El Palau de la Festa

Per: Alberto Fabra Part

Medalla de les Festes i “Gaiater de l’Any”

Alcalde de Castelló de la Plana (2005 - 2011) i President de la Generalitat Valenciana (2011 - 2015)

Abans de res, vull agrair la possibilitat que em dona la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, de poder participar una vegada més a les Festes, en aquest cas des d’un fòrum tan entranyable per a les nostres Comissions de Sector com ho és el seu LLIBRET.

La Festa a Castelló és participada per tota la ciutat i el Món de la Festa el conformen persones que d’una forma altruista, desinteressada i responsable, treballen durant l’any, perquè tots els castellonencs puguem gaudir de l’extens calendari festiu anual.

Tots els Col·lectius i les Gaiates més que ningú, dediquen el seu temps i el seu treball per elaborar un calendari extraordinari d’actes festius, però lògicament, a més del seu esforç personal, necessiten unes infraestructures que només les Institucions Públiques els poden oferir.

En aquesta línia ens movíem a la dècada finisecular del segle XX i a la de principi del XXI, atenent, en la mesura de les nostres possibilitats, des de l’Ajuntament i la Generalitat aquestes necessitats.

Recorde perfectament, el canvi que va suposar passar de l’antic “Matadero” als nous “magatzems de les Gaiates”, on durant tot l’any, elaboren amb afecte, dedicació i cada vegada més professionalitat, els magnífics monuments, les GAIATES, que amb tant d’orgull llueixen durant tota la setmana de Festes i que estic segur, que malgrat “els entrebancs” aviat seran considerades com a autèntics Béns Culturals de la nostra Comunitat Valenciana.

També recorde amb extraordinari afecte la reivindicació que se’ns va plantejar per dignificar el gran espai destinat a desenvolupar activitats socioculturals, presentacions i esdeveniments festius com era la Pèrgola. Així com la sol·licitud de la creació del Museu de la Festa per part de la Junta de Festes presidida en aquell moment per Jesús López.

Érem sabedors que la qualificació del Parc de Ribalta i el seu entorn com a Bé d’Interès Cultural amb la categoria de Conjunt Històric Artístic aprovada pel Ministeri de Cultura l’any 1981, limitava les nostres possibilitats, però així i tot ho intentarem. Sol·licitats els informes pertinents, ens van indicar que no era possible, be siga fins i tot per respectar i potenciar un altre gran va- lor de la nostra capital com és el Parc de Ribalta, un espai verd i ornamental que amb una superfície de quasi 80.000 m2 i més de 2000 varietats vegetals, enriqueix el cor de la nostra ciutat.

Un petit o gran contratemps que vam haver d’esmenar, això sí, sempre amb l’opinió i l’ajuda dels col·lectius festers i veïnals. Per indicació de la llavors autònoma Junta de Festes i de la Gestora de Gaiates, ens desplaçarem a la germana ciutat d’Alacant per veure com ells havien resolt aquell problema i per visitar també el Museu de la Festa.

Així va començar la gran aventura del PALAU DE LA FESTA.

Sempre va ser la nostra voluntat desenvolupar els projectes de ciutat de la mà dels col·lectius implicats i de la ciutadania en general, representada per les seues associacions de veïns. Per a lo qual es va disposar d’un complet calendari de reunions, que permetés captar necessitats i propostes, amb els representants de la Junta de Festes, Gestora de Gaiates, Federació de Colles, Regidoria de Cultura, Consell de Participació Ciutadana i associacions veïnals, així com naturalment, amb els tècnics de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament. Es van traslladar totes aquelles inquietuds i propostes a l’arquitecte i equip redactor del Projecte i es va començar a treballar per aconseguir un edifici singular que respongués a totes les necessitats que cobria la nostra entranyable Pèrgola, però solucionant tots i cadascun dels defectes o problemes que en ella trobàvem, sonoritat, climatització, espais comuns, etc.

A mes s’hi afegirien tota una sèrie de funcions, que com a conseqüència de les reunions anteriors es van decidir. Havia de tenir prou espai perquè tant la Junta de Festes com la Gestora de Gaiates i la Federació de Colles pogueren desenvolupar còmodament la seua feina i albergar el reivindicat Museu de la Festa.

L’esperit romàntic-fester de l’anterior edifici també se salvaguardaria dedicant les llotges del primer pis a les Gaiates i col·lectius festers com es feia a la Pèrgola de Ribalta.

La música, sens dubte, és un dels grans valors de les nostres festes, i el major exponent local, identificat plenament amb elles, és la centenària Banda Municipal de Música, que ocupava en aquells moments unes vetustes instal·lacions al Centre Municipal de Cultura. Després d’un parell de reunions amb el regidor de Cultura Miguel Ángel Mulet, el director Paco Signes i alguns representants dels músics, es van decidir les necessitats, que també es van traslladar a l’equip redactor del Projecte.

Tot l’equip de Govern Municipal estava il·lusionat amb aquell projecte, de la mateixa forma que els col·lectius festers i veïnals, ja que el Consell de Districte Est va acollir amb gran entusiasme un nou edifici singular que dignificaria i donaria sentit a una zona d’expansió del mateix Districte i de la ciutat.

Amb tot això quedava per resoldre un altre dels grans problemes, el finançament. En una de les múltiples reunions que es mantenien amb els Consellers i el mateix President es va plantejar el tema, aconseguint una favorable resposta en incorporar al Pla d’Inversions de la Generalitat Valenciana a la província de Castelló la meitat del cost de l’anhelat Palau.

Posats tots a treballar, desenvolupat el Projecte i superades totes les tramitacions administratives, va arribar el dia de la collocació de la primera pedra. Em remeto aquí a la premsa, que ho recollia de la següent manera.

El president de la Generalitat destaca que l’edifici uneix “tradició i futur”

LAS PROVINCIAS A. B.| CASTELLÓ Divendres, 13 març 2009

La col·locació de la primera pedra de l’edifici que, a partir de la Magdalena del 2011, aglutinarà tots els col·lectius de la ciutat va servir ahir per donar el tret de sortida a una nova edició de les festes fundacionals.

El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, acompanyat pel conseller de Sanitat, Manuel Cervera; la consellera de Cultura, Trinidad Miró; l’alcalde de Castelló, Alberto Fabra; el president de la Junta de Festes, Jesús López, així com les reines de les festes, María Mulet i Berta Blasco, entre altres autoritats, va ser l’encarregat de collocar la primera pedra del futur Palau de la Festa, un edifici que, segons va afirmar Camps, “uneix tradició i futur”. Camps va ser rebut per una representació de la colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, que van interpretar diferents peces tradicionals. Una mascletà a càrrec de la pirotècnica Reyes Martí va servir de preàmbul a la col·locació de la primera pedra on, a més dels diaris del dia, es van introduir monedes, una cinta verda, exemplars del Programa de Festes així com les entrevistes a les Reines de les Festes que es faran públics oficialment el dimecres.

Per la seua part, l’alcalde de Castelló, Alberto Fabra, ha assegurat que el Palau “tindrà cor de festa i pell de ceràmica”, en relació amb el seu revestiment exterior. “Serà un dels edificis més emblemàtics de la ciutat”, ha insistit el primer edil, que, en relació amb el recin- te de la Pèrgola, el futur del qual encara està per concretar, ha afegit que “igual que ha crescut la ciutat en els últims anys, també cal renovar els antics edificis i aconseguir instal·lacions que projecten una imatge de modernitat i creixement sostenible”. “El Palau no és una nova Pèrgola, sinó que és el futur de Castelló, que manté la seua cultura i tra- dició, encara que amb la mirada posada en el futur”, va dir.

El president de la Junta de Festes, Jesús López, va agrair en nom de tots els Col·lectius Festers a Consell i Ajuntament el seu “esforç comú” i va recordar que el Palau “és molt més del que havíem demanat els col·lectius festers, que fa cinc anys ens vam reunir amb Alberto Fabra quan encara era edil d’Urbanisme per demanar-li espai per a un Museu de la Festa”.

S’iniciava en aquell moment la construcció d’un edifici que amb un projecte dissenyat per Carlos Guillamón, tindria una fesomia avantguardista de forma ovalada, unint modernitat amb tradició.

Ja dit queda que la seua finalitat era acollir esdeveniments socials de la ciutat i per descomptat tots aquells que organitzats pels Col·lectius i en especial per les Gaiates de la nostra ciutat, contribueixen a enriquir les festes, començant per les Proclamacions de les Reines de les Festes, allotjant els serveis i les seus de la Junta de Festes, associacions i ens vinculats a l’organització de les diferents festes de la ciutat, el Museu de la Festa, així com també la seu de la Banda Municipal de Música de Castelló.

Com manifestava Carlos Guillamón, autor del Projecte:

“Serà referent a nivell arquitectònic a nivell nacional i comptarà amb totes les noves tecnologies”.

La façana, dissenyada per Pilar Peset i Anicet Matamala, estarà composta per 1.530 panells ceràmics distribuïts en una superfície de 1.250 metres quadrats de panells fixos i 720 metres quadrats més de panells mòbils.

Entre les particularitats de la dotació es destaca que el material ceràmic de la façana s’inclinarà per atraure la llum solar, i les peces de la façana sud portaran mòduls fotovoltaics que permetran un estalvi d’energia considerable al centre.

L’edifici constarà de planta baixa, dues alçades i un soterrani: a la planta baixa un vestíbul de 126 metres, dos bars, una sala de 1.080 metres, i un escenari; a la primera planta: el Museu de la Festa de 279 metres, dos bars més, dos llotges corregudes distribuïdes per les Gaiates de 144 metres i una altra de

18,9, dues cabines de projecció, una zona per al Patronat i Junta de Festes i dependències per als col·lectius festers.

Per acabar, la segona planta albergarà locals d’assajos per a la Banda Municipal de Música, una sala d’instruments, una altra per a arxius i tres aules de formació.

Guillamón ressalta a més altres singularitats de l’edifici, com “els 30 metres lineals que tindrà l’escenari de les presentacions de les gaiates, o les grans sals per a actes teatrals.”

Vingueren després dos llargs anys de construcció, plens de visites d’obra, reunions amb tècnics per perfilar detalls, conseqüència dels comentaris dels representants festers, i incrementada il·lusió per vore’l acabat, fins que arribà el dia de la inauguració.

Torne aquí a remetre’m a la premsa local que recollia així aquell moment.

La inauguració del Palau de la Festa marca una Magdalena per a la historia

Un espectacular piromusical emociona convidats i ciutadania al so de la música tradicional castellonenca. El president de la Generalitat i l’alcalde de Castelló tallen la cinta del nou recinte fester del segle XXI.

Mediterráneo 13.03.2011

Històric. La inauguració del Palau de la Festa marcarà un abans i un després a l’esdevenir de les festes de la Magdalena. En una jornada en què la Galania marca el pòrtic a la setmana gran de tots els castellonencs, l’obertura del recinte va resultar exultant i plena de sentir fester. “Aquest espai culmina el somni de la festa castellonenca i és un exemple de l’aposta per Castelló i els seus col·lectius”, va proclamar ahir el president de la Generalitat, Francisco Camps.

“El Palau serà testimoni de la vida festera present i futura dels castellonencs”, va remarcar “impressionat” per “aquesta pell arquitectònica única, model de la modernitat de Castelló”.

La inauguració de l’avantguardista edifici va reunir més de 1.700 convidats. A més de Camps i l’alcalde Alberto Fabra, acompanyats de les Reines de les Festes Mónica Sidro i María Badenas, i l’alacantina Bellesa de les Fogueres, també hi van assistir el vicepresident del Consell, Vicente Rambla; els consellers Manuel Cervera i Alejandro Font de Mora; el president de la Diputació, Carlos Fabra; i tota la corporació provincial i municipal, a més de totes les Gaiates i la resta de collectius festers de Castelló.

Alberto Fabra va manifestar satisfet, que el Palau té “la pell de ceràmica i el cor castelloner” i la seva brillantor serà “la llum de Castelló”. “Avui és un gran dia per sentir-se orgullós de ser castelloner, el Palau és un somni fet realitat”, va subratllar. L’Alcalde va incidir que les societats es fan grans “quan tots treballen a una amb un sentir” d’unió. “El Palau serà, en definitiva, contenidor d’emocions i sentiments, de respecte a les tradicions amb la vista posada a l’avantguarda i l’esdevenir de la mateixa capital”.

I així fins als nostres dies.

No tinc cap dubte que aquest edifici ha servit, serveix i servirà com a punt d’unió i trobada d’ens i col·lectius festers.

Tampoc tinc cap dubte de que és eina fonamental per al desen- volupament d’una activitat, que treballada per milers de castellonencs compromesos amb la responsabilitat social de l’activitat lúdic-festiva i defensors a ultrança de les nostres tradicions, completa i enriqueix la vida local de la nostra estimada ciutat, del nostre estimat Castelló.

Vaig tenir el privilegi de ser protagonista d’excepció, i sempre estaré agraït al poble de Castelló per haver-me permès formar part d’aquell grat esdeveniment.

14 Al 22 De Mar

Van Ser Reines Cartell

Lema: “Castelló en Romeria”

Autor: Juan Diego Ingelmo

Not Cies

Gaiates Guanyadores

Després d’una disputada lluita va guanyar la Gaiata Crèmor “Cant de llum a la nostra terra”, amb 94 vots el concurs oficial de monuments gaiaters. La Gaiata 15, sequiol amb 84 vots va quedar en segon lloc seguida de la gaiata 10, El toll amb 60 vots, la gaiata 7, cor de la ciutat en quart lloc amb 46 vots i en cinquè i sisè lloc respectivament les gaiates

6, Farola Ravalet (42) i la Gaiata

8, Portal de l’Om (21).

El premi a la millor il·luminació, patrocinat per Canal 9, va recau-

Mar A Mulet Ripoll S

María es defineix com una dona de Castelló que vol les seues festes, defén la tradició i cultura del seu poble i desitja aportar el millor de si mateixa per a contribuir a l’evolució de Castelló. Amb 20 anys, estudia Enginyeria Industrial a l’UJI, es membre d’una família molt castellonera i arrelada a les nostres festes. Pertany a la gaiata 1, Brancal de la ciutat de la que l’any passat (2008) va ser la seua madrina.

Berta Blasco Llid

Berta és una xiqueta de 9 anys amb les idees molt clares i molt enamorada de les festes de Castelló i en especial del món de les gaiates. Estudia Quart curs de primària al col·legi Escuelas Pías, on té molts amics i amigues entusiasmats amb el seu càrrec Berta havia segut Madrina infantil de la Gaiata 4 i Dama de la Ciutat Infantil un any abans de ser Reina Infantil.

re a la Gaiata 15. En segon lloc va quedar la de Farola-Ravalet i el tercer premi va ser per a Crèmor

Els premis per a les gaiates infantils van ser els següents, el primer premi per la gaiata 10, El Toll, amb 76 punts davant els 61 de Sequiol, que va quedar segon. Crèmor va aconseguir el tercer lloc, amb un total de 49 vots, seguida de la Farola-Ravalet (36 punts), Porta del Sol (34 punts) i Forn del Pla (29 punts).

PREGONERS i SENTIMENTS

La Romeria Va Sortir De Sant Agust

La Reina Maria Mulet va tenir la satisfacció d’escoltar el Pregó d’una veu amiga de la familia. Alfonso Alberto, distinguit tenor castellonenc, va ser el mateix que cantà i enregistrà per primera vegada l’Himne dels Cavallers compost pel seu avi Miguel Mulet. El dilluns següent, també van aflorar els sentiments, ja que una altra persona molt especial per a ella ho cantaria per a Berta, el xiquet Alejandro Castellano.

Llibrets Guanyadors

El dimarts, 17 de març es van lliurar els premis del concurs de llibrets, i va ser l’elaborat pels integrants de la comissió de Sequiol el que va aconseguir el primer premi, seguit de la propos-

Per segona vegada a la història de les Festes, el Romeria va sortir des de l’Església de Sant Agustí. Aquell any s’estava desenvolupant una magna exposició a la concatedral de Santa Maria de la Llum de les Imatges, per la qual cosa es va decidir el ta elaborada per la comissió de Portal de l’Om i la de Forn del Pla, que va quedar en tercer lloc. canvi. La desperta, repartiment de les canyes i sortida de la comitiva oficial, va ser com sempre des de la Plaça Major. D’aquí es va dirigir a Sant Agustí per recollir el Clergat i començar formalment la Romeria.

El guardó al millor disseny d’interior de llibret, patrocinat per Canal 9, fou per a Portal de l’Om.

Galania Per Una Reina

Maria Mulet Ripolles, va poder gaudir d’una especial Galània. Un espectacle muntat amb tot afecte per la Junta que presidia Jesús López, comptá amb la singular participació del famós i avui dia admirat mundialment el Mag Yunke. Com a fermall d’or el “Galantejador” va ser Rafael Vicente Queralt, aleshores Síndic de Comptes de la Generalitat Valenciana, que li dedicà unes paraules carregades de sentiments i referències personals i familiars.

Premis

“CASINO ANTIGUO - PORCELANOSA”

Els premis que lliura cada any el Casino Antic amb el patrocini de Porcelanosa als triomfadors de la Fira Taurina de la Magdalena, són uns dels més prestigiosos que es concedeixen a Castelló.

La gala de la dissetena edició d’aquests guardons es va desenvolupar al mateix Casino Antiguo i va tenir com a principals protagonistes els guanyadors, el destre José Tomás i la ramaderia de Fuente Ymbro, que van rebre els guardons, una placa de plata per al torero i un quadre de Vicente Castell per al ramader, de les mans de la Reina de les Festes i de Na Violant d’Hongria respectivament, en presència del President de la institució i de l’Alcalde de la ciutat.

Primera Pedra Del Palau De La Festa

Dijous 12 de març va ser el día que es va posar la primera pedra del Palau de la festa que esta destinat a ser una aposta de futur per a recollir la tradició de la memòria dels castellonencs. A l’acte van assistir, les reines de les Festes, María Mulet i Berta Blasco i les seues corts, l’Alcalde de Castelló, Alberto Fabra,, el President de la Generalitat, Francisco

Camps, el Conseller de sanitat i la Consellera de Cultura, equip de gobern Muncipal, Junta de Festes i public que acompanyava l’acte . L’edifici que lluirà un exterior de ceràmica, en homenatge a la industria motor de la província, serà la seu dels actes de les gaiates i de les activitats magdaleneres, i es preveu la seua construcció en un termini de 18 mesos.

VINTERA DE L’ANY

Un any més l’associació “els 20 del 88” honraven amb la seua distinció una personalitat amb important participació a les festes. Aquell any, van escollir una dona encantadora que havia gaudit del privilegi de ser Reina de les Festes de tots els Castelloners. Carmen Albert rebia tal honor del llavors president de l’associació Manolo Castellano, en presència de l’Alcalde Alberto i la Reina de les Festes Maria.