Dossier viii jornades ecologistes beneficis intangibles sistemes naturals by Francesc Alfambra

Valors i beneficis intangibles dels espais naturals

Badalona, dies 25 i 27/9 i 7,18,23 i 29/10 de 2.014

MemĂ˛ria de les

VIII jornades ecologistes de patrimoni natural de la Serralada de Marina

ElsVerds Badalona AssociaciĂł per a la defensa del patrimoni natural

Memòria VIII jornades ecologistes de patrimoni natural de la Serralada de Marina Índex

________

______

1. Introducció 2. Presentació Francesc Alfambra, president de l‘Associació Els Verds de Badalona 3. Programació de les VIII jornades ecologistes • Text de presentació

• Programa d’actes • Díptic i cartells de difusió 4. Crònica de les VIII jornades ecologistes •

Conferència inaugural Tradicions populars, mites i llegendes dels boscos Joan Soler i Amigó, Pedagog, expert en cultura tradicional popular Benvinguda: Josep Maria Pujol, Vicepresident del Cor de Marina Presentació: Francesc Alfambra, Associació Els Verds de Badalona

•

2ª Conferència: Els sistemes naturals i la biodiversitat de la serra de Marina Montserrat López, Biòloga, cap de projectes d’ACER Benvinguda: Josep Soler i Amigó, President de l’Ass. de VV. del Centre Presentació: Montserrat Ventura, Associació Els Verds de Badalona

•

Conferència cloenda: Valors i beneficis intangibles dels Espais Naturals Presentació del llibre: Reptes per preservar els boscos madurs de Catalunya Josep Maria Mallarach, Consultor ambiental, coordinador del llibre i membre de la Comissió Mundial d’Espais Naturals Protegits de l’UICN Presentació: Francesc Alfambra, Associació Els Verds de Badalona

•

Sortides de camp guiades: • De l’esglèsia de Canyet a can Miravitges de Pomar Josep Estruch, Lingüista • De can Ruti a la Coscollada pel torrent de l’Amigó Montserrat López, Biòloga, cap de Projectes d’ACER

•

Trobada oberta de valoració i conclusions/pica-pica

5. A tall de conclusions 6. Administració reactiva i cultura de la sostenibilitat 7. Agraïments 8. Bibliografia per saber-ne més 9. Annex

Amb la col·laboració de:

“El nivell de degradació del medi conserva una relació estreta amb la quantitat d’energia externa que hem injectat en el sistema. A més energia més pol·lució. L’augment de la disponibilitat d’energia i l’increment del transport lateral dins el sistema fa que aquest s’homogeneïtzi i perdi diversitat.” Jaume Terrades i Serra Un país maltractat Revista de Catalunya núm.1

1. Introducció

om qualsevol altre entitat ciutadana o grup ecologista defensor dels espais naturals de la serralada de Marina, Els Verds de Badalona assistim des de fa molts anys a una progressiva degradació del nostre entorn natural més immediat. Amb la posada en marxa del Consorci del Parc de la Serralada de Marina, aquest procés de deteriorament semblava tenir els dies comptats, però malauradament no ha estat així. Tot i valorar molt positivament la existència del Consorci, -per a la constitució del qual vam batallar durant deu anys- el seu escàs finançament, la manca de recursos i sobretot un Pla Especial de Protecció i Millora de la serralada de Marina de rang jurídic inferior al Pla General Metropolità, que magnifiquin les infraestructures i el creixement urbanístic, prioritzant els interessos immobiliaris per sobre de la protecció dels ecosistemes de la serralada, impedint d’aquesta manera una correcta gestió de l’ús sostenible d’aquest espai natural tan degradat, tant malmès i tant deixat per la gran pressió demogràfica i urbanística que històricament ha patit i que encara pateix. Al llarg de molts anys durant les nostres passejades habituals per la serralada continuem sent testimonis de la proliferació de les llaunes, de plàstics, d’abocadors incontrolats de runes, de voluminosos i de residus de tota mena, d’urbanitzacions il·legals, de duplicitat de xarxes elèctriques, de conreus abandonats, d’incendis forestals, etcètera, que donen idea de la manca de respecte per l’entorn, amb paisatges suburbials lletjos i bruts aparentment impropis d’una societat i d’un país teòricament culte i avançat. Fonamentat en el “progrés” mal entès del creixement permanent, de la depredació dels recursos naturals i en la concepció del territori com un mer factor econòmic a explotar, el nostre sistema econòmic cerca desesperadament la maximització del benefici com a únic objectiu. Mentrestant, ni el govern central ni la Generalitat ni l’Ajuntament de Badalona s’han marcat cap prioritat en la seva agenda política per afrontar aquesta problemàtica. I a aquestes alçades el garbuix administratiu, el laberint de la distribució de competències i atribucions entre els diferents poders públics ja no justifiquen tanta deixadesa generalitzada de l’administració pública en ser coherents i portar a terme amb tot rigor les seves obligacions en matèria de protecció mediambiental. No oblidem que un dels bens públics que han de gestionar els governs i no el menys important és el patrimoni natural. I una de les eines mes importants de la gestió ambiental, sense cap mena de dubte és la de l’educació ambiental, primer predicant amb l’exemple i segon no fent d’això una coartada fàcil per deixar de banda altres responsabilitats.

Participants a la II Jornada de Neteja realitzada al torrent de la Fontsanta, la vall de Betlem i la serreta de can Mas, on es van recollir 2,5 tones de deixalles (nov. de 2003)

Il·lustració de la memòria de les I Jornades Ecologistes: “Les rieres: un patrimoni ecològic a protegir”, realitzades el 2005

Així doncs, fa anys que Els Verds de Badalona treballem per un medi ambient sa, endreçat i net en aquest espai natural de la serralada de Marina voltat per la conurbació metropolitana del Barcelonès nord, i del Vallès Oriental. Sense ànims de ser exhaustius esmentarem algunes actuacions d’Els Verds entorn aquesta problemàtica d’abandonament i deixadesa de la serralada de Marina. Des de l’any 1991 ençà, amb l’aparició del projecte camp de golf de Sant Jeroni de la Murtra, i juntament amb molts altres col·lectius de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet: Acampades, reforestacions i neteges populars als voltants d’aquest monestir. Campanyes en pro del Parc Forestal de la Serralada de Marina. Elaboració d’un manifest en pro del Parc de la Serralada de Marina signat per milers de ciutadans i nombroses personalitats. Assistència a plens municipals dels diversos ajuntaments envers la constitució del Consorci i del mateix Parc de la serralada de Marina. Participació activa en la creació del Fòrum del Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona, l’any 1997. Presentació d’una bateria de propostes a la comissió de treball de la serralada de Marina del Fòrum del Medi Ambient de Badalona, on entre d’altres punts demanàvem: <<la preservació d’indrets de major valor ecològic i biodiversitat com són la riera de la Vallençana, el torrent de l’Amigó, la riera de Pomar, la riera de Canyet, etc. així com l’anulació de la vialitat desproporcionada prevista pel PGM a Canyet, Sant Jeroni de la Murtra, a Montigalà i la riera de Pomar, tot definint la B-20 com a límit del creixement urbanístic de la ciutat cap a la muntanya.>>

Riera de Pomar de Dalt, on es poden apreciar els murs de protecció dels conreus i el sòl impermeabilitzat (formigonat)

Participació en la plataforma pro ILP contra la incineració de residus a Catalunya, recollint junt amb d’altres col·lectius mes de cinc mil signatures a Badalona. Al setembre del 2001, presentació de més de cent al·legacions al Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la serralada de Marina defensant la inclusió de les parts baixes de les rieres de Montalegre, de Pomar, de Sant Jeroni, i vessants del turó d’en Seriol, turó d’en Mates, turó d’en Folch, serreta de les Mosques d’Ase (Badalona), La Bastida (Santa Coloma de Gramenet), de la riera d’en Font, del torrent de can Nolis, el turó de l’Arbret, els Vessants de Vista Alegre, de can Mogues i de Torre Barrau (Tiana) que la delimitació de l’àmbit del Pla, inexplicablement les havia exclòs. Constitució de l’Associació Els Verds de Badalona per a la Defensa del Patrimoni Natural i Cultural, al gener del 2.002. A partir de la tardor del 2002, passejades per la serralada i campanyes reivindicatives de neteja de torrents i rieres com la de la vall de Betlem i el torrent de la Font Santa de Dalt a la capçalera de la riera de Sant Jeroni de la Murtra, al camí de can Mas i al camí de la Carrerada-Can Trons de Canyet. Es van retirar prop de cinc tones de deixalles tot just desprès de l’incendi que l’agost del 2003 va afectar a aquesta vall, deixant al descobert un munt de ferralla de tota mena. Al març del 2003, presentació d’ un plec d’al·legacions al projecte de traçat i condicionament de la B-500 entre Badalona i Mollet del Vallès, entre les que hi consten les següents: <<Que el nou traçat determina la destrucció dels boscos de ribera, empobreix la biodiversitat i bloqueja la funció de passera ecològica de la riera de Sant Fost de Campsentelles. Que destrueix el paratge natural de la font i el torrent d’Alba a Tiana. Així mateix el túnel projectat destrueix l’aqüífer que subministra aigua a les mines de la cartoixa de Montalegre, als pous i mines de l’hort de les Monges i a la Font d’Alba.>> Nombroses passejades naturalistes per les rieres de Pomar i de Canyet. Visites al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Al juny del 2005, posicionament públic contra la conversió de la pedrera de la Vallençana en dipòsit de residus sòlids urbans embalats, en primer lloc pel risc de contaminació de l’aqüífer de la riera de la Vallençana amb els lixiviats d’aquestes escombraries i en segon lloc per contradir la declaració de zona de tractament específic que el Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina fa de la pedrera, i on només es contempla el dipòsit de runa inert pel rebliment de la mateixa, excloent-hi cap altre tipus de residus. Amb la realització d’aquestes activitats de voluntariat ecologista cercàvem dos objectius: per una banda instar a l’Ajuntament de Badalona a assumir la seva responsabilitat més enllà de la propaganda ambientalista i de la celebració de festes, i per l’altra una planificació urbanística que marqués la B-20 com a límit del creixement de la ciutat per preservar precisament la serralada. La preservació dels ecosistemes de la serralada requereix 7

inexcusablement limitar el creixement urbanístic establint una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori. La reflexió immediata va ser que calia anar més enllà de les passejades lúdiques o les mobilitzacions reivindicatives de neteja i obrir debat per aprofundir en el coneixement i la importància d’aquest extraordinari patrimoni natural, històric, arquitectònic i cultural badaloní, amagat, ignorat o menystingut per donar-li el valor que realment té de cara a la seva protecció i preservació. Aquest és el motiu que va empènyer Els Verds de Badalona a organitzar el 2005 les I Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural: Les rieres, un patrimoni ecològic a protegir. I al 2006, Les II Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural es van centrar en el cicle de l’aigua a la serralada de Marina. Amb les III Jornades Ecologistes: Abocadors als espais naturals?, l’any 2009 vam voler reprendre el debat sobre els residus, centrant-nos en el sistemes de dipòsit que històricament hem conegut a l’entorn metropolità com són l’abocador de la Vall d’en Joan a Begues (Garraf), la pedrera Berta al Papiol (Collserola), l’abocador de Pomar a Badalona i sobretot en els resultats de la prova pilot de dipositar bales de residus sòlids urbans a la pedrera de la Vallençana, també a Badalona, per conèixer el resultat d’aquestes experiències i les seves repercussions socials, ambientals i ecològiques. Els Verds de Badalona ens vam oposar a la proba pilot de la pedrera de la Vallençana, on s’han dipositat 84.000 tones de residu urbà “compactat i inertitzat”, ja que aquesta es troba al cor del Parc de la serralada de Marina i la qualificació d’aquest espai natural un cop finalitzada l’activitat minera preexistent és de forestal. El Pla de Protecció i Millora del Parc només contempla el dipòsit de runa inert per a la restauració geomorfològica dels talussos i la seva posterior reforestació. D’altra banda els lixiviats procedents de la descomposició de la matèria orgànica, pensàvem que podien contaminar l’aqüífer de la riera de la Vallençana, encara que el baix contingut en matèria orgànica de les bales, la impermeabilització del terreny i el drenatge dels lixiviats a un dipòsit, -com vam poder veure in situ- van impedir la contaminació de l’aqüífer.

Esvoranc de la pedrera de la Vallençana indicant el lloc precís on es va fer la prova pilot

Detall del procés d’impermeabilització del terreny on es van dipositar les bales de RSU, que va il·lustrar el document final de conclusions i propostes de les III jornades ecologistes del 2009

Les IV Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina van estar dedicades a l’agricultura ecològica, els horts urbans i les xarxes de consum ecològic. Cercàvem un triple objectiu: en primer lloc posar de relleu la importància dels antics camps de conreu abandonats i malbaratats ja que com a terres fèrtils, són un preciós recurs natural no renovable molt escàs, que cal recuperar. En segon lloc per promoure l’agricultura ecològica a la serralada de Marina, que al nostre entendre és l’activitat econòmica no solament sostenible i compatible amb la preservació dels ecosistemes del Parc sinó que a més a més d’afavorir la biodiversitat, millorar la qualitat del paisatge agrícola i forestal, no fer servir pesticides ni fertilitzants de la indústria agroquímica, i no contaminar, col·labora decididament en la lluita contra el canvi climàtic.

Participants de les IV jornades a la finca d’agricultura ecològica de la torre Dorda de Llavaneres

I en tercer lloc el recolzament i la promoció de les xarxes de consum ecològic responsable i solidari que faci possible el comerç de proximitat entre productors i consumidors, garantint un preu just en els productes agrícoles i una remuneració digna dels pagesos. Alhora, aquest comerç just i de proximitat estalvia les despeses, la sinistralitat viària i la contaminació del transport ens indica el camí cap a la sobirania alimentaria. Les V Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina van estar dedicades a l’evolució del paisatge agrícola i forestal. Volíem encetar el debat de la gestió i la planificació territorial, vist el territori com un recurs natural escàs que cal preservar. I res millor per fer-ho que amb la perspectiva històrica que dóna conèixer l’evolució del paisatge des dels boscos primigenis fins a l’actualitat passant per la irrupció dels primers pobladors neolítics, la introducció de l’agricultura pels ibers, l’extensió d’aquesta pels romans, la gestió dels monestirs, etcètera.

Diferents aspectes de la serralada de Marina que apareixien en el díptic de les VI jornades

Però això no és tot, també volíem posar en valor els retalls de paisatge agrícola i forestal que encara resten a la nostra ciutat com son Canyet, Pomar de Dalt i la Vallençana, com a patrimoni paisatgístic agroforestal d’alt valor ecològic típicament català que no solament no perjudica la biodiversitat, ans al contrari, la beneficia. I finalment, com dèiem en el díptic, el nostre objectiu no era la reivindicació romàntica de recuperar els boscs primigenis sinó la d’explorar quines son les activitats econòmiques compatibles amb la preservació d’aquest patrimoni natural tan proper al nostre entorn metropolità que garanteixin la seva continuïtat. Les VI Jornades ecologistes del 2.012 les vam dedicar als “Deu anys del Pla Especial del Parc de la Serralada de Marina i Vint de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic”. A finals dels 80, la Mancomunitat de Municipis de Barcelona va encarregar al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona un estudi sobre la capacitat ecològica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest estudi que mai es va fer públic proposava la creació d’un parc forestal a la serralada de Marina. Al febrer de 1991, Pasqual Maragall, President de la Mancomunitat de Municipis, Manuel Royes, President de la Diputació de Barcelona i Joan Blanch, Alcalde de Badalona van signar a Can Miravitges (Escola de Natura de Badalona) l’acord de constitució d’un Consorci per tal de gestionar el futur Parc Forestal de la Serralada de Marina, als voltants de Sant Jeroni de la Murtra, que el Pla General 10

Metropolità qualifica de zona forestal. Quan tot semblava que aquella aspiració de la nostra comarca d’aturar el creixement urbanístic i l’especulació immobiliària seria satisfeta, sorprenentment al juliol de 1992, l’Ajuntament de Badalona va aprovar un projecte de la multinacional japonesa Ryocuchi per a instal·lar un camp de golf de 60 Ha als voltants del monestir de Sant Jeroni de la Murtra i un hotel de cinc estrelles a la vall de Betlem.

Mural reivindicatiu que es va fer a la plaça Pep Ventura de Badalona que il·lustra el díptic

Aquest projecte que reqüalificava el sòl de la zona forestal més socialment aprofitable, era clarament especulatiu, contradeia les promeses electorals de tots els partits i topava frontalment contra l’acord de constitució del Consorci previst per a la protecció de la Serralada de Marina. Tot seguit es va constituir la Plataforma “ Sant Jeroni Parc Públic” que durant anys va organitzar acampades, reforestacions i neteges reivindicatives, redactant un manifest, recollint signatures, fent peticions de paraula al Ple Municipal. Entre els nombrosos actes públics que va realitzar destaquen la presentació del Manifest de Defensa del Parc Forestal de la Serralada de Marina al Cor de Marina i la presentació de la mateixa Plataforma al Museu Municipal de Badalona. Per parlar d’aquell procés, vam comptar a la taula rodona, amb quatre protagonistes de la campanya ”Sant Jeroni Parc Públic”, esdevinguda ara fa 20 anys amb Joan Talarn del grup ecologista Vadeverd i Joan Puche de la Comissió redactora del Manifest en Defensa de Parc Forestal de la Serralada de Marina, tots dos de Badalona, i d’en Pep Palacio de la Plataforma de Defensa de la Serralada de Marina i Albert Noguera del Centre Excursionista Puig Castellar, tots dos de Santa Coloma de Gramenet. D’altra banda, va ser una satisfacció poder encetar el debat d’aquestes VI Jornades de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina amb una conferència de Cinta Pérez, Directora del Parc de la Serralada de Marina, sobre el Pla Especial de Protecció i Millora de la Serralada de Marina amb motiu del seu desè aniversari de posada en marxa.

Taula Rodona sobre els 20 anys de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic”

Participants a l’excursió de les VI jornades a la masia La Torribera

Llavors, com ara, també volíem donar a aquelles jornades un caire reivindicatiu anant més enllà de la celebració festiva d’aquestes dues efemèrides, ja que tot i ser fites històriques del moviment ciutadà i ecologista de la nostra comarca envers la defensa i preservació de la serralada, l’estat d’aquesta i el nivell de protecció actual, al nostre entendre, resten lluny del que es mereix. Sobre la serralada de Marina planen amenaçadorament projectes faraònics com la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i el túnel de la B-500. També volíem saber què passa amb la promesa incomplerta de la incorporació de Sant Fost de Campsentelles al Parc, més tenint en compte que 900 Ha dels millors boscs de l’obaga de la serralada pertanyen a aquest municipi. Cal superar la política dels nyaps immobiliaris i del creixement urbanístic. Cal un pla territorial que tot satisfent les necessitats socials reordeni i reguli de manera sostenible l’ús del sòl, dels espais naturals i urbans tot establint una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori. 12

Les VII jornades ecologistes de patrimoni natural de la serralada de Marina de l’any 2014 van estar dedicades a les afectacions ambientals i socials del projecte de REE de solcar la serralada de Marina amb una línia de 400KV, és a dir de Molt Alta Tensió (MAT). Amb el títol de les jornades: “La MAT ni aquí ni enlloc! 100% renovables!” ja declaràvem la nostra oposició a aquesta nova agressió al territori en general i al Parc de la Serralada de Marina en particular, tot difonent alhora el coneixement de les energies renovables com a única “alternativa verda” a l’actual model energètic, per ser social i ecològicament insostenible.

Visita a la fàbrica de plaques solars Helios Energy Europe, S.L.

Al torn obert de paraules, n’hi va haver força participació

Pep Puig al començament de la seva conferència

Es una ironia que desprès de dues dècades de moviment ciutadà i ecologista de la nostra comarca en la defensa del parc, i que justament l’any passat a les VI jornades ecologistes celebràvem el desè aniversari del Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la serralada de Marina i el vintè aniversari de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic” contra el camp de golf de Sant Jeroni de la Murta i en favor del Consorci del Parc de la serralada de Marina, ara REE i el governs espanyol i català pretenguin executar un projecte tan agressiu com aquest, sense tenir en compte el parc, sense cap informe d’impacte ambiental, ni cap procés participatiu d’informació pública, etcètera. Ens pensàvem que aquestes imposicions antidemocràtiques en benefici exclusiu d’algunes empreses ja havíem passat a la història. Per això amb la realització d’aquelles VII jornades i dels grans reptes i amenaces, com la MAT, que encara avui dia planegen sobre el Parc, hem volgut recuperar aquell esperit reivindicatiu i unitari de col·laboració de moltes entitats i sectors socials del nostre municipi juntament amb el de Santa Coloma de Gramenet que justament va fer possible l’èxit d’aquella campanya ecologista, amb la posta en marxa del Consorci i del Parc de la Serralada de Marina. Volem posar el fil a l’agulla del debat territorial: cal superar la política dels nyaps immobiliaris i del creixement urbanístic forassenyat i d’infraestructures sobredimensionades. Cal un pla territorial que tot satisfent les necessitats socials, reordeni i reguli de manera sostenible l’ús del sòl, dels espais naturals d’una banda i dels urbans de l’altra, tot establint una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori.

2. Presentació de les VIII jornades ecologistes

a segles que Catalunya va perdre els darrers boscos primigenis. Ara bé, segons el inventari publicat el 2011 pel CREAF, institut d’investigació forestal de la UAB, comptem amb 290 boscos singulars amb vells arbres, de gran diversitat biològica i alt valor estètic. Recentment, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va concedir permís per talar l’avetosa de Bagues de Riu de Cerdanya, un bosc madur dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró que està inclòs en el inventari. Immediatament Acció Natura denunciava que 16 paratges, també inclosos, han estat sotmesos a tales i que d’altres com el de Bagues de Riu estan amenaçats. El passat 8 de setembre, El Periódico de Catalunya informava de que més d'una trentena d'entitats com Depana, s’havien sumat a la campanya conservacionista per salvar l’avetosa de Bagues de Riu, tot demanant que els 290 boscos singulars catalogats, que només representen un 0,3% (3.000 Ha) de la superfície forestal de Catalunya, romanguin com a “santuaris” sense explotació. Tots els especialistes coincideixen en la necessitat d’establir una estratègia i un text legal de protecció específica dels boscos madurs a Catalunya, que malauradament encara no tenim. De la pila de coses que podem fer dins del marc de la cultura, tres són imprescindibles i fonamentals: l’educació ambiental, la recerca científica i la recuperació de la cultura tradicional popular. Sense educació ambiental la manca de respecte i el incivisme senyoregen les nostres platges i boscos. La recerca científica ens ajuda a comprendre els mecanismes de funcionament dels boscos mitjançant els quals ens rendeixen un munt serveis i beneficis. Entre aquests, no tant els comptables d’explotació econòmica, sinó, sobretot, aquells serveis ambientals i ecològics que, estant fora del mercat, són imprescindibles per a la vida de tots els éssers vius del planeta. A ningú se li escapa que els boscos són el pulmó de la biosfera ja que, mitjançant la fotosíntesi, capten el CO2 atmosfèric i alliberen l’oxigen que respirem, retenen l’aigua que permet la recàrrega dels aqüífers, purifiquen l’aire retenint les partícules de pols, protegeixen el sòl de l’erosió, refresquen i humidifiquen l’ambient, redueixen la contaminació acústica, etc. Finalment, cal recuperar aquells elements de cultura tradicional popular lligades als sentiments de respecte i veneració pels boscos. La concentració de la població en grans àrees metropolitanes esdevinguda a remolc del desenvolupament industrial dels darrers 150 anys ens ha fet perdre les arrels de la cultura tradicional agroforestal del món rural. Així doncs, més enllà del rendiment econòmic o dels indiscutibles serveis ambientals i ecològics dels boscos ja esmentats, amb l’organització d’aquestes jornades: “Valors i serveis intangibles dels espais naturals”, volem destacar aquells valors i beneficis intangibles que també ens reporten, com són els culturals, educatius, ètics, estètics, espirituals i fins i tot terapèutics. Per nosaltres és una gran satisfacció poder encetar el debat d’aquestes VIII Jornades de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina amb la conferència inaugural “Mites i

llegendes dels boscos”, a càrrec de Joan Soler, estudiós expert en cultura tradicional popular. I de gaudir de la col·laboració del lingüista Josep Estruch, amb un recorregut comentat de toponímia per la riera de Canyet i la capçalera de la de Pomar. A cavall de l’educació ambiental i del rigor científic, la segona conferència titulada “Els sistemes naturals i la biodiversitat de la serralada de Marina” a càrrec de Montserrat López, biòloga i cap de Projectes d’ACER, ens parlarà de les formacions vegetals i la successió ecològica d’un lloc tan intensament modificat per l’activitat humana mil·lenària com és la serralada de Marina, complementat amb una sortida de camp pel torrent de l’Amigó fins la Coscollada. Josep M. Mallarch, consultor ambiental, membre de la Comissió Mundial d’Espais Naturals Protegits d’UICN, serà l’encarregat de cloure aquestes VIII Jornades amb una conferència sobre els “Valors i beneficis intangibles dels Espais Naturals” tot presentant-nos també el llibre “Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya”, publicat per la Institució Catalana d’Història Natural de l 'Institut d’Estudis Catalans i l’Associació Silene, que ell ha coordinat junt amb altres. També et convidem a una reunió oberta de valoració i conclusions d’aquestes VIII Jornades amb un pica-pica d’acomiadament al Centre Cívic de Can Pepus. Finalment, donem les gràcies als ponents, al Consorci del Parc de la Serralada de Marina, al Cor de Marina, a l’Espai Betúlia, al Centre Cívic de Can Pepus, a l’Associació de Veïns del Centre de Badalona i a l'Associació ACER per fer possible la realització d’aquestes VIII Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina. La idea original, la redacció i difusió del material divulgatiu així com el contingut i el desenvolupament d’aquestes VIII jornades de patrimoni natural de la serralada de Marina ha estat obra d’un equip de treball de l’Associació ecologista Els Verds de Badalona format per José Barrio, Verónica Pubill, Joan Puche, Miquel Mateu, Montse Ventura, Montse López, Eduard Costa, Manel Alfambra i qui això subscriu. Esperem que l’assistència a les diferents sessions d’aquestes VIII Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la serralada de Marina, hagin estat profitoses i que el present dossier sigui del vostre interès. Si has arribat fins aquí, et felicito per la teva paciència, però no t’aturis aquí ja que el dossier d’aquest any sobre “Els Valors i els beneficis intangibles dels Espais Naturals” comença justament ara. Ànims i endavant! Salut, pau i ecologia!

Francesc Alfambra, Associació Els Verds de Badalona

3. Programació de les VIII jornades ecologistes • Programa d’actes

Valors i beneficis intangibles dels ecosistemes VIII jornades ecologistes de patrimoni natural de la Serralada de Marina

Programa: Conferència inaugural:

Tradicions populars, mites i llegendes dels boscos Joan Soler i Amigó, Expert en cultura tradicional popular Benvinguda: Josep Maria Pujol, Vicepresident del Cor de Marina Presenta: Francesc Alfambra, Associació Els Verds de Badalona Cor de Marina, Rambla 11 Dijous 25 de setembre 19:30 h •

Excursió guiada:

De l’esglèsia de Canyet a can Miravitges de Pomar Josep Estruch, Lingüista Dissabte 27 de setembre, esglèsia de Canyet, 9:30 h •

Segona conferència:

Els sistemes naturals i la biodiversitat de la serra de Marina Montserrat López, Bióloga, cap de projectes d’ACER Benvinguda:Josep Soler i Amigó, President de l’A. de VV. del Centre Presenta: Montserrat Ventura, Associació Els Verds de Badalona Associació de Veïns del Centre, C/ Magatzem 37, 19:30h Dimarts 7 d’octubre, 19:30h •

Excursió guiada:

De Can Ruti a la Coscollada pel torrent de l’Amigó Montserrat López Molina, bióloga, Cap de projectes d’ACER (Associació per a la Conservació de l’Enorn i la Recerca) Parada bus de Can Ruti Dissabte 18 d’octubre 9:30h •

Conferència cloenda-Presentació del llibre:

Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya Valors i benefcis intangibles dels Espais 5aturals Josep Maria Mallarach, Consultor ambiental, membre de la Comisió Mundial d’Espais (aturals Protegits d’UIC( Presenta: Francesc Alfambra, Associació Els Verds de Badalona Espai Betúlia, C/ Enric Borràs, 43-47 Dijous 23 d’octubre 19:30h Trobada oberta

De valoració i conclusions de les VIII jornades/pica-pica •

Centre Cívic Can Pepus, Av. Francesc Macià, 104 Dimecres 29 d’octubre 19:30h

â&#x20AC;˘ DĂptic i cartells divulgatius dels actes:

4. Crònica de les VIII jornades ecologistes • Conferència inaugural: Tradicions populars, mites i llegendes dels boscos Benvinguda: Josep Maria Pujol Benvinguts sigueu tots i totes al Cor de Marina. Sempre teniu la porta oberta i més per acollir una conferència del nostre amic Joan Soler Amigó. Igualment per en Francesc Alfambra, soci nostre, que encara que ell no vol que ho digui, va ser durant nou anys secretari del mateix Cor de Marina. I res mes, benvinguts.

Joan Soler, Josep Mª Pujol i Francesc Alfambra a la inauguració de les VIII Jornades ecologistes

Presentació Francesc Alfambra Moltes gràcies Josep Maria, i moltes gràcies al Cor de Marina per acollir-nos en aquesta sala d’actes tan emblemàtica i acollidora. A tothom moltes gràcies per la vostra assistència i sobretot gràcies a Joan Soler per haver accedit a fer la conferència inaugural d’aquestes VIII jornades ecologistes.

Com heu pogut veure al programa de mà que teniu, fa segles que Catalunya va perdre els darrers boscos primigenis. El passat 8 de setembre, El Periódico de Catalunya informava de que més d'una trentena d'entitats ecologistes com Acció Natura i Depana, s’havien sumat a la campanya conservacionista per salvar l’avetosa de Bagues de Riu, tot demanant que els 290 boscos singulars catalogats, a Catalunya, que només representen un 0,3% (3.000 Ha) de la superfície forestal de Catalunya, romanguin com a “santuaris” sense explotació. A un país teòricament culte i avançat com pensem que és Catalunya, aquest problema hauria d’estar resolt però, tots els especialistes coincideixen en la necessitat d’establir una estratègia i un text legal de protecció específica dels boscos madurs a Catalunya, que malauradament encara no tenim. Potser no som tan cultes i avançats! Al marge de consideracions sobre responsabilitats polítiques i gestió tècnica, la nostra associació ens vam platejar què fer dins el marc de la cultura envers la protecció i preservació d’aquests espais naturals excepcionals com son els boscos. De la pila de coses que podíem fer, vam considerar que tres són imprescindibles i fonamentals: l’educació ambiental, la recerca científica i la recuperació de la cultura tradicional popular. Sense educació ambiental ni sensibilitat ecològica, la manca de respecte i el incivisme senyoregen les nostres platges i boscos. De fet la majoria de boscos madurs existents arreu del món no necessiten reglaments ni lleis de protecció ja que al ser considerats boscos “sagrats” per les comunitats locals , han estat sempre, històricament respectats i preservats. La recerca científica ens ajuda a comprendre els mecanismes de funcionament dels boscos mitjançant els quals ens rendeixen un munt serveis i beneficis. Entre aquests, no tant els comptables d’explotació econòmica, sinó, sobretot, aquells serveis ambientals i ecològics que, estant fora del mercat, són imprescindibles per a la vida de tots els éssers vius del planeta. A ningú se li escapa que els boscos són el pulmó de la biosfera ja que, mitjançant la fotosíntesi, capten el CO2 atmosfèric i alliberen l’oxigen que respirem, retenen l’aigua que permet la recàrrega dels aqüífers, purifiquen l’aire retenint les partícules de pols, protegeixen el sòl de l’erosió, refresquen i humidifiquen l’ambient, redueixen la contaminació acústica, etc. Finalment, cal recuperar aquells elements de cultura tradicional popular lligades als sentiments de respecte i veneració pels boscos. La concentració de la població en grans àrees metropolitanes esdevinguda a remolc del desenvolupament industrial dels darrers 150 anys ens ha fet perdre les arrels de la cultura tradicional agroforestal del món rural. Així doncs, més enllà del rendiment econòmic o dels indiscutibles serveis ambientals i ecològics dels boscos ja esmentats, amb l’organització d’aquestes jornades: “Valors i serveis intangibles dels espais naturals”, volem destacar aquells valors i beneficis intangibles que també ens reporten, com són els culturals, educatius, ètics, estètics, espirituals i fins i tot terapèutics. Per nosaltres és una gran satisfacció poder encetar el debat d’aquestes VIII Jornades de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina amb la conferència inaugural “Mites i llegendes dels boscos”, a càrrec de Joan Soler, estudiós expert en cultura tradicional

popular. I de gaudir de la col·laboració del lingüista Josep Estruch, amb un recorregut comentat de toponímia per la riera de Canyet i la capçalera de la de Pomar. Gràcies per la vostra atenció. Joan tens la paraula.

A vegades el bosc no ens deixa veure els arbres Joan Soler i Amigó

Els arbres tenen nom Molts només reconeixen un nom: arbre, arbust... D’altres, distingeixen el pi, l’alzina, el roure, el pollancre, el xiprer... per la seva forma, per les fulles, pels fruits... Pinya, gla, faja, ametlló... D’altres –com en Paco, fuster- distingeixen perfectament la fusta -pi d’oregó, flandes, melis, castanyer, embero, conglomerat... per les vetes, pel tacte, per la tonalitat... però no l’arbre formant part del paisatge. D’altres, a les voreres dels carrers de Barcelona llegeixen les llambordes verdes rodones ran d’alguns arbres –pinus halepensis, quercus ilex, populus nigra, cupressus sempervirens... però són exemplars urbans, fora de context de la natura.

Hi ha arbres immigrants, alguns de fa segles i mil·lennis. S’han arrelat tant al nostre entorn que es pot dir que són ben nostres: el pi ens el van portar els romans; el presseguer ens va venir de Pèrsia (prunus persicus); les taronges, de la Xina; les patates i els moniatos dels antics inques; les palmeres –a part del margalló mediterrani-, datilera, de Canàries, de l’Orient (phoenix), o dels Estats Units (washingtònia); les figues de moro –com el seu nom indica, de les terres calentes del sud-; les atzavares de Mèxic; els plàtans d’ombra ens el van portar d’Egipte, plantades a la Devesa gironina, les tropes napoleòniques; el caqui i el micaco segurament els americanos de la Cuba colonial; els kiwis, de Nova Zelanda; i ara aquest altre arbre de carrer portat d’Austràlia pels regidors d’urbanisme, per la seva resistència a les emissions de carboni dels gasos dels cotxes...

Les festes cíviques de l’arbre L’arbre, plantat i cultivat per la fusta, per les llavors, pels fruits o pels pinyols... La fusta, una matèria noble. Matèria ve de Mater... I en castellà, a més, de Matèria a Madera.

Sóc la fusta del bressol, del llit, de la taula, de les portes i de les vigues de la casa. El mànec de l’eina de treball, el bastó de la vellesa, el pal senyer de les il·lusions i esperances. El fruit que nodreix i sadolla la set; l’ombra benefactora, el refugi dels ocells que netegen els camps d’insectes. La formosor del paisatge, l’encís de l’horta, la senyal de la muntanya i el llindar del camí. La calor de la llar a l’hivern, el perfum que embauma l’aire al respirar, l’oxígen que vivifica la sang, la salut del cos i l’alegria de l’ànima, i el taüt que acompanya al fossar. Estima’m, respecta’m, no em causis cap dany.

Joan Soler impartint la seva conferència a la sala d’actes del cor de Marina

Un text, com una pregària vegetal, que vaig copiar d’una majòlica de Balsareny, propi de la tradició de les Festes de l’Arbre de principis del segle passat... de caràcter cívic i pedagògic (cas del turó de Sant Eloi de Tàrrega). Iniciades a Nebraska (USA) el 1872. A Catalunya s’introdueixen, el 1892, amb la Renaixença: el tenor Viñas (1904, Moià) a través de la Lliga de Defensa de l’Arbre Fruiter. Amb el seu himne: “Cantem plantant, plantem cantant” (Enric Morera, 1905)...

Un poema de Joan Salvat-Papasseit, “Nocturn per a acordió” ens descobreix el caràcter industrial de guardar els carregaments de fusta que s’apilaven al Moll de la Fusta:

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però jo he vist la pluja a barrals sobre els bots, i dessota els taulons arraulir-se el preu-fet de l’angoixa sota els flandes i els melis, sota els cedres sagrats...

Avui els grups ecologistes pretenen ser els continuadors d’aquelles festes de l’arbre amb les plantades populars i amb els eslògans de “Salvem això...!”, “Volem allò...”. Però poc “respectem el bosc (en singular i en concret)...”, i “estimem (cada arbre)...”,

Certament quan s’incendia un bosc –uns danys calculats per hectàrees- ens dol i aviat es busquen els culpables i es reivindica el seu interès ecològic... Però jo diria que això no substitueix del tot aquella sensibilitat ancestral envers la natura tal com la vivien els antics. Una natura propera, amable. Una sensibilitat que no els impedia tallar arbres per a fer llenya, per a fer les bigues de les cases (les cases de cós del Baix a Mar badaloní), o perquè presidissin les festes de l’arbre maig o de Nadal (del vell tió als planters dels arbres de Nadal...). Perquè formaven part de la natura-cultura que integrava la seva vida. Perquè la paraula “cultura”, en el sentit que ara li donem, no es comença a fer servir fins a les darreries del XVIII en sentit metafòric de cultiu de la terra, d’agricultura: així com el pagès cultiva la terra, així l’home cultiva el seu esperit, la seva sensibilitat.

Cultiu, cultura, culte, en el treball i en la festa, en la vida quotidiana i en l’univers mític i simbòlic.

Per què no tenim avets més avall del Montseny? Perquè més al sud i a terra endins havien estat tallats per a construir vaixells a les drassanes, i per als embigats dels grans casals antics. Per què tenim uns paisatges naturalment tan empobrit als entorns dels nostres termes municipals? Perquè els troncs i les branques es tallaven i serraven, per a fer llenya per als forns de pa, de calç, per a les bòbiles, per a cuinar... per a fer carbó (de pi, d’alzina)... En portàvem feixos trencant el setge de Barcelona, per mar, per ajudar els barcelonins assetjats per les tropes castellanes i franceses en la guerra de Successió. O per a fer foc i cuinar a la guerra civil...

Els arbres en la toponímia La toponímia ens recorda tants paisatges desapareguts al nostre país. Perquè els paisatges es transformen però els noms queden, tan sols sigui per guardar-ne la memòria:

Olzinelles, Cercs, Puigcercós, Camposines, Vallcàrcara, la Garriga, Sesgarrigues... Sureda... La Rovira, Sesrovires, Raurell, Rauric, Ruïra, la Rebuïra, el Reboll, Vall de Roures... Pineda, Pinell, Pinós, Sant Joan Despí... La Verneda, el Vernet, Sant Just des Vern... Poblet, Poboleda, Púbol... La Fageda, Safaja, Faidella... Els Oms, les Omedes, l’Almeda, Riudoms... Tremoleda, Tremolosa... Salzes, Sauleda, Salgars, Saldes... Alba, Albet, l’Albera, l’Albereda... Freixenet, Freixeneda, Teixera, Serrateix, Tei... El Noguer, la Nou, la Noguera... La Bedosa L’Ametlla, la Palma, la Maçana, el Perelló, Figueres, Esparreguera, Cervera, l’Olivera, Solivella, Montilivi, Olius, Arbúcies, etc.

Només cal que ens acostem-nos, també, a la toponímia local que fa referència als arbres i als arbustos, i a la manera com els noms descriuen uns paisatges ja desapareguts: la Lloreda (bosc de llorers), la Coma d’Oms, el Pi Candeler, els Nou Pins, el Bosc Bonic, el Pi d’en Casals, la Font dels Castanyers, la de l’Arboç, la Font de l’Àlber, la riera de Canyet (lloc de canyes, com Canet i Canyelles), el Turó del Reig, les Maleses, la Murtra...

També trobem la mateixa varietat en molts cognoms. I en qualificatius com alzinar-se, empinar-se, arborar-se, desarborat, espigat, cepat, ben plantat, molsut...

Moltes cultures tenen el seu arbre venerat: el roure i l’alzina en la tradició cèltica (eiche, steineiche); el freixe en l’escandinava; el til·ler (linde) en la germànica; la figuera en la cultura hindú, el bedoll (beriozka) a Rússia, el cedre al Líban... la fulla d’auró de la bandera canadenca... El Pi de Formentor, de Miquel Costa i Llobera. El Pi de les Tres Branques, de Verdaguer.

El poeta Josep Maria de Sagarra ens descriu la bellesa del paisatge, del paisatge de les paraules que anomenen els arbres:

... la soca de l’alzina, front de vella, i el faig verd d’aigua i encomanadís, i el roure, fulla seca i casanella, i el pollancre estirat i socallís, i el vern, música fonda i copa llisa, i el trèmol, que no atura el tremolor, i el beç (bedoll), fulla de neu i tronc d’oliva, i el pi, grapada verda de verdor, i el castanyer, encantada pampolada, i el freixe, que és tot nervi i brancadret, i l’om, trena rissada i refilada, i, més amunt, la pompa de l’avet... 26

Les antigues creences ens transporten a les dendrofories (i als neòfits)... A la mitologia grega i romana, a cada divinitat li corresponia un arbre. Tenien caràcter sagrat: l’avet de Pan, el llorer d’Apol·lo, l’alzina o el roure de Zeus, l’olivera d’Atenea, el blat d’Hera, de Ceres (cereals), el pi de Dionisos...

Allà on vegis un pi, senyal que hi venen vi. Allà on vegis un ram, senyal que hi venen mam...

La mitologia de l’arbre. L’arbre còsmic Al centre del món hi ha l’arbre de la vida. Les sis direccions i el set és el nus que lliga tot el món. Els quatre punts cardinals més els ancestres a les arrels i les branques al cel; fulles, flors, fruits, ombra i nius d’ocells.

A les festes d’arbre de la cultura tradicional trobem les processons d’arbre (Centelles) que deriven a les dels portants que exhibeixen la creu. L’arbre maig (maibaum, mai, maggio, mayo, palo de mayo o mai pole...) l’arbre cornut de Cornellà del Terri i la revolta contra els mals usos feudals. L’arbre que balla, àpats festius o cultuals al seu voltant. Les festes dels quintos... Els arbres simbòlics o sagrats: Pi de la Salve, marededéus amb nom d’arbre (la Nou, els Oms, Falgars, Lledó, el Vinyet, Núria “feta de cor de noguer”, Roser de Maig...), el Pi de les Tres Branques... Els juraments i prometences d’amor, l’Arbre dels Nassos a la Conreria –un arbre de Judes o de l’Amor, portat amb les Croades. Les sagreres (tocar fusta). Les juntes d’arbre (la Jonquera).

De l’Arbre Maig a l’Arbre de la Llibertat amb la Revolució Francesa (dibuix de Picasso, sardana al voltant). A França, entre 1789 i 1794 més de 60.000 arbres de la llibertat. Un ritu que s’estén a tot Europa i a Amèrica (p.e: 1868, destronament d’Isabel II). Cançó tradicional:

Ai, malhadada França, la vindràs a pagar! Un arbre ne plantaven que els dóna llibertat. Ja menjaran la fruita davant de Satanàs. Aquest serà el platillo tindran apreparat, per menjar amb el dimoni quan a l’Infern seran...

Ritus d’arbre Els ritus de cobertada (de branca a senyera). Els xiprers a les masies: les tombes dels ancestres. Passar pel roure, a la roureda de Can Capmany (fins fa 50 o 60 anys). El roure de cadascú... No n’hi ha prou, doncs, amb les campanyes ecològiques de les plantades d’arbre. Cal recuperar el sentit festiu: àpats, ballades al voltant, cantades, contes i llegendes relacionats amb arbres, recuperar o crear una toponímia pròpia. I enriquir el seu sentit simbòlic. El més important és la pedagogia i el civisme. Donar-los nom, saber-ne el nom popular i el nom científic. Però sobretot cuidar-los i estimar-los.

• Segona Conferència: Els sistemes naturals i la biodiversitat de la serralada de Marina Benvinguda: Josep Soler i Amigó Benvinguts/des a tots i totes. Ens trobem un any més celebrant les Jornades ecologistes en defensa de la Serralada de Marina, aquestes ja són les vuitenes. Personalment no he pogut assistir a totes, potser he assistit a la meitat, però repassant el material recopilatori que se’ns va donar l’any passat es pot veure que s’ha fet molta feina en aquest temps. Esperem que l'any vinent puguem oferir per aquestes jornades el local del carrer Sant Miquel on l’Associació tenim previst traslladar-nos. Aquest matí justament hem signat el contracte amb l'Ajuntament. En relació a aquestes Jornades jo vull parlar del que no es parlarà avui però que crec que és també interessant. En aquest moment de crisi econòmica les alternatives que funcionen contra l'atur són com petites formiguetes que es basen en l'agricultura ecològica, en el cultiu dels boscos o en la rehabilitació dels edificis. Això està generant llocs de treball i a la vegada també ens ajuda a fer un món més habitable, ja que, per exemple, si tenim els edificis més impermeabilitzats al fred i a la calor, disminuïm el consum energètic i per tant ajudem a regenerar més el planeta. Fa uns quinze dies, en una Jornada al Principal, sobre economia verda i ocupació s'explicava el que s'està fent a Holanda, a Croàcia i a molts d’altres països de programes, per exemple, de rehabilitació d’edificis. Un capital natural que tenim nosaltres són els boscos que, encara que no és el tema que es tractarà avui, n’he volgut parlar perquè penso que és interessant i de cara a les properes jornades proposaria que es tractessin aquests valors tangibles. Avui es parlarà dels valors intangibles dels boscos. Sense els valors intangibles no tindríem els tangibles. Si ens estimem la natura i ens estimem el món el respectarem més i els nostres fills i els nostres nets tindran més possibilitats de viure en un país més normal.

Josep Soler, Montserrat López i Montserrat Ventura a la presentació de la segona conferència

Presentació: Montserrat Ventura Cabús Benvinguts i benvingudes. Primer de tot, en nom de l'Associació Els Verds de Badalona, vull agrair a l'Associació de Veïns del Centre que, com cada any, una de les conferències de les Jornades ecologistes de Patrimoni natural de la Serralada de Marina es faci a la seva seu. Aquestes són les VIII Jornades que celebrem i enguany hem volgut parlar dels valors i beneficis intangibles dels espais naturals. Ens referim als beneficis culturals, de salut, d'educació ambiental ... Els boscos ens donen molt beneficis a part dels econòmics i justament ara que en un futur proper segurament els utilitzarem més per obtenir energia és important que tinguem clar que també ens donen molts altres beneficis com a sistemes en conjunt i que cal compatibilitzar aquests dos aspectes. Amb aquestes jornades volem contribuir a revaloritzar el nostre patrimoni natural i a fer augmentar la consciència de la importància de la seva conservació i millora. Hem començat tractant els valors culturals d'aquest patrimoni amb una primera conferència que va fer en Joan Soler Amigó que ens va parlar dels mites i llegendes dels boscos i amb una passejada guiada per en Josep Estruch per la riera de Canyet i de Pomar que ens va explicar d'on venen els noms de les masies, dels colls, dels turons o de les rieres de la Serra.

Avui, la Montse López, ens parlarà dels seus valors naturals. La Montse va néixer, en aquest barri, molt a prop d'aquí. La seva trajectòria tant personal com professional ha estat molt lligada a la serralada de Marina. De petita era el seu lloc d'esbarjo familiar. El 1998 va començar a treballar-hi. Va ser, durant prop de 2 anys formadora a la casa d'oficis forestals de la serralada de Marina. Tot seguit va començar a treballar pel Consorci de la Serralada de Marina, primer pel Dispositiu de Vigilància i Prevenció d'Incendis i després a la oficina tècnica. Passats 7 anys va marxar per anar a fer de biòloga al Parc de les Gavarres. Paral·lelament, al 2001 va crear amb altres companys l'associació ACER, associació per a la conservació de l'entorn i la recerca, a través de la qual ha realitzat i continua realitzant diversos treballs de divulgació, estudi i millora de la serralada de Marina com per exemple el seguiment de papallones diürnes, campanyes de col·locació de caixes-niu per a ocells, activitats guiades i disseny d'itineraris. La Montse ens parlarà dels sistemes naturals i la biodiversitat de la serra. Amb aquesta xerrada i l'excursió que farem dissabte 18 ens ajudarà a descobrir i a interpretar sobre el terreny el nostre patrimoni natural. La darrera conferència de les Jornades serà a l'espai Betúlia amb Josep Maria Mallarach. És geòleg i consultor ambiental i i és membre de la Comissió Mundial d'Espais Protegits de la Unió Mundial per a la Conservació de la Natura. Dins d'aquest organisme i des del 2004 participa activament en el Comitè Directiu del Grup d'especialistes en Valors culturals i espirituals de les àrees protegides. Ens presentarà el llibre “Reptes per preservar els boscos madurs de Catalunya” i ens parlarà dels valors i beneficis intangibles dels espais naturals. Des de diferents entitats de Catalunya, com per exemple Acció Natura, s'està treballant per protegir els últims boscos madurs de Catalunya. Tenim un 2% dels boscos que són boscos singulars i alguns d'ells encara no estan protegits i es poden talar. S'està treballant perquè aquests boscos tan especials es puguin conservar com a tals. Fa poc es van fer unes Jornades sobre la salut i els boscos i han sortit notícies als diaris, fentne referència. A Japó, ja fa 30 anys, que alguns metges prescriuen als seus pacients fer “Banys de bosc”. Són passejades per boscos molt antics on es convida a la gent a passejar amb silenci i a captar tot el que els boscos ofereixen amb els sentits. Aquí a Catalunya també s'està treballant perquè els nostres boscos singulars més madurs es puguin preservar com a tals i s'hi puguin fer passejades terapèutiques. L'últim acte serà a al Centre Cívic de Can Pepus on es farà la reunió de valoració i conclusions de les Jornades.

La biodiversitat i els sistemes naturals de la serralada de Marina Montserrat López Molina* La Serralada de Marina comprèn el sector de la serralada litoral catalana delimitat al sud i a l’oest pel riu Besòs, al sud-est i est per la plana costanera del Barcelonès, i al nord per la carena del Turó de Galzeran i de Nou Pins. Aquest espai correspon a la zona forestal dels municipis de Montcada i Reixac (623 ha.), Santa Coloma de Gramenet (200 ha.), Badalona (737 ha.), Tiana (526 ha.) i Sant Fost de Campsentelles (946 ha.). En total són 3.032 hectàrees, de les quals 2.086, corresponents als quatre primers municipis, compten a data d’avui amb un Pla Especial de protecció i ordenació: el PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ I MILLORA DEL SECTOR SUD DE LA SERRALADA DE MARINA, aprovat l’any 2002. Aquest espai natural està gestionat pel Consorci del Parc de la Serralada de Marina, organisme que va ser constituït l’any 1997 pels ajuntaments d’aquest àmbit, la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta serralada, que ha estat habitada des d’antuvi i modificada per l’acció humana, és una àrea d’interès natural, ecològic i paisatgístic, tot i trobar-se immersa en la densament poblada àrea metropolitana de Barcelona. Part d’aquesta superfície, concretament la zona de carena dels municipis de Badalona (327,81 hectàrees) i Tiana (229,35 hectàrees), es troba inclosa en l’Espai d’Interès Natural de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs (inclòs al PEIN, Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya), i també es troba inclosa a la Xarxa Natura 2000 (figura de protecció d’àmbit europeu). Cal destacar la importància com a connector biològic de la Serralada de Marina que, situada entre la plana del Vallès i la línia costanera, es troba a cavall de destacades àrees naturals de la serralada costanera: el Parc de Collserola, al sud-oest, (a l’altra banda del riu Besòs), i el Parc de la Serralada Litoral i el del Montnegre-Corredor, cap al nord-est. La vegetació de la Serralada de Marina es troba, per la seva ubicació en la serralada costanera catalana i per la seva latitud i altitud, en la regió biogeogràfica mediterrània, si bé en el vessant nord es troben algunes comunitats de caràcter eurosiberià. El factor principal que determina les comunitats vegetals presents a la zona és doncs el clima mediterrani. Responent a aquests factors la vegetació característica de la zona és, en principi, l’alzinar mediterrani, en la major part de la superfície, tret de les fondalades i torrents, on trobem vegetació pròpia d’ambients de ribera, i els vessants més ombrívols, on destaca la presència d’espècies caducifòlies, com el roure. Cal dir però, que un tercer factor, l’activitat humana, ha modificat substancialment la composició i distribució de les comunitats vegetals que configuren el nostre paisatge. Amb el temps als conreus, tales i pasturatge, s’hi han afegit les infrastructures i edificacions per arreu, els incendis, sempre presents a la zona mediterrània però cada vegada més freqüents i reiterats, i les activitats de lleure, no sempre respectuoses amb l’entorn, com la circulació motoritzada fora de pistes autoritzades i la caça furtiva. *Cap de projectes d`ACER (Associació per a la Conservació de l’Entorn i la Recerca) www.acer-associacio.org / acer@acer-associacio.org

L’alzinar litoral típic ha estat substituït per altres comunitats, des de l’alzinar esclarissat, en les zones menys transformades, fins als prats d’herbàcies, allà on les pertorbacions han estat reiterades i el sòl es troba més empobrit. En condicions intermitges es troben les formacions arbustives, d’ambients més assolellats i de creixement ràpid, amb espècies més generalistes i en ocasions amb alguns peus arboris de mida més o menys petita, com pins, o alzines i roures. Aquestes comunitats diverses configuren un paisatge vegetal en mosaic i canviant, que es veu transformat a mesura que van creixent i variant les diverses espècies i es modifiquen les condicions ambientals.

Montse López pronunciant la seva conferència a l’Associació de VV. del Centre

Amb el temps, comunitats menys madures i menys estables, com és el cas dels prats i les brolles,aniran transformant-se fins que, a manca de noves pertorbacions que interrompin el procés, donaran lloc a l’alzinar típic que correspon al domini mediterrani. Aquest procés pel qual una comunitat vegetal, resultant d’una pertorbació, es va transformant amb el temps per donar lloc a una altra comunitat de composició i estructura diferent, més madura, s’anomena successió secundària. Cal destacar que en les zones més eixutes, especialment al vessant solell, i allà on el sòl fèrtil ha minvat, aquest procés de recuperació és més lent i la vegetació assoleix un grau de desenvolupament menor. Pel que fa a les rieres i lleres de torrents, la vegetació característica de la zona són els alocars, especialment en les rieres del vessant marítim, combinat amb formacions arbustives on dominen els esbarzers. A les lleres del vessant obac dominen comunitats arbòries, algunes d’influència més eurosiberiana, com la verneda i l’avellanosa, i d’altres destacades com les gatelledes i omedes, o pollancredes amb àlbers. Com passa amb d’altres formacions

madures, aquestes comunitats han estat substituïdes per d’altres menys estables i fins i tot per espècies al·lòctones com la canya (Arundo donax). A més de la important diversitat vegetal, que comprèn singularitats com diverses espècies d’orquídies, a la Serralada de Marina trobem també fauna singular, com ara una papallona i dos escarabats recollits a la Directiva europea d’hàbitats. El nombre d’espècies per grups es poden observar en el següent gràfic d’elaboració pròpia.

Cal destacar entre la fauna, una espècie pròpia de la zona, com és el cargol de l’espècie Xerocrassa betulonensis. Finalment, comentar que en els darrers temps s’ha d’afegir a la biodiversitat de la Serralada de Marina espècies de fora, el que anomenem espècies al·lòctones, algunes de marcat caràcter invasor, com ara la canya, l’ailant, la figuera del paper, el seneci del cap, el miraguà….. Gener, 2014

•

Conferència-cloenda de les VIII jornades

Valors i beneficis intangibles dels espais naturals/presentació del llibre “Els reptes per preservar els boscos madurs de Catalunya” Presentació: Francesc Alfambra Benvinguda i agraïments Bona nit i benvinguts/des a la presentació de “Reptes per preservar els boscos madurs de Catalunya”. No us el podem vendre aquest llibre perquè està exhaurit, però us el regalem, per gentilesa d’en Josep Maria Mallarach i la Institució Catalana d’Història Natural, està disponible gratuïtament la seva versió digital a la web de la mateixa IEC. En nom de la nostra associació, agraeixo a l’Espai Betúlia, lloc de les lletres i la paraula impresa que faci l’excepció d’autoritzar per primera vegada la presentació d’un llibre electrònic de lletres i paraules no impreses. I com no, agraïm a Josep M. Mallarach coordinador del llibre que hagi vingut des d’Olot per parlar-nos dels boscos madurs de Catalunya i dels Valors i beneficis intangibles dels espais naturals. Josep M. Mallarach es consultor ambiental i membre de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN). Però m’agradaria afegir que va ser el primer director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que va dimitir en senyal de protesta perquè totes les agressions al Parc li venien de la mà del mateix govern de la Generalitat. Si us inscriviu a les Jornades rebreu la memòria de les mateixes. També podeu col·laborar econòmicament comprant-nos pins, llibretes, reguladors d’aigua, o fent-vos socis d’Els Verds de Badalona. Contextualització de la conferència i del llibre en les VIII jornades ecologistes Amb la posta en marxa del Parc de la Serralada de Marina i l’aprovació ara fa 12 anys del Pla Especial de Protecció i millora del Sector Sud de la Serralada de Marina, pensàvem que el procés de degradació i ecològica i especulació immobiliària tenien els dies comptats, però malauradament no ha estat així. Per tenir un rang jurídic inferior i estar sotmès al Pla General Metropolità (PGM), que prioritza el creixement urbanístic i la implantació d’infraestructures de tota mena, com urbanitzacions, túnel de la B-500, la Molt Alta Tensió (MAT), infraestructures viàries, pistes forestals, el tanatori, el estabulari, el dipòsit de residus de la Vallençana, etc. Si a això afegim la manca de finançament adequat, la manca d’un marc legal que garanteixi la conservació del patrimoni natural i la seva biodiversitat. I perquè no dir-ho? També per la desídia política dels nostres governants i a voltes per la incompetència tècnica dels òrgans gestors. Malgrat tot això, estem convençuts que no es tracta d’un problema exclusivament tècnic o polític sinó també i fonamentalment es un problema de manca de sensibilitat social i cultural.

Darrera 150 anys de revolució industrial capitalista, els habitants de les grans concentracions metropolitanes com es el cas de Badalona, hem perdut les arrels i els vincles amb la cultura agroforestal mil·lenària de la pagesia transmesa de generació en generació. Així doncs al marge de consideracions tècniques o polítiques, vam valorar que podriem fer des del camp de la ciutadania per avançar en la cultura de recuperar el respecte i la veneració dels boscos, i vam decidir els següents al nostre entendre fonamentals: 1.-Tradicions populars, mites i llegendes dels boscos 2.-Educació ambiental i recerca científica 3.-Valors i beneficis intangibles dels boscos A l’acte inaugural, vam gaudir d’una extraordinària conferència d’en Joan Soler i Amigó,que ens va parlar de tradicions populars, mites i llegendes dels boscos, complementada amb una passejada guiada de toponímia no menys extraordinària a càrrec de Josep Estruch. A cavall de l’educació ambiental i la recerca científica, Montserrat López va pronunciar la segona conferència, i fent de guia també a la segona sortida de camp pels torrents de l’Amigó, parlant-nos de la biodiversitat dels sistemes naturals de la serralada. També extraordinàries, la conferència i la sortida de camp es van caracteritzar per la seva pedagogia planera i entenedora, de profund coneixement del medi no exempta de rigor. Hem pogut observar com a Badalona encara tenim retalls de natura amb arbres centenaris que mereixen la nostra cura i preservació. No cal dir que aquests ponents van satisfer amb escreix les nostres expectatives, a tots ells el nostre agraïment. Al llibre que us presentem es parla d’una alarmant pèrdua de boscos singulars, mitjançant tales legals i de la desaparició del 50% dels boscos singulars de la Garrotxa en els darrers anys o de les amenaces sobre els que encara ens resten que no representen ni l’1% de la massa forestal de Catalunya. A un país suposadament culte i avançat com creiem que és Catalunya, això hauria d’estar resolt, però malauradament no és així. Potser hauríem de reprendre l’esperit de la Renaixença amb prohoms com mossèn Cinto Verdaguer que es planyia de la tala dels boscos o de la poesia d’en Joan Maragall “La Fageda d’en Jordà” que va salvar la mateixa fageda de la tala. O perquè no? del discurs* del Gran Capdill Seattle del poble indi Duwamish dirigint-se el 1855 al 14è president dels EUA. O de l’excursionisme científic català quan al 1884, juntament amb el Institut Català de Sant Isidre van encetar una campanya de reforestació en protesta per les tales abusives de Collserola. I pe acabar, a tots/es els/les amants dels boscos centenaris i els seus arbres majestuosos gaudiran d’aquest llibre farcit d’imatges, de cites i de poesies evocadores, de les que a mi m’ha agradat especialment una de l’escriptor romà Tàcit als seus “Annals” del segle I aC.: Els pobles germànics consideraven indigne de la majestat dels Déus construir-los temples. Per això els consagraven boscos, on només podien ser vistos per l’ull de la reverència. Gràcies per la vostra paciència. Josep Maria tens la paraula. * Veure annex núm. 1

Valors i beneficis intangibles dels espais naturals: Reconnectar profundament amb la natura per adoptar estils de vida més coherent Josep M. Mallarach1 Els beneficis tangibles dels espais naturals són ben coneguts, en general, perquè es vinculen a l’economia. Sigui com a font de béns i de serveis ambientals: aigua neta, aire pur, fre a l’erosió, matèries primes, agricultura, biodiversitat, etc., sigui com espais associats a usos recreatius i turístics, o altres beneficis més indirectes, però no menys importants, com ara el fet que regulen el clima davant d’episodis extrems, i augmenten la resiliència davant del canvi climàtic en general. La natura ens ofereix a cada instant llum, aire, aigua, aliments plens de vitalitat i nutrients dels que depenem en el sentit més estricte del terme. A ningú pot estranyar que tantes cultures del món s’hi adrecin com a Mare, i que conreïn uns vincles de responsabilitat filial, com han fet tants savis i místics del passat i el present. Ara, però, voldria parlar dels beneficis intangibles, perquè sovint són menystinguts o passen desapercebuts, tot i que són els que sovint ens empenyen a anar a la natura, a gaudir-ne, i a connectar amb la natura -exterior i interior- perquè de fet són una de sola. En un treball participatiu sobre el patrimoni immaterial dels espais naturals protegits de l’Estat2, varem concloure que hi havia un ample ventall de valors significatius, que es troben sovint vinculats als espais naturals. Valors estètics, identitaris, artístics, històrics, socials i de governança, religiosos i espirituals, que poques vegades s’han tingut en compte en els plans o programes educatius, que solen prioritzar més els continguts que no pas el desplegament de les aptituds i del potencial que tots tenim. L’avaluació dels efectes de més de tres dècades de programes d'educació ambiental als espais naturals de molts països europeus, basats en models racionalistes, ha revelat que la seva incidència per canviar actituds en profunditat ha estat menor del que s'esperava. S'ha constatat que donar a conèixer la gea, la flora, la vegetació, fauna o els paisatges d’un espai natural, encara que sigui d'una manera atractiva i participativa, tot i ser agradable o profitós, ajuda poc a promoure canvis personals profunds, uns canvis d’estil de vida, de sistemes de producció i de consum, que són indispensables si volem canviar les tendències insostenibles actuals. Això ha portat a preguntar què és el que ens atrau, realment, a la natura, als espais naturals? Què hi anem a cercar, en el fons? Les respostes més conegudes, com ara el gaudi, lleure, l’esplai, benestar, etc., continuen sent majoritàries, certament, en el nostre entorn social, però augmenta el nombre de respostes que apunta a uns interessos més profunds. Quan demanem a persones que se senten atreta per espais naturals solitaris, remots, moltes 1

Consultor ambiental independent, membre de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la UICN. Coordinador de l’Associació Silene: www.silene.es

El patrimonio inmaterial: valores culturales y espirituales. Manual para su incorporación en las áreas protegidas. Serie de manuales EUROPARC-España. Editat per la Fundación Fernando González Bernáldez. Madrid. 140 p. Es pot descarregar de franc de la web de EUROPARC-España i de la de l’Associació Silene.

vegades declaren que hi van per viure o experimentar l'harmonia, bellesa i la grandesa majestuosa de la Natura.

Conferència d’en Josep M. Mallarach a l’Espai Betúlia

Vinculades amb aquestes aspiracions més profundes, estan sorgint, ara i adés, noves propostes educatives, amb uns llenguatges diferents -artístics, contemplatius, espirituals, de vegades combinats amb estils esportius-, que tenen en comú uns formats més existencials, aliens als discursos racionals que havien dominat l'escena fins fa poc. Propostes que pretenen canviar la consciència i per tant els vincles que tenim amb l’entorn. No és que es recorri a la irracionalitat, sinó que les pràctiques i els missatges s’adrecen cap a altres facultats humanes, involucrant sovint la consciència pura o sensorial i les emocions. Perquè els vincles que establim amb la natura tenen una component emocional molt important, que molts de programes educatius han menystingut. Freeman Tilde, considerat el pare de la interpretació del patrimoni, ja assegurava fa 40 anys que "la interpretació és la revelació d'una veritat superior que s'amaga darrere de la declaració d'un fet qualsevol", i assenyalava que "la interpretació ha d'aprofitar la simple curiositat per a enriquir la ment i l'esperit humà ". Aquest enriquiment interior, del qual brolla el benestar íntims, es pot assolir per diferents vies, certament, però creix l'interès de buscar-lo en la natura, per vies més existencials, perceptives, sensitives, intuïtives, més vinculades amb l'hemisferi esquerre del cervell que amb el dret, per entendre'ns. Es tracta de propostes que apel·len a la intel·ligència emocional i espiritual, profundament vinculades a l'ètica global, l'empatia amb la Natura i la bellesa i harmonia en totes les seves manifestacions, animades i inanimades. Cursos o activitats d’aquesta mena es desenvolupen en molts països europeus i són cada vegada més presents a casa nostra. Els motius d’aquests canvis són molts diversos i de gruix, i intentaré indicar-ne alguns tot seguit:

En una societat que viu cada vegada més concentrada en ambients urbans i artificialitzats, restablir un contacte profund amb la Naturalesa (reconnectar) és percebut com una necessitat vital, no només física, sinó també anímica i espiritual. La Naturalesa ens torna humils, ens ensenya el lloc que tenim dins del cosmos, la nostra fragilitat i la dependència permanent que tenim envers innombrables éssers vivents, sense els quals no podríem subsistir ni un sol dia. Quan tantes persones es veuen obligades a viure en entorns urbans trivials o mediocres, quan no lletjos, la bellesa inesgotable i sempre renovada de la natura ens sorprèn, alegra i entusiasma. En una societat cada vegada més cansada de mentida i falsedat, la Natura ens ofereix un llenguatge autèntic, verídic, durable i irrefutable. Per més que la intentem enganyar, ella sempre ens diu la veritat. I per més que dolgui acceptar-ho als tecnòcrates, ella té i tindrà sempre la darrera paraula. En molts espais naturals, hi ha llocs privilegiats per gaudir de la calma i la serenitat dels ritmes majestuosos de la Natura (com la sortida o la posta de sol o la lluna) aliens a inquietuds, angoixes i vel·leïtats -magnífics antídots contra les presses i l'estrès. La Natura ens ofereix el descans de retrobar i de gaudir dels propis bio-ritmes, per poder recuperar el ritme propi que les màquines tendeixen a devorar, si ens atrevim a desar-les. En contextos plens de sorolls externs i interns, la Natura ens ofereix un "silenci" exterior –farcit de cants, sons i remors- que ens ajuda a retrobar el nostre silenci interior, regenerador, del qual flueix la creativitat i el benestar autèntics.

Portada del llibre

En l'ordre social, davant de les allaus de notícies negatives i inconnexes, els espais naturals ens ofereixen una coral polifònica de missatges positius, unificats, harmònics, coherents, ... que des de sempre han ensenyat saviesa als qui tenen ulls per veure i orelles per escoltar, a vegades la gent més senzilla, el pagès, el pastor, el camperol. En ambients on regna la covardia, l'opressió i la injustícia; la Natura ofereix exemples admirables d'ordre, equilibri i cooperació, cosa que no exclou, de vegades, algunes reaccions (càstigs) fulminants. En una societat que pateix cada vegada més depressions i angoixes, la Natura ofereix salut mental a mans plenes, ... si un s'atreveix a obrir-se, sincerament, en llocs benèfics i durant el temps necessari; d'aquí tot el desenvolupament de les teràpies naturals, llocs de sanació, balnearis, etc. Davant de la dispersió, la tristesa i la infelicitat, la Natura ens ofereix estímuls benèfics per a desenvolupar l'atenció plena, la concentració serena, el goig íntim de redescobrir una felicitat més senzilla i autèntica, més assolible. Per tant, per reconnectar en profunditat amb la Natura no cal adreçar-se a la intel·ligència analítica o discursiva, sinó donar preferència al centre de la persona, mitjançant propostes que apel·lin a la dimensió interior de les persones: la creativitat, la profunditat, la consciència crítica, l'autodeterminació, el sentit dels límits i les pròpies possibilitats, la transparència i receptivitat, l'equilibri intern, la capacitat de sacrifici altruista, i la vivència plena i conscient del moment present.

Il·lustració d’un bosc madur del llibre sobre els boscos madurs de Catalunya

La conseqüència pràctica més important de totes aquestes reflexions és que, perquè tinguin èxit les propostes que volen ajudar a connectar en profunditat amb la Naturalesa en espais naturals han de ser autèntiques, verídiques, valents, belles, saludables, serenes, regeneradores, justes, creatives, harmòniques, saludablement vinculades amb el territori i amb la seva gent, i també amb les persones, organitzacions o empreses que han optat per viure d'acord amb aquests valors.

• Sortides de Camp De l’esglèsia de Canyet a can Miravitges de Pomar Josep Estruch Traité Descripció del recorregut toponímic per Canyet i Pomar: Itinerari circular per les valls de Canyet i de Pomar durant el qual es comenten els diversos topònims del recorregut: camins, torrents, fonts, masies, etc., tant des del punt de vista lingüístic com històric. Les explicacions es complementen amb comentaris sobre els diferents usos que ha tingut la terra i també s’identifiquen les diverses menes d’arbres que es troben pel camí. L’objectiu de la caminada és doble. Per un cantó, fer adonar als participants que el paisatge té noms que l’identifiquen i que, la majoria de les vegades, aquests noms ajuden a explicar la història del poble. Per l’altre, donar a conèixer la gran diversitat que tenen les zones verdes naturals de Badalona i conscienciar de la importància de conservar-les. Llista correlativa dels topònims comentats durant la caminada: •

o o

• •

o • • •

o o o •

o o o o o o o •

o • •

o o o • • • • • • • •

Església de Canyet Camí de Messenuc La Carbassa Turó d’en Boscà Turó d’en Folc Camí de Can Tiano Riera de Canyet Torrent Fregon La Carrerada Colònia Sant Jaume Coma d’Oms Collet de la Vallençana Aiguamoix (roures centenaris) Torrent de Coma d’Oms Camí del Torrent de l’Amigó La Berenguera Cal Parrot Can Cases Can Cames Can Barbeta Torrent de l’Amigó (roures centenaris) Font de l’Amigó i les Amigones Peu del turó de Can Ruti Can Ruti, història del nom Font de la Mina de Can Ruti Torrent de Pomar Font del Goig Corral dels Pecadors (roures centenaris) Font del Pop Castell de Godmar Can Cabra Can Boscà Camí dels Contrabandistes, dels Francesos o de la Pelleria Can Miravitges Can Ruti “Nou” Camí de Messenuc Església de Canyet

Recorregut de la excursiĂł:

Parada a la carrerada junt al camĂ de can Oliver

Tres moments mes de la passejada per la toponĂmia de les rieres de Canyet i de Pomar

De can Ruti a la coscollada pel torrent de l’Amigó Montserrat López Molina

Recorregut de l’excursió:

Vista general del torrent de l’Amigó a l’esquerra i el de les Botges a la dreta

Segona parada a la connexió del torrent Fregons amb el de l’Amigó

Anant cap al torrent de les Botges

• Trobada oberta Valoració i conclusions de les VIII jornades ecologistes S’obre un torn obert de paraules de les que recollim les principals conclusions i propostes: A Catalunya tenim 290 boscos madurs que representen un escàs 1% de la superfície forestal total. Desprès de tants incendis i malgrat la pressió demogràfica que històricament hem patit, a la serralada de Marina encara hi ha retalls de natura en condicions acceptables, i fins i tot a Badalona trobem alguns arbres monumentals centenaris a la riera de Pomar, al torrent de l’Amigó i al de la Vallençana. Es fa un balanç positiu de la participació a les jornades en les que s’han comptabilitzat: 32 assistents a la xerrada inaugural 22 assistents a la primera passejada 40 assistents a la segona xerrada 30 assistents a la segona sortida de camp 30 assistents a la conferència cloenda 154 participants en total. Com aspecte a millorar es comenta l’alta mitjana d’edat dels participants pel que es veu la necessitat d’incorporar el jovent en aquestes activitats. S’acorda: -Fer una excursió a Sant Fost de Campsentelles el primer trimestres del 2015 -Fer un mapa d’arbres monumentals de la serralada i de Badalona en particular -Planificar un cicle de passejades pels diferents espais històrics i naturals de la serralada de manera estable al llarg de l’any per: La Cartoixa de Montalegre La Riera de Pomar La Riera de Canyet La Vall de Poià (Betlem) El Torrent de la Carbassa per identificar els roure de la fertilitat. S’acorda també la necessitat de coordinar-se amb entitats dels altres municipis que fan activitats entorn al patrimoni natural de la serralada com es l’Associació ACER de Montcada i Reixac, el Centre d’Estudis de la Natura del Barcelones Nord de Santa Coloma de Gramanet, Brigades forestals, Escoles, Associacions de Veïns interessades, etcètera.

5. A tall de conclusions Al llarg de les set sessions d’aquestes VIII jornades hem constatat una vegada mes, el interès de la ciutadania envers la protecció i preservació de la serralada de Marina, i per extensió de l’espai natural del Parc de la Serralada de Marina, per ser aquest l’entorn natural més immediat de la nostra conurbació metropolitana. Han estat ponències molt interessants. Cal remarcar la claredat expositiva, no exempta d’esperit crític i reivindicatiu envers la preservació dels valors naturals de la serralada que malgrat patir una enorme pressió demogràfica, malda per trobar encara el seu encaix definitiu entre la preservació del seu patrimoni natural i la promoció d’activitats econòmiques compatibles amb el seu desenvolupament sostenible. Amb l’assistència d’unes 150 persones aproximadament a les diferents sessions de les jornades, es confirma el interès esmentat abans. Hem de felicitar-nos tots plegats, ponents, entitats col·laboradores i organitzadors per l’èxit de convocatòria d’aquestes VIII jornades ecologistes. Finalment, les conclusions més importants que podem extreure de les jornades son: Cal recuperar l’empenta reivindicativa i l’esperit unitari de la campanya “Sant Jeroni Parc Públic” per fer front als nous reptes i amenaces que planen sobre la serralada com són el túnel de la B-500 i la MAT. Cal posar en marxa un òrgan de coordinació comarcal per donar suport al Pla Especial, per oposar-se a la MAT i forçar els càrrecs electes, polítics i governants i de les administracions públiques de la nostra comarca a prendre mesures davant tot això. Cal donar suport i participar a les mobilitzacions dels la Plataforma de Defensa de la Serra de Marina i Can Zam de Santa Coloma de Gramenet, així com a la Plataforma de les comarques gironines contra la MAT, per ser aquest un projecte que afecta molt greument a la serralada de Marina també. Cal incorporar el jovent en les campanyes de sensibilització ecològica i educació ambiental, tot fent difusió del coneixement i estima del nostre entorn natural entre els col·lectius, associacions i entitats juvenils. Cal fer un inventari d’arbres monumentals de la serralada per donar a conèixer la riquesa i biodiversitat de la serralada de Marina.

6. Administració reactiva i cultura de la sostenibilitat Ens trobem davant d’una administració reactiva que avança en sentit positiu, només quan la mobilització ciutadana i ecologista l’obliguen a “reaccionar”. Aquesta és la principal lliçó que podem extreure de qualsevol campanya reivindicativa. Estem molt lluny d’una administració transformadora, i en absència de mobilitzacions ciutadanes i ecologistes, la política dels despatxos dominada pels interessos privats de les entitats financeres i de les immobiliàries porten als gestors polítics de l’administració pública a posicions clarament reaccionàries i antidemocràtiques molt susceptibles a la corrupció. No ens hem d’allunyar gaire per a il·lustrar això: Auto Pretòria: on la intervenció policial i judicial, fa quatre anys va posar cruament sobre la taula una trama de corrupció política i empresarial de la nostra comarca (Port esportiu de Badalona i Cúbics de Santa Coloma de Gramenet) que lesionen greument l’erari públic. Precisament ara ens trobem amb un d’aquest moments reactius. Els Verds de Badalona creiem que és molt positiu que l’Ajuntament de Badalona faci neteja a la serralada, organitzi la festa del bosc i tiri endavant el projecte d’horts municipals a la Torre Codina i a Can Cabanyes, encara que, pel que hem vist a Torre Codina, hi ha moltes parcel·les sense conrear, que indiquen que alguna cosa està fallant en aquest projecte municipal. Ens felicitem perquè aquest era un dels objectius de les nostres accions reivindicatives i de les V jornades ecologistes. Ara bé, això és clarament insuficient, ja que entre això i assumir plenament la seva responsabilitat de protegir i preservar el patrimoni ecològic i natural de la serralada de Marina, tan malmès, deixat i degradat, hi ha encara un llarg camí a recórrer. Quant temps més haurem d’esperar per posar en marxa els horts municipals de Ca l’Arnús? Fa més de deu anys que Els Verds ho vam proposar al Fòrum del Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona. Malauradament, sovint l’Ajuntament actua en sentit contrari a la protecció i preservació de la serralada: La prova pilot de dipòsit de residus urbans a la pedrera de la Vallençana, la projecció d’una nova urbanització de 163 habitatges al torrent de la Buada per sobre de la B20, entre la devesa de can Colomer i el Mas Ram; el túnel del nou traçat de la B-500; la desídia o indiferència davant el projecte MAT; l’extracció il·legal d’àrids a terrenys municipals del turó Miravitges; la contaminació d’aigües fecals procedents de can Ruti de les mines d’aigua de la riera de Pomar de Dalt sense depurar responsabilitats; la tolerància amb la urbanització del Bosc d’en Vilaró; la ubicació del tanatori a la zona forestal de la serralada; la mancança de xarxa de sanejament a Canyet, el projecte especulatiu de la “Penya” de requalificació de la finca de can Mora de Baix, masia de Canyet per tal d’edificar en ple Parc de la serralada de Marina, un macro centre d’ensenyament d’educació sexista de l’Opus Dei. I ara fent mutis davant el projecte de la MAT. La protecció ambiental i social han de ser principis informadors presents a totes les polítiques municipals, principis reconeguts en les grans declaracions institucionals i presents en tots els documents del Consell Internacional d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (ICLEI) d’elaboració d’Agendes 21 i de Plans d’Acció Local vers a la Sostenibilitat signats solemnement i ràpidament oblidats a un calaix per l’Ajuntament de Badalona com la Carta d’Aalborg, (Dinamarca, 1994), De la Carta a l’Acció (Lisboa, 1996) i d’altres.

Així doncs, malauradament, l’única garantia per preservar els espais naturals com és la Serralada de Marina davant els projectes d’explotació econòmica i de mercantilització del territori tan habituals a Badalona és la mobilització ciutadana i ecologista. Els Verds de Badalona organitzem aquestes Jornades Ecologistes precisament amb l’objectiu d’assolir aquesta ambiciosa fita. La cultura de la futura societat post industrial només pot ser una nova cultura de la sostenibilitat, que haurà de vetllar per la planificació territorial, per l’equilibri paisatgístic, per un model de producció i consum respectuós envers l’entorn històric i natural que eviti tot tipus d’especulació. Un model que aposti per l’agricultura ecològica i de proximitat. Un model que vetlli per a la salut de les persones, que estableixi una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori i aturi definitivament el creixement urbanístic de la ciutat.

II Jornada de Neteja al torrent de la Font Santa i al camí de can Mas de Canyet (novembre de 2003)

Davant de tanta emergència ambiental i de tanta corrupció política i catàstrofe social, econòmica, ecològica i humanitària global, la cultura de la sostenibilitat ens ha de facilitar prendre les mesures pertinents i oportunes per a resoldre de manera pacífica i democràtica tots aquests greus problemes globals que ja estem vivint. Ànims i endavant! Salut, Pau i Ecologia

7. Agraïments Primer de tot hem d’agrair la participació dels ponents, Joan Soler, Josep Estruch, Montserrat López i Josep Mª Mallarach, en ’aquestes VIII Jornades sense la qual hauria estat impossible la seva realització. I gràcies sobretot per compartir amb tots/es els/les assistents les seves interessants aportacions al coneixement i la difusió del que signifiquen el valors i beneficis dels espais naturals, la història, la toponímia i la biodiversitat tot fent avançar la cultura i la sensibilització social, imprescindibles per a la seva protecció i preservació. Cal avançar envers un nou model de relació respectuosa i harmònica amb els espais naturals. Donem les gràcies també a Josep Estruch i Montserrat López per la realització de les passejades de biodiversitat i de toponímia respectivament. També a Isabel Graña, responsable de l’Espai Betúlia per autoritzar i col·laborar en la realització de la conferència cloenda i presentació del llibre digital “Els reptes per preservar els boscos madurs de Catalunya”. A Joan Garcia per la seva col·laboració amb la trobada de conclusions i pica pica de Can Pepus; a Joan Puche de l’editorial de poesia El Pont del Petroli per la donació de llibres per als ponents. A Josep M. Pujol, per la seva col·laboració en la realització de la conferència inaugural al Cor de Marina; a Josep Soler per la col·laboració amb la presentació de la segona conferència. A tots ells i elles moltes gràcies per col·laborar amb aquestes VIII jornades, per enriquir el debat sobre els valors i beneficis dels ecosistemes naturals, per difondre el coneixement del patrimoni natural i cultural de la Serralada de Marina. Agraïm al Consorci del Parc de la Serralada de Marina, a l’Associació de Veïns del Centre, al Centre Cívic Can Pepus, a l’Espai Betúlia, i al Cor de Marina, per haver fet possible el desenvolupament d’aquestes VIII jornades ecologistes. Moltes Gràcies!

ElsVerds

Badalona

Associació per a la defensa del patrimoni natural

Badalona, gener de 2015

8. Bibliografia per saber-ne més MALLARACH, JOSEP M. (2.013). Reptes per preservar els boscos madurs de Catalunya. II Jornades sobre els boscos madurs . Santa Coloma de Farners. Institució Catalana d’Història Natural. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. Adreces web d'interès: Per descarregar-vos el llibre “Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya” que va presentar Josep Maria Mallarach a l'espai Betúlia: http://ichn.iec.cat/pdf/Boscos_madurs_Catalunya.pdfAqui trobareu els butlletins de la Institució Catalana d'Història Natural, Notícies de la Institució, que podeu descarregar en format pdf. En el número 117 trobareu l'article S’han de preservar intactes els boscos més biodiversos del país?. En el número 116, Es pot fer gestió als Boscos Singulars? http://ichn.iec.cat/Noticies.htm http://www.creaf.uab.es/BoscosSingulars/ http://www.accionatura.org/ www.silene.es www.redeuropark.org www.acer-associacio.org http://ecobloc.blogspot.com.es/

Altres dades d’interès La riera de Pomar i la riera de Montalegre son tributàries de la riera de Canyadó. Comptant aquesta darrera, la riera de Pomar, com la de Sant Joan, té un recorregut de 4, 5 Km. La riera de Canyet-Martí Pujol, amb 5 Km es la més llarga. Des de la capçalera fins al mar salven un desnivell d’uns 300 metres, amb uns pendents mitjans entre 4,6% i 16%. S’ha de tenir en compte que a la capçalera de les rieres trobem els torrents, que augmenten sobtadament aquests pendents. Però l’excursió només arribarà a la mina- font de Cant Ruti, justament on comença aquest fort pendent. Els cims de la Coscollada de l’Amigó, que coronen aquest sector de la serralada de Marina, son el turó del Pi Candeler, 461 m, el Mineral, 446 i el turó del Fra Rafel de 413 m. Dins el terme de Badalona, però al vessant vallesà, trobem el torrent d’en Pujol que és la capçalera de la riera de la Vallençana.

Les rieres, un patrimoni ecològic a protegir Les rieres i els torrents son passeres i corredors biològics per on s’estableix la connectivitat ecològica necessària per al trànsit de la fauna entre els diferents espais naturals de la serralada i del litoral que li son mes propers. Des d’aquest punt de vista cal considerar aquests

espais naturals com una part molt important del funcionament dels ecosistemes de la serralada de Marina.

Una mica d’història del recorregut per la riera de Pomar És prou conegut que el Baró de Maldà sortia del seu palau del carrer del Pi, a Barcelona, per venir a la seva casa de Badalona. Com ell, a mitjans del segle XIX, altres nobles barcelonins també tenien finques a Badalona, com les de la riera de Pomar: 1. Can Colomer: Antiga masia del segle XVI ampliada i reformada per convertir-la en la mansió senyorial del baró de Terrades. L'edifici té planta baixa i dos pisos, coberts amb teulat a dos vessants i una torre quadrada coberta a quatre aigües. Té també adossada una capella. L'acabat de les façanes és d'estuc imitant carreus. Les finestres estan emmarcades amb pedra. 2. Castell de Gotmar: És una masia fortificada, també coneguda per Cal Comte, el pas del temps va esdevenir residència senyorial. L'alou original està documentat des de 1030 i pot relacionar-se amb el que va ser adquirit pel bisbe e Girona Gotmar) el 989. Posteriorment va ser propietat de la nissaga dels Blanes-Centelles. L'edifici conserva elements d'època romànica, dels segles XII i XIII, i sobretot d'època gòtica, del segle XV. La finca es propietat dels ducs de Solferino. 3. Mas Boscà: És una masia de planta baixa, pis i golfes, de tipus basilical, amb alguns elements afegits. L'escala sobresurt a l'exterior en forma de torre quadrada. A la façana hi destaquen les finestres gòtiques i un porxo, a nivell de la planta baixa. Té annexa una capella de planta circular, de mitjans de segle XIX, dedicada a Sant Isidre. Al subsòl hi ha restes d'un assentament romà. Conserva interessants elements dedicats a l'elaboració del vi. Aquest nucli, un dels més antics del terme, es va establir sobre una vila romana. El 1317 consta com a propietat de la família Montcerdà, de qui va passar a Antoni Boscà al segle XV. 4. Can Cabra: La masia de can Cabra, també coneguda com Can Bosch, al s.XIX es va conèixer pel nom dels seus propietaris en aquell moment, els ducs de Solferino. Vicenç Bosch, el de l'anís del Mono, la va comprar a finals del segle XIX. 5. Ca l’Arquer: És un conjunt format per una masia basilical, de tres cossos. El de la dreta està rematat en forma de torre. Té planta baixa, un pis, amb finestres gòtiques, i golfes amb galeria d'arcs semicirculars. El conjunt, amb les construccions auxiliars, està encerclat per un barri. Havia pertangut a les propietats del duc de Solferino, com el castell de Gotmar, adjacent. Actualment la divisió de les finques les ha concedit a diferents hereus. Està protegida com a bé cultural d’interès local 6. Can Miravitges: D'origen medieval, va ser molt reformada a final del segle XVII i al segle XVIII, en què es transformà en la masia senyorial que es pot veure avui dia. El nom de la casa deriva del cognom Bellvitges, corresponent un propietari del mas de mitjan segle XVIII. Durant el segle XIX va viure una època de gran prosperitat gràcies a la producció d'aiguardent, que s'exportava a Amèrica del Sud. Cal destacar la vinculació de la masia amb el pintor i escenògraf Antoni Ros i Güell, que en fou un dels darrers propietaris. A mitjan dècada del 1970, els fills i hereus del pintor, Jaume i Àgueda Ros Sarsal, es van vendre la casa, que després va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Badalona.[4]Actualment una part de

la masia, que està declarada Bé Cultural d'Interès Local, està ocupada per l'Escola de Natura, mentre que una altra part està museïtzada i depèn delMuseu de Badalona. La cuina conserva l'enrajolat del segle XVIII; una completíssima col.lecció de pintures d'Antoni Ros i Güell, així com la sala de cups i el celler. 7. Poblat iber del turó d’en Boscà: Sobre el cim del turó d'en Boscà. La seva fundació està datada del segle IV aC i va ser habitat per la tribu dels laietans. Constava d'una estructura d'habitatges dintre d'un recinte murallat amb dues torres de defensa, una quadrada i una altra circular visibles encara per les seves bases. tot ésser el nucli de poblament preromà més important prop de la Baetulo romana, el jaciment del Turó d'en Boscà ha estat, fins la dècada del 1970, un jaciment poc treballat arqueològicament. Els primers treballs d'excavació no tingueren lloc fins el 1933, sota la direcció de J. Font i Cussó, any en què es van posar al descobert restes significatives de la fortificació del poblat que van evidenciar la importància del jaciment. A principis dels anys 60 es va produir la troballa fortuïta dels Vas de les Naus. 8. Font del Pop: En realitat es tracta d’un sobreixidor de la mina d’aigua de can Miravitges 9. Can Ruti: És el nom del mas que allotja l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona situat dalt del turó que separa les valls de Canyet i de Pomar de Badalona. El nom deriva de "Ca n'Urrutia" que és el nom de la família que s'hi va establir un temps després de la guerra de 1714. Anteriorment es deia Mas Viver. De Ca n'Urrutia, la gent va començar a dir-ne Ca n'Urruti i posteriorment Can Ruti per abreujar. La construcció, el 1973 de l'hospital va ser polèmica per què va comportar la destrucció de la masia del segle XV que hi havia

9. Annex: 1. Extracte del discurs del Gran Cabdill Seattle en resposta a Franklin Pierce, president dels EUA (1855) que volia comprar les terres dels indis Duwamish de l’estat de Washington: “Cada part d’aquesta terra es sagrada per al meu poble, cada agulla brillant dels avets, cada platja de sorra, cada boira del bosc fosc, cada clariana del bosc, cada insecte brunzinaire, es sagrat per al pensar del meu poble.” “Ensenyeu als vostres fills allò que ensenyem als nostres: que la terra es la nostra mara.” “Allò que esdevé a la terra esdevé als fills de la terra.” “Nosaltres sabem que la terra no ens pertany als homes, si no que els homes pertanyem a la terra.” “Com us la podem vendre?” “Quan l’últim pell roja d’aquesta terra desaparegui i el seu record sigui solament l’ombra d’un núvol que travessa la planúria encara serà viu l’esperit dels meus avantpassats en aquestes ribes i aquests boscos.”

2. Al llarg d’aquest any 2.014, la nostra associació ha dut a terme altres activitats relacionades amb la temàtica de les VIII jornades ecologistes: -El diumenge 4 de maig, igual que l’any passat vam participar a la Festa del Badiu de l’Associació de Veïns del Centre de Badalona posant un estand compartit amb l’editorial de poesia El Pont del Petroli i dos plafons informatius, un en defensa del patrimoni natural de la serralada de Marina i un altre amb les raons del perquè diem la MAT ni aquí ni enlloc!

Parada de la festa del Badiu

-Al juny vam participar a la fira d’entitats de Llefià amb una paradeta on vam exposar els mateixos plafons parlant de la protecció del patrimoni natural de la serralada de Marina -Els dies 4 i 5 de d’octubre, dins el marc de la XXI fira de la solidaritat de Badalona centrada en la pobresa infantil i la cooperació internacional vam disposar també d’un estand amb informació de les VIII jornades ecologistes a més d’un taller infantil d’energies renovables i documentació sobre la esmentada temàtica solidària.

Parada de la fira de la Solidaritat

-Al desembre, conjuntament amb Acció Natura vam fer una visita a l’únic bosc “singular” catalogat que tenim a la serralada de Marina. Es tracta d’un bosc privat que envolta l’antic berenador abandonat i malmès de la font de les Monges, situada al camí de la Conreria a la font dels Castanyers. Acció Natura gestionarà l’autorització i/o cessió d’aquest bosc per part dels propietaris per portar a terme una campanya de neteja i dignificació d’aquell espai amb l’objectiu de protegir i preservar aquest bosc.

Passejada de reconeixement del bosc de la font de les Monges

Estat lamentable d’abandonament de la font de les Monges

Ruïnes del bar de l’ antic berenador de la font de les Monges

-Petició de creació d’una comissió de treball per la Serralada de Marina al Fòrum del Medi Ambient:

A la tardor vam tornar a entregar al Fòrum del Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona un document cridant l’atenció sobre les mancances i amenaces que planen sobre la serralada de Marina, reiterant per segon any consecutiu a tots els membres del plenari del Fòrum i a la Regidora Sònia Egea, Vicepresidenta del mateix Fòrum la nostra petició (feta el 7-3-2013) de crear una comissió de treball per afrontar aquesta problemàtica, a la qual cosa i per segona vegada se’ns va denegar. Tot seguit exposem el document esmentat: “La serralada de Marina mereix mes atenció”: