27 minute read
L’AMBAIXADOR D’ARGENTINA, PRESENT
A L’HOMENATGE AL REI EN JAUME
El regidor de Cultura i Festes, Miguel Ángel Mulet es va encarregar d’explicar a l’ambaixador d’Argentina a Espanya, Carlos Pedro Amar, les característiques de l’acte d’homenatge al Rei En Jaume, que com sempre reuneix les principals autoritats nacionals i provincials, convidades a les festes, així com a les delegacions festives de València i Alacant. A prop del diplomàtic argentí, hi havia el Secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, José María Michavila, que departia amb Carlos Fabra, president de la Diputació. I també molt a prop hi havia els regidors José Alberto Fabra, Marisol Linares i Francisco Solsona, que no es van voler perdre aquesta cerimònia, que tan bé estructu- ra i desenvolupa any rere any la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Després d’un acurat protocol de participació de Cavallers, Violant i Dones de Com - panya, a més de gaiaters i Reina de les Festes i la seva Cort d’Honor, la representant de Violant d’Hongria, Zoraida Martínez, va llegir el “laude arbitral”.
Advertisement
Personatges
Al Pregó, oficis i antics jocs van saltar a la palestra de mans de la Federació de Colles de Castelló
Els col·lectius festers es van encarregar de representar vells treballs com el de ferrer o escenes populars com l’era del Perrico, a càrrec de la Colla la Panolla
Preg Premis Llibrets
La Gaiata 8 Portal de l’Om va resultar guanyadora del premi al millor Llibret que concedeix anualment la Junta de Festes, la Gaiata 7 a la millor portada obra de Sebastián Planchadell, el Pixaví.
La Colla Rebombori va estar guardonada amb el premi que concedeix la Generalitat Valenciana a les publicacions festeres que promocionen l’ús del valencià.
Carlos Murria Arnau va deixar la seua empremta festera en una de les seves últimes intervencions, va ser el Galantejador de María José Rovira a la Galania ‘97.
Amb la frase “la nostra tasca en pro del folklore només pot seguir la calor de guardons com la del Voladoret d’Or ”, pronunciada pel membre dels Llauradors Miquel Soler, rebia el guardó anual de la Colla del Rei Barbut, la rondalla castellonera Els Llauradors.
El poeta burrianenc Ivan Lleó Llop va ser premiat amb la “Flor Natural” de 1997, premi de poesia que convocava cada any l’Ajuntament de Castelló per homenatjar i lloar la Reina de les Festes.
Mossèn Josep Miquel Francès va portar la relíquia de Santa Maria Magdalena durant la rogativa. En arribar al Primer Molí es va desposseir de la capa pluvial, com mana el ritual, fins a l’arribada a Sant Roc de Canet.
L’associació cultural i gastronòmica, antigament vinculada als Cavallers de la Conquesta, l’Host del Castell Vell, nomenava el doctor i governador civil de Castelló Ignacio Subias com a Alcaid 1997 pel “reconeixement a la seva dimensió pública i la seva destacada integració a les festes ” segons manifestava José Vicente Francisco, un dels membres més destacats de l’associació.
La Colla Bacalao va distingir amb el seu guardó anual “Bacalao Maravillao”, per la seua intensa i constant trajectòria taurina a un dels destres més importants de la nostra ciutat, Pepe Luis Ramírez
Anecdotari
L’Ajuntament per mitjà de la Policia Local va habilitar durant la setmana de festes 3500 places més d’aparcament en diversos solars perifèrics i zones d’expansió de la ciutat als quatre punts cardinals.
I va aparèixer Marlene! Va ser l’estrella i va oferir un espectacle de qualitat i molt murri que a més d’un li va traure els colors. Que li ho diguen a algun regidor de Castelló! Marlene Mourreau va cantar amb el públic, mentre algú comprovava de prop la seua “espectacular estructura”.
Deia el diari Mediterráneo: “El Catalejo” ha pogut saber que hi ha hagut “tortes” per presidir les “corregudes” de la Fira de la Magadalena i això que no estava segur que hi hagués bous.
El dia de la Romeria de les Canyes, a la Corporació Municipal es van unir els Secretaris d’Estat, Juan Costa i José Maria Michavila, el President de les Corts Valencianes Héctor Villalba i el Conseller de Sanitat Joaquín Farnós. Així mateix, es va comptar amb una delegació italiana de Cava di Tirreni i l’ambaixador d’Argentina, Carlos Amar.
Per a la família Selma, qualsevol persona vingue d’on vingue pot viure plenament cada moment festiu. Dins de la setmana gran, els dies es van viure atrotinadament al si d’aquesta família. Carmen es preocupà de preparar tota la indumentària perquè tant al seu marit, com a les seves dues filles no els faltare cap detall. Noelia i Mª del Carmen acudien els dies previs als últims assajos amb els seus companys de l’Escola de Dansa Castelló, de la mateixa manera que Toni ho feia amb la Colla de Dolçainers a la qual pertany des del 1986. La família Selma és irremeiablement festera.
La música de dolçaina té nom de colla. La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, en un esforç per recuperar les tradicions, ocupà un lloc important en la jornada gran de les festes, però també en multitud d’actes populars i tots els oficials organitzats per la Junta de Festes o l’Ajuntament.
Resum De Les Festes
La Fira Taurina De Les Reivindicacions
Els professionals taurins, una vegada més, i esperonats per la Unió de Criadors de Bous de Lidia, van prendre com a camp d’operacions per a les seves reivindicacions la Fira de la Magdalena. És el que té ser el primer cicle, utilitzat per posar en alerta els empresaris de València, Sevilla o Madrid.
En aquesta ocasió va obrar també la coacció, ja que alguns toreros estaven disposats a bregar caps de bestiar de l’Associació.
Passaven les hores i ningú no aconseguia desembussar unes negociacions que semblaven encallades a consciència.
Es va començar per deixar el dia de la Magdalena sense fira.
D’AHIR I AVUI
Centenari Del Monument A Jaume I
El 20 de març de 1897, a dos quarts de cinc de la tarda, vespra del dia de la Magdalena, era inaugurada a la plaça del Rei l’estàtua de Jaume I, obra de l’escultor Josep Viciano Martí, sobre un pedestal projectat per l’arqui- tecte Godofred Ros d’Ursinos. El monument va ser sufragat amb el benemèrit sacerdot Juan Cardona Vives
Van pronunciar discursos l’alcalde Andrés Puig i el governador civil Francisco Javier de Berenguer, davant d’una multitud que es va amuntegar al voltant del monument. A l’hora de descobrir l’escultura, la música del Regiment d’Otumba va interpretar la Marxa Reial.
L’actitud dels polítics, la decisió de Fabra, el band de Gimeno, el suport de la Generalitat, no van poder evitar la xafogor. Al final es va solucionar i vam tenir final de Fira, amb els seus llums i ombres com sempre. Però la xafogor nacional va ser inqüestionable i a pagar-lo “poca roba”, és a dir l’aficionat.
Reina I Dames
REINA
María José Rovira Sebastiá
DAMES DE LA CIUTAT
Consuelo Asencio Monroig
Estela Mora Mallol
Marta González Gumbau
Ángela Safont Piñón
Marcela Hernández Vila
Verónica Sanahuja Salas
REINA INFANTIL
Andrea Felip Martínez
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Lledó Garcés Montolio
María López López
Balma Gil Martínez
Sonia Martínez Cubertorer
Eva Hernández Vela
María Lidón Saura Vilar
NA VIOLANT
Zoraida Martínez Rubio
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Patricia Aparici Barriel
N’Enmengarda:
Teresa Ballester Gallén
Na Eva:
Angela Mon Contreras
Na Margarida:
Silvia Monferrer Bueno
Na Provençala:
Mireia Porcar Agustí
Na Rama: Sandra Renau Llores
C Rrecs Honor Fics
Pregoner
Pedro Romero
Pregoner infantil
José Antonio Lleó Rubio
Rei en Jaume
Ignacio Piqueras Badía
Gayater del Any
Paco Pascual Mas
Fadri d’Or Honorífic
Jaime Alcón
Rosita Monfort
Ateneo de Castellón
Isidro Salas
Conso Jóvena
Centro Aragonés
Miguel Miralles
Medalla de les Festes (vitalícia)
Paco Pascual Mas
Gaiatera Casa València en Barcelona
Cristina Suescun Chueca
Gaiatera Casa València en Madrid
Maria Lidón Ramón Fabra
Patronat De Festes
President José Luis Gimeno Ferrer: (Alcalde)
Vocals Miguel Ángel Mulet i Taló (Regidor de Cultura i Festes)
Inmaculada Puig Vicent (Regidora)
Amelia Ferreres Franco (Regidora)
Raúl Pascual Cherta (President Junta de Festes)
Enrique Carceller Llago (Junta de Festes)
José Ramón Llopis (Junta de Festes)
José Mateo (Secretari de l’Ajuntament)
Juan Martínez (Interventor de l’Ajuntament)
Junta De Festes
President
Raul Pascual Cherta
Vicepresidents
Enrique Carceller Llago
José Ramón Llopis Nicolau
Agustín Mon Carro
Secretari
José Juan Sidro Tirado
Tresorer
Rafael Alabau Sacacia
Vocals
Miguel Ángel Alonso Gil
Joan Salvador Blanch
Antonio Andrés Cabezón Loza
Vicente Cornelles Castelló
Francisco Felip Viciano
Ignacio García de la Osa
Julio Hernández Fabra
José Antonio Lleó Montoliu
Nuria Miravet Salvador
Lledó Navarro i Centelles
Jaime Ortiz Monfort
Eliseo Rodrigo Salvador
Vicente Ros Segura
Ana Serrano Calduch
José Miguel Sobrino Trigueros
Francisco Tirado Estupiña
Antonio José Traver Rosas
Antonio Viciano Aparici
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President: Hipólito Aded Guerra
Madrina: Rebeca Salt Garrigues
President Infantil:
Enrique Gil Carceller
Madrina infantil:
Laura Amat Renau
GAIATA 2 “FADRELL”
President: Vicente Juan
Madrina: Sara Esteve Corona
President Infantil:
Alejandro Barberá
Madrina infantil:
Elena Llorens Cortes
GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
President: Juan Miguel Olcina
Madrina: Balma Escuder Puig
President Infantil: Antonio López
Madrina infantil:
Rosa Lidón Conde Bausa
GAIATA 4 “L’ARMELAR”
President: Enrique González
Madrina: Lorena Bou Gasch
President Infantil: Mario Ibáñez
Madrina infantil:
Laura Peña Pachés
GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”
President: Eduardo Jesús Gómez
Madrina:
María Amparo Beltrán López
President Infantil: Víctor Escrig
Madrina infantil:
Miriam Miera Lobeto
GAIATA 6 “FAROLA- RAVALET”
President: Santiago Querol
Madrina: Cristina Lacasa Sales
President Infantil:
Juan Carlos Soler
Madrina infantil:
Laura Molina Pitarch
GAIATA 7 “COR DE LA CIUTAT”
President: Juan Radín Roig
Madrina: Carolina Isla Sanz
President Infantil:
Vicente Rovira Mena
Madrina infantil:
Andrea Rubert Aparici
Sectors
GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
President: José Rovira
(en funciones Raúl Collazos)
Madrina: Amparo Ortiz Masó
President Infantil: Joaquín Más
Madrina infantil:
Ana Verchili Martí
GAIATA 9 “ESPARTERA”
President: Antonio Estrada
Madrina: Yomara Valls Orad
President Infantil: Salvador Liñan
Madrina infantil:
Gloria Sánchez Molina
GAIATA 10 “EL TOLL”
President: José Vicente Sales
Madrina: Marta Felip Escuder
President Infantil:
Francisco Javier Sidro
Madrina infantil:
Sandra Sidro Nadal
GAIATA 11 “ FORN DEL PLA”
President: Manuel Escrig
Madrina: María Tirado Ferreiros
President Infantil: Miguel Altava
Madrina infantil: Gloria Maicas Ramírez
GAIATA 12 “EL GRAU”
President: Manuel García
Madrina: María Valverde Damiá
President Infantil: Chimo Torres
Madrina infantil:
Marta Leonisa Gual
GAIATA 13 “SENSAL”
President: Saturnino Núñez de Arenas Alañón
Madrina: Eva Ramos Olaya
President Infantil:
David Gil Martin
Madrina infantil: Judith Bisbal García
GAIATA 14 “CASTALIA”
President: Francisco Ortuño
Madrina: Marta Fabregat Miralles
President Infantil: Rubén Boix
Madrina infantil:
Lidia Boix Miralles
GAIATA 15 “SEQUIOL”
President: Vicente Javier Queral
Madrina: Paula Mateu Marmaneu
President: Vacante
Madrina infantil: Sonia Estrada Torres
GAIATA 16 “RAFALAFENA”
President: Jesús Molina
Madrina: Verónica Gómez Molina
President Infantil: Noé Sánchez
Madrina infantil: Gloria Montel Aparicio
GAIATA 17 “TIR DE COLOM”
President: Javier Gimeno Abadía
Madrina: Pilar Alcaide Doumere
President Infantil: Pablo Mur
Madrina infantil:
Marian Salvador Ramos
GAIATA 18 “CRÉMOR”
President: José Ramón Sánchez
Madrina:
Elizabeth Benages Luque
President Infantil: Héctor Felip
Madrina infantil:
Minerva Burroni del Prado
GAIATA 19 “LA CULTURAL”
President: Alfonso Peña
Madrina:
Mari Angeles Navarro Peña
President Infantil: Roberto Navarro
Madrina infantil:
Paola Verchili Fortanet
Del 14 al 22 de març
Van Ser Reines Cartell
Lema:“ANEM! ANEM!...”
Autor: Antonio Escoin Corral
Not Cies
De simpatia captivadora, Rosa va iniciar la seua aventura festiva l’any 1988 en què juntament amb el seu germà es va incorporar a la Gaiata 8. L’any següent seria Dameta Infantil d’una Reina infantil, Carla Benet, que casualment aquest 1998 va ser Na Violant. Estudiant de la Universitat de València, cursava en aquell moment segon curs d’Odontologia. Néta d’Antonio Moya, que va ser president de la Gaiata Porta del Sol als primers temps, ella i la seua família, sempre han mantingut el seu compromís castellonero.
Nascuda l’any 1988 Rosa Lidón pertany a una família de gran arrelament fester. Es va iniciar com a Dama Infantil de Gaiata els anys 1995 i 1996, per descomptat en la seua estimada Gaiata 3 Porta del Sol, passant el 1997 a ser la Madrina Infantil de la mateixa i el 1998 Reina Infantil de les Festes.
En aquell any va cursar quart de Primària al col·legi de la Consolació, i va viure amb tota la seua alegria infantil i gran intensitat el desenvolupament del calendari festiu de la ciutat.
COMMEMORACIÓ DEL DESÈ ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ MUNICIPAL DE FESTES
L’any 1944 es va constituir la “Junta Central de Festejos de la Magdalena”, presidida per un tinent d’alcalde i formada per persones directament nomenades per l’alcalde.
La Magdalena de 1988 va reflectir la tensió popular ansiosa de la despolitització de la festa, que es va veure evidenciada en un me- morable, dur i inacabable Ple Municipal celebrat el 26 de febrer de 1988, en què es va prendre l’Acord de convocar la Primera Assemblea de Festes, desenvolupada l’11 de juny del mateix any, de la qual sorgiria els Estatuts de la Fundació Municipal de Festes i la primera Junta de Festes, presidida per un fester i no per un regidor.
FRANCISCO SIGNES, NOMENAT MORO DE L’ANY 1998
El director de la Banda Municipal de Castelló, Francisco Signes, va ser nomenat oficialment Moro de l’Any per l’associació Moros d’Alqueria en un emotiu acte on se li va lliurar una rajola commemorativa i un alfange. L’acte va estar dirigit en tot moment pel president de l’Associació, Luis Fabra.
El VOLADORET D’OR DELS BARBUTS
Després d’un intens debat intern, La Fundació Municipal de Festes, pel que ha suposat en la evolució de les festes en els seus deu anys de funcionament, seria homenatjada amb el Voladoret d’Or de la “Colla del Rei Barbut”.
L’ART DE LES GAIATES DE MÀ
Un any més, i en la quarta edició, el concurs de Gaiates Individuals va convocar nombrosos participants. La Plaça Major va albergar el certamen a on van acudir després de finalitzar el retorn de la Romeria de la Magdalena.
Els guanyadors del concurs van ser, la família Tirado-Figuerola i Juan Fabregat, primer i segon premi a l’apartat de particulars i la Colla la Font Trencà i la Colla Pastoret, a l’apartat de col·lectius.
La novetat d’aquest any a la Processó de Penitents va ser la presentació en societat de tres nous Carros Trionfals construïts per la Junta de Festes, que substituien als anteriors que es trobaven en molt mal estat.
D’aquesta manera, les tres plataformes que representen escenes de la Santa de Magdala, van fer el recorregut tradicional de la processó llençades per cavalls encobertats, recordant els ancestrals costums del barroc.
Els tres carros triomfals corresponen a les escenes de la Conversió de la santa penitent, el Sant Sepulcre i la Magalena penedida El quart carro que va desfilar, la Magdalena profana, és l’antic. Els membres de l’associació dels Tarcisis, com cada any, van ser els encarregats de donar vida a aquestes escenes bíbliques. La inversió realitzada per la Junta de Festes amb tres firmes col·laboradores, va pujar a quatre milions de les antigues pessetes.
Les Paelles Prenen Ribalta
Un altre rècord a les Festes: Prop de 2400 persones van participar al dinar posterior al Concurs de Paelles organitzat per la Colla del Rei Barbut, superant àmpliament les xifres del 1997, quan l’afluència es va quedar en 1900 persones.
Cinquanta-dues colles i col-lectius van prendre part al certamen d’aquest any, en què la Colla Bufanúvols es va alçar amb el triomf, en obtenir el beneplàcit del jurat. El parc de Ribalta va albergar, a partir del migdia, la multitud de festers desitjosos de cuinar.
El segon premi va correspondre a la Colla Pixaví, mentre que el tercer va ser per als Moros d’Alqueria.
EL “MAGDALENA VITOL”
Després del tradicional crit de Magdalena! de la reina de les festes Rosa Guinot Moya, va començar un viatge al món dels símbols. Una aventura al paisatge de la festa que esgotava els últims segons, en una successió d’estampes que van recordar, un per un, els principals actes de la setmana gran.
L’espectacle ideat per la Junta de Festes va ser executat pels membres del grup Xarxa Teatre, que van demostrar la seua professionalitat i habilitat escènica i teatral.
Personatges
“ELS TRONS” GUANYEN EL MUNDIAL DE “BOLI”
Al mes de gener, Jesús Montesinos, director de “Mediterráneo”, va ser nomenat Guillem de Montrodon per la “Germandat dels Cavallers de la Conquesta”.
L’Host del Castell Vell, Ens Vinculat de les nostres Festes que s’enorgulleix de ser guardià del vell castell i de la gastronomia local, va nomenar el vicepresident de la Diputació Víctor Campos nou Alcaid per al 1998.
L’associació cultural, festiva i gastronómica “els 20 dels 88”, va nomenar Vintera’98 la farmacèutica Maria Teresa Montañes coincidint amb el trenta aniver- sari de la fundació del Mesó del Vi en la creació del qual va participar el seu pare Julián Montañés Serrano.
La Colla Els Trons va aconseguir el Trofeu Magdalena i Trofeu Diputació en la novena edició del Campionat Mundial de Boli, en què van participar un total de quaranta equips de Tarragona, València, Alacant i Castelló.
Aquesta modalitat esportiva, que jugaven antany els castellonencs al carrer, utilitzant com a material una paleta de faig i un boli de taronger, es recupera cada any gràcies a l’organització de la Federació de Colles i especialment dels membres de la colla Conlloga Matapoll.
El campionat, que va començar el 28 de febrer, va concloure amb la gran final disputada al Parc de Ribalta. Els llocs següents a la classificació van ser per als equips dels Tronaors, Bufanúvols, Bar-restaurant Toni, Los Rayados i La Figa.
En aquesta edició, els participants van ser obsequiats amb trofeus i no amb diners en metàl·lic com en anys anteriors en els quals els quatre jugadors de l’equip vencedor guanyaven fins a 50.000 pessetes.
El seu rostre era d’allò més conegut i popular. Habitualment estava ajudant de la Junta de Festes i tradicionalment repartia els cartells de Magdalena por tots els establiments de la ciutat. Formava part del paisatje festiu i no era altre que Pascual Bonillo
Memorable la Galania a Rosa Guinot i no per l’espectacle, que també, sinó perquè va tenir la sort (cercada) de tenir un dels millors “Galantejadors” que han exercit com a tal i no va ser altre que el periodista Fernando Onega.
Es va reeditar en edició facsímil numerada, a càrrec de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Castelló, el llibre Tombatossals del “lletraferit” castellonenc Josep Pascual Tirado, que va veure la llum per primera vegada el 1930.
La Fira taurina, com gairebé sempre, va tenir de tot, però ningú va posar en dubte els grans triomfadors de la Fira que van
Anecdotari
ser el matador Manuel Caballero i el ramader Victorino Martín, en un any en què també es commemorava el quaranta aniversari de l’Alternativa del gran destre castellonenc Pepe Luis Ramírez.
Es va celebrar la X edició del Festival Internacional de Música de Festa amb la participació de més de 400 músics d’Alemanya, Croàcia, República Txeca, Suïssa, Itàlia, Holanda, Hongria i Rússia, exercint d’amfitriona la nostra entranyable Banda Municipal.
Al mes de setembre, i com a conseqüència del inici de les obres de rehabilitació del Teatre Principal, els actes d’Imposició de
Resum De Les Festes
Bandes de les reines per a l’any 1999, Amparo Ortiz i Elena Llorens es van celebrar al Saló d’Actes de la Cambra de Comerç.
Cada any a les nostres autoritats els agradava convidar a personalitats del panorama nacional. Aquell any van ser convidats especials el ministre Jaime Mayor Oreja i l’alcalde de Madrid, José María Álvarez del Manzano.
PREMIS!
Un any més, el lliurament dels premis del concurs de gaiates i de llibrets convocats per la Junta de Festes va ser un xou a la plaça Major.
Primer es van lliurar els guardons corresponents a la Direcció General de Política Lingüística als llibrets. Sent el primer premi per a la Colla Rebombori. El premi absolut de llibrets va ser per al treball presentat per la comissió de la Gaiata 8 , que es va portar també el guardó al millor article, signat per Francisco Pascual, finalment en aquest apartat, la millor portada va resultar ser la presentada per la Gaiata 18 amb un treball de Juan Carlos Lleó.
Mostres d’alegria dels vencedors es van conjugar amb xiulets i crits de protesta dels perdedors.
Els premis a la il·luminació que atorgava Canal-9, es van distri- buir de la següent forma, el primer per a la Gaiata 15, el segon per a la Gaiata 13 i el tercer per a la Comissió de Porta del Sol.
I finalment els esperats premis, el primer de Gaiata Infantil va ser per a la Gaiata 14 i el primer premi absolut del concurs de Gaiates va ser per a la Gaiata 4 ubicada al Carrer Navarra.
En aquell Castelló, que en 1998 alcançà en el seu cens els 140.000 habitants, que aprovava per al any següent un pressupost municipal de 14.530 milions de les antigues pessetes i que aconseguia el reconeixement de l’UNESCO com a Patrimoni de l’Humanitat de les Pintures Rupestres de l’Arc Mediterrani, la permanent reivindicació de Carlos Fabra i Miguel Ángel Mulet davant les autoritats autonòmiques, donaren per fi el seu fruit. La dotació dels espais culturals necessaris com a qualsevol capital europea seria una realitat.
Museu, Teatre i Auditori, als que s’afegiria un espai singular en la Comunitat Valenciana com era l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, completarien, junt amb un Auditori a Peníscola, les necessitats culturals de la Província.
A principis d’any s’adjudicaren les obres de construcció del Museu de Belles Arts i eixe mateix mes se presentava l’Espai d’Art Contemporani davant el Príncep Felipe en la fira ARCO de Madrid. En agost s’adjudicaven les obres de rehabilitació del Teatre Principal per 792 milions de pessetes. Este recint, l’únic contenidor cultural que tenia Castelló, pasà de mans privades a ser propietat de la Generalitat Valenciana que immediatament inicià la seua restauració.
L’Auditori tardaria uns mesos més, donat que a la reivindicació cultural s’afegiria la turística de l’alcalde Gimeno, que exigia que a més d’Auditori musical, fora un Palau de Congressos i aixina va ser. Es va encomanar el projecte a l’afamat arquitecte Carles Ferrater que es va unir a Jaume Sanahuja, Carlos Escura i Carlos Martín González per a desenrollar esta espectacular obra. Arrere quedava la polèmica en la Societat Filharmònica que després de abandonar el Teatre Principal, apostava per un recint més menut per a Auditori, en tal de que estiguera en el Centre de Castelló. L’equip de govern municipal en unes mires més cosmopolites i de futur, preferí un gran Auditori en mig d’un parc, en un espai que semblava llunyà, pero que uns anys després es va integrar en la trama urbana de la ciutat.
Reina I Dames
REINA
Rosa Guinot Moya
DAMES DE LA CIUTAT
Pilar Alcaide Doumere
Rebeca Salt Garrigues
Jessica Burguete Beltrán
María Tirado Ferreiros
Amparo Ortiz Masó
Yomara Valls Orad
VIOLANT
Carla Benet Fabra
DONES DE COMPANYA
Na Dolça:
Carmen Aparici Sanchís
N’Enmengarda:
Marimen Blasco Transfiguración
Na Eva: Araceli Gil Feliu
Na Margarida:
Gema López Sancho
Na Provençala: Lledó Lleó Rubio
Na Rama: Berta Pérez Sancho
REINA INFANTIL
Rosa Lidón Conde Bausa
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Laura Amat Renau
Lidia Boix Miralles
Minerva Burroni del Prado
Elena Llorens Cortés
Laura Peña Pachés
Gloria Sánchez Molina
C Rrecs Honor Fics
Pregoner
Francisco Vicent
Pregoner infantil
Carlos Daniel Lahuerta Ferris
Rei en Jaume
Miguel Monfort Casañ
Gayater del Any
Manuel Ferrán Meliá
Gaiatera Casa València en Barcelona
Georgina Elorriaga Miralles
Gaiatera Casa València en Zaragoza
Sara Alastuey Perales
Gaiatera Casa València en Madrid
Débora Bonet Salvá
Fadrí d’Or Honorífic
Sebastián Pla Colomina
José Roselló Guaita
Vicente Das Esperanza
Maria de los Ángeles d’Amato
Martín
José María Arquimbau
Tasio
Matilde Salvador
Vicente Folch Godes
Alicia Pastor
Luis del Castillo
Montserrat Paulo
Maria del Mar Martínez, Bellea del Foc d’Alacant
Paqui López Pérez, Reina de la Huerta de Murcia
Junta De Festes
President
Raúl Pascual Cherta
Vicepresidents
Enrique Carceller Llago
José Ramón Llopis Nicolau
Agustín Mon Carro
Secretari
José Juan Sidro Tirado
Tresorer
Rafael Alabau Sacacia
Vocals
Miguel Ángel Alonso Gil
Joan Salvador Blanch
Antonio Andrés Cabezón Loza
Vicente Cornelles Castelló
Francisco Felip Viciano
Ignacio García de la Osa
Javier Gimeno Poy
Julio Hernández Fabra
Francisco José Jauregui Acuña
José Antonio Lleó Montoliu
Nuria Miravet Salvador
Lledó Navarro i Centelles
Eliseo Rodrigo Salvador
Vicente Ros Segura
Ana Serrano Calduch
José Miguel Sobrino Trigueros
Francisco Tirado Estupiñá
Antonio José Traver Rosas
Antonio Viciano Aparici
Patronat De Festes
President
José Luis Gimeno Ferrer (Alcalde)
Vocals
Miguel Ángel Mulet i Taló (Regidor de Cultura i Festes)
Inmaculada Puig Vicent (Regidora)
Amelia Ferreres Franco (Regidora)
Raúl Pascual Cherta (President Junta de Festes)
Enrique Carceller Llago (Junta de Festes)
José Ramón Llopis (Junta de Festes)
José Mateo (Secretari de l’Ajuntament)
Juan Martínez (Interventor de l’Ajuntament)
GAIATA 1 “Brancal de la Ciutat”
President: Rafael Zafont Aparici
Madrina: Eva Prades Molla
President Infantil:
Christian Carratalá Blasco
Madrina infantil:
Sara Climent Vallano
GAIATA 2 “Fadrell”
President: Vicente Juan Bonet
Madrina:
Carmen Rosa Torrella Alonso
President Infantil: No consta
Madrina infantil:
Esther Cortés Armengol
GAIATA 3 “Porta del Sol”
President:
Juan Miguel Olsina Beltrán
Madrina: Laura Blasco Fraga
President Infantil:
Pablo Cortés Granell
Madrina infantil:
Andrea Batán Monfort
GAIATA 4 “L’Armelar”
President:
Enrique González Martí
Madrina: Arantxa Gimeno Gómez
President Infantil:
Aurelio Martínez Pastor
Madrina infantil:
Lledó Martínez Tomás
GAIATA 5 “Hort dels Corders”
President: José Luis García García / Francisco Sacacia Bernat
Madrina:
Maribel Sánchez Peralta
President Infantil:
Carlos Sacacia Metidien
Madrina infantil:
Balma Balaguer Mateu
GAIATA 6 “Farola- Ravalet”
President: Santiago Querol Roca
/ Julián Sixto Lacomba
Madrina: Sheila Martí Ten
President Infantil: No consta
Madrina infantil:
Andrea Monroig Arroyo
GAIATA 7 “Cor de la Ciutat”
President: Juan Radin Roig /
Antonio Dolz Ángel
Madrina:
María Lidón Montañés Ramos
Sectors
President Infantil:
Juan Montañés Ramos
Madrina infantil:
Elena Zaera Muñoz
GAIATA 8 “Portal de l’Om”
President: José Rovira Nive
Madrina: Mercedes Agost Gómez
President Infantil:
Andreu Beltrán Llorens
Madrina infantil:
Lledó Beltrán Llorens
GAIATA 9 “Espartera”
President:
Joaquín José Estrada Castillo
Madrina:
Mari Carmen Vidal Parra
President Infantil:
Salva Liñán Cortés
Madrina infantil:
María Lidón Tarazona Mateos
GAIATA 10 “El Toll”
President:
José Vicente Nadal Sales
Madrina:
Viviana Causanilles Bodí
President Infantil:
Sergio Quintana Valverde
Madrina infantil:
Rosana Pérez Ballester
GAIATA 11 “ Forn del Pla”
President:
José Francisco Beltrán Ballester
Madrina: Idoia Fenández Belmar
President Infantil:
Pepe Hervás Alegre
Madrina infantil:
Mari Carmen Sidro Marín
GAIATA 12 “El Grau”
President:
Maria Antonia Miralles Cumba
Madrina: Natalia Conde Martínez
President Infantil:
Javier Lluch Miralles
Madrina infantil:
Delia Santos Sánchez
GAIATA 13 “Sensal”
President: Rafael Bayo Gómez
Madrina: Paula Gómez Bernat
President Infantil:
Chistian Ramos Olaya
Madrina infantil:
Eva Nuñez de Arenas Ferrán
GAIATA 14 “Castalia”
President:
Francisco Javier Ibars Dordó
Madrina: Lledó Marzá Bardoll
President Infantil:
Jorge Esteve Corona
Madrina infantil:
Lledó Marzá Bellido
GAIATA 15 “Sequiol”
President: Jorge Martí Obiol
Madrina: María del Carmen
Muñoz García
President Infantil:
Saúl Gomis Selma
Madrina infantil:
Ainhoa Orozco Pérez
GAIATA 16 “Rafalafena”
President:
Rosa Inés Obando Moros
Madrina:
Paqui Ramírez Sánchez
President Infantil:
Raúl Benítez Molina
Madrina infantil:
Marta Ten Montilla
GAIATA 17 “Tir de Colom”
President: Felipe Plata Vilches/
Javier Gimeno Abadia
Madrina:
Verónica Morales Esteve
President Infantil:
Daniel Martí Andreu
Madrina infantil:
Sonia Bernat Pascual
GAIATA 18 “Crémor”
President:
Francisco León Guillamón
Madrina: Tatiana Valls Barberá
President Infantil:
José Antonio Bravo Merlos
Madrina infantil:
María Martín Vilanova
GAIATA 19 “La Cultural”
President: Enrique Raez Verchili
Madrina: Maitane Prats Mateu
President Infantil:
Sergio Campos Miralles
Madrina infantil:
Paola Verchili Fortanet
Del 6 al 14 de març
Van Ser Reines Cartell
Lema:“Camí de festa”
Autors: Lorena Martínez Sancho, Rosa Oliver Peña i José del Valle Ruiz
Not Cies
CINQUANTA ANYS DEL “MAGDALENA VITOL”
El primer acte del “Magdalena Vitol” en la Plaça Major, per a acomiadar les festes, en la nit de l’últim dia, va tindre lloc cinquanta anys abans en la Magdalena de 1949. Però la invocació “Magdalena, Vitol!” Es deu a l’enginy d’Antonio Pascual Felip, igual que la definició de la Gaiata com “esclat de llum sense foc ni fum”
AMPARO ORTIZ MASÓ
Amparo Ortiz Masó, simpàtica i amable dona que encara no havia fet els 20 anys. Va iniciar el seu currículum fester en 1987 com a dameta de la Gaiata 13 per a passar a ser l’any següent la Madrina Infantil i en 1991 Dama de la Ciutat Infantil. Estudiant de Dret somiava amb ser jutge, però també amb ser periodista. L’any 1996 s’incorpora a la Gaiata 8 per a passar a l’any següent a ser Madrina d’aquesta. En 1998 va ser Dama de la Ciutat, preàmbul del seu actual regnat.
ELENA LLORENS CORTÉS
Elena Llorens Cortés, encantadora xiqueta de 10 anys, es caracteritzava per ser serena i moderada. Entre les seues aficions destacava el tennis i la natació. I, encara que no ho manifestava públicament, es trobava tremendament vinculada al seu germà Vicente. Alumna de 5é de primària en el Col·legi Herrero gaudia amb les matemàtiques. En la seua curta vida ja posseïa un ampli currículum fester. Després de dos anys com a dameta de la Gaiata 1, va passar a ser Madrina del Sector nº2 i l’any passat Dama de la Ciutat.
Lledonera Colles
Es va viure intensament tant l’arribada de la Romeria a la Basílica de Lledó, com l’ofrena de flors. Escassos dies després de finalitzades les Festes, van començar els actes del 75 Aniversari de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó amb gran solemnitat.
Agrupació de persones que festegen en una local llogat o no. Les colles tenen un nom determinat. L’any 1999 només hi havia 18 colles, hui dia hi ha unes 200. Serveixen de punt de trobada d’amics i familiars per a celebrar la setmana de festes.
Melodies De Disney Per A Dames I Madrines
Les Dames i Madrines infantils van desfilar cap a l’escenari de la Pèrgola el dia de la Galania, al compàs de les melodies més conegudes de les pel·lícules de Walt Disney, que la Banda Municipal interpretare magistralment en una genial adaptació del Director d’aquesta, l’entranyable Paco Signes.
El Principal
La Magdalena 1999 va ser testimoni de la fundació i defunció per primera vegada de la Penya “Els Mudaos” que es repetirà any rere any, fins als nostres dies. Creada per membres de la Colla del Rei Barbut i de Moros d’Alqueria té com a activitat principal la seua assistència a la correguda de bous del dia amb vestit i corbata, és a dir “mudao”. Tots els penyistes han d’arribar amb vestit fosc i camisa blanca.
Regida per dos comissionats, un de cada col·lectiu, anomenats “desfaenats” any rere any mantenen la tradició. Tenen un decàleg que respecten durant les hores que es manté viva “la Penya” tots els associats i del qual destaquen entre altres: Article 2n “Aquesta penya es crea
Un dels espais més utilitzats per a actes relacionats amb les festes o vinculats a elles ha segut, és i serà el Teatre Principal de Castelló. Des d’Imposicions de Bandes, homenatges a Reines i Madrines o tot tipus d’espectacles musicals i teatrals. Aqueix
Els Mudaos
any de 1999, després de l’estiu es reinaugurava la rehabilitació del Principal, assistint el President de la Generalitat Eduardo Zaplana, membres del Govern Valencià i les primeres autoritats castellonenques. Va actuar la English Chamber Orchestra.
amb la finalitat de gaudir d’uns moments màgics de coses que sols no ens atreviríem a fer, per la qual cosa el lema serà “Nasíos pa desfrutar ”, Article 3r “Cada any es constituirà al migdia i es dissoldrà a la nit, perquè és la millor manera de renovar cada any la il·lusió d’estar amb uns amics durant unes hores”, o l’Article 6é que diu “El dia elegit, el Sr. President i el seu ajudant reparteixen – previ pagament de les despeses corresponents - els elements comuns de vestimenta, el color de la qual varia cada any: corbata, mocador, divisa, pin, barret de copa i paraigua.”
Consagraci De La Catedral De Santa Maria
Castelló va consagrar la seua Catedral. Amb la presència de l’enviat especial del Papa Joan Pau II, el Cardenal Dario Castrillón, i amb un temple ple de fidels, la ciutat estrenava la nova cocatedral de Santa María. Amb tota seguretat serà l’última que es consagre aquest segle per a la cristiandat i la tercera que s’alça durant el present segle a Espanya. 60 anys d’obres van culminar ahir en una intensa cerimònia de dues hores i mitja de duració. La consagració va coincidir amb els actes centrals del 75 aniversari de la coronació canònica de la patrona de Castelló, la Verge del Lledó, que es van dur a terme al matí en la plaça de la Independència.
La Pluja Desllueix El Final De Les Festes
“Magdalena Vítol!” sota la pluja. La desfilada final de festes, preludi de la cerimònia que tanca la Magdalena, va tindre en els impermeables i paraigües els seus millors aliats, encara que Castelló va viure anit un final de fes- tes deslluït i en versió reduïda. El mal temps va obligar a suprimir alguns episodis de l’acte final del Magdalena Vítol, i la decisió de celebrar-ho no es va produir fins passades les 22.30. Sense traca, amb pocs participants i poc pú- blic als carrers, la Magdalena 99 va dir adéu desafiant a la pluja. La reina de les festes, Amparo Ortiz, va participar en els últims actes abans de pronunciar el tradicional “Magdalena Vítol!” enfundada en un impermeable.
El castellonenc Alberto Ramírez, va ser distingit per la Colla del Rei Barbut amb el preuat Voladoret d’Or. Llicenciat en Econòmiques i fill del famós matador de bous de la dècada dels 60, Pepe Luis Ramírez, va prendre l’alternativa el 7 de març de 1999 de mans de José María Manzanares i en presència d’Enrique Ponce, amb el bou “Reguero” de José Luis Marca.
Carmen Pilar Balaguer, va ser nomenada Vintera 1999, per la associació “Els 20 del 88”, Iban León Llop va ser premiat amb la
Flor Natural por la seua obra poètica “On tot s’atura” i José Luis Breva Ferrer va ser Alcaid de la Host del Castell Vell.
Aqueix 1999, Manuel Rozalen i Sales va faltar a Castelló a l’edat de 92 anys. Manuel Rozalén és l’autor de temes ben coneguts a Castelló i les seues comarques com “Penyagolosa”, “El Millars”, i “Les Illes Columbretes”, poemes que han segut musicats pel compositor castellonenc Dídac Ramia i interpretats magistralment pel grup local Els Llauradors.
Rozalén va ser premiat en tres ocasions al Certamen Literari de la Flor Natural de Castelló: l’any 1969 guanyà la Flor Natural amb el poema titulat “Amor, Amor”; el 1970 va guanyar la Rosa d’Or per la composició “Pati de les Caputxines.” i el 1974 va rebre el premi Rosa de Plata per la composició “Al pintor Porcar”. Rozalén fou també nomenat com a “Mestre en Gai Saber”.
El muntanyer Carlos Pitarch, germà de Silvia Pitarch, Violant d’Hongria 87, que va coronar en el seu dia l’Everest, va ser triat Moro de l’Any per l’Associació Moros d’Alqueria.
Més de 80.000 persones van participar en la Romeria de la Magdalena. Un assolellat dia va acompanyar a tots els romers, entre els quals es trobaven els Secretaris d’Estat, Fernando Villalonga i Juan Costa, el President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, i el President de les Corts, Héctor Villalba. L’únic incident registrat va ser un conat d’incendi que va afectar uns matolls situats per la part de darrere de l’ermita.
El Mantenidor de l’Acte de proclamació de Na Violant va ser el professor i premi Príncep d’Astúries, Federico Garcia Moliner. Una setmana després, el mantenidor de la Galania o “Galantejador” d’Amparo Ortiz, va ser Sebastián Pla Colomina, que en el seu moment fora President de la Junta de Festes, i l’endemà el d’Elena Llorens Cortes, va ser Rubén Boix.
El primer premi de les Gaiates va ser atorgat al monument de la Gaiata Tir de Colom i el de llibret a la Comissió de Sequiol.
Amb la desaparició en aquest any, del gadità “empeltat de castellonero”, mestre dolçainer José María Illescas, es tanca un dels capítols del folklore tradicional local, que començara en 1956.
Al costat del seu inseparable “tabaleter” Vicente Bacas “Chamberga”, va participar any rere any, en tots els actes de les nostres festes i de tantes altres a nivell provincial, fins a ben entrats els anys 90.
RESUM DE LES FESTES D’AHIR I AVUI
Una Intensa Setmana Amb Pluj S Final El Preg Infantil
Sempre ha plogut alguna vegada en Magdalena. No obstant això, enguany va refermar amb especial força en les últimes hores del programa oficial de festes, la qual cosa s’esmenare amb bona cara, impermeables i reorganització. Però la setmana, també va tindre grans moments i personatges, i com no, també algunes ombres. Un dels majors èxits va ser el Pregó. Molt ben treballat, va ser al complet l’essència que van somiar els seus creadors, incrementat amb tots els additaments afegits al llarg del temps. Però enguany a més es va distingir per complir amb els horaris establits, sent un dels més curts en temps, que no en contingut, de la història de les nostres Festes. Ben preparat, ben organitzat, ben desenvolupat. Tot un èxit.
L’Encesa de les Gaiates, que ja s’ha convertit en una tradició, també va ser un èxit que va fer vibrar a tot el poble de Castelló. No obstant això el dia d’abans la
Desfilada de les Gaiates va patir d’alguns inconvenients, que no van saber resoldre de manera eficient ni gaiaters ni responsables de la Junta de Festes.
Per a la història quedarà també el conflicte amb els venedors ambulants. Encara que aquests problemes no van poder aombrar una setmana carregada d’activitat i intensitat, que milers de castellonencs van viure als carrers. Com a fermall d’or, la Reina Amparo va deixar un entranyable lloc en el cor dels castelloneros, el seu afecte i emoció va presidir unes festes carregades de tendresa.
La cavalcada infantil va desfilar per primera vegada el dissabte 19 de març de 1949, festivitat de San Josep i vespra del diumenge de Magdalena. El Pregó ho va fer el divendres, dia en què van començar aquell any les festes. Aquesta desfilada es consolidaria amb el pas del temps com un dels festejos més populars i amb major participació.
En 1959 Juan Algueró li va imprimir un caràcter més costumista. Posteriorment, el nomenament de Reina Infantil a partir de 1969 i a l’any següent, també el de Madrines i Dames Infantils li donaria un impuls encara major. Durant diversos anys un xiquet feia les vegades de Sequier Major infantil i recitava també el Pregó de Bernat Artola, però des de 1993 es canta un Pregó Infantil, del qual és autor el poeta Vicent Pau Serra i Fortuño, que va ser escrit per encàrrec de la Junta de Festes.
Reina I Dames
REINA
Amparo Ortiz Masó
DAMES DE LA CIUTAT
Mercedes Agost Gomez
Natalia Conde Martinez
Sheila Marti Ten
Lledó Marza Bardoll
Maria Pilar Segarra Ebro
REINA INFANTIL
Elena Llorens Cortes
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Lledó Beltran Llorens
Sonia Bernat Pascual
Lledó Martinez Tomás
Eva Nuñez de Arenas Ferrán
Ainhoa Orozco Perez
Elena Zaera Muñoz
VIOLANT
Reyes Gil i Trilles
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Elia Forcada i Martí
N’Enmengarda:
Eva Mateo i Ciurana
Na Eva:
Lourdes Pallares i Silvestre
Na Margarida:
Ana Rafels i Drago
Na Provençala
Gama Rafels Rafels
Na Rama:
Patricia Trelles i Cumba
GAIATERA CASA VALENCIA EN BARCELONA
Helena Sanfeliu Benet
GAIATERA CASA VALENCIA EN ZARAGOZA
Patricia Romero Puente
