EL MOTIU D’AQUEST LLIBRET Inici de les cròniques magdaleneres

Per: José Luís Serrano

L’any 1944 porta aires de renovació en la manera de celebrar les Festes de la Magdalena, que es convertiran en les festes principals de Castelló, després que, en els anys posteriors a la finalització de la guerra civil (juliol 1936-abril 1939) s’hagueren realitzat alguns intents de promoure les denominades “Festes de l’Alliberament”, al voltant dels dies 13 i 14 de juny, com el ferment d’unes noves festes per a la ciutat.

Però des del mateix ajuntament, presidit pel farmacèutic Benjamín Fabregat, s’intenta arribar a una solució que no significara unes festes basades en la divisió entre “vencedors i vençuts” per a unir a tota la població entorn d’una commemoració amb segles de vigència, que no era altra que aquella Romeria a la Magdalena, antic solar de la població del xicotet “castelló” que donara lloc al nom de la ciutat; una celebració documentada en 1924 per l’erudit Luis Revest Cabirol que revela un document datat en 10 d’abril de 1375 i que cita “… fon proposat en consell per el sindich que com ell hagués de volentat dels jurats donat 1 cafiç de forment a la caritat de la va professar del castell vell per ço que’l consell que li’n fes albarà. El consell respósa que li playe que li’n fes feit albarà”, la qual cosa certifica que en aqueixa data ja se celebrava la Romeria a l’Ermita de Santa María Magdalena de manera habitual.

S’aprofita així aquesta celebració que havia anat guanyant pes a través dels segles per a celebrar una data que a tots unia en un objectiu comú per a unir a la població per a celebrar la Fundació de la Ciutat, en el seu nou emplaçament en el pla, al costat de l’alqueria de Benirabe, prop de l’actual Plaza de Santa Clara.

Des de ben antic, aquesta celebració ha sigut pretext per a la investigació del nostre passat i per a la difusió d’aquestes investigacions, a les quals no ens referirem per no ser aquest l’objecte d’aquest article. De la mateixa manera, des de l’inici de la nova etapa en les Festes de la Magdalena, la Junta Central de Festejos de la Magdalena que havia nascut en els últims dies de novembre de 1944 (el 23 de novembre es crea la Junta Executiva) com a comissió delegada per l’Ajuntament de Castelló per a encarregar-se de l’organització de les Festes de la Magdalena de l’any 1945, en la seua primera proclama o “declaració d’intencions” (3 de desembre de 1944), ja al·ludia “... a la decadencia de las fiestas durante años, habiendo quedado reducida a la Romería y poco más...”

Els mitjans informatius de totes les èpoques havien dedicat moltes pàgines i minuts de la seua informació a la difusió de la història de Castelló i els seus esdeveniments, i també a les seues festes. Ja ho van fer en ocasió de la celebració del VI Centenari de la Fundació de Castelló i van tornar a fer-ho en celebrar el VII Centenari en 1952.

El Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura va dedicar en aquest VII Centenari de la Fundació de Castelló un Quadern Extraordinari, que conser- ve a la meua biblioteca i que he utilitzat en nombroses ocasions per a escriure alguns dels articles sobre el particular al llarg de la meua vida. I entre els articles que allí es van publicar figuren alguns que no em resistisc a citar: “Las murallas medievales de Castellón”, José Sánchez Adell, il·lustrat amb un preciós dibuix de Juan Bautista Porcar; “El día de la Magdalena” Enrique Soler Godes, “Mudéjares y moriscos en Castellón” Arcadio García Sanz; “Del Castelló de Borriana al Castellón de la Plana” Honorio García; “La redonda de la casa y ermita de la Magdalena” Ángel Sánchez Gozalbo; “Un nuevo cuento viejo” Carlos G. Espresati; “Plato del siglo XV encontrado en el cerro de la Magdalena” Francisco Esteve Gálvez; “Melodías centenarias, O vere Deus siglo XII. Transcripción musical y armonización” Francisco Escoín, Pbro. Colección de Privilegios y Cartas Pueblas LXXXIII “Jaime I autoriza a Ximén Pérez de Arenós para trasladar Castellón. Un pergamino y un sello de Jaume I del Archivo Histórico Nacional” de Miguel López del Campillo, director Honorari de l’Arxiu Històric Nacional; “Rim” poesia de Bernat Artola Tomás; “La ermita de Santa María Magdalena”, de Luis Revest Cabirol, cronista de la ciutat. Sense desaprofitament!

Recopilacions sobre les Festes

I ja passem a l’objectiu d’aquestes línies. En el temps que va des que les Festes de la Magdalena van començar a celebrar-se amb la seua actual estructura, fins al moment actual, més de tres quarts de segle, s’ha parlat i escrit molt sobre les mateixes.

D’una part els mitjans informatius, dels quals havíem apuntat el seu protagonisme creixent, que ja es va fer patent quan, després del parèntesi bèl·lic de 19361939, es van iniciar aquells “cartells sonors” en la llavors única emissora de ràdio castellonenca, EAJ14 Ràdio Castelló, que van anar “calfant” els prolegòmens de les festes de l’any 1945 i es van convertir en assidus de les ones en la veu dels inoblidables Maruja Oliveras, Crescencio López del Pou, “Chencho”, i programes com “Gaiata” i els populars “cartells radiofònics” en els quals prenien part Manuel Sanz, Ángel Sánchez Gozalbo o Carlos G. Espresati, amb els cors mixtos dirigits pel mestre Eduardo Bosch…

I finalment l’inici d’aqueixa nova i esplendorosa etapa de les Festes de la Magdalena amb la desfilada del primer Pregó, ideat per un altre farmacèutic, Manuel Segarra Ribés, del qual vaig tindre la sort d’aprendre, a més de química, a estimar al meu poble, a Castelló, ja que la seua farmàcia es trobava al carrer Major, enfront de la casa en què vaig nàixer i vaig viure la meua infantesa i una bona part de la meua joventut. Allí, amb la seua bondat i paciència de sempre, vaig començar a entendre què era el Pregó i el per què de les nostres festes i vaig tindre oportunitat de conéixer a les persones que es reunien en la seua rebotiga, entre les quals estava Luis Sales Bolí, autor dels esbossos del primer Pregó dibuixats a tot color i amb tot luxe de detalls, que m’embadalien com ho feien els relats de don Manuel sobre el significat del nom de la ciutat… “Si una finestra xicoteta es diu finestró i una cadira menuda, cadiró, xicotet castell vol dir Castelló…” Que bella manera de començar a conéixer “la nostra dolça parla”..!

Més tard vindria l’estrena de la “òpera per a titelles”, prenent com a base el text del “Tombatossals” de Josep Pasqual Tirado, amb text de Manuel Segarra Ribés i música, en principi, de Vicente Sales Rovira (per a les dues primeres representacions en el Mas de Guimerà de la partida de Benadresa en l’estiu de 1939 i més tard en la seu de la Societat Castellonenca de Cultura) i finalment de la compositora castellonenca Matilde Salvador en la seua estrena en un escenari en el Teatre Principal de Castelló el 31 de març de 1943.

Però, anem avant. La primera recopilació que un mitjà escrit va fer sobre la xicoteta o gran història de les Festes de la Magdalena, es va dur a terme en un setmanari nascut a Castelló en 1979: “La Costa”. Un setmanari d’informació dirigit pel que fora redactor en el Diario Mediterráneo, Antonio Egea Vivó i en què jo em vaig integrar també a la seua fundació, sent la seua empresa editora Publicitat Dama. El número 15 inaugurava la 2a època del setmanari i porta la data del 7 de març de 1980. Pràcticament tota la seua literatura estava escrita quasi a parts iguals per Basilio Trilles i José Luis Serrano i al llarg de setanta pàgines pretenien “... ser un homenaje de rendida a todos aquellos que en estos 36 años de lo que podría- mos denominar Era Moderna de nuestras fiestas, lucharon, perdieron horas de sueño y trabajo, recorrieron kilómetros, subieron y bajaron peldaños y cimentaron la realidad que dentro de unos días celebraremos”.

Com s’insistia en la presentació, “No pretenen aquestes pàgines ser “una història” d’aquests últims anys de les festes. Solament pretenen recordar, evocar, aquells actes que en el seu moment van resultar innovacions, aquelles dones i homes que van ser els nostres representants a l’un o l’altre nivell. Es tracta, això si, d’un treball inèdit. Un treball en el qual els autèntics protagonistes són les gents que en el seu moment van fer possibles les festes…”

L’any del l’Aniversari

Sense cap dubte, l’any del Cinquantenari de les renovades Festes de la Magdalena, en 1994, van arribar les dues publicacions que fins ara més han aportat al coneixement de la història de les Festes de Castelló i especialment les de la Magdalena. Dos projectes impulsats pels dos diaris que llavors s’editaven a Castelló: El Periódico Mediterráneo i Levante de Castellón. Dues apostes diferents, potser complementàries, però que van ser seguides amb gran interés pels castellonencs que ara les conserven (conservem), com una relíquia.

La de Levante de Castellón, de l’Editorial Prensa Valenciana S. A. sota la direcció d’Antonio José Gascó i la coordinació de Manuel Carceller, Vicent Farnós i Josep Miquel Fracés, amb disseny i maquetació de Txema Rodríguez, va comptar amb una nòmina de collaboradors certament important que els recordarem: Ximo Campos, Alvar Monferrer, Paco Merchán, Vicent Serra, Vicent J. Ortiz, José Sánchez Adell, Jaime Nos, Ramón Godes, Enrique Segarra, Roberto Pérez de Heredia, José Prades, Paquita Roca, Inmaculada Puig, Amparo Pavía, Rafael Ribés Plá, Miguel Vidal, Antoni Albalat, Lluis B. Meseguer, Francisco Vidal Serrulla, Eduardo Más, José Mª Iglesias “Arenillas”, Salvador Bellés, José Mª Arquimbau, Juan José Porcar, a més dels anteriorment citats. cura, Elena Sánchez Almela, Salvador Bellés, José Mª Iglesias “Arenillas”, Francisco Merchán, Juan José Pérez Macián, Enrique Segarra, Inmaculada Puig, Paquita Roca, i Vidal Serrulla, incloent-hi textos apareguts en el Diario Mediterráneo en anys anteriors però fent referència a les Festes de la Magdalena en aqueix format de “crònica”, amb notícies maquetades de manera similar a una pàgina de periòdic, bé que en grandària diferent.

La publicació titulada “Festa, Historia de las Fiestas de Castellón” a través dels 42 fascicles setmanals es proposava “... no solo informar, sino ayudar a crear estados de opinión motivados por la valoración de las noticias históricas, que será de incuestionable consulta para hoy y para las generaciones venideras...”.Sens dubte l’objectiu es va complir plenament.

Els textos eren de Carlos G. Espresati, Salvador Guinot, de E. Calduch, d’Eduardo Codina, Francisco Escoin, Luis Revest, Juan Bautista Porcar, Antonio Prades el prior de Lledó, Bernat Artola, José Mª Segarra Bacora, Bernardino Rubert, Manuel Alcántara i un llarg etcètera. Una secció amb el títol genèric de “De ayer a hoy”, anava recordant aquelles qüestions que van ser notícia l’any del qual es tractava i que va escriure des del principi el que fora tants anys director de Mediterrani, Jaime Nos i a partir del fascicle corresponent a 1966, Francisco Pascual, mestre de tants i tants periodistes.

Pel que fa a l’editada per PECSA, el Periódico Mediterráneo dirigit per Jesús Montesinos Cervera, va estar coordinada per José Luis Serrano i Elena Rincón, va comptar amb la col·laboració de Francisco Pascual, Vicente Cornelles, Chelo Pastor, Jaime Nos, José Sánchez Adell, Vicente Es -

I tot això completat amb les fotografies corresponents a cada any procedents tant de l’arxiu del propi diari, com d’arxius particulars que van enriquir de forma molt especial el recorregut per aquesta “crònica de la Magdalena” que van ocupar quasi tres-centes pà- gines plenes d’informació gens menyspreable i que ha quedat recopilada a la disposició dels milers de persones que hui la guarden a les seues cases.

Per cert que, en aquest cas i per a completar l’obra, el següent any es van publicar centenars de fotografies que van recordar part de la història gràfica de les Festes de la Magdalena en aquell Àlbum de Fotos amb 50 Anys en imatges, gràcies a la col·laboració de Vicente Traver “Wamba fill” que va posar a la disposició del projecte el seu magnífic arxiu, que pare i fill van crear, i que ara, una vegada mort el seu posseïdor a edat tan primerenca, alguna institució hauria de rescatar per a la ciutat.

Com ells diuen al final de tan important obra, jo m’atreviria a dir que quasi definitiva… “Dentro de un año, el sábado antes del tercer domingo de Cuaresma, el que marca los veinte días la Cuaresma y que aún faltan para la Pascua, cuando la luna nueva apenas acaba de cerrar su último ciclo de invierno y se apresta a abrir el de primavera, las fiestas conmemorativas de la fundación de Castellón se renovarán para volver una vez más, en ese entorno que es uno de los factores básicos de nuestra cultura mediterránea...teniendo muy en cuenta que las fiestas de Castellón no son fundamentalmente espectáculo como las de otras partes. Aquí tendrás que participar como el primero. Ese es el riesgo de las celebraciones fundadas en simbolizaciones míticas, que si no se asumen, aunque solo sea con un talante lúdico, no sirven. Y para hacerlo hay que actuar, o no se entiende nada. Así que hasta siempre y que la Magdalena te guíe”.

I ara…

Perquè ara resulta que enguany, la Comissió de la Gaiata del “*Brancal de la Ciutat” ha pensat que des de la Magdalena de 1994 fins a la qual ens aprestem a celebrar, la de 2023, han transcorregut els suficients anys com per a intentar l’aventura de contar que ha succeït en aquests 28 anys transcorreguts des del que ací els hem comptat. circumstàncies actuals, però no es van complir íntegrament. En ells es marcava la duració del mandat de la Junta de Festes i el seu president en dos anys, per a fer possible que la renovació en les persones portara idees noves i empenyiment renovador, que no faltaren en els qui havien de programar i “inventar” any rere any, festejos nous, sempre mirant cap avant i amb ànim de superar-se en el projecte.

Són molts anys i molt importants perquè han succeït moltes coses que han fet variar de manera ostensible com eren les festes “llavors” i com ho són ara, encara que a l’espectador poc introduït en el món que envolta a les nostres festes li puga semblar el contrari.

S’ha passat d’un moment en el qual les Festes de la Magdalena s’havien desfet de l’autoritarisme d’uns altres temps, per a democratitzar les seues estructures, retornant el control de les Festes als seus protagonistes per a intentar i de moment aconseguir, tornar-les a reconduir a la tutela, sempre necessària de l’Ajuntament que és qui paga, cert, però que havia fet un alardeig democràtic deixant que foren els propis festers els que marcaren, sempre dins d’un ordre, els destins de la Festa.

Els Estatuts aprovats en 1988 i que van donar pas a la primera Junta de Festes triada pels protagonistes de la Festa, han sigut reformats per a adaptar-los a les

En els últims anys, els desacords entre l’Ajuntament i el món de la festa s’han aguditzat i l’autonomia de la Junta de Festes, sempre mediatitzada pel Patronat en què s’incloïen representants municipals i festers a parts iguals, però sempre amb el vot decisiu de la primera autoritat municipal, s’ha vist seriosament disminuïda. S’han viscut tensions entre els uns i els altres i la pau sembla que no ha arribat. La celebració d’un Congrés Magdalener, les propostes del qual semblava que podien ser vinculants, no ha superat la tensió, sinó tot el contrari, s’ha tornat a la situació dels anys inicials de la democràcia, en la qual era l’Ajuntament, ara a través del Patronat Municipal de Festes qui designava al president de la Junta i als membres d’aquesta. Passos arrere que no agraden als festers. Però, doctors té l’Església… com se sol dir. Hem tingut una pandèmia que va aconseguir el que ni les guerres havien aconseguit: suspendre la Romeria a la Magdalena i, per descomptat, han hagut moltes coses bones, perquè els castellonencs van demostrar el seu civisme celebrant les seues Festes des de casa per molt que els pesara. Dos anys perduts…

Doncs de tot això ens parlaran els treballs dels qui intentaran narrar el que aquests últims anys ens han deixat per al món de la festa, que és molt i molt interessant.

Del 18 al 26 de març (50 aniversari)

Van Ser Reines Cartell

Lema:“PRIMAVERA”

Autor: Enric Benlloch Colomer

Alejandra Garc A Ferrer

Filla del músic Alejandro García Guinot i néta del mestre José García Gómez, autor del Rotllo i Canya.

Va ser Dama infantil de la ciutat el 1982, i posteriorment Madrina de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat el 1992.

Als seus vint anys estudiava tercer de Dret a la Universitat Jaume I i vivia intensament i romànticament les festes de la Magdalena com ella mateixa narrava.

Bel N Monerris Traver

Encantadora nena de deu anys, dolça, alegre, simpàtica i molt bona estudiant, cursant en aquell moment 5è de Primària al col·legi de les Carmelites.

Filla i néta de farmacèutics vinculats a la festa, amb el temps arribaria a fer-se càrrec ella mateixa de la farmàcia familiar, com a titular. La seua passió, admetia ser el Reial Madrid, i les seues aficions, nadar i llegir llibres d’aventures.

Not Cies

QUATRE PREGONERS LLEGIRAN EL TEXT D’ARTOLA AL PREGÓ.

Lema: 50 ANIVERSARI

Autor: Juan García Ripollés

Miquel Soler, Pedro Romero, Juan José Seder, Juan Francisco Vicent són els quatre “Pregoners” que llegiran els versos de Bernat Artola a la cavalcada del Pregó, “com a homenatge als castellonencs que han donat lectura al Pregó als seus cinquanta anys d’història ” , segons va explicar el seu organitzador, José Luis Serrano….”cada lectura serà, alhora, homenatge a una figura destacada com Manuel Segarra, Miquel Tirado i dones i homes lligats a les festes ”

LA GRAN SENYERA, LA TAMBORADA, ELS TRABUCAIRES I LA GUÀRDIA CIVIL ENRIQUIRAN EL PREGÓ DEL CINQUANTENARI.

Al Pregó, cinquanta Cavallers de la Conquesta van incrementar la vistositat de la part històrica, portant una gran Senyera Després que fos obert per la Tamborada de San Sebastiàn, els Trabucaires de Solsona i la banda de música del Col·legi de la Guàrdia Civil de Valdemoro van desfilar al costat d’una secció de Guàrdia Civil muntada i de Guàrdies joves a peu.

PREMI “GRADA 21”

El “diestro” madrileny José Miguel Arroyo “Joselito” rebia de les mans del president sortint, Rafael Torrent, i del president entrant, Rafael Bellido, de la Penya taurina Grada 21, el trofeu al triomfador de la Fira de la Magdalena de l’anterior any.

FADRI D’OR HONORIFIC

“NIT MÀGICA”

El foc de Xarxa Teatre va prendre vida per exaltar els valors tradicionals. Un recorregut pels últims espectacles de “Nit Magica” oferts al poble de Castelló en els darrers anys a càrrec del grup “Xarxa Teatre” és el que els castellonencs van poder presenciar dissabte a la nit, en una cerimònia del foc que va aconseguir reunir a milers i milers de persones als carrers cèntrics de la ciutat.

Els Fadrí d’Honor de 1995 lliurat per l’alcalde de la ciutat José Luis Gimeno i la reina Alejandra Garcia, ha recaigut aquest any al Periódico Mediterráneo, com a mitjà de comunicació escrit que ha estat present a les festes de la Magdalena dels darrers 50 anys, a Trini Soler, fundadora de l’Escola Infantil de danses de l’antiga Educación y Descanso avui Grup Castelló, Ricardo

Rosell, un altre dels fundadors, Vicente Amat, com a degà dels portadors del cavall del pregoner, Vicente Traver “Wamba” fotògraf, José Luis Sales, de les Brigades Municipals, BP Oil i els “Pregoners” que els darrers 50 anys han cantat el “Pregó”. Com sempre, aquest acte forma part del pròleg festiu en els minuts anteriors a l’anunci oficial de les Festes.

Gala De La Reina I El Tropicana De La Habana

La Pèrgola va tenir accent tropical amb l’actuació divendres a la nit del Ballet del Cabaret Tropicana de l’Havana, un dels espectacles més esperats de les festes de la Magdalena del Cinquantenari. Una ostentació de ritme, color i música, amb més de quaranta ballarins en escena, va envair el recinte municipal a l’acte de la Gala de la Reina de les festes, Alejandra García i la seua Cort d’Honor.