Llibret Magdalena 2019 GAIATA 3 PORTA DEL SOL by g3.portadelsol

MAGDALENA

Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiaa 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiaa 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 PortaÉ del Sol Gaiaa 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta 75 delANIVERSARI Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol al 31Gaiata de març Gaiata 3 Portadel del23Sol 3 Porta del Sol dites, proverbis, ...” Gaiata 3 Porta del “refranys, Sol Gaiata 3 Porta del Sol Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiaa 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiaa 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3

“festa plena”

“DE LA FESTA, LA VESPRA”

gaiata 3

MAGDALENA 2019

“esclat de llum, sense foc ni fum”

PORTA DEL SOL “vÍtol”

Gaiata Porta del Sol

@gaiataportadelsol

www.issuu.com/g3.portadelsol 2

TÍTOL: REFRANYS, DITES, PROVERBIS... (TEMÀTICA COMÚ DE TOT EL LLIBRET)

SECCIÓ ESPECIAL 75É ANIVERSARI:

“FENT CAMÍ”

PORTADA: BELÉN PITARCH I PORCAR COORDINACIÓ DE TEXTS I IMATGES: SALOMÉ CAZALLA REPORTATGE FOTOGRÀFIC COMISSIÓ: ROGELIO PUBLICITATS: ANA MORENO, M. CARMEN SORIANO, ISABEL LÁZARO, LAURA MARTÍNEZ, MARISOL FERNÁNDEZ ASSESORAMENT LLINGÜÍSTIC: NEUS CAPDEVILA I ENRIC GARCÉS (CORRECCIÓ LLINGÜÍSTICA SEGONS NORMATIVA DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA)

DISSENY I MUNTATGE: BELÉN PITARCH IMPRIMEIX: IMPREMTA ROSELL EDITA: A. C. GAIATA 3 “PORTA DEL SOL” D. L.: CS 48-2012

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

Parèmies Sentències Proverbis Adagis Refranys Apotegmes Màximes Dits Moralitats Axiomes Pensaments Paremias SentenciasProverbiosAdagios Refranes Apotegmas Máximas Dichos Moralejas AxiomasPensamientosAdierazpenak EsaeraAdagesEsaera ApophthegmsEsakuneakHorrelakoMoral AxiomakPentsamenduak Sentenzas Proverbios Adagios Ditas Apotxemas Maxims Morales Axiomas Pensamentos Sentences. ProverbsAdagesSayings Apothegms Morals AxiomsThoughts Phrases ProverbesAdagios. ParolesApothegmsMaxime La morale AxiomesPensées DichiarazioniProverbi. AdagiDetti Apoftegmi Massime Tale. Morale Assiomi Pensieri SätzeSprichwörter. Adagios Sprüche Apotheke Maxims Moral Axiome Gedanken Shēngmíng Zhēnyán Géyán Shúy Apophthegms Géyán Zhèyàng de Dàodé Gōngl Bunshō kotowaza adājosu Itte yaru ga ī Apothegms makishimusu iiwake dōtoku kōri shikō altasrihatu al’amthal ‘aqwal Apophthegms Thawabtha mthl al’akhlaq albdyhyat Khatira Parèmies Sentències Proverbis Adagis Refranys Apotegmes Màximes

MAGDALENA

Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 PortaAdagis del Sol GaiaSentències Proverbis Re-Parèmies ta 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta delMoralitats Sol Gaiata 3 Apotegmes Màximes Dits sfranys Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta Pensaments Paremias Senten-Axiomes del Sol Gaiata 3 Porta delRefranes Sol Gaiata 3 Porta de Apotegmas sciasProverbiosAdagios Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del So Dichos Moralejas AxiomasPen-Máximas Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del So EsaeraAdagesEsaera asamientosAdierazpenak Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 lApophthegmsEsakuneakHorrelakoMoral Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata Sentenzas -AxiomakPentsamenduak 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol ProGaiata 3 Porta del Ditas Sol Gaiata 3 Porta del So Adagios Apotxemas Maxims sverbios Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol GaiaAxiomas Pensamentos Sentences. .Morales ta 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata Apothegms Mo-3 -ProverbsAdagesSayings Porta AxiomsThoughts del Sol Gaiata 3 PortaPhrases del Sol Gaiata 3 Porta Proverbe-rals del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta de É La asAdagios. ParolesApothegmsMaxime 75 ANIVERSARI Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del So AxiomesPensées -morale Gaiata 3 Porta del“refranys, Sol GaiataDichiarazioni3 Porta del So AdagiDetti Apoftegmi -Proverbi. dites, proverbis, ...” Sol MassiPorta del Sol Gaiata 3 Porta del Gaiata 3 Tale. Assiomi -me Porta del Morale Sol Gaiata 3 PortaPensieri del Sol SätGaiata Adagios ezeSprichwörter. 3 Porta del Sol Gaiata 3 Sprüche Porta del Apotheke Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta Shēngdel So Moral Axiome Gedanken -Maxims Gaiata Zhēnyán 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol GaiaGéyán Shúy Apophthegms smíng ta 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Zhèyàng de Dàodé Gōngl Bunshō ōGéyán Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta kotowaza adājosu Itte yaru ga ī Apothegms s del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta de iiwake dōtoku kōri shikō ōmakishimusu Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del So al’amthal ‘aqwal3 Apophtheg-altasrihatu Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata Porta del So mthl al’akhlaq -ms PortaThawabtha del Sol Gaiata 3 Porta del SolalbdyhGaiata 3 Khatira Sentències Proverbis syat Porta del SolParèmies Gaiata 35 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Adagis Refranys Apotegmes Màximes

“festa plena” “DE LA FESTA, LA VESPRA”

gaiata 3

“esclat de llum, sense foc ni fum”

PORTA DEL SOL “vÍtol”

“Sembla’m, Sancho, que no hi ha refrany que no siga vertader, perquè tots són sentències tretes de la mateixa experiència, mare de les ciències totes, ...”.

“…...els refranys són sentències breus, tretes de l’experiència i especulació dels nostres antics savis; i el refrany que no ve a propòsit abans és disbarat que sentència”. De l’Enginyós Hidalgo El Quixot de la Manxa

INTRODUCCIÓ REFRANYS, DITES, PROVERBIS....:

Frases i expressions imperibles nascudes de la tradiciò i la experiència popular.

Ja siguen específiques d’una concreta zona o societat, d’un país determinat o d’ús universal, totes elles, des de les més antigues fins a les de més recent creació, s’adapten al pas del temps, les noves generacions i formes de viure i les diferents circumstàncies, fins que algunes cauen en desús o queden dormides en la letàrgia de l’oblit. Totes, des de les més profundes i filosòfiques fins a les més práctiques i iróniques, dins de la seua molt variada temática, són per sí mateixes font de saviesa popular, recopilatori de costums, creences i vivències, i vincle indestructible amb els nostres ancestres, en qualsevol llengua i cultura.

Els refranys, com les nostres Festes de la Magdalena, són d’interés (ús o gaudiment) internacional; molts d’ells fan referència a costums i tradicions d’una època o societat, i, enguany, són el tema al voltant del qual hem estructurat el llibret de festes de la Gaiata 3 Porta del Sol. Una de les característiques més peculiars de la nostra setmana magdalenera és, precisament, l’ús d’expressions popularitzades per a fer referència a alguns dels dies fonamentals. “De la festa, la vespra”, “Magdalena, festa plena”, “Magdalena, vítol”: expressions nascudes de la tradició que profundament arrelades entre nosaltres fins a adquirir tal força que transmeten el significat d’una frase completa, o d’un nom propi.

Així doncs, fem referència a aquesta singular temàtica en la portada, en les distintes seccions en les quals se estructure el llibret i, per descomptat, en tots i cadascun dels articles, des de els més variats punts de vista. A més a més, en moltes de les pàgines trobareu refranys relacionats d’alguna manera amb els continguts de la mateixa.

També s’ha inclòs una secció especial dedicada al 75 aniversari de les Festes de Castelló i d’aquesta Gaiata, encapçalada pel article inèdit amb el qual concursem enguany. Desitgem siga del vostre gust i interés, i comenceu a gaudir-ho només tornar aquesta pàgina.

PRESIDENT DE PORTA DEL SOL Vicente Provinciale i Martí Enguany, Castelló celebra el seu 75 aniversari de les Festes de la Magdalena amb el format de 1945, en tant que la Gaiata 3 compleix també els tres quarts de segle d’existència, i ho festejarem, amb tots vosaltres, de manera molt especial, recuperant per al sector part del seu protagonisme d’antany. Treball, il•lusió, nervis, alguna nit en vela o de poc dormir, amistat, companyerisme, decepcions, compromisos, renúncies, solidaritat, gratitud, i, per descomptat, també Festa, amb majúscules, castellonerisme i un profund respecte per les tradicions. El meu primer any al capdavant, com a president, ha sigut intens, a vegades amb sobrecàrrega de preocupacions i maldecaps, però amb un balanç final enriquidor i gratificant, gràcies a vosaltres: socis, comissió i amics de Porta del Sol. Si l’any passat ja us vaig agrair el vostre esforç en el “matadero” fent els monuments, els magnífics resultats en presentació i llibret, el bon ambient en la carpa durant tota la setmana magdalenera, i el bon fer de les meues primeres (i inoblidables) Madrines i President infantil, el camí d’aquesta Magdalena 2019 no ha sigut menys exitós. Siga el meu sincer agraïment, des d’aquesta pàgina que m’heu reservat, per als que heu ajudat a l’assoliment dels objectius d’enguany, començant per Sara, Sofia i Marc: ha sigut, és i serà (encara ens queda camí per recórrer) un plaer compartir amb vosaltres cada moment, cada acte, i un vertader honor per a mi acompanyar-vos. Gràcies també a les seues famílies pel seu compromís i per ferho tot tan fàcil i tan bé; a la meua Junta, per ser el meu braç dret i l’esquerre - i de vegades fins el meu cap -; i a qui ha col•laborat amb publicitat, tan important per la nostra supervivència i tan difícil d’aconseguir. No m’oblide dels nostres germans d’altres ens festers de la Comunitat Valenciana (Borriana, Sagunt, València i Alacant), que compartiu amb nosaltres il•lusions i tradicions. Crec que no solament hem ampliat el cercle sinó reforçat els llaços ja existents, i en aqueixa línia continuarem treballant. Per acabar, gràcies a les institucions que ens doneu suport a tots els col•lectius integrants del món de la festa, per a que continuem no ja existint sinó evolucionant i creixent. Amb permís de colles, festes de carrer, grups de dansa, etc, permeteu-me un reconeixement especial per a les Gaiates, pel difícil que ens resulta moltes vegades seguir cap avant, pel desconeguda que és la nostra labor per a molts, i el poc reconeixement que se’ns dóna en massa ocasions. I una vegada més, l’eterna gratitud de la 3 cap a la Gestora de Gaiates, els altres díhuit, presidentes i presidents, i les seues comissions. Molt Bones Festes de la Magdalena 2019 a tots i feliç 75 aniversari!

“Amb virtut i bondat, s’adquireix autoritat”

President de la Diputació de Castelló Alcaldessa de Castelló President del patronat Reina de les festes Reina inFantil de les fetes, Presidenta de la junta President de la Gestora de Gaiates Gaiata 14- Castàlia Falla Barri València Falla San Francesc Falla Fènix Foguera Foguerer Carolines President de la Diputació de Castelló Alcaldessa de Castelló President del patronat Reina de les festes Reina inFantil de les fetes, Presidenta de la junta President de la Gestora de Gaiates Gaiata 14- Castàlia Falla Barri València Falla San Francesc Falla Fènix Foguera FoGeneralitat Valenciana guerer Carolines PresidentDiputació de la Diputació de de Castelló Castelló Alcaldessa de Castelló President del Ajuntament DE CASTELLÓ Patronat Reina MUNICIPAL de festes patronat Reina de les festes inFantil Reina de les festes de les fetes, Presidenta deReinalainfantil junta President de les festes de la Gestora de Gaiates Junta Gaiata de festes 14- Castàlia gestora DE GAIATES Falla Barri València Falla San Francesc GAIATA 14 “CASTÀLIA” Falla Fènix Foguera Foguerer Carolines Prefalla BARRI DE VALÈNCIA BORRIANA sident de la Diputació de FALLACastelló SANT FRANCESC DE Alcaldessa SAGUNT FALLA BLASCO IBÀNEZ Reina - MESTRE de Castelló President del patronat de les RIPOLL DE VALÈNCIA festes Reina inFantil de FOGUERA les FOGUERER fetes,CAROLINES Presidenta de la junta President de la Gestora de Gaiates D’ALACANT Gaiata 14- Castàlia Falla Barri València 10 Falla San Francesc Falla Fènix Foguera Fo

“Quan l’alosa saluda el dia, en el radiant i clar matí, puja, cantant, el romiatge, cap a l’ermita, pel camí”. .......................................

Salu taci ons

PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA Ximo Puig i Ferrer Castelló es prepara un any més per celebrar les seues festes de la Magdalena, unes jornades que conviden a participar en una atmosfera distinta, grata i amical, en companyia de familiars i amics i també a donar una nova empenta a tradicions que identifiquen a Castelló i que formen part del riquíssim patrimoni de tota la Comunitat Valenciana. S’acosten els dies grans, i al voltant de les gaiates, dones i homes treballen amb entusiasme per fer realitat un gran projecte que els uneix. Tot ha d’estar preparat fins a l’últim detall per quan arribe el gran moment i milers de persones les acompanyen mentre travessen els carrers. La festa és comuna i compartida; però cada gaiata té un caràcter propi i singular, resultat de la suma dels esforços dels seus integrants. La Gaiata 3 “Porta del Sol” és punt de trobada per a moltes persones que s’haveu unit per fer realitat cada any un objectiu que compartiu en un marc de plena convivència. Després de moltes hores de treball el calendari assenyala per fi el moment que tots esperàveu, i la vostra gaiata es disposa a recórrer la ciutat i a omplir-vos d’un legítim orgull. Vull enviar des d’ací a les amigues i els amics que doneu vida cada any a la Gaiata 3 “Porta del Sol” la meua salutació més cordial, juntament amb un fort abraç i els meus millors desitjos per tots vosaltres.

“QUI DIU SEMPRE LES VERITATS. POT PERDRE LES AMISTATS”

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÒ DE CASTELLÓ Javier Moliner i Gargallo Les festes de la Magdalena són passió, sentiment i orgull castellonenc. Valors que abandera cadascun dels nostres sectors gaiaters en arribar la setmana més màgica de l’any. En este esclat de llum i color està la vostra història, les vostres senyes d’identitat, la il•lusió de les madrines per representar el seu barri i la seua ciutat, i l’orgull per tindre persones com vosaltres compromeses amb esta província. Sou l’espenta i l’aval de futur de Castelló. Per això, que servisquen estes línies com a humil homenatge dels que treballeu sense descans al llarg de tot l’any per honrar i omplir de llum i esplendor la vostra Gaiata, el vostre barri, la nostra ciutat. Vosaltres sou qui manteniu viva la flama de la tradició, la identitat com a poble i l’orgull de ser castellonencs. Vosaltres sou l’emblema de la nostra festa més internacional i ambaixadors dels valors que ens defineixen i que ensenyarem als nostres fills igual que heretarem dels nostres avantpassats. No dubteu que al vostre costat, al costat de les nostres tradicions, de la nostra gent i d’aquesta terra humil, lluitadora i plena d’oportunitats estarà, com sempre, el Govern Provincial. Tenim el repte de fer d’esta terra un lloc millor per viure, i sabem que ho aconseguirem, perquè comptem amb el vostre talent i força. Visca la Magdalena i visca Castelló!

“BONS AMICS I BONS ABRILS, UN ENTRE MILERS”

ALCALDESSA DE CASTELLÓ Amparo Marco i Gual Un any més arriba una de les dates més esperades de l’any: les festes de la Magdalena, aquelles que rememoren la fundació i genealogia de la nostra ciutat. Del 23 al 31 de març celebrarem la 75 edició de la nostra Setmana Gran, la qual serà més especial que mai per al sector gaiater, que, juntament amb els altres ens i institucions culturals de Castelló, han sumat esforços per aconseguir unes festes cada vegada més sòlides, democràtiques, plurals i participatives. La Magdalena ha agafat embranzida cap a la internacionalització i una de les raons és l’espectacle de llum i creativitat de les gaiates. Des de fa anys, tot allò que rodeja la construcció d’aquest monument s’ha convertit en tot un engranatge humà que plena de vida cada barri i aconsegueix que la ciutadania puga sentir l’emoció de les festes durant tot l’any. Les gaiates són la llum que va guiar als castellonencs a la Plana i que ara il•luminen cada barri durant una setmana, transmetent sensacions a tot aquell que les mira abstret i que gaudeix de la seua originalitat i color. Un dels punts més concorreguts durant les festes és la Porta del Sol, on es troba la gaiata 3, la qual il•lumina amb la intensitat el nostre centre històric. Espere que les vostres madrines Sara Martín i Sofía Sancho i el vostre president infantil, Marc Tomás, obtinguen la recompensa que es mereixen durant la Magdalena després de tot l’esforç realitzat durant l’any. Gràcies pel vostre treball. Bernat Artola va expressar que les gaiates són “el nostre millor Pregó” i jo afegisc que també són el nostre emblema, insígnia i distintiu, dins i fora de la ciutat. Per això, vull agrair l’esforç de les persones que fan possible la construcció d’aquest monument, l’organització d’activitats durant el cicle fester magdalener, en especial les de la Setmana Gran, així com les presentacions de gaiates durant l’any. Sense ells i elles, Castelló perdria un símbol local imprescindible i un dinamitzador cultural essencial. Per tot el sacrifici, implicació i treball, la corporació municipal vos dóna les gràcies de tot cor. ¡Magdalena...!

“Qui demande pa i abric, sabrà qui és el seu amic”

PRESIDENT DEL PATRONAT MUNICIPAL DE FESTES Omar Braina i Bou En la 75 edició de la Magdalena volem que les gaiates brillen més que mai i que demostren a la ciutadania i als visitants que són l’element més representatiu de les nostres festes. Donen llum i color a la ciutat però també són testimonis d’escenes meravelloses de germanor entre les veïnes i veïns. Les gaiates són la demostració que sense cultura i tradicions no hi ha festa, són la llum que ens van guiar fins a la Plana i que ara ens mostren el camí cap a la internacionalització de la nostra Setmana Gran. Volem mostrar al món l’espectacularitat d’aquests monuments; per això hem portat a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) una gaiata quasi a mida real que ha deixat bocabadats a tots els assistents. Perquè les nostres tradicions tenen un valor emocional incalculable, i així ho hem de defensar. Les gaiates són el nostre signe distintiu i hem de sentir-nos orgullosos de les creences i passat que representen. Del 23 al 31 de març, els carrers de Castelló es convertiran en l’escenari perfecte dels nostres costums i folklore. En el sector 3 teniu clar que la feina realitzada durant l’any es veu reflectida durant els 9 dies de festes. Espere que tot aquell que visite el vostre monument en la Porta de Sol comprenga el sentiment magdalener que portem al cor en Castelló. Vull agrair a les comissions el treball continu que fan durant l’any per a fer realitat el somni magdalener. Juntament amb la Junta de Festes, el Patronat, les colles, les veïnes i veïns, visitants, voluntaris i associacions, són un ens essencial en l’organització de la Magdalena. Per tant, anime la ciutadania a participar en el dia a dia de les gaiates, les quals innoven cada dia més, treballen mitjançant el consens i ens demostren que hem de fer volar la imaginació per a crear obres úniques. Magdalena, festa plena!

“NI HERBA EN EL BLAT, NI SOSPITA EN L’AMIC”

REINA DE LES FESTES Natalia Palacio i Bernad

“QUI A BON ARBRE S’ACOSTA, BONA OMBRA LI ACULL”

REINA INFANTIL DE LES FESTES Natalia Collazos i Rovira

“ABELLES SENSE REGINA, RUSC EN RUÏNA”

PRESIDENTA DE LA JUNTA DE FESTES Noelia Selma i Andreu Benvolguts amics i veïns de la Gaiata 3, Porta del Sol: Un any més estem a punt de renovar un compromís amb el nostre passat, present i futur, heretat de pares a fills, al que mai han renunciat a pesar de l’esforç diari que suposa els components de la Gaiata 3. Ha sigut aquest mateix esperit el que ha portat a l’actual Junta de Festes a organitzar amb la màxima il•lusió i esforç les Festes de la Magdalena 2019. No són unes festes més, cap ho són, però no ocultem la satisfacció que aquestes siguen les de la 75è Edició. És difícil transmetre la responsabilitat que tots els membres de la Junta de Festes sentim en aquests moments, pel repte que suposa fer realitat les il•lusions de tants milers de castellonencs, però si volguera que us arribara nítidament el nostre agraïment. A tants i per tant. Som plenament conscients de tant que heu treballat, aquest llibret és la millor mostra, per a confeccionar un calendari festiu a l’altura del sector que representeu. Les millors ambaixades de les nostres festes són els vostres sectors, on l’hospitalitat i afecte cap al visitant són senyals d’identitat, on tots són ben rebuts i ningú pot sentir-se estrany. Moltes gràcies pel treball desinteressat de tots i cadascun dels components de la comissió de la Porta del Sol per a fer de la Magdalena la millor festa del món. Gaudiu-les amb l’orgull que suposa saber que sense vosaltres no hagueren sigut possibles.

“NO BUSQUES PER AMIC AL RIC O AL NOBLE SINÓ AL BO, ENCARA QUE SIGA POBRE”

PRESIDENT DE LA GESTORA DE GAIATES Esteban Gual i Ibáñez Benvolguts amics i amigues de la Gaiata 3 “Porta del sol”: Les festes de la Magdalena són un espill on podem veure la imatge de les tradicions, els costums més arrelats i les creences més venerades a la nostra ciutat. Una oportunitat d’apropar-nos a la nostra història i al més característic de la nostra cultura. El contingut de les nostres festes, que ens identifiquen com a poble, té un sabor propi que saben reconéixer els veïns i veïnes de Castelló i en especial els del sector de la Gaiata 3 “Porta del sol”, tot i que cada any les nostres festes compta amb diferents protagonistes. Protagonistes del “món de la festa” que cada any renoven la seua il•lusió cap a les nostres festes i tradicions, a l’igual que tots i cadascú dels membres de la “porta del sol” i voltants. Hòmens, dones i xiquets que un any més han treballat desinteressadament per dur a terme la setmana gran de les nostres festes. Enguany com a president de la Federació Gestora de Gaiates, és per a mi tot un honor poder dirigir-me a tots els membres i veïns del sector de la Gaiata 3 “Porta del sol” que presideix Vicente Provinciale, i expressar-los la meua més sincera felicitació per la tasca que realitzen any rere any. Tasca fonamental dins del paper de les nostres festes cap a la Magdalena de 2019. Tot el “món de la festa” i el de les gaiates en concret, hem portat les nostres festes de la Magdalena a un moment de gran participació. I és que des de l’alegria i la germandat, la festa i el treball, les gaiates ens em convertit en els millors amfitrions per als quals ens visiten durant aquests dies. Renovant l’orgull per la nostra terra i el compromís amb els nostres avantpassats. Magdalena Festa Plena!!

“En la molta necessitat, es coneix a l’amic de veritat”

GAIATA 14 - CASTÀLIA Daniel Martí i Andreu - President Noelia Sánchez i Ortega - Madrina Emilie Fajardo i Gonell - Madrina Infantil Benvolguts veïns, amics de la gaiata 3 “Porta del Sol”. Es un verdader plaer saludar-vos en nom de tota la gaiata 14 “Castàlia” en esta oportunitat que em dona el meus amics de la gaiata 3. Aquest es el meu tercer any com a president de la gaiata 14, i m’agradaria donar l’enhorabona al meu company en el seu segon any al front d’este sector i ànims per a afrontar els reptes que té endavant, que se de primera mà que son molts e interessants. Com vaig dir l’any passat, es que aquest agermanament continuara, i puc dir després d’un any, que continue igual o mes fort entre les nostres estimats sectors. En aquests dies previs a les nostres festes, volem felicitar tant a l’equip de la gaiata 3, com a l’equip de la gaiata 14, perquè han aconseguit fer dos llibres meravellosos, unes grans presentacions i en moltes nits i dies d’esforç, 4 monuments per a que la llum de la magdalena no decaiguí en ningun dels dos sectors. De bon segur que tot l’esforç ficat tindrà la seua recompensa i passeu unes grans festes presidides pels grans representants que teniu aquesta magdalena. Seguidament no podia no donar l’enhorabona als tres càrrecs que aquest any s’han animat a representar a tot un sector tan important com es la Porta del Sol. Sara, Sofía i Marc gaudiu de cada acte, de cada dia i de cada moment al costat de Vicente d’aquesta setmana, es el vostre any i te que ser inoblidable. Tan sols em queden desitjar als socis, veïns, comissió i empresses col•laboradores de la Porta el Sol, unes meravelloses festes fundacionals, convidant-los des d’ací a que passeu per la carpa i disfruteu dels actes preparats per la gaiata. Bones festes de la MAGDALENA 2019!!!!

“NO HI HA MILLOR ESPILL QUE L’AMIC VELL, NI MILLOR PARENT QUE L’AMIC PRESENT”

FALLA BARRI VALÈNCIA DE BORRIANA Laia Orenga i Verdegal - Fallera Major Infantil Andrea Dolz i Tornador - Presidenta Infantil Alba Redón i Ortíz - Fallera Major Marc Martí i Rodríguez - President Eva Torres i Palau - Presidenta

I un altre any més, tenim el privilegi que nostra gaiata germana, la Gaiata 3 “Porta del Sol”, ens cedisca un full del seu preat llibre magdalener per a fer la nostra salutació. Amb lólor de la pólvora al girar del cantó, els dolços compassos musicals de les bandes i tantíssims altres elements festius, ens nádonem que les vostres festes fundacionals ja quasi han arribat i que, seguidament, vindran les nostres festes grans. Solament volem desitjar-vos a tot el gran col•lectiu magdalener, però especialment a tots els i les components que formen part de la Gaiata 3, “Porta del Sol”, que tingueu unes grans festes de la Magdalena, uns dies gojosos per a celebrar-los com cal, i que per a Sofía Sancho i Sara Martín, Madrines junt al president de la gaiata Vicente Provinciale, siguen les millor festes de les vostres vides. Molt bones festes, amigues i amics, de part dÉva Torres, Marc Martí i Andrea Dolz, presidents i presidenta infantil de la Falla Barri València en lány del 90 aniversari, i en nom de tota la comissió de la nostra falla.

“AFICIONS I CAMINS, FAN AMICS”

FALLA SANT FRANCESC DE SAGUNT Desireé Rico i Navarro - Fallera Major Ana Morillas i Bueno - Fallera Major Infantil Alberto Ponce i Guillem - President És un plaer poder dirigir-me als nostres germans de la Gaiata com a màxim representant d’aquesta comissió per primera vegada, així com dirigir-me a vosaltres també en nom de tots els membres d’aquesta comissió i les falleres majors, Désirée Rico i Navarro i Ana Morillas i Bueno. Saludem al seu President, Vicente Provinciale i Martí, a la Madrina Sara Martín Gimeno, i la Madrina infantil Sofía Sancho i Herrando, així com al seu President Infantil Marc Tomás Sustaeta, sense oblidar-me de la resta de la nostra comissió germana. Desitgem que gaudiu del 75 aniversari de la vostra gran festa, que tingau moltes alegríes i gaudiu de tots els events que celebreu, no sols durant la setmana de Magdalena, també durant tot l’exercici, així com les grans mascletaes, els castells de focs, ofrenes, actes culturals, etc. Esperem podem gaudir-ho amb vosaltres enguany i molts mes, ja que sempre és un plaer estar al vostre costat gaudint de les vostres festes d’Interés Turístic Internacional. Desitgem lo millor per a tots i cadascún dels membres de la Gaiata 3 Porta del Sol i que aquesta germanor continúe durant molt de temps. Salutacions i un fort abraç. Alberto Ponce i Guillem.

“QUI TÉ UN AMIC, TÉ UN TRESOR”

FALLA BLASCO IBÀNEZ - MESTRE RIPOLL DE VALÈNCIA Sandra LLopis i Guijarro - Fallera Major Minerva Mesías i Rejón - Fallera Major Infantil Josemi Montblanch i Romero - President Infantil Ximo Darder i Garcerà - President

A la Gaiata número 3 Porta del Sol de Castelló, traslladant la nostra alegria per l’agermanament amb la Gaiata i desitjant unes festes de la Magdalena 2019 amb els majors èxits i felicitat.

Tot esperant poder compartir i gaudir de les nostres tradicions en les pròximes festes de la Magdalena i de les Falles i expressant la nostra satisfacció per poder intercanviar experiències.

Aprofita l’ocasió per enviar una afectuosa abraçada

"DÉU ELS CRIA I ELLS S’AJUNTEN”

FOGUERA FOGUERER CAROLINES D’ALACANT María Asin i González - Bellea Aitana Soriano i Maestro - Bellea Infantil Adrián Olivares - President Infantil David Olivares i Cortés - President

Aquest és un any molt especial per ser el que estrena el nostre agermanament i coincidir, a més a més, amb el 75é aniversari de les festes fundacionals de Castelló i d’aquesta Gaiata 3 Porta del Sol. Des de la Foguera Foguerer Carolines us desitgem gaudiu de la Magdalena 2019 i esperem poder compartir amb vosaltres un bo grapat de bons moments. De segur serà el primer de molts anys d’amistat i germanor entre nosaltres. Molt bones festes als vostres màxims representants, Sara, Sofía, Marc i Vicente, i a tota la comissió

“DIS-ME AMB QUI VAS, I ET DIRÉ QUI ERES”

Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments ResplenRESPLENDOR dor Tardorenc Monuments Resplendor TardoTARDORENC renc Monuments Resplendor Tardorenc Mo....................................... artistes: numents Tardorenc Monuments provinResplendor i j. l. tomás realitació: equip de “matadero” Resplendor Tardorenc Monuments Resplen....................................... dor Tardorenc Monuments Resplendor Tardo“PREMI DEL renc Monuments Resplendor Tardorenc MoTREBALL JUST SON HONRA, numents Resplendor Tardorenc Monuments PROFIT I GUST” Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monuments Resplendor Tardorenc Monu46 ments Resplendor Tardorenc Monunuments

“Un ocell no canta perquè tinga una resposta, canta perquè té una cançó”.

Proverbi xinés .......................................

COMI SSIÓ

Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gime“A LA DONA no Sara Martín i Gimeno Sara Martín MÉS i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i GimenoHONESTA, Sara Martín i GimeLI no Sara Martín iTAMBÉ Gimeno Sara Martín AGRADA i Gimeno Sara i Gimeno Sara Martín Martín i GimenoLASara FESTA”Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Martín i GimeMartínSara i Gimeno no Sara Martín imadrina Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno Sara 48 Martín i Gimeno Sara Martín i Gimeno

Sara

Em semblava que l’estiu ja arribava a la seua fi quan, entre preparatius i nervis, em vaig trobar dirigint-me a tots els membres de la meua gaiata, per primera vegada, com a Madrina de la Porta del Sol. Per a Sofia i per a mi començava així un any molt especial i esperat que afrontàvem amb moltíssima il•lusió. Dies abans de la imposició de bandes ens ajuntàvem en la diputació tots els que seríem màxims representants de les pròximes festes de la Magdalena 2019, aqueixos companys de viatge al costat dels quals viuríem tots els actes que teníem per davant i compartiríem grans moments. I va arribar un dels dies més esperats. Pendents del cel per que no ploguera i amb els nervis a flor de pell, ens reuníem tots a l’ajuntament per a anar desfilant junts fins al teatre principal. Quasi sense adonar-me ja i era a l’escenari amb l’anhelada banda blanca que tantes vegades havia somiat de menuda. Pocs dies després ens trobàvem desfilant cap a l’escenari del Palau per a fer l’ofrena a les nostres amigues de “Hort dels Corders”, en nom de la Gestora de Gaiates. Això significava que tan sols una setmana després seríem Sofia i jo les que ens trobaríem en l’alt d’aquell escenari, acompanyades per Provin i abrigallades per tota la nostra comissió. La setmana va passar molt ràpida; entre fotografies, entrevistes i assajos va arribar el gran dia. No vaig sentir el nerviosa que estava fins a l’instant abans d’eixir, quan vaig veure a tot el Palau en peus i vaig sentir de nou com el meu somni es feia realitat. Vaig disfrutar moltíssim de la presentació i desitjava que el temps es detinguera per tal de no baixar. Des d’ací m’agradaria donar les gràcies a totes les persones que d’una o altra manera van fer que la nostra presentació fora un record molt especial per a mi. 50

Després d’aquest intens mes van començar els dissabtes al Palau. on cadascun tenia alguna cosa especial que ens feia gaudir i ens permetria anar coneixent-nos cada vegada més. Va arribar la presentació del càrtel anunciador de les nostres festes on vam poder gaudir d’aquest acte veient tots els cartells que s’havien presentat (casualment, el que més m’agradava va ser el guanyador). En aquest mateix acte, Marc va rebre la sorpresa de què a partir d´eixe moment començava el seu camí com el nostre president infantil i el seu somriure il•lusionat era prova de com també se complia el seu somni. Mentrestant, vam acudir a les presentacions dels nostres germans de València i Borriana, i més tard a Sagunt, encara que a auest últim va ser la Madrina d’honor Raquel qui va anar acompanyant a Sofía, doncs jo hi era a Fitur. També va tindre lloc la presentació de la polsera de Magdalena -la qual representa d’una manera molt significativa les nostres festes- on Marc va rebre el seu pergamí i la insígnia que l’acreditaven com a president infantil de manera oficial de mans de l’alcaldessa. Amb l’arribada del nadal vaig tindre l’oportunitat de gaudir de la cavalcada dels Reis com una xiqueta mes i em vaig adonar que començava el compte enrere per arribar a la tan esperada setmana gran. Enguany està sent un any molt especial, sobretot per la sort que he tingut de compartir-lo amb Sofia, Marc i Provin. A tan sols unes setmanes de les nostres festes de la Magdalena i coincidint amb la celebració del 75é aniversari d’aquestes, m’agradaria convidar-vos a gaudir-les tant com ho farem nosaltres, i si és a la Porta del Sol amb nosaltres, doncs millor que millor. Sara Martín i Gimeno Madrina 2019 51

Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla Ra“ON HI HA UN quel Provinciale i Cazalla Raquel ProvinSOMNI, ciale i Cazalla Raquel Provinciale i Cazalla HI HA Raquel Provinciale i Cazalla Raquel ProUN CAMI” vinciale i Cazalla Raquel Provinciale i Ca52 zalla Raquel Provinciale i Cazalla Raquel Ser Madrina d’Honor de “Porta del Sol” en la Magdalena 2019 és estar una mica més prop d’aconseguir un dels meus somnis: aquell nascut en el 2010, després de ser Madrina infantil d’esta gaiata amb al meu germà Carlos. Un somni que ha anat creixent amb mi, entre els ferros i la pols de l’escorxador, la música i el protocol dels dissabtes de presentacions (enyorant la Pèrgola i acostumant-me al nou i elegant Palau), la festa en la carpa magdalenera i les desfilades, i coneixent gent de totes les edats que viu i sent el mateix que jo.

Fa 10 anys, ma mare, qui ja coneixia bé tot això, va tindre la idea d’apuntar-nos, a la família sencera, per provar, i per complir la meua gran il•lusió de vestir-me de castellonera (a més de llauradora, cosa la quel ja feia per a l’ofrena des que vaig nàixer). Llavors, vaig ostentar el mateix càrrec d’enguany entre els xiquets d’este emblemàtic sector i, des d’aquell 2009, sent com que pertany a aquest món gaiater de tradicions i indumentària, com si sempre haguera estat dins de mi i jo en ell.

Enguany, en el 75é aniversari, Sara, amb la seua elegància i simpatia, és el meu exemple a seguir, sense oblidar-me d’altres grans Madrines de la 3. Algunes d’elles s’han quedat amb nosaltres, unes altres no, però totes formen part de la nostra història i del meu món, de totes he aprés i, veient-les, es reforçava, any rere any, el meu anhel de continuar per aquest camí, cap a un futur abans llunyà que, incomprensiblement, no ha tardat tant a arribar com jo pensava de xicoteta.

Aquest, serà per a mi un nou any inoblidable. El meu objectiu: gaudir de les nostres festes i treballar per elles, al costat del presi, la resta de la meua famìlia i l’estupenda comissió de la qual forme part; i perseguir el meu somni, eixe que ara em sembla tan pròxim. Perquè, hui, no puc pensar un altre lloc per a continuar creixent més que ací.

RAQUEL

José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis CAPDEVILAMartínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila I LAVERNIA José Luis Martínez i Elisabet Capdevigaiatera d’honor la José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila MARTÍNEZ José Luis Martínez i Elisabet CapdeviI PORCARMartínez i Elisabet Capdevila José Luis la José acompanyant Luis Martínez i Elisabet Capdevila José Luis Martínez 54 i Elisabet Capdevila José Luis Martínez i Elisabet Capdevila

ELISABET

JOSÉ LUÍS

- Isabel Lázaro i José Tomás Isabel Láza- ro i José Tomás Isabel Lázaro i José Tomás a Isabel Lázaro i José Tomás Isabel Lázaro - i José Tomás Isabel Lázaro i José Tomás - Isabel Lázaro i José Tomás Isabel LÁZARO Lázaa ro i José Tomás Isabel Lázaro i José Tomás I TRUJILLO - Isabel Lázaro i José Tomás Isabel Lázaro dama d’honor - i José Tomás Isabel Lázaro i José Tomás a Isabel Lázaro i José Tomás Isabel Láza- ro i José Tomás Isabel Lázaro i José Tomás - Isabel Lázaro i José Tomás Isabel Lázaro a i José Tomás Isabel Lázaro i José Tomás - Isabel Lázaro i José Tomás Isabel Láza- ro i José Tomás Isabel Lázaro i José Tomás a Isabel Lázaro i José Tomás Isabel Lázaro - i José Tomás Isabel Lázaro i José Tomás - Isabel Lázaro i José Tomás Isabel Lázaa ro i José Tomás Isabel Lázaro i José Tomás - Isabel Lázaro i José Tomás Isabel Lázaro - i José Tomás Isabel Lázaro i José Tomás a Isabel Lázaro i José Tomás Isabel LázaTOMÁS - ro i José Tomás Isabel Lázaro i José Tomás I aparici Lázaro - Isabel Lázaro i José Tomás Isabel i José Tomás - i José Tomás Isabel Lázaroacompanyant Tomás Isabel Lázaro i a Isabel Lázaro i José 55 José Tomás Isabel Lázaro i José Tomás Isa

ISABEL

JOSÉ LUÍS

Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia PASCUAL Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia I FERNĂ NDEZ Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pasdama dâ&#x20AC;&#x2122;honor cual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i PaPROVINCIALE Carlos Provinciale i Patricia tricia Pascual CAZALLA Provinciale i Patricia PasPascual I Carlos acompanyant cual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos Provinciale i Patricia Pascual Carlos 56 Provinciale i Patricia Pascual Carlos Pro

PATRICIA

CARLOS

Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex RUIZ Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex LáI GARGORI zaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i dama d’honor Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex LázaroLÁZARO Mar Ruiz i I TRUJILLO Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar acompanyant Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro Mar Ruiz i 57 Alex Lázaro Mar Ruiz i Alex Lázaro

MAR

ALEX

Monument gaiater infantil la Llum de la Tardor Monument gaiater infantil la Llum de la Tardor Monument gaiater infantil la LA LLUM Llum de la Tardor Monument gaiater inDE LA TARDOR fantil la Llum de la Tardor Monument gai ....................................... artistes: later infantil la Llum de la Tardor Monuprovin i j. l. tomás realitació: equip de “matadero” ment gaiater infantil la Llum de la Tardor ....................................... Monument “QUI gaiater infantil la Llum de la AMB AMOR Tardor Monument gaiater infantil la Llum TREBALLA, A L’ALTREMonument de la Tardor gaiater infantil PORTA AVANT ATGE” la Llum de la Tardor Monument gaiater infantil la Llum de la Tardor Monument gaiater infantil la Llum de la Tardor Monument gaiater infantil la Llum de la Tardor Monument gaiater infantil la Llum de la Tardor Monument gaiater infantil la Llum de la Tardor Monument gaiater infantil la Llum de la Tardor Monument gaiater infantil la Llum de la Tardor Monument gaiater infantil la Llum de la Tardor Monument gaiater infantil la Llum de la Tardor Monument gaiater infantil la Llum de la Tardor Monument gaiater infantil la Llum de la TardorMonument gaiater infantil la Llum de la Tardor Monument gaia 58

a m a i r a m l r t m l r t r a m a a

“Qui es posa de puntetes no pot sostindre’s dret”.

Proverbi xinés .......................................

COMI SSIÓ .......................................

INFAN TIL

Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando “MESCLADES Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho VENEN i Herrando LES COSES, Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho JUNT A LES i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía ORTIGUES Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho NAIXEN i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía LES ROSES” Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía SANCHO i HERRANDO Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herranmadrina infantil do Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sofía Sancho i Herrando Sof

SOFÍA

Les nits de Magdalena són màgiques, inoblidables i de vegades juntament amb la destinació ens marquen de molt xicotets. Tú, Sofia, ho vas saber ja de ben menuda, i és que el sentiment per Castelló el portes en el cor des que vas nàixer, perquè aquestes festes no les tens tan sols arrelades en la sang, sinó també en l’ànima, tant t’agrade la festa i els seus actes, els vius plenament i per damunt de tot els gaudeixes Record quan encara tenies tan sols tres anys, era diumenge i t’acompanyàvem una vesprada de febrer –la magdalena va caure prompte aquell any- pel carrer major. Feia un fred que pelava i tu et vas encabotar en veure la processó de les gaiates. Els teus avis i pares insistíem a anar-nos a casa, perquè la teua germaneta només feia uns mesos que havia nascut. I tu erre que erre, no et movies d´allí; encara que els monuments tardaven a passar, la seua llum treia el cap a poc a poc per Maria Agustina i els teus ulls brillaven més que ells, i és que el teu desig de veure desfilar a les comissions, a les castelloneres i als monuments, era tan determinant, que ni el mateix bufanuvols t’haguera pogut moure. Aquella nit, la teua mare, qui més et vol, t’insistia per a anar-se, però tu et vas plantar en la cadira i, encara que eres una xiqueta excel•lent, i com un professor et va dir una vegada: “intel•ligent i bona”, no ens podíem negar a veure el que, encara no ho sabíem, seria el teu futur. Perquè allí estàvem aquell diumenge de festa major. L’endemà havies d’eixir d’hora al pregó infantil, i cada vegada que et preguntaven si volies anar-te, tu, amb els teus ulls grans i brillants, ens deies que no, que tu volies veure a les castelloneres, i demanar-les que donaren la volteta. Allí al teu costat estava la teua germana Valeria, que ara té en tu un puntal, un espill en el qual es mira i reflecteix el molt que et vol, perquè veu en tu a una princesa vestida de castellone62

ra, i t’observa embadalida quan desfiles i, com en tot el que emprens, li transmets la teua passió. Ara ja eres Madrina. I qui t’anava a dir, aquella nit de Magdalena, que serioses tu mateixa a qui alguna xiqueta esperara per a dir-te allò de la volteta. I és que has crescut, i el destí t’ha portat on mereixes. Ens vas fer entrar en la Gaiata 3, eixa que ara és part de la nostra família, on has sigut dameta, madrina d’honor i finalment, enguany Madrina Infantil. Com he dit abans t’agrade esta festa i les tradicions, les vius, i crec que aquell dia vas desitjar amb tantes ganes el formar part del món gaiater que se’t va gravar a foc en eixe cabet que tens i també dins del teu cor. Els teus pares, els teus familiars i la teva Gaiata sabem que t’ho mereixes tot el que t’esta passant, i sabem que ho faràs amb la dignitat i responsabilitat que cal, doncs com t’he dit abans, hi tens el cor més honest i bo que he vist mai. No canvies, Sofía. També estem segurs que estaràs ben acompanyada pel reste dels càrrecs: Provin, Marc i la teua “germana major” Sara, a la que estimes de veres, (i ella tant et cuida i t’estima a tu), i per tota la comissió. Per cert, aquella nit la llum que més perduraria no seria la de les esteles, ni la de les gaiates, ni la de Castelló en su nit gran de festa, sinó la del teu cor il•luminat per l’ànima de la Magdalena. Aquest es el teu any, gaudeix-ho.

Ta mare i ton pare que et volen, Cristina i Vicente

Dedicat a Sofía, Madrina infantil 2019

Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás “l’amor i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc creix Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i SusquAn es taeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás comparteix” i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc TOMÁS i SUSTAETA Tomás i Sustaeta Marc Tomás i Sustaepresident infantil ta Marc Tomás i Sustaeta Marc Tomás i 64 Sustaeta Marc Tomás i Sustaeta Marc To

MARC

Us presentaré a Marc, President Infantil de la nostra Gaiata, Porta del Sol. Marc és un xic de 13 anys, molt sociable quan se li coneix, encara que una mica tímid al principi. Estudia primer curs de ESO en l’institut I.E.S. Jaume I, de Borriana. A pesar que viu a Borriana, té ànima de gaiater, i ho demostra dia a dia, amb el seu meravellós somriure, aqueix que fa de mig costat. Fa només dos anys que Marc va entrar a formar part de la nostra gran família gaiatera, però de seguida va demostrar l’amor que assega per les nostres festes patronals. I és que l’amor per les gaiates ja ho va demostrar l’any passat, quan va desfilar amb orgull, sent el nostre portaestendart en tots els actes. És per això que no va dubtar en cap moment quan se li va proposar exercir aquest important càrrec fester. I després d’un temps d’espera, que se li va fer massa llarg, li va ser comunicat que ja, per fi, era el President Infantil de la Gaiata 3 Porta del Sol per aquesta Magdalena 2019. En aquell moment, els seus salts d’alegria i el seu ampli somriure ens van confirmar la molta il•lusió que tenia per que arribara eixa oportunitat. Sabem que serà ben guiat pel seu president Provin i pels seus antecessors, presidents infantils de ja fa uns anys que encara segueixen formant part de la nostra comissió. I també sabem, de bé segur, que serà el millor company que puga tindre la nostra Madrina Infantil Sofía, que la farà riure, que li donarà ànims, i també a Sara, si cal. Quan li preguntes pels actes que més li agraden, diu que tots, i la veritat és que tots els viu amb gran intensitat. Encara que, com a qualsevol xiquet, se li escapa un somriure maliciós quan li parles del cos multicolor, on la batalla hi és assegurada amb tant de confeti. Destaca que el primer diumenge a la nit desfilarà amb un orgull especial, representant al sec66

tor i vestint-se de setí com tant li agrada, i mostrant a la ciutat sencera aqueixes gaiates que tant d’esforç i tantes hores de treball comporten, i bé que ho sap sent el seu pare un dels més implicats en la seua construcció i un dels que més hores passa en l’escorxador. Però també gaudirà en el Pregó Infantil, al costat de la resta de presidents infantils, i no podrà ocultar els seus nervis en el lliurament de premis, ni l’emoció en l’ofrena de flors a la nostra Mareta i Patrona, al costat de Sofia, dia del qual espera que no ens ploga, diu entre riures. Com a bon castelloner, té clar que no és sol cosa d’una setmana. Gaudeix d’anar a la ciutat de la llum, (abans magatzem de Gaiates o simplement escorxador), a fer gaiata però també a jugar amb els seus amics, i li agraden les nits de Palau, on després de ballar el Rotllo I Canya, ens ajuntem tots. I, abans d’acomiadar-nos, Marc vol fer arribar un missatge important a tots els xiquets i xiquetes que encara no coneixen aquest món fester, i els anima a formar part d’una gaiata, on es fan amics per sempre, on es comparteixen il•lusions i grans moments, i on xiquets i majors demostren l’amor per les nostres festes i per Castelló. Magdalena!!!!...... Festa Plena!!!! Dedicat a Marc Tomás i Sustaeta

Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez Esther Gómez Ansola, la nostra mai Ansola Esther Gómez i d’honor Ansola drina infantil, Esther va viure amb Gógran il•lusió el dia del seu nomenament al costatideAnsola les Madrines Sofia mez i Ansola Esther Gómez Esther i Sara, i Raquel, madrina d’honor i la companya durant aquest emotiu Gómez i Ansola Estherseua Gómez i Ansola Esany magdalener. ther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola És una bonica xiqueta de 7 anys, entranyable, responsable, bona estuEsther Gómez i Ansoladiant, Esther Gómez i Antímida i discreta que, amb el seu dolç somriure i la seua neta i blava sola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i mirada, ha sabut guanyar-se l’afecte tota la comissió de Porta del Sol Ansola Esther Gómez idedesAnsola Gómez del mateix dia Esther en què va arribar a la nostra gaiata, per a la Magdalena del 2017. Des de llavors, ha participat Gói Ansola Esther Gómez i Ansola Esther de la festa com a dama d’honor, demostrant el seu entusiasme per vestir-se mez i Ansola Esther Gómez i i Ansola Esther de castellonera compartint riures i amb menuts i majors, i esperem que Gómez i Ansola Estherjocs Gómez Ansola Escontinue fent-ho perimolts anys més. ther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Serà motiu d’orgull per a tots els que part d’aquesta família gaiatera Esther Gómez i Ansolaformem Esther i Anveure-la desfilarGómez aquesta Magdalena 2019, lluint amb gràcia aqueixa banda sola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i que li atorga ja certa responsabilitat i representativitat entre les xiquets xiquets del sector, i continuar gauAnsola Esther Gómez iidint Ansola Esther Gómez i creixent en el si d’aquest màgic món que és el món de la festa. i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i d’aquesta Ansola Esther, rep des pàgina Esther del nostre llibret tota la nostra estima admiració. I que sàpies que ja t’has EsGómez i Ansola Estheriguanyat, Gómez i Ansola per dret propi, un lloc destacat en les Festes de Castelló i en el “FINSiELAnsola nostre ther Gómez Esther Gómez i Ancor. sola EstherVIATJE Gómez i Ansola Esther Gómez i MÉS LLARG, Ansola Esther COMENÇAGómez i Ansola Esther GóAMB UNEsther Gómez i Ansola Esther mez i Ansola SOL PAS” Esther Gómez i Ansola EsGómez i Ansola 68 ther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola

Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola GÓMEZ Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola EsI ANSOLA ther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola d’honor Esther madrina Gómez i Ansola Esther Gómez i Aninfantil sola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola Es69 ther Gómez i Ansola Esther Gómez i Ansola

ESTHER

Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen ALeN i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen I LÁZARO i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stegaiatera d’honor lla Aleninfantil i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella Alen 70 i Lázaro Stella Alen i Lázaro Stella

STELLA

-Valeria Sancho i Herrando Valeria Sanncho i Herrando Valeria Sancho i Herrando -Valeria Sancho i Herrando Valeria Sanocho i Herrando Valeria Sancho i Herrando -Valeria Sancho i Herrando Valeria SANCHO Sancho ni Herrando Valeria Sancho i Herrando VaI HERRANDO -leria Sancho i Herrando Valeria Sancho i dama dâ&#x20AC;&#x2122;honor Vainfantil oHerrando Valeria Sancho i Herrando -leria Sancho i Herrando Valeria Sancho i nHerrando Valeria Sancho i Herrando Valeria -Sancho i Herrando Valeria Sancho i Herranodo Valeria Sancho i Herrando Valeria San-cho i Herrando Valeria Sancho i Herrando nValeria Sancho i Herrando Valeria Sancho -i Herrando Valeria Sancho i Herrando Vaoleria Sancho i Herrando Valeria Sancho i -Herrando Valeria Sancho i Herrando Vanleria Sancho i Herrando Valeria Sancho i -Herrando Valeria Sancho i Herrando Vaoleria Sancho i Herrando Valeria Sancho i -Herrando Valeria Sancho i Herrando VaMARTĂ?N i Herrando Valeria Sancho i nleria Sancho I GIMENO Sancho i Herrando Valeria -Herrando Valeria dama dâ&#x20AC;&#x2122;honor Valeria Sancho i HerranoSancho i Herrando infantil Valeria San-do Valeria Sancho i Herrando 71 acho i Herrando Valeria Sancho i Herrando

VALERIA

CAROLINA

Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam SALVADOR Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam I LOBO Salvador i Mireia Ribes Miriam SalcolÂˇlaboradora vador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribesv Miribes riam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador I iusĂłMireia Ribes Miriam Salvador icolÂˇlaboradora Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes Miriam Salvador i Mireia 72 Ribes Miriam Salvador i Mireia Ribes

MIRIAM

mireia

mSara Sánchez i Ana Lucía Alonso Sara -Sánchez i Ana Lucía Alonso Sara Sánchez ii Ana Lucía Alonso Sara Sánchez i Ana aLucía Alonso Sara Sánchez i Ana Lucía sAlonso Sara Sánchez i Ana Lucía sánchez Alonso mSara Sánchez i Ana Lucía Alonso Sara I olivares -Sánchez i Ana Lucía Alonso Sara Sánchez col·laboradora ii Ana Lucía Alonso Sara Sánchez i Ana infantil aLucía Alonso Sara Sánchez i Ana Lucía sAlonso Sara Sánchez i Ana Lucía Alonso mSara Sánchez i Ana Lucía Alonso Sara -Sánchez i Ana Lucía Alonso Sara Sánchez ii Ana Lucía Alonso Sara Sánchez i Ana aLucía Alonso Sara Sánchez i Ana Lucía sAlonso Sara Sánchez i Ana Lucía Alonso mSara Sánchez i Ana Lucía Alonso Sara -Sánchez i Ana Lucía Alonso Sara Sánchez ii Ana Lucía Alonso Sara Sánchez i Ana aLucía Alonso Sara Sánchez i Ana Lucía sAlonso Sara Sánchez i Ana Lucía Alonso -Sara Sánchez i Ana Lucía ALONSO Alonso Sara mSánchez i Ana Lucía Alonso Sara Sánchez I CASANOVA -i Ana Lucía Alonso Sara Sánchez i Ana col·laboradora iLucía Alonso Sara Sánchez infantil i Ana Lucía aAlonso Sara Sánchez73 i Ana Lucía Alonso sSara Sánchez i Ana Lucía Alonso Sara

sara

ANA LUCÍA

SOCIS DE LA GAIATA 3 president vice-president 1 vice-president 2 secretària tresorera vocal de junta vocal de junta vocal de junta

vicente provinciale i martí josé luís martínez i porcar francisco jose roig i tomás salomé cazalla i barrachina reyes gargori i reverter leire martínez i bárcena elisabet capdevila i lavernia arturo casanova i martínez

madrina

sara martín i gimeno

madrina d’honor gaiatera d’honor gaiatera d’honor dama dama dama acompanyant acompanyant acompanyant acompanyant

raquel provinciale i cazalla elisabet capdevila i lavernia ana frías i llorens mª isabel lázaro i trujillo mar ruiz i gargori patricia pascual i fernández adrián lázaro i trujillo alex lázaro i trujillo josé luís tomás i aparici carlos provinciale i cazalla

madrina infantil president infantil

col·laboradora col·laboradora col·laboradora col·laboradora vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal vocal infantil vocal infantil vocal infantil vocal infantil

sofía sancho i herrando marc tomás i sustaeta

madrina d’honor inf. esther gómez i ansola gaiatera d’honor inf. stella alen i lázaro

dama d’honor inf. dama d’honor inf.

valeria sancho i herrando carolina martín i gimeno

sara sánchez i olivares ana lucía alonso i casanova miriam salvador i lobo mireia ribes i usó aurora álamo i uceda judith ansola i marquínez mª teresa bárcena i naharro jennifer capdevila i lavernia marisol fernández i alonso lourdes frías i llorens mª gracia fuentes i sánchez ariadna garcía i fenollosa teresa gimeno i cude cristina herrando i gregori pedro martín i flores laura martínez i bárcena ana moreno i castillo mª del mar olivares i amores david provinciale i cazalla manuel rodríguez i santana javier ruiz i gellida vicente sancho i gellida mª carmen soriano i melchor cristina velasco i rubio angel alen i lázaro pau soler i casanova elsa alcácer i casanova alba usó i ribes

col·laboradora infantil

COMISSIÓ 2019

nombrament ció processons nombrament ció processons nombrament ció processons nombrament ció processons nombrament ció processons nombrament ció processons nombrament ció processons nombrament ció processons nombrament ció processons nombrament ció processons nombrament ció processons nombrament ció processons nombrament ció processons

imposició de bandes presentacartell magdalena 2019 nadal imposició de bandes presentacartell magdalena 2019 nadal imposició de bandes presentacartell magdalena 2019 nadal imposició de bandes presentacartell magdalena 2019 nadal imposició de bandes presentacartell magdalena 2019 nadal imposició de bandes presentacartell magdalena 2019 nadal imposició de bandes presentacartell magdalena 2019 nadal imposició de bandes presentacartell magdalena 2019 nadal imposició de bandes presentacartell magdalena 2019 nadal imposició de bandes presentacartell magdalena 2019 nadal imposició de bandes presentacartell magdalena 2019 nadal imposició de bandes presentacartell magdalena 2019 nadal imposició de bandes presentacartell magdalena 2019 nadal

“Un dit no fa mà, però sí amb els seus germans” .......................................

ACTIV ITATS ACTES .......................................

El mes de juliol, la Gaiata 3 va iniciar el camí de la Magdalena 2019 amb l’ACTE DE PETICIÓ de les Madrines i President Infantil. Amb tal fi, el President Provin i la seua junta es van desplaçar a casa de Sara Martín i Gimeno, qui esperava somrient i una mica nerviosa, al costat de Sofia Sancho i Herrando i Marc Tomás i Sustaeta, i les seues famílies. Entre riures i bromes, els 3 van accedir a convertir-se en els màxims representants d’aquest emblemàtic sector i se’ls va fer lliurament del seu corresponent pergamí acreditatiu del seu càrrec. Després de rebre cadascun d’ells un xicotet detall per part de la gaiata, la vetlada es va prolongar en un ambient distés i molt agradable, davant l’esplèndid refrigeri amb què ens van obsequiar.

............................................................................................................

El següent acte oficial va ser el NOMENAMENT de les Madrines Sara i Sofia, i les Madrines d’Honor Esther Gómez i Ansola i Raquel Provinciale i Cazalla, junt a les gaiateres d’honor, dames, acompanyants i col•laboradores. Va tindre lloc a l’Hotel Doña Lola, amb un coctail de benvinguda previ a l’acte protocol•lari, elegant i emotiu, seguit d’un estupend sopar, i chuches, copes, música, festa i molt bon ambient entre els assistents, socis i amics.

La IMPOSICIÓ DE BANDES va ser molt emotiva, tant per a Sofia com per a Sara. I allí vam anar a veure-les desfilar, boniquíssimes les dues, en el seu recorregut des de l’ajuntament fins al Teatre Principal, on vam aplaudir la seua elegància, i vam compartir la seua il•lusió en rebre la banda blanca i el quadre acreditatiu. I van començar la presentacions de les 18 comissions gaiateres. La nostra va ser la segona, així que vam pujar a fer l’ofrena de la Gestora de Gaiatas als nostres amics de Hort dels Corders. ............................................................................................................

Al diumenge següent, ens reunim per a les fotos del periòdic mediterrani. La presentació de la Gaiata 3 Porta del Sol va ser el pròxim. Un dia complet, perquè ens reunim primera hora de la vesprada perquè Rogelio fera les fotos per al llibret de tota la comissió. Seguidament, ens reunim per a gaudir del picoteo preparat per les nostres madrines, previ a la desfilada pel nostre sector. I d’ací, per fi, directes al Palau. Havia arribat un dels grans moments, potser el més esperat pels nostres màxims representants, dames, acompanyants i tots els que formem part d’aquesta xicoteta família gaiatera. ............................................................................................................

A partir d’ací, els actes se succeeixen i participem en tots amb l’emoció se saber que cada vegada ens acostem més a la setmana gran: festes de San Francisco i Santa Clara de Asís, amb processó i paelleta l’endemà, ofrena a la Verge del Pilar convidats pel Centre Aragonés, dissabtes de Palau, assistència a presentacions i exaltacions dels ens germanats de Sagunt, València i Borriana, Presentació del cartell de festes,... ............................................................................................................

i posteriorment de les polseres magdaleneres, actes i sopars nadalencs..... ...................................................................................................... I entre festa i protocol, encara queda temps i ganes per a celebrar halloween, preparar un mercat ambulant solidari en la plaça de la Pau, reunir-nos per a sopar tots junts l’últim dissabte abans de Nadal, convidats per Sara, Sofia i Marc, i riure’ns amb els regalets de l’amic invisible que un amable pare Noel va portar per a nosaltres aqueixa última nit de Palau. ...................................................................................................... Esment a part mereix el nomenament de Marc i el lliurament de la insígnia de president infantil de la gestora, així com el quadre que emmarca el seu pergamí. Actes que no es van poder realitzar quan corresponia però que no per això van ser menys emotius. ......................................................................................................

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DE LA GAIATA 3 “PORTA DEL SOL” La PRESENTACIÓ, inspirada en el conegut i exitós musical “La Llamada”, dels directors Javier Ambrossi i Javier Calvo, va ser la segona d’aquest nou any magdalener, i va fer gala d’un divertit guió, adaptat a les nostres festes castellonenques per Leire Blanca i Laura Martínez i Bárcena, i un senzill decorat, destacant el contingut del seu missatge com el realment important, no les aparences. Entre els encertats diàlegs de les protagonistes i els amens balls de les seues companyes, interpretats magistralment per amics i amigues d’aquest món gaiater, es relaten les vivències de dos joves (Laura i Aurora), que passen la setmana de la Magdalena en el campament “La Brúixola”, dirigit per monges (Leire i Eugenia), per a viure les festes “a la seua manera” i fugir de la tradició. Però l’aparició d’un estrany personatge, vestit de saragüells i amb brillant jupetí de lluentons, infon en una d’aquestes joves un sentiment que fins ara li era desconegut. Un sentiment que creix en el seu interior fins a convertir-se en un profund amor per Castelló i les seues festes fundacionals: és la crida de l’esperit castelloner.

Una gran nit plena d’il•lusió i emocions, en la qual la Madrina de la Gaiata 3, Sara Martín i Gimeno, i la Madrina Infantil, Sofia Sancho i Herrando, han resplendit com a màximes representants d’aquest xicotet i cèntric sector que és Porta del Sol, escortades pel seu President, Vicente Provinciale i Martí, davant la presència de la Reina Natalia Palacio i la Reina infantil Natalia Collazos, d’Omar Braina com a recent President del Patronat de Festes, de Noelia, Presidenta de la Junta de Festes, de membres de la mateixa i de la corporació municipal, així com una àmplia representació del món de la festa. i abrigallades per la seua comissió. Una comissió formada per: Raquel Provinciale i Cazalla com a Madrina d’Honor; la Madrina d’Honor Infantil Esther Gómez i Ansola; la Gaiatera d’Honor Elisabet Capdevila i Lavernia i la infantil Stella Alen i Lázaro – totes dues Madrines de la Magdalena 2018 i protagonistes d’una emotiva i entranyable comiat del seu passat càrrec - ; la també Gaiatera d’Honor Ana Frías i Llorens; les Dames Isabel Lázaro i Trujillo, Patricia Pascual i Fernández i Mar Ruíz i Gargori i les Dames Infantils Valeria Sancho i Herrando i Carolina Martíni Gimeno. Al costat d’elles, el Vicepresident José Luís Martínez i Porcar i els acompanyants Alex Lázaro i Trujillo, Carlos Provinciale i Cazalla, Adrián Lázaro i Trujillo, José Luís Tomás i Aparici i Marc Tomás i Sustaeta, i les col•laboradores Sara Sánchez i Olivares, Ana Lucía Alonso i Casanova, Mireia Ribes i Usó i Miriam Salvador i Llop.

Entre les nombroses ofrenes, van pujar la Foguera d’Alacant “Foguerer Carolines”, de recent i il•lusionant agermanament; els representants de la gaiata germana “Castàlia”; el Centre Andalús i la asociació de festes de carrer de santa Clara i sant Francesc d’Assís; la Gaiata 10, el Toll, en nom de la Gestora de Gaiates; la Nova Escola (que també els va acompanyar, un any més, en la desfilada prèvia pel sector) com a representant de la Federació de Colles; amics, companys i familiars de les Madrines... Altres ens fes-

ters germanats no van poder assistir per coincidència de dates amb actes propis però igualment van estar presents de cor i van fer arribar les seues enhorabones a Sara, Sofia i resta de comissió de Porta del Sol, com és el cas de la falla de Borriana “Barri Valéncia”, que enguany celebrarà el 90 aniversari, la encantadora gent de la falla de Sagunt “Sant Francesc”, i la Falla de València “El Fènix”, recentment agermanada després de llargs anys d’amistat. Cal destacar l’enorme afany de superació d’aquesta emblemàtica gaiata que, malgrat les dificultats hagudes en la seua trajectòria, ha aconseguit tirar avant amb esforç i la inestimable ajuda de les altres 18 comissions. I el seu compromís social mitjançant el minut de silenci, amb tots els presents sobre l’escenari i en la resta del Palau posats en peus, amb el qual es va homenatjar les xiquetes castellonenques Martina i Nerea, manifestant el seu duel i condemna pel tràgic i recent assassinat de les menudes.

Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018 Record Magdalena 2018

“Mai de la vida menysprees el record del camí recorregut” .......................................

A COMI A DAM ENTS .......................................

RECO RDS

Eli: Records de la Magdalena 2018? Moltíssims: nomenament, imposicions de bandes, presentació, galania, bateig de les gaiates, presentació del llibret, sopars, ”matadero”, Palau….. se’m va passar tot volant. I per fi, va arribar la setmana tan esperada. Stella, què et sembla si repassem els moments més importants que passàrem durant la nostra setmana gran?

Stella: Val. Segur que serà genial recordar-ho tot! E: Doncs ja pots començar. Què recordes del primer dissabte? S: El nostre primer acte va ser la trobada a l’Ajuntament, amb el volteig de campanes i les salves, anunciant el començament de la festa, però feia molta calor i em cremava l’esquena. Després, la mascletà, i més tard, ens vam anar al Tombatossals convidades per la Federació de Colles, on recorde com se m’afonaven les sabates al jardí i no podia ni alçar els peus. E: A mi també se m’afonaven els peus! En acabar aquell acte, vam anar a la nostra carpa per a inaugurar-la, amb tots el socis i la nostra comissió. Et recordes?

S: Sí! Vam menjar com a bojos. I després tots els majors cap al Pregó… Com et vas sentir damunt la carrossa? Jo et vaig veure des de la zona barrada per als socis de la gaiata 3, en la Porta del Sol, el nostre “corralet”. E: Va ser molt emocionant veure com tothom ens saludava, ho vaig passar molt bé. Per cert, després d’estar fins a tan tard en la carpa… vas poder matinar per anar a la Romeria? S: No massa, em vaig alçar a les huit del matí i per això vaig arribar tard. Em feien mal els peus. E: Així que t’havies dormit! Per això em va tocar esperar-te tant de temps… S: Sí, ho sent! A més, aquell dia va ploure després d’esmorzar en Sant Roc, et recordes dels impermeables que ens va tocar posar-nos? E: Ja ho crec, eren molt xicotets i no ens cobrien quasi res. Vam haver d’assecar-nos molt ràpid per a arribar a temps de traure les gaiates, la quals no van poder eixir del seu magatzem la nit anterior precisament per les prediccions de pluja. I corrent una altra vegada a canviar-nos per a la desfilada amb les canyes, però tant d’estrés va valdre la pena. Va ser molt emocionant veure el treball de tot un any en el matadero quan les Gaiates es van encendre il•luminant els carrers. S: Sí! També va ser molt emocionant quan vam ballar el rotllo i canya en arribar al nostre sector, just davant el reservat de la nostra gaiata amb tots el nostres aplauidint-nos en peus.

E: Sens dubte ens ho vam passar molt, molt bé. I el que van gaudir el nostres amics i germans de la falla Sant Francesc de Sagunt amb la seua canya donant la volteta! L’endemà et va tocar a tu desfiilar a la cavalcada infantil, com et vas sentir damunt de la carrossa? S: Em va agradar molt i ho vam passar genial. La madrina de la gaiata cinc se encarregava de donar-nos l’ordre per començar a saludar. Va ser molt divertit! A més, vaig veure a una amiga de la meua classe que es diu Paula. E: Quin bé! I a la vesprada ens va tocar anar a la Ençesa de les Gaiates. Que bonic va ser veure-les totes il•luminant-se al ritme de la música! Encara que ens van trencar alguna cosa de la gaiata infantil, i en acabar l’acte ja no ens anaven les llums. A tu també et va agradar, tat que si? S: La Ençesa sí, però el castell de foc una mica menys. I el dimecres va ser molt emotiu rebre la visita de les Reines i les Dames de la Ciutat, sobretot perquè em van posar el fadrí d’or.

E: I després, eixa mateixa vesprada, rebíem una altra visita, la de Lorena i la NOVA ESCOLA, el seu fantàstic grup de balls tradicionals, amb els qui, després d’actuar, compartim berenar en la carpa. Una tradició magdalenera que es repeteix any rere any gràcies a la FUNDACIÓ DÁVALOS - FLETCHER.

S: Sempre gaudim molt de veure-les ballar, sobre tot amb les més menudetes. Encara que, per a mi, no hi haurà cap dia millor que el dijous! Recordes tot el que vam fer aqueix dia? E: Es clar que sí, un altre dia complet. Pel matí ens vam pujar a un dels carros magdaleners que ens va portar fins a la mascletà. Amés a més, vaig eixir en la televisió! Et recordes que després et dolien els peus, una altra vegada, i vam haver de portar-te en un carro de super que ens vam trobar pel carrer? S: Com per a oblidar-ho! M’ho vaig passar súper bé, malgrat el mal de peus. Després a la vesprada quan vam anar al cos multicolor… ací sí que vam gaudir. E: Em va encantar! Va ser molt divertit, vaig gaudir com una xiqueta damunt d’aquell vaixell pirata que ens va tocar.

I parlant de xiquets… el divendres va ser el dia dels jocs en la carpa, amb el bou mecànic, la barrejadora, la xocolatà, l’actuació del mag… o aixó últim va ser el dimarts? S: Es clar, com que ens van canviar la visita de les Reines i Dames del dimarts al dimecres, i vam tindre que canviar el dia dels xiquets, ja t’has embolicat. Jo em recorde de com vaig tirar el “confeti” que em quedava del dia anterior a la gent que passava, i com em vaig riure amb tot el del divendres, i també amb el mag del dimarts que ere molt bo. E: I el xocolate de la millor churreria de Castelló. S: Mmmmm...Boníssim, com sempre. I em va agradar molt veure després, tots junts, la desfilada d’animació, el millor va ser quan una manyaga es va asseure damunt teua. El que ens vam riure en aqueix moment!

E: Va estar molt bé. I l’ofrena de flors? És un acte preciós i molt emotiu, però amb la pluja i tant d’esperar se’ns va fer una mica pesat. I damunt, després ens enterem que algunes gaiates no van eixir fins a que va parar, i nosaltres tots xopats. S: Va ser un dia massa plujós. Jo també em vaig banyar sencera. Vam tindre mala sort amb el temps aquella setmana! Però encara així, em vaig posar molt trist quan l’endemà ja va ser Magdalena Vitol. E: Vaig gaudir molt del recorregut fins a l’Ajuntament, ballant i corrent amb tota la comissió, i la xaranga. Però en acabar l’acte va arribar el moment més trist de tota la setmana, quan vam tornar a la Porta del Sol per apagar les nostres Gaiates, i adonar-nos que el nostre any s’acabava ja, o quasi.

S: Tens raó, i no vas parar de plorar en tota la nit! E: Va ser una setmana molt emocionant, amb moltes sensacions diferents que es quedaran per sempre als nostres records i al nostre cor. En realitat, en acabar Magdalena encara ens quedaven uns quants actes per davant, fins Sant Cristòfol, el vertader punt i fi d’aquest gran any. S: Com arreplegar una part de les nostres gaiates per guardar-la com a record, les festes de maig per la Verge del Lledó… E: A què mai oblidaràs el nostre any, Stella? S: És clar que no, Eli. Sempre el recordarem com un dels millors de la nostra vida.

E: Per descomptat. A pesar que s’haja acabat, sempre guardarem el record d’haver sigut les Madrines 2018 de la nostra benvolguda Gaiata 3, i junt al millor president del món.

Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Ma“EL TEMPS ÉS drina Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro DESCOBRIDOR MadrinaDEInfantil 2018 Stella Alen i LáTOTES zaro Madrina LES COSES”Infantil 2018 Stella Alen i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Alen 98 i Lázaro Madrina Infantil 2018 Stella Ja el dia es arribat, aqueix que per molt que ho sàpies no vols que arribe, el moment de l’adéu, moment d’acomiadar-se d’un any meravellós, ple d’emocions i de nervis davant un acte, una desfilada.., i de riures mentre esperàvem. Vull donar les gràcies a la meua inseparable companya d’aquesta meravellosa aventura, a la meua Madrina Eli, ella que sempre feia que els meus nervis s’apaivagaren, fent ximpleries amb mi, amb els nostres selfies, aqueixos que sempre ens recordaran el bé que ens ho hem passat. No m’oblide del meu President Provin, que ha tingut molta paciència, perquè bregar amb una xiqueta inquieta com jo no és fàcil, i del meu President Infantil Andros; ni de la meua cort, amigues inseparable que m’han acompanyat en tot moment, però sobretot còmplices de malifetes. I gràcies a la meua família per tot, als meus germans i als meus pares, per ser els que més m’han ajudat i recolzat en tot moment. Tampoc vull oblidar-me d’aqueix gran equip gaiater que hi ha darrere de tot, tots ells han fet possible que puguem gaudir com cal de la nostra setmana gran, sempre preocupant-se per que estiguera tot preparat. I agrair a les nostres falles germanades del 2018, Falla Barri València, de Borriana, i Falla Sant Francesc, de Sagunt, per convidar-nos a participar dels seus actes i pel tracte tan familiar rebut, i per la seua amistat. Ara, les meues paraules són per a la meua amiga Sofia, la nostra Madrina Infantil 2019, i per al meu “compi” de jocs Marc, el nostre President Infantil 2019. Sofia, aquest és el teu any. Tot del que tant parlàvem, de ser tu la madrina després de mi per a posar-te la banda, aqueixa banda que significa el relleu i et nomena Madrina Infantil de la nostra gaiata Porta del Sol, i de tot el que mes il•lusió ens feia.... Gaudeix d’aquest any meravellós, de cada acte, viu cada minut amb intensitat. Hi haurà dies de cansament, però sabràs traure el teu millor somriure, i jo sempre estaré ací per a donar-te ànims. Marc, portes poc en el món de les gaiates, però des que el coneixes has posat el teu cor i la teua il•lusió. Sé que acompanyaràs a Sofia sempre que pugues, que sempre l’animaràs, i seràs el seu millor amic i company en aquesta aventura. Gaudeix al màxim i demostra-ho amb el teu sincer i contagiós somriure. Vostra Madrina Infantil 2018. Stella Alen i Lázaro

Madrina 2018 Elisabet Capdevila i Lavernia Madrina 2018 Elisabet Capdevila i Lavernia La meua benvolguda Comissió: Madrina 2018 Elisabet Capdevila i Lavernia Em toca despertar d’aquest magnífic somni que mai2018 podré oblidar. Gràcies per Capdevila i Lavernia Madrina Elisabet l’oportunitat que m’heu donat de ser la màxima representant de la nostra volMadrina Capdevila i Lavernia guda Gaiata 32018 Porta del Elisabet Sol. Tot ha passat molt ràpid. En un obrir Madrina 2018 Elisabet Capdevila i Laveri tancar d’ulls estava en el Teatre Prinrebent la molt anhelada banda nia cipal Madrina 2018 Elisabet Capdevila i Lablanca. Vaig parpellejar i estava en el Palau de la Festa, en una presentació vernia Elisabet Capdevila i que em Madrina va encantar. Va ser un2018 dels millors moments, mai ho aconseguiré oblidar ni esborrar de la meua ment; amb 2018 els Lavernia Madrina Elisabet Capdevila meus benvolguts presentadors, tots els meus amics ballant, i unes quantes sori Lavernia Madrina preses més que mai m’haguera imaginat. 2018 Elisabet CapdeviTampoc puc oblidar-me de la meua la i cort, Lavernia Madrina 2018 Elisabet Capels mateixos que m’han estat acompanyant en tot enguany, amb els quals devila i moments Lavernia Madrina 2018 Elisabet he passat divertits i també de molts nervis. Capdevila i Lavernia Madrina 2018 ElisaStella, Andros i Provin, els millors companys de viatge que podia tindre en bet unCapdevila i Lavernia Madrina 2018 any tan especial. Gràcies per la complicitat, els riures i per haver comparElisabet Capdevila Lavernia Madrina tit tantíssims moments especials que i estaran sempre en el meu cor. 2018 També Elisabet Capdevila i Lavernia Madrivull agrair a la meua família per estar sempre al meu costat, ajuna 2018 Capdevila i Lavernia Madant-me enElisabet tot moment i deixant-me complir els meus somnis. Res d’això hauria sigut 2018 igual sense vosaltres, us vull. Capdevila drina Elisabet i Lavernia Finalment, benvolguts amics, contiMadrina 2018 Capdevila i Lavernueu treballant com finsElisabet ara i continueu sent aquesta gran família gaiatera la qual estic orgullosa de pertànyer. nia deMadrina 2018 Elisabet Capdevila i LaPer sempre, Madrina 2018. vernia Madrina 2018 Elisabet Capdevila i “ENYORAR EL PASSATCapdevila Lavernia Madrina 2018 Elisabet ÉS CÓRRER i Lavernia Madrina 2018 Elisabet CapdeviDESPRÉS la i Lavernia Madrina 2018 CapDELElisabet VENT” devila i Lavernia Madrina 2018 Elisabet 99 Capdevila i Lavernia Madrina 2018 Elisab Elisabet Capdevila i Lavernia

Articles sobre dites, refranys, proverbis...Articles sobre dites, refranys, proverbis... Articles sobre dites, refranys, proverbis... Articles sobre dites, refranys, proverbis... Articles soproverbis del món 100 – 110 bre dites, refranys, proverbis... Articles soorigen i història d’alguns dites i refranys populars epanyols 104 – 119 els proverbis refranys, ocults en les obres de brueghel el vell 120 – 123 bre dites, proverbis... Articles sorefrans al-lusius a l’ensenyament 124 – 128 bre dites, sobre els refranysrefranys, com a mètode educatiu proverbis... Articles 129 de l’avi amb les seuesproverbis...Articles dites 130 – 132 sobre didites,la lliçó refranys, refranys i contrarrefranys 133 – 134 tes, refranys, proverbis...Articles sobre dites, refranys, proverbis... Articles sobre dites, refranys, proverbis... Articles sobre dites, refranys, proverbis... Articles sobre dites, refranys, proverbis... Articles sobre dites, refranys, proverbis... Articles sobre dites, refranys, proverbis... Articles sobre dites, refranys, proverbis...Articles sobre dites, refranys, proverbis...Articles sobre dites, refranys, proverbis... Articles sobre dites, refranys, proverbis... Argaletes de la fortuna 135 ticles sobre refranys dites, refranys, proverbis... Artipopulars per a xiquets 136 – 138 expressionsrefranys, i refranys made in la terreta – 142 cles sobre dites, proverbis... 139Articles l’origen mitològic de moltes expressions populars 143 – 145 sobre dites, dites refranys, proverbis... Articles del nord 146 – 149 sorefranyer climàtic de lesproverbis... terres valencianes 150 – 153 sobre dites, refranys, Articles sempre trobes les paraules adequades...... (poema) 154 – 156 bre dites, refranys, proverbis...Articles sobre dites, refranys, proverbis...Articles sobre dites, refranys, proverbis... Articles sobre dites, 100 refranys, proverbis... Articles sobre dites, re

“Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.

Proverbi hindú .......................................

ARTI CL ES

101

PROVERBIS DEL MÓN Moltes són els llocs del món que utilitzen proverbis o expressions que busquen promoure una reflexió en la persona que les llig. Aquest tipus d’ensenyaments, amb el temps, s’han anat estenent per tots els països, encara que els més reconeguts potser siguen els d’origen àrab, xinés, japonés e dels indis nord-americans. Indagant una mica, podem trobar que cadascuna d’estes antigues cultures es basa en diferents creences, i ens transmet diversos ensenyaments sobre la vida, fent-nos reflexionar sobre diferents aspectes i situacions. Per tal de veure més de tot això, farem un xicotet recorregut a través d’aquestes quatre cultures i les seues tradicions transformades en proverbis, tots ells fonts de saviesa i molts també de bellesa.

Proverbis dels Indis nord-americans

Els proverbis dels indis nord-americans traslladen un equilibri entre la concòrdia, la fortalesa i la dignitat. La seua filosofia es fondamenta en la pau i el mutu respecte “Que els meus enemics siguen poderosos, perquè no em senta mal quan els derrote”

Tenen molt en compte els pensaments, deixant clar que nosaltres mateixos som els que decidim què hi ha en la nostra ment i els ideals que ens descriuen. “Pensa el que vulgues pensar, però no oblides que has de conviure tots els dies amb els teus propis pensaments” Peró també tenen molt present l’amor per la naturalesa i transmeten, de generació en generació, el seu profund respecte pel medi ambient. “Nosaltres no heretem la terra dels nostres ancestres; només la prenem prestada dels nostres fills” Pot ser siguen els primers a considerar la protecció del planeta com a fonamental per a la supervivència de tots“Quan l’últim arbre siga tallat, l’últim riu enverinat, l’últim peix pescat, només llavors, les persones s’adonaran que els diners no es pot menjar” Els seus ideals se centren en la creença que cada cosa o ser té una raó per a existir, i per a ser com és. Tots estem ací per algun motiu, encara que no sapiem quin motiu és. “Tot en la terra té un propòsit, cada herba pot curar una malaltia, cada persona té una missió que complir” En creure que tots tenen un propòsit, fer injustos judicis sobre altres persones és tot un risc. A més, cal evitar fer mal perquè això es gira en contra d’un mateix. “Evita ferir el cor de les persones, el verí del dolor que causes retornarà a tu”. Has de ser sincer i vertader en totes les teues actuacions. “L’honestedat és la gran herència que deixarem a l’univers” Solen buscar la pau, abans de res, però la guerra també la tenen molt present quan la creuen necessària per a defendre els seus valors, sense por a lluitar.. “El valent mor una vegada, el covard, moltes”

Donen un gran valor a l’amistat i a la lleialtat, per aixó criden a cultivar els vincles d’amistat i adverteixen que no fer-ho podria causar barreres difícils de véncer després. L’amistat necessita interés, temps i proximitat. “Recorre sovint la senda que porta a l’hort del teu amic, no siga que la mala herba t’impedisca veure el camí” Finalment, el valor de la igualtat predomina sempre, en ser fonamental per a les relacions humanes. “No vages darrere de mi, tal vegada jo no sàpia liderar. No vages davant, tal vegada no vulga seguir-te. Camina al meu costat per a poder caminar junts”

PROVERBIS ÀRABS

Els proverbis àrabs ens conviden a reflexionar, al mateix temps que ens arriben fins al cor. Per a ells, parlar per parlar és innecessari, cal valorar la bellesa del silenci. Cal pensar primer que parlar, raonar, i tan sols trencar el silenci quan se té alguna cosa que dir. “Si el que diràs no és més bell que el silenci, no ho digues.” Perquè quan les paraules es pronuncien sense pensar poden causar més mal que bé. Una creença tan arrelada en aquesta cultura que ens arriba com a missatge fonamental mitjançant diverses expressions diferents¨: “Si vam ser creats amb dues orelles, dos ulls i només una boca, és perquè hem d’escoltar i veure dues vegades abans que parlar”. “Quatre coses hi ha, que mai tornen: Una bala disparada, una paraula aquesta, un temps passat i una ocasió desaprofitada”. “Qui no comprén una mirada, tampoc entendrà una llarga explicació”. A més, promouen la confiança com valor essencial en la vida, però qui traeix una vegada, tornarà a fer-ho i per tant ja no és digne de la nostra confiança. “La primera vegada que m’enganyes, serà culpa teua. La segona serà culpa meua” Hem d’enfrontar el dia a dia

amb optimisme, somrient a la destinació, ben disposats per a acceptar el que ens oferisca la vida “L’home que no sap somriure, no ha d’obrir botiga” De su forma de entender la vida, nos llega un inmenso legado de hermosas frases que ponen de manifiesto su natural predisposición a hacer el bien a sus semejantes “La crueltat és la força dels covards”. Y a ser compasivos y generosos con los demás. “Castiga als que t’envegen fent-los el bé”. “Per a enfortir el cor, no hi ha millor exercicique acatxar-se per a alçar als que estan caiguts”. “La mà que dóna, està per damunt de la mà que rep”. Un poble hospitalari i culte , que considera el saber i els llibres com a part fonamental d’una existència plena i feliç. “Els ulls no serveixen de res a un cervell cec”. “És millor encendre una llum que maleir la foscor”. “Viatjar amb un llibre és portar un jardí en la butxaca”. “Llibres, camins i dies donen a l’home saviesa”. Una forma de ser i entendre la vida que podria resumir-se en un únic proverbi: “No digues tot el que saps, no faces tot el que pots, no cregues tot el que sents, no gastes tot el que tens, perquè el que diu tot el que sap, el que fa tot el que pot, el que cree tot el que sent, el que gasta tot el que té, moltes vegades

103

diu el que no convé, fa el que no deu, jutja el que no veu, gasta el que no té”.

Proverbis xinesos

Els proverbis xinesos són saviesa, poesia i acompanyament. Recullen tota la cultura popular d’un país que és una veta inesgotable de tradicions i d’ensenyaments al voltant d’aqueixa cultura mil•lenària, i ens transmeten profundes veritats sobre la vida. L’aforisme ha sigut una forma tradicional de transmetre veritats d’una generació en una altra en aquesta cultura, així que es conserva una gran quantitat de proverbis xinesos sobre la vida, alguns amb milers d’anys d’antiguitat. A més, quasi sempre estan expressats mitjançant metàfores amb un to poètic que els fa inconfusibles i molt bells. No són mandats o consells directes, sinó suggestions o suggeriments, que tenen un ampli significat i diverses aplicacions “Qui un dia va ser picat per l’escurçó, assega temor a una soga enroscada durant més de deu anys” Utilitzan molt el temps com a fil de connexió entre diferents generacions: ningú avança sense l’ajuda de qui li precedeix i tot el que un fa té conseqüències per a altres en un futur. “La generació anterior planta arbres i la següent s’acull a la seua ombra” No valoren més a ningú per la seua grandària, no veuen fortalesa en el gegant sinó que donen a la senzillesa la mateixa importància. “Un teuladí, malgrat ser xicotet, té totes les vísceres”. El que importa es comptar amb arrels profundes i principis, sense importar l’aparent fragilitat que pot amagar més fortalesa del que sembla a simple vista. “Amb el vent fort es coneix la resistència de l’herba” També es valora profundament la valentia. El coratge és un element indispensable en la seua cultura. Sempre hi ha moments de risc que enfrontar, per a encarar el futur. “Si un no entra en el cau del tigre, com podrà apoderar-se dels seus cadells” Encara que reconeix la importància de la família, a vegades cal valorar més

la proximitat de la gent i l’estima que els llaços de parentiu. “Un veí pròxim és millor que un parent llunyà” La vida té els seus propis mecanismes per a donar la raó a qui de debò la té, i fa que les accions, bones o dolentes, provoquen la seua justa resposta. “Qui comet moltes injustícies, cerca la seua pròpia ruïna” Al final, el temps acaba donant´li la raó a qui de debò la té. “El temps és el gran mestre, que acaba posant a cada persona en el seu lloc”.

PROVERBIS JAPONESOS

Els proverbis japonesos són considerats com dits que inclouen xicotetes píndoles de saviesa d’ús diari. La majoria d’ells empren poques paraules i cal interpretar bé el rerefons de cada frase per a captar el seu significat. Volen dir molt més del que realment diuen. De fet, són molt populars en la cultura del sol naixent i molt usats en la vida diària. No obstant això, no solen recitar el proverbi complet sinó que usen únicament la primera part, per a abreujar. Les cultures d’Orient són molt discretes. En aquesta línia, els proverbis japonesos són molt enigmàtics i transmeten una visió del món serena i pacient. Però pensar que les cultures orientals són passives, és incorrecte. El que succeeix és que veuen l’acció des d’una altra perspectiva. Com en aquest que crida a l’acció, però al mateix temps estableix un límit per a aquesta: “Fes tot el que pugues, la resta deixa-li-ho a la destinació”. L’actitud serena dels orientals moltes vegades es confon amb falta de passió quan, de fet, són molt apassionats i alegres. Aquest proverbi, per exemple, dóna un gran valor a l’alegria, donant per cert que el riure crida a la concòrdia i aquesta a la felicitat: “La felicitat ve a la casa on riuen”. La major part dels proverbis japonesos tenen el seu origen en zones rurals, per això, molts es refereixen a la bellesa de la naturalesa. S’aprén del sol, l’aigua, el riu, les pedres… tot amb un

104

toc poètic. A més, al Japó, amb el seu passat mil•lenari, han aprés a comprendre i valorar el pas de el temps. “Els rius profunds flueixen lentament”. Saben que el més important i genuí de la vida porta el seu temps, que tot allò que té fondària, i per tant importància, es manifesta a poc a poc. “Fins al viatge més llarg comença amb un sol pas” El temps té un significat diferent per a ells. La velocitat té més que veure amb l’eficàcia. “Ràpid significa: lent, però sense pausa…” Per a ells, la paciència és una gran virtut. “La victòria pertany a aquell que espera mitja hora més que el seu oponent” Els japonesos tenen un profund sentit del col•lectiu. Una altra persona és per a ells un lloc quasi sagrat. Per això valoren profundament les expressions gentils cap als altres. “Una paraula bondadosa pot calfar tres mesos d’hivern”. Moltes de les seues costums estan orientades a preservar el respecte i la consideració pels altres. El respecte és un valor fonamental per a ells. “Verifica set vegades abans de qüestionar a una persona” També el respecte i la complicitat en la convivència entre home i dona “L’home i la dona han de ser com les mans i els ulls: quan dol la mà, els ulls ploren, i quan els ulls ploren les mans assequen les llàgrimes” El sentit comunitari i cooperatiu queda perfectament plasmat en els seus proverbis. Una identitat sòlida es reflecteix en una acceptació plena dels altres i del món. “El sol no sap de bons, el sol no sap de dolents. El sol il•lumina i calfa a tots per igual. Qui es troba a si mateix és com el sol…” Amb tot això, hem arribat al fi del recorregut cultural a través d’algunes de les cultures més predominants en quant als proverbis. Podem veure que són diferents per cadascuna, en forma i també en essència, segons les seues tradicions

i costums, però tenen un fil comú en el respecte per les persones i la importància de la naturalesa. D’altres pobles i cultures provenen altres tipus de sentències proverbials amb les seues pròpies característiques. Potser no tenen el seu origen en tan antigues tradicions, o potser si, però totes són per igual font de saviesa popular i amaguen profundes veritats nascudes de l’experiència: “No hi ha foraster que vinga de mala gent, ni vell que no haja sigut valent”. -Proverbi castellá-

“La paciència és un arbre d’arrel amarga però de fruits molt dolços”. Proverbi persa “El que res dubte, res sap”. Proverbi grec “No hi ha arbre que el vent no haja sacsejat”. Proverbi hindú “Dos gossos poden matar a un lleó”. Proverbi hebreu

“Les llàgrimes vessades són amargues, però més amargues són les que no es vessen”. Proverbi irlandés “No hi ha medicina per a la por”. Proverbi

escocés

“Tots estem fets del mateix fang, però no del mateix motle”. Proverbi mexicà “La unió en el ramat obliga el lleó a ficar-se al llit amb fam”. Proverbi africà “Quan els elefants lluiten, l’herba és la que pateix”. Proverbi africà “Sentir és preciós per a qui escolta”. Pro-

verbi egipci

105

jennifer capdevila

ORIGEN I HISTÒRIA D’ALGUNS DITES I REFRANYS POPULARS ESPANYOLS Dit: conjunt de paraules en les quals es diu una cosa o s’expressa una idea amb certa gràcia o en forma de sentència, que no té per que coincidir amb el seu sentit literal. Refrany: dita aguda i sentenciosa d’ús comú embolicat en una frase que tanca un advertiment o ensenyament de tipus moral. Si busquem en el diccionari les paraules dit i refrany veurem que figuren com a sinònims (de significat no exactament igual però sí molt semblant), de la mateixa manera que màxima, proverbi o altres termes similars. Habitualment, per a posar més èmfasi o recalcar el que diem al llarg d’una conversa, utilitzem aquestes dites o frases fetes quasi sense adonar-nos. El seu origen és molt divers, procedeixen d’una història, una anècdota, un conte, un personatge real o fictici,… Els cal vénen d’antic i uns altres de més recent creació, però tots es transmeten de generació en generació, tenen un motiu i un per què i, al contrari que els refranys, no solen traspassar fronteres perquè la majoria d’ells perden el seu significat si els traiem del seu entorn cultural. Són, en definitiva, un fidel reflex de la societat i amb ella canvien, adaptant-se a les seues necessitats i al pas del temps, però romanent sempre en la nostra memòria col•lectiva i, per tant, vius. Segons alguns especialistes, el conjunt de dites que enriqueixen la llengua espanyola s’ha anat precisant al llarg dels segles fins a aconseguir en l’actualitat no menys de 1.500. A continuació reflectirem alguns dels més utilitzats, de bo segur els hem escoltat o

pronunciat en més d’una ocasió, encara desconeixent la base històrica o la llegenda popular dels seus orígens. “En bona hora mànegues verdes” Es diu de tot aquell que arriba a destemps quan ha passat l’oportunitat i resulta inútil el seu auxili. L’origen d’aquesta frase es remunta als temps dels cuadrillers de la Santa Germanor creats pels Reis Catòlics, amb els quals, com quasi mai arribaven a temps per a capturar als malfactors, els delictes quedaven impunes. Vestien un uniforme amb mànegues verdes i “coleto”, d’ací les paraules de la dita. “Armar-se la marimorena” Es tracta d’una expressió que significa formar-se una gran renyina, brega o batussa. Segons sembla, va tindre el seu origen en una batussa que es va armar en una taverna de la Cava Baixa del Madrid dels Àustries del segle XVI regentada pel matrimoni Alonso de Zayas i la seua esposa María Morena o María la morena (no és clar si era el cognom o un sobrenom pel color del seu pèl). Va ser famosa per un procés judicial que es va obrir contra ells després de negar-se a servir el seu millor vi a un grup de soldats, un caldo reservat per als clients de major llinatge, com ho eren els membres de la Cort i funcionaris il•lustres que sovint visitaven la cantina. Aixó va provocar en el local una batussa i, per la qual cosa narren els escrits de llavors, va ser la pròpia tavernera Mari Morena, una dona d’armes prendre, que no s’amagaven a l’hora d’armar un desgavell a aquells clients

106

que pretenien marxar-se sense pagar o begut més del compte, qui va repartir més “llenya”. “A la vellesa pigotes” La frase al•ludeix als qui s’enamoren tardanament o s’embarquen en aventures no usuals per a la seua edat, sent aquestes més pròpies de la joventut. La pigota o pigotes era una malaltia vírica contagiosa que afectava principalment xiquets i adolescents i que una vegada curada deixava cicatrius per sempre. Per tant, no era una infecció pròpia de persones d’edat avançada. Aquesta expressió és, en realitat, el títol d’una comèdia escrita pel dramaturg Manuel Bretón dels Ferrers al 1817, una obra en prosa que narra les vicissituds de dos vells enamorats. Alguns creuen que la dita va sorgir quan la seua estrena, en 1824. Actualment s’usa no solament per a parlar de relacions sentimentals, sinó que també s’aplica a qualsevol activitat realitzada de forma tardana i pròpia d’anys més joves. “A riu regirat, guany de pescadors” Fa referència als que s’ aprofiten de revoltes i embolics . L’experiència ens ensenya que els pescadors agafen molt més peixos en l’aigua térbola que en la clara. I aixó mateix es diu en les situacions confuses o quan es produeixen canvis o desavinences, sempre hi ha qui trau benefici aprofitant les circumstàncies. “Acostar la brasa a la seua sardina” Es refereix a aprofitar-se de les circumstàncies favorables o fer un ús egoista de determinada situació. Denota la inclinació que tots tenim a defensar el que ens pertany o, de vegades, el que ens acomoda per interés. Segons alguns, en uns altres temps se solien donar sardines als treballadors dels masos andalusos, que després rostien en la candela del foc dels caserius. Com la candela s’apagava quan un agafava brases (trossos de brases cremant sense donar flama) per a acostar-les a la seua sardina, van haver de prohibir l’ús d’aquest peix per a evitar altercats entre els treballadors.

“Lligar els gossos amb llonganisses” És una frase sinònim d’exageració en demostració d’opulència i malbaratament. Aquesta dita ens remunta a principis del segle XIX al poble de Salamanca de Candelario, pròxim a Béjar, famós per la qualitat dels seus embotits, on vivia un famós elaborador de xoriços anomenat Constantino Rico, àlies “el xoricer”, immortalitzat per l’artista Bayeu en un famós tapís. Tenia instal•lada la seua fàbrica, en la qual treballaven diverses obreres, en els baixos de la seua pròpia casa, i en una ocasió una d’aquestes, constreta per les circumstàncies, va tindre la pelegrina idea de lligar un gosset a la pota d’un banc, usant a manera de soga un rest de llonganisses. A l’estona va entrar un xic, fill d’una altra operària, a donar un encàrrec a la seua mare, i en presenciar amb gran estupor l’escena, es va encarregar de divulgar la notícia de que a casa de l’oncle Rico es lligaven els gossos amb llonganissa. Una expressió d’immediata acceptació pel poble, que la va usar des de llavors com a demostració ostensible de la riquesa. “Amb l’Església ens hem topat” S’aplica per a tota classe d’assumptes o institucions que exerceixen cert poder del qual no és fàcil lliurar-se. Es tracta d’un tòpic literari convertit més tard en expressió col•loquial, que s’atribueix a Cervantes, en un dels passatges de “El Quixot de la Manxa”: - “Trobem… l’alcàsser -va replicar el Quixot-…

107

I adverteix “- Sancho, o que jo veig poc o que aquell embalum gran i ombra que des d’ací es descobreix l’ha de fer el palau de Dulcinea”. Va guiar el Quixot, i havent caminat com dos-cents passos, va donar amb l’embalum que feia l’ombra, i va veure una gran torre, i després va conéixer que el tal edifici no era alcàsser, sinó l’església principal del poble. I va dir: “-Amb l’església hem donat, Sancho -“No es tracta d’una cita literal perquè canvia l’original “donat” pel de “topat”, la qual cosa possiblement incrementa la seua connotació pejorativa. “Donar gat per llebre” Engany maliciós pel qual es dóna alguna cosa d’inferior qualitat, sota l’aparença de legitimitat. Antigament, els hostalatges, posades i fondes gaudien d’una dubtosa fama, sobretot en matèria de viandes i qualitat dels seus menjars. La literatura universal està plena d’al•lusions, moltes d’elles iròniques, sobre el valor dels aliments oferits en elles. Entre altres acusacions, els venters eren sospitosos de tirar un ase en adob i vendre’l com a vedella, i també de servir plats de dudós contingut, doncs no se sabia si era conill, llebre, cabrit o gat. Era tant el descrèdit d’aquests llocs que va arribar a fer-se usual entre els comensals la pràctica d’un conjur, previ a la degustació, en el qual parats enfront de la carn recentment rostida recitaven: “Si eres cabrit, roman fregit; si eres gat, salta del plat. Per descomptat,

aquesta mena d’exorcisme mai va servir per a demostrar la veracitat de la mala fama d’una posada, però va donar origen a l’expressió donar “gat per llebre”, que amb el temps es va incorporar al llenguatge popular. “Donar-li un quart al pregoner” Reprovar la divulgació d’alguna cosa que, per la seua particular naturalesa, s’haguera de callar. La figura de el pregoner existeix des de fa molt temps, hi ha qui el porta a l’època dels romans. A Espanya, se sap que existien pregoners almenys des del segle XIV, estant en vigència fins al segle XIX. Es dividien en tres classes: els oficials (estaven al servei de l’Administració) que s’encarregaven de difondre de viva veu totes les notícies importants (bàndols municipals, lleis, dictàmens reals…) que afectaven els ciutadans; els heralds que marxaven davant dels nobles anunciant el seu pas; i els baladrajaors mercantils, els quals, per encàrrec de qualsevol particular, pregonaven tot tipus de notícies (noces, batejos, defuncions, vendes de terrenys,…). La tarifa usual d’aquests últims era un quart, que equivalia a quatre maravedíes. Col•loquialment de seguida es va comparar la propagació de notícies pels pregoners amb l’acte de difondre xafardejos, naixent així l’expressió ”el mateix és dir-li-ho a Fulanito, que donar-li un quart al pregoner” en el sentit que, segons que cosa, si li la comptaves a determinada persona coneguda per la seua indiscreció era el mateix que encarregar que fóra difosa per el pregoner a canvi d’una moneda. “Donar la llanda” Molestar i fotre al proïsme amb coses inoportunes. Són moltes les versions que circulen sobre la seua procedència. Hi ha qui opina que es refereix al fastigueig ocasionat per aquell que colpejava instruments de percussió com a simbombes, pals i esquellots per a festejar les segones nupcias d’una vídua o un vidu. És possible també que en aparéixer en el mercat la fulla de llanda

108

com a producte d’ús comú, els recipients buits d’aqueix material s’incorporaren com a equip sonor de les “cencerrades”, donant la llanda al percutir directament sobre aquesta. També està documentat que aquesta frase podria provindre de la ciutat de Màlaga, en la presó de la qual els presos solien comprar una llanda de most condimentat amb sobres de vi, licors i aiguardents que provocava en els detinguts una intensa borratxera i en conseqüència un desig incontenible de parlar. No obstant això, per al professor Fernando Lázaro Carreter, membre de la Real Acadèmia Espanyola, aquesta dita té una gènesi més castrense. Explica que el seu origen pot estar en quan donaven la llanda els soldats vells que, en el segle XVII, caminaven de despatx en despatx mendigant compensacions a les seues cicatrius i a les proeses certificades en un rotllo de documents ficats en un tub de llanda. D’aquest costum militar va poder sorgir l’actual expressió de llanda o rotllo, per a referir-se a algo molest e insistent.

una disputa o perdre en una determinada empresa.

“Donar-li-la a un amb formatge” S’utilitza per a referir-se a un mateix quan ha sigut estafat o enganyat. En l’Edat mitjana, els vins de la Manxa gaudien ja d’una merescuda fama i molts taverners i cellerers de tota Espanya ja acudien a terres manxegues per a comprar un bon caldo. Abans de pagar, tots tenien el bon costum de provar la mercaderia. Llavors, per a donar eixida a les partides de vi picat o de baixa qualitat, els amos dels cellers recorrien a un art especial: complimentaven als possibles compradors amb un saborós plat de formatge manxec, perquè el seu fort sabor feia que el paladar de l’incaut no distingira entre un bon vi i un altre fet malbé o dolent.

“Dormir-se en els llorers” Referent a algú que s’ha relaxat, descurat, ha deixat de fer alguna cosa que hauria de fer o ho està fent però amb desgana i poca eficiència. Per a conéixer la procedència d’aquesta expressió hem de remuntar-nos a l’època de l’Imperi Romà o fins i tot abans. Antigament, als poetes, emperadors i generals victoriosos (fins i tot aquells gladiadors que es guanyaven la llibertat en l’arena o els atletes triomfadors en els jocs) se’ls coronava

“Acomiadar-se a la francesa” Quan algú marxa d’un lloc sense acomiadar-se dels presents. El seu origen ve d’una costum que es va popularitzar en el segle XVIII entre l’alta societat i burgesia francesa. La van cridar “sans adieu” (sense adéu) i consistia a retirar-se d’un lloc sense acomiadar-se, ni saludar als amfitrions. A partir de llavors en el llenguatge col•loquial espanyol es va començar a aplicar l’expressió “acomiadar-se a la francesa” com a reprovació al comportament d’algú que, sense comiat ni cap salutació, es retirava d’una reunió. Encara que resulta en certa manera desconcertant que els francesos utilitzen l’expressió “filer à l’anglaise” (marxar-se a l’anglesa) per a referir-se als fugats d’un lloc. Tot fa suposar que les contínues enemistats històriques entre francesos i anglesos van ser origen i causa del seu ús d’una manera despectiva per uns o altres.

“Deixar a l’estacada” Deixar a algú abandonat o en perill. L’estacada era el camp de batalla construït amb estaques on se celebraven les desfilades solemnes, tornejos i altres competicions entre cavallers. D’ací va eixir l’ús de la frase “quedar-se a l’estacada” després de ser vençut en

109

amb garlandes confeccionades amb fulles de llorer. Després d’haver aconseguit el triomf i el reconeixement general, eixa persona deixava de treballar i esforçar-se i es dedicava a viure de les rendes, dient-se llavors que es dormia en els llorers (de la seua corona).

mines que en època dels conqueridors els va proporcionar una vida ociosa i regalada. Va ser la primera capital de Nova Castella i estava situada en un entorn idíl•lic, famós per la seua bellesa. En algunes ocasions, s’exageraven les virtuts de la regió per a fer més atraient als marins la llarga travessia que els esperava. Tant és així que es va desvirtuar fins a fer-la semblar el paradís.

“Enviar amb caixes destemplades” En l’actualitat, aquesta expressió s’aplica per a acomiadar a algú de determinat lloc, acompanyant d’acritud i males maneres, quan no amb crits i insults. Segons la RAE “destemplar” és destruir la concordança o harmonia amb que estan temperats els instruments musicals. En el passat, les caixes destemplades es relacionaven amb els tambors. Quan un militar incorria en un delicte d’infàmia, els superiors disposaven separar-lo de la resta i es procedia a destemplar el pegat de les caixes o tambors. Llavors, redoblant sobre ells, es realitzava la degradació pública de l’acusat, i el soldat era expulsat amb deshonor. Així mateix, amb l’acompanyament de les caixes “destemplades” (o desafinades) eren conduïts fins al patíbul els reus condemnats a mort.

“Hi ha gat tancat” Es diu quan desconfiem d’alguna cosa o ens dóna en el nas que hi ha una cosa térbola en algun assumpte, alguna causa o raó oculta. Per a trobar l’origen d’aquesta expressió hem de traslladar-nos als segles XVI i XVII (Segle d’Or) quan es va posar de moda dir gat a la bossa o taleca, feta amb pell d’aqueix animal, en què es guardava els diners. Era habitual portar-ho, com a remei a possibles furts, amagat entre les robes o guardat en lloc segur en algun lloc de la casa. La víctima, en el punt de mira dels lladres, solia ser vigilada per a veure si tenia diners i on ho portava. La consigna que es donaven entre sí els amics de l’alié consistia a dir si allí hi havia gat tancat o, el que és el mateix, una bossa amb diners amagats. Hi ha qui afirma que per aquest nom també es coneixia als xicotets lladregots que furtaven amb astúcia i engany (la RAE així ho recull), una habilitat que recorda al comportament dels gats.

“Això és jauja” Se sol usar aquesta dita quan ens trobem davant una situació de satisfacció que no sembla tindre fi o en algun lloc plaent sense cap preocupació. Jauja és una ciutat peruana fundada pel conqueridor Francisco Pizarro la fama del qual es deu a les excel•lents

“Estar a dues veles” S’usa per a referir-se a estar sense blanca, és a dir, sense diners, ni recursos de cap mena. No està del tot clara la seua procedència. Encara que no sembla molt convincent, alguns diuen que es tracta d’un símil mariner i significa que l’embarcació navega tan sols amb dues veles sense utilitzar la resta dels recursos. Uns altres assenyalen que és el gest que es fa per a demostrar que no es té diners, ficant les mans en les butxaques i estirant els *forros cap a fora tornant-los del revés. La seua forma triangular i el co-

110

lor blanc serien comparables a les veles d’una embarcació. Encara que el mes probable, i així ho compta José María *Iribarren en el seu llibre “El per què d’aquests”, és que al•ludisca al joc i al fet que antigament el que feia de banca en les *timbas i partides de naips “il•legals” tènia una vela a cada costat per a poder comptar els diners. Per aquest motiu “deixar-li a dues veles” significaria deixar-li sense diners. Hi ha fins i tot qui ho relaciona amb els xiquets desatesos que, per no tindre, no tenen ni qui els netege els mocs, i en aqueix cas la frase solia anar acompanyada pel gest de passar els dits índex i cor de dalt a a baix, un per cada costat del nas.

tell per als muscles, tala i encarnada”. Va ser Carles III qui va imposar a les prostitutes l’obligació de distingir-se mitjançant sayes de color marró, tallades pels baixos en pics. També té a veure amb els costums lleugers dels estudiants del Segle d’Or quan les prostitutes, per a identificar la seua condició, portaven una cinta marró en la vora de la falda. “L’ocasió la pinten calba” Dit molt antic, encara que inexacte. Al•ludeix a la possibilitat imminent d’aconseguir un assoliment, i que per cap causa es pot malgastar l’oportunitat. Els romans personificaven a la deessa Ocasió com una dona bella, totalment nua i amb ales, com a símbol de la fugacitat amb què passen davant l’home les bones oportunitats. Situada de puntetes, sobre una roda i amb un ganivet a la mà, tenia el seu cap adornat per davant amb una cabellera abundant, mentre que per darrere era totalment calba. Amb això es volia donar a entendre que calia esperar-la de front perquè es tindria l’oportunitat d’agafar-la, mentre que una vegada havia passat, al no tindre pèls per darrere, seria impossible d’agarrar. Amb el temps, aquesta expressió va perdre part del seu sentit original i va començar a usar-se per a donar a entendre que una cosa s’aconsegueix més per sort que per capacitat.

“Anar-se de pics marrons” Expressió equivalent a anar a fer gresca a la recerca de persones de l’altre sexe. Hi ha qui afirma que l’origen d’aquesta dita ve de l’Edat mitjana (segles V al X) quan a les prostitutes se’ls obligava a portar en les vestidures un tros de tela en forma de pic de color marró. Uns altres sostenen que va ser en el període següent del Renaixement (segles XV i XVI), quan les dones portaven una falda en forma de llenç quadrat amb una obertura en el centre que s’ajustava a la cintura, de tal manera que la falda resultant tenia quatre pics. En El Quixot es parla de la comtessa Trifaldi i es diu en concret que porta una falda amb tres pics en comptes de quatre. Segons el diccionari de la RAE, amb “caminar-se, o anar-se, a pics marrons” es dóna a entendre que hi ha qui, podent dedicar-se a coses útils i profitoses, prefereix entregar-se a les més inútils i insubstancials amb la condició de no treballar. Luis Montoto, notari eclesiàstic, regidor de l’Ajuntament de Sevilla i cronista oficial de la ciutat, escriu: “Els pics o els mantells amb pics marrons van ser distintiu de les dones de vida irada, mosses de partit, etc. En temps passats, les tals havien de vestir com se’ls ordenava. Segons les Ordenances de la Casa Pública de Sevilla, no havien d’usar vestits talars, ni ombrel•les, ni guants, sinó un man-

“Les coses clares i el xocolate espés” Vol dir: Cridar a les coses pel seu nom. Quan el monjo espanyol fra Aguilar va enviar des d’Amèrica les primeres

111

mostres de la planta de cacau als seus companys de congregació del Monestir de Pedra perquè les donaren a conéixer, al principi no va agradar molt pel seu sabor amarg, sent utilitzada només amb finalitats medicinals. Més tard, a unes monges del convent de *Guajaca (després Oaxaca, nom que li va donar Carles V en 1532 per la seua extensa zona d’arbres de *guajes) se’ls va ocórrer agregar sucre al preparat de cacau, causant furor el nou producte a Espanya i poc més tard en tota Europa. Van ser temps en què l’Església es va debatre entre si la beguda trencava o no el dejuni pasqual, al mateix temps que el poble discutia sobre com era la millor forma de prendre’l: espés o clar. Per a uns el xocolate s’havia de prendre molt carregat de cacau, xocolate espés o “a l’espanyola”; mentre uns altres s’inclinaven per la forma a la francesa, més clar i diluït en llet. Finalment van guanyar els que es van inclinar per el xocolate carregat i espés. Hi ha una variant en la qual la paraula “coses” se substituïa per “comptes”, per a referir-se als deutes de les persones.

de França, desconfiada i perseguidora implacable dels seus rivals, i el duc de Guisa, els qui van instigar als catòlics a dur a terme la matança d’hugonots (seguidors de Calvino) la nit del 24 d’agost de 1572. Amb la finalitat de poder escoltar a les persones de les quals més sospitava, va manar construir conductes acústics secrets en les parets dels seus palaus i així previndre qualsevol conjura que s’estiguera tramant en contra seua. “Més lleig que Picio” Utilitzem aquesta dita quan volem destacar la lletjor d’algú. Es conta que Francisco Picio, un sabater nascut a Alhendín (Granada), va ser condemnat a mort injustament en la primera meitat del Segle XIX. Narra la llegenda que estant en la capella va rebre la notícia del seu indult. Va ser tal la impressió que va rebre que li va caure el pèl, celles i pestanyes i la seua cara es va omplir de pústules i grans. La seua visió era tan espantosa que a partir de llavors es va ocultar amb un mocador per a evitar les reaccions de la gent. Va morir a Granada exclòs per tots, fins al punt que el rector, quan va anar a donar-li l’extrema unció, va lligar el crucifix a la punta d’un pal per a no acostar-se al seu rostre. És molt possible que aquesta explicació procedisca més d’un relat folklòric que d’un personatge real.

“Les parets senten” Senyal d’advertiment perquè es vaja amb compte amb el que es diu en determinat moment i lloc. Procedeix de França, del temps de les persecucions contra els hugonots que va culminar en la històric “Nit de Sant Bartolomé”, episodi sagnant de les lluites religioses que van assolar en la segona meitat del segle XVI. Compten els cronistes que van ser la reina Catalina de Médicis, esposa d’Enric II, rei

“Enviar a la porra” Expressió per a fer callar a algú, amb un matís totalment despectiu. El seu origen ve de molt antic quan els regiments militars tenien un encarregat de tocar el tambor amb un llarg bastó amb el puny de plata al qual anomenaven “porra”que es clavava en un lloc allunyat del campament. Si algun soldat era arrestat, durant el temps de càstig se li solia manar al lloc on estava clavada la “porra”, al mateix temps que l’oficial li deia: “vaja’s vosté a la porra”. Més tard aquestes formes van canviar i l’expressió va passar a usarse en el llenguatge del poble com un matís de menyspreu. Circula també una altra versió que diu que el sergent ma-

112

jor de cada terç dirigia els compassos dels seus homes amb un gran garrot a manera de batuta i quan paraven clavava la “porra” per a assenyalar el lloc on s’anava a fer la guàrdia i enviava als soldats arrestats perquè s’assegueren al seu voltant.

modificació de no hi ha “atutía”, remei que s’usava per a tots els mals, es deia per a assenyalar que una malaltia no tenia solució ni tan sols aplicant el virtuós preparat. “Pagar els plats trencats” Patir o patir un càstig no merescut o que es mereix un altre, o cosa que és el mateix, carregar amb les culpes alienes sent innocent. Frase molt antiga que té el seu origen en l’actitud intransigent i intolerant cap al poble jueu de la societat cristiana espanyola dels segles XVI i XVII, després de segles de convivència entre les dues religions. Temps en què els hebreus espanyols eren presos sovint com a bocs expiatoris i se’ls atribuïen tots els mals reals o imaginaris per als quals no es trobava millor explicació. Els jueus, relegats en els seus barris i limitades les seues llibertats, patien continus assetjaments dels seus veïns cristians. Com feien professió pública de la seua fe manifestant que el seu poble tenia un “pacte amb Déu”, els cristians es burlaven i amenaçaven dient-los que “pagarien el pacte” quan estigueren reunits en les seues sinagogues, en una clara referència al fet que les cremarien amb tots ells dins. Més tard, desproveïda ja de tota connotació religiosa o racista, la frase es va fer tan popular que va quedar “marcada” en el llenguatge fins als nostres dies. Hi ha els qui varien lleugerament la seua procedència assenyalant que era una frase utilitzada pels cristians per a burlar-se dels

“Ficar-se en camisa d’onze vares” Expressió col•loquial que assenyala la poca conveniència de complicar-se la vida innecessàriament. Va tindre el seu origen en l’Edat mitjana durant la cerimònia d’adopció d’un xiquet. El pare havia de ficar al xiquet adoptat dins de la mànega d’una camisa gran, feta molt folgada per a l’ocasió, traient al xicotet pel cap, al mateix temps que li feia un fort bes en el front com a prova de la seua paternitat acceptada. La“vara” (835,9 mm) era una barra de fusta o metall que sèrbia per a mesurar i l’al•lusió “onze vares” de la frase era per a exagerar la dimensió de la camisa que, si bé era gran, no podia mesurar tant (mes de nou metres). En algunes regions d’Europa la cerimònia continua vigent però en aquest cas amb la mare per a simular el part. “Ni “chicha”, ni llimonada” Equival a dir no val per a res, no tindre un valor específic, ser una mitjana negra. També s’usa en el sentit de no ser una cosa ni una altra. La “chicha” segons el diccionari, a més de la veu que des d’antic s’empra en el llenguatge infantil per a cridar a la carn comestible, és la beguda alcohòlica resultant de la fermentació de la dacsa en aigua ensucrada; mentre que la llimonada, beguda molt més coneguda, està feta a base de llima. Aquest “ni carn ni pex” va sorgir en certes reunions festives d’alguns països de Llatinoamèrica per a advertir als concurrents que no hi ha o no quedaven ni begudes alcohòliques ni refrescants. “No hi ha ta tia” S’utilitza per a parlar d’alguna cosa que no té solució o esperança de canvi. Aquest “no hi ha ta tia” es una

113

jueus espanyols la fe dels quals es mantenia a través del “Pacte”, vocable utilitzat per a referir-se al “Concert de Déu”. En qualsevol cas, perseguits per la seua fe i obligats a pagar uns impostos especials pel fet de ser jueus, al seu voltant es va constituir la frase de “pagar els plats trencats” amb un sentit irònic i burlesc.

des de cavalleria durant l’edat mitjana exigien a l’aspirant, com a ritual, passar una nit de vigília vetlant armes abans de ser nomenats cavallers. Ho feien vestits amb una túnica de color blanc com a únic abillament (“passar la nit en blanc”), que simbolitzava la puresa espiritual i els honraria com a cavallers. El color blanc de la roba i el llarga que es feia l’espera fins a l’alba va donar origen al citat dit.

“Per a tu la perra grossa” Frase utilitzada quan farts de discutir amb algú i vista la seua caparrudesa, se li dóna la raó encara sense voler donar-li-la o tindre-la. En 1870 es va encunyar a Espanya una moneda de 10 cèntims que tenia en un dels seus costats un lleó sostenint l’escut de la nació. Com semblava tan raquític la grandària de l’animal la gent el va cridar popularment “perra grossa“. Va ser una moneda (al costat de la de 5 cèntims, “perra xica”) que va tindre un paper molt important en l’economia espanyola fins que va ser eliminada en 1941 i substituïda per una altra nova també de 10 cèntims encunyada en alumini amb diferents anagrames, a la qual molts van continuar dient igual. L’apel•latiu de “perres”, en plural, encara es continua hui utilitzant com a sinònim de diners.

“Posar la mà en el foc” S’utilitza per a manifestar suport total a algú o alguna cosa. La seua procedència es remunta a l’època en la qual es practicava l’anomenat “Judici de Déu”. Conegut també com a Ordalia, aquesta era una institució jurídica que atenent suposats mandats divins dictaminava la innocència o culpabilitat d’una persona o cosa acusades d’infringir les normes establides o cometre un pecat. Aquest costum pagà s’executava de formes molt diverses, quasi totes consistents en proves de foc (subjectar ferros candents, introduir les mans en el foc,…). Si la persona eixia de la prova amb poques cremades significava que Déu la considerava innocent i per tant no havia de rebre cap càstig.

“Passar la nit en blanc” Quan una persona és incapaç d’agafar el son per un dolor, una preocupació o un altre motiu, es diu que ha passat la nit en blanc. El seu origen ve de quan certs or-

“Posar peus en polvorosa” S’usa per a dir que algú ha escapat amb precipitació o lleugeresa. Segons alguns la frase prové del núvol de pols que es formava en els camins antics quan algú passava ràpidament per ells. Uns altres, no obstant això, funden la dita en la manera de parlar dels gitanos, en l’argot dels quals la paraula polvorosa significa carrer. Existeix una tercera possibilitat, també molt defensada, basada en el següent fet històric: “Veient Alfons III, el Magne, els progressos que a les fronteres dels seus regnes feien els moros, va acudir amb les seues tropes a contindre els avançaments del sarraí. Va presentar als enemics la batalla prop del riu Órbigo, província de Palència, en els camps de Polvorosa, i allí el valor dels nostres soldats, unit al temor

114

que va infondre als moros un eclipsi de lluna, va fer que Alfons III aconseguira una completa victòria, dispersant en precipitada derrota als moros que van poder sobreviure a la derrota. Des de llavors es va fer proverbial Polvorosa, tancant primitivament dita frase una amarga ironia per tot exèrcit fugitiu, i aplicant-se després a la persona que s’absenta precipitadament d’algun lloc”.

regió oriental d’Àfrica del Sud. Cafrería és un nom d’origen àrab amb el qual els geògrafs dels segles XVII i XVIII denominaven a la part d’Àfrica situada al sud de l’equador poblada per infidels (no musulmans). “Ser un boc expiatori” Significa que un sol individu carregue amb les culpes d’alguna cosa que ha succeït quan en realitat la responsabilitat hauria de recaure sobre un grup més ampli de persones, podent fins i tot succeir que aquest individu ni tan sols haja participat en l’acte punible i siga innocent. Aquesta dita prové d’una pràctica ritual dels antics jueus per a celebrar el“Dia de l’Expiació” (purificació de les culpes per mitjà d’un sacrifici) en la qual el Gran Sacerdot, purificat i vestit de blanc, triava dos bocs i tirava a sort el sacrifici d’un d’ells per a oferir-li’l a Yahveh amb tots els honors en nom del poble d’Israel. Posant les mans sobre el cap de l’animal triat, anomenat Azazel, al qual se li imputaven tots els pecats i abominacions, es ruixava amb la seua sang el Propiciatori (Arca de l’Aliança). Finalitzada la cerimònia, l’altre boc era retornat al camp i abandonat a la seua sort a la vall de Tofet, on la gent el perseguia entre crits, insults i pedrades. D’aquesta forma es considerava que el sacrifici elimina, esborra i neta els pecats. Existeix una gran controvèrsia sobre el terme Azazel que apareix en les escriptures, ja que no hi ha acord sobre si es refereix al boc ofrenat, si representa el lliurament del mateix a un àngel caigut (fins i tot

“Posar-se les botes” S’usa per a indicar que s’ha menjat molt o com a sinònim d’enriquir-se o aprofitar-se d’alguna cosa, també de forma abundant. En l’antiguitat els pobres anaven descalços o calçats amb espardenyes i els rics portaven botes, entre altres raons per a muntar a cavall. D’ací que el fet de “posar-se les botes”, generalment de cuir, es relacione amb una cosa bona i profitós, que en els seus inicis era d’ús exclusiu de les classes més altes i riques, mentre el poble pla i sense recursos usava com a calçat les sandàlies, espardenyes o sabates senzilles, en el millor dels casos. “Salvar-se pels pèls” Quan algú ha pogut lliurar-se d’una situació compromesa o arriscada en l’últim moment o per molt poc. Per a parlar del seu origen cal remuntar-se a l’any 1809 en el qual regnava en España José I Bonaparte, germà de Napoleó, qui va promulgar una llei per a fomentar la uniformitat i higiene entre els mariners de l’Armada, i en la qual s’exigia, entre altres coses, el tall de el pèl seguint un patró igual per a tots. Va haver-hi moltes protestes i algun motí perquè molts mariners no sabien nadar (no era requisit per a enrolar-se) i quan queien a l’aigua la majoria eren rescatats agafant-los per els pèls de la seua llarga cabellera. “Ser un cafre” S’aplica a tota persona o situació que encarna l’oposat a la civilització i la cultura. En realitat, es diuen cafres als habitants de Cafreria o País dels cafres, grup de pobles bantus que habitaven la

115

al mateix Satán) o simplement designava el lloc on s’enviava el boc, sent en aquest cas associat el desert com a lloc en el qual vivien éssers malignes com els dimonis.

és tindre molt d’orgull o vanitat desmesurada, en general, menyspreant al proïsme. En l’Antiguitat es deien “ínfules” a unes tires o benes de les quals penjaven dues cintes, una a cada costat del cap, conegudes com “*vittae”. Les “ínfules”s’usaven atropellades a manera de diadema o corona i solien lluir-les els prínceps i sacerdots pagans com a senyal distintiu de la seua dignitat. Solien ser amples, de color blanc i porpra, retorçades a manera de garlanda, i amb elles es cobria tota la part de cap fins a les temples, lligant-les finalment per darrere amb les “vittae”. Amb les “ínfules” s’adornaven també els altars i, a vegades, les víctimes que eren portades al sacrifici. Quantes més eren les “ínfules”, i millor la qualitat de la seua confecció, més important era considerada la persona que les portava. Per aquest motiu fóra molt comú sentir parlar d’una víctima de moltes “ínfules”.

“Tens més conte que Calleja” S’usa per a indicar que algú mostra excessiva imaginació relatant un fet o es queixa en excés d’una situació, tendint a exagerar les coses o fins i tot inventar-li-les. Saturnino Calleja Fernández (Burgos 1853-Madrid 1915) era un editor, pedagog i escriptor espanyol molt conegut pels girs que els donava a els contes populars. Així per exemple, el “soldadet de plom” cobrava vida per la seua devoció a la Verge del Pilar, el “Baró de Munchausen” va passar a dir-se el “Baró de la Castanya”, etc. Al famós afegitó “van menjar perdius i van ser feliços” Calleja li va afegir: “i a mi no em van donar perquè no van voler”. Era també l’amo d’una editorial amb la qual va revolucionar el món de la publicació de finals del Segle XIX inserint dues novetats: va llançar al mercat moltes de les seues edicions amb un marge de benefici molt baix, a l’abast de les persones amb menys recursos, i va contractar a grans dibuixants per a il•lustrar les obres, orientant-les al sector infantil en forma de contes, molts d’ells escrits de pròpia mà. Va publicar més de 3000 obres que sumades a la seua gran difusió social han donat lloc a la famosa dita que ha arribat fins a hui.

“Tirar la casa per la finestra” S’utilitza per a qualificar un malbaratament o despesa sense mesura. El seu origen ens porta a l’establiment del joc de la loteria instaurat a Espanya pel Rei Carles III, que va importar la idea de la ciutat italiana de Nàpols. Un joc molt popular el primer sorteig del qual data del 10 de desembre de 1763. Organitzada per l’Estat que s’encarregava de pagar els premis, va ser tal l’alegria dels primers afortunats que prompte va condir el costum de llançar coses inservibles per la finestra de les seues cases com a forma de celebració.

“Tindre moltes ínfules” Expressió el significat de la qual

“Tots els camins porten a Roma” Assenyala que la solució d’un problema es pot trobar per diferents camins. Existeixen diferents interpretacions quant al seu origen. Hi ha qui considera que sorgeix al començament de l’imperi romà l’any 20 a. de C. amb la col•locació per l’emperador Augusto del Miliarium Aureum en el Fòrum. Una gran columna on es trobaven inscrits els noms de les principals ciutats de les seues províncies i la distància que hi havia fins elles; el que donava a entendre que tots

116

els camins portaven a Roma encara des dels llocs més allunyats. Uns altres pensen que ve de l’existència de mapes com la Tabula Peuntingeriana, s.iv d. de C., on es descriuen les diferents rutes entre Roma i les seues colònies. Sobre el que no existeix dubte és que en aquells temps Roma era l’epicentre del món occidental, i com a propietària de l’Imperi era vista com a origen i final de tots els camins llavors existents. Més tard, amb l’establiment de l’Església Catòlica i els Papes a Roma es va reforçar aqueixa situació com a centre de la cristiandat i destinació de peregrinacions i jubileus.

seua protecció i custòdia. Per aquest motiu els jueus consideraren a aquesta vila com el seu santuari i quan se sentien amenaçats… “prenien les de Villadiego”afanyant-se a buscar refugi i seguretat en aquesta població, on vestien amb una espècie de calces grogues que servien per a identificar-los com a jueus protegits del monarca, i per tant no sotmesos a vexacions o maltractaments. En relació a aquesta dita, en una de les columnes d’entrada a l’Ajuntament deVilladiego existeix una imatge en pedra de Sant Pere empresonat al costat d’un soldat (Villadiego) i al costat la següent inscripció:

“Prendre les de Villadiego” Fugir, eixir amb corredisses d’algun lloc o desentendre’s d’una situació a tot córrer, sense ànim de tornar. Si existeix una dita popular d’origen espanyol l’origen del qual siga controvertit és est. No hi ha dubtes respecte a la seua antiguitat, perquè ja se l’esmenta per primera vegada en “La Celestina”, cèlebre tragicomèdia de Calixto i Melibea escrita en part per Fernando de Rojas i on es fa referència a les “calces de Villadiego“.Frase molt usada pels nostres clàssics, no obstant això no hi ha molt d’acord sobre la seua procedència. Existeixen diverses teories. Per a uns, al•ludeix a un tipus de calçons que es confeccionaven en aquells dies al poble burgalés de Villadiego molt utilitzats per a eixir de viatge i que és el primer que un presa en una fugida; per a uns altres, evoca la figura d’un aventurer que portava aqueix cognom, qui per alguna raó que es desconeix es va veure obligat a escapar precipitadament de determinat lloc o va ser enviat a una missió de la qual no va tornar. Però l’explicació més versemblant sembla que està relacionada amb les persecucions als jueus durant l’Edat mitjana. En ple furor antisemita, el rei Ferran III “El Sant” (1199-1252) va promulgar un decret prohibint que es perseguira als jueus de Villadiego, als quals per algun motiu desitjava protegir i va posar sota la

Villadiego era un soldat que a Sant Pere en ocasió d’estar en dura presó mai li va faltar del costat. Va vindre l’esperit alat, i ple de viu foc li diu a Pedro: Sal després presa les calces. No arguïsques Pedro per prendre les seues, va prendre les de Villadiego. “Ximple de capirot” Es tracta d’una expressió burlesca que s’aplica a la persona molt nècia i incapaç. Miguel de *Unamuno, en un article publicat en 1923, deia que “ximple de capirot” és aquell que amb un capirot o bonet punxegut fa de ximple en les festes. “És un ximple de lloguer i quasi oficial“. El “capirot” és un capell en forma de cucurutxo invertit que, des dels temps

117

de la Edat mitjana, la Santa Inquisició obligava a portar col•locat sobre el cap a tot acusat d’algun delicte, pecat o heretgia. Portar posat un capirotera objecte d’escarn públic i centre de burla del poble que s’amuntegava en les places on eren exhibits els castigats. Depenent del grau de càstig, la persona jutjada per la Inquisició vestia una sèrie de peces que distingien les diferents penes. Als acusats de penes menors que mostraven penediment se’ls col•locava una espècie de sac de llana conegut com a ‘penjament’ que havien de portar durant llarg temps al costat del citat capirot. Més tard va sorgir del propi poble assenyalar a aquell que portava un capirot amb la cara descoberta com algú mancat o escàs d’enteniment (“el ximple del qual tots reien”). Són famosos els capirotes que porten els penitents durant les processons de Setmana Santa, encara que en aquest cas van folrats d’una tela que cau sobre els muscles amb un parell de forats per als ulls, evitant d’aqueixa manera que se’ls veja el rostre i guardar l’anonimat.

bar. Quan un mariner cometia una falta se li manava a el *carajo en senyal de càstig, estant obligat a romandre allí com a guaita. Després de tot just un parell d’hores baixava totalment marejat; un dur càstig que servia per a donar escarment als qui cometien alguna infracció a bord. “Vés-te a fer punyetes” S’utilitza quan vols desfer-te d’algú que t’és molest i desitges que marxe deixant-te en pau. Acomiadar a algú amb desconsideració. Les punyetes són les bocamànigues (part mes pròxima de la mànega) realitzades amb brodats i puntes que adornaven algunes togues dels jutges. Estaven fetes amb mà amb fil formant un teixit calat amb flors i figures. Una labor molt delicada que implicava molta paciència, temps i diners; un llarg i entretingut treball, per la qual cosa manar a algú a fer punyetes era sinònim de llevar-li-ho de damunt. Algunes fonts indiquen que el lloc on es confeccionaven les puñetes eren els convents apartats, d’ací el manar a un lloc allunyat que com poc requeria una llarga caminada. Altres fonts apunten al fet que va haver-hi un temps en el qual aquest laboriós treball el realitzaven les preses, per la qual cosa en manar a fer punyetes a algú se li estava desitjant que fora a la presó per llarg temps.

“Vés-te al carajo” Interjecció per a expressar un desacord amb algú o quan li volem perdre de vista. *Carajo se’n deia al lloc situat a la part alta del pal major de les antigues caravel•les espanyoles. Servia com a lloc d’observació des del qual els guaites atalaiaven l’horitzó a la recerca de naus enemigues o llocs on volien arri-

“Vist-me a poc a poc que tinc pressa” Aconsella no afanyar-se quan un té molta pressa per fer alguna cosa. Es tracta d’un d’aquests més qüestionats sobre el seu origen. Des de Carles III a Ferran VII, passant per Napoleó Bonaparte, tots semblen haver-ho pronunciat en algun moment de la seua vida. Compte Pérez *Galdós en els seus “Episodis Nacionals” que un dia Ferran VII es trobava acompanyat del seu ajudant moments abans d’assistir a una important reunió i veient el rei que estava molt nerviós per voler vestir-lo a tot córrer, i no encertava amb la seua tasca, li va etzibar: “Vist-me a poc a poc que tinc pressa“. Més clar sembla

118

l’origen del seu sentit, no la frase concreta, que s’adjudica a l’emperador romà Augusto quan els deia als seus ajudants:“Afanya’t lentament”. Segons Suetonio, un historiador posterior, l’emperador Augusto solia també aconsellar: “Camineu lentament si voleu arribar més prompte a un treball ben fet”.

indolent i despreocupada. Sol dir-se, despectivament, d’aquella a la qual li dóna tot el mateix. Encara que el seu origen no està del tot clar, a tenor de la seua història no és fàcil entendre com aquesta frase s’ha fet tan popular. Mentre hi ha qui sosté que antigament tenia un altre significat, s’aplicava al ‘home senzill, innocent i càndid, amb certs rivets de babau’, uns altres com Fernando *Villamil, capità de fragata de l’Armada Espanyola, en el seu llibre “Viatge de circumnavegació de la corbeta ‘*Nautilus’”, publicat en 1895, diuen: ‘*Llámase a bord Visca la Verge! al mariner conceptuat més maldestre de la tripulació’; explicant a continuació que es tractava d’un terme que ‘venia d’antic, quan en formar la marineria per a cantar el número de les guàrdies, un, dues, tres, quatre,… el que tenia l’últim número, en comptes d’explicar-lo, tancava el compte amb un ‘Visca la Verge!’. José María *Iribarren, autor de ‘El perquè d’aquests’, el confirma: ‘El comandant de l’Armada i escriptor folklorista José *Gella *Iturriaga m’ha comprovat aquesta versió com a vertadera, i que més tard es va aplicar al descurat, al qual sempre arribava tard a formar, a l’últim a acudir a la trucada’. *Iribarren també apunta una altra possibilitat que fa e referencia a l’època en què els espanyols van armar als indígenes de les costes americanes per a defensar-se dels atacs dels pirates anglesos. Muntaven guàrdia en platges i penya-se-

“Donar el pegue” Significa enganyar a algú. Aquesta expressió procedeix d’un antic truc emprat pels tahúrs de cartes per a fer paranys en el joc. Data de bastants segles arrere. El ‘pegue’ consistia a pegar de forma dissimulada dues cartes (que marcaven prèviament) sense que els altres jugadors s’adonaren. D’aqueixa manera s’aconseguia que isqueren‘juntes’ en el moment ‘oportú’. Sembla ser que existien diferents tècniques per a’donar el pegue’. Una de les més complicades era la denominada ‘infernal’, que molt pocs eren capaços de realitzar amb ‘neteja’. Consistia a untar les cartes per determinats llocs per a després fer pressió amb els dits de manera que el ‘pegue’ actuava arrossegant també a la següent carta, la de baix. La substància més utilitzada per a ‘donar el pegue’ era la cera, que els jugadors solien introduir entre les ungles i soltaven amb gran habilitat al llarg de la partida. Requeria tal destresa que molts l’executaven amb les gemmes dels dits bé fines i polides, aspecte que aconseguien suavitzant-les amb pedra tosca. Era una pràctica molt perillosa, realitzada per autèntics professionals, perquè de ser descoberta el normal en aquella època era reptar-se i batre’s en duel. Amb el temps la forma col•loquial de ‘donar el pegue’ s’ha generalitzat com a sinònim de engany i s’aplica quan alguna cosa es vol passar per autèntic i, encara que tinga aparença de ser-ho, en realitat no ho és. Un exemple són les imitacions de roba de marca. “Ser un viva la Verge” Persona informal i irresponsable;

119

gats i quan els corsaris desembarcaven, els indis (que estaven acabats de batejar) els atacaven al crit de Visca la Verge!Com passaven mesos entre atac i atac, estaven la major part del temps tombats sense fer res. Per aquest motiu a partir de llavors aqueix crit passara a ser també el qualificatiu que els assenyalava com a ‘indolents i despreocupats’. “Armar-se la grossa” Sinònim que identifica a un gran rebombori o problema greu. S’utilitza col•loquialment per a referir-se a una cosa greu que ha sorgit o quan es pronostica un pròxim esdeveniment violent, sorollós i sonat. Contra el que poguera semblar, no té res a veure amb una dona obesa ni cap cosa de gran volum. En realitat, ‘La Grossa’ va ser el nom popular amb el qual es va dir a la revolució contra la reina Isabel II (1830-1904). A mitjan segle XIX, Espanya ja no era la gran potència d’antany; havia perdut la majoria dels seus territoris colonials a Amèrica, estava en franca decadència i el descontentament entre la població era gran, creixia per moments. És llavors quan es comença a gestar el moviment revolucionari que va provocar que la reina es vera obligada a abandonar el país. Un aixecament que va vindre precedit d’un insistent rumor que va circular pels carrers amb la castissa frase de ‘es va armar un sarau’, al•ludint així al fet que s’aveïnaven seriosos conflictes. Així doncs, quan

parlaven de ‘La Grossa’ en realitat a gent s’estava referint a l’alçament militar que finalment va esclatar el mes de setembre de 1868 i que perseguia l’establiment de la I República. Va ser una revolució a la qual es va denominar també ‘La Septembrina’, per haver tingut lloc en aquest mes o ‘La Gloriosa’. L’expressió ha anat canviant el seu sentit en el transcurs del temps fins al seu significat actual per a assenyalar que s’aveïna una gran baralla o problema més o menys greu, incloent una guerra, una simple batussa entre famílies o qualsevol altre esdeveniment que transcorre amb violència, escàndol i gran revolada. “Qui es va anar de Sevilla va perdre la seua cadira” Serveix per a justificar la pèrdua d’algun dret, propietat o privilegi pel simple fet d’haver-lo abandonat, encara que siga de manera momentània. Aquesta expressió popular s’empra quan algú s’absenta d’un lloc i al seu retorn es troba així doncs una altra persona ha ocupat el seu lloc. A vegades la frase utilitzada és “El que va anar a Sevilla va perdre la cadira”. En ambdues s’al•ludeix sempre a la persona que retorna. Es tracta d’una dita que gaudeix de gran acceptació, sobretot en els xiquets (una de les seues preferides) que el solen fer seu per a intentar conservar un lloc que no els pertany. Aquesta dita té el seu origen en un fet històric esdevingut durant el regnat d’Enric IV (1425-1474), rei de Castella, després de ser nomenat arquebisbe de Santiago de Compostel•la un nebot de Don Alonso de Fonseca, arquebisbe de Sevilla. Eren temps en què el regne de Galícia estava ficat en problemes i el nebot li va demanar ajuda al seu oncle per a poder prendre possessió de la seu episcopal, mentre ell entretant es quedava a Sevilla en l’arquebisbat de l’oncle. Una vegada que va quedar restablit l’ordre a Santiago, Don Alonso va tornar de nou a la seua diòcesi trobant-se amb la sorpresa que el seu nebot es nega-

120

va a retornar-li la cadira arquebisbal. Va ser tal l’enfrontament al qual van arribar oncle i nebot que va caldre recórrer fins a un manament del Papa i a la intervenció del propi rei Enric IV. A la vista dels fets és clar que la ‘absència’ va perjudicar no el que es va anar a Sevilla, sinó al qual va marxar de la ciutat. D’ací aquest: “Qui es va anar de Sevilla va perdre la seua cadira”. Si atenem el fet històric en si, aqueixa és la frase correcta. No obstant això, segons assenyala el Centre Virtual Cervantes existeixen altres variants com ‘Qui va anar a Sevilla, va perdre la seua cadira, i qui va anar a Aragó se la va trobar’, ‘Qui va anar a Sevilla, va perdre la seua cadira, i qui va anar a Jerez, la va perdre una altra vegada’ o ‘Qui va anar a Sevilla, va perdre la seua cadira; qui va ser i va tornar, a *garrotazos li la va llevar’.

l’Antic Egipte, en un joc conegut com ‘*Senet’del qual es tenen referències per les pintures trobades en la paret d’una tomba de la dinastia III (2650 a. C.) i altres jocs descoberts en diferents tombes, entre elles la del faraó *Tutankamon. Al joc del ‘*backgammon’ eren molt aficionats des de molt antic les persones de les altes esferes (reis, governants, eclesiàstics… Solien disputar les seues partides enfrontant-se a algun dels seus lacais o persones de menor rang. I encara que els seus adversaris procuraven deixar-se guanyar, no sempre la ‘intenció’ es complia pel component que tenen d’atzar els daus: influeixen, i molt, en el resultat final de la partida. Per aquest motiu si, en un moment donat, una de les fitxes queia en una de les caselles de l’adversari, en haver de traure-la fóra i ‘tornar’ a entrar pel principi, molts oponents s’enfadaren perquè…‘els havien tret de les seues caselles’.

“Traure a algú de les seues caselles” Fer perdre la paciència a algú, irritar-li, enfellonir-li o fer que s’enfade. El seu origen no està molt clar. Algunes fonts assenyalen la seua relació amb les caselles del tauler del joc dels escacs. No obstant això, són molts, entre ells José María *Iribarren, els que ho relacionen amb un altre joc de taula: el ‘*backgammon’, un joc estés per tot el món. Conegut a Espanya com a ‘taules reals’, ‘*chaquete’ o ‘tripijoc’ es tracta d’un joc conjuga atzar i estratègia i en el qual participen dos jugadors, resultant guanyador aquell que aconsegueix traure les fitxes del tauler abans que el seu rival. Els historiadors encara discuteixen sobre l’origen del ‘*backgammon’. Després del descobriment del ‘Joc Real’ trobat en *Ur (ciutat de l’antiga Mesopotàmia, en l’actual l’Iraq) durant unes excavacions en la tomba d’un rei sumeri, tot apunta al fet que aquest tipus de jocs ja existien fa 5000 anys. No obstant això hi ha qui ho situa en

I fins ací hem arribat, encara que sens dubte hi ha molts més. Això tan sols és una mostra d’alguna de les dites més populars. Aquests, refranys, sentències.... són font inesgotable de saviesa i veritat, i formen part de l’herència cultural rebuda de generacions del passat que ens deixen constància de les seues diferents formes de vida i costums, enriquint la llengua i les vides de les generacions futures.

121

ELS PROVERBIS OCULTS EN LES OBRES DE BRUEGHEL ‘EL VELL’ “Els proverbis flamencs” (Nederlandse Spreekwoorden) Fa 460 anys, el pintor holandés Pieter Brueghel “el vell” va pintar un quadre de metre i mig d’ample compost per més d’un centenar de representacions literals de les expressions i els refranys de l’època. Els proverbis van ser molt populars en aquest temps, i els autors holandesos i flamencs de l’època els van utilitzar generosament en les seues obres. L’any 1.500, més de cinquanta anys abans de “Els proverbis flamencs”, l’humanista holandés Desiderius Erasmus va publicar un volum anomenat Adagia, on va compilar més de huit-cents proverbis grecs i llatins. Huit anys després, havia expandit la col•lecció a més de tres mil proverbis. El treball va continuar expandint-se, i quan Eramus va morir en 1.536, la seua col•lecció havia crescut a més de quatre mil entrades. La col•lecció de proverbis d’Erasmus continua sent una de les més monumentals mai reunides. Aquesta no va ser la primera ni l’única pintura de Brueghel sobre el tema dels proverbis. En general, les seues pintures tracten els temes de l’absurd, les febleses i les bogeries humanes, seguint la tradició del Bosco, però en aquesta obra va innovar plasmant en escenes eixa popular temàtica. Frans Hogenberg va produir un gravat que il•lustrava uns 40 proverbis al voltant de 1558 i el propi Brueghel havia pintat una col•lecció de Dotze proverbis en taules individuals eixe mateix any, així com El peix gran es menja al xic en 1556. Però es creu que els “Proverbis flamencs” és la primera pintura a gran

escala sobre aquest tema (poc després, en 1564, Rabelais va representar una terra de proverbis en la seua novel•la Pantagruel). Un dels seus fills, Pieter Brueghel el Jove, es va especialitzar a fer còpies de l’obra del seu pare, i va pintar fins a vint còpies dels Proverbis Flamencs. Hi ha prop de cent «proverbis» identificats en l’escena, encara que Brueghel va poder haver inclòs altres proverbis ocults que no arribem a veure o entendre. Algunes expressions s’usen hui dia, entre elles: “Nadar contra corrent”, “El peix gran es menja al xic”, “Donar-se de cap contra un mur de rajoles” i “Armat fins a les dents”, i alguns són familiars, encara que no idèntics a expressions angleses, com per exemple “Casting roses before swine” (Tirar roses als porcs), equivalent a l’expressió bíblica “Tirar perles als porcs”, encara que en castellà se sol dir “tirar margarides als porcs”). Molts han caigut en desús amb el temps o mai es van usar en anglés, com “Tindre el sostre teulada de pastissos”, per exemple, que significa tindre abundància de tot i que era una imatge que Brueghel més tard tornaria a usar en la seua pintura de la idíl•lica terra de Jauja. (Seria semblant a l’expressió espanyola: “Lligar els gossos amb llonganisses”). El quadre originalment es va titular “La capa blava o la bogeria del món o el món del revés”, noms que fan referència, d’una banda, al personatge del centre de la pintura i, per un altre, a les febleses i les bogeries humanes, temes recurrents de l’obra de Brueghel juntament amb l’absurd. Precisament, molts

122

dels proverbis representats se centren en l’absurd del comportament humà. Uns altres més seriosos il•lustren els perills de la bogeria, que condueix al pecat. La Capa blava a la qual es refereix el títol original està col•locada sobre l’home en el centre de la pintura amb la seua esposa. Això indicava que ella li era infidel. Altres proverbis indiquen l’estupidesa de l’home: un home plena una tolla després que el seu vedell haja mort, just damunt de la figura central de l’home amb capa blava; un altre porta la llum del dia en una cistella. Algunes de les figures semblen representar més d’una expressió (si això era intenció de Brueghel o no, es desconeix), com l’home que xolla una ovella en el centre, en la part inferior esquerra del quadre, al costat d’un home que xolla un porc: Un xolla ovelles i un altre xolla porcs, la qual cosa significa que un avantatja a l’altre, encara que també podria representar el consell popular: “Xolla-les però no les espelles”, la qual cosa significa que cal traure el millor partit del que es posseeix (“esprémer o extraure tot el suc”). Analitzant més detalladament les escenes podem diferenciar els següents proverbis, classificant-los per grups segons el seu ús actual en l’una o l’altra llengua: Expressions de plena actualitat, que encara s’usen fins i tot en espanyol: “Nadar a contra corrent”: Oposar-se a l’opinió generalitzada. “Posar-li el cascavell al gat”: Atrevir-se a fer una cosa difícil o perillós. “Posar bastons a les rodes”: Posar obstacles als plans d’un altre. “Estar armat fins a les dents”: Estar molt armat. “El peix gran es menja al xic”: Els poderosos abusen dels febles. “Colpejar-se el cap contra un mur de

rajoles”: Intentar aconseguir l’impossible. Donar-se contra un mur.. - Refranys dels quals podem deduir el seu significat i buscar una traducció en castellà, encara que no siga literal: “Voler matar dues mosques d’un colp”: Ser massa ambiciós. = Voler matar dos ocells d’un tir. “Els ximples aconsegueixen les millors cartes”: La sort pot triomfar sobre la intel•ligència. = Tots els ximples tenen sort. “El que engul focs, caga espurnes”: Les males accions impliquen a conseqüències pitjors. = “Qui sembra vents, recull tempestats”. “Ser un mossegador de pilars”: Ser un hipòcrita en religió. = Un pixa piles. “Tendir la capa segons bufa el vent”: Actuar en cada cas segons el que més convinga personalment. = Inclinar-se segons bufa el vent. “On minva el blat, abunden els porcs”: Si una persona guanya, una altra ha de perdre. - Dits tan estranys que es tornen impossibles d’entendre en traduir-los del flamenc original per a un hispanoparlant, encara que alguns tinguen el seu equivalent castellà: “Fer la teulada amb pastissos”: Viu-

123

tallats paisatges i naturaleses mortes. La seua habilitat amb el pinzell, la finor del seu traç, la composició detallada i la seua tècnica elegant li van valdre el sobrenom de “vellut” entre els seus contemporanis. En el seu taller es va formar el pintor Pieter Paul Rubens, bon amic de Brueghel i padrí de la seua filla.

re luxosament. = Lligar els gossos amb llonganisses. “Netejar-se el cul a la porta”: Tractar alguna cosa amb lleugeresa. “Cagar pel mateix forat”: Ser inseparables. = Ser carn i ungla. “Casar-se sota el pal de la granera”: Viure junts sense estar casats. . “Posar-li la capa blava al marit”: Enganyar sentimentalment al cònjuge.= Posar les banyes. “Ser capaç de lligar al diable a un coixí”: L’obstinació supera tot. = Qui la segueix, l’aconsegueix. Si visitàrem aquest quadre, un oli sobre taula de roure pintat l’any1559, que mesura 117 cm d’alt i 163 cm d’ample, exposat en la Gemäldegalerie de Berlín podríem apreciar i explorar de prop les escenes relacionades amb els diferents proverbis flamencs. Un tema veritablement fascinant per a una obra d’art pictòrica de tal envergadura.

Persones dansant a la vora d’un riu (Figures dancing on the bank of a river) Jan Brueghel el Vell va ser un dels pintors més prominents de l’escola Flamenca. Fill de Pieter Brueghel el Vell, germà de Pieter Brueghel el Jove i nét de Pieter Coecke i de la famosa miniaturista Mayken Verhulst, l’artista d’Amberes, on va desenvolupar quasi tota la seua carrera, es va especialitzar en de-

En 1616, Jan Brueghel, el pintor d’Anvers va crear un dels seus habituals paisatges rurals, “Persones dansant a la vora d’un riu”, mentre estava en la cort d’Alberto VII, arxiducs d’Àustria i sobirà dels Països Baixos. Aquest és un altre dels seus famosos quadres costumistes. El quadre, que va eixir a subhasta a la casa Christie’s com a part d’un lot denominat Vells Mestres, mostra un paisatge fluvial amb figures ballant, conversant i ocupats en els seus negocis quotidians, en una evocació de la vida campestre. Però en ell s’oculta també un vell proverbi costumista, alhora que es fa referència a creences polítiques i religioses de l’època. Va tindre a més l’ocurrència d’incloure un autoretrat amb la seua esposa i la seua família en la part inferior dreta, recognoscibles gràcies a un quadre pintat un any abans per Rubens en la qual apareixen Catharina, segona esposa de Jan, i els dos fills del matrimoni, Pieter i Elisabeth, mentre que Jan és la figura vestida de negre que està més a l’esquerra. L’artista es representa a si mateix vestit de negre perquè no volia mostrar-se com un pintor, sinó aparéixer com un cavaller adinerat. La qual cosa segueix el costum d’aqueixa època segons la qual els pintors volien ser considerats com a figures intel•lectuals i riques, allunyant-se de la imatge de simples artesans, per a elevar el seu estatus social.

124

Una metàfora de “el viatge de la vida”

és el camí sinuós que condueix fins a l’església, una composició comuna en l’obra de Brueghel, mentre que l’atenció de l’artista pels detalls queda plasmada en la representació miniaturista de plantes, arbres i fulles. Però aquesta composició no és casual sinó una mostra de com la contrareforma catòlica va canviar la cosmovisió de Jan *Brueghel: creia que el món natural era el reflex de Déu i que la representació tan delicada de la naturalesa era un pas més per a apreciar i valorar tots els elements de la creació. Els peixos morts en primer pla, juxtaposats als quals estan vius dins de l’aigua, simbolitzen la transitorietat i la fragilitat de l’existència i, per tant, recorden a l’espectador la importància de portar una vida moral. També té un rerefons religiós el captaire que demana almoina amb la seua gorra davant uns genets mentre la multitud no li presta la més mínima atenció, desoint la seua deure cristià. La pintura també mostra a un pes-

cador amb barret blau que presenta la seua captura a un grup de clients. Els pescadors, segons l’anàlisi dels experts consultats per *Christie’s, es vinculaven popularment amb les paraules de Jesús als apòstols, registrades en l’Evangeli de Sant Mateu, on els demanava que anaren “pescadors d’homes” per a l’Església. Un advertiment contra l’excés -condemnat per l’Església- és la que deixa plasmada el pintor amb l’escena en la qual una dona està ballant i deixa a la vista una prominent bossa plena de diners. Dos homes es donen ràpidament compte i s’acosten a ballar amb ella, en clara referència a un antic proverbi britànic que diu: ”Un ximple i els seus diners ràpids se separen”.

125

Salomé Cazalla

REFRANYS AL . LUSIUS A L’ENSENYAMENT Una de les fonts de la qual es nodreixen els refranys és, entre moltes altres, l’ensenyament. Per això centrarem aquest escrit en algunes parèmies relacionades amb aquesta activitat. I una de les primeres que ens vénen al cap, per ser de les més sentides i utilitzades, és aquesta: “cada mestret té el seu llibret”, fent al•lusió a les diferents formes d’ensenyar una mateixa cosa i totes elles igual de vàlides. A partir d’ací, un extens recorregut per aquest món de les lletres ens porta d’un refrany fins a un altre. Amb aquesta temàtica, font d’inspiració per al refranyer més popular, trobem, de manera recurrent, reflexions sobre com afecten els llibres i la bona lectura a les nostres vides. Una influència molt positiva sempre que es llija bé i entenent el que es llig: “qual llibre llegim, tal vida fem”, “dis-me el que lliges i et diré el que penses”, “un bon llibre de les penes és alleujament”, “llibres, camins i dies donen saviesa”, “el que camina molt i llig molt, veu molt i sap molt”, “el millor amic, un llibre”, “la bona lectura distrau, ensenya i

cura”, “no entendre el que s’ha llegit, temps perdut”... Alguns posen de manifest la importància de l’estudi i l’escriptura, d’aprendre coses noves, malgrat l’esforç que suposa tot aprenentatge: “per l’escriptura, alló que hauria d’oblidar-se perdura”, “estudiant, passa l’home de neci a savi”, “l’aprés en la joventut florida, mai s’oblida, “l’aprendre és amargor, el seu fruit és dolçor”, “qui molt dorm, aprén poc”. Uns altres enalteixen el valor del coneixement i el saber, per davant d’altres qualitats com la bellesa, i de béns materials com els diners: “En qualitat i en resistència, més val el saber que la bellesa”, “més val ciència que renda”, “quant saps, és quant vals”, “qui sap, a tot arreu cap”, “sabent llegir i escriure, fins a Roma es pot anar”, “el saber no ocupa lloc”. Vegem una anàlisi un poc més detallat sobre el significat d’alguns refranys relacionats amb l’ensenyament, bé de forma directa (mestres, estudiants, llibres...) o bé indirectament. Refranys sobre mestres: “CADASCUN ÉS MESTRE I ARTÍFEX DE LA SEUA FORTUNA”. La conducta de cadascun obté la seua recompensa, no devent el que és desgraciat queixar-se. “COM EL MESTRE PRUNA, QUE NO SAP LLEGIR A L’ ESCOLA I POSA UNA” = “EL MESTRE PINYONS NO SAP LLEGIR I DÓNA LLIÇONS”. Censura a qui parla de coses que no entén com si sabera més que ningú. “DE MAL MESTRE NO IX DEIXEBLE DESTRE”. No tots saben ensenyar. “EL BON DEIXEBLE GUANYARÀ Al MESTRE”. Un bon mestre ha de sentir-se orgullós que els seus alumnes arriben a saber més que ell mateix.

126

Refranys sobre estudiants: “AMB ESTUDIANTS I SOLDATS, XIQÜELES, MOLTA DE CURA”. Ve d’una època en la qual els soldats i els estudiants universitaris tenien fama de faldillers, només estaven de pas i després tornaven a les seues cases i s’oblidaven dels enamoriscaments que deixaven. “DES DE SANT LLUC (18 d’Octubre) A NADAL, HI HA POCS ESTUDIANTS DE DEBÒ”. Són pocs els estudiants que estudien al començament del curs. “ESTUDIANT DE FOC, LLIT I SOL, NO VAL UN CARAGOL”. Perquè l’estudiant ha de treballar quan toca, amb fred o bon temps, de dia o de nit. “ESTUDIANT MEMORISTA, LLORO A SIMPLE VISTA. Critica l’estudiar només de memòria, sense entendre l’aprés. “ESTUDIANT QUE NO ESTUDIA, EN RES BO S’OCUPA”. És la seua única obligació i si no inverteix en això el seu temps no fa gens de profit. “ESTUDIANT SALAMANQUÍ, BERGANT i FI”. Tenien la fama els estudiants de Salamanca de murris o bergants. D’ací van eixir els primers “tunos”. “ESTUDIANT SIMPLE I BOIG, PER MOLT QUE ESTUDIE SABRÀ POC”. Cal ser responsable i tindre un mínim d’enteniment per a un bon aprenentatge. Refranys sobre llibres: “AMB ELS LLIBRES QUE VAN ESCRIURE ENS OBRIN ELS ULLS ELS QUE VAN MORIR”. Refrany que denota la persistència de l’ensenyament per mitjà dels llibres. “TAL LLIBRE LLEGIM, TAL VIDA FEM”. Un llibre pot influir en les nostres vides, i a més, segons la forma de viure i de ser de cadascun triarem un tipus o un altre de lectura. “QUAN VIATGES, PORTA UN PARELL DE LLIBRES BONS EN EL EQUIPATGE”. Assenyala la utilitat dels llibres en qualsevol moment. “EL BON LLIBRE DE LES PENES ÉS ALLEUJAMENT” = “NO HI HA MILLOR AMIC, O COMPANY, QUE UN BON LLIBRE” = “QUI TÉ UN BON LLIBRE, NO ESTÀ SOL SINÓ BEN ACOMPANYAT” = “ELS LLIBRES SÓN MESTRES QUE NO RINYEN I AMICS QUE NO DEMANEN”. Refranys tots ells que ponderen el valor dels llibres. Perquè aquest

no ens enganya, sempre està disposat a servir-nos i ens ensenya desinteressadament. “ÉS MES FÀCIL QUEDAR-SE AMB UN LLIBRE QUE AMB EL SEU CONTINGUT” = “LLIBRE PRESTAT, LLIBRE PERDUT” = “LLIBRE PRESTAT, PERDUT, TRENCAT O TACAT” = “TAL ÉS LA TRISTA SORT DE TOT LLIBRE PRESTAT: DE VEGADES ÉS PERDUT I SEMPRE DESBARATAT”. Refranys que denoten que els llibres prestats, amb freqüència, no tornen al seu amo. “LLIBRE TANCAT, NO FA LLETRATS” = “LLIBRE DE LUXE, LLIBRE SENSE ÚS” = “LLIBRE QUE NO HAS DE LLEGIR PER QUÈ HO VOLS TINDRE?” = “NI LLIBRE TANCAT DÓNA SAVIESA, NI TÍTOL DÓNA MESTRATGE” = “LLIBRES EN UN PRESTATGE I GUITARRA EN UN RACÓ NO FAN CAP SON” = “NI TOTS ELS QUE TENEN LLIBRES SÓN LECTORS, NI TOTS ELS QUE TENEN ESCOPETA SÓN CAÇADORS”. Aquests fan referència al fet que els llibres no aprofiten si no s’usen, fins i tot hi ha vegades que només serveixen d’adorn. “LLIBRES, CAMINS I DIES DONEN SAVIESA” = “LLIBRES I ANYS FAN A l’HOME SAVI”. Destaquen el valor de l’experiència (= més sap el diable per vell) Refranys sobre els beneficis de la lectura i l’escriptura: “EL QUE LLIG MOLT I CAMINA MOLT, VEU MOLT I SAP MOLT”, “ESO SE’T PEGA, I COM HO VAS LLEGIR SE’T QUEDA”, “MOLT LLEGIR I BÉ ENTENDRE, EL MILLOR CAMÍ PER A APRENDRE”, “NO ENTENDRE EL QUE S’HA LLEGIT, TEMPS PERDUT”, “LA BONA LECTURA DISTRAU, ENSENYA I CURA”, “PER L’ESCRIPTURA, ALLÓ QUE HAVIA D’OBLIDAR-SE, PERDURA”, “SABENT LLEGIR I ESCRIURE, FINS A ROMA ES POT ANAR”.

127

Frases fetes que van nàixer en la Universitat de Salamanca

Quina diferència hi ha entre proverbi i refrany? En realitat són sinònims: dues paraules diferents que a l’origen significaven el mateix. Però amb l’ús, totes dues paraules s’han anat diferenciant de manera que, hui dia, proverbi s’associa a aquests i frases fetes cultes, mentre que refrany s’acosta més a la definició de les formes populars de saviesa col•lectiva. En definitiva, són expressions fetes, frases i sentències que usem quasi sense adonar-nos i que fan que els estudiants d’espanyol tinguen algun problema que un altre a l’hora d’entendre’ns. La recopilació de refranys de Francisco Rodríguez Marín recull més de 50.000, i la del seu deixeble Luis Martínez Kleiser arriba als 65.000. Òbviament, molts refranys es posen de moda en un moment i després s’obliden per deixar de tindre vigència el context en el qual es van crear, encara que alguns recollits fa més de 400 anys continuen tenint vigència. Alguns dels refranys atemporals són els refranys de l’estudiant o els que es refereixen a la vida estudiantil. Molts d’ells es van originar en ciutats com Alcalá de Henares i Salamanca. De fet aquesta última alberga la Universitat més antiga d’Espanya, en 2018 va complir 800 anys, i el seu Refranyer Estudiantil és un repàs dels més populars sobre la vida de l’estudiant de llavors i les carreres que estudiaven, ple de saviesa,

humor i ironia, i a vegades fins una mica de mala bava. Per Salamanca han passat Francesc de Vitòria, Fra Lluís de Lleó, Fernando de Rojas i molts altres, professors i estudiants, menys destacats. Tots van ser part de la Universitat en els segles XV i XVI, la seua època d’esplendor, quan Salamanca era el centre cultural d’Espanya. Segons indica Alberto Buitrago, professor de la universitat i autor de “Diccionari de dites i frases fetes” (2012), segons el qual aqueix context era l’ideal per a generar un gran patrimoni lèxic i molts refranys. Si visitem la ciutat amb un guia, algunes d’aqueixes expressions populars i el seu origen formen part important de l’explicació: “Eixir per la porta gran”, “embolicar els bártulos”, “arriant, que és gerundi” o “dret a la rebequeria” van nàixer en la Universitat de Salamanca. Per part seua, José Antonio Sánchez Paso, expert en la història de la Universitat de Salamanca i autor de “Refranyer estudiantil” (2002), opina que: “Les frases fetes parteixen de referències compartides. Ara diem canviar el xip perquè vivim en un món tecnològic. I diem que a algú li han ficat un gol per l’esquadra per la importància del futbol. Durant l’esplendor de Salamanca, era la referència estudiantil, així que és normal que moltes frases fetes relacionades amb l’estudi i el saber procedisquen de Salamanca, o el seu origen es relacione amb la seua universitat d’alguna forma”. A continuació, es detalla l’origen d’alguns dels refranys i dites, segons explicacions de Buitrago i de Sánchez: “Arriant, que és gerundi” . Ho diem quan hem de marxar-nos d’un lloc o a manera d’ànim quan comencem a fer alguna cosa. Es compta del llaurador que va enviar al seu fill, més aviat curt d’entendiment, a estudiar a Salamanca, on el pobre xic a penes va prendre un lleu vernís de ciència. Un dia, el seu pare li va ordenar que traguera al ruc de l’estable i el portara al

128

camp. Conten que, tal vegada intentant traure-li alguna utilitat pràctica a l’aprés, conduïa a l’animal pels carrers del poble al crit de: “Arriant, que és gerundi”. Segurament podem relacionar aquesta dita amb aquestes altres: “Arre ací, batxiller!, diuen a l’ase a Salamanca” o “a Salamanca vas estar, de Salamanca vas tornar i tan ase estàs ara com vas ser abans”. “Anar de gorra o ser un gorrer”. Vol dir consumir gratis o aprofitar-se per tal de no pagar. Al principi, l’expressió es referia només al fet de menjar gratis, colant-se en els llocs on es donaven menjades o se celebraven banquets. El truc consistia a acudir als banquets i a la porta llevar-se la gorra i saludar als porters. Una altra interpretació ens remet a la vida dels estudiants de Salamanca dels segles XVI al XVIII, cridats molts d’ells “capigorristes” o “capigorrons”, per la seua forma de vestir amb capa negra i gran capell, indumentària semblant encara hui dia a la dels “tunos”. En qualsevol cas, eren estudiants especialistes a introduir-se de franc i sense ser convidats en banquets i celebracions i viure del conte, és a dir, “menjar i viure de gorra”. En el romanç “Noces i acompanyament del camp”, Francisco de Quevedo parla dels gorrers de Salamanca i de la sopa de nap que prenien habitualment els estudiants en els pupil•latges i Col•legis Majors: “Don Nap, que, vent en popa, / navega amb tal bonança, / que ve a manar el món / de gorrer de Salamanca”.

l’hivern de Salamanca, aquests solien arribar abans a classe per a calfar els bancs dels seus senyors asseient-se en ells. (D’ací ix l’expressió “calfar el seient”, vigent hui dia i no solament a les aules). Quan els estudiants pobres tornaven als seus llocs, els trobaven aquests tan gèlids, que els era impossible escoltar la lliçó sense tremolar de fred. Per això, van sol•licitar al rectorat (i els va ser concedit) el “dret a la rebequeria”, és a dir, a donar puntades al sòl, aplaudir i moure’s per a calfar-se uns minuts abans de l’inici de la classe. “Estar en capella”. Es refereix a estar a l’espera de fer algun treball, missió o fet rellevant. Una de les hipòtesis sobre l’origen d’aquesta frase feta ens remet als doctorands de Salamanca i, més concretament, a com passaven el dia anterior a la seua presència davant el tribunal. Era tradició que els aspirants a doctors per l’estudi es tancaren el dia previ a la defensa de la seua tesi en la capella de Santa Bárbara de la Catedral Vella, on tindria lloc l’examen. Allí passaven el dia i la nit, asseguts en una cadira situada davant la tomba del bisbe Juan Lucero, amb els peus recolzats en els de l’estàtua jacent, la qual cosa, deien, i diuen encara hui, els donava força i sort. “Eixir per la porta gran”. Fa referència a tindre èxit en alguna empresa o activitat

“Dret a la rebequeria”. Protesta que es produeix com a últim recurs davant alguna injustícia i que se sap per endavant serà inútil. Les diferències entre classes socials quedaven reflectides a les aules universitàries. Els estudiants de classes acomodades ocupaven les millors posicions, sempre asseguts. Els de classes més humils, molts d’ells criats o assistents dels anteriors, es veien obligats a situar-se en les últimes files, moltes vegades en peus. En els freds dies de

129

L’origen d’esta dita sol atribuir-se al món de la tauromàquia, relacionant-lo amb el triomf del torero, que sale a coll per la porta gran de la plaça. Però també podria referir-se als estudiants que eixien victoriosos del seu examen de grau (després d’haver passat tota la nit en capella, com explicàvem sobre l’expressió anterior), perquè si aprovaven, abandonaven el temple per la porta principal, la gran; mentre que els que suspenien eixien per la porta posterior del claustre, anomenada “de carretes”. “Saber més que el mestre Ciruelo”. Es diu d’algú molt culte, que domina molts sabers El mestre al qual es refereix aquest és l’humanista i matemàtic del segle XVI Pedro Ciruelo, que va aconseguir gran renom en el seu temps. Va estudiar a Alcalá de Henares, Salamanca i París, on es va doctorar en teologia, i va exercir com a professor de matemàtiques. Va ser posteriorment preceptor de Felipe II i catedràtic de teologia a Alcalá i Salamanca. Va publicar una gran quantitat de llibres de diverses matèries: Matemàtiques, Teologia, Anatomia, Astrologia, Música... “Més pobre que puta en Quaresma” o com a puta en Quaresma. Significa Ser molt pobre. Durant la quaresma, els quaranta dies previs a la setmana santa, l’església prescrivia als seus fidels el dejuni i l’abstinència, la renúncia a la

carn, tant en sentit gastronòmic com sexual. Era la pitjor època per a les prostitutes, que, en moltes ciutats, eren tancades en guetos durant aqueix període. A Salamanca, les portaven a l’altre costat del riu Tormes, a la coneguda com a “Casa de Mancebía”, on romanien fins al dilluns següent al de Pasqua, l’anomenat “dilluns d’aigües”, quan els estudiants anaven a recollir-les. Cal considerar, a més de tot l’anteriorment exposat, que molts refranys de llavors naixen de rivalitats entre universitats. Segons ens explica Paso: “En el Segle d’Or, Salamanca era a Espanya el que Oxford a Anglaterra”. Pel que es dedueix que, en aqueix cas, Alcalá de Henares era Cambridge, perquè ambdues eren les dues universitats més importants d’Espanya, on es formaven alguns fills de les grans famílies i els intel•lectuals del país. Hi ha un refrany, considerat per molts com a lema d’aquesta ciutat: és la frase llatina Quod natura senar dat, Salmantica senar praesta (El que no dóna la naturalesa, no el presta Salamanca). En el Segle d’Or, aprofitant la rima amb la traducció al castellà, es va popularitzar amb tres paraules més: “El que no dóna la naturalesa, no ho dóna Salamanca, i menys Baeza”, ja que, segons Sánchez, en Baeza també hi havia una universitat, encara que aquesta eixia perdent en la comparació. Aquest tipus de comparacions entre poblacions eren molt habituals. Altres refranys d’aquella època nascuts de la rivalitat entre universitats serien: “A Salamanca estudiants, a Medina argenters i a Àvila cavallers”; “si tens ciència i no tens blanca, vés-te a Salamanca, si tens blanca i no saps res, vés-te a Granada, si tens blanca i no tens por, vés-te a Toledo”; “a València, medicina; a Salamanca, erudits; teòlegs a Alcalá i a Valladolid jurisperits”; “Salamanca per a l’estudi, Madrid per a la noblesa, per a tropa Barcelona, per a jardins València”.

130

ELS REFRANYS COM A MÈTODE EDUCATIU L’educació basada en la realitat dels alumnes és l’essencial per a aconseguir un aprenentatge significatiu. Per tant, el refrany reflecteix, reprodueix i conserva la cultura d’un país. D’ells es pot extraure la informació necessària sobre els valors morals, organització social, costums i normes de conducta. A més, la presència del refrany és típica del llenguatge col•loquial. I el seu desconeixement dels d’una llengua concreta pot dificultar la comunicació.

Són moltes les funcions dels refranys, però la que més li caracteritza és la comunicativa. Engloben diferents àmbits com: estats d’ànim, indiferència, advertiment… Alguns exercicis que podem realitzar amb els més xicotets per a ajudar-los a comprendre el significat dels refranys i inculcar-los, al mateix temps, els valors que aquests ens transmeten, són els següents:

1. Relacionar els refranys de l’esquerra amb la definició de la dreta: 1. El món és un mocador 2. De tal pal tal estella 3. El que no plora, no mama

a) Qui no posa mitjans per a aconseguir el que desitja, mai ho obtindrà. b) Quan en algun lloc remot topem inesperadament amb alguna persona coneguda. c) Els caràcters es transmeten per via hereditària.

2. Completar aquestos refranys: a) No és or tot el que… b) Quan el riu sona… c) Mai digues… 3. Relacionar la primera part del refrany amb la seua segona part: 1. Cada ovella 2. Gos lladrador, 3. Aigua que no has de beure,

a) Deixa-la córrer. b) Amb la seua parella. c) Poc mossegador.

El següent conte serveix com a exemple de fins a quin punt poden ser instructius els refranys adequats, perquè per la seua estructura i forma es poden incloure en un aprenentatge per a xiquets fonamentat en els jocs.

131

LA LLIÇÓ DE L’AVI AMB LES SEUES DITES Hi havia una vegada un xiquet que mai es conformava amb res. El seu caràcter era pitjor cada dia: arrogant, malcriat, egoista i capritxós. Però ell semblava no assabentar-se que així no anava a cap lloc, que aquells valors no eren els correctes. Un dia, el seu avi, fart que el seu nét no tinguera respecte per ningú, ni valorara les coses que tenia i només pensara en ell, va decidir proposar-li un joc per a veure si així aconseguia obrir-li els ulls i ajudar-li a canviar. - Vols jugar a un joc amb mi? Segur que t’agradarà. - Què guanye amb això? - Res material. Només serà un simple passatemps. - Llavors no m’interessa. - Serà poc temps, t’ho promet. - Si no tinc un altre remei, em tocarà fer-ho. De molt mala gana, el nét va acompanyar al seu avi al carrer. L’avi no anava molt convençut d’aconseguir canviar la ment del xiquet, però no anava a dimitir en l’intent per molt capgròs que aquest es posara. - Què farem? - He amagat cinc papers en un lloc diferent de la ciutat, un paper per cada lloc. Hem de buscar-los. - Per què no me’ls has donat directament? Son ganes de perdre el temps. - Gaudir de la companyia del teu avi no hauria de ser una perduda de temps. El xiquet va fer mala cara i va continuar caminant. L’avi va començar a conduir-li fins al primer paperet. Situat en ple ajuntament de la ciutat. Quan van arribar, el xiquet es va encreuar de braços i el va mirar arrufant el nas. - I ara què? - Cerca el paper. - Hi ha molts llocs on buscar, estaríem ací hores.

- No pots saber si estarem ací hores si ni tan sols has fet l’intent de buscar-ho. A contracor, el xiquet va començar a mirar pertot arreu. Al cap de cinc minuts, va aconseguir trobar el primer paperet pegat d’un banc que hi havia a la dreta. Es va acostar al seu avi i li ho va donar. - Genial. Següent parada. - Obri-ho. - No podem obrir-los tots a casa? - No, obri-ho ací. El xiquet va fer cas i va llegir atentament el que posava en ell. - Llig en veu alta. - “No és més ric el que més té, sinó el que menys necessita”. Què et sembla la frase? - Una ximpleria. Jo tinc tot el que vull i encara així vull més. Com seré feliç amb poc? És impossible. - Quantes d’aqueixes coses que tens necessites de debò? - Totes. - Sí? De veres no podries viure sense la majoria d’elles? Et moriries directament si un dia desaparegueren? - Són les meues coses, les necessite. - Bé. Seguim. L’avi seguia amb l’esperança de fer canviar de mentalitat al seu nét. Estava clar que amb el primer intent no ho anava a aconseguir. Quedaven quatre, encara hi havia temps. La següent parada estava uns carrers més arrere, en una de les avingudes més reconegudes de la ciutat. Arribant fins allí, van observar com un pobre home estava demanant almoina per a poder menjar aqueix dia. L’avi, sense pensar-li’l dues vegades, li va donar tot el que tenia en la butxaca. - Per què has fet això? Li has donat tot el que tenies. - Perquè jo no ho necessite, ell sí.

132

I sense més, va continuar caminant per l’avinguda fins a arribar al seu pròxim objectiu. Un monument regnava enmig del carrer, uns quants joves estaven asseguts en les escales que decoraven l’escultura que estava a dalt del tot. Es va parar allí, esperant que el seu nét trobara el paperet. - ”Hi ha tres coses que no es poden ocultar per molt de temps: el sol, la lluna i la veritat”. - Què opines d’això? - Jo dic el que vull i és el que hi ha. - No creus que dir la veritat sempre és millor que soltar qualsevol mentida? - Si em convé més mentir per a aconseguir el que vull, no. - I val la pena aconseguir el que vols mentint? Sabent que això que has aconseguit en realitat no et pertany. - M’és igual. - Bé. Anem a aquella botiga, et compraré alguna cosa. - Bé! Els dos es van dirigir a la botiga de joguets que havia assenyalat l’avi. El xiquet es va tirar llarga estona buscant entre tots els jocs fins a trobar el que li agradava. Es va acostar corrent al seu avi i li va donar el que volia. - Vull aquest. - Bé, torna a deixar-ho en el lloc. - Com? M’has dit que m’ho anaves a comprar. - No t’agradaven les mentides? - Aquesta no! - T’ho compraré, però quan acabem això i em demostres que estàs posant de la teua part per a millorar. - No necessite millorar. - Jo diria tot el contrari. Van tornar a reprendre el camí. Es van dirigir fins a un enorme parc, amb un preciós llac ple d’ànecs, era el lloc preferit de moltes persones per a una vesprada tranquil•la. El xiquet va tornar a rebuscar pertot arreu fins a donar amb el paperet. - “La paciència és la clau de la solució”. - Què et pareix aixó que diu? - No m’agrada esperar, és un rotllo. Vull les coses res més les demane. - De vegades, esperant i dedicant temps a alguna cosa s’aconsegueixen

resultats que mai hagueres pensat que anaves a aconseguir. - Si no és d’immediat, ja no ho vull. El xiquet, emmurriat, es va asseure en un banc, deixant a l’avi tot sol. Aquest es va acostar a la tanca que envoltava el llac, observant com uns preciosos aneguets li estaven mirant amb curiositat. Es va fixar que una parella portava un tros de pa per a alimentar-los, així que amablement, els va demanar que li donaren un trosset per a ell fer el mateix. El seu nét, mirant com el seu avi s’acatxava i ficava la mà per la tanca es va acostar amb curiositat. Quan va arribar al seu costat, va veure com els aneguets no feien el més mínim intent per anar cap a ell i agafar-li el menjar. - Estàs perdent el temps. No t’ho agafaran. - Esperarem una mica més. Van romandre els dos callats, i no van tardar molt de temps més a recollir els seus fruits. Els preciosos ànecs es van alçar i es van acostar tranquil•lament fins a la seua mà, picotejant les molles de pa que havia deixat. L’avi va somriure i el xiquet es va quedar sorprés. - Paciència, i tot s’aconsegueix. Només necessitaven confiança, veure que no els anava a fer res. El menut no va dir res més. Es va limitar a seguir al seu avi fins a la pròxima parada. Van caminar uns deu minuts fins a arribar a l’estació. Una vegada allí, seguint el ritual que ja havia fet durant tres parades, va començar a buscar el paperet, que va trobar sense cap mena de problema. - “Verifica set vegades abans de qüestionar a una persona”… Què vols dir amb això? - Que no tens perquè jutjar a alguna persona abans de conéixer-la molt. Cal respectar-la, abans de res. No saps el motiu pel qual ha fet aqueixa acció o el que siga pel que està sent jutjat. - No tinc res que dir a això. L’avi va somriure de nou, content en veure que per primera vegada havia aconseguit deixar al seu nét sense paraules. Va donar per conclosa aquesta parada i van començar a caminar fins a l’última, amb el pressentiment que això estava servint de debò per a alguna cosa.

133

Van tornar sobre els seus passos, quasi fins a arribar al lloc d’inici, però es van detindre en la plaça del costat on la gent passava el seu temps entre els diferents bars que envoltaven la zona. Va trobar el paperet de seguida i, asseient-se els dos en un banc, el va desplegar. - “Cal donar per a rebre”. - Aqueix ho entens? - Sí, però jo no done res i obtinc tot. No té molt sentit. - No estem parlant de coses materials, fill meu. - I de què estem parlant doncs? L’avi no li va contestar, es va limitar a mirar al voltant, buscant alguna cosa que ajudara el seu nét a entendre el que volia dir aquella última frase. De seguida va veure una senyora més major que ell, portant unes quantes bosses amb les quals li costava caminar. Es va alçar d’un salt i va anar a ajudar-la immediatament. Amb sort, la dona no vivia molt lluny d’aqueixa zona, així que avi i nét, la van acompanyar i van portar les seues bosses fins a sa casa. - Moltíssimes gràcies, de debò. Fa falta més gent així de bona en aquest món. Amb un somriure, la senyora es va acomiadar dels dos molt agraïda. El xiquet es va quedar mirant a l’avi. No entenia res de res el que acabava de passar. - Mira, quan et dic que les coses materials no importen tant és per això. Com et sents després d’haver ajudat a aqueixa senyora? - Bé. - Hem rebut la seua gratitud, i amb

això ens sentim bé amb nosaltres mateixos. Què més podem demanar a canvi? El xiquet, donant-li voltes al cap amb tot el que havia passat al llarg d’aquella vesprada, ni tan sols es va adonar que havien tornat a la botiga de joguets d’abans. - Què fem ací? - T’he dit que després t’ho anava a comprar. - I això que vas dir de posar de la meua part, penses que ja ho he fet? - T’has sentit bé ajudant a algú. Em done per satisfet. Agafa el que volies. De seguida va córrer a pel joguet que continuava en el mateix lloc on l’havia deixat poc temps abans.Ho van comprar i van emprendre el camí de tornada cap a la seua casa. Quan ja estaven arribant, molt prop del seu carrer, el xiquet va observar com una dona amb un xiquet xicotet demanaven qualsevol cosa que li pogueren oferir. No s’ho va pensar dues vegades. Corrent, va anar a donar-li el joguet que li acabaven de comprar, i va oferir a la dona les úniques monedes que portava en la butxaca. - Em sembla que tenies raó, avi. Pot ser que sí que haguera de canviar en alguna cosa. Crec que ja entenc el que deien els paperets que m’has fet buscar d’un costat per a un altre. Tant de bo m’haguera donat compte abans de quines coses són les que veritablement importen. Ara em sent millor amb mi mateix. Aqueixes frases eren per a això, no? - Doncs sí. Aqueixes frases eren alguns refranys que he pensat et podrien servir per a reflexionar. - «Refranys» dius? Llavors els refranys tenen raó. I saps més? - Ja ho crec! Molts més. No t’importarà passar una altra vesprada amb el teu avi? Tots dos es van abraçar i, somrients, van pujar fins a casa. Aquell dia, nét i avi havien aprés un de l’altre. Perquè com diu el refrany: “mai és tard per a canviar”. jennifer capdevila i lavernia

134

REFRANYS I CONTRARREFRANYS Un refrany, com diu el Diccionari, és: “una dita aguda i sentenciosa d’ús comú”. Formen part del que es denominen paremies, terme en el qual s’engloben també els proverbis, adagis, axiomes,… i que inclou en la seua definició la qualitat de transmetre una moralitat o un consell. La col•lecció d’enunciats breus sentenciosos populars constitueix el compendi de la saviesa d’un poble i es coneix com el refranyer popular, molt variable segons les zones geogràfiques. Els refranys espanyols suposen per a molts un recurs de gran valor històric dins del nostre llenguatge. Aquest repertori de dites populars es troba tan implicat en l’idioma que en la majoria d’ocasions no som conscients de la seua utilització. Els refranyers solen variar segons la zona geogràfica o la temàtica triada, encara que tots extrauen la seua infinita saviesa de les experiències del passat, tenint com a finalitat principal emetre un advertiment o ensenyament moral. Un dels refranyers més antics que es conserva és “Refranys que diuen les velles davant del foc”, del Marqués de Santillana, que data de l’època en què aquestes sentències populars requerien per a la seua transmissió de persones cultes que saberen escriure. Posteriorment, en el Segle d’Or, es van incorporar nombrosos refranys a través d’obres com “El llibre del Bon Amor”, “El pigall de Tormes”, “El Quixot”,… Miguel de Cervantes, precisament, fa ús abundant d’aquestes sentències en la seua obra. En la seua novel•la El Quixot de la Manxa, les definia com: “sentències breus, tretes de l’experiència i especulació dels nostres antics savis”.

Des de llavors, segons alguns especialistes, el nombre total de màximes ha superat amb escreix el miler. Amb molta freqüència es parla del refranyer espanyol com a font de saviesa popular, doncs per a tot té una solució. La majoria dels refranys naixen de les observacions i de l’experiència col•lectiva d’una societat en un moment en concret, i amb el pas del temps es converteixen en l’equipatge cultural d’un poble quan la tradició oral passa de generació en generació fins a convertir-se en saviesa popular. I gran part d’aqueixa sapiència li ve donada precisament per recopilar dits per a uns casos i també per als contraris. D’aquesta forma es deixa en mans de l’individu la lliure elecció d’usar les experiències dels nostres avantpassats en un sentit o un altre, i sempre seguint els seus savis consells. El refrany ha tingut una gran difusió en la llengua espanyola fins al punt de marginar al proverbi, especialment els d’origen bíblic, associats a sentències i expressions més cultes i profundes. No obstant això, en els temps en què la saviesa popular passava d’una generació a una altra seguint la tradició oral, moltes frases literàries i proverbis es van integrar també en el refranyer popular. Fins i tot es recorria al vers per a fer-lo molt més fàcil la seua memorització. Però a vegades usem els refranys de manera abusiva i els apliquem sense tindre en compte el seu vertader significat, entrant així en el joc dels contrarrefranys. La contradicció entre refranys és molt freqüent, doncs són frases construïdes de l’experiència de la vida quotidiana i “en aquesta vida no hi ha gens

135

segur excepte la mort” Per exemple, quan diem “les aparences enganyen”, afirmem amb rotunditat que no s’ha de jutjar a les persones per la seua aparença, mentre que altres vegades defensem amb vehemència la postura contrària i afirmem que “la cara és l’espill de l’ànima”. Vegem alguns altres exemples de refranys i contrarrefranys, aparentment contradictoris, utilitzats habitualment: • “A qui matina Déu l’ajuda”, que en una primera interpretació fa pensar que despertar prompte i complir ràpid amb les nostres obligacions farà que la sort ens acompanye. Però, de seguida, perquè també s’aplica molt, apareix un refrany aparentment contrari: “no per molt matinar, comença el dia més primerenc”. • “Dis-me de què presumeixes i et diré de què manques”, seria molt recomanable d’usar per a fer referència als qui fan gala de virtuts que no tenen. No obstant això hi ha un altre que pot semblar totalment oposat “quan el riu sona, aigua porta”, encara que en realitat no ho és tant. • “tots els excessos són dolents” contra “allò que abunda no danya”

• “herba mala mai mor” contra “no hi ha mal que dure cent anys” • “a casa del ferrer, ganivet de pal” contra “de tal pal, tal estella” • “qui la segueix, l’aconsegueix” contra “tant va el cànter a la font que al final es trenca” • “més val tard que mai” contra “no deixes per a demà el que pugues fer hui” • “qui riu l’últim, riu millor” contra “qui pega primer, pega dues vegades” L’existència de refranys aparentment contradictoris entre si, té una explicació lògica si assumim que són apreciacions subjectives, i per tant no es poden prendre al peu de la lletra sinó que cal utilitzar-les i interpretar-les dins d’un context, aplicats a una situació concreta i per tant variable. I no ho oblides: “En les teues dificultats i afanys, demana consell als refranys”, encara que: “El que un refrany diu, un altre el contradiu”, perquè només cal saber usar l’adequat per a encertar, doncs entre refranys contraris els dos seran igualment certs en algun moment.

Dibuixos de Salvador Mestre en el TBO, fa mès de 40 anys

136

GALETES DE LA FORTUNA Aqueixes galetes amb forma de pastisset en les quals s’introdueix un paperet amb un consell destinat a cada persona, són mundialment conegudes com originàries de la Xina, però qui pense això s’equivoc, doncs realment tenen un origen molt diferent. Vegem-ho. Aquest dolç va aparéixer per primera vegada als Estats Units i no va ser fins bastant després que aquesta costum es va començar a oferir en restaurants de la Xina. Però cal dir que aquesta genial idea tampoc va ser americana, sinó japonesa.

Pel fet que el saló del te es va començar a popularitzar arran de les galetes, molts van començar a copiar aquesta idea. És per això que en estendre’s el seu ús, sobretot a altres llocs d’origen asiàtic, s’ha arribat a confondre el seu vertader origen, per ser el precursor un japonés. Encara que després d’aquesta breu explicació, ja podem donar-nos per assabentats. Per a poder fer-nos una idea de quin tipus de proverbis podem trobar en les mondialment conegudes galetes de la fortuna, ací van uns quants exemples:

Makoto Hagiwara, responsable del Japanese Tea Garden, del Golden Gate a Nova York, va començar a servir aquestes galetes fa més de cent anys, com a acompanyament del te. Els missatges d’aqueixes galetes han anat evolucionant amb el temps, encara que, en els seus inicis, les notes portaven proverbis japonesos i alguna que una altra predicció.

137

“Entropessant s’aprén a caminar” “Sigues lent a parlar, però ràpid a actuar” “Els teus esforços veuran la recompensa d’ací a poc” “No deixes que l’oportunitat passe, perquè pot no tornar” “El sol brilla igual per a tots” jennifer capdevila

REFRANYS POPULARS PER A XIQUETS

“El que parla amb refranys és un sac de veritats…” En tots els països existeixen dites o refranys, frases que són producte de la saviesa popular i que de forma ràpida i ocurrent ens donen un ensenyament de vida. Els nostres avis les deien als nostres pares, els nostres pares a nosaltres, nosaltres als nostres fills...... Sabem que l’origen dels refranys està en les experiències dels nostres avantpassats, en experiències i vivències expressades en frases curtes, a vegades amb rimes per a memoritzar-les amb major facilitat, que es transmetien de generació en generació de forma oral, com a conseqüència del gran analfabetisme que hi havia entre la gent de llavors. Però el que potser molts desconeixen és que són xicotets tresors amb els quals els xiquets poden aprendre tradicions del passat, a més d’una bona forma d’estimular en ells la lectura, tant a casa com en el col•legi. També ens poden servir com a recurs educatiu per a ensenyar-los valors morals d’una manera amena i divertida, o per a aconsellar-los sobre determinades conductes que haurien de seguir o evitar. Heus ací alguns exemples dels més divertits i

fàcils d’aprendre i comprendre, amb una breu explicació del seu significat: “Molt et vull gosset però de pa poquet”: Desconfia d’aquells que volen prestar-te ajuda i quan la necessites no te la donen. “Camine jo calent, riga’s la gent”: És igual el que pense la gent de nosaltres, si el que fem ens reporta algun benefici i no perjudica a ningú. “Encara que la mona es vista de seda, mona es queda”: No intentes aparentar el que no eres, en el fons continuaràs sent tu mateix i al final els altres el notaran. “El que es va anar a Sevilla va perdre la seua cadira”: Aprofita les oportunitats abans que un altre te les lleve. “En boca tancada no entren mosques”: No parles més del compte si no vols que es gire en contra teua. “Va parlar el bou, i va dir muuu”: Una persona que parla molt i no diu gens important. “Juan Palomo: jo m’ho guise, jo m’ho menje”: Et fas càrrec d’un assumpte de principi a fi, sense donar explicacions a ningú. “La cabra sempre tira cap a la muntanya”: Per molt que ho intentes, és inútil lluitar contra els teus propis instints. “Mort el gos es va acabar la ràbia”: Si la causa que va provocar un mal ha cessat, ja no has de continuar preocupant-te per això. “Gat amb guants no caça ratolins”: Quan les coses no es fan de la manera adequada no s’aconsegueix la fi desitjada. És interessant que els xiquets aprenguen aquestes formes de saviesa popular perquè coneguen una mica més els

138

seus orígens i les seues arrels. En realitat, tots tenen un significat a manera de consell per a tindre’l en compte en la vida quotidiana. És per això que a través d’alguns d’aqueixos missatges dels nostres avantpassats, es pot facilitar als xiquets el conéixer el món que els envolta i la forma de comportar-se, ja que parlen dels costums, tradicions i experiències d’un poble o d’una determinada societat. En els refranys que exposem a continuació s’aprecia un clar fons moralitzador, per la qual cosa es poden usar per a l’aprenentatge de normes de conducta o per a estimular en els més xicotets certs hàbits. “A les deu, en el llit estigues”: Cal ficar-se al llit a l’hora adequada per a dormir suficient i estar descansats l’endemà. “En boca tancada no entren mosques”: En determinats moments és millor estar callat abans de parlar de més. “Sabater a les teues sabates”: No cal ficar-se on no et criden. “Panxa buida, no té alegria”: Menjant bé es veuen les coses de diferent manera. “Després de la llet”, res prengues: Després de prendre llet és millor no beure res més per a evitar que es talle i tindre una mala digestió. “El que té boca s’equivoca”: No cal tindre por a dir alguna cosa per temor a equivocar-nos, és alguna cosa que ens pot passar a qualsevol. “El que es pica alls menja”: No cal enfadar-se pel que uns altres diguen i menys quan és mentida. “De tal pal tal estella”: Els fills solen semblar-se als seus pares. “A qui matina Déu l’ajuda”: Tot esforç té el seu recompensa. “Qui té un amic té un tresor”: l’amistat és molt important, i hem de cuidar-la i valorar-la per damunt d’altres coses materials. “Gos lladrador, poc mossegador”: Les persones que s’enfaden de seguida, se solen desenfadar igual de ràpid sense majors conseqüències perquè no són rancunioses. “A cavall regalat no li mires el dentat”: L’important dels regals és el seu

valor sentimental no el seu preu o la seua qualitat, i cal agrair-los sempre. “El que calla atorga”: Callar és el mateix que donar la raó. “Preguntant s’arriba a Roma”: Quan no se sap alguna cosa el millor és preguntar. “A mal temps, bona cara”: Sempre cal ser positiu davant les adversitats. “Qui molt abasta, poc estreny”: No cal ser avariciós. És millor cuidar i mantindre el que un té. “Més val destresa que força”: En la vida és més important ser astut o intel•ligent que fort. “No deixes per a demà el que pugues fer hui”: La peresa no és una qualitat, la qual cosa calga fer millor fer-ho que deixar-ho per a després, com més prompte millor . Una coneguda psicòloga mexicana, ens deixa un ampli llistat d’alguna de les dites més populars al seu país per a utilitzar-los amb finalitats didàctiques. Segons la qualitat que vulguem ensenyar als xiquets o el consell que els vulguem donar, podem classificar els següents refranys mexicans conforme al seu contingut i utilitat: Per a encoratjar-los a començar amb una labor o obligació, o a acabar el ja començat: - “A donar-li que és mola d’olla” - “El fluix i el mesquí fan dues vegades el mateix camí” - “Al mal pas, donar-li pressa” - “El que mai es comença, mai s’acaba” - “El que vol blau celeste que li coste”

139

Per a incentivar el valor de la paciència i inculcar-los que a cada cosa cal dedicar-li suficient temps: - “Més val passe que dure, que trot que canse” - “El que molt abasta poc estreny” Per a la perseverança, i que entenguen que encara que estigues cansat cal continuar: - “No et rebentes *riata que és l’últim jaló” - “No t’arrugues cuir vell, que et vull *pa tambor” Per a ressaltar el valor de l’esforç i que entenguen que un bon resultat depén del seu esforç i no de la sort - “El que és bon gall en qualsevol galliner canta” - “El que és perico on vulga és verd” Per a ajudar-los a enfrontar-se algú que els molesta amb freqüència: - “El valent dura fins que el covard vol” - “Gos que borda no mossega” Per a potenciar l’autoestima, i fer-los saber que si no diuen el que necessiten i es fan sentir, ningú ho endevinarà: - “El que no plora no mama” Per a ensenyar-los a ser equilibrats: - “Ni tant que creme al sant, ni tant que no li il•lumine” Per a aprendre a no deixar passar una bona oportunitat: - “Més val una acolorida que cent descolorides” - “Més val ocell en mà que centenars volant”

- “El que es va anar a la Vila va perdre la seua cadira” Perquè sàpien evitar la frustració, i no emocionar-se per endavant amb alguna cosa que després no és per a ells: - “No et calfes comal que no és per a tu la truita” Perquè parlen pensant el que diuen i complisquen el que prometen: - “Molt de soroll i poques anous” - “De la dita al fet hi ha molt de tros” - “Dis-me què presumeixes i et diré què manques” - “Cau més ràpid un parlador que un coix” Sobre el valor del respecte al que li diuen els majors: - “On mana Capità, no governa mariner” Perquè es porten bé des d’un principi (per exemple al començament de les classes) - “Cria fama i tira’t a dormir” Per a ser optimistes i confiar que el bo arribarà: - “A cada capelleta li arriba la seua festeta” - “Al mal temps bona cara” - “No hi ha mal que per bé no vinga” I per a finalitzar, un refrany que servisca de consell per a aquells pares que acaronen i consenten massa als seus fills, en lloc d’educar-los i posar-los límits. - “El xiquet ja era alegre i li donen maraques”

140

EXPRESSIONS I REFRANYS “MADE IN” LA TERRETA Hi ha algunes expressions o refranys que tots emprem o hem sentit utilitzar en més d’una ocasió i que provenen de la gran saviesa dels homes i dones d’antany, que les utilitzaven per a referir-se a coses tan diferents com la religió, la meteorologia, el treball... Estes s’han anat transmetent entre generacions fins a arribar als nostres temps; tant és així que ens fan gràcia les paraules que apareixen, però de vegades no les gastem de forma correcta. És per això que volem fer un repàs per algunes d’aquestes expressions (algunes molt conegudes, altres potser no tant) i el seu correcte significat:

és senyal de pluja. Li diu el mort al degollat, -Qui t’ha fet eixe forat? És un dita contra la hipocresia, perquè moltes vegades critica aquell que està en la mateixa situació o en alguna pitjor. Els diners i els collons per a les ocasions. No cal malgastar els diners ni traure el mal geni si no és oportú. Qui en roba gasta massa té el cap de carabassa. Gastar-se els diners en molta roba és una favada. Quant més sucre, més dolç. Quan més millor. Sempre plou quan no fan escola. Sempre es presenten oportunitats quan ja no fan falta. Tira més un pèl de figa que la maroma d’un barco. La persuasió d’una dona té més poder que la voluntat de l’home. Tota pedra fa paret. = Goteta a goteta es fa riuet = De mica en mica s’ompli la pica. Tota col•laboració per minúscula que siga és ben rebuda. Tot pot ser digué Caliu, menys que una rata faça el seu niu baix del rabo d’un gat viu. Hi han coses impossibles per lògica. Qui no guarda quan té, no menja quan

A la taula i al llit, al primer crit. Per a lo bo cal acudir amb rapidesa, no cal deixar ho para més tard. Quan Déu vol, sense núvols plou. Al•ludeix al destí o a la voluntat divina Qui no vullga pols que no vaja a l’era. Si no vols veure’t ficat en problemes, serà millor que no t’acostes a allò que els origina. Home roig i gos pelut, primer mort que conegut. Cap persona és de fiar. Qui furta un ou, pot furtar un bou. Una vegada es roba alguna cosa, encara que no tinga importància, ja és un lladre i continuarà robant cada vegada més. Quan el Mondúver fa capell, pica espart i fes cordell. Encara que parla d’una muntanya concreta, s’usa per a qualsevol muntanya. Quan hi ha núvols sobre la cima és que plourà. Quan per la mar s’arrasa, fica’t en casa. També fa referència a la pluja, però en este cas per a les poblacions costaneres. Si veus que el mar clareja,

141

vol. Estalviar en els bons temps, per a així tindre en les futures males ratxes. Joans, Joseps i ases n’hi ha en totes les cases. N’hi ha de tot a qualsevol lloc. Qui prompte denta prompte emparenta. Qui fa les coses abans d’hora quelcom farà malament. Pluja d’estiu i plor de bagassa, prompte passa. No cal donar-li importància a allò que no la mereix. Pardal que vola, a la cassola. No deixar passar les oportunitats. De veres, com si menjares peres i les cagares senceres. No té importància perquè no deixa empremta. A l’estiu, tot el mon viu. = A l’estiu, tota cuca viu. Quan les coses marxen bé no es valora el que es té. A gos flac, tot son puces. Les coses roïnes no venen soles. On va la corda, va el poal. Dos persones que són inseparables. Qui té fam, somia amb rotllos.= Qui té fam somia truites. Quan desitges quelcom amb molta intensitat, és fàcil que et parega allò que no és. A cada porc li ve el seu Sant Martí. Al final tindrà el seu merescut. Més veuen quatre ulls que dos. És bo tindre en compte l’opinió d’una altra persona. Quan més amics, més clars. La base d’una bona amistat és la sinceritat. Secret de tres, del diable es. Si un secret ho saben més de dos persones, ja no és secret. Torna-li la trompa al xic. Una persona que emprenya molt.

Dona que cria, ni neta ni dormida. Una dona amb fills poc de temps per a si mateixa té. Llarg d’esquena, curt de faena. Home alt poc treballador. Més conta el mut que el llengut. Una persona molt xarradora, al cap i a la fi no diu res d’important. Tindre la roba en el Grau. Es diu quan algú ha d’estar preparat per a escapar o té quelcom que ocultar. Esta expressió de ve de quan els delinqüents havien de tindre la maleta preparada per si era necessari embarcar amb presses i escapar. Amor de monja i pet de frare, tot es aire. Es diu de aquelles coses que tenen poca substància. A la babalà. Sense parar atenció en allò que fas. Agarra el ciri que la processó es llarga. Prepara’t que el que vas a sentir o veure és no t’ho vas a creure. Fer la campaneta de combregar. Escampar una noticia amb lleugeresa i boca a boca. Dies i olles, curen les coses. Amb temps i paciència s’aconsegueixen les coses. Jugaria Martí, si tinguera en qui. No riguis, que la cosa és més seria del que pareix. La vergonya cria ronya. La vergonya sol esser la causa de que deixem d’aprofitar les bones ocasions d’ enriquir-nos o d’obtenir altres beneficis. Més val suar que esternudar. Convé més tapar-se quan fa fred que refredar-se. Qui no té vespra, no té festa. Totes les coses bones requereixen un temps d’espera o de preparacions. Qui el cul lloga, no s’assenta quan vol. Quan treballes per a altres has d’obeir els seus ordres. Qui tot ho vol, tot ho perd. L’avarícia fa que perdem allò que més apreciem. No sóc fill de capellà per a tornar-ho a dir. No tornaré a repetir-ho. Tindre més sort que els penjats. Tindre molta sort. L’any de la picor. Fa molt de temps.

142

Venir el moro Mussa. Expressió utilitzada per a espantar als xiquets. Però tenim també un altre tipus d’expressions d’ús molt estés, que encara que no són refranys sí que ens transmeten, amb una sola paraula, una informació completa difícil de traduir en altres llengües i més difícils encara d’entendre pels qui no parlen valencià. Quan una persona valencianoparlant viatja a un altre punt del país i parla en castellà, utilitza paraules o frases fetes que ens hem inventat nosaltres mateixos, és a dir: made in la terreta. Si qualsevol persona de fora de la Comunitat Valenciana ve a qualsevol punt de les tres províncies, haurà d’acostumar-se a certs dits o paraules que són molt comuns. Unes expressions que ens diferencien de la resta dels habitants del país, tant és així que, només amb un parell de frases podem reconèixer que eixa persona és de “la millor terra del món”. I és que, en plena Puerta del Sol de Madrid, tota il•luminada per les festes del Nadal, vaig escoltar a un grup de turistes dient: “Chà, quin comboi! Mira toda esta gente, imagínate la plaza ésta en Nochevieja, esto estarà de gom a gom”. Inevitablement, els vaig mirar i vaig somriure, segurament eren de Castelló perquè Chà es molt d’ací, a la resta de la comunitat es diu més el Ché i, a més, un convoy en castellà és un grup de vehicles de guerra i, vos puc assegurar que allà no hi havia res bèl•lic.

sa fresqueta, tot seguit d’un cafè de mig matí (o millor d’un carajillo dels bons, si estiguérem ací), i no és lo mateix que l’esmorzar de la resta d’Espanya, que és el nostre dinar Actualment, quan fora de la Comunitat Valenciana diem: “Vamos a hacer una torrà”, pensen que vols fer alguna cosa amb el president de Catalunya i que, damunt, ho has dit malament. Aleshores, has d’explicar que et refereixes a una espècie de barbacoa, però no d’eixes americanes en les quals es rosteixen hamburgueses i salsitxes. No, nosaltres cuinem en les graelles: llonganisses, botifarres, careta de porc, xoriço, xulles de corder, cansalada... i pa! Pa torrat amb allioli! Una bona torrà! Altre dia, estant a casa d’uns amics amb gent de diferents punts de la geografia espanyola, el fill d’un d’ells no parava de plorar i tirar tot el que tenia per davant. En un moment em va tirar damunt una botella d’aigua i he de reconèixer que vaig batre el rècord de paraules made in la terreta en una sola intervenció: “El niño potroso que no ha parado hasta que me ha chopado entera, me llega el agua hasta el final del camal. Trae un mocho que hay que recoger todo este empastre y quítame al niño de aquí porque lo encalaré” (bé, estava un poc enfadada, però és que el xiquet....) La gent no parava de riure i me van arribar a demanar un vocabulari Leire-Castellà/Castellà-Leire per a entendre què els havia dit. Després

Si demanes en Euskadi unes olives i uns cacaus, te miraran com si la teua cara s’haguera transformat en un retrat de Dalí, perquè per a ells, com a molt, Oliva és un poble de València i un cacau no és res. Altra cosa de la que me vaig donar compte en eixe viatge és que quan jo deia a mig matí que podíem almorzar, la gent em responia que cap cuina en cap restaurant estaria oberta per a nosaltres a eixa hora. Em va tocar explicar-los que, per a nosaltres, l’esmorzar és eixe entrepà acompanyat d’una cerve-

143

veiem qualsevol cosa que està fora de lloc, exclamem: “serà precís?”. “De categoria” és la utilitzada per a descriure un estat d’ànim o si alguna cosa ens ha agradat molt. Nosaltres no fem les coses a presa, corrent i malament, les fem “arreu”.

d’una llarga estona, ho vaig entendre i vos deixo ací com estaria ben dit, per si un cas, que mai es sap: “El niño inquieto que no ha parado hasta que me ha mojado/empapado entera, me llega el agua hasta el final de la pernera. Trae una fregona para recoger todo este estropicio y quítame al niño de aquí o lo enviaré a lo alto del edificio” (veritat que es més llarg i més estrany?). I és que, moltes voltes, utilitzem paraules que, per a la resta de gent significa altra cosa: - Paella: a més del plat típic, és on fem el dinar, la sartén. - Pati: pot ser l’espai per a jugar en l’escola, el temps de descans entre clases o el portal de l’edifici.

Però, sense cap dubte, allò que més ens identifica són les expressions que emprem per a saludar-nos i per a acomiadar-nos. “Mone” és la paraula per excel•lència per a dir que ens anem, “iep” per a saludar a algú conegut o per a acomiadar-nos, encara que per a aquest últim cas és més probable escoltar “au”, seguit en moltes ocasions de «cacau». Segurament, hi hauran moltes més paraules i expressions que he oblidat, o pot ser que les haja interioritzat tant que ja ni m’adone que formen part d’aquesta singular forma nostra de parlar. Si a algú se li ocorre alguna expressió que no estiga en aquest article, a la carpa de la gaiata 3 hi haurà una llibreta per a que vingueu i les escrigueu. També podreu escriure alguna anècdota relacionada amb el valencià i aixina podrem redactar una segona part d’aquest article. Animeu-vos!

Tenim expressions per a tots els gustos: quan li dius a algú “què mudat que vas” li vols dir que va vestit de forma molt elegant; si, pel contrari, volem dirli que la roba que porta és més bé lletja diem: “què coent vas” o “vas fet un fardatxo” i quan algú és molt guapo diem que és “templat o templada”. Si en algun moment volem que algú te deixi en pau li podem dir “ves a fer la mà”, expressió que també es gasta com a sinònim de molt lluny. A més, si dius fora d’ací que tens “agonia” pensaran que vas a morir, i a tu l’única cosa que et passa és que tens ganes de vomitar. Quan escoltem o

144

Leire Blanca Martínez Bárcena

L’ORIGEN MITOLÒGIC DE MOLTES EXPRESSIONS POPULARS La mitologia grecollatina es va estendre per tot el Mediterrani i és per això que, moltes vegades, al parlar fem al•lusió a Deesses i Déus, fets, heroïnes i herois, personatges propis dels mites i llegendes de la cultura grega o de la cultura llatina. Segurament, estareu pensant ara en quin moment vos referiu a qualsevol mite o llegenda grega o llatina. Doncs bé, jo tinc la solució a la vostra pregunta: en moltes expressions. A Castelló i, ampliant més, a Espanya, aquestes cultures han estat presents d’una o altra manera i és per això que hem assimilat i hem fet nostres aquests dits o refranys, de tal mode que hem perdut la consciència de l’origen d’elles. A continuació vos mostraré uns exemples d’aquests que, en major o menor mesura, totes i tots hem escoltat i dit. - Passar una Odissea: L’Odissea és una de les dues grans obres mitològiques que va escriure Homer. En ella Odisseu (o Ulisses) havia d’arribar a Ítaca quan va finalitzar la guerra de Troia, i durant el viatge va viure moltes aventures i peripècies que estan narrades al llibre. Aixina, pren el significat que hui en dia té i és que passar una Odissea s’empra per a parlar dels problemes que s’han afrontat abans d’aconseguir alguna cosa. - Tindre vista de linx: Aquesta expressió no prové de la vista del felí amb aquest nom. En contra del que tots pensem, prové del mite de Jàson i els argonautes en el que un dels personatges, Linceu, tenia una vista increïble amb la que podia veure més enllà d’objectes. Gràcies a aquest personatge, Jàson va poder trobar el Velló d’or. Per tant, una

persona amb una vista de linx és una persona que té una vista prodigiosa. - Ser presa del pànic: Pan, déu dels pastors i els camps en la mitologia grega, era meitat home i meitat cabra, imatge que posteriorment va estar associada al diable. A aquest déu se li van atribuir els temors imaginaris, d’allà que pànic siga sinònim de terror. En l’actualitat és utilitzada per a referir-nos a aquells moments que se té tanta por que és difícil actuar. - Creure’s el melic del món: En l’antiguitat grega en Delfos hi havia una pedra anomenada melic ja que es creia que aquell lloc era el centre del món. Quan a algú li diem que es creu el melic del mon, estem donant a entendre que és una persona que es considera important i que tot gira al seu voltant, millor dit, que és un egocèntric. - Ser un cacus (cac o caco): Cacus era el déu del foc en la mitologia romana, conegut per robar inclús a Hércules de manera molt hàbil, ja que no deixava pistes. Aquests fets estan explicats a L’Eneida, llibre de Virgili. Ara, utilit-

145

zem cacus, cac o caco com a sinònim de lladre. - Ser un caos: Segons la mitologia, el caos és una immensitat buida que va precedir a la formació de l’univers on tots els elements estaven confusos. Quan hui en dia escoltem eixes paraules imaginem a una persona un tant desordenada i desorganitzada, encara que també es pot referir a llocs o situacions. - El taló d’Aquil•les: Aquil•les, heroi mític de la guerra de Troia, va ser banyat per Tetis, la seua mare, en el riu dels Inferns. L’aigua d’aquest riu el feia invulnerable, però el taló dret amb el que Tetis el sostenia no va ser tocat per aquesta miraculosa aigua. Per tant, va ser el seu punt dèbil. Significat que ha adquirit aquesta expressió. Per cert, Aquil•les va morir a la guerra de Troia atacat per Paris, qui li va llançar una fletxa que li va donar precisament en aquest taló. - Ser una persona narcisista: Narcís era un jove que depreciava l’amor, insensible a ell a pesar de que moltes donzelles i nimfes estaven enamorat d’ell. Nèmesi, deessa grega de la nit i la venjança, el va castigar a petició de les nimfes i donzelles que va refusar. Narcís, en un dia molt calorós va veure una font i va anar a beure, en el reflex de l’aigua va contemplar el seu rostre i es va enamorar de sí mateix i al intentar besar-lo es llança dins de la font i mor ofegat. Allà va néixer una flor que

després rebria el mateix nom. Ací doncs, hui dia quan a una persona li diem que es narcisista volem fer veure que es una persona que està enamorat de sí mateix. - Ser amfitrió: Amfitrió, segons la mitologia grega, va ser el príncep de Tirint i estava casat en Alcmena. Zeus, aprofitant que aquest príncep estava d’expedició, va disfressar-se d’ell i va suplantar la seua identitat. Alcmena va tindre dos fills bessons, un fill d’Amfitrió (Ificles) i altre fill de Zeus (Heracles o Hércules). En l’actualitat ser amfitrió o amfitriona és ser aquell qui ofereix la seua casa a qualsevol visitant. - Escoltar càntics de sirena: Quan pensem en sirenes, la majoria de les vegades, tenim la imatge d’un ésser meitat peix meitat dona. Bé, en la mitologia greco-llatina, les sirenes eren meitat au meitat dona amb una dolça veu que atreia a mariners, fent que aquests naufragaren. Ara, quan emprem aquesta expressió, ens referim a una petició o un missatge que ens resulta molt atractiu i no ens podem resistir a ell, però ens causa unes conseqüències negatives. - Ser un adonis: Adonis era un jove grec del que dues deesses van disputar el seu amor: Persèfone i Afrodita. Zeus va tindre que intervenir en el conflicte repartint el temps que ell estaria amb cadascuna de les deesses. Quan es refereixen a qualsevol home com un adonis, es refereixen a que es un home bell. - Ser una harpia: Les harpies eren uns monstres amb garres, ales i lletges que robaven i rapinyaven per sorpresa. Aquest terme l’utilitzem en els nostres dies per a les dones que tenen un caràcter malvat i són molt desagradables. - La música amansa a les bèsties: Orfeu, poeta i músic grec, aconseguia aplacar a les bèsties salvatges, inclús al déu dels inferns el va convèncer

146

per a que deixés a la seua esposa, Persèfone, que sortís al món dels vius, ja que estava morta. Actualment, diem aquesta oració per a parlar de que la música té unes qualitats tranquil•litzants i pacificadores davant de comportaments nerviosos i agresius. - Estar en braços de Morfeu: Morfeu, un dels fills del Son, era l’encarregat d’adoptar forma humana i mostrar-se a les persones en els sons. Esta expressió significa que la persona està dormida. - Obrir la caixa de Pandora / L’esperança és l’últim que es perd: Pandora va ser la primera dona de la humanitat segons la mitologia grega. Zeus la va enviar per a castigar a Prometeu i als homes. Cada déu li va obsequiar un regal a Pandora, entre ells una caixa amb tots els mals de la humanitat, ella va obrir la caixa per curiositat i els mals es van estendre pel món. L’esperança es va quedar en el fons de la caixa. D’aquest mite podem extraure dues expressions, la primera la utilitzem per a referir-nos a qualsevol cosa que mal emprada pot ser causa o font de perills i problemes; la segona la utilitzem per a dir que sempre quedarà l’esperança de que allò que volem surti bé.

En aquest recull d’expressions s’han quedat moltes en el tinter, però desitjo haver creat una curiositat en els lectors i les lectores d’aquest article per a que comencem a conèixer l’origen de les expressions que emprem sovintment per una banda i per l’altra per a que sentiu curiositat per les diferents mitologies existents.

147

Laura Martínez i Bárcena

DITES DEL NORD Un curiós relat danés ens conta com, al final de l’època vikinga i ja amb tota Dinamarca bastant pacificada sota la nova religió, va existir una família que encara s’aferrava al vell culte. En ella hi havia una xica d’extraordinària bellesa a la qual no faltaven pretendentes que voletejaven al seu voltant, un dels quals era un noble que cap a bones molles amb els sacerdots cristians i que no acabava d’agradar al germà major de la jove. El noble va acabar per perdre la paciència i va començar a dir que la xica no accedia a les seues més que justes pretensions de matrimoni perquè s’entretenia amb molts joves de la comarca alhora, dubtant de la seua honra, la qual cosa no va agradar en absolut al germà que va muntar en còlera i, armat amb escut i destral, va reptar al noble a un duel. Aquest, en lloc de presentar-se, va enviar a un sacerdot a demanar que no es vessara sang ja que l’assumpte podia arreglar-se de forma pacífica el que el germà de la xica va accedir. Però les enraonies i falsedats del noble sobre l’escassa virtut de la jove van continuar i el seu germà, fart ja de les seues mentides i insídies, es va presentar una nit a la seua casa i li va donar mort. L’endemà, es va presentar davant el xic el sacerdot amb tota l’assemblea del poble a recordar-li la seua promesa trencada d’arreglar les coses sense sang. Es va plantar davant i l’i va dir:

-Vexen til Helvede er med brolagt gode intetioner. (El camí a l’infern està empedrat de bones intencions) El xic va romandre ferm i escopint al sòl va respondre: -Vexen til Helvede er med brolagt gode sterkr. (El camí al Hel està cobert de

bons borregos). I quan van intentar prendre-li, de la seua casa van eixir tots els seus familiars homes armats disposats a defensar-li. Però després d’ells, es va obrir pas la xica, qui encarant-se al sacerdot, li va escopir responent: - Hovmod STAR per a FALD. (L’orgull hi és abans que la caiguda). La cultura i costums més ancestrals dels pobles del nord d’Europa, la terra dels mítics vikings, són molt diferents a les nostres, marcades per les seues dures condicions de vida i la contínua lluita amb altres pobles. Per això els seus refranys o proverbis poden semblar-nos bastant incompressibles, i per descomptat curiosos. No oblidem que al qual fer una traducció literal de la seua llengua original, es perd el significat innat de molts d’ells.

Proverbis islandesos

- Sjaldan er ein Baran tök: No poques vegades basta una sola ona. - Árinni kennir illur ræðari: Un mal remer culpa al rem. - Ber er hver AD baki nema Ser bróð ur eigi: La nuesa és el revers d’un home sense germans. - Brennt barn forðast eldinn: Un xiquet cremat es manté allunyat del foc. - Linur bartskeri gjörir Fuin sár: metge benvolent, ferides pútrides (traducció idiomàtica). - Kemst Tho hægt fari: Arribaràs encara que camines a poc a poc.

Proverbis suecs

- Bara Doda fiskar följer Strömmen: Només els peixos morts segueixen el corrent.

148

-Det är som mörkast innan gryningen: Sempre és més fosc abans de l’alba. - Ensam är Starkr: La soledat és del fort. - Inga träd växer till Himmelen: No hi ha arbres que cresquen fins al cel. - Dj. senare på kvällen, desto vackrare folk: El vespre, és el mes bell per al poble. - Det finns inget dåligt Vader, bara dAliga kläder: No hi ha mal temps, només mala roba. - Det som GOMS i snö, kommer fram Vinya: Alló ocult en la neu es revela en el desglaç.

No embenes la pell de l’os abans de matar-lo.

Proverbi de les Illes Fèroe

- Tíðin rennur suma Streymur I a: El temps corre com el corrent del riu.

Proverbis noruecs

- Bra vind i Ryggen er best: Un vent favorable a l’esquena és el millor. - Altfor Reint har ingen smak: Molt net no té sabor. - Enn SKAL lytte, NAR en Gammel hund GJO: Cal escoltar quan un vell gos lladra. - Gammel kjærleik rustar ikkje: L’amor vell no es corromp. - Berre bok gjer ingen klok: Simplement amb un llibre no es fa cap savi. - Båtlaus mann er Bunden til land: Home sense pot està lligat a la terra. - Dei galne har mange morosame stunder som den vettige ikkje har: El maníac té moltes hores divertides que l’home sa no té.

Proverbis danesos

- Mann mÅÅ hylé med de ulve home er i blandt: Un ha d’udolar amb els llops quan hi és entre ells. - Donen som hund bieffer meget, Han bider Ikkun lidet: Gos que lladra rarament mossega. - Du SKAL kravle, por du kan gå: Has d’aprendre a gatejar abans de caminar. - Lidet er om donen mans vrede, som ingen vurder: Si no pots mossegar, mai mostres les dents. - Når mann vil slå afonen finder mann Latt en kæpp: Si vols véncer a un gos és fàcil trobar un pal. - Pels ikke bjørnen, før den er skudt:

Hui enumerarem multitud de proverbis vikings que han arribat fins als nostres dies. I és que, com tota civilització, aquests homes del nord compten amb refranys i píndoles de saviesa. La imatge que tenim hui dia sobre els vikings ha millorat notablement en els últims anys. No obstant això, encara queden vestigis del retrat demonitzat que es va fer en l’Edat mitjana. A més de saquejos i batalles, els vikings eren hàbils comerciants, artesans, grangers… i fins a poetes i contacontes. A continuació, els millors refranys vikings. Molts d’ells estan extrets del Hávamál, un poema que conté un codi ètic del qual parlarem en una altra ocasió. Proverbis vikings sobre l’amistat L’amistat i la companyonia eren valors molt importants per als antics nòrdics. Un mur d’escuts no pot funcionar si no hi ha confiança entre els guerrers.

149

“L’home honra a l’amic amb afecte, respon a regal amb regal. A riure respon amb riure, i al truc amb parany.” “Si aconsegueixes trobar a un amic lleial i vols que et siga útil, obri-li el teu cor, envia-li regals i viatja sovint a veure-li.” “Un home sense amics és com un bedoll nu, sense fulles ni escorça, solitari en un pujol pelat.” “Sé amic dels teus amics. Respon a un regal amb un altre regal, a un somriure amb un altre somriure i a una mentida com si no l’hagueres escoltada” “Un convidat ha de marxar a temps i no abusar de la seua benvinguda; fins i tot un amic es torna molest si es queda massa temps.” “Cuesta treballe visitar al mal amic tot i que pilla de pas. Però és grat visitar al bon amic tot i que la seua casa està lluny.” “No vaig conéixer a ningú tan ric i noble que no li agradara rebre regals, ni tan generós que no vulga rebre res a canvi.” Refranys vikings sobre la intel•ligència D’altra banda, trobem nombrosos proverbis vikings relatius a la intel•ligència i el sentit comú. Res més lluny de la realitat, per tant, aqueixa imatge de bàrbars descerebrats que encara hui perdura sobre aquesta civilització. “No hi ha millor equipatge per a portar damunt que el seny i la ment clara. En terres llunyanes és més útil que l’or i saca al pobre de les dificultats.” “Qui sempre parla i mai calla diu moltes insensateses. La llengua lleugera ocasiona problemes i sovint menysprea a l’home.” “La millor càrrega que pot portar un home és massa sentit comú; la pitjor, massa beguda.” “No és tan bona la cervesa com diuen. El que més beu menys raona i perd el seu propi judici.” “L’home miserable i mal nascut fa bromes i es burla de tot. No s’adona d’una mica més obvi: els seus propis defectes.” “Sabio en veritat és el viatger que

es mou pel món. El pot intuir l’ànim imperant per ser assenyat i entenimentat.” “L’home assenyat fugirà de la sala si un convidat insulta a un altre. Burla i sorna solen emprenyar si hi ha homes hostils en la taula.” Refranys vikings sobre el poder i la riquesa Les freqüents lluites internes van tindre el seu ressò en els refranys. Traïcions, conjures, ànsia de poder i riqueses… Per això trobem proverbis vikings com els següents: “Si menges cireres amb els poderosos t’arrisques al fet que els ossos *lluevan contra el teu nas.” “Qui sap quants enemics tens entorn de la taula!” “Prop del rei, prop del cadafal.” “Ni la pobresa obliga a ningú a robar ni la riquesa ho evita.” “La desgràcia també visita als rics, però als pobres ho fa dues vegades.” “Davant un acord, cuida’t que una de les parts no quede amb l’espasa i l’altra amb la baina.” “Dos poden mentir fins que un tercer penge.” “L’ambició i la venjança sempre estan famolenques.” Frases vikingues sobre gaudir de la vida El caràcter vitalista i optimista és el que millor defineix als vikings. La seua filosofia advocava per gaudir

150

del moment però sense excessos ni mals hàbits. “Viu amb il•lusió mentre estigues viu, l’àgil sempre tira avant. Vaig veure les flames d’una mansió, però a la porta jeia un mort.” “El millor de la vida és la vida mateixa. Assegura’t que gaudeixes cada moment i deixes un bon nom després de tu. No hi ha res millor que estar viu i content.” “Un covard pensa que viurà per sempre si evita als seus enemics; però cap home escapa a la vellesa, fins i tot si sobreviu a les llances.” “Un home de respecte ha de ser reservat, reflexiu i valent en la batalla. Tots els homes han de mantindre el bon humor fins que la fi els arribe.” “Un home coix encara pot muntar a cavall, un home sense mans encara pot pasturar ovelles i un home sord encara pot matar; millor és estar cec que cremar en la pira funerària. Són els morts els qui no poden fer res.” “Millor ocell lliure que rei captiu.” “Has de gaudir dels teus guanys mentre romangues en aquest món. El que deixes per a l’amic, pot ser que arribe a l’enemic. Qui sap el que pot passar…” “Convé matinar al que vol anar a lluitar i prendre vida i béns d’altri. El llop ficat al llit no plena la boca. Tombat ningú triomfa.” “És sa el foc per a tots els éssers, igual que els raigs de l’astre rei. Feliç aquell que conserva la salut i sap viure sense vicis.”

“Mor la fortuna, mor la família, un mateix també es mor. Però hi ha alguna cosa que sempre quedarà: la bona fama del difunt.” Proverbis vikings sobre la prudència Els fets històrics van obligar els vikings a ser desconfiats i previnguts. També a aprofitar els pocs recursos que tenien. “Abans d’entrar en un lloc, fixa’t per on es pot eixir.” “No lloes el dia fins que haja arribat la vesprada; no lloes a una dona fins a la seua pira; no lloes una espasa fins a haver-la provat; no lloes a una donzella fins que s’haja casat; no lloes el gel fins a haver-lo creuat; no lloes la cervesa fins a haver-la begut.” “Fora de la teua llar no t’allunyes ni una polzada de les teues armes.” “Les molles són també pa.” “La casa del qual es burla, acaba incendiant-se”. “Davant un acord, cuida’t que una de les parts no quede amb l’espasa i l’altra amb la baina.” “Quan passades per una porta aliena mira a destra, mira a sinistra.” “La boca regeix la terra, però el mar el regeix la mà.” “L’home assenyat no presumeix de savi. Camina amb tempte i amb tacte. Callat i caut acudeix al llogaret evitant embolics. No li falla el seu aliat més fidel: El seny que li acompanya.”

151

REFRANYER CLIMÀTIC DE LES TERRES VALENCIANES El refranyer climàtic de les terres valencianes prové d’èpoques en què les activitats primàries, principalment l’agricultura, imposaven el ritme de vida de la societat. Per aquest motiu una gran majoria d’aquestes dites guarda relació amb les labors pròpies del camp, o al•ludeix als riscos meteorològics més habituals o temuts en cada mes o estació.

Refranys de la tardor

No és d’estranyar, doncs, que per a la tardor abunden els refranys referents a diluvis, riuades i inundacions, sense que falte tampoc la referència als primers freds ni a la sequera, tan nociva aquesta última en prolongar-se després de l’estiu, perquè malmet el tempere dels secans i amenaça, fins i tot, el proveïment de masies i poblacions. El període amb màxim risc de diluvis transcorre de mitjan setembre a idèntiques dates de novembre, amb àpex a l’octubre; en contrapartida, aqueixos tres mesos també poden resultar molt secs. Són aqueixos extrems, tan oposats, els que donen motiu a

l’exclamació “Setembre, octubre i novembre, busqueu qui vos governe!”. La possibilitat de l’un o l’altre dels perjudicis al•ludits al setembre queda reflectida en algunes dites com el següent: “Setembre és el mes més dolent que l’any té” o el que adverteix “Setembre, es tremole: porta els ponts o seca les fonts”. És freqüent que un setembre transcórrega sense pluja, i el de l’any següent porte amb si fortíssims aiguats, causants fins i tot d’inundacions i desperfectes a les ciutats. Aquest règim pluviomètric tan advers i dispar, queda de manifest en l’afirmació popular que ens adverteix: “A Alacant plou poc, peró quan plou, plou prou”, ressaltant que les precipitacions, encara que escasses, solen caure en forma de forts aiguats. D’aqueixa inquietud pels xàfecs copiosos i de gran intensitat, ens informen molts altres refranys; així, per exemple, els que diuen: “Setembre ve bé si de l’u al trenta passa seré”, “Per setembre el mal temps és de tembre” o “Temporal per Sant Miquel, Déu et guarde d”ell”. Encara que no deixa de preocupar també el problema de la sequera, i que aquesta impedisca la saó i bona disposició de la terra per a la sembra i altres labors agrícoles pròpies d’aqueixa època. Aquest és el fonament d’expressions tals com “La otoñada de veres, per Sant Mateu les aigües primeres” o l’equivalent de “Otonyada vertadera, per Sant Miquel la pluja primera”, i unes altres encara més explícites, com la que ens avisa directament del millor temps per sembrar “Si vols bona sementera, per Sant Mateu l”aigua primera”. A la comarca de la Plana no plou amb freqüència però, quan cau, ho fa amb força, com en la resta de la Comunitat.

152

Va ser en 1949, el dia 28 de setembre, quan el riu Sec es va desbordar (encara que hui semble mentida) arrasant les rudimentàries barraca construïdes a la vora del seu llit. Aqueix any, va ploure amb certa intensitat al febrer, març, maig i novembre, però aqueix dia en concret va diluviar durant tota la nit, i va passar l’inevitable. Els nostres majors encara recorden la tragèdia. “Si continua plovent, hi haurà alguna desgràcia”, deien els més pessimistes, però també els millor informats, els quals sabien el molt que havia plogut per allà dalt i que les precàries infraestructures de la postguerra no aguantarien massa. Cap d’ells podia intuir, no obstant això que en la desembocadura del barranc més gran del terme municipal de Castelló de la Plana, deu cadàvers esperaven al fet que algú els conduïra al cementeri, ni que uns dies més tard es trobaria el d’una xiqueta que va completar la tragèdia, i molt menys que 200 famílies anaven a quedar-se sense sostre on dormir aquella nit. Aquell dia de Sant Miquel, molts castellonencs van acudir al pont de la N-340 per a veure les aigües vermelloses que baixaven pel riu. En passar per l’Estadi, es van adonar de la magnitud del desastre en comprovar que les instal•lacions esportives s’havien convertit en un descampat ple d’enderrocs. Bombers, soldats del Tetuan 14, agents de la policia municipal, guàrdies d’assalt, membres de la creu roja i fins i tot alguns voluntaris, van haver d’utilitzar barques, portades des del Grau, per a prestar auxili als qui necessitaven eixir de les seues barraques o caminaven sense rumb per la Ronda a la recerca d’ajuda. Amb tot, i a excepció d’aquesta de Castelló del 1939, que com ja hem dit abans, va ser per Sant Miquel, el mes més temible de xàfecs desaforats és, amb diferència, octubre, que concentra la gran majoria de les pitjors riuades i inundacions valencianes. Baste tan sols recordar la de 1982 al Xúquer, la de 1957 per al Túria o la de 1973 en la conca del Segura, amén de moltes altres

amb complida notícia en els anals hidrològics. Semblant perill, tals desastres, no podien, de cap manera, passar desapercebuts o caure en l’oblit; encara en el cas que faltara la rica documentació escrita, la memòria històrica, fruit d’una antiquíssima experiència transmesa de generació en generació, recordaria, amb intenció de previndre, aquests luctuosos successos. Bon nombre de refranys sintetitzen la predisposició del mes d’octubre a crescudes extralimitades i colossals avingudes en els grans rius, rambles, barrancs i rius-rambles llevantins. En aquest sentit hi ha una bona collita de dites i refranys que ens adverteixen del que pot ocórrer. De tots ells hem triat alguns dels més expressius, amb judicis tan negatius com els que segueixen: “octubre és mes d’històries, que deixa males memòries” o “octubre tots els mals descobreix”. Amb algun d’aquests desastres fluvials del quals parlem, es va fer com quan, segles arrere, els navegants hispans recorrien al santoral per a batejar els huracans. Així doncs, un del més coneguts és el de Santa Teresa (14-15 d’octubre de 1879), el major dels quals es té notícia, hagut en la conca del Segura, que va devastar, entre altres comarques, la Vega Baixa, després d’una llarga i intensa sequera que durava ja quatre anys. Fet del què també ens prevenia la saviesa dels nostres avantpassats, amb la dita “A gran secà, gran remoullà”. La catàstrofe va servir,

153

almenys, per a la reconstrucció del pantà de Ponts, sobre el Guadalentín, protagonista i principal responsable d’aquell desastre. Amb aquest succés, guarden inequívoca relació altres sentències com “Per Santa Teresa, aigua en la presa” o “Santa Teresa plena la presa”. D’altra banda, tenim l’advertiment que octubre pot oferir un temps molt variat: “El temps a l’octubre, boig, vessa de tot una mica”; i així mateix ens trau l’esperança d’una pluja mansa i beneficiosa: “Otonyada segura, Sant Francesc la procura”, “Otonyada vertadera, per Sant Francesc la primera” o “A la primera aigua d”octubre, el grá llançarás i cobrirás”. Després d’octubre, tampoc són excepcionals els temporals al novembre, que conviuen amb el conegut com “veranillo de Sant Martí”, encara que aquest mes resulte més notori el descens de les temperatures, com preludi de l’hivern: “De Tots Sants a Nadal, hivern és en veritat”. No oblidem que, encara que gran part del territori valencià s’assentisca en la falda mediterrània d’una zona muntanyenca, en aqueixes muntanyes, on el fred matina i és més intens, són notables les diferències climàtiques respecte a la costa. Així, en els sectors muntanyencs i terres de l’interior no resulta sorprenent les primeres nevades per aquesta època: “Per Tots Sants, els camps blancs”, o “A Tots Sants, neu als alts”; mentre que la percepció de l’hivern es demora en la

franja litoral, amb un clima més benigne, a pesar que els refranys insistisquen que aquest mes posa fi a una estació que astronòmicament no finalitza fins al 21 de desembre amb refranys com “Quan novembre acaba, l’hivern comença” o la seua variant “Novembre acabat, hivern començat”. Finalment, com caldria esperar, el fred és el motiu, reiterat fins a la sacietat, en tots els relatius al mes de desembre: “Pel desembre és gelen les canyes, i és torren les castanyes”, “Pel desembre gelades, migues i esmorzades”, “Per Sant Tomás, el fred al nas”. I per a acabar, una curiositat: Potser us crida l’atenció que, a través d’aquestes dites de la saviesa popular, viatgers del temps, transmesos de pares a fills, nascuts o heretats tots ells de l’experiència, algunes dels seus advertiments o pronòstics facen referència, casualment, a circumstàncies meteorològiques que hui dia s’atribueixen al canvi climàtic. I us haureu adonat que, precisament aquestes experiències d’antany, expressades en forma de refranys, ens serveixen de previsió davant molts d’aquestos fenòmens actuals, les conseqüències dels quals, també casualment, ja van viure en un passat llunyà les gents d’aquestes terres, i van deixar els seus savis advertiments per a les generacions esdevenidores. Així doncs, pot ser que no hagen canviat tant les coses.....

154

TARDOR: - A la tardor ni fred ni calor. - L’octubre és bon pintor perquè arriba la tardor. - Groc, vermell, taronja i marró són els colors de la tardor. - El groc del sol ja ha acabat, el marró de la tardor ha començat. - Amb castanyes i panellets donem la benvinguda als freds. - Per tots sants castanyes i cargols amb banyes. HIVERN: - Novembre acabat hivern començat. - A l’hivern el millor amic és un bon abric. - El sol d’hivern està emmandrit, li costa molt sortir del llit. - Si l’oreneta no ve al Març l’hivern és llarg. - Fins el dotze de maig l’hivern no diu: “Me’n vaig”. - Al febrer set capes i un barret. PRIMAVERA: - Primavera arribada ovella esquilada. - Primavera arribada oreneta a la teulada. ESTIU: - A l´estiu, tot el mon viu. - Si pel maig el fred és viu ens espera un bon estiu. - Si plou a primers de Juny l’estiu és lluny.

MAGDALENA 2019

155

SEMPRE TROBES LES PARAULES ADEQUADES,PERÒ MAI LES QUE TE PODEN SALVAR. poema

Les paraules que persegueixes, les de veritat, s’escapen en vaixells de paper, mai aconsegueixes atrapar-les. Naveguen a tal velocitat que els teus sons se perden en la immensitat. Aleshores, et conformes amb el que llegeixes, amb la irrealitat d’allò mai dit, amb el que somies en el teu coixí i es queda allí, com en una avinguda de pegament de la que voldries desenganxar-te. Et perds entre proverbis xinesos, entre frases buides i cançons de laments, sense trobar el camí somiat. I sents, però no escoltes. Sents paraules alienes fixant-te en la seua sonoritat i oblidant-te del com i perquè van ser escrites.

156

Hi ha paraules que enganyen, que disfressen, que menteixen quan parlen. Hi ha lletres que seguim sense pietat, sense ver el que les uneix o el que les va formar. Hi ha lletres que encadenen paraules que no sempre mirem a la cara. Voldria provar la mel del rusc, la poma de l’arbre i el somriure més sincer. No vull marcs buits, traços corbs ni dents que no mosseguen. Necessito el sol de l’estiu, l’aigua de la pluja com necessito la ploma per a escriure i la vida per a viure. Tant de bó.

Per Aitana Gas i Valois

157

75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari Article inèdit 158 75é Aniversari Article inèdit 75é Aniversari

“No camines després de mi, potser jo no sàpia liderar. No camines davant meu, potser jo no puga seguir-te. Camina al meu costat i caminarem junts” .......................................

articl e inèdit

159

ES FA CAMÍ EN CAMINAR Tema del concurs: “1945, un altre camí. El naixement d’unes noves festes” En commemorar el 75é aniversari de les nostres festes, mirem arrere en el temps, cap al 1945, cap a l’inici del camí pel qual hem vingut caminant, pas a pas, fins a aquesta Magdalena 2019. Un llarg camí que, a diferència del dels versos d’Antonio Machado, tornem a recórrer i trepitjar amb el començament de cada nou cicle magdalener. Un camí que s’ha anat transformant, aplanant-se en alguns trams de pas continu, mentre que en uns altres, menys transitats, cal anar sortejant insospitats clots i pedres. Noves corbes i racons han anat apareixent al costat de zones rectilínies en les quals ens fan ganes de prendre impuls i caminar-ho sencer d’una tirada. Un camí fàcil, a vegades, que de sobte es torna abrupte i amb pronunciades pendents de difícil accés. un camí en el qual el que vertaderament importa no és tant arribar a la fi com gaudir de recórrer-ho. Un camí que, a força de tornar per ell una vegada i una altra, ens resulta conegut i entranyable, recognoscibles les petjades dels qui van passar abans de nosaltres. Fins i tot, de quan en quan, es poden distingir les marques deixades pels nostres propis peus. Marques que el vent encara no ha aconseguit esborrar, ni la pols cobrir per complet fins a ocultar-les, potser perquè no són només nostres, sinó que s’han fet més i més profundes en xafar centenars, milers de peus pel mateix lloc, sobre les mateixes marques. Peus menuts i grans,

trepitjant de puntetes o amb pas ferm i decidit, o potser que anaven amb preses buscant una travessa, o fent marrada per a arribar al mateix punt, o delectant-se com cal, però peus, tots ells que han fet i faran camí. Perquè som caminants, en una terra de costums i tradicions, en un país de pelegrins, i som romers per les ermites i els llocs dels nostres ancestres. Els avantpassats van recórrer el trajecte del Castell Vell a la Plana, i segles després, les gents del Castelló que van fundar desfem el camí cada any en romiatge, després dels seus passos, empremta sobre empremta. Un grapat de castellonencs voluntariosos i compromesos amb la seua ciutat, van començar fent els primers passos, fa setanta-cinc anys. Uns altres els van seguir, i després uns altres més. Hui, les Festes de la Magdalena són aqueix camí que ells van obrir, eixe que hem construït entre tots els que el transitem. Un camí de tots, per a tots. Perquè només es fa camí en caminar. El millor de caminar aquest camí és les gents que per ell anem trobant. Gent que, pas a pas, transita la senda que uns altres van obrir i marca la que uns altres seguiran. Gent que sent i viu la festa de molt diferents formes, però compartint l’amor per les nostres arrels i el profund respecte per la tradició. Entre tota aqueixa gent, algunes destaquen per la seua implicació festera, des dels més diversos àmbits, i te-

160

nen molt a dir sobre el 75é aniversari que enguany celebrem, des de la seua pròpia i àmplia experiència.

El camí de Lledó, castellonenca de cuna, castellonera de cor Les festes majors de la nostra ciutat, com qualsevol altres de qualsevol lloc, són portadores de tradició i emoció però també d’evolució. I aquest últim aspecte pot ser sigue el referent més viu de totes elles. Mirar-les en un punt concret de la seua història pot resultar, i de fet ho és, atractiu i fins i tot interesant, culturalment parlant -bona prova d’alló és l0any 2010, quan la declaració de les nostres festes com “Festes d’interés turístic internacional”- però inevitablement es perd el caliu de la transformació evolutiva. Si bé es cert que aquesta apreciació es indubitable, també ho es el fet de que es molt difícil trobar persones que puguen donar fe dels 75 anys d’evolució (hi han hagut però ja no están per preguntar-lis). busquem, doncs, qui puga explicar-nos les seues vivències, en primera persona, des d’un punt de vista el més ampli possible, i ens trobem amb Lledó Navarro com una d’elles:

,també li agrada vestir a l´antiga i gaudir de la elegància de la roba dels nostres avantpasats. Solidària, pacifista i mediadora, tal vegada per aixó (i per altres bondats i virtuts) presideix l´asociaciò de veïns on actuament viu. Dins el món de la festa, s’ha caracteritzat sempre per lluitar en pro de les tradicions mantenint postures dialogants encara que ferms i avalades per estudis o informacions assenyades, i bona prova d’aixó es el seu capítol de lluita des de que va asumir la presidència d’Atzavara grup de ball, defensant i asesorant a moltísimes persones per que la nostra indumentària tradicional no es perga i per que es respeten els seus orígens.

Madrina de gaiata, membre de Junta de Festes, presidenta de un grup de ball, mare de president infantil, mare de pregoner infantil i consort de president de gaiata…Lledó va náxier al any 1964. Filla de Paco Navarro, llaurador de soca i arrel, i de María Centelles, coneguda com ”la platanera de Castelló”. Només náixer, baix de la cuna ja tenía al gòs de la rabera del seu avi Ernesto, i potser aixó va començar a gestar el seu amor incondicional peis animals, que al llarg de la seua vida li ha fet tindre cavalls, gossos, gats, pardalets... Empatia a edat primerenca. Extrovertida i deportista (esquiadora, nadadora, jugadora de pàdel i, sobretot, balladora

Lledó, quant de castellonera hi ha en la castellonenca Lledó Navarro?

“M´agrada el meu poble, les seues tradicions i costums. Porte la tradició en les venes. Des de ben menuda he participat en tots el actes festers ja siguen 161

pregons, cavalcades dels reïs, festes de Sant Antoni, festes del Lledó, festes de carrer, clavaria de la verge del Carmen... Però també ajudant en el museu etnogràfic de Fadrell i com secretaria del Festival de Dançes de l´Antiga Corona d’Aragó. Amb molt d´orgull i sempre treballant desinteresadament per el meu pòble, aquell que em va veure nàixer a la década del seixanta. A més, em recorde que, en la meua època, hi havia molta més gent jove en el món de les gaiates i aquest és un tema que recalque, perquè es troba a faltar la implicació de més joventut perquè es puguen desenvolupar de manera brillant tots els actes i continuar mantenint les nostres tradicions, evolucionant però seguint per aqueix camí de fa 75 anys”.

Madrina, del qual diu que va ser “un any meravellós, irrepetible. Em van fer sentir la reina del sector de la gaiata 3 Porta del Sol; em vaig trobar amb persones respectuoses, educades i treballadores, i gràcies als meus pares i al meu home, vaig ser la primera madrina casada de la història de les gaiates. Però això va passar en 1993, fa més de 25 anys, encara que sembla que va ser ahir”. En la seua memòria bu-

La seua aposta passa per l’establiment d’uns protocols de modernització de la seguretat perquè la ciutadania puga gaudir dels actes sense el perill d’accidents desafortunats, que a més ens portarien a canvis no desitjats. I dins del ja dit, s’inclouen els recorreguts de les desfilades i tot el necessari al voltant d’aquestes, adequant els vehicles i els participants al “statu quo” del vell Castelló perquè puguen cohabitar totes dues realitats: la modernitat i la tradició. Per a això és fonamental no perdre el fil (o el camí) que, amb estima i cura, han tramat anteriors generacions.

alguns dels quals encara els tinc com a germans, amics dels bons, dels quals no es troben amb facilitat. Em recorde d’haver treballat molt per la festa, i pel ball, estant embarassada, i com vaig aconseguir organitzar la primera dançà infantil durant la Magdalena”.

Parlant amb Lledó, és inevitable no fer una referència al seu any de

llen els records i en els seus ulls es reflecteixen les imatges del viscut, en profusió de colors, potser més intensos encara que la pròpia realitat.

De la seua etapa en la Junta de Festes, període de la seua major implicació organitzativa festera, recorda que va tindre “uns companys lluitadors,

I així va ser: Lledó va fer història en unificar tres aspectes molt seus: la festa (com la nau que acull tota la resta), la tradició (que van interioritzar les xiquetes i xiquets als quals ensenyava) i la dansa (com a peça clau perquè tot encaix). I els va unir de tal manera que els uns i els altres es van enriquir mútuament. Ara, ja no es concep una Magdalena sense danses. Posteriorment va protagonitzar una nova aportació personal / familiar al món de la festa amb la participació de “sang de la seua sang” en dos càrrecs de gran prestigi. Sobre aquest tema, ens comenta de manera literal:

“des de que van nàixer (els seus dos fills, Joan i Ernest) els hem inculcat l’amor per les nostres tradicions, per la qual cosa, per a la meua família i per a mi, que un d’ells fóra President infantil en 2011, i l’altre sèquier major, i per tant pregoner, en el 2013, va ser una immensa alegria, i un orgull indescriptible 162

com a pares; la culminació i la recompensa al treball de tota la meua vida per la Festa, pel meu Castelló.” Festa com a evolució: en el general i en el personal. Generacions que se superposen i que es transmeten, a vegades sense ser conscients, els secrets més profunds i amagats, que a vegades es coneixen però no es veuen. L’evolució no té color, ni olor, ni cos. Ni falta que li fa. L’evolució és l’ara, el moment, que uns ulls savis – com els de Lledóel seu capaços de distingir. I parlant de capacitat, la va haver de demostrar, en l’episodi que va protagonitzar el seu marit, Juanvi, com a president de gaiata al llarg de cinc anys del qual ens parla així: “treba-

ll, treball, i més treball en un dels sectors més importants de Castelló en aquell moment. No vaig ser presidenta consort, vaig fer de relacions públiques de la gaïata, influint en molta gent per a formar part de la comissió de llavors, i assessorant en indumentària, en la qual va ser una de les comissions més nombroses d’aquells anys”. Especial d’interés teníem per a conéixer l’opinió de Lledó en un tema tan d’actualitat com ho és parlar del paper de la dona en la Festa, i la seua resposta, per contra del que caldria esperar en una castellonera tan activa i lluitadora com ella, no és gens crítica sinó que reconeix que “tot el

protagonisme està enfocat per a la dona (dames, madrines, reines...), deixant en segon lloc als homes, simples acompanyants”. És un fet:

arribar a un bon final. Però sempre sense oblidar la tradició, i això vol dir igualtat amb coneixement i sentit comú, que no és el mateix que igualtat amb paritat. Respecte a un altre tema candent com és la creixent participació d’un major nombre de col•lectius en les activitats festeres, Lledó opina que “és molt difí-

cil d’encertar fins a on arribar o no, sense fer de menys o infravalorar a les gaiates. I espere que prompte tinga una solució de debò, no implicant-se la política pel mitjà”. No obstant això, la realitat és que hi ha diversos col•lectius que abans no tenien cap protagonisme ni influència, que estan arribant a conquistar xicotets espais de participació i sent més i més visibles. Tal és el cas dels grups de ball que, mitjançant la seua introducció a les escoles, van expandint la seua àrea d’influència i popularitat, arribant a espais i moments que abans semblaven un somni. L’evolució cap a una major diversitat de la festa i la participació de tots és un avanç molt positiu, però encara ens falta trobar la fórmula màgica per a fer-ho sense envair ni dificultar el camí de les gaiates, ja per si mateix pedregós i difícil, ni oblidar els seus valors únics i imprescindibles. “Avançar tots junts, de la mà, una

cosa impossible mentre la festa estiga influenciada per la política”.

En tota festa hi ha dues parts: els que la fan i la viuen, i els que només

els xiquets / homes no tenen tant de protagonisme i no ho han tingut mai al llarg de l’evolució festera. Potser, apunta, aquesta tendència s’està tractant de canviar (una tendència cap a una major igualtat present en tota la societat ajuda a això) i des de fa uns anys els xiquets gaudeixen de majors privilegis que abans, i les dones no es limiten a lluir i desfilar, que també, sinó que tenen més responsabilitats, en una escalada que sembla pot

163

la gaudeixen des de l’altra banda i sense esforç. I aquests últims podrien estar una mica més implicats, i participar, d’una forma o una altra. Perquè....…ho són ara? Lledó opina que “no” i que no ho estaran mentre “no canviem la seua estructura”. Davant aquesta reflexió convindria fer una altra d’important: tenim alguna cosa a fer aquells als qui ens agrada treballar de debò per la festa i la tradició? Hem de fer valdre de veres la nostra opinió o hem de “deixar fer” a la pròpia evolució social sense intervindre, encara veient com els valors mes ancestrals es fan malbé? Qui ha de ferho i com? Deixem tal qüestió per a un altre article, perquè entraríem en un terreny massa polèmic, i parlem millor d’indumentària. A Lledó se li endevina un punt d’emoció amb aquest tema, fruit dels seus estudis i de les hores de dedicació. Té l’opinió clara i no ho amaga: “actualment ha evolucionat

però en el sentit erroni i crec que estem perdent el nord, i d’aquell vestit original poc ens queda. Faria falta que recapacitàrem i que intentàrem reconduir la indumentària, amb persones que ho estudien a fons, ja que no queda ningú que ho haja vist per a dir-nos com s’anava vestit antigament; tan sols ens queden alguns documents gràfics. Vestir-se a l’antiga i vestir-se de festera, no és el mateix”. Sàvies paraules que no omplen a Lledó d’orgull sinó d’incertesa, i dibuixen un panorama

complicat de resoldre. Hauríem de reconduir o redissenyar? Hauríem de ser investigadors o creatius? No tenim la resposta precisa, i d’opinions potser ja hi haja massa. I el Pregó, Lledó? Ens representa tal qual ho coneixem ara o replantejaries el seu format? Tu ho coneixes des de dins, perquè has participat d’ell molts anys i amb diversos col•lectius “Cal-

dria revisar el format actual. Massa llarg” En teoria s’hauria de fer amb

les opinions recollides dels congressos magdaleners, debatent seriosament sobre això i tenint compte que aquest acte és el vertader aparador de la província per a aconseguir la major i millor difusió dels nostres pobles, però també que el nostre col•lectiu més representatiu és també el més perjudicat en mantindre’s el mateix format del 45, a l’hora que s’augmenta considerablement el nombre dels participants. No obstant això i tot el que encara hauria de resoldre’s, Lledó valora de manera positiva i amb optimisme unes festes castellonenques que sense cap dubte han evolucionat: “entre tots hem

aconseguit que les festes de la Magdalena siguen internacionals, d’acord amb la globalització en la qual vivim, cal continuar avançant i evolucionant, sense perdre de vista els nostres orígens i arrels”.

Compromís de futur

La primera referència escrita a les festes fundacionals es remunta a la processó del Castell Vell de 1374, com recull Luis Revest en la seua obra “Hospitals i pobres al Castelló d’uns altres temps”. Es refereix al fet que el tercer dissabte de Quaresma se celebrava la festa de Santa María Magdalena. Es desconeix la configuració de les festes de llavors ja que poques referències escrites han arribat als nostres dies. El pare Joseph Vela, en 1750, en el seu llibre “Idea de la per-

164

fecta religiosa”, ens descriu l’ermita original del turó de la Magdalena i com es realitzava un romiatge nocturn a aquesta el tercer dissabte de Quaresma, en la qual participava l’Ajuntament de Castelló, el Real Clergat, religiosos de les comunitats de Castelló i el predicador ordinari de la Quaresma, acompanyats de multitud de veïns. Després de la solemne missa es reposaven forces i es baixava cap al ermitorio de La nostra Senyora del Lledó. El religiós ja va descriure en el seu escrit una primera referència a la gaiata en descriure la volta del romiatge “torna la processó en tota forma a l’Església Major de la Vila i va molt acompanyada de llums que converteixen la nit en dia”, desconeixem com serien aqueixes llums a les quals es referia el religiós, però resulta evident que són la primera referència escrita a la gaiata. La Romeria, com he dit abans, se celebrava el tercer dissabte de Quaresma i a la vesprada, entrant a Castelló entrada la nit. Això és així fins al 2 de març de 1793, des d’aqueixa data va passar-se al diumenge, a partir de les quatre de la vesprada, per llicència del Bisbe de Tortosa. En 1865 l’ajuntament, imbuït pel romanticisme de l’època, acorda que es construïsquen Gaiatas amb més llums i més riquesa ornamental, a fi de situar-les pel recorregut de la processó. La primigènies Gaiatas, tal com les coneixem hui, eren estàtiques. I així va anar discorrent la festa fins als anys 1917-1924 en els quals va patir un important declivi estant a punt de desaparéixer el romiatge i la processó. La Guerra Civil va suposar un altre intermedi en la celebració de les festes i, encara que en 1940 i 1941 el romiatge té una gran afluència, no acaba d’il•lusionar a la ciutadania, com demostra que aqueix any ni tan sols es va celebrar la típica correguda de bous. Arribem a 1944 i en el marc de diverses iniciatives populars sorgeix la Junta Central de

Festejos de la Magdalena que, de la mà dels il•lustres pares fundadors de les nostres festes dissenyen unes festes renovades que donaran començament en 1945. Es nomena la primera Reina de les noves festes, la senyoreta Carmen Abriat Puig. Es recuperen les corregudes per la joia. Es crea un certamen literari. Es defineixen les primeres comissions gaiateres de dotze sectors. S’associa la figura del Sequier Major a la de “Pregoner”, qui hauria de recitar el text de Carlos G. Espressati com a “Pregó” cridant al poble sencer a la festa (encara que al següent any es va llegir el text de Manuel Segarra, el qual ha perdurat fins hui). Aquell nou disseny de la cavalcada del pregó va voler ser el punt de trobada de la representació de tota la província. Es van recuperar jocs florals. Es dissenyen les Gaiates monumentals “clàssiques”, de les quals va caldre aclarir que no es cremarien. I com a curiositat, en aqueix any de racionament de postguerra, la Junta de Racionament va ampliar, per a la setmana de les festes, les racions de pa, oli, arròs i café. Arribem a 1946 amb nous canvis. Reglament per a la Junta Central de Festejos, nou “Pregó”, canvi d’ubicació de la fira, normes per a l’elaboració de les Gaiates, estrena del pasdoble “Rotllo i Canya”. En 1947 es defineix la primera Gaiata de la Ciutat, començament de les regates de snipes en el

165

Club Nàutic. La Gaiata de la Ciutat desfilava per primera vegada, s’estrenen els “clarines de la ciutat”, primer homenatge al rei En Jaume, primera ofrena floral a la Verge del Lledó… En 1949 s’estableix el sistema de connexió de les Gaiates a pals elèctrics, com feien amb les processons a Cartagena, per a augmentar la il•luminació d’aquestes. En 1956 es popularitzen els espectacles al carrer, es van potenciar els “carros engalanats” i les “colles”. En 1963 s’inclou en el Pregó la part de “mitologia”. En 1969 es realitza la primera imposició infantil, el primer Cos Multicolor i el Mesó del Vi. En 1978 desfilen en el Pregó els “Moros d’Alqueria”, la desfilada de Gaiatas es va haver de fer sense canyes per una falta de previsió. En 1979 realització del primer Congrés Magdalener. En 1982 sorgeixen 3 nous sectors. En 1985 les reines i dames acudeixen al romiatge vestides de llauradores. En 1986 se celebra el segon Congrés Magdalenero. En 1989 canvien els estatuts de l’Assemblea de Festes i es crea la Fundació Municipal de Festes. En 1992 se substitueixen les connexions de les Gaiates durant la desfilada a pals elèctrics per grups electrògens. No voldria estendre’m més. Com he intentat exposar, les festes tal com les coneixem sorgeixen del canvi i de la renovació. Des dels seus principis i, especialment des de 1945, la innovació era garantia de futur. No hem de tindre por als canvis. Ens trobem en un moment que hem d’aprofitar, aportant, entre tots els components del món de la festa, idees innovadores, sense deixarnos portar per l’immobilisme. Canvis valents que seran garantia de futur per a fer unes festes més integradores, igualitàries, transparents i participatives. Unes festes més modernes i socials lligades al futur de la nostra ciutat. ¡Magdalena! ¡Vitol!

166

Amb aquestos testimonis al voltant de les nostres festes, tant en la seua part de experiència personal com en la històrica, es clar que aquestes festes nostrres han evolucionat amb el temps i han de continuar fent-ho, amb les aportacions de tots els que ens trobem en aquest camí. Un camí que cal recòrrer sense deixar de mirar, de tant en tant, cap endarrere; cuidant de facilitar-li-ho als qui de debò es troben més pedres dificultant-los el pas, o els qui el caminen amb major assiduïtat i obstinació deixant, per tant, més fondes petjades.

La qüestió és: anem tots en el mateixa direcció per tal de fer el trajecte junts i al mateix pas? Quin és el correcte i quin el futur de la nostra Festa? Hi ha senyals per a qui puga llegir-les. Entre aquestes línies, es troben algunes claus, només fa falta ajuntar les peces…i continuar sempre caminant per a fer un camí ben ampli on càpia tothom.

Caminant, són les empremtes el teu camí i res més; Caminant, no hi ha camí, es fa camí en caminar. En caminar es fa el camí, i al endarrere mirar es veu la senda que ja mai s’ha de tornar a xafar.” (del text original en castellà: “Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar.”)

Els responsables d’aquest article són: Salomé Cazalla, amb la introducció i la conclusió. Lledó Navarro, amb l’escrit “El camí de Lledó, castellonenca de cuna, castellonera de cor” José Miguel Rebollo i de la Rosa (Consell Rector del Patronat Municipal de Festes de Castelló), amb l’escrit “Compromís de futur” Antonio Machado, inspirador del títol, amb els versos d’un del seus poemes més coneguts i reconeguts.

Aquest article ha partcipat en el concurs d’articles inèdits 167

Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75égargori aniversari169 –Artientranyable trobada amb el mestre 170 camí de la gaiata 3 171 – 173 cles Especialel llarg 75é aniversari Articles Especial caminant de romeria – 177 75é aniversari Articles Especial 75é 174anivercaminant entre gaiates 178 – 181 sari Articles Especial 75é aniversari182 –Articaminant pel pregó 185 cles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 168 75é aniversari Articles Especial 75é aniversari Articles Especial 75é

“El millor profeta del futur, és el passat”. .......................................

ESPECIAL

ANIVERSARI .......................................

“fent camí”

169

HIMNE A LA COMISSIÓ DE LA GAIATA 3 PORTA DEL SOL Lletra i Música: JOSEP GARGORI I VICENT

170

ENTRANYABLE TROBADA AMB EL MESTRE GARGORI En José Gargori Vicent, “Pepet” per al seu pare i el seu cosí Pascual, va nàixer a Castelló el 12 de març de 1940. “Castelloner de soca i del carrer la Pólvora”, ens comenta amb orgull. Gran mestre, volgut i reconegut a la seua ciutat natal, no va dubtar a accedir a respondre a les nostres preguntes quan va saber el motiu de l’entrevista: homenatjar la seua labor en el nostre llibret pel 75 aniversari de les Festes de Castelló i de la Gaiata de Porta del Sol. “El més important en la meua vida : la meua família i la música”, ens diu amb una especial lluentor en la seua neta mirada Gargori. Recorda amb afecte com els Reis Mags, amb 6 anys, li regalen “un xilòfon”, el seu primer instru-ment musical. Va estudiar en la escola Jardí, i va ser allí on el seu mestre, En Francisco Iturralde, descobreix la seua primerenca afició per la música. L’any 50, Falanje espanyola obri l’Acadèmia del Front de Joventuts, una escola en el carrer de la Trinitat, on va estudiar solfeig amb el director de la banda Municipal de Castelló En Eduardo Felip, “el millor mestre i director”, assegura Gargori. Amb 13 anys toca per primera vegada el clarinet en la Plaça de Bous de Cas-

telló, en l’alternativa de Antoñete. Com bé ens diu: “el mateix dia que va prendre l’alternativa Antoñete, la prenga jo”. Realitza els seus estudis de música en el conservatori de València amb unes notes brillants, per la qual cosa, uns anys després, li concedeixen el títol de professor de música, rebent amb tal motiu una carta que resava “ dispensa de titulació acadèmica com a professor de música”. Va formar part de l’orquestra Mediterràni. Amb orgull, ens ensenya una foto d’un jovenet Gargori, amb només 15 anys, en la seua primera orquestra, a la qual seguirien: RibaltBoys (tocaven en la Pèrgola), Casablanca.. … va actuar en el Bohio. Amb 25 anys ja dirigeix la banda Provincial de la Creu Roja. En 1967 funda i dirigeix la Rondalla Típica Castellonenca, que més tard seria la rondalla de tots coneguda, benvolguda i admirada Els Llauradors.

171

Una anècdota a destacar va ser quan el seu pas pels EEUU. L’any 1970 viatja a Nova York amb el Grup de Dansa d’Educació i Descans on va desfilar pels seus principals carrers, arribant dins de la Catedral de Sant Patrici on va tocar el Rotllo i Canya i l’himne d’Espanya, “ l’emoció dels caste-llonencs allí presents va ser immensa”, recorda Gargori amb gran afecte. I el seu immens currículum va continuar creixent: Va ser contractat com a Director de la banda de música del Teatre Principal; després, durant 12 anys, dirigeix la Banda de Vilafamés; va fundar la Banda de música del Grau i amb orgull ens diu: ”la banda va eixir al carrer amb 40 músics, i tota la música que tocava la banda la vaig compondre jo”. Compositor incansable, va compondre més de 200 pasdobles i marxes, entre els quals es troba l’himne de la nostra Gaiata 3 Porta del Sol :compost l’any 1971, sent President de nostra - gaiata el seu amic En Mario Navarro. Aqueix mateix any va compondre també la música dels himnes de les gaiats 1 Brancal de la Ciutat, 2 Fadrell, 10 el Toll, 11 Forn del Pla i 12 el Grau ”. Treballador nat, ens compta com va compaginar la seua afició a la música amb el seu treball de comptable, professió que va aprendre sent autodidacta. Com el mateix ens compta: “malgrat els sots de la vida mai em va faltar el treball”. Persona entranyable, l’any 2007 la Gestora de Gaiatas li distingeix amb el títol de Gaiater de L´Any, en reconeixement de la seua brillant carrera musical i l’aportació al món de la festa i més espe-cialment al món gaiater. Per a acabar amb aquesta entranyable trobada i aprofitant la seua experiència i carisma, li dema-nem un consell per als joves que volen ser músics: “per a ser músic cal tindre afició, estudiar molt i dedicar moltes hores” afirma Gargori amb saviesa.

Abans d’acomiadar-nos ens recita, sempre amb humor, uns versos que amb molt d’afecte dedi-ca, recordant-los amb estima, a dos altres castelloners de soca i bons amics seus, per al quals els va escriure fa ja temps:

172

A Mario Navarro: “Ara acaba d’arribar un sastre molt conegut, Mario Navarro, Mario Navarro el cabut” A Miguel Soler: “En el antic carrer del fem ja no quede cap fema, Des que allí ha anat a viure Miquel Soler Barberà”

EL LLARG CAMÍ DE LA GAIATA 3 La Gaiata 3 “Porta del Sol” es correspon amb el sector més cèntric de Castelló, però també el més diminut i deshabitat. Durant els seus setanta-cinc anys d’existència, ha passat per diferents fases, marcades pel ritme de creixement de la nostra ciutat, al compàs de l’evolució de la societat castellonenca, arribant fins i tot a estar en risc de desaparéixer. En mirar arrere, és fàcil veure com el luxe i la prestància que la caracteritzaven en els seus començaments, van entrar en decadència conforme la població del sector envellia, deixant una seqüela de cases buides d’antic senyoriu, adossades a comerços, entitats bancàries i locals destinats a l’exercici de diferents activitats professionals, completament desvinculats, la majoria d’ells, de qualsevol tipus de col•laboració amb la gaiata a la qual pertanyen per ubicació sectorial -el nostre més sincer agraïment als pocs que sí ho fan-. De l’esplendor d’antany tan sols li queda el nom i alguns dels edificis més

emblemàtics, les ànimes dels quals romanen totalment alienes als esdevenirs gaiaters, a l’ombra, malgrat aqueixos monuments de llum, tan nostres, únics i significatius com mal entesos i infravalorats per propis i estranys, que any rere any, amb gran esforç, il•luminen des de la mateixa Porta del Sol les altives façanes. Però si alguna cosa caracteritza veritablement a aquesta Gaiata i la seua gent, és la indestructible voluntat per continuar cap avant, sense caure en la malenconia dels temps passats, que no per més opulents, ni per més premis o reconeixements, foren necessàriament millors. Malgrat haver-se vist arraconada fins a fer-se quasi invisible dins d’aqueix enclavament suposadament privilegiat, malgrat les moltes dificultats, gràcies a l’obstinació de la seua xicoteta i compromesa comissió i a la inestimable ajuda de les altres díhuit associacions culturals que donen vida i sentit internacional a les nostres tradicions més arrelades i significatives,

173

segurament colossals, i tenia també ravals als extramurs, a causa de l’expansió de la ciutat com conseqüència de la prosperitat. Encara que del notable passat medieval, que sense dubte forma part de la història de la nostra ciutat, envejable ja llavors per la seua situació estratègica (factor privilegiat del qual també van fer ús en el seu moment els romans), a penes queda alguna mostra com a testimoniatge.

la Gaiata 3 s’enorgulleix de complir els tres quarts de segle i ho celebra en magnificència, amb els seus germans en la festa i la seua ciutat, fent els primers passos perquè la seua llum, lluny d’apagar-se, brille amb forces renovades, reprenent, en ple segle XXI, la part de protagonisme com a referent fester i cultural que mai degué perdre.

Don Gaspar de Nava i Álvarez de Noroña, (segon Conde de Noroña), coronel de Cavalleria de Bravante i alcalde del Real Palacio de València, governador polític i militar de Castelló durant tres anys i pare del reconegut escriptor i poeta nascut en Castelló en 1760, va establir allí la parada de les diligències i els correus que arribaven a la ciutat dues vegades a la setmana, en el trajecte entre València i Catalunya. El comte, va propiciar també la construcció de la Caserna del Rei on posteriorment es va assentar l’hotel Suís, després Magatzems Monfort i en acabant Ruralcaixa, donant nom a la xicoteta plaça oculta darrere, on se situa actualment la carpa de la Gaiata en la setmana magdalenera.

EL NOM DEL SECTOR 3 I LA SEUA HISTÒRIA El sector pren el seu nom de la cèntrica plaça al voltant de la qual s’estén : “Porta del Sol”. La primera part d’aquest fa referència a l’existència, en aqueix mateix lloc, d’una de les portes d’accés a la ciutat emmurallada que va ser Castelló en l’Edat Mitjana, mentre que l’origen de la segona part de l’apel•latiu li ve de ser un dels punts amb més hores assolellades durant el dia. El Castelló medieval era una ciutat amb muralles i fossats de defensa, amb una colossal catedral gòtica i diversos convents, i un entramat de carrers al voltant del carrer Major. Doncs com qualsevol ciutat emmurallada posseïa portes,

174

A la fi del segle XVIII, concretament en 1786, Castelló ja sumava 1200 habitants, dels quals la meitat vivien en extramurs. Això va provocar que, en 1796, el governador Bermúdez de Castro, gran governador durant setze prolífics anys i millor persona, ordenara demolir les antigues muralles de l’edat mitjana obrint així nous espais per a la vila de Castelló, iniciant la seua reurbanització i convertint la Porta del Sol en l’arrencada i trobada de sis dels carrers més cèntrics de la ciutat, i per tant en cor i pols d’aquesta, el seu centre vital.

Ja en el segle XX, durant la dictadura franquista, se la coneixia com “Plaza del Caudillo o del Generalísimo”, (anteriorment va ser Plaza de Castelar) de manera que, quan en 1945 sorgeixen les primeres comissions de sector dins de la moderna estructuració de les festes de la Magdalena que hui celebrem, el sector 3 adopta del nom de: “Plaza del Caudillo y adyacentes”. Cal esperar, doncs, a l’arribada de la democràcia perquè sector i gaiata prenguen el seu emblemàtic i actual nom: “Porta del Sol”. I esperem que així continue sent en el futur, per molts anys.

175

CAMINANT.......DE ROMERIA Història, llegenda, mitologia, tradició, llum, música, pólvora, gastronomia, indumentària, gaiatas..... Conceptes tots ells que formen part de les festes fundacionals de Castelló. És un fet històric que l’antic Castelló se situava en el turó de la Magdalena, una xicoteta elevació habitada des de temps del Neolític, des de la qual es dominava tota la plana del litoral i els seus camins. Una fortalesa, d’origen islàmic, les restes de la qual s’han restaurat recentment, protegia a la població. També forma part de la història que, el 8 de setembre de 1251, Jaume I el Conqueridor va signar a Lleida el Privilegi de Trasllat, pel qual s’autoritzava l’anomenat “Castelló de Borriana” a assentar-se en qualsevol lloc de la fèrtil plana, canviant així el seu nom pel de Castelló de la Plana. Però en la nova vila van haver de fer front a pestes i sequeres. Va ser llavors, a l’any 1375, quan, segons consta documentat, es va organitzar una peregrinació d’origen penitencial fins a l’antic emplaçament per a visitar els llocs de culte que

els avantpassats havien deixat arrere. Així doncs, la Romeria de les Canyes, declarada com a Bé d’Interés Cultural (BIC), és l’acte commemoratiu més antic sobre el qual existeix documentació. En algun moment es va anar abandonant el caràcter penitencial d’aquest romiatge i es va revestir la celebració d’un caràcter cívic per commemorar el trasllat de la ciutat. La llegenda ens diu, perquè no hi ha dades històriques que donen suport o desdiguen tal afirmació, que el trasllat de la ciutat al pla es va produir un tercer dissabte de quaresma, que es va fer per la nit per a protegir-se d’atacs de pirates barbarescos i que aqueixa matinada va ploure molt. Per a il•luminar-se, els caminants portaven gaiatos amb un fanal enganxat en el més alt, als quals van lligar als xiquets per a evitar que es perderen; van usar canyes per a transitar més fàcilment pels camins enfangats, i rotllos de pa penjats del coll per a assaciar la gana. Amb el temps, aquests orígens llegendaris de la ciutat es van convertir en bressol

176

dels símbols més característic de les Festes de la Magdalena: les Gaiates, monuments de llum rematats amb un gayato; les canyes i el rotllo, símbols de la Romeria i de l’himne de la ciutat; “les xiquetes del meneo”, que desfilen cada any lligades amb cintes al monument de la Ciutat. La tradició ha dotat a la processó de romers de protagonisme dins de la setmana gran, fins a convertir-la en un dels actes fonamentals, per ser el que uneix la ciutat directament als seus ancestres i costums, com una volta als seus orígens i homenatge a aquells llunyans temps del trasllade al pla. En el romiatge els castellonencs ens reafirmem com a poble, i ens transformem en testimoniatge viu de la història d’una ciutat que creix i evoluciona, fent camí sense oblidar el seu passat, mirant al futur sense deixar de mirar arrere, perquè sabent d’on venim és més fàcil trobar a on volem arribar. Aquesta romeria, s’ha anat transformant al llarg de la història de la ciutat però conserva el seu significat entorn dels tres aspectes fonamentals dels seus orígens: com a romiatge penitencial i d’acció de gràcies, per la qual cosa encara se celebra missa en l’ermita a l’arribada dels romers, independentment de les seues creences religioses; com a conmemoració històrica, en fer el camí fins al lloc on se situava la població de Castelló abans del seu trasllat al pla en 1252; com a ritu d’afirmació de la identitat col•lectiva i símbol de germanor entre la comunitat, perquè és precisament l’orgull de pertànyer a la ciutat de Castelló el que la dota del seu arrelament. En el document de la declaració de BIC, s’especifica qui són els participants i, al costat dels representants oficials de les festes (reines i dames de la ciutat, madrines i presidents, comissions de gaiates i colles,...), se cita com tals a l’ajuntament, el clergat i el poble, per la qual cosa tots són protagonistes per igual d’aquest acte.

Si fem un recorregut més detallat per l’evolució del romiatge des dels seus orígens fins als nostres dies, ens trobem amb abundant informació sobre aquest tema, sempre des d’un punt de vista històric, de la qual fem a continuació una detallada relació. Tots coincideixen en que l’origen de la romeria de les canyes té forts matisos religiosos. Es va iniciar com un desplaçament a un lloc sagrat, a manera individual o col•lectiu, amb l’esperança d’aconseguir un bé. Adquireix una dimensió de ritual, ja que el seu caràcter és anual i sobretot implique identitat i pertinença a un lloc determinat, de tal forma que entre les persones que van al romiatge existeix un sentiment de germanor i cert llaç d’identitat, representant un símbol immaterial, que es crea en aquests contextos de sociabilitat. En 1375 es té documentada una primera rogació, en la qual es mostra com una típica processó penitencial pròpia de la religiositat medieval i directament vinculada a les pestes que assotaven aquestes terres amb freqüència. Posteriorment, diferents historiadors vinculen el romiatge actual amb les quals es van començar a realitzar

177

durant el segle XVI, Eren igualment romiatges penitencials, que durant èpoques de carestia, malalties o sequeres es realitzaven a les ermites o diferents llocs considerats de culte al voltant de la ciutat. En 1503 el Consell aprova set processons per a intentar pal•liar la sequera que assotava la zona, una d’elles al ermitori de Santa María Magdalena. Va ser al voltant de 1562 i 1570 quan es produeix l’anomenat vot entre el clergat i les autoritats, establint-se un romiatge anual a la ermita del Castell Vell, el tercer dissabte de quaresma, com a romiatge penitencial per a invocar ajuda tant de caràcter material com espiritual, i començant a convertir aquest pelegrinatge en costum (es conserven els albarans de les despeses de les processons realitzades a la dita ermita en 1572). Al llarg de tot el segle XVII es continua la rogació, i serà a mediats d’aquest segle quan es beneïsca l’ermita de Sant Roc de Canet. Ja en el segle XVIII es consolida el romiatge com a celebració popular, es reconstrueix el ermitori fins a adquirir la forma actual i sorgeixen les primeres gaiates. Els documents històrics descriuen el romiatge, amb el clergat, autoritats i gremis com a participants d’aquesta, i una missa en arribar a l’ermita amb almoina per als pobres. També descriu el ritual de la Tornada, amb parada en la basílica

del Lledó, l’arribada a la ciutat i la processó nocturna on penitents, dones i xiquetes caminen “… llevando muchas luces en gaiatas de caña”. El romiatge s’ha anat realitzant des de llavors, encara que amb certes interrupcions per diverses causes com problemes amb l’Església, ensulsiades o guerres. Així, per exemple, del 1745 a 1749 es va cancel•lar la visita a l’ermita de la Magdalena perquè estava en ruïnes i no hi havia diners per a les celebracions. En el 1750 es recupera, i canvia la seua raó de ser: es realitza el romiatge “con el motivo de ser de grazias i en memoria de la translación del pueblo del Heremitorio de la santa al presente lugar”. Des de llavors, el romiatge adopta un sentit cívic i commemoratiu secular, convertint-se en una de les tradicions de la ciutat, i es converteix en acte commemoratiu del trasllat des del castell al pla, perquè no es perda aquesta memòria i amb això s’origine la ruïna del ermitori. En 1774, des de Tortosa s’ordena que la Tornà es realitze abans de fosquejar, però la confraria de la Sang s’oposa pensant que les gaiates no lluiran de la mateixa forma. Després, va haver-hi diferents prohibicions durant diversos anys, fins que en 1793 es va canviar el romiatge del dissabte al diumenge, i es va avançar a les quatre de la vesprada. Hi ha referències municipals a la romeria del primer terç del segle XIX, considerant-la com a «processó de rogació a santa María Magdalena» però, encara que la autoritat municipal sabia de la seua obligatorietat cívica, tan sols el clergat parroquial i un sector del poble van mantindre l’aquesta tradició durant un temps. En any 1831 l’ajuntament acorda “que per a mes autenticar la funció del matí, recordant la translació de la població des de l’ermita de la Magdalena, vaja tot l’Ajuntament a aquesta ermita“. En 1852, amb motiu de la celebració de el VI centenari de la ciutat de Castelló, s’introdueix per primera vegada la canya, s’incorporen unes persones

178

vestides amb indumentària tradicional a manera d’heralds amb maces i es modifica l’itinerari de la processó fins a l’eixida de la ciutat. Ja en el segle XX, el romiatge es consolida com una manifestació d’identitat pròpia per a la població castellonenca. En 1932, amb la Segona República, el Ajuntament acorda celebrar el romiatge amb caràcter laic, sense la participació del clergat, repetint-se l’any següent però traslladada al dilluns i en 1934 el ermitori va romandre tancat durant el dia de la seua festa. L’any 1939 es restableix el romiatge religiós, després de la interrupció forçosa que va suposar la Guerra Civil, i començant a forjar-se la idea de convertir la Magdalena en la festa gran de Castelló. En 1945 és el naixement d’un nou concepte de les festes i el romiatge es consolida com l’acte més representatiu dins del caràcter fundacional i històric que se li atorga. Però no serà fins a 1952, en l’aniversari de la fundació de la ciutat, que es comence a convertir en un acte realment multitudinari, instaurant-se la cinta verda per a les canyes dels romers que , des de llavors, es converteix en tradició. En anys esdevenidors, el clergat deixa de participar en el romiatge, a excepció del sacerdot que la presideix portant la relíquia. S’absenten també els xiquets del Col•legi de Sant Vicent Ferrer i de l’antiga Beneficència, i amb ells es perden molts dels càntics i rituals d’antany. Des del 1962 també s’incorpora a la presidència del romiatge, el bisbe de la diòcesi, convidat per la corporació municipal.en 1982 es crea la Colla de Cantors, amb la finalitat de restablir alguns d’ells, i en 1989 es recupera l’oblidada Tornà, vertader recordatori de la baixada del turó al pla dels nostres avantpassats.

pròpiament dit, seguint el camí fins a l’ermita de la Magdalena i amb la volta o tornà dels romers a la cocatedral de Santa María, passant per la Basílica de Lledó. Quant a la representació municipal i civil, ha variat segons el moment de la història o la tendència política de l’ajuntament en aqueix moment: a principis del segle XX la comitiva la formava el cronista de la ciutat, el secretari de l’ajuntament, els regidors, el síndic, els tinents d’alcalde, els governadors civils i militars i l’alcalde. Hui dia, és freqüent veure a destacades personalitats de la política autonòmica, i a vegades estatal, participant de l’acte amb la resta dels romers. Malgrat l’antiguitat dels seus orígens, o precisament gràcies a això, el romiatge de les canyes és, en aquest segle XXI, un acte multitudinari que guanya adeptes i transmet emocions. Un camí que els castellonencs fem amb “orgull de genealogia”, i els que no ho són amb admiració per les nostres arrelades i fervoroses costums. Tots gaudint i participant d’aqueix camí que ,a força de caminar-lo, s’ha convertit en tradició.

La Romeria de les Canyes té un protocol propi i uns elements que la caracteritzen: volteig de campanes, despertà, missa de romers o de canyes (cancel•lada en els últims anys), i el romiatge

179

CAMINANT ENTRE GAIATES

La història de les gaiates està ineludiblement vinculada a la del romiatge a l’ermita de la Magdalena i per tant als orígens de la ciutat. Encara que no es remunta tan lluny en el temps com aquella, sí que es pot constatar que en en el segle XIX ja hi va haver gaiates monumentals, i algunes es van realitzar ‘ex profeso’ amb motiu del V Centenari de les fundació de la ciutat, en 1852, i es van unir a les ancestrals gaiates individuals o de mà, il•luminàries de tall neobarroc i neorrom+antic, que s’instal•laven als carrers per a il•luminar el retorn oficial de la pujada de la romeria a la blanca ermita del Castell Vell. Segons compten les cròniques de l’època, la ciutadania es va mostrar molt prompte a favor de recuperar les seues festes populars, però la greu crisi de la postguerra van retardar els preparatius fins a 1944 en vistes de reiniciar les festes l’any següent. L’Ajuntament va convocar un comité organitzador al qual va denominar “Junta Central de Festejos” compost pels

membres de la corporació local, falangistes, membres de el Moviment Nacional, militars i representants de la societat civil castellonenca. Decidits a crear unes festes locals a la ciutat, les discussions es dividien entre recuperar les festes tradicionals de la Magdalena tal com se celebraven fins a l’adveniment de la Segona República ja que eren les que més casaven amb els ideologia franquista de quantes se celebraven abans de la Guerra, implantar un nou festeig pel qual s’apostava per les Falles o crear un nou de nova planta sota els valors del “Esperit Nacional”. Prompte es va decidir en votació tornar a celebrar els festejos magdaleners, però va començar a discutir-se com organitzar les festes i el bàndol profaller que havia aconseguit molt de suport després de perdre la votació inicial es va imposar en qüestions com la divisió de la ciutat en sectors i la creació en cadascun d’ells de comissions per a l’organització de festes populars en el seu barri i la construcció de les gaiates, així com en l’elecció d’una reina de les festes i les seues dames que foren fidel exemple dels ideals de la secció femenina. Però en el moment de decidir sobre quin i com anava a ser una “Gaiata monumental”, van tornar les discussions. El bàndol profaller es mostrava obertament a favor d’imitar en tots els aspectes una falla valenciana i fins i tot de cremar-la l’últim dia de les festes, mentre que l’altre bàndol preferia recuperar les tradicionals “Gaiates de mà” i fer-les més grans i espectaculars. Quan la discussió va arribar a la ciutadania i les tesis més falleres s’imposaven entre la societat, el vocal de

180

la junta, don Antonio Pascual Felip, va resoldre la discussió amb la millor definició donada fins al moment per al monument gaiater: “La Gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum”.

una gaiata que representava dos enormes caragols baix el lema ‘Pubilla i en fanecaes’ , més coneguda com la ‘gaiata dels caragols’. Aquest premi va tindre llavors la seua polèmica: “Pel que sembla, els veïns del Raval de Sant Félix eren poc inclinats a les noves festes que havien muntat ‘els senyorets de la vila’, i com una manera de congraciar-se amb ells va ser atorgar el primer premi a la gaiata 11, la del Raval”. Un recel que aquest barri de profundes tradicions castelloneres i protagonista directe dels festejos va oblidar ràpidament, sense majors conseqüències.

En la qual va ser la primera Magdalena en la seua estructura actual, en 1945, es van donar a conéixer les primeres gaiates monumentals de les acabades de crear 12 comissions de sector, amb la finalitat d’impulsar el monument més simbòlic de la festa magdalenera. Va ser un grup de compromesos castellonencs els qui van idear una nova concepció de les festes, transformar el dia gran la Magdalena en les festes que necessitava la ciutat, i que servira d’alleujament al sofriment del poble després de la guerra civil. .Un projecte que determinava les comissions de sector com els autèntics col•lectius de dinamització festera, amb un paper ben diferenciat dins d’aquesta, un projecte comú al qual es van sumar els intel•lectuals i els artistes (escultors, pintors, artesans, fusters...) de de l’època per a donar un major valor a cadascun dels monuments gaiaters i potenciar el seu innegable protagonisme en els festejos castellonencs. En conseqüència, cadascuna d’aquelles primeres 12 gaiates, s’enorgullia amb la signatura d’algun dels grans artistes de Castelló: “Escoda, un conegut yesaire; Colón, que més tard seria un reconegut escultor, Sanmillán, Guallart, o Llopis, amb peces realitzades en algeps, cartó pedra i fusta”.“Grans i monumentals”, així les defineixen alguns dels afortunats testimonis del naixement d’aquelles obres gaiateres que van desfilar en la nit del tercer diumenge de Quaresma d’aquell any, encara que fora aquell una desfilada protocol•lària en el qual únicament van desfilar parts del monument i no la gaiata sencera, donada la monumentalitat d’aquestes.

Sens dubte, des de llavors, les gaiates han evolucionat quant a formes i materials, però conservant la seua essència com a símbols de llum reivindicatius de les nostres arrels més ancestrals, però el que més ha canviat és el concepte que d’elles té la societat castellonenca actual i el poc o res que les valoren, i sobretot els sentiments que només evoquen entre les poques gents del món gaiater. Però tornant al passat, “eren aquelles unes gaiatas més figuratives, on cabien figures humanes i escultures que representaven els símbols o els edificis més emblemàtics de la ciutat”. Com així ho va ser la que representava al sector numere 3, llavors conegut com a “Plaza del Caudillo i adyacentes”, amb una imponent figura d’una castellonera i un castelloner muntats a cavall

Com a anècdota, ens conten que el primer premi del concurs de gaiates d’aquell any 1945 el va guanyar el sector 11, amb

181

lluïa sobre una enorme peanya, en el mateix emplaçament on s’instal•len ara les gaiates de l’actual Porta del Sol. El seu lema, gravat en una gran placa al peu de la figura, resava: “A on vas? A la Magdalena!”; su autor: el gran Tomás Colón. Va ser també obra d’aquest gran escultor la primera Gaiata de la Ciutat, la qual va desfilar en la Magdalena de 1947. A més, la Junta va decidir allargar els festejos a una setmana, en comptes dels tres dies tradicionals, dedicar un “Dia de la Caritat” imposat pel Auxili Social per a ajudar els castellonencs més necessitats i la celebració d’una ofrena de flors en honor de la Verge del Lledó, que és per tant anterior, en el seu tipus, a la que se celebra a València en honor a laVerge dels Desemparats i a Saragossa en honor a la Verge del Pilar, instituïdes ambdues pocs anys després. D’aquestes reunions va nàixer també la cavalcada del Pregó, el primer disabte, com inauguració de la festa compartida amb el pobles de la província, i el “Magdalena Vítol!” que clausura les festes, i es va assignar dia per al romiatge, la desfilada de gaiates i l’ofrena. Una estructura que es manté en l’actualitat, encara que amb la incorporació de nous actes. Blanca Rodríguez Gasset, qui va ser dama de sector en 1945, després madrina i va arribar a ser reina en 1949, ens parla d’aquelles gaiatas de llavors:

“Eren unes obres que tenien el seu estil propi, la seua personalitat i també molt boniques”. En la memòria de molts romanen altres noms de grans artistes gaiaters, noms com Francisco Esteve, Lucinio Pérez Abuja, Collado, Tico Ramos (potser un dels grans oblidats de l’art castellonenc) i Vicente Bernat, entre altres mestre. Si retrocedim encara més arrere en el temps, trobarem els vertaders orígens de la gaiata, entesa com gaiata de mà, molt anterior a la gaiata monumental, com ja s’ha dit al principi d’aquest escrit. En l’antiga processó de gaiates de l’època medieval, desfilaven les gaiates representatives dels diferents focus urbans del Castelló d’abans: Taxida, Almalafa, Villamarch i Fadrell. Durant el primer terç del segle XV apareix una altra gaiata molt major en dimensions que les altres quatre, amb caràcter presidencial, una gaiata més monumental pagada pels jurats de la ciutat de València ,en commemoració de quan la capital de la Plana va adoptar els furs, jurisdicció i costums de la capital del Regne fundat per Jaume I. Aquestes gaiates antigues, amb un mànec portat de la mà per un dels romers o bé, sobre una peanya portada per diversos d’ells havien de portar tantes llums com a veïns, caps de família i familiars, acudiren a la romeria. El mànec en questió acabava en la seua part superior amb una forma de gaiato pastoral, el qual al•ludix directament al garrot de l’ancià o iaio a qui es venera respecte, com a jerarca de la societat dominical, que per jurisdicció van adoptar els magistrats i alcaldes, és a dir, la vara, que en un principi s’elevava fins a l’alçada del cap, després fins als muscles i finalment es va veure reduïda a un simple bastó de comandament. En 1865, es va establir un acord municipal per a construir-les amb vidres de colors, i a més fer ús d’uns ciris verds que

182

se situarien estratègicament en el camí pel qual passara la romeria. En 1914 i els anys posteriors, es van construir gaiates corporatives que es van afegir a les anteriors, com per exemple, la del Círcul Mercantil, la de la Cambra Agrícola, la del Gremi de Sant Isidre, la de l’Ajuntament i la del Regiment militar. Ja en el segle XX, i amb models gaiaters actualitzats quant a materials i formes, cal tindre en compte que l’estructura siga movible, per fer possible que desfile pels cèntrics i estrets carrers de Castelló. Per a això és necessari col•locar el monument en un carro sobre el qual se construeix, amb una alçària no superior a una sexta part del total del monument. A este respecte, seguin les normes, la gaiata no pot excedir els sis metres mesurats des del sòl (és a dir, inclòs el carro mòbil), ni els tres metres d’ample. Estes mesures estan relacionades amb la idea de la mobilitat i que, per tant, ha de tindre estabilitat, tant en moviment com en parada. I per a finalitzar per aquest recorregut gaiater, cal esmentar l’encesa, un acte de bastant més recent incorporació al programa oficial de festes, des de 1991, concebut com a homenatge popular a aquests monuments lluminosos tan exclusius i d’origen tan ancestral, vertaders símbols i senyal d’identitat de les Festes de la Magdalena i de Castelló; i el seua, encara més recent, exposició en Fitur, per a la promoció d’aquestes. No hi ha dubte que les gaiates han recorregut un llarg camí, però la desfilada majestuosa que durant tants anys ha il•luminat els carrers de la ciutat està, també sens dubte, en clara decadència i ja no desperta l’interés d’antany. Cada vegada, a causa de les hores tardanes, o al fred, o al desinterés del mateix poble que els va donar la llum, aqueixes gaiates desfilen soles, entre cadires buides i carrers quasii deserts. La desfilada de gaiates ha sobreviscut al pas del temps, creuant segles i saltant d’un mil•lenni a un altre, però, pas a pas,

s’ha anat desvirtuant, perdent la seua essència, en anar afegint al mateix elements i associacions que res tenen a veure, allargant cada vegada més una necessària Torná amb participacions innecessàries, sense pensar en les conseqüències per a les gaiates, vertaders i únics protagonistes nomenats com a tal per la tradició. S’ha descurat tant en els últims anys que no se sap amb certesa si estarem vivint el seu ocàs. Tant de bo, el rellançament de les antigues i injustament oblidades gaiates de mà, en la desfilada d’aquesta 75 edició de les festes, servisca d’alguna cosa, i no solament per a allargar més encara un acte ja de per si mateix massa tardà per als qui de debò aprecien l’essència oculta de les gaiates. I no oblidem mai qua la Gaiata és, juntament amb la Romeria, l’element més antic de la nostra festa, anterior a l’estructuració de 1945, la qual va suposar l’aparició de quasi tota la resta d’actes oficials, a més de la Junta de Festes, comissions de sector, càrrecs representatius de reina, madrines i dames...Si les gaiates arribaren a apagar-se per a no encendre’s més, les festes perdrien una part important de la seua identitat i un dels motius fonamentals de la seua internacionalitat.

183

CAMINANT PEL PREGÓ - El Pregó, com a desfilada que conjumina mitologia, tradició, llegenda i història, alhora que tendeix la mà a la cultura popular de la nostra terra.a través d’una àmplia representació dels pobles de la província de Castelló. Centrant-nos ara en aquest últim, farem una anàlisi detallada de la seua estructura (sense canvis des del seu origen) i característiques, per a saber què és el que ho fa tan especial, a part de la seua llarguíssima duració (per a molts excessiva).

Les Festes de la Magdalena, nascudes en 1945, tenen certes característiques i elements que les fan úniques i inconfusibles, un dels quals és la variabilitat de la seua data de celebració, segons com caiga el tercer dissabte de quaresma durant l’any en qüestió. Com a detall anecdòtic: durant els seus setanta-cinc anys d’existència, va anar en el 2008 quan més prompte van caure – del 3 de febrer 2 de març – i el 2011 l’any del seu més tardana celebració – del 26 de març al 3 d’abril -. Uns altres dels seus elements diferenciadors són: - La Romeria, pel seu caràcter de tornada als orígens de la ciutat, mescla d’història i llegenda, en lloc d’estar relacionada directament amb la santa de la qual pren el seu nom el *ermitorio i les pròpies festes. - Les Gaiates, per la seua forma i significat

Enguany, quan recordem el 75é aniversari de la seua creació i primera organització per part de Manuel Segarra Ribes, hem de parlar necessariament d’este acte disenyat amb pinzellades de la nostra història, mitologia i folklore, mostra, a més a més, de la riquesa i varietat de la nostra indumentària castellonenca, de la música i balls tradicionals, amb una ben nodrida presència de les poblacions de les diferents comarques amb les quals compartim província, la singularitat del terme de Castelló i les partides que el componen. El Pregó pren el seu nom del conjunt de versos de Bernat Artola que recita, en els punts concrets del recorregut així establits i precedit per l’anunci solemne dels clarins de la ciutat, la figura del Pregoner a cavall, convidant a veïns i visitants a participar en la Festa, a través d’un bàndol de l’ajuntament, funció que realitzava en realitat, antigament, el Sequier Major de la vila). El primer vers, conegut per tots, i recitat per la majoria en més d’una ocasió, tanca en tan breus paraules tota

184

la força i la passió d’aquestes festes, i obri les portes de la ciutat perquè tots les gaudim des del primer dia.

L’Alcalde de la Ciutat i terme de Castelló té hui la satisfacció de fer saber al veïnat: Que ja el dia és arribat de la nostra ‘Madalena’,

Així doncs, any rere any, la cavalcada ha anat engrandint-se en tots els seus aspectes, però sense perdre gens de la finalitat amb què es va crear. Les dolçaines i a els tabalets de la colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló enlairen les notes musicals de l’encapçalament de la cavalcada: Peces de cercavila que ens anuncien l’alegria que arriba. El so d’aquests instruments tradicionals, hui plenament recuperat, només a la nostra ciutat compta amb centenars de músics integrats en més de quinze grups. Fraccionat en tres parts ben diferenciades, la primera és la reservada als personatges mitològics castellonencs. Així doncs, Inicia aquesta part de la desfilada la “Colla del Rei Barbut” , amb els gegants i cabuts i els personatges representants de la tradició mitològica, escrita en el llibre “Tombatossals”, de En Joseph Pascual Tirado, amb El “Rei Barbut” i els seus fills Tahor, Case i la Infantona Merilde, acompanyats per la “conlloga” del gegant Tombatossals i uns altres fidels vassalls. Després de la mitologia, s’inclou en aquesta primera part la història, representada pels col•lectius que representen a la societat de l’època en què es va fundar la ciutat amb L’associació els Cavallers de la Conquesta, un dels ens encarregats d’acostar-nos al nostre passat medieval cristià de la ciutat en l’època de la seua fundació, apareixent com figura cen-

tral el Rei en Jaume I “el Conqueridor “ precedit cavallers i dames abillats amb indumentària de l’època, Na violant dHongria i les seues dones de companya. Al costat d’aquest grup, desfilen la Host del Castell Vell i els Cavallers Templers de Castelló. Segueixen la comitiva els Moros d’Alqueria, que amb diverses “filaes” rememoren a les tropes dels exèrcits moros que van conquistar les nostres terres i la cultura musulmana que van estar ací presents durant tants segles. A poc més, l’Aljama”, una altra associació que participa en aquesta part, recreant aquell sector de la población juea que també va conviure a l’edat mitjana amb moros i cristians; representa, per tant, a la jueria medieval castellonenca. Coneguda és, la seua irònica escenificació del tema de la usura, a més de mostrar també els diferents oficis i classes socials dels hebreus, així com un mercat medieval, acompanyat de la corresponent animació que interactua amb el públic. També, i continuant amb la representació històrica anirem veient als Bisbes, al Centre Aragones de Castelló, Ecos d’Aragón i als Coraris Berberescs, aquests últims els qui van prendre protagonisme fins al segle XIX assotant les nostres costes. Una part fonamental de la cavalcada és la representació dels pobles de la província. Seria una tasca gairebé impossible la participació de la seua totalitat, per l’excessiva durada que tindria la desfilada, però cada

185

any es compta amb una nodrida representació. En aquesta part ens acosten a la seua artesania, la particular indumentària tradicional segons comarca, antics oficis i activitats, molts quasi desapareguts hui. a la fi, una atraient mostra costumista que convida a la participació de tots els presents oferint-los els seus productes . Arribant al final de la cavalcada, comença la tercera i última part, destinada a la Ciutat i Terme de Castelló. Ací trobem grups de danses, rondalles i representants de les festes d’altres Ciutats convidades: Fogueres d’Alacant, Falles de València i Borriana, Murcia... I tancant ja l’extensa desfilada, esgotats i amb mal de peus (més per la llarga espera i els molts plançons entre ball i ball que per caminar), i quasi de nit, arriba el torn dels castelloners i les castelloneres de les 19 Comissions de Sector o Gaiates, la cistella monumental de flors dedicada a la Verge de Lledó, patrona de la nostra ciutat. A continuació, els clarins de la ciutat van anunciant al Pregoner representant del Sequier Major, qui cantarà en sis punts diferents del recorregut el emotiu Pregó. D’a prop, la carrossa de la Reina de les Festes amb les sis Dames de la Ciutat, precedida per les altres 19 integrants de la seua cort d’honor, les Madrines de les 19 Gaiates. Per últim, la Banda Municipal de Castelló, delectant al públic assistent amb la inter-

pretació del pasdoble “Rotllo i Canya”, peça magdalenera per excel•lència i himne de la ciutat de Castelló La Cavalgada del Pregó, amb els seus tres grans grups o parts - “Mitologia i Història Fundacional”, “Representació Provincial” i “Ciutat i terme de Castelló” -, és, en definitiva, un museu vivent en el qual s’exposa mitologia i història, folklore i tradicions, com a elements vinculats a la Festa; però també artesania, ceràmica, agricultura..... Una completíssima mostra costumista pel passat i el present de la província i la ciutat de Castelló. Ja té uns quants anys, i és possible que necessite alguns retocs, però, encara així, des d’ací li augurem i desitgem llarga vida Algunes curiositats o aclariments al voltant del que s’ha dit sobre el pregó: • La cistella monumental de flors es portada pels presidents de les Gaiates. Aquesta cistella és l’ofrena de la ciutat de Castelló a la seua Patrona “la Mare de Deu del Lledó” • El Pregoner representa al Sequier Major. Aquest era un dels càrrecs municipals inclòs dins dels ofici menors. Exercia la jurisdicció de la sèquia Major, dels molins i tot el sistema de reg de l’horta. Estava facultat per dictar sentència en els litigis suscitats per raó de l’aprofitament de les aigues i podia inclús posar multes. La seua elec-

186

ció tenia lloc el dia de Sant Esteve, 26 de desembre. Es regia pel Llibre del Sequier. • Llocs de la ciutat on es canta el pregó durant el recorregut de la cavalgada: 1. Forn del Plà (carrer Sant Roc). 2. El Toll (Plaça Mª Agustina davant de l’església de la Sang) 3. Plaça Cardona Vives (enfront del monolit dedicat a Manuel Segarra, creador del Pregó). 4. Plaça de la Pau - cantó carrer Major. 5. Porta del Sol (davant de la llotja presidencial). 6. Avgda. del Rei, (enfront del monument al Rei En Jaume I). No podem sinó acabar aquest escrit amb els últims versos del Pregó de Bernat Artola, aqueix que, d’un temps a ara, molts semblen haver oblidat:

I ací venen, manifestes per raons de tradició, les festes que Castelló fa seguint la llum antiga per que la Gaiata siga el nostre millor pregó. ¡¡¡Vítol!!!

187

Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del sector 3 Programació de festes del 188 sector 3 Programació de festes del sector 3

“No deixes per a demà, el que pugues fer avui”. .......................................

PRO GRA MA CIÓ

189

PROGRAMACIÓ DE FESTES Dissabte 23 DE MARÇ 14:15 hores:

16:30 17:00 21:00 23:00

Inauguració de la nostra carpa gaiatera, amb la presència del mestre José Gargori, invitat especial pel nostre 75é aniversari -amb qui entonarem l’himne de la Gaiata 3 Porta del Sol, de la lletra i música del qual és autor. hores: “Tardeo Remember”, amb actuacions en directe i molta festa. hores: Concentració a la carpa per acudir al Pregó. hores: Sopar de Pa i Porta. hores: Concentració de tots els socis a la carpa per portar les gaiates des de “el matadero” al carrer Sant Roc.

DiUMENGE 24 DE MARÇ 19:30 hores: 22:00 hores:

Concentració a la carpa per a acudir a la Desfilada de Gaiates. Sopar de pa i porta.

DiLLUNS 25 DE MARÇ

10:00 hores: Concentració en la carpa per al Pregó Infantil. 11:00 hores: Obertura de la carpa gaiatera. 14:30 hores: (Després de la mascletà) Dinar de socis, familiars i amics / segons menú.

19:00 hores: Concentració a la carpa per acudir a la Ençesa de Gaiates.

190

21:00 hores: Sopar de Pa i Porta 23:30 hores: Trasllat de Gaiates i emplaçament en Porta del Sol. (hora aproximada)

DiMARTS 26 DE MARÇ

11:00 hores: Obertura de la carpa gaiatera. 14:30 hores: (Després de la mascletà) Dinar de socis, familiars i amics / segons menú. 18:30 hores: Concentració a la carpa per rebre a Na Violant al seu pas pel sector. A continuació, visita de les Reines i Dames de la Ciutat. En acabar la visita, acudirem a la plaça Major a la Lliurament de Premis. 21:30 hores: Sopar de Pa i Porta i actuacions musicals.

DiMECRES 27 DE MARÇ

11:00 hores: Obertura de la carpa gaiatera. 14:30 hores: (Després de la mascletà) Dinar de socis, familiars i amics / segons menú. 16:00 hores: Parc infantil i jocs. 17:00 hores: “Xocolatà” per gentilesa de les madrines i president infantil. 21:00 hores: Sopar de pa i porta. Actuacions musicals.

DiJOUS 28 DE MARÇ

12:00 hores Concentració a la carpa per anar a la mascletà en un dels carros engalanats. 14:30 hores: (Després de la mascletà) Dinar de socis, familiars i amics / segons menú. 15:45 hores:

Concentració a la carpa per anar al Cos Multicolor.

191

18:00 hores:

VIII FESTIVAL DE BALL TRADICIONAL PORTA DEL SOL, patrocinat per la Fundació DÁVALOS-FLETCHER. Amb la participació de la NOVA ESCOLA, i cercaviles pel sector amb el grup de dolçaina i tabal. 21:00 hores: Sopar de pa i porta , actuacions musicals i Karaoke.

DiVENDRES 29 DE MARÇ

10:00 11:00 14:30 21:30

hores: hores: hores: hores:

Obertura de la carpa gaiatera i esmorzar popular. “TORITO”, castell inflable, taller d’animació fins a la vesprada. Dinar de socis, familiars i amics / segons menú. Sopar especial 75é aniversari, amb els ens germanats. Actuacions musicals

Dissabte 30 DE MARÇ

11:00 hores: Obertura de la carpa gaiatera. 15:30 hores: Concentració a la carpa per a l’Ofrena de Flors. 21:00 hores: Sopar de Pa i Porta amb actuacions musicals. Totes les qui hagen sigut Madrines de la Gaiata 3 durant algú d’estos 75 anys, i els presidents, estan convidats a participar en l’Ofrena, així com al sopar de pa i porta i la festa de després. Es prega confirmar asistència amb antelació, en la mateixa carpa de la Plaça del Real.

DiUMENGE 31 DE MARÇ

14:30 hores: 20:30 hores:

Paella, oferida per Madrines i President Infantil. Trobada a la carpa amb la charanga per al Desfile Final de Festes. En acabar, tornarem a la Porta del Sol per tirar la nostra traca final, apagar les Gaiates amb Sara, Sofía i Marc, i sentir el seu Magdalena!.... Vitol!

192

LA COMISSIÓ DE LA GAIATA 3 “PORTA DEL SOL” US DESITJA MOLT BONES FESTES DE LA MAGDALENA 2019, I US CONVIDA A GAUDIR-LES AMB NOSALTRES AL SECTOR.

“PERQUÈ CAMINEM JUNTS, AL MENYS, ALTRES 75 ANYS”

193

Parèmies Sentències Proverbis Adagis Refranys Apotegmes Màximes Dits Moralitats Axiomes Pensaments Paremias SentenciasProverbiosAdagios Refranes Apotegmas Máximas Dichos Moralejas AxiomasPensamientosAdierazpenak EsaeraAdagesEsaera ApophthegmsEsakuneakHorrelakoMoral AxiomakPentsamenduak Sentenzas Proverbios Adagios Ditas Apotxemas Maxims Morales Axiomas Pensamentos Sentences. ProverbsAdagesSayings Apothegms Morals AxiomsThoughts Phrases ProverbesAdagios. ParolesApothegmsMaxime La morale AxiomesPensées DichiarazioniProverbi. AdagiDetti Apoftegmi Massime Tale. Morale Assiomi Pensieri SätzeSprichwörter. Adagios Sprüche Apotheke “El sol no sap de bons, Maxims Moral Axiome Gedanken Shēngel sol no sap míng Zhēnyán Géyán Shúy Apophthegms de roïns, el sol i calfa Géyán il·lumina Zhèyàng de Dàodé Gōngl Bunshō a tots per igual; kotowaza adājosu Itte yaru ga ī Apothegms qui es troba a sí mateix makishimusu iiwake dōtoku kōri shikō és com el sol” altasrihatu al’amthal ‘aqwal ApophthegPROVERBI JAPONÉS ms Thawabtha mthl al’akhlaq albdyhyat Khatira Parèmies Sentències Proverbis Adagis Refranys Apotegmes Màximes

MAGDALENA

Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3 Porta del Sol Gaiata 3

“festa plena” “vÍtol

t de llum, sense foc ni fum”

“DE LA FESTA, LA VESPRA”

DEL SOL gaiata 3

“esclat de llum, sense foc ni fum”

PORTA DEL SOL

DALENA

“vÍtol”