Llibret G17 Tir de Colom

PORTADA

Higinio Mateu i Úbeda

IMPRESIÓ

Innovació Digital Castelló

MAQUETACIÓ

Beatriz Ovejas i Tello

COORDINACIÓ

Elena Rebollida i Luis Verónica Sanahuja i Salas Anabel Arnau i González Ibán Burguete i Beltrán

FOTOGRAFIA

Iban Burguete i Beltrán

TRADUCCIÓ

Julio Hernández i Fabra Lupe Sospedra i Albiol

PUBLICITAT:

Tica Salas i Marzá Fina González i Beltrán Ana González i Beltrán Javier Gimeno i Abadía

DEPÒSIT LEGAL D.L.CS 8-2016

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià

1

ÍNDEX SALUTACIONS

5-25

POESIA COMISSIÓ

28

COMISSIÓ

29

COMISSIÓ INFANTIL

32

POESIA COMISSIÓ INFANTIL

33

CONCURS DE DIBUIX

36

LEMA GAIATA INTANTIL

38

ESBÓS DE LA GAIATA INFANTIL

39

PRESIDENT INFANTIL

40

CURRICULUM FESTER PRESIDENT INF.

42

MADRINA INFANTIL

44

CURRICULUM FESTER MADRINA INF.

46

MADRINA D´HONOR INFANTIL

49

PRESIDENT D´HONOR INFANTIL

51

GAIATERA D´HONOR INFANTIL

53

DAMES I ACOMPANYANTS INFANTILS

55-81

COL.LABORADORS INFANTILS

83

CONSTRUCCIÓ GAIATES

84

LEMA GAIATA

85

ESBÒS GAIATA

86

MADRINA

88

CURRICULUM FESTER MADRINA

90

GAIATERES D´HONOR

93-97

DAMES I ACOMPANYANTS

99-113

PRÒLEG

114

ÍNDEX ESCRITS

115

CONCURS D´HIPICA NACIONAL

116

CAMPS DE FUTBOL

118

2

ÍNDEX EL PERQUÉ D´UN NOM

120

MERCAT D´ABASTOS EN EL NOSTRE SECTOR

122

UN PINTOR AL SECTOR

124

RESIDÈNCIA ESTIUENCA DE LA CLASSE ALTA A LA GRAN VIA

126

CARRER JORGE JUAN I LES FESTES

127

FÀBRICA DE DIAGO

128

MAESTRIA

130

FÀBRICA DE TELLO

132

TIR DE COLOM A LES XARXES SOCIALS

133

VAIG A CONTAR-TE UN CONTE

136-148

HIMNES DE LA GAIATA

149

ELS NOSTRES LLIBRETS

154-187

ESBÒS DE LA NOSTRA PORTADA

188

PREGÓ INFANTIL

190

PREGÓ

191

ELS NOSTRES MÀXIMS REPRESENTANTS

192-209

ARRELS “FUNDACIÓ DE LA GAIATA”

210

ARTISTES GAIATERS

211-217

221-233 ELS NOSTRES PRESIDENTS UNA REINA ENTRE NOSALTRES

236

PRESENTACIÓ DE LA GAIATA

238

ACOMIADAMENTS REPRESENTANTS 2016

244-247

ACTIVITATS GAIATERES

248-257

NOMENAMENTS REPRESENTANTS 2017

258-265

BATISTE I LENUTA ENS VEIEM EL ANY 67

266

ELS NOSTRES GERMANS

270-275

PROGRAMA DE FESTES

276-278

3

4

L

a festa és el millor contrapunt a la rutina quotidiana i ens convida a viure amb optimisme, al costat dels nostres, moments únics que acabaran per formar part de la nostra memòria més estimada.

Les festes de la Magdalena són compartides per un gran nombre de persones i el seu caràcter popular i la seua capacitat de convocatòria han fet d’elles un temps molt especial per a tots els castellonencs. Les gaiates, seguint una tradició ben arrelada, es troben al centre de la festa i al seu costat vibren moltes persones, unides per un sentiment compartit que les cohesiona.

La Gaiata 17 “Tir de colom” manté des de fa anys el seu compromís amb les celebracions de la Magdalena, i torna puntualment als carrers per omplir-los de llum i per fer créixer l’admiració de tots els qui la contemplen.

Enguany, una vegada més, les dones i els homes que doneu vida a la Gaiata 17 «Tir de colom» s’unireu per viure intensament la festa de la Magdalena. Des d’ací voldria fer-vos arribar la meua salutació més cordial, els meus millors desitjos per a les festes de 2017 i una forta abraçada.

Salutació del President de la Generalitat Valenciana Ximo Puig i Ferrer

5

6

L

a llum és energia i és vida. I la gaiata, el símbol per antonomàsia de la nostra setmana gran, que celebrarem amb aquell orgull de genealogia del 18 al 26 de març, és una vital simbiosi perfecta de llum i energia. Any rere any manté viva la tradició i la història de la nostra ciutat, i injecta amb el dinamisme i l’entrega que envolta cada comissió gaiatera -artífex d’aqueix inoblidable disseny amb què llueix el nostre esclat de llum als carrers cada Magdalena- ‘la garra’ necessària per a continuar sent motor, i ànima, de la festa.

Custòdia de la llum antiga. Emblema de la història magdalenera. Guia imprescindible en el trasllat a la Plana des del Castell Vell fa ja 766 anys. El temps passa molt ràpid, però la gaiata, i la seua essència en el món de la festa, no sols resisteix, sinó que continua ampliant mires, reinventant-se i sent el nexe d’unió entre la ciutadania i les arrels castellonenques.

La Magdalena és una festa de carrer. Que es viu i se sent a les places. En els 19 sectors on les diferents comissions gaiateres, amb el tradicional monument com a epicentre, cuinen amb cura, edició rere edició, un programa d’activitats que, més enllà de convertir-se en part imprescindible de la setmana magdalenera, creen barri i construeixen ciutat.

I ací, com a part inherent d’aquest teixit gaiater esteu totes i tots els que integreu Tir de Colom, el Sector 17 de Castelló. Una comissió que durant la setmana gran que comença ara, culminarà l’esforç i el pols que suposa tot un any de treball i il•lusió per convertir aquesta festa en jornades repletes d’alegria i germandat i per erigir la gaiata en la millor carta de presentació de la ciutat.

No puc sinó desitjar-vos, amb la Magdalena 2017 ja a les portes, que torneu a brillar com sempre ho feu. Que torneu a ser, com conclouen els versos del nostre estimat Bernat Artola, “el nostre millor pregó”.

Salutació de l’Alcaldessa de Castelló Amparo Marco i Gual

7

8

L

a província de Castelló no s’entén sense les festes de la Magdalena. I la Magdalena no s’entén sense les Gaiates, que conformen el major fenomen cultural i identitari dels nostres orígens i l’epicentre de les festes fundacionals.

Cada una de les nostres 19 Gaiates doten de sentit als actes, a les tradicions i als sentiments que afloren en aproximar-se el tercer diumenge de Quaresma. I darrere de cada una d’elles, de cada monument i de cada comissió, trobem a desenes de castellonencs que, de forma altruista, treballen al llarg de tot l’any per emocionar-nos des de la primera mascletà fins al Vítol.

El Govern Provincial sempre ha estat, està i estarà al vostre costat, perquè és el nostre deure defendre i promoure els nostres valors identitaris, i perquè som conscients que no podem escriure el futur de Castelló sense les nostres tradicions, ni les nostres tradicions sense la nostra gent.

Gràcies per il•luminar les festes, per fer que aquesta terra danse al so del rotllo i canya, que cada encesa dibuixe un esclat de llum i color, que cada romeria i ofrena ens regalen un record feliç i inesborrable. La Gaiata crida a la festa, agermana i fa poble. I els festers sou els garants d’aquests valors que ens fan sentir orgullosos d’esta província única i de la nostra ciutat.

I a tots els veïns dels 135 pobles i visitants, espere que vibreu amb les Festes de la Magdalena, que gaudiu en la nostra Capital d’esta trobada de sentiments, emocions i orgull.

Molt bones festes!

Salutació del President de la Diputació Javier Moliner i Gargallo

9

10

C

astelló desperta, un any més, a les festes de la Magdalena.

Una setmana intensa de retorn a les arrels per a rememorar la creació de la ciutat però també una setmana en què les nostres festes fundacionals potencien encara més la seua projecció internacional, convertint-se en un aparador de cultura, tradició i germandat de què gaudeixen any rere any no sols la ciutadania castellonera, sinó també els milers de visitants d’altres ciutats i països que arriben, en les albors de la primavera, fins a aquest racó del Mediterrani.

Perquè unes festes continuen complint objectius i sumant anys amb la bona salut de què gaudeixen les nostres, fa falta compromís, dedicació, convicció. I aquestes tres característiques són les que atresoren les 19 comissions gaiateres de la ciutat, actors fonamentals de l’entramat fester junt amb la Junta de Festes, el Patronat de Festes, les colles, veïns, visitants, voluntaris i associacions, encarregats de tirar endavant la nostra celebració més emblemàtica.

Perquè una festa és la seua gent, els que estan darrere, dia a dia, perdent hores de son, per a ultimar cada detall, per a exalçar la tradició, però també per a idear noves propostes. Per a omplir el carrer d’actes lúdics i culturals que facen riure, que facen gaudir, que dinamitzen, que avalen el respecte de les i els castelloners pels seus orígens i els seus costums, i que unisquen.

Açò és el que heu aconseguit els 19 sectors de Castelló, amb la gaiata, el nostre símbol, el nostre esclat de llum, com a epicentre: acostar i estendre la festa a cada racó de la ciutat, per a fer partícip el conjunt de la ciutadania d’aquest il•lusionant projecte comú i mantindre’l viu.

Des de la Regidoria que represente no puc sinó expressar l’orgull que el vostre compromís amb la festa em genera. Una festa que espere que gaudiu perquè és l’expressió del vostre incondicional esforç. Gràcies Sector 17. Gràcies Tir de Colom. Gràcies.

Salutació de la Regidora de Festes Sara Usó i Alía

11

12

B

envolguts amics, benvolgudes amigues de la Gaiata 17 “Tir de Colom” S’acosta una nova edició de les nostres festes de la Magdalena i, amb ella, arriba el moment d’agrair a totes aquelles persones que fan possible aquestes festes, unes festes que recorden i reviuen amb el major dels sentiments l’origen del nostre estimat Castelló.

I un dels majors agraïments ha d’anar destinat a les 19 comissions de sectors, formades per gent que treballa desinteressadament per tal de transmetre les nostres costums i d’engrandir les nostres festes.

El Tir de Colom és un clar exemple de comissió treballadora, plena de gent que s’esforça dia a dia per a aconseguir mantindre encesa la flama del sentiment castelloner i de les festes de la Magdalena. Any rere any, dediqueu de manera altruista el vostre temps per aconseguir portar fins a cada racó del vostre emblemàtic sector l’olor a pólvora, el so de la dolçaina i el tabal i la llum dels nostres monuments.

Com a president de la Junta de Festes, i en nom de tots els que formen aquest equip, vull agrair l’esforç i treball que dueu a terme per a fer a Castelló i a les seues festes més grans. Així mateix, aprofite per a saludar als veïns i veïnes del sector i per a convidar-los a gaudir d’unes festes que es viuen al carrer i que han d’estar plenes de moments que seran inesborrables.

Moltes gràcies i bones festes.

Salutació del President de la Junta de Festes Juan Vicente Bellido i Zafón

13

14

E

stimats amics de la Gaiata 17 A.C. “Tir de Colom “. En aquest, el meu primer any al capdavant de la Federació Gestora de Gaiates, vull agrair-vos l’espai dedicat en el vostre llibret per dirigir-me a vosaltres mitjançant aquestes línies.

Per a mi, la Gestora de Gaiates és un repte gran unit a la il•lusió que tenim per posar el meu granet de sorra en aquest gran món de “les gaiates”. Nosaltres som l’eix fonamental de les nostres festes fundacionals, som tradició, cultura, alegria i respecte per nostres arrels. Però tot això nomes és possible a traves del treball, entrega i dedicació, per això vull agrair-vos a tots i cadascun de vosaltres, als membres del “Tir de Colom”, el vostre treball altruista i desinteressat, però ple de ganes i il•lusió, sabent que és el mateix que inculqueu amb l’alegria a la comissió infantil, els “NENS” present i futur de les nostres festes i de les nostres gaiates i motiu pel qual la gran majoria de nosaltres formem part d’una comissió gaiatera.

Els nens son el futur, com abans esmentava, però ara esta en les nostres mans donar un pas endavant, per aprofitar el moment de les noves tecnologies i innovar, innovar en els nostres monuments i en l’organització de les nostres festes. Crec que no és qüestió econòmica sino de d’idees i valentia, no és necessari cambiar el que ens dóna bon resultat, axi té cabuda la claritat i la modernitat, tradicions i nous esdeveniments. Vos anime a que aquesta generació sigue la que aporte novetats a les nostres gaiates.

Vull donar les gràcies també a totes les persones i empreses que col•laboren amb les Associacións, ja que el vostre granet de sorra és molt important per a nosaltres. Les Gaiates invertim cada cèntim obtingut en la nostra Ciutat, som consumidors habituals de perruqueries, comerços d’indumentària, floristeries, restaurants i un llarg etc. En gran mesura, aquesta despesa es fa en els petits comerços del nostres sectors, amb els quals, d’una o altra manera l’esforç és recíproc.

Per finalitzar, donar l’enhorabona a Nerea, Mikel i Estefania per la vostra tasca com a màxims representants del “Tir de Colom”. Desitjar-vos que gaudiu al màxim la setmana de Magdalena, tant i com vos estem veient fer fins ara, i agrair a les vostres famílies l’esforç que estan realitzant. Estic segur que l’alegria de les vostres cares els recompensa.

A Javier, president de l’Associació, gràcies per el teu treball al front de la Gaiata i com no en la Gestora per al bé comú, nosaltres i les nostres famílies sabem quant afecte i dedicació emprem aquesta tasca.

BONES FESTES DE LA MAGDALENA 2017 I QUE LA LLUM DE LES GAIATES IL-LUMINEN EL NOSTRE CAMÍ.

Salutació del President de la Federació Gestora de Gaiates Carlos Chipirraz i Gómez-Millán

15

16

E

stem a punt de començar les nostres festes per a la Magdalena 2017 en la qual es compleixen 35 anys de la fundació de la gaiata 17 “Tir de Colom”. Al llarg de tots aquests anys la nostra gaiata ha estat un exemple d’aportació i innovació en les nostres festes causa de treball d’una sèrie de presonas que han fet engrandir la nostra comissió, des dels Presidents i Presidenta que han format al costat de les seues juntes directives any rere any, les Madrines i Madrines Infantils com Presidnts Infantils, repectivament en les seues famílies com a tots els menbres de comissions que han passat durant els 35 anys. GRÀCIES També vull donar les gràcies a tots els que han fet possible any rere any les nostres presentacions, els monuments gaiaters i els llibrets de festes de la nostra Gaiata, per aconseguir tots els premis que hem aconseguit i tindre a la nostra Gaiata en el lloc que correspon i així ser una de les Gaiates mes reconegudes en el món fester.

Per aquest any la nostra Gaiata a realitzat un programa molt variat per a tota la comissió i per a tot el sector que vullgue participar dels nostres actes, on hi haurà dinars, sopars, espectacles per a adults i nens entre d’altres.

També voldria donar les gràcies a les famílies dels nostres representants per a la Magdalena 2017 per deixar que nostra madrina sigue Estefania Tudela i Llorens, la nostra madrina infantil Nerea Alegre i Arnau i el nostre president infantil Mikel Cebrian i Rosa.

Per finalitzar voldria donar les gràcies a tota la junta directiva per tot el temps que dedica a la nostra Gaiata i també voldria ferlo extensiu a tots els membres de la nostra Comissió i com no, a tots establiments i simpatitzants de la nostra Gaiata que han fet que la Gaiata estigue on es mereix.

Vos desitge unes Bones Festes Magdalena 2.017

Salutació del President de la Gaiata 17 “Tir de Colom” Javier Gimeno i Abadía

17

18

EstefanĂ­a Climent i Moreno Reina

19

20

Berta MontaùÊs i Selma Reina Infantil

21

22

Carla Bernat i Pascual Dama de la Ciutat

23 23

24

LucĂ­a Burguete i Alcaide Dama de la Ciutat Infantil

25

26

Comissió PRESIDENT: Javier Gimeno i Abadía

VICEPRESIDENTS: Alberto Gómez i Capdevila Iban Burguete i Beltrán Isidro Sánchez i López Miguel Ángel Moreno i Gracia

SECRETÀRIA: Verónica Sanahuja i Salas

TRESORERA: Elena Rebollida i Luis

VICE-SECRETARIA: Anabel Arnau i González

MADRINA: Estefanía Tudela i Llorens

DAMES D’HONOR: Nuria Candón i Gimeno Andrea Cebrián i Pitarch

GAIATERES D’HONOR: Ana Tomás i Gimeno Miriam Diago i Salvador Reme Domínguez i Talamantes

27

Poesia comissió CAL SER MAGDALENERO, CAL SENTIR CASTELLÓ, I CAL TENIR DEVOCIÓ PER LA MARE DE DÉU DE LLEDÓ.

CAL CONÈIXER LA HISTÒRIA DEL SECTOR TIR DE COLOM I CAL LLUIR LA INSIGNIA DE LA DESET LA MILLOR. CAL VENDRE LOTERÍA, RIFES, PREPARAR LA FESTA GRAN I ABANS LA PRESENTACIÓ TAMBÉ CAL DIVERTIR-SE, CREAR UN GRUP D’AMICS I FINS ELS DIUMENGES QUEDAR PER VIURE LA IL.LUSIÓ.

DEL MÓN EL MEU CASTELLÓ DE LES FESTES LES GAIATES I DEL MÓN DE LES FESTES EL MILLOR, LA COMISSIÓ

Anabel Arnau i González

28

Comissió Adrián Blasco i Arnau Ainhoa Martínez i Domínguez Alba Clofent i Ramos Alba Tora i Barberá Alberto Carles i Serrano Alfonso Martínez i Simao Amparo Gorrita i Gimeno Ana González i Beltrán Andrea Alcaide i Hernández Andrea Alegre i Arnau Angel Martí i Adell Antonia Tormo i Chulvi Antonio López i Martínez Antonio Rosa i Hidalgo Carina Sancho i Alarcón Carla Bernat i Pascual Carmen Abadía i Gual Carmen Cosme i Pérez Conchi Capdevila i Palau Cristina Roca i Fernández Diego Barrachina i Vivar Elisabeth García i Ortiz Eloy Rico i Aduna Emilio Clofent i Soler Encarna García i Álvarez Encarna Guerrero i García Enrique Gimeno i Ahís Enrique Gimeno i Guerrero Estefanía Llorens i Tormo Esther Castell i García Esther Gallego i Herreros Eva Arnau i González Fina González i Beltrán Francisco José Briz i Rueda Gloria Sánchez i Molina Gonzalo Pitarch i Tena Higinio Mateu i Úbeda Isabel Gorrita i Gimeno Javier Mercado i Sidro Jerónimo Alcaide i Torralba Jéssica Gómez i Capdevila Jesús Vicente Vaquero i Muela José Llorens i Valles Jose Luis Dorado i Zapata Jose Luis Sanahuja i Prades Jose Manuel Guzmán i García Jose Manuel Guzmán i Gómez Jose Vicente Pitarch i Agost Juan Monte i Mur Juan Padilla i Quintana Julián Giménez i Sales Julio Alonso i Gallench Julio Hernández i Fabra

Lledó Safont i Maicas Lorena López i Capdevila Lorena Sánchez i Font Lucía Hernández i Jiménez Luis Colomer i Aguilella Luis Miguel Mendoza i Bravo Mª Ángeles Domínguez i Sauceda Mª Eugenia Sánchez-Pantoja i Pascual Marc Bueso i Gimeno María Gordo i González María José Folch i Altur María Pilar Ahis i Nacher María Rosa Piñana i Marín Marisa Agusta i Ibars Marta Gallén i Peris Miguel Rodríguez i García Miguel Valerino i Santolaria Neus Gimeno i Abadía Olga Anandis i Ventura Patricia Cortes i Bartolo Pedro Landete i Molina Pepi Ramos i Domínguez Pilar Doumere i Gozalbo Pili Alcaide i Doumere Pili Maicas i Maicas Provi Hernández i Giménez Provi Hernández i Jiménez Quique Gimeno i Guerrero Rafa Verchili i Verchili Raquel Gascó i Lara Raul Alegre i Monferrer Rebeca San Félix i Vaques Rosa Arambul i Montañés Rosario García i Díaz Rosita Menéndez i Pitarch Salomé Gascón i Alfaro Salvador Úbeda i Martinez Sara Pérez i González Sara Rodríguez i Cabedo Sergio Cebrián i Jiménez Sergio Tora i Pallarés Sonia Barberá i Fraga Sonia Bernat i Pascual Sonia Pascual i Molina Susana Gozalbo i Borrull Teresa Llorens i Martell Verónica Príncipe i Pitarch Vicenta Eraso i Munarriz Vicenta Salas i Marzá Vicky Rosa i Eraso Victor Bernat i Alarcón

29

Comissiรณ

30

Junta

Comissió

Col·laboradors

Comissió

31

Poesia comissió infantil TAN XICOTETS I INNOCENTS I AMB TANTA TRADICIÓ QUAN ELS COETS EXPLOTEN QUAN LES XARANGUES SONEN EN UNA DESFILADA I PROCESSÓ I VOSALTRES LLUÏU VESTITS DEL POBLE DE CASTELLÓ VOS TROBAREU MILLOR.

LES SENYERES EN ELS CARRERS EL COMENÇAMENT DELS BALLS INSÍGNIES A LES SOLAPES I CANYETES A LES MANS VOS SENTIREU ARROPATS

I EN EL PREGÓ INFANTIL COMENÇAREU A VIURE LA IL•LUSIÓ DE SER UN XIQUET QUE FORME LA COMISSIÓ DEL SECTOR DE TIR DE COLOM

Anabel Arnau i González

32

Comissió infantil MADRINA INFANTIL:

DAMES D´HONOR:

Nerea Alegre i Arnau

Laura Guzmán i Castell Lucía Gallego i Pérez Lucía Guzmán i Castell Martina Burguete i Alcaide Martina Valerino i Gallego Naiara Mercado i Sánchez Paula Vaquero i Cosme

PRESIDENT INFANTIL: Mikel Cebrián i Rosa

MADRINA D’HONOR INFANTIL: Sofía Gallego i Sánchez-Pantoja

ACOMPANYANTS:

PRESIDENT D´HONOR INFANTIL:

Pablo Valerino i Gallego Martín Rodríguez i Gordo Leo Rico i López Hugo Soriano i Giménez Hugo Sánchez i Burguete Ferràn Rodríguez i Gordo Anthony Rico i Príncipe

Hugo Gómez i Pérez

GAIATERA D’HONOR: Sandra Gimeno i Guerrero

VOCALS: Águeda Albalat i Martínez Bianca Aguilar i San Félix Ferràn Rosell i Arambul Laia López i García Leo Vila i Hernández Lucía Burguete i Alcaide Natalia Sánchez i Hernández Quique González i Sánchez Coque González i Sánchez Pablo Moreno i Cortes Víctor Moreno i Cortes

33

34

Comissiรณ infantil

35

CONCURS DE DIBUIX

36

37

IL.LUSIÓ DE TIR DE COLOM GAIATETA XICOTETA AMB LA NOSTRA COMISSIÓ COMPARTEIXES AMB ELS XIQUETS INNOCÈNCIA I IL.LUSIÓ INNOCÈNCIA CASTELLONERA IL.LUSIÓ PER VORE MON EN PROCESSÓ LLUIRAN ELS XIQUETS I TÚ ALLUMENARAS EL SEU PAS JUNTS FORMAREU UN EQUIP QUE ADMIRARÀ TOT EL MÓN COMPARTINT UNA IL.LUSIÒ

38

Esbรณs de la Gaiata Infantil

39

40

41

Curriculum fester en Tir de Colom President Infantil

Mikel Cebrián i Rosa Mikel, el nostre president infantil, amb tan sols

mar part, sent dama infantil, a l’any següent

14 dies ja va passar pel mantell de la Verge

la seua mare Vicky va entrar a formar part

de Lledó, i als quatre mesos de la seua cur-

de la comissió on va ser dama i l’any 1997

ta vida, ja va anar a l’ofrena de la Mare de

va ser madrina d’honor, en aquest any els

Déu vestit de castelloner acompanyat de la

seus avis van entrar a formar part de la ma-

seua mare i avi.

teixa, on encara continuen vinculats.

La seua mare va ser secretària durant diversos anys i el seu pare en l’any 2002 va ser acompanyant, la seua germana Andrea va ser dama infantil en l’any 2001-2002 i ara forma part de la cort de la madrina Estefania.

Amb tan sols tres anys els seus pares el van apuntar a la comissió de la gaiata, de la qual són membres de la comissió tota la seua família, ja que des de l’any 91 formen part, sent la seua tia Maika la primera a for-

42

Anys després la seua tia Maika va passar a

ser President Infantil d’aquesta gaiata en la

formar part de la comissió major i després

qual té moltes arrels. Per tot això Mikel vol dedicar unes paraules a aquest llibret.

“Si no trobes la teua afició i el que vols és divertir-te, conèixer gent i fer amics, has de apuntar-te a la Gaiata 17 Tir de Colom.

A més hi ha gent molt amable i el teu president estarà molt preocupat per tu, si vols ser president infantil no ho dubtes estaràs molt ocupat però és molt bonic. M’agrada molt l’ofrena a la Mare de Déu, la desfilada de gaiates i el cós multicolor “

de diversos anys de dama, finalment va ser madrina en l’any 2007, al costat de Javi com a president i Estefania com a madrina infantil.

Anys mes tard el seu germà Tomi va formar part d’aquesta comissió sent primer acompanyant i després vicepresident en l’any 2015.

Durant aquests anys la seua família sempre ha estat vinculada a la gaiata 17, d’una forma o una altra, per això la porten al cor i com a bons castelloners a Mikel li han ensenyat el que són les festes i l’amor per Castelló, per això aquest any li toca a ell

43

44

45

Curriculum fester en Tir de Colom Madrina Infantil

Nerea Alegre i Arnau El 1982 va començar la seua marxa la nostra gaiata i la seua madrina d’honor infantil, una vivaratxa xiqueta de 11 anys, Eva Mª Arnau González, va disfrutar de cada moment amb la seua innocència infantil durant la magdalena de l’any 1983.

Desde eixe moment ni ella ni la seua família van entendre les festes de la Magdalena sense la gaiata 17 donant suport sempre i lluitant per el Tir de Colom, passant molt bons moments en la nostra comissió.

Eva va créixer i en l’any 1992 va ser la màxima representant de la gaiata 17. Els anys van passar sempre al costat del Tir de Co-

lom i aquest any la seua filla Nerea Alegre i Arnau es la que representarà un tota la comissió infantil per a la Magdalena del 2017.

Nerea té currículum propi en la nostra gaiata. Com no podria ser d’una altra manera la seua mare ja la va apuntar a la gaiata només va nàixer i durant 10 anys ha estat sempre i en tot moment vinculada a aquest sector.

Nerea ha estat de col•laboradora infantil durant dos anys i els altres vuit anys dama d’honor d’infantil, sempre participant la primera amb tota la seua il•lusió en cada acte que aquesta gaiata ha organitzat.

Ella té un gran amor per aquesta ciutat i les seues festes però sent devoció per la seua gaiata “ 17 Tir de Colom”.

46

Amb tot aquest curriculum fester té claríssim que els seus actes preferits durant la setmana de festes de son: la romería, perquè commemora la fundació de la Ciutat i s’enorgulleix de tornar cada tercer diumenge de quaresma al lloc on va viure i naixer la població de Castelló, de la mateixa manera que li agrada la processó de les gaiates perquè ella veu reflectida la gesta d´aquesta gent quan tenien que desplaçar-se fins al punt en que avui es troba la ciutat i a més valora el treball que les comissions de sector fan durant tot l´any en el magatzen municipal realitzan els monuments i que en aquesta processó il•lumina tota la ciutat.

deixen de visitar la nostra gaiata a la qual seran ben rebuts, i a la seua comissió infantil la convida a gaudir amb ella tots els actes i viure’ls intensament.

Nerea té tres devocions innegociables la seua ciutat, el seu cavall “Romeret” i la Verge del Lledó a la qual honra cada Magdalena lliurant el seu ram de flors amb tot el seu amor, moment en el qual li embarga l’emoció.

Des de esta experiència gaiatera amb la qual compte, vol dir a tots els xiquets i xiquetes del sector que gaudisquen de cada moment d´aquestes festes del 2017 i que no

47

ESDEVENIMENTS CORPORATIUS - PANTALLES LED - IL·LUMINACIÓ I SO FESTIVALS - CONCERTS - ORQUESTRES - DISCOMÒBIL I MACRODISCOMÒBIL LLOGUER DE TAULES I CADIRES - CARPES - ATRACCIONS INFANTILS TOT EL NECESSARI PER AlS SEUS ESDEVENIMENTS

(CASTELLÓ) (CASTELLÓ) 48

Madrina d’Honor Infantil

Sofía Gallego i Sánchez-Pantoja 49

50

President d’Honor Infantil

Hugo Gómez i Pérez 51

52

Gaiatera d’Honor Infantil

Sandra Gimeno i Guerrero 53

54

Acompanyant Infantil

Pablo Valerino i Gallego 55

56

Dama d’Honor Infantil

Martina Valerino i Gallego 57

58

Acompanyant Infantil

Leo Rico i Lรณpez 59

C/ Governador, 2 - 12003 Castellรณ - 964 23 71 42 www.larosablanca.eu

60

Dama d’Honor Infantil

Paula Vaquero i Cosme 61

62

Acompanyant Infantil

Hugo Sรกnchez i Burguete 63

64

Dama d’Honor Infantil

Martina Burguete i Alcaide 65

66

Acompanyant Infantil

MartĂ­n RodrĂ­guez i Gordo 67

LASSERRE | CARMELA ROSSO | CAMILLA MILANO | NACHO BUENO | MASCARO | MIMOKI

C/ Alloza, 45 · 12001 Castelló Tel. 964 35 00 82 www.lespilldelanovia.com info@lespilldelanovia.com &MAGAZINE / 125

68

Dama d’Honor Infantil

Laura Guzmán i Castell 69

70

Acompanyant Infantil

Anthony Rico i PrĂ­ncipe 71

72

Dama d’Honor Infantil

Lucía Guzmán i Castell 73

74

Acompanyant Infantil

Ferràn Rodríguez i Gordo 75

76

Dama d’Honor Infantil

Lucía Gallego i Pérez 77

78

Acompanyant Infantil

Hugo Soriano i JimĂŠnez 79

80

Dama d’Honor Infantil

Naiara Mercado i SĂĄnchez 81

82

Col·laboradors Ferrán Rosell I Arambul Alba Torá I Barberá, Natalia Sánchez I Hernández Águeda Albalat I Martínez Álvaro Roda i Burguete

83

CONSTRUCCIÓ GAIATES

84

85

ARRELS DE TIR DE COLOM

GAIATA DEL NOSTRE SECTOR QUE ENS PORTES EL RECORD DE 35 ANYS D’HISTÒRIA EN LA TEUA LLUM ENCESSA ENS REFLEXEM AVUI TOTA LA NOSTRA IL.LUSIÓ PER LA NOSTRA DEDICACIÓ HOMENATGES GAIATA A TOTS ELS NOSTRES MONUMENTS GAIATERS QUE HEM FET AQUESTOS ANYS I QUE ARA CULMINEN AMB TÚ LLUIM EN TU GAIATA PILAR DE TIR DE COLOM I ARRELS DE TRADICIÓ DE TOT EL TIR DE COLOM

86

Esbรณs de la Gaiata

87

88

89

Curriculum fester en Tir de Colom Madrina

Estefanía Tudela i Llorens Avui em sento molt feliç de tindre la oportunitat de dirigir-me a tot al sector, a tota la comissió, a tots els que formeu esta gran família anomenada “Tir de Colom”, a totes i cada una de les persones que han format part de aquests 35 anys d’història, en el passat i present de la nostra gaiata, a tots els que van ser perquè sense dubte van deixar una important empremta, i que recorde i els recordem; i als que agraïsc infinitament la seua implicació per fer de cada acte, de cada projecte, una cosa màgica.

A tots ells, a tots vosaltres dedique aquesta història que és un poc la meua, que és una poc la de tots.

El meu present en “Tir de Colom” es remunta 35 anys enrere on la meua memòria no arriba; quan un grup d’amics, entre ells els meus avis, s’il•lusionen amb el projecte d’apropar les festes de la Magdalena a un sector, un barri de Castelló; Félix Breva, Lepanto, Gran Via, Parc de l’Oest ....., desperten la setmana gran el ‘83 amb olor de pólvora i gaiates que desfila pels principals carrers de Castelló en seu nom.

Gràcies als fundadors i a les persones que posteriorment prenen el relleu a la comissió, és possible que avui, sentisque l’orgull i la il•lusió, de representar al nostre sector tal com ho va fer ma mare 35 anys abans com a primera madrina, i pugue sentir també la emoció del passat, compartida i transmesa en forma d’indumentària castellonera. Història compartida deu anys enrere per haver tingut el privilegi de representar com a madrina infantil al nostre sector en una data tan assenyalada com va ser el 25 aniversari; i transmesa amb l’afecte i sentiment castelloner dels que anys enrere em van precedir.

Espere impacient la mascletà anunciadora de les festes. Sent la romería, la desfilada, de gaiates i l’ofrena a la Mare de Déu del Lledó dels actes més emotius i significatius que recorde haver viscut com a Madrina i Dama de la Ciutat Infantil en 2007 i 2008 i que tornaré a reviure aquest any amb la major il•lusió. De la mateixa manera guarde en la meua memòria altres dos actes especials per a mi i que no oblidaré mai per haver superat totes les meues expectatives com van ser les presentacions de gaiata

90

que la comissió va preparar, per elegants, innovadores, espectaculars i les més boniques que vaig poder somiar mai , no tinc paraules suficients per descriure les emocions, ni per agrair tot l’esforç i dedicació de totes les persones que van formar / for-

A Andrea i Núria, dames de sector i Anna, Miriam i Reme, gaiateres, a les que considero ja com amigues i amb les que vaig congeniar des del primer moment, als seus acompanyants, a les persones portadores de l’estendard, emblema de la nostra gaiata, col•laboradors-es, a la nombrosa comissió infantil i als seus representants d’honor, Sofia i Hugo, per la seua espontaneïtat i simpatia infantil. Gràcies a tots per acompanyar-me en aquest any ple d’emocions.

I com no agrair de cor a Nerea, Mikel i Javi, la bona sintonia que tenim, la gran aventura que suposa compartir amb vosaltres cada moment d’un any únic que no oblidarem, la immensa sort de representar a aquest sector i que farem junts, des de l’afecte i amb l´afecte que ens uneix per tradició familiar, a una gaiata, la nostra, la 17 “TIR DE COLOM”

men la comissió d’una gaiata, la 17 “Tir de Colom” Als que formen la part visible de l’escenari, presentador, equip de ball, la preparació és tan perfecta com impressionant: als que treballen a l’ombra, junta directiva, organització, fotografia, equip de llibret, artistes gaiaters, equip de matadero, sense els quals no seria possible que el projecte de cada any continuare endavant, en definitiva el meu agraiment a totes les persones que de qualsevol manera participen i col•laboren amb la intenció comuna d’oferir al sector les millors festes.

91

Mercat d’Abastos, puesto 23 · CASTELLÓ · Tel./Fax 964 73 05 13 92

Gaiatera d’Honor

Miriam Diago i Salvador 93

94

Gaiatera d’Honor

Remedios DomĂ­nguez i Talamantes 95

96

Gaiatera d’Honor

Ana Tomás i Gimeno 97

98

Dama d’Honor

Andrea Cebrián i Pitarch 99

C/Alloza, 15 CASTELLÓ Tel. 964 04 01 03

100

Dama d’Honor

Nuria Candón i Gimeno 101

Ciudadela, 3 - Tel. 964 05 18 22 12100 Grau de Castellรณ

102

Acompanyant

Enrique Gimeno i Guerrero 103

104

Acompanyant

Marc Bueso i Gimeno 105

106

Acompanyant

Isidro Sรกnchez i Lรณpez 107

108

Acompanyant

Ibรกn Burguete i Beltrรกn 109

110

Acompanyant

Alberto Gรณmez i Capdevila 111

112

Acompanyant

Miguel Ă ngel Moreno i Gracia 113

Pròleg

El nostre llibret aquest any és un recopilatori dels 35 anys d’història del Tir de Colom.

Primer hem estudiat la història del sector.

Començarem parlant del sector des de principis dels segle passat per saber qui som:

hem de saber d´on venim. El nostre sector va tindre camps de futbol on es practicava i on competía tota la Ciutat, Camps de hípica amb competicions nacionals i el nom del nostre sector que també ve de haver un temps on es practicava el tir al colom.

El nostre llibret té un segon bloc on parlem dels carrers i places que conformen cada

tram de sector que té un significat especial. Plaça Pintor Porcar en homenatge al famós pintor castellonenc Joan Baptista Porcar, ell vivía i pintava al seu domicili situat dins de la plaça. La Gran Via que durant temps era la residència estiuenca de la classe alta de Castelló. L’Institut Politècnic referent d’educació i aprenentatge de professions en la nostra Ciutat. La fàbrica de rajoles Diago, la fàbrica de sabó Tello i molts més que fan importants els carrers del nostre sector Est.

I per finalitzar l’últim bloc, el que ha fet gran la nostra gaiata ha estat la seua gent i

tot el que durant aquests anys han realitzat.

En primer lloc parlem de com va sorgir la idea de crear un sector nou anomenat Tir de

Colom. Hem redactat breument l´història de tots els nostres llibrets que hem completat amb imatges de les seues portades.

En homenatge a les comissions que totes han passat al llarg dels anys per la nostra

gaiata, anomenem els màxims representants de cada magdalena i ho fem il•lustrant-ho amb el cartell de les festes que els van acompanyar. Parlem dels presidents que han estat a la capçalera de cada exercici magdalener. També parlem dels artistes gaiaters que han elaborat els nostres monuments aquets 35 anys.

En resum, tot els esdeveniments que durant 35 anys han estan en la nostra gaiata,

aquest llibre deixa constància d’on venim, de qui som i cap a on ens dirigim.

I des de aqui agraïm a tots els que han format part d’aquesta bonica història que

podem deixar constància avui en aquest llibret.

114

Índex escrits 1ª PART - HISTÒRIA DEL NOSTRE SECTOR

1.- CONCURS D’HIPICA NACIONAL 2.- CAMPS DE FUTBOL 3.- EL PERQUÉ D’UN NOM

2ª PART - ELS NOSTRES CARRERS

1.- MERCAT D’ABASTOS EN EL NOSTRE SECTOR 2.- UN PINTOR AL SECTOR 3.- RESIDÈNCIA ESTIUENCA DE LA CLASSE ALTA A LA GRAN VIA 4.-CARRER JORGE JUAN I LES FESTES 5.- FÀBRICA DIAGO 6.- MAESTRIA 7.- FÀBRICA DE TELLO

3ª PART - HISTÒRIA I GENT DE TIR DE COLOM

1.2.3.4.5.6.7.8.-

TIR DE COLOM A LES XARXES SOCIALS VAIG A CONTAR-TE UN CONTE HIMNES GAIATA ELS NOSTRES LLIBRETS ELS NOSTRES MÀXIMS REPRESENTANTS ARRELS “FUNDACIÓ DE LA GAIATA” ELS NOSTRES ARTISTES GAIATERS ELS NOSTRES PRESIDENTS

115

Concurs d’hípica nacional Fa molts anys, en un comentari d´amics, un d´ells presumint d´enterés, va dir que el Parc de l´Oest era una donació que algú havia fet a l´Ajuntament i que aquest, amb l´afany recaptori que el caracteritza, al llarg dels anys el va anar parcel-lant i, així, un grup de vivendes per ací, una plaça enjardinada per enllà i un Institut Politècnic un poc més avall, ocupen del tot aquella que em pareixía enorme extensió de terreny.

Mai no he sabut amb cetesa si aquella asseveració que algú va fer sobre el conegut “Tir de Colom”, s´ajustava a la veritat o era tan sols una proclama antiajuntament, fins i tot en èpoques de soterrada crítica. Tan sols vaig esbrinar l´existència d´una permuta de l´aleshores Ministeri de la Guerra amb l´Ajuntament en què es parlava de la necissitat d´ocupar uns terrenys propietat de l´exercit amb l´objecte d´ampliar el que aleshores podia ser la novella carretera de València.

Respecte a l´ús com a camp de tir de colom no ha estat conegut, com a tal, pel que aquest escrit signa. Jo el que sí que vaig conéixer va ser la usança com a camp d´instrucció dels soldats de reemplaçament amb l´un-dos, un-dos... i fins i tot vaig poder vore els esforços d´un caporal tractant d´ensenyar a coordinar el moviment de braços i camés, com fent el tren, utilitzant un pal de granera que, a mode d´unió del primer dels soldats i els següents, aprofitava per coordinar el moviment. Aquell espectacle que donava el conegut con “el pelotón de los torpes” era observat per a nosaltres d´amagatotis amb l´objecte de no avergonyir als pobres soldats.

Altre dels usos, aquets majoritari, era el dels partits de fultbol, que de forma simultània es celebraven en l´obert recinte. Les porteries estaven constituïdes per dos bones pedres. El sòl, dur com per atemplar contra els genolls dels contendents.

Els limits incerts però consensuats. L´àrbitre, un heroi anònim, es jugava la pell en cada partit.

Anys més endavant i, amb el terreny encara sencer, es va muntar un recinte molt d´artesania per poder realitzar el Concurs Hípic.

Dos o tres anys va durar la cosa per a després quedar en un terreny un poc més polit que els anteriors i usat per diversos equips de futbol de dubtós i malforjat equipatge.

116

Des d´aleshores, en l´inici de la bonança en la constucció, es va ocupar una parcel.la per a la construccció de vivendes protegides. A continuació va ser un Institut Politècnic i un poc més endavant la construccció de les instal.lacions del què fou Mercat d´Avituallament, que fins aleshores havia estat ocupant el centre de la plaça de l´Hort dels Corders.

I com a remat, va desaparéixer el Mercat d´Avituallament i al ser lloc es va dissenyar el que es diria-i no sé perquè- plaça de les Comunicacions. Per aquell temps tots els masets i vil. les que havien ocupat la part oest veïna de la Gran Vía, havien estat engolits per les noves urbanitzacions, convertint en carrers i construcccions amb els seus comerços, el que hi havia estat una àmplia i magnifica zona verda. Un barri en expansió que se n´ha eixit de mare i segueix..., segueix.... segueix.

Tampoc no pot veire´s darrere el reixat de filferro espinós, la ceràmica dels germans Gascó amb el seu alt fumeral que encara perdura.

Anabel Arnau i González

117

Camps de futbol Als finals de segle, les aficions de Castelló estaven dividides entre els bous, la pilota valenciana, la caça i la pesca. I amb el naixement del segle van arribar el ciclisme, el futbol i la boxa.

En Jaume Beltrán Pujol, va viure llargs anys als Estats Units i concretament va viure durant anys a Nova York amb el seu fill Henry Beltrán Vendes.

A l´hora de la seua jubilació va tornar a Castelló, al costat de la seua família i el seu fill, entre l’equipatge, va portar una pilota de futbol.

Fort va agafar entre la joventut de Castelló el futbol, ja que al voltant dels anys vint, fun-

118

cionaven regularment tres Camps de futbol en el “Tir de Colom” i tres camps en els plans de l’Hospital, un a l’interior de la Plaça de bous, un a la “Guinea” (ara Col•legi de Serrano Suñer), i un a la carretera d’Almassora i el de la Cultural a la carretera de València (actual Grup de Cardona Vives).

Al principi, les dimensions del camp s’adaptaven a els jugadors que arribaven primer després ja es van col•locar pedres per pals a la porteria en un dels quals es deixava la roba per a que el porter ademés de parar pilotes cuidare de la roba.

Més tard, van escomençar els campionats i amb això l’afició, de tal manera que a l´any

1925, era normal que un diumenge haguessin mes de 1.000 espectadors.

En aquest any, l’alcalde Sr. Salvador Guinot, va voler construir vivendes sobre els terrenys del “Tir de Colom” i D. Salvador Masip Navarro (alcalde), sent regidor d’Esports, ja va emplaçar el terrenys del Sequiol per a construir el nou camp de futbol.

Es cert que havien grans campionats locals i regionals, els noms dels equips eren: Iberia, Neptuno, Numància, Castellonense, Esportiu, Obelisc, Ribalta, Cultural, Cervantes (després va ser C. D Castelló) etc, Crean passió i afició.

El nom de “Tir de Colom” en aquest moment, sol està en el record i en la gaiata del sector 17.

Peró també hem de recordar el futbol i a través de dos persones de Castelló: el Primer D. Manuel Sanchis “el moreno” campió de la Copa del Rei en 1921, i el segon recordant a un porter del Sant Pere del Grau, Raúl Das de l’Esperança, que va morir en una jugada, fortuïta, durant un partit de futbol juvenil a l’última dècada dels anys cinquanta. La ubicació de les làpides hauria de ser dins de la Plaça de Comunicacions, que es va deure anomenar “TIR DE COLOM”.

Anabel Arnau i González

119

El perqué d’un nom El terme municipal de Castelló de la Plana compta en l’actualitat, amb una sola pinada pública; però, fins a mitjan segle XIX disposava d’un altre. La superfície d’aquest segon, duplicava la que estava situada i segueix existint, al costat del Districte Marítim del Grau. Aquella pinada ja ha desaparegut, era coneguda com la del secà i quedava a banda i banda del camí reial de València a Catalunya, que el dividia en dues parts: una de 48 fanecades cap a l’est i una altra de 1.052 a l’oest de la carretera; però com a conseqüència de les diferents lleis desamortitzadores i sobretot la que va portar a terme Pascual Madoz, President de la Junta Provisional Revolucionària després de l’exili de la Reina Isabel II, que declarava en venda tots els béns estatals, municipals i del clergat, aquells terrenys van ser subhastats i van passar a mans privades, sent el seu primer propietari, don Ramon Huguet que el va adquirir per aprofitar les seues fustes. En acabar amb els pins, el senyor Huguet va vendre els terrenys a don Fausto Valls, baró de la Pobla Tornesa, que el va convertir en el conegut com Armelar del Baró. Finalment, aquella superfície abans de l’Ajuntament, la va adquirir l’acabalat propietari senyor Enrique Gimeno Tomás que va convertir les terres de secà en una finca de regadiu, tot i que va conservar algunes parcel•les d’ametllers. Aquella gran propietat del senyor Gimeno, va ser coneguda durant molts anys, com la finca de Boera.

El consistori de la ciutat no va subhastar la totalitat d’aquella pinada, sinó que part dels terrenys van romandre adscrits al patrimoni municipal de sòl, amb la finalitat de ser destinats a diferents usos de caràcter públic, entre ells: l’actual avinguda del parc de l’Oest , els solars que van ser ocupats pel Centre Docent denominat Mestratge Industrial, algunes parcel•les sobre les que es van construir a mitjans del passat segle habitatges de caràcter social i els que es van utilitzar com a mercat de proveïments, transformats durant la Corporació municipal presidida per don Antonio Tirado Jiménez, en l’actual Parc de les Comunicacions. No obstant això, fins que els terrenys públics es van anar utilitzant per a les activitats assenyalades, van ser altres molt diferents, els usos per als quals es va utilitzar l’extensa superfície situada a l’oest de l’antiga Carretera Nacional 340.

D’una banda, atès que la Caserna de Sant Francesc estava situat en els seus voltants, els soldats dels diferents Regiments que van ocupar les instal•lacions militars, solien dur a terme en ells la instrucció. Així mateix, quan es van formar els primers equips de futbol a la ciutat, davant l’escassetat de terrenys apropiats per a la pràctica d’aquell esport l’afició anava en augment, també van servir com a camp de què llavors era denominat pilota-peu. D’altra banda, donat l’èxit dels concursos hípics a les festes fundacionals, una porció d’ells va ser tancada amb un mur i es va utilitzar com hipòdrom. També es van construir les corresponents rampes en alguns dels terrenys per a ser emprats com velòdrom, encara que amb poc èxit.

Mentrestant, el creixement de la ciutat anava en augment i entre el carrer Escalante i la de Jacinto Benavente, de la zona a la qual els seus veïns sempre van denominar del Tir de Colom (encara que fes molts anys que per allà no es disparés cap escopeta) es va projectar i va

120

construir l’Avinguda del Parc de l’Oest, al costat de la qual, els ancians del lloc asseguraven que en algun dels horts de les proximitats se solien disputar concursos de tir de coloms llançades a braç, és a dir, l’esport que per aquestes terres, també era conegut com tir a la valenciana, que consisteix en què, després de limitar amb una corda una parcel•la de terreny, el propietari dels coloms feien un pacte amb els tiradors, mitjançant el qual els qui aconseguien abatre el colom, si aquest queia dins de la zona limitada per la corda, es quedaven amb la peça i en el cas que l’animalet traspassés la corda, el tirador havia d’abonar la quantitat pactada. Així mateix a partir de la corda, altres tiradors, abonant una altra quantitat inferior, podien també matar el colom i quedar-se amb ell. Com és natural, el “colombaire” llançava el colom amb totes les seves forces i picardia, tractant que els caçadors erraren el tir.

El “tir de colom” era practicat, com una alternativa a la caça, tan arrelada en terres valencianes des dels temps medievals i va ser dels pocs jocs o entreteniments d’èpoques tan llunyanes, que van aconseguir ser considerats esports amb el transcurs dels anys, estant reglamentats seus concursos a través de les federacions que organitzaven campionats locals, regionals, nacionals i fins i tot de caràcter internacional. En l’actualitat i gràcies al avanç emocional i intel•lectual del poble, ha decaigut aquest esport autòcton, sent substituït per altres en què ja no cal el sacrifici de gran quantitat de coloms.

Les competicions on es duien a terme els concursos de Tir del Colom, no només es van popularitzar en terres valencianes, sinó que es van estendre per moltes altres parts de la geografia espanyola i altres països del món. Per a dur-les a terme, sempre s’utilitzaven terrenys situats als afores de les ciutats. En el cas de la capital de la Plana, un dels primers que es coneix, va estar situat al costat del “rajolar de Gascó”, la xemeneia és la que es conserva a les proximitats del que va ser la Fàbrica de Rajoles Diago.

El 1949 un grup de castellonencs, fent-se ressò de les idees del llavors alcalde: el farmacèutic don Benjamí Fabregat, van crear la Junta Central de Festes de la Magdalena, la missió era impulsar les celebracions fundacionals de la ciutat de la Plana i, així mateix, augmentar el nombre d’actes programats per a tal fi. Les festes de la Magdalena, amb les idees d’aquells castellonencs van prendre un gran impuls i arrelament popular, però la ciutat anava creixent de tal manera que l’any 1976, sent alcalde de la ciutat senyor Vicente Plá Broch, Castelló de la Plana comptava ja amb 106.523 habitants, ni més ni menys que 23.428 veïns més que el 1949 quan es va iniciar la nova etapa de la seva consolidació, de manera que a ningú va estranyar que els 12 sectors en què inicialment es va dividir la ciutat per a l’organització de les celebracions, es augmentessin fins a dinou en l’any 1983. Entre els set nous sectors, el que anava a portar el nombre disset corresponia a la zona situada al sud de la ciutat que va néixer com a conseqüència d’una espècie d’ampliació de l’anterior número quatre i quan es va voler donar nom al sector, no hi va haver cap dubte: Tir de Colom, forma tradicional com eren coneguts aquells terrenys que estaven propers al lloc on es duien a terme les famoses tirades de coloms llançats a braç.

Miguel Pastor

121

Mercat d’Abastos en el nostre sector Al parc de l’Oest es va inaugurar el Mercat d’Abastos, sobre el solar que abans ocupava l’antic Hipòdrom, (que es va construir a principis de la dècada dels anys ‘50 sobre els terrenys que antigament s’utilitzaven per al Tir de Colom) que va tenir el seu protagonisme des que es va iniciar la nova etapa de les festes (1945) ja que el Concurs hípic va tindre una especial importància en el programa de festes.

Aquell any de 1945 es va desenvolupar durant els dies 5 i 6 de març al camp del Sequiol.

Precisament per les crítiques que hi va haver a utilitzar-se per salts de cavalls el mateix lloc on es practicava el futbol es va considerar fer, en un futur, un hipòdrom. Fins a 1948 el concurs era de caràcter Regional i el 1948 va passar a tindre caràcter Nacional.

El primer mercat d’Abastos que hi va haver a Castelló es va construir sobre el solar que actualment ocupa la Plaça de les Comunicacions. Aquell mercat es va construir en la dècada dels anys 60 aprofitant el solar de l’anomenat Hipòdrom que només es feia servir per al Concurs Hípic durant les festes de la Magdalena.

El solar de la Plaça de les Comunicacions és de forma quadrada, limitant al nord amb l’Avinguda del parc de l’Oest, al Sud amb el carrer Ribelles Comins, a l’est amb l’Institut (antiga “Maestría Industrial”) i a l’oest amb el carrer de Sant Joan.

122

El mercat va romandre actiu fins que en la dècada dels 80 els estibadors van adquirir un solar en les proximitats de la carretera de Borriol i es van comprometre a construir el nou Mercat d’Abastos. Els propis promotors van pagar els projectes, el solar, la construcció i es van comprometre a lliurar a l’Ajuntament que presidia Antonio Tirado, unes naus perquè poguessin ser explotades pels agricultors de la ciutat.

Les obres de la plaça de les Comunicacions van ser dutes a terme per les brigades municipals sota la meua direcció (no recordo l’any, però va haver de ser a finals del primer mandat d’Antonio Tirado (cap a 1978).

Miguel Pastor

123

Un pintor al sector Quan el 8 abril 1889 va naixer Joan Baptista Porcar Ripollés, a la plaça Santa Barbara, allà al final del carrer Sant Felix, a Castelló, s’estan fent càbales sobre la fi de segle i s’especula sobre la xifra mítica dels trenta mil habitants, s’estan vivint moments de esplendorosa vitalitat creadora.

Pocar recordava sempre amb tendresa els seus anys de llauradoret i els seus primers somnis pictòrics, aquells que li van impulsar a pintar sobre una paret de l’alqueria un mural dels Cors Clavé.

Pocar va ingressar a l’acadèmia del ja en aquell moment famós Vicent Castell, encara que la primera trobada entre els dos va ser un poc violenta. El mestre l’obligava a treballar només l’escultura, després de les primeres proves i l’alumne volia ser pintor.

Als 17 anys, la Diputació li va concedir per primera vegada una beca per estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on va guanyar el seu primer premi en l’Exposició Regional de 1907. Des 1910-1914 va residir a Barcelona, on va contactar amb la bohèmia artista relacionada amb la modernitat, al mateix temps que va començar a abandonar l’escultura per dedicarse de ple a la pintura.

En 1915 va tornar a Castelló i va fundar l’agrupació “Ribalta”, centrada en la pintura natural del paisatge. La seva primera exposició individual la va realitzar a Barcelona el 1927 a la sala “La Pinacoteca”, sala que va freqüentar i a la qual va confiar els seus quadres fins al final. La permanent presència de la seua obra a Barcelona, va motivar el que va ser considerada com de l’escola catalana, per crítics i historiadors. Després va alternar les exposicions a Espanya amb la seva participació en certàmens internacionals. El seu major èxit ho va aconseguir en 1954, al obtindre la primera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts, espècie de Premi Príncep d’Astúries d’aquest temps Abans, durant i després un total de cent exposicions majestuoses; Barcelona, València, Bilbao, Alacant, Madrid,

124

Castelló, París i Londres. Més de mil quadres entre els que llueix amb embadaliment la màgia dels seus cels de Castelló i del Grau. Els seus temes preferents eren els nens que reposaven o realitzaven jocs, els retrats, les pintures rupestres i, sobretot, els paisatges de Porcar es distingeixen per la justa proporció de la llum, l’estretor dels horitzons davant l’amplitud del cel, la pinzellada solta i l’afecte a la terra en els temes escollits com pinades, marjals, passos a nivell, escenes portuàries...

La seva activitat pictòrica es va veure complementada amb una dedicació paral•lela a la investigació arqueològica a la província, que va tindre una especial compensació en 1933, quan va descobrir les pintures rupestres del barranc de “La Gasulla”, a Ares del Maestre, fet que li va permetre un contacte directe amb científics de la talla de Obermayer i Breuil. Va ser també membre del Comitè Internacional de Especialistes en Art Rupestres.

L’any 1931 Porcar va contreure matrimoni amb Carmen Aparici Garcés i van establir la seua llar i l’estudi de l’artista en el ja llegendari “Hort de Victorino”, avui a l’actualitat és la plaça que compta amb el seu nom LA PLAÇA DEL PINTOR PORCAR, situada a carrer República Argentina de Castelló, la seva ciutat natal, que compta en les façanes dels edificis pintures rupestres dedicades a la memòria del gran artista castellonenc. que va morir el 22 novembre 1972.

Verónica Sanahuja i Salas

125

Residència estiuenca de la classe alta a la Gran Via Tres quartes parts van ser englobades en un conjunt enjardinat al que es protegíen prop de seixanta “masets”, que tan sols en quinze anys van arribar als cent cinquanta al costat de baix de la via i un altre tant a “l’altre costat”.

Tot el conjunt quedava unit per grans avingudes, entre les que hauria que assenyalar la paral•lela al ferrocarril, que superava juntament amb la via, el metre seixanta de amplària, també La Gran Via es va planificar amb llarguesa, encara que només fora amb veinti-cinc metres, aproximadament. La circumval•lació (actual carrer de Salvador Guinot) i el carrer Nou (prolongació del carrer real de Fanzara), eren d’uns vint metres d’ample.

Finalment, on es va posar la guinda del nostre Castelló dels anys Vint va ser en el carrer del Salon (actual Jacinto Benavente) amb quaranta metres d´amplària i al Saló de Espectacles (Tir de Colom) amb cent quinze metres de mitja per cinc-cents quaranta metres de longitud, de tal manera per la que pasa la actual avinguda de València i arribava fins el carrer Amalio Gimeno, amb dós inclosos; efectivament, l’Ajuntament d’aquella època “no limits tenie estrets, ni ambicions massa modestes.

Les molèsties del ferrocarril quedaven en l’època eclipsades per tot el que podria ser innovació i progrés, de tal manera que dels quatre trens diaris, s’ha passat a prop del centenar i el que abans era un espectacle, avui es complementària de forma més realista.

A la Ciutat Jardí eren cèlebres a L´època, les festes que és començaven en Pasqua de Resurrecció, i s’empalmaven amb el “mosquedem” fins les primeres pluges de setembre. Avui son una anècdota, les ressenyes que en el “Heraldo de Castelló” es feien sobre la distinguida dama “fulanita” o menganita que s’han de traslladat a una residència de la Gran Via, per a poder soportar els calors de l’estiu. Don Josép Castelló i Tàrrega, director i propietari del Diari i a la vegada President de la Diputació, conjuntament amb el propi arquitecte D. Vicente Traver, el qual més tard va ser l´alcalde de la Ciutat, van recolzar i van aconseguir quasi fer realitat un projecte, que després va frenar l’especulació i el creixement desordenat.

En els anys 40, la societat mig alta de la ciutat, tenia el seu maset a la zona, és curiós ressenyar que el general Aranda i el seu Estat Major (Coronel Gutiérrez de Soto, etc) vivien a la Gran Via. Ja amb els canvis de costum i el creixement del “turisme de platja” a Benicàssim, es va abandonar la zona com a lloc d’estiueig i ara en els anys 80, se esta recuperant el que queda com habitatge unifamiliar amb jardí, per viure tot l’any L´altra zona senyera de masets va se la propera al antic Tir de Colom, entre la Gran Vía i l´avinguda de Vila-real. Allí es van alçar les vivendes de recreació més emblemàtiques com per exemple Villa Dolores, propietat dela família de l´industrial Ramón James Boera, que en els anys de la Guerra Civil de 1936 va ser casa de la moneda del Govern de la República.

Altres famílies que van gaudir dels seus masets en la zona van ser els Pascual-Ferrer, amb figura senyera de la senyora Joaquina, els Dols i els Gimeno Michavila. l´estiu en aquella zona de Castelló era deliciós i familiar. Les visites entre famílies se seccuïen i també les festes en villes i xalets. Era el Castelló d´entreguerres que no sospitava la crueltat de la guerra civil que s´acostava.

Anabel Arnau i González

126

Carrer Jorge Juan i les festes El carrer Jorge Juan sempre ha estat un punt important en la nostra Gaiata. És un carrer de gent treballadora que fa olor de festa desde principis del segle passat.

Ha continuació detallem el Pregó de les festes a l’any 1953 un 14 d’Agost: Pera fer rumboses festes, preparats, com sempre, están.

Els veins més que festeros del carrer Jorge Juan, I volen ferles lluides, (lluides de veritat), proclamaren una chunta, feche i la chunta aixó ha pensat.

Per la vesprá del catorse recorreren el carrer, I sense chens de vergonya (per culpa del aiguardent) anunsiant les nostres festes diren a tota la chent...

Demá pe´l matí, este barri en flama tot s´ensendrá, per culpa de cuatre duros que costa la chuletá.

Setche quinsets pera piuletes, setche més pera tronaors... i coranta uit lo manco pera mistos petaors.

i el vensedor, per trofeu del vensut s´endurá el el cap, la melsa o un peu.

Si això ja era de referència de festa al carrer Jorge Juan, des de la fundació de la nostra gaiata en el any 1982, no ha deixat de ser-ho, el carrer on més vegades ha estat nostre de cau ha estat açi.

En els primers anys de la nostra gaiata, quan encara les comissions de sector no hi havien carpes muntaven, les festes es celebraven al mateix carrer, el qual s’omplia de música, de polvora i d’alegria els veïns sempre solidaris i comprensius gaudien de la festa participant en tots els actes.

Amb tot lo que hem comtat la història dáquets carrer no podíem deixar de der-li aquest xicotet homenatge en el nostre de llibret, perquè el nom del carrer Jorge Juan te molt de significat per al nostre sector.

En l’actualitat i després de 35 anys d’història del nostre de cau gaiater esta situat al carrer Jorge Juan nº 16.

Farem ball, totes les dies, (pero d´eisos agarrats) pera que no ciaguen el chovens que sempre estarán cansats.

Farem concurs de rondalles (d´eixes que hui abunden tant) i concurs d´eixe art flamenco que sempre s´etá queixan.

Tamé farem lluita lliure (no com la que´n moda está que mouent molt de jaleo, pero ningú, mal se fá.

La d´así, será de fieres,

Anabel Arnau i González

127

Fàbrica Diago Fernando Diago Herrando fundà a Onda una fàbrica capdavantera de taulells que traslladà a Castelló en 1914, col•laborant en tal fet els seus cinc fills. Antonio Diago Piñón, fill de Fernando i Carmen i nascut a Onda el 6 d’agost de 1894, s’implicà ben aviat amb l’empresa familiar i, en 1918, es casà amb Maria Pérez Gaya; va ampliar la fàbrica del pare adquirint una altra de nova a Castelló creant així Hijos de Antonio Diago, S.L. La nova empresa es dedicà a produir esmalts i frita, alhora que fabricava els seus propis taulells. Onda, l’Alcora, Vila-real, Castelló i d’altres nuclis provincials visqueren l’esplendor industrial de la ceràmica i els seus derivats. Van arribar els forns moruns amb cocció de llenya, passant després als forns-túnel i els forns bicanals, per a fabricar taulellets de bicocció i altres formats. La crisi de 1970, la prohibició d’utilitzar el mini per als esmalts i l’incipient ús del zirconi, van fer que la fàbrica es només creara taulells.

Va ser aleshores quan Antonio es convertí en constructor i projectà l’edifici Diago a l’avinguda Rei en Jaume amb carrer Bayer; és la coneguda com “la casa de les persianes verdes”, única a la ciutat i que presenta també murals de taulells de fabricació pròpia a la façana. Els plànols van ser a càrrec de l’arquitecte Francisco Maristany.

128

Fernando Diago Piñón expandí l’empresa construint a Castelló l’antiga Fàbrica de Ceràmica Diago al carrer Mestre Arrieta, molt a prop de l’avinguda de València, indret de rellevància a l’època per a ubicar les fàbriques.

L’esvelta xemeneia presideix des de 1995 la nova plaça anomenada “Antiga Fàbrica de Fernando Diago Piñón”, mentre que l’antiga porta està adornada per ceràmica que representa al déu Hermés.

Cent anys després, aquesta antiga fàbrica de Castelló ha esdevingut patrimoni social de la ciutat.

Elena Rebollida i Luis

129

Maestria El que avui coneixem com l´IES POLITÈCNIC, va començar a 1928 a l’empar del Reial Decret de 21 de desembre en què es va aprovar l’Estatut de Formació Professional, encara que cal suposar que anteriorment ja cursarien en nostra ciutat ensenyaments professionals per donar resposta a les necessitats socials. Només recordar que en l’inici, el Centre va ser creat per impartir ensenyaments d’Arts i Oficis Artístics, als que més tard s’afegiríen ensenyaments de tipus industrial.

En aquesta primera època, el centre va estar situat en l’anomenada, Plaça de la Victòria, a l’edifici de l’Institut Francesc Ribalta, concretament en l’ala Nord i, alli va romandre fins al 1966 en que per raons de capacitat, va ser traslladat en unes noves instal•lacions construïdes per a tal fi. El Centre es va conèixer, en primer lloc, com l’Escola d’Artesans. Posteriorment, com l’Escola d’Arts i Oficis, Escola Elemental del Treball, Escola de Treball i, ja més tard, l’Escola de Maestría S’impartíen ensenyaments artístics com ara pintura, escultura, ceràmica artística, enquadernació, forja i professions industrials corresponents a les branques d’electricitat, motors i màquines, metall-mecànica, fusteria-ebenisteria i delineació tant industrial com de construcció.

Va ser un període llarg però amable, els records difuminen de tal manera que els esdeveniments la realitat ens ha quedar envoltada amb una atmosfera càlida i plena de vivències inoblidables e inesborrables Les línies que segueixen volen ser un record i homenatge a totes aquelles persones que amb la sua abnegada dedicació van fer i fins i tot es va fer possible una realitat. Vagi dirigit a elles nostre respecte i agraïment D’aquestos tallers van eixir treballs que van ser exposats en exposicions nacionals per motivar a l´alumne que optaven per aquests estudis. Va ser el cas del Sagrario que va ser realitzat al taller d’ebenisteria i que va obtindre una medalla i menció d’honor de la III Exposició Nacional celebrada a València en l’any 1955. És just recordar que per aquets tallers van passar, com alumnes, personatges tan il•lustres com el pintor Joan Ripollés, el pintor Llorens Poy, i tallistes de la categoria de Miguel Collado. I professors de com el magnífic pintor Ramon Catalán. En fi, moltíssimes coses per recordar.

Però el temps passa de manera irremediable i amb les que es produeixen una sèrie d’esdeveniments que canviaran la trajectòria del centre.

En efecte. circumstàncies diverses fan que la població augmente a Castelló per el que els nens en edat escolar augmenten també i això provoca que es pense en la construcció de un nou centre exclusivament per a la Formació Professional en el que s’hauria de impartit, a més de les branques ja existents, l’especialitat de Ceràmica Industrial que per raons polítiques mai es van impartir. Després de les gestions pertinents, la nova Escola

130

de Maestría va ser una realitat. Va començar a construir-se en el any 1964 segons plànols de l’estudi d’arquitectura de Feduchi encara que el disseny i la tècnica de construcció fan pensar en la intervenció directa i quasi exclusiva d’un geni de l’arquitectura, Miquel Fisac Serna.

El centre es construeix en l´actual carrer del Parc de l’Oest i el trasllat es realitza setembre de l’any 1966 encara que la inauguració oficial va tenir lloc a juny de 1967 amb la presència del Cap de l’Estat, el general Franco.

En Joaquim Fabregat Segarra, Luis Herrero Avellana, Carles Zapater Jordano i en Pere Mallo Rodríguez , successivament, van ser els directors del centre durant aquesta etapa. A punt d’enderrocar-l’edifici, va passar a ocupar el càrrec en Floreal García Alcaine, director actual.

Tambè en aquest cas, els esdeveniments fan que tot passe molt ràpid. d’una banda en aquestes tres dècades es succeeixen diferents lleis generals d’educació que promouen la implantació de nous estudis i noves especialitats d’acord amb les demandes de la recent industrialització de la Ciutat i zones d’influència; per un altre costat, van sorgir anomalies al subsòl a l´estructura de l’edifici, que determinen el seu enderroc. I la construcció de un altre nou, la qual cosa sigui sense importància que amb aquest enderroc s’ha deixat a la Comunitat Valenciana sense cap example d’arquitectura escolar pública de Miquel Fisac.

El Centre deixa de ser Escola de Maestria i passa a denominar-se Institut Politècnic Nacional i, més tard, Institut Politècnic de F.P. Fins arribar a l’actual denominació d’Institut d’Ensenyament Secundari Politècnic.

L’any 2001 es enderrocat el centre i mentre duren les obres, les classes s’imparteixen a les instal•lacions de Penyeta Roja, que van cedir la Diputació de Castelló i llocs llogats al carrer Sagunt de la nostra ciutat. En els dos llocs es roman fins al setembre de 2003 data a la que es realitza el trasllat al nou i flamant Institut.

El nostre sector ha estat testimoni de la història de l’Institut que va obrir les portes al nostre sector en l’any 1967 com Maestría i que en 2003 passa a ser Ies Policténic, el Parc de l’Oest ha estat referent per a milers d’alumnes que han realitzat allà els seus estudis, i que com al nostre sector ha anat canviant els temps adaptant-se als diferents plans d’estudis.

Verónica Sanahuja i Salas

131

Fàbrica Tello La fàbrica Tello, fundada per Fernando Tello, va ser un referent a la Gran Via durant molts anys.

Amb la seua xemeneia i el seu aspecte imponent, dominava la zona juntament amb el antic edifici de Telefónica.

Però el que poca gent sap és que la fàbrica era molt més que una productora de sabons.

Corria l’any 1936 quan Fernando Tello, que per aquella época vivia a Madrid, va haver de buscar una eixida a la guerraque assolava el país. S’havia quedat sense feina i necessitava tindre cura de la seva dona i dels seus fills, pel que va començar a vendre diaris de manera ambulant.

Va ser el seu sogre, que vivia a Castelló, el que els va oferir acollida a sa casa. Molt contents per fugir de la guerra i de la penúria van arribar a Castelló, carregats només de 400 pessetes, tot i que per sort la família tenia algunes possessions que reportaven diners en lloguers.

Decidit a tirar endavant la seua família i a no tornar a Madrid, Fernando va començar a fer sabons que al mateix temps eren insecticides i desinfectants. També va dedicar els seus esforços a protegir les collites de cítrics de la zona, fabricant productes antiplagues per polvoritzar.

Amb la seua empresa “Aplicaciones Cianhídricas” va treballar per als ferrocarrils de l’Oest d’Espanya, per a hospitals i centres sanitaris i ajuntaments, entre molts altres.

Aquests són els orígens de la fàbrica que tants de nosaltres vam conèixer i que va funcionar sota el nom comercial de “Indústries Químiques Tello”. Va ser el 1987 quan la família va haver de deixar d’exercir l’activitat per no poder atendre-la, i tot i que durant molts anys les instal·lacions van romandre intactes, van acabar desapareixent.

Tot i això, molts ens recordem d’aquella fàbrica i de la seva presència a la Gran Via.

Beatriz Ovejas

132

Tir de Colom a les xarxes socials El 23 de maig de 2006 el Tir de Colom deixava la seua primera llavor digital en el ciberespai. Internet començava a ser una realitat i semblava lo que, 10 anys després, estem veient i comprovant: estem envoltats d’aquest torrent d’informació fins al punt de que no es concebeix que les coses siguen d’un altra manera. Qualsevol empresa, comerç, associació, entitat i fins i tot particulars amb inquietuts de tot tipus fan ús de blogs, webs i d’altres recursos que, finalment, van a parar a eixe oceà sense límits aparents que anomemem “xarxes socials”. Es podríe dir que qui no està en el ciberespai no està en el món. Doncs en el Tir de Colom, en eixe aspecte, vam ser capdavanters al posar el marxa el blog en la adreça electrónica www.gaiata17.blogspot.com I més avant, fa uns quants anys ja, ho vam complementar amb un perfil en la xarxa so-

cial Facebook. Aquesta altra branca internàutica es més efímera que el blog doncs remet més al día a día, a l’actualitat que avui ho és peró demà ja no. Es un altre llenguatge, el de la inmediatesa, amb més imatge que texte (de vegades hem inclós varies desenes de fotografíes que han fer la delicia del navegant internáutic curiós per saber tots els detalls del esdeveniment en qüestió) i, per lo tant, també cumpleix la seua important tasca de difusió de l’activitat tircolomera. Amb unes xifres marejants (té a prop el objectiu dels 1500 milions de perfils) el Tir de Colom no podríe estar aliena a aquesta xarxa i, tot i la volatilitat de l’informació, el ben cert es que serveix de finestra a el que succeeix al nostre voltant fester. Avui en día no es pot pensar en una associació, organització… que no tinga el seu conter en la xarxa número u.

Però al 2006 la cosa no era tan evident i per aixó crec que resulta interesant i il.lustratiu deixar-ho escrit. No recorde ben bé com va ser la gènesi però el que tinc clar es que el meu pensament va ser congruent en la meua manera de pensar: destacar vía innovació i, a més, fer-ho bé. De lo contrari, millor no fer-ho. D’eixa manera vaig escarbar en les posibilitats d’internet amb la idea de trobar el instrument que fos al mateix temps senzill i útil… i vaig pensar en el blog al tractarse d’un tipus de diari que qualsevol pugués accedir a ell.

El punt fonamental en aquest vehícle de comunicación ere el manteniment, el tindre’l actualitzat de

133

manera permanent doncs no hi ha situación més poc recomanable en un blog/web que trobar que l’última noticia es alguna cosa redactada amb inminència (per exemple un avís o una convocatoria) que parle de quelcom que ha de succeïr “fa mesos o anys”.

O tindre com noticia de capçalera amb fotografíes esdeveniments o persones que ja ni es semblen ni de lluny. El nostre blog està avui –i pot ser qualsevol el moment en el que el amable lector estigue llegint aquest article- actualitzat.

I també li vaig dotar d’un llenguaje pla i amb un cert toc d’humor (sempre neutre, no agresiu) en el redactat. La raó? Entenia i entenc que l’humor es una ferramenta mágica per trencar reticències i apropar persones. I eixe va ser, una vegada més, l’éxit de la publicació. Amb el pas del temps eixe to humorístic ha esdevingut purament informatiu d’una manera natural i mai forçada.

Eixa adreça que desde 2006 informa a qui vulgue es www.gaiata17.blogspot.com. I tal va ser la meua satisfacció en la idea que, de manera particular i amb el objectiu que personalment sempre m’ha caracteritzat de empentar no només la nostra gaiata sino també el món gaiater, vaig enregistrar, i bloquejar amb les pertinents contrasenyes, les adreçes de totes les gaiates de tal manera que només substituint el “17” per qualsevol dels altres 18 numerals de les gaiates, s’accedíe a un blog personalitzat en el qual la capçalera en verd ere la mateixa: una imatge que visualment ens puguera definir i un mateix nom per incrementar el nostre valor a internet a l´hora de gent de fora que ens pugués buscar.

Tal iniciativa la vaig presentar personalment per 2 vegades en la Federació Gestora de Gaiates suministrant a cadascú l’adreça i la contrasenya (que cadascú hauríe de canviar amb posterioritat per tindre el control de la seua pàgina). El resultat es que només 4-5

134

gaiates van pendre l’iniciativa (es pot vore la capçalera en la majoría i d’ells la 7 i la 18 encara mostren entrades de fa quasi 10 anys: les primeres i últimes que van fer) i finalment només el Tir de Colom ha continuat tots estos anys. Una veritable llàstima doncs, como es sabut, la unió fa la força… Dons arribats al 2016-17 puc (i podem) dir amb orgull que el blog de la gaiata es L’ÚNIC QUE ES MANTÉ ACTUALITZAT des de aquella data.

El blog es un magatzem de records. Es la historia viva de la nostra comissió. Documentalment en ell viuen i vivim nosaltres, de més joves, i fins i tot viu gent que mai morirà en el nostre record. I informativament viu la descripció gràfica de les nostres vivéncies: remetre’ns a elles ens fa aflorar un somriure entranyable per el fet de recordar-les de nou.

Fent història, la primera entrada en el blog va ser aquesta:

Història que es fa més gran día a día doncs el compromís que vaig adquirir va ser per a mi prioritari i el senyal d’identitat el posa el fet de la rapidesa en la publicació: moltes de les entrades han estat publicades el mateix día del esdeveniment i aixó l’ha dotat de bona imatge interior y exterior al Tir de Colom. Fins i tot em consta que en més d’una ocasió el nostre blog ha estat el referent per als mitjans i s’han aprofitat textes y alguna que altra fotografía.

D’aquella primera entrada, avui en 2016-17, continúen dos terços dels anomenats en la gaiata (i ho están any rere any, sense interrupció) i fins i tot la presidència ha tornat a recaure en Javier Gimeno.

Estic orgullós d’haver començat aquell 23 de maig de fa més de 10 anys i per supost que tornaríe a fer-lo: per nosaltres, per tots, per el Tir de Colom.

Julio Hernández i Fabra

135

Pròleg VAIG A CONTAR-TE UN CONTE Les millors referències d´un lloc o de la seua història, son les contades pels que les han viscut al llarg de la seua vida. Per això hem volgut fer un conte de zones del nostre sector, en el qual sigue la gent més gran la que transmitisque les vivències de places o carrers del nostre sector a nostra comissió infantil.

D´aquesta manera transmetem tota l´història d’un sector de i les seues festes de generació en generació, il•lustrant-ho amb imatges dels protagonistes en cada punt del sector.

D´aquesta forma tan senzilla coneixem un poquet més els carres i places de la nostra gaiata.

Text: Anabel Arnau i González Foto: Ibán Burguete i Beltrán

136

VAIG A CONTAR-TE UN CONTE

Plaça de les Comunicacions Ana i Fina van passejant pel nostre sector amb la xicoteta Nerea. I en arribar a la Plaça de les Comunicacions se’ls passa una història del seu passat que li conten a Nerea.

Seu Nerea aqui a la plaça, en aquest banquet. I mira, en aquella altra part de la plaça viviem nosaltres, fixa´t en aquelles casetes que es veuen des d’aquí gaudim la nostra infància. No teniem gran cosa però el suficient per a ser feliços. I aquí on som assegudes estava l’antic mercat d´abastos on totes les botigues de Castelló i la província venien a comprar fruita i verdures.

El nostre pare treballava al mercat i per la seua proximitat al nostre domicili nosaltres li portàvem moltes vegades dinar o el sopar, per lo que tots els seus companys ens coneixíen. Quan ere Pasqua i al nostre pare li tocava guàrdia, anàvem al mercat a menjar-nos la mona tots junts. Moltes de les festes les celebràvem a l´antic mercat perquè a l’treballar el nostre pare en dies assenyalats, alli estavem tota la família junta.

Van ser llocs i moments entranyables que mai oblidarem. De la nostra infància que s’han quedat gravats al nostre cor. Avui te’ho transmitisc a tú i a tota la família de l’entorn del sector.

137

VAIG A CONTAR-TE UN CONTE

Carrer Jacinto Benavente Vicenta i Antonio han baixat al carrer i s’han enrecordat d’una bonica història que li van a contar a Mikel.

Mikel, nosaltres fa 40 anys que vivim aci en aquest carrer, i als pocs anys de viure aquí, i quant els nostres fills eren encara xicotets, un dissabte per la vesprà estàvem veient la televisió i de cop i volta la música va embargar el nostre saló. Vam córrer tots a la finestra. I vam vore d´on venia i quina va ser la nostra sorpresa que quan vam arribar a albirar per la cantonada de la Gran Via un carro engarlandat amb gent de la gaiata que repartia cacauets, moscatell i caramels per als mes xicotets.

La gent en senyal d’agraïment els tirava monedes que la gent de la gaiata replegaba en cabassos i els vam seguir amb la música fins al Parc de l´Oest.

Al poc temps vam decidir apuntar-nos tota la família al Tir de Colom i fer la comissió mes gran.

Mikel desde aquest moment es sent més orgullós de formar part d’aquesta comissió.

138

VAIG A CONTAR-TE UN CONTE

Carrer Barrachina Pili i Jerónimo estàn amb Martina a casa i han decidit treure al carrer unes cadires per explicar-li una bonica història.

Agafen les seues cadires i amb Martina de la mà caminen unes cases més enllà per a ubicar-se al lloc exacte on va començar aquesta història.

Mira Martina, jo vaig naixer en aquesta casa, comenta Pili, i en ella sempre hem viscut. Aqui van néixer els nostres fills i aqui els vam criar. En aquest carrer van jugar i disfrutar de la seua infància. Per aqui quasi no pasaven cotxes i ells podíen jugar sense perill.

Tots els veïns ens coneixíem i érem com família, i si qualsevol cosa necessitavem estavem per a tots per a donar un cop de mà.

Des de que es va fundar la gaiata hem estat en aquesta comissió i recordem amb afecte com els joves, inclosos els nostres fills, venien a cobrar-nos els socis.

La nostra casa com estava sempre propera al cau gaiater era un referent per a tots.

Sempre que pasaven per aqui cridaven i eixíem a saludar i xerràvem del que tant ens agradava i ens segueix agradant: la gaiata.

Aquest carrer tan important per a nosaltres també ho ha estat per a Tir de Colom. La xicoteta Martina, mira el carrer i ara el veu encara, per el que ha escoltat, més bonic.

139

VAIG A CONTAR-TE UN CONTE

Plaça Pintor Porcar Josep Manel i Rosari han baixat amb Laura i Lucia a jugar a la plaça del Pintor Porcar.

I conten a les xiquetes la seua història en aquesta plaça...

En aquesta plaça del Pintor Porcar vivia un castellonenc molt famós. i quan baixàvem al carrer a jugar sempre teníem curiositat de qué hauria dins de la casa.

Era una casa molt antiga envoltada d´arbres i nosaltres pujàvem la reixa i miràvem entre els arbres per poder observar el que havia dins tot i que mai vam aconseguir veure res perquè estava tot molt tancat.

I el que fèiem era imaginar el que estaria fent el senyor Porcar. I cada un dels xiquets imaginava coses diferents.

Nosaltres en la nostra imaginació innocent vèiem cavallets, pinzells, pintura ... tot un món màgic de color.

I no anàvem malt encaminats perquè d’aquesta casa van eixir veritables obres d’art, que mai moriran en la memòria de tots els castelloners i a la inquietud d´uns xiquets per la curiositat de observar l´art de prop.

140

VAIG A CONTAR-TE UN CONTE

Maset Blau Rosita i Julián, han eixit a passejar i al passar pel Maset Blau han tret dues cadires perquè van a explicar-li una història a Hugo.

Mira Hugo, veus on som asseguts?, Doncs quan érem xicotets aquest maset ja estave ací, però era el únic que havia. Tota la resta eren horts i camp. Els edificis que veus i fins i tot l’església no existia.

Els nens jugàvem per aci, pels horts, i era molt divertit jugar a amagar-se, perquè era molt difícil que et trobaren.

Aquest maset per nosaltres era un lloc encantat. Entre tants arbres es trobava aquesta casa que ens feia atenció per aquestes rajoles de color blau que brillavent entre el verd del camp.

Va ser un lloc de reunió per a molts xiquets del sector. I estem molt contents que l’Ajuntament haja conservat aquest maset fent un centre per a la tercera edat, perquè seguim gaudint de ell d’una manera més tranquila.

Ja no juguem a amagar-se, però continuem aquí reunint-nos.

Hugo contempla aquestes rajoles blaus amb major intensitat sabent la història que amaguen.

141

VAIG A CONTAR-TE UN CONTE

Institut Politècnic - Maestria Tica i Jose Luis estàn descansant en un banc amb Sofía i Hugo davant de l’Institut Politècnic i els conten una bonica història.

Mireu xiquets aquest edifici que es a les nostres esquenes és referent de cultura de la nostra ciutat.

Molts tecnics en lampistería, electricitat, delineació i molts altres oficis s’han format en aquest edifici.

Aquest banc en què estem sentats ha reunit a moltes generacions de joves que han completat aqui els seus estudis.

Aquesta zona sempre ha estat un lloc alegre i ple de joventut gaudint dels seues descansos i preparant-se per el seu futur.

Quan va canviar l’estructura del nostre país en educació aqui es va incloure també la E.S.O amb el que els xiquets i xiquetes del barri quan acabaven la primària completaven aqui l’educació obligatòria.

Hugo i Sofía estan impressionats sentint el que els estàn explicant. Mai hauríen imaginat que aquesta zona fora tan important per als joves de la nostra ciutat.

142

VAIG A CONTAR-TE UN CONTE

Fàbrica Diago Marisa i Julio s’han trobat amb Ferran i Martin i les conten una bonica història del lloc on es troben.

L´antiga fàbrica de Diago.

Xiquets aqui on som un senyor anomenat Fernando Diago va fer gran la seua empresa de ceràmica construint a la nostra ciutat una fàbrica de ceràmica.

Darrere de nosaltres està la llar de foc dels forns que fa aproximadament 100 anys no parava de tirar fum a totes hores.

A la nostra dreta es trova la porta de la fàbrica que encara es conserva i que esta dissenyada amb rajoles de ceràmica artística representant la figura del Déu Hermes.

Avui en dia aquesta plaça anomenada “Antiga fàbrica de Fernando Diago Pinyó”, es considerada patrimoni social de la ciutat, una plaça que llueix amb orgull aquesta gran llar de foc i la porta de la fàbrica que avui en dia és la porta de la plaça.

Ferran i Martin després de sentir això no paren de contemplar la llar de foc i la porta a la que comença la plaça.

143

VAIG A CONTAR-TE UN CONTE

Carrer Sidro Villarroig Conchi i Toni s’han endut Leo i Paula al carrer Sidro Villarroig per explicar-los una bonica història Nens, aquest carrer va ser molt important al nostre sector. Durant alguns anys estava aquí el nostre cau i en les festes fèiem aquí sopars de pa i porta, tancàvem el carrer posàvem i taules i cadires. Això que veieu s´omplia de gent i després tots a ballar!!!!.

En aquest carrer hem disfrutat de molt bons moments.

Mireu: allà davant es posava, en la setmana de Madgalena, el nostre monument que il.luminava tot aquest carrer i les nits de ball s´omplia de llum i color.

També aquí quan es va fundar la gaiata havia una merceria que es deia “Ammari” que ens ajudava en tot i que ens venia molta loteria. Ese comerç va ser molt important per a tots els veïns que pasaban per alli i gran col•laborador de la gaiata.

Com li agraden als nens que els expliquen les coses. Ni parpallegen, estan encantats amb tot el que els estan contant Conchi i Toni.

144

VAIG A CONTAR-TE UN CONTE

Carrer Cantó de Castalia Encarna està al carrer cantó de Castalia

perquè vol explicar-li a

Sandra una bonica història.

Encarna li diu a la xiqueta que l’ha portat alli, perquè és on vivia ella i li conte que de tot el que en aquest moment estan veient no hi havie res. Alli havie un descampat, per ell pasaven molts infants que anaven a l’escola que havia darrere. Xiquets i xiquetes del sector que cada dia creuaven aquesta zona, a la primavera creixíen floretes i ella treia el cap per la finestra per observar amb il•lusió que els xicotets feien ramells per lliurar al seus professors.

Encara que era el límit del sector no per això no pasaban les xarangues: en Magdalena el carrer sempre estave animat i tots els dies teniem despertà.

Un dels nostres presidents i fundador de la nostra gaiata vivia en aquest carrer, li conte Encarna a la nena.

Sandra esta admirada amb la història d’aquest carrer i molt contenta de encarna que li la haige explicat.

145

VAIG A CONTAR-TE UN CONTE

Carrer Jorge Juan Salomé i Juan han eixit al carrer per explicar-li a Anthony i a Hugo la història del carrer allà on viuen Mireu xics, en aquèst carrer on estem esta situat el nostre cau, sempre ha estat ple de vida i festa.

Ja en 1957 en el mes d’agost es reunien tots els veïns i feien festes. Fins i tot van treure un pregó que llegien el 14 d’Agost, quan començaven les festes. Sopaven junts tots, revetlles i feien festa el dia 15 d’agost. No faltaven en aquest carrer les paelles d’ànec i la sandía de postres.

A la Magdalena de 1983 les festes van tornar de nou al carrer amb la creació de la nostra gaiata. Aquí durant anys es van realitzar una altra vegada al llarg de la setmana de Magdalena sopars de pa i porta, revetlles, teatre valencià i tot tipus de diversió per als veïns que com referent fester tenien aquest carrer.

I des de fa 15 anys el nostre cau es troba aquí situat, per lo que aquest carrer segueix sent la festa i alegría veïnal.

Els xiquets miren amb admiració tot el carrer i pareix que ja sona la música magdalenera.

146

VAIG A CONTAR-TE UN CONTE

Parc de l’Oest Carmen i Juan han quedat en Naiara i Lucia per parlar del Parc de l´Oest.

Aquest carrer ha estat el eix del nostre sector des de la fundació de la gaiata 17.

Els nostres caus sempre han estat a l’esquerra del Parc de l´Oest, però molt a prop, fins i tot han fent cantó al carrer.

Durant molts anys el nostre monument gaiater s´ubicava al centre d’aquest carrer i la seua esplendorosa llum il.luminava tot el Parc de l´Oest.

També entre el Parc i la Plaça de les Comunicacions es va situar la primera carpa gaiatera a la nostra ciutat. Els primers anys d’existència dels recintes amb sostre en les festes, aquest carrer s´omplía de música i alegría.

Com heu pogut escoltar el Parc de l´Oest guarda molta història de les nostres festes i en particular de la nostra gaiata.

Lucia i Naiara estan impressionades perquè degut a la seua edat desconeixent tot això..

147

VAIG A CONTAR-TE UN CONTE Gran Via Tonica i Pepe estan passejant per la Gran Via i es troben amb Pablo i Martina, els menuts miren amb sorpresa una antiga casa per lo que Tonica i Pepe els conten una història.

Tots ells se senten un moment davant d’una antiga casa amb la seua zona ajardinada que envolta tot l’habitatge. Una casa que crida l’atenció trobar-la en l’actualitat én el mateix casc urbà de la nostra ciutat.

Conten als menuts que fa molts anys que havien per la zona més cases com aquestes, cases molt boniques i amb àmplies zones verdes amb molts arbres que donaven bona ombra.

Perquè aquesta zona quedava a les afores del que era castelló i servia d’estiueig per molta gent.

La gent de classe alta deixave la casa al centre de la ciutat per l’època estival i s´acomodaven en aquestes cases on pasaben elseu estiu, gaudint dels jardins i l’ombra dels arbres fullósos.

Els xiquets Martina i Pablo que normalmaent no paren mai, han estat observadors i calladets mentre escoltaven aquesta bonica història.

148

Primer Himne 1986 QUAN ANEM PEL CARRER O ANEM PER DOQUIER, SEMPRE SENTIRÀS 17, 17 ES DE CASTELLÓ SEMPRE LA MILLOR COMISSIÓ NO IMPORTA SI GUANYEM, NO IMPORTA SI PERDEM. PERQUÉ SEMPRE SENTIRÀS 17, 17 ES DE CASTELLÓ SEMPRE LA MILLOR COMISSIÓ SOM L´ALEGRIA DE LA FESTA, SOM COM EL SOROLL D´UNA ORQUESTRA SOM L´ALBADA EN PRIMAVERA I SEREM SEMPRE LA PRIMERA LES XIQUES S´ASOMEN AL BALCÓ PERQUÉ TOTS SOM FILLS DE CASTELLÓ LA GAIATA TIR DE COLOM ÉS COM EL ROVELL DEL MÓN LES XIQUES SON GUAPES I FINES ELS XICS DE TALLA BEN PLANTATS, LA NOSTRA GAIATA DE LES MÉS BONIQUES I LA PRESENTACIÓ ÉS UN ESCLAT. VISCA LA GAIATA 17 TIR DE COLOM VISCA CASTELLÓ!

149

Segón Himne 1998 HIMNE 1998

TOT EL MILLOR, TOR EL MILLOR

LA COMISSIÓ

¡¡¡SOM DE CASTELLÓ!!!

TÉ EL DEURE I LA SATISFACCIÓ

LA, LA, LARA, LA,...

DE FER SABER

ES UN COLOM

L´AJUDA DE TOT EL CARRER.

LA “MASCOTA” QUE TENIM

PUIX LA GAITA DE ENGUANY

I EN NIT DE FOC

PORTEM A LA PROCESSÓ

PER GUANYAR NO FILEM PRIM.

SERÀ UN ÈXIT COMPLET

LA COMPETÈNCIA

I ESTARÀN SATISFETS

JA ÉS MANIFESTA

TOTS ELS DEL SECTOR.

PER AIXÓ JA ESTEM DE FESTA

EL PRESIDENT DIUEN QUE ÉS HOME

DESDE HUI.

DE TALENT

I OMPLIREM TOTA LA BÓTA

LA COMISSIÓ ENS DIU QUE SEMPRE

DE BON VI

TÉ LA RAÓ.

¡¡SALUT!!

VOLEM TRIOMFAR TOTS ELS ANYS

¡¡AMICS!!

EN LES FESTES I EL PREGÓ

QUE PASSEN LES FESTES DIVERTITS

PERQUÈ NO VOLEM PATIR

QUE LES FIGUES I ELS BUNYOLS FA-

UN DESENGANY

CEN PROFIT.

DE NO SER ENTRE TOTES

¡¡AMICS!!

LA MILLOR.

¡¡SALUT!!

ES LA MADRINA

A LA MAGDALENA

DE LA GAIATA

JO ANIRÉ

LA MÉS BONICA

I A ESPERAR

DE CASTELLÓ, DE CASTELLÓ

L´ANY VINENT.

TAMBÉ LES DAMES

EL TIO PEP

NO DESMEREIXEN

SE´N VA A L´HORTA

PUIX ES MEREIXEN

OLÉ PUM

150

Himne actual HIMNE Lletra i música: Julio Hernández i Fabra TIR DE COLOM ORGULL D´ARREL CASTELLONERA, VISCA EL SECTOR, EL NOSTRE ESCUT I LA SENYERA. GENT DEL CARRER TREBALLADORA I FESTERA QUE DU AL COR LA NOSTRA VERGE LLEDONERA. SOROLL I FUM: NOSTRA GAIATA ES LA PRIMERA I AMB FUSTA I LLUM FAREM EL MONUMENT. ELS XIQUETS SON EL FUTUR DE CASTELLÓ!!

JO ESTIMO EL MEU SECTOR ------------TOT EL ANY ESPEREM FIRA I FESTES DE LA MAGDALENA PER EIXIR A DISFRUTARLES: CADA MINUT VAL LA PENA. TOT EL ANY ESPEREM FIRA I FESTES DE LA MAGDALENA I LA MÀGIA TORNA A COMENÇAR…

151

RECORDS EN IMATGES

152

DELS 35 ANYS

153

Els nostres llibrets

Any 1983 Any: 1983 Primer llibret de Tir de Colom

Impremta: Gramón Portada: la comissió

Articles destacats: Tir de Colom

Coordinació: Jose F. Molina

El perquè d’un nom

Text: Jose fF Molina, Fermín Andreu,

Com es veia el pregó pels anys 50

A. Lorenzo

154

Medieval població del Castelló

Any: 1984

Any 1984

Impremta: Gramón Portada: Aurelio Silvestre Coordinació: Jose fF Molina Text: Pepe Forcada, Fermín Andreu, Inma

Galmés, Mavi Tecles

Articles destacats: Cant a la gaiata Una reina entre nosaltres Gemanor entre gaiates D´un gaiater, estem en festes Agraiment de dos madrines Que és una comissió Cançons d´ahir castelloneres Equip de futbol Grup de teatre

155

Any 1985 Any: 1985

Articles destacats:

Impremta: Gramón

Cant a la gaiata Ecrit a les madrines 3 anys de gaiata Grup de teatre Endevina, endevinalla Quentet dialogat madalenenc per el sector número dèsset del poeta del poble Mi infantesa i la Magdalena.

Portada: Nuria Lluch i Cruz Disseny interior: Nuria Lluch i Cruz Coordinació: Jose F. Molina i Llop Text: Pepe Forcada , Carmen Cidal, Enrique Lluch, Anabel Arnau, Elena Rebollida, Fermín Andreu.

Curiositats: per primera vegada el nostre llibret inclou saluda i fotos de les nostres reines.

156

Any 1986 Any: 1986

Articles destacats:

Impremta: Gramรณn

Cant a la gaiata

Portada: La comissiรณ

Romeria

Disseny interior: Nuria Lluch i Cruz

Himne

Coordinaciรณ: Jose F. Molina i Llop

Lue venen ja els carnavals?

Text: Pepe Forcada i Polo, Enrique Lluch,

Les gaiates

Javier Roig, Anabel Arnau.

157

Any 1987 Any: 1987 Impremta: Gráficas Penyagolosa Portada: Pedro Tormo Disseny interior: María Causanilles, Eva Causanilles, Inma Galmés.

Articles destacats: Anar a la romeria Tir de Colom pincelades d’història El toreo es un art Experiencies de dos castelloneres La gaiata “el nostre millor pregó”.

Coordinació: Jose F. Molina i Llop

Curiositats: per primera vegada es deta-

Text: Paco Pascual, Castell Alonso, Elías

lla la editorial i el sumari.

Villarroig, Jose F. Molina, Rafael Álvarez, M. José San Juan, Marián Bonet.

158

Any 1988 Any: 1988 Impremta: Gráficas Penyagolosa Portada: Fina Mir Disseny interior: María Causanilles, Eva Causanilles, Jose González.

Coordinació: Jose F. Molina i Llop Text: Jose F. Molina i Llop, Paco Pascual, María Causanilles, José González, Fco. Javier García, Rafael Álvarez, Quique de Cas-

Articles destacats: El castell vell Pincelades historiques d’un poble Expansions gastronòmiques en les festes de La Magdalena Gaiata nostre faro i guia El perquè d`un nom Castelló de la Plana Magdalena, festa plena La nostra música, els sectors i el futur de la festa

talia, Pili Alcaide, Jana Almenar, Ana.

159

Any 1989 Any: 1988

Articles destacats:

Impremta: Gráficas Castelló (Onda)

Cant a la gaiata Castelló “la millor terra” Germanor en les festes Les fogueres de San Juan i el distrit Óscar Espla El esport en el nostre sector

Portada: Jose F. Molina i Llop Disseny interior: José González Coordinació: Jose F. Molina i Llop, Javier Roig.

Text: Jose F. Molina i Llop, Rafael Álvarez, Jose Manuel Clausell, Javier Roig, Rosana Poles, Miquel Peris, Julia García, Nati Temblador, Delia Tormo.

160

Any 1990 Any: 1990

Articles destacats:

Impremta: Gráficas Castelló

La musica a les festes Un any més Jaume i la abadia de Santa María de Poblet Castelló passat i futur Misteri i geni d´un pintor Història i simbolisme

Portada: La comissió Disseny interior: José González Coordinació: José F. Molina, Rafael Vidal i Julia García.

Text: José F. Molina, Francisco Pascual, Antonio García, Anabel Arnau, Rosbel Peris,

Curiositats: saluden les nostres dames

Rosa Alcocer, Natividad Temblador, José

amb el seu puny i lletra amb la seva foto.

Rovira.

161

Any 1991 Any: 1991

Articles destacats:

Impremta: Gráficas Castany

Gasset, alcalde advocat, polític i fill adoptiu de Castelló Principi i fi d´un monument Don Enrique Serra i Algarra, fill predilecte de Castelló El futur de la festa.

Portada: José González Disseny interior: José González Text: José F. Molina, Rosa Alcocer, Nati Temblador, Eva Arnau, Anabel Arnau, Elena Rebollida, Javier Roig.

162

Any 1992 Any: 1992 Impremta: Gráficas Beltrán Portada: José González, Paqui Marzal.

Disseny interior: José González, Paqui Marzal.

Coordinació: Santiago Coba, Anabel

Articles destacats: Els nostres carrers La pirotècnia en les festes La comissió infantil Història d`una ciutat Llocs entranyables del nostre poble

Arnau, Javier Gimeno, José Fernández

Text: Javier Gimeno, Eva Arnau, Anabel Arnau, Elena Rebollida, Alicia Fernández, Anabel Fernández, Nati Temblador, Manuel Mesado, José F. Molina.

163

Any 1993 Any: 1993

Articles destacats:

Impremta: Gráficas Beltrán

Realització de la cavalcada del pregó Gaiata, els seus arreles, història i present A 10 anys d’història de la gaiata Volteta pel carrer Enmig

Portada: José González Disseny interior: José González, Ricardo Guimerá.

Coordinació: Santiago Coba, Anabel Arnau, Javier Gimeno.

Text: Anabel Arnau, Mónica Santapau.

164

Curiositats: comencen a aparèixer escrits en valencià

Any 1994 Any: 1994

Articles destacats:

Impremta: Gráficas Beltrán

Homenatge Manuel i Ana Els origens, tot un poble

Portada: Foto gaiata 1993 Disseny interior: Manuel Doumere Coordinació: José Fernández, Anabel Arnau, Elena Rebollida, Javier Gimeno.

Text: Elena Rebollida, Anabel Arnau.

165

Any 1995 Any: 1995

Articles destacats:

Impremta: Gráficas Beltrán

Cant a la gaiata Cant a la gaiata infantil

Portada: Roda Disseny interior: arxiu gaiata Coordinació: José Fernández, Anabel Arnau.

Text: Anabel Arnau i Elena Rebollida

166

Curiositats: el nostre llibret inclou passatemps

Any 1996 Any: 1996

Articles destacats:

Impremta: Litografía Castellón

Un any mes Ermites Jocs infantils Contes de la nostra terra

Portada: Tere Colomé Disseny interior: la comissiò Coordinació: Javier Gimeno Text: Javier Gimeno, Anabel Arnau.

167

Any 1997 Any: 1997

Articles destacats:

Impremta: Litografía Castellón

La projecció exterior de les festes de la Magdalena Cuadre de ball El nostre equip de fútbol

Portada: Teré Colomé Disseny interior: la comissiò Coordinació: Javier Gimeno, Anabel Arnau.

Text: Javier Gimeno, Anabel Arnau.

168

Any 1998 Any: 1998

Articles destacats:

Impremta: Castello d’impressió

Poesies Grup de play-backs Homenatge a Vicent Bernad Festes al carrer Jorge Juan, 10 anys de la Junta de Festes Història de Castelló “Castelló de la plana, terres i gents”

Portada: la comissió Disseny interior: la comissió Text: Anabel Arnau

169

Any 1999 Any: 1999

Articles destacats:

Impremta: Castello d’impressió

Poesies L´ironic gaiater Mare de Déu del Lledó De la romeria de les canyes a la processó de les gaiates

Portada: arxiu gaiata Disseny interior: Castello d’impressió Coordinació: Javier Martí i Rodríguez Text: Javier Martí i Anabel Arnau.

170

Any 2000 Any: 2000

Articles destacats:

Impremta: Graphic Group

Gastronomia típica castellonenca Els pobles de la Plana Alta parlen uns dels altres La gaiata del any 2000 Els Atapulcos 75 aniversari de la Banda Municipal de Castelló.

Portada: Jose Miguel Soler Disseny interior: Graphic Group Coordinació: Javier Martí Rodríguez Text: Manuel Igualada i Antoni Gascó.

Curiositats: per primera vegada es editen les fotos dels nostres representants en color.

171

Any 2001 Any: 2001

Articles destacats:

Impremta: Graphic Group

Teatre principal cap a un nou mil•lenni Les festes de la Magdalena cap a un nou mil•lenni Història dels inicis d`un sector

Portada: arxiu gaiata Disseny interior: Graphic Group Coordinació: Alberto Gómez i Capdevila

Text: la comissiò

172

Any 2002 Any: 2002

Articles destacats:

Impremta: Graphic-3

750 anys de la fundació de la ciutat.

Portada: Susanna Nos i Barberá Coordinació: Javier Gimeno, Elena Rebollida, Isabel García i Anabel Arnau.

Text: Noelia Blanco, Elena Rebollida i Anabel Arnau.

173

Any 2003 Any: 2003

Articles destacats:

Impremta: Graphic-3

Gaiaters i colles El músic La processó de la Magdalena Castelló, castell vell El xiquet que té els ulls bells T’ho contaré el diumenge L’identitat d’unes festes El fadrí

Portada: Susanna Nos i Barberá Disseny interior: Javier Gimeno, Elena Rebollida, Isabel García i Anabel Arnau.

Text: Anabel Arnau, Josep Joan Sidro, Juan José Perez i Macián, Josep Miguel Carceller i Dolç. Chelo Pastor i Verchili, Rafael Lloret, Jose Miguel Sobrino, César Torlá i Blasco.

174

Any 2004 Any: 2004

Articles destacats:

Impremta: Graphic-3

Homenatge a Francisco Galmés Apunts per a unes memòries magdaleneres La llum de la gaiata “simbol de les nostres festes”

Portada: Susanna Nos i Barberá Disseny interior: Graphic-3 Coordinació: Javier Gimeno i Abadía Text: Anabel Arnau, Elena Rebollida, Paco Vicent, Jose Antonio Luque.

175

Any 2005 Any: 2005

Articles destacats:

Impremta: Graphic-3

Carta un amic desti: el cel Renovar una tradició viva La llum de la gaiata, simbol de les nostres festes, Colla de dolcainers i tabaleters de Castelló Mirada amb lupa escola de dança

Portada: Javier Arroyo i Martínez Disseny interior: Graphic-3 Coordinació: Javier Gimeno i Abadía Text: Sonia Bernat, Pepe Mora, Eva María Hernández, Jose Antonio Luque, Isabel García.

176

Any 2006 Any: 2006

Articles destacats:

Impremta: Zona

Crónica d’una nit inoblidable Per a Ania-Madrina Infantil Gaiata 17 Colla de dolçainers i tabaleters de Castello Tombatossals: el mite Tombatossals: les aventures amb la veu dels segles El tribunal de les aigües tortes en Valencia i els clarins de la ciutat de Castelló La llum de la gaiata simbol de les nostres festes Escola de dança

Portada: Higinio Mateú i Úbeda Disseny interior: Duotono Coordinació: Moisés Jiménez i Menéndez Text: Jose Antonio Luque. Tere Gascón, Tica Salas, Óscar Sanahuja, Jose Luis Sanahuja, Verónica Marsal, Juan José Trilles, José Luis Messeger Pallarés, Eva María Hernández.

177

Any 2007 Any: 2007

Articles destacats:

Impremta: Zona

Romeria de les canyes Les carasses de petrer Radio tv valenciana Roba per a la festa Mare de déu de l’ermitana L’hipódrom Festes de carrer

Portada: Higinio Mateú i Úbeda Disseny interior: Duotono Coordinació: Javier Gimeno i Abadía Text: Lupe Sospedra i Albiol, Maika Rosa i Eraso, Julio Hernández i Fabra.

Curiositats: amb motiu del 25è aniversari es realitzen dos llibrets, un d’ells per la comissió infantil i s’enquadernen els dos dins d’una caixa de cartró.

178

Any 2008 Any: 2008

Articles destacats:

Impremta: Impressa.es

La nostra música Un sentiment viu El campanar en la historia La continuació Historia del nostre fadrí Apunts per a unes memories magdaleneres Roba per la festa A Sento i DarÍo

Portada: Higinio Mateú i Úbeda Disseny interior: Kreaimatge Coordinació: Javier Gimeno i Abadía Traducció: Lupe Sospedra i Albiol, Maika Rosa i Eraso, Julio Hernández i Fabra.

Text: Sonia Bernat i Pascual, Anabel Arnau i Pepe Albalat.

179

Any 2009 Any: 2009 Impremta: Impressa.es Portada: Amat Bellés Disseny interior: Kreaimatge Coordinació: Javier Gimeno i Abadía Traducció: Lupe Sospedra i Julio Hernández.

Text: Jose Antonio Pradell i Puig, Alberto Gómez i Capdevila, J. Valencia, Joan Josep Trilles i Font, Toni De Cuc, Vicente Farnós , Fina Irún, Josep Vidal i Gozalbo, Fátima Agut i Clausell, Salvador Bellés, Nico Castelló, Guillermo Soler i Quilez, Ana Valls i Miró.

180

Articles destacats:

Indumentaria: la camisa una segona pell El gaiato i la gaiata 25 anys de l’escola de dança La Filla del Rei Barbut: ópera castellonenca L’origen del primer homenatge a Tombatossals La llum de la foscor Artistes d’ahir, de hui i per sempre Arrels i tradicions Veróniques del 1 al 7 Pintors de Castelló El meu Tir de Colom Aquella Magdalena del 89 El Tir de Colom Vicente Farnós-Masets Les carasses de Petrer L’ermita de Sant Roc de la Donació Pintor Porcar Un veí del sector: Daniel Aparici, mestre del dibuix.

Any 2010 Any: 2010

Articles destacats:

Impremta: Impressa.es

La romeria magdalenera Les comissions del sector La gastronomia magdalenera Les tres caigudes La literatura magdalenera Falles a Castelló El rotllo i canya La gaiata monumental de l’Ajuntament en 1914 A la memoria de Pepito García

Portada: Pepe Mora Disseny interior: Impressa.es Coordinació: Verónica Sanahuja, Julio Hernàndez, Rosa Arambul.

Traducció: Rosa Arambul Text: Rosa Arambul, Fernando Molina, Verónica Sanahuja.

181

Any 2011 Any: 2011 Impremta: Impressa.es Portada: Lledó Martinez i Sales Disseny interior: Impressa.es Coordinació: Verónica Sanahuja, Rosa Arambul.

Traducció: Julio Hernández Text: Rosa Arambul, Vicente traver, Santiago Casanova, Maika Rosa, José Roca.

182

Articles destacats:

La santa troballa, santuari, antigüetats Miracles i coincidències de Castelló Partitura, Salve, VI centenari de Nostra Senyora del Lledó Els ermitants del Lledó Lledó, Camí de Santiago Devoció mariana Els mantells de la Mare de Déu Rafael Moliner l’orfebre de la coronació Dades per al record Els goigs a la Mare de Déu del Lledó Magdalena internacional Retaule de Lledó L’ofrena de flors a la Mare de Déu de Lledó Lledó, ermita en el camí

Any 2012 Any: 2012

Articles destacats:

Impremta: Impressa.es

La mascletá, aportació valenciana a la pirotècnica L’ermita de Santa Maria Magdalena del Castell Vell 30 anys d’historia de la gaiata 17 50 anys falla els barris de Turís

Portada: Miguel David i Gimeno Disseny interior: Impressa.es Coordinació: Iban Burguete i Beltrán, Omar Sales i Lleó.

Text: Pepe Albalat i Peris, Mossén Josep Miquel i Frances, Anabel Arnau i González, Julio Hernández i Fabra, Martina Escuder i Arambul, Raúl Pascual i Cherta, Falla Els Barris (Turís)

183

Any 2013 Any: 2013 Impremta: Marcaprint Portada: Pepe Mora Disseny interior: Marcaprint Coordinació: Verónica Sanahuja, Anabel Arnau, Rosa Arambul, Julio Hernández.

Text: Juan Jose Martinez, Fátima Agut, Anabel Arnau, Julio Hernández, Remei Sánchez, Vicent Collado, Antonio Arbeola, Patricia Mir, Adrià Nebot, Juanjo Carratalà, Artur Àlvarez, Jesús Ibañez, Juanjo Trilles, Ismael Sanjuán, Alberto Gómez, Sara Pérez.

184

Articles destacats: El somni de tindre

un teatre, Locals teatrals, La improvisació en el sainet, I ja el dia es arribat, Les vivencies d’un actor, Eduardo Escalante i Mateu, Una passió irracional, El teatre principal, Amb el teló baixat, Grup de teatreTtir de Colom, Música i tradició, La música a la nostra ciutat, La dolçaina i la Magdalena, La festa i la mùsica, Alguns records musicals, El tabal l’altre de la parelleta, De fora a dins, Una festa sense dolçaina no es festa, Plaers gastronòmics, Pollastre amb cigales i cargols, Els famosos vins de castelló, Receptari, Pepe Mora un pintor i tircolomer, Comissó Infantil, Construcció del monument.

Any 2014 Any: 2014 Impremta: Paperam Portada: Paperam Disseny interior: Paperam Tradució: Lupe Sospedra Coordinació: Rosa Arambul, Anabel Arnau, Elena Rebollida, Sonia Bernat

Text: Anabel Arnau, Antonio Cros, Enrique Masó, Jose Luís Serrano, Sergio Sánchez, Albert Sánchez, Conso Jóvena, Jose Antonio Lázaro, Nuria Prades, Sonia Bernat.

Articles destacats:

Colla Rei Barbut Tradició i evolució dels col.lectius Festers en les festes de la Magdalena L’Aljama Moros d’Alqueria Els Templaris de Castelló Els Cavallers de la Conquesta i el seu paper Al Pregó Les danses al Pregó El Centre Aragonés Orpesa al Pregó La gaiata, el nostre millor pregó El Pregó Infantil

185

Any 2015 Any: 2015 Impremta: Paperam Portada: Ximo Beltrán Disseny interior: comissió infantil Coordinació: Rosa Arambul, Anabel Arnau, Elena Rebollida ,Verónica Sanahuja, Sonia Bernat, Javier Gimeno.

Traducció: Lupe Sospedra i Julio Hernández.

Text: Rosa Arambul, Anabel Arnau, Elena Rebollida, Sonia Bernat, Verónica Sanahuja.

186

Articles destacats:

La Magdalena Diputació Teatre principal Concatedral de Santa María En primera persona 70 anys de festa Plaça de bous Basilica de Lledó El Fadrí Palau Municipal Plaça Pintor Porcar Monument-font al menaoret Noves rotondes Plaça del Mar Palau de la Festa

Any 2016 Any: 2016 Impremta: Rosell Portada: Miguel Ángel Moreno i Gracia Disseny interior: Imprenta Rosell i Miguel Ángel Moreno.

Coordinació: Rosa Arambul, Anabel Arnau, Elena Rebollida, Verónica Sanahuja.

Tradució: Julio Hernández, Lupe Sospedra, Ferràn Rosell.

Text: Verónica Sanahuja, Anabel Arnau, Elena Rebollida, Rosa Arambul, Josep Antoni Pradells, Artur Álvarez, Lidón Cabedo.

Articles destacats: Godofredo Buenos Aires i Vicent, Juan GarcÍa i Ripollés, Juan Bautista Adsuara i Ramos, Escultures urbanes, Luis Bolumar i Santamaría, Vicent Castell i Doménech, Lorenzo Ramírez i Portolés, Rafael Guallart i Carpi, Miquel Peris i Segarra, Bernat Artola i Tomás, Jose Pascual i Tirado, Matilde Salvador i Segarra, José García i Gómez, Artur Álvarez i Boix, “al ritme de blus”, Els espais urbans de la festa a traves dels temps, Eloy Moreno i Olaria, Noemi Barberá i Babiloni, Eva Còrdoba i Armelles, Carlos Latre i Ruiz.

187

Esbòs de la nostra portada La portada del nostre llibret té molt a

El dissenyador vol destacar els co-

vore amb el futur de les nostres festes.

lors identificatius de la nostra ciutat,

Un futur que el nostre dissenyador ho

el verd dels nostres horts primaverals

veu amb una integració total de tota

i color de la nostra senyera i després

la gent de Castelló sense diferències

el joc de colors albinegre símbol del

de classes, edats i sexes. Simplement

nostre equip el “Club Deportivo Cas-

una festa del poble i per al poble en

tellón”.

la qual homes i dones compartiran càrrecs i il•lusions per fer grans les nostres festes.

Al fons el nostre colom, símbol del nostre sector i aportació de pau i il•lusió per a les festes de Castelló.

188

189

PREGÓ INFANTIL L´Alcaldessa de Castelló,

Els xiquets son poble ja.

per mig d´este pregoner

son el futur esperança

vol fer al poble saber,

d´un Castelló que hui avança

que em cumpli la tradició,

i que ningú pararà.

feta ja l´obligació,

Som la força que farà Castelló

ara la nostra ciutat

la ciutat en la que tots

es farà tota un esclat

hem somiat.

de festes i de cançons,

Som el que tenim la herencia

sense més impocions

de mantindre la pesència

que les que sòn d´obligar.

d´un gloriós i antic passat.

Castelló no oblidarà

Els xiquets volem cridar

els xiquets de la Magdalena

que, com es festa al carrer,

perquè som memoria plena

per uns diez s´ha de fer

d´históries per al demà.

una ciutat per jugar.

I esta festa és la que ens fà

Si tots hem de celebrar

comprendre en una setmana

set-cents anys de tradició,

que som d´arrel valenciana

és just dins de raó que

i d´emplet castelloner:

proclame que més mana que, almenys per una setmana

“Set dies per a saber Que son els fills de la Plana”

190

será “de tots” Castelló.

PREGÓ L´Alcaldessa de la Ciutat

Anar a la Romeria

i terme de Castelló

no és tan sols “anar de festa”

té hui la satisfacció

és deure que manifesta

de fer saber al veïnat

orgull de genealogía

que ja el dia es arribat

quin fillol oblidaria

de la nostra Magdalena

la rabassa maternal?

i desitjant siga plena

Tots devem en dia tal

de goig pur i verdader

ratificar la promesa

convoca al poble sencer

de mantindre sempre encesa

a traure l´amor de plena…!

la llum de l´amor filial…!

I puix saben els veïns

i perquè siguen les festes

que la cuitat té l´honor

no volem límits estrets

de vindre de l´antigor

d´ambicions massa modestes

per lluminosos camins

i así venen manifestes

ara girant cap a dins

per raons de tradució

els ulls de l´enteniment

les fester de Castelló

voran orgullosament

fa seguint la llum antiga

les festes “Magdaleneres”

perquè la “gaiata” siga

dignes entre les primeres

el nostre millor Pregò.

de tindre lloc preeminent…!

191

Els nostres màxims representants ANY1983 PRESIDENT: FRANCISCO FORCADA I GUAL MADRINA: ESTEFANÍA LLORENS I TORMO MADRINA INFANTIL:

ANA BELÉN HERRERO I FABRA

PRESIDENT INFANTIL:

MANOLO DOUMERE I MARTÍNEZ

ANY1984 PRESIDENT:

FRANCISCO MOLINA I LLOP

MADRINA:

MAVI TECLES I BASET

MADRINA INFANTIL:

INMACULADA VIÑES I SIVERA

PRESIDENT INFANTIL:

MANOLO DOUMERE I MARTÍNEZ

192

ANY 1985 PRESIDENT: FRANCISCO MOLINA I LLOP

MADRINA: INMA GALMÉS I NOMFERRER

MADRINA INFANTIL: PILI ALCAIDE I DOUMERE

PRESIDENT INFANTIL: ALEJANDRO GUAL I GIMÉNEZ

DAMA DE LA CIUTAT: MAVI TECLES I BASET

ANY 1986 PRESIDENT: FRANCISCO MOLINA I LLOP

MADRINA: LOLA MARY SOSPEDRA I ALBIOL

MADRINA INFANTIL: ZAYDA GIMÉNEZ I GUILLAMÓN

PRESIDENT INFANTIL: MANOLO PADILLA I JULIÁN

DAMA DE LA CIUTAT: INMA GALMÉS I NOMFERRER

193

ANY 1987 PRESIDENT: JOSÉ FRANCISCO MOLINA I LLOP

MADRINA: MARÍA CAUSANILLES I DOMENECH

MADRINA INFANTIL: ANABEL FERNÁNDEZ I MARZAL

PRESIDENT INFANTIL: CARLOS SANTAPAU I GIMENO

DAMA DE LA CIUTAT: ZAYDA GIMÉNEZ I GUILLAMÓN

ANY 1988 PRESIDENT: JOSÉ FRANCISCO MOLINA I LLOP

MADRINA: DOLIA TORMO I GÓMEZ

MADRINA INFANTIL: PAOLA TORMO I GÓMEZ

PRESIDENT INFANTIL: DAVID VIDAL I FOLCH

194

ANY 1989 PRESIDENT: JOSÉ FRANCISCO MOLINA I LLOP

MADRINA: MARÍA JOSÉ SANJUAN I PASCUAL

MADRINA INFANTIL: LORENA MONTAÑÉS I PACHÉS

PRESIDENT INFANTIL: MANOLO ABRIL I CASTRO

ANY 1990 PRESIDENT: JOSÉ FERNÁNDEZ I GARCÍA

MADRINA: Mª DOLORES PALANQUES I SAN LUIS

MADRINA INFANTIL: MARIA GORDO I GONZÁLEZ

PRESIDENT INFANTIL: JORGE JUAN GÓMEZ I SÁNCHEZ

195

ANY 1991 PRESIDENT: JOSÉ FERNÁNDEZ I GARCÍA

MADRINA: NATIVIDAD TEMBLADOR I ALCOCER

MADRINA INFANTIL: ELVIRA BEL I MIRALLES

PRESIDENT INFANTIL: ISAAC MIRALLES I MIR

DAMA DE LA CIUTAT: MARIA GORDO I GONZÁLEZ

ANY 1992 PRESIDENT: JOSÉ FERNÁNDEZ I GARCÍA

MADRINA: EVA ARNAU I GONZÁLEZ

MADRINA INFANTIL: VERÓNICA DONAIRE I TENA

PRESIDENT INFANTIL: ALBERTO GÓMEZ I CAPDEVILA

196

ANY 1993 PRESIDENT: JOSÉ FERNÁNDEZ I GARCÍA

MADRINA: MÓNICA SANTAPAU I JIMENO

MADRINA INFANTIL: LAIA SALVADOR I RAMOS

PRESIDENT INFANTIL: JAVIER GARCÍA I MORCILLO

ANY 1994 PRESIDENT:

JOSÉ FERNÁDEZ I GARCÍA

MADRINA:

LIDÓN DOUMERE I MARTÍNEZ

MADRINA INFANTIL:

MARÍA ISABEL LLORENS I MARZAL

PRESIDENT INFANTIL:

JOSÉ MIGUEL SOLER I PIÑANA

DONA DE COMPANYA: PILI ALCAIDE I DOUMERE

DAMA DE LA CIUTAT:

MÓNICA SANTAPAU I JIMENO

197

ANY 1995 PRESIDENT: JOSÉ FERNÁNDEZ I GARCÍA

MADRINA: ALICIA FERNÁNDEZ I MARZAL

MADRINA INFANTIL: JÉSSICA GÓMEZ I CAPDEVILA

PRESIDENT INFANTIL: PAU GORDO I GONZÁLEZ

ANY 1996 PRESIDENT: JAVIER GIMENO I ABADÍA

MADRINA: VERÓNICA SANAHUJA I SALAS

MADRINA INFANTIL: GEMMA CUBEDO I CASTELLÓ

PRESIDENT INFANTIL: ÓSCAR BONO I PERIS

DAMA DE LA CIUTAT:

LIDÓN DOUMERE I MARTÍNEZ

198

ANY 1997 PRESIDENT: JAVIER GIMENO I ABADÍA

MADRINA: PILI ALCAIDE I DOUMERE

MADRINA INFANTIL: MARIÁN SALVADOR I RAMOS

PRESIDENT INFANTIL: PABLO MUR I RAMOS

DAMA DE LA CIUTAT: VERÓNICA SANAHUJA I SALAS

ANY 1998 PRESIDENT: JAVIER GIMENO I ABADÍA

MADRINA: VERÓNICA MORALES I ESTEVE

MADRINA INFANTIL: SONIA BERNAT I PASCUAL

PRESIDENT INFANTIL: DANIEL MARTÍ I ANDREU

DAMA DE LA CIUTAT: PILI ALCAIDE I DOUMERE

199

ANY 1999 PRESIDENT: JAVIER MARTÍ I RODRÍGUEZ

MADRINA: JÉSSICA DIAZ I HERRERO

MADRINA INFANTIL: EVA RIVERA I ESCRIG

PRESIDENT INFANTIL: OMAR SALES I LLEÓ

DAMA DE LA CIUTAT INFANTIL: SONIA BERNAT I PASCUAL

ANY 2000 PRESIDENT:

JAVIER MARTÍ I RODRÍGUEZ

MADRINA:

CARLA OLUCHA I ESCRIG

MADRINA INFANTIL:

MARÍA PIÑANA I MATEU

PRESIDENT INFANTIL: ADRIÁN SERER I TENA

DAMA DE LA CIUTAT: JÉSSICA DÍAZ I HERRERO

REINA INFANTIL: SONIA BERNAT I PASCUAL

200

ANY 2001 PRESIDENT: ALBERTO GÓMEZ I CAPDEVILA

MADRINA: MARÍA ISABEL LLORENS I MARZAL

MADRINA INFANTIL: SILVIA ALTABA I ALTAVA

PRESIDENT INFANTIL: ENRIQUE ALTABA I ALTAVA

DAMA DE LA CIUTAT: CARLA OLUCHA I ESCRIG

ANY 2002 PRESIDENT:

JAVIER GIMENO I ABADÍA

MADRINA:

JOHANNA BURGOS I SALGUERO

MADRINA INFANTIL: ITZIAR DE HARO I MUT

PRESIDENT INFANTIL: RUBÉN PALAU I UBEDA

DAMA DE LA CIUTAT INFANTIL: SILVIA ALTABA I ALTAVA

DAMA DE LA CIUTAT:

MARÍA ISABEL LLORENS I MARZAL

201

ANY 2003 PRESIDENT: JAVIER GIMENO I ABADÍA

MADRINA: VERÓNICA DONAIRE I TENA

MADRINA INFANTIL: BEATRIZ ESTEVE I MATEU

PRESIDENT INFANTIL: DANIEL BLASCO I ARNAU

ANY 2004 PRESIDENT: MIGUEL ANGEL MORENO I GRACIA

MADRINA: LORENA LÓPEZ I CAPDEVILA

MADRINA INFANTIL: CARLA BERNAT I PASCUAL

PRESIDENT INFANTIL: CRISTIAN LÓPEZ I CAPDEVILA

202

ANY 2005 PRESIDENT: IBÁN BURGUETE I BELTRÁN

MADRINA: JÉSSICA GÓMEZ I CAPDEVILA

MADRINA INFANTIL: ALBA CLOFENT I RAMOS

DAMA DE LA CIUTAT: LORENA LÓPEZ I CAPDEVILA

DAMA DE LA CIUTAT INFANTIL: CARLA BERNAT I PASCUAL

ANY 2006 PRESIDENT: IBÁN BURGUETE I BELTRÁN

MADRINA: NOELIA MONTE I GASCÓN

MADRINA INFANTIL: ANIA HERNÁNDEZ I BELTRÁN

DAMA DE LA CIUTAT: AIDA BERNAT I FABREGA

DAMA DE COMPANYA: JESSICA GOMEZ I CAPDEVILA

203

ANY 2007 PRESIDENT: JAVIER GIMENO I ABADÍA

MADRINA: MAIKA ROSA I ERASO

MADRINA INFANTIL: ESTEFANÍA TUDELA I LLORENS

PRESIDENT INFANTIL: ALBERTO TRUJILLO I HERRERO

DAMA DE LA CIUTAT INFANTIL: ANIA HERNÁNDEZ I BELTRÁN

ANY 2008 PRESIDENT: JAVIER GIMENO I ABADÍA

MADRINA: TERESA GASCÓN I ALFARO

MADRINA INFANTIL: CATHERINA OLUCHA I BELTRÁN

PRESIDENT INFANTIL: MARC ALCAIDE I SOSPEDRA

DAMA DE LA CIUTAT INFANTIL: ESTEFANÍA TUDELA I LLORENS

204

ANY 2009 PRESIDENTA: VERÓNICA SANAHUJA I SALAS

MADRINA: ELISABET GIMÉNEZ I FRIAS

MADRINA INFANTIL: MARTA GASCÓ I PRADELLS

PRESIDENT INFANTIL SERGIO SAIZ I PRADELLS

ANY 2010 PRESIDENTA: VERÓNICA SANAHUJA I SALAS

MADRINA: SONIA BERNAT I PASCUAL

MADRINA INFANTIL: BARBARA MURRIA I GARCÍA

DAMA DE LA CIUTAT: INFANTIL MARTA GASCÓ I PRADELLS

205

ANY 2011 PRESIDENT: OMAR SALES I LLEÓ

MADRINA: MARTINA ESCUDER I ARAMBUL

MADRINA INFANTIL: CELESTE MURRIA I GARCÍA

DAMA DE LA CIUTAT: SONIA BERNAT I PASCUAL

GAIATER DE L’ANY: JAVIER MARTÍ I RODRÍGUEZ

ANY 2012 PRESIDENT: OMAR SALES I LLEÓ

MADRINA: MIREIA ALCAIDE I SOSPEDRA

MADRINA INFANTIL: AINHOA MARTÍNEZ I DOMÍNGUEZ

206

ANY 2013 PRESIDENT: JULIO HERNÁNDEZ I FABRA

MADRINA: ANIA HERNÁNDEZ I BELTRÁN

MADRINA INFANTIL: LLEDÓ SAFONT I MAICAS

PRESIDENT INFANTIL ENRIQUE GARCÍA I SORRIBES

DAMA DE LA CIUTAT: MIREIA ALCAIDE I SOSPEDRA

ANY 2014 PRESIDENT: IBÁN BURGUETE I BELTRÁN

MADRINA: MIREIA ANDREU I PRADES

MADRINA INFANTIL: NATALIA SÁNCHEZ I HERNÁNDEZ

207

ANY 2015 PRESIDENT: IBÁN BURGUETE I BELTRAN

MADRINA: ALBA CLOFENT I RAMOS

MADRINA INFANTIL: LUCÍA BURGUETE I ALCAIDE

PRESIDENT INFANTIL HUGO SÁNCHEZ I BURGUETE

ANY 2016 PRESIDENT: MIGUEL ANGEL MORENO I GRACIA

MADRINA: CARLA BERNAT I PASCUAL

MADRINA INFANTIL: SANDRA GIMENO I GUERRERO

DAMA DE LA CIUTATL: ALBA CLOFENT I RAMOS

PREGONER INFANTIL: HUGO SÁNCHEZ I BURGUETE

DONA DE COMPANYA: MIREIA ANDREU I PRADES

208

ANY 2017 PRESIDENT: JAVIER GIMENO I ABADÍA

MADRINA: ESTEFANÍA TUDELA I LLORENS

PRESIDENT INFANTIL: MIKEL CEBRIÁN I ROSA

MADRINA INFANTIL: NEREA ALEGRE I ARNAU

DAMA DE LA CIUTAT: CARLA BERNAT I PASCUAL

DAMA DE LA CIUTATL INFANTIL: LUCÍA BURGUETE I ALCAIDE

209

ARRELS Fundació de la gaiata Acabava de finalitzar la Magdalena 1982, quan un grup de veïns del sector, en vista de la falta de festejos per aquella zona, van tindre l’iniciativa de crear una nova gaiata.

El nostre reconeixement i gratitud cap a aquelles vuit persones que amb les seues respectives parelles van iniciar la marxa de aquesta ferma comissió que avui es el Tir de Colom.

Com a recordatori i un xicotet homenatge cap a ells, i per que les futures generacions recordem als, creadors de ells van ser: Rafael Vidal i Mateu (e.p.d) Manuel Domingo i Carral, José Llorens i Belles, Francisco Galmés i Vendes (e.p.d), Rafael Tecles Barberá, Antonio Gual i Crespo, José F. Molina i Llop i Joan J. García Vidal.

Per part de la Junta Central, es va exigir que per a la creació de la nova gaiata, tenien que presentar com a mínim unes 200 firmes donant suport a aquesta idea (es van aconseguir 523) i que havia de presentar una comissió completa i ben formada.

En un curt espai de temps es va aconseguir localitzar set parelles de joves, els que van passar a formar part de la comissió jove, el problema va ser quan ningú es va veure en les condicions d’assumir el càrrec de la Presidència i es va tindre que recórrer a una persona a punt per a tal esdeveniment, recaient la distinció en Francisco Forcada i Miralles (e.p.d) sent el primer president de la gaiata.

Se li tenie que posar nom a la gaiata, i després de diverses propostes, es va assumir la presentada pel Sr. Molina, de Tir de Colom, per ser el centre neurálgic del sector i per el que havia significat en el temps anteriors. Es va acordar anomenar a l’informatiu que es publicava mensualment “Cartutx” per anar annexat al nom de la gaiata.

Només faltava el escut o emblema de a la gaiata. Es va sol•licitar la col•laboració de tota la comissió presentant idees i esbossos. Va ser José González, pare de dos membres de la comissió, el que va presentar diversos dibuixos, un d´ells després de diversos retocs, va passar a ser l’emblema oficial de la nostra gaiata.

Les primeres reunions es van celebrar al bar de Vidal i les següents al domicili de Francisco Galmés, fins que vam llogar un xicotet local, al C/ Sidro Vilarroig, partida de la nostra singladura com gaiata de nova creació “17 Tir de Colom” Això va ser, a grans trets, l’inici de la nostra marxa dins de les festes de la Magdalena de Castelló en 1983.

Jose F. Molina i Llop

210

Artistes gaiaters Hola a tots els que llegiu aquest llibret de la meua estimada Gaiata 17. Abans de res dir que estic molt contenta e il•lusionada de que hagin pensat en mi per oferir-vos un escrit recordatori del meu pare Rafael Tecles Barberà, com el primer artista que va confeccionar i fer esbossos per aquesta gaiata.

El meu pare va naixer a València el any 1930 i va vindre molt jove a Castelló, segons ell deia “era el valencià més castellonero de tot Castelló”. Va realitzar els seus estudis d´art a l’antiga Maestria, especialitzant-se en talla de fusta. Van ser els grans artistes de l´època els seus mestres com Guallart, Marmaneu... amb els que faria els seus primers contactes en festes confeccionant tant gaiates com carrosses.

Un dia de l’any 1982, un grup d’amics i coneguts I, encapçalats per Molina, van comentar la possibilitat de fundar la Gaiata 17, posant-li nom de “Tir de Colom”, ja que el sector estava situat a l’antic tir al colom, pensant en el meu pare per a la realització del monument, arribant així a la majoria d’edat al gremi d’artistes gaiaters, un esbós signat i pensat en solitari per ell, ja que fins aquest moment només havia realizat col.laboracions.

El meu pare va accedir a esta proposta i a que la seua filla fora la futura madrina d’honor de aquest primer any. Per a la realització del monument va comptar amb grans professionals que també pertanyien a la gaiata, com electricistes, ferrers .... (la família Doumere, Toni, Paco Galmés, ....). En realitat tots estàvem il•lusionats i vam aportar la nostra ajuda.

no va a arribar a desfilar perquè el dia anterior a la desfilada de les gaiates un cotxe va impactar en ella, deixant-la inaccessible per a poder desfilar.

Sobre la seua personalitat, dir que era molt benvolgut entre els seus companys, tenint amb alguns una gran amistat; Vicente Ramos, José Luis Estanislao, Esteve, Bernat, Lucinio ...) i coneixent el bon fer de altres artistes més joves com Juan Carlos LLeó i, com no, José Vicente Monroig, que tants premis i gaiates de la Ciutat ha aportat a les festes de la Magdalena.

Menció especial per al seu compare i amic, el que va ser el seu hereu com l’artista de la gaiata 17, Paco Galmés, gran persona i un dels seus millors amics , a més de formar part important en la meua vida, ja que va ser el meu padrí de bateig.

Va morir un 28 de Juliol i el món de la festa va demostrar l´estima que li tenia i encara que ja no pertanyíem a la gaiata 17 també el Tir de Colom van demostrar el seu afecte que tenía cap a ell.

Per a finalitzar donar les gràcies per permetre escriure per a aquest llibret i desitjar-vos el millor per tot aquest any, doncs heu format un gran equip de gent que sap de festa, sent la festa i treballa per i per a la festa.

Mavi Tecles

En l’any 1983 es va realitzar la primera gaiata, sent el tema bàsic els farols i va ser realitzada amb materials com el ferro, plàstic o fusta, que va tallar ell mateix i el color verd de Castellò predominant. Va obtindre el segon premi.

La seva segona gaiata la va realitzar a l’any següent el 1984, era com un fanal gran de talla de fusta, la qual va obtindre una menció especial al treball realitzat en talla de fusta.

La tercera gaiata es que va realitzar en l’any 1985 sent els materials predominants el ferro i la talla de fusta junt a uns mosaics realitzats pel seu gran amic José Luis Estanislao, gaiater artista, representant les Partides de Castelló.

Passats aquets anys vam acabar la nostra estada a la gaiata per motius personals, recollint durant estos anys la estima i l’amistat de grans persones. Va seguir la seua trajectòria d’artista gaiater a La gaiata 6 “Farola-Ravalet”, amb la que va obtindre alguns premis i el més important (1r Premi Gaiata) i per acord de la antiga Junta de Festes passaría l’any següent a ser la Primera Gaiata de la Ciutat. Aquesta gaiata

Rafael Tecles i Barberà 211

Artistes gaiaters Moguts per la tradició amparats per la il.lusió i lluitan per devoció ens trovem per el camí de la festa magdalenera en persones de primera que han fet que els nostres monuments tinguen llum i vida propia.

Molts anys vas calcular mides per fer gaiates que van lluir dignament en processó I que van ser admirades per tot el sector.

Ara que tu ja no estàs quan s’encenen les bombetes cada Magdalena s’encen al cel una estela que guíe la nostra gaiata per la nit castellonera.

Aquest es el nostre agraïment, Paco per a la gent de primera que es de soca i gaiatera.

Paco Galmés i Sales 212

Artistes gaiaters Corrien els anys 86-87 quan la comissió de la gaiata 17, Tir de Colom va tindre a bé nomenar com a president infantil al nostre fill Carlos Miguel i des de aquell moment, al igual que la nostra filla Mònica hem format part d’aquesta gaiata. Va ser des de eixe moment que Carlos “el dels televisors”, sempre que l’han necessitat ahi estava ell com tot bon gaiater, llevant hores de son per la gaiata.

Va ser en l’any 1993 quan en la comissió vam tindre l’honor de que la nostra filla Mònica va ser nomenada madrina, i a partir d’ahí totes les nits amb el president “l’amic Pepe i Carlos”, vam pensar en com fer un castell de llum en un monument. I Carlos es va posar a la faena!

Passant hores davant d’un ordinador fent targetes i passant cables li va eixir una gaiata innovadora que va ser al voltant del fadrí unes carcasses de llum, color i música que va ser l’admiració en la desfilada de gaiates, i tant va ser així que es va obtindre el primer premi de il•luminació i el segon de monument.

Aquest, a grans trets era Carlos, que estava a l’ombra però sempre que es necessitava ahi estava ell.

Bé, i ara ja amb llàgrimes als ulls, vull agraïr a aquesta gran Comissió de la meua gaiata “TIR DE COLOM”, i en memòria de Carlos (D.E.P) que us hagueu recordat d’ell.

Carlos Santapau

Gràcies Comissió María Inés Jimeno

213

Artistes gaiaters Pedro Tormo Chulvi, pintor-retolista, va dedicar 50 anys de la seua vida a la pintura publicitària per posteriorment mostrar els seus dots de pintor de cavallet exposant els seus olis en diferents galeries de la capital, sent els seus temes i formats més exposats paisatges urbans de Castelló. Vinculat a la gaiata 17 per llaços familiars, les seues germanes i cunyats van ser membres fundadors de la mateixa, i les seves filles Dolia i Paola Tormo Gómez, van ostentar el càrrec de madrina i madrina infantil respectivament a la Magdalena del any 1988.

Va formar part del Cabildo dels Cavallers de la Conquesta i de l’associació gastronòmica de la Host del Castell Vell durant diversos anys, distingit amb el Fadrí d’Argent i Fadrí d’Or en els anys 88 i 92 respectivament.

Va pintar el primer emblema de “Tir de Colom” l’any 83, any de fundació del sector, emblema que va adornar l’escenari de la primera presentació de gaiata que va tindre lloc a la Pèrgola; també va retolar diferents motius magdaleners que van acompanyar la primera gaiata el 1983, distingida aquell any amb el segon premi al millor monument gaiater.

Pedro Tormo i Chulvi

214

Artistes gaiaters La meua trajectòria com artista gaiater comença l’any 2003, sent Javi Martí president, em vaig decidir a formar part de l’equip de “matadero”, sempre a l’ombra del nostre estimat mestre “Pusa”. Aquells anys em van servir per agafar pràctica i soltesa per a un futur decidir-me a ser un artista gaiater.

Anys més tard la gaiata 9 em va “contractar” per fer-los el monument i així va començar el meu camí en solitari com “artista gaiater”.

Vaig fer una gaiata innovadora amb llum blanca i pintada tota en or: tot un repte.

Després em van cridar per fer la gaiata 7 i allà vaig estar cinc anys, on ja em vaig consolidar com un autèntic artista, en aquests cinc anys vaig fer 2 gaiates infantils aconseguint el segon i primer premi, també vaig fer les gaiates “grans” tres anys, aconseguint dos tercers premis i un quart premi.

A la Magdalena del 2015 vaig tornar a la Gaiata 17, a casa meua, on em vaig encarregar de la construcció del monument, sent Alba Clofent i Ramos la madrina de la mateixa. Aquesta vegada vam obtenir un quart premi, però la recompensa va arribar l’any passat, a la magdalena del 2016 vam obtenir un merescudíssim tercer premi. Els meus monuments gaiaters es caracteritzen per ser clàssics de fusta i amb vidrieres, no utilitzo el ferro i tampoc llum de color, només faig el joc amb llum blanca. Aquest any m’he proposat un nou repte, es tracta d’una gaiata innovadora d’escaiola, un nou element que vull introduir i es caracteritza que no té vidrieres pintades. Des d’aquí vull donar les gràcies a tots aquelles persones que han estat al meu costat tant al “matadero” com pintant vidrieres. Sense elles tot el reconeixement rebut no hagués estat el mateix.

Gràcies a totes les gaiates que han confiat que realitzarà els seus moments gaiaters.

Miguel Ángel Moreno i Gracia

215

Artistes gaiaters Tot va començar el 2005, quan la meua germana Jessica va ser madrina de la nostra Gaiata.

Encara que portave des de 1995, ajudant a tots els artistes que havien passat per la nostra associació acudint al “matadero”, aprenent tot el possible de tots, però si m’ho permeteu, fixant-me sempre en un, en “Pusa” en qui tots els anys pense i del que tant vaig aprendre d’aquest món.

El 2005, com deia, vaig donar un pas endavant, i em vaig decidir a dissenyar i dur a terme els monuments del Tir de Colom, tant infantil com major; amb tot el que això comporta i treballar colze a colze amb els homes que molts dies a l’any deixen la calor de la llar i la família pel fred del “matadero” per tirar endavant un projecte que aquest any se m’havia passat a mi, i que junts portaríem a terme.

Tots els anys hi havia una raó especial per decidir-me a afrontar la responsabilitat de realitzar algun monument:

2005 Monument Major Monument Infantil - 3er Il•luminació Canal 9

2010 Monument Infantil - 5é Premi 2011 Monument Major - 6é Premi 2012 Monument Infantil - 3er Premi 2013 Monument Major Monument Infantil - 3er Premi 2017 Monument Infantil

Tots els anys són especials, tots són diferents, però el que mai canvia és la companyia d’homes i dones disposats a donar un cop de mà, a passar fred al “matadero” o somni al cau, per aconseguir que la nostra gaiata tingue sempre un monument que mostrar a Castelló i que lluir en el sector.

2006 Monument Infantil - 4t Premi 2007 Monument Major - 5é Premi Monument Infantil - 5é Premi Millor monument infantil de Canal 9 2008 Monument Major Monument Infantil - 4t Premi

2009 Monument Major Monument Infantil

216

Alberto Gómez i Capdevila

Artistes gaiaters Tot es remunta a l’any 1989 quan la meua germana Sabina va ser madrina de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”. Aquell any amb només 17 anys d’edat vaig viure una de les experiències més boniques que mai podre oblidar i que potser va ser la que va despertar aquest esperit d’artista gaiater, on plasmes teua creativitat primer en un paper i després en monument.

Recorde anar els divendres a visitar al meu pare Vicente i a mon tio Roberto quan en aquell temps feien la construcció del monument de la Gaiata 8 “Portal de l’Om” en aquell antic magatzem de gaiates. Aquell any el citat monument va obtindre el primer premi de Gaiates, després d’un any de molt treball i il•lusions dipositades en ell.

A partir d’aquell any i després d’anys d’aprenentatge al costat del meu pare i tio, vaig anar vivint experiències de dur a terme la construcció de diversos monuments i fins i tot col•laborant amb el meu pare un any en la realització del monument de la Gaiata 3 “Porta del sol “. Ja en l’any 1995 amb la meua germana Jessica de madrina em vaig llançar a realitzar l’esbós i la construcció al costat del meu pare del monument que aquell any representaria a la Gaiata 8 “Portal de l’Om”. Qué orgullós em sentisc d’aquell 2n premi de Gaiates obtingut amb aquell monument.

Després d’aquesta emocionant experiència en ser el meu primer monument realitzat i amb il•lusions dipositades en seguir fent molts més, després d’uns anys d’aturada arribe l’any 2001 on la Gaiata 11 “Forn del Plà” em va demanar la realització del monument i col•laboració directa amb ells. Monument innovador amb barreja de clàssic amb parts modernistes. Tota una experiència realitzar un nou monument per a un sector diferent.

Al 2003 vaig repetir l’experiència de realitzar el monument per a la Gaiata 11 “Forn del Pla” réplica d’un antic monument dels anys 40.

Després de diversos anys i per circumstàncies de la vida, vaig deixar d’estar vinculat al món artístic, i vaig tornar a l’any 2006 a realitzar un nou monument per a la Gaiata 17 “Tir de Colom”. I ja per últim, l’any 2015 vaig voler provar amb les gaiates infantils que a priori pareixen més senzilles, però també tenen la seua part de complicació per les seues xicotetes dimensions. Vaig fer el monument infantil de la Gaiata 17 “Tir de Colom”.

Amb el que em quedo de tots anys realitzant monuments grans i infantils i amb alguna que altra col•laboració amb alguna gaiata, és amb aquesta il•lusió que té l’artista de veure com un simple dibuix tret de la inspiració i creativitat que cadascú té, ix a la llum i als carrers de la nostra ciutat representant a un sector. Una satisfacció que no es pot descriure per que són sensacions i tensions que cal viure-les per poder-les entendre. Treball i esforç que moltes vegades no es valora prou pel temps, fred, patiment i il•lusió que passes fent el monument i que pocs poden entendre. Al seu torn em quedo amb la pena de no haver pogut seguir any rere any realitzant monuments i agafant més experiències amb les noves tècniques que avui dia

s’apliquen i que fan que es desenvolupen els monuments.

Tot això i molt més, són vivències d’un artista gaiater i que ara en l’actualitat veus i valores enormement l’esforç i dedicació de tots aquests nous artistes gaiaters, i que dediquen part del seu temps a la realització del mateix i que després dels anys t’adones del molt que ha canviat tant en les tècniques com en la realització del mateix.

Experiències i coneixements que mai em esborraré de la meva memòria i que puc sentir-me orgullós de tots aquests monuments que van eixir de la meua imaginació i que en el seu dia i amb l’esforç de tots els membres de les comissions en què he estat, ha representat a un sector pels carrers de la nostra ciutat. Per damunt de tot em quedo amb aquesta experiència d’haver obtingut un segon premi de Gaiates en la Magdalena de 1995, amb la Gaiata 8 Portal de l’Om. TREBALLS REALITZATS COM Artista gaiater: Col•laboració amb Gaiata 3 Porta del Sol. 1995 - Monument Gaiata 8 Portal de l’Om - 2n Premi de Gaiates 2001 - Monument Gaiata 11 Forn del Pla 2003 - Monument Gaiata 11 Forn del Pla 2006 - Monument Gaiata 17 Tir de Colom 2015 - Monument infantil Gaiata 17 Tir de Colom En resum, deixo plasmat els meus anys com a artista gaiater i que ha estat un plaer el poder aportar al món de la festa el meu granet de sorra per fer les nostres festes cada vegada mes grans i que seguisquen creixent amb tots aquests nous i magnífics artistes gaiaters que té la nostra ciutat, i que vetllen perquè aquest treball artesanal no es pergue amb el pas dels anys, dient sempre en veu alta, PER QUE LA GAIATA SIGA, EL NOSTRE MILLOR PREGÓ.

Ibán Burguete i Beltrán

217

RECORDS EN IMATGES

218

DELS 35 ANYS

219

EXPOSICIÓ DEL 25 ANIVERSARI

220

ELS NOSTRES PRESIDENTS Paco Forcada President 1983

Francisco Forcada i Miralles (e.p.d) va ser el primer president de la gaiata.

Al inici de la nostra marxa dins de les festes de la Magdalena de Castelló en 1983.

1983 imprimació de vida de nova gaiata.

Anècdotes, metes i assoliments aconseguits en aquesta primera singladura.

Arribant el dia de la presentació, sense tindre un presentador per l’acte, en l’assaig del dia anterior, li va tocar assumir tal funció de l’assessor de la comissió Sr. Molina.

I quan estàvem en l’epicentre de assaig va

aparèixer una persona que inmediatament es va oferir per fer-se càrrec de la presentació, el qual desprès de esta primera, van ser continues les presentacions durant diversos anys més. Es tracta de Javier Roig i Varoch, a partir de açi es va vincular a la gaiata.

Es va adquirir per part de la comissió un cadafal o tarima per als esdeveniments musicals al carrer i dotze cadires per als infantils en les presentacions i reunions per al cau gaiater.

En el tema del monument gaiater , vam arribar a obtindre un segon premi amb un disseny el cual va ser obra de Rafael Tecles, membre de la comissió, electricitat Enrique Beltrán, veí del sector, manyeria Manuel Doumere, pare d’infantil i treballs en general per la comissió.

Els primers carrecs oficials de la gaiata van ser: Madrina infantil: Ana Belén Herrero i Fabra Madrina: Estefanía Llorens i Tormo President: Francisco Forcada i Miralles

221

Jose F. Molina President 1984/1989

En aquestes xicotetes línies vaig a tractar d’explicar l’esdevingut en la gaiata 17 Tir de Colom, durant els vuit anys de la meva presidència.

Durant el primer any, canviem de “cau gaiater” a una casa cedida gratuïtament per el seu propietari Joaquín Palanques la qual es va habilitar per la comissió i veïns que ens van oferir la seva ajuda. En paleta Felip Pitufo, en fontaneria Santamaría i en electricitat, Antonio Gual.

Es va adquirir un equipatge de futbol i es va crear un equip en les comissions, tant en masculí com en femení, enfrontant-nos sempre amistosament a altres gaiates.

En el monument es va aconseguir un quart premi de gaiates, vam ser la primera gaiata que va engalanar els carrers amb banderetes, eren de paper gentilment cedides per la impremta Gramón, les cuals van tindre que pegar per a formar la bandera les dones de la comissió.

Aixi va començar el costum d´iniciar el treball després de les vacances estiuenques amb un ball al carrer homenatge a als socis, en aquest segon any es va aconseguir una xifra de 469 socis.

En el següent any, es va crear el “Grup de Teatre Tir de Colom” el qual va amenitzar en diversos ocasions les nostres festes i en altres gaiates i va tindre diverses actuacions en pobles de la província. El qual, per causes que no vénen al cas, va desaparèixer un any despres.

Ens vam agermanar amb la “Falla l’Antiga de Campanar” de València i amb la foguera “Oscar Esplà” d’Alacant. Des de aquell moment vam acudir a totes les seues presentacions, igual que ells ho feien en la nostra presentaciò.

222

Vam aconseguir un cinquè premi de gaiates.

El 1988 ens vam reunir un grup de presidents amb l´intenció de aglutinar a totes les gaiates, per unificar les compres i trindre una força major. En el Restaurant Sorribes de Castelló, convocada tota la premsa local es va donar a conèixer la creació de la nova “gestora de gaiates”, la qual va celebrar el 25 aniversari fa uns quant anys.

Es va aconseguir un quart premi de gaiates.

La cual va estar a punt de no eixir a la desfilada, el motiu va ser que a tres dies es va cremar el quadre elèctric i el material tenie que vindre de Barcelona i no arribava. Part del personal de la construcció de la gaiata es va passar diversos dies sense eixir del magatzem municipal, al final del mateix dia de la Magdalena i una vegada començada la desfilada es va poder quedar acabar la gaiata i la Policia municipal ens va obrir pas fins a l’inici de la desfilada, on ens vam ficar sense cap ordre, ja que el nostre lloc corresponent havia passat diverses gaiates enrere.

Aquells anys eren molt diferents als actuals, ja que no es comptava amb les carpes que ara hi han i les celebracions populars es celebraven totes al carrer, on hi havia gran afluència de veïns del sector.

Va ser l’últim any que en les presentacions s’anava vestit amb vestit de nit, a partir del següent ja es van fer amb el vestit típic de castellonero-a.

Totes les gaiates han estat fetes pel personal de la comissió amb la desinteressada col•laboració dels electricistes Pere Guillamón i Juan Vicente Edo i del Pintor Pedro Tormo (e.p.d) amb els dissenys de Rafael Tecles (e.p.d) i José F. Molina.

Un entranyable record d’aquell xiquet de 7 o 8 anys, que sense ser de la gaiata ens venia gran quantitat de loteries i rifes, fins que la comissió va decidir comprar-li vestit de castellonero per que pogués pertànyer a la mateixa. Ell era Javier Gimeno i Abadia, actual president de la gaiata. El meu reconeixement i gratitud als presidents infantils i madrines als que vaig tindre l’honor de compartir en els anys de la meva presidència.

1984 Madrina: Mavi Tecles i Baset Madrina infantil: Inma Viñes i Sivera President infantil: Manolo Doumere i Martínez 1985 Madrina: Inma Galmés i Monferrer Madrina infantil: Pili Alcaide i Doumere President infantil: Alejandro Gual i Giménez

Un record especial a totes les madrines d’honor de que van estar amb mi en aquesta llarga experiència festera.

Diverses de les meues madrines van poder acompanyar a la Reina de les Festes, sent elegides “dames de la ciutat” Elles van ser: Dama de la ciutat infantil: Zaida Jiménez i Guillamón Dama de la ciutat infantil: Pili Alcaide i Doumere Dama de la ciutat infantil: María Gordo i González Dama de la ciutat: Mavi Tecles i Baset Dama de la ciutat: Inma Galmés i Monferrer Dama de la ciutat: María José Sanjuan i Personat José F. Molina

1986 Madrina: Lola Mari Sospedra i ALbiol Madrina infantil: Zaida Jiménez i Guillamón President infantil: Manolo Padilla i Julian 1987 Madrina: Maria Causanilles i Domench Madrina infantil: Anabel Fernández i Marzal President infantil: Carlos Miguel Santapau i Gimeno 1988 Madrina: Dolia Tormo i Gómez Madrina infantil: Paola Tormo i Gómez President infantil: David Vidal i Folch 1989 Madrina: María José Sanjuan i Personat Madrina infantil: Lorena Montañes President infantil: Manolo Albril 1990 Madrina: María Dolores Palanques i Sanluis Madrina infantil: María Gordo i González President infantil: Jorge Juan Gómez i Montoliu 1991 Madrina: Nati Temblador i Alcocer Madrina infantil: Elvira Bel i Miralles President infantil: Isaac Palatsi i Mir

223

Pepe Fernández President 1990/1995

Vaig començar a la gaiata l’any 84-85 com treballador del “matadero” fent gaiates. Posteriorment vaig ser elegit president en l’any 1990 i vaig estar fins a l’any 1995.

Per que fa a premis, l’any 91 juntament amb la gaiata 19 La Cultural, vam obtindre el primer premi de mascletàes de sectors, l’any 92 vam obtindre el segon premi de gaiates i primer de iluminació i, en anys successius, vam aconseguir guanyar alguns tercers i quarts i fins i tot alguns infantils.

Tot i que el major premi que vaig obtindre va ser el reconeixement de la junta directiva que m’acompanyava i les madrines com ara Eva, Mònica, Lidón i Alicia, madrines infantils com Verónica, MªIsabel, Laia i Jessica que les acompanyaven els seus presidents infantils Alberto, José Miguel, Javier i Pau, de les quals algunes van arribar a representar-nos com a dames de la ciutat.

Després en l’any 94 vaig eixir elegit president de Gestora de Gaiates fins a l’any 2001.

Entre molts projectes realitzats es van treure els estatuts de la Federació Gestora de Gaiates. Que les gaiates fossin amb el vestit regional de castellonera des del día de les presentacions.

De la qual cosa estic orgullós de la relació tan fluïda que va haver aquells anys entre Ajuntament, Junta de Festes, Federació Gestora de Gaiates i tots els presidents de totes les mateixes.

Un dels actes que es va tornar a incorporar en les nostres festes va ser el Coso Multicolor en col•laboració amb la Junta de Festes.

I els actuals magatzems municipals de gaiates on es realitza el dur treball durant l’any que enlluerna als carrers, en els quals jo estic molt orgullós ja que els meus principis van ser tots allà.

224

Uns dels moments més emotius viscuts va ser el lliurament del mantell de totes les comissions de sector a la Mare de Déu de Lledó.

Javier Martí President 1999/2000

Magdalena1999 Madrina Jessica Díaz i Herrero Madrina Infantil Eva Rivera i Escrig President infantil Omar Sales i LLeó President Javier Martí i Rodríguez Aquest anys es va aconseguir el primer premi de gaiata

Avui estem convençuts que Javi està al corrent d’aquesta commemoració i que allà on sigue estarà celebrant que seguim recordant-nos d’ell avui com aquell llunyà i trist moment. President tircolomer per sempre.

Magdalena 2000 Madrina Carla Olucha i Escrig Madrina Infantil María Piñana i Mateu President infantil Adrian Serer i Tena President Javier Martí i Rodríguez “Va ser president de la gaiata 17, a la qual va perteneixer de manera exclusiva, i ostentava el càrrec de President d’Honor perpetu. També va ser membre de la Junta de Festes però, sobretot, un autèntic tircolomer.

Dotat d’un talent natural per a l’espectacle, Javi ha proporcionat moltes hores de glòria al sector en aquest camp ajudant també a altres comissions gaiateres i el record de la seua obra sens dubte perdurarà al llarg de generacions.

S’ha anat en silenci, sense muntatges coreogràfics, sense llums, sense música ... i ara ens toca a nosaltres, els que li apreciàvem, escenificar el millor adéu en el seu comiat.

Javi Martí ha marxat amb la seua maleta carregada de records en els quals, sens dubte, estem tots nosaltres. Adéu, artiste!”

Aquesta és la ressenya que va apareixer originalment al blog de la gaiata als pocs díes del fatal desenllaç i que posteriorment va ser inclosa en el llibret de la Magdalena del 2011. Hem volgut en aquesta ocasió amb motiu del nostre 35 aniversari recuperar tot el sentiment que en aquell moment ens envaïa i que va quedar reflexat, paraula per paraula en aquella sentida inserció en la que barretjavem dades i sentiment.

225

Alberto Gómez President 2001

Quasi que des que tinc pèls a la cara, i en aquesta família gaiatera es va considerar que ja tenia dos dits de front, els presidents comptaven amb mi per formar part de la seua Junta Directiva, sent vicepresident. Era un paper còmode, no és el mateix empentar que estirar el carro; ajudava en el que se’m deia, prenia les decisions que em corresponien i, sempre amb la supervisió del president, acudia als actes i treballava, això si, treballava com el que més. I és que amb 17-18 anys tampoc es podia demanar més a un xaval.

En acabar la Magdalena de l’any 2000; seria sobre el mes de maig, en la qual era president el nostre estimat Javi Martí; li va dir Pere Pau Montañés, que tenia intenció de ser president de la Junta de Festes i que li agradaria comptar amb mi en el seu equip per a la següent edició Magdalenera, que seria la de 2001.

Javi es va posar en contacte amb mi, ja que pensave dimitir com a president de la Gaiata i volia que fos jo qui agafare la Gaiata, ....

En aquests moments les sensacions formaven un remolí dins meu. Tenia moltíssimes ganes i il•lusió per ser president de la meua gaiata ... i por, por al desconegut, por a la responsabilitat, a no saber fer-ho com la Gaiata es mereixia, doncs ... amb tot just 19 anys portar una Gaiata amb més de 100 persones era una grandíssima responsabilitat.

Gràcies al suport de la meua família, la col•laboració dels socis i l’ajuda de la mateixa gent que formaven la Junta Directiva que tenia Javi, vaig iniciar un nou projecte: a la Magdalena de 2001 vaig ser president del Tir de Colom.

226

Vaig tindre la sort de comptar amb uns representants excepcionals, que van fer l’any fàcil de portar i agradable de recordar; ells van ser la madrina Mª Isabel Llorens, i els representants infantils els germans Silvia i Enrique Altaba.

Des d’aquí, vull agrair, tant als representants com a tota la comissió de 2001 l’esforç i la il•lusió que van tindre en aquell any, i que en la majoria dels casos segueixen formant part del Tir de Colom o col•laborant amb nosaltres.

Ibán Burguete

President 2005, 2006, 2014, 2015 Tot començà cap a l’any 1995 quan vaig establir vincles amb el món de la festa i, de manera especial, amb el món gaiater. Dels meus 28 anys vinculats a la gran família gaiatera i defensor de les nostres tradicions, vull destacar aquesta última etapa de 13 anys lligat directament amb el sector del Tir de Colom al qual, per circumstàncies de la vida, em vaig unir de manera definitiva.

L’any 2004 vaig endinsar-me en aquesta dinàmica i exitosa comissió actuant com a vicepresident, dins de la Junta Directiva encapçalada per Miguel Angel Moreno Gracia (president aquell any). Aquest fet em donà l’oportunitat de conèixer una comissió diferent amb diferent forma de treball i amb ànsia de créixer com associació.

El 2005 em vaig presentar a la presidència. Després d’una candidatura carregada d’il•lusió i ganes de treballar, em nomenaren President durant els anys 2005-2006.

Llavors creixérem com associació amb les espectaculars presentacions, magnífics concursos de “play backs” del Castelló Artístic organitzades per la Junta de Festes conjuntament amb el periòdic Mediterráneo, arribant a guanyar fins i tot premis en diferents categories. Tampoc oblido un dels últims anys què la comissió organitzava la gala a favor de l’Associació Espanyola contra el Càncer, encapçalada per Javier Martí Rodriguez (de segur que allà on es troba, ens guia amb la il•lusió i alegria que el caracteritzava).

En aqueixa etapa vaig tindre a quatre madrines que mai oblidaré per ser les “meues primeres” i per representar al Tir de Colom de manera espectacular; el 2005 passejàrem pels racons de la ciutat amb Jessica Gomez Capdevila i Alba Clofent Ramos, Madrina i Madrina Infantil respectivament; el 2006 acompanyats de la mà de Noelia Monte Gascón i Ania Hernández Beltrán (molt vinculades encara hui dia amb la nostra comissió tircolomera), visquèrem experiències inoblidables.

Andreu Prades i a Natalia Sánchez Hernández, dos joves plenes d’il•lusió i ganes de viure l’experiència de ser madrines del nostre sector. Va ser un any de fer un canvi en la política de gestió de la nostra associació, creant una Junta Directiva de 10 vicepresidents, amb secretària i tresorera, aconseguint així que la gent jove de la gaiata intervinguera directament en la seua gestió.

Any difícil pels canvis, però esperançat per veure una vegada més el sector 17 escrivint la seua història amb majúscules i disfrutant una especial experiència al costat de Mireia i Natalia. Gràcies, xiques!!!

Després d’aquests canvis, va arribar l’any de la consolidació en la gestió, seguint l’empremta començada per magnífics presidents anteriors com ara Javier, Verónica, Omar i Julio.

El 2015 l’atzar volgué unir-nos novament, tenint el plaer i satisfacció personal de compartir experiència amb Alba Clofent Ramos, esta vegada com a Madrina major i amb la presència de Lucía Burguete Alcaide i Hugo Sánchez Burguete (filla i nebot meus respectivament) com a Madrina Infantil i President Infantil. Aquest any serà per a mi inoblidable com és d’imaginar.

Per tot açò i per tot el que el Tir de Colom ha aportat a la meua vida, vull donar-vos les gràcies a tots i totes els que heu format part de la Junta en aquestes etapes amb els meus encerts i les meues errades (que de tot s’aprén) i, com no podia ser menys, les GRÀCIES amb majúscules a Jessica, Alba, Noelia, Ania, Mireia, Natalia, Lucía i Hugo per suportar-me cada acte i fent-me sentir orgullós de representar al Tir de Colom al vostre costat.

Passaren 8 anys d’aportacions a la gaiata 17 com membre de la comissió, fins arribar a aquesta última etapa com a President 2014- 2015.

Mil gràcies a la Gaiata 17 per obrir-me les portes i fer-me sentir aquesta experiència que sempre portaré al cor i, teniu de segur que sempre estaré disposat a aportar el meu granet d’arena perquè la nostra associació siga creixent. Em sent realment molt orgullós de formar part de l’exitosa història del TIR DE COLOM.

El 2014 tingué el plaer de conèixer a Mireia

GRÀCIES!!!

227

Verónica Sanahuja Presidenta 2009/2010

El pas per la presidència del Tir de Colom, la meua gaiata, la que va ser i serà la meua única gaiata va deixar en el meu cor records inesborrables que ara, més de 5 anys després sóc capaç de recordar com si hagueren acabat de succeir, tal és l’intensitat amb que ho vaig viure. Com a castellonera que ha pasat per quasi tots els càrrecs festers de les nostres benvolgudes festes fundacionals, la presidència de la gaiata de la teua vida es un somni fet realitat.

Per a la història quedarà una cosa que, a més, m’enorgulleix especialment i és haver estat la primera dona presidenta del Tir de Colom. En un món, el gaiater, dominat tradicionalment pels homes en els càrrecs directius, va ser per a mi un repte l’ésser sabedora que anava a ser mirada amb lupa i, al final del meu període presidencial, em va compensar el rebre expressament de part d’aquestes persones que es resistien, per mentalitat a aquest canvi, les enhorabones que vaig comprovar eren sinceres.

En els meus anys al capdavant de la comissió vaig apostar per tindre un bon llibret i ho vaig aconseguir ja que l’any 2010 va ser reconegut a l’emportar-se la majoria dels premis atorgats per la Junta de Festes: millor portada, millor disseny interior i segon premi de llibret. Triple alegria que quasi suposa un ple per a una sola comissió de les 19 participants!

En quant als monuments gaiaters, junt amb la meua junta directiva vaig optar per gaiates de tall tradicional aconseguint un meritori 6è premi l’any 2010.

Pel que fa a presentacions va ser un orgull coordinar per a tota la gent que en massa va acudir a La Pèrgola, dues posades en escena impactants i radicalment diferents: el món de Broadway i el seu espectacle de ball i, d’altra banda, una original tra-

228

ma “d’història –ficció” sobre la primera pedra protocol•làriament ubicada al recinte fester per dret i història del món gaiater: la Pèrgola. Va ser, simbòlicament, el comiat que en nom de totes les gaiates li va dispensar la nostra. I els sentiments van aflorar independenment de la comissió gaiatera que es tractara…

I, per deixar la marca en tots els camps també durant la setmana de Magdalena es va fer una aposta que ens va eixir força bé: la contractació d’una macro orquestra el dia estratègicament clau, el segon dissabte de Magdalena. Encara es recorda l’èxit i el goig que donava vore tota la plaça plena fins als límits, malgrat no ser la nostra ubicació precisament de pas popular.

En definitiva van ser dos anys de lluita i èxits fruits d’ella. De trencar tabús, de coordinar un equip de gent que vaig sentir proper en tot moment i que m’oferien la seguretat que, com a presidenta inexperta necessitava en el primer any i el suport per seguir en la línia traçada el segon. Un línia feta de l’única manera que conec: amb treball, més treball, una miqueta més de treball, transparència i ètica festera per sobre de tot.

No vull acabar el meu escrit sense deixar constància del meu agraïment a la comissió, madrines i les seues famílies d’aquells anys i de la ja esmentada junta directiva. Tots ells tendrán i tindreu sempre un lloc de privilegi en el meu cor i l’afecte i estima que teníem ha anat augmentant al llarg dels anys.

Viure aquell capítol, amb els seus moment bons i, inevitablement, “els altres”, em va enriquir tremendament i estic segura que aquest mateix sentiment tindran aquells que, d’alguna manera, el van compartir.

Comencen ara els “segons 35” anys i líl.lusió es renova. Visca el Tir de Colom!

Omar Sales

President Infantil 1999 - President 2011/2012 Sóc Omar Sales Lleó, tinc 27 anys i vaig a contar-vos com va ser la meua experiencia com a president d’aquesta Gaiata, la 17, la Tir de Colom.

Jo vaig entrar a formar part de la Gaiata 17 l’any 1998 com a comissió infantil. L’any 1999 vaig ser president infantil, despres porta-estandart, fins que vaig tindre l’ edat per a ser acompanyant.

Despres vaig passar varios anys en el carrec de Vicepresident. I finalment l’ any 2011 i 2012 vaig arribar a ser President d’ aquesta Comissió.

ta directiva, els amics fallers, les meues Madrines i Madrines Infantils, i sobretot amb la meua familia.

Hem porte molts bons records, en especial de les meues 4 Madrines, 2 anys en els que vam viure moments emotius, divertits i especials.

En definitiva, va ser una experiencia més que sume al meu currículum fester, treballant per les nostres Festes, fent-les més grans, pero sobretot lluitant per a que “ la Gaiata siga el nostre millor Pregó “.

Va ser una experiencia inolvidable, on vaig tindre moments molt bons i d’ altres roïns, pero a la fi una nova aventura que mai havia viscut.

Aquestos 2 anys els vaig compartir amb molta gent, la meua comissió, la meua jun-

229

Julio Hernández President 2013

Durant anys vaig estar “esquivant” la presidència per una simple, tot i que potser complexa, raó si no s’explica bé: el meu caràcter de líder organitzador de projectes podria no encaixar amb el “ritme” que té el món fester. Vaig entendre que podía crear-se, amb les meues maneres de liderar, un ambient diferent a l’habitual i no gaudir com correspon una experiència especial com és una presidència de gaiata, de la meua única gaiata.

Però un esdeveniment, l’únic amb pes suficient que podía fer-me canviar d’opinió, es va produir. Ania, la meua filla, anava a ser madrina. I jo, com a pare compromès, anava a voler que tinguera EL MILLOR dels seus anys festers. Es clar que altres persones hagueren pogut gestionar amb solvència aquest any! Però l’elegant “marcatge” al qual jo els hagués sotmès perquè Ania no perguera ni una de les oportunitats de gaudir aquest any... Per descomptat no parle de privilegis, ni un ni mig, i la història, anterior i posterior, em avala, sinó d’accedir a tot el que en bona lògica festera pogués ser viscut.

I vaig accedir a la presidència. Vaig nomenar una junta de la major solvència que, sobretot, va acceptar comprometre’s des del primer moment i ens vam posar a treballar d’una manera diferent a l’habitual: reunions periòdiques curtes y efectives, delegació de responsabilitats, assumpció de compromisos amb dates, nivells de comunicació per evitar mals entesos, comunicació “oficial” amb la comissió per evitar “cotilleos”, lideratge únic (per les coses bones i per les no tan bones: només una persona dona la cara) i reunions periòdiques amb la comissió perquè es pugueren sentir part fonamental de LA SEUA gaiata ... en definitiva, una maquinària “suïssa” en un rellotge castellonero.

I es va aconseguir el que es preveia per la qual cosa a les proves em remitisc: es va aconseguir un nombre de “hombres de matadero” no vist des de feia anys que va fer que, malgrat no tindre a les nostres files tècnics de primer nivell ni diners de premis anteriors, vam aconseguir amb esforç y poc diners, un 3r premi de gaiata que, per a qualsevol entès és com si fore un primer doncs per davant, en termes futbolístics, teníem el Barça i el Reial Madrid ... vam fer un llibret guan-

230

yador que va aconseguir també reconeixements màxims ... i, amb quatre xavos, vam preparar una presentació “de les de la 17”: espectacular en la seua posada en escena, original en la seua trama i, en definitiva, emocionant. El Palau va “reventar” amb “Seventeen Music Festival” A banda també vam instalar per primera vegada un projector amb pantalla gegant en el cau per vore l’Eurocopa, vam fer una excursió al circuït de Cheste i una capea absolutament respetuosa amb els animals (condició primera i ineludible) que ha quedat en el record de tots els tircolomers per el bon ambient que es va crear allà.

Com dirien al programa de TV, “prova superada”. I amb excel•lent nota. Una comissió contenta, “sostovada” per l’orgull, reconeixement i informació i, pel que a mi respecta, una filla-madrina feliç que, dimarts de Magdalena, va pujar al costat dels seus companys representants, Lledó i Enrique, quatre vegades al escenari a recollir reconeixements per el treball que TOTA la gaiata havia fet en el seu any. Com a pare, orgullós i feliç.

Queda per ressenyar potser el més rellevant per nou que va tindre lloc aquest any i és l’espectacular (així, espectacular) acord a què es va arribar amb una empresa perquè durant la setmana de Magdalena visquéssim com Reis a la carpa: per primera vegada en la història la comissió va viure “a mesa y mantel” ja que ens muntaven i desmuntaven taules i cadires, ens servien i recollien durant tota la setmana, van instalar i desinstalar la carpa i, a més, van córrer amb la programació lúdica de tota la setmana a més de tindre permanentment un rostidor muntat a l’annex (des del qual eixía molts dies el menjar en directe). Per no oblidar-ho !!. I si això ja era bo, el llacet el posa l’acord econòmic: aquest luxe asiàtic ens va costar un 40% menys que el que tradicionalment fèiem (més anar a comprar, més l’esforç dels torns ...)

2013, un any per al record.

Com? No, no. No em queden més filles. Com la gaiata: Ania és, per a mi, única.

El que sí em queda es Turkus, un president “perruno”, mira per on…!

Visca el Tir de Colom !.

Miguel Ángel Moreno President 2004 i 2016

La meua trajectòria com a president d’aquesta Gaiata comença l’any 2004, després de formar part durant diversos anys a la comissió i després la presidència de Javi Gimeno a l’any 2003, em vaig decidir a liderar com a president aquesta gaiata.

D’aquesta magdalena guardo un record molt especial cap a les meus madrines, a la sempre responsable Lorena López i Capdevila com a madrina gran i el seu germà, un inquiet i eixerit president infantil anomenat Cristian López i Capdevila, i com no, a la madrina infantil, la sempre dolça Carla Bernat i Pascual.

Recorde aquell any la unió que tenie tota la comissió, i com no als membres de la meva junta directiva, que al meu costat van liderar la magdalena del 2004. Recordeu que per a nosaltres va ser tot un orgull que la Junta de Festes ens atorgués el primer premi de Llibret, i per primera vegada en la història ens donessin el primer premi de portada, que va ser gràcies a un dibuix d’Higinio Mateu.

Sandra Gimeno i Guerrero i una ja senyoreta Carla Bernat i Pascual. Ha estat un any intens ple de canvis per part de la Junta de festes, però amb la col•laboració de tots hem tirat endavant una setmana de festes plena d’actes i uns monuments que han obtingut els seus merescuts premis, un llibret digne del nostre sector i una presentación, inspirada en el musical “Cats”, que per les cròniques, va ratllar a l’altura de qualsevol musical de les grans ciutats. Per motius personals vaig haver de deixar la presidència ja que venien en camí dos autèntics tircolomers. Des d’aquí vull donar les gràcies a totes les persones que em van recolzar i em van ajudar durant tot l’any i dir que el guarde amb molta estima en el meu bagul de records meravellosos.

Aquell any vam realitzar una gaiata clàssica tant en el monument major com en l’infantil. Però el que la gent no oblidarà, serà la magnífica presentació que va preparar Javi Martí sobre el tema de “Eurovisió”. Allà on sigues mil gràcies per aquest meravellós espectacle.

Després la meua vinculació a la gaiata va tindre uns anys de parèntesi, i vaig tornar a la que sempre ha estat la meua casa a la Magdalena 2015, entrant a formar part de la comissió. Per casualitats de la vida a la magdalena del 2016 sería la madrina Carla, la qual anys enrere va ser la meua primera madrina infantil. Al quedar lliure el càrrec de president vaig decidir formar una Junta Directiva i presentar-me per a president i així a mitjans del mes de maig vaig tornar a ser el president de la gaiata 17, amb una madrina infantil sempre somrient anomenada

231

Javier Gimeno i Abadía

President 1996/98, 2002/03, 2007/08 i 2017 Tortosa 1974 , va ser el any que vaig naixer en una familia de 5 germans. Al 1977 en vam traslladar a Castelló de la Plana, d’on ma mare era naixcuda en 1936: de ahí ens ve la soca castellonera ja que ma mare va ser dama de sector de la Gaiata 6 , Farola Ravalet en 1956 i, en les festes de 1958, va ser triada per Dama de La Ciutat representant a Castelló. Una Castellonera que desde aquell moment i tot i tindre cinc fills i traure’ls andavant ella a soles no va obidar les seues festes ni tradicions i per ahí ens va envoltar per les festes del Nostre Castello.

L’any 1982 quan només ere un xiquet de vuit anys, ens menetjava un run run pèr el carrer on es comentava que un grup de cuatre o cinc matrimonis teníen l’intenció de formar una gaiata en el barri. Mentres es feia la ampliaci de sectors , en eixe run run, es va crear el sector de Tir de Colom i la Gaiata 17. Gracies a eixe grup de persones vaig formar part de esta Gaiata de esta gran Gaiata que sempre la duc al cor.

En la Magdalena de 1983 , vaig formar part de la Comissió Infantil, fins a la Magdalena del 1989. Al 1990 vaig dur durant dos anys el estendart de la Gaiata i, al 1992, vaig començar a ser acompanyant de la Comissió. Al 1994 vaig formar part de la Junta directiva de aquell any i en el 1996, 1997 i 1998 va ser la primera meua etapa de President en la Gaiata. En l’últim any Javier Marti em va ser de molta ajda ja que per feina em vaig trasladar a Mallorca. En esta primera etapa de President vam conseguir per primera vegada el primer premi de Gaiates , un reconeixement a tota esta gent que ere part de la Gaiata 17 en molta ilusio i on les Madrines Veronica, Gemma i Oscar van disfrutar de eixe maravellós premi que en la vida oblidarem. També en esta primera etapa vam aconseguir molts premis tant de gaiates com de llibrets. I també mai oblidarà la gaiata la primera Reina Infantil que ha tingu:t Sonia una gran xicoteta Reina, gràcies.

La segona meua etapa de President va ser pre a les Magdalenes 2002 i 2003 , també uns anys maravellosos on vam triunfar també en els llibrets de la gaiata guanyant el Premi al millor llibret , coordinat per Anabel i Elena, ja que mai ho haviem aconseguit i també els espectacles dirigits per Javier Marti i el concurs Castelló Artisitic , on també vam guan-

232

yar el Primer premi al millor espectacle.

Els anys 2005 i 2006, vaig formar part de la junta de Festes , dirigida per Jesús Lopez , en companyia de gent que encara avui continuen en les festes i on van fer un gran grup de amics i amistats en especial Verónica que avui en día encara forma part de la meua Junta de la Gaiata. Eixe any, 2006, el Tir de Colom també va guanyar el premi de portada amb una il.lustració que va fer la meua parella, Higinio, un altre motiu d’orgull personal.

Els anys 2007 i 2008 , vaig tornar a ser President per a celebrar el 25 aniversari de la Gaiata on una vegada mes vam innovar fent dos presentacions una Infantil i una gran, una infantil on van triunfar fent-la tota relacionada amb el món Disney i una gran, en un total de 25 dames i gaiateres que, a dia de avui, encara no se ha repetit.

Per finalitzar enguany 2017 per al 35 aniverasari on una xiqueta xicoteta que es filla de la primera madrina de la Gaiata en 1983 , Estefania va eixir com a infantil per al 25 aniversari i avui està en el escalafó mes gran de la nostra gaiata sent la Madrina Estefania , Madrina 2017 de Tir de Colom i la filla de la primera madrina de honor infantil, Eva, de la nostra gaiata que va ser madrina de la nostra gaiata en 1992 i que avui la seua filla , Nerea porta el més gran càrrec que se pot ostentar en la nostra comissió infantil sent la nostra Madrina Infantil 2017 i no anave a oblidarme del nostre President Infantil , Mikel, que la seua mare va Vicky ser Madrina de honor el primer any meu de President i la seua tia Maika va ser la Madrina del 25 aniversari.

Per a acomiadrame dir que en sento molt orgullos de formar part de esta comissió i que només puc donar gràcies a totes les persones que han pasat per esta gaiata i en especial a totes les madrines, madrines infantils i presidents Infantils que encara que no els nomene els tinc al meu cor i que van pasar uns anys inolvidables.

Gràcies, Tir de Colom

233

RECORDS EN IMATGES

234

DELS 35 ANYS

235

Una reina entre nosaltres Quan entres a formar part del món gaiater de xicoteta, els teus únics pensaments es poden resumir en passar-t’ho bé.

En el meu cas, la meua entrada a la gaiata 17 no va poder ser millor, era una xiqueta de 6 anys que ja havia participat en les nostres festes de la Magdalena però d’una altra manera, formant part del grup de ball Escola de Dança Castelló, amb la profe Conso al capdavant, a la qual aprofito per agrair-li lo molt que em va ensenyar a estimar les nostres tradicions. Però jo volia més i els meus pares em van donar l’oportunitat d’entrar a formar part d’una gaiata, cosa que ells ja havien viscut feia anys. Amb 6 anys l’única cosa que una xiqueta vol, com he dit, és passar-ho bé, jugar amb la resta de xiquets i, en el meu cas, vestir-me quantes més vegades millor de llauradora i de castellonera.

Vaig començar com gaiatera d’Honor, i el 1998, vaig tindre la gran oportunitat de ser la Madrina Infantil d’una nombrosa comissió que em va acollir d’una manera molt especial i que em va fer sentir com a casa a mi i la meua família.

El càrrec de Madrina probablement, ara amb el temps m’haige adonat que és un dels més emotius i de major responsabilitat. Ets la màxima representant del teu sector, aquest al que tant afecte tens i tant s’esforça per treure un any més les festes cap a endavant, pel que tú tens el deure de fer que tots ells se sentisquen orgullosos de tú.

Aquest va ser l’inici del meu recorregut gaiater, un camí que vaig començar gràcies a la il•lusió d’una persona que des del primer minut va confiar en mi, Javier Gimeno, en aquell moment president i ara de la nostra comissió. Gràcies per acompanyar-me durant aquests increïbles anys, per ser el meu President en la Magdalena de 1998, i donar-me tants moments inoblidables al teu costat i portar al Tir de Colom al capdamunt, demostrant a tots que la 17 és especial.

Després d’acabar el meu any com a Madrina Infantil vaig tindre la sort de ser escollida Dama de la Ciutat Infantil per a la Magdalena de 1999, una oportunitat que cada any només tenen sis xiquetes de Castelló. Any que vaig aprendre, em vaig divertir i vaig conèixer a molta més gent que igual que jo, ens unia un mateix sentiment d’afecte gaiater i fester.

Però si amb això pensava jo que ja ho havia viscut tot, m’equivocava, tot estava per arribar un gran any, que em canviaria la meua vida. L’estiu del 99 vaig rebre la cridà telefónica, una cridà inesperada, que ho va canviar tot. L’Alcalde de Castelló Don Jose Luis Gimeno, em donav l’enhorabona, havia estat escollida Reina Infantil per a les Festes de la Magdalena del 2000, tant ell com el president de la Junta de Festes en Raúl Pascual em van felicitar i em van insistir en que gaudira al màxim cada minut a partir d’aquest moment i que intentare guardar cada instant en la memòria, per que amb els anys em donaria compte de l’especial que anave a ser l’any 2000 per a mi i per la meva família.

I així va ser, amb 8 anys anava a començar una aventura inoblidable, que em aportaria una infinitat de moments, emocions, vivències, pensaments, amistats que guardaria per sempre.

Per a una xiqueta gaiatera, arribar aquí, és un somni, sonarà a tòpic, però és real, ser Reina és un càrrec que només unes privilegiades tenim, per que així em considero. És un privilegi poder lluir aquesta banda verda, representar a tots els xiquets de Castelló, i aprendre molt més sobre la nostra ciutat, les nostres festes i tradicions. Un regal que se li fa a una xiqueta gaiatera i castellonera com jo, que tenia una il•lusió enorme i que estave més que agraïda per que un dels seus somnis es feia realitat.

La Imposició de Bandes va ser l’inici, on tot va començar a prendre forma, acte emotiu que dóna el tret d’eixida a aquest any tan especial, on reps l’anhelada Banda Verda que t’acompanyarà al llarg de tota l’aventura.

A partir d’aquest instant, va ser un any frenètic, ple d’actes tant a Castelló com en altres ciutats i pobles. Actes en els quals vaig tindre l’oportunitat de conèixer a molta gent, amb la qual a dia d’avui

236

encara mantinc relació i fins i tot amistat. Potser això sigue una de les coses més especials que em va donar aquest any. Tindre la sort de començar noves amistats, amb persones que em van ajudar, em van donar el seu afecte constant i em van tractar com a una Reina. Ells són els membres de la Junta de Festes, als que sempre els agrairé l’esforç i dedicació desinteressada per fer de la Magdalena del 2000, una setmana màgica i un any de 10.

Gent de comissions de sector, que sabien que era una xiqueta més d’aquesta gran família gaiatera que formem, especialment a la Gestora de Gaiates, que va tindre un interès especial per fer del 2000 un any inoblidable i ple de noves experiències.

Però vull donar la GRÀCIES amb majúscules a “La meua Gaiata”, a tots els membres del Tir de Colom que em van acompanyar sempre que els era possible en aquesta aventura.

Aprofitant aquesta oportunitat, vull recordar un moment màgic que va ser l’acte de la Galania Infantil, que em van regalar, un treball enorme en què els Tircolomers vau aconseguir ficar-nos en el món de la “Cenicienta”, i fer que una vesprada de diumenge fos inoblidable, una Galania en majúscules on es va posar de manifest tot l’afecte que vau posar a l’hora de preparar i organitzar fins al mínim detall.

Un espectacle que només vosaltres éreu capaços de fer amb Javi Martí al capdavant, dirigint i donant forma a aquest gran show. Acte que es va tornar més emotiu encara gràcies a la Galania en forma de paraules del la meu “xicotet” galantejador, Andreu Beltrán. La Junta de Festes no va poder triar millor, és recordar-li a ell al faristol i m’emociona, qui millor que un amic per fer-me Galania.

A poc a poc va anar arribant la Setmana Gran, de les nostres festes, nou dies de festa contínua, on Castelló es transforma de dalt a baix.

Quan em pregunten, amb que, de tot, et quedaries?, sempre he dit, quedar-me sol amb un em resulta impossible, de cada dia guarde moments inoblidables, que encara que només era una xiqueta de 9 anys, eren tantes les ganes de viure l’experiència i l’entusiasme per gaudir d’aquests dies, que em recorde fins de petits detalls que avui en recordar-los m’emocionen.

El agafar la metxa per encendre la primera mascletà de dissabte d’inici de festes.

L’emoció de la meua reina Begoña Fabra en escoltar el Primer Pregó cantat per Toni Selma.

El so de les campanes de l’Ermita de la Magdalena de diumenge a migdia.

L’emoció en els gaiaters a lluir els seus monuments en la Desfilada de Gaiates.

Sens dubte un dels dies més especials va ser el dilluns al matí, pujar-me al capdamunt de la carrossa, per al Pregó Infantil i escoltar Mauro Fabregat, Pregoner Infantil és sens dubte un dels moments més emotius d’aquest any, un nen també de 9 anys, castelloner de soca, que va saber transmetre aquest sentiment, sent un gran Pregoner, el millor. A dia d’avui encara tinc la sort de poder comptar amb l’amistat i afecte d’ell i de la seua família. Aquest és un dels millors regals que em va donar ser Reina Infantil.

A banda i ja ens unia una amistat especial entre nosaltres i les nostres famílies, però a partir d’això, la paraula amistat es pot escriure amb lletres molt, molt grans.

Gràcies per aconseguir que el nostre poema del Pregó es transformés en un moment únic, aconseguint l’afecte de tot Castelló.

Ram de roses blanques a la Mare de Déu del Lledó, la Basílica plena de castelloners fent ofrena a la seua Verge. Tapís de flors, emoció en estat pur en l’últim dissabte de festes.

Magdalena !!! ... .Vitol !!!!!, un crit fort que va posar fi a la millor setmana de la meua vida, amb els ulls plens de llàgrimes, així acabava la nostra setmana gran de la Magdalena del 2000.

Resumir tot un any és veritablement complicat, i més tot i que és un dels millors anys de la teua vida.

Ara, després de disset anys, només puc donar les gràcies una i mil vegades més a tots els que van fer possible que jo tingue el privilegi de ser una d’aquelles poques xiquetes que tenen una Banda Verda, una banda per a una xica castellonera i gaiatera com jo , és el més valuós que puc tindre avui dia.

Sonia Bernat i Pascual Reina Infantil Magdalena 2000

237

Presentació de la gaiata “Estil de la 17” o “Espectacular” van ser dues de les etiquetes més repetides per definir el que vam viure al Palau de la Festa. Una presentación espectacular.

Els nostres màxims representants per a la Magdalena 2017 Estefanía (madrina), Nerea (madrina infantil) i Mikel (president infantil) junt al president de la comissió Javier Gimeno van assistir, al costat de la comissió tircolomera i a la resta de comissions gaiateres que omplien completament el recinte , a un repàs musical dels 35 anys de vida de la gaiata. Presentacions, Galaníes a les Reines de les Festes i Homenatges a les Comissions de Sector, el concurs de playbacks Castelló Artístic i les actuacions solidàries van ser les 4 etapes que, en un recorregut que va durar prop de dues hores i que tot i això no es va fer llarg (la millor senyal posible quan es parla de la posada en escena d’un veritable espectacle), musicalment va atrapar al miler llarg d’assistents.

Amb el fons d’un escenari sobri i elegant i mitjançant la presentación de Julio Hernández (guioniste i presentador) es va anar combinant l’acte protocol•lari amb el recorregut per la part més sensible de la nostra historia, de veritablement festera, la gaiatera, la compartida amb la resta de comissions… i amb unes excel•lents actuacions musicals creades i assaijades baix la coordinació d’Alba Clofent i Enrique Altaba, que van comptar amb participació “històrica “de ballarins/es dels primers temps junt a d’altres que ni tan sols havíen nascut als anys d’inici d’aquest recorregut.

També les sorpreses es van succeir en forma de castelloners i castelloneres inesperats ... amistats presents i no previstes a causa de la distància ... I tot això a ritme de música sàviament seleccionada per a l’ocasió.

I, en tot moment, l’aura del recordat Javi Martí envaint i surant en l’ambient.Imposició de bandes a ritme del nostre himne i molta sensibilitat en el recinte fester.

Una d’aquestes presentacions que cal viure doncs, si es compten, no s’aconsegueix transmetre aquest cúmul de sensacions. El Tir de Colom ha fet els deures: els seus màxims representants Estefania, Nerea i Mikel han superat els nervis i l’emoció i s’han revelat les sorpreses guardades durant mesos.

238

El literal del guió artístic es aquest…

PRIMERA PARADA “35 Anys. El Tir de Colom cumpleix aquest any les seues “noces de coral”. I com que hi ha una dita que en Castellà diu “cumplir años es como subir peldaños” jo els invite, en nom de la Gaiata 17 a pujar eixa escala desde la que vorem, en perspectiva, la història musical del Tir de Colom. Acompanyeu-me, no vos arrepentireu…

Reines de les festes i les vostres corts d’honor, Ajuntament, Patronat de Festes, Junta de Festes, amics i amigues de les gaiates, molt bona nit i benvinguts a la presentació oficial de la nostra comissió per a la Magdalena 2017 Presentacions! Aquesta es la nostra primera parada. 35 Anys… 35 presentacions… però el format no sempre ha estat el mateix, el que ara coneixem amb una temática, un espectacle, actuacions...

No, no. El joves veterans de les gaiates, la gent de “30 i pico” i endavant, van viure altre tipus de presentació en la que tan sols hi havíe protocol: les gaiates, totes, feiem el que comunment diem “pujar i baixar”. Un poc de musiqueta després i “a casita que va a llover”.

Bé, doncs tot aixó un día va canviar i va ser cosa “de la 17”. I vos explique breument l’història que trobe que vos resultarà entrenyable: corría l’any 1995 i els nostres dos “Javi’s” (Javi Gimeno, el nostre actual president i Javi Martí) tornaven de vore una presentació de una falla agermanada en València en la que va haver varios números de playback. I, clar, dos “besties creatives” com aquells, tancats en un cotxe durant un hora, després de vore aquell espectacle, xarra que te xarra…. Van dinamitar les presentacions tradicionals. En l’any següent, 1996, van fitxar molta gent jove per a la gaiata, van convencer a una amiga de la infancia de tota confiança, a un altre terremoto femení per ser la madrina del Tir de Colom (Verónica). I allá va anar tot al aire, de les presentacions antigues no va quedar més que lo imprescindible!

I aixó, part de aquella història i part de aquells jovens que van estar en aquella història que va començar l’any 1996, ara fa 20 anys, han volgut estar ací, sobre este escenari, per a tots nosaltres. Esta nit tornen a pujar junt a d’altres que ni encara havíen nascut en aquell temps.

SEGONA PARADA El Parc de Ribalta i el seu “aparcament” al andén central. Vos enrecordeu? Vos enrecordeu quan plovía!!?? I vos enrecordeu quan plovía i, a més, ere un dia de galanía o homenatge a les comissions i t’havíes mudat més encara per a la ocasió? Tenim grans i bonics records del

239

nostre (sempre ho serà) “temple fester” com tantes vegades el nomenavem. Pero els dies de pluja, amb aquell fanguixol i charcos, no estaven entre eixos records agradables!

Doncs continuant l’història musical de la nostra gaiata arribem a un punt d’orgull fester i artístic absolut precisament en eixos actes que acave de nomenar: galaníes i homenatges a les comissions de sector. Allá en la Pergola en vam fer unes quantes que de ben segur estàn en el record de molts de vosaltres. I entre altres motius perquè també hi vau participar.

Ere la culminació d’aquella idea inicial de presentacions i un orgull que la Junta de Festes confiare en nosaltres per montar l’espectacle. I qué vam fer? Doncs demanar col.laboració a vosaltres, a la resta de gaiates, als que sempre vos nomene com germans gaiaters-festers doncs l’unic que ens diferencìa es el guarisme, el número de la gaiata i el orgull de pertenència. Però de la 1 a la 19 tots duem el mateix cor castelloner i estimem les nostres festes fundacionals. Eixa es la veritat.

Fent història recordarem que vam començar fent espectacles infantils (de fet ho vam fer en la galanía ínfantil de l’única Reina tircolomera que hem tingut, Sonia Bernat), recordats i ben enregistrats homenatges… i vam acabar fent la galanía a la Reina de les festes Mercedes Agost que molts recordareu i vos done pistes: anave dels “Oscars” i, a més de motos entrant per la pasarel.La, vam entrar un cavall a la pérgola. Bufff, quina historia! Un altre día vos la conte… ¡qué bojos! En fí, la joventut, ja ho saveu.

TERCERA PARADA

Els que sí ballaven i força bé eren els que sanament competíen en aquell concurs que tristement no va tindre continuitat: “Castelló artístic” Qué bons records, veritat? Per un costat estaven els infantils i, per un altre, la resta, es a dir, totes les edats. I a mí el primer que se m’en ve al cap es que les actuacions anem a dir de majors eren com molt festives i participatives i allí entraven tots… maravellós! Encara recorde una fantàstica posada en escena de la Gaiata 8 amb uns ‘soldadets de plom’ que feien de ninots mentres donaven les hores… o aquell grup de “homes de negre”, amb molta energía i ritme, de la gaiata 2… fantàstic!

240

En les primeres edicions es ben cert que el Tir de Colom partíe amb cert avantatge doncs vam ser els introductors d’eixe estil però després ja la competència ere dura. Enhorabona doncs aixó només es consegueix amb assaijos i esforç. I ens hem quedat en les ganes de saber com hagués continuat la història.

El que sí està clar es que avui, en el 2016, som hereus d’aquells anys, d’aquelles presentacións, d’aquells concursos… i que dissabte rere dissabte es demostra que aci a Castelló hi ha gent molt creativa capaç de montar o interpretar espectacles molt dignes (a banda de que també hi ha “castelloneros por el mundo” que havent nascut artísticament aci, al món de la gaiata, esperem que encara donen molt que parlar del nostre poble en el show-bussiness.

(Ells sempre duràn Castelló al cor i la gaiata en el seu currículum artístic).

QUARTA PARADA “Show must go on” l’espectacle deu continuar…

Aixina es. Avui hem fet un punt i seguit en la nostra història, la comuna, la del món gaiater.

Perquè el pasat es comú i també ho serà el futur…

Hem fet un repàs primer per presentacións (el origen de tot)… després per galaníes i homenatges (el premi, el reconeixement)… fa un ratet per el concurs “Castelló artístic” (la competició)… i acabem l’història artística del Tir de Colom per les actuacions en altres poblacions i la nostra part més solidaria…

Perque sempre hem atés la crida de la solidaritat. Recordaràn, recordareu especialment aquelles entrenyables vespraes d’espectacle en la Pérgola en favor de la A.E.C.C. Que sí, les montave la 17 però, una vegada més, haig de deixar constància de la col.laboració, de alguna manera, de tots vosaltres: bé en la part de montatge, bé actuant damunt del escenari o bé en la preséncia activa com a públic… aquelles gales en favor de la A.E.C.C. Eren un punt de trobada de tots. I qué divertides, per favor, qué divertides!

Doncs ara que estem en confiança els confesaré un secret: no eren gens divertides entre bastidors. La junta de la A.E.C.C. contaba en nosaltres, sí, però com si fossem uns artistes que tinguessem un repertori per a montar 20-25 números diferents cada any! Vos imagineu tindre que montar eixe número de actuacións cada any!!?? Aquelles pobres dones veníen a demanar-

241

nos… en eixes caretes… per a una bona finalitat… i ahí ens quedavem cada any nosaltres en el problema! …I el bo de Javi Martí prepara que te prepararás coreografíes amb vespraes interminables en el estudi Aplison. …Altra gent buscant vestuaris en la col.laboració de tot el que pillave per davant. …Uns altres fent-se amb material i accesoris per a la actuació (pilotes, instruments musicals, grúes amb cadenes…) …Servidor preparant els guións, en cert toc d´humor per a que “entraren” millor i buscant parella cada any per presentar perquè no sé per quina raó la meua parella femenina presentave un any i em deixave. Busca’t un altra! …I després veníe el pitjor: el día en qüestió, el de l’actuació. El desastre que es montave alli darrere de roba, xics, xiques, materials, efectes especials, coses que es teníen que penjar de dalt de la cortina, escales… artistes que eixíen en una roba i baix portaven altra per el següent número… crits i missatges que me donaven entre número i número “haz la presentación más larga que no nos da tiempo… cuenta algo… cuéntales un chiste, no sé… tú ya sabrás qué decirles que tú para ésto…”

I al final del espectacle aquelles dones de la “Junta Directiva de la AECC” totes ben vestides, mudaes i pagaes del resultat i dien-mos en aquella bondat tan de gent gran: “muy bien, lo habéis hecho muy bien. ¡Hasta el año que viene, eh!?”… Que tú, suat, reventat, estresat, rodejat de gent a mig vestir o desvestir i a mig pintar o despintar –que pareixien trets de la pitjor batalla de “Juego de Tronos”- però en un somriure en la cara dies… “claro, claro, muchas gracias, muy amables!”

Però que bonica es la solidaritat!

242

Julio Hernández i Fabra Desembre 2016

243

ACOMIADAMENT

Miguel Ángel Moreno i Gracia

President 2016

En primer Lloc m’agradaria dirigir-me a vosaltres per dir-vos que espere que no sigui un adéu, sinó un fins aviat.

Ha estat un any de molta feina però amb esforç i il•lusió, hem pogut fer que sigue un gran any per a aquesta gaiata.

M’agradaria dirigir-me en primer lloc als que han estat el meu gran suport durant aquest any, la meu junta, Anabel, Verónica, Elena, Rosa i Isidro. Ha estat un any dur amb tants canvis però amb vosaltres al meu costat ha estat molt més fàcil poder fer possible que tot puguera eixir de la bona manera que ha eixit, gràcies i mil gràcies a tots.

Tots junts hem pogut realitzar un llibre magnífic, una presentació grandiosa i uns monuments espectaculars, tot això digne de primers premis per a mi i espere que per a tota la comissió.

Haveu fet un treball exemplar i digne d’admiració.

M’agradaria dirigir-me a les dues persones que m’han deixat acompanyar aquest any com madrines, primer a Sandra, una xiqueta amb un gran saber estar però sobretot amb un gran somriure que mai ha perdut, per a mi ha estat un plaer, espere haver aconseguit que haige estat un gran any per a tu.

I a tu, Carla, aquella xiqueta que vaig tindre el plaer de tenir com a madrina infantil i ara l’honor de tindre com a madrina: espere que aquest somni que tenies de ser madrina haige estat el que esperaves i que en aquesta etapa que comences com a Dama de la Ciutat, espere que sigue inoblidable, gaudeix molt, gràcies a vosaltres i a les vostres famílies per donar-me l’oportunitat de ser el vostre president.

I finalment a aquesta gran comissió ja que sense tots vosaltres no es podria haver fet que aquest any fos inoblidable per a tots, sou un exemple per a la resta de les comissions.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS. UNA ABRAÇADA I FINS AVIAT

Miguel Ángel Moreno i Gracia President 2016

244

ACOMIADAMENT

Carla Bernat i Pascual

Madrina 2016

Gràcies! No puc començar sense donar-vos les gràcies pel meravellós any que m’heu fet passar. Tots vosaltres formeu ja part de la meua família, una família que m’ha vist créixer com a persona i com a dona castellonera que sóc.

Fa res començava la meua trajectòria festera el 2001 i ara m’he de acomiadar d’un dels somnis de la meua vida, representar a la meua estimada comissió de la Gaiata 17 com la seua màxima representant, el somni de ser Madrina.

Tot això no hauria estat possible sense unes dames i acompanyants amb qui compartir l’esperada setmana gran. Tant vosaltres com els més xicotets sou el futur de la festa i de la nostra comissió, i estic segura que la representareu el millor posible. Tampoc m’oblide de la meua companya d’actes i viatges, Sandra, has estat una entranyable Madrina Infantil i estic segura que la teu trajectòria festera no s’acaba aquí. A la meua estimada Junta vull donar-vos les gràcies per haver fet possible que cada acte haige estat perfecte i que la convivència a Magdalena fos inoblidable.

Però tot això, tot el meu somni, mai s’hagués fet realitat sense una persona que em acompanyara del braç durant tants moments. Michel, gràcies per acceptar ser el meu President un cop més, òbviament havies de ser tu. Ja saps de sobra que ets i que sempre seràs el meu president.

No em puc oblidar dels que vos vau encarregar de l’elaboració del Llibret i com no, de les dones que es van preocupar per fer-lo arribar a tot el sector. Totes les hores invertides van valer la pena.

Una part fonamental de les festes és el monument, per això vull agrair a l’equip del “matadero” i les dones de vidrieres per donar-me un dels millors regals, la qual per a mi i per a tots els tircolomers va ser la millor Gaiata. Al costat d’ells em dirigisc a l’equip de la presentació, gràcies i mil vegades gràcies, em vau donar la millor presentació del món, un espectacle com feia anys que no es veien, simplement ¡ESPECTACULAR! Per acabar donar les gràcies a la comissió per estar al peu del canó un any més. Sense vosaltres no hauria Gaiata 17, seguiu mantenint-la viva.

Va arribar el moment de dir fins després, perquè mai serà un adéu, perquè tot i que aquest any vos representarè com a Dama de la Ciutat, el meu cor sempre estarà amb la Gaiata 17, la meua família gaiatera.

Amb molt d’afecte.

Carla Bernat i Pascual Dama de la Ciutat 2017

245

ACOMIADAMENT

Sandra Gimeno i Guerrero Madrina Infantil 2016

Saluts tircolomers! Aquest any ha sigut con un somni per mi. Junt a la meua Madrina Carla i el meu president Michel he viscut un any ple d’emocions i aventures. He disfrutat tots i cada un dels moments des de el primer acte com a Madrina Infantil 2016 fins l’ultim.

Vull donar-li les gràcies a tota la meua Cort infantil perquè m’han fet viure moments inolvidables i entre tots ens hem recolzat tant en els bons moments com en els roins. Estic segura que aquest any mai l’olvidaré, quedarà marcat en l’història del Tir de Colom i, sobretot quedarà marcat en el meu cor. També, vull desitjar als meus predecesors, Estefanía, Nerea, Mikel i Xavier màxims representants del 2017 que disfruten del seu any tot el posible com jo he disfrutat del meu.

A més a més, vull felicitar aquest any a Carla i Lucía pel seu càrrec com a Dames de la Ciutat, un càrrec tant merescut pero a vosaltres! Vos desitge el millor! Finalment, agrair a tota la Comissió per donar-me aquesta meravellosa oportunitat.

No tinc altra manera d’acomiadar-me que dir-vos: Visca el Tir de Colom!!!

Sandra Gimeno i Guerrero Madrina Infantil 2016

246

247

ACTIVITATS GAIATERES 18.3.16 - Ofrena València Finalitzades les nostres festes fundacionals li toca ara el torn a València.

12.5.16 - Assemblea per a elecció de presidència Després de la dimissió de l’actual president de la Gaiata 17 Tir de Colom, Miguel Àngel Moreno Gracia, queda fixada la data de celebració l’Assemblea extraordinària per a l’elecció del nou president el dilluns 30 de maig de 2016,

30.5.16 - Elegit nou president del Tir de Colom En Assemblea celebrada el dilluns 30 de maig de 2016 ha estat escollida l’única candidatura presentada a la presidència de la gaiata 17 “Tir de Colom” la qual corresponia a JAVIER GIMENO ABADIA.

248

7.6.16 - “Pedida” dels representants d´honor infantils 2017 El Tir de Colom ja té “agendats” els seus representants infantils per 2018 i, com a pas previ, aquest proper exercici fester 2017 exerciran els seus càrrecs com a Madrina d’Honor Infantil i President d’Honor Infantil: Sofia i Hugo.

8.6.16 - “Pedida” del President Infantil 2017 El Tir de Colom ja té president infantil per a la Magdalena 2017. Ell és Mikel Cebrián Rosa i pràcticament tota la seua vida ha estat vinculat a la gaiata 17.

10.6.16 - “Pedida” de la madrina 2017 La máxima representant de la nostra gaiata per a la Magdalena 2017 Estefanía Tudela Llorens ja ens ha confirmat el “si vull”.

249

12.6.16 - “Pedida” de la madrina infantil 2017 Ja tenim (a falta del nomenament oficial) madrina infantil per al próxim exercici magdalener.

La vivaratxa Nerea Alegre Arnau ens va donar el “sí” davant la petició que, la Junta Directiva encapçalada per Javier Gimeno, li va fer.

12.6.16 - Presentació de les Reines del Grau Puntuals, al mes de juny, arriben les Reines del Grau al seu dia gran: la presentació prèvia a les festes de Sant Pere de finals de mes. Per part del Tir de Colom vam estar representats per Carla i Sandra (madrina i madrina infantil 2016) acompanyades del president 2016 Miguel Àngel Moreno.

18.6.16 - Concurs de selfies Ajuntament de Castelló Els que no van guanyar:

250

Guanyadors del primer premi!!!

19.6.16 - Paella de germanor entre gaiates Dia esplèndid en el meteorològic i pel que fa a convivència gaiatera. Al “nostre” sector, a la Plaça del Pintor Porcar, ens hem reunit les gaiates 4, 5, 9, 10, 13, 17 i 19 al voltant del plat popular per excel•lència, la paella.

10.7.16 - Sant Cristòfol 2016 S’acaba un cicle fester, el 2015-16, i començarà, en breu, el següent. I, com cada any, hi ha un acte que ens aplega a tots els gaiaters: Sant Cristòfol.

24.7.16 - Nomenament de madrina i president d´honor infantils El “futur de la festa” en estat pur.

Sofia Gallego Sánchez-Pantoja i Hugo Gómez Pérez, tots dos de tan sols 7 anys, han començat a escriure la seva particular història festera.

251

6.8.16 - Elecció Reines i Dames de la Ciutat 2017 Carla, madrina 2016, elegida Dama de la Ciutat, y Lucía, madrina infantil 2015, elegida Dama Infantil de la Ciutat.

Totes dues han rebut amb il•lusió la cridà del Consistori Municipal.

7.8.16 - Nomenament dels representants 2017 Estefania, Nerea i Mikel. Els seus noms i la seua imatge van a ser per a tots els tircolomers referència i motiu d’orgull doncs, des del 6 d’agost han rebut la seua acreditació festera en forma de nomenament davant d’una nombrosa congregació de tircolomers i familiars de tots ells.

6.9.16 - Comiat dels representants 2016 Va arribar el dia. Aquell que sap que tindrà una data en el calendari i en el qual els representants de tots els sectors gaiaters de la nostra ciutat es reuniran per escoltar les paraules de les Reines de les Festes i donar per conclòs un exercici fester, el de la Magdalena 2016 , que quedarà per sempre gravat en els seus cors.

Carla, madrina, i Sandra, madrina infantil, s’han afegit als records de tot un any aquest últim i ho han fet amb la sensibilitat i el bon fer que les ha caracteritzat tot l´any.

252

8.9.16 - Benvinguda representants del 2017 Si hi ha un dia que, de manera conjunta per a tot el món gaiater, simbolitza l’inici de l’exercici fester, és aquest. Proper es troba ja el protocol de la Imposició de Bandes però l’actual té encara l’ambient desenfadat d’il•lusió compartida i cert aire de fi de cicle (estiuenc) i començament de l’època dels bons propòsits i els projectes que comencen amb ells. És la BENVINGUDA i en ella ha tingut el Tir de Colom una nodrida representació: Estefania, Nerea i Mikel (acompanyats en tot moment pel nou president de l’associació cultural Javier Gimeno) portaran el nostre nom amb orgull i tradició.

253

10.9.16 - Imposició de Bandes Infantil El Teatre Principal va ser el marc incomparable que va acollir aquest simbòlic esdeveniment que marca el veritable inici protocol•lari de l’any fester castelloner. Prèviament, al Saló de Plens de l’Ajuntament, va tindre lloc la imposició d’insígnies als presidents infantils i als presidents que estrenaven càrrec.

11.9.16 - Imposició de Bandes Segona jornada d’aquest simbòlic acte d’inici de l’any fester: la Imposició de Bandes a qui, des d’un sector o des de la representació local seran les màximes protagonistes d’aquesta tradició que reneix i es referma any rere any. I ara ha estat el torn de les representants majors: en el cas del Tir de Colom la nostra madrina, Estefania, va rebre la banda blanca de mans de l’alcaldessa i, en la representació local, com Cort de la Reina, Carla, madrina 2016, puja un esglaó fester per ser una de les 7 dames de la ciutat.

254

19.9.16 - Primera presentació Comença el cicle de presentacions festeres i dissabte 17 de setembre va tindre lloc la primera sent protagonitzada per la gaiata de Rafalafena. Fins al Palau de la Festa es va desplaçar una ambaixada tircolomera composada pels màxims representants i membres de comissió. Estefania, Nerea i Mikel, acompanyats de prop pel president Javier Gimeno, van poder un cop més estar al capdavant d’aquesta puixant comissió en un acte representatiu. També Carla i Lucía es van estrenar com dames de la ciutat, completant aquest brillant pòquer tircolomer.

9.10.16 - Naixement dels menuts tircolomers El que va ser el nostre president de l’any anterior Miguel Angel Moreno i Gràcia i la seua dona Patricia Cortes i Bartolo, van ser pares de dos preciosos bessons Pablo i Victor, tota la comissió s’alegra d’aquest naixement i dóna la benvinguda als “xicotets” de la gaiata . ENHORABONA PAPAS !!!

5.11.16 - Cartell Magdalena 2017 Ja tenim cartell anunciador de la Magdalena 2017. En un acte multitudinari va ser presentat davant el món fester el símbol que des de ja mateix va a ser emblema de la nostra entranyable setmana de festes. Colorit i simbòlic, el cartell du el nom “ESCLAT DE FESTA” (els autors són Marisol Barceló i Juan Vicente Fabregat)

255

5.12.16 - Ofrena de la Gestora de Gaiates A una setmana de la nostra presentació oficial va tindre lloc, durant l’apartat d’ofrenes a la gaiata 7 “Cor de la Ciutat” la corresponent a la Federació Gestora de Gaiates que va a càrrec de la següent gaiata en ocupar l’escenari del Palau de la Festa .

Amb tot luxe d’acompanyament visual i sonor van fer l’ofrena els nostres màxims representants: Nerea, madrina infantil, Mikel, president infantil i Estefania, madrina, acompanyats pel president Javier Gimeno.

9.12.16 - Sopar de Nadal de la Gestora de Gaiates El divendres va tindre lloc en un conegut restaurant del Grau de Castelló el tradicional “sopar de la pascuera”, aquest sopar és el inici de les festes de Nadal on la Gestora és l’organitzadora d’aquest esdeveniment al qual van assistir totes les gaiates , Junta de Festes i Reina amb la seva cort. Nosaltres vam ser representats per la nostra madrina Estefania i el president Javi

12.12.16 - Presentació oficial de la Comisión 2017 “Estil de la 17” o “Espectacular” van ser dues de les etiquetes més repetides per definir el que vam viure el passat dissabte al Palau de la Festa. Els nostres màxims representants per a la Magdalena 2017 Estefanía (madrina), Nerea (madrina infantil) i Mikel (president infantil) al costat del president de la comissió Javier Gimeno van assistir, al costat de la comissió tircolomera ia la resta de comissions gaiateres que omplien completament el recinte , a un repàs musical dels 35 anys de vida de la gaiata.

256

26.12.16 - Nadal en el cau gaiater Amb motiu de les entranyables festes de Nadal la família gaiatera s’ha reunit al cau en un ambient festiu i distès. La invitació per part de les madrines i el president infantil a un refrigeri de dolços i cava va ser alegrement rebuda per un important nombre de tircolomers que van acompanyar en el seu brindis a Estefania,Nerea i Mikel sempre acompanyats pel president Javier Gimeno.

5.1.17 - Berenar de la Gestora Les dates nadalenques suposen, al món gaiater, un moment especial i entranyable. I, per als representants infantils una cita esperada durant mesos: el berenar organitzada per la Federació Gestora de Gaiates en què, més que berenar, el veritablement esperat és la vesprada de jocs que comparteixen Reina infantil, dames, madrines infantils i presidents infantils.

15.1.17 - Presentació de la Falla L’Antiga de Campanar Visita de Nerea i Mikel acompanyats del president i part de la comissió a la Falla l’Antiga per acompanyar-los en la seva Presentació.

257

Nomenament d’Hugo HUGO GÓMEZ I PÉREZ: “PRESIDENT D´HONOR INFANTIL”

EL NOSTRE PRESIDENT D’HONOR INFANTIL ÉS UN JOVENÍSSIM CASTELLONER QUE ACABA DE COMPLIR, 7 ANYS. FORMA PART DE LA COMISSIÓ INFNATIL DES QUE ESTAVE A LA PANXETA DE LA SEUA MARE. AQUEST ANY LI SERÀ CONCEDIT EL MÀXIM GUARDÓ INFANTIL FESTER “El FADRÍ D’OR INFANTIL”.

DES DE XICOTET LI ENCANTEN ELS JOCS DE CONSTRUCCIONS I MUNTATGE. TOT JUST TENIA 1 ANY I LI AGRADAVA CONSTRUIR DIFERENTS ESTRUCTURES. JUGA COM A DEFENSA DEL ORPESA CLUB DE FUTBOL. EN AQUEST ESPORT, TOT I QUE NO ÉS LA SEUA PASSIÓ, S’HO PASSA D’ALLÒ MÉS BÉ AMB ELS SEUS COMPANYS D’EQUIP, I QUAN TÉ UN PARTIT IMPORTANT SEMPRE DIU: “TRANQUILS QUE PER LA MEUA BANDA NO PASSA NINGÚ” DE GRAN VOL SER ENGINYER PER INVENTAR-SE LES ESTRUCTURES DE LES CASES. DE MOMENT JA COL•LABORA EN PINTANT VIDRIERES A LA GAIATA...

258

Nomenament de Sofía SOFÍA GALLEGO I SÁNCHEZ PANTOJA: “MADRINA D´HONOR INFANTIL”

ELLA TRANSMET TOTA LA IL•LUSIÓ PER UNA SENZILLA RAÓ: LA TÉ, I MOLTA. TÉ TAMBÉ 7 ANYS I TOTA LA SEUA VIDA CORRE EN PARAL•LEL AL MÓN GAIATER AMB EL QUE VA NÉIXER I EN EL QUE SEGUEIX. ELLA ÉS UNA XIQUETA QUE TRANSMITEIX TRANQUILITAT, BONA EDUCACIÓ, SEMBLA RESPONSABLE, “MODOSETA” ... TOTA UNA SENYORETA FESTERA A LA QUAL LI CONCEDIRAN ENGUANY EL “FADRI D’OR INFANTIL” ÉS A DIR, TOTA LA SEUA VIDA A LA GAIATA. LI AGRADA TOTA LA SAGA DE JURASSIC PARK, SOBRETOT LA PEL•LÍCULA DE JURASSIC WORLD, TAMBÉ LI ENCANTA LA SAGA STAR WARS, EL SEU PERSONATGE FAVORIT ÉS CHEWBAKA. DEL COLE EL QUE MÉS LI AGRADA I ON MÉS DESTACA SÓN LES CIÈNCIES NATURALS I LES MATEMÀTIQUES. ÉS MOLT TREBALLADORA I METICULOSA I DE CARÀCTER TRANQUIL. FA NATACIÓ I AL AIGUA SEMBLA UNA AUTÈNTICA SIRENA, DE FET ELS REIS MAGS LI VAN PORTAR UNA CUA DE SIRENA. DE MAJOR TÉ CLAR QUE VOL SER PALEONTÒLOGA, I INVESTIGAR EL MÓN JURÀSSIC.

259

Nomenament de Mikel Nomenament EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL COMENÇARÀ AL SETEMBRE QUART PRIMÀRIA A L’ESCOLA JOAN RIPOLLES I EL CURS ANTERIOR HO HA FINALITZAT AMB UNES NOTES EXCEL•LENTS, TRES EXCEL.LENTS I LA RESTA NOTABLES. ENHORABONA MIKEL. PARLAR DE AFICIONS PER ELL, ÉS PARLAR DE FUTBOL. AMB UNA PILOTA NO NECESSITA RES MÉS, I L’EQUIP DELS SEUS SOMNIS AMB EL QUAL GAUDEIX CADA ANY ÉS EL BARÇA. EL NO ES CONFORMA AMB VEURE FUTBOL, ELL EL PRACTICA ASSÍDUAMENT. HA JUGAT TRES TEMPORADES DE PORTER EN EL CLUB DE FUTBOL “TONIN” I ÉS PER ELL TOT. PERÒ VOS HE DE DIR QUE EL SEU AMOR A LA FESTA ESTA PER SOBRE DE TOT, I PER AIXÒ AQUEST ANY FA UN PARÈNTESI AL FUTBOL PER DEDICAR-SE PLENAMENT A SER PRESIDENT INFANTIL LI AGRADA MOLT TOCAR LA BATERIA I LI ENCANTE EL GRUP “ELS MOJINOS ESCOZÍOS”.

EN AIXÓ HA EIXIT AL SEU PARE. TAMBÉ LI AGRADA CUINAR I GAUDEIX FENT LA PAELLA, JA LA TASTAREM UN DIA D´AQUEST. PART DE L’HISTORIAL DE LA SEUA FAMÍLIA ES FESTER I ELL, EN CONCRET, TÉ HISTORIAL D’AQUESTA PROPI COMISSIÓ COM ACOMPANYANT INFANTIL DES DE L´ANY 2012.

COM ES VEU LI SOBREN CONDICIONS PER A REPRESENTAR AQUESTA COMISSIÓ. MIKEL ESTEM SEGURS QUE HO VAS FER DE MERAVELLA. NO CAP CAP DUBTE

260

Discurs BONA VESPRÀ A TOTS. AVUI ÉS UN DIA MOLT ESPECIAL PER A MI I VULL DONAR-VOS LES GRÀCIES A TOTS PER ESTAR ACI I COMPARTIRLO AMB MI. M’AGRADARIA QUE AQUEST ANY FORA PER VOSALTRES TAN BONIC COM DE SEGUR HO SERÀ PER MI. TAMBÉ VULL AGRAIR A TOTA LA MEUA FAMÍLIA EL SEU SUPORT I EN CONCRET ALS MEUS PARES PER PERMETRE QUE AQUEST EXERCICI FESTER SIGUE EL PRESIDENT INFANTIL, SENSE VOSALTRES RES D’AIXÒ SERIA POSSIBLE GRÀCIES PAPIS. ALS MEUS GERMANS TOMY I DAVID TAMBÉ ELS RECORDE AVUI I, ENCARA QUE ELS HA ESTAT IMPOSSIBLE ESTAR ACI M’HAN ANIMAT MOLT PER ASSUMIR AQUEST CÀRREC AMB BONS CONSELLS. I A TU ANDREA T´HE DE DIR QUE HAS ESTAT CLAU A LA MEUA DECISIÓ DE SER PRESIDENT INFANTIL, PERQUÈ TU EM VAS CONVENSER PER A AIXÒ. T’ESTIMO ANDREA. A TOTA LA JUNTA DIRECTIVA DONAR-VOS MIL GRÀCIES PER TOT EL QUE FEU PER LA GAIATA PERQUÈ TIR DE COLOM SIGUE UNA GRAN GAIATA. PER ULTIM, A NEREA, ESTEFANIA I JAVI VOS HE DE DIR QUE M’ALEGRE DE COMPARTIR AQUESTA MAGDALENA AMB VOSALTRES, TROBANT-VOS AL MEU COSTAT EN AQUEST ANY TAN IMPORTANT PER MI. VISCA PER SEMPRE EL TIR DE COLOM!

261

Nomenament de Nerea Nomenament VAIG A PARLAR ARA DE LA NOSTRA MADRINETA INFANTIL. COM ÉS NEREA? QUE PUC DIR JO DE TÚ, REINETA NEREA ÉS EIXERIDA I ALEGRE PERÒ A LA VEGADA ÉS TREBALLADORA I RESPONSABLE. HA FINALITZAT SISÉ DE PRIMÀRIA A “ELS ESCOLAPIS” AMB MOLTA DEDICACIÓ I ESFORT HA ACONSEGUIT BONS RESULTATS. LI ENCANTA LA MÚSICA I BALLAR. QUALSEVOL MELODIA ÉS BONA PER UNA ESTONA, A MÉS A MÉS LI AGRADA LA MÚSICA ACTUAL: TÉ MOLT DE RITME. PERÒ LA SEUA AFICIÓ MES IMPORTANT, QUE A MÉS ÉS AFICIÓ I DEVOCIÓ SÓN ELS CAVALLS. GAUDIX MONTANT EL SEU CAVALL (LI DIUEN ROMERET). ELS DOS JUNTS PUTJEN MUNTANYES, PASSEN LES NITS DE PEREGRINACIÓ BAIX LA LLUM DE LA LLUNA, PASSEN CALOR EN LES SUES PASSEJADES DURANT EL DIA, EN RESUM QUE ELS DOS JUNTS NO TENEN BARRERES. QUAN NEREA TE UN PROPÒSIT EL CUMPLEIX I PER A MOSTRA AQUEST: DESPRÉS D’ESTAR TOTA LA SEUA VIDA LLUÏNT EL VESTIT DE CASTELLONERA EN EL TIR DE COLOM, HEM LLUITAT PER ARRIBAR FINS ACI; AL FINAL HO HA ACONSEGUIT. AVUI ET NOMENARÀN MADRINA INFANTIL. UNA IL.LUSIÓ COMPARTIDA ENTRE LES DUES, TÚ I JO, PERQUÈ CADA ACTE DEL QUE TU FORMES PART JO TAMBÉ FORMARÉ PART D’ELL. PER AIXÓ REINETA ET DONE I EM DONE L´ENHORABONA. NEREA PERQUE POTS, PERQUE VOLS I PERQUE SAPS ETS CASTELLONERA!!

262

Discurs BONA NIT A TOTS, TIR COLOMERS. AGRAÏR EN PRIMER LLOC LA VOSTRA PRESÈNCIA EN UN ACTE TANT IMPORTANT PER A MI. AVUI, GRÀCIES A TOTS VOSALTRES, EM SENTO MOLT FELIÇ PER SER ESCOLLIDA MADRINA INFANTIL. VULL DIR-VOS QUE NO VOS FALLARÉ I QUE INTENTARÉ REPRESENTAR EN CADA MOMENT AMB ELEGÀNCIA I SABER ESTAR, PERÒ SOBRETOT PER L’AMOR QUE TINC A AQUESTES FESTES. PERQUÈ ESTIC ORGULLOSA D’HAVER NASCUT CASTELLONERA I SOBRE TOT DE PERTÀNYER A AQUESTA GAIATA QUE SEMPRE HA ESTAT ENTRE LES PRIMERES. DES DE ACI VULL DONAR LA ENHORABONA A MICHEL, CARLA I SANDRA PER HAVER ESTAT UNA DIGNA REPRESENTACIÓ TIR DE COLOM. HUGO I SOFIA APORTEN A AQUESTA MAGDALENA INNOCÈNCIA I ALEGRIA DE TRADICIÓ QUE OMPLIRAN MES ENGUANY, A MI, I VOSALTRES. PER LA MEUA PART VULL GAUDIR I FER-VOS GAUDIR TOT L’ANY AL COSTAT DE MIKEL I ESTEFANIA RECOLZATS EN TOT MOMENT PER JAVI. AMB ELLS SERÀ FÀCIL REPRESENTAR AQUESTA GRAN FAMÍLIA QUE FORMEM TOTS ELS TIRCOLOMERS. I PER ACABAR VULL REPETIR AQUESTES PARAULES DEL PREGÓ QUE TANT ENS IDENTIFIQUEN. “PERQUÈ LA GAIATA SIGUE EL NOSTRE MILLOR PREGÓ” MAGDALENA!

263

Nomenament d’Estefanía Nomenament ARRIBA ARA EL MOMENT DE CONÈIXER ESTEFANIA. ESTUDIA DES DELS 3 ANYS AL COL.LEGI BRITÀNIC DE VILA-REAL, EN ANGLÈS I FRANCÈS; HA ACABAT ENGUANY I EL BATXILLER, EL ANY PRÒXIM, VOL CONTINUAR AMB DOS IDIOMES MITJANÇANT EL GRAU DE TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ.

LES SEUS AFICIONS SÓN MOLTES I VARIADES: LI ENCANTA VIATJAR, QUALSEVOL DESTÍ LI VA BÉ, LI AGRADA LLEGIR I FER MOTS ENCREUATS; TAMBÉ CUINA PERÒ PER A ELLA MATEIXA D’AQUESTA FORMA NINGÚ LA JUTJA. LI ENCANTA LA MÚSICA, PER AIXÒ NO ES PERD MAI ELS FESTIVALS DEL FIB I ARENAL SOUND. AVUI HA DEIXAT, PER COMPLIR, EL ARENAL PER AQUEST ALTRE DESIG. MUSICALMENT ÉS FAN INCINDICIONAL DE “LANA DEL REI” I GAUDEIX AMB ELS DJ’S. EL SEU ESPORT PREFERIT A L’ESTIU ÉS NAVEGAR I A L´HIVERN ESQUIAR. I QUAN POT TAMBÉ GAUDEIX AMB EL PATINATGE. APASSIONADA DE LA MODA, EL SEU PREFERIT DISSENYADOR ES HIGINIO MATEU DEL QUE ESPERA ARRIBAR A TINDRE UN FONS D’ARMARI. GAUDEIX DES BÉ PETITA DE TOTS ELS ACTES DE LES NOSTRES FESTES PARTICIPANT EN DESFILADES, PREGONS, OFRENES, MASCLETAES PERÒ ÉS L’ANY 2007 QUAN ÉS MADRINA INFANTIL DE LA NOSTRA GAIATA EN EL SEU 25 ANIVERSARI DE LA MÀ DE JAVIER GIMENO, AL ANY 2008 ÉS DAMA DE LA CIUTAT INFANTIL, EL 2010 EL SEU GERMÀ JULIO ÉS EL GALANTEJADOR DE LA REINA INFANTIL, ELS ÚLTIMS 4 ANYS HA ESTAT DAMA D’HONOR A LA GAIATA 1 I, COM NO PODIA SER D’UNA ALTRA MANERA, AQUEST ANY SERÀ MADRINA DE LA SEUA GAIATA LA QUAL SEMPRE HA PORTAT EN EL COR I DE LA QUAL LA SEUA MARE VA SER LA PRIMERA MADRINA DE L´HISTÒRIA DEL TIR DE COLOM. MADRINA PER TOT AIXÒ ETS MEREIXEDORA DE SER LA NOSTRA. ENHORABONA ESTEFANIA.

264

Discurs BONA NIT, VULL AGRAIR A TOTS LA VOSTRA PRESÈNCIA I COMPANYIA EN UN DIA TAN EMOTIU PER NEREA, MIKEL I PER A MI. DONAR L’ENHORABONA A CARLA, LUCÍA I A LES SEUES RESPECTIVES FAMÍLIES PER EL SEU RECENT NOMENAMENT COM A DAMES DE LA CIUTAT DE LA MAGDALENA DE 2017. DIR-LOS, A ALBA I SANDRA, QUE M’AGRADARIA COMPTAR AMB SEUS CONSELLS I EXPERIÈNCIA PER REPRESENTAR AMB ORGULL COM ES MEREIX A LA GAIATA. VULL ARA NOMENAR UNA PERSONA ESPECIAL PER A MI, PER LA QUAL NO HAGUÉS ESTAT POSSIBLE LA MEUA PARTICIPACIÓ EN LES FESTES: ELL ES JAVIER GIMENO. GRÀCIES EN EL MEU NOM I EN EL DE LA MEUA FAMÍLIA, GRÀCIES PER HAVER PENSAT EN MI PER ACOMPANYAR-TE EN DOS MOMENTS IMPORTANTS DE LA HISTÒRIA DE LA NOSTRA GAIATA, AQUEST ÉS EL MEU PETIT HOMENATGE PER A TÚ: PER TOTA UNA VIDA DEDICADA A LA TEUA ESTIMADA GAIATA 17, PER EL TEU AFECTE CAP A LA MEUA FAMÍLIA, PER COMPLIR EL MEU SOMNI INFANTIL, PER COMPTAR AMB MI SEMPRE... MIL GRÀCIES. NO VULL OBLIDAR-ME DE HIGINIO, EL TEU SUPORT INCONDICIONAL, PER A ELL TOTA LA MEUA ADMIRACIÓ I AFECTE. A LA JUNTA DIRECTIVA, LA MEUA GRATITUD PER L’ACCEPTACIÓ DEL MEU NOMENAMENT, I ESPECIALMENT A ANABEL PER LA SEUA COL•LABORACIÓ I AJUDA. PER EL MEU GERMÀ, LA MEUA MARE, JOVI I CARMEN, PELS MOMENTS COMPARTITS, PER LA VOSTRA AJUDA I AFECTE, PERQUÈ SEMPRE PUC COMPTAR AMB VOSALTRES, MIL PETONS. ALS MEUS AVIS ESPECIALMENT, SOCIS FUNDADORS DEL TIR DE COLOM QUE AL COSTAT DE UN GRUP D’AMICS JA FA 35 ANYS VAN FORMAR AQUESTA GAIATA, DONAR-LOS LES GRÀCIES SERIA POC SOBRE TOT PER EL RESULTAT , PER LO QUE NOMÉS PUC DIRLOS QUE ELS ESTIME!!!

A SOFIA, HUGO, NEREA, MIKEL I A LES SEUES RESPECTIVES FAMÍLIES, GRÀCIES PER ACOMPANYAR-ME EN UN ANY QUE MAI OBLIDAREM. I, COM NO, AGRAIR NÚRIA, ANDREA I MIRIAM PER PODER COMPTAR AMB LA SEUA AMISTAT DES DE AVUI PER SEMPRE. GRÀCIES AMB MAJÚSCULES A TOTA LA COMISSIÓ I A CADASCUNA DE LES PERSONES QUE PARTICIPEN AL LLARG DE L’ANY AMB SEU TREBALL I ESFORÇ, EN LES LLUMS I LES OMBRES PER QUE TOT IXQUE PERFECTE. PER AQUESTOS 35 ANYS DE TRADICIÓ I D’HISTÒRIA, ESPERE QUE GAUDIM DE LA NIT I DE CADA MOMENT DE LA MAGDALENA DE 2017.

265

LES FESTES DE LA MAGDALENA DINS DE 50 ANYS. IMAGINEU EL SEU FUTUR “BATISTE I LENUTA, ENS VEIEM EL ANY ‘67” Castelló, setmana del tercer diumenge de quaresma de 2067. La familia Nicolau-Lucescu es prepara amb els seus fills per gaudir un any més de les tradicionals festes fundacionals de la ciutat que ja poden presumir de ser centenàries i que s’han anat adequant als nous temps com no podíe ser d’altra manera.

Enguany, per ells, es especial doncs han fet coincidir als dos fills com a representants festers de la cibergaiata del sector ”Vell Castell”. Batiste es el fill major, té 19 anys i es padrí de la gaiata. I Lenuta, amb 16, té la responsabilitat de ser madrina. Tots dos es senten molt orgullosos de pertanyer a la gaiata que guarda la memòria del que diuen va ser origen del actual Castelló amb la baixada de la muntanya al pla.

Pel que fa a la setmana de festes, el dissabte comença amb la multiconnexió des de la sala del poble del Ajuntament amb els municipis provincials i amb els representants de provincies agermanades com ara València i Alacant. Paraules dels representans ciutadans castelloners conviden a aquells a fer connexions a un programa festiu d’alló més variat. Hi haurà càmeres a tots els indrets on tinguen lloc esdeveniments festius i l’accés será lliure per tractarse de “Festes d’interés turístic internacional”, distintiu que es va aconseguir fa ara 57 anys.

Dissabte també es commemora el día de la província i, amb el record d’aquell antic pregó que va tindre lloc fins fa uns anys, es concentra la gent a la Plaça del Antic Mercat (abans nomenada Plaça Major la qual tenía anexe el tradicional Mercat Central de compra diaria amb tendes les quals està documentat que oferíen allà mateixa el menjar en directe i a l’abast de la gent –carn, fruites, verdures i peix- i amb botiguers que esperaven pacientment, molts d’ells en peu hores i hores, a que la gent s’apropare a mirar o comprar: i aixó cada día). En aquesta plaça gegant multiusos es projectará un espectacle en 4D amb connexions en directe en tots els municipis de la provincia els quals mostraràn en directe les seues bondats i història. Batiste i Lenuta están il.lusionats doncs han quedat concentrats al remodelat Palau de la Festa amb la resta de representants i esperen el seu moment per pujar a l’escenari i establir connexió amb la concorreguda plaça per donar-se a coneixer públicament a la gent.

Posteriorment tindrà lloc la enfarolà del campanar que enguany, en el seu cos emetrá imatges de 50 anys enrere, en concret de l’any 2017 amb les regines Estefanía Climent i Berta Montañés. Es dona la curiositat que tal any es va proposar com tema per l’article inèdit de concurs “Les festes de la Magdalena dins de 50 anys”, un bon exercici del que, avui, podem constatar el seu resultat.

El día acabarà amb la visita al CG - Cluster Gaiater (antic box de gaiates i abans “matadero”) on es procedirà al bateig de les cibergaiates mitjançant la tradicional “endollada” a càrrec del padrí i la madrina. Tots dos connectaran l’endoll que de manera simbólica donarà pas al artifici multimèdia proposat per aquest any. Cal remarcar que les bases continuen mantenint com a requisit indispensable i quasi únic (estèticament) el fet de estar rematades

266

per una ornamentación amb forma de “gaiato”. La “endollada” tindrà lloc a les 00:00h i, amb posterioritat es gaudirà d’un remat pirotècnic respetuós amb la sensibilitat dels animals de casa, sensibilització la qual ja fa anys es va aconseguir.

Diumenge tindrà lloc la Romería de les canyes virtual: mitjançant el seu dron personal cadascú podrà acostarse al ermitori i fer-se amb una mostra física de paella que, un any més correrà a càrrec de “Herederos de Becerra” (per favor només una mostra de paella per dron, gràcies, que ja ens coneixem). Per el tradicional toc de les campanes per favor cal prémer el botó d’audio i sobrevolar l’ermitori per la zona indicada amb el logotip “campana”.

Per la vesprà la tornà es podrà fer tantes vegades com es vullgue, amb dron, però es recorda la prohibició de sobrevolar la zona delimitada quan la representació 2067 estiguen cantant el goigos. Gràcies.

A la desfilada de gaiates interactives que tindrà lloc al acabar el día, cal dur les ulleres de realitat virtual per aprofitar els últims avanços tecnològics. Un any més el públic tindrà la paraula i mijançant la app jovotegaiatavirtual votarà al monument major i infantil. (Recordem que totes les gaiates están ja fa anys construïdes íntegrament amb materials reciclables, no contaminants i que el seu moviment i funcionament només està autoritzat que sigue per bateríes recarregades amb llum solar). El recorregut, sense pauses, tindrà una durada aproximada de mig hora i es farà pels principals carrers de la ciutat.

Dilluns el pregó infantil tindrà igualment lloc a la Plaça del Antic Mercat (abans Plaça Major) i es farà mitjançant projeccions en directe des de els col.legis i associacions de barris de la ciutat. Els xiquets i xiquetes faràn una desfilada virtual amb carrossa –de lliure elecció entre la recreació histórica o la creativitat futurista- i, al temps, ens mostraràn les seues habilitats preparades per a l’ocasió. En les pantalles curves envolvents de les esmentades associacions gaudiràn de l’ambient de la Plaça.

Al llarg de la setmana cadascuna de les cibergaiates tindrà prevista una variada programació on l’element lúdic competitiu i educatiu anirà de la mà del gastronòmic. I tot aixó en els locals tancats i acondicionats que disposa cada associació veïnal. El monument romandrà instal.lat al sector des de final de la desfilada de diumenge fins final de festes (abans, quan les gaiates no eren cibergaiates, hi havíe un acte denominat “Encesa” que congregave al poble en un lloc concret per mostrar-les en un moment únic compartit, però va desapareixer doncs provocave que la gent no es desplaçara fins els sectors gaiaters). En l’actualitat la cibergaiata es una finestra de continguts a la vegada que cumpleix el seu paper estètic a l’hora que competitiu. De fet per Batiste, Lenuta y la resta de gent jove suposa un punt d’interés màxim doncs du programació múltiple cada nit i connexions amb la resta de punts lúdics programats per la Junta de Ciberfestes.

Com a acte principal de la setmana, de carácter popular, tindrà lloc el cós multicolor que conserva el caràcter de lluita amistosa hereva de les tendències agresives dels nostres avantpassats davant del veí competidor. Com cada any els participants, congregats en les tribunes del camp de futbol municipal, viuran una aventura virtual en la qual hauràn de triar un personatge el qual, armat amb un “llançaconfetti” haurà

267

de superar rivals i proves mentres intenta preservar quan més temps posible les seues 5 cintetes (vides) mentres lluita enguany contra heròis mitológics (Tombatossals i la seua conlloga), equips de govern corruptes, teleoperadors de companyies telefòniques o festers fallers. Batiste i Lenuta son els abanderats de la seua gaiata, pero tots participen doncs amb la tecnología no hi ha limitació per edat o condició física. De fet la adaptació a persones festeres amb minusvalía es una obligatorietat.

Ciberfesta per a tots!

Dissabte es el día de respecte a l’herència més intimista. Es sabut i està documentat que l’origen de la festa magdalenera va tindre, en les primeres dècades i tot i tractar-se d’unes celebracions fundacionals, un component religiós evident. Avui, per tal de respectar aquells inicis es continua fent ofrena d’una manera molt respetuosa i amb matisos purament històrics: es recorda com va ser fa uns anys. El respecte de la societat a les alçades de la década dels seixanta d’aquest segle ho permet. La ofrena tindrà lloc on sempre, a la conservada Basílica de Lledó i es farà per tal de completar el tapiç interactiu que s’ubicarà a l’esplanada de la Basílica. El recorregut tindrà lloc en el Passeig de Lledó perfectament il.luminat en tot el seu recorregut gràcies al sostre instal-lat al llarg del recorregut que romandrà en posició “tancat” durant l’ofrena. Reines i Dames i obriràn la comitiva y la representació gaiatera anirà després. Batiste i Lenuta, com a màxims representants de la seua gaiata duràn el programa informàtic que es projectarà en la pantalla el temps que estigue desfilant la comissió gaiatera. Tot un honor.

I, finalment, diumenge tindrà lloc, al final del día, l’esperada Desfilada Final de festes. Acte de cloenda, majestuós i espectacular que ha anat guanyant força doncs suposa un tornar a les nostres arrels personals, a desfer el protocol, a riure i ballar i jugar en col.lectivitat. Es ben sabut que a la gent li agrada trencar els rígids condicionants socials i any rere any asistim a una participación cada vegada major: la desfilada es el TOT i el públic es part d’ella. En acabar el recorregut es concentrarà tota la gent a la Plaça del Antic Mercat i tindrà lloc un final de festa espectacular amb projeccions, so, olors i sensacions.

Tota una setmana que també tendrá el seu moment per al record en el qual es farà ús de l’indumentaria més tradicional. Seràn els actes commemoratius i d’agraïment al rei Jaume I amb el record del trasllat de la muntanya al pla al any 1251 que com a festes fundacionals han guanyat merescut terreny. Castelló honra el seu pasat i als seus avantpassats.

2017, l’any al que rendim homenatge enguany. Les cròniques parlen d’un any fester lluït dins d’aquella época en el que tot va començar a canviar. Hi havíe el runrún del canvi però ningú volíe atrevir-se a fer-ho. Temps convulsos i de indefinició però que, finalment i per fortuna, van ser superats per tal de aconseguir un nou impuls popular. Aquells avantpassats van aconseguir la distinció “Festes d’interés turístic internacional”, qui sap si d’aci 50 anys, al 2117, estarem en disposición d’optar a la de “Festes d’interés turístic planetari”?

Com en aquell llunyà 2017 també ara, en 2067 vivim temps convulsos i de indefinició… i hi ha cert evident runrún. Jo no vullc dir res però, serà un senyal?

Julio Hernández i Fabra

268

RECORDS EN IMATGES DELS 35 ANYS

269

Els nostres germans

Falla L’Antiga València

Presidents Chelo Salavert i Ruiz Rafael Mengo i Sánchez Enrique Soler i Bahilo

Fallera Major María chaques i Vohringer

Fallera Major Infantil Alba Robles i Cervera

President Infantil Pablo García i Esparcia

270

Els nostres germans

Falla Els Barris Turís

Lorena Gil i Camañes

Helena Puchades i Alcaraz

Fallera Major

Fallera Major Infantil

Iván Torres i Pico

Joan Escoto i Camañes

President

President Infantil

271

Els nostres germans

Centre Aragonés

Ángela Bollado i Esteban

Adriana Herrero i Bollado

Reina

Reina Infantil

José Antonio Lázaro i Romero

President

272

Els nostres germans

Cavallers Templers de Castellรณ

Gran Mestre Templer Sergio Sรกnchez i Ruiz

273

Els nostres germans

GAIATA 13 Sensal

Sara Renau i Lledó

Judith García i Rincón

Madrina

Madrina Infantil

Carlos Chipirraz i Gómez Millán

President

274

Els nostres germans

GAIATA 11 Forn del Plà

Madrina Estela Bastida i Ferrara

Madrina Infantil María Gómez i Vicente

President Luis Sánchez i Muñoz

275

PROGRAMA DE FESTES DISSABTE 18 12:00h. Anunci oficial de festes amb el llançament de carcasses i gran mascletà al c/ Rosa Maria Molas (junt a la Plaça del Primer Molí).

14:00h. Apertura oficial de la carpa gaiatera, situada en la Plaça Pintor Porcar.

16:00h. Cavalcada del Pregó.

22:00h. Agafarem forces mentre sopem tots junts a la carpa.

00:00h. Després anirem a pel nostre monument al magatzem de gaiates i el deixarem preparat a per a la desfilada.

DIUMENGE 19 7:00h. Repartiment de canyes i cintes a la Plaça Major.

8:00h. Missa de romers a l’Església de Santa María.

9:00h. Romeria de les canyes a l´ermitori de la Magdalena.

13:00h. Al peu del tossal de la Magdalena, degustació d´una monumental paella.

17:00h. Correguda de fira.

19:00h. Tornà de la Romeria, tot seguit Processó de Penitents.¡ 19:30h. Desfilada de gaiates. Els nostres monuments seran passejats amb orgull pel carrers de Castelló.

21:30h. Instal.lació de les nostres gaiates a l´Avinguda del Rei. DILLUNS 20 10:30h. Els xiquets de la comissió participaran al Pregó infantil.

12:00h. Apertura de la Carpa Gaiatera.

14:00h. Primera jornada del concurs de Mascletaes, al C/ Mª Rosa Molas (junt a la plaça del Primer Molí).

14:30h. Dinar a la carpa de la gaiata.

17:00h. Correguda de fira.

20:00h. Encesa de les gaiates. Els nostres monuments “ ARRELS DE TIR DE COLOM i IL.LUSIÓ DE TIR DE COLOM” seràn els protagonistes en aquests acte.

21:00h. Sopar a la Carpa de la Gaiata.

00:00h. Anirem a l´Avinguda del Rei a replegar els nostres monuments per a ubicarlos a la Plaça Pintor Porcar.

276

DIMARTS 21 12:00h. Apertura de la Carpa Gaiatera.

14:00h. Segona jornada del concurs de Mascletaes, al C/ Mª Rosa Molas (junt a la plaça del Primer Molí).

14:30h. Dinar a la carpa de la gaiata.

17:00h. Correguda de fira.

17:30h. Cercavila pels carrers del sector amb la nostra xaranga.

20:00h. Concentració a la carpa per desfilar cap a la plaça Major al acte de lliurament de premis de gaiates i llibret.

22:30h. Sopar a la Carpa de la Gaiata.

DIMECRES 22 10:30h. Esmorzar de germandat per a totes les dones de la Gaiata.

12:00h. Apertura de la Carpa Gaiatera.

14:00h. Tercera jornada del concurs de Mascletaes, al C/ Mª Rosa Molas (junt a la plaça del Primer Molí).

14:30h. Dinar a la carpa de la gaiata.

17:00h. Correguda de fira.

18:00h. Gran xocolatá per als xiquets i espectacle infantil a carrèc de “IABADABADU”.

19:00h. Concurs de guinyot i parxís per als més grans.

21:30h. Sopar a la Carpa de la Gaiata.

22:30h. Tots junt ens anirem a disfrutar de la “Nit del Foc”.

DIJOUS 23 10:30h. Esmorzar de germandat per a tots els homes de la Gaiata.

12:00h. Apertura de la Carpa Gaiatera.

14:00h. Quarta jornada del concurs de Mascletaes, al C/ Mª Rosa Molas (junt a la plaça del Primer Molí).

14:30h. Dinar a la carpa de la gaiata.

16:45h. Concentració a la carpa per a participar en el “Coso Multicolor”.

17:00h. Correguda de fira.

20:30h. Visita de les nostres regines al sector.

22:30h. Sopar a la Carpa de la Gaiata.

DIVENDRES 24 12:00h. Apertura de la Carpa Gaiatera.

14:00h. Cinquena jornada del concurs de Mascletaes, al C/ Mª Rosa Molas (junt a la plaça del Primer Molí).

14:30h. Dinar a la carpa de la gaiata.

15:00h. Tallers d´animaciò amb pinta-cares a carrèc de la companyia “TIC-TAC”.

17:00h. Correguda de fira.

18:30h. Concentració a la carpa: ens deplaçarem al centre per vore la desfilada internacional d´animació.

22:30h. Sopar a la Carpa de la Gaiata.

23:00h. Nit d´espectacles amb les actuacions de l’humorista “LOLITA TORRES”, el conegut cantant de Operación Triunfo “VICENTE SEGUI” i “ARANTXA PONS” en cançó espanyola.

277

DISSABTE 25 12:00h. Apertura de la Carpa Gaiatera.

14:00h. Sisena jornada del concurs de Mascletaes, al C/ Mª Rosa Molas (junt a la plaça del Primer Molí).

16:45h. Concentració a la carpa per a participar en l´acte de l´Ofrena a la Verge de Lledó.

17:00h. Correguda de fira.

22:00h. Sopar de pà i porta a la carpa.

22:45h. Jocs per als adults i no tant adults.

23:00h. Disc mòbil.

DIUMENGE 26 12:00h. Apertura de la Carpa Gaiatera.

12:30h. Toc d´eixida per a encendre les fogueres del Concurs de paelles.

14:00h. Setena jornada del concurs de Mascletaes, al C/ Mª Rosa Molas (junt a la plaça del Primer Molí).

14:30h. Degustació pels membres del jurat de les diferents paelles.

16:30h. Lliurament de premis.

17:00h. Correguda de fira.

20:00h. Cercavila pels carrers del sector amb la xaranga.

20:30h. Sopar de la comissió al cau gaiater.

22:30h. Desfilada final de festes pels principal carrers de Castelló. Magdalena Vitol!!!.

00:00h. Apagat dels nostres monuments.

MAGDALENA VITOL!!!!!

VISCA LA MAGDALENA 2018!

La comissió es reserva el dret de modificar qualsevol acte programat per a la Setmana de Festes.

278

CONCERTS LLIBRES GASTRONOMIA

www.realcasinoantiguo.es

FES-TE SOCI @casinoantiguo

casinoantiguo

PLANS AMB XIQUETS BALLS ESDEVENIMENS D'EMPRESA

@realcasinoantiguo

279

280

ATELIER NOU ESPAI C/. Alloza, 13 路 12001 Castell贸 Tel. 964 219 288 路 964 238 690 info@higiniomateu.es 路 www.higiniomateu.es