NOMBRES NATURALS

AUTOR: Vicente Cornelles i Castelló

Són molt més que components de la Cort d’Honor de la Reina de les Festes de Castelló. Són Dames de la Ciutat. En l’extraordinari exercici d’enginyeria festera que va suposar l’enllumenament de les festes de la Magdalena en la seua estructura actual, dissenyat a consciència en 1944-45 per una sèrie de preclars, homes castellonencs que van apostar per uns festejos de qualitat, originals i amb uns senyals d’identitat molt pròpies, i en les quals el vocabulari a emprar era primordial, definitiu i resolutori, les joves que anaven a acompanyar a les màximes representants festeres havien de tenir un nom col•lectiu d’esplendor que les identifiqués, que pel seu protagonisme excels en les festes tingueren la seua marca pròpia, molt abans que s’inventés el màrqueting o estratègies de divulgació ciutadana i de comunicació. Així doncs, el conjunt de la Cort d’Honor que se sumaria a la jove castellonenca que portaria la corona de la Magdalena, es diria; Dames de la Ciutat. Però, a més cadascuna d’elles portaria un títol que parlaria de la seua representació social i institucional. Dama de l’Ajuntament -triada pel consistori-; Dama Militar -triada per l’estament castrense; «Dama de Abolengo» -en representació de les famílies de més profund llinatge castellonenc-; i Dama Popular, designada entre la joventut de la capital de La Plana. Una nomenclatura determinada per les especials característiques socials i econòmiques d’aquell temps i que, afortunadament va ser eliminada en la Magdalena de 1980, quan la democràcia acabava de sorgir després de quaranta anys de règim franquista.

Ara són 6 les Dames de la Ciutat, però per a arribar al guarisme sisé haurem de comptar primer amb el 4. Així, durant molts anys magdaleners la Reina de les Festes comptava amb un quartet de dames que l’acompanyaven en cadascuna dels actes oficials i populars dels festejos fundacionals de cada any. Les quatre primeres Dames de la Ciutat de la història de les festes de la Magdalena, les de 1945, i que van tenir com a Reina a Carmen Abriat, van ser: Lupita Andí Ruíz, Dama de l’Ajuntament, que a l’any següent seria la màxima sobirana; María Luisa Asensio del Niu, Dama Militar; Isabel Sánchez Tabella, «Dama de Abolengo»; i Lidón Pascual Roig, Dama Popular.

A mitjan dècada dels seixanta del passat segle al grup de quatre Dames de la Ciutat es va incorporar una cinquena integrant, la representant del districte marítim del Grau, la Dama de la Mar, la madrina de la Gaiata 12 de l’any anterior, i, per tant, Reina de les Festes de Sant Pere. Cinc Dames de la Ciutat que prologaven el que seria nombre màgic de 6, que actualment conforma el grup de la Cort d’Honor de la Reina de les Festes. Cal dir que en la meravellosa estructura de representació oficial dels festejos fundacionals també les padrines dels sectors quan estan amb la Reina (Galania, Imposició de Bandes...) formen part de la Cort d’Honor de la majestat castellonenca.

Un sis que en numerologia és el signe de l’amor, la responsabilitat, la comprensió, honestedat i fidelitat. El de l’equilibri. Precisament els valors humans que atresoren, i han ostentat, al llarg de la història els centenars joves castellonenques que tenen el privilegi de portar la banda blanca identificativa del càrrec de Dama de la Ciutat. En 1980, i precisament amb la supressió de cadascun dels títols nominatius de cadascuna de les Dames de la Ciutat, el seu número arriba a aquesta mitja dotzena, número 6 d’elegància i perfecció, nombre parell d’igualtats, generositat i solidaritat. Sis Dames de la Ciutat, 6, un ram de joves il•lusionades que llueixen anualment el vestit de castellonera com a expressió del més purificat orgull per la nostra terra, acompanyant a la Reina de les Festes de cada Magdalena.

I si existeix el 7 és perquè hi ha 6. I m’explique. En aquest entramat magdalener ens trobem amb la singularitat que la Dama de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta ostenta el títol de Dama de la Ciutat des de 1987, quan al president de la llavors Junta Central de Festejos de la Magdalena, Pepe Vicent, és “víctima” d’un “parany” en el domicili de la qual era Na Violant, Silvia Pitarch, per part del Cabildo de Els Cavallers, perquè signés un document en el qual s’autoritzés per part de l’Ajuntament concedir el rang de Dama de la Ciutat a la representant femenina de la institució cavalleresca. Un càrrec que exercirà sempre que Na Violant coincidisca amb la Reina de les Festes en actes i cerimònies festeres, la veritat que molt pocs com la Imposició de Bandes, la Galania, l’Homenatge al Rei En Jaume, en el matí del dissabte del Pregó i algun sopar de gala. En les desfilades festeres tant Reina de les Festes com Na Violant tenen autonomia pròpia.

6 Dames de la Ciutat, 6 que entren en el parnàs fester i amb un protagonisme fonamental i exacte en l’esdevenir del desenvolupament de les festes de la Magdalena. Dames de la Ciutat. I que encimbellen la nomenclatura exacta d’uns festejos entorn del tercer diumenge de Quaresma que, amb el segell d’Interés Turístic Internacional, fan que cada any Castelló oferisca el millor de si mateix en una successió de celebracions que uneixen tradició i avantguarda i que tenen en la gaiata el seu element més definitori i resolutiu.