1995 – Cinquantenari de les Festes de la Magdalena

Per: Juan José Pérez

Macián

President de la Junta de Festes 1995-1996

Març de 1995. Aqueixa era la data, Aqueix era el repte. Des del 18 al 26 de març d’aquell 1995, Castelló anava a celebrar el Cinquanta Aniversari de les seues Festes de la Magdalena.

El seu disseny i preparació per a commemorar l’esdeveniment com es mereixia i satisfent les expectatives creades no seria fàcil, però si molt il·lusionant. Des de 1945 s’havia anat consolidant a la nostra ciutat una estructura sòlida i una programació àmplia, fruit d’una evolució pausada però constant, prudent i coherent i, sobretot, respectuosa amb les tradicions al mateix temps que imaginativa, creativa i tolerant amb l’aportació d’aquelles noves propostes festives que van ser ben acceptades any rere any per la població.

En aquella Magdalena de 1995, cal començar referint-nos al logo que va identificar el 50 Aniversari i amb el qual es van identificar també els castellonencs des del moment mateix en què es va conéixer.

Els qui constituïm aquella Junta de Festes de Castelló, triada per l’Assemblea de Festes a mitjan

1994, vam ser conscients que ens enfrontàvem a l’apassionant responsabilitat d’oferir als castellonencs en aquella edició una programació especial i extraordinària. Sabíem que s’esperaven sorpreses i novetats. Era necessari fer realitat aquells desitjos, però érem molt conscients que hauríem de fer-ho sense posar en risc el més sagrat de les nostres tradicions. Ens vam adonar que aqueix 50 Aniversari, degudament tractat, podria a més fixar en el temps un punt d’inflexió respectat per tots, que permetera introduir canvis de millora que, si bé la seua conveniència o no ja es venia debatent en àmbits festers, havia faltat valor per a consumar-los. En definitiva, acordem fixar com a eixos de la nostra gestió el respecte a la història, a la tradició i als assoliments aconseguits pels qui ens van precedir; la valentia per a incorporar al programa elements extraordinaris que sorprengueren positivament els castellonencs i posaren en valor l’efemèride; i la prudència, mesura i equilibri per a aconseguir-ho sense estridències, de manera que es poguera acceptar per tots de bon grat i perpetuar més enllà d’aquell any especial, alguna incorporació nova que, sense ofendre al passat, millorara el futur de les nostres festes.

Recordant la programació espe - cial que es va dissenyar i va dur a terme en aquella Magdalena de 1995, cal començar referint-nos al logo que va identificar el 50 Aniversari i amb el qual es van identificar també els castellonencs des del moment mateix en què es va conéixer. Obra del gran geni i irrepetible artista Ripollés, aquella mà blava, oberta amb els seus cinc dits, cinc, que precedia a un rotllo a manera de zero de menor grandària, es va convertir en un crit, un crit d’atenció, una invitació a gaudir d’unes festes que, sens dubte, serien especials. Aquell símbol identificatiu va ser present des de mesos abans de les festes, anunciant-les, en nombrosos suports: mitjans de comunicació, publicacions, adhesius, souvenirs, gorres i sa- marretes, clauers i fins i tot caves… i durant la setmana de la Magdalena va acompanyar als castellonencs en formats d’inflables i de globus aerostàtics als carrers i allí on s’havia programat una cosa especial. El logo, a més de ser incorporat al cartell anunciador de les festes, va formar part important del llibre oficial del programa de festes i va aparéixer imprés al costat de cadascun dels actes que oferien alguna característica o sorpresa especial per la commemoració de l’aniversari, amb la finalitat que el lector poguera identificar el més destacat de la programació extraordinària. mascletada commemorativa que les Reines van encendre des del balcó del Govern Civil. de 1995.

Aqueixa del 5 de març de 1995 va ser l’última mascletà que es va disparar en Maria Agustina.

Com a primer i exacte homenatge en el temps, als cinquanta anys transcorreguts des de la romeria a la Magdalena d’aquell llunyà diumenge 5 de març de 1945, es van organitzar actes el cap de setmana del 3, 4 i 5 de març, prèviament al de començament de les festes de 1995. D’aquelles tres jornades queda el record del llançament de carcasses commemoratives i volteig de campanes a les 12 hores del dia 3; el Certamen de Bandes de música en el qual va participar, entre altres, la Banda Primitiva de Llíria; el mercat medieval de la plaça Major i l’homenatge a les Gaiates, a les comissions de sector, en la plaça Santa Clara, on van rebre de mans de les Reines de les Festes, Alejandra i Belén, els corbatins amb el logo del cinquantenari que van lluir en els seus estendards en brillant comitiva fins a la plaça Maria Agustina, on es va disparar la

Malgrat que havia sigut el lloc en el qual durant molts anys, tradicionalment, s’havia disparat la d’inici de les festes, aqueixa del 5 de març de 1995 va ser l’última mascletada que es va disparar en Maria Agustina. Feia temps que la plaça s’havia quedat xicoteta per a albergar, no ja només l’enorme quantitat d’espectadors que acudien a la cita, sinó també la creixent quantitat i qualitat pirotècnica que els castellonencs demandaven. No sols la brillantor de l’espectacle, sinó sobretot la seguretat del públic, obligaven a establir un altre espai. Però faltava valor per a decidir i assumir el canvi, per temor a la incomprensió i crítica del públic, màximament després de la fallida experiència de l’any anterior quan es va disparar en l’Avinguda de la Mar, un espai inapropiat per a una mascletada pel seu format estret i allargat, que només permetia situar al públic en els seus extrems, excessivament distants l’un de l’altre, impedint gaudir de la sonoritat de l’espectacle.

Es va estudiar, i es va forjar en tres parts una decisió que el temps va enjudiciar encertada. El primer va ser el de disparar el dissabte següent, 18 de març, inici de les festes, la “Gran Mascletada Especial del Cinquantenari” en un nou espai: el Primer Molí. El lloc garantia la seguretat per la seua amplitud i espai obert. Però si precisament per això s’acusava negativament la sonoritat, el canvi d’ubicació tampoc seria entés pel públic. Per això, la segona part va ser dotar-la d’un pressupost extraordinari que elevara la càrrega explosiva i la qualitat pirotècnica, de manera que el públic gaudira d’un gran espectacle i un acceptable grau de sonoritat malgrat les condicions del gran espai obert de tret. I la quarta va ser el de convertir la cita magdalenera diària dels castellonencs amb les seues mascletades en el “Primer Concurs de Mascletades Ciutat de Castelló”, de manera que cadascun dels pirotècnics participants se sentira obligat a oferir el millor espectacle, incentivats i motivats tots a competir entre ells per a aconseguir un guardó que, fet i fet, redundaria en el seu prestigi, reputació i targeta de presentació en altres localitats de la nostra geografia. Va ser un encert.

Va ser el gran èxit de la “Gran Mascletà Especial del Cinquantenari” i la satisfactòria acceptació del públic sobre el nou espai, els factors que van facilitar prendre la decisió d’establir en la Magdalena de 1996 com a lloc definitiu de mascletades el del Primer Molí...

I va haver-hi una cinquena part que, en secret, es va posposar a un any vista, a l’espera del resultat i percepció d’acceptació o rebuig per part dels castellonencs sobre el nou espai pirotècnic proposat i “assajat”. Així, excepte la d’inici, les mascletades d’aqueix primer concurs de 1995 es van programar i van disparar encara en localitzacions diferents de la ciutat, com s’havia fet any rere any, però amb la mira de la Junta de Festes posada a proposar traslladar-les totes a l’any següent a l’espai del Primer Molí. Va ser el gran èxit de la “Gran Mascletà Especial del Cinquantenari” i la satisfactòria acceptació del públic sobre el nou espai, els factors que van facilitar prendre la decisió d’establir en la Magdalena de 1996 com a lloc definitiu de mascletades el del Primer Molí, amb l’al·licient afegit que aqueix any es va aconseguir que la televisió autonòmica les televisara en directe per a tota la Comunitat Valenciana. I així continuen per a gran gaudi i orgull i èxit de la ciutat.

En 1995 actes nous extraordinaris n’hi va haver, però potser el major encert de la Junta va ser el de reforçar i enriquir alguns dels actes que ja estaven més consolidats en el programa i eren més benvolguts i seguits pels caste - llonencs. Així, per exemple, la “Cavalcada del Pregó Edició Cinquantenari”, respectant la seua estructura històrica i tradicional, amb un extraordinari interés de participació de nombrosos pobles de la província motivats per l’especial commemoració, i una major implicació dels ens vinculats a aconseguir major vistositat, va oferir a la ciutat una excel·lent mostra que, a més, va causar expectació amb un inici diferent i sorprenent, a manera de llicència o excepció a la regla, en obrir-se amb la unitat de cavalleria muntada de la Guàrdia Civil, la Tamborrada el Sauce de Sant Sebastià i l’Agrupació de Trabucaires de Solsona.

Després del Pregó, també l’espectacle de la Enfarolada del Campanar va ser reforçat i va reunir milers de persones que van abarrotar com mai la Plaça Major; i la Gran Mascletá Aèria a l’arribada de la romeria a l’ermitori va sonar més fort que mai; i la Torná de la Romeria va comptar amb la participació de les Reines i Corts d’Honor, en una mostra de compromís i esforç per la seua part que va fregar quasi el do de la ubiqüitat; i per a l’Ofrena a la Mare de Deu de Lledó es va confeccionar amb els rams ofrenats un tapís dissenyat especialment per a l’ocasió, novetat que va resultar tan aplaudida que s’ha consolidat en el temps, generant-se des de llavors expectació per conéixer el tapís de cada edició; i la Encesa de les gaiates al parc Ribalta va culminar en un extraordinari espectacle de llum, so, música, folklore i pirotècnia per a exaltació de la gaiata, amb l’encesa majestuosa d’una gegant, descomunal, estructura gaiatera: la “Gaiata Utòpica Monumental del Cinquantenari”; i el “Ballet Tropicana de Cuba”, arribat en vol xarter des de l’illa del Carib, va ser present en les festes de la Magdalena a Castelló aquell març de 1995. No va ser ni molt menys senzilla la seua contractació, però es va aconseguir. La seua estrena a la nostra ciutat es va produir en la Gala a la Reina de les Festes a la Pèrgola i després va actuar en altres enclavaments festers amb gran èxit de públic.

De les novetats que es van programar per al Cinquantenari va causar sensació la “Gaiata Mòbil del Cinquantenari” que es va instal·lar en l’Avinguda de la Mar. La grandiosa estructura metàl·li- ca, profusament il·luminada a les nits, era accessible fins al límit de la seua altura mitjançant un elevador que portava al visitant a gaudir d’unes inimaginables vistes nocturnes del Castelló més magdalenero.

També va ser un espectacle pioner, gaudit per primera vegada pels castellonencs, el “Gran Castell-Piro-Musical-Aquàtic” llançat des de la dàrsena del port comercial. Per a la seua realització, de manera molt especial, es va encarregar al pirotècnic Caballer el complex repte professional de confeccionar un exclusiu castell de focs que, a més d’aquàtic, fora musical, però adaptat i conjunyit tot això amb un repertori cent per cent local amb les partitures fes- tives castellonenques més conegudes, interpretades per la Banda Municipal de Música de Castelló. I bé que ho va aconseguir. Els qui van tindre la fortuna de gaudir-ho van viure uns minuts d’artesania pirotècnica única i irrepetible, en un entorn inoblidable.

Com a esdeveniment cultural rellevant, es van convocar amb caràcter excepcional els “Premis 50 Magdalena 1945-1995” d’assaig, poesia, narrativa i pasdoble.

Esment a part mereix recordar la “Exposició del Cinquantenari” que durant tota la setmana de festes va estar oberta al públic en dues seus: la de la fundació Dávalos-Fletcher i la del pavelló que les Corts Valencianes va instal·lar per a l’ocasió en el lloc que actualment ocupa l’Espai d’Art Contemporani, al costat del Conservatori Superior de Música. En la primera, sobre “la tradició”, es va mostrar material relacionat amb la festa de la Magdalena de l’època anterior a 1945. En la segona, més àmplia, es van presentar cinc seccions: “la Romeria”, “el Pregó”, “la Gaiata”, “la Cultura” i “el Poble”.

Com a esdeveniment cultural rellevant, es van convocar amb caràcter excepcional els “Premis 50 Magdalena 1945-1995” d’Assaig (Angel Sánchez Gozalbo), Poesia (Bernat Artola), Narrativa (Josep Pascual Tirado) i Pasdoble (José García Gómez), i els premiats rebrien els seus guardons en el Teatre Principal en un acte que clausuraria les celebracions del cinquantenari.

En el record i amb el merescut homenatge als qui van formar part de les anteriors Juntes Centrals de Festejos de la Magdalena primer i de Festes més recentment, van ser presents els noms de tots ells i es va constituir una Comissió Assessora del Cinquantenari de la qual van formar part les personalitats de major prestigi fester dels últims anys, als qui es va sol·licitar des de la Junta de Festes opinió i consell.

En aquest recorregut pel record del que aquella edició del cin- quantenari va suposar per al futur de les nostres festes cal no oblidar una decisió que es va prendre amb el consens de tots els ens festers i el de la corporació municipal, i els efectes i resultat satisfactoris de la qual ha perdurat fins a l’actualitat per a millora de la programació relacionada amb el protocol de les màximes representants de les festes.

La situació protocol·lària que fins a 1995 es produïa en el moment d’elecció de les Reines de les Festes i Dames de la Ciutat era la següent: una vegada triades el mes de juliol, eren proclamades per l’Alcalde en un acte solemne celebrat en el saló de plens de l’ajuntament, sent complimentades amb un diploma i una ofrena floral. El limitat aforament generava dificultats impossibles de resoldre per a atendre l’assistència del nombrós públic que l’acte demandava. Es donava a més la circumstància que la Imposició de Bandes tenia lloc molt després, al març, la setmana prèvia al començament de les Festes, en la Pèrgola. La conseqüència d’això era que, des de juliol fins a març, les nostres Reines assistien en representació de la Ciutat a nombroses localitats del territori autonòmic, i fins i tot nacional, sense poder lluir la banda que sobre el vestit de castellonera les acreditara i identificara com a Reines de les Festes de la Magdalena de Castelló. Els qui les acompanyàvem en els habituals i nombrosos actes festers percebíem l’anomalia que el públic assistent contemplava a la Fallera Major de València i a la Bellesa del Foc d’Alacant lluint les seues respectives bandes però, completant el trio de les representants de les tres capitals, a la nostra Reina l’observaven al costat d’elles sense el seu senyal oficial d’identitat. A això se sumava que només uns dies després de la Imposició de

Bandes, en un dels dies de la setmana magdalenera, com un acte més del programa, se celebrava també en la Pèrgola la “Gala de la Reina” com a homenatge de la ciutat a la seua persona.

...una vegada triades les Reines de les Festes al juliol, a continuació se celebrara en el Teatre Principal la Proclamació i Imposició de Bandes. D’aquesta manera quedava solucionat el problema d’aforament i també el de lluïment de la Banda des del primer dia del regnat.

La Junta de Festes del Cinquantenari plantejare després de les festes de 1995 una proposta a les comissions de sector i a les autoritats municipals que va obtindre la seua aprovació unànime i que és la que des de 1996 es ve aplicant, de manera que, una vegada triades les Reines de les Festes al juliol, a continuació se celebrara en el Teatre Principal la Proclamació i Imposició de Bandes. D’aquesta manera quedava solucionat el problema d’aforament i també el de lluïment de la Banda des del primer dia del regnat. Després, més tard, el cap de setmana anterior al començament de les festes, al març, el que antany va ser la imposició es convertia en la “*Galania a la Reina de les Festes”, homenatge de la ciutat a la seua persona que permetia prescindir del que anteriorment havia sigut la Gala durant la setmana de festes.

Personalment, crec que la Junta que vaig tindre el gran honor de presidir va saber estar a l’altura de les circumstàncies. Tots i cadascun dels seus components ens entregarem en cos i en ànima a l’apassionant tasca, voluntàriament acceptada i unànimement encarregada per l’Assemblea de

Festes que ens va triar, de fer realitat el bell projecte d’oferir a la ciutat les millors festes amb què celebrar el seu cinquantenari. Crec, orgullosament, que complim amb èxit l’encàrrec i que ho vam fer sense apartar-nos un àpex d’aquells eixos de gestió que ens marcarem en assumir la responsabilitat.

En la nebulosa de l’oblit obligat, perquè no va poder ser, queden no obstant això els difuminats records d’algun projecte pensat, dibuixat i somiat, que vam voler que fora i no va ser. Curiosament, els dos en què vam posar més obstinació, un per a començar les celebracions del cinquantenari i un altre per a clausurar-les, es van estavellar contra el mur de les dificultats d’un pressupost econòmic llavors inassolible, impossible. El somni que La Fura dels Baus i Xarxa Teatre produïren i interpretaren conjuntament un fantàstic espectacle de llum, so, efectes especials i coreografia per a recreació del trasllat i fundació de la ciutat en l’escenari natural del turó de la Magdalena al capvespre del diumenge 5 de març de 1995, i la inauguració, com a acte de clausura, del “Monument a la Gaiata” del grandiós i superb projecte del prestigiós arquitecte Helio Piñón en la rotonda d’accés a la ciutat per l’Avinguda de València, van ser en tots dos casos dissenyats i pressupostats, però es van quedar sense veure la llum.

La nostra obstinació, perquè com resa el Pregó era a més la nostra obligació, va ser que les festes foren “dignes de nom i de fets sense voler límits estrets d’ambicions massa modestes”. Molta va ser l’ambició i no pocs els assoliments. Orgullosament, vam contribuir al fet que les festes magdaleneres del cinquantenari foren dignes entre les primeres de ocupar un lloc preeminent.

Del 9 al 17 de març

Van Ser Reines Cartell

Lema:“FESTA DE TIPOGRAFIA

I LLUM”

Autor: Ibán Ramón Rodríguez

Not Cies

ISABEL GARCÍA MAÑÁ

Madrina del Grau i Reina de Sant Pere el 1994. D’arrelada família grauera i festera. Estudiava a la Universitat Jaume I segon curs de Magisteri a la branca d’Educació Infantil i tercer curs d’Anglès a l’Escola Oficial d’Idiomes.

CLARA SANCHÍS HIGUERAS

Als seus nou anys, manifestava estàr vivint un somni.

Clara havia viscut des de dins la festa, com a dama de la Gaiata “Hort dels Corders”. A més coneixia el folklore de la nostra província ja que pertanyia a l’Escola de Dansa Castelló.

“VELES E VENTS”

Xarxa Teatre va interpretar, per primera vegada, la versió integra de “Veles e Vents” grandiós espectacle que es va desenvolupar el darrer dissabte de la setmana al Port de Castelló. L’obra és un grandiós homenatge al mar Mediterrani en un espectacle de llum i so muntat al Moll de Costa i la Plaça del Mar en una superfície de gairebé 40.000 metres. 80.000 watts de so i 160.000 de llum durant 60 minuts amb 50 persones actuant van ser gaudits en rigorosa estrena per una gran quantitat de veïns de Castelló.

Premis De Llibrets

Els premis també van arribar als llibrets. Comissions de Gaiata i Colles van aspirar a diversos premis que al final va acaparar la Gaiata 8 Portal de l’Om, al millor llibret i millor maquetació, així com un reconeixement per la Direcció General de Política Lingüística que li van suposar 400.000 ptes. Però seria la Colla Pixavi la que presentà el més cuidat llibret en Valencià pel que va rebre 500.000 ptes.

Acaba El Cinquentenari

El mes de febrer d’aquest any i amb presència de tot el món de la festa, la cultura i les institucions locals, es va clausurar el Cinquantenari de les Festes de la Magdalena. El famós escriptor valencià Manuel Vicent va ser l’encarregat de lloar la festa. Tot seguit es van lliurar els premis convocats per al Cinquantenari i es va finalitzar amb un emotiu homenatge a la memòria del mestre Pepito García.

Premis De Gaiates

La Gaiata 17 Tir de Colom es va alçar amb el primer premi del concurs de gaiates d’aquestes festes, per la qual cosa va accedir per mèrits propis a ser la Gaiata de la Ciutat 1997. El premi per Innovacion Tecnologica va recaure en Cor de la Ciutat i Sequiol va aconseguir el primer premi per a la Gaiata Infantil.

Els Esports A La Festa

Escacs, tennis, pilota valenciana, billar a tres bandes, futbol o el tradicional concurs de “boli” organitzat per la federació de colles de Castelló, són alguns dels múltiples actes que es realitzen durant la setmana de Magdalena i que deixen palesa la importància de les activitats esportives dins de les festes.

El II Torneig d’Escacs, el XXII Trofeu de Tennis i el concurs de Coloms van donar tret de sortida a les celebracions esportives coincidint amb l’inici de les festes.

A ells es sumà dilluns, onze de març, el campionat de Pilota Valenciana al trinquet Castalia i el seguí dimarts el XX Trofeu Magdalena de Billar a tres bandes. Dimecres s’hi incorporarà l’esport estrela: el futbol i el XXI Torneig obert de Frontenis.

Competicions com pesca marítima amb canya, marxa culturista, tir de colomí o torneig de petanca van confluir amb la resta d’actes el diumenge 17 de març, dia del Magdalena Vítol.

“TOMBACARRERS”

El Tombacarrers tornà al carrer. La vaqueta Xarxalena, un enorme element inflable va ser presentada a la ciutat com a filla natural del bou Magdaleno i de la vaca

La vaqueta Xarxalena, un enorme element inflable.

Magda, acompanyats per l’avinguda del Rei Don Jaime per xanquers, percussionistes i tota una sèrie de personatges populars, creant un món imaginari que va fer les delícies de petits i grans.

“NIT MÀGICA”

La Nit Màgica, un dels espectacles més populars i reeixits de la companyia Xarxa Teatre, va tornar a inundar els carrers de Castelló. L’espectacle que en la seua primera edició es va desenvolupar a la plaça Major, ha superat totes les expectatives pel que s’ha traslladat a un circuit que sortint de la Plaça Cardona Vives pel carrer Governador finalitza a la Plaça del Rei.

“BOU DE FOC”

Els carrers més cèntrics de la ciutat es van converteixen cada any per aquestes dates en una improvisada plaça de bous. La Gaiata 3 “Porta del Sol”, igual que antany fes la Junta Central de Festes, va impulsar aquest any el Bou de Foc.

La Gaiata 3 “Porta del Sol”, igual que antany fes la Junta Central de Festes, va impulsar aquest any el Bou de Foc.

Al llarg d’aquests anys l’espectacle, en què es barregen dos dels elements més tradicionals de les festes mediterrànies, els bous i el foc, començava a consolidar. Només el suport popular podria impedir que el bou “tornare als corrals”.

Coincidint amb el XX aniversari de Moros d’Alqueria, agrupació cultural que va idear i impulsar el Festival Internacional de Música de Festa, organitzat per la Junta de Festes de Castelló, la Banda austríaca Stadtmusik Feldkirch va participar ahir a la tarda al concert a la Plaça Major en un homenatge a la trajectòria i col·laboració de Moros de Alquería a les festes. D’aquesta agrupació musical va cridar l’atenció, especialment, l’uniforme que lluïen els músics. Al pur estil burges, van interpretar diverses peces vestits amb pantalons de cuir negre, americana llarga i sabates negres amb sivella d’època medieval.

Personatges

La Colla el Mitget celebrà diumenge al matí una barretxa tradicional a l’O.A.R. i a la nit convidaren els qui vulguesin apuntar-se a un sopar de pa i porta.

El grup de teatre Fadrell no va poder participar al Pregó després de molts anys de presència. El trist incident de trobar destrossada la carrossa en què havien de fer una paròdia sobre les Festes d’agost, els ho va impedir.

Agustin Badenes i Paco Felip, castelloners i magdaleners singulars i de soca, sense pertànyer a cap colla, gaiata ni a la Junta de Festes, col·laboren des de fa quinze anys a la Cavalcada Infantil.

José María Mulet Pascual, metge i columnista taurí del diari Mediterráneo, ens parlava aquella Magdalena entre moltes altres coses de l’“instant màgic”. Per fer-ho, referenciava als seus ancestres parlant-nos de valor, música, pintura, gallardia, discòrdia, generositat, indult,… i definint l’instant màgic com aquell en què es percep l’estat i el torero unificats i sentint-se sols amb Déu i amb un mateix.

Juan Ignacio Pérez de Heredia, Prior de la Confraria de Lledó, va ser el Moro de l’Any 1996 nomenat per l’associació cultural Moros d’Alqueria, per la seua intensa trajectòria professional.

Germá Colón, qui encara romania molt lligat a les festes fundacionals de Castelló, va ser nomenat Voladoret d’Or per ser un dels millors coneixedors de la llengua i la cultura del País Valencià.

Marta Gallén. Els “20 del 88” van distingir com a Vintera 96 a Marta, que va rebre el guardó de l’associació de mans del seu president Miguel Vidal, en el marc d’una gastronòmica cita al seu local del “Mesón del Vino”.

La Colla Bacalao, institució que acabà de celebrar el seu aniversari, va premiar a la Policia Local de Castelló amb el guardó “Bacalao Maravillao” de aquest any, en presència de la Reina Isabel García, l’Alcalde i el concejal de policia Joaquín Borrás.

El mal temps no va impedir que es desenvolupés l’acte més important de les nostres festes, la Romeria. El dia clarejava malament, però tot i així la romeria sortia de Santa Maria a l’hora prevista. No obstant, a mig camí, la pluja va fer la seua aparició i també paraigües i impermeables, permetent que la romeria arribés a l’entranyable ermita.

Els Llauradors van cantar a la tradició al Passeig, fidels a la seua cita amb les festes de la Magdalena. La rondalla castallonera va actuar a mitja tarda al Parc de Ribalta. Una immensa multitud va anar a la cita amb aquest grup de castelloners que ha donat música a la nostra tradició i sentiments.

“La guerra” contra el “toc de queda” es va resoldre com cal, parlant en una reunió dels collectius amb els representants de l’equip de govern municipal. Després de tancaments d’espectacles programats per diferents col·lectius, l’Ajuntament va demanar disculpes als festers per limitar a la una del matí diverses revetlles de carrer de Gaiates la nit del primer dia laboral.

UN PARC RIBALTA “ALTERNATIU”

Un any més la Fira Alternativa va tornar a la ciutat de Castelló. El Parc de Ribalta va acollir durant aquestes festes una mostra “original” de productes elaborats de manera artesanal. Participants de tot Espanya es donen cita en aquest popular racó de la nostra ciutat per mostrar als castellonencs una gran varietat d’objectes decoratius, bijuteria, mocadors i autèntiques delícies gastronòmiques. A més a més en una improvisada “carpa” es van realitzar durant tots els dies que va durar la fira organitzada per Amics de la Natura (associ-