitat, avui:

Viure al ritme Sol vol dir reconèixer que la vida a la Terra té limitacions, ja que l’energia disponible per ser captada, convertida i utilitzada és estrictament limitada pel la constant solar: 1,3 kW*m-2 (a les capes altes de l’atmosfera)

Aprendre a viure al ritme dels fluxos biosfèrics (que tenen qualitats energètiques) Reconeixer el Dret a la captació i ús de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics Exercir aquest Dret de forma responsable

. . . cap al futur Renewables are the only ones that can guarantee the human right to energy The Human Right to Renewable Energy, WREA2005

Les renovables són una oportunitat única pels humans de ser membres actius i responsables de la comunitat de la Terra són una història d’amor entre el Sol i la Terra

Drets i responsabilitats Adequar els estils de vida al fluxos de l’energia solar (energia solar directe i les seves formes indirectes) és un aprenentatge, quan més aviat es vagi realitzant, menys costos de tota mena hauran de suportar els humans per poder anar vivint en les societats que han creat en el marc d’aquest bonic planeta que ens acull, doncs les societats humanes sempre han necessitat, necessiten i necessitaran utilitzar energia per viure dignament en el planeta Terra.

Moltes gràcies I recordeu . . . . Hem de repensar profundament les relacions dels humans amb l’energia!

Moltes gràcies • Més info a: http://www.energiasostenible.org http://enercatin.blogspot.com.es http://cmescollective.org http://www.energias-renovables.com http://www.eurosolar.org http://www.wcre.de/en/ http://www.ren21.net http://www.irena.org/

5. A tall de conclusions Al llarg de les set sessions d’aquestes VII jornades hem constatat el interès de la ciutadania envers la protecció i preservació de la serralada de Marina, i per extensió de l’espai natural del Parc de la Serralada de Marina, per ser aquest l’entorn natural més immediat de la nostra conurbació metropolitana. Han estat ponències molt interessants. Cal remarcar la claredat expositiva, no exempta d’esperit crític i reivindicatiu envers la preservació dels valors naturals de la serralada que malgrat patir una enorme pressió demogràfica, malda per trobar encara el seu encaix definitiu entre la preservació del seu patrimoni natural i la promoció d’activitats econòmiques compatibles amb el seu desenvolupament sostenible. Amb l’assistència d’unes 100 persones aproximadament a les diferents sessions de les jornades, es confirma el interès esmentat abans. Hem de felicitar-nos tots plegats, ponents, entitats col·laboradores i organitzadors per l’èxit de convocatòria d’aquestes VII jornades ecologistes. Finalment, les conclusions més importants que podem extreure de les jornades son: Cal recuperar l’empenta reivindicativa i l’esperit unitari de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic” per fer front als nous reptes i amenaces que planen sobre la serralada com són el túnel de la B-500 i la MAT. Cal posar en marxa un òrgan de coordinació comarcal per donar suport al Pla Especial, per oposar-se a la MAT i forçar els càrrecs electes, polítics i governants i de les administracions públiques de la nostra comarca a prendre mesures davant de tot això. Cal donar suport a les mobilitzacions dels les Plataformes de les comarques gironines contra la MAT, per ser les mes afectades.

6. Administració reactiva i cultura de la sostenibilitat Ens trobem davant d’una administració reactiva que avança en sentit positiu, només quan la mobilització ciutadana i ecologista l’obliguen a “reaccionar”. Aquesta és la principal lliçó que podem extreure de qualsevol campanya reivindicativa. Estem molt lluny d’una administració transformadora, i en absència de mobilitzacions ciutadanes i ecologistes, la política dels despatxos dominada pels interessos privats de les entitats financeres i de les immobiliàries porten als gestors polítics de l’administració pública a posicions clarament reaccionàries i antidemocràtiques molt susceptibles a la corrupció. No ens hem d’allunyar gaire per a il·lustrar això: Auto Pretòria: on la intervenció policial i judicial, fa tres anys va posar cruament sobre la taula una trama de corrupció política i empresarial de la nostra comarca (Port esportiu de Badalona i Cúbics de Santa Coloma de Gramenet) que lesionen greument l’erari públic. Precisament ara ens trobem amb un d’aquest moments reactius. Els Verds de Badalona creiem que és molt positiu que l’Ajuntament de Badalona faci la festa del bosc i tiri endavant el projecte d’horts municipals a la Torre Codina i a Can Cabanyes, encara que, pel que hem vist a Torre Codina, hi ha moltes parcel·les sense conrear, que indiquen que alguna cosa està fallant en aquest projecte municipal. Ens felicitem perquè aquest era un dels objectius de les nostres accions reivindicatives i de les V jornades ecologistes. Ara bé, això és clarament insuficient, ja que entre això i assumir plenament la seva responsabilitat de protegir i preservar el patrimoni ecològic i natural de la serralada de Marina, tan malmès, deixat i degradat, hi ha encara un llarg camí a recórrer. Quant temps més haurem d’esperar per posar en marxa els horts municipals de Ca l’Arnús? Fa més de deu anys que Els Verds ho vam proposar al Fòrum del Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona. Malauradament, sovint l’Ajuntament actua en sentit contrari a la protecció i preservació de la serralada: La prova pilot de dipòsit de residus urbans a la pedrera de la Vallençana, la projecció d’una nova urbanització de 163 habitatges al torrent de la Buada per sobre de la B20, entre la devesa de can Colomer i el Mas Ram; el túnel del nou traçat de la B-500; el projecte de la MAT; l’extracció il·legal d’àrids a terrenys municipals del turó Miravitges; la contaminació d’aigües fecals procedents de can Ruti de les mines d’aigua de la riera de Pomar de Dalt sense depurar responsabilitats; la tolerància amb la urbanització del Bosc d’en Vilaró; la ubicació del tanatori a la zona forestal de la serralada; la mancança de xarxa de sanejament a Canyet, el projecte especulatiu de la “Penya” de requalificació de la finca de can Mora de Baix, masia de Canyet per tal d’edificar en ple Parc de la serralada de Marina, un macro centre d’ensenyament d’educació sexista de l’Opus Dei, etc. La protecció ambiental i social han de ser principis informadors presents a totes les polítiques municipals, principis reconeguts en les grans declaracions institucionals i presents en tots els documents del Consell Internacional d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (ICLEI) d’elaboració d’Agendes 21 i de Plans d’Acció Local vers a la Sostenibilitat signats solemnement i ràpidament oblidats a un calaix per l’Ajuntament de Badalona com la Carta d’Aalborg, (Dinamarca, 1994), De la Carta a l’Acció (Lisboa, 1996) i d’altres. Així doncs, malauradament, l’única garantia per preservar els espais naturals com és la Serralada de Marina davant els projectes d’explotació econòmica i de mercantilització del

territori tan habituals a Badalona és la mobilització ciutadana i ecologista. Els Verds de Badalona organitzem aquestes Jornades Ecologistes precisament amb l’objectiu d’assolir aquesta ambiciosa fita. La cultura de la futura societat post industrial només pot ser una nova cultura de la sostenibilitat, que haurà de vetllar per la planificació territorial, per l’equilibri paisatgístic, per un model de producció i consum respectuós envers l’entorn històric i natural que eviti tot tipus d’especulació. Un model que aposti per l’agricultura ecològica i de proximitat. Un model que vetlli per a la salut de les persones, que estableixi una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori i aturi definitivament el creixement urbanístic de la ciutat.

II Jornada de Neteja al torrent de la Fontsanta i al camí de can Mas de Canyet (novembre de 2003)

Davant de tanta emergència ambiental i de tanta corrupció política i catàstrofe social, econòmica, ecològica i humanitària global, la cultura de la sostenibilitat ens ha de facilitar prendre les mesures pertinents i oportunes per a resoldre de manera pacífica i democràtica tots aquests greus problemes globals que ja estem vivint. Ànims i endavant! Salut, Pau i Ecologia

7. Agraïments Primer de tot hem d’agrair la participació de tots els ponents d’aquestes VII Jornades sense la qual hauria estat impossible la seva realització. I gràcies sobretot per compartir amb tots els assistents les seves interessants aportacions al coneixement i la difusió del que significa la MAT i la importància d’avançar cap a un nou model energètic fonamentat en les renovables. També donem les gràcies Tomàs Atienza artista plàstic autor del dibuix contra la MAT, al professor d’energia José Jiménez per la seva col·laboració amb la visita a la fàbrica de plaques solars de Badalona, a la biòloga Montserrat Ventura per la seva col·laboració en la sortida “A peu pla per la riera de Pomar”, a Isabel Graña i Gerard Remendo per la col·laboració amb la presentació del llibre “L’Estat Ecològic”, a Joan Garcia per la seva col·laboració amb les conferències de Can Pepus, a Aitor Blanc i Josep Pitarque per la col·laboració amb la projecció del reportatge de la resistència contra la MAT a les Guilleries (Girona). A tots ells i elles moltes gràcies per enriquir el debat sobre la MAT, per difondre el coneixement del patrimoni natural i cultural de la Serralada de Marina envers un nou model econòmic i energètic que sigui social i ecològicament sostenible. També donem les gràcies al Consorci del Parc de la Serralada de Marina, a l’Associació de Veïns del Centre, al Centre Cívic Can Pepus, a l’Espai Betúlia, a la Llibreria Saltamartí, i al Casal d’Amistat amb Cuba. Tots ells imprescindibles en el desenvolupament d’aquestes VII jornades ecologistes.

Moltes Gràcies!

ElsVerdsBadalona Associació per a la defensa del patrimoni natural Badalona, desembre de 2013

8. Annex Al llarg d’aquest any la nostra associació ha dut a terme altres activitats relacionades amb la temàtica de les VII jornades ecologistes:

El 23 de maig vam fer una visita a la Subdirecció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya per entregar una instància demanant informació sobre el Projecte MAT al seu pas per la serralada de Marina:

ElsVerds Badalona Associació per a la Defensa del Patrimoni Natural i Cultural

elsverdsbdn@gmail.com

A l’atenció de la Subdirecció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya de l’Associació Els Verds de Badalona 1r. Ens dirigim a aquesta subdirecció per informar-los que tenim en marxa el Projecte: “VII Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina” que estaran dedicades a l’Afectació de la línea de Molt Alta Tensió al medi natural de la serralada de Marina i molt especialment al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) 2n. Per aquest motiu sol·licitem la vostra col·laboració en facilitar-nos la informació administrativa i la documentació tècnica disponible sobre la Molt Alta Tensió que segons alguns mitjans hauria d’estar acabada a finals del 2014. En concret volem saber: a).-El projecte tècnic constructiu i la memòria que justifica aquesta nova infraestructura de transport elèctric b).-En quina fase administrativa està el projecte c).-Quan està previst posar-lo a informació pública i quins son els terminis per a la presentació d’al·legacions d).-El seu traçat per la serralada de Marina c).-La normativa existent sobre les torres d’alta tensió i les mesures correctores per minimitzar el sever impacte ambiental d’aquestes infraestructures de transport elèctric, més tenint en compte que estem parlant del Parc de la Serralada de Marina 3r. Convidem a aquesta Subdirecció General a participar a les esmentades VII jornades ecologistes de la tardor amb la realització d’una conferència sobre el projecte MAT. Atentament Francesc Alfambra President d’Els Verds de Badalona Ass. per a la Defensa del Patrimoni Natural i Cultural Badalona, 23 de maig de 2013 80

Al juny, vam participar a la Festa del Badiu de l’Associació de Veïns del Centre de Badalona d’aquest any, posant dos plafons informatius: un en defensa del patrimoni natural de la serralada de Marina i un altre amb les raons del perquè diem la MAT ni aquí ni enlloc!:

El dissabte 6 de juliol vam participar a l’acte reivindicatiu POE-MAT d’oposició a la MAT que poetes, escriptors i ecologistes de Badalona i Santa Coloma de Gramenet vam organitzar al monestir de Sant Jeroni de la Murtra:

Presentació de l’acte per part de les entitats organitzadores i col·laboradores de l’acte. D’esquerra a dreta: Joan Puche de l’editorial de Poesia El Pont del Petroli de Badalona, Ricard Vidal de Conreu Sereny, Francesc Alfambra d’Els Verds de Badalona, Pep Palacio de la Plataforma de Defensa de la Serra de Marina i Can Zam de Santa Coloma de Gramenet i F. Javier Bustamante, responsable del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. També va participar l’Associació colomenca de Literatura

Mes de cent persones van omplir el pati de l’antiga església del monestir on es va fer el recital POE-MAT, d’oposició a la MAT

El 30 de novembre vam donar suport a l’ocupació d’una torre de la MAT contra la pobresa energètica organitzada pel Procés Constituent de Badalona i Sant Adrià de Besòs:, col·laborant també en la redacció d’un manifest.