B.I.C. - “Romeria de la Magdalena o de Les Canyes”

Per què un BIC Immaterial

La Romeria de la Magdalena o de les Canyes és una manifestació sociocultural pròpia i exclusiva de la ciutat de Castelló de la Plana, que recull en el seu desenvolupament pràctiques socials i fins i tot formes de vida aportades per la memòria col·lectiva, fent-ho des de fa segles de una manera continuada, any rere any i que defineix el caràcter de la major part dels castelloners.

Que és un BIC?

La UNESCO ens diu que: “S’entén per patrimoni cultural immaterial els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques –juntament amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents– que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet generació rere generació, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història, i dona pas a un sentiment d’identitat i continuïtat per contribuir així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana.” (UNESCO 2003)

Les premisses esmentades es van aplicar a la legislació espanyola amb la Llei 10/2015 per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, que, juntament amb el Pla nacional de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de 2015, modificat el 2018, marca les pautes a seguir dins de l’àmbit estatal.

La legislació valenciana en matèria patrimonial es basa en la Llei 4/1998 de patrimoni cultural valencià, que ha patit diverses modificacions.

Qui declara un BIC?

La proposta de declaració BIC com a Bé Patrimonial pot sorgir d’Institucions com els Ajuntaments, de particulars o col·lectius o des de les mateixes Corts Valencianes, com ha estat el cas de la nostra Romeria. I ha d’anar destinada a la Conselleria competent, que serà qui la gestionarà en primera instància i començarà el procés o, com es diu a l’argot administratiu en aquests casos, “incoarà” el procés. Després de la recopilació dels diferents informes, passarà per les Corts que, després de la seua aprovació, la remetrà al Consell que en donarà l’aprovació definitiva plasmant-la en decret signat pel mateix President de la Generalitat Valenciana.

Com i quan

Comença aquí el relat del procés concret que ha portat a la consideració de la nostra Romeria de la Magdalena o de les Canyes com un Bé d’Interès Cultural Immaterial i ho ha estat a més de per les raons anteriors, perquè normalment i aquest és el nostre cas , “els ritus estan contextualitzats en un temps i un espai concrets, sota ritmes apresos i transmesos generacionalment ”(Normativa Estatal).

Ens remuntarem al 1952, amb motiu del 700 aniversari de la fundació de la ciutat, per trobar el primer document oficial de l’Ajuntament, relatant la Romeria, document que, actualitzat i ampliat, es va publicar també amb motiu del 750è aniversari.

Però l’autèntic compromís formal amb la Romeria com a patrimoni dels castelloners, va ser l’aprovació i publicació de la Consueta. L’any 1991 l’Ajuntament de Castelló de la Plana, oficialitza el ritual de la Romeria de la Magdalena o de les Canyes amb la publicació de la Consueta que recull exhaustivament i després d’un extens treball de recerca i recopilació el: “RITUAL DE LA ROGATIVA QUE CELEBRA CADA ANY LA CIUTAT DE CASTELLÓ DE LA PLANA A L’ERMITA DE SANTA MARIA MAGDALENA DEL CASTELL VELL EL TERCER DIUMENGE DE QUARESMA”

Chelo Pastor

I així va seguir durant més de dues dècades com s’havia fet en segles, perquè la Romeria era respectada i mantinguda en fons i forma, per les autoritats, institucions, associacions festives i culturals i pel poble en general, fent innecessari cap tipus de protecció especial.

Però va arribar l’any 2016 i tot va canviar. Deixem que la premsa local ens relate exactament el que va passar.

La nueva era de las fiestas llega acompañada de importantes cambios en el protocolo del consistorio de la capital de La Plana derivados de la estricta aplicación del laicismo en la actividad municipal Así, hoy, será la primera vez desde el año 1936 que la corporación no entre a Santa María para asistir a la misa de romeros que dará paso a la rogativa hasta la Magdalena. Si lo harán los ediles del PP y de Ciudadanos a título personal, pero no en calidad de representantes políticos de la ciudad, según el acuerdo alcanzado días atrás por el equipo de gobierno. Así, la alcaldesa Amparo Marco y los ediles de PSPV y Compromís, aguardarán a las puertas de la cocatedral a que salga el clero para dirigirse hacia la Magdalena, que si es un acto de carácter religioso puesto que su origen no era otro que pedir lluvia. Al llegar a la ermita entrarán porque entienden que «es un edificio municipal». Por su parte, los cuatro concejales de Castelló en Moviment, tal y como ya avanzó su portavoz Xavi del Señor, no participarán ni en este ni en ningún otro acto religioso de la semana. Pero no sólo no entrará en misa la corporación –saldrá a las 8.45 horas de los soportales del Ayuntamiento bajo mazas–, sino que han invitado a las reinas de las fiestas a que no lo hagan. Al mismo tiempo han solicitado al obispo, monseñor Casimiro López que no presida la Romeria de les Canyes junto a los políticos, sino que participe junto al clero, al lado del preste de la rogativa que porta las reliquias de Santa María Magdalena, en una clara separación de las dos instituciones: Iglesia y Ayuntamiento. El obispo fue informado de la decisión del gobierno local por el servicio de protocolo del Ayuntamiento. También se le comunicó que, durante el almuerzo en Sant Roc, en lugar de compartir mesa con alcalde- sa y presidente de la Generalitat, Ximo Puig, deberá sentarse con la representación clerical. Con el fin de implantar una política laica en el consistorio, en el programa de fiestas oficial ya se ha eludido la presencia de la corporación «presidiendo» la rogativa. Así, en esta edición se ha suprimido la explicación de «Romeria de les Canyes, que presidida por el clero de la concatedral de Santa María.... corporación municipal y autoridades...» Sólo pone «al acabar la misa, salida de la Romeria de les Canyes que se trasladará al ermitorio de la Magdalena...» A diferencia de hoy, el último alcalde socialista, Daniel Gozalbo (19871991), así como su edil de Fiestas, Clemente Agost, participaron en la misa de romeros, como en todas las procesiones que la corporación tiene la potestad de presidir.”

Arribat el dia, el cúmul de despropòsits es va enriquir amb tota una sèrie d’actituds contradictòries que van sembrar el desconcert entre els milers de participants de la centenària romeria.

Quin embolic! Laïcisme, tradició, religiositat, congratulació, ruptura…?

La Romeria de la Magdalena, mostra viva de la nostra cultura i tradicions, del nostre patrimoni immaterial, perillava. Alguna cosa havíem de fer per evitar-ho!

Com a responsable de l’àrea de Cultura de la nostra ciutat durant vint anys i en aquell moment com a diputat a Corts a mes d’ermità de la Magdalena, coneixia perfectament la qualificació de BIC Immaterial, com a eina de protecció patrimonial.

La declaració d’un bé com a BIC, Bé d’Interès Cultural Immaterial, és una figura jurídica de protecció del patrimoni immaterial que dota, segons la Llei de patrimoni, de més protecció i tutela aquells béns que ho necessiten

Aquesta figura la du a terme l’Administració pertinent de la Comunitat Valenciana, encarregada d’incoar els expedients. És important ressaltar aquí que l’Ajuntament sí que en pot proposar, però no incoar l’expedient.

I no vaig dubtar. Immediatament em vaig posar en contacte amb el Grup Popular a les Corts, per iniciar el procés administratiu que protegiria aquest preuat bé cultural de la nostra ciutat, cultura i societat.

La Proposició No de Llei presentada amb data 2 de març de 2016 i que va suposar l`inici de la tramitació va ser la següent:

El 28 d’abril del 2016 es convocava la Comissió d’Educació i Cultura de les Corts on es debatria i aprovaria, o no, la Iniciativa Parlamentària.

Sobre la Iniciativa inicial presentada pel Grup Popular i per al debat en Comissió, el Grup Podem va presentar una esmena, que després de ser debatuda i negociada va revertir en una esmena transaccional que juntament amb el text inicial, va ser l’aprovat definitivament, pel plenari de les Corts.

Aquesta Esmena va sorgir a conseqüència d’un conflicte d’interessos per assumir la titularitat de la iniciativa i en aquest sentit es va presentar l’Esmena de Podem, instigada pel mateix Ajuntament de Castelló.

Però les coses son com son, la Sol·licitud de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament a la Secretaria Autonòmica de Cultura i Esports, estava signada i datada al 21 d’abril del 2016 i la Iniciativa Parlamentaria del PP al 2 de març del 2016.

Mesos més tard, el Consell acceptava la incoació de l’expedient.

Diari oficial de la Generalitat Valenciana Num. 7923/23-11-2016

Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport

RESOLUCIÓ de 18 de novembre de 2016, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es complementa la Resolució de 28 de juliol de 2016, sobre la incoació de l’expedient de declaració de Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de Bé Immaterial, de la Romeria de les Canyes de Castelló. [2016/9269]

Per la Resolució de 28 de juliol de 2016, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOCV 7843, 03.08.2016), a instàncies de les Corts Valencianes en la seua Resolució de 28 d’abril de 2016, es va incoar l’expedient per a la declaració de Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de Bé Immaterial, de la Romeria de les Canyes de Castelló….”

Protagonismes a banda, la veritat és que després de tot el procés i amb informes favorables de diferents Institucions com el

Consell València de Cultura, es va aconseguir l’objectiu.

La Romeria de la Magdalena o de les Canyes, tenia la consideració de Bé d’Interès Cultural Immaterial. I així es reflectia al Decret signat pel Conseller de Cultura i el President de la Generalitat Valenciana el 3 de març de 2017.

Ja era una realitat, però una realitat administrativa que exigia per part de tots un clar compromís de salvaguarda.

Què hem de fer amb la romeria

El mateix Decret, a la seua disposició tercera, ens indica amb tota claredat les mesures de protec - ció i salvaguarda, així com l’actor que les ha de procurar.

“Article 3. Mesures de protecció i salvaguarda

La protecció de la Romeria de les Canyes de Castelló com a patrimoni cultural immaterial es concretarà en les mesures següents: a. Realitzar labors d’identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics. b. Incorporar testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació. c. Vetlar pel normal desenvolupament i la pervivència d’aquesta manifestació cul- tural, així com tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.

S’hauran de potenciar les condicions perquè la festa es mantinga viva, d’acord amb el que establisca la col·lectivitat que la protagonitza i li dóna sentit. La tasca de protecció i de salvaguarda es dirigirà fonamentalment cap a la divulgació i revalorització de tots els elements, les funcions i els significants que en formen part, i dels seus valors patrimonials, perquè la comunitat s’identifique amb la festa i els seus valors, i per tant es garantisca la seua continuïtat.

Qualsevol canvi que excedisca el normal desenvolupament dels elements que formen aquesta manifestació cultural haurà de comunicar-se a la Direcció General competent en matèria de patrimoni cultural perquè, si és el cas, emeta l’autorització administrativa i propose la consegüent modificació d’aquesta declaració.

Les accions de salvaguarda que es projecten hauran de tindre en compte, de manera molt especial, els riscos de desvirtuació que podrien derivar-se del turisme massiu, així com la necessitat de valorar i protegir adequadament els oficis tradicionals associats a aquesta manifestació.

La gestió de la Romeria de les Canyes serà exercida per l’Ajuntament de Castelló de la Plana, el qual decidirà sobre aspectes materials i immaterials, així com el desenvolupament dels actes de la festivitat anual.”

Així doncs totes les Institucions, començant per la Municipal, collectius i persones, haurem de fer un esforç per anar complint amb les premisses esmentades.

Tenim, mirant endavant sense oblidar el passat, un important repte , en què TOTS haurem de col·laborar. No complir aquestes mesures significaria, a més d’un desistiment de funcions i irresponsabilitat per part de l’Ajuntament, el que és molt més greu, la renúncia per part del poble de Castelló als seus orígens, cultura i tradicions.

Bibliografia

Guia per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial valencià

Generalitat Valenciana

Diari Oficial de la Generalitat Valenciana

Generalitat Valenciana

Diari de Sessions de les Corts Valencianes

Corts Valencianes

Del 18 al 26 de març

Van Ser Reines Cartell

Lema: Esclat de Festa

Autor: Marisol Barceló i Juan Vicente Fabregat

Not Cies

20 Anys De Magdalena Circus

En 1998 naixia a la Plaça de Santa Clara el Festival Internacional de Nou Circ Magdalena Circus. Amb gran acolliment des de la seua primera edició, aquest circ modern sense carpes ni animals té una personalitat pròpia i sorprén a grans i menuts cada any. En aquests 20 anys, el festival s’ha consolidat dins de la programació oficial de les festes. A la Magdalena 2016, per al seu 20é aniversari, la conductora va ser la mim i clown catalana Cristina Solé, qui va donar pas a set

ESTEFANÍA CLIMENT MORENO

Estefania té 23 anys, és estudiant del grau en Química a la Universitat Jaume I i aficionada a l’esport. Ha estat implicada en la Gaiata 15 Sequiol, on ha segut Dama de sector, Madrina d’Honor, i Madrina. En 2016 va ser Dama de la Ciutat.

BERTA MONTAÑÉS SELMA companyies: la Banda de Otro (andalusia), Shakti Olaizola (País Basc), Martín Samanna (Argen-

Berta té 10 anys i ve d’una família molt magdalenera, tant per part dels pares, com dels avis i dels oncles. Va ser Dama de sector infantil de 2008 a 2013, en 2014 va ser Madrina d’Honor, en 2015, Madrina Infantil de la Gaiata 8, Portal de l’Om. En 2016 va ser Dama de la Ciutat. És una xiqueta molt oberta i feliç.