El Castell Vell: historia d’una recuperació

Castell de pedres que parlen de la història i els arrels

(Vicent Jaume Almela “Castell Vell”)

Per: Vicent Sales Mateu

Regidor de l’Ajuntament de Castelló

El valor del Castell Vell per als castellonencs és incalculable. No només des del punt de vista afectiu, sinó també des del punt de vista històric. No debades estem parlant d’un referent de l’arquitectura militar islàmica.

Va ser en època islàmica precisament quan el Castell Vell va assolir el seu màxim desenvolupament entre els segles X i el XII. Curiosament, l’arribada de la conquesta cristiana al 1233 va suposar el començament del seu declivi. I és que la població cristiana que originàriament es va establir allí, molt prompte va descobrir els avantatges de viure al pla en lloc de a la muntanya.

La Carta de Poblament que el senyor Nuño Sancho va atorgar el 8 de març de 1239, permetent establir-se en qualsevol lloc de l’alqueria de Benimahomet, no va suposar que el Castell Vell ubicat a la muntanya de la Magdalena s’abandonara immediatament, ja que fins que no es construís un emmurallament del nou llogaret, la primitiva població castellonen- ca es va mantenir al puig magdalener. Però sí començava a apuntar la idea d’un trasllat de la població a un nou emplaçament, que no va tardar en produir-se.

Això fa que l’antic Castell de Castelló -tal i com resa el “Privilegi del trasllat” de 8 de setembre de 1251- siga una fita senyera per als castellonencs, un lloc emblemàtic al que acudir cada any i que mereixia una restauració i recuperació que el dignifiqués.

Fa un any, en un acte organitzat per un ens vinculat de les festes magdaleneres, vaig escoltar a l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, presumir de que ella era qui més havia fet per recuperar el Castell Vell; molt més que la Generalitat Valenciana.

Esta afirmació de la Sra. Alcaldessa em va animar a indagar si aquella afirmació era certa o potser un tant exagerada, tal volta embriagada de l’esperit fester que allí es respirava.

I és que al 1995, 96 i 97, ja es desenvoluparen treballs del Mòdul Escola Taller de l’Ajuntament de Castelló, sota la tutela de l’arqueòleg J. M. Llorens i un monitor professional, realitzades al Castell Vell desbrossant i eliminant terres i pedres importades al llarg dels anys.

A continuació, eixe mateix any 1995 i en col·laboració amb el Servei de Restauració de la Diputació va començar l’estudi i rehabilitació de l’Ermita de la Magdalena. En concret es van fer estudis del subsòl i es van restaurar el paviment i les parets, que van deixar l’interior de l’Ermitori tal i com el coneixem actualment. Paral·lelament es van fer estudis d’investigació per determinar els diferents estrats pictòrics existents en l’ermita de Santa Maria Magdalena.

Una vegada finalitzats aquells treballs, al llarg de 1996 i 1997 les Brigades Municipals sota la supervisió de tècnics municipals i de la Conselleria de Cultura, es van encarregar de la rehabilitació de la resta del conjunt de l’Ermitori, hostatgeria i pati, així com de l’habitatge de l’ermità.

El Castell Vell, situat a la vessant sud de la muntanya de les Serretes va ser declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) al 1997, sent el primer castell de la província de Castelló en assolir esta denominació. La darrera campanya d’excavacions que es realitzà dins del programa d’Escoles Taller es desenvolupà des del mes de juliol a desembre de 2002 supervisada per J. Benedito i afectà a l’interior del Castell i immediacions de la torre del tercer recinte.

L’any 2003 es va redactar el Pla Director que planejava accions per dotar al considerat com a bressol de Castelló d’un aprofitament arqueològic.

Han estat nombroses des de 2004 (data d’aprovació definitiva del Pla Director) les intervencions allí realitzades, fins que al 2015 es va concloure el tancament perimetral de l’alcassaba i es van consolidar els llenços i les torres oest i sud.

La primera fase de les obres de recuperació del Castell Vell va tenir lloc entre el 2004 i 2005

Desprès de la redacció del Pla Director, eixe mateix any es va encarregar el projecte bàsic i execució de les obres. Les obres es van iniciar al 2005 i es va actuar sobre la muralla nord i les torres del segon recinte.

La segona fase de les obres va tenir lloc entre els anys 2006 i 2007. Durant el primer any es va redactar el projecte bàsic i es van començar les obres. Es va tornar a actuar sobre la muralla nord i es van restaurar les torres nord i nord-est del primer recinte.

La tercera fase de les obres es va produir entre 2007 i 2009. En esta fase de les obres es quan es va descobrir la necròpolis musulmana.

La quarta fase i última de les obres es la que es va planificar entre 2009 i 2015. Esta última fase del Pla Director va consistir en el tancament del primer recinte i la consolidació dels llenços i de les torres oest i sud del Castell Vell.

És al 2015 quan l’ajuntament, aprofitant la fi de les obres planificades, planeja la creació d’un Centre d’Interpretació, construint un itinerari didàctic que explica als visitants la singularitat del monument.

Fent un xicotet exercici de memòria, en este cas sí que històrica, veiem que totes les actuacions abans esmentades, a excepció de la creació del Centre d’Interpretació, es van produir abans de que la Sra. Marco arribara al govern municipal i tant la declaració de BIC com la redacció del Pla Director, per part de la Generalitat Valenciana, són anteriors a l’arribada del govern del Botànic al Palau de la Generalitat.

Siga com siga, el Castell Vell porta segles contemplant-nos i desprès de totes les intervencions i obres de restauració i recuperació de tots estos anys, el que és important és que siguem nosaltres els que ens apropem a contemplar-lo.

Del 22 al 30 de març

Van Ser Reines Cartell

ELENA SANCHIS HIGUERAS

SARA DOLS OCHOA

Lema: “CAMÍ”

Autor: Jesús Amable

Not Cies

Els castellonencs aquest any van trobar a faltar les banderetes que adornaven els carrers dels diferents sectors. En 2003, només es van deixar veure per a assenyalar els domicilis dels diferents càrrecs de les Gaiates.

Malgrat una pluja intermitent, el Pregó va desfilar amb normalitat, amb 23 entitats participants, 26 pobles i 24 carrosses, encara que dues gropes de castelloneros van haver de baixar del cavall per por de què els cavalls esvararen.

Elena, de 18 anys, estudia Publicitat en el CEU San Pablo i el seu esport favorit és la vela. Pertany a la Gaiata 5 “Hort dels corders” i va ser dama infantil de la ciutat en 1993. En la seua família, la seua germana Clara va ser Reina Infantil en 1996. De les festes diu que li agrada tot però especialment la Romeria, la Desfilada de Gaiates i l’Ofrena. Elena està molt orgullosa de representar a la seua ciutat aquest 2003.

Sara, d’11 anys i estudia 5é de primària en el col·legi britànic de Vila-real i li agrada molt el cinema i la música. Prové de la gaiata 8 de la qual han eixit altres reines i va ostentar el càrrec de Madrina infantil del Portal de l’Om en el 2002. De major, diu que vol dedicar-se a la política i ajudar a la gent. Té molta il·lusió a representar a tots els xiquets de Castelló en el 2003. L’edició de les Festes de la Magdalena va començar marcada per l’inici de la Guerra de l’Iraq, que va començar el dijous previ a les Festes. Diversos manifestants amb pancartes de “No a la guerra” van tallar breument el Pregó.

Després d’un desacord amb els Cavallers de la Conquesta per la propietat del nom i emblemes de la Milícia Templària, la nova associació Cavallers Templers va desfilar per primera vegada en el Pregó, amb nou segell i emblemes, sota la presidència de Pedro Martínez.

Una vegada més el Sopar de la Província, celebrat a la Pèrgola, ofert per la Diputació Provincial de Castelló, presidida per Carlos Fabra, va complimentar a més de 2.500 persones.

En 2003, després de 3 anys d’absència, es va recuperar l’acte de L’Enfarolà del Fadrí.

Preg Infantil

El Pregoner Infantil, Javier Beltrán, en senyal d’homenatge, va cantar el Pregó davant del seu autor, Vicent Pau Serra, en el Forn del Pla.

Un grup de mares de xiquets participants en el Pregó Infantil es van negar a deixar que els seus fills isqueren en una carrossa llogada per la Junta de Festes que portava un rètol que posava “Mayordomas cachondas”. La carrossa va ser retirada i la carrossa de Els Agramadors va haver de donar una altra volta per a repescar als xiquets.

Romeria

Malgrat el fred, més de 60.000 persones van recórrer els camins d’horta fins a l’ermita de la Magdalena.

El retard en La Tornà de la Romeria va provocar una demora d’una hora de la Processó de Penitents i de la Desfilada de Gaiates. Aquest any es va comptar amb la participació de 18 gaiates, sent la 7 l’única que no va poder formar una Comissió.

Coso Multicolor

La pluja va aparèixer al final de la setmana de festes i va provocar la suspensió del Coso Multicolor, que va poder celebrar-se el divendres al matí, amb nodrida assistència de públic.

Un lamentable succés va ocórrer durant el Coso Multicolor, la Madrina infantil de la Gaiata 9 va caure des de dalt de la carrossa i es va fracturar un os de l’oïda, sent traslladada immediatament al centre hospitalari La Fe de València, des d’on van arribar notícies de la seua recuperació. Arran de la desafortunada caiguda, el president de la Junta de Festes, Jesús López, anunci que a partir d’ara els xiquets ocuparan la part baixa de les carrosses.

Concerts

Magdalena V Tol

Les Reines van cridar a l’uníson el Magdalena Vítol que va comptar amb un espectacle molt vistós, en el qual dues parelles de castelloneros van baixar amb tirolina per les parets del Fadrí.

El cantant Alfredo Rey va tornar a enlluernar al públic de La Pèrgola en el dia dedicat a les persones majors. Els concerts de Chenoa, Camela, David Civera i Revòlver van abarrotar el recinte del Pau Gumbau. L’actuació el dissabte nit de la cantant Chenoa va tornar bojos els seus fans, que ja formaven cua des de les 6 del matí per a trobar la millor ubicació per a seguir el concert.