QUARANTA ANYS DE MÚSICA TRADICIONAL

AUTOR: José AlMela I RaMos

Quan els amics de la Gaiata 5 em van proposar que redactara unes línies sobre el 40 aniversari de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, em va vindre al cap i encara no sé per què, la cançó de Manuel Serrat “Fa vint anys que tinc vint anys”. Com és de bonica aquesta frase i sobretot, per a algú que compleix quaranta anys d’història. Però he de dir, que això no és del tot cert, ja que encara que hem celebrat el nostre aniversari aquest any 2022 a causa de les anteriors restriccions de la pandèmia, ara som una mica més majors i això vol dir, que la Colla amb el temps no ha perdut la il•lusió i el compromís que va adquirir quan es va constituir.

El dolçainer i el tabaleter durant molt de temps va ser una necessitat en totes les festes de carrer i de pobles, convertint-se en una tradició musical. La realitat és que era difícil entendre la celebració de les nostres festes sense la presència i el so del tabal i la dolçaina. Però, hi va haver un moment en què començava a resultar molt difícil poder comptar amb ells per a tal menester, ja que a mesura que es jubilaven no deixaven successors que continuaren amb la seua activitat. I va ser quan un grup d’amics interessats per la música de la dolçaina i el tabal, i davant el perill que pogués desaparéixer aquesta música tan tradicional dels nostres pobles i comarques, es van reunir amb la decisió, de començar la pràctica d’aquests dos instruments. Aquest va ser el punt de partida que va donar origen l’any 1981 i sota la direcció de Fernando del Rosario a la que avui coneixem com a la “Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló”.

Una mica més de quatre dècades d’història i treball dedicades a la dignificació de la música tradicional. L’objectiu va ser molt clar des del principi, recuperar i difondre tot allò que envoltava la dolçaina i el tabal, com a partitures, músiques antigues, danses dels pobles i comarques de Castelló, intentant que aquelles tradicions i costums no es pergueren en el temps. Ja que, qui conserva la tradició, ajuda a conservar la identitat d’un poble i les seues arrels. No en va ja ho va deixar patent Vicente Jaume Almela Eixau, en un dels seus versos

“Quan la música es fa festa I glateix el cor de goig pels vells carrers de la Plana escoltem cançons de la terra, seguim avant recordant les tradicions”.