LLIBRET G17 MAGDALENA 2021

Page 1



Gaiata 17 Tir de Colom Sumari

3-13 Salutacions

50 Gaiata infantil de la ciutat

14-17 Agermanaments

51 Gaiata de la ciutat

18-21 Nomenament Oficial

52 Pregó Infantil

22-23 Els nostres monuments

53 Pregó

24-25 Madrina Infantil

54-57 Comissió

26-27 President Infantil

58-61 Cicle fester d’una Reina

28-39 Comissió Infantil

62-68 Activitats gaiateres

40-41 Madrina

42-48 Comissió

49 Col·laboradors

69 Esbós gaiata de mà

70-82 Homenatge a Pili Alcaide

83-100 Històries de la història de Castelló

Magdalena 2021


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Portada Alba Beltrán i Mir

Maquetació, coordinació i direcció Javier Gimeno i Abadía Begoña Vilar Moreno Neus Gimeno i Abadia

Fotografies Arxiu gaiata

Textos Lupe Sospedra Javier Mas

Dipòsit Legal CS 8-2016

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

2


MAGDALENA 2021

Salutació President de la Generalitat Ximo Puig i Ferrer

A

rriba a Castelló el temps de les festes de la Magdalena, unes celebracions que conviden a tots a participar activament en unes jornades caracteritzades pel seu ambient hospitalari i alegre. El clima festiu animarà a viure plenament cada instant, a treballar units, a compartir i a mirar cap al futur amb optimisme.

La seua llum serà, una vegada més, l’esplèndid símbol d’una festa espectacular i al mateix temps pròxima i acollidora. La Gaiata 17, fidel a la seua cita anual amb la festa, eixirà als carrers i serà admirada per tota la gent que contemple el seu pas. Serà la culminació del treball de tot un any, de l’entusiasme i l’esperit dinàmic i emprenedor de moltes persones, de la vostra voluntat de treballar en comú i fer coses compartides.

A la Comunitat Valenciana cada festa és una bona manifestació del dinamisme, de la iniciativa i del valor que donem a les tradicions. Totes les persones que s’acosten enguany a Castelló durant estos dies podran conéixer de primera mà els seus atractius i també apreciaran el caràcter popular d’unes celebracions amb un enorme poder de convocatòria.

Moltes dones i molts homes vos heu unit al voltant de la Gaiata 17. Heu preparat cada detall d’uns actes que vos agermanen durant les festes i en tots els moments de l’any. Voldria enviar-vos des d’ací el meu reconeixement pel vostre esforç, junt amb la meua salutació més cordial i els meus millors desitjos, que faig extensius a totes les persones que vos acompanyaran durant estes festes de la Magdalena.

Les gaiates seran un any més un dels grans centres d’atenció durant estes celebracions.

3


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Salutació Alcaldessa de Castelló Amparo Marco i Gual

L

a gran festa castellonenca tornarà a brillar en 2022. Des de la suspensió de Magdalena 2020, uns dies abans de la seua celebració, hem anat assumint reptes, incerteses, tristesa, dolor… i ho hem fet units en el sentiment ciutadà de l’estima que ens fa més forts. Ha sigut un període llarg i desolador. Però, ara, caminem cap a una recuperació fortament desitjada.

meravellosa vida que hi ha dins de cada Gaiata. En aqueixos dies de festa i cultura, ens tornarem a trobar per a festejar unes tradicions que, cada any, revivim intensament. La festa és un esclat d’alegria en el qual ens submergim per a viure de ple un ampli i variat calendari d’actes que es mouen entre la solemnitat, la tradició, l’alegria, la música, la convivència.

Darrere de cada Gaiata hi ha una comissió de persones que durant mesos participen en la creació de cadascun dels monuments i en els preparatius de la setmana gran, sent una de les parts més importants de l’ànima de la festa. És el cas de la Gaiata 17 Tir de Colom, un entranyable sector on l’estima uneix a les seues gaiateres i gaiaters.

Les nostres festes posseeixen aquesta extraordinària llum i la nostra ciutat és una permanent gran abraçada per als qui l’habitem i per als qui ens visiten. Ara, ens preparem per a viure les festes de la Magdalena 2022 amb tota l’emoció continguda i les ganes de compartir els somnis d’aquests dos anys. Desitgem que es complisquen totes les nostres il·lusions. Com a alcaldessa de Castelló vull desitjar-vos que aquest futur pròxim de la nostra festa arribe carregat d’esperança i alegria.

Magdalena 2022 retornarà la força que mereix aquest sector, el coratge i les ganes de reprendre, de retrobar-nos. Perquè la festa sou totes i tots vosaltres, els qui esteu presidint, treballant, col·laborant i compartint la

4


MAGDALENA 2021

Salutació President de la Diputació José P. Marti i García

T

ir de la festa

Després de prop de 40 anys d’existència, és evident que sabeu treballar. I que ho feu amb el cor, perquè les festes tinguen una important presència en aqueix perímetre de la ciutat que queda delimitat per l’Hospital Provincial i l’avinguda de València.

Aquest saluda que esteu llegint és el primer que escric per a una gaiata com a president de la Diputació. I ho faig amb l’emoció de qui cada any viu amb intensitat les festes fundacionals de la capital, en el Pregó de la qual m’honre a participar. També participa Suera, el poble del qual sóc alcalde, perquè en la Serra de Espadà sentim les festes de la Magdalena com molt nostres.

Mireu al present i al futur, en una ciutat que està en permanent transformació, però tenint molt presents els vostres orígens. D’això dóna fe el vostre nom, Tir de Colom, que recorda a les competicions de tir de colom que antany es feia a les esplanades que hi havia al final de les cases.

Espere de tot cor que pugueu gaudir d’una Magdalena 2021 pròspera i feliç que resulte inoblidable per a la comissió, per al sector, i per descomptat, per a les vostres madrines: Andrea Alcaide i Martina Burguete. Em consta que ambdues afronten les festes amb molta il·lusió, igual que el president infantil, Nacho Marín.

Vull animeu-vos a viure intensament les festes de la Magdalena com a vosaltres us agrada fer-ho, des del respecte i la solidaritat. Eixiu al carrer a gaudir perquè al cap d’un any de molta faena, ha arribat el moment de recollir els fruits i de passar-lo molt bé.

La veritat és que sou una bona gaita, molt ben gestionada pel vostre president, Javier Gimeno, i tot el seu equip. I amb reconeixements; sense anar més lluny, en 2019 la portada del vostre llibret va ser considerada la millor, i vau obtindre a més el segon premi de llibret. També vau aconseguir el segon premi de presentació de gaita, un meritori quart lloc de monument gaiter i el tercer premi en el concurs de monuments infantils.

Ho tenim tot al nostre favor: un excel·lent programa, una ciutat bella preparada per a albergar la festa i gent de tota la província disposada a participar activament en aquests 9 dies de celebracions. Sigueu feliços i ens veiem en el Pregó, en la romeria, en els mesons, als castells, al carrer.

5


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Salutació Regidor de Festes Omar Braina i Bou

T

fineixen i que marquen a les gaiates com a grans espais de trobada, germanor i de celebració. I, entre les comissions es troba la Gaiata 17 Tir de Colom, creada en 1983.

ir de Colom, tradició i esperança

Les festes de la Magdalena són l’espai de convivència més intens i entranyable de Castelló. Durant aqueixos dies la ciutat es transforma perquè els seus habitants confluïsquen en un ambient colorista, emblemàtic i festiu. Aquesta experiència no seria la mateixa sense les comissions dels sectors festers, les collas i altres col·lectius culturals que són l’ànima de la Magdalena. I, per descomptat, sense les Gaiates, els monuments que ens recorden cada any la tradició i la història dels nostres avantpassats.

Tir de Colom té en Andrea i Martina l’esperança d’una festa que no celebrem des de fa dos anys. Elles representen el batec i les il·lusions de la Gaiata 17. I, com en la seua gala de presentació, en 2019, el temps gira i en aquests llargs mesos hem donat diverses voltes al món, descobrint que les emocions, la solidaritat i l’estima és el nostre millor equipatge per a continuar caminant. Castelló és una ciutat amb ganes de festa, i la festa necessita que gent com vosaltres, aquells que des de les Gaiates, colles i altres col·lectius manteniu viva la festa. Des de l’Ajuntament tenim molt clar que la festa necessita del vostre alè.

Les Festes de la Magdalena de l’any 2022 seran una vibrant realitat després de dos anys sense celebrar la nostra setmana gran. Tornarà la llum que ens acompanya “de la antigor per lluminosos camins”.

En la primavera de 2022 tornarà a brillar la llum de la nostra Magdalena, la llum de la Gaiata Tir de Colom, que il·luminarà el treball d’una comissió entregada a les tradicions i a la festa que tant volem els castellonencs.

Les Festes de la Magdalena són singulars, pròpies, molt participatives i, per descomptat, emotives. En els nou dies que celebrem Magdalena conflueixen sentiments castellonencs que ens de-

6


MAGDALENA 2021

Salutació President de la Federació de Colles José Beltrán i Bacas

B

Hem de ser prudents i responsables perquè

envolguts amics i amigues del Tir de Colom.

aquesta maleïda pandèmia passe com més En aquest any i mig que portem ja de pan-

prompte millor però mai acomodar-nos, hem

dèmia, tots els que estimem i treballem de

de mantindre encesa la llum de les nostres

manera altruista per les nostres festes i per

festes, per a posar-nos a treballar sense des-

la nostra ciutat ens hem perdut moltes coses,

cans a preparar les que, si ja eren les millors

i no sols dues edicions de les Festes de la

festes del món, seran grandioses quan arriben

Magdalena, sinó tot el que comporta pre-

per tan esperades i puguem gaudir-les tots i

parar-les i la il·lusió i el treball que posem en

totes junts, sense que ens falte ningú.

això. Des de la Federació de Colles de CasteLa construcció dels monuments gaiaters, els

lló, continuarem apostant fort per aqueixa

carros engalanats, presentacions, galanies,

unió ja infranquejable entre Colles i Gaiates,

concursos, preparar tots els actes dels nos-

compartint moments, celebrant actes junts i

tres col·lectius… Estem vivint per desgràcia

recolzant sempre perquè la Gaiata siga el

un temps molt complicat per a la festa, però

nostre millor Pregó!

aquesta aturada no pot fer-nos perdre un àpex de ganes i d’il·lusió per preparar les

Amb els nostres millors desitjos de salut per a

que vindran.

tots vosaltres.

7


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Salutació President de Federació Gestora de Gaiates Esteban Gual i Ibáñez

B

envolguts amics i amigues de la Gaiata 17 “Tir de Colom”: Les festes de la Magdalena sempre són un gran punt de trobada i una ocasió excepcional per recuperar les tradicions del passat, per refermar els lligams que ens uneixen i per exterioritzar eixe caràcter tan nostre, tan acollidor que ens defineix molt bé i es manifesta de manera plena en aquestes dates tan especials per a nosaltres.

son, per ultimar cada detall, per a exalçar la tradició, però també per a idear noves propostes i fer més gran la gaiata. I to açò no seria possible sense l’admirable treball i el constant esforç d’aquesta comissió. Castelló com a ciutat i les gaiates com a element diferenciador d’aquesta, volem ser eixe punt de trobada que any rere any aprofite per a recuperar tradicions del passat, per refermar els lligams que ens uneixen i per exterioritzar eixe caràcter nostre, acollidor i on demostrem que els castellonencs sabem fer festa. I és que falta ja molt poc per escoltar els repics de les campanes, el soroll de la música de tabals i dolçaines o olorar la primera carcassa de la mascletà que marcara el tret de partida cap a la Magdalena 2020.

És per mi tot un honor i privilegi poder escriure unes paraules com a president de la Federació Gestora de Gaiates en el llibre de festes de la comissió de la Gaiata 17 “Tir de colom”, gaiata presidida per Javier Gimeno. Perquè una gaiata és la seua gent, els que estan darrere, dia a dia, perdent hores de

8


MAGDALENA 2021

Salutació President de la Gaiata 17 “Tir de Colom” Javier Gimeno i Abadía

D

se el seu suport les gaiates no podrien illuminar els carrers de la ciutat.

esprés de un any tant complicat que ens a tocat viure, em dirigeix des d’aquest Llibret a tots vosaltres, socis i col·laboradors de la Gaiata 17 Tir de Colom.

Reina Carmen la teva comissió, al igual que jo, estem segurs de què després de la suspensió de les Magdalenes 2020 i 2021, l’any que ve representaràs a tot Castelló amb la teva elegància i el teu saber estar que et caracteritza. I tot junt amb les Dames de la Ciutat i membres de la teva comissió, Andrea i Naiara.

Primer de tot vull donar les gràcies a tota la comissió, ja que condicionats per la pandèmia, fa dos anys que no podem celebrar les nostres Festes Fundacionals i a pesar de tot seguiu formant part de ésta gran familia gaiatera.

Agrair al nostre artista gaiater Alberto, com a tots els membres de la comissió, per el seu temps aportat en fer les Gaiates. Ara dorment en el box, però pronte les ficarem a punt i les podrem gaudir en el nostre sector, ja falta menys Tircolomers.

També vull tindre un record per a tots els que ens han deixat en els últims mesos. Un fort abraç per a les seves famílies. Agrair al Patronat de Festes i a l’Excellentissim Ajuntament de Castelló pel suport a tots els que fem aquesta gaiata, les gaiates, simbol de la nostra festa. Sense aquest recolzament no seria possible que castellonencs i visitants gaudiren de les nostres Festes de la Magdalena.

Andrea, Martina i Nacho, se amb la il·lusió que esperàveu la Magdalena 2020, però els cuatre junts gaudirem de la Magdalena 2022 i podrem representar a la nostra Gaiata com toca. Tot el meu agraïment a les seves famílies per permetre que heu puguen fer.

Faig extensible el meu agraiment a l’Excellentissima Diputació Provincial de Castello, perquè sen-

Moltes gràcies i salut per a tots.

9


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Gal·la Calvo i Santolaria Reina Infantil de les Festes

A

ahí en qualsevol acte dels que s’han pogut organitzar.

mics de la Gaiata 17, aquest any torne a dirigir-me a vosaltres com a Reina Infantil de Castelló.

Segur que aquest mes de setembre podrem fer alguna cosa per a que Castelló es senca viva i torne l’alegria als carrers de la nostra ciutat, tornem a gaudir del olor a pólvora i puguem vore la llum de les gaiates de ma.

Després del paró patit a les nostres festes de la Magdalena 2020 pel virus de la COVID-19, pareix que el món de la festa vol moure, amb molta il·lusió i moltes ganes de fer coses, sempre respectant totes les mesures i amb molta prudència

Espere vore-vos a tots en les properes festes de la Magdalena pels carrers de la nostra ciutat participant de tots i cadascun dels actes proposats.

Gràcies a totes les gaiates, que fan posible que la festa estiga viva, i gràcies a vosaltres, amics de “Tir de Colom” per sempre estar

Salutacions

10


MAGDALENA 2021

Carmen Molina i Ramos Reina de les Festes

E

Gràcies per preferir el bé comú, ja que això farà que més prompte que tard ens retrobem davant la llum dels nostres monuments gaiaters. A més, vull donar el meu suport a les persones que s’han vist afectades, d’una manera o una altra, per les conseqüències que ens ha deixat la COVID 19. Tots junts treballarem per fer vindre milions d’alegries.

stimada família tircolomera.

És un plaer per a mi dirigir-me un altre any a tots vosaltres. Aquestes línies son sinònim d’un prompte retrobament, estic segura. Fa molt de temps que no podem gaudir de les nostres festes i sóc coneixedora que al nostre sector, les nostres tradicions és viuen intensament. Cada dinar, sopar, nit de ball, premi... es comparteix com a la gran família que som. Tots ho trobem a faltar, però de segur prompte tornarem a viure allò que ara mateixa queda al nostre record.

Gràcies per tant, família. Haveu sigut, sou i seguireu sent un gran exemple. Gràcies per fer-nos gaudir de magnífiques experiències, de segur prompte les seguirem gaudint. Una abraçada molt forta a tota la comissió, i en especial a Andrea, Martina, Nacho i Javi. Prompte gaudirem de la setmana que mereixeu.

M’agradaria aprofitar aquestes paraules per agrairvos la vostra entrega, humilitat i responsabilitat que tant vos ha caracteritzat davant aquesta situació.

Amb molta estima.

11


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Naiara Mercado i Sánchez Dama Infantil de la Ciutat

E

stimat sector del Tir de Colom.

prompte tornarem als carrers, omplint-los d’olor a pólvora, de llum i de festa. La dolçaina i el tabal sonaran de nou i la germanor que ens caracteritza, tornarà amb més força que mai tot arribarà, però mentrestant, cuideu-vos i cuiden.

Un any més, ens quedem sense poder gaudir de les nostres benvolgudes festes. La situació actual, ha donat lloc a haver d’esperar de nou, a canviar els mocadors verds per mascaretes i, les abraçades per distància.

Us faig arribar tot el meu afecte i ànim, amb estima,

Però si ho continuem fent bé i ens cuidem,

12


MAGDALENA 2021

Andrea Alegre i Arnau Dama de la Ciutat

V

eïns del sector Tir de Colom, després d’aquest parèntesi on tothom hem passat moments complicats, és ben important fer reflexió per a eixir-ne reforçats i viure amb més intensitat les properes festes.

Ha sigut dur però la gent que estimem la nostra ciutat, sempre hem tingut fe en que la pòlvora, la música i la llum tornarien per recordar-nos els nostres orígens. Properes les festes, em dirigisc a vosaltres per demanar-vos que aquest any gaudiu de cada acte i que visqueu al màxim cada moment, deixant enrere els durs moments viscuts i mirant el futur amb optimisme.

Aquestos dos anys sense la meua estimada Magdalena m’ha fet ésser conscient de la devoció que qualsevol castelloner té per la setmana gran de la nostra ciutat.

13


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Els nostres agermanaments

14


MAGDALENA 2021

Falla l’Antiga de Campanar

Carolina Zifre i Roig

Lucía Fernández i Romero

Fallera Major

Fallera Major Infantil

Xel·lo Salavert i Ruiz Pablo Romero i Gento

Rafa Mengó i Sánchez

President Infantil

Quique Soler i Bahilo Presidents

15


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Falla Els Barris

Silvia Torres i Borredá

Ainhoa AgustiI i Iranzo

Fallera Major

Fallera Major Infantil

Iván Torres i Picó

Pablo Lashayas i Blasco

President

President Infantil

Fem més gran la nostra cultura amb les tradicions de les nostres províncies amb la Gaiata Nº 17 del sector tir de Colom de Castelló, i amb la Falla Antiga de Campanar, ja és tradició comptar amb la presència de la gaiata i els fallers de l´Antiga en els nostres actes i sobretot en els dies de les nostres festes falleres. És tot un orgull poder compartir les seues costums i que també compartisquen les nostres festes i tradicions, el grau d’agermanament de la comissió ja sobrepassa l’amistat de la festa, durant tots estos anys sempre a regnat entre nosaltres les ganes de poder disfrutar i continuar creixent, sempre es fa un buit en les nostres agendes per a poder fer acte de presència, al llarg del temps coneixem nous rostres, noves presidències, noves madrines i noves falleres, encara que la gent vaja i vinga l’essència de les nostres comissions i el nostre agermanament seguirà en el temps. Vaja la nostra més sincera enhorabona al quadre d’honor de la gaiata, junt amb tota la comissió. Han sigut uns llargs mesos molt durs, mirant-­nos des de la distància i preocupant-­ nos per tots, ara arriba el raig de llum i esperança que necessitem i junts tornem a ser i estar. Estem segurs que un any més podrem disfrutar de les nostres festes Falla els Barris.

16


MAGDALENA 2021

Foguera Mercat Central

Elisabet Aintzina García-Echevarría

Lucía García Moresi

Bellea

Bellea Infantil

Juan Carlos Ortiz González

Pablo Salaberry Llorca

Presidente

Presidente

Desde la Foguera Mercat Central saludem als nostres amics i germans de la festa de la Gaiata 17 Tir de Colom. El nostre agermanament ens ha unit, juntament amb les falles Els Barris de Turís i L’Antiga de València. Tots junts treballarem per tal de seguir engrandint les nostres tradicions. Estan sent temps difícils, què espero, desitjo i estic convençut acabaran prompte. Es faràn realitat les vostres il·lusions. Les gaiates, tornaran al carrer, la llum il·luminarà la nit, la música guanyarà al silenci i les mascletaes “atronaran” els carrers de Castelló. La meua sentida enhorabona als vostres màxims representants. Estic ben segur que el proper any prodre gaudir de les vostres festes, i allí estarem per acompanyar-vos.

17


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

18


MAGDALENA 2021

Nomenaments Andrea

Martina

19

Nacho


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Nomenaments

20


MAGDALENA 2021

Nomenament Madrines d’Honor

21


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Els nostres monuments

sense llum

22


MAGDALENA 2021

al magatzem en 2021 amb llum

23


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

24


MAGDALENA 2021

Martina Burguete i Alcaide Madrina Infantil

25


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

26


MAGDALENA 2021

Nacho Marín i Selma President Infantil

27


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Alejandro Estopiñá i Fernández Gaiatero d’honor

28


MAGDALENA 2021

Lucía Guzmán i Castell Madrina d’Honor Infantil

29


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Águeda Albalat i Martínez Dama d’Honor Infantil

Noa Mateo i Beltrán Dama d’Honor Infantil 30


MAGDALENA 2021

Lua Mateo i Beltrán Dama d’Honor Infantil

Laura Guzmán i Castell Dama d’Honor Infantil 31


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Lucía Gallego i Pérez Dama d’Honor Infantil

Alba Sánchez i Ripollés Dama d’Honor Infantil 32


MAGDALENA 2021

Noa Archilés i Conde Dama d’Honor Infantil

Laia Hervás i Altaba Dama d’Honor Infantil 33


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Virginia Albalat i Martínez Dama d’Honor Infantil

Gala Pinto i Altaba Dama d’Honor Infantil 34


MAGDALENA 2021

Inés Navarro i Martínez Dama d’Honor Infantil

Lucía Penalba i Gómez Dama d’Honor Infantil

Valentina Monzonís i Escuder Dama d’Honor Infantil

35


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Martín Casino i Alcaide Acompanyant Infantil

Leo Rico i López Acompanyant Infantil 36


MAGDALENA 2021

Leo Vila I Hernández Acompanyant Infantil

Nicolás Penalba i Gómez Acompanyant Infantil 37


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Pablo Gil i Archilés Acompanyant Infantil

Álvaro Navarro i Sánchez Acompanyant Infantil 38


MAGDALENA 2021

Marc Archilés i Conde Acompanyant Infantil

Víctor Moreno i Cortés

Pablo Moreno i Cortés

Acompanyant Infantil

Acompanyant Infantil

39


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

40


MAGDALENA 2021

Andrea Alcaide i Hernández Madrina 41


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

María Sánchez iAbril Madrina d ’Honor

42


MAGDALENA 2021

Mireya Sotos i Atienza Gaiatera d’Honor

Carla Sánchez i Aranda Gaiatera d’Honor 43


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Berta Molina i Ramos Dama d’Honor

Adriana Abat i Ramos Dama d’Honor 44


MAGDALENA 2021

Laura Miguel i Sánchez Dama d’Honor

45


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

José M. Guzmán i García Vicepresident 1er

Marc Bueso i Gimeno Vicepresident 3er 46


MAGDALENA 2021

Ferran Rosell i Arambul Acompanyant

Isidro Sánchez i López Acompanyant 47


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Adrián Sánchez i Abril Acompanyant

Alberto Gómez i Capdevila Acompanyant 48


MAGDALENA 2021

Col·laboradors

HUGO

HUGO

ANA

LAIA

NÚRIA

ÁLVARO

GONZALO

COQUE

49


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Gaiata de la Ciutat Infantil GAIATA INFANTIL 15 SEQUIOL · MAGDALENA 2019

50


MAGDALENA 2021

Gaiata de la Ciutat GAIATA 18 CRÈMOR · MAGDALENA 2019

51


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Pregó infantil L

Els xiquets som poble ja.

Per mig d’este pregoner

Som el futur i esperança

Vol fer al poble saber

D’un Castelló que hui avança

Que hem complit la tradició.

I que ningú pararà.

Feta ja l’obligació

Som la força que farà

Ara la nostra ciutat

De Castelló la ciutat

Es farà tota un esclat

En la que tots hem somniat.

De festes i de cançons

Som els que tenim l’herència

Sense més imposicions

De mantindré la presència

Que les que són d’obligat.

D’un gloriós i antic passat.

Castelló no oblidarà

Els xiquets volem cridar

Els xiquets en Magdalena

Que, com que és festa al carrer,

Perquè som memòria plena

Per uns dies s’ha de fer

D’històries per al demà.

Una ciutat per jugar.

I esta festa és la què ens fa

Si tots hem de celebrar

Comprendre en una setmana

Set-cents anys de tradició,

Que som d’arrel valenciana

És just i dins de raó

I d’empelt castelloner.

Que proclame qui més mana

“Set dies per a saber

Que, almenys per una setmana,

Que som els fills de La Plana”

Serà “de tots” Castelló.

’alcaldessa de Castelló

52


MAGDALENA 2021

Pregó L

Anar a la Romeria

I terme de Castelló

No és tan sols “anar de festa”,

Té hui la satisfacció

És deure que manifesta

De fer saber al veïnat:

Orgull de genealogia.

Que ja el dia és arribat

Quin fillol oblidaria

De la nostra “Madalena”

La rabassa maternal?

I, desitjant siga plena,

Tots devem en dia tal

De goig pur i vertader

Ratificar la promesa

Convoca el poble sencer

De mantindre sempre encesa

A traure l’amor de pena.

La llum de l’amor filial.

I puix saben els veïns

I perquè siguen les Festes

Que la ciutat té l’honor

Dignes de nom i de fets,

De vindre de l’antigor

No volem límits estrets

Per lluminosos camins,

D’ambicions massa modestes.

Ara, girant cap a dins

I ací vénen manifestes

Els ulls de l’enteniment,

Per raons de tradició

Voran orgullosament

Les Festes de Castelló

Les festes “madaleneres”

Fa, seguint la llum antiga,

Dignes entre les primeres

Perquè la Gaiata siga

De tindre lloc preminent.

El nostre millor Pregó.

’alcaldessa de Castelló

53


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Comissió PPRESIDENT: Javier Gimeno i Abadía

MADRINA: Andrea Alcaide i Hernández

Delia Sánchez i Gragera Diego Barrachina i Vivar Eloy Rico i Aduna

VICEPRESIDENTS: Alba Clofent i Ramos Enrique Altaba i Altava José Manuel Guzmán i Garcia Marc Bueso i Gimeno Óscar Albalat i Alvaro

MADRINA 2019 I DAMA DE LA CIUTAT 2020: Andrea Alegre i Arnau

Emilio Clofent i Soler Estefanía Llorens i Tormo Estefanía Tudela i Llorens Esther Castell i García

MADRINA D´HONOR: María Sánchez Abril

Eva Arnau i González Ferran Rosell i Arambul Francisca Estrada i Melià

SECRETÀRIA: Gloria Sánchez i Molina TRESORER: José Vicente Pitarch i Agost VICE-SECRETARIA: M.ª Carmen Selma i Andreu

DAMES D’HONOR: Adriana Abad i Ramos Berta Molina i Ramos Laura Miguel i Sánchez

Gloria Molina i Soler Gonzalo Pitarch i Tena Héctor Peñalba i Górriz Higinio Mateu i Úbeda Ibán Burguete i Beltrán

GAIATERES D’HONOR: Carla Sánchez i Aranda Mireya Sotos i Atienza

Isidro Sánchez i López Javier Mateo i Rodríguez Javier Mercado i Sidro Jerónimo Alcaide i Torralba

VICE-TRESORER: José Angel Gallego i Herreros VOCALS: Alba Beltrán i Mir Alberto Gómez i Capdevila Andrea Sánchez i Verchili Concepción Capdevila i Palau Mª Teresa Altava i Redó Neus Gimeno i Abadia Pepi Ramos i Domínguez Silvia Ramos i Moliner

COMISSIÓ

Jéssica Gómez i Capdevila

Adrián Sánchez i Abril

José Llorens i Valles

Ainhoa Martínez i Domínguez

Jose Luis Sanahuja i Prades

Alba Torà i Barberà

José Manuel Marín i Gragera

Alberto Vila i Garcés

Jose Manuel Guzmán i Gómez

Alfonso Martínez i Simao

José Vicente Gómez i Balaguer

Almudena Martínez i Salvador

Juan Monte i Mur

Ana Tómas i Gimeno

Juan Carlos Sánchez i Morcillo

Anabel Arnau i González

Julián Giménez i Sales

Antonia Tormo i Chulvi

Julio Alonso i Gallench

Antonio López i Martínez

Laia López i Garcia

Antonio Rosa i Hidalgo

Lledó Safont i Maicas

Carla Bernat i Pascual

Lorenna Verchili i Arrufat

Carmen Molina i Ramos

Lorena López i Capdevila

Coral Conde i Peñarroya

Lorena Monferrer i Rodríguez

Teresa Capdevila i Palau

Lorena Rius i Moya

54


MAGDALENA 2021

Comissió Lorena Sánchez i Font

Verónica Sanahuja i Salas

Lúa Mateo i Beltrán

Lucía Hernández i Jiménez

Vicenta Eraso i Munarriz

Lucía Gallego i Pérez

Luis Colomer i Aguilella

Víctor Archilés i Monserrat

Mª Ángeles Domínguez i Sauceda

Noa Mateo i Beltrán

Mª Carmen Abril i García

Virginia Albalat i Martínez

Mª Eugenia Archilés Estrada

Gala Pinto i Altaba

Mª Eugenia Sánchez-Pantoja i Pascual Marisa Agusta i Ibars

COMISIÓ INFANTIL

Miguel Navarro i Berga Natalia Sánchez i Hernández Nerea Alegre i Arnau Núria Candón i Gimeno

Noa Archilés i Conde

Inés Navarro i Martínez Lucía Penalba i Gómez

MADRINA INFANTIL:

Valentina Monzonís i Escuder

Martina Burguete i Alcaide ACOMPANYANTS:

Olga Anandis i Ventura Oscar Gallego i Herreros

PRESIDENT INFANTIL:

Martín Casino i Alcaide

Patricia Cortes i Bartolo

Nacho Marín i Selma

Álvaro Navarro i Sánchez

Pepi Ramos i Domínguez Pilar Doumere i Gozalbo Pili Alcaide i Doumere Pili Maicas i Maicas Provi Hernández i Giménez

Coque González i Sánchez MADRINA INFANTIL 2019

Leo Rico i López

I DAMA DE LA CIUTAT 2020:

Leo Vila i Hernández

Naiara Mercado i Sánchez

Marc Archilés i Conde Máxim Gallego i Pérez

Provi Hernández i Jiménez Raul Alegre i Rubert

GAIATER D´HONOR INFANTIL:

Nicolás Penalba i Gómez

Rosa Eugenia Arambul i Montañés

Alejandro Estopiñà i Fernàndez

Pablo Gil Archilés

Rosario García i Díaz Rosita Menéndez i Pitarch Salomé Gascón i Alfaro Sara Pérez i González

Pablo Moreno i Cortés MADRINA D’HONOR INFANTIL:

Víctor Moreno i Cortés

Lucía Guzmán i Castell VOCALS INFANTILS:

Sergio Tora i Pallarés Silvia Altaba i Altava

DAMES D´HONOR:

Gonzalo Rivas i Rius

Silvia Pérez i Farrerons

Agueda Albalat i Martínez

Hugo Gómez i Pérez

Alba Sánchez i Ripolles

Lucía Burguete i Alcaide

Laia Hervás i Altaba

Martina Centelles i Barrachina

Laura Guzmán i Castell

Quique González i Sánchez

Sonia Barberá i Fraga Sonia Pascual i Molina Tomás Sánchez i Llamas Tonica Tormo Chulvi

55


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Comissió

56


MAGDALENA 2021

Comissió

57


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Cicle Fester d’una Reina Fa vint-i-un anys que vas néixer en la teua ciutat, Castelló, on has viscut moments meravellosos. La teua estimada Ciutat t’ha vist néixer, créixer i també ha vist tot el que has fet per a tindre l’oportunitat d’arribar a ser la seua regina.

Des de ben xicoteta has sabut comportar-te com eixa gran dona en la qual t’has convertit avui en dia, responsable, madura, alegre...

Personalment he tingut l’oportunitat de veure’m reflectida en una persona com tu, la meva germana major, la que en tot moment ha estat pendent de mi, en les roïnes com en les bones. T’admire per la teua serenitat, per estar sempre a l’alçada i saber què cal fer en cada moment amb naturalitat i sobretot amb maduresa.

Gràcies a la nostra família saps a la perfecció que és tenir sentiment castellonenc, eixe que amb tanta passió vas poder compartir amb la gent tircolomera i, en especial amb Javi, Sofia i Hugo l’any 2018. Un any carregat de records que mai oblidaràs, representant com a Madrina, a la nostra estimada Gaiata 17.

T’he vist gaudir de la Festa i també compartir un altre sentiment que tens ben arrelat, el sentiment albinegre que tant t’uneix a ”l’abuelito”. Des de ben xicoteta et portava a tots els partits i no vos perdíeu cap, una afició que avui en dia encara seguiu compartint. Per cert, gràcies a l’any fester 2019 has descobert a una personeta que comparteix eixa afició i sentiment albinegre amb tu, la teua xicoteta Nagore, a més de poder compartir juntes el sentiment castellonenc en eixe 2019 com a Dames de la Ciutat.

En el 2020 tens el privilegi de posar el fermall d’or a la teua trajectòria festera com a Reina del teu estimat Castelló. Un any que estàs gaudint amb set dones més que ja són part fonamental a la teua vida, i sobretot amb la reineta Gal·la, la teua companya de 58


MAGDALENA 2021

viatge. Viureu moments inoblidables, compartireu rialles i fins i tot plors, però estic segura que gaudiràs de cada moment i seràs una Regina com Castelló es mereix!

Això és el que té la nostra Festa, que et fa descobrir persones meravelloses i que cada una d’elles sempre les portaràs en el teu cor.

No ens oblidem que darrere de la gran dona que eres, hi ha unes persones molt especials que fan el possible perquè tot estiga a punt. La “buelita”, que agulla en mà, sempre es preocupa de què estigues perfecta. “L’abuelito”, el nostre fotògraf personal, i la tia, que es preocupa sempre pels últims detalls. I no m’oblide de la mamà, la que t’acompanya allà on faça falta, a més de preocupar-se per tot. Pots sentir-te ben orgullosa de tindre a aquestes persones al teu voltant, que sempre fan i faran el millor per tu.

Germaneta,et recomane que gaudisques de totes les vivències que estan per vindre amb ixa sonrisa que tant et caracteritza i que les guardes per a sempre. Ets castellonera de soca, gaiatera des del bressol, una dona fantàstica i la millor germana que jo podia tindre. Gaudeix, que on vages estaré jo la primera per aplaudir-te! T’estime!

59


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

60


MAGDALENA 2021

61


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Activitats Gaiateres Regal de les Reines

Bateig de la Gaiata març de 2020

62


MAGDALENA 2021

Activitats Gaiateres

Visita de les Reines al box de la gaiata

Comunió de la nostra Madrina Infantil

Recolçament al CD Castelló

63


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Activitats Gaiateres Lliurament de Fadrins

Presentació mascaretes

64


MAGDALENA 2021

Activitats Gaiateres Sant Cristofol 2020

Mocador “A PUNT”

Felicitació de Nadal

Ofrena a la Mare de Déu del Lledó

65


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Activitats Gaiateres Presentació foguera Mercat Central

Presentació Llibre de la Festa 2020

66


MAGDALENA 2021

Activitats Gaiateres Reelecció president Gaiata 17

Sant Cristofol 2021

Presentació Reina Vall d’Alba

67


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Activitats Gaiateres Ofrenta a la falla L’Antiga de Campanar

68


MAGDALENA 2021

La nostra Gaiata de mà

69


70


71


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Presentació

72


MAGDALENA 2021

Presentació

73


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Homenatge a Pili Alcaide Vaig a contar-vos la història d’una xiqueta castellonera. No és una història qualsevol, no: és la història d’una xiqueta tircolomera. El seu avi Emilio ja era home de festa...i ben fester: gaudia del teatre i de col·laborar fent gaiata cap als anys cinquanta del segle passat, tot amb la complaença de la seua muller Rosario. Junts van formar una família al barri del Tir de Colom, més exactament al carrer Barrachina. Cap als anys 80, un grup de gent amb sentir castelloner (i castellonenc) van ajuntar-se i crear la gaiata 17; havien de trobar gent compromesa amb la festa i allí estaven els fills d’Emilio i Rosario (Pili i Manolo) els qual van s’hi van involucrar de seguida i convèncer als seus respectius fills i filles perquè formaren part de la comissió. I és ací on comença la història de la nostra xiqueta castellonera: Pili, la “Pilareta”. Tenia dos germans majors així que va créixer valenta i forta (i així va ser tota la seua vida), compartint jocs amb la seua cosina de la mateixa edat. Aquella Magdalena del 83 el barri congregà molta gent amb ganes de fer festa i els cognoms Alcaide i Doumere van 74


MAGDALENA 2021

començar a escriure’s amb lletra ferma dins de la gaiata 17. La nostra Pilareta va gaudir com la que més, i amb molta il·lusió, d’aquells sopars de “sobaquillo”, les desfilades, els berenars al cau...fins i tot la venda de loteria i la captació de socis pel barri. Dos anys després va compartir Presentació com a Madrina Infantil a la Pérgola amb els seus germans Jero i Emilio, però també allí seguien els cosins Lidón i Manolín i d’altres amiguets i amiguetes que ja ho serien de per vida ( Javi ...). Quan va arribar el moment de presentar-se a Dama de la Ciutat Infantil, els pares de Pilareta (Jerònimo i Pili) ho 75


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

feren amb molta implicació, encara que realment el que li hagués agradat a la nostra protagonista era arribar a lluir la Banda Verda. No obstant, malgrat no poder ser, la xiqueta no va oblidar del tot aquell desig, no, i ja ho veureu després... Van passar els anys i, aquella xiqueta inquieta però callada, va anar fentse major : Pili, Pili Alcaide. Seguí dins de la comissió amb tota la colla aquella d’amiguets i amiguetes què van créixer amb ella dins del món de la festa, continuant amb el treball que comporta fer festa per al barri i per a la ciutat. Com no, formà part dels joves de la gaiata, passant per tots els càrrecs possi76


MAGDALENA 2021

bles una altra vegada: Dama, Madrina d’Honor i Madrina, sempre acompanyada de la seua cosina, amiga i confident Lidón. Fins i tot va tindre com a President al seu amic Javi! Quina colla de festeres i festers! Una altra vegada

arribà a Dama

de la Ciutat, gaudint de l’amistat fins a l’últim dels dies de totes aquelles joves amb les quals compartí representació festera de la ciutat per tot arreu. També va voler viure la festa des d’un altra perspectiva, ocupant el títol de Na Dolça dins dels Cavallers de la Conquesta. El lligam amb totes les famílies amb les quals compartiren experiència encara perdura. 77


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Els anys passaren i Pili Alcaide va continuar el seu camí per la vida, dedicant-se a la seua professió de farmacèutica al barri, tot sense deixar de formar part del Tir de Colom. Arribà el moment de compartir camí amb una part important de la seua vida, el que seria el seu marit, Iban. No podia ser d’una altra manera: ell també era un fester de pro, fins i tot President de gaiata. La vida continuà, oferint-li moments durs i dolços, els quals Pili afrontà amb serenitat, discreció i fortalesa com sempre s’ha caracteritzat. Va ser tia de nebodes i nebots que també seguiren el seu camí dins de la gaiata 17 i del món de la festa, fins que li va arribar el moment de ser mare. Ací torna a sorgir el seu gran desig, aquell que passava per portar una banda de diferent color, del color de Castelló. Lucia i Martina arribaren (i continuen) a ocupar tots els càrrecs possibles dins de la seua preuada gaiata i, aquesta vegada per mèrits propis, la Banda Verda arribà a penjar-se a casa de Pili Alcaide: Lucía Burguete Alcaide seria Reina Infantil de les Festes per a la Magdalena 2018, amb companyia de Carla.

78


MAGDALENA 2021

Ara com a mare de Reina Infantil, Pili Alcaide seguí amb discreció, orgull i arrels tircolomeres el pas de Lucia per tots els actes, veient complit el somni d’aquella Pilareta de mirada inquieta i blava. No es podia acabar la història sense el remat final: la seua filla menuda, Martina, també tancava el cicle dins de la 17, sent Madrina Infantil per al 2020, en companyia de la millor Madrina que podria tindre, la seua cosina Andrea. I ací va ser quan el destí, de vegades cruel, li va voler posar a prova la seua fortalesa. La malaltia que se’n va endur al seu germà, venia ara a per ella. Li plantà cara, sempre amb valentia, discreció i positivitat. No es va perdre ni un sol acte de la seua” rubieta”. El Tir de Colom no podia quedar-se sense la 79


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

80


MAGDALENA 2021

seua presència acompanyant Martina allà on calgué, sempre amb el suport de la família i d’Iban, el seu puntal. Però arribà la pandèmia i amb ella la suspensió de tots els actes de la setmana gran. Ben lluny d’afonar-se, ho va viure amb resignació i positivitat, pensant que seria un any per a la recuperació de la malaltia. No ha pogut ser. Se’n va anar sense fer soroll, sense queixes, sense ràbia...discreta i forta com sempre. Pili Alcaide Doumere, filla, germana, cosina, cunyada, nora, tia i mare de festeres i festers, tircolomera fins la mèdul. la, des de l’arrel, la soca i les branques. El Tir de Colom i la seua família vol

81


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

retre homenatge a aquella xiqueta que des de ben menudeta va deixar escrit el seu nom amb majúscules en el món de la festa, però que principalment ens ha deixat l’exemple a seguir. Com

tu

sempre

ens

deies amb el teu somriure blau: “¡No nos queda otra!”. T’estimem.

82


MAGDALENA 2021

Històries de la història de Castelló La història de Castelló, com la de qual-

ciutat. Una d’elles és Miguel Pastor, verta-

sevol altra ciutat, està plena de xicotets

der cronista i investigador incansable, la

relats que han conformat, amb el pas del

tasca divulgativa del qual, caldria reivin-

temps, la idiosincràsia dels seus habitants.

dicar alguna vegada. La seua tenacitat

La manera de parlar, d’expressar-se, de

i perseverança ens ha permés observar el

vestir-se, de sobreviure a l’estiu, de feste-

passat de Castelló i província com cap

jar els Nadals o de gaudir del menjar els

altre l’ha fet. Gràcies a la seua investi-

diumenges té molt a veure amb accions

gació i als seus textos, moltes vegades

que van ocórrer, de l’una o l’altra forma,

altruistes, hui coneixem una poquet més

en el nostre passat, remot o recent.

el dia a dia d’aquells avantpassats que

Un altre punt succeeix amb les festes.

van construir el que ara mateix coneixem

La Magdalena és un cúmul d’experiències

i del que ens sentim tan orgullosos. Un xi-

que han anat sumant-se durant dècades,

cotet, si més no fugaç, retall del seu tre-

segles potser, fins a conformar el que hui

ball apareix davall d’aquestes pàgines.

coneixem. És possible que en un futur, el

Esperem que continue amb aquesta tas-

més lògic, es visquen amb una altra inten-

ca per molts més anys.

sitat. Les coses que ara mateix incorporem, sense adonar-nos, modificaran i doLES FESTES

naran sentit a les que visquen els nostres nets i besnets.

Potser, el que més identifica a un po-

Per això, volíem deixar ací constància,

ble com a col·lectiu siga la celebració de

sobretot en un segon any d’absència

les seues festes. Diferents en cada ciutat,

d’aquests festejos, de les històries xico-

però unides baix l’objectiu comú de l’ale-

tetes, intenses, a vegades fugaces, però

gria com a parèntesi a una vida dura i

sempre entranyables que van ocórrer a

agitada.

Castelló.

A Castelló van haver diverses etapes

Recuperar la memòria d’aquests es-

al llarg de la història en les quals no sem-

deveniments no seria possible sense per-

pre les de la Magdalena van ser princi-

sones que han dedicat el seu temps a

pals ni, molt menys, patronals. Però amb el

rescatar de l’oblit la història de la nostra

transcórrer de les dècades van acabar 83


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

per consolidar-se. A partir d’aqueix mo-

així mateix, que aquella quantitat no se-

ment, cada canvi, cada novetat, es va

ria abonada fins que els agraciats con-

adherir a la festa com un element que per

tragueren matrimoni.

a nosaltres és ja tradicional. FESTES DE LA CORONACIÓ FESTEJOS

DE LA VERGE DEL LLEDÓ

Solien ser habituals en algunes pobla-

El dia dos de maig de l’any 1924 es

cions del Regne, la celebració de feste-

van iniciar les festes de la coronació de

jos per a commemorar els matrimonis dels

la imatge de la Verge del Lledó. Aque-

monarques espanyols, tal com va ocórrer

ll divendres va arribar a Castelló de la

el dia vint-i-dos de gener de l’any 1878,

Plana el cardenal metropolità de Tarra-

quan es van organitzar grans festejos en

gona Josep Vidal i Barraquer qui va ser

la capital de la província de Castelló,

rebut per l’arxipreste Eduardo Soriano. Es

amb motiu del matrimoni entre el rei d’Es-

va cantar un Te Deum al qual van assistir

panya, don Alfons XII, amb la seua cosina

totes les autoritats civils, eclesiàstiques i

donya María de las Mercedes de Orleans

militars de la ciutat.

y Borbón. Als carrers principals de Caste-

La residència del cardenal Vidal i Ba-

lló de la Plana, es van organitzar músi-

rraquer durant la seua estada a Castelló

ques, balls, il·luminacions extraordinàries,

de la Plana va ser el domicili de don Al-

corregudes de bous, carreres de cavalls,

fonso Martí Matutano. El dissabte dia tres

lliurament de menjar als pobres, així com

es va celebrar una festa de caritat en

molts altres actes de caràcter religiós i

la qual es van repartir bons en metàl·lic

també lúdic pels carrers de la població.

als pobres de solemnitat de la ciutat.

L’Ajuntament també va acordar dotar

La imatge de la Verge va partir del seu

amb tres-centes setanta-cinc pessetes a

temple a les sis de la vesprada i va ser

cadascun dels xiquets de tots dos sexes

conduïda a l’Arxiprestal de Santa Maria

que nasqueren entre els dies vint-i-tres i

pels carrers Sant Luís, Cavallers i la plaça

vint-i-cinc del citat mes de gener de l’any

denominada llavors de la Constitució,

1878. En l’acord adoptat es va decidir,

actualment plaça Major. 84


MAGDALENA 2021

El diumenge dia quatre el cardenal

il·luminades amb destells produïdes per

Vidal va arribar a l’església Major a les

llums d’oli, que van tindre el valor d’iniciar

vuit del matí, sent rebut per totes les auto-

una nova etapa.

ritats i l’alcalde de la ciutat don Francis-

Els nous monuments eren costejats pels

co Ruíz Caçador. Després de la solemne

diferents gremis de la ciutat i constituïen

missa, la processó va iniciar el seu camí

un símbol de la puixança econòmica de

en direcció al lloc on actualment es trova

cadascun d’ells, sent l’any 1914, molt im-

La Farola, a través dels carrers Vera, Gas-

portant per a la seua evolució. Per un

set, Ruíz Vila, Sant Vicent i la Ronda del

costat, excel·lents artistes com el pintor

Millars. Els veïns omplien totes les voreres i

Castell, van participar en el disseny i

llançaven pètals de rosa. A la una va co-

construcció d’algunes d’elles i per una al-

mençar l’acte de la coronació i finalitzat

tra, alguns organismes oficials i institucions

el mateix, a través dels carrers Zarago-

com: el propi Ajuntament, Cercle Mercan-

za i Colón va tornar la Verge a l’església

til o la Cambra Agrícola, van participar

Major. A la vesprada es va celebrar una

en la desfilada amb una gaiata pròpia.

extraordinària correguda de bous en la qual van intervindre els matadors: Juan

Va ser en 1929 quan va participar per

Luís de la Rosa, Braulio Laurín, Gitanillo i

primera vegada, alguna gaiata construï-

Antonio Montes i a la nit es van disparar

da pels veïns en diferents barris. Va ser el

dues cordàs. Una d’elles al raval de Sant

momento en que la desfilada va guanyar

Fèlix i l’altra enfront de la caserna de San

en espectacularitat, però el monument

Francisco, en la zona on en l’actualitat es

que simbolitzava les festes, continuava

troba la Plaça del Botànic Calduch.

sense estar definit per complet. L’arribada de l’electricitat va possibilitar el canvi de la il·luminació i amb ella es va poder co-

FESTES DE LA MAGDALENA

mençar a parlar de la seua grandiositat.

GAIATES MONUMENTALS Amb el començament del segle XX van

PRIMERA PROCLAMACIÓ

aparéixer les primeres gaiates monumen-

DE LA REINA DE LES FESTES

tals. Darrere quedaven aquelles que va

Un dels actes que es van organitzar,

citar Lloréns de Clavell en el segle XVIII, 85


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

per primera vegada, amb motiu de la re-

ría Luisa Asensio del Niu, Isabel Sánchez i

novació de les festes de la Magdalena

María Lidón Pascual que es van situar en

que va tindre lloc l’any 1945 va ser el

l’engalanat escenari.

de la presentació de la primera regina

Carmen Abriat, va tindre l’honor de

de les Festes de la Magdalena i la seua

ser la primera Regina de les Festes de la

Cort d’Honor.

Magdalena. Era filla del general En Mi-

Era tanta la preocupació dels respon-

guel Abriat Cantó, capità general de la

sables de l’acte que el dia 22 de febrer

Regió Militar, fill adoptiu de Castelló de

de 1945, la major part dels que hi ha-

la Plana i així mateix, va ser nomenat al-

vien d’intervindre en aquest, van estar

calde honorari de la ciutat.

assajant en el propi escenari del Teatre Principal, amb la finalitat que cadascun UNA ROMERIA ESCANDALOSA

interpretara el seu paper a la perfecció. El mateix va passar durant la nit següent.

Com és ben sabut, durant l’Edat mit-

Dies enrere, tant en el periòdic Mediterra-

jana i fins i tot en èpoques posteriors, es

ni, com en les revistes que es van publi-

celebraven romeries o processons peni-

car amb motiu de la Magdalena d’aquell

tencials quan les circumstàncies aconse-

any: “Festes de la Magdalena”, que va

llaven als veïns posar-se en mans d’algun

veure la llum en els tallers de Mialfo, dirigi-

sant, per a resoldre els seus problemes,

da per Manuel Bellido, així com “El Mag-

sobretot quant a la salut o supervivència.

dalenero” editada per la impremta més,

Existeixen pocs escrits que puguen

es va fer una extensa crònica del que va

confirmar les primeres que es van orga-

succeir aquella nit del dia vint-i-tres de

nitzar des de Castelló de la Plana fins

febrer d’aquell any 1945.

a l’ermitori de la Magdalena. No obstant

Al Teatre Principal de la nostra ciutat

això, està documentat que el dia 12 de

va assistir el “Tot Castelló” per a presen-

març de l’any 1503, el Consell de la vila

ciar la imposició de Bandes a la primera

va acordar dur a terme, una sèrie de set

regina de les festes de la Magdalena: la

processons, una de les quals es dirigiria

senyoreta Carmen Abriat Puig i les seu-

a l’ermita de Santa Maria Magdalena,

es dames d’honor: Lupita Andí Ruiz, Ma-

lloc on es celebraria una missa. A partir 86


MAGDALENA 2021

d’aquell escrit, en altres posteriors se ci-

nostres avantpassats van començar a di-

ten acords per a fer front a les despeses

rigir-se en processó fins al lloc del qual

ocasionades o fins i tot es concreta la

procedien; però no existeixen massa do-

forma en què es durien a terme els dife-

cuments respecte a les primeres romeries

rents actes i també el nombre de parti-

o processons penitenciàries que van po-

cipants del clergat que acudiran a les

der fer durant els primers anys de la vila

processons.

medieval.

Malgrat ser tan escassos els docu-

No obstant això, a mesura que anava

ments que parlen d’això, són poques les

transcorrent el temps, en el llibre d’actes

ciutats que tenen tan clara la seua fun-

dels plens municipals de l’Excm. Ajunta-

dació com Castelló de la Plana.

ment de Castelló de la Plana, s’anaven

Llegendes, tradicions i història s’han

prenent anotacions respecte als acords

unit per a conéixer que fa més de set se-

presos i per tant, a través d’elles, es po-

gles, els habitants d’un poblat van aban-

den trobar algunes dades, tal com va

donar la muntanya on ara es troben les

ocórrer amb la que es va celebrar l’any

ruïnes del Castell Vell i l’ermita dedica-

1826, ja que en una anotació de data

da a Santa María Magdalena i al cap

vint-i-huit de febrer de l’any 1826, es va

d’uns anys va sorgir al voltant d’una al-

adonar dels greus successos, escàndols i

queria musulmana, la xicoteta població

indecències de tota mena que van ocó-

que gràcies a l’intens treball dels nostres

rrer durant la processó de rogació a

avantpassats, va assolir convertir-se en la

Santa Maria Magdalena, quan diversos

més important de la comarca.

subjectes, sense que foren autoritzats ni

La veritat és que en 1233 l’infant Nuño

estava previst que participaren en l’acte,

Sancho va concedir una Carta Pobla i

van atropellar a quantes persones inter-

també que el dia huit de setembre de

venien en la processó del retorn de la

1251, el Rei Jaume I d’Aragó va concedir

romeria i no es van limitar a això, sinó que

el privilegi del trasllat de la població sita

a més a mes, van cometre nombrosos des-

als voltants del Castell Vell a l’emplaça-

ordres que la decència no podia perme-

ment actual en el pla, com ho és que, des

tre, sobretot, en tractant-se d’una funció

dels primers anys d’aquella nova vila, els

religiosa i ser nit tancada. 87


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

L’ERMITA DEL FRARE BARBUT

LES GAIATES MONUMENTALS DE LA I GUERRA MUNDIAL

Entre les ermites de Castelló de la Pla-

Al començament del segle passat, les

na, la més popular i coneguda és, sens

gaiates s’havien convertit en el símbol

dubte, la ubicada en el turó on es troben

de les festes fundacionals. Alguns anys

els restes del Castell Vell i estava l’an-

els actes contribuïen en major o menor

tic poblat on residien els nostres avan-

mesura a l’esplendor de la commemora-

tpassats. La seua construcció la va dur

ció històrica, en funció de les possibilitats

a terme en 1451, un frare del monestir de

econòmiques del veïnat, però el pas de

Santes Creus, al qual se’l conéix com el

les gaiates en la processó organitzada

Frare Barbut, prenent com a base un an-

el mateix dia de la festa gran, com a re-

tic aljub.

torn de la romeria, continuaven constituint

L’ermita consta de dues naus adossa-

un dels moments més esperats.

des cobertes amb volta de canó; en el

El dia sis de març de 1928, l’artista

seu interior disposa d’un altar dedicat a

Juan Bautista Porcar afirmava en el Diari

Santa Maria Magdalena i un altre a Sant

de Castelló que la gaiata de l’Ajunta-

Bernat. El conjunt, de dues plantes, comp-

ment procedia del segle XV i que l’ar-

ta també amb un pati porticat, cuina i

madura del cimborri de la mateixa era

menjador.

meravellós per l’excepcional estructura

La vella construcció ha sigut restaura-

de la seua fusteria, encara que després

da en nombroses ocasions, estant docu-

de cinc-cents anys de servei havia de

mentada la primera d’elles en 1758. L’any

procedir-se a la seua restauració.

2003 es van dur a terme importants obres

Aquelles primitives gaiates individuals

de manteniment i consolidació, encara

es van complementar amb catorze noves

que cada any es realitzen unes altres de

l’any 1865 i va anar en 1914 quan es va

conservació perquè el tercer diumenge

iniciar l’etapa de les qualificades com a

de quaresma, els romers complisquen amb

monumentals, que van aconseguir el seu

la tradició de visitar el lloc on van re-

esplendor en representar als sectors en

sidir aquells castellonencs que després

què va ser dividida la ciutat, amb la re-

d’aconseguir del Rei Jaume I d’Aragó, la

novació de les festa en 1945.

corresponent autorització, van traslladar 88


MAGDALENA 2021

els seus habitatges des d’allí al pla on es

Manuel Sanz Lesma que van ser bregats

va alçar la nova ciutat.

pel valencià Julio Aparici “Fabrillo”, però no va ser fins al citat dilluns de la Magdalena de 1889, quan es va anunciar i

PRIMERA CORREGUDA

va tindre lloc la primera correguda de

DE BOUS DE LA MAGDALENA

bous amb ocasió de les festes fundacio-

Pot considerar-se el dia 25 de març de

nals i amb això es pot considerar que va

1889 el de la primera correguda de la

donar principi la tradicional fira taurina

Magdalena. Aquell dilluns el destre Rafael

de la Magdalena que sol ser la primera

Guerra “Guerrita” va bregar i estoquejar

de quantes se celebren cada any a Es-

en solitari, sis caps de bestiar de la ra-

panya.

maderia de José Torres de la Cortina i la premsa nacional va acollir l’extraordinari cartell anunciat a Castelló de la Plana,

LES PRIMERES FESTES

amb l’apel·latiu de la primera correguda

DE LA NOVA MAGDALENA DE 1945

de la Fira de la Magdalena.

Quan l’alcalde de Castelló de la Pla-

Bé és cert que amb anterioritat, ja

na, don Benjamí Fabregat durant l’any

s’havia celebrat algun festeig taurí coin-

1944, es va proposar impulsar les Festes

cident amb les festes fundacionals. Fins

de la Magdalena, no podia imaginar

i tot ja en l’antiga plaça situada en el

que en plena postguerra, aconseguiren

solar on ara es troba l’Institut Francisco

crear tan gran entusiasme.

Ribalta, es va celebrar, coincidint amb la

A causa de l’èxit obtingut, quan els

Magdalena, una novillada en 1882, en la

membres de la Junta Central de Festes

qual van actuar els novilleros Tomás Pa-

li van presentar el balanç final al seu al-

rrondo “Tacat” i Joaquín Sans “Punteret”,

calde, tots els seus membres somreien per

també el diumenge 22 de març de 1865

la satisfacció del deure compliment. Es-

i el dilluns 23 es van córrer vedells en la

taven d’acord que la divisió de la ciu-

mateixa plaça vella.

tat en sectors havia sigut un gran encert

Així mateix, en 1888 ja en el nou cus

que havia donat els fruits que s’espera-

de Pérez Galdós es van córrer vedells de

va d’aquella decisió, igual que també ho 89


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

va ser la participació de les joves cas-

Aquesta fira, amb les actualitzacions

tellonenques com a representants de les

necessàries pel pas del temps, és la que

dones en els seus paper de regina de

continua celebrant-se tots els anys en

les festes, dames de la ciutat, madrines i

ocasió de la festivitat de tots els Sants.

dames de les dotze gaiates. En la tradicional romeria havien partici-

CAVALLERS DE LA CONQUESTA

pat més persones que mai. S’havien recuperat les carreres de cavalls per la “joia”.

L’origen d’aquesta Germanor pot si-

L’èxit de Manolo Segarra amb el Pregó va

tuar-se l’any 1950 quan vint-i-cinc joves

ser espectacular així com el del pregoner

castellonencs van participar en el Pregó

Manuel Vellón i el del text: don Carlos G.

amb el nom de Cavallers del Caminás.

Espresati. Les gaiates van aconseguir un

Després de l’èxit assolit es va canviar el

gran nivell, sobretot la guanyadora que

seu nom pel de Guerrers del Pregó i en

va ser la del sector nombre 11 que por-

anys posteriors es va concretar com a

tava per títol “Pubilla i en fanecaes”.

confraria de cent membres. En 1955 es va escenificar en la desfilada el lliurament de les claus de Peníscola al Rei Conqueridor,

L’ORIGEN DE LA FIRA

en presència de la Regina i sis dames, escena que va agradar als veïns, per la

El dia set de maig de l’any 1269 va ser

qual cosa es va iniciar la fórmula perquè

una data important per a la nova vila de

Na Violant i les seues dames pogueren

Castelló situada en el pla, ja que el Rei

participar en les festes de la Magdalena.

Jaume I va concedir als seus pobladors, la facultat per a tindre fires, amb la condició

Les primeres ordenances es van re-

que havien de començar vuit dies abans

formar en 1959, ampliant el nombre de

de la festa de Sant Lluc i durar els deu

membres fins a 562, xifra que es va elimi-

dies següents a aquesta festivitat. El text

nar en les ordenances de 1963. Des de

del monarca deia: Celebretur nundinae in

llavors, la Germandat dels Cavallers de la

vila Castilionus campi de Borriana quae

Conquesta, ha sigut l’origen de diferents

incipient octava die davant fetum sancti

associacions que s’han anat incorporant

Lucae et durent per decem deu sequentes.

al món de la festa. 90


MAGDALENA 2021

rei Andrés III el Venecià, últim descendent

Són nombrosos els actes de caràcter

home d’aquella estirp.

històric, cultural o festiu que duu a terme aquesta Germanor, però entre ells cal

La princesa Na Violante era l’única filla

destacar: la Vetlla d’armes, la presenta-

de En Andrés II d’Hongria i la princesa

ció de Na Violant i els seues dones de

Yolanda, d’origen francés. Va nàixer en

companya, l’Acte d’Homenatge al Rei En

1219 i va rebre fins a la mort de la seua

Jaume I, el Homenatge a Na Violant, La

mare en 1233, una educació pròpia del

Setmana del Cavaller, el nomenament de

país gal. Ja òrfena de mare, va romandre

Guillem de Mont–Rodon, Visites als llocs

en la cort hongaresa durant dos anys, en

Sants (Poblet i monestir de Vallvona de

els quals el seu pare va iniciar contactes

les Monges) i l’acampada al Castell Vell.

amb el Regne d’Aragó, perquè la seua

D’altra banda, des que es va restaurar

filla contraguera matrimoni amb el rei En

l’ermita de Sant Francesc de la Font en

Jaume I al qual ja li havia sigut anul·lat el

1975, la Germanor dels Cavallers s’enca-

seu primer matrimoni.

rrega del seu manteniment i organització

Segons les cròniques de l’època, els

de diferents actes.

dos joves es van enamorar durant la seua primera trobada i el dia vuit de setembre de l’any 1235 van contraure matrimoni a

DONYA VIOLANTE DE HUGRÍA

Barcelona. D’aquella unió van nàixer: les

Va ser la segona esposa del Rei Jaume

princeses Violante, Constança, Sancha,

I d’Aragó, però la primera que va tindre

María, Isabel i Leonor. El seu primogènit

el Regne cristià de València i per tant,

Pedro, nascut a València l’any 1240, va

és considerada també, la primera Regina

succeir al seu pare en morir aquest el dia

d’aquestes terres castellonenques. Violan-

27 de juliol de 1275 i els homes: Jaime,

te d’Hongria pertanyia a la dinastia dels

Fernando i Sancho, el menor de tots els

Arpad, primera casa reial del país ma-

seus fills, que va ser arquebisbe de Tole-

giar que es va mantindre al capdavant

do.

dels hongaresos, al llarg de tres segles, és a dir: des de la seua instauració durant

Malgrat els seus freqüents embarassos

l’any 1000 de la nostra era, fins al cator-

i escassa salut, està provat que Na Vio-

ze de gener de 1301 quan va morir el

lante d’Hongria continuava sent regina 91


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

quan el seu espòs va signar el document

creades per a organitzar o gaudir de

del vuit de setembre de 1251 a Lleida, en

festejos lúdics. Les colles van nàixer per la

el qual autoritzava el trasllat al pla, als

voluntat privada de formar un grup amb

seus súbdits que habitaven en el poblat

la mateixa fi, sense tindre uns límits pre-

existent en els voltants del Castell Vell i de

determinats. Aquelles penyes o colles an-

l’ermita de la Magdalena. La Regina Vio-

tigues, es creaven per a participar en la

lante d’Hongria, tan recordada a Caste-

romeria i solien continuar, almenys, fins al

lló de la Plana, va morir el 12 d’octubre

cap de Pasqua. Les actuals, concebudes

de 1251 en el monestir de Santa María

com a associacions de caràcter cultu-

de Salas d’Osca.

ral, van nàixer en la dècada dels setanta del passat segle. Entre les primeres que es van fundar cal citar les del Rei Barbut,

LES COLLAS DE LA MAGDALENA

Moros d’Alqueria, Càstalia, El Pixaví o la

Hauríem de remuntar-nos als temps en

Colla Bacallà. Durant els anys vuitanta va

què la Romeria de la Magdalena va anar

ser enorme la quantitat d’elles que es van

transformant-se en una festa lúdica, per

crear, per la qual cosa en 1988 va nàixer

a trobar els primers antecedents de les

la Federació de Colles.

actuals colles. Existeixen diferències formals entre elles i les comissions dels sec-

MOROS D’ALQUERIA

tors gaiaters, ja que aquests van nàixer a conseqüència que en 1945 es repartira,

En 1976 es va constituir l’Associació

de manera oficial, el terme municipal de

Cultural denominada Moros d’Alqueria,

Castelló de la Plana, en zones on tenen

amb la finalitat de reconéixer la impor-

l’exclusivitat de contribuir a fomentar les

tància que van tindre els nostres avan-

festes de la Magdalena i per tant, només

tpassats musulmans en aquella població

existeixen a la nostra ciutat ja que les

que va nàixer en el pla, a conseqüència

gaiates i els seus sectors, són exclusives

del permís atorgat pel Rei Jaume I, als po-

de la capital de la província de Castelló.

bladors de la muntanya situada en les proximitats del Castell Vell.

No obstant això, en altres poblacions es poden trobar colles o penyes festeres,

Entre els seus objectius figurava fer-se 92


MAGDALENA 2021

càrrec, com així van fer, de la represen-

tes de la Magdalena es popularitzaren

tació mora en el Pregó de les Festes de

i adaptaren a una societat que anava

la Magdalena. Des de llavors col·laboren

canviant amb rapidesa, després de la

també amb la Junta de Festes en l’organit-

mort del dictador Franco.

zació del Festival Internacional de Bandes

A la Sala Xúquer valenciana, després

de Música. El seu himne “Moros d’Alqueria”,

de l’èxit de Els Llauradors, van decidir

obra del mestre Francisco Signes, que la

obrir un local d’ambient castellonero al

va compondre en 1985 i va ser estrenat

carrer Ximénez de Castelló de la Plana.

el sis de febrer de 1999, li proporciona la

En 1980 es van constituir en associació

música necessària en aquesta mena de

cultural, van publicar el seu primer llibret,

filaes en les seues desfilades amb la fas-

van crear el seu guardó anual: El Volado-

tuosa indumentària que llueixen, tant en el

ret d’Or i van decidir canviar de local en

Pregó, com en quantes ciutats espanyoles

aconseguir un gran nombre d’associats

o del món sencer visiten.

als qui anomenaven barbuts. La nova seu es va instal·lar en el Camí de San Josep.

Moros d’Alqueria va organitzar l’II Congrés Magdalenero. Durant el seu 25 ani-

Poc després van iniciar el concurs de

versari, celebrat en 2001, es va inaugurar

paelles, participaven en el Pregó per a

en una rotonda de l’avinguda de la Mar,

divulgar la nostra mitologia, però no es

el monument en honor d’aquells moros

limitaven a les festes de la Magdalena,

que van habitar en l’antiga vila medieval

sinó que també organitzaven actes per

que va ser origen de l’actual ciutat de

Nadal o el Corpus a la Plaça de les Aules,

Castelló de la Plana.

enfront de la seua nova seu. Van publicar edicions de gran èxit, com “El Món del Mite, premiat per la Generalitat en 1993 i

COLLA DEL REI BARBUT

va aconseguir que es col·locara l’escultu-

En 1977 un grup d’universitaris caste-

ra de Tombatossals entre la Avinguda del

llonencs van iniciar a València una sèrie

Lledó i el Carrer María Rosa Molas. L’any

d’activitats, amb la finalitat que el nom

2017 va celebrar el quaranta aniversari

de Castelló de la Plana sonara amb

de la seua fundació amb nombroses ac-

força, en la ciutat del Túria i que les fes-

tivitats de caràcter cultural i festiu. 93


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

el folklore i les tradicions de la nostra ciu-

COLLA PIXAVI

tat o organitzant cursos de ball tradicio-

En 1982 va iniciar la seua activitat

nal en la seua seu del carrer Isabel Ferrer.

aquesta colla castellonenca amb la finalitat de difondre el seu amor a l’horta i els costums de Castelló de la Plana. El seu

LA NOSTRA CIUTAT

cap de Colla, en 1988, va ser nomenat pel Excm Ajuntament de Castelló de la

No podem entendre part del que sig-

Plana, ermità i sagristà honorífic de Sant

nifiquen les festes de la Magdalena sense

Roc de Canet, per a conservar i mantin-

conéixer, si més no de passada, alguns

dre tant l’ermita com el seu entorn, durant

dels elements més característics de Cas-

tot l’any i de manera molt especial, el dia

telló. Per descomptat que hi ha molts més.

de la Romeria, quan ,segons la tradició,

Per a uns, fins i tot de major importància

els romers en dirigir-se cap a la Magda-

que els que ací oferim, però espere que

lena, o tornar d’ella, fan un descans per

els que hem triat aporten una miqueta de

a tastar la figa i el doset. Allí mateix els

llum curiosa per a tots Vostés.

pixavinencs celebren la seua festa anual l’últim cap de setmana de setembre. PRIMER RELLOTGE PUBLIQUE DE 1417

A partir de 1989, col·labora també amb la Junta de Festes en un dels ac-

En la capital de la Plana, igual que en

tes inclosos en la programació oficial de

la major part de les poblacions medievals

les Festes de la Magdalena: la pujada

que basaven la seua economia en l’agri-

al Campanar, la vesprada del dilluns; en

cultura, la vida dels seus veïns es ficava

ella, xiquets i majors poden conéixer l’inte-

en marxa quan començava el dia i es re-

rior del més emblemàtic de quants edificis

tiraven a descansar, amb la posta del sol.

existeixen la ciutat.

No obstant això, a mesura que augmen-

La Colla Pixavi no es limita a organit-

tava la grandària de la nova ciutat, sor-

zar i participar en alguns actes durant

gien noves professions i activitats, per la

les festes, sinó que duu a terme una gran

qual cosa era necessari mesurar amb ma-

labor cultural, com l’edició de publica-

jor precisió el pas del temps, d’ací ve que

cions destinades a la difusió dels cultius,

en 1389 i poc després en 1416, el Consell 94


MAGDALENA 2021

decidira instal·lar un rellotge mecànic en

comptem en l’actual terme municipal de

la façana nord de l’església que fera so-

Castelló de la Plana. Aquell castell que

nar les hores de manera automàtica, tant

coneixem com a Castell Vell, constitueix un

durant el dia com durant tota la nit.

exemple d’arquitectura militar de l’època i degué ser molt similar a altres castells

El dia vuit de gener de 1417, es van

musulmans, amb la seua alcaçaba, mura-

iniciar els treballs per a la col·locació del

lla, tres torres i l’ albacar.

rellotge, la instal·lació del qual va finalitzar al febrer del mateix any. No obstant

Les primeres excavacions que es van

això, aquell primer rellotge ni les sogues

dur a terme daten de l’any 1878 i en elles

que accionava, mai va funcionar bé, per

es van intentar trobar les nostres arrels.

la qual cosa havia de ser el pesador de

Algunes actuacions posteriors ens perme-

la farina qui s’encarregara de fer sonar

ten situar el lloc on es trobava el castell

les campanes cada hora. Per si no fos

que protegia els nostres avantpassats de

prou, tampoc la maquinària anava amb

les possibles invasions d’altres pobles.

la precisió necessària i les sogues dels pesos patien un continu desgast. Per tot

EL FADRÍ

això, el rellotge que amb tanta il·lusió s’havia instal·lat, prompte va deixar pas a

Es tracta d’un edifici de propietat mu-

altres noves idees del Consell per a subs-

nicipal, la planta de la qual és octogo-

tituir-ho per un altre de major qualitat.

nal de 58 metres d’altura. Cada costat de l’octàgon mesura 4,70 metres. Disposa de quatre cossos o pisos destinats a:

ES CASTELL VELL

cambra del rellotge, presó d’eclesiàstics, habitatge del campaner, i cambra de les

Les ruïnes del castell situat en el cim

campanes.

del turó de la Magdalena on habitaven els nostres avantpassats abans que el Rei

S’accedeix a l’edifici, a través d’una

Jaume I d’Aragó els concedira permís per

xicoteta porta amb una inscripció i for-

a traslladar-se al pla que coneixem com

nícula en la seua part superior. A través

la Plana constitueixen, sens dubte, el pa-

de la seua escala de caragol es pot arri-

trimoni arquitectònic més antic de quants

bar a les plantes superiors. La sala de les 95


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

campanes, coberta per volta octogonal

toscà i rematat per un penell en forma

on es situa l’escut de la ciutat, disposa de

de lleó, que protegeix les campanes Cris-

finestres amb arc de mig punt en cadas-

tóbal, encarregada de donar les hores i

cun dels seus costats i en ella es troben

també les denominades Ana i Lledó.

les campanes: Ángel, María, Vicente, Jaime, Dolores, Victoria i Joaquina. PLAÇA DE LA PAU

La construcció d’aquest edifici que en principi estava destinada a torre guaita i

En el lloc on es trobaven els antics

campanar, va començar en 1440. Després

safaretjos de la nostra ciutat, es va uti-

de 19 anys, sota la direcció del mestre

litzar per a urbanitzar l’actual plaça de

picapedrer Saera, a penes s’havien alçat

la Pau de Castelló de la Plana. Ja amb

vuit metres. Les obres es van reprendre en

anterioritat als safaretjos, estava en el

1591 a partir dels plans del portugués

mateix lloc l’abeurador que utilitzaven els

Damián Méndez i els mestres picapedrers

animals que transitaven per la major part

Joan Fraix i Pere Roma, encara que per

dels camins rurals de la zona, ja que molts

diversos problemes es van tornar a in-

d’ells, com el de la Mar, el de santa Bar-

terrompre els treballs fins que dos anys

bera, o els del Moli Roder i Olier, eixien

més tard es van reiniciar, sent l’obra ne-

d’aquest lloc per a dirigir-se al recinte

cessària, adjudicada a l’equip format per:

emmurallat a través del Portal de l’Om o

Francisco Galiansa de la Llanxa, Guillem

el de València, denominat també de la

del Rei, Pedro Crosali, Marc Volsanys i An-

Porta del Sol.

toni i Joan Saura els qui van aconseguir

Va ser el 27 de març de 1880 quan

finalitzar la torre en 1604.

l’Ajuntament de la ciutat, amb la finalitat

Un segle després van començar els tre-

de commemorar la pau, després de la

balls necessaris per a la seua finalització i

guerra amb el Marroc, va acordar can-

es va iniciar el muntatge de les campanes

viar el nom de plaça dels Safaretjos Vells,

ja en 1735 es va poder alçar el templet

per l’actual de Plaza de la Pau, encara

de coronació, que és de planta triangu-

que aquest nom es va canviar pel de Al-

lar, amb tres pilars de pedra els basa-

fons XIII en 1927, en ocasió de commemo-

ments i els capitells de la qual són d’estil

rar-se els 25 anys del regnat d’Alfons XIII 96


MAGDALENA 2021

i en 1931 pel de Segona República. Ja

perfície de 1700 metres quadrats. Sobre

en 1938 es va tornar al nom anterior que

ell es van iniciar les obres durant l’últim

encara conserva en l’actualitat.

trimestre de 1890 i el mes de gener de 1894, d’acord amb el projecte redactat

En el centre de la plaça de la Pau es

per l’arquitecte Godofredo Ros de Ursi-

va construir un quiosc en 1927, el qual

nos, que es va inspirar en el Teatre de la

es va demolir en 1984 per a situar una

Comèdia de Madrid.

font lluminosa, encara que es va tornar a alçar una rèplica de l’antic quiosc,

El nou teatre castellonenc va ser inau-

d’acord amb el projecte de l’arquitecte

gurat el dijous dia quinze de febrer de

municipal Joaquín Tirado. La Plaça de la

l’any 1894, per la companyia Elías que

Pau es va fer molt popular en estar en ella

va representar la sarsuela “L’Àngel Guar-

situat el baixador de l’antic tramvia de

dià”. Ocupa els voltants compresos entre

vapor, conegut com la Panderola. També

la Plaça de la Pau i els carrers Ximénez,

va romandre l’oficina provincial del Banc

Herrero i Moyano. La seua façana princi-

d’Espanya a la cantonada amb el carrer

pal, de setze metres d’altura, disposa de

de l’Escultor Viciano i a ella dona front la

tres portes amb elements de l’arquitectu-

façana més important del Teatre Principal.

ra greco-romana per la qual accedeix el públic amb localitats de platea, llotges i primers pisos. El primer pis de la façana té

EL TEATRE PRINCIPAL

un balcó dotat de balustrada i tres portes, la central emmarcada entre dues co-

Des que el governador de Castelló

lumnes jòniques. L’edifici es remata amb un

En Ramón de Campoamor va sugge-

frontó en el qual figura l’any de la seua

rir als membres de la Corporació muni-

inauguració, sustentat per les columnes i

cipal havia de comptar amb un digne

dues pilastres toscanes.

teatre, l’Ajuntament va intentar trobar un solar adequat. Una comissió destinada a

Per la façana posterior, de vint-i-sis

aquest efecte, va proposar diversos em-

metres d’altura, s’accedeix a l’escenari i

plaçaments i al final es va decidir com el

per la seua portalada entren les tramoies,

millor de Castelló de la Plana, el denomi-

mobiliari i decorats. En la que dona al

nat hort de Cisternes que tenia una su-

carrer Ximénez existeixen portes destina97


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

des als artistes i al públic amb localitats

abans de la fundació de la ciutat en el

de les plantes altes, mentre que les portes

pla, ja existia una casa dels agustins que

del carrer Herrero, només s’utilitzen com a

estava situada enfront de la porta de la

eixida d’espectadors.

muralla coneguda com la de l’Aigua, probablement en el solar, ara propietat de

La decoració dels interiors es va adju-

l’Excm. Ajuntament de Castelló de la Plana,

dicar als artistes Pedro Ferrer i Francisco

on abans es trobava l’Asil de les Germa-

Pérez Olmos amb els qui va col·laborar el

netes dels Ancians Desemparats. També

castellonenc Peret de Mon, que van fer

s’assegura que en ella va estar el Rei Jau-

una gran faena.

me I durant la conquesta de Borriana.

Encara que la propietat del Principal

Segons alguns historiadors, aquell con-

era de l’Ajuntament, va passar a les mans

vent va ser arrasat durant la guerra de

de l’industrial Juan Cebrián, els hereus del

la Unió, és a dir: en temps de Pere IV i al-

qual el van transmetre en 1988 a la Ge-

guns anys després es va tornar a edificar

neralitat Valenciana que va dur a terme

en l’actual emplaçament i el del complex

obres de conservació, remodelació, ac-

que existeix en l’actualitat, denominat

tualització i restauració.

Sant Agustí; no obstant això, altres autors

En l’actualitat forma part de la socie-

que així mateix han estudiat el tema, as-

tat pública Castelló Cultural. Enfront de la

seguren que sempre va estar en el mateix

façana principal es troba l’escultura de

lloc i la seua construcció data de l’any

Pere Ribera el nom de la qual és Contra-

1648. Consta d’una sola nau amb cape-

baix poètic i en la posterior, enfront dels

lles laterals a banda i banda.

antics estudis de l’emissora de ràdio EAJ

La porta principal, recau al carrer Ma-

14, la que va dissenyar l’escultor Marcelo

jor, és senzilla i disposa de dues columnes

Díaz dedicada a Ràdio Castelló.

toscanes damunt de les quals es troba l’escut de l’ordre. Al costat de l’actual església, estava localitzat el denominat Pa-

L’ESGLÉSIA DE SAN AGUSTIN

rador Reial en el qual l’any 1363 va ser

Està situada al carrer Major, fent can-

assassinat Ferran d’Aragó, fill d’Alfons IV el

tonada amb la de Gràcia. Segons sembla,

Benigne i Leonor de Castella. 98


MAGDALENA 2021

L’antic monestir va ser destinat alguns

tradicional, però també va ser coneguda

anys, a oficines públiques, com el Govern

com a carrer del Ball en l’època medieval

Civil o la Diputació provincial, fins que

ja que en ella estava localitzada la casa

després de construïts els actuals edificis

del Ball, càrrec similar al recaptador de

situats respectivament en la plaça de

contribucions actual. Popularment també

María Agustina i carrer Major, va ser de-

va ser coneguda com a carrer de la Jue-

molit per a alçar el complex Sant Agustí.

ria ja que en els seus voltants, a l’altura del Carrer Gràcia es van instal·lar les famílies jueves que van ser autoritzades per Pere III, a romandre a la ciutat després de

CARRER CAVALLERS

la seua expulsió, els quals van construir

Uneix la plaça de l’Herba amb la de

una Sinagoga en aquest carrer, entre les

les Aules. En ella es trobaven les cases,

de Gràcia i Ensenyament.

palauets o mansions d’algunes de les famílies més importants de la capital de la Plana, com la dels Barons de Benicàssim,

PLAZA DE LA FAROLA

reconstruïda pel qual fora ministre de

Per a commemorar la coronació de la

Franco, Ramón Serrano Súñer. La dels Ros

nostra patrona la Verge del Lledó, que

de Ursinos, enfront de la d’Evaristo Esca-

es va dur a terme en la plaça de la In-

lona, abans dels Martí Matutano i des de

dependència de la capital de la pro-

2009 Museu Etnològic. La dels Agut, la de

víncia, l’alcalde don Salvador Guinot, va

Cardona Vives i la dels Vallés, demolida

encarregar a l’industrial José María Saez

per a convertir-se en la seu de la Caixa

López de València, el disseny i construc-

d’Estalvis de Castelló.

ció d’un monument que consistia en un

En l’actualitat és un carrer de poc

singular fanal de ferro forjat que es va

trànsit, alguns comerços, diferents restau-

col·locar dos anys després, en el mateix

rants i algun edifici d’habitatges, però

lloc on va ser coronada la Mare de Deu,

fins a mitjan segle passat va conservar

en el basament de la qual es va afegir,

el seu aspecte senyorial i era el lloc de

amb posterioritat, una placa de marbre

pas dels festejos fúnebres. El nom actual

amb la inscripció del motiu pel qual s’ha-

es va aprovar en 1940, en reposar el nom

via alçat el monument. 99


GAIATA 17

-

TIR DE COLOM

Aquella làpida va ser destrossada en

denominació de Plazç de la Indepen-

1930. Un any més tard, la corporació mu-

dència, encara que popularment sempre

nicipal presidida per l’alcalde don Ma-

se’n va dir i continua coneixent-se com

nuel Peláez, va acordar canviar el nom

Plaza de la Farola.

de Plaça de la Independència, pel de Plaça d’Ángel García Hernández. Va ser

JAVIER MÁS

durant l’any 1940 quan l’Ajuntament de

Doctor en Història

la ciutat va acordar tornar a l’anterior

Acadèmic de la Reial Acadèmia Valenciana

100




Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.