Magdalena Internacional

Ana Rosa Sanfeliu Periodista

Pocs saben que, la voluntat que la Magdalena siga una festa d’interès turístic internacional compleix en aquest 2023, quinze anys. A penes havia sigut promulgada l’Ordre ITC/1763/2006 per la qual es regula la declaració de festes d’interès turístic nacional i internacional, l’ajuntament de la ciutat es va posar a la feina per a aconseguir aquesta distinció per a les nostres festes.

El consistori, el Patronat Municipal de Turisme, la Junta de Festes, la Federació de Gaiates, la Federació de Colles i els ens vinculats, així com responsables de les diferents institucions amb seu en la capital van mostrar el seu suport a la iniciativa.

No va haver-hi en general reticències, tal vegada, en algun cas existia una menor convicció en la consecució de la distinció. No obstant això, els condicionants que exigia la regulació normativa semblaven fets aposta per a les nostres festes, com el fet de ser festa declarada d’interès turístic nacional almenys cinc anys abans, qüestió que superàvem en ser-ho des del 15 de febrer de 1980; especial importància com a atractiu turístic: no hi havia dubte que durant els nou dies que duren els festejos la ciutat s’inunda de visitants, pròxims i llunyans vinguts per la tradició, la música o els bous, però atrets per les festes.

L’antiguitat es complia amb escreix. De fet, la primera referència a les festes data del Segle XIV quan, en el Llibre del Consell s’alludeix a les despeses del cost del menjar que es reparteix entre les persones necessitades amb motiu de les festes. Perquè, encara que l’organització i desenvolupament de les festes haja evolucionat, no podem perdre de vista el seu origen primigeni.

Tindre continuïtat en el temps era una condició indispensable i que la Magdalena complia amb escreix, només interrompuda per la Guerra Civil o en el cas de la Romeria, amb un canvi de ruta per la presència de partides carlistes en l’època.

Arrelament en la societat era una altra de les exigències. No hi havia dubte que a Castelló era una realitat. Les 19 comissions de sector amb les seues gaiates, els centenars de colles, associacions com a Moros d’Alqueria, la Colla del Rei Barbut, l’Aljama, Cavallers de la Conquesta, Cavallers Templers, Colla Bacalao, la Host del Castell Vell, Els vint del 88, la Real Confraria de Lledó i les de la Puríssima Sang o Santa María Magdalena i altres nombrosos col·lectius que participen activament en les festes, configuraven un tramat social que, sens dubte, sosté la tradició magdalenera.

Originalitat i diversitat dels actes va ser una altra de les condicions a justificar i que la Magdalena va superar amb èxit. No debades les desenes d’actes multitudinaris nodreixen cada any programa de festes acostant al carrer: circ, teatre, folklore, desfilades, animació, pirotècnia, entre molts altres. Però, entre els quals, per la seua singularitat castellonera, es distingeixen la Romeria de les Canyes, la Processó de Penitents, el monument de les Gaiates amb la seua desfilada itinerant i la Encesa i, com no, el nostre fermall final, el Magdalena Vítol.

Només un últim requisit va necessitar de l’especial obstinació i impuls per a obtindre la internacionalitat: que mitjans de comunicació internacionals es feren ressò de les nostres festes. Ací va ser on un especial Pla de Comunicació i Publicitat que es va treballar intensament durant tres anys va donar els seus fruits. El compromís municipal i la col·laboració d’entitats que, com els Moros d’Alqueria, van portar com a ambaixadors de Castelló les nostres festes a tots els racons del món van posar en colofó.

La ciutat va posar tota la seua obstinació en la creació d’un expedient administratiu que no deixara cap cap solt. Desenes de folis amb memòries, informes, justificants, retallades d’hemeroteca, reportatges audiovisuals, conformaven el document que es va presentar al ministeri. Tècnics municipals, l’alcalde i els seus regidors, el Cronista de la Ciutat, periodistes de tots els mitjans i tots els que componen el Mon de la Festa ho van fer bé.

El 12 de març de 2010, en plenes festes, arribava la notícia de la concessió de la distinció. L’alegria va ser majúscula, especialment per a Mª Paz Lázaro i Ana Frías, reina i reina infantil de les festes de Castelló.

I fins ací.

Des d’aquell 2010 en el qual, malgrat qui li pese, sentim “Passió per Castelló” fins hui, s’ha parlat molt de la Magdalena i no sempre per a bé de les nostres festes fundacionals. La unió i conjunció que existia en aquell 2007 ha canviat. La pèrdua d’autonomia festera, la reducció de la vocació d’internacionalitat que se sentia, la transmissió dels valors castelloners, l’apatia davant les nostres tradicions com la gaiata, no ajuden a forjar una identitat de grans festes que siguen un pol d’atracció a tot el món.

Evidentment, la societat canvia i evoluciona. De fet, les festes necessiten avançar, re-pensar-se, trobar el seu camí en aquest món global i tecnològic i, en certa manera, deshumanitzat.

En lloc de menysprear, la ciutat ha de començar a apreciar el que la història li ha donat i el que les persones han sigut capaces de construir durant anys. Castelló necessita un exercici de transmissió de valors i tradició si no vol perdre la seua essència. Necessita actualitzar la festa i les gaiates però amb un condicio - nant exprés: saber d’on ve per a marcar el camí cap a on vol anar.

Les festes de la Magdalena necessiten mereixen que tots els col·lectius que participen i els que sorgisquen nous, puguen expressar les seues inquietuds, que es parle i no es discutisca, perquè per a edificar, cal construir.

Però, sobretot, si volem continuar sentint la distinció d’internacionalitat no com alguna cosa que va succeir, sinó com a present, hem de creure’ns-ho. Hem de programar unes festes més obertes i, sobretot, hem d’explicar-ho i portar-ho a tots els racons del món. En definitiva, hem de pensar en gran i creure el que és cert: que com la Magdalena no hi ha una altra.

Del 26 de març al 3 d’abril

Van Ser Reines Cartell

Lema:“Pregó Internacional”

Autor: Juan Diego Ingelmo

Not Cies

Pregoners

Manolo Amat és el pregoner de la Magdalena 2011. Fill, oncle, nebot... d’una saga cent per cent magdalenara. El seu pare va participar al pregó «des de la seua fundació» i només un accident el va poder retirar de formar part clau del Pregó i va ser llavors quan Manolo va prendre el relleu. Forma part del grup de ronda castellonenca Rosa de Maig i la Coral de Barreros Mare de Deu del Lledó.

Nacho Carceller Sebastiá, també membre d’una família molt castellonera vinculada entre d’altres a la Gaiata 15 (de la qual va ser

M Nica Sidro Maneus

Mónica és una jove de 22 anys que estudia Infermeria a la Universitat Cardenal Herrera CEU. Per a ella és tot un honor ser la reina de les primeres festes després de ser declarades d’interès turístic internacional ja que pensa que aquest any encara és especial. Pertany a la gaiata 11 Forn del Pla de la que ha segut Madrina d’honor i madrina l’any passat.

president infantil) i a la Colla del Rei Barbut, en serà el pregoner infantil.

La Pol Mica Del Preg

Jesús López manifestava que dins del món de la festa seguía obert el debat al voltant del Pregó que comença amb la celebració ‘magdalenera’. I és que un sector de la Junta de Festes va animar a l’Assemblea que a l’estiu hi va haver a debatre sobre la conveniència de retallar l’acte.

Segons Jesús López, «no es pot prohibir a ningú que isque i l’opció,

MARÍA

B Denas Bold

María és una xiqueta de 11 anys, molt desperta i intel·ligent que estudia sisè curs de primària al Col·legi Carmelites de Castelló. Coneix bé el món de les gaiates i de les festes de la Magdalena, perquè des de ben petita ha participat com a dama d’honor infantil a les gaiates 2 (Fadrell), 6 (Farola-Ravalet), 18 (Cremor), on va ser madrina infantil l’any 2018, sent a continuació gaiatera d’honor a la gaiata 8, Portal de l’Om, per ser el 2010 dama de la ciutat infantil i aquest any arribar a dalt de tot com a reina de tots els xiquets i xiquetes de Castelló.

almenys sota el meu punt de vista, no és que alguna de les parts caigue del Pregó». I és que el món de la festa difereix contínuament sobre quines parts són excessives. Tot i això, López manifestava que «és un dia de festa i si s’allarga, tampoc és un motiu que trenque amb les celebracions». A això, afegia que «coordinar més de 5.000 persones és més que difícil».

Castell A Saragossa

Ja és una tradició a la Casa de València de Saragossa presentar les seues representants a les festes de la Comunitat, acte que aquell any va comptar amb una convidada molt especial, la Reina de les Festes de Castelló, Mónica Sidró

La Reina va viatjar a la capital aragonesa per assistir a la proclamació de les noves Falleres, de la Bellea i de la Gaiatera de la llar regional.

La presidenta de la Casa, Clara Perales, va encapçalar l’acte que va tenir el regidor de Festes de Castelló, Joaquín Torres, com a mantenidor. Marina Pérez Español, nomenada Gaiatera d’aquest 2010 a la casa; Abigaíl Póveda Serrano i Laura Gracia Camarena, com a falleres major i infantil, i Claudia Peralta Camarena, com a Bellea de Foc, van ser les triades d’aquella tarda de festa, que va comptar amb actuacions i va acabar amb sopar.

Cartell De Les Festes

Darrer Esdeveniment A La P Rgola

Per primera vegada un cartell de les Festes de la Magdalena, porta la postil·la de “Festes de caràcter internacional”. L’obra ha estat realitzada per l’artista burrianense Juan Diego Ingelmo. La decisió del jurat es va fer oficial el dijous 25 de novembre de 2010 a la sala d’exposicions de la Fundació Dávalos-Fletcher.

El divendres 11 de març de 2011, va tenir lloc la proclamació de Na Violant d’Hongria 2011, senyoreta Estefania Bartoll Molla. L’acte passarà a la història per ser el darrer esdeveniment fester rea- litzat a la Pèrgola, ja que l’endemà s’inaugurava el Palau de la Festa, amb la Galania realitzada a la reina 2011, senyoreta Mónica Sidro Maneus.

Xvii Concurs De Mascletades Ciutat De Castell

Pirofantasia Carlos Caballer, de Bétera, va ser la guanyadora del XVII Concurs de Mascletades Ciutat de Castelló, Magdalena 2011. A més, es va alçar amb el triomf del vot popular i també va rebre el Masclet d’Argent, que cada any, des de fa 21, concedeix la Colla a Mitges. D’altra banda, Pirotecnia de Altura, es va emportar el segon premi; Pirotècnia Peñarroja, el tercer; Pirotècnia Drac, el quart; Focs Artificials Germans Ferrández, el cinquè; Piroquilles, el sisè i, finalment, Pirotècnia Turís, va obtenir la setena plaça.

L’ANY DEDICAT A CASTELLÓ GAIATES GUANYADORES

La gaiata 15, Sequiol, amb 92 punts, va tornar a guanyar el primer premi de gaiates a la Magdalena 2011 amb la gaiata monumental: “Ramell de llumillers i tarongina”. L’obra dissenyada per Jovi Monroig i construïda per la Comissió, és d’estil barroc.

La jove Mónica Ortí López seria aquest any la Gaiatera de Casa València a Barcelona, l’any dedicat a Castelló i les festes fundacionals. L’acte que oficialitzarIa la seua proclamació va tindre lloc en diumenge, a les 11.00 hores, en una cita que tindria com a mantenidor el regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Castelló i president de l’Associació Cardona Vives de Castelló, Gonzalo Romero.

Una delegació de les festes, encapçalada per l’Ajuntament i per membres de les gaiates 6 Farola-Ravalet, 3, Porta del Sol; i 17, Tir de Colom, va donar suport a la jove, de 18 anys, estudiant d’Odontologia a València, amb ascendència a Albocàsser, municipi natal del seu pare, José Manuel Ortí, i que visita cada estiu i durant la Magdalena.

Llibrets Guanyadors

El dimarts, 29 de Març de 2011 a la placa major de Castelló es van lliurar els premis del concurs de llibrets, obtenint el primer premi, el llibret de la gaiata 15, “Sequiol”. La Gaiata 8, “Portal de l’Om”, ha guanyat el segon premi de llibrets de gaiates i el tercer premi ha segut per a la Gaiata 17, “Tir de Colom”.

El segon premi ha estat per la gaiata 18, ‘Cremòr’ i el tercer, per a la 8, ‘Portal de l’Om’.

D’altra banda el premi a la millor gaiata infantil Magdalena 2010, va ser per a la gaiata 8, Portal de l’Om. El segon per a la Gaiata 10, el “Toll” i el tercer per a la gaiata 18, “Crémor”.

Anecdotari

Lola González Montolio de Nules, va resultar guanyadora de la XXIII Flor Natural de Castelló, celebrat al març de 2011 per la seua obra “Arran d’onades”.

Al març de 2011, es presenta Festapedia de la mà de Jaume Beltrán, Manel Carceller i varies persones més principalment de l’entorn de la Gaiata 8, Portal de l’Om. Naix com un projecte de documentació sobre les figures que han segut protagonistes en les festes de la Magdalena, des de 1945 fins a l’actualitat. Festapedia té el desig de no ser simplement un projecte relacionat amb la història castellonenca contemporània, sinó que es presenta com un projecte pioner, de referència per a unes altres festes. Per tant, des de la perspectiva local, Festapedia presenta un model de documentació de la memòria que té una aplicació universal.

El dissabte cinc i el diumenge sis de març, van acollir els últims homenatges a les comissions de sector efectuats al recinte de la Pèrgola, sent el comiat per part del món gaiater a aquest emblemàtic edifici on han transcorregut quaranta anys d’història i que ha acollit presentacions de Gaiates, Homenatges i Galanies a les diferents reines. Uns homenatges molt emotius en què la Junta de Festes, ens organitzador de l’esdeveniment, va preparar un vídeo sobre tot el que ha significat aquest lloc tan singular per a les festes de la Magdalena i on una projecció visual va mostrar els millors moments dels darrers anys de celebracions, com a insígnia de la tradició.

María Fernanda Vidal, secretària primera de la Taula de les Corts Valencianes i castellonera de cos i ànima, ha estat la galantejadora de Mónica Sidro a la Galania a la reina 2011, i juntament amb la inauguració del Palau de la Festa i la pròpia Mònica ha compartit protagonisme en aquest acte, perquè és la primera dona galantejadora en una galania a la reina de les festes de Castelló després de 66 anys d’aquest esdeveniment. Maria Fernanda, és llicenciada en Ciències de la Informació, ha ocupat diversos càrrecs polítics tant a nivell local com a nivel autonòmic i sempre ha estat molt vinculada a la tradició i cultura de la nostra terra. A més d’haver segut madrina i dama de la ciutat infantil de les festes de la Magdalena, a l’any 2005 va ser escollida regina dels CXXII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València per la Junta de Govern de Lo Rat Penat.

L’Host del Castell Vell va nomenar Alcaid 2011 a Javier Moliner Gargallo, vicealcalde de Castelló, el passat 12 de març de 2011.

Els Vint del 88 , van fer vintera per a la Magdalena 2011 a la senyoreta Jéssica Montolio

Els Premis Ciutat de Castelló de Música, gastronomia i festes 2011, promoguts pels Moros d’Alqueria han recaigut sobre Laura Vercher, María Cano i la Oktoberfest de Munich, respectivament.

La Fila d’en Trilles del Grao va atorgar el títol de Moro de l’any 2011 a Miguel Ángel Mulet Taló, a qui també se li ha lliurat el fadrí d’or honorific.

La Colla del Rei Barbut va distingir amb el Voladoret d’Or a Josep Miquel Francesc Camús, prior de la Basílica de la nostra Patrona, la Mare de Déu del Lledó. en un sopar de gal·la que es va fer al saló Nodo del Hotel Jaime I.

L’ESTRENA DE LES PRIMERES GALANIES

Les Galanies de Mónica Sidro i María Badenas inauguren l’avantguardista Palau de la Festa. Més de 1.700 convidats van aplaudir dempeus la sobirana festera Mónica Sidro Maneus, en el marc d’una celebració que va tenir com a eix principal la internacionalitat de la setmana gran de Castelló, que s’estrenarà el proper dia 26 amb l’Inici de les Festes de la Magdalena. La vetllada va ser amenitzada amb un impactant espectacle dels carnavals de Venècia i de Rio, i una demostració de la festa del Sol Naixent xinès.

D’altra banda, la Magdalena 2011 sempre serà recordada per dos esdeveniments fonamentals per a la nostra setmana Gran: La inauguració del Palau de la Festa, edifici que està destinat a acollir els principals esdeveniments del calendari fester castellonenc i també l’estrena com les primeres Magdalenes Internacionals, amb la idea de suposar una catapulta per a la necessària projecció de les festes que impliqui més coneixement de les mateixes així com més repercussió econòmica i dinamització territorial.

La Magdalena 2011 sempre serà recordada per: la inauguració del Palau de la Festa i l’estrena com les primeres Magdalenes Internacionals.