Gaiata 17 Tir de Colom Sumari
3-13 Salutacions
50 Gaiata infantil de la ciutat
14-17 Agermanaments
51 Gaiata de la ciutat
18-21 Nomenament Oficial
52 Pregó Infantil
22-23 Els nostres monuments
53 Pregó
24-25 Madrina Infantil
54-57 Comissió
26-27 President Infantil
58-61 Cicle fester d’una Reina
28-39 Comissió Infantil
62-68 Activitats gaiateres
40-41 Madrina
42-48 Comissió
49 Col·laboradors
69 Esbós gaiata de mà
70-82 Homenatge a Pili Alcaide
83-100 Històries de la història de Castelló
Magdalena 2021
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Portada Alba Beltrán i Mir
Maquetació, coordinació i direcció Javier Gimeno i Abadía Begoña Vilar Moreno Neus Gimeno i Abadia
Fotografies Arxiu gaiata
Textos Lupe Sospedra Javier Mas
Dipòsit Legal CS 8-2016
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.
2
MAGDALENA 2021
Salutació President de la Generalitat Ximo Puig i Ferrer
A
rriba a Castelló el temps de les festes de la Magdalena, unes celebracions que conviden a tots a participar activament en unes jornades caracteritzades pel seu ambient hospitalari i alegre. El clima festiu animarà a viure plenament cada instant, a treballar units, a compartir i a mirar cap al futur amb optimisme.
La seua llum serà, una vegada més, l’esplèndid símbol d’una festa espectacular i al mateix temps pròxima i acollidora. La Gaiata 17, fidel a la seua cita anual amb la festa, eixirà als carrers i serà admirada per tota la gent que contemple el seu pas. Serà la culminació del treball de tot un any, de l’entusiasme i l’esperit dinàmic i emprenedor de moltes persones, de la vostra voluntat de treballar en comú i fer coses compartides.
A la Comunitat Valenciana cada festa és una bona manifestació del dinamisme, de la iniciativa i del valor que donem a les tradicions. Totes les persones que s’acosten enguany a Castelló durant estos dies podran conéixer de primera mà els seus atractius i també apreciaran el caràcter popular d’unes celebracions amb un enorme poder de convocatòria.
Moltes dones i molts homes vos heu unit al voltant de la Gaiata 17. Heu preparat cada detall d’uns actes que vos agermanen durant les festes i en tots els moments de l’any. Voldria enviar-vos des d’ací el meu reconeixement pel vostre esforç, junt amb la meua salutació més cordial i els meus millors desitjos, que faig extensius a totes les persones que vos acompanyaran durant estes festes de la Magdalena.
Les gaiates seran un any més un dels grans centres d’atenció durant estes celebracions.
3
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Salutació Alcaldessa de Castelló Amparo Marco i Gual
L
a gran festa castellonenca tornarà a brillar en 2022. Des de la suspensió de Magdalena 2020, uns dies abans de la seua celebració, hem anat assumint reptes, incerteses, tristesa, dolor… i ho hem fet units en el sentiment ciutadà de l’estima que ens fa més forts. Ha sigut un període llarg i desolador. Però, ara, caminem cap a una recuperació fortament desitjada.
meravellosa vida que hi ha dins de cada Gaiata. En aqueixos dies de festa i cultura, ens tornarem a trobar per a festejar unes tradicions que, cada any, revivim intensament. La festa és un esclat d’alegria en el qual ens submergim per a viure de ple un ampli i variat calendari d’actes que es mouen entre la solemnitat, la tradició, l’alegria, la música, la convivència.
Darrere de cada Gaiata hi ha una comissió de persones que durant mesos participen en la creació de cadascun dels monuments i en els preparatius de la setmana gran, sent una de les parts més importants de l’ànima de la festa. És el cas de la Gaiata 17 Tir de Colom, un entranyable sector on l’estima uneix a les seues gaiateres i gaiaters.
Les nostres festes posseeixen aquesta extraordinària llum i la nostra ciutat és una permanent gran abraçada per als qui l’habitem i per als qui ens visiten. Ara, ens preparem per a viure les festes de la Magdalena 2022 amb tota l’emoció continguda i les ganes de compartir els somnis d’aquests dos anys. Desitgem que es complisquen totes les nostres il·lusions. Com a alcaldessa de Castelló vull desitjar-vos que aquest futur pròxim de la nostra festa arribe carregat d’esperança i alegria.
Magdalena 2022 retornarà la força que mereix aquest sector, el coratge i les ganes de reprendre, de retrobar-nos. Perquè la festa sou totes i tots vosaltres, els qui esteu presidint, treballant, col·laborant i compartint la
4
MAGDALENA 2021
Salutació President de la Diputació José P. Marti i García
T
ir de la festa
Després de prop de 40 anys d’existència, és evident que sabeu treballar. I que ho feu amb el cor, perquè les festes tinguen una important presència en aqueix perímetre de la ciutat que queda delimitat per l’Hospital Provincial i l’avinguda de València.
Aquest saluda que esteu llegint és el primer que escric per a una gaiata com a president de la Diputació. I ho faig amb l’emoció de qui cada any viu amb intensitat les festes fundacionals de la capital, en el Pregó de la qual m’honre a participar. També participa Suera, el poble del qual sóc alcalde, perquè en la Serra de Espadà sentim les festes de la Magdalena com molt nostres.
Mireu al present i al futur, en una ciutat que està en permanent transformació, però tenint molt presents els vostres orígens. D’això dóna fe el vostre nom, Tir de Colom, que recorda a les competicions de tir de colom que antany es feia a les esplanades que hi havia al final de les cases.
Espere de tot cor que pugueu gaudir d’una Magdalena 2021 pròspera i feliç que resulte inoblidable per a la comissió, per al sector, i per descomptat, per a les vostres madrines: Andrea Alcaide i Martina Burguete. Em consta que ambdues afronten les festes amb molta il·lusió, igual que el president infantil, Nacho Marín.
Vull animeu-vos a viure intensament les festes de la Magdalena com a vosaltres us agrada fer-ho, des del respecte i la solidaritat. Eixiu al carrer a gaudir perquè al cap d’un any de molta faena, ha arribat el moment de recollir els fruits i de passar-lo molt bé.
La veritat és que sou una bona gaita, molt ben gestionada pel vostre president, Javier Gimeno, i tot el seu equip. I amb reconeixements; sense anar més lluny, en 2019 la portada del vostre llibret va ser considerada la millor, i vau obtindre a més el segon premi de llibret. També vau aconseguir el segon premi de presentació de gaita, un meritori quart lloc de monument gaiter i el tercer premi en el concurs de monuments infantils.
Ho tenim tot al nostre favor: un excel·lent programa, una ciutat bella preparada per a albergar la festa i gent de tota la província disposada a participar activament en aquests 9 dies de celebracions. Sigueu feliços i ens veiem en el Pregó, en la romeria, en els mesons, als castells, al carrer.
5
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Salutació Regidor de Festes Omar Braina i Bou
T
fineixen i que marquen a les gaiates com a grans espais de trobada, germanor i de celebració. I, entre les comissions es troba la Gaiata 17 Tir de Colom, creada en 1983.
ir de Colom, tradició i esperança
Les festes de la Magdalena són l’espai de convivència més intens i entranyable de Castelló. Durant aqueixos dies la ciutat es transforma perquè els seus habitants confluïsquen en un ambient colorista, emblemàtic i festiu. Aquesta experiència no seria la mateixa sense les comissions dels sectors festers, les collas i altres col·lectius culturals que són l’ànima de la Magdalena. I, per descomptat, sense les Gaiates, els monuments que ens recorden cada any la tradició i la història dels nostres avantpassats.
Tir de Colom té en Andrea i Martina l’esperança d’una festa que no celebrem des de fa dos anys. Elles representen el batec i les il·lusions de la Gaiata 17. I, com en la seua gala de presentació, en 2019, el temps gira i en aquests llargs mesos hem donat diverses voltes al món, descobrint que les emocions, la solidaritat i l’estima és el nostre millor equipatge per a continuar caminant. Castelló és una ciutat amb ganes de festa, i la festa necessita que gent com vosaltres, aquells que des de les Gaiates, colles i altres col·lectius manteniu viva la festa. Des de l’Ajuntament tenim molt clar que la festa necessita del vostre alè.
Les Festes de la Magdalena de l’any 2022 seran una vibrant realitat després de dos anys sense celebrar la nostra setmana gran. Tornarà la llum que ens acompanya “de la antigor per lluminosos camins”.
En la primavera de 2022 tornarà a brillar la llum de la nostra Magdalena, la llum de la Gaiata Tir de Colom, que il·luminarà el treball d’una comissió entregada a les tradicions i a la festa que tant volem els castellonencs.
Les Festes de la Magdalena són singulars, pròpies, molt participatives i, per descomptat, emotives. En els nou dies que celebrem Magdalena conflueixen sentiments castellonencs que ens de-
6
MAGDALENA 2021
Salutació President de la Federació de Colles José Beltrán i Bacas
B
Hem de ser prudents i responsables perquè
envolguts amics i amigues del Tir de Colom.
aquesta maleïda pandèmia passe com més En aquest any i mig que portem ja de pan-
prompte millor però mai acomodar-nos, hem
dèmia, tots els que estimem i treballem de
de mantindre encesa la llum de les nostres
manera altruista per les nostres festes i per
festes, per a posar-nos a treballar sense des-
la nostra ciutat ens hem perdut moltes coses,
cans a preparar les que, si ja eren les millors
i no sols dues edicions de les Festes de la
festes del món, seran grandioses quan arriben
Magdalena, sinó tot el que comporta pre-
per tan esperades i puguem gaudir-les tots i
parar-les i la il·lusió i el treball que posem en
totes junts, sense que ens falte ningú.
això. Des de la Federació de Colles de CasteLa construcció dels monuments gaiaters, els
lló, continuarem apostant fort per aqueixa
carros engalanats, presentacions, galanies,
unió ja infranquejable entre Colles i Gaiates,
concursos, preparar tots els actes dels nos-
compartint moments, celebrant actes junts i
tres col·lectius… Estem vivint per desgràcia
recolzant sempre perquè la Gaiata siga el
un temps molt complicat per a la festa, però
nostre millor Pregó!
aquesta aturada no pot fer-nos perdre un àpex de ganes i d’il·lusió per preparar les
Amb els nostres millors desitjos de salut per a
que vindran.
tots vosaltres.
7
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Salutació President de Federació Gestora de Gaiates Esteban Gual i Ibáñez
B
envolguts amics i amigues de la Gaiata 17 “Tir de Colom”: Les festes de la Magdalena sempre són un gran punt de trobada i una ocasió excepcional per recuperar les tradicions del passat, per refermar els lligams que ens uneixen i per exterioritzar eixe caràcter tan nostre, tan acollidor que ens defineix molt bé i es manifesta de manera plena en aquestes dates tan especials per a nosaltres.
son, per ultimar cada detall, per a exalçar la tradició, però també per a idear noves propostes i fer més gran la gaiata. I to açò no seria possible sense l’admirable treball i el constant esforç d’aquesta comissió. Castelló com a ciutat i les gaiates com a element diferenciador d’aquesta, volem ser eixe punt de trobada que any rere any aprofite per a recuperar tradicions del passat, per refermar els lligams que ens uneixen i per exterioritzar eixe caràcter nostre, acollidor i on demostrem que els castellonencs sabem fer festa. I és que falta ja molt poc per escoltar els repics de les campanes, el soroll de la música de tabals i dolçaines o olorar la primera carcassa de la mascletà que marcara el tret de partida cap a la Magdalena 2020.
És per mi tot un honor i privilegi poder escriure unes paraules com a president de la Federació Gestora de Gaiates en el llibre de festes de la comissió de la Gaiata 17 “Tir de colom”, gaiata presidida per Javier Gimeno. Perquè una gaiata és la seua gent, els que estan darrere, dia a dia, perdent hores de
8
MAGDALENA 2021
Salutació President de la Gaiata 17 “Tir de Colom” Javier Gimeno i Abadía
D
se el seu suport les gaiates no podrien illuminar els carrers de la ciutat.
esprés de un any tant complicat que ens a tocat viure, em dirigeix des d’aquest Llibret a tots vosaltres, socis i col·laboradors de la Gaiata 17 Tir de Colom.
Reina Carmen la teva comissió, al igual que jo, estem segurs de què després de la suspensió de les Magdalenes 2020 i 2021, l’any que ve representaràs a tot Castelló amb la teva elegància i el teu saber estar que et caracteritza. I tot junt amb les Dames de la Ciutat i membres de la teva comissió, Andrea i Naiara.
Primer de tot vull donar les gràcies a tota la comissió, ja que condicionats per la pandèmia, fa dos anys que no podem celebrar les nostres Festes Fundacionals i a pesar de tot seguiu formant part de ésta gran familia gaiatera.
Agrair al nostre artista gaiater Alberto, com a tots els membres de la comissió, per el seu temps aportat en fer les Gaiates. Ara dorment en el box, però pronte les ficarem a punt i les podrem gaudir en el nostre sector, ja falta menys Tircolomers.
També vull tindre un record per a tots els que ens han deixat en els últims mesos. Un fort abraç per a les seves famílies. Agrair al Patronat de Festes i a l’Excellentissim Ajuntament de Castelló pel suport a tots els que fem aquesta gaiata, les gaiates, simbol de la nostra festa. Sense aquest recolzament no seria possible que castellonencs i visitants gaudiren de les nostres Festes de la Magdalena.
Andrea, Martina i Nacho, se amb la il·lusió que esperàveu la Magdalena 2020, però els cuatre junts gaudirem de la Magdalena 2022 i podrem representar a la nostra Gaiata com toca. Tot el meu agraïment a les seves famílies per permetre que heu puguen fer.
Faig extensible el meu agraiment a l’Excellentissima Diputació Provincial de Castello, perquè sen-
Moltes gràcies i salut per a tots.
9
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Gal·la Calvo i Santolaria Reina Infantil de les Festes
A
ahí en qualsevol acte dels que s’han pogut organitzar.
mics de la Gaiata 17, aquest any torne a dirigir-me a vosaltres com a Reina Infantil de Castelló.
Segur que aquest mes de setembre podrem fer alguna cosa per a que Castelló es senca viva i torne l’alegria als carrers de la nostra ciutat, tornem a gaudir del olor a pólvora i puguem vore la llum de les gaiates de ma.
Després del paró patit a les nostres festes de la Magdalena 2020 pel virus de la COVID-19, pareix que el món de la festa vol moure, amb molta il·lusió i moltes ganes de fer coses, sempre respectant totes les mesures i amb molta prudència
Espere vore-vos a tots en les properes festes de la Magdalena pels carrers de la nostra ciutat participant de tots i cadascun dels actes proposats.
Gràcies a totes les gaiates, que fan posible que la festa estiga viva, i gràcies a vosaltres, amics de “Tir de Colom” per sempre estar
Salutacions
10
MAGDALENA 2021
Carmen Molina i Ramos Reina de les Festes
E
Gràcies per preferir el bé comú, ja que això farà que més prompte que tard ens retrobem davant la llum dels nostres monuments gaiaters. A més, vull donar el meu suport a les persones que s’han vist afectades, d’una manera o una altra, per les conseqüències que ens ha deixat la COVID 19. Tots junts treballarem per fer vindre milions d’alegries.
stimada família tircolomera.
És un plaer per a mi dirigir-me un altre any a tots vosaltres. Aquestes línies son sinònim d’un prompte retrobament, estic segura. Fa molt de temps que no podem gaudir de les nostres festes i sóc coneixedora que al nostre sector, les nostres tradicions és viuen intensament. Cada dinar, sopar, nit de ball, premi... es comparteix com a la gran família que som. Tots ho trobem a faltar, però de segur prompte tornarem a viure allò que ara mateixa queda al nostre record.
Gràcies per tant, família. Haveu sigut, sou i seguireu sent un gran exemple. Gràcies per fer-nos gaudir de magnífiques experiències, de segur prompte les seguirem gaudint. Una abraçada molt forta a tota la comissió, i en especial a Andrea, Martina, Nacho i Javi. Prompte gaudirem de la setmana que mereixeu.
M’agradaria aprofitar aquestes paraules per agrairvos la vostra entrega, humilitat i responsabilitat que tant vos ha caracteritzat davant aquesta situació.
Amb molta estima.
11
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Naiara Mercado i Sánchez Dama Infantil de la Ciutat
E
stimat sector del Tir de Colom.
prompte tornarem als carrers, omplint-los d’olor a pólvora, de llum i de festa. La dolçaina i el tabal sonaran de nou i la germanor que ens caracteritza, tornarà amb més força que mai tot arribarà, però mentrestant, cuideu-vos i cuiden.
Un any més, ens quedem sense poder gaudir de les nostres benvolgudes festes. La situació actual, ha donat lloc a haver d’esperar de nou, a canviar els mocadors verds per mascaretes i, les abraçades per distància.
Us faig arribar tot el meu afecte i ànim, amb estima,
Però si ho continuem fent bé i ens cuidem,
12
MAGDALENA 2021
Andrea Alegre i Arnau Dama de la Ciutat
V
eïns del sector Tir de Colom, després d’aquest parèntesi on tothom hem passat moments complicats, és ben important fer reflexió per a eixir-ne reforçats i viure amb més intensitat les properes festes.
Ha sigut dur però la gent que estimem la nostra ciutat, sempre hem tingut fe en que la pòlvora, la música i la llum tornarien per recordar-nos els nostres orígens. Properes les festes, em dirigisc a vosaltres per demanar-vos que aquest any gaudiu de cada acte i que visqueu al màxim cada moment, deixant enrere els durs moments viscuts i mirant el futur amb optimisme.
Aquestos dos anys sense la meua estimada Magdalena m’ha fet ésser conscient de la devoció que qualsevol castelloner té per la setmana gran de la nostra ciutat.
13
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Els nostres agermanaments
14
MAGDALENA 2021
Falla l’Antiga de Campanar
Carolina Zifre i Roig
Lucía Fernández i Romero
Fallera Major
Fallera Major Infantil
Xel·lo Salavert i Ruiz Pablo Romero i Gento
Rafa Mengó i Sánchez
President Infantil
Quique Soler i Bahilo Presidents
15
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Falla Els Barris
Silvia Torres i Borredá
Ainhoa AgustiI i Iranzo
Fallera Major
Fallera Major Infantil
Iván Torres i Picó
Pablo Lashayas i Blasco
President
President Infantil
Fem més gran la nostra cultura amb les tradicions de les nostres províncies amb la Gaiata Nº 17 del sector tir de Colom de Castelló, i amb la Falla Antiga de Campanar, ja és tradició comptar amb la presència de la gaiata i els fallers de l´Antiga en els nostres actes i sobretot en els dies de les nostres festes falleres. És tot un orgull poder compartir les seues costums i que també compartisquen les nostres festes i tradicions, el grau d’agermanament de la comissió ja sobrepassa l’amistat de la festa, durant tots estos anys sempre a regnat entre nosaltres les ganes de poder disfrutar i continuar creixent, sempre es fa un buit en les nostres agendes per a poder fer acte de presència, al llarg del temps coneixem nous rostres, noves presidències, noves madrines i noves falleres, encara que la gent vaja i vinga l’essència de les nostres comissions i el nostre agermanament seguirà en el temps. Vaja la nostra més sincera enhorabona al quadre d’honor de la gaiata, junt amb tota la comissió. Han sigut uns llargs mesos molt durs, mirant-nos des de la distància i preocupant- nos per tots, ara arriba el raig de llum i esperança que necessitem i junts tornem a ser i estar. Estem segurs que un any més podrem disfrutar de les nostres festes Falla els Barris.
16
MAGDALENA 2021
Foguera Mercat Central
Elisabet Aintzina García-Echevarría
Lucía García Moresi
Bellea
Bellea Infantil
Juan Carlos Ortiz González
Pablo Salaberry Llorca
Presidente
Presidente
Desde la Foguera Mercat Central saludem als nostres amics i germans de la festa de la Gaiata 17 Tir de Colom. El nostre agermanament ens ha unit, juntament amb les falles Els Barris de Turís i L’Antiga de València. Tots junts treballarem per tal de seguir engrandint les nostres tradicions. Estan sent temps difícils, què espero, desitjo i estic convençut acabaran prompte. Es faràn realitat les vostres il·lusions. Les gaiates, tornaran al carrer, la llum il·luminarà la nit, la música guanyarà al silenci i les mascletaes “atronaran” els carrers de Castelló. La meua sentida enhorabona als vostres màxims representants. Estic ben segur que el proper any prodre gaudir de les vostres festes, i allí estarem per acompanyar-vos.
17
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
18
MAGDALENA 2021
Nomenaments Andrea
Martina
19
Nacho
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Nomenaments
20
MAGDALENA 2021
Nomenament Madrines d’Honor
21
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Els nostres monuments
sense llum
22
MAGDALENA 2021
al magatzem en 2021 amb llum
23
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
24
MAGDALENA 2021
Martina Burguete i Alcaide Madrina Infantil
25
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
26
MAGDALENA 2021
Nacho Marín i Selma President Infantil
27
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Alejandro Estopiñá i Fernández Gaiatero d’honor
28
MAGDALENA 2021
Lucía Guzmán i Castell Madrina d’Honor Infantil
29
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Águeda Albalat i Martínez Dama d’Honor Infantil
Noa Mateo i Beltrán Dama d’Honor Infantil 30
MAGDALENA 2021
Lua Mateo i Beltrán Dama d’Honor Infantil
Laura Guzmán i Castell Dama d’Honor Infantil 31
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Lucía Gallego i Pérez Dama d’Honor Infantil
Alba Sánchez i Ripollés Dama d’Honor Infantil 32
MAGDALENA 2021
Noa Archilés i Conde Dama d’Honor Infantil
Laia Hervás i Altaba Dama d’Honor Infantil 33
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Virginia Albalat i Martínez Dama d’Honor Infantil
Gala Pinto i Altaba Dama d’Honor Infantil 34
MAGDALENA 2021
Inés Navarro i Martínez Dama d’Honor Infantil
Lucía Penalba i Gómez Dama d’Honor Infantil
Valentina Monzonís i Escuder Dama d’Honor Infantil
35
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Martín Casino i Alcaide Acompanyant Infantil
Leo Rico i López Acompanyant Infantil 36
MAGDALENA 2021
Leo Vila I Hernández Acompanyant Infantil
Nicolás Penalba i Gómez Acompanyant Infantil 37
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Pablo Gil i Archilés Acompanyant Infantil
Álvaro Navarro i Sánchez Acompanyant Infantil 38
MAGDALENA 2021
Marc Archilés i Conde Acompanyant Infantil
Víctor Moreno i Cortés
Pablo Moreno i Cortés
Acompanyant Infantil
Acompanyant Infantil
39
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
40
MAGDALENA 2021
Andrea Alcaide i Hernández Madrina 41
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
María Sánchez iAbril Madrina d ’Honor
42
MAGDALENA 2021
Mireya Sotos i Atienza Gaiatera d’Honor
Carla Sánchez i Aranda Gaiatera d’Honor 43
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Berta Molina i Ramos Dama d’Honor
Adriana Abat i Ramos Dama d’Honor 44
MAGDALENA 2021
Laura Miguel i Sánchez Dama d’Honor
45
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
José M. Guzmán i García Vicepresident 1er
Marc Bueso i Gimeno Vicepresident 3er 46
MAGDALENA 2021
Ferran Rosell i Arambul Acompanyant
Isidro Sánchez i López Acompanyant 47
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Adrián Sánchez i Abril Acompanyant
Alberto Gómez i Capdevila Acompanyant 48
MAGDALENA 2021
Col·laboradors
HUGO
HUGO
ANA
LAIA
NÚRIA
ÁLVARO
GONZALO
COQUE
49
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Gaiata de la Ciutat Infantil GAIATA INFANTIL 15 SEQUIOL · MAGDALENA 2019
50
MAGDALENA 2021
Gaiata de la Ciutat GAIATA 18 CRÈMOR · MAGDALENA 2019
51
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Pregó infantil L
Els xiquets som poble ja.
Per mig d’este pregoner
Som el futur i esperança
Vol fer al poble saber
D’un Castelló que hui avança
Que hem complit la tradició.
I que ningú pararà.
Feta ja l’obligació
Som la força que farà
Ara la nostra ciutat
De Castelló la ciutat
Es farà tota un esclat
En la que tots hem somniat.
De festes i de cançons
Som els que tenim l’herència
Sense més imposicions
De mantindré la presència
Que les que són d’obligat.
D’un gloriós i antic passat.
Castelló no oblidarà
Els xiquets volem cridar
Els xiquets en Magdalena
Que, com que és festa al carrer,
Perquè som memòria plena
Per uns dies s’ha de fer
D’històries per al demà.
Una ciutat per jugar.
I esta festa és la què ens fa
Si tots hem de celebrar
Comprendre en una setmana
Set-cents anys de tradició,
Que som d’arrel valenciana
És just i dins de raó
I d’empelt castelloner.
Que proclame qui més mana
“Set dies per a saber
Que, almenys per una setmana,
Que som els fills de La Plana”
Serà “de tots” Castelló.
’alcaldessa de Castelló
52
MAGDALENA 2021
Pregó L
Anar a la Romeria
I terme de Castelló
No és tan sols “anar de festa”,
Té hui la satisfacció
És deure que manifesta
De fer saber al veïnat:
Orgull de genealogia.
Que ja el dia és arribat
Quin fillol oblidaria
De la nostra “Madalena”
La rabassa maternal?
I, desitjant siga plena,
Tots devem en dia tal
De goig pur i vertader
Ratificar la promesa
Convoca el poble sencer
De mantindre sempre encesa
A traure l’amor de pena.
La llum de l’amor filial.
I puix saben els veïns
I perquè siguen les Festes
Que la ciutat té l’honor
Dignes de nom i de fets,
De vindre de l’antigor
No volem límits estrets
Per lluminosos camins,
D’ambicions massa modestes.
Ara, girant cap a dins
I ací vénen manifestes
Els ulls de l’enteniment,
Per raons de tradició
Voran orgullosament
Les Festes de Castelló
Les festes “madaleneres”
Fa, seguint la llum antiga,
Dignes entre les primeres
Perquè la Gaiata siga
De tindre lloc preminent.
El nostre millor Pregó.
’alcaldessa de Castelló
53
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Comissió PPRESIDENT: Javier Gimeno i Abadía
MADRINA: Andrea Alcaide i Hernández
Delia Sánchez i Gragera Diego Barrachina i Vivar Eloy Rico i Aduna
VICEPRESIDENTS: Alba Clofent i Ramos Enrique Altaba i Altava José Manuel Guzmán i Garcia Marc Bueso i Gimeno Óscar Albalat i Alvaro
MADRINA 2019 I DAMA DE LA CIUTAT 2020: Andrea Alegre i Arnau
Emilio Clofent i Soler Estefanía Llorens i Tormo Estefanía Tudela i Llorens Esther Castell i García
MADRINA D´HONOR: María Sánchez Abril
Eva Arnau i González Ferran Rosell i Arambul Francisca Estrada i Melià
SECRETÀRIA: Gloria Sánchez i Molina TRESORER: José Vicente Pitarch i Agost VICE-SECRETARIA: M.ª Carmen Selma i Andreu
DAMES D’HONOR: Adriana Abad i Ramos Berta Molina i Ramos Laura Miguel i Sánchez
Gloria Molina i Soler Gonzalo Pitarch i Tena Héctor Peñalba i Górriz Higinio Mateu i Úbeda Ibán Burguete i Beltrán
GAIATERES D’HONOR: Carla Sánchez i Aranda Mireya Sotos i Atienza
Isidro Sánchez i López Javier Mateo i Rodríguez Javier Mercado i Sidro Jerónimo Alcaide i Torralba
VICE-TRESORER: José Angel Gallego i Herreros VOCALS: Alba Beltrán i Mir Alberto Gómez i Capdevila Andrea Sánchez i Verchili Concepción Capdevila i Palau Mª Teresa Altava i Redó Neus Gimeno i Abadia Pepi Ramos i Domínguez Silvia Ramos i Moliner
COMISSIÓ
Jéssica Gómez i Capdevila
Adrián Sánchez i Abril
José Llorens i Valles
Ainhoa Martínez i Domínguez
Jose Luis Sanahuja i Prades
Alba Torà i Barberà
José Manuel Marín i Gragera
Alberto Vila i Garcés
Jose Manuel Guzmán i Gómez
Alfonso Martínez i Simao
José Vicente Gómez i Balaguer
Almudena Martínez i Salvador
Juan Monte i Mur
Ana Tómas i Gimeno
Juan Carlos Sánchez i Morcillo
Anabel Arnau i González
Julián Giménez i Sales
Antonia Tormo i Chulvi
Julio Alonso i Gallench
Antonio López i Martínez
Laia López i Garcia
Antonio Rosa i Hidalgo
Lledó Safont i Maicas
Carla Bernat i Pascual
Lorenna Verchili i Arrufat
Carmen Molina i Ramos
Lorena López i Capdevila
Coral Conde i Peñarroya
Lorena Monferrer i Rodríguez
Teresa Capdevila i Palau
Lorena Rius i Moya
54
MAGDALENA 2021
Comissió Lorena Sánchez i Font
Verónica Sanahuja i Salas
Lúa Mateo i Beltrán
Lucía Hernández i Jiménez
Vicenta Eraso i Munarriz
Lucía Gallego i Pérez
Luis Colomer i Aguilella
Víctor Archilés i Monserrat
Mª Ángeles Domínguez i Sauceda
Noa Mateo i Beltrán
Mª Carmen Abril i García
Virginia Albalat i Martínez
Mª Eugenia Archilés Estrada
Gala Pinto i Altaba
Mª Eugenia Sánchez-Pantoja i Pascual Marisa Agusta i Ibars
COMISIÓ INFANTIL
Miguel Navarro i Berga Natalia Sánchez i Hernández Nerea Alegre i Arnau Núria Candón i Gimeno
Noa Archilés i Conde
Inés Navarro i Martínez Lucía Penalba i Gómez
MADRINA INFANTIL:
Valentina Monzonís i Escuder
Martina Burguete i Alcaide ACOMPANYANTS:
Olga Anandis i Ventura Oscar Gallego i Herreros
PRESIDENT INFANTIL:
Martín Casino i Alcaide
Patricia Cortes i Bartolo
Nacho Marín i Selma
Álvaro Navarro i Sánchez
Pepi Ramos i Domínguez Pilar Doumere i Gozalbo Pili Alcaide i Doumere Pili Maicas i Maicas Provi Hernández i Giménez
Coque González i Sánchez MADRINA INFANTIL 2019
Leo Rico i López
I DAMA DE LA CIUTAT 2020:
Leo Vila i Hernández
Naiara Mercado i Sánchez
Marc Archilés i Conde Máxim Gallego i Pérez
Provi Hernández i Jiménez Raul Alegre i Rubert
GAIATER D´HONOR INFANTIL:
Nicolás Penalba i Gómez
Rosa Eugenia Arambul i Montañés
Alejandro Estopiñà i Fernàndez
Pablo Gil Archilés
Rosario García i Díaz Rosita Menéndez i Pitarch Salomé Gascón i Alfaro Sara Pérez i González
Pablo Moreno i Cortés MADRINA D’HONOR INFANTIL:
Víctor Moreno i Cortés
Lucía Guzmán i Castell VOCALS INFANTILS:
Sergio Tora i Pallarés Silvia Altaba i Altava
DAMES D´HONOR:
Gonzalo Rivas i Rius
Silvia Pérez i Farrerons
Agueda Albalat i Martínez
Hugo Gómez i Pérez
Alba Sánchez i Ripolles
Lucía Burguete i Alcaide
Laia Hervás i Altaba
Martina Centelles i Barrachina
Laura Guzmán i Castell
Quique González i Sánchez
Sonia Barberá i Fraga Sonia Pascual i Molina Tomás Sánchez i Llamas Tonica Tormo Chulvi
55
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Comissió
56
MAGDALENA 2021
Comissió
57
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Cicle Fester d’una Reina Fa vint-i-un anys que vas néixer en la teua ciutat, Castelló, on has viscut moments meravellosos. La teua estimada Ciutat t’ha vist néixer, créixer i també ha vist tot el que has fet per a tindre l’oportunitat d’arribar a ser la seua regina.
Des de ben xicoteta has sabut comportar-te com eixa gran dona en la qual t’has convertit avui en dia, responsable, madura, alegre...
Personalment he tingut l’oportunitat de veure’m reflectida en una persona com tu, la meva germana major, la que en tot moment ha estat pendent de mi, en les roïnes com en les bones. T’admire per la teua serenitat, per estar sempre a l’alçada i saber què cal fer en cada moment amb naturalitat i sobretot amb maduresa.
Gràcies a la nostra família saps a la perfecció que és tenir sentiment castellonenc, eixe que amb tanta passió vas poder compartir amb la gent tircolomera i, en especial amb Javi, Sofia i Hugo l’any 2018. Un any carregat de records que mai oblidaràs, representant com a Madrina, a la nostra estimada Gaiata 17.
T’he vist gaudir de la Festa i també compartir un altre sentiment que tens ben arrelat, el sentiment albinegre que tant t’uneix a ”l’abuelito”. Des de ben xicoteta et portava a tots els partits i no vos perdíeu cap, una afició que avui en dia encara seguiu compartint. Per cert, gràcies a l’any fester 2019 has descobert a una personeta que comparteix eixa afició i sentiment albinegre amb tu, la teua xicoteta Nagore, a més de poder compartir juntes el sentiment castellonenc en eixe 2019 com a Dames de la Ciutat.
En el 2020 tens el privilegi de posar el fermall d’or a la teua trajectòria festera com a Reina del teu estimat Castelló. Un any que estàs gaudint amb set dones més que ja són part fonamental a la teua vida, i sobretot amb la reineta Gal·la, la teua companya de 58
MAGDALENA 2021
viatge. Viureu moments inoblidables, compartireu rialles i fins i tot plors, però estic segura que gaudiràs de cada moment i seràs una Regina com Castelló es mereix!
Això és el que té la nostra Festa, que et fa descobrir persones meravelloses i que cada una d’elles sempre les portaràs en el teu cor.
No ens oblidem que darrere de la gran dona que eres, hi ha unes persones molt especials que fan el possible perquè tot estiga a punt. La “buelita”, que agulla en mà, sempre es preocupa de què estigues perfecta. “L’abuelito”, el nostre fotògraf personal, i la tia, que es preocupa sempre pels últims detalls. I no m’oblide de la mamà, la que t’acompanya allà on faça falta, a més de preocupar-se per tot. Pots sentir-te ben orgullosa de tindre a aquestes persones al teu voltant, que sempre fan i faran el millor per tu.
Germaneta,et recomane que gaudisques de totes les vivències que estan per vindre amb ixa sonrisa que tant et caracteritza i que les guardes per a sempre. Ets castellonera de soca, gaiatera des del bressol, una dona fantàstica i la millor germana que jo podia tindre. Gaudeix, que on vages estaré jo la primera per aplaudir-te! T’estime!
59
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
60
MAGDALENA 2021
61
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Activitats Gaiateres Regal de les Reines
Bateig de la Gaiata març de 2020
62
MAGDALENA 2021
Activitats Gaiateres
Visita de les Reines al box de la gaiata
Comunió de la nostra Madrina Infantil
Recolçament al CD Castelló
63
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Activitats Gaiateres Lliurament de Fadrins
Presentació mascaretes
64
MAGDALENA 2021
Activitats Gaiateres Sant Cristofol 2020
Mocador “A PUNT”
Felicitació de Nadal
Ofrena a la Mare de Déu del Lledó
65
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Activitats Gaiateres Presentació foguera Mercat Central
Presentació Llibre de la Festa 2020
66
MAGDALENA 2021
Activitats Gaiateres Reelecció president Gaiata 17
Sant Cristofol 2021
Presentació Reina Vall d’Alba
67
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Activitats Gaiateres Ofrenta a la falla L’Antiga de Campanar
68
MAGDALENA 2021
La nostra Gaiata de mà
69
70
71
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Presentació
72
MAGDALENA 2021
Presentació
73
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Homenatge a Pili Alcaide Vaig a contar-vos la història d’una xiqueta castellonera. No és una història qualsevol, no: és la història d’una xiqueta tircolomera. El seu avi Emilio ja era home de festa...i ben fester: gaudia del teatre i de col·laborar fent gaiata cap als anys cinquanta del segle passat, tot amb la complaença de la seua muller Rosario. Junts van formar una família al barri del Tir de Colom, més exactament al carrer Barrachina. Cap als anys 80, un grup de gent amb sentir castelloner (i castellonenc) van ajuntar-se i crear la gaiata 17; havien de trobar gent compromesa amb la festa i allí estaven els fills d’Emilio i Rosario (Pili i Manolo) els qual van s’hi van involucrar de seguida i convèncer als seus respectius fills i filles perquè formaren part de la comissió. I és ací on comença la història de la nostra xiqueta castellonera: Pili, la “Pilareta”. Tenia dos germans majors així que va créixer valenta i forta (i així va ser tota la seua vida), compartint jocs amb la seua cosina de la mateixa edat. Aquella Magdalena del 83 el barri congregà molta gent amb ganes de fer festa i els cognoms Alcaide i Doumere van 74
MAGDALENA 2021
començar a escriure’s amb lletra ferma dins de la gaiata 17. La nostra Pilareta va gaudir com la que més, i amb molta il·lusió, d’aquells sopars de “sobaquillo”, les desfilades, els berenars al cau...fins i tot la venda de loteria i la captació de socis pel barri. Dos anys després va compartir Presentació com a Madrina Infantil a la Pérgola amb els seus germans Jero i Emilio, però també allí seguien els cosins Lidón i Manolín i d’altres amiguets i amiguetes que ja ho serien de per vida ( Javi ...). Quan va arribar el moment de presentar-se a Dama de la Ciutat Infantil, els pares de Pilareta (Jerònimo i Pili) ho 75
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
feren amb molta implicació, encara que realment el que li hagués agradat a la nostra protagonista era arribar a lluir la Banda Verda. No obstant, malgrat no poder ser, la xiqueta no va oblidar del tot aquell desig, no, i ja ho veureu després... Van passar els anys i, aquella xiqueta inquieta però callada, va anar fentse major : Pili, Pili Alcaide. Seguí dins de la comissió amb tota la colla aquella d’amiguets i amiguetes què van créixer amb ella dins del món de la festa, continuant amb el treball que comporta fer festa per al barri i per a la ciutat. Com no, formà part dels joves de la gaiata, passant per tots els càrrecs possi76
MAGDALENA 2021
bles una altra vegada: Dama, Madrina d’Honor i Madrina, sempre acompanyada de la seua cosina, amiga i confident Lidón. Fins i tot va tindre com a President al seu amic Javi! Quina colla de festeres i festers! Una altra vegada
arribà a Dama
de la Ciutat, gaudint de l’amistat fins a l’últim dels dies de totes aquelles joves amb les quals compartí representació festera de la ciutat per tot arreu. També va voler viure la festa des d’un altra perspectiva, ocupant el títol de Na Dolça dins dels Cavallers de la Conquesta. El lligam amb totes les famílies amb les quals compartiren experiència encara perdura. 77
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Els anys passaren i Pili Alcaide va continuar el seu camí per la vida, dedicant-se a la seua professió de farmacèutica al barri, tot sense deixar de formar part del Tir de Colom. Arribà el moment de compartir camí amb una part important de la seua vida, el que seria el seu marit, Iban. No podia ser d’una altra manera: ell també era un fester de pro, fins i tot President de gaiata. La vida continuà, oferint-li moments durs i dolços, els quals Pili afrontà amb serenitat, discreció i fortalesa com sempre s’ha caracteritzat. Va ser tia de nebodes i nebots que també seguiren el seu camí dins de la gaiata 17 i del món de la festa, fins que li va arribar el moment de ser mare. Ací torna a sorgir el seu gran desig, aquell que passava per portar una banda de diferent color, del color de Castelló. Lucia i Martina arribaren (i continuen) a ocupar tots els càrrecs possibles dins de la seua preuada gaiata i, aquesta vegada per mèrits propis, la Banda Verda arribà a penjar-se a casa de Pili Alcaide: Lucía Burguete Alcaide seria Reina Infantil de les Festes per a la Magdalena 2018, amb companyia de Carla.
78
MAGDALENA 2021
Ara com a mare de Reina Infantil, Pili Alcaide seguí amb discreció, orgull i arrels tircolomeres el pas de Lucia per tots els actes, veient complit el somni d’aquella Pilareta de mirada inquieta i blava. No es podia acabar la història sense el remat final: la seua filla menuda, Martina, també tancava el cicle dins de la 17, sent Madrina Infantil per al 2020, en companyia de la millor Madrina que podria tindre, la seua cosina Andrea. I ací va ser quan el destí, de vegades cruel, li va voler posar a prova la seua fortalesa. La malaltia que se’n va endur al seu germà, venia ara a per ella. Li plantà cara, sempre amb valentia, discreció i positivitat. No es va perdre ni un sol acte de la seua” rubieta”. El Tir de Colom no podia quedar-se sense la 79
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
80
MAGDALENA 2021
seua presència acompanyant Martina allà on calgué, sempre amb el suport de la família i d’Iban, el seu puntal. Però arribà la pandèmia i amb ella la suspensió de tots els actes de la setmana gran. Ben lluny d’afonar-se, ho va viure amb resignació i positivitat, pensant que seria un any per a la recuperació de la malaltia. No ha pogut ser. Se’n va anar sense fer soroll, sense queixes, sense ràbia...discreta i forta com sempre. Pili Alcaide Doumere, filla, germana, cosina, cunyada, nora, tia i mare de festeres i festers, tircolomera fins la mèdul. la, des de l’arrel, la soca i les branques. El Tir de Colom i la seua família vol
81
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
retre homenatge a aquella xiqueta que des de ben menudeta va deixar escrit el seu nom amb majúscules en el món de la festa, però que principalment ens ha deixat l’exemple a seguir. Com
tu
sempre
ens
deies amb el teu somriure blau: “¡No nos queda otra!”. T’estimem.
82
MAGDALENA 2021
Històries de la història de Castelló La història de Castelló, com la de qual-
ciutat. Una d’elles és Miguel Pastor, verta-
sevol altra ciutat, està plena de xicotets
der cronista i investigador incansable, la
relats que han conformat, amb el pas del
tasca divulgativa del qual, caldria reivin-
temps, la idiosincràsia dels seus habitants.
dicar alguna vegada. La seua tenacitat
La manera de parlar, d’expressar-se, de
i perseverança ens ha permés observar el
vestir-se, de sobreviure a l’estiu, de feste-
passat de Castelló i província com cap
jar els Nadals o de gaudir del menjar els
altre l’ha fet. Gràcies a la seua investi-
diumenges té molt a veure amb accions
gació i als seus textos, moltes vegades
que van ocórrer, de l’una o l’altra forma,
altruistes, hui coneixem una poquet més
en el nostre passat, remot o recent.
el dia a dia d’aquells avantpassats que
Un altre punt succeeix amb les festes.
van construir el que ara mateix coneixem
La Magdalena és un cúmul d’experiències
i del que ens sentim tan orgullosos. Un xi-
que han anat sumant-se durant dècades,
cotet, si més no fugaç, retall del seu tre-
segles potser, fins a conformar el que hui
ball apareix davall d’aquestes pàgines.
coneixem. És possible que en un futur, el
Esperem que continue amb aquesta tas-
més lògic, es visquen amb una altra inten-
ca per molts més anys.
sitat. Les coses que ara mateix incorporem, sense adonar-nos, modificaran i doLES FESTES
naran sentit a les que visquen els nostres nets i besnets.
Potser, el que més identifica a un po-
Per això, volíem deixar ací constància,
ble com a col·lectiu siga la celebració de
sobretot en un segon any d’absència
les seues festes. Diferents en cada ciutat,
d’aquests festejos, de les històries xico-
però unides baix l’objectiu comú de l’ale-
tetes, intenses, a vegades fugaces, però
gria com a parèntesi a una vida dura i
sempre entranyables que van ocórrer a
agitada.
Castelló.
A Castelló van haver diverses etapes
Recuperar la memòria d’aquests es-
al llarg de la història en les quals no sem-
deveniments no seria possible sense per-
pre les de la Magdalena van ser princi-
sones que han dedicat el seu temps a
pals ni, molt menys, patronals. Però amb el
rescatar de l’oblit la història de la nostra
transcórrer de les dècades van acabar 83
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
per consolidar-se. A partir d’aqueix mo-
així mateix, que aquella quantitat no se-
ment, cada canvi, cada novetat, es va
ria abonada fins que els agraciats con-
adherir a la festa com un element que per
tragueren matrimoni.
a nosaltres és ja tradicional. FESTES DE LA CORONACIÓ FESTEJOS
DE LA VERGE DEL LLEDÓ
Solien ser habituals en algunes pobla-
El dia dos de maig de l’any 1924 es
cions del Regne, la celebració de feste-
van iniciar les festes de la coronació de
jos per a commemorar els matrimonis dels
la imatge de la Verge del Lledó. Aque-
monarques espanyols, tal com va ocórrer
ll divendres va arribar a Castelló de la
el dia vint-i-dos de gener de l’any 1878,
Plana el cardenal metropolità de Tarra-
quan es van organitzar grans festejos en
gona Josep Vidal i Barraquer qui va ser
la capital de la província de Castelló,
rebut per l’arxipreste Eduardo Soriano. Es
amb motiu del matrimoni entre el rei d’Es-
va cantar un Te Deum al qual van assistir
panya, don Alfons XII, amb la seua cosina
totes les autoritats civils, eclesiàstiques i
donya María de las Mercedes de Orleans
militars de la ciutat.
y Borbón. Als carrers principals de Caste-
La residència del cardenal Vidal i Ba-
lló de la Plana, es van organitzar músi-
rraquer durant la seua estada a Castelló
ques, balls, il·luminacions extraordinàries,
de la Plana va ser el domicili de don Al-
corregudes de bous, carreres de cavalls,
fonso Martí Matutano. El dissabte dia tres
lliurament de menjar als pobres, així com
es va celebrar una festa de caritat en
molts altres actes de caràcter religiós i
la qual es van repartir bons en metàl·lic
també lúdic pels carrers de la població.
als pobres de solemnitat de la ciutat.
L’Ajuntament també va acordar dotar
La imatge de la Verge va partir del seu
amb tres-centes setanta-cinc pessetes a
temple a les sis de la vesprada i va ser
cadascun dels xiquets de tots dos sexes
conduïda a l’Arxiprestal de Santa Maria
que nasqueren entre els dies vint-i-tres i
pels carrers Sant Luís, Cavallers i la plaça
vint-i-cinc del citat mes de gener de l’any
denominada llavors de la Constitució,
1878. En l’acord adoptat es va decidir,
actualment plaça Major. 84
MAGDALENA 2021
El diumenge dia quatre el cardenal
il·luminades amb destells produïdes per
Vidal va arribar a l’església Major a les
llums d’oli, que van tindre el valor d’iniciar
vuit del matí, sent rebut per totes les auto-
una nova etapa.
ritats i l’alcalde de la ciutat don Francis-
Els nous monuments eren costejats pels
co Ruíz Caçador. Després de la solemne
diferents gremis de la ciutat i constituïen
missa, la processó va iniciar el seu camí
un símbol de la puixança econòmica de
en direcció al lloc on actualment es trova
cadascun d’ells, sent l’any 1914, molt im-
La Farola, a través dels carrers Vera, Gas-
portant per a la seua evolució. Per un
set, Ruíz Vila, Sant Vicent i la Ronda del
costat, excel·lents artistes com el pintor
Millars. Els veïns omplien totes les voreres i
Castell, van participar en el disseny i
llançaven pètals de rosa. A la una va co-
construcció d’algunes d’elles i per una al-
mençar l’acte de la coronació i finalitzat
tra, alguns organismes oficials i institucions
el mateix, a través dels carrers Zarago-
com: el propi Ajuntament, Cercle Mercan-
za i Colón va tornar la Verge a l’església
til o la Cambra Agrícola, van participar
Major. A la vesprada es va celebrar una
en la desfilada amb una gaiata pròpia.
extraordinària correguda de bous en la qual van intervindre els matadors: Juan
Va ser en 1929 quan va participar per
Luís de la Rosa, Braulio Laurín, Gitanillo i
primera vegada, alguna gaiata construï-
Antonio Montes i a la nit es van disparar
da pels veïns en diferents barris. Va ser el
dues cordàs. Una d’elles al raval de Sant
momento en que la desfilada va guanyar
Fèlix i l’altra enfront de la caserna de San
en espectacularitat, però el monument
Francisco, en la zona on en l’actualitat es
que simbolitzava les festes, continuava
troba la Plaça del Botànic Calduch.
sense estar definit per complet. L’arribada de l’electricitat va possibilitar el canvi de la il·luminació i amb ella es va poder co-
FESTES DE LA MAGDALENA
mençar a parlar de la seua grandiositat.
GAIATES MONUMENTALS Amb el començament del segle XX van
PRIMERA PROCLAMACIÓ
aparéixer les primeres gaiates monumen-
DE LA REINA DE LES FESTES
tals. Darrere quedaven aquelles que va
Un dels actes que es van organitzar,
citar Lloréns de Clavell en el segle XVIII, 85
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
per primera vegada, amb motiu de la re-
ría Luisa Asensio del Niu, Isabel Sánchez i
novació de les festes de la Magdalena
María Lidón Pascual que es van situar en
que va tindre lloc l’any 1945 va ser el
l’engalanat escenari.
de la presentació de la primera regina
Carmen Abriat, va tindre l’honor de
de les Festes de la Magdalena i la seua
ser la primera Regina de les Festes de la
Cort d’Honor.
Magdalena. Era filla del general En Mi-
Era tanta la preocupació dels respon-
guel Abriat Cantó, capità general de la
sables de l’acte que el dia 22 de febrer
Regió Militar, fill adoptiu de Castelló de
de 1945, la major part dels que hi ha-
la Plana i així mateix, va ser nomenat al-
vien d’intervindre en aquest, van estar
calde honorari de la ciutat.
assajant en el propi escenari del Teatre Principal, amb la finalitat que cadascun UNA ROMERIA ESCANDALOSA
interpretara el seu paper a la perfecció. El mateix va passar durant la nit següent.
Com és ben sabut, durant l’Edat mit-
Dies enrere, tant en el periòdic Mediterra-
jana i fins i tot en èpoques posteriors, es
ni, com en les revistes que es van publi-
celebraven romeries o processons peni-
car amb motiu de la Magdalena d’aquell
tencials quan les circumstàncies aconse-
any: “Festes de la Magdalena”, que va
llaven als veïns posar-se en mans d’algun
veure la llum en els tallers de Mialfo, dirigi-
sant, per a resoldre els seus problemes,
da per Manuel Bellido, així com “El Mag-
sobretot quant a la salut o supervivència.
dalenero” editada per la impremta més,
Existeixen pocs escrits que puguen
es va fer una extensa crònica del que va
confirmar les primeres que es van orga-
succeir aquella nit del dia vint-i-tres de
nitzar des de Castelló de la Plana fins
febrer d’aquell any 1945.
a l’ermitori de la Magdalena. No obstant
Al Teatre Principal de la nostra ciutat
això, està documentat que el dia 12 de
va assistir el “Tot Castelló” per a presen-
març de l’any 1503, el Consell de la vila
ciar la imposició de Bandes a la primera
va acordar dur a terme, una sèrie de set
regina de les festes de la Magdalena: la
processons, una de les quals es dirigiria
senyoreta Carmen Abriat Puig i les seu-
a l’ermita de Santa Maria Magdalena,
es dames d’honor: Lupita Andí Ruiz, Ma-
lloc on es celebraria una missa. A partir 86
MAGDALENA 2021
d’aquell escrit, en altres posteriors se ci-
nostres avantpassats van començar a di-
ten acords per a fer front a les despeses
rigir-se en processó fins al lloc del qual
ocasionades o fins i tot es concreta la
procedien; però no existeixen massa do-
forma en què es durien a terme els dife-
cuments respecte a les primeres romeries
rents actes i també el nombre de parti-
o processons penitenciàries que van po-
cipants del clergat que acudiran a les
der fer durant els primers anys de la vila
processons.
medieval.
Malgrat ser tan escassos els docu-
No obstant això, a mesura que anava
ments que parlen d’això, són poques les
transcorrent el temps, en el llibre d’actes
ciutats que tenen tan clara la seua fun-
dels plens municipals de l’Excm. Ajunta-
dació com Castelló de la Plana.
ment de Castelló de la Plana, s’anaven
Llegendes, tradicions i història s’han
prenent anotacions respecte als acords
unit per a conéixer que fa més de set se-
presos i per tant, a través d’elles, es po-
gles, els habitants d’un poblat van aban-
den trobar algunes dades, tal com va
donar la muntanya on ara es troben les
ocórrer amb la que es va celebrar l’any
ruïnes del Castell Vell i l’ermita dedica-
1826, ja que en una anotació de data
da a Santa María Magdalena i al cap
vint-i-huit de febrer de l’any 1826, es va
d’uns anys va sorgir al voltant d’una al-
adonar dels greus successos, escàndols i
queria musulmana, la xicoteta població
indecències de tota mena que van ocó-
que gràcies a l’intens treball dels nostres
rrer durant la processó de rogació a
avantpassats, va assolir convertir-se en la
Santa Maria Magdalena, quan diversos
més important de la comarca.
subjectes, sense que foren autoritzats ni
La veritat és que en 1233 l’infant Nuño
estava previst que participaren en l’acte,
Sancho va concedir una Carta Pobla i
van atropellar a quantes persones inter-
també que el dia huit de setembre de
venien en la processó del retorn de la
1251, el Rei Jaume I d’Aragó va concedir
romeria i no es van limitar a això, sinó que
el privilegi del trasllat de la població sita
a més a mes, van cometre nombrosos des-
als voltants del Castell Vell a l’emplaça-
ordres que la decència no podia perme-
ment actual en el pla, com ho és que, des
tre, sobretot, en tractant-se d’una funció
dels primers anys d’aquella nova vila, els
religiosa i ser nit tancada. 87
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
L’ERMITA DEL FRARE BARBUT
LES GAIATES MONUMENTALS DE LA I GUERRA MUNDIAL
Entre les ermites de Castelló de la Pla-
Al començament del segle passat, les
na, la més popular i coneguda és, sens
gaiates s’havien convertit en el símbol
dubte, la ubicada en el turó on es troben
de les festes fundacionals. Alguns anys
els restes del Castell Vell i estava l’an-
els actes contribuïen en major o menor
tic poblat on residien els nostres avan-
mesura a l’esplendor de la commemora-
tpassats. La seua construcció la va dur
ció històrica, en funció de les possibilitats
a terme en 1451, un frare del monestir de
econòmiques del veïnat, però el pas de
Santes Creus, al qual se’l conéix com el
les gaiates en la processó organitzada
Frare Barbut, prenent com a base un an-
el mateix dia de la festa gran, com a re-
tic aljub.
torn de la romeria, continuaven constituint
L’ermita consta de dues naus adossa-
un dels moments més esperats.
des cobertes amb volta de canó; en el
El dia sis de març de 1928, l’artista
seu interior disposa d’un altar dedicat a
Juan Bautista Porcar afirmava en el Diari
Santa Maria Magdalena i un altre a Sant
de Castelló que la gaiata de l’Ajunta-
Bernat. El conjunt, de dues plantes, comp-
ment procedia del segle XV i que l’ar-
ta també amb un pati porticat, cuina i
madura del cimborri de la mateixa era
menjador.
meravellós per l’excepcional estructura
La vella construcció ha sigut restaura-
de la seua fusteria, encara que després
da en nombroses ocasions, estant docu-
de cinc-cents anys de servei havia de
mentada la primera d’elles en 1758. L’any
procedir-se a la seua restauració.
2003 es van dur a terme importants obres
Aquelles primitives gaiates individuals
de manteniment i consolidació, encara
es van complementar amb catorze noves
que cada any es realitzen unes altres de
l’any 1865 i va anar en 1914 quan es va
conservació perquè el tercer diumenge
iniciar l’etapa de les qualificades com a
de quaresma, els romers complisquen amb
monumentals, que van aconseguir el seu
la tradició de visitar el lloc on van re-
esplendor en representar als sectors en
sidir aquells castellonencs que després
què va ser dividida la ciutat, amb la re-
d’aconseguir del Rei Jaume I d’Aragó, la
novació de les festa en 1945.
corresponent autorització, van traslladar 88
MAGDALENA 2021
els seus habitatges des d’allí al pla on es
Manuel Sanz Lesma que van ser bregats
va alçar la nova ciutat.
pel valencià Julio Aparici “Fabrillo”, però no va ser fins al citat dilluns de la Magdalena de 1889, quan es va anunciar i
PRIMERA CORREGUDA
va tindre lloc la primera correguda de
DE BOUS DE LA MAGDALENA
bous amb ocasió de les festes fundacio-
Pot considerar-se el dia 25 de març de
nals i amb això es pot considerar que va
1889 el de la primera correguda de la
donar principi la tradicional fira taurina
Magdalena. Aquell dilluns el destre Rafael
de la Magdalena que sol ser la primera
Guerra “Guerrita” va bregar i estoquejar
de quantes se celebren cada any a Es-
en solitari, sis caps de bestiar de la ra-
panya.
maderia de José Torres de la Cortina i la premsa nacional va acollir l’extraordinari cartell anunciat a Castelló de la Plana,
LES PRIMERES FESTES
amb l’apel·latiu de la primera correguda
DE LA NOVA MAGDALENA DE 1945
de la Fira de la Magdalena.
Quan l’alcalde de Castelló de la Pla-
Bé és cert que amb anterioritat, ja
na, don Benjamí Fabregat durant l’any
s’havia celebrat algun festeig taurí coin-
1944, es va proposar impulsar les Festes
cident amb les festes fundacionals. Fins
de la Magdalena, no podia imaginar
i tot ja en l’antiga plaça situada en el
que en plena postguerra, aconseguiren
solar on ara es troba l’Institut Francisco
crear tan gran entusiasme.
Ribalta, es va celebrar, coincidint amb la
A causa de l’èxit obtingut, quan els
Magdalena, una novillada en 1882, en la
membres de la Junta Central de Festes
qual van actuar els novilleros Tomás Pa-
li van presentar el balanç final al seu al-
rrondo “Tacat” i Joaquín Sans “Punteret”,
calde, tots els seus membres somreien per
també el diumenge 22 de març de 1865
la satisfacció del deure compliment. Es-
i el dilluns 23 es van córrer vedells en la
taven d’acord que la divisió de la ciu-
mateixa plaça vella.
tat en sectors havia sigut un gran encert
Així mateix, en 1888 ja en el nou cus
que havia donat els fruits que s’espera-
de Pérez Galdós es van córrer vedells de
va d’aquella decisió, igual que també ho 89
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
va ser la participació de les joves cas-
Aquesta fira, amb les actualitzacions
tellonenques com a representants de les
necessàries pel pas del temps, és la que
dones en els seus paper de regina de
continua celebrant-se tots els anys en
les festes, dames de la ciutat, madrines i
ocasió de la festivitat de tots els Sants.
dames de les dotze gaiates. En la tradicional romeria havien partici-
CAVALLERS DE LA CONQUESTA
pat més persones que mai. S’havien recuperat les carreres de cavalls per la “joia”.
L’origen d’aquesta Germanor pot si-
L’èxit de Manolo Segarra amb el Pregó va
tuar-se l’any 1950 quan vint-i-cinc joves
ser espectacular així com el del pregoner
castellonencs van participar en el Pregó
Manuel Vellón i el del text: don Carlos G.
amb el nom de Cavallers del Caminás.
Espresati. Les gaiates van aconseguir un
Després de l’èxit assolit es va canviar el
gran nivell, sobretot la guanyadora que
seu nom pel de Guerrers del Pregó i en
va ser la del sector nombre 11 que por-
anys posteriors es va concretar com a
tava per títol “Pubilla i en fanecaes”.
confraria de cent membres. En 1955 es va escenificar en la desfilada el lliurament de les claus de Peníscola al Rei Conqueridor,
L’ORIGEN DE LA FIRA
en presència de la Regina i sis dames, escena que va agradar als veïns, per la
El dia set de maig de l’any 1269 va ser
qual cosa es va iniciar la fórmula perquè
una data important per a la nova vila de
Na Violant i les seues dames pogueren
Castelló situada en el pla, ja que el Rei
participar en les festes de la Magdalena.
Jaume I va concedir als seus pobladors, la facultat per a tindre fires, amb la condició
Les primeres ordenances es van re-
que havien de començar vuit dies abans
formar en 1959, ampliant el nombre de
de la festa de Sant Lluc i durar els deu
membres fins a 562, xifra que es va elimi-
dies següents a aquesta festivitat. El text
nar en les ordenances de 1963. Des de
del monarca deia: Celebretur nundinae in
llavors, la Germandat dels Cavallers de la
vila Castilionus campi de Borriana quae
Conquesta, ha sigut l’origen de diferents
incipient octava die davant fetum sancti
associacions que s’han anat incorporant
Lucae et durent per decem deu sequentes.
al món de la festa. 90
MAGDALENA 2021
rei Andrés III el Venecià, últim descendent
Són nombrosos els actes de caràcter
home d’aquella estirp.
històric, cultural o festiu que duu a terme aquesta Germanor, però entre ells cal
La princesa Na Violante era l’única filla
destacar: la Vetlla d’armes, la presenta-
de En Andrés II d’Hongria i la princesa
ció de Na Violant i els seues dones de
Yolanda, d’origen francés. Va nàixer en
companya, l’Acte d’Homenatge al Rei En
1219 i va rebre fins a la mort de la seua
Jaume I, el Homenatge a Na Violant, La
mare en 1233, una educació pròpia del
Setmana del Cavaller, el nomenament de
país gal. Ja òrfena de mare, va romandre
Guillem de Mont–Rodon, Visites als llocs
en la cort hongaresa durant dos anys, en
Sants (Poblet i monestir de Vallvona de
els quals el seu pare va iniciar contactes
les Monges) i l’acampada al Castell Vell.
amb el Regne d’Aragó, perquè la seua
D’altra banda, des que es va restaurar
filla contraguera matrimoni amb el rei En
l’ermita de Sant Francesc de la Font en
Jaume I al qual ja li havia sigut anul·lat el
1975, la Germanor dels Cavallers s’enca-
seu primer matrimoni.
rrega del seu manteniment i organització
Segons les cròniques de l’època, els
de diferents actes.
dos joves es van enamorar durant la seua primera trobada i el dia vuit de setembre de l’any 1235 van contraure matrimoni a
DONYA VIOLANTE DE HUGRÍA
Barcelona. D’aquella unió van nàixer: les
Va ser la segona esposa del Rei Jaume
princeses Violante, Constança, Sancha,
I d’Aragó, però la primera que va tindre
María, Isabel i Leonor. El seu primogènit
el Regne cristià de València i per tant,
Pedro, nascut a València l’any 1240, va
és considerada també, la primera Regina
succeir al seu pare en morir aquest el dia
d’aquestes terres castellonenques. Violan-
27 de juliol de 1275 i els homes: Jaime,
te d’Hongria pertanyia a la dinastia dels
Fernando i Sancho, el menor de tots els
Arpad, primera casa reial del país ma-
seus fills, que va ser arquebisbe de Tole-
giar que es va mantindre al capdavant
do.
dels hongaresos, al llarg de tres segles, és a dir: des de la seua instauració durant
Malgrat els seus freqüents embarassos
l’any 1000 de la nostra era, fins al cator-
i escassa salut, està provat que Na Vio-
ze de gener de 1301 quan va morir el
lante d’Hongria continuava sent regina 91
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
quan el seu espòs va signar el document
creades per a organitzar o gaudir de
del vuit de setembre de 1251 a Lleida, en
festejos lúdics. Les colles van nàixer per la
el qual autoritzava el trasllat al pla, als
voluntat privada de formar un grup amb
seus súbdits que habitaven en el poblat
la mateixa fi, sense tindre uns límits pre-
existent en els voltants del Castell Vell i de
determinats. Aquelles penyes o colles an-
l’ermita de la Magdalena. La Regina Vio-
tigues, es creaven per a participar en la
lante d’Hongria, tan recordada a Caste-
romeria i solien continuar, almenys, fins al
lló de la Plana, va morir el 12 d’octubre
cap de Pasqua. Les actuals, concebudes
de 1251 en el monestir de Santa María
com a associacions de caràcter cultu-
de Salas d’Osca.
ral, van nàixer en la dècada dels setanta del passat segle. Entre les primeres que es van fundar cal citar les del Rei Barbut,
LES COLLAS DE LA MAGDALENA
Moros d’Alqueria, Càstalia, El Pixaví o la
Hauríem de remuntar-nos als temps en
Colla Bacallà. Durant els anys vuitanta va
què la Romeria de la Magdalena va anar
ser enorme la quantitat d’elles que es van
transformant-se en una festa lúdica, per
crear, per la qual cosa en 1988 va nàixer
a trobar els primers antecedents de les
la Federació de Colles.
actuals colles. Existeixen diferències formals entre elles i les comissions dels sec-
MOROS D’ALQUERIA
tors gaiaters, ja que aquests van nàixer a conseqüència que en 1945 es repartira,
En 1976 es va constituir l’Associació
de manera oficial, el terme municipal de
Cultural denominada Moros d’Alqueria,
Castelló de la Plana, en zones on tenen
amb la finalitat de reconéixer la impor-
l’exclusivitat de contribuir a fomentar les
tància que van tindre els nostres avan-
festes de la Magdalena i per tant, només
tpassats musulmans en aquella població
existeixen a la nostra ciutat ja que les
que va nàixer en el pla, a conseqüència
gaiates i els seus sectors, són exclusives
del permís atorgat pel Rei Jaume I, als po-
de la capital de la província de Castelló.
bladors de la muntanya situada en les proximitats del Castell Vell.
No obstant això, en altres poblacions es poden trobar colles o penyes festeres,
Entre els seus objectius figurava fer-se 92
MAGDALENA 2021
càrrec, com així van fer, de la represen-
tes de la Magdalena es popularitzaren
tació mora en el Pregó de les Festes de
i adaptaren a una societat que anava
la Magdalena. Des de llavors col·laboren
canviant amb rapidesa, després de la
també amb la Junta de Festes en l’organit-
mort del dictador Franco.
zació del Festival Internacional de Bandes
A la Sala Xúquer valenciana, després
de Música. El seu himne “Moros d’Alqueria”,
de l’èxit de Els Llauradors, van decidir
obra del mestre Francisco Signes, que la
obrir un local d’ambient castellonero al
va compondre en 1985 i va ser estrenat
carrer Ximénez de Castelló de la Plana.
el sis de febrer de 1999, li proporciona la
En 1980 es van constituir en associació
música necessària en aquesta mena de
cultural, van publicar el seu primer llibret,
filaes en les seues desfilades amb la fas-
van crear el seu guardó anual: El Volado-
tuosa indumentària que llueixen, tant en el
ret d’Or i van decidir canviar de local en
Pregó, com en quantes ciutats espanyoles
aconseguir un gran nombre d’associats
o del món sencer visiten.
als qui anomenaven barbuts. La nova seu es va instal·lar en el Camí de San Josep.
Moros d’Alqueria va organitzar l’II Congrés Magdalenero. Durant el seu 25 ani-
Poc després van iniciar el concurs de
versari, celebrat en 2001, es va inaugurar
paelles, participaven en el Pregó per a
en una rotonda de l’avinguda de la Mar,
divulgar la nostra mitologia, però no es
el monument en honor d’aquells moros
limitaven a les festes de la Magdalena,
que van habitar en l’antiga vila medieval
sinó que també organitzaven actes per
que va ser origen de l’actual ciutat de
Nadal o el Corpus a la Plaça de les Aules,
Castelló de la Plana.
enfront de la seua nova seu. Van publicar edicions de gran èxit, com “El Món del Mite, premiat per la Generalitat en 1993 i
COLLA DEL REI BARBUT
va aconseguir que es col·locara l’escultu-
En 1977 un grup d’universitaris caste-
ra de Tombatossals entre la Avinguda del
llonencs van iniciar a València una sèrie
Lledó i el Carrer María Rosa Molas. L’any
d’activitats, amb la finalitat que el nom
2017 va celebrar el quaranta aniversari
de Castelló de la Plana sonara amb
de la seua fundació amb nombroses ac-
força, en la ciutat del Túria i que les fes-
tivitats de caràcter cultural i festiu. 93
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
el folklore i les tradicions de la nostra ciu-
COLLA PIXAVI
tat o organitzant cursos de ball tradicio-
En 1982 va iniciar la seua activitat
nal en la seua seu del carrer Isabel Ferrer.
aquesta colla castellonenca amb la finalitat de difondre el seu amor a l’horta i els costums de Castelló de la Plana. El seu
LA NOSTRA CIUTAT
cap de Colla, en 1988, va ser nomenat pel Excm Ajuntament de Castelló de la
No podem entendre part del que sig-
Plana, ermità i sagristà honorífic de Sant
nifiquen les festes de la Magdalena sense
Roc de Canet, per a conservar i mantin-
conéixer, si més no de passada, alguns
dre tant l’ermita com el seu entorn, durant
dels elements més característics de Cas-
tot l’any i de manera molt especial, el dia
telló. Per descomptat que hi ha molts més.
de la Romeria, quan ,segons la tradició,
Per a uns, fins i tot de major importància
els romers en dirigir-se cap a la Magda-
que els que ací oferim, però espere que
lena, o tornar d’ella, fan un descans per
els que hem triat aporten una miqueta de
a tastar la figa i el doset. Allí mateix els
llum curiosa per a tots Vostés.
pixavinencs celebren la seua festa anual l’últim cap de setmana de setembre. PRIMER RELLOTGE PUBLIQUE DE 1417
A partir de 1989, col·labora també amb la Junta de Festes en un dels ac-
En la capital de la Plana, igual que en
tes inclosos en la programació oficial de
la major part de les poblacions medievals
les Festes de la Magdalena: la pujada
que basaven la seua economia en l’agri-
al Campanar, la vesprada del dilluns; en
cultura, la vida dels seus veïns es ficava
ella, xiquets i majors poden conéixer l’inte-
en marxa quan començava el dia i es re-
rior del més emblemàtic de quants edificis
tiraven a descansar, amb la posta del sol.
existeixen la ciutat.
No obstant això, a mesura que augmen-
La Colla Pixavi no es limita a organit-
tava la grandària de la nova ciutat, sor-
zar i participar en alguns actes durant
gien noves professions i activitats, per la
les festes, sinó que duu a terme una gran
qual cosa era necessari mesurar amb ma-
labor cultural, com l’edició de publica-
jor precisió el pas del temps, d’ací ve que
cions destinades a la difusió dels cultius,
en 1389 i poc després en 1416, el Consell 94
MAGDALENA 2021
decidira instal·lar un rellotge mecànic en
comptem en l’actual terme municipal de
la façana nord de l’església que fera so-
Castelló de la Plana. Aquell castell que
nar les hores de manera automàtica, tant
coneixem com a Castell Vell, constitueix un
durant el dia com durant tota la nit.
exemple d’arquitectura militar de l’època i degué ser molt similar a altres castells
El dia vuit de gener de 1417, es van
musulmans, amb la seua alcaçaba, mura-
iniciar els treballs per a la col·locació del
lla, tres torres i l’ albacar.
rellotge, la instal·lació del qual va finalitzar al febrer del mateix any. No obstant
Les primeres excavacions que es van
això, aquell primer rellotge ni les sogues
dur a terme daten de l’any 1878 i en elles
que accionava, mai va funcionar bé, per
es van intentar trobar les nostres arrels.
la qual cosa havia de ser el pesador de
Algunes actuacions posteriors ens perme-
la farina qui s’encarregara de fer sonar
ten situar el lloc on es trobava el castell
les campanes cada hora. Per si no fos
que protegia els nostres avantpassats de
prou, tampoc la maquinària anava amb
les possibles invasions d’altres pobles.
la precisió necessària i les sogues dels pesos patien un continu desgast. Per tot
EL FADRÍ
això, el rellotge que amb tanta il·lusió s’havia instal·lat, prompte va deixar pas a
Es tracta d’un edifici de propietat mu-
altres noves idees del Consell per a subs-
nicipal, la planta de la qual és octogo-
tituir-ho per un altre de major qualitat.
nal de 58 metres d’altura. Cada costat de l’octàgon mesura 4,70 metres. Disposa de quatre cossos o pisos destinats a:
ES CASTELL VELL
cambra del rellotge, presó d’eclesiàstics, habitatge del campaner, i cambra de les
Les ruïnes del castell situat en el cim
campanes.
del turó de la Magdalena on habitaven els nostres avantpassats abans que el Rei
S’accedeix a l’edifici, a través d’una
Jaume I d’Aragó els concedira permís per
xicoteta porta amb una inscripció i for-
a traslladar-se al pla que coneixem com
nícula en la seua part superior. A través
la Plana constitueixen, sens dubte, el pa-
de la seua escala de caragol es pot arri-
trimoni arquitectònic més antic de quants
bar a les plantes superiors. La sala de les 95
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
campanes, coberta per volta octogonal
toscà i rematat per un penell en forma
on es situa l’escut de la ciutat, disposa de
de lleó, que protegeix les campanes Cris-
finestres amb arc de mig punt en cadas-
tóbal, encarregada de donar les hores i
cun dels seus costats i en ella es troben
també les denominades Ana i Lledó.
les campanes: Ángel, María, Vicente, Jaime, Dolores, Victoria i Joaquina. PLAÇA DE LA PAU
La construcció d’aquest edifici que en principi estava destinada a torre guaita i
En el lloc on es trobaven els antics
campanar, va començar en 1440. Després
safaretjos de la nostra ciutat, es va uti-
de 19 anys, sota la direcció del mestre
litzar per a urbanitzar l’actual plaça de
picapedrer Saera, a penes s’havien alçat
la Pau de Castelló de la Plana. Ja amb
vuit metres. Les obres es van reprendre en
anterioritat als safaretjos, estava en el
1591 a partir dels plans del portugués
mateix lloc l’abeurador que utilitzaven els
Damián Méndez i els mestres picapedrers
animals que transitaven per la major part
Joan Fraix i Pere Roma, encara que per
dels camins rurals de la zona, ja que molts
diversos problemes es van tornar a in-
d’ells, com el de la Mar, el de santa Bar-
terrompre els treballs fins que dos anys
bera, o els del Moli Roder i Olier, eixien
més tard es van reiniciar, sent l’obra ne-
d’aquest lloc per a dirigir-se al recinte
cessària, adjudicada a l’equip format per:
emmurallat a través del Portal de l’Om o
Francisco Galiansa de la Llanxa, Guillem
el de València, denominat també de la
del Rei, Pedro Crosali, Marc Volsanys i An-
Porta del Sol.
toni i Joan Saura els qui van aconseguir
Va ser el 27 de març de 1880 quan
finalitzar la torre en 1604.
l’Ajuntament de la ciutat, amb la finalitat
Un segle després van començar els tre-
de commemorar la pau, després de la
balls necessaris per a la seua finalització i
guerra amb el Marroc, va acordar can-
es va iniciar el muntatge de les campanes
viar el nom de plaça dels Safaretjos Vells,
ja en 1735 es va poder alçar el templet
per l’actual de Plaza de la Pau, encara
de coronació, que és de planta triangu-
que aquest nom es va canviar pel de Al-
lar, amb tres pilars de pedra els basa-
fons XIII en 1927, en ocasió de commemo-
ments i els capitells de la qual són d’estil
rar-se els 25 anys del regnat d’Alfons XIII 96
MAGDALENA 2021
i en 1931 pel de Segona República. Ja
perfície de 1700 metres quadrats. Sobre
en 1938 es va tornar al nom anterior que
ell es van iniciar les obres durant l’últim
encara conserva en l’actualitat.
trimestre de 1890 i el mes de gener de 1894, d’acord amb el projecte redactat
En el centre de la plaça de la Pau es
per l’arquitecte Godofredo Ros de Ursi-
va construir un quiosc en 1927, el qual
nos, que es va inspirar en el Teatre de la
es va demolir en 1984 per a situar una
Comèdia de Madrid.
font lluminosa, encara que es va tornar a alçar una rèplica de l’antic quiosc,
El nou teatre castellonenc va ser inau-
d’acord amb el projecte de l’arquitecte
gurat el dijous dia quinze de febrer de
municipal Joaquín Tirado. La Plaça de la
l’any 1894, per la companyia Elías que
Pau es va fer molt popular en estar en ella
va representar la sarsuela “L’Àngel Guar-
situat el baixador de l’antic tramvia de
dià”. Ocupa els voltants compresos entre
vapor, conegut com la Panderola. També
la Plaça de la Pau i els carrers Ximénez,
va romandre l’oficina provincial del Banc
Herrero i Moyano. La seua façana princi-
d’Espanya a la cantonada amb el carrer
pal, de setze metres d’altura, disposa de
de l’Escultor Viciano i a ella dona front la
tres portes amb elements de l’arquitectu-
façana més important del Teatre Principal.
ra greco-romana per la qual accedeix el públic amb localitats de platea, llotges i primers pisos. El primer pis de la façana té
EL TEATRE PRINCIPAL
un balcó dotat de balustrada i tres portes, la central emmarcada entre dues co-
Des que el governador de Castelló
lumnes jòniques. L’edifici es remata amb un
En Ramón de Campoamor va sugge-
frontó en el qual figura l’any de la seua
rir als membres de la Corporació muni-
inauguració, sustentat per les columnes i
cipal havia de comptar amb un digne
dues pilastres toscanes.
teatre, l’Ajuntament va intentar trobar un solar adequat. Una comissió destinada a
Per la façana posterior, de vint-i-sis
aquest efecte, va proposar diversos em-
metres d’altura, s’accedeix a l’escenari i
plaçaments i al final es va decidir com el
per la seua portalada entren les tramoies,
millor de Castelló de la Plana, el denomi-
mobiliari i decorats. En la que dona al
nat hort de Cisternes que tenia una su-
carrer Ximénez existeixen portes destina97
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
des als artistes i al públic amb localitats
abans de la fundació de la ciutat en el
de les plantes altes, mentre que les portes
pla, ja existia una casa dels agustins que
del carrer Herrero, només s’utilitzen com a
estava situada enfront de la porta de la
eixida d’espectadors.
muralla coneguda com la de l’Aigua, probablement en el solar, ara propietat de
La decoració dels interiors es va adju-
l’Excm. Ajuntament de Castelló de la Plana,
dicar als artistes Pedro Ferrer i Francisco
on abans es trobava l’Asil de les Germa-
Pérez Olmos amb els qui va col·laborar el
netes dels Ancians Desemparats. També
castellonenc Peret de Mon, que van fer
s’assegura que en ella va estar el Rei Jau-
una gran faena.
me I durant la conquesta de Borriana.
Encara que la propietat del Principal
Segons alguns historiadors, aquell con-
era de l’Ajuntament, va passar a les mans
vent va ser arrasat durant la guerra de
de l’industrial Juan Cebrián, els hereus del
la Unió, és a dir: en temps de Pere IV i al-
qual el van transmetre en 1988 a la Ge-
guns anys després es va tornar a edificar
neralitat Valenciana que va dur a terme
en l’actual emplaçament i el del complex
obres de conservació, remodelació, ac-
que existeix en l’actualitat, denominat
tualització i restauració.
Sant Agustí; no obstant això, altres autors
En l’actualitat forma part de la socie-
que així mateix han estudiat el tema, as-
tat pública Castelló Cultural. Enfront de la
seguren que sempre va estar en el mateix
façana principal es troba l’escultura de
lloc i la seua construcció data de l’any
Pere Ribera el nom de la qual és Contra-
1648. Consta d’una sola nau amb cape-
baix poètic i en la posterior, enfront dels
lles laterals a banda i banda.
antics estudis de l’emissora de ràdio EAJ
La porta principal, recau al carrer Ma-
14, la que va dissenyar l’escultor Marcelo
jor, és senzilla i disposa de dues columnes
Díaz dedicada a Ràdio Castelló.
toscanes damunt de les quals es troba l’escut de l’ordre. Al costat de l’actual església, estava localitzat el denominat Pa-
L’ESGLÉSIA DE SAN AGUSTIN
rador Reial en el qual l’any 1363 va ser
Està situada al carrer Major, fent can-
assassinat Ferran d’Aragó, fill d’Alfons IV el
tonada amb la de Gràcia. Segons sembla,
Benigne i Leonor de Castella. 98
MAGDALENA 2021
L’antic monestir va ser destinat alguns
tradicional, però també va ser coneguda
anys, a oficines públiques, com el Govern
com a carrer del Ball en l’època medieval
Civil o la Diputació provincial, fins que
ja que en ella estava localitzada la casa
després de construïts els actuals edificis
del Ball, càrrec similar al recaptador de
situats respectivament en la plaça de
contribucions actual. Popularment també
María Agustina i carrer Major, va ser de-
va ser coneguda com a carrer de la Jue-
molit per a alçar el complex Sant Agustí.
ria ja que en els seus voltants, a l’altura del Carrer Gràcia es van instal·lar les famílies jueves que van ser autoritzades per Pere III, a romandre a la ciutat després de
CARRER CAVALLERS
la seua expulsió, els quals van construir
Uneix la plaça de l’Herba amb la de
una Sinagoga en aquest carrer, entre les
les Aules. En ella es trobaven les cases,
de Gràcia i Ensenyament.
palauets o mansions d’algunes de les famílies més importants de la capital de la Plana, com la dels Barons de Benicàssim,
PLAZA DE LA FAROLA
reconstruïda pel qual fora ministre de
Per a commemorar la coronació de la
Franco, Ramón Serrano Súñer. La dels Ros
nostra patrona la Verge del Lledó, que
de Ursinos, enfront de la d’Evaristo Esca-
es va dur a terme en la plaça de la In-
lona, abans dels Martí Matutano i des de
dependència de la capital de la pro-
2009 Museu Etnològic. La dels Agut, la de
víncia, l’alcalde don Salvador Guinot, va
Cardona Vives i la dels Vallés, demolida
encarregar a l’industrial José María Saez
per a convertir-se en la seu de la Caixa
López de València, el disseny i construc-
d’Estalvis de Castelló.
ció d’un monument que consistia en un
En l’actualitat és un carrer de poc
singular fanal de ferro forjat que es va
trànsit, alguns comerços, diferents restau-
col·locar dos anys després, en el mateix
rants i algun edifici d’habitatges, però
lloc on va ser coronada la Mare de Deu,
fins a mitjan segle passat va conservar
en el basament de la qual es va afegir,
el seu aspecte senyorial i era el lloc de
amb posterioritat, una placa de marbre
pas dels festejos fúnebres. El nom actual
amb la inscripció del motiu pel qual s’ha-
es va aprovar en 1940, en reposar el nom
via alçat el monument. 99
GAIATA 17
-
TIR DE COLOM
Aquella làpida va ser destrossada en
denominació de Plazç de la Indepen-
1930. Un any més tard, la corporació mu-
dència, encara que popularment sempre
nicipal presidida per l’alcalde don Ma-
se’n va dir i continua coneixent-se com
nuel Peláez, va acordar canviar el nom
Plaza de la Farola.
de Plaça de la Independència, pel de Plaça d’Ángel García Hernández. Va ser
JAVIER MÁS
durant l’any 1940 quan l’Ajuntament de
Doctor en Història
la ciutat va acordar tornar a l’anterior
Acadèmic de la Reial Acadèmia Valenciana
100
