LLIBRET G17 MAGDALENA 2022 by Gaiata17

rç a m e 27 d cional

l ic interna a 9 1 del rés turíst d Festes

’inte

40 aniversari

Portada Alba Beltrán i Mir Maquetació, coordinació i direcció Javier Gimeno i Abadía Begoña Vilar Moreno Neus Gimeno i Abadia Fotografies Arxiu gaiata Publicitat Javier Gimeno i Abadía Textos Lupe Sospedra i Albiol Javier Más i Tordecillas Anabel Arnau i González Pere Pau Montañés i Guinot Alfredo Llopico i Muñoz José Almela i Ramos Dipòsit Legal CS 8-2016

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

MAGDALENA 2022

6/2/18 3(46 Página 1 de 1

CARRER CIUDADELA, 3 GRAU DE CASTELLÓ

964 051 822 2

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Sumari 91 Les nostres gaiates Magdalena 2022

5-25 Salutacions 27-35 Agermanaments

93 Gaiata de mà

37 Gaiata de la ciutat infantil

95 Els nostres representants

39 El nostre monument infantil

97 La nostra Comissió

41 Madrina Infantil

98-147 Escrits

43 President Infantil

149-158 Poesies

45-69 Comissió Infantil

159-163 Activitats gaiateres

71 Gaiata de la ciutat

164-167 Representants d’aquest any

73 El nostre monument

168-169 Pregoners i Reines al Tir de Colom

75 Madrina

170-171 Els premis al nostre sector

77-87 Comissió

173-181 Representants durant 40 anys

89 Col·laboradors

183-186 Programa de festes

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Salutació President de la Generalitat Ximo Puig i Ferrer

es festes tradicionals cohesionen la nostra societat i amb el seu caràcter creatiu i acollidor són un gran motiu d’orgull per a nosaltres. Dins del calendari festiu de la Comunitat Valenciana les festes de la Magdalena de Castelló ocupen un lloc molt destacat, i al llarg de tota la ciutat un gran nombre d’entitats i col·lectius festers treballen de manera incansable per potenciar i projectar cap al futur unes celebracions que agermanen cada any a un gran nombre de persones.

taria ho permet, les festes de la Magdalena de 2022 seran de nou la gran celebració popular de Castelló. Vull agrair des d’ací la gran responsabilitat que des del món de la festa heu mostrat durant els dies més durs de la pandèmia i animar-vos a continuar avant i a treballar amb més entusiasme que mai per la nostra cultura i les nostres festes. Les amigues i els amics de la Gaiata 17 Tir de Colom viureu en 2022 la festa de manera molt especial, després de tants mesos d’incertesa. Amb totes les precaucions podreu compartir de nou als carrers uns actes festius que formen part important de la vostra vida i també de la identitat de la ciutat.

Des de l’aparició de la Covid-19 hem viscut amb una enorme tristor la suspensió de celebracions que eren molt importants per a nosaltres, però l’esperit que anima a la festa es manté viu i amb una enorme força. Milers de persones esperen enguany amb impaciència l’arribada dels dies grans, i de manera molt especial el moment en què les gaiates eixiran als carrers i renovaran així una tradició molt nostra.

Vos envie des d’ací, a tota la gent de la Gaiata 17 Tir de Colom, la meua salutació més cordial amb motiu de les festes de la Magdalena, juntament amb un fort abraç i els meus millors desitjos per a les celebracions d’enguany i per a totes les que compartireu en el futur.

Gràcies a la vacunació i si la situació sani5

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Salutació Alcaldessa de Castelló Amparo Marco i Gual

ir de Colom, arrels castellonenques Magdalena sou vosaltres, els qui cada any us dedicau a treballar i col·laborar per a crear les vostres gaiates, per a organitzar la vostra participació en la setmana gran, per a promoure la convivència en el sector, en el barri.

Les nostres festes són cultura, tradició, solidaritat, esforç, trobada, alegria i estima. Són algunes dels principals senyals d’identitat ciutadana de les Festes de la Magdalena, arrelades des de fa dècades en la memòria col·lectiva d’una ciutat que, a més, va celebrar al setembre de 2021 el 770 aniversari de la seua fundació. Som una ciutat que continua caminant cap al seu futur sense perdre la seua història, la seua identitat, aqueixes arrels que ens van fer poble, una gran poble.

Tir de Colom va nàixer en 1983, en el moment que anava creixent l’estructura festera de la nostra Magdalena. Tir de Colom deu el nom a aquells camps de tir que existien a la ciutat i als camps esportius. Hui és una Gaiata viva i compromesa amb les tradicions magdaleneras. L’ànima de les nostres festes són aquestes comissions que s’entreguen a organitzar, treballar i a conviure amb un barri. Aquesta Magdalena, malgrat les restriccions sanitàries, tornarem a viure aquests sentiments.

Les Festes de la Magdalena de 2022 seran un autèntic esclat de llum, alegria, convivència i estima. Des que començara aquesta prolongada i greu pandèmia, les nostres festes de 2020 van quedar suspeses, també les de 2021, com ha estat suspesa la nostra vida i la de molts castellonencs que han patit la malaltia i la pèrdua de sers estimats.

Ara, ens preparem per a viure les festes de la Magdalena 2022 amb tota l’emoció continguda i les ganes de compartir els somnis d’aquests dos anys. Desitgem que es complisquen totes les nostres il·lusions. Com a alcaldessa de Castelló vull desitjar-vos que aquest futur pròxim de la nostra festa arribe carregat d’esperança i alegria.

Quan se celebre el primer acte de Magdalena 2022 serem un poble unit i emocionat, sentint que Castelló renaix després de llargs mesos d’incertesa, dificultats, sofriment, dolor i tristesa. En els nostres cors viuran els qui es van anar, els qui han sigut part important del nucli de la festa.

¡Magdalena Festa Plena!

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Salutació President de la Diputació José P. Marti i García

orna el esclat de llum

La Gaiata 17 Tir de Colom és historia, tradició i festa. Una festa que portem molt temps esperant i que ara, dos anys després, torna. Afortunadament, comencem a veure el principi de la fi del malson que ha suposat el Covid-19 per a milers de persones i famílies.

que ha resultat especialment complicat en aquests dos mesos de pandemia, restriccions i incerteces. Pero tot arriba i les coses han canviat per a bé. És el moment de passar-lo bé, pero amb responsabilitat. La família gaiatera, igual que tota la societat castellonenca, ha fet molts esfor9os i sacrificis per a arribar on hui estem. És de vital importancia viure la Magdalena d’aquest 2022 amb la intensitat que es puga, pero tenint sempre present les recomanacions de les autoritats municipals i sanitaries. Les testes de 2022 són possibles per les vacunes, gracies a la ciencia. 1 gracies a la vostra paciencia i responsabilitat. És molt important tot el que hem aconseguit, pero també ho és que continuem fent les coses bé, perque no siga necessari fer cap pas arre re.

Sera una Magdalena diferent perque la pandemia no ha acabat, pero amb la festa tornara l’alegria als nostres carrers. 1 així, les vostres madrines Andrea Alcaide i Martina Burguete, i el president infantil, Nacho Marín, podran gaudir de 9 dies per a la historia, que resultaran inoblidables. Dos anys després, la llum tornara a fer-se present als carrers de Castelló de la Plana. Tir de Colom atresora quatre decades d’historia i tradició, de les quals han sigut partícips moltes persones. Un ardu treball el testimoni del qual va recollir fa uns anys el vostre president Javier Gimeno que, al costat de la comissió, s’esfor9a per mantindre molt viva la flama de la gaita.

Ens disposem a gaudir de la nostra estimada Magdalena, pero tots sabem que encara no poden ser unes testes plenes. Tant de bo que ho siguen en 2023, i que per a llavors les restriccions siguen cosa del passat.

Us done les gracies per tot el que feu per Castelló, les seues tradicions i les seues testes. Un treball sempre meritori que sé

En qualsevol cas, moltes felicitats perque torna als carrers el nostre enyorat esclat de llum, sense foc, ni fum.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Salutació Regidor de Festes Omar Braina i Bou

ments castellonencs que ens defineixen i que marquen a les gaiates com a grans espais de trobada, germanor i de celebració.

reball i estima

Regidor de Festes i president del Patronat Municipal de Festes

La Gaiata 17 és un dels exemples de la força i expansió de les festes de la Magdalena des de la dècada dels anys huitanta del passat segle. Aquest sector ha anat creixent i evolucionant. La comissió de Tir de Colom és una comunitat de convivència, treball i estima. Aquesta Magdalena 2022 tornarem a compartir l’essència de la festa i de les nostres tradicions.

Les festes de la Magdalena són l’espai de convivència més intens i entranyable de Castelló. Durant aqueixos dies la ciutat es transforma perquè els seus habitants confluïsquen en un ambient colorista, emblemàtic i festiu. Aquesta experiència no seria la mateixa sense les comissions dels sectors festers, les colles i altres col·lectius culturals que són l’ànima de la Magdalena. I, per descomptat, sense les Gaiates, els monuments que ens recorden cada any la tradició i la història dels nostres avantpassats.

Castelló és una ciutat amb ganes de festa, i la festa necessita que gent com vosaltres, aquelles i aquells que des de les Gaiates, colles i altres col·lectius manteniu viva la festa. Des de l’Ajuntament tenim molt clar que la festa necessita del vostre alé.

Les Festes de la Magdalena de l’any 2022 seran una vibrant realitat després de dos anys sense celebrar la nostra setmana gran. Tornarà la llum que ens acompanya “de la antigor per lluminosos camins”.

En aquesta primavera de 2022 tornarà a brillar la llum de la nostra Magdalena, les llums de la Gaiata Tir de Colom que il·luminaran el treball d’una comissió entregada a les tradicions i a la festa que tant volem els castellonencs.

Les Festes de la Magdalena són singulars, pròpies, molt participatives i, per descomptat, emotives. En els nou dies que celebrem Magdalena conflueixen senti-

¡Bones Festes!

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Salutació President de la Federació de Colles José Beltrán i Bacas

col·lectius que durant tot l’any treballem de manera al-

truista per la nostra ciutat i les nostres festes, unió que ha costat molt d’esforç aconseguir i que ha de roman-

envolguts amics i amigues,

dre perquè junts aconseguim que cada dia les festes de Castelló siguen millors en tots els sentits.

Sembla que enguany sí, per fi, tornarem a escoltar el ‘Pregó’ de Bernat Artola, tornarem a complir amb la tradició i a mostrar l’orgull pels nostres orígens el tercer

Seran unes festes diferents, segur que sí, en les quals la

diumenge de Quaresma en la Romeria de les Canyes

responsabilitat per part de tots serà essencial perquè

fins a l’Ermita de la Magdalena, la llum de les Gaiates

tot isca de la millor manera possible i puguem gau-

il·luminarà de nou els carrers i places de la nostra Ciu-

dir-les amb seguretat i sobretot, amb salut. Però a pesar

tat, se’ns posarà la pell de gallina escoltant el Rotllo i

que no siguen com sempre, la il·lusió i les ganes de totes

Canya i vibrarem amb el so i l’olor de la pólvora, i la

i tots per tornar a viure-les superaran segur tots els

festa i la música envairan Castelló de nou. Les Colles

contratemps i les dificultats i un any més, junts, espreme-

obriran de nou les seues portes i els Carros Engalanats

rem fins a l’últim segon en el qual el ‘Vítol!’ pose fi a les

tornaran a eixir al carrer. I allí estarem nosaltres, des

Festes de la Magdalena probablement més esperades

de la Federació de Colles de Castelló, acompanyant

de la nostra història.

i gaudint al costat de les comissions dels 19 sectors gaiaters de la ciutat en cadascun dels diferents actes

Des de la Federació de Colles de Castelló desitgem

que compartim, perquè les nostres festes són ‘orgull de

que gaudiu al màxim cada minut d’aquestes festes tan

genealogia’, són tradició, pólvora, llum, música, festa i

merescudes i sobretot, desitgem poder fer-ho al costat

també unió, unió que creix dia a dia entre els diferents

de totes i tots vosaltres.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

DESCOBRIX MÉS EN ARROZDACSA.COM

UTILITZAR UN ARRÒS QUALSEVOL TÉ LES SEUES CONSEQÜÈNCIES L’AUTÈNTIC ARRÒS DE VALÈNCIA AMB DENOMINACIÓ D’ORIGEN

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Salutació President de Federació Gestora de Gaiates Esteban Gual i Ibáñez

a massa mesos que estem sumits en la boira que ens ha dut aquests temps que ens toca viure. Uns temps que hi són carregats d’efectes per a la nostra salut física, però també per a la nostra salut mental i per a la forma en què estem acostumats a relacionar-nos, conviure, planificar i fins i tot fer festa. És per tot això que ara és el moment en què més important resulta la festa per als ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat.

tinua ampliant mires, reinventant-se i sent nexe d’unió entre els castellonencs i les seues arrels. Açò és el que han aconseguit els 19 sectors de Castelló, i pel que continuarem lluitant i sent els responsables d’acostar i estendre la festa a cada racó del seu barri, per a fer participe el conjunt de veïns d’aquest il·lusionant projecte comú i mantenir-lo viu. Aprofitant aquestes pàgines, com a president de la Federació Gestora de Gaiates, vull agrair el treball i esforç de totes i cada una de les persones que formen part de la comissió de la Gaiata 17 Tir de Colom. La gent gaiatera treballa cada any amb molt d’esforç per a expandir per tot el seu barri la nostra estimada festa i donar-li als veïns les festes que es mereixen. El seu treball intens i desinteressat és sinònim de tradició i de dedicació, i possibilita que les nostres festes passen de generació en generació per tal d’aconseguir que no es perden mai. I enguany tot i que no es poden realitzar unes festes com ens agradaria, aquestes persones són més essencials que mai per mantenir viva la il·lusió per les nostres festes, il·lusió que provoca continuar sent socis per tal d’ajudar a les nostres associacions a mantenir-se vives i no desaparéixer.

Aquesta festa, la més popular de la ciutat, ens parla de llum i d’esperança, de com il·luminar camins en moments d’incertesa. Ara més que mai les Gaiates han de ser els fanals que, carregats de colorit i festejos populars, aporten perspectives de futur i esperança. Gaiata, emblema de la història magdalenera. Enguany Castelló tornarà a convidar a la festa a tot el món, encara que no siga com de costum. Una vertadera llàstima perquè les festes de la Magdalena són un espill on podem veure la imatge de les tradicions, els costums més arrelats i les creences més venerades a la nostra ciutat. El temps passa molt de pressa, però la gaiata, i la seua essència en el món de la festa, no sols resisteix, sinó que con-

Gràcies!

MAGDALENA 2022

40 aniversari

C/ Alloza, 24 · Castelló· Telf 964 238 690 · www.higiniomateu.es

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Salutació President de la Gaiata 17 “Tir de Colom” Javier Gimeno i Abadía

esprés de dos anys tant complicats que ens a tocat viure, em dirigeix des d’aquest Llibret a tots vosaltres, socis i col·laboradors de la Gaiata 17 Tir de Colom.

se el seu suport les gaiates no podrien illuminar els carrers de la ciutat.

Primer de tot vull donar les gràcies a tota la comissió, ja que condicionats per la pandèmia, fa dos anys que no podem celebrar les nostres Festes Fundacionals i a pesar de tot seguiu formant part de ésta gran familia gaiatera.

Reina Carmen la teva comissió, al igual que jo, estem segurs de què després de la suspensió de les Magdalenes 2020 i 2021, enguany representaràs a tot Castelló amb la teva elegància i el teu saber estar que et caracteritza. I tot junt amb les Dames de la Ciutat i membres de la teva comissió, Andrea i Naiara.

També vull tindre un record per a tots els que ens han deixat en els últims mesos. Un fort abraç per a les seves famílies.

Agrair al nostre artista gaiater Alberto, com a tots els membres de la comissió, per el seu temps aportat en fer les Gaiates.

Agrair al Patronat de Festes i a l’Excellentissim Ajuntament de Castelló pel suport a tots els que fem aquesta gaiata, les gaiates, simbol de la nostra festa. Sense aquest recolzament no seria possible que castellonencs i visitants gaudiren de les nostres Festes de la Magdalena.

Andrea, Martina i Nacho, amb la il·lusió que esperàveu la Magdalena 2020, però els quatre junts gaudirem d’aquesta Magdalena 2022 i podrem representar a la nostra Gaiata com toca. Tot el meu agraïment a les seves famílies per permetre que heu puguem fer.

Faig extensible el meu agraiment a l’Excellentissima Diputació Provincial de Castello, perquè sen-

Moltes gràcies i salut per a tots.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

• Quins serveis oferim: Ü Servei d’ajuda a domicili específic (SADE). Ü Programes de recolzament al familiar-cuidador. ü Orientació i ajuda a la família. ü Informació sobre la malaltia i recursos disponibles. Ü Centres de dia i Unitats de Respir: ü Teràpia d’orientació a la realitat i cognitiva. ü Fisioteràpia i control sanitari. ü Ergoteràpia. ü Musico teràpia. ü Teràpies amb animals ü “Wii-teràpia” ü Atenció individualitzada. Ü Manual d’estimulació a domicili. Ü Xerrades i formació. Ü Tallers de memòria. Ü Programes de voluntariat. Ü Difusió i sensibilització.

• On ens pots trobar: Carrer 27 1º C.P.12001 12002Castelló Castellóde delalaPlana Plana Carrer Navarra, Campoamor, 17 2ª També estem a L’Alcora, Almassora, Alqueries, Betxí, Castelló, Grau de Castelló, Nules, Onda, Orpesa, Torreblanca, Vall d’Uixó, Vila-Real i Vinaròs.

964 24 20 80

afacastellon@afacastellon.org

www.afacastellon.org

Afa Castellon

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Carmen Molina i Ramos Reina de les Festes

stimada família del “Tir de Colom”.

nostres tradicions. I es que gràcies a gent com vosaltres, la nostra festa és realitat any rere any, i encara havent tingut un parèntesi obligatori, que aquest any deixem enrere, haveu fet que la llum de la gaiata es mantinga encesa durant molt de temps més.

Tot Castelló es coneixedor que les festes de la Magdalena s’apropen, la il·lusió envaeix cada racó de la nostra ciutat, i es que després de dos anys consecutius, la ciutadania té unes ganes immenses de tornar a gaudir de nostra Setmana Gran. I nosaltres, com a la gran família de festers que som, farem realitat el somni de milers de castelloners, traurem somriures al carrers, farem tornar la il·lusió al sentir l’olor de la pólvora... i es que la setmana de la Magdalena és màgica, però nosaltres, les persones, els que sentim els nostres arrels, la fem infinitament especial.

Ara, tan sols, queda gaudir de cada instant d’aquesta setmana tan especial que està per vindre. Seran nou dies diferents, però estic completament segura que vosaltres fareu especial cada segon. I es que seran nou dies de retrobament, de gaudir, per fi, de les nostres festes. Us animo a seguir treballant per la nostra festa, i ara més que mai, amb la mateixa responsabilitat que durant aquest temps enrere, però amb més energia i satisfacció que mai. Castelló vos necessita!

Em sent molt agraïda d’haver trobat persones tant entregades per la nostra festa i tant amants de les

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Cafeteria - Restaurant

Agora Esmorzars Menú diari i carta Dissabtes obert

Celebracions tancades amb reserva

Plaça Àgora, local B1 - Campus Riu Sec, Universitat Jaume I 12006 Castelló de la Plana - Telèfon 964 73 02 30 mail: restaurantagorauji@gmail.com instagram: @restaurantagorauji

•

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Gal·la Calvo i Santolaria Reina Infantil de les Festes

continuar creent en les nostres festes, i fer que les persones de fora de la ciutat estiguen gaudint de la nostra ciutat com si foren part d’aquesta, i gràcies, sobretot, per acompanyar a les vostres reines en aquest viatge, ja que Carmen a creixcut i a aprés tot el que sap sobre les nostres festes envoltada de tots vosaltres, i tot aixo me ho ha ensenyat per a que la meua cultura festera s’engrandisca, gràcies de tot cor.

mics de la Gaiata 17, Tir de Colom, com a tercer any consecutiu, torne a escriure unes paraules, com a Reina Infantil de Castelló, en el vostre llibre per a les nostres festes fundacionals, que Castelló celebra aquest 2022 després de dos anys sense poder eixir a gaudir d’elles pels carrers de la ciutat.

Després de tants mesos en el que el món de la festa es troba parat, pareix que ara, amb la vacunació massiva de la població, es pot començar a ixir al carrer a fer desfilades i sentir l’olor a polvora, i com no, ahí esteu els amics de “Tir de Colom”, preparant aquest llibret, amb noves idees i noves propostes per a gaudir de la festa de una manera diferent a la que coneixem fins ara, sempre amb prudència i amb les normes de seguretat que sanitat ens marca.

Segur que tot açó ho normalitzarem i tornarem a disfrutar de les nostres festes al carrer, ja que Castelló ha donat exemple de ciutat amb seny i responsabilitat durant tota la pandemia i així continuarem. Espere vore-vos a tots en les properes festes de la Magdalena pels carrers de la nostra ciutat participant de tots i cadascun dels actes proposats.

Gràcies per continuar amb les nostres tradicions i mai perdre l’essència del castellonerisme que ens envolta. Gràcies per

Salutacions.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Andrea Alegre i Arnau Dama de la Ciutat

per la música als carrers i per la devoció a la Mare de Déu del Lledó.

mics i veïns de la Gaiata 17 Tir de Colom, a pocs díes de les Festes de Castelló i després de dos anys sense poder gaudir d’ells.

Em dirigeix a vosaltres per a demanar-vos que gaudiu cada moment de aquesta setmana, que visqueu cada día. Hem de deixar arrere els durs moments viscuts i amb les mesures pertinents tornarem a viure les nostres tradicions i poc a poc tornar a la normalitat tant desitjada.

He de dir que aquest dos anys me han fet ésser conscient de la devoció que cualsevol castellonenc té per la setmana gran de la nostra ciutat. En aquestes prosperés Festes renovarem les nostres il·lusions per les tradicions, per l’olor a la pólvora,

Bones Festes 2022

MAGDALENA 2022

40 aniversari

LLAR - AUTOMÒBILS - SALUT COMUNITATS - VIDA - INVERSIÓ GESTIÓ DE PATRIMONIS - PENSIONS

Agència d’Assegurança Sánchez Verchili S.L. Mapfre Urb. Gran Via carrer Joan R. Jiménez, 34 12006 CASTELLÓ Tel. 964340381 Nº reg C0763 B12526638 javsanc@mapfre.com 24

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Naiara Mercado i Sánchez Dama Infantil de la Ciutat

stimat sector del Tir de Colom.

recuperant i mantenint viva la flama de les nostres tradicions.

Per fi, ha arribat el moment de viure les nostre se Festes de La Magdalena. Castello omplira de nou els seus carrers, sonant a dolçaina i tabal, fent olor a pólvora i il·luminant-se amb la llum de les gaiates. Les castelloneres i castelloners, gaiaters i gent de la festa, tornaran a desfilar amb més il·lusió que mai,

Desitge que pugau gaudir de la millar manera, aquestes testes que tant hem esperat, pero també us demane que continuem sent responsables per a junts viure unes Festes segures. Amb afecte.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

FORN C/ ARQUITECTO ROS, 32 · 964 214 683 C/ RIBELLES COMINS, 5 · 964 060 505 C/ BENARABE, 2 · 964 224 281 AVGDA. DOCTOR CLARA, 36 · 964 214 607 panaderia@forngarcia.es CASTELLÓ

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Els nostres agermanaments Falla l’Antiga de Campanar

Rafa Mengó i Sánchez

Xelo Salavert i Ruiz

Quique Soler i Bahilo

Presidents Laura Mengó i Hernández

Carlos Fernández de Córdova i Piera

Vera Pérez i Corachán

Fallera Major

President Infantil

Fallera Major Infantil

Este any torna la Magdalena de nou als carrers de Castelló, i per a nosaltres és un privilegi poder gaudir de les Gaiates i viure el vostre entusiasme i germanor. Torna la festa amb més ganes que mai, darrere dels dos últims anys que la pandèmia ens ha obligat a fer un parèntesi. Amb la mateixa il.lusió de sempre i l’alegria continguda que ara esclata per l’amor per la tradició que es viu en cada festa fent que falla i gaiata siguen una. Junts reviurem moments especials, plens de sentiments, orgullosos de la família festera que som. Gràcies per obrir-nos les portes de la vostra casa i fer-nos gaudir en cada acte. El vostre treball engrandeix la festa a Castelló. Des de L’Antiga desitgem a tota la comissió Tir de Colom que aquest any siga molt especial i als màxims representants que gaudisquen de les Gaiates, de la festa, que és la nostra unió i ens identifica.

40 aniversari

MAGDALENA 2022

Falla Els Barris

Iván Torres i Picó

Sílvia Torres i Borreda

Ainhoa Agustí i Iranzo

Pablo Lashayas i Blasco

President

Fallera Major

Fallera Major Infantil

President Infantil

Amb la Gaiata Nº 17 del sector tir de Colom de Castelló, ja és tradició comptar amb la presència dels seus representants i una nodrida representació de la gaiaters en els nostres actes i sobretot en els dies de les nostres festes falleres. És tot un orgull poder compartir les seues costums i que també compartisquen les nostres festes i tradicions, el grau d’agermanament de la comissió ja sobrepassa l’amistat de la festa, durant tots estos anys sempre a regnat entre nosaltres les ganes de poder disfrutar i continuar creixent, sempre es fa un buit en les nostres agendes per a poder fer acte de presència, al llarg del temps coneixem nous rostres, noves presidències, noves madrines, encara que la gent vaja i vinga l’essència de les nostres comissions i el nostre agermanament seguirà increccendo en el temps, portem dos anys que l’únic contacte que tenim ha estat via telefònica i algun acte presencial…, per fi després de tant de temps ens podem ajuntar amb una nova normalitat i així poder continuar escrivint històries i moments de les nostres festes. Vaja la nostra més sincera enhorabona al quadre d’honor que este any 2022 representa la gaiata, junt amb tota la seua comissió. Estem segurs que junts un any més podrem disfrutar de les nostres festes.

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Foguera Mercat Central

Elisabet Aintzina i García-Echevarría

Lucía García i Moresi

Bellea

Bellea Infantil

Juan Carlos Ortiz i González

Pablo Salaberry i Llorca

Presidente

La foguera Mercat Central d’Alacant saluda als nostres amics i germans en la festa de la Gaiata 17 Tir de Colom de Castelló. Des de la nostra comissió estem desitjant poder compartir amb vosaltres tots eixos moments il·lusionants, que per les circumstàncies actuals, no hem pogut realitzar des del nostre agermanament. Units per la festa, pel foc, compartint il·lusions i tradicions. Des del món fester hem demostrat que som capaços de mantindre viva la flama de la il·lusió, amb el treball incansable dels nostres comissionats. Al llarg de tot el territori valencià, moltes persones depenen de la nostra activitat, indumentaristas, músics, artistes foguerers i fallers, pirotècnics i un llarg etc. Prompte estaran les gaiatas una altra vegada en el carrer gràcies al vostre treball. Vaja la nostra més sincera enhorabona als màxims representants, en breu estarem amb vosaltres disfrutant de les Festes de la Magdalena.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Centro Aragonés

José Antonio i Lázaro

Verónica del Carmen i Serrano

Sandra Herrero i Bollado

President

Reina

Reina Infantil

Estimats amics de la Gaiata 17, vull expressar-vos el meu agraïment per donar-me l’oportunitat de saludar des d’aquestes pàgines, a la vostra comissió i a tota la gent que viu al mateix sector on el Centre Aragonès té la Seu Social des de 1996. Des d’aquesta data hem mantingut una especial relació amb la vostra Gaiata, la nostra capacitat d’integració i arrelament ha aconseguit que compartim la tradició i la cultura d’aquesta terra, sense renunciar per això als nostres orígens pels quals va sorgir el Centre Aragonès el 1920. Els aragonesos ens sentim plens d’orgull al celebrar les Festes Fundacionals, ja que en elles es recorda qui fou el rei aragonès Jaume I el Conqueridor, artífex de la Fundació de Castelló, autoritzant el trasllat a la plana aquell 8 de setembre de 1251. Castelló commemora en les festes els seus orígens amb una sèrie d’actes tradicionals (Pregó, Desfilada de Penitents, Desfilada de Gaiates), l’epicentre dels quals és la cèlebre Romeria de les Canyes. A la romeria, els castellonencs es refermen com a poble, juntament amb moltes persones les quals hem vingut d’altres regions i ens considerem castellonencs d’adopció. Les Festes de la Magdalena són el testimoni d’una ciutat viva, que manté el sentit de la seua història esdevinguda metàfora festera. Mitologia, tradició, llegenda i història es fonen i donen la mà al cresol de la cultura popular d’aquesta terra. Fou per a mi una enorme satisfacció, a la 75a edició de les Festes, compartir amb Hugo Gómez de la Gaiata 17 el fet de ser els pregoners del 2019 forjant una bona amistat amb ell i els seus pares. Aquestes Festes de la Magdalena són dates entranyables per a tots els castellonencs i també per als socis del Centre Aragonès, participant en els actes més importants. Espere que siga l’últim any que no es realitzen amb total normalitat. Juntament amb la meua salutació, m’heu de permetre que us envie un missatge d’optimisme i esperança. Vivim temps difícils a causa de la pandèmia, però enmig de la incertesa, amb el vostre caràcter solidari i la vostra capacitat de treball, anem a aconseguir tornar a la normalitat que tots desitgem. Una forta abraçada i Bones Festes de la Magdalena 2022!

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

A.C. Cavallers Templers de Castelló

Del 8 de setembre del 2021 al 19 de març del 2022. Del dia que celebràvem l’aniversari de la fundació de la ciutat i el merescut homenatge al Rei En Jaume, la signatura del qual en el document de trasllat de la muntanya al pla va donar carta de naturalesa com a poble a l’antiga vila, a la jornada que inicia les festes de la Magdalena del present any. Dos anys després de no celebrar-se per mor de la pandèmia. I en aquest camí joiós i d’evocació del nostre passat dels Cavallers Templers de Castelló, el retrobament amb la gaiata del sector 17, “Tir de Colom”, institució gaiatera amb la qual estem agermanats. Un mateix fi, fer festa, fer història, viure la festa, viure els excelsos moments de la tradició i el record. Els Templers des de la recreació de la presència en terres castellonenques de la Sobirana Orde del Temple i la Gaiata 17, la del Parc de l’Oest i carrers adjacents, amb la llum simbòlica, la “llum antiga”, perquè les festes segueixen sent “dignes de noms i de fets”. Templers que se sumen al miracle anual del Tercer Diumengue de Quaresma, quan Castelló es fa romer enmig de canyes verdes, cintes verdes, horta verda, mocadors verds… Tots els colors del verd en la magnitud d’una de les majors gestes ciutadanes de la història. El trasllat de la muntanya al pla en una nit de tempesta. Templers que saluden a la gaiata 17, que la senten seua, que l’abracen en l’ímpetu i fervor magdalener. En aquest any 2022 del retorn de les tradicions en forma de festa popular, és més important si cap aquest agermanament, perquè significa el tornar a mirar amb esperança el futur prometedor que ens regala el calendari que, en aquesta ciutat turquesa i taronja, comença sempre amb la primavera meravellosa d’un Pregó de dissabte exultant. Castelló és gaiata 17. Castelló és Templers. Castelló és Magdalena.

MAGDALENA 2022

40 aniversari

A.C. Gaiata 13 “Sensal”

Carlos Chipirraz i Gomez-Millàn

Joel Gorriz i Soldevila President Infantil Ainara García i Rincón

President Raquel Prats i Borreguero

Madrina Infantil

Madrina

Estimats tircolomers, doncs ara sí que sembla que tornarem a viure les nostres somiades festes fundacionals. Ha sigut un llarg camí, molts mesos de moments amargs, situacions complicades i sobretot, molta incertesa en qualsevol àmbit de la nostra vida quotidiana. Totes les comissions de sector hem sofert alguna pèdua, bé de comissionats o bé del seus familiars directes. Tal i com van fer les primeres festes fundacionals, aquestes han d’arribar per tal de mitigar males èpoques. En aquella ocasió va servir per a unir als ciutadans després de la Guerra Civil, aconseguint deixar de banda les baralles, almenys de manera temporal. Desitgem que aquest reinici servisca per a donar solta a les nostres tradicions i omplir d’alegria novament els carres i els nostres cors. Això sí, sempre amb el sentit comú i les mesures sanitàries. Sou una comissió lluitadora i per això és ben segur que aquestes Festes de la Magdalena arribareu carregats d’energia i il.lusió. Tota la comissió de la Gaiata 13 “Sensal” a la què represento, així ho desitgem esperant compartir al vostre costat un any fester inoblidable. Visca Tir de Colom i que la llum de les gaiates il.lumine el vostre camí.

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

A.C. Gaiata 11 “Forn del Plà”

Agueda Bellid i Guilen

Lledó Nebot i Fabregat

Madrina

Madrina Infantil

Lidón Andrés i Balaguer Presidenta

Des de el Forn del pla i jo al capdavant com a la seva presidenta em dirigisc a tots vostés de nou, després de dos, anys els quals han sigut dificils per a tots i totes. No volen caure en un mistage trist però si tenint al cor i al record aquells i aquelles ens han deixat pel cami que enguany no podrán gaudir d’unes festes ; però es per ells que enguany alçarem el cap al cel i al vore els cohets sabrem que sonaran prop d’ells. Tant al Forn del pla com a Tir de colom som gent festera, arrelada als nostres costums i tradicions i al 2022 malgrat siguen unes festes un poc diferents, nosaltres respectarem les tradicions i farem pregó, romería, desfilades i balls amb tot el coneiximent, distàncies, tapaboques i tot alló que les autoritats sanitàries ens recomanen. Només resta dir-los que gaudisquen de la semana gran de Castelló, de les nostres festes i de la nostra gent i una vegada més diguem alló: PERQUÉ LA GAIATA SIGA EL NOSTRE MILLOR PREGÓ!!

40 aniversari

MAGDALENA 2022

Culla

Heredio Bellés i Sales

Sheila Vidal i Domingo

Alcalde

Reina

Estimats amics de “Tir de Colom”.

Per fi, tornen les festes de la Magdalena, tan importants per a la ciutat de Castelló. La capital acull amb els braços oberts a la resta de la província, perquè gaudim de l’alegria i l’entusiasme que es viuen en aquests dies tan especials. Aquest és el millor moment per a recordar els llaços que ens uneixen i difondre el nostre llegat històric i cultural comú.

Com alcalde de Culla i per la relació tan estreta que té el nostre poble amb la Gaiata 17, no vull deixar passar l’oportunitat d’enviar-vos la més afectuosa salutació i animar-vos a prendre part activa d’aquestes festes amb la intensitat que mereixen.

Amb els meus millors desitjos per al futur.

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Vall d’Alba

Marta Barrachina i Mateu

Lledó Safont i Maicas

Alcaldessa

Reina

Tir de Colom, un referent per al “món de la festa” Les Gaiates són el pilar de les testes de la Magdalena.Sense les comissions de sector no podrien existir les testes Fundacionals de Castelló, aquestes que cada tercer Diumenge de Quaresma recorden a tots els castellonencs els seus orígens més ancestrals. Totes les Gaiates, sense excepció, fan un excel·lent treball. Una tasca silenciosa i sacrificada, que mai esta excessivament valorada ni reconeguda, per a mantindre viva les tradicions de tota una ciutat. 1 la Gaiata 17 és referent per al “món de la festa”. Tir de colom és una Gaiata encara jove, sorgida de l’ampliació de sectors que va tindre lloc en 1983, per la qual cosa en any proxim celebrara els seus primers 40 anys d’historia. La Gaiata 17 és un exemple i un orgull per a tots els castellonencs perque esta integrada per homes i dones que estimen profundament a Castelló i a les seues testes, i que saben defensar la seua historia i cultura. La tasca que esta realitzant la Gaiata 17 no es limita exclusivament al seu sector, perque transcendeix a la resta de la ciutat amb les múltiples i interessants activitats que organitza la “Setmana Gran” de la capital de la Plana, amb l’objectiu d’estrényer els lla9os d’amistat entre tots els ve·fns de Tir de Colom, primer, i després amb tots els castellonencs. Desitge que aquesta Magdalena 2022 marque la fi definitiva de la pandemia i l’inici de la recuperació total de les testes de Castelló perque l’any proxim puguem celebrar tots junts, i sense distancia social, els 40 anys de Tir de Colom. Magdalena!

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Gaiata Ciutat Infantil 2020 GAIATA INFANTIL 15 SEQUIOL · MAGDALENA 2019

MAGDALENA 2022

Comissió Infantil MADRINA INFANTIL:

PRESIDENT INFANTIL:

Martina Burguete i Alcaide

Nacho Marín i Selma

MADRINA INFANTIL 2019

GAIATER D´HONOR INFANTIL:

I DAMA DE LA CIUTAT 2020:

Alejandro Estopiñà i Fernàndez

Naiara Mercado i Sánchez

ACOMPANYANTS: MADRINA D’HONOR INFANTIL:

Martín Casino i Alcaide

Lucía Guzmán i Castell

Álvaro Navarro i Sánchez Coque González i Sánchez Leo Rico i López

DAMES D´HONOR:

Leo Vila i Hernández

Agueda Albalat i Martínez

Marc Archilés i Conde

Alba Sánchez i Ripolles

Máxim Gallego i Pérez

Laia Hervás i Altaba

Nicolás Penalba i Gómez

Laura Guzmán i Castell

Pablo Gil Archilés

Lúa Mateo i Beltrán

Pablo Moreno i Cortés

Lucía Gallego i Pérez

Víctor Moreno i Cortés

Noa Archilés i Conde Noa Mateo i Beltrán Virginia Albalat i Martínez

VOCALS INFANTILS:

Gala Pinto i Altaba

Hugo Gómez i Pérez

Inés Navarro i Martínez

Valeria Casino i Alcaide

Lucía Penalba i Gómez

Martina Centelles i Barrachina

Lucía Mérida i Abadía

Quique González i Sánchez

Valentina Monzonís i Escuder

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Monument Infantil

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Pregó infantil L

Els xiquets som poble ja.

Per mig d’este pregoner

Som el futur i esperança

Vol fer al poble saber

D’un Castelló que hui avança

Que hem complit la tradició.

I que ningú pararà.

Feta ja l’obligació

Som la força que farà

Ara la nostra ciutat

De Castelló la ciutat

Es farà tota un esclat

En la que tots hem somniat.

De festes i de cançons

Som els que tenim l’herència

Sense més imposicions

De mantindré la presència

Que les que són d’obligat.

D’un gloriós i antic passat.

Castelló no oblidarà

Els xiquets volem cridar

Els xiquets en Magdalena

Que, com que és festa al carrer,

Perquè som memòria plena

Per uns dies s’ha de fer

D’històries per al demà.

Una ciutat per jugar.

I esta festa és la què ens fa

Si tots hem de celebrar

Comprendre en una setmana

Set-cents anys de tradició,

Que som d’arrel valenciana

És just i dins de raó

I d’empelt castelloner.

Que proclame qui més mana

“Set dies per a saber

Que, almenys per una setmana,

Que som els fills de La Plana”

Serà “de tots” Castelló.

’alcaldessa de Castelló

Martina Burguete i Alcaide Madrina Infantil

40 aniversari

MAGDALENA 2022

SETFRIN JOSÉ M. MARIN GRAGERA

MONTAJES Y MANTENIMIENTOS FRIO INDUSTRIAL – COMERCIAL AIRE ACONDICIONADO

Marqués de Valverde, 15

964 232 224

setfrin@hotmail.com

Nacho Marín i Selma President Infantil

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Carrer d' Oropesa, 5, 12003 Castelló de la Plana, Castelló joseangelgallego@csgabogados.com Teléfono: 964 72 21 74 www.csgabogados.com

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Alejandro Estopiñá i Fernández Gaiater d’honor

MAGDALENA 2022

En Casa Juanjo llevamos desde 1997 trabajando para ofrecer a nuestros clientes los mejores productos. Elaboración de Productos Artesanales Selección de Carnes y Productos Gourmet Detalles y cestas personalizados

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Lucía Guzmán i Castell Madrina d’Honor Infantil

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Águeda Albalat i Martínez Dama d’Honor Infantil

Noa Mateo i Beltrán Dama d’Honor Infantil

MAGDALENA 2022

2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Lua Mateo i Beltrán Dama d’Honor Infantil

Laura Guzmán i Castell Dama d’Honor Infantil

MAGDALENA 2022

Avinguda del Port, 28 Grau de Castelló Tel. 964 284 264

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Lucía Gallego i Pérez Dama d’Honor Infantil

Alba Sánchez i Ripollés Dama d’Honor Infantil

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Noa Archilés i Conde Dama d’Honor Infantil

Laia Hervás i Altaba Dama d’Honor Infantil

MAGDALENA 2022

40 aniversari

REPARACIÓ DE L’AUTOMÒBIL EN GENERAL ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA DE L’AUTOMÒBIL AIRE CONDICIONAT - RODES - DIAGNOSI REPARACIÓ DE CENTRALITES I QUADRES D’INSTRUMENTS

C/ Juan Ramón Jiménez 26 - CASTELLÓ TEL. 964 20 27 73 / 608 56 98 31

WEB: WWW.TALLERESNAVARRO.COM E-MAIL: tallernavarro@hotmail.com

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Virginia Albalat i Martínez Dama d’Honor Infantil

Inés Navarro i Martínez Dama d’Honor Infantil

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Valentina Monzonís i Escuder Dama d’Honor Infantil

Lucía Mérida i Abadía Dama d’Honor Infantil

40 aniversari

MAGDALENA 2022

CONFIE EN LA TRANQUIL·LITAT QUÈ DÓNA MÉS DE 30 ANYS D’EXPERIÈNCIA

· Fiscal · Laboral · Contable · Mercantil

de vehicles · Transferències Succesions/Donacions · Administració · Assegurances de Finques ·

C/ Major 70, Entlo 2 Tel.: 964.239.350 Fax: 964.238.809 12001 Castelló castellon@asesoriajuventino.es

C/ Leoncio Serrano, 15 Baix Tel.: 964.310.500 12594 Orpesa del Mar oropesa@asesoriajuventino.es

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Gala Pinto i Altaba Dama d’Honor Infantil

Lucía Penalba i Gómez Dama d’Honor Infantil

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Martín Casino i Alcaide Acompanyant Infantil

Leo Rico i López Acompanyant Infantil 63

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Buenajera Restaurant Avda. Rey Don Jaime, 30 - 12001 CASTELLÓ

Tel. Reservas: 964 218 825 - 651 818 450

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Leo Vila I Hernández Acompanyant Infantil

Nicolás Penalba i Gómez Acompanyant Infantil

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Pablo Moreno i Cortés Acompanyant Infantil

Víctor Moreno i Cortés Acompanyant Infantil

MAGDALENA 2022

Calle San Blas 98 - Castelló Cita previa 964617903 / 6053864 Siguenos en: 68

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Marc Archilés i Conde Acompanyant Infantil

Pablo Gil i Archilés Acompanyant Infantil

Álvaro Navarro i Sánchez Acompanyant Infantil 69

40 aniversari

MAGDALENA 2022

Comissió

PRESIDENT:

Javier Gimeno i Abadía MADRINA: VICEPRESIDENTS:

Andrea Alcaide i Hernández

Marc Bueso i Gimeno José Manuel Guzmán i Garcia Enrique Altaba i Altava Concepción Capdevila i Palau

ACOMPANYANTS:

Adrián Sánchez i Abril

MADRINA 2019 I DAMA DE LA CIUTAT 2022:

Andrea Alegre i Arnau

Alba Clofent i Ramos

Alberto Gómez i Capdevila Ferran Rosell i Arambul Isidro Sánchez i López

MADRINA D´HONOR:

José Manuel Guzmán i García

María Sánchez i Abril

Marc Bueso i Gimeno

DAMES D’HONOR:

VOCALS:

VICE-SECRETÀRIA:

Adriana Abad i Ramos

Alba Beltrán i Mir

Andrea Verchili i Sánchez

Berta Molina i Ramos

Alberto Gómez i Capdevila

Laura Miguel i Sánchez

José Ángel Gallego i Herreros

SECRETÀRIA:

Mª Carmen Selma i Andreu

Mª Teresa Altava i Redó

TRESORER:

José Vicente Pitarch i Agost VICE-TRESORERA:

GAIATERES D’HONOR:

Neus Gimeno i Abadia

Carla Sánchez i Aranda

Óscar Albalat i Alvaro

Mireya Sotos i Atienza

Pepi Ramos i Domínguez

Macarena Martínez i Salvador

Silvia Ramos i Moliner 70

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Gaiata de la Ciutat 2020 GAIATA 18 CRÈMOR · MAGDALENA 2019

40 aniversari

MAGDALENA 2022

Héctor Peñalba i Górriz

Mireia Alcaide i Sospedra

Ibán Burguete i Beltrán

Natalia Sánchez i Hernández

Ainhoa Martínez i Domínguez

Javier Mateo i Rodríguez

Nerea Alegre i Arnau

Alba Tora i Barbera

Javier Mercado i Sidro

Núria Candón i Gimeno

Alberto Vila i Garcés

Jerónimo Alcaide i Torralba

Olga Arrandis i Ventura

Alfonso Martínez i Simao

Jessica Gómez i Capdevila

Óscar Gallego i Herreros

Almudena Martínez i Salvador

José Llorens i Valles

Pablo Abadía i Baeza

Ana Tomás i Gimeno

José Luis Sanahuja i Prades

Patricia Cortes i Bartolo

Andrés Casino i Navarro

José Manuel Marín i Gragera

Pilar Doumere i Gozalbo

Angel Monzonis i Antequino

José Vicente Gómez i Balaguer

Pili Maicas i Maicas

Antonio López i Martínez

Juan Monte i Mur

Provi Hernández i Giménez

Antonio Rosa i Hidalgo

Juan Carlos Sánchez i Morcillo

Provi Hernández i Jiménez

Carla Bernat i Pascual

Julián Giménez i Sales

Raul Alegre i Rubert

Carmen Malina i Ramos

Julio Alonso i Gallench

Rosa Eugenia Arambul i Montañés

Coral Conde i Peñarroya

Laia López i Garcia

Rosario García i Díaz

Teresa Capdevila i Palau

Lledó Safont i Maicas

Rosita Menéndez i Pitarch

Davinia Mérida i Jovani

Lorenna Verchili i Arrufat

Salomé Gascón i Alfara

Delia Sánchez i Gragera

Lorena López i Capdevila

Sara Pérez i González

Diego Barrachina i Vivar

Lorena Sánchez i Font

Sergio Tora i Pallarés

Eloy Rico i Aduna

Lucía Burguete i Alcaide

Silvia Altaba i Altava

Emilio Clofent i Soler

Lucía Hernández i Jiménez

Silvia Pérez i Farrerons

Estefanía Llorens i Tormo

Luis Colomer i Aguilella

Sonia Barbera i Fraga

Estefanía Tudela i Llorens

Martina Escuder i Arambul

Tomás Sánchez i Llamas

Esther Castell i García

M Angeles Domínguez i Sauceda

Tonica Tormo i Chulvi

Eva Arnau i González

M Carmen Abril i García

Verónica Sanahuja i Salas

Francisca Estrada i Melia

M Eugenia Archilés i Estrada

Vicenta Eraso i Munarriz

Gloria Sánchez i Molina

M Eugenia Sánchez-Pantoja i Pascual

Víctor Archilés i Monserrat

Gloria Molina i Soler

Marisa Agusta i lbars

Gonzalo Pitarch i Tena

Miguel Navarro i Berga

COMISSIÓ DEL TIR DE COLOM

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Monument

MAGDALENA 2022

Pregó L

Anar a la Romeria

I terme de Castelló

No és tan sols “anar de festa”,

Té hui la satisfacció

És deure que manifesta

De fer saber al veïnat:

Orgull de genealogia.

Que ja el dia és arribat

Quin fillol oblidaria

De la nostra “Madalena”

La rabassa maternal?

I, desitjant siga plena,

Tots devem en dia tal

De goig pur i vertader

Ratificar la promesa

Convoca el poble sencer

De mantindre sempre encesa

A traure l’amor de pena.

La llum de l’amor filial.

I puix saben els veïns

I perquè siguen les Festes

Que la ciutat té l’honor

Dignes de nom i de fets,

De vindre de l’antigor

No volem límits estrets

Per lluminosos camins,

D’ambicions massa modestes.

Ara, girant cap a dins

I ací vénen manifestes

Els ulls de l’enteniment,

Per raons de tradició

Voran orgullosament

Les Festes de Castelló

Les festes “madaleneres”

Fa, seguint la llum antiga,

Dignes entre les primeres

Perquè la Gaiata siga

De tindre lloc preminent.

El nostre millor Pregó.

’alcaldessa de Castelló

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Andrea Alcaide i Hernández 75

Madrina

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

María Sánchez i Abril Madrina d ’Honor

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Carla Sánchez i Aranda Gaiatera d’Honor

Mireya Sotos i Atienza Gaiatera d’Honor

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Berta Molina i Ramos Dama d’Honor

Adriana Abat i Ramos Dama d’Honor

Laura Miguel i Sánchez Dama d’Honor 81

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Marc Bueso i Gimeno Vicepresident 1er

José M. Guzmán i García Vicepresident 2on 83

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Alberto Gómez i Capdevila Acompanyant

Isidro Sánchez i López Acompanyant 85

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Adrián Sánchez i Abril Acompanyant

Ferran Rosell i Arambul Acompanyant

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Col·laboradors

Hugo Gómez i Pérez

Ana Tomás i Gimeno

Hugo Sánchez i Burguete

Laia López i García

Álvaro Roda i Burguete

Nuria Candón i Gimeno

Coque González i Sánchez 89

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Les nostres gaiates Magdalena 2022

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

La nostra gaiata de mà - Magdalena 2022

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Els nostres representants

MAGDALENA 2022

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Comissió

MAGDALENA 2022

Relació d’escrits La Romeria de la Magdalena El seu significat, història i evolució Pere Montañés i Guinot

Història de les històries de Castelló Javier Más i Tordecillas

Tir de Colom. I al costat... “La Campiña” Alfredo Llopico i Muñoz

Homenatge a Pili Alcaide Lupe Sospedra i Albiol

Quaranta anys de dolçaina i tabal José Almela i Ramos

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

La Romeria de la Magdalena El seu significat, història i evolució

Al l’alba del tercer diumenge de Quaresma de 2022, a les 6,30 hores, el repicar alegre i singular de la campana “Vicent” s’entremescla amb el baluern de l’esclat de les carcasses de la “despertà”, i com si d’una divina crida es tractara, 647 anys després tots dos crits recorren el cel de la ciutat per a convocar als seus habitants a participar del seu dia gran, a reescriure la seua història i protagonitzar la Romeria de les Canyes. Asseveren que la Història es repeteix; i certament sembla que no podem escapar a aquesta afirmació. Aquesta primavera, després de dos anys de paràlisi festiva motivada per una terrible pandèmia, reprendrem la nostra cita anual que, en forma de romeria, ens portarà de nou a honrar als nostres orígens. Una peregrinació que documenta el seu naixement en 1375 en una rogació al Castell Vell com a processó penitencial sorgida a conseqüència d’una altra epidèmia, la de la pesta negra. I ací és quan la capacitat humana ens sorprén, i amb la perspectiva que ens fa el pas del temps, podem testimoniar, prenent com a exemple la història de la nostra romeria, la capacitat de convertir un fet que parteix d’un motiu desgraciat i trist en alguna cosa que constitueix una de les més alegres i preuats senyals d’identitat de la ciutat de Castelló. Si com deia Oscar Wilde: “L’únic deure que tenim amb la història és reescriure-la”, sembla ser que ha arribat el moment d’emular als nostres avantpassats i alçar-nos davant l’adversitat i treballar units a ressorgir i engrandir encara més les nostres benvolgudes festes, l’eix central de les quals és la Romeria dels Canyes. Un viatge ple de tradició i simbolisme que trasllada al poble, en el recorregut invers al que van fer els seus avantpassats fundadors, des de la Plana fins a l´Ermita de la Magdalena, situada en la xicoteta muntanya que porta el seu nom i al costat de les ruïnes del Catell Vell, a uns 5 km. de l’actual capital de la Plana, fundada en 1252. 99

40 aniversari

MAGDALENA 2022

El Decret del Consell, del 3 de març de 2017 pel qual es declara bé d’interés cultural immaterial la Romeria dels Canyes de Castelló, defineix que aquesta celebració té tres clars significats: • Una “Commemoració històrica”, anant en romeria fins al lloc on se situava la població de Castelló abans del seu trasllat. • Un “Ritual d’afirmació col·lectiva de la pròpia identitat”, l’anomenat “orgull de genealogia” que resa el nostre Pregó de Bernat Artola. • Una “Romeria penitencial i d’acció de gràcies”, en la seua accepció religiosa i espiritual. I és el conjunt d’aquests tres valors que defineixen a la Romeria dels Canyes la que li donen la seua peculiar identitat. Romeries i peregrinacions hi ha centenars en tot el territori espanyol i a tot el món; l’etimologia de la pròpia paraula la defineix com a “viatge o peregrinació a un santuari” i “festa entorn d’una ermita o santuari per a festejar a un sant”. Però Castelló, suma a aquest referent religiós i diví la peculiaritat del record de la fundació de la ciutat, convertint-la viatge

estimulat

per l’esperit dels nostres avantpassats que anualment ens encoratja a culminar el lloc d’origen, alguna

cosa

que

li dona caràcter, singularitat i identitat. 100

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

La Història de la Romeria dels Canyes, com a esdeveniment que anualment es repeteix a la nostra ciutat; excepte en el període de 1745 a 1749 que no es realitzaria pel fet que el l´ermita estava en ruïnes i econòmicament no es podien costejar les celebracions; la interrupció de la Guerra Civil i en 2020-2021 pel Covid, és la Història de la Ciutat de Castelló. Després de la fundació i el trasllat de la població des de la muntanya al pla, el Castell Vell es va anar quedant abandonat i en ruïna, inclosa la que degué ser la capella de la fortalesa, dedicada a Santa María Magdalena, de la qual no hi ha evidència de la seua ubicació exacta. Cap a la meitat del s. XV ja havia d’haver desaparegut perquè es coneix que en 1451 un anacoreta del monestir cistercenc de les Santes Creus, anomenat Antonio, amb el sobrenom de “Frare Barbut”, va iniciar la construcció d’una nova ermita, amb dos altars dedicats a María Magdalena i a Sant Bernardo de Claraval, origen de l’actual construcción; iniciativa que va rebre l’impuls d’autoritats eclesiàsti101

MAGDALENA 2022

40 aniversari

ques i civils de l’època. Fins al nou ermitori arribaria una de les set processons que, per la sequera, en 1503 va decretar el Consell que se celebraren segons els registres. Els historiadors consideren datat entre 1562 i 1570 el període en el qual es produeix la comunió entre el clergat i autoritats respecte a l’organització i participació en la peregrinació magdalenera, així queda testificat documentalment amb els albarans datats en 1972 on es detallen les despeses ocasionades amb motiu de la processó a l’ermita, pregant, de nou, per la fi de la sequera que assotava els camps en aquella època. Durant tot el s.XVII i s. XVIII es consolida la romeria com una celebració popular, a mitjan el primer segle es beneeix l’ermita de Sant Roc de Canet, convertint-se des de llavors en punt de trobada dels pelegrins a la meitat del camí i en 1730 documents ens parlen de la peregrinació i de la “Tornà”, el retorn a la ciutat i la processó nocturna on els penitents “porten moltes llums en gaiates de canya”: naix el símbol de les nostres actuals festes, la Gaiata. 102

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Després de quatre anys sense celebrar-se, en 1750 amb la recuperació de la romeria, aquesta adopta un sentit cívic, com a acció de gràcies en commemoració del trasllat de l’antiga ciutat des de la muntanya al pla. En 1758 sota la direcció del mestre d’obres Vicent Pellicer, es reconstrueix tot el conjunt que es trobava en ruïnes, adquirint el recinte l’aspecte que coneixem ara: ermita, casa-hospedería i torreta adossada. Però continuaria sent el clergat parroquial i part del poble els que mantingueren la tradició del pelegrinatge, perquè no seria fins al s.XIX, concretament l’any 1831 quan l’ajuntament acorda “que para mas autenticar la función de la mañana, recordando la traslación de la población des de la hermita de la Magdalena, vaya todo el Ayuntamiento a dicha hermita”. A més a mitjan aquest segle, en 1852 la ciutat celebra el VI Centenari de la seua fundació i en ocasió de l’efemèride s’introdueix per primera vegada la canya com a element simbòlic i característic de la celebració. La Romería de la Magdalena passava a ser la Romeria dels Canyes; i des de llavors, tal com han versat els poetes de la nostra terra, cada tercer diumenge de Quaresma, Castelló es converteix en una mar de canyes que portades per milers de romers recorren els horts de flor del taronger en ascendent pelegrinatge al lloc on va nàixer el seu llinatge. Durant els inicis del s.XX, la ja consolidada romeria es va veure afectada per la crisi d’una economia basada ja en l’exportació tarongera i que la Primera Guerra Mundial deixaria en malparat, així en 1917 i 1918 es va suspendre la romeria “oficial” però igualment es va celebrar la religiosa, a la qual va acompanyar gran part del poble, malgrat la tristesa del moment. Amb l’arribada de la Segona República, la peregrinació se celebraria amb caràcter laic, sense convidar al clergat i programant-la un dilluns en 1933 i fins i tot tancant l´ermita en la seua celebració l’any 1934. Serà en 1939, amb el final de la Guerra Civil i sense haver-se celebrat la romeria en els anys de contesa, quan es restableix la romeria religiosa i comença a germinar l’interés per convertir la Magdalena en una festa gran. Una vegada més, els nostres avantpassats ens donen una nova lliçó de superació, i després d’anys d´inestabilitat i enfrontament, arrossegant el sofriment que suposa una conflicte tan destructiu com una guerra i les seues posteriors conseqüències, Castelló ressorgeix a poc a poc i, aferrant-se a la seua herència i tradicions, inicia en 1945 el seu camí a instaurar per a la ciu103

MAGDALENA 2022

40 aniversari

tat un nou model de Festes. El llavors alcalde Benjamin Fabregat crea la “Juna Central de Festejos de la Magdalena”, formada per 21 castelloneros que amb una envejable creació i organització van començar a embolicar la nostra benvolguda romeria d’una sèrie d’elements i actes que l’engrandirien, convertint-la en l’essència d’unes grans festes; apareixerien els primers 12 sectors gaiaters, la figura de Reina, Dama de la Ciutat i Madrines de Gaiata, la romeria es convertiria en un acte multitudinari, de tal dimensió que fins i tot es va crear ‘el primer Pregó,; el 3 de març de 1945 com a anunciació en la vespra del seu dia gran de la celebració de la Romeria de la Magdalena. Amb el VII aniversari fundacional de la ciutat, en 1952 es realitzen obres de consolidació i restauració en l’ermita, la romeria es converteix ja en un acte multitudinari i en ocasió de l’efemèride s’instaura per als romers la cinta verda, el color identificatiu de la nostra ciutat i que es lligarà a l’extrem superior de la canya com a testimoniatge anual de la peregrinació. Des de llavors, eixa mar de canyes del qual ens parlaven els poetes, es tiny de verd magdalenero. D’acord amb l’evolució de la nostra ciutat, a partir de llavors i fins recentment l’any 2019, les nostres Festes i per tant la nostra romeria, ha agafat un auge espectacular congregant a milers de castellonencs anualment i acollint a centenars de participants forans que arriben a Castelló a compartir el peregrinar dels veïns a l´ermitori i viure amb intensitat la setmana de festes que al voltant d’aqueixa efemèride s’ha construït amb gran èxit. En 1982 es crea la Colla de Cantors, per a recuperar els càntics i rituals perduts de la romeria, ja que després del Concili Vaticà II (1962-1965), el clergat va deixar de participar activament en la romeria, a excepció d’un sacerdot que porta la relíquia i que presideix la peregrinació. Gràcies a aquesta associació castellonenca, hui dia encara podem escoltar salms i gaudir dels cerimonials propis de la celebració, que en 1991 es publiquen en la “Consueta”, la qual contempla el protocol de la Romeria de les Canyes, amb tot els seus elements (religiosos, civils, gastronòmics, cants, recorregut, vestimenta, etc.); entre els quals destaquen el volteig de campanes, la despertà, la missa de romers o missa de canyes, i la romeria pròpiament dita, amb el recorregut fins a l’ermita de la Magdalena i la volta dels romers a la cocatedral de Santa María. En 1989, sent alcalde Daniel Gozalbo, amb unes festes en plena esplendor, l’organització de les mateixes puja un altre esglaó i després de decidir convocar una assemblea perquè la festes assumiren les seues pròpies regles; es va constituir una comissió que va il·luminar els estatuts 104

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

i es va crear la *Fundació Municipal de Festes”, que va donar pas amb la Llei de Grans Ciutats a l’actual Patronat. En la Magdalena de 1989, Castelló va tindre la seua primera Junta de Festes, presidida per una persona triada per una assemblea de festers i que no era regidor de Festes com ho va ser entre 1944 i aqueix any. Amb això es va aconseguir un creixement en la nostra programació festiva, amb la incorporació d’atractius i nous actes, però sempre mantenint la premissa de tindre unes festes populars de les quals pogueren participar tots els veïns en igualtat de condicions i tenint com a eix simbòlic i principal la nostra romeria, i mostra d’això va ser que una de les primeres decisions d’eixa Junta de Festes va ser restaurar la “Tornà” a peu des de l´ermitori passant per la Basílica de Lledó i unint-se a la mateixa l’Ajuntament i les Colles, tradició que durant anys havia desaparegut. Ja més recentment, en 2010 les nostres Festes i en conseqüència el seu principal acte, la romeria, van ser declarades Festes 105

MAGDALENA 2022

40 aniversari

d’Interés Turístic Internacional, dotant-les oficialment d’un rang que amb l’esforç de molts festers s’havien guanyat les nostres celebracions fundacionals. L’any 2017, la Romeria de les Canyes seria coronada amb la declaració de bé d’interés cultural immaterial, on clarament en el punt 2.4 del seu annex diu molt encertadament i que actualmente cal recordar, que els seus protagonistes són: “el pueblo, el ayuntamiento y el clero, además de la representación oficial formada por las reinas, madrinas y las comisiones de gayatas”. Inimaginable en el pensament d’aquells primers pelegrins que en 1375 van creuar l’hort castellonenc amb la vista posada en la blanca ermita, peregrinant i resant per la seua salut, que aquella primera processó donaria vida segles després a l’esdeveniment més esperat anualment per tots els castellonencs, sent una de la més estimada senyal d’identitat de la ciutat, en un sentiment que arriba tant a creients com a no creients Amb els seus millors i pitjors moments, la nostra emblemàtica i característica marxa ha continuat fins a l’any 2019. Durant dos anys no l’hem poguda celebrar, però hui, en reviure el seu significat, història i evolució el nostre esperit s’enforteix i ens envaeix aqueixa capacitat que van tindre els nostres avantpassats d’evolucionar i crear una cosa més gran a partir d’un mala època. El pròxim 20 de març els castellonencs estem convocats a ser de nou romers, a continuar escrivint la història per molts segles més de nostra volguda i especial Romeria de la Magdalena. Benvingut siga a qui la seua casa torna!!!....TORNEM !!! Pere Montañés i Guinot President Junta de Festes de Castelló 2001-2002 106

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

107

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Històries de la història de Castelló La història de Castelló, com la de qualsevol altra ciutat, està plena de xicotets relats que han conformat, amb el pas del temps, la idiosincràsia dels seus habitants. La manera de parlar, d’expressar-se, de vestir-se, de sobreviure a l’estiu, de festejar els Nadals o de gaudir del menjar els diumenges té molt a veure amb accions que van ocórrer, de l’una o l’altra forma, en el nostre passat, remot o recent. Un altre punt succeeix amb les festes. La Magdalena és un cúmul d’experiències que han anat sumant-se durant dècades, segles potser, fins a conformar el que hui coneixem. És possible que en un futur, el més lògic, es visquen amb una altra intensitat. Les coses que ara mateix incorporem, sense adonar-nos, modificaran i donaran sentit a les que visquen els nostres nets i besnets. Per això, volíem deixar ací constància, sobretot en un segon any d’absència d’aquests festejos, de les històries xicotetes, intenses, a vegades fugaces, però sempre entranyables que van ocórrer a Castelló. Recuperar la memòria d’aquests esdeveniments no seria possible sense persones que han dedicat el seu temps a rescatar de l’oblit la història de la nostra ciutat. Una d’elles és Miguel Pastor, vertader cronista i investigador incansable, la tasca divulgativa del qual, caldria reivindicar alguna vegada. La seua tenacitat i perseverança ens ha permés observar el passat de Castelló i província com cap altre l’ha fet. Gràcies a la seua investigació i als seus textos, moltes vegades altruistes, hui coneixem una poquet més el dia a dia d’aquells avantpassats que van construir el que ara mateix coneixem i del que ens sentim tan orgullosos. Un xicotet, si més no fugaç, retall del seu treball apareix davall d’aquestes pàgines. Esperem que continue amb aquesta tasca per molts més anys.

LES FESTES Potser, el que més identifica a un poble com a col·lectiu siga la celebració de les seues festes. Diferents en cada ciutat, però unides baix l’objectiu comú de l’alegria com a parèntesi a una vida dura i agitada. 108

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

A Castelló van haver diverses etapes al llarg de la història en les quals no sempre les de la Magdalena van ser principals ni, molt menys, patronals. Però amb el transcórrer de les dècades van acabar per consolidar-se. A partir d’aqueix moment, cada canvi, cada novetat, es va adherir a la festa com un element que per a nosaltres és ja tradicional.

FESTEJOS Solien ser habituals en algunes poblacions del Regne, la celebració de festejos per a commemorar els matrimonis dels monarques espanyols, tal com va ocórrer el dia vint-idos de gener de l’any 1878, quan es van organitzar grans festejos en la capital de la província de Castelló, amb motiu del matrimoni entre el rei d’Espanya, don Alfons XII, amb la seua cosina donya María de las Mercedes de Orleans y Borbón. Als carrers principals de Castelló de la Plana, es van organitzar músiques, balls, il·luminacions extraordinàries, corregudes de bous, carreres de cavalls, lliurament de menjar als pobres, així com molts altres actes de caràcter religiós i també lúdic pels carrers de la població. L’Ajuntament també va acordar dotar amb tres-centes setanta-cinc pessetes a cadascun dels xiquets de tots dos sexes que nasqueren entre els dies vint-i-tres i vinti-cinc del citat mes de gener de l’any 1878. En l’acord adoptat es va decidir, així mateix, que aquella quantitat no seria abonada fins que els agraciats contragueren matrimoni.

FESTES DE LA CORONACIÓ DE LA VERGE DEL LLEDÓ El dia dos de maig de l’any 1924 es van iniciar les festes de la coronació de la imatge de la Verge del Lledó. Aquell divendres va arribar a Castelló de la Plana el cardenal metropolità de Tarragona Josep Vidal i Barraquer qui va ser rebut per l’arxipreste Eduardo Soriano. Es va cantar un Te Deum al qual van assistir totes les autoritats civils, eclesiàstiques i militars de la ciutat. 109

MAGDALENA 2022

40 aniversari

La residència del cardenal Vidal i Barraquer durant la seua estada a Castelló de la Plana va ser el domicili de don Alfonso Martí Matutano. El dissabte dia tres es va celebrar una festa de caritat en la qual es van repartir bons en metàl·lic als pobres de solemnitat de la ciutat. La imatge de la Verge va partir del seu temple a les sis de la vesprada i va ser conduïda a l’Arxiprestal de Santa Maria pels carrers Sant Luís, Cavallers i la plaça denominada llavors de la Constitució, actualment plaça Major. El diumenge dia quatre el cardenal Vidal va arribar a l’església Major a les vuit del matí, sent rebut per totes les autoritats i l’alcalde de la ciutat don Francisco Ruíz Caçador. Després de la solemne missa, la processó va iniciar el seu camí en direcció al lloc on actualment es trova La Farola, a través dels carrers Vera, Gasset, Ruíz Vila, Sant Vicent i la Ronda del Millars. Els veïns omplien totes les voreres i llançaven pètals de rosa. A la una va començar l’acte de la coronació i finalitzat el mateix, a través dels carrers Zaragoza i Colón va tornar la Verge a l’església Major. A la vesprada es va celebrar una extraordinària correguda de bous en la qual van intervindre els matadors: Juan Luís de la Rosa, Braulio Laurín, Gitanillo i Antonio Montes i a la nit es van disparar dues cordàs. 110

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Una d’elles al raval de Sant Fèlix i l’altra enfront de la caserna de San Francisco, en la zona on en l’actualitat es troba la Plaça del Botànic Calduch.

FESTES DE LA MAGDALENA GAIATES MONUMENTALS Amb el començament del segle XX van aparéixer les primeres gaiates monumentals. Darrere quedaven aquelles que va citar Lloréns de Clavell en el segle XVIII, il·luminades amb destells produïdes per llums d’oli, que van tindre el valor d’iniciar una nova etapa. Els nous monuments eren costejats pels diferents gremis de la ciutat i constituïen un símbol de la puixança econòmica de cadascun d’ells, sent l’any 1914, molt important per a la seua evolució. Per un costat, excel·lents artistes com el pintor Castell, van participar en el disseny i construcció d’algunes d’elles i per una altra, alguns organismes oficials i institucions com: el propi Ajuntament, Cercle Mercantil o la Cambra Agrícola, van participar en la desfilada amb una gaiata pròpia. Va ser en 1929 quan va participar per primera vegada, alguna gaiata construïda pels veïns en diferents barris. Va ser el momento en que la desfilada va guanyar en espectacularitat, però el monument que simbolitzava les festes, continuava sense estar definit per complet. L’arribada de l’electricitat va possibilitar el canvi de la il·luminació i amb ella es va poder començar a parlar de la seua grandiositat.

PRIMERA PROCLAMACIÓ DE LA REINA DE LES FESTES Un dels actes que es van organitzar, per primera vegada, amb motiu de la renovació de les festes de la Magdalena que va tindre lloc l’any 1945 va ser el de la presentació de la primera regina de les Festes de la Magdalena i la seua Cort d’Honor. Era tanta la preocupació dels responsables de l’acte que el dia 22 de febrer de 1945, la major part dels que hi havien d’intervindre en aquest, van estar assajant en el propi escenari del Teatre Principal, amb la finalitat que cadascun interpretara el seu paper a

111

MAGDALENA 2022

40 aniversari

la perfecció. El mateix va passar durant la nit següent. Dies enrere, tant en el periòdic Mediterrani, com en les revistes que es van publicar amb motiu de la Magdalena d’aquell any: “Festes de la Magdalena”, que va veure la llum en els tallers de Mialfo, dirigida per Manuel Bellido, així com “El Magdalenero” editada per la impremta més, es va fer una extensa crònica del que va succeir aquella nit del dia vint-i-tres de febrer d’aquell any 1945. Al Teatre Principal de la nostra ciutat va assistir el “Tot Castelló” per a presenciar la imposició de Bandes a la primera regina de les festes de la Magdalena: la senyoreta Carmen Abriat Puig i les seues dames d’honor: Lupita Andí Ruiz, María Luisa Asensio del Niu, Isabel Sánchez i María Lidón Pascual que es van situar en l’engalanat escenari. Carmen Abriat, va tindre l’honor de ser la primera Regina de les Festes de la Magdalena. Era filla del general En Miguel Abriat Cantó, capità general de la Regió Militar, fill adoptiu de Castelló de la Plana i així mateix, va ser nomenat alcalde honorari de la ciutat.

UNA ROMERIA ESCANDALOSA Com és ben sabut, durant l’Edat mitjana i fins i tot en èpoques posteriors, es celebraven romeries o processons penitencials quan les circumstàncies aconsellaven als veïns posar-se en mans d’algun sant, per a resoldre els seus problemes, sobretot quant a la salut o supervivència. 112

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Existeixen pocs escrits que puguen confirmar les primeres que es van organitzar des de Castelló de la Plana fins a l’ermitori de la Magdalena. No obstant això, està documentat que el dia 12 de març de l’any 1503, el Consell de la vila va acordar dur a terme, una sèrie de set processons, una de les quals es dirigiria a l’ermita de Santa Maria Magdalena, lloc on es celebraria una missa. A partir d’aquell escrit, en altres posteriors se citen acords per a fer front a les despeses ocasionades o fins i tot es concreta la forma en què es durien a terme els diferents actes i també el nombre de participants del clergat que acudiran a les processons. Malgrat ser tan escassos els documents que parlen d’això, són poques les ciutats que tenen tan clara la seua fundació com Castelló de la Plana. Llegendes, tradicions i història s’han unit per a conéixer que fa més de set segles, els habitants d’un poblat van abandonar la muntanya on ara es troben les ruïnes del Castell Vell i l’ermita dedicada a Santa María Magdalena i al cap d’uns anys va sorgir al voltant d’una alqueria musulmana, la xicoteta població que gràcies a l’intens treball dels nostres avantpassats, va assolir convertir-se en la més important de la comarca. La veritat és que en 1233 l’infant Nuño Sancho va concedir una Carta Pobla i també que el dia huit de setembre de 1251, el Rei Jaume I d’Aragó va concedir el privilegi del trasllat de la població sita als voltants del Castell Vell a l’emplaçament actual en el pla, com ho és que, des dels primers anys d’aquella nova vila, els nostres avantpassats van començar a dirigir-se en processó fins al lloc del qual procedien; però no existeixen massa documents respecte a les primeres romeries o processons penitenciàries que van poder fer durant els primers anys de la vila medieval. No obstant això, a mesura que anava transcorrent el temps, en el llibre d’actes dels plens municipals de l’Excm. Ajuntament de Castelló de la Plana, s’anaven prenent anotacions respecte als acords presos i per tant, a través d’elles, es poden trobar algunes dades, tal com va ocórrer amb la que es va celebrar l’any 1826, ja que en una anotació de data vint-i-huit de febrer de l’any 1826, es va adonar dels greus successos, escàndols i indecències de tota mena que van ocórrer durant la processó de rogació a Santa

113

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Maria Magdalena, quan diversos subjectes, sense que foren autoritzats ni estava previst que participaren en l’acte, van atropellar a quantes persones intervenien en la processó del retorn de la romeria i no es van limitar a això, sinó que a més a mes, van cometre nombrosos desordres que la decència no podia permetre, sobretot, en tractant-se d’una funció religiosa i ser nit tancada.

LES GAIATES MONUMENTALS DE LA I GUERRA MUNDIAL Al començament del segle passat, les gaiates s’havien convertit en el símbol de les festes fundacionals. Alguns anys els actes contribuïen en major o menor mesura a l’esplendor de la commemoració històrica, en funció de les possibilitats econòmiques del veïnat, però el pas de les gaiates en la processó organitzada el mateix dia de la festa gran, com a retorn de la romeria, continuaven constituint un dels moments més esperats. El dia sis de març de 1928, l’artista Juan Bautista Porcar afirmava en el Diari de Castelló que la gaiata de l’Ajuntament procedia del segle XV i que l’armadura del cimborri de la mateixa era meravellós per l’excepcional estructura de la seua fusteria, encara que després de cinc-cents anys de servei havia de procedir-se a la seua restauració. Aquelles primitives gaiates individuals es van complementar amb catorze noves l’any 1865 i va anar en 1914 quan es va iniciar l’etapa de les qualificades com a monumentals, que 114

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

van aconseguir el seu esplendor en representar als sectors en què va ser dividida la ciutat, amb la renovació de les festa en 1945.

L’ERMITA DEL FRARE BARBUT Entre les ermites de Castelló de la Plana, la més popular i coneguda és, sens dubte, la ubicada en el turó on es troben els restes del Castell Vell i estava l’antic poblat on residien els nostres avantpassats. La seua construcció la va dur a terme en 1451, un frare del monestir de Santes Creus, al qual se’l conéix com el Frare Barbut, prenent com a base un antic aljub. L’ermita consta de dues naus adossades cobertes amb volta de canó; en el seu interior disposa d’un altar dedicat a Santa Maria Magdalena i un altre a Sant Bernat. El conjunt, de dues plantes, compta també amb un pati porticat, cuina i menjador. La vella construcció ha sigut restaurada en nombroses ocasions, estant documentada la primera d’elles en 1758. L’any 2003 es van dur a terme importants obres de manteniment i consolidació, encara que cada any es realitzen unes altres de conservació perquè el tercer diumenge de quaresma, els romers complisquen amb la tradició de visitar el lloc on van residir aquells castellonencs que després d’aconseguir del Rei Jaume I d’Aragó, la corresponent autorització, van traslladar els seus habitatges des d’allí al pla on es va alçar la nova ciutat.

PRIMERA CORREGUDA DE BOUS DE LA MAGDALENA Pot considerar-se el dia 25 de març de 1889 el de la primera correguda de la Magdalena. Aquell dilluns el destre Rafael Guerra “Guerrita” va bregar i estoquejar en solitari, sis caps de bestiar de la ramaderia de José Torres de la Cortina i la premsa nacional va acollir l’extraordinari cartell anunciat a Castelló de la Plana, amb l’apel·latiu de la primera correguda de la Fira de la Magdalena.

115

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Bé és cert que amb anterioritat, ja s’havia celebrat algun festeig taurí coincident amb les festes fundacionals. Fins i tot ja en l’antiga plaça situada en el solar on ara es troba l’Institut Francisco Ribalta, es va celebrar, coincidint amb la Magdalena, una novillada en 1882, en la qual van actuar els novilleros Tomás Parrondo “Tacat” i Joaquín Sans “Punteret”, també el diumenge 22 de març de 1865 i el dilluns 23 es van córrer vedells en la mateixa plaça vella. Així mateix, en 1888 ja en el nou cus de Pérez Galdós es van córrer vedells de Manuel Sanz Lesma que van ser bregats pel valencià Julio Aparici “Fabrillo”, però no va ser fins al citat dilluns de la Magdalena de 1889, quan es va anunciar i va tindre lloc la primera correguda de bous amb ocasió de les festes fundacionals i amb això es pot considerar que va donar principi la tradicional fira taurina de la Magdalena que sol ser la primera de quantes se celebren cada any a Espanya.

LES PRIMERES FESTES DE LA NOVA MAGDALENA DE 1945 Quan l’alcalde de Castelló de la Plana, don Benjamí Fabregat durant l’any 1944, es va proposar impulsar les Festes de la Magdalena, no podia imaginar que en plena postguerra, aconseguiren crear tan gran entusiasme. A causa de l’èxit obtingut, quan els membres de la Junta Central de Festes li van presentar el balanç final al seu alcalde, tots els seus membres somreien per la satisfacció del deure compliment. Estaven d’acord que la divisió de la ciutat en sectors havia sigut un gran encert que havia donat els fruits que s’esperava d’aquella decisió, igual que també ho va ser la participació de les joves castellonenques com a representants de les dones en els seus paper de regina de les festes, dames de la ciutat, madrines i dames de les dotze gaiates. En la tradicional romeria havien participat més persones que mai. S’havien recuperat les carreres de cavalls per la “joia”. L’èxit de Manolo Segarra amb el Pregó va ser espectacular així com el del pregoner Manuel Vellón i el del text: don Carlos G. Espresati. Les

116

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

gaiates van aconseguir un gran nivell, sobretot la guanyadora que va ser la del sector nombre 11 que portava per títol “Pubilla i en fanecaes”.

L’ORIGEN DE LA FIRA El dia set de maig de l’any 1269 va ser una data important per a la nova vila de Castelló situada en el pla, ja que el Rei Jaume I va concedir als seus pobladors, la facultat per a tindre fires, amb la condició que havien de començar vuit dies abans de la festa de Sant Lluc i durar els deu dies següents a aquesta festivitat. El text del monarca deia: Celebretur nundinae in vila Castilionus campi de Borriana quae incipient octava die davant fetum sancti Lucae et durent per decem deu sequentes. Aquesta fira, amb les actualitzacions necessàries pel pas del temps, és la que continua celebrant-se tots els anys en ocasió de la festivitat de tots els Sants.

CAVALLERS DE LA CONQUESTA L’origen d’aquesta Germanor pot situar-se l’any 1950 quan vint-i-cinc joves castellonencs van participar en el Pregó amb el nom de Cavallers del Caminás. Després de l’èxit assolit es va canviar el seu nom pel de Guerrers del Pregó i en anys posteriors es va concretar com a confraria de cent membres. En 1955 es va escenificar en la desfilada el lliurament de les claus de Peníscola al Rei Conqueridor, en presència de la Regina i sis dames, escena que va agradar als veïns, per la qual cosa es va iniciar la fórmula perquè Na Violant i les seues dames pogueren participar en les festes de la Magdalena. Les primeres ordenances es van reformar en 1959, ampliant el nombre de membres fins a 562, xifra que es va eliminar en les ordenances de 1963. Des de llavors, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, ha sigut l’origen de diferents associacions que s’han anat incorporant al món de la festa. Són nombrosos els actes de caràcter històric, cultural o festiu que duu a terme aques-

117

40 aniversari

MAGDALENA 2022

Germanor,

però entre ells cal destacar: la Vetlla d’armes, la presentació de Na Violant i els seues dones de companya, l’Acte d’Homenatge al Rei En Jaume I,

Homenat-

ge a Na Violant, La Setmana del Cavaller, el

nomenament

de Guillem de Mont–Rodon, Visites als llocs Sants (Poblet i monestir de Vallvona de les Monges) i l’acampada al Castell Vell. D’altra banda, des que es va restaurar l’ermita de Sant Francesc de la Font en 1975, la Germanor dels Cavallers s’encarrega del seu manteniment i organització de diferents actes.

DONYA VIOLANT DE HUNGRÍA Va ser la segona esposa del Rei Jaume I d’Aragó, però la primera que va tindre el Regne cristià de València i per tant, és considerada també, la primera Regina d’aquestes terres castellonenques. Violante d’Hongria pertanyia a la dinastia dels Arpad, primera casa reial del país magiar que es va mantindre al capdavant dels hongaresos, al llarg de tres segles, és a dir: des de la seua instauració durant l’any 1000 de la nostra era, fins al catorze de gener de 1301 quan va morir el rei Andrés III el Venecià, últim descendent home d’aquella estirp. 118

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

La princesa Na Violante era l’única filla de En Andrés II d’Hongria i la princesa Yolanda, d’origen francés. Va nàixer en 1219 i va rebre fins a la mort de la seua mare en 1233, una educació pròpia del país gal. Ja òrfena de mare, va romandre en la cort hongaresa durant dos anys, en els quals el seu pare va iniciar contactes amb el Regne d’Aragó, perquè la seua filla contraguera matrimoni amb el rei En Jaume I al qual ja li havia sigut anul·lat el seu primer matrimoni. Segons les cròniques de l’època, els dos joves es van enamorar durant la seua primera trobada i el dia vuit de setembre de l’any 1235 van contraure matrimoni a Barcelona. D’aquella unió van nàixer: les princeses Violante, Constança, Sancha, María, Isabel i Leonor. El seu primogènit Pedro, nascut a València l’any 1240, va succeir al seu pare en morir aquest el dia 27 de juliol de 1275 i els homes: Jaime, Fernando i Sancho, el menor de tots els seus fills, que va ser arquebisbe de Toledo. Malgrat els seus freqüents embarassos i escassa salut, està provat que Na Violante d’Hongria continuava sent regina quan el seu espòs va signar el document del vuit de setembre de 1251 a Lleida, en el qual autoritzava el trasllat al pla, als seus súbdits que habitaven en el poblat existent en els voltants del Castell Vell i de l’ermita de la Magdalena. La Regina Violante d’Hongria, tan recordada a Castelló de la Plana, va morir el 12 d’octubre de 1251 en el monestir de Santa María de Salas d’Osca.

LES COLLES DE LA MAGDALENA Hauríem de remuntar-nos als temps en què la Romeria de la Magdalena va anar transformant-se en una festa lúdica, per a trobar els primers antecedents de les actuals colles. Existeixen diferències formals entre elles i les comissions dels sectors gaiaters, ja que aquests van nàixer a conseqüència que en 1945 es repartira, de manera oficial, el terme municipal de Castelló de la Plana, en zones on tenen l’exclusivitat de contribuir a fomentar les festes de la Magdalena i per tant, només existeixen a la nostra ciutat ja que les gaiates i els seus sectors, són exclusives de la capital de la província de Castelló.

119

MAGDALENA 2022

40 aniversari

No obstant això, en altres poblacions es poden trobar colles o penyes festeres, creades per a organitzar o gaudir de festejos lúdics. Les colles van nàixer per la voluntat privada de formar un grup amb la mateixa fi, sense tindre uns límits predeterminats. Aquelles penyes o colles antigues, es creaven per a participar en la romeria i solien continuar, almenys, fins al cap de Pasqua. Les actuals, concebudes com a associacions de caràcter cultural, van nàixer en la dècada dels setanta del passat segle. Entre les primeres que es van fundar cal citar les del Rei Barbut, Moros d’Alqueria, Càstalia, El Pixaví o la Colla Bacallà. Durant els anys vuitanta va ser enorme la quantitat d’elles que es van crear, per la qual cosa en 1988 va nàixer la Federació de Colles.

MOROS D’ALQUERIA En 1976 es va constituir l’Associació Cultural denominada Moros d’Alqueria, amb la finalitat de reconéixer la importància que van tindre els nostres avantpassats musulmans en aquella població que va nàixer en el pla, a conseqüència del permís atorgat pel Rei Jaume I, als pobladors de la muntanya situada en les proximitats del Castell Vell.

120

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Entre els seus objectius figurava fer-se càrrec, com així van fer, de la representació mora en el Pregó de les Festes de la Magdalena. Des de llavors col·laboren també amb la Junta de Festes en l’organització del Festival Internacional de Bandes de Música. El seu himne “Moros d’Alqueria”, obra del mestre Francisco Signes, que la va compondre en 1985 i va ser estrenat el sis de febrer de 1999, li proporciona la música necessària en aquesta mena de filaes en les seues desfilades amb la fastuosa indumentària que llueixen, tant en el Pregó, com en quantes ciutats espanyoles o del món sencer visiten. Moros d’Alqueria va organitzar l’II Congrés Magdalenero. Durant el seu 25 aniversari, celebrat en 2001, es va inaugurar en una rotonda de l’avinguda de la Mar, el monument en honor d’aquells moros que van habitar en l’antiga vila medieval que va ser origen de l’actual ciutat de Castelló de la Plana.

COLLA DEL REI BARBUT En 1977 un grup d’universitaris castellonencs van iniciar a València una sèrie d’activitats, amb la finalitat que el nom de Castelló de la Plana sonara amb força, en la ciutat del Túria i que les festes de la Magdalena es popularitzaren i adaptaren a una societat que anava canviant amb rapidesa, després de la mort del dictador Franco. A la Sala Xúquer valenciana, després de l’èxit de Els Llauradors, van decidir obrir un local d’ambient castellonero al carrer Ximénez de Castelló de la Plana. En 1980 es van constituir en associació cultural, van publicar el seu primer llibret, van crear el seu guardó anual: El Voladoret d’Or i van decidir canviar de local en aconseguir un gran nombre d’associats als qui anomenaven barbuts. La nova seu es va instal·lar en el Camí de San Josep. Poc després van iniciar el concurs de paelles, participaven en el Pregó per a divulgar la nostra mitologia, però no es limitaven a les festes de la Magdalena, sinó que també organitzaven actes per Nadal o el Corpus a la Plaça de les Aules, enfront de la seua nova seu. Van publicar edicions de gran èxit, com “El Món del Mite, premiat per la Ge-

121

MAGDALENA 2022

40 aniversari

neralitat en 1993 i va aconseguir que es col·locara l’escultura de Tombatossals entre la Avinguda del Lledó i el Carrer María Rosa Molas. L’any 2017 va celebrar el quaranta aniversari de la seua fundació amb nombroses activitats de caràcter cultural i festiu.

COLLA PIXAVI En 1982 va iniciar la seua activitat aquesta colla castellonenca amb la finalitat de difondre el seu amor a l’horta i els costums de Castelló de la Plana. El seu cap de Colla, en 1988, va ser nomenat pel Excm Ajuntament de Castelló de la Plana, ermità i sagristà honorífic de Sant Roc de Canet, per a conservar i mantindre tant l’ermita com el seu entorn, durant tot l’any i de manera molt especial, el dia de la Romeria, quan ,segons la tradició, els romers en dirigir-se cap a la Magdalena, o tornar d’ella, fan un descans per a tastar la figa i el doset. Allí mateix els pixavinencs celebren la seua festa anual l’últim cap de setmana de setembre. A partir de 1989, col·labora també amb la Junta de Festes en un dels actes inclosos en la programació oficial de les Festes de la Magdalena: la pujada al Campanar, la vesprada del dilluns; en ella, xiquets i majors poden conéixer l’interior del més emblemàtic de quants edificis existeixen la ciutat. La Colla Pixavi no es limita a organitzar i participar en alguns actes durant les festes, sinó que duu a terme una gran labor cultural, com l’edició de publicacions destinades a la difusió dels cultius, el folklore i les tradicions de la nostra ciutat o organitzant cursos de ball tradicional en la seua seu del carrer Isabel Ferrer.

LA NOSTRA CIUTAT No podem entendre part del que signifiquen les festes de la Magdalena sense conéixer, si més no de passada, alguns dels elements més característics de Castelló. Per descomptat que hi ha molts més. Per a uns, fins i tot de major importància que els que ací oferim, però espere que els que hem triat aporten una miqueta de llum curiosa per a tots Vostés. 122

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

PRIMER RELLOTGE PUBLIQUE DE 1417 En la capital de la Plana, igual que en la major part de les poblacions medievals que basaven la seua economia en l’agricultura, la vida dels seus veïns es ficava en marxa quan començava el dia i es retiraven a descansar, amb la posta del sol. No obstant això, a mesura que augmentava la grandària de la nova ciutat, sorgien noves professions i activitats, per la qual cosa era necessari mesurar amb major precisió el pas del temps, d’ací ve que en 1389 i poc després en 1416, el Consell decidira instal·lar un rellotge mecànic en la façana nord de l’església que fera sonar les hores de manera automàtica, tant durant el dia com durant tota la nit. El dia vuit de gener de 1417, es van iniciar els treballs per a la col·locació del rellotge, la instal·lació del qual va finalitzar al febrer del mateix any. No obstant això, aquell primer rellotge ni les sogues que accionava, mai va funcionar bé, per la qual cosa havia de ser el pesador de la farina qui s’encarregara de fer sonar les campanes cada hora. Per si no fos prou, tampoc la maquinària anava amb la precisió necessària i les sogues dels pesos patien un continu desgast. Per tot això, el rellotge que amb tanta il·lusió s’havia instal·lat, prompte va deixar pas a altres noves idees del Consell per a substituir-ho per un altre de major qualitat.

EL CASTELL VELL Les ruïnes del castell situat en el cim del turó de la Magdalena on habitaven els

nostres

avantpassats

abans que el Rei Jaume I d’Aragó els concedira permís per a traslladar-se al pla que coneixem com la Plana constitueixen, sens dubte, el 123

MAGDALENA 2022

40 aniversari

patrimoni arquitectònic més antic de quants comptem en l’actual terme municipal de Castelló de la Plana. Aquell castell que coneixem com a Castell Vell, constitueix un exemple d’arquitectura militar de l’època i degué ser molt similar a altres castells musulmans, amb la seua alcaçaba, muralla, tres torres i l’ albacar. Les primeres excavacions que es van dur a terme daten de l’any 1878 i en elles es van intentar trobar les nostres arrels. Algunes actuacions posteriors ens permeten situar el lloc on es trobava el castell que protegia els nostres avantpassats de les possibles invasions d’altres pobles.

EL FADRÍ Es tracta d’un edifici de propietat municipal, la planta de la qual és octogonal de 58 metres d’altura. Cada costat de l’octàgon mesura 4,70 metres. Disposa de quatre cossos o pisos destinats a: cambra del rellotge, presó d’eclesiàstics, habitatge del campaner, i cambra de les campanes. S’accedeix a l’edifici, a través d’una xicoteta porta amb una inscripció i fornícula en la seua part superior. A través de la seua escala de caragol es pot arribar a les plantes superiors. La sala de les campanes, coberta per volta octogonal on es situa l’escut de la ciutat, disposa de finestres amb arc de mig punt en cadascun dels seus costats i en ella es troben les campanes: Ángel, María, Vicente, Jaime, Dolores, Victoria i Joaquina. 124

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

La construcció d’aquest edifici que en principi estava destinada a torre guaita i campanar, va començar en 1440. Després de 19 anys, sota la direcció del mestre picapedrer Saera, a penes s’havien alçat vuit metres. Les obres es van reprendre en 1591 a partir dels plans del portugués Damián Méndez i els mestres picapedrers Joan Fraix i Pere Roma, encara que per diversos problemes es van tornar a interrompre els treballs fins que dos anys més tard es van reiniciar, sent l’obra necessària, adjudicada a l’equip format per: Francisco Galiansa de la Llanxa, Guillem del Rei, Pedro Crosali, Marc Volsanys i Antoni i Joan Saura els qui van aconseguir finalitzar la torre en 1604. Un segle després van començar els treballs necessaris per a la seua finalització i es va iniciar el muntatge de les campanes ja en 1735 es va poder alçar el templet de coronació, que és de planta triangular, amb tres pilars de pedra els basaments i els capitells de la qual són d’estil toscà i rematat per un penell en forma de lleó, que protegeix les campanes Cristóbal, encarregada de donar les hores i també les denominades Ana i Lledó.

PLAÇA DE LA PAU En el lloc on es trobaven els antics safaretjos de la nostra ciutat, es va utilitzar per a urbanitzar l’actual plaça de la Pau de Castelló de la Plana. Ja amb anterioritat als safaretjos, estava en el mateix lloc l’abeurador que utilitzaven els animals que transitaven per la major part dels camins rurals de la zona, ja que molts d’ells, com el de la Mar, el de santa Barbera, o els del Moli Roder i Olier, eixien d’aquest lloc per a dirigir-se al recinte emmurallat a través del Portal de l’Om o el de València, denominat també de la Porta del Sol. Va ser el 27 de març de 1880 quan l’Ajuntament de la ciutat, amb la finalitat de commemorar la pau, després de la guerra amb el Marroc, va acordar canviar el nom de plaça dels Safaretjos Vells, per l’actual de Plaza de la Pau, encara que aquest nom es va canviar pel de Alfons XIII en 1927, en ocasió de commemorar-se els 25 anys del regnat d’Alfons XIII i en 1931 pel de Segona República. Ja en 1938 es va tornar al nom anterior que encara conserva en l’actualitat. 125

MAGDALENA 2022

40 aniversari

En el centre de la plaça de la Pau es va construir un quiosc en 1927, el qual es va demolir en 1984 per a situar una font lluminosa, encara que es va tornar a alçar una rèplica de l’antic quiosc, d’acord amb el projecte de l’arquitecte municipal Joaquín Tirado. La Plaça de la Pau es va fer molt popular en estar en ella situat el baixador de l’antic tramvia de vapor, conegut com la Panderola. També va romandre l’oficina provincial del Banc d’Espanya a la cantonada amb el carrer de l’Escultor Viciano i a ella dona front la façana més important del Teatre Principal.

EL TEATRE PRINCIPAL Des que el governador de Castelló En Ramón de Campoamor va suggerir als membres de la Corporació municipal havia de comptar amb un digne teatre, l’Ajuntament va intentar trobar un solar adequat. Una comissió destinada a aquest efecte, va proposar diversos emplaçaments i al final es va decidir com el millor de Castelló de la Plana, el denominat hort de Cisternes que tenia una superfície de 1700 metres quadrats. Sobre ell es van iniciar les obres durant l’últim trimestre de 1890 i el mes de gener de 1894, d’acord amb el projecte redactat per l’arquitecte Godofredo Ros de Ursinos, que es va inspirar en el Teatre de la Comèdia de Madrid. El nou teatre castellonenc va ser inaugurat el dijous dia quinze de febrer de l’any 1894, per la companyia Elías que va representar la sarsuela “L’Àngel Guardià”. Ocupa els voltants compresos entre la Plaça de la Pau i els carrers Ximénez, Herrero i Moyano. La seua façana principal, de setze metres d’altura, disposa de tres portes amb elements de

126

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

l’arquitectura greco-romana per la qual accedeix el públic amb localitats de platea, llotges i primers pisos. El primer pis de la façana té un balcó dotat de balustrada i tres portes, la central emmarcada entre dues columnes jòniques. L’edifici es remata amb un frontó en el qual figura l’any de la seua inauguració, sustentat per les columnes i dues pilastres toscanes. Per la façana posterior, de vint-i-sis metres d’altura, s’accedeix a l’escenari i per la seua portalada entren les tramoies, mobiliari i decorats. En la que dona al carrer Ximénez existeixen portes destinades als artistes i al públic amb localitats de les plantes altes, mentre que les portes del carrer Herrero, només s’utilitzen com a eixida d’espectadors. La decoració dels interiors es va adjudicar als artistes Pedro Ferrer i Francisco Pérez Olmos amb els qui va col·laborar el castellonenc Peret de Mon, que van fer una gran faena. Encara que la propietat del Principal era de l’Ajuntament, va passar a les mans de l’industrial Juan Cebrián, els hereus del qual el van transmetre en 1988 a la Generalitat Valenciana que va dur a terme obres de conservació, remodelació, actualització i restauració. En l’actualitat forma part de la societat pública Castelló Cultural. Enfront de la façana principal es troba l’escultura de Pere Ribera el nom de la qual és Contrabaix poètic i en la posterior, enfront dels antics estudis de l’emissora de ràdio EAJ 14, la que va dissenyar l’escultor Marcelo Díaz dedicada a Ràdio Castelló.

L’ESGLÉSIA DE SAN AGUSTIN Està situada al carrer Major, fent cantonada amb la de Gràcia. Segons sembla, abans de la fundació de la ciutat en el pla, ja existia una casa dels agustins que estava situada enfront de la porta de la muralla coneguda com la de l’Aigua, probablement en el solar, ara propietat de l’Excm. Ajuntament de Castelló de la Plana, on abans es trobava l’Asil de les Germanetes dels Ancians Desemparats. També s’assegura que en ella va estar el Rei Jaume I durant la conquesta de Borriana.

127

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Segons alguns historiadors, aquell convent va ser arrasat durant la guerra de la Unió, és a dir: en temps de Pere IV i alguns anys després es va tornar a edificar en l’actual emplaçament i el del complex que existeix en l’actualitat, denominat Sant Agustí; no obstant això, altres autors que així mateix han estudiat el tema, asseguren que sempre va estar en el mateix lloc i la seua construcció data de l’any 1648. Consta d’una sola nau amb capelles laterals a banda i banda. La porta principal, recau al carrer Major, és senzilla i disposa de dues columnes toscanes damunt de les quals es troba l’escut de l’ordre. Al costat de l’actual església, estava localitzat el denominat Parador Reial en el qual l’any 1363 va ser assassinat Ferran d’Aragó, fill d’Alfons IV el Benigne i Leonor de Castella. L’antic monestir va ser destinat alguns anys, a oficines públiques, com el Govern Civil o la Diputació provincial, fins que després de construïts els actuals edificis situats respectivament en la plaça de María Agustina i carrer Major, va ser demolit per a alçar el complex Sant Agustí.

CARRER CAVALLERS Uneix la plaça de l’Herba amb la de les Aules. En ella es trobaven les cases, palauets o mansions d’algunes de les famílies més importants de la capital de la Plana, com la dels Barons de Benicàssim, reconstruïda pel qual fora ministre de Franco, Ramón Serrano Súñer. La dels Ros de Ursinos, enfront de la d’Evaristo Escalona, abans dels Martí Matutano i des de 2009 Museu Etnològic. La dels Agut, la de Cardona Vives i la dels Vallés, demolida per a convertir-se en la seu de la Caixa d’Estalvis de Castelló. En l’actualitat és un carrer de poc trànsit, alguns comerços, diferents restaurants i algun edifici d’habitatges, però fins a mitjan segle passat va conservar el seu aspecte senyorial i era el lloc de pas dels festejos fúnebres. El nom actual es va aprovar en 1940, en reposar el nom tradicional, però també va ser coneguda com a carrer del Ball en l’època medieval ja que en ella estava localitzada la casa del Ball, càrrec similar al recaptador de contribucions actual. Popularment també va ser coneguda com a carrer 128

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

de la Jueria ja que en els seus voltants, a l’altura del Carrer Gràcia es van instal·lar les famílies jueves que van ser autoritzades per Pere III, a romandre a la ciutat després de la seua expulsió, els quals van construir una Sinagoga en aquest carrer, entre les de Gràcia i Ensenyament.

PLAZA DE LA FAROLA Per a commemorar la coronació de la nostra patrona la Verge del Lledó, que es va dur a terme en la plaça de la Independència de la capital de la província, l’alcalde don Salvador Guinot, va encarregar a l’industrial José María Saez López de València, el disseny i construcció d’un monument que consistia en un singular fanal de ferro forjat que es va col·locar dos anys després, en el mateix lloc on va ser coronada la Mare de Deu, en el basament de la qual es va afegir, amb posterioritat, una placa de marbre amb la inscripció del motiu pel qual s’havia alçat el monument. Aquella làpida va ser destrossada en 1930. Un any més tard, la corporació municipal presidida per l’alcalde don Manuel Peláez, va acordar canviar el nom de Plaça de la Independència, pel de Plaça d’Ángel García Hernández. Va ser durant l’any 1940 quan l’Ajuntament de la ciutat va acordar tornar a l’anterior denominació de Plazç de la Independència, encara que popularment sempre se’n va dir i continua coneixent-se com Plaza de la Farola. JAVIER MÁS Doctor en Història Acadèmic de la Reial Acadèmia Valenciana

129

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Tir de Colom. I al costat... “La Campiña” El passat més immediat a vegades es converteix en un temps remot, quasi en oblit. Per això crida l’atenció descobrir el Mas de Sixto, la casa de camp construïda pel metge Sixto Garcia Luis, amb la seua esposa Josefa Blasco Blasco, destacats membres de la burgesia castellonenca, fa ja un segle. L’edifici, roman ara resguardat pels murs d’un jardí al final de l’avinguda de la Gran Via de Castelló, llavors terra de secà amb arbres fruiters i pineda, en la partida de l’Estepar, confrontant, en aquell moment, amb la via fèrria. Un edifici que ens permet respirar el temps passat, imaginant tot el que va poder succeir en aqueix lloc.

Assenyala l’escriptura de la propietat que va ser tot construït i distribuït a la moderna, amb materials d’immillorable qualitat. Qui diria, de fet, que, a l’altre costat del reixat, i com en altres residències de la zona, acull al visitant una gran escala amb contra petjades de taulells decorats amb escenes campestres que desemboca en un gran frontal de taulells blaus sobre els quals destaca un cistell i un pitxer en relleu, realitzat en tècnica de corda seca, dels quals sobreïxen arracades d’acant, flors i fruites, coronats per una cartel·la renaixentista amb una data: 1934.

A continuació, sis escalons decorats amb més escenes campestres, inspirades en models del segle XVIII, permeten contemplar la rematada superior de la façana de parets i columnes recobertes de trencadís blanc, blau i verd sobre el qual sobreïx un rètol ‘La Campiña’, amb lletres grogues sobre fons blau marí. Un edifici en el qual és evident la intenció de trobar-se amb la modernitat basant-se en la utilització de nous materials com el ferro, el cristall i els taulells derivats de l’evolució industrial, fugint, d’aqueixa manera, de la tradició. El més modern d’entre el modern de l’època 130

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

La Campiña, aquest xicotet monument del nostre passat, directe i entranyable, que custodia la Fundació Caixa Castelló des de 1963, ens enfronta a una època relativament recent que, sense adonar-nos, quasi ha desaparegut del nostre present. Ens atrau la seua història, saber què és el que es va viure entre aquestes parets. La màgia resideix en la unió amb el passat, a capturar l’esperit del lloc. Perquè la caiguda en l’acceleració progressiva de la vida crea autèntics abismes en el record. Vivim en el desmesurat vertigen que imprimeix la velocitat quotidiana que ens ha tocat viure, que ens roba l’oportunitat de descobrir tot el que, per evident, a vegades passa desapercebut..

Alfredo Llopico

131

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Homenatge a Pili Alcaide Vaig a contar-vos la història d’una xiqueta castellonera. No és una història qualsevol, no: és la història d’una xiqueta tircolomera. El seu avi Emilio ja era home de festa...i ben fester: gaudia del teatre i de col·laborar fent gaiata cap als anys cinquanta del segle passat, tot amb la complaença de la seua muller Rosario. Junts van formar una família al barri del Tir de Colom, més exactament al carrer Barrachina. Cap als anys 80, un grup de gent amb sentir castelloner (i castellonenc) van ajuntar-se i crear la gaiata 17; havien de trobar gent compromesa amb la festa i allí estaven els fills d’Emilio i Rosario (Pili i Manolo) els qual van s’hi van involucrar de seguida i convèncer als seus respectius fills i filles perquè formaren part de la comissió. I és ací on comença la història de la nostra xiqueta castellonera: Pili, la “Pilareta”. Tenia dos germans majors així que va créixer valenta i forta (i així va ser tota la seua vida), compartint jocs amb la seua cosina de la mateixa edat. Aquella Magdalena del 83 el barri congregà molta gent amb ganes de fer festa i els cognoms Alcaide i Doumere van 132

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

començar a escriure’s amb lletra ferma dins de la gaiata 17. La nostra Pilareta va gaudir com la que més, i amb molta il·lusió, d’aquells sopars de “sobaquillo”, les desfilades, els berenars al cau...fins i tot la venda de loteria i la captació de socis pel barri. Dos anys després va compartir Presentació com a Madrina Infantil a la Pérgola amb els seus germans Jero i Emilio, però també allí seguien els cosins Lidón i Manolín i d’altres amiguets i amiguetes que ja ho serien de per vida (Javi...). Quan va arribar el moment de presentar-se a Dama de la Ciutat Infantil, els pares de Pilareta (Jerònimo i Pili) 133

MAGDALENA 2022

40 aniversari

ho feren amb molta implicació, encara que realment el que li hagués agradat a la nostra protagonista era arribar a lluir la Banda Verda. No obstant, malgrat no poder ser, la xiqueta no va oblidar del tot aquell desig, no, i ja ho veureu després... Van passar els anys i, aquella xiqueta inquieta però callada, va anar fent-se major: Pili, Pili Alcaide. Seguí dins de la comissió amb tota la colla aquella d’amiguets i amiguetes què van créixer amb ella dins del món de la festa, continuant amb el treball que comporta fer festa per al barri i per a la ciutat. Com no, formà

134

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

part dels joves de la gaiata, passant per tots els càrrecs possibles una altra vegada: Dama, Madrina d’Honor i Madrina, sempre acompanyada de la seua cosina, amiga i confident Lidón. Fins i tot va tindre com a President al seu amic Javi! Quina colla de festeres i festers! Una altra vegada arribà a Dama de la Ciutat, gaudint de l’amistat fins a l’últim dels dies de totes aquelles joves amb les quals compartí representació festera de la ciutat per tot arreu. També va voler viure la festa des d’un altra perspectiva, ocupant el títol de Na Dolça dins dels Cava-

135

MAGDALENA 2022

40 aniversari

llers de la Conquesta. El lligam amb totes les famílies amb les quals compartiren experiència encara perdura. Els anys passaren i Pili Alcaide va continuar el seu camí per la vida, dedicant-se a la seua professió de farmacèutica al barri, tot sense deixar de formar part del Tir de Colom. Arribà el moment de compartir camí amb una part important de la seua vida, el que seria el seu marit, Iban. No podia ser d’una altra manera: ell també era un fester de pro, fins i tot President de gaiata. La vida continuà, oferint-li moments durs i dolços, els quals Pili afrontà amb serenitat, discreció i fortalesa com sempre s’ha caracteritzat. Va ser tia de nebodes i nebots que també seguiren el seu camí dins de la gaiata 17 i del món de la festa, fins que li va arribar el moment de ser mare. Ací torna a sorgir el seu gran desig, aquell que passava per portar una banda de diferent color, del color de Castelló. Lucia i Martina arribaren (i continuen) a ocupar tots els càrrecs possibles dins de la seua preuada 136

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

gaiata i, aquesta vegada per mèrits propis, la Banda Verda arribà a penjar-se a casa de Pili Alcaide: Lucía Burguete Alcaide seria Reina Infantil de les Festes per a la Magdalena 2018, amb companyia de Carla. Ara com a mare de Reina Infantil, Pili Alcaide seguí amb discreció, orgull i arrels tircolomeres el pas de Lucia per tots els actes, veient complit el somni d’aquella Pilareta de mirada inquieta i blava. No es podia acabar la història sense el remat final: la seua filla menuda, Martina, també tancava el cicle dins de la 17, sent Madrina Infantil per al 2020, en companyia de la millor Madrina que podria tindre, la seua cosina Andrea. 137

MAGDALENA 2022

138

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

I ací va ser quan el destí, de vegades cruel, li va voler posar a prova la seua fortalesa. La malaltia que se’n va endur al seu germà, venia ara a per ella. Li plantà cara, sempre amb valentia, discreció i positivitat. No es va perdre ni un sol acte de la seua” rubieta”. El Tir de Colom no podia quedar-se sense la seua presència acompanyant Martina allà on calgué, sempre amb el suport de la família i d’Iban, el seu puntal. Però arribà la pandèmia i amb ella la suspensió de tots els actes de la setmana gran. Ben lluny d’afonar-se, ho va viure amb resignació i positivitat, pensant que seria un any per a la

139

MAGDALENA 2022

140

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

recuperació de la malaltia. No ha pogut ser. Se’n va anar sense fer soroll, sense queixes, sense ràbia... discreta i forta com sempre. Pili Alcaide Doumere, filla, germana, cosina, cunyada, nora, tia i mare de festeres i festers, tircolomera fins la mèdul·la, des de l’arrel, la soca i les branques. El Tir de Colom i la seua família vol retre homenatge a aquella xiqueta que des de ben menudeta va deixar escrit el seu nom amb majúscules en el món de la festa, però que principalment ens ha deixat l’exemple a seguir. Com tu sempre ens deies amb el teu somriure blau: “¡No nos queda otra!”. T’estimem.

Lupe Sospedra i Albiol

141

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Quaranta anys de dolçaina i tabal La música tradicional, segons el concepte de la UNESCO, són aquelles formes musicals arrelades en les diverses cultures que contribueixen a salvaguardar i revitalitzar el patrimoni cultural immaterial. Si bé la música és un llenguatge universal, aquesta apareix sota diferents formes i en diferents ocasions de la vida de cada societat. La música tradicional forma una part molt important del folklore de cada comunitat. És curiós comprovar com dins del món de la música popular valenciana hi ha un instrument, la dolçaina, que ha aconseguit al llarg dels segles no sols sobreviure, sinó convertir-se en un referent d’una tradició musical. Per això, no crec que sigue difícil afirmar que aquest instrument és un dels més representatius de l’etnologia musical valenciana. El seu so característic la fa sentir com a pròpia i ancestral. I com a mostra, uns versos publicats en l’almanac de les Províncies en 1919: “la donsayna es ve de casa Es alè dels nostres cors Dels sospirs y els anhels de la raça…” Però, què seria la dolçaina sense el tabal?, dos instruments inseparables, essencials i bàsics en les nostres festes. En realitat, ens seria difícil entendre la nostra festa sense la participació d’aquests dos instruments, ja que des de l’antiguitat s’han utilitzat per les nostres comarques per a acompanyar tota classe de festejos, danses, despertaes, processons, etc. No en va, anaven sempre davant de tots els actes, i la seua funció més important era avisar i cridar a la festa, convidant als veïns i forasters a participar de l’alegria dels festejos mitjançant la interpretació de les melodies populars. Però, va haver-hi un moment en què començava a resultar molt difícil poder comptar amb ells per a tal menester ja que, a mesura que es jubilaven, no deixaven successors que

142

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

continuaren amb la seua tasca. I va ser sovint, quan un grup d’amics interessats per la música de la dolçaina i el tabal, i davant el perill que poguera desaparèixer aquesta música tan tradicional dels nostres pobles i comarques, es van reunir amb la decisió de començar la pràctica d’aquests dos instruments. Aquest va ser el punt de partida que va donar origen allà per l’any 1981 i sota la direcció de Fernando del Rosario a la qual hui coneixem com la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló. Quatre dècades d’història i treball dedicades a la dignificació de la música tradicional. Ja que l’objectiu va ser molt clar des del principi, recuperar i difondre tot allò que embolicava la dolçaina i el tabal, com a partitures, músiques antigues, danses dels pobles i comarques de Castelló, intentant que aquelles tradicions i costums no es pergueren en el temps ja que, qui conserva la tradició ajudava a conservar la identitat d’un poble. Durant aquests anys per la Colla han passat moltes persones, uns s’han anat i altres encara estan, però és el conjunt de tots ells el que ha aconseguit que la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló haja complit 40 anys d’història. Durant aquest temps no sols s’han recuperat peces de música tradicional, 143

40 aniversari

MAGDALENA 2022

si no que a més s’ha contribuït de la mà de Fernando del Rosario, Félix García i Quique Pérez a la composició diverses peces de música per a dolçaina i tabal, i que hui dia continuen sent senyes d’identitat del nostre col·lectiu en innombrables actes festius. La Colla, com he comentat anteriorment, es va crear amb l’objectiu de recuperar i difondre la música de tabal i dolçaina; fruit d’això, la porte per primera vegada a actuar a l’estranger en el Festival Internacional de Folklore de la ciutat austríaca de Pram, posteriorment ha estat present en diferents ciutats espanyoles com Guadalajara, Barcelona, Conca, Bilbao, Saragossa, València i Àvila. Fins i tot, en algunes ocasions i de la mà “dels Moros d’Alqueria” ha viatjat a Itàlia, França, Xina, Colòmbia, Veneçuela, Cuba, República Dominicana i Romania. Com

actes

emotius i històricament

impor-

tants per a la nostra Colla, va ser el fet d’aconseguir tocar conjuntament amb la Banda Municipal de Castelló i la Banda d’Atzene144

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

ta del Maestrat. Va ser Francisco Signes, en aqueixos moments Director de la Banda Municipal de Castelló, qui va permetre per primera vegada que no professionals tocaren en companyia dels quals si ho eren. Un altre va ser gràcies al suport de la companyia Xarxa Teatre de Vila-Real mitjançant la reposició de l’espectacle El “Dolçainer de Tales”.

I com no, la nostra participació en la desfilada d’animació del parc d’atraccions de Disneyland Paris. Fruit de la labor d’investigació i recuperació que ha dut a terme la Colla durant aquests 40 anys de la nostra música tradicional es va aconseguir l’enregistrament tres cassettes, el primer d’ells patrocinat per la Caixa Rural de Castelló en el qual van col·laborar els mítics Miguel María Illescas, Vicente Bacas Xamberga i Miguel Mulet, el segon es dedique a la música de diferents comarques de la província i va ser patrocinat per l’Ajuntament 145

MAGDALENA 2022

146

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

de Castelló i de la Caixa Rural Credicoop i el tercer sota el títol “Cançons de Festa” amb la col·laboració de Llevant de Castelló. També cal esmentar l’enregistrament d’un CD amb el títol “Ball de Plaça, tocates per a dolçaina i tabal”, que recull temes de balls populars i tradicionals de les nostres comarques. En l’actualitat, la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló compta amb trenta-nou membres, amb els mateixos objectius i inquietuds que van donar lloc a la fundació d’aquest col·lectiu fa 40 anys, i que esperem siguen molts més. I que millor acomiadament per a aquestes línies, que uns versos d’un il·lustre poeta de la nostra terra, Vicent Jaume Almela Eixau: “Quan la música és fa festa i glateix el cor de goig pels vells carres de la Plana escoltem caçons de la terra, seguim avant recordant-les tradicions”. José Almela Ramos Colla Dolçainers i Tabaleters de Castelló

147

MAGDALENA 2022

148

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Poesies de la setmana de festes

MAGDALENA 2022

Recepció Oficial Gent pel carrer, Olor a festa, Ajuntament de Castelló, La casa de tothom. Recepció oficial D’entitats i visitants, Regines i Corporació, Els rebrem en el saló. Escomence la celebració Amb una gran ovació. Agraïm a tot el món Que visiten Castelló Per acompanyar en Festes A la gent d’aquest poble, Que hui gaudeix de tradició Per escomençar a viure La nostra Festa Major.

150

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Mascletà La ciutat de Castelló

En les seues Festes Fundacionals No se podrien entendre Sense eixe soroll dels coets, Com totes les festes De la nostra Comunitat. A l’inici de la setmana gran El fum no ens pot faltar. La mascletà és anunciada Disparant tantes carcasses Com anys compten les festes Des que van començar Cap a l’any 1945. I després de les carcasses, El soroll i el fum Es fan protagonistes I s’alcen cap al cel, Per anunciar a tots Els castelloners Que tan sols és el principi Perquè al llarg de la festa Gaudiran dia rere dia De huit mascletaes més.

151

MAGDALENA 2022

Pregó I de la festa, la vespra El primer dia de festes Es celebra el Pregó.

Es divideix en tres parts Que contemplen tot el món. Comença la mitologia: Tombatossals, Tragapinyols, Arrancapins, Bufanúvols I Cagueme. Passem després a la història, Vivim el que hem sigut, Rememorem les cultures Que han passat per Castelló. En la segona part S’uneixen a la nostra festa Els pobles de la província. Ens mostren el seu folklore I les seues tradicions. Folklore i costums De la nostra ciutat Conformen la tercera part. Marjaleria, la Plana i Muntanya. Finalitzen el Pregó Les comissions de sector I la carrossa de la Regina Què aplaudeix tot Castelló. 152

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Romeria Quan comença el dia

Ens alcem amb alegria Perquè és dia de Romeria. Anem, anem vol dir caminar Per a l’ermita arribar, La campana fer sonar I honrar als nostres avantpassats. El tercer diumenge de Quaresma La canya hem d’agafar Per arribar a l’ermita I ficar-nos a esmorzar. Tornem any rere any A viure els nostres arrels Gaudint cada moment, Cantem, ballem i riem. Vivim la nostra festa I complim la tradició De tornar un altre any On estava Castelló.

153

MAGDALENA 2022

Desfilada de Gaiates Quan la nit es torna dia Desfilen els monuments Pels carrers de Castelló Seguits per la comissió. Les xiquetes del meneo Comencen la processó Nugades a la gaiata Amb careta d’emoció, Rememorant la baixada Del poble de Castelló. Segueixen la desfilada Els dinou monuments Que llueixen amb moltíssima il·lusió, Perquè les han fet nàixer El treball de tota la comissió. Madrines i Presidents dels Sectors Desfilen amb canya i escut de Castelló. Tot el món els demana la volteta I no paren de rodar per tota la processó. El monument guanyador Hui té especial menció I desfila en processó Amb les Reines i les Seues Corts d’Honor.

154

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Mesó del Ví Els mesons per els carrers

completen les nostes festes son els llocs de reunió per la gent de Castelló Tots tenen el seu encant mes voldrie destacar el que mes història te El nostre mesó del vi naix en el any 1969 cobert per aquella lona i rodejat de tonells. Naix en les nostres festes per la gent de Castelló deguste els millors vins bodegues de Carinyena, la Rioja Alavesa i Priorat. Per a poder opinar quin els agradava mes I despres de tant de temps seguim provant els vins que mos oferixem en amics i familiars.

155

MAGDALENA 2022

Nit Màgica La música en crida al ritme de percusió i reuneix la gent per a viure la nit del foc. Xarxa Teatre és el rei d’una nit màgica que hui viuran els veïns. Els dimonis en festa de foc ens conviden a gaudir al ritme de pirotècnia per qualsevol lloc. El que no sàpia ballar igual es pot cremar sota el foc dels dimonis, ens volem purificar. Els carrers del nostre poble tots plens d’il.lusió quanXarxaTeatre els done aquesta nit d’explosió.

156

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Comissió Cal ser magdalenero, cal sentir Castelló, i cal tenir devoció per la Mare de Déu de Lledó Cal conèixer la història del sector Tir de Colom i cal lluir la insignia de la deset la millor Cal vendre lotería, rifes preparar la festa gran i abans la presentació També cal divertir-se, crear un grup d’amics i fins els diumenges quedar per viure la il·lusió Del món el meu Castelló de les festes les gaiates i del món de les festes el millor, la comissió

157

MAGDALENA 2022

Comissió Infantil Tan xicotets i innocents i amb tanta tradició quan els coets exploten quan les xarangues sonen en una desfilada i processó i vosaltres lluïu vestits del poble de Castelló vos trobareu millor Les senyeres en els carrers el començament dels balls insígnies a les solapes i canyetes a les mans vos sentireu arropats I en el Pregó Infantil començareu a viure la il·lusió de ser un xiquet que forme la comissió del sector de Tir de Colom

158

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Activitats Gaiateres Recolçament al Mundial / Llibre Gestora Sopar de Nadal / Felicitació nadalenca

159

MAGDALENA 2022

Activitats Gaiateres Presentació del nostre llibret

160

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Activitats Gaiateres Presentació del Cartell / Gaiata de má / Reis

161

MAGDALENA 2022

Nomenaments

162

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Activitats Gaiateres Templaris / Polseres magdalenera / Bandes e insignia

163

MAGDALENA 2022

Javier Gimeno i Abadía

164

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Andrea Alcaide i Hernández

165

MAGDALENA 2022

Nacho Marín i Selma

166

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Martina Burguete i Alcaide

167

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Els pregoners de Tir de Colom

168

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Les Reines de Tir de Colom

169

MAGDALENA 2022

40 aniversari

En 1983, el primer any de la Gaiata 17 TIR DE COLOM, vam fer una Gaiata amb fanalets d’un verd magdalenero i vam obtenir el 2n Premi de Gaiates i el 1r d’Il·luminació, la qual cosa ens va fer molta il·lusió. En 1993, igual que el primer any, ens van donar el 2n Premi de Gaiates i el 1r d’Il·luminació. El nostre 1r Premi de Gaiates va arrivar en 1996, amb una Gaiata clàssica que va agradar molt i en 1999 de nou ens alcem amb el 1r Premi. Va ser en 2018 quan nostra Gaiata Infantil va guanyar el 1r Premi, passant a ser Gaiata de la Ciutat 2019. L’última Magdalnea que podem gaudir va ser la del 2019 i vam obtenir el 4t Premi de Gaiata i el 3r Premi de Gaiata Infantil. En més de 30 anys d’història de la 17, hem tingut diferents premis: 2001: 2005: 2006: 2007:

2008: 2010: 2011: 2012: 2013: 2015: 2016: 2018: 2019:

1r Premi Il·luminació 3r Premi Il·luminació Gaiata Infantil 4t Premi Gaiata Infantil 5é Premi Gaiata 5é Premi Gaiata Infantil 1r Premi Il·luminació Gaiata Infantil 4t Premi Gaiata Infantil 5é Premi Gaiata Infantil 6é Premi Gaiata 3r Premi Gaiata Infantil 3r Premi Gaiata Infantil 4r Premi Gaiata 3r Premi Gaiata 5é Premi Gaiata 1r Premi Gaiata Infantil 4t Premi Gaiata 3r Premi Gaiata Infantil

Els Tircolomers estem molt orgullosos de totes nostres Gaiates, igual que de les presentacions i dels llibrets que hem fet durant tots aquests anys obtinguessin premi o no. 170

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Els premis al nostre sector

171

MAGDALENA 2022

172

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Els nostres representants en 40 anys d’història de la nostra Gaiata

40 aniversari

MAGDALENA 2022

Magdalena

1983 1984 1985 1986 1987

Madrina: Estefanía Llorens Tormo

Madrina: Mavi Tecles Baset

Madrina: Inma Galmes Monferrer

Madrina: Lola Mary Sospedra

Madrina: María Causanilles Domenech

Madrina Infantil: Ana Belén Herrero Fabra

Madrina Infantil: Inmaculada Viñes Sivera

Madrina Infantil: Pili Alcaide Doumere

Madrina Infantil: Zayda Giménez Guillamón

Madrina Infantil: Anabel Fernández Marzal

Presidentee: Pepe Forcada

Presidente: José Francisco Molina

Presidente Infantil: Manolo Doumere Martínez

Presidente Infantil: Alejandro Gual Martínez

Presidente Infantil: Manolo Padilla Julián

Presidente Infantil: Carlos Santapau Gimeno

174

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Magdalena

1988 1989 1990 1991 1992

Madrina: Dolia Tormo

Madrina: Mª. José Sanjuan Pascual

Madrina: Mª. Dolores Palanques San Luis

Madrina: Natividad Temblador Alcocer

Madrina: Eva Arnau González

Madrina Infantil: Paola Tormo

Madrina Infantil: Lorena Montañés

Madrina Infantil: María Gordo González

Madrina Infantil: Elvira Bel Miralles

Madrina Infantil: Verónica Donaire Tena

Presidente: José Francisco Molina

Presidente: José Fernández

Presidente Infantil: David Vidal Folch

Presidente Infantil: Manolo Abril

Presidente Infantil: Jorge Juan Gómez Sánchez

Presidente Infantil: Issac Miralles Mir

Presidente Infantil: Alberto Gómez Capdevila

175

40 aniversari

MAGDALENA 2022

Magdalena

1993 1994 1995 1996 1997

Madrina: Mónica Santapau Gimeno

Madrina: Lidón Doumere Martínez

Madrina: Alicia Fernández Marzal

Madrina: Verónica Sanahuja Salas

Madrina: Pili Alcaide Doumere

Madrina Infantil: Laia Salvador Ramos

Madrina Infantil: Mª. Isabel LLorens Marzal

Madrina Infantil: Jessica Gómez Capdevila

Madrina Infantil: Gemma Cubedo Castelló

Madrina Infantil: Marian Salvador Ramos

Presidente: José Fernández

Presidente: Javier Gimeno

Presidente Infantil: Javier García Morcillo

Presidente Infantil: Jose Miguel Soler Piñana

Presidente Infantil: Pau Gordo González

Presidente Infantil: Oscar Bono Peris

Presidente Infantil: Pablo Mur Ramos

176

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Magdalena

1998 1999 2000 2001 2002

Madrina: Verónica Morales Esteve

Madrina: Jessica Díaz Herrero

Madrina: Carla Olucha Escrig

Madrina: María Isabel Llorens Marzal

Madrina: Johanna Burgos Salguero

Madrina Infantil: Sonia Bernat Pascual

Madrina Infantil: Eva Rivera Escrig

Madrina Infantil: María Piñana Mateu

Madrina Infantil: Silvia Altaba Altava

Madrina Infantil: Itziar de Haro Mut

Presidente: Javier Gimeno

Presidente: Javier Martín

Presidente: Alberto Gómez

Presidente: Javier Gimeno

Presidente Infantil: Daniel Martí Andreu

Presidente Infantil: Omar Sales Lleo

Presidente Infantil: Adrián Serer Tena

Presidente Infantil: Enrique Altaba Altava

Presidente Infantil: Rubén Palau Úbeda

177

40 aniversari

MAGDALENA 2022

Magdalena

2003 2004 2005 2006 2007

Madrina: Verónica Donaire Tena

Madrina: Lorena López Capdevila

Madrina: Jessica Gómez Capdevila

Madrina: Noelia Monte Gascón

Madrina: Maika Rosa Eraso

Madrina Infantil: Beatriz Esteve Mateu

Madrina Infantil: Carla Bernat Pascual

Madrina Infantil: Alba Clofent Ramos

Madrina Infantil: Ania Hernández Beltrán

Madrina Infantil: Estefanía Tudela Llorens

Presidente: Javier Gimeno

Presidente: Miguel Ángel Moreno

Presidente: Ibán Burguete

Presidente: Javier Gimeno

Presidente Infantil: Daniel Blasco Arnau

Presidente Infantil: Cristian López Capdevila

Presidente Infantil: Rubén Palau Úbeda

178

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Magdalena

2008 2009 2010 2011 2012

Madrina: Teresa Gascón Alfaro

Madrina: Elisabeth Giménez Frías

Madrina: Sonia Bernat Pascual

Madrina: Martina Escuder Aranbul

Madrina: Mireia Alcaide Sospedra

Madrina Infantil: Caterina Olucha Beltrán

Madrina Infantil: Marta Gascó Pradells

Madrina Infantil: Bárbara Murria García

Madrina Infantil: Celeste Murria García

Madrina Infantil: Ainhoa Martínez Domínguez

Presidente: Javier Gimeno

Presidenta: Verónica Sanahuja Salas

Presidente: Omar Sales Lleó

Presidente Infantil: Marc Alcaide Sospedra

Presidente Infantil: Sergio Saiz Pradells

179

40 aniversari

MAGDALENA 2022

Magdalena

2013 2014 2015 2016 2017

Madrina: Ania Hernández Beltrán

Madrina: Mireia Andreu Prades

Madrina: Alba Clofent Ramos

Madrina: Carla Bernat Pascual

Madrina: Estefanía Tudela LLorens

Madrina Infantil: Lledó Safont Maicas

Madrina Infantil: Natalia Sánchez Hernández

Madrina Infantil: Lucía Burguete Alcaide

Madrina Infantil: Sandra Gimeno Guerrero

Madrina Infantil: Nerea Alegre Arnau

Presidente: Julio Henández Fabra

Presidente: Ibán Burguete

Presidente: Miguel Ángel Moreno

Presidente: Javier Gimeno

Presidente Infantil: Enrique García Sorribes

Presidente Infantil: Hugo Sánchez Burguete

180

Presidente Infantil: Mikel Cebrián Rosa

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Magdalena

2018 2019 2020/21/22

Madrina: Carmen Molina Ramos

Madrina: Andrea Alegre Arnau

Madrina: Andrea Alcaide Hernández

Madrina Infantil: Sofía Gallego Sánchez-Pantoja

Madrina Infantil: Naiara Mercado Sánchez

Madrina Infantil: Martina Burguete Alcaide

Presidente: Javier Gimeno

Presidente Infantil: Hugo Gómez Pérez

Presidente Infantil: Alejandro Estopiña Fernández

Presidente Infantil: Nacho Marín Selma

181

MAGDALENA 2022

964 219 839 carrer Alloza, 16 12001 Castelló 182

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Programa de Festes Del 19 al 27 de març de 2022

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Dissabte, 19 de març

• Recepció oficial de festes a l’Ajuntament. • Gran mascletà al carrer de Rosa Maria Molas junt a la plaça del Primer Molí. • Cavalcada del Pregó on participa la nostra comissió major (recorregut carrer Gobernador i avinguda Casalduch, fins l’avinguda Borriana). • Anirem a pels nostres monuments al magatzem de Gaiates i el deixarem preparat al lloc per a la desfilada.

Diumenge, 20 de març • • • • • •

Repartiment de canyes a la plaça Major. Misa de romers a l’església de Santa Maria. Romeria de les canyes a l’ermita de la Magdalena Tornà de la Romeria. Correguda de Fira. Desfilada de Gaiates. Els nostres monuments seran passejats amb orgull pel carrer Gobernador i la avinguda Casalduch, per acabar en la avinguda Burriana. • lnstal·lació de les nostres Gaiates a la plaça Pintor Porcar.

Dilluns, 21 de març

• Els xiquets i xiquetes de la comissió participaràn al Pregó Infantil (mateix recorregut de desfilades). • Primera jornada del concurs de mascletaes al carrer Rosa Maria Molas junt plaça del Primer Molí. • Apertura oficial de la carpa gaiatera situada a la plaça Pintor Porcar. • Dinar a la carpa gaiatera. • Encesa de cada una de les Gaiates en els seus respectius sectors amb llançament de carcasses a la plaça Pintor Porcar, patrocinat pel Patronat de Festes. • Visita del jurat per els sectors gaiaters per a valorar les tasques dels nostres monuments. 184

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

Dimarts, 22 de març • Esmorzar a la carpa gaiatera. • Segona jornada del concurs de mascletaes al carrer Rosa Maria Molás junt a la plaça Primer Molí. • Entrega de premis de Gaiates i llibrets. • Dinar a la carpa gaiatera. • Correguda de Fira. • Nits Magiques de Xarxa Teatre (zona de la UJI i zona entre Gran Vía i el Poliesportiu Gaeta Huguet).

Dimecres, 23 de març DIA DELS XIQUETS • Concurs de dibuix dels monuments. • Jocs infantils populars a la plaça Pintor Porcar. • Tercera jornada del concurs de mascletaes al carrer Rosa Maria Molás junt a la plaça Primer Molí. • Dinar a la carpa gaiatera. • Continuen els jocs infantils a la plaça Pintor Porcar. • Correguda de fira. • Xocolatada per als xiquets i no tant xiquets. • Sopar a la carpa gaiatera.

Dijous, 24 de març • Despertà pel sector amb la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, patrocina Fundación Dávalos-Fletcher. • Esmorzar de germanor a la carpa gaiatera. • Actuació per als menuts de “Lolo i els seus amics”, patrocinat pel Patronat de Festes. • Quarta jornada de mascletaes al carrer Rosa Maria Molás junt a la plaça Primer Molí. • Dinar a la carpa gaiatera. • Visita de les nostres Reines de les Festes. • Sopar a la carpa gaiatera. • Actuació de la “Xica Karamelo”, després “DJ Guzmán”. 185

MAGDALENA 2022

40 aniversari

Divendres, 25 de març • Cinquena jornada del concurs de mascletaes al carrer Rosa Maria Molás junt a la plaça Primer Molí. • Dinar a la carpa gaiatera. • Correguda de Fira. • Desfilada d’Animació pel carrer Gobernador i avinguda Casalduch, fins l’avinguda Borriana. • Sopar a la carpa gaiatera. • Nit amenitzada per “DJ Guzmán”.

Dissabte, 26 de març • Sisena jornada de mascletaes al carrer Rosa Maria Molas junt a la plaça Primer Molí. • Concentració a la carpa per tal de participar en l’acte d’Ofrena a la Verge del Lledó, (recorregut des del Centre, fins la rotonda de la Ronda i el Camí la Plana per acabar en la Basílica). • Correguda de Fira. • Sopar “pa i porta” a la carpa gaiatera. • Actuació de “Rumba 13”.

Diumenge, 27 de març • Setena jornada de mascletaes al carrer Rosa Maria Molas junt a la Plaça Primer Molí. • Concurs de paelles. • Lliurament de premis de paelles i del concurs de dibuix. • Correguda de Fira. • Desfilada final de Festes i Magdalena Vitol!! • Apagat dels nostres monuments a càrrec de Andrea, Martina, Nacho y Javier. MAGDALENA VITOL!! VISCA LA MAGDALENA 2023!!! La comissió es reserva el dret de modificar i o anul·lar la programació

186

40 aniversari

GAIATA 17

TIR DE COLOM

187

MAGDALENA 2022

Aquest llibre s’acabà d’imprimir el dia 14 de febrer de 2022 festivitat de Sant Valentí

188

40 aniversari

LLIBRET G17 MAGDALENA 2022

Articles inside

Salutacions

Escrits

Gaiata de la ciutat infantil

Agermanaments

Gaiata de la ciutat