19. Els núMeros i els noMs dels sectors gaiaters

Porta del Sol és el nom del sector 3. El nom prové d’una de les portes de la muralla medieval, situada a l’extrem sud del carrer Enmig. Tota aquella zona, per la seua situació, rebia intensament la llum del sol del matí. I d’ací li ve el nom.

L’Armelar va ser la denominació designada per a la gaiata 4. Un antic camp d’ametlers s’estenia per aquella zona perifèrica, vora l’Hospital Provincial.

Hort dels Corders va ser el nom triat per al sector 5. L’antic gremi dels corders era l’encarregat d’elaborar el cànem. Així, la gaiata 5 es denomina Hort dels Corders com a homenatge a l’espai urbà més emblemàtic del sector, dedicat a la manufactura d’aquella planta. Des del segle XIV fins al 1730, el conreu i la manufactura de la fibra del cànem es va dedicar a l’autoabastiment del mercat local de Castelló. Monopolitzat el producte per les Reials Fàbriques dels Arsenals de la marina espanyola, durant el segle XVIII va esdevindre el conreu comercial per excel•lència de les terres de regadiu de la Plana.

Farola-Ravalet, el nom del sector 6, prové d’unir l’element més emblemàtic, el fanal modernista de la plaça de la Independència, amb el nom de l’antic barri, creat a partir del nucli de l’actual plaça Tetuan. El ravalet va nàixer a finals del segle XVIII, després de l’enderrocament de les muralles d’origen medieval.

La denominació de Cor de la Ciutat, purament descriptiva, és la que va rebre el sector 7 als anys quaranta del segle XX, en l’etapa de la presidència de l’arquitecte Luis Ros d’Ursinos. Inicialment en 1945, i també dècades després, als anys seixanta, era conegut simplement com a «plaza de la Hierba y adyacentes», i de fet es plantava el monument gaiater en aquest mateix espai urbà, entre la Casa Abadia i l’Església major. Però passats els anys la denominació metafòrica va reviscolar. Les dimensions del sector corresponen a les del districte o barri de Santa Maria.

Portal de l’Om va ser una altra de les denominacions creades al anys setanta, en record d’un antic portal de la muralla, situat a l’extrem sud del carrer Major, amb obertura a l’actual plaça de la Pau. La denominació del sector 8, abans conegut com a «plaza Santa Clara y adyacentes», va rememorar un arbre emblemàtic, que estava situat vora aquell portal.

La gaiata 9 rep el nom d’Espartera, en referència un teixit també utilitzat a

Castelló, com el cànem, en la fabricació de cordes, espardenyes i uns altres productes.

El Toll és el nom del sector 10. En el subsòl de l’actual plaça Maria Agustina es bifurcava la Séquia Major i la de Coscollosa. El Toll, per tant, és una denominació popular que fa al lusió a la confluència d’aigües en aquell ampli espai, que només va quedar inclòs dins de la muralla al segle XIX.

Forn del Pla és la denominació del sector 11. Va ser un dels primers noms tradicionals que es va fer servir oficialment en el llibret d’una gaiata, des de principis dels anys seixanta. El forn del Pla, situat on ara està el col∙legi Bisbe Climent, havia estat fundat, en el segle XVIII, per aquest prestigiós eclesiàstic d’origen castellonenc, nascut el 1706 i mort el 1781, que va ser bisbe de Barcelona i va gaudir de prestigi intel∙lectual.

El nom amb un punt de coentor, de «Caserío Marítimo», va ser ben substituït pel de Grau de Castelló en el nom del sector 12, a finals dels anys setanta del segle XX.

N Meros I Noms Dels Nous Sectors Gaiaters

Els 12 números dels sectors gaiaters semblaven una quantitat simbòlicament perfecta, tancada, com els 12 apòstols de Crist o les 12 campanades del cap d’any. Però la ciutat de Castelló va créixer i, en la dècada dels vuitanta del segle XX, va ser necessari ampliar els sectors gaiaters (fins als 19 actuals). Les noves comissions seguiren els criteris dels seus antecessors.