MADRINA INFANTIL 2020-2022

El meu somni es va fer realitat el dia en què em van proposar ser la Madrina Infantil de la gaiata 5 l’any 2019, eixe dia van començar les meues il•lusions i vaig pensar que l’any 2020 anava a ser el millor de la meua vida.

Comencem els preparatius, els riures, els moments únics que vaig començar a viure en els actes sempre al costat de Paula, la meua Madrina, que des del primer moment va haver-hi una connexió especial que sabia anava a durar per a sempre.

Junt amb Paula, Arantxa es va convertir en el meu timó durant aquest viatge que, al costat de tota la comissió, havia començat.

Per un colp del destí, una pandèmia va aparéixer i el que tan lluny véiem, de sobte s’instal•le en les nostres vides. I va arribar el moment que ningú podia imaginar, l’anunci de la suspensió de les nostres estimades festes, i el que anava a ser un fantàstic somni es va convertir en un malson. Els riures van passar a ser llàgrimes, l’alegria va passar a ser tristesa i ací ens va quedar únicament l’esperança que aquest mal somni passés al més prompte possible.

Ens van confinar a causa de la Covid-19 i vam haver de celebrar les nostres festes des de casa, amb pregons, ofrenes i actes gravats en vídeos que quedarien en els nostres cors per a sempre.

Van arribar les següents festes i el pitjor va tornar a succeir, es van tornar a anul•lar, un altre dur colp a la nostra esperança de reprendre l’anhelada normalitat.

I per fi va arribar l’anunci de la celebració de les nostres festes. Un raig de llum apuntava al final del túnel. Desempolsem els nostres adreços, arreglem els nostres vestits, un somriure va aparéixer en el nostre rostre. Moltes de nosaltres havíem passat de xiquetes a dones!

Amb tota la nostra il•lusió van començar les festes, i una altra dura prova ens va acompanyar, la pluja. Mai en la història de les festes de Castelló ha plogut com ho va fer en la Magdalena 2022. La majoria dels actes van haver de ser suspesos o ajornats. Desfilarem amb llàgrimes en els ulls, traient la nostra benvolguda gaiata amb les nostres faldes mullades, però sempre unides de la mà.

Han sigut anys molt durs, moltes llàgrimes i desil•lusions, però també molts somriures, bons moments, amistats que duraran per a tota la vida, persones que mai oblidaré, que han estat al meu costat durant tot aquest temps, donant-me suport, traient-me un somriure, donantme esperança i il•lusió.

Gràcies a tots i a totes els que heu fet possible el meu somni, que encara que ha sigut un dur camí, em quede amb els moments bons viscuts que mai oblidaré.

Gràcies, Paula per estar sempre al meu costat, Arantxa per ser la meua guia i el meu suport, Luís per estar al meu costat i acompanyar-me, Jose per estar al final amb mi i sobretot, gràcies a tota la comissió per no deixar-me mai sola.

Mai oblidaré aquests anys viscuts al costat de vosaltres, us vull a tots i a totes.

Visca la 5. Amb estima